Protocol marc 4 Bea · Web viewEls CSM assessoren i col·laboren amb els equips d’atenció...

Segona fase del Protocol marc i circuit nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista (febrer de 2007)

(2a fase – 14 de febrer de 2007)

P0193/P0400/P0438/P0461/N-PMCNV/2007-02-14_Protocol.doc 0

Segona fase del Protocl marc i circuit nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista (gener de 2007)

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV1


Índex

1. Introducció / Justificació ...................................................................................... 3

2. Antecedents ........................................................................................................... 9

3. Marc conceptual................................................................................................... 11

3.1.Marc teòric ................................................................................................... 11

3.2.Model d’intervenció ....................................................................................... 14

4. Principis orientadors del Protocol ...................................................................... 15

5. Coordinació interdepartamental i interinstitucional ......................................... 15

5.1.Òrgans de coordinació .................................................................................. 15

5.2.Objectius del grup de treball Coordinació ...................................................... 18

5.3.Funcions del grup de treball Coordinació ...................................................... 18

6. Objectius i funcions del protocol ........................................................................ 19

6.1.Definició ........................................................................................................ 19

6.2.Objectius generals ........................................................................................ 19

6.3.Funcions ........................................................................................................ 20

6.4.Fases d’elaboració del protocol marc i del circuit nacional ........................... 20

7. Estructura del protocol ........................................................................................ 23 8. Àmbit competencial ............................................................................................. 25

8.1.Departament d’Acció Social i Ciutadania ...................................................... 25

8.2.Departament d’Educació................................................................................ 27

8.3.Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ...................... 29

8.4.Departament de Justícia ............................................................................... 32

8.5.Departament de Salut ................................................................................... 38

8.6.Departament de Treball ................................................................................. 42

8.7.Institut Català de les Dones .......................................................................... 43

8.8.Secretaria General de Joventut ..................................................................... 46

8.9.Secretaria General de l’Esport ...................................................................... 47

9. Circuit nacional d’atenció .................................................................................... 49



P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV2


PROPOSTA D’ELABORACIÓ D’UN PROTOCOL MARC I CIRCUIT NACIONAL PER A UNA INTERVENCIÓ COORDINADA CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA1

1. Introducció / justificació

EL Programa per a l’abordatge integral de les violències envers les dones, que configura l’eix 6 del V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007), aprovat per Acord del Govern de la Generalitat en data 22 de març de 2005, sistematitza les mesures coordinades entre els diferents departaments i administracions que treballen en l’eradicació de la violència masclista.

La iniciativa que assumeix el Govern de la Generalitat mitjançant aquest Programa assegura una més gran agilitat i unificació en l’adopció de mesures de tot tipus, incloses les de caràcter preventiu, mitjançant un model d’actució que parteix d’uns criteris o principis que responen i volen donar respostes a la realitat específica de les diverses violències envers les dones:

- L’abordatge de la violència envers les dones en el seu conjunt, des d’una perspectiva estructural.

- La transversalitat, la coordinació i la cooperació institucional.

- La integralitat.

- La participació i la coresponsabilització.

- L’accessibilitat i la proximitat en les intervencions contra la violència envers les dones, tot contemplant la diversitat dels col·lectius femenins de Catalunya.

- La qualitat de la resposta.

- El coneixement de la realitat.

D’altra banda, el Programa s’estructura en quatre línies estratègiques: atenció, coordinació i cooperació, prevenció i sensibilització, i recerca i coneixement de la realitat.

1 En relació a les diferents denominacions del fenòmen que s’aborda en aquest document, volem realitzar el següent aclariment conceptual: es mantenen les denominacions que consten en els documents originals de referència. En aquest sentit, apareixerà ‘violències envers les dones’ o la seva variant ‘violències contra les dones’, quan es faci referència al Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones; apareixerà ‘violència de gènere’, quan es tracta de documents internacionals que així ho denominen; etc. D’altra banda, en coherència amb el Projecte de Llei sobre els drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, que properament iniciarà la tramitació parlamentària, s’ha optat per emprar la denominació ‘violència masclista’ sempre i quan es faci referència a la proposta d’intervenció que es planteja en aquest document i que, òbviament, està intrísencament lligada al projecte de Llei.



La línia estratègica 2 –coordinació i cooperació– recull la “voluntat d’establir les estructures de coordinació i cooperació entre tots els àmbits per a la prevenció, detecció i intervenció de totes les situacions derivades de les violències envers les dones.”

El primer dels objectius de l’esmentada línia estratègica especifica la necessitat de consolidar i donar un nou impuls al circuit de coordinació estable interdepartamental i interdisciplinar que garanteixi l’eficàcia (prevenció, detecció i intervenció) de les actuacions envers les violències envers les dones.

D’aquesta necessitat se’n desprenen diferents mesures, la primera de les quals recull la redefinició de la Comissió Permanent Interdisciplinària contra la Violència de Gènere (Decret 26/2001, de 23 de gener), que resta inoperiva ja que la seva creació anava lligada a la finalitat específica d’elaborar, fer el seguiment i avaluar el Pla integral de prevenció de la violència de gènere i d’atenció a les persones que la pateixin (2000-2002).

En aquest sentit, el Govern de la Generalitat ha adquirit el compromís de constituir un veritable ens operatiu en la coordinació de les polítiques endegades per cadascun dels diferents departaments de la Generalitat implicats en l’abordatge de la violència masclita, amb la col·laboració i el consens dels agents socials de referència. Aquesta tasca ja ha estat abordada mitjançant una primera proposta consensuada de nou decret de creació de la Comissió del Circuit Nacional per a una intervenció coordinada envers la Violència Masclista, que posteriorment s’ha integrat en el text de projecte de Llei sobre els drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, pendent d’aprovació i que s’explicarà en l’apartat 5 (Coordinació interdepartamental i interinstitucional) d’aquest document.

En definitiva, tant el Protocol marc com el circuit nacional que se’n desprèn són el resultat de la tasca realitzada per un dels grups de treball creats i que posteriorment s’integraran en l’esmentada Comissió.

Una altra de les mesures del objectiu 2.1 del Programa –al qual s’ha fet referència– recull la necessitat d’elaborar i regular un nou protocol únic per a la coordinació de la intervenció en matèria de violència masclista, des de tots els sistemes públics, amb criteris mínims d’obligat compliment. Així, doncs, aquest document és el resultat del treball de diferents departaments de la Generalitat, dels ens locals i d’altres institucions i agents

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV4


socials, amb l’objectiu de donar compliment als objectius i mesures que es desenvolupen en el Programa per a l’abordatge integral de les violències envers les dones. De fet, la finalitat última d’aquest treball és l’establiment d’una base sòlida a partir de la qual es pugui donar resposta, mitjançant els diferents serveis i de forma unificada i consensuada per tal d’evitar la victimització secundària, a les dones i menors al seu càrrec que es troben en situacions de violència masclista.

Dins el treball previ a l’elaboració del Protocol, es va creure imprescindible, en primer lloc, partir de la conceptualització del terme «violències envers les dones» basada en la definició de la problemàtica feta pels diferents organismes internacionals (apartat 3 del document), i tal i com figura en el Programa per a l’abordatge integral de les violències envers les dones. Posteriorment, però, s’ha revisat aquesta denominació per donar-hi la coherència necessària amb el projecte de Llei sobre els drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, per la qual cosa s’ha optat per aquest concepte, a partir de la definició que es recull en el text dispositiu:

“Article 3. ConcepteAls efectes d’aquesta Llei, s’entén per violència masclista la violència exercida contra les dones com a manifestació de la discriminació i la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, per mitjans físcis, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexeual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.”

Aquesta definició implica la voluntat de dur a terme intervencions que vagin més enllà de la violència domèstica i familiar, fet que representa incidir sobre aspectes que la majoria de protocols i circuits existents encara ignoren. Així, s’especifiquen les diferents formes i àmbits en els quals es pot produir la violència masclista que pateixen les dones pel fet de ser-ho:

“Article 4. Formes d’exercir la violència masclista i àmbits en els quals es pot produir

1. Es consideren formes d’exercir la violència masclista, ja sigui de forma puntual o de forma reiterada, als efectes d’aquesta Llei, les següents:

a) Violència física entesa com qualsevol acte o omissió intencional o negligent de força contra el cos d’una dona, amb resultat o risc de produir lesió física o dany.

b) Violència psicològica entesa com tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona desvaloració o patiment, mitjançant amenaces, humiliació, vexacions, exigència d’obediència o submissió, coerció verbal, insults, aïllament, o qualsevol limitació del seu àmbit de llibertat.

c) Violència sexual i abusos sexuals a dones i menors, entesos com qualsevol acte de naturalesa sexual no consentida per les dones forçades per qui agredeixi, inclosa l’exhibició, l’observació, la imposició mitjançant violència, intimidació, prevalença o



manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora tingui o no relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu amb la dona o la menor.

d) Violència econòmica, que consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i, en el seu cas, de les seves filles i fills, així com la limitació en la disposició dels recursos propis i compartits en l’àmbit familiar o de parella.

