Proposta Dossier de Treball Joana Curs 2012-13

7/22/2019 Proposta Dossier de Treball Joana Curs 2012-13

1/22

Centenari de la Joana Raspall

Dossier de poesia

[Escriba aqu una descripcin breve del documento. Una descripcin breve es un resumen

corto del contenido del documento. Escriba aqu una descripcin breve del documento. Una

descripcin breve es un resumen corto del contenido del documento.]sobre lautora.

Aquest treball es far de forma individual i en grup de cinc sis alumnes. Delfet que estiguis molt atent o atenta i que spigues treballar en equip ensortir una ms o menys valuosa.

Segur que hi posars tantes ganes com la Joana quan fa poesia.

Nom:

Classe:

Curs:

Trimestre:


2/22

BIOGRAFIA DE LA JOANA RASPALL

Qui s la Joana Raspall?

Us proposem fer una petita investigaci per saber qui s la Joana Raspal.

Per fer-ho, consulteu les pgines web que trobareu en un requadre i desprscompleteu el quadre de ms avall, que us ajudar a recollir la informaci msimportant.

Amb la informaci que obtingueu haureu de fer un text per al llibre de la Joana.

AELC. Joana Raspall:

http://www.escriptors.cat/autors/raspallj/pagina.php?id_sec=2451

La msica i Joana Raspall:

http://blocs.xtec.cat/musica5e/category/biografia/
http://www.escriptors.cat/autors/raspallj/pagina.php?id_sec=2451http://www.escriptors.cat/autors/raspallj/pagina.php?id_sec=2451http://blocs.xtec.cat/musica5e/category/biografia/http://blocs.xtec.cat/musica5e/category/biografia/http://blocs.xtec.cat/musica5e/category/biografia/http://www.escriptors.cat/autors/raspallj/pagina.php?id_sec=2451


3/22

GRUP 1Quins sn elsfets mssignificatius dela seva vida?

GRUP 2Qu ha fet la

Joana Raspallper la llenguacatalana?

GRUP 3Com esconsiderala seva poesia?

GRUP 4Quines sn lesseves obres?


4/22

ENTREVISTA A LA JOANA RASPALL

Per descobrir com s la Joana Raspall,com fa els seus poemes, i quins consellsens dna,escoltarem una entrevista que li

van fer un grup de nens i nenes dediferents escoles.Mentre seguim lentrevista, cada grup esfixar en uns aspectes concrets quedesprs compartirem.En els quadres que teniu a sota podeuanotar els aspectes que us semblin msinteressants, tant del vostre grup com deldels altres.

GRUP 1Escoltareu aquesta entrevistaa la Joana Raspall i us fixareumolt b en els aspectes de lavida de la poeta:

- esdeveniments importantsde la seva vida.

- coses de quan era petita

- ancdotes


5/22




GRUP 2

Escoltareu aquesta entrevistaa la Joana Raspall i us fixareumolt b en el que diu sobrelofici de poeta:

- com escriu els poemes?

- com s'inspira?

- quant temps triga?


6/22




GRUP 3

Escoltareu aquesta entrevistaa la Joana Raspall i us fixareumolt b enla seva vessant humana:

- les coses que li agraden

- els seus sentiments iemocions


7/22




GRUP 4

Escoltareu aquesta entrevistaa la Joana Raspall i us fixareumolt b en la relaci que tamb els nens i nenes:

- qu pensa dels nens i lesnenes quan sap quellegeixen i reciten els seus

poemes?

- quins consells dna?


8/22

DE QU PARLEN ELS POEMES?

1) Pensa de qu parlen aquests poemes. Pensa i escriu un ttol per acadascun.

_____________________

El temps est enfadat.Els trons rodolen

de cap a cap del mn.A cops de llamps

shan foradat els nvolsi laigua vessa

i corre qui sap on!

El sol t por,no surt a la finestra

i la lluna tampoc sortir;el temps malvat

els ha aigualit la festa.

On ballaran,amb tant de fang, dem?

Joana RaspallVersos amics

______________________

Tot pintat de cara,pelut com un s,

amb pantalons amples decolor confs,

el pallasso salta,corre i sentrebancaamb els sabatots.

Amb crits i ganyotes,fent veure que plora,

ens porta riallesi gresca a desdir.

