Proposta didàctica. L'ésser humà, natura i cultura - METODOLOGIA

PROPOSTA DIDÀCTICA

L’ÉSSER HUMÀ: NATURAL I CULTURA

Etapa: Batxillerat

Curs: Primer

Matèria: Filosofia i ciutadania

Joana Maria Rossinyol Pocoví

ÍNDEX

1. Referències curriculars

2. Elements bàsics: objectius, continguts i criteris d’avaluació.

2.1 Objectius

2.2 Continguts

2.3 Criteris d’avaluació

3. Organització de la seqüència didàctica

4. Unitat didàctica

5. Annexes

6. Bibliografia

1. Referències curriculars

Per elaborar aquesta unitat didàctica, el referent curricular ha estat el Decret 82/2008,

de 25 de juliol, en el que s’estableix i ordena el Currículum de Batxillerat a les Illes

Balears.

2. Elements bàsics: objectius, continguts i criteris d’avaluació.

2.1 Objectius

Els objectius que, al llarg de la unitat didàctica, es pretenen assolir i/o desenvolupar

són els que es detallen a continuació.

Objectius específics:

- Saber situar a l’ésser humà en la confluència d’una doble herència: la biològica i la

cultural.

- Conèixer les diferents teories que al llarg de la història han explicat de forma

distinta què és l’ésser humà i què incideix més en ell: la seva naturalesa o la seva

cultura.

- Ser capaç d’identificar alguns aspectes innats i adquirits en el comportament

humà i reconèixer la influència de la societat i la cultura en la seva configuració.

- Valorar la cultura i, en particular, l’educació i l’aprenentatge, com a instruments

que faciliten l’adaptació i la supervivència de l’ésser humà.

- Reconèixer els distints aspectes adquirits a través del procés de socialització i

saber identificar els distints agents que intervenen en aquesta adquisició.

Objectius generals1:

1 Els objectius generals han estat extrets literalment del Decret 82/2008, de 25 de juliol, en el que s’estableix i ordena el Currículum de Batxillerat de les Illes Balears.

- Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques,

fonamentant adequadament les idees i les decisions pròpies.

- Comentar textos filosòfics, encertant en la identificació dels problemes que

plantegen, l’explicació dels termes que usen, explicitant-ne l’estructura i el

significat, indicant els arguments utilitzats i les solucions proposades.

- Expressar el pensament propi, oralment i per escrit, amb rigor, ordre, claredat,

coherència i creativitat, argumentar-lo de manera coherent, i contrastar-lo amb

altres posicions i argumentacions.

- Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés d’aproximació racional al

coneixement, on es tracta de donar i exigir raons, i de constituir una comunitat de

recerca com a vehicle per cercar respostes als problemes plantejats.

- Adoptar una actitud de respecte cap a les diferències i de crítica enfront de

qualsevol intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota

discriminació, ja sigui per raons de sexe, ètnia, cultura, creences o altres

característiques individuals o socials.

2.2 Continguts

Els continguts que es desenvoluparan en aquesta unitat són els que es detallen a

continuació.

1. Naturalesa i cultura.

1.1 Introducció

1.2 Definició de naturalesa

1.3 Definició de cultura

2. La naturalesa humana: teories.

3. Cultura e instint animal.

4. Necessitat de cultura de l’ésser humà.

5. El procés de socialització.

2.3 Criteris d’avaluació

Els aspectes que, al llarg de la unitat didàctica, s’aniran avaluant són els que es detallen

a continuació2.

- La capacitat de l’alumnat per dur a terme una lectura activa i comprensiva dels

textos encaminada a la identificació del tema o problema principal i la seva

enunciació, l’explicació dels conceptes que s’utilitzen i el reconeixement i

l’explicitació de les proposicions i els raonaments que fonamenten les

conclusions.

- La capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les més

experiencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les

contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com el domini de

destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació i la

sistematització, la comparança i la valoració, etc., necessàries per a la utilització

crítica d’aquesta informació.

- Si l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seves pròpies opinions treballant

de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’aquesta matèria. Per a

comprovar-ho, seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les quals, de

manera significativa i funcional, es relacionin nous continguts entre si amb àmbits

d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de

comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser:

les dissertacions o composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en

equip, la preparació i realització d’exposicions orals i debats, i el diari de classe.

- La capacitat de l’alumnat per contrastar les seves idees amb les dels altres,

formular i assimilar crítiques, respectar les idees alienes, reconeixent i practicant

els valors intrínsecs del diàleg com són el respecte mutu, la sinceritat, la

tolerància, en definitiva, els valors democràtics i acceptant que l’objectiu no és

guanyar la discussió, sinó arribar a conclusions o, en darrer terme, comprendre els

motius i arguments aliens i donar-ne a entendre els propis.