2. Aquesta violència masclista es pot donar i adopta característiques concretes segons es manifestin en els àmbits següents:

a) Violència en l’àmbit de la parella: consisteix en la violència física, psicològica, sexual i/o econòmica exercida sobre les dones i realitzada per part de qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o de qui estigui o hagi estat lligat a ella per relacions similars d’afectivitat.

b) Violència en l’àmbit familiar: consisteix en la violència física, sexual, psicològica i econòmica, exercida sobre les dones i les nenes, que es dóna en el si de la família i és perpetrada per membres de la mateixa família –llevat de la violència exercida en l’àmbit de la parella o ex-parella esmentada en l’anterior apartat- i que són determinades pel marc de les relacions afectives i lligams de l’entorn familiar.

c) Violència en l’àmbit laboral: consisteix en la violència física, sexual i psicològica, respecte la qual es distingeixen dues tipologies:

- Assetjament per raó de sexe: com a situació en la qual es produeix un comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona amb ocasió de l’accés al treball remunerat, l’ocupació o la formació, amb el propòsit o efecte d’atemptar contra la dignitat de les dones i de crear un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

- Assetjament sexual: entès com la situació que es produeix davant de qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual, que l’autor coneix o hauria de conèixer, i que tingui com a objectiu o efecte violar la dignitat d’una dona o crear un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.

Per a qualsevol d’aquestes tipologies es tindrà en compte tant si es produeixen en el centre de treball i durant la jornada de treball, con fora del centre i de les hores de treball, sempre que tinguin relació amb el treball.

d) Violència en l’àmbit social o comunitari: consisteix en la violència física, psicològica i sexual, respecte la qual es distingeixen:

- Agressions sexuals, que consisteixen en l’ús de la violència física i sexual exercida sobre les dones i que està determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per demostrar el poder sobre les dones i nenes i abusar d’aquest poder.

- Assetjament sexual.

- Tràfic i explotació sexual de dones i nenes.

- Mutilació genital femenina o risc de patir-la, que inclou el conjunt de procediments que impliquen una eliminació total o parcial dels genitals femenins i/o lesions causades als òrgans genitals femenins, encara que hi hagi consentiment exprés o tàcit de la dona.

- Matrimonis forçats i d’altres pràctiques convencionals nocives per a les dones.

- Violència derivada dels conflictes armats, que inclou totes les formes de violència contra les dones que es produeixen en aquesta situació, com l’assassinat, la violació, l’esclavatge sexual, l’embaràs, l’avortament i l’esterilització forçades, la infecció intencionada de malalties, la tortura i els abusos sexuals.

- Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones, com són els avortaments selectius i les esterilitzacions forçades.

e) Qualsevol altres formes anàlogues que lesiones o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, integritat o la llibertat de les dones.”

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV6


Finalment, cal esmentar i reconèixer el treball fet per diverses institucions, especialment els ens locals, en l’establiment de protocols comarcals o municipals. Cal tenir en compte que els protocols no representen només una nomenclatura o la definició d’un circuit, sinó que són, en canvi, el resultat de la preocupació i l’interès de les institucions i els professionals davant les diverses manifestacions de la violència masclista. El Protocol marc que es presenta té la voluntat de recollir les experiències dutes a terme fins ara en aquesta matèria, com també de constituir-se en un marc de referència per a altres protocols que es puguin desenvolupar o que, si escau, ja s’estiguin implementant. Al mateix temps, s’ha de convertir en un efectiu capaç de garantir els drets de les dones en situacions de violència masclista a la informació, l’atenció, la recuperació i la reparació.



P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV8


2. ANTECEDENTS

Mitjançant els plans d’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya, a partir dels anys noranta, s’han dut a terme diverses accions destinades a la prevenció, la sensibilització i l’assistència de les dones en situacions de violència.

L’any 1998, el Govern de la Generalitat va crear la Comissió d’Anàlisi dels Actes de Violència contra les Dones en l’Àmbit de la Llar, amb l’objectiu d’impulsar accions de manera conjunta des dels diferents departaments que, d’una o altra manera, estaven implicats en el treball per a l’eradicació de les violències envers les dones.

Els treballs d’aquesta Comissió van donar lloc al Protocol interdepartamental d’atenció a la dona maltractada en l’àmbit de la llar (1998), que volia ser una eina per reforçar els mecanismes d’assistència i prevenció existents en aquell moment.

L’experiència en l’intent d’aplicació del Protocol de l’any 1998 ha posat de manifest diverses mancances, tant pel que fa a la seva definició conceptual, com pel que fa a la seva eficàcia. Tanmateix, va ser un primer intent d’establir unes pautes que facilitessin la intervenció en l’àmbit de les violències envers les dones i que han permès un treball posterior que no ha hagut de partir de zero, tot i el temps transcorregut en blanc des d’aleshores.

També cal reconèixer la importància històrica dels ens locals en l’abordatge del fenomen, des de la responsabilitat pública, i el caràcter innovador i exemplar de les seves actuacions polítiques. Els ens locals i supralocals han estat pioners en el desplegament de mesures i serveis d’informació, atenció o suport a les dones en situacions de violència, han construït espais de coordinació amb el món associatiu i han establert protocols d’actuació conjunta amb relació a la violència en l’àmbit familiar.

Tanmateix, tampoc es pot passar per alt la trajectòria del moviment de dones. El moviment feminista ha estat capdavanter en la creació de xarxes de suport a les dones en situacions de violència i, en aquest sentit, ha fet demandes reiterades de coordinació dels recursos i serveis a les institucions públiques competents, amb l’objectiu de minvar l’impacte de victimització secundària que suposa la manca de protocols i circuits necessaris.

Aquest Protocol vol recollir totes aquestes experiències i esdevenir un instrument actiu per continuar desenvolupant els drets de les dones, per recolzar la lluita social contra la violència masclista, pretén configurar-se com un punt de partida, una part d’un procés que s’haurà de completar amb les pràctiques de tots els àmbits implicats.



P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV10


3. MARC CONCEPTUAL

3.1. Marc teòric

El Programa per a l’abordatge integral de les violències envers les dones constitueix un reconeixement dels drets de les dones com a ciutadanes (dret a la pròpia autonomia, a la seguretat, a la qualitat de vida i a la recuperació, entre d’altres). Atès que en l’abordatge de la violència masclista no es pot obviar el sistema que la sosté i legitima, s’ha optat per situar aquestes mesures en el marc general de les intervencions adreçades a totes les dones. Es parteix del propòsit de situar en relació de coherència l’anàlisi del problema i el model d’actuació per fer-hi front.

A continuació s’exposen breument les consideracions o pressupòsits teòrics que emmarquen el Programa per a l’abordatge integral de les violències envers les dones (2005-2007)¸ com a eina de seguiment de les polítiques implementades pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb relació a la violència masclista.

Definició/causalitat

Tradicionalment, en la cultura patriarcal, els rols que han de desenvolupar dones i homes estan clarament diversificats i assignats, però no són igualment valorats. Així, l’establiment d’aquests rols fa que cadascuna de les persones integrants d’una societat determinada interioritzi els que ha d’assolir, d’acord amb les expectatives que confirmen la seva acceptació pel sistema.

El manteniment o la transgressió dels papers assignats estan puntualment premiats o castigats, mitjançant un conjunt de mesures punitives per tal que les dones s’adeqüin als rols que estableix l’ordre simbòlic patriarcal.

Les pressions –com diu Dolores Juliano– s’escalonen a diversos nivells: un de general, que discrimina, critica i desvalora tota infracció de les normes establertes (patrons de doble moral, naturalització de les tasques assignades, menyspreu de les aportacions socials, demandes i desitjos de les dones, sovint contemplats com a prescindibles); i un nivell de pressió més concret que estigmatitza els sectors femenins que ja s’han apartat de les normes (heterosexualitat obligatòria, do gratuït de la sexualitat i dels serveis, acatament del poder masculí).



Aquests dos nivells configuren el que s’anomena «violència simbòlica», és a dir, un maltractament soterrat i molts cops intangible, però que constitueix la base i la legitimació per a la utilització d’altres formes més evidents de violència. La violència simbòlica, per les característiques que la defineixen i per la tolerància social que l’empara, té unes dimensions incalculables i, sovint, de difícil identificació.

La violència simbòlica és l’expressió més estructural del patriarcat, fenomen històric i cultural que comporta un sistema de valors basat en l’intent secular de dominació de les dones i que estableix mecanismes de poder consensuats a través d’una ideologia que legitima i mitifica l’opressió (opressió no només amb relació a les dones, sinó també sobre altres éssers humans que no responen al model de masculinitat valorat socialment com a superior).

