PROTOCOL D'ACTUACI DAVANT CONDUCTES DISRUPTIVES

Aquest document t un carcter orientador, i noms pretn facilitar la intervenci en possibles casos de conductes disruptives a l'aula. En aquells casos menys greus i que es resolen rpidament, no ser necessari fer s d'aquest Protocol.

1 .- DESCRIPCI a. - Definici de conducta disruptiva El comportament de determinats alumnes dificulta el procs de ensenyamentaprenentatge de la classe. Les conductes disruptives esdevenen com la major dificultat i el primer motiu de conflicte a l'aula. La conducta disruptiva es defineix com un comportament prolongat de qualsevol tipus que tingui com a resultat la interrupci de la classe i requereixi la intervenci del professor per poder continuar impartint docncia. b. - Manifestaci No tots els conflictes que sorgeixen en la convivncia diria de la classe, poden considerar disrupci. L'aula s un espai viu on el paper del professor no es limita exclusivament a impartir docncia, sin que en la seva dimensi d'educador tamb desenvolupa altres funcions com la d'educar en valors, fomentar les relacions socials, intervenir en les interaccions entre iguals etc. Per parlar de disrupci s'han de donar les segents condicions: 1 .- Les conductes es produeixen en una mateixa classe de manera reiterada i durant un temps prolongat. s a dir no es tracta de fets casuals o accidentals. 2 .- L'alumne disruptor reprodueix una conducta inadequada amb el professorat en general o amb determinats professors en particular. 2 .- IDENTIFICACI DE LA SITUACI a. - Comunicaci de la situaci En els centres educatius el cap d'estudis rep informaci sobre comportaments inadequats a les dependncies del centre. En principi, la comunicaci pot procedir de qualsevol membre de la comunitat educativa; tot i que acostuma a ser el professorat, qui utilitza ms aquesta via. Tamb sn els mateixos alumnes els que utilitzen aquest procediment per comunicar incidncies entre iguals. No obstant aix, si aix ho considera el centre, podria resultar positiu que la primera comunicaci sigui el tutor del grup al qual pertany l'alumne. Aquest primer pas del comunicat de comunicaci d'incidncia pot ajudar a no collapsar la direcci de estudis i permet sigui resolta la situaci conflictiva pel professor tutor. Depenent de la gravetat de la incidncia, de la seva reiteraci o no, la direcci d'estudis procedir a actuar o ho comunicar a la direcci del centre, que podr aplicar mesures correctores o traslladar la situaci a la Comissi de Convivncia. b. - Recollida d'Informaci Un cop rebuda la incidncia pel cap d'estudis, si considera que s una situaci o conflicte qualificat com a greu o molt greu, el traslladar a la Comissi de Convivncia, que coordinar la recollida d'informaci i aplicar les mesures disciplinries urgents, si aix ho aconsella la gravetat del cas. Per recopilar informaci es tindr en compte el segent: b.1 Lloc i manera on t lloc la conducta disruptiva. b.2 Procedncia de la informaci per si s necessari contrastar. En nombroses ocasions s bastant til l'opini conjunta de professorat, tutor i delegat de grup. c. - Diagnstic de la situaci El tutor, juntament amb el professor afectat, i la collaboraci de la Comissi de Convivncia, elaboraran un diagnstic inicial on quedi reflectit el tipus de disrupcions, les mesures inicials posades en prctica, la naturalesa del problema, els alumnes o grups implicats ... s a dir, una anlisi exhaustiu per aconseguir la regulaci i resoluci