- La capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions de l’ésser humà,

incidint en la importància de la construcció social i simbòlica, i valorant les

2 Els criteris d’avaluació han estat extrets literalment del Decret 82/2008, de 25 de juliol, en el que

s’estableix i ordena el Currículum de Batxillerat de les Illes Balears.

concepcions filosòfiques de l’ésser humà i la seva vigència actual.

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a través dels següents aspectes:

1. La participació i implicació en la dinàmica de la classe que seran avaluades

mitjançant un registre (veure annex 1). Aquest primer apartat tindrà una

puntuació del 40% sobre la qualificació final de la unitat didàctica.

Sent que la proposta didàctica requereix la participació i implicació dels alumnes

en la dinàmica de la classe, els alumnes han de ser advertits de què aquest aspecte

és molt important per a la seva avaluació i que si no participen i s’impliquen es

deixaran de dur a terme les dinàmiques que s’estiguin fent per passar a

desenvolupar una dinàmica més tradicional, és a dir, una classe magistral amb el

seu conseqüent examen.

2. Elaboració d’una carpeta d’aprenentatge. Aquest segon apartat tindrà una

puntuació del 60% sobre la qualificació final de la unitat didàctica. Aquesta carpeta

d’aprenentatge ha d’incloure una sèrie de continguts considerats obligatoris que

equivalen al 40% de la qualificació de la carpeta i, per altra banda, la carpeta

també pot incloure altres continguts considerats voluntaris que equivalen al 20%

de la qualificació de la carpeta. L’alumnat, per tant, ha d’entregar els continguts

obligatoris i, si vol, pot entregar els voluntaris. Qui decideixi realitzar els continguts

voluntaris pot optar per realitzar totes els continguts o tan sols part d’ells. A

continuació s’especifiquin quins són aquests continguts.

Continguts obligatoris (40%)

Els alumnes han de realitzar un comentari de text d’un fragment de l’obra

“Tractat sobre l’enteniment humà” de J. Locke.

TEXT: Tractat sobre l’enteniment humà (JOHN LOCKE)

“Suposem que la ment és, com diem, un paper en blanc, buit de qualsevol caràcter,

sense cap idea. Com s’omple? D’on li arriba tota aquesta enorme provisió que la

fantasia desbordada i sense límits de l’home ha pintat sobre ella amb una varietat

quasi infinita? D’on procedeixen tots els materials de la raó i el coneixement? Per

respondre amb una sola paraula, de l’experiència”.

Els alumnes han d’elaborar una dissertació sobre una d’aquestes tres

qüestions: naturalesa animal i naturalesa humana, sexe i gènere social i

influència dels mitjans de comunicació. Als alumnes se’ls hi facilitarà una sèrie

de recursos per a què puguin elaborar les seves dissertacions.

RECURSOS:

FILOTIC. http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=P%C3%A1gina_Principal

XTEC. http://www.xtec.es/recursos/filosofia/index.htm

Finalment, l’alumnat ha d’incloure dintre de la carpeta d’aprenentatge totes

aquelles tasques que s’aniran realitzant a classe.

Continguts voluntaris (20%)

Qui vulgui pot mirar la pel·lícula “Nell” i realitzar un comentari sobre la mateixa.

http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=P%C3%A1gina_Principal

http://www.xtec.es/recursos/filosofia/index.htm

PEL·LÍCULA: Nell

Títol: Nell

Director: Michael Apted

Any: 1994

País: Estats Units

Gènere: drama

Sinopsis: Nell (Jodie Foster) és una dona que ha viscut tota la seva vida en la naturalesa,

sense tenir el més mínim contacte amb altres éssers humans. Quan dos científics,

Jerome Lovell (Liam Nelson) i Paula Olsen (Natasha Richardson), descobreixen a Nell

tracten d’investigar-la i estudiar-la amb la finalitat d’esbrinar com ha sobreviscut

durant tota la seva vida enmig de la selva. Tractaran de desxifrar el seu estrany

llenguatge i les seves estranyes costums i intentaran que es relacioni amb humans,

però, poc a poc, se’n adonaran de què aquest extraordinari ésser els ensenyarà molt

més de la vida del que ells imaginaven.

Els alumnes que ho desitgin poden incloure dintre de la carpeta un comentari

de text d’un fragment de l’obra “Les preguntes de la vida” de F. Savater.