Aquests mecanismes s’impregnen en la subjectivitat de cada persona, mitjançant un procés de naturalització fet a través de complexos processos individuals i socials. Les estructures de dominació són el producte d’un treball constant (històric) de reproducció, al qual contribueixen agents singulars (entre els quals hi ha els homes vinculats a «l’arquetip viril», amb armes com la violència simbòlica i física) i les diferents institucions intermediàries entre l’individu i la societat.

Les diverses formes de violència, tot i el seu caràcter secular i malgrat la resistència de les dones, han estat negades fins fa poc com a problema social. No se’ls ha donat nom i s’han fet invisibles. L’ordre simbòlic patriarcal ha buscat l’aïllament del patiment femení, n’ha impedit l’enunciació per tal de no fer possible el reconeixement, per part de les dones, de la violència com a instrument de control i domini de la societat patriarcal. Les aportacions proporcionades pels estudis de gènere, que introduïren aquest concepte en l’anàlisi de les causes de la violència, van ajudar a evidenciar que aquesta violència tenia uns orígens i uns objectius clars: impedir el ple desenvolupament de l’autonomia femenina i, per tant, de les societats.

Finalment, i gràcies a les pressions dels moviments de dones a Beijing (IV Conferència Mundial de les Dones, 1995), es va arribar a una definició del concepte violència de gènere: «Qualsevol acte de violència basada en el gènere que té com a resultat, o és probable que tingui com a resultat, uns danys o patiments físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV12


amenaces dels esmentats actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant a la vida pública com a la privada.» Aquesta definició és la més utilitzada i assumida per organismes internacionals com les Nacions Unides, i permet fer referència a un dels factors claus de la causalitat de la violència: el fet de ser dona en un món encara dominat per l’androcentrisme. Tanmateix, ens trobem en un sistema social que empara, justifica i naturalitza les conductes de domini i abús de poder dels homes sobre les dones. Un sistema que ha imposat un model de masculinitat que, malgrat ser reduccionista i estereotipat, encara és valorat, per bona part de la societat, com a superior. Les diverses manifestacions de la violència masclista són l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura, que no només destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, l’autonomia i la llibertat de les dones.

Es parteix de la premissa que moltes dones, i també molts infants, es poden trobar en situacions de violència al llarg del seu cicle vital. Aquests processos provoquen traumatismes (físics i emocionals) que necessiten reparacions adients al dany patit. Quan no es proporcionen els recursos socials i terapèutics adequats s’està facilitant la perpetuació d’aquests abusos.

El Programa per a l’abordatge integral de les violències envers les dones parteix de considerar les dones que pateixen situacions de violència no com a víctimes, sinó, com molt bé diu Jorge Barudy i moltes dones que han passat per aquests processos, com a sobrevivents. Aquest terme permet entendre el seu paper d’agents actius en el procés i destaca la seva capacitat de dinamisme i de transformar la realitat. Per tant, tal i com expliquen les membres de Tamaia, Associació de Dones contra la Violència Familiar, cal partir i treballar des de la centralitat de les dones en la superació dels seus traumatismes i no oblidar el seu paper actiu en la prevenció de totes les manifestacions de la violència masclista. Aquesta consideració no es refereix només a les dones que passen processos de traumatització en les relacions de parella, l’anomenada “violència domèstica”, que és la més coneguda, sinó que es vol referir també a les altres formes d’exercir la violència masclista2 i àmbits en els quals es pot produir.

2 Veure el detall de la definició de violència masclista, així com de les formes i àmbits d’aquesta violència d’acord amb el Projecte de Llei sobre els drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista (Pàgines 5-6 d’aquest document).



3.2. Model d’intervenció

Vista la varietat d’elements que interactuen i possibiliten les distintes formes de la violència masclista, es fa necessari aplicar un model d’anàlisi que tingui en compte aquesta complexitat. Es considera que el model d’anàlisi ecològica aplicat a aquesta problemàtica (Jorge Corsi) permetrà actuar en els àmbits següents:

Cultural , desarticulant els diferents paradigmes i sistemes de creences que han legitimat i perpetuat la violència, l’ús del poder econòmic i polític, la utilització de la violència com a instrument per a la imposició i la resolució de conflictes.

Social , actuant contra els dispositius que han legitimat la utilització d’aquesta violència a través de la impunitat dels que l’exerceixen individualment, però també contra els sistemes que la perpetuen a través de productes culturals difosos pels mitjans de comunicació, com també contra la tolerància social que provoca, entre altres coses, que les dones que es troben en situacions de violència no disposin del recolzament que es mereixen.

Individual , en tant que si es facilita l’atenció social i terapèutica necessària per a la recuperació de cada dona que ha passat per situacions de violència, no només s’incideix en el seu procés individual de recuperació de les seqüeles que aquestes li hagin provocat, sinó que es fa tot un treball de prevenció de noves situacions abusives.

El model d’intervenció proposat facilita una comprensió multicausal i àmplia de les diverses formes de violència masclista, la qual cosa permet identificar la problemàtica que ens ocupa de forma dinàmica, analitzar els diferents factors i nivells que hi interactuen contínuament i possibilitar, per tant, actuacions dialèctiques en cadascun dels nivells d’intervenció necessaris (prevenció, detecció, atenció, recuperació).

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV14


4. PRINCIPIS ORIENTADORS DEL PROTOCOL

L’elaboració, implementació, seguiment i avaluació del Protocol marc ha d’estar guiada pels principis que s’expliciten a continuació: - La voluntat política dels diferents departaments i institucions participants de

garantir els recursos tècnics i humans per implementar eficaçment aquest Protocol.

- La participació i el consens en la definició de criteris unívocs i coherents respecte a la intervenció en la problemàtica que ens ocupa.

- La voluntat de cooperació interdepartamental i interinstitucional necessària per poder organitzar les respostes des dels diferents àmbits d’intervenció.

- El compromís formal, per part dels departaments de la Generalitat més implicats en l’abordatge de la violència masclista, com també dels ens locals i d’altres agents socials, en la difusió, coneixement i aplicació del Protocol.

- La comprensió del Protocol i circuit com a mapa orientador que facilita itiniraris a partir d’una relació flexible amb aquest. La singularitat dels diversos casos és impossible fixar-la en un document, per la qual cosa és necessari reconèixer els marges limitadors en un sentit de progressió amb relació a les diferents realitats i necessitats, tant dels àmbits d’actuació com dels recursos disponibles.

5. COORDINACIÓ INTERDEPARTAMENTAL I INTERINSTITUCIONAL

5.1. Òrgans de coordinació

La plena utilitat d’un protocol i l’efectivitat del circuit que se’n deriva depèn necessàriament del nivells de coordinació, cooperació i adaptabilitat que es puguin aconseguir. En el cas que ens ocupa, això pren especial rellevància atès que el Protocol marc està conformat per la participació de multiplicitat d’agents, la qual cosa requereix que l’estructura de coordinació reculli aquesta complexitat.



La mesura 2.1.2 del Programa per a l’abordatge integral de les violències envers les dones recull la necessitat de definir l’àmbit d’actuació competencial de cada servei que forma part del circuit per tal de no duplicar intervencions i dur a terme una efectiva coordinació.

En el marc d’aquesta mesura, el programa estableix la creació d’un grup de treball amb la participació dels departaments amb més implicació en la implementació del Programa. Aquest grup de treball cal situar-lo en el marc de la nova Comissió del Circuit Nacional per a una intervenció coordinada envers la Violència Masclista, que recull el Projecte de Llei socre els drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, i que ha de substituir l’anterior Comissió Permanent Interdisciplinària contra la Violència de Gènere, creada pel decret 26/2001, de 23 de gener.

La nova Comissió, que es constituirà com a “l’òrgan específic de coordinació institucional per a l’impuls, el seguiment, el control i l’avaluació de les actuacions del Govern de Catalunya en l’abordatge de la violència masclista, sense perjudici de les competències d’impuls, seguiment i control dels Departaments”3, preveurà la possibilitat de crear els grups de treball que consideri necessaris per al desenvolupament de les seves funcions en aquells afers que, per la seva matèria, importància o transcendència, així ho requereixin.

En aquest sentit, el grup de treball que ha elaborat aquest document quedarà integrat en la Comissió del Circuit Nacional per a una intervenció coordinada envers la violència Masclista tan bon punt aquesta Comissió sigui reglamentada, però s’ha hagut d’avançar a la creació de la nova Comissió per la necessitat i la urgència de la intervenció coordinada en l’àmbit de la violència.