Testimo, pallasso,perqu ho fas per mi!

Joana RaspallDegotall de Poemes

2) Per qu has posat aquests ttol? Assenyala la part de poema que tha donatpeu a posar-hi aquests nom.


9/22

LA RIMA EN ELS POEMES POEMA: ELS ARBRES

1) Llegeix el poema.

ELS ARBRES

Veig una branca floridai no s si s dametller;

diuen els ocells que aquestas la que floreix primer.

Jo noms conec els arbresquan el fruit ha madurat;els conec per les cireres

o els prssecs que nhe menjat.

2) Hi ha versos que acaben igual. Busca quins sn i marcals del mateixcolor.3) Daquest final idntic sen diu rima i aquesta rima pot ser noms de

vocals o de vocals i consonants. Llegeix les dues definicions i diguesquina mena de rima et sembla que hi ha en aquests versos.

Rima assonant:

quan entre dos o ms versos,a partir de la darrera vocal

tnica de la darrera paraula,nicament coincideixen els

sons voclics.

Rima consonant:

tamb anomenada perfecta ototal perqu coincideixen tots

els sons, tant si son vocals comconsonants a partir de la darrera

vocal tnica de la paraula.

4) Versos que no rimen: Hi ha poemes que estan formats amb versos queno rimen: sn els versos lliures.

EL CELEl cel s un camp

ple de meravelles,lha llaurat el sol,la lluna s qui el sembra.La llavor que hi cautot sovint arrelaarrela i floreix,cada flor, una estrella

Apelles MestresAire i Llum

5) Inventeu dos versos que rimin (ja sabeu que daix sen diu rodol) idigueu desprs si us ha sortit amb rima assonant o consonant.


10/22

POEMA: EL CARRER DESERT

1) Fixat en la rima daquesta estrofa. s assonant o consonant?

EL CARRER DESERT

Miro el meu carrer desert.El sol sha emportat la gent,que la mar, de lluny, la crida.

Desert i tot, quanta vidaal meu balc, roig i ardent

de clavells que shi han obert!

2) Quina s lestructura que correspon a aquest poema.

abccba

ababcc

aabbcc

3) Escriu una estrofa amb la mateixa estructura.


11/22

EL RITME EL ELS POEMES

Els versos curts

De vegades, per donar un ritme rpid als poemes es poden emprar versoscurts.

Exemple de poema de versos curts

LA BALLARINA

Fa bon dia ;la tortuga

prou fariaballaruga,ms la closcatan feixugano li deixamarcar el pas.

Una amigasargantana,s, que ballala sardana,

i la pobralo demanadensenyar-linel comps.

s intilla lli;no progressapoc ni gaire;un difcilsaltirlha deixadapanxa enlaire.

Joana RaspalCom el plomissol poemes i faules


12/22

Els versos llargs

En general, els versos llargs serveixen per donar la impressi de calma, desilenci, de pau.

Exemple de poema de versos llargs.

ST. JORDI

Sant Jordi duu una rosa mig desclosapintada de vermell i de neguit.Catalunya s el nom daquesta rosai Sant Jordi la porta sobre el pit.La rosa li ha donat gaudis i penes

i ell se lestima fins qui sap on;i amb ella t ms sang a dins les venesper poder vncer tots els dracs del mn.

Josep Maria de SegarraLes festes de tot lany

El ritme de les canons.

Les canons de joc, generalment , tenen un ritme molt marcat. Les canons i

cantarelles de triar o dels jocs de rotllana segueixen el ritme que marca el gestde comptar o de marcar el pas.

OLLES, OLLES

Olles, olles de vi blanc,totes sn plenes de fang,de fang i de maduixa,gira la caruixa.Qui la girar?

- La donzelleta.Qui la girar?- La Maria ser.

1) A continuaci sentireu lenregistrament dalguns dels poemes quetreballarem recitats per la Joana Raspall, escolteu-los apreneu-vos-endos o tres i reciteu-los com ella .Aquestes poesies les recitareu el dia de Sant Jordi per a tota lescola.


13/22

Galindaines. La forma de les paraules.

Podrem definir les galindaines com paraules imatge. Sescriu una parauladisposant cadascuna de les seves lletres de manera que el mot sencer sigui undibuix, una representaci grfica del seu significat.