TEXT: Les preguntes de la vida (FERNANDO SAVATER)

“En cadascun de nosaltres, qualsevol tret “natural” sempre està contaminat de cultura,

i viceversa. No hi ha res de més natural i universal en els humans –com en la resta

d’animals- que la necessitat de menjar, però no hi ha ningú que mengi sense sotmetre’s

a pautes culturals, reverenciar modes gastronòmiques, escollir o refusar aliments

segons hàbits adquirits: és natural haver-se d’alimentar, però sempre ens alimentem

culturalment. Com es pot entendre això? Direm que l’home està compost de capes

sobreposades, com ara una ceba, que les més bàsiques o íntimes són naturals mentre

que per damunt d’aquestes s’hi ha anat posant l’estrat de l’educació, la sociabilitat, els

artificis, etc.? [...] Per més que aprofundim en el fons natural del que és humà, sempre

trobem l’empremta de la cultura mesclant el que és adquirit amb el que és innat”.

Els alumnes poden jugar a un joc interactiu. Per tal de comprovar que,

efectivament, han completat el joc, els alumnes hauran d’adjuntar una fitxa a la

carpeta d’aprenentatge amb les activitats que han realitzat.

JOC INTERACTIU: Naturalesa i cultura

Nom de la pàgina: MINISTERIO DE EDUCACIÓN – ÁREA DE FILOSOFÍA

Adreça URL: http://recursostic.educacion.es/bachillerato/proyectofilosofia/version/v1/ruta1.

php?tipo=2&seccion=1&ruta=9&etapa=1&explorador=3 (Data consulta: 23/02/2011)

Sinopsis: Joc interatiu per endinzar-se en la Naturalesa i l’universalitat de les seves lleis

per decobrir a l’home, el seu lloc específic en el context natural i el sentit de les seves

relacions amb aquest mitjà.

3. Organització de la seqüència didàctica

La seqüència didàctica que es seguirà al llarg de la unitat didàctica és la que es detalla a

continuació:

1. Fase inicial: introducció, planificació i motivació.

2. Fase de desenvolupament i recerca.

3. Fase de síntesi i generalització.

Per altra banda, la seqüència de cada una de les sessions que conformen la unitat

didàctica també segueixen una mateixa organització:

http://recursostic.educacion.es/bachillerato/proyectofilosofia/version/v1/ruta1

1. Recordatori de la sessió anterior (cada dia es demana a un alumne/a diferent. Ús

també de l’estratègia ACORDS I DESACORDS).

2. Introducció.

3. Tasques.

4. Conclusió/síntesi.

5. Anunciació de la dinàmica de la propera sessió.

4. Unitat didàctica

A continuació es presenta la distribució de la unitat didàctica. No obstant, abans de

començar cal aclarir una sèrie d’aspectes:

Tot i que no s’han especificat en cada sessió les fases de recordatori de la sessió

anterior, introducció, conclusió/síntesis i anunciació de la dinàmica de la

propera sessió, aquestes fases sí que s’han comptabilitzat ja que, com es podrà

observar, el nombre de minuts del total de la tasca d’una sessió no es

correspon amb el total de minuts disponibles. El motiu d’aquesta diferència és,

precisament, que s’ha comptabilitzat el temps que requeriria el total de les

fases encara que en aquest apartat no s’hi hagin anunciat. Per observar la

distribució completa cal consultar la programació d’aula (veure annex 3).

També cal consultar l’esmentada programació d’aula (veure annex 3) per

observar quins recursos es requereixen per dur a terme cada activitat.

Al llarg de la unitat didàctica s’ha pressuposat que els alumnes saben quines

són les normes del diàleg o, almenys, que s’han treballat a classe perquè es

suposa que aquesta unitat es desenvolupa ben entrat el segon trimestre, per

tant, aquestes normes ja toquen haver estat, si bé no, assimilades, sí tractades

i ensenyades.

a) Fase inicial: introducció, planificació i motivació.

SESSIÓ I

TASCA 1: INTRODUCCIÓ. Es tracta d’anunciar, de manera breu, clara i general, els

objectius, els continguts, la metodologia i l’avaluació de la unitat didàctica. També

s’explicaran les tasques que s’hauran de realitzar a casa. Finalment, s’entregarà un

cronograma (veure annex 2). Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 15

minuts.

TASCA 2: NATURA O CULTURA? Es tracta de realitzar un debat amb els alumnes entorn

a la següent qüestió: Què és més determinant en la vida d’una persona: el que hereta

genèticament o el que hereta culturalment? Posteriorment, es realitzarà una pluja

d’idees: el professor/a i cada alumne anotaran una idea, concepte o exemple a la

pissarra entorn a la qüestió debatuda. Finalment, l’alumnat haurà de confeccionar una

valoració crítica que inclogui, com a mínim, cinc de les idees, conceptes o exemples

anunciats. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 35 minuts.

b) Fase de desenvolupament i recerca.