Així, doncs, per tal de garantir la coordinació interdepartamental i interinstitucional, està previst que, al finalitzar la darrera fase, formin part del Grup de Treball Coordinació, les persones designades pels diferents departaments, entitats municipalistes i altres agents socials que treballen en aquest àmbit, que s’aniran integrant al grup de treball de forma gradual a mesura que avancin les fases d’elaboració.

3 Defició d’acord amb la redacció de l’article 109 del Projecte de Llei sobre els drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV16


Generalitat de Catalunya

Acció Social i Ciutadaniao Institut Català de les Doneso Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadaniao Secretaria General de Joventuto Secretaria per a la Immigració

Educació Justícia Interior, Relacions Institucionals i Participació Presidència

o Direcció General d’Atenció Ciutadanao Secretaria de Coordinació Interdepartamental

Salut Treball Vicepresidència

o Secretaria General de l’Esport

Entitats municipalistes

Associació Catalana de Municipis Federació de Municipis de Catalunya

Altres agents socials

Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Deganat dels Jutjats de Barcelona Consell Nacional de Dones de Catalunya D’altra banda, es preveu la incorporació d’altres agents socials i grups

de dones que tracten aquesta temàtica.



5.2. Objectius del grup de treball Coordinació

El Grup de Treball Coordinació té els objectius següents:

- Elaborar una proposta de protocol marc que haurà de ser aprovada per la Comissió del Circuit Nacional per a una intervenció coordinada envers la Violència Masclista, previ informe favorable de la Comissió de Govern Local.

- Elaborar el Circuit nacional per a l’atenció a les dones en situació de Violència Masclista.

- Fer el seguiment i l’avaluació de l’aplicació del Protocol i el Circuit per tal de detectar-hi mancances i proposar millores.

5.3. Funcions del grup de treball Coordinació

Per tal de poder dur a terme un correcte seguiment del Protocol i del Circuit, el Grup de Treball Coordinació, d’acord amb els objectius definits anteriorment, assumeix les funcions següents:

- Acordar i prendre decisions, des dels diferents àmbits competencials, amb relació a l’adaptabilitat del Protocol.

- Garantir un veritable suport i col·laboració entre les institucions i els agents socials implicats en el Protocol.

- Garantir el traspàs d’informació intradepartamental i interdepartamental de tots aquells canvis o modificacions que pugui comportar l’adaptació al Protocol dels ja existents.

- Garantir la difusió del Protocol a tots els àmbits d’intervenció dels diferents departaments, institucions i agents implicats.

- Conèixer el funcionament dels protocols existents, en l’àmbit local i comarcal, com també de les pràctiques que els han possibilitat.

- Establir mecanismes de cooperació i col·laboració per tal d’aconseguir una bona dinamització del Protocol.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV18


6. DEFINICIÓ, OBJECTIUS I FUNCIONS DEL PROTOCOL MARC

6.1. Definició

Els protocols concreten un conjunt de normes i mecanismes de suport, coordinació i cooperació dins i entre les insitucions i altres agents implicats, que defineixen les formalitats i successió d’actes que s’han de seguir per a la seva correcta execució. A partir d’aquesta definició el Protocol marc per a una intervenció coordinada envers la violència masclista esdevé la concreció de la voluntat política en el pacte, en l’àmbit nacional de Catalunya, d’establir mecanismes de suport, coordinació i cooperació dins i entre les institucions, altres agents socials i els equips i les persones que els integren per vetllar que les intervencions respecte de les dones en situacions de violència masclista, garanteixin el dret a la informació, l’atenció, la recuperació i la reparació, erigint-se com a referent i guia per als protocols territorials (per vegueries, per comarques, per municipis).

6.2 Objectius generals

- Establir el marc de referència tècnic i metodològic que garanteixi l’atenció coordinada dels diferents departaments, ens locals i agents socials i dels serveis que se’n desprenen, i delimitar els àmbits d’actuació que poden intervenir en les diferents formes de violència masclista.

- Definir els mecanismes de coordinació i cooperació que permetin una transmissió d’informació continuada i fluïda entre tots els organismes implicats.

- Dissenyar metodologies d’intervenció que evitin la revictimització de les dones afectades.

- Garantir els recursos necessaris per a l’execució i la continuïtat del Protocol marc.

- Dissenyar el Circuit marc de referència per a l’atenció, tot tenint en compte les diferents formes d’exercir la violència masclista, els àmbits en els quals es pot produir, i les necessitats concretes de cada dona.

- Establir un model únic i consensuat de recollida de dades per tal de garantir el coneixement de la realitat.



6.3 Funcions

- Garantir l’efectivitat de les intervencions que es duen a terme des dels diferents àmbits.

- Facilitar la transversalitat de les accions.

- Promoure models d’intervenció especialitzats i adequats a la problemàtica sobre la qual es vol intervenir.

- Establir uns criteris mínims d’obligat compliment que permetin l’adaptabilitat del Protocol marc, tot considerant les necessitats i possibilitats de cada territori.

- Garantir la formació dels i de les agents professionals que han de dinamitzar el Protocol.

- Facilitar la coordinació entre els agents implicats en el Protocol.

6.4 Fases d’elaboració del Protocol Marc i Circuit Nacional

Primera fase

a) Conèixer i sistematitzar les línies polítiques i tècniques, els serveis i recursos, així com els equips professionals d’intervenció dels departaments de la Generalitat més directament implicats en l’abordatge de la problemàtica.

b) Elaborar una primera proposta de Circuit nacional d’atenció a les dones que es troben en situacions de violència masclista.

c) Consensuar el treball realitzat amb d’altres departaments i organismes de la Generalitat, així com amb institucions i agents socials amb un important paper en l’eradicació de la violència masclista.

Segona fase

a) Realitzar un treball paral·lel, de caràcter intradepartamental, respecte cadascun dels àmbits d’atenció (sanitari, judicial, social, etc.).

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV20


b) Establir les coordinacions necessàries per tal de definir les estratègies del conjunt d’actors implicats, des de la perspectiva de la relació mútua, la complementarietat i la coherència en la intervenció.

c) Definir el Circuit nacional d’atenció a les dones en situacions de violència masclista.

d) Establir els requisits mínims imprescindibles que ha de reunir qualsevol Protocol.

Tercera fase

a) Establir mecanismes de coordinació i cooperació estable a nivell interinstitucional, mitjançant convenis de col·laboració.

b) Establir un model únic i consensuat de recollida de dades per tal de garantir un coneixement acurat de la realitat, tot facilitant el treball en Xarxa.



P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV22


7. ESTRUCTURA DEL PROTOCOL

El protocol vol intervenir i actuar sobre quatre eixos bàsics: prevenció, detecció, atenció i recuperació.

Per fer operatius aquests quatre eixos bàsics del Protocol marc i contribuir a l’establiment de llenguatges i conceptes comuns, a continuació s’estableix la seva definició consensuada:

Prevenció

La prevenció consisteix en totes aquelles accions encaminades evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista, mitjançant la reducció dels factors de risc i evitar, així, la seva normalització.

Les actuacions preventives han de considerar tant les situacions en què encara no s’han donat situacions d’abús, per tal de permetre identificar-les, especialment entre la població jove, com aquells casos en què ja s’han donat situacions de violència, per evitar-ne la cronicitat. Un dels objectius de la prevenció és poder sensibilitzar la ciutadania, i especialment les dones, que cap forma de violència és justificada ni tolerable.

Detecció

Implica la posada en funcionament de diferents instruments teòrics i tècnics que permetin identificar i fer visible la problemàtica de la violència masclista, tant de forma precoç com estable, pel que fa a situacions en les quals es vol intervenir, per tal d’evitar-ne el desenvolupament i cronicitat.

Atenció

Per atenció s’entén el conjunt d’accions aplicades a una persona per tal de superar les situacions i les conseqüències generades per l’abús en els àmbits personals, familiars i socials, tot garantint la seguretat de les persones ateses, com també facilitant la informació necessària sobre els recursos i/o els procediments necessaris per a la resolució de la situació. L’atenció ha de considerar tant les habilitats personals i professionals com els instruments tècnics imprescindibles per facilitar una atenció de qualitat i amb calidesa i evitar la victimització secundària.



Recuperació

La recuperació és l’etapa del cicle personal i social que fa una dona que ha viscut situacions de violéncia, mitjançant la qual es produeix el reestabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.

Aquest procés, que el du a terme amb l’acompanyament d’una persona professional o d’un equip, no té una durada definida, sinó que està relacionat amb el dany patit i la cronicitat de l’abús.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV24


8. ÀMBIT COMPETENCIAL

8.1. Departament d’Acció Social i Ciutadania

Missió

Liderar l’elaboració i el desenvolupament dels models i les xarxes d’atenció integral i de recuperació de les dones que pateixen situacions de violència, com també de les seves filles i fills, a tots els territoris de Catalunya, amb la coordinació dels ens locals.