Exemples:

1) Inventeu una galindaina sobre un dels poemes treballats de la JoanaRaspall o inventats pel vostre grup. Aquesta galindaina lexposarem al

llibre descola.


14/22

Acrstic

Lacrstic serveix per dir una cosa duna manera amagada. Sescull una

paraula que ser amagada per les lletres inicials de cada vers.

Remant cada vespreOn la lluna es reflecteixSense fer remorAmb la meva estimada

Aqu el missatge amagat s el nom de la noia! Rosa

2) Quin s el missatge amagat daquests poemes?

JuguenOnades,SempreEn cadena,Plegades!

Noms de veuretEm vas semblar diferentUns ulls com dues ametllesSempre estaven somrient

3) Ara que ja sabeu una mica de la vida de la Joana Raspall, inventeu unacrstic amb lles lletres del nom de la JOANA, desprs tamb en podeufer un am el vostre nom, seguint lexemple del poema NEUS.


15/22

Com s el llenguatge dels poemes?

Fer un poema s com trobarLa cullera ms idniao b el clau que clavardues fustes separades.

que s com dir que, per fer un poema, sha de buscar el llenguatge que msb expressi les idees, i la manera de combinar-les entre si (com si esvolguessin enganxar fustes o collocar peces en un puzle).

Quan llegiu poemes, ja veieu com els poetes a ms de procurar que elsseus poemes tinguin ritme, i e vegades rimin, tamb utilitzen rucs per

aconseguir un llenguatge potic.

ComparacionsSi una cosa recorda a una altra, hi fem comparacions i ho relacionem ambmots com : sembla, s com, fa pensar...

Joana Raspall, en el segent poema, fa comparacions amb la neu. Ambaquestes comparacions ens adonem que li agrada tocar la neu i queexperimenta sensacions de fred i calor.

LA NEU

Quan nhi ha poca, sembla lleu,la neu;s com tbia, de tan flonja.Si la prems dintre la mes contrau com una esponjai els dits tenvermellir.

Joana Raspall

Plomisol

Metfores

Tot i que el nom sembla complicat, escriure metfores s ben senzill. Devegades diem el meu ordinador no falla mai i ens toquem el cap. Hem fet unametfora perqu hem dit que el cap s un ordinador; tots dos sn dipsits dememria.


16/22

Si diem que...

Un llibre s una capsa de lletres o que els llapis de colors sn arcs de SantMart amb punxa, tamb fem metfores perqu anomenem una cosa amb unaltre nom. s com si jugussim a endevinalles.

1) Busqueu quines metfores es podrien fer servir per parlar daquestescoses sense anomenar-les:

El Sol.La plujaEl vent

Personificacions

El poeta, a vegades, dna vida als elements, als objectes, atribuint-los accionsque fan els ssers vius.

Aix els poetes poden dir que:

L hivern s el senyor del fred.Els arbres del carrer sn gegant s que ens vigilen.Els telfons tenen boca i orelles.


17/22

GRUP 1

Aprn i recita el poema cirurgia de Joana Raspall.

Observa que en alguns poemes els animals tenen sentiments com lespersones, amb ajuda dels exemples que hi ha a continuaci inspirat i escriuun poema on parlis de algun animal o persona que ajudi a una altre, sobreun animal que vol ser gran o que vol ser petit, una mare que vol salvar a lesseves cries, una serp que no vol que la molestin, un animal que pensa iactua, o b que sangoixa, o que est alegre i optimista.... o una altra opcique tu imaginis.

CIRURGIA

La papallona sha trencat una ala;

li cau destrossada al peu del roser.

-Ai, que no hi ha metge que pugui curar-me!

- sospira la pobra - . Ara que far?

- no ploris, amiga li diu una rosa,

La ms bella i fresca de tot el jard-.

Et donar un ptal que et pugui fer dala;

laranya t traa i tel pot cosir.

Laranya, que s svia i tothora fila,

Amb amor la feina enllesteix aviat.

...I la papallona torna a fer volades

Amb una ala blanca i un ptal rosat.

Joana Raspall


18/22

CUCA DE LLUM

Carregueu-me b la pila,que he de fer molta clarorasseguda en branquill,que es cosa que molt sestila.