SESSIÓ II

TASCA 3: VOCABULARI. Aquesta tasca consisteix en formar grups de 5 alumnes i

reflexionar sobre: Per tu, què és la naturalesa? I la cultura? Quines diferències hi ha

entre ambdues? Cada grup ha de posar 3 exemples de cada terme, és a dir, tres

exemples de quelcom que heretem biològicament i tres culturalment. Una vegada

finalitzat, es durà a terme un “trencaclosques”: s’entraran 5 definicions a cada grup

(tres del concepte de naturalesa i dues del de cultura), cada membre del grup en

llegirà individualment una, es reuniran tots els alumnes que tenen la mateixa definició

per ajudar-se mútuament a comprendre la definició i resoldre els possibles dubtes, es

tornaran a formar els grups inicials i cada membre explicarà la seva definició de tal

manera que tots els membres del grup coneguin cada una de les definicions.

Posteriorment, un membre de cada grup realitzarà una breu exposició sobre una de les

definicions. El professor/a elegirà a un sol membre de cada grup per a què expliqui a la

classe una de les definicions propiciant així que tot l’alumnat hagi de dominar la

terminologia ja que qualsevol podrà sortir a explicar qualsevol de les definicions.

Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 45 minuts.

DEFINICIONS

DEFINICIÓ DE NATURALESA I:

“El terme ‘naturalesa’ s’aplica al conjunt d’ésser naturals com són els minerals, les

plantes i els animals. Per tant, entre aquests éssers s’inclou l’home. A més, els éssers

naturals són l’oposat als éssers artificials, creats per un agent extern a ells. Així, el

castor (ésser viu) construeix presses (éssers artificials), però els castors són éssers

naturals ja que no són creats per ningú, que s’engendren dins l’úter matern per sí

mateixos alimentant-se del cos de la mare”.

DEFINICIÓ DE NATURALESA II:

“Els grecs aplicaren el terme ‘naturalesa’ –physis- al que realment defineix quelcom.

En altres paraules, la physis es refereix a l’essència, és a dir, a les propietats,

composició i gènesis d’una cosa. Gràcies en aquesta essència una cosa és com és i,

gràcies també a ella, aquesta mateixa cosa es diferencia de la resta. En aquest sentit,

la naturalesa és la nostra essència, ja que és comú a tots els éssers humans i, al mateix

temps, ens diferencia de la resta d’animals. Al llarg de la històrica, s’ha xerrat de què

la nostra essència consisteix en què posseïm ànima, som animals racionals o tenim de

consciència.”.

DEFINICIÓ DE NATURALESA III:

“Per a la biologia, la naturalesa d’un ésser es circumscriu a lo congènit, és a dir, a

aquella informació genètica que els seus progenitors li han transmès al néixer i que, a

la vegada, aquest ésser transmetrà. Per tant, per a la biologia l’ésser humà és com la

resta dels éssers animats. Això és així perquè l’ésser humà, igual que qualsevol altre

ésser animat, al ser humà és un sistema viu i, com a tal, un compost orgànic i químic

de matèria que s’organitza a sí mateix per reproduir-se i actuar. Tot això és possible

gràcies a la informació genètica que està programada en els gens de tot ésser viu”.

DEFINICIÓ DE CULTURA I:

“L’any 1871, l’antropòleg E. B. Tylor defineix la cultura com un conjunt complex que

inclou coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres capacitats o hàbits

adquirits per l’ésser humà com a membre d’una societat. No obstant, no tots els

antropòlegs acceptaren aquesta definició relativament moderna. Tant és així, que fins

no fa molt es considerava cultura al conjunt d’activitats que els ciutadans de l’alta

societat realitzaven en el seu temps d’oci (òpera, ballet, visites a museus, per

exemple). De totes formes, els antropòlegs culturals han deixat clar que el terme ha

d’incloure el conjunt complex d’elements que menciona Tylor, a més del folklore

popular propi d’una regió, la moda casual o activitats com anar un concert”.

DEFINICIÓ DE CULTURA II:

“Pel filòsof espanyol Jesús Mosterín, el terme ‘cultura’ fa referència fonamentalment a

la informació transmesa entre animals de la mateixa especia per aprenentatge social.

Mosterín explica que, davant de la informació genètica proporcionada pels gens,

estaria la informació memètica que proporcionen els memes. Un meme seria cada

unitat d’informació cultural que es transmet seguint un procés similar al dels gens de

la naturalesa”.