Descripció dels serveis, recursos i equips

Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE)

Els CIE són serveis públics especialitzats que ofereixen informació, atenció i recuperació a totes les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència, per tal de facilitar la reparació del dany patit, tot proporcionant una atenció de qualitat i amb calidesa.

Aquests serveis s’ofereixen en un espai propi que garanteix la seguretat i la confidencialitat de les persones que s’hi adrecen.

Els CIE estan dotats d’un equip multidisciplinar que atén les demandes rebudes en el mateix centre i també la dels territoris (a través dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones –SIAD–) que no disposin d’aquests recursos especialitzats (subequips mòbils especialitzats).

Servei d’acollida per a dones que s’han trobat o es troben en situacions de vioència (CADM)

Servei destinat a oferir acolliment temporal a les dones i als seus fills i filles a càrrec, que s’han trobat o es troben en situacions de violència i que han hagut d’abandonar el domicili familiar i que no disposen de recursos personals o econòmics per fer front a aquesta situació. A més, garanteixen una atenció integral amb la programació de les intervencions socials, psicològiques i jurídiques necessàries perquè les dones siguin capaces de superar la violència que pateixen.



Pisos pont

Habitatges tutelats que també substitueixen temporalment la llar, com a continuació del procés iniciat a les cases d’acolliment, amb l’objectiu de continuar el pla de treball establert. Faciliten la plena integració sociolaboral, mitjançant un suport personal, psicològic, social, jurídic i de lleure.

Pisos de suport

Habitatges que acullen temporalment les dones que han patit maltractament i han de sortir de casa seva per la pròpia seguretat, però que estan plenament integrades socialment i laboralment i poden fer una vida autònoma amb suport de professionals externs.

Punts de trobada

Servei destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles establert per als supòsits de separació i divorci dels progenitors o per als supòsits d’exercici de la tutela per part de l’Administració pública, amb la finalitat d’assegurar la protecció del menor.

Acolliment residencial d’urgències

Els centres d’atenció d’urgències són serveis públics especialitzats adreçats a la població femenina, que ofereixen atenció i acolliment per a dones i els seus fills i filles que es troben en situació de crisi i de risc per a la vida, causades per situacions de violència definides en l’àmbit d’intervenció del servei.

És un centre d’atenció residencial que proporciona habitatge i manutenció, en condicions, a les persones acollides, a més de seguretat i contenció a les dones i els seus fills i filles. La previsió d’estada és de fins a quinze dies.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV26


8.2. Departament d’Educació

Missió

Liderar, en l’àmbit del sistema educatiu, el discurs pedagògic que ha de regir la prevenció de la violencia masclista, tot definint les línies conceptuals i metodològiques dels currículums educatius i elaborant estratègies globals i particulars de caire preventiu.


Centre de Recursos Pedagògics (CPR)

Són serveis educatius creats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per donar suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent del professorat. Són funcions dels CRP:

- L’oferta de recursos, d’infraestructura i de serveis als centres docents i al professorat per tal que disposin de materials específics de les diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d’utilització.

- La catalogació dels recursos educatius del medi local i comarcal i l’elaboració de pautes i informacions complementàries per facilitar-ne l’ús del professorat.

- El suport a les activitats docents i a l’intercanvi d’experiències educatives, per tal de fomentar la reflexió del professorat sobre la pràctica docent.

- La coordinació i l’organització de l’execució i del seguiment de les activitats de formació permanent, la col·laboració en la detecció de les necessitats de formació i en l’elaboració de propostes per satisfer-les.

- Altres funcions que els atribueixi el Departament d’Educació.



Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP)

Són serveis educatius que donen suport al professorat dels centres docents per tal d’oferir la resposta educativa més adequada al conjunt de l’alumnat, especialment a l’alumnat que presenta disminucions o més dificultats en el procés d’aprenentatge, i a les seves famílies. Són funcions dels EAP:

- La identificació i l’avaluació de les necessitats educatives especials de l’alumnat, conjuntament amb el professorat i altres serveis específics, per tal de trobar la resposta educativa més adequada en cada cas.

- L’elaboració i seguiment de les diferents adaptacions curriculars que pugui necessitar l’alumnat, conjuntament amb el professorat i altres serveis específics.

- L’assessorament al professorat sobre els projectes curriculars dels centres educatius, concretament en aspectes psicopedagògics i que millorin l’atenció a la diversitat de necessitats de l’alumnat.

- L’assessorament a l’alumnat, a les famílies i al professorat sobre aspectes relacionats amb l’orientació personal, educativa i professional.

- La col·laboració amb els serveis socials per tal d’oferir atenció a l’alumnat i a les famílies que ho necessitin.

Programa de coeducació

Té per objectiu promoure una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, com també integrar de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge la perspectiva de gènere.

L’escola coeducadora és aquella en la qual s’imparteix una formació i una educació que valora indistintament l’actuació i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, que no estereotipa aptituds ni actituds i en la qual es reconeix i es respecta la diferència sense silenciar-la ni jerarquitzar-la.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV28


Programa de convivència i mediació escolar

Té com a objectiu formar en la convivència fomentant les relacions positives i la resolució pacífica de conflictes en el si de cada centre. Parteix de la diagnosi prèvia de la pròpia realitat escolar i planteja propostes d’actuació basades en experiències contrastades i bones pràctiques de convivència per tal de crear referents vàlids per a les escoles.

Programa d’educació per a la salut a l’escola

Aquest Programa té per objectiu vetllar per la incorporació de l’educació per a la salut als centres docents en tots els seus aspectes: sexualitat i afectivitat, nutrició, trastorns del comportament alimentari, higiene, malalties cròniques, prevenció de drogodependències, salut mental, SIDA, etc., a fi que la comunitat educativa assoleixi una actitud i un estil de vida saludable.

Consells escolars de centre

Són els òrgans de participació de la comunitat escolar en el govern dels centres docents, amb funcions en l’àmbit de la programació general, en el seguiment i l’avaluació de les seves activitats.

8.3. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

Missió

El Departament d’Interior té encomanada la responsabilitat de desenvolupar les competències de seguretat pública i la de dirigir la política de seguretat a Catalunya amb l’objectiu de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. Així mateix, ha de vetllar per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d’acord amb l’ordenament jurídic.




Grups d’Atenció a la Víctima (GAV)

El GAV és el servei de formació especialitzada dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat instal·lat en cada una de les seves comissaries i que té com a funció principal el contacte directe amb les víctimes de violència.Des d’aquestes oficines es tramiten les denúncies als jutjats corresponents, es gestionen els serveis necessaris per a les víctimes, ja sigui en altres serveis policials o bé en altres organismes, es controla l’alta o baixa de les ordres de protecció que es concedeixen i se’ls fa un seguiment personalitzat fins a la caducitat de la mesura judicial. També es fa l’acompanyament a judicis a dones en situacions de risc.

Oficina d’Atenció al Ciutadà. OAC

L’OAC és el servei dels Mossos d’Esquadra instal·lat en cada una de les seves comissaries i que té com a funció principal la recollida de totes les denúncies d’àmbit penal presentades pel ciutadà.Aquestes oficines substitueixen les OAV en la recollida de la denúncia d’una víctima de violència quan, per causes diverses, no se’n poden fer càrrec en un primer moment. Posteriorment, sempre es fa la derivació d’informació.

Escola de Policia de Catalunya. EPC

El Parlament de Catalunya va promulgar la Llei 27/1985, de l’Escola de Policia de Catalunya, i va assignar a aquesta institució la funció de formar els membres dels cossos de seguretat dependents de la Generalitat i de les policies locals de Catalunya.

Així mateix, investiga, estudia i divulga matèries relatives a política i seguretat ciutadana.

Centre d’Estudis

El Centre d’Estudis del Departament es proposa fer un estudi que, sobre la base d’un coneixement millorat sobre la problemàtica de la violència masclista, elabori propostes d’intervenció. En conseqüència, hi podem identificar dues parts clarament diferenciades:

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV30


1. Quantificar i analitzar la problemàtica de la violència masclista a Catalunya:- La victimització produïda per la violència masclista.- Els sentiments i les opinions de la ciutadania en matèria de violència

masclista.

2. Proposar millores en els sistemes d’intervenció o de seguiment:- Proposar millores en els sistemes de prevenció o de correcció

existents.- Proposar un sistema d’indicadors que faciliti el seguiment de la

problemàtica.

Univers de l’estudiDones residents a Catalunya de divuit anys o més.

Metodologies de la recercaEs proposa aplicar, de manera complementària, tècniques d’enquesta sobre una mostra representativa de les dones residents a Catalunya que permeti desagregacions en l’àmbit regional, tècniques qualitatives sobre grups o problemes d’especial interès i entrevistes a persones expertes en la matèria.Les dimensions i el disseny de la mostra estan en vies d’estudi. No obstant això, si s’aprova la realització d’una enquesta telefònica, es proposarà una mostra no proporcional de dimensions importants (al voltant de catorze mil entrevistes). Alternativament, si finalment s’opta per l’entrevista presencial, s’haurà d’ajustar la dimensió de la mostra a les disponibilitats pressupostàries previstes.