Ja ve la fosca i , tot duna,encenc el meu fanal verd,installada prop dun gerdper engelosir la lluna.

Sc un estel de la terra;si m incivil em desterrai em reclou dintre un got,

mapagar de seguida,

i que la m entodussidaem torni a encendre si pot.

Merc rodoredaAgonia de llum

ESCARABAT

Estic cansat de trescarempenyent sempre la bola.Si matura lescarola,glapeix, quan em veu, el ca.

Si el cam ve de baixada,sescapoleix el bot.Per si munta el cam,la bola esdev pesada.

Fill de femta ja podrida,meno escarrassada vidaa travs daquesta vall.

I algun dia, cosa trista,

quan ja haur perdut la vista.Em trepitjar un cavall.

Merc rodoredaAgonia de llum

SARGANTANA

Cocodril menut,llenguallarg i astutque has caigut en mansde petits humans,per salvar el teu cos

n'has perdut un tros:la cua has donatper la llibertat.

Ricard BonmatEstimades feres

DOF

Faig riure la genttocant la botzina:un aplaudimenti un peix de propina.

Riurem tots mssi, com la sardina,tothom es tirsamb mi a la piscina.

Ricard Bonmat

Estimades feres

SERPAmb les mans a les butxaquesi amb els peus ben amagats,

fa unes passejades maquesper camins i per sembrats.

Si e nun arbre a denfilar-se,no ho fa com la gent normal:pel seu tronc ha denrotllar-sei anar ant fent espiral.

Diu que s fera i que mossega,pr si s ben natural:tot el dia sarrossegaper guanyar-se el seu jornal!


PAQuan passeja amb els amics,no fa pas cap numeret;

pr quan veu rostres bonicsde femelles a propet,

Fa un posat tot presumit,gira i poc a poquet,eixamplant el seu vestittreu mil ulls per fer lullet.



19/22

GRUP 2

Aprn i recita el poema Enemigues de Joana Raspall.

Observa la ironia que cont el poema Enemigues i el poema Nou i vell i

compon tu un poema imitant a aquests on els personatges parlen, quecompari dos objectes o dos animals...

ENEMIGUES

La pilota i la sabata fafa temps que sn enemigues.No voldrien jugar juntesi sempre hi han de jugar.

Luna rep les patacadeslaltra malmet la puntera;no hi ha ms jocs, per a elles,que aquell de botre i picar.

A la vida tot sacabai ve el moment que es fan velles.Desprs destar abandonadesen algun rac polss,es retroben dins la panxadun cami de deixalles,cam dels abocadors:

- Hola, pilota aixafada!- Hola, sabata esbotzada!- Fa molt de temps que no etveia;no tens ganes de jugar?- Prou que ho faria, sabata,si aconseguien inflar-me;per i tu?Jo no puc mouremsense el peu que em fa xutar.

Han callat. Semblen amigues;no en trauran res de renyir.

Al pas del temps, les barallessovint acaben aix.

Joana Raspall

NOU I VELL

s una camisa nova;lhan deixada de rac;s massa polida i blanca

i la volen de color.Uns pantalons nous de trincatamb estan arraconats,que els texans ara sn modadescolorits i gastats.

- Qu farem diu la camisaper poder-nos valorar?

- Tesquitxar de pintura!- El lleixiu taclarir!

Com dos bons amics sajudenjo per tu i tu per mi.

Ara ja els veuran de modai els trauran a presumir.

Joana Raspall


20/22

GRUP 3

Aprn i recita el segon poema de lordinador de Joana Raspall.

Per la Joana quan fa poesia qualsevol ancdota dna peu a un poema,com el fet que el sol un dia no surti i desprs que tothom lhagi buscat, unnvol digui que sha quedat amb ell, convidat a una festa amb llamps itrons. En aquest cas s un ordinadorque fa la punyeta a lalumne quetreballa amb ell. Fes una versi semblant amb algun accident que hagistingut amb lordinador, mbil que es queda sense bateria, un llit amb unapota trencada, una cadira amb dues potes, o qualsevol ancdota que etsembli oportuna.

1.- LORDINADOR

Un xicot espavilatdiscuteix amb la pantalla:

El dibuix que he comenat,no mexplico per qu falla!He llegit El gat amb botesi en vull fer la illustraci.