SESSIÓ III

TASCA 4: EXPOSICIÓ PROFESSOR/A. Breu presentació general del professor/a sobre les

teories que han intentat explicar què és l’ésser humà i què incideix més en ell, la seva

naturalesa o la seva cultura. Aquesta tasca es realitzarà amb el suport d’una

presentació de Power Point. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 15

minuts.

TASCA 5: MAPA CONCEPTUAL. L’alumnat confeccionarà un mapa conceptual en base

als continguts presentats en l’exposició. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada

de 10 minuts.

El professor/a dedicarà, finalment, els darrers 20 minuts de la sessió a explicar la tasca

SIMULACIÓ: distribució dels grups, selecció de les teories, facilitació dels recursos, etc.

per a què puguin preparar la tasca a casa.

SESSIÓ IV

TASCA 6: SIMULACIÓ. Es formaran grups de 2 o 3 alumnes. Cada grup haurà de

defensar una de les concepcions que intenten respondre a què és l’ésser humà en base

a si incideix més la seva naturalesa o la seva cultura: evolucionisme, etologia,

conductisme, filosofia (Dilthey, Ortega y Gasset i l’existencialisme), sociobiologia,

psicologia evolucionista i genètica conductual. Per fer-ho necessitaran documentar-se

sobre cada una de les concepcions per poder-les criticar o recolzar. A classe es

realitzarà una simulació d’un congrés d’especialistes on, en primer lloc, cada un dels

membres exposarà el seu punt de vista i els seus arguments i, posteriorment, s’iniciarà

un debat on cada grup intentarà convèncer a la resta de les seva perspectiva. Els

alumnes podran dur qualsevol recurs que considerin necessari per poder defensar-se.

Finalment, cada grup recollirà per escrit els principals arguments que cada una de les

concepcions ha aportat. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 45 minuts.

SESSIÓ V

TASCA 7: COMUNITAT D’APRENENTATGE. Cada alumne/a llegirà individualment dos

textos: una sobre la necessitat de cultura de l'ésser humà i l’altre sobre el procés de

socialització. Mentre els llegeix anotarà als marges els dubtes o qüestions que se li

plantegin (els textos estaran expressament confeccionats deixant un marge

considerablement ample per a què els alumnes hi puguin escriure). Es formarà un

cercle i cada alumne/a formularà els seus dubtes o qüestions mentre que algú ho anirà

anotant a la pissarra. Després s’obrirà un torn de paraula per a què siguin els propis

alumnes els qui intentin respondre als dubtes o a les qüestions que hagin plantejat la

resta de companys. Quan els dubtes estiguin resolts, el professor/a formularà

preguntes sobre el text i el grup les intentarà resoldre en veu alta. Aquesta tasca tindrà

una duració aproximada de 30 minuts.

TEXT: Necessitat de cultura de l’ésser humà.

“Al món tancat propi de l’animal es contraposa el món obert de l’ésser humà. L’home

no té instints que resolguin espontàniament situacions pròpies de l’hàbitat, però

tampoc el condicionen. Prova d’això és que l’ésser humà s’ha expandit pels cinc

continents i ha colonitzat tot tipus d’ecosistemes naturals, a més d’inventar noves

formes de vida.

La petita part instintiva que conservem i podria ajudar-nos es perd per sempre en les

noves formes de vida que l’ésser humà inventa. La aversió que sent cap als rèptils algú

que viu en una gran ciutat i no ha vist una serp en la seva vida és possiblement, una

resposta instintiva a un perill. No obstant, el perill més pròxim per aquesta mateix

persona potser és ser víctima d’un atrac; encara que no podem deduir-lo per instint a

un atracador abans de ser agredits.

Si ja tenim respostes instintives adequades pel nostre món actual, això significa que

hem d’inventar estratègies per superar els nostres problemes. Si no ho féssim això,

moriríem desvalguts. De fet, això és el que li passa a un nounat que ningú cuida. Sense

quasi instints, tampoc tenim cultura ni capacitat per adquirir-la. És com si naixéssim

prematurament, i així és. Si mirem el cap d’aquest nounat en relació al cos, és enorme,

quan en un adult és petita. Per nosaltres, el cap és la part del cos més necessària i la

més complexa, però encara que neix més desenvolupada que el cos, encara és incapaç

de realitzar funcions bàsiques en el nounat humà. Al contrari, en qüestió d’hores el

poltre és capaç de córrer.

Aquesta incapacitat inicial de l’ésser humà es deu a què durant el curs de l’evolució,

quan aconseguirem convertir-nos en bípede, descarregàrem més pes en la pelvis i, a la

vegada, la pelvis es va anant fent de cada vegada més estreta per aguantar el cos

damunt dos únics punts de suport, fet que va originar un crani menys desenvolupat.