Altres accions

Reunions de treball amb associacions, sectors afectats i entitats dedicades a la lluita contra la violència.



8.4. Departament de Justícia

Missió

Liderar el discurs jurídic amb relació a la violència masclista, definir les línies metodològiques i les pràctiques amb relació a les mesures de protecció jurídiques i a la garantia de drets, com també definir les estratègies d’intervenció adreçades als agressors sota tutela judicial.


Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD)

És un servei del Departament de Justícia creat amb l’objectiu d’oferir atenció, suport i orientació gratuïta a les víctimes de qualsevol delicte que voluntàriament hi vulguin accedir.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 27/2003, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica, i per decret de la Generalitat de Catalunya, les OAVD del Departament de Justícia són nomenades el PUNT DE COORDINACIÓ de les ordres de protecció en matèria de violència domèstica4. Això vol dir que es té coneixement de totes les ordres de protecció que adopten els òrgans judicials a Catalunya.

Les principals actuacions que es fan són les següents: - Tenir coneixement de totes les ordres de protecció que les autoritats

judicials dicten en el territori de referència i coordinar l’assistència i la protecció a la víctima.

- Oferir atenció personalitzada i integral a les víctimes que ho sol·licitin.

- Atendre la víctima en situacions de crisi i necessitada de contenció emocional.

- Informar la víctima sobre el significat i el contingut de l’ordre de protecció i de les mesures acordades en l’àmbit penal, civil i social, com també de la vigència de les mesures adoptades.

4 Definició d’acord amb la regulació de la Llei 27/2003, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV32


- Garantir que tota víctima de violència domèstica amb ordre de protecció disposi d’informació actualitzada sobre la situació penitenciària de l’imputat.

- Garantir que tota dona víctima de violència, més enllà de la domèstica o familiar, tingui una atenció adequada.

- Avaluar el risc de patir noves agressions en què es troba la víctima, revisar el seu Pla d’autoprotecció i coordinar aquesta informació amb els cossos de seguretat.

- Facilitar l’accés directe de la víctima als ajuts, als serveis especialitzats i als mitjans de seguretat que necessiti.

- Connectar la víctima amb els serveis de la xarxa social que siguin més útils per garantir el seu procés de recuperació.

Les característiques principals del servei ofert són les següents:

- Les OAVD treballen a demanda de la víctima i d’acord amb les seves necessitats, respectant en tot moment els límits i la voluntarietat marcats per la usuària/usuari.

- S’ofereix un servei personalitzat.

- L’atenció i gestió de les dades ofertes per la víctima es tracten sota els principis de privadesa i confidencialitat.

- Les OAVD treballen en xarxa amb tots els operadors social, sanitaris, jurídics i de seguretat que intervenen en l’àmbit de la violència domèstica.

- L’avaluació de la situació i de les necessitats de la víctima es fa en tot moment utilitzant els instruments i els mètodes de diagnòstic que es valoren com menys intrusius i que eviten la revictimització de la persona atesa.

- L’atenció és principalment presencial, malgrat que moltes actuacions es fan mitjançant el contacte telefònic.

- L’activitat de les OAVD es desenvolupa de manera proactiva prenent la iniciativa de contactar amb la víctima que tingui ordre de protecció.



Equip d’Assessorament Tècnic Penal

Són equips formats per psicòlegs i treballadors socials amb la funció principal d’assessorar els òrgans judicials sobre l’adequació de les intervencions que cal dur a terme en cada cas tenint en compte les situacions sociopersonals de les víctimes i dels presumptes agressors.

Altres dels seus objectius de treball són els següents:

- Proporcionar elements socials per a l’adopció de les mesures cautelars més adients per a la protecció de les víctimes.

- Proposar les mesures cautelars més adients respecte als presumptes agressors.

- Valorar, en cas de judicis ràpids, la viabilitat de substitucions i suspensions per a encausats (històrics i responsabilitats sociofamiliars, història laboral, toxicològica, sanitària).

Les principals actuacions que es fan des d’aquests equips són les següents:

- Consulta de la denúncia interposada o de l’atestat policial per tal de conèixer la situació que ha produït la denúncia i recollir les dades bàsiques personals i familiars (edat, procedència, existència de menors, etc.).

- Consulta dels expedients informàtics de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil per saber si ja s’han fet intervencions que poden aportar informació complementària del cas.

- Entrevista amb la víctima per tal de fer una primera valoració de la situació sociopersonal, familiar i de risc.

- Entrevista amb el presumpte agressor per tal de fer també una primera valoració de la seva situació i de l’existència de risc.

- Coordinació amb altres serveis, quan hagi coneixement o indicis que anteriorment la víctima o l’agressor hagin estat atesos per un altre servei.

- Anàlisi de la informació i valoració, amb proposta d’adopció de mesures cautelars, quan escaigui, o de derivació als serveis pertinents.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV34


Les característiques principals del servei ofert són les següents:

- Els equips d’assessorament tècnic penal intervenen per manament judicial o del ministeri fiscal.

- Els treballadors socials, mitjançant els torns de guàrdia establerts, són els encarregats de rebre aquestes demandes.

- L’entrevista amb la víctima té caràcter valoratiu i de detecció de risc i, per tant, només es fa una primera contenció si es valora necessari.

- La víctima es deriva posteriorment, si escau, a l’Oficina d’Atenció a la Víctima.

- És important disposar del màxim d’informació disponible des del primer moment i, en aquest sentit, és important poder accedir a les fonts d’informació i fer una entrevista amb el presumpte agressor al més aviat possible.

Equips de tractament dels centres penitenciaris, equips educatius dels centres de menors, com també equips d’execució de mesures penals alternatives

Davant un determinat delicte o falta, l’òrgan judicial pot determinar l’ingrés a presó (adults), a un centre educatiu (menors) o el compliment d’una mesura penal alternativa.

a) Ingressos en centres penitenciaris i en centres de menors: les

persones internes són ateses pels equips de tractament. Aquests equips estan formats per juristes, psicòlegs, educadors, mestres, treballadors socials i personal sanitari. Són els encarregats d’avaluar les necessitats dels interns, planificar i executar les activitats i programes educatius i de tractament. L’oferta d’activitats inclou la realització de programes de tractament per delictes violents, per delictes sexuals i per violència domèstica, entre d’altres.

En el cas dels equips que treballen amb dones internes, es fan activitats i programes adreçats a la dona com a infractora, però també, i específicament per a aquelles dones que ho necessitin, s’ha impulsat un programa de suport a les dones internes que han estat víctimes de violència masclista.



b) Aplicació de mesures penals alternatives: els equips de mesures penals alternatives actuen per manament judicial fent el control i supervisió de les mesures penals següents:

Substitució de penes de presó.

Suspensió de l’execució de penes de presó.

Mesures de seguretat no privatives de llibertat.

Mesures de seguretat privatives de llibertat.

La intervenció té com a eixos principals:

La informació periòdica i en cas d’incidències a l’òrgan judicial competent.

Entrevistes periòdiques de seguiment, segons el pla d’intervenció, amb la persona subjecta a mesura.

Recerca i suport a les entitats que donen contingut a la mesura imposada per l’òrgan judicial (entitats per a la realització de treballs en benefici de la comunitat, per a la realització de programes formatius, per a la realització de tractaments, etc.).

Servei de Torn d’Ofici dels Col·legis d’Advocats

Els col·legis d’advocats organitzen dins del seu àmbit un servei per a la prestació d’assistència lletrada als ciutadans que així ho sol·liciten o que no designen la intervenció d’un advocat concret privadament.

La prestació d’aquest servei s’organitza per mitjà del funcionament d’un torn d’ofici, al qual es troben adscrits lletrats pertanyents al Col·legi corresponent. Aquest torn d’ofici no és necessàriament gratuït.

El funcionament d’aquest servei dóna cobertura a tots els àmbits del dret i és possible la designació d’un lletrat, amb un criteri d’especialitat, a qualsevol de les jurisdiccions existents.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV36


Per oferir una assistència jurídica gratuïta especialitzada a les persones que, dins l’àmbit de la relació de parella o de la unitat familiar, han estat víctimes de maltractaments, el Departament de Justícia ha signat convenis de col·laboració, anomenats convenis sobre violència domèstica (VIDO), amb els catorze col·legis d’advocats de Catalunya amb la finalitat de garantir el dret de defensa de les víctimes sota una direcció lletrada única (àmbit civil i penal) i el principi d’igualtat d’armes entre les parts. Aquest principi d’igualtat d’armes entre parts també es garanteix en el cas de no perceptivitat de defensa lletrada (per exemple, judicis de faltes o verbals) quan les circumstàncies personals del sol·licitant de justícia gratuïta denoten una possible situació de desemparament o d’indefensió davant la part contrària.