de la conducta. En aquest punt, resulta molt til el paper del mediador social, qui al seu torn, pel carcter singular i mediador del seu treball pot aconseguir una resoluci prvia del problema. 3. ADOPCI DE MESURES La presa de decisions ha de ser un element a considerar nicament quan altres procediments conciliadors, mediadors o mesures adoptades prviament no han fet efecte. En nombroses ocasions, determinades intervencions encaminades a la prevenci constitueixen un factor de qualitat que redueix significativament el nombre de conflictes. L'experincia ens ensenya que hi ha mesures que faciliten el bon clima de la classe i, per tant, dificulten l'aparici de conductes disruptives. Entre elles, podem citar la posada en prctica d'un Pla de Convivncia aprovat pel Consell Escolar, una metodologia activa a l'aula, on l'alumne sigui el protagonista del procs d'ensenyament-aprenentatge, un pla especfic d'atenci a la diversitat, la manera de configurar el grup-classe, etc. Perqu aix sigui possible, cal que es donin simultniament les segents condicions: Els acords han de ser compartits i assumits per tot l'Equip Docent. La intervenci ha de ser immediata. S'ha de procurar la claredat i publicitat de les normes, aix com la coherncia en la seva aplicaci. La necessitat de respectar la confidencialitat. La importncia de les accions preventives, desenvolupant els Programes Educatius necessaris. Les mesures adoptades hauran de ser de carcter preventiu, resolutiu i, arribat el cas, sancionador. En qualsevol cas, hauran de contribuir a millorar el clima de convivncia per facilitar el paper del professorat i el dret que assisteix a la resta del grup a rebre classe amb absoluta normalitat. a. - Amb l'alumnat Determinades actuacions al centre poden evitar o minimitzar l'aparici de la conducta disruptiva. Algunes d'elles, es relacionen a continuaci: - Fomentar la participaci dels alumnes en l'organitzaci del grup i organitzar estratgies d'aprenentatge cooperatiu. - Plantejar objectius que resultin factibles, perqu l'alumne tingui possibilitats d'xit. En aquest punt sn importantssimes les mesures de atenci a la diversitat aprovades en el Projecte Curricular de Centre. - Buscar la implicaci de l'alumnat organitzant tallers d'habilitats socials, programes de modificaci de conductes i procediments de mediaci escolar. - Aplicar de les mesures establertes en el ROF del centre

b. - Amb l'aula Entre les mesures per ajudar a la millora de la convivncia a l'aula, estan l'establir unes normes de convivncia per al grup-classe, consensuades i garantint la participaci de tots en la seva elaboraci, aprovaci i posada en prctica. No s'ha d'oblidar que l'ensenyament s un procs continu i dinmic amb canvis constants i que, per tant, s'ha de garantir tant el coneixement, daquestes normes com la seva acceptaci pels usuaris de les mateixes.

c. - Amb el professorat Es tipificaran les conductes disruptives, els criteris que guiaran als Equips Docents, les exigncies i la unificaci dels llindars de tolerncia. S'ha d'acordar el que es consideren conductes lleus, greus, i molt greus. S'establir una seqncia d'actuacions de manera que una conducta considerada lleu, haur de ser resolta i gestionada pel propi professor. Conductes ms greus i repetitives obligaran a la intervenci de l'Equip Educatiu i conductes reiterades i clarament disruptives passaran finalment a la Comissi de Convivncia. I sobretot no soblidar que les actuacions i mesures han de ser el ms gils i immediates possibles. Les actuacions amb el professorat s'han de concretar en: - Proporcionar eines i estratgies per poder abordar les situacions problemtiques de forma satisfactria i constructiva. - Intentar un canvi d'actituds en les relacions que s'estableixen diriament al centre i a l'aula. - Evitar metodologies que propicin la competitivitat, l'individualisme i la discriminaci. - Potenciar l'autogesti del grup. - Elaboraci d'un Pla d'Acci Tutorial que organitzi activitats dirigides al foment de la convivncia a l'aula. - S'incidir en la formaci del professorat en resoluci de conflictes, mediaci escolar, ensenyament cooperatiu i dinmica de grups. d. - Amb la famlia La relaci amb la famlia de l'alumne responsable de conductes disruptives ha de ser immediata i propera i ha de tenir com a objectiu fonamental trobar esperit de collaboraci per a la resoluci del problema. Mitjanant entrevistes personals es han d'aconseguir acords amb la famlia, aixecant acta si cal, perqu el alumne trobi una resposta nica per ambdues parts. En el cas que la famlia tingui una responsabilitat important en l'origen de la conducta, tindr un seguiment per part de l'educador social i els Serveis Socials de Base, amb la intenci d'adequar els patrons educatius. Si la conducta disruptiva s considerada greument perjudicial per a la convivncia al centre, es comunicar a la famlia la incoaci del corresponent expedient disciplinari i es posar en coneixement del Servei d'Inspecci. En els casos ms greus, es donar coneixement del fet a l'Administraci educativa i, arribat el cas, a l'equip tcnic del jutjat de menors. 5. AVALUACI I SEGUIMENT. La Comissi de Convivncia, avaluar els compromisos, acords i mesures adoptades, tant amb els alumnes com amb les famlies. Aix mateix, avaluar el procs i el resultat de les mesures i informar degudament a tots els sectors afectats: professorat, Consell Escolar, Famlies, Inspecci i alumnat. De tot aix es redactar un informe i conclusions que s'arxivaran en la secretaria del Centre, per realitzar els seguiments que s'hagin acordats.