No obstant, la cerebració progressiva, fruit del procés hominització, fou en sentit

oposat i el cap de la cria es va anar fent de cada vegada major al necessitar un cervell

més gran. La conseqüència d’aquests dos processos va donar lloc a què la cria neixes

abans de temps, encara que hagués hagut d’estar un any més en el sí matern per

guanyar certa autonomia. Aquesta conseqüència suposa, per tant, una infància molt

llarga durant la qual la cria precisa de moltes de cuidats. Mentre que els animals

venen al món acabats, l’ésser humà meix a mig fer, sobretot a nivell neuronal.

A més, l’home mai arriba a desenvolupar les seves capacitats per complet. En concret,

existeix una capacitat permanent d’aprendre i ser educat, que es denomina neotènia,

que mai es completa. La neotènia és un fenomen pel qual els éssers vius madurs i amb

capacitat per reproduir-se mantenen característiques pròpies dels exemplars joves.

La conclusió lògica que podem extreure de tot lo exposat és que la carència d’instints

fa que l’animal humà resolgui els seus problemes emprant la gran capacitat

cognoscitiva que posseeix. Gràcies a ella no només pot manejar, transmetre i guardar

informació indispensable per construir una cultura que supleixi carències naturals, sinó

també disposar de respostes diverses respecte a un mateix problema. Així, sense

aletes per nadar ni ales per volar podem fer ambdues coses i, a més, escollir entre més

formes de traslladar-nos. A canvi, l’ésser humà manca d’instints”.

TEXT: El procés de socialització.

“L’ésser humà, com ja sabem, neix com una criatura desprotegida i inacabada. Només

per mitjà de la cultura pot arribar a posar en acte totes les seves capacitats. A través

de les nostres capacitats, qualsevol de nosaltres pot realitzar activitats exclusivament

humanes com, per exemple, contreure matrimoni o gaudir d’una pel·lícula. No

obstant, per poder fer tot això, el requisit previ és disposar de pensament i llenguatge.

En aquest sentit, la naturalesa ens ha dotat d’un cervell predisposat per pensar i

xerrar. Això sí, només pensarem i xerrarem realment si la cultura de la que formem

part estimula en nosaltres aquestes capacitats durant la infància. No obstant, superar

aquesta etapa no significa que l’ésser humà estigui complet. El procés de socialització

continua durant tota la vida; la neotènia ho fa possible. L’home no deixa d’absorbir

cultura i realitzar aprenentatges que modificaran la seva forma d’entendre el món

(coneixement) i, inclús, d’actuar en ell (conducta).

Un altre punt a tenir en compte és el paper que desenvolupa la societat, ja que només

som humans si vivim en una societat que ens entrena per ser-ho. El procés de

socialització consisteix, precisament, en desenvolupar capacitat neuronals que, d’una

altra forma, es perdrien. Aquestes capacitats ens permeten, a més, adaptar-nos a la

comunitat i així poder viure en societat.

Característiques:

A causa de la importància del procés de socialització, és oportú profunditzar en les

seves característiques amb la finalitat de comprendrer-lo en la seva totalitat. Així

doncs, a continuació es desglossen els trets més importants:

Aprenentatge de patrons culturals. Els valors i les conductes acceptables en un

determinat grup social són alguns dels models culturals que l’individu ha

d’aprendre per formar part de la societat.

Interiorització. Tot el que s’ha après quan el nin és petit queda interioritzat. No

es tracta de què repeteixi el que veu o de què se’l forci de que es comporti

d’una forma determinada, sinó que espontàniament, ell assumeix per sí mateix

que les coses han de ser així perquè aquesta és la forma normal de fer-la ja que

tothom ho fa així.

Estabilitat psicològica. A l’adoptar els patrons externs que se li imposen

l’individu es pot relacions amb els altres i entendre el seu món. Això li

proporcionar una estabilitat psicològica que és fruit de la integració a la

cultura que l’envolta.

Aquest procés es produeix mitjançant la relació amb els altres, que condiciona de

manera profunda la nostra forma de pensar. No obstant, convé no oblidar que som

responsables de la nostra pròpia identitat: podem elegir el que ens agrada i com

volem ser, al marge dels valors dominants.

Etapes:

Tal com s’ha avançat anteriorment, la socialització és un procés que dura tota la vida

però és determinat en la infància. Per això, els sociòlegs distingeixen diverses etapes,

que depenen de la trajectòria personal de cada individu.

Socialització primària. Cobreix envoltant dels cinc primers anys de vida. Durant

aquesta etapa l’ésser humà realitza els aprenentatges més importants en un

context eminentment familiar. Són determinants les demostracions d’afecte i

les persones significatives pel nin. Una característica pròpia d’aquesta fase del

nin és jugar copiant els rols dels adults i així es prepara per interpretar-los en el

futur.