Les tecles em fallen totes,

no s per quina ra.El dit quasi se menrampade tant de fer clic i clic.Ordinador! Si em fas trampa,hem acabat! Ves qu et dic!

Xicot, rumia, rumiai no men culpis a mi!Si s per fer un gat, com podriaobeir-te, el ratol?

Joana Raspall

2.- ORDINADOR

Avui a lordinadormhan sortit lletres estranyesi signes que no he vist maii quan he volgut escriureno hi he trobat cap espai.Sembla que mentre dormialSpiderman i la bruixa, el Doraemon hi ha entratamb les bessones i en Potteri quin sarau han armat.

Jo volia escriure un conte per Sant Jordique a lescola celebrarem dem,si lordinador no em deixa esborrar aquell jeroglfic,haur descriurel a m.

Joana Raspall

LESTUDIANT

Lordinador es venjarde qui fingeix que estudia:

qui lutilitza amb engany,com per art de bruixeriaes trobar al cap de lanyque shaur dexaminar,tamb de ganduleria.

Joana Raspall


21/22

GRUP 4

Aprn i recita el segon poema de La galxia ZZde Joana Raspall.

De vegades la Joana, en els seus poemes expressen els seus

pensaments i els seus sentiments i no desaprofita locasi per criticar elshumans i alguns dels seus molts defectes i actituds. En aquest cas criticaels humans que fumen. Busca alguna cosa que els humans facin mal feta iimitant el poema escriu tu un poema que conservi el ttol i els primers dotzeversos. Pots parlar de les persones que embruten els carrer i no fan servirles papereres, de la contaminaci, de la crisi o qualsevol altre tema que etserveixi dinspiraci.

DES DE LA GALXIA ZZ??

Als extraterrestresels plau viatjar

i desprs comenten

lUnivers com va.

- Tornes de la Terra

amic? Qu hi has vist?

- Una mena dhomes

que mhan deixat trist.

He vist que fan coses

fora de ra:

A veure si hi trobes

lexplicaci:

Sacosten als llavis

- Les dones tamb

canutets fets dherba

trinxada, en paper.

Per no sho mengen

ni llepen, tampoc;

a lextrem de fora

es veu que hi ha foc,

perqu surten boires

de fum cel enll;

i a mig acabar-se

ho solen llenar.

No s per qu ho volen!

no es cap aliment

ni sembla cap eina

dentreteniment;

no xiula ni sona

com un flabiol,

s duna mudesa

digna del mussol.

Ai, amic, veiessis

quina fila que fan

duent-se a la boca

canuts fumejant!

de qu deu servir-los

lherba i el paper

si no s per menjar o beure?

- De deb no ho s.

De moment, nosaltres

Ens nestem rient.

Quina niciesa,

Llenar fum al vent!

Joana Raspall


22/22

GRUP 5

Aprn i recita el segon poema de La pedreta de Joana Raspall.

Sovint quan sortim de passeig o dexcursi ens trobem amb un objecte, una

pedreta, un animal... i ens enamorem a linstant i decidim dur-lo a casa.

Pensa si alguna vegada tha passat aix i fes-ne un poema semblant a La

pedreta.

LA PEDRETA

Tinc una pedreta blancasobre el palmell de la m.Que coses deuria dir-me,si entengus el seu parlar!Deu sentir-se forasteraentre el terrossos del camp;potser ve de roques altesdestrossades per un llamp,i les aiges de neu fosalhan arrossegada aqu.No s si per ella s vida,haver-se trobat amb mi.Per mi, es una trobada

que no s com valorar.La veig tant polida i tant neta...no la gosar llenar.

Joana Raspall

INVITACI

He trobat uns quants motsal mn de la poesia,no vull quedar-mels tots!Si tagrada llegiret faran companyia,ens els podem partir.

Joana Raspall

INVITACI

Amic, vols venir?

la tarda s molt claralaire t sentorsde mar i muntanya.Fugim del sorollI busquem la calmaon compartiremles nostres paraules.Poques en diremi ben escoltades,amb pau dins del cor,llum en les mirades.

Vols venir, amic?La tarda s tant clara!

Joana Raspall

Proposta Dossier de Treball Joana Curs 2012-13

Documents

Transcript of Proposta Dossier de Treball Joana Curs 2012-13