Servei d’Orientació Jurídica dels col·legis d’advocats (SOJ)

El Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) és un servei públic i gratuït d’atenció personalitzada, que no atén consultes per telèfon ni per escrit, que ofereixen els col·legis de l’advocacia de Catalunya, amb la col·laboració del Departament de Justícia, per assessorar i orientar els ciutadans i ciutadanes sobre temes jurídics.

El SOJ proporciona un primer consell orientador a qualsevol ciutadà o ciutadana que s’hi adreci i informa sobre la possibilitat d’acudir als tribunals o de recórrer a les vies alternatives de resolució de conflictes, però no redacta cap document ni tramita cap assumpte. A més, després de l’entrada en vigor de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, aquest servei també assessora els ciutadans i ciutadanes respecte del dret a obtenir l’assistència jurídica gratuïta i de la documentació necessària per sol·licitar-la, i atès que els col·legis de l’advocacia s’encarreguen de la tramitació d’aquestes sol·licituds, en molts casos, tot i que es tracta de serveis diferents, coincideixen en el lloc i la persona que els ha de dur a terme.

L’assessorament que presta aquest servei és de caire general i, per tant, les consultes que s’hi poden formular abasten la totalitat de les matèries jurídiques que regulen les relacions socials.



Institut de Medicina Legal de Catalunya

L’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) és un òrgan tècnic al servei de l’Administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i dependent de la Direcció General de Relacions amb l’Administració de Justícia.

L’IMLC té la funció d’auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies i oficines del Registre Civil mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques, tant tanatològiques com clíniques i de laboratori, previstes a la normativa vigent de medicina forense, i a més fer activitats de docència i investigació relacionades amb la medicina forense.

8.5. Departament de Salut

Missió

Garantir a les dones en situació de violència una atenció sanitària de qualitat que inclogui la prevenció, la detecció precoç, el tractament i la recuperació, tot oferint informació i orientació adequades fins al seu total restabliment.


A Catalunya el sistema sanitari s’estructura territorialment en set regions sanitàries: Alt Pirineu-Aran, Lleida, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Catalunya Central, Girona i Barcelona. Aquest desplegament permet un millor coneixement de les necessitats de salut de la població i proporciona una gestió més eficient dels recursos assistencials.

El Servei Català de la Salut és l'ens públic que garanteix les prestacions sanitàries públiques de Catalunya. El Servei Català de la Salut és un ens adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Té com a missió garantir una atenció sanitària de cobertura pública de qualitat a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV38


Pel que fa a l’atenció a les persones que han patit o estan en situació de risc de patir violència masclista, els serveis sanitaris són sovint la porta d’entrada on les persones demanen ajut davant d’un problema com aquest. Són, per tant, un graó essencial en l’atenció a aquestes persones, treballant de manera coordinada amb els dispositius socials, judicials i policials existents.

Tots els centres sanitaris de Catalunya atenen i tracten a les persones que es troben en situació de violència masclista i molts d’ells apliquen algun tipus de protocol. Actualment, s’estan definint els circuits entre nivells i serveis per a l’atenció a aquestes persones.

Així doncs, la problemàtica dels maltractaments implica a professionals sanitaris de diferents àmbits i nivells assistencials: metges de família, pediatres, internistes, traumatòlegs, ginecòlegs, llevadores, psiquiatres, psicòlegs, diplomats en infermeria i treballadors socials, entre d’altres, que es poden trobar davant d’aquest problema tant en la seva actuació en una consulta d’atenció primària com a les àrees d’urgències dels hospitals o centres d’atenció primària, als centres de salut mental, PASSIR, etc.

L’atenció dels professionals sanitaris s’ha de caracteritzar per la integralitat i globalitat, el què vol dir contemplar intervencions que abastin la prevenció, l’assistència i la rehabilitació. Les principals actuacions consisteixen a:

- Detectar els signes de sospita de maltractament.

- Establir el diagnòstic clínic i el diagnòstic diferencial, tractar les lesions (físiques i/o psíquiques) i registrar-les detalladament a la història clínica.

- Ajudar la pacient a buscar protecció o resoldre el seu problema i facilitar-li la incorporació al circuit que integra els diferents recursos implicats (socials, policials, judicials).

En l’atenció a les diverses formes de la violència masclista, es troben especialment implicats els següents dispositius assistencials:


Esther, 16/01/07,

Cal tenir en compte en aquests cas, els Hospitals de referència que tracten agressions sexuals, i la necessitat d’ampliar a tots els centres hospitalaris aquest Protocol.


Atenció primària

Centres d’atenció primària (CAP) i consultoris locals són els centres on es presta l'atenció primària bàsica per part dels equips d'atenció primària (EAP). L’atenció primària de salut és el primer nivell d’accés de la ciutadania al sistema sanitari. En els CAP s’ofereix atenció individual i col·lectiva en règim ambulatori, domiciliari i d’urgències, coordinadament amb els serveis especialitzats de referència, es duen a terme programes de prevenció (cribratges, vacunes, etc.), de promoció i educació sanitària a la població. S’ofereixen serveis de medicina familiar, pediàtrica, odontologia, infermeria treball social i ASSIR (Atenció a la salut sexual i reproductiva). Quan el pacient ho requereix es derivat a l’atenció especialitzada. Segons el cas a: CAP II (centres d’atenció primària on es presten les especialitats mèdiques extrahospitalàries i que serveixen de suport i de referència als CAP), Centres de salut mental d’adults (CSMA), Centres de salut mental infanto-juvenils (CSMIJ), hospitals, Centres d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS).

Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), són serveis de suport als Equips d’Atenció Primària, que ofereixen una atenció integral a través de diversos àmbits d’actuació com són:

- L’atenció als joves (tarda jove)

- El consell reproductiu (mètodes contraceptius)

- Prevenció i atenció a les infeccions de transmissió sexual

- L’educació afectiva sexual

- El control i seguiment de l’embaràs

- L’educació maternal

- L’atenció al puerperi

- La prevenció del coll uterí i de mama

- Atenció ala patologia ginecològica

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV40


Atenció especialitzada

L'assistència sanitària especialitzada a Catalunya es presta a través dels recursos d'internament, consultes ambulatòries especialitzades, hospitals de dia, urgències i hospitalització a domicili, i compta amb el suport d'altres recursos, com ara les unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries (UFISS) i els programes d'atenció domiciliària-equips de suport (PADES).

La majoria d'aquests recursos s'organitzen funcionalment en xarxes com la d'hospitals d'aguts (XHUP), la xarxa sociosanitària, la xarxa de salut mental i la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD), que integren la xarxa sanitària d’utilització pública.

Atenció hospitalària. L'atenció especialitzada d'internament es presta en hospitals d'aguts, hospitals psiquiàtrics i centres sociosanitaris. A més, els centres d’internament ofereixen serveis especialitzats en règim de consultes externes i serveis d’urgències.

Atenció a la salut mental. Els centres de salut mental (CSM) són serveis d’atenció ambulatòria i de suport a l’atenció primària, amb funcions assistencials, de prevenció i promoció de la salut. Els CSM assessoren i col·laboren amb els equips d’atenció primària sanitaris i socials, atenen les seqüeles psicopatològiques, detecten les situacions de violència domèstica latents o emmascarades per demandes d’atenció psiquiàtrica i les deriven al recurs més adient, si s’escau. Aquests centres es diferencien segons l’edat dels pacients en: Centres de Salut Mental Adults (CSMA) i Centres de Salut Mental Infants i Joves (CSMIJ).

Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) de la xarxa d’atenció a les drogodependències. Són centres d’atenció i seguiment que ofereixen tractament ambulatori i especialitzat als drogodependents. Aquests centres estan integrats per equips de professionals de diverses disciplines (metges, psicòlegs, treballadors socials, diplomats en infermeria, etc.). Aquests professionals dissenyen en cada cas, i d’acord amb la persona que necessita aquest tipus d’atenció, la modalitat de tractament més indicats, així com la conveniència d’utilitzar altres recursos de la xarxa, com les comunitats terapèutiques o les unitats hospitalàries de desintoxicació.


Esther, 16/01/07,

Veure comentari anterior, en relació als Protocols d’actuació en els Hospitals de referència!!!


Centres sociosanitaris. L'atenció sociosanitària segueix un model d'atenció integral i multidisciplinar que garanteix una atenció de qualitat a les persones grans, els malalts crònics amb dependència i les persones en situació terminal. Els centres sociosanitaris són els recursos d'internament dotats de les característiques estructurals i del personal necessari per atendre pacients sociosanitaris. Poden ser centres d'internament de finalitat sociosanitària exclusivament o hospitals autoritzats tant per a l'internament agut com per al sociosanitari i/o psiquiàtric. En l’atenció a les violències, aquests recursos també són importants per detectar possibles situacions de violència d’aquests pacients.