Socialització secundària. Dura la resta de la vida de l’ésser humà. És un

aprenentatge menys ferma que el de la socialització primària, però durant

aquesta etapa es poden canviar pautes de conducta apreheses amb

anterioritat. Inclou tot tipus d’aprenentatges, doncs, a mesura que va creixent

l’home va formant part de nous sectors de la societat, com l’escola o el treball.

Resocialització. Consisteix en tornar a interioritzar una altra cultura, és a dir,

un mode diferent d’entendre el món. Es tracta d’un aprenentatge on es

reestructura tot el que s’ha après abans. Així doncs, la persona que passa per

aquest procés s’oblida o entén de manera diferent la seva vida passada i

present. No es tracta d’una etapa obligatòria per a totes les persones, sinó que

només la passen aquelles persones que sofreixen una crisi personal o aquells

que s’han d’adaptar a una nova forma de vida (emigrants, jubilats, etc.).

Agents:

El procés de socialització es duu a terme en grups o mitjans denominats agents de

socialització, que permeten o imposen diferents aprenentatges. Així, en la família

s’aprenen pautes de comportament i valors, a més d’estimular-se la capacitat

cognoscitiva i la parla. En el cercle d’amistat, al ser un grup on tots els seus membres

estan al mateix nivell, s’exploren les regles de conducta. Altres agents de socialització

que desenvolupen un paper fonamental en la formació d’actitud i valors són l’escola i

els mitjans de comunicació de masses”.

TASCA 8: ELS NINS SALVATGES. Es projectarà un vídeo (“La niña salvaje”) per tractar el

cas dels nins salvatges. Una vegada finalitzat, es durà a terme una reflexió en grup

sobre el vídeo. El professor/a anirà impulsant el diàleg de la classe mitjançant

preguntes. Aquesta tasca tindrà una duració aproximada de 15 minuts.

VÍDEO: La niña salvaje

Nom de la pàgina: YOUTUBE – La niña salvaje

Adreça URL: http://www.youtube.com/watch?v=WQ4D5D4WtgU (Data consulta:

23/02/2011)

Duració: sis parts d’uns nou minuts cada una.

http://www.youtube.com/watch?v=WQ4D5D4WtgU

Sinopsis: el documentat explica el cas de Genie, una adolescent de tretze anys

descoberta de manera fortuïta el 4 de novembre de 1970. És un clar exemple dels

anomenats “nins salvatges” i, possiblement, el millor documentat de tots ells. Genie va

estar aïllada fins als 13 anys del món exterior i de tot contacte humà llevat del seu

pare. S’especula que passava els dies tancada en una habitació, vestida únicament

amb un bolquer i fermada a una cadira - orinal.

c) Fase de síntesi i generalització.

SESSIÓ VI

TASCA 9: EDUCAR PER FABRICAR CIUTADANS. Projecció d’un fragment del documental

“Educar per fabricar ciutadans” del programa Redes per tractar el tema de l’educació i

l’aprenentatge com a instruments que faciliten l’adaptació de l’ésser humà. Cada

alumne/a escriurà de forma anònima una reflexió o valoració en un paper i el

professor/a les anirà llegint una a una i es comentaran en grup. Aquesta tasca tindrà

una duració aproximada de 40 minuts.

VÍDEO: Educar para fabricar ciudadanos - Dalai Lama (Redes)

Nom de la pàgina: YOUTUBE – Educar para fabricar ciudadanos Dalai Lama

Adreça URL: http://www.youtube.com/watch?v=jVfNyroLuxY (Data consulta:

23/02/2011)

Duració: 6 minuts.

Sinopsis: Cap pn ha d’evolucionar el nostre sistema educatiu per formar ciutadans

capaços d’afrontar els reptes d’aquest segle? Tan la ciència com la tradició

contemplativa budista tenen molt a dir al respecte. Per què no unir-es per a què

s’enriqueixin mútuament i aportin solucions? Això és el que feren a Washington: un

debat sobre les necessitats de l’educació dels infants i joves.

TASCA 10: CONCLUSIÓ. Valoració general sobre la unitat didàctica. Aquesta tasca

tindrà una duració aproximada de 10 minunts.