Accés a altres recursos. L’atenció assistencial estrictament sanitària es completa amb altres recursos (Servei d’Emergències Mèdiques, Sanitat Respon, telèfon 112, etc.) i les actuacions que faciliten l’accés a altres recursos existents a la comunitat.

8.6. Departament de Treball

[Apartat en fase d’elaboració]

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV42


8.7. Institut Català de les Dones

Missió

Liderar l’elaboració i la implementació de les polítiques interdepartamentals amb relació a la violència masclista, actuant com a òrgan motor de coordinació d’aquestes polítiques, com també proposar i consensuar el marc teòric i les línies generals en què s’ha d’inscriure tot el ventall d’actuacions dels diferents departaments, amb tasques d’assessorament específic quan sigui necessari. Així mateix, ha d’impulsar la formació i la capacitació adequada de professionals als territoris.


Oficines d’informació

Les oficines d’informació són el punt de trobada entre l'Institut Català de les Dones i les dones o entitats de dones que demanen informació sobre qualsevol matèria (sanitària, laboral, habitatge, de serveis i recursos, etc.).

Des de les oficines es presta la informació o es deriva cap a les entitats i organismes responsables. A més, són els espais en què s’ofereix el Servei d’Atenció Psicològica i el Servei d’Assessorament Jurídic

Servei d’Atenció Psicològica

L’Institut Català de les Dones ofereix un servei presencial i gratuït d’atenció psicològica per tal d’orientar i assessorar les dones que ho necessitin i, de

forma especial, les que passen per situacions de violència. Aquest servei s'ofereix com a resposta puntual i d’orientació a altres recursos si és necessari.

Les psicòlogues atenen a les oficines d’informació de l’Institut Català de les Dones de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre. Les cites es concerten prèviament i per accedir a una visita amb la psicòloga s’ha de trucar a les oficines d’informació.


http://www.gencat.net/icdona/opcio2_3.htm


http://www.gencat.net/icdona/adreces.htm



Aquest servei també s’ofereix, a través de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a les dones que es troben o han passat per una situació de violència i que, a més, intervenen en un procediment judicial.

L’Institut Català de les Dones fa aquest servei en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Servei d’Assessorament Jurídic

L’Institut Català de les Dones ofereix a les dones un servei presencial i gratuït d’assessorament jurídic. Aquest servei assessora i orienta sobre assumptes jurídics d’interès per a les dones, principalment sobre temes de separacions, custòdies d’infants, incompliments de pensions i règims de visites, agressions sexuals i violència masclista.

El Servei d’Assessorament Jurídic també inicia els tràmits per a l’obtenció de la justícia gratuïta en tots els temes jurídics sobre els quals les dones necessitin obtenir una defensa dels seus drets.

El servei es porta a terme a les seus de les oficines de l’Institut Català de les Dones de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre. Les cites es concerten prèviament i per accedir al servei s’ha de trucar a les oficines d’informació de l’Institut Català de les Dones.

Aquest servei es fa en col·laboració amb els respectius col·legis d’advocats dels diversos àmbits territorials.

Línia d’Atenció a les Dones en Situació de Violència

La Línia d’Atenció a les Dones en Situació de Violència és un servei gratuït i confidencial que informa, assessora i facilita l’expressió i/o la denúncia dels casos de violència masclista, sigui quina sigui la seva forma d’expressió.

Aquesta línia d’atenció telefònica compta amb professionals, advocades, psicòlogues, etc. que atenen els casos de forma especialitzada i que poden contactar amb serveis d’emergència si és necessari.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV44




El telèfon 900 900 120 funciona tots els dies de l’any durant les 24 hores del dia i s’atenen els assumptes següents:

- Peticions d’informació efectuades per dones que viuen situacions de violència.

- Peticions d’informació sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d’assistència a la violència masclista.

- Sol·licituds d’assessorament sobre possibles actuacions que cal fer davant una situació de violència maslcista, procedents de particulars i/o professionals.

Les persones que truquin al servei es poden expressar en català, castellà, francès, anglès, àrab o rus.

Servei d’Intervenció en situacions de crisi

L’Institut Català de les Dones compta amb un equip extern especialitzat de suport a les famílies i a la comunitat en els casos de mort o lesions molt greus. Aquest suport psicològic està orientat a minvar l’impacte del succés traumàtic.

Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD)

Si bé correspon als municipis la creació, programació, prestació i gestió dels SIAD, l’Institut Català de les Dones està col·laborant, mitjançant l’assessorament i una línia de convenis i subvencions, a la implementació d’aquests recursos.

Els SIAD es configuren com a serveis públics que ofereixen a la població femenina les informacions, l’assessorament i la primera atenció necessàries en tots els àmbits relacionats amb la seva vida laboral, social, personal i familiar, per tal de contribuir al fet que puguin gaudir dels seus drets en llibertat i sense discriminacions. Tenen les funcions següents:



- Informar les dones sobre l’exercici dels seus drets.

- Assessorar, orientar i realitzar una primera atenció a dones en situacions de violència masclista, sigui del tipus que sigui.

- Coordinar-se amb els serveis d’atenció especialitzada.

- Acompanyar, si escau, i derivar les dones a la resta de serveis per tal de garantir l’accés a l’atenció.

- Facilitar atenció i assessorament en situacions de discriminació per raó de sexe, ja sigui en l’àmbit públic o privat.

- Treballar amb la comunitat, prioritàriament amb associacions i grups de dones i amb la resa d’agents socials, la realització d’accions que facin visibles les aportacions de les dones i que facilitin el seu apoderament.

- Dinamitzar i impulsar la coordinació i la col·laboració amb els grups i les organitzacions de dones.

8.8. Secretaria General de Joventut

Missió

Liderar, en l’àmbit de la direcció, la planificació i l’execució de la política juvenil de la Generalitat, la realització d’actuacions difusores, informatives i formatives adreçades a tota la població jove.


Programa Talla amb els mals rotllos

El Programa Talla amb els mals rotllos es concreta en la realització de tres tipus d’actuacions específiques:

- Curs de formació de formadors/es (joves agents de prevenció).- Tallers de sensibilització- Formaciones específiques a professionals que treballen amb joves.

P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV46

Esther, 16/01/07,

Apartat pendent de revisar i completar!!


8.9. Secretaria General de l’Esport

Missió

Liderar, en el marc de la direcció, planificació i execució de l’administració esportiva de la Generalitat, la realització d’actuacions difusores, informatives i formatives adreçades a tota la població relacionada, en els diversos graus d’implicació, amb la pràctica esportiva.


Escola catalana de l’Esport (ECE)

Xarxa Pública de Centres i Residències Esportives (XPCRE)

Associacions esportives escolars

Gabinet de Gènere del Consell Català de l’Esport


Esther, 16/01/07,

Apartat pendent de revisar i completar.


P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV48


9. CIRCUIT NACIONAL D’ATENCIÓ

9.1. Definició

El circuit és la concreció del pacte establert en l’elaboració del Protocol. Representa l’articulació d’un sistema homogeni d’atenció a les dones en situacions de violència, en el qual, cada àmbit implicat, un cop ha definit les seves responsabilitats, sap què ha de fer i qui té les competències per fer-ho. L’objectiu últim d’un circuit d’atenció és garantir l’atenció personalitzada, eficaç i no victimitzadora a les dones, tot evitant el pelegrinatge de les dones de recurs en recurs de l’esmentat circuit.

L’activació i bon funcionament del circuit nacional d’tenció requereix de la coordinació i dels recursos disponibles, però la seva veritable activació i funcionament depèn de les professionals i els professionals que atenen els diferents serveis i recursos del circuit, sense les persones professionals cap circuit ni protocol tindria sentit, és per això que dins d’aquest apartat hem volgut enumerar i destacar el conjunt de paràmetres que han d’orientar la intervenció professional de tots els serveis que integren la xarxa, que són els següents:

- El compromís ètic i solidari de les professionals i els professionals i dels agents socials que han d’intervenir envers els drets humans de les dones.

- El reconeixement i el respecte al protagonisme de les dones en la presa de decisions.

- El treball en equip i la seva vinculació a les diferents xarxes d’intervenció.

- La capacitació específica de les professionals i els professionals que han d’intervenir en els serveis.



P0193/P0400/P0410/P0437U/N-PMCNV50


CIRCUIT NACIONAL D’ATENCIÓ (DIAGRAMA BÀSIC)


Protocol marc 4 Bea · Web viewEls CSM assessoren i col·laboren amb els equips d’atenció...

Documents

Transcript of Protocol marc 4 Bea · Web viewEls CSM assessoren i col·laboren amb els equips d’atenció...