5. Annexes

Annex 1. REGISTRE DE LA PARTICIPACIÓ I IMPLICACIÓ EN LA DINÀMICA DE LA CLASSE:

http://www.youtube.com/watch?v=jVfNyroLuxY

REGISTRE DE LA PARTICIPACIÓ I IMPLICACIÓ EN LA DINÀMICA DE LA CLASSE

Unitat didàctica:

Dia:

Sessió:

Alumnes Agafa

apunts

Escolta al

professo/a

Demana

dubtes

Dialoga

correcta-

ment

Intervé

Opina

Treball

a en

grup

Realitza

els

exercicis

Demana

ajuda al

professo

r/a

Respon a

les

preguntes

del

professor/a

Actitud

adequa-

da

Coopera i

col·labora amb

el professor/a i

els

companys/es

A cada sessió que es requereixi el professo/a complimentarà un d’aquests registres

anotant una creu on pertoqui.

Annex 2. CRONOGRAMA:

Cronograma

L’ÉSSER HUMÀ: NATURA I CULTURA

Sessió Dia Continguts Tasques

1 Naturalesa i cultura. Introducció Tasca 1: Introducció.

Tasca 2: Natura o cultura?

2 Naturalesa i cultura. Definició de

naturalesa i de cultura

Tasca 3: vocabulari.

3 La naturalesa humana: teories Tasca 4: exposició professor/a.

Tasca 5: Mapa conceptual.

4 La naturalesa humana: teories Tasca 6: Simulació.

5 La necessitat de cultura de l’ésser

humà i el procés de socialització.

Tasca 7: Comunitat d’aprenentatge.

Tasca 8: Els nins salvatges.

6 El procés de socialització Tasca 9: Educar per fabricar ciutadans.

Tasca 10: Conclusió.

Data d’entrega de la carpeta d’aprenentatge:

Annex 3. PROGRAMACIÓ D’AULA:

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A

1era de Batxillerat 6 sessions 1er trimestre 2010-2011 X

ÀREA/MATÈRIA TÍTOL

FILOSOFIA I CIUTADANIA L’ÉSSER HUMÀ: NATURA I CULTURA

OBJECTIUS D’APRENENTATGE CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Objectius específics: - Saber situar a l’ésser humà en la

confluència d’una doble herència: la biològica i la cultural.

- Conèixer les diferents teories que al llarg de la història han explicat de forma distinta què és l’ésser humà i què incideix més en ell: la seva naturalesa o la seva cultura.

- Ser capaç d’identificar alguns aspectes innats i adquirits en el comportament humà i reconèixer la influència de la societat i la cultura en la seva configuració.

- Valorar la cultura i, en particular, l’educació i l’aprenentatge, com a instruments que faciliten l’adaptació i la supervivència de l’ésser humà.

- Reconèixer els distints aspectes adquirits a través del procés de socialització i saber identificar els distints agents que intervenen en aquesta adquisició.

Objectius generals3:

- Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les idees i les decisions pròpies.

1. Naturalesa i cultura. - Introducció - Definició de naturalesa - Definició de cultura

2. La naturalesa humana: teories. 3. Cultura e instint animal. 4. Necessitat de cultura de l’ésser

humà. 5. 5. El procés de socialització.

- La capacitat de l’alumnat per dur a terme una lectura activa i comprensiva dels textos encaminada a la identificació del tema o problema principal i la seva enunciació, l’explicació dels conceptes que s’utilitzen i el reconeixement i l’explicitació de les proposicions i els raonaments que fonamenten les conclusions.

- La capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com el domini de destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació i la sistematització, la comparança i la valoració, etc., necessàries per a la utilització crítica d’aquesta informació.

- Si l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seves pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’aquesta matèria. Per a comprovar-ho, seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les quals, de manera significativa i funcional, es relacionin nous continguts entre si amb àmbits d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les dissertacions o composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparació i realització d’exposicions orals i debats, i el diari de classe.

- La capacitat de l’alumnat per contrastar les seves idees amb les dels altres, formular i assimilar crítiques, respectar les idees alienes, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com són el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en

3 Els objectius generals han estat extrets literalment del Decret 82/2008, de 25 de juliol, en el que s’estableix i ordena el Currículum de Batxillerat de les Illes Balears.

- Comentar textos filosòfics, encertant en la identificació dels problemes que plantegen, l’explicació dels termes que usen, explicitant-ne l’estructura i el significat, indicant els arguments utilitzats i les solucions proposades.

- Expressar el pensament propi, oralment i per escrit, amb rigor, ordre, claredat, coherència i creativitat, argumentar-lo de manera coherent, i contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.

- Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés d’aproximació racional al coneixement, on es tracta de donar i exigir raons, i de constituir una comunitat de recerca com a vehicle per cercar respostes als problemes plantejats.

- Adoptar una actitud de respecte cap a les diferències i de crítica enfront de qualsevol intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota discriminació, ja sigui per raons de sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals o socials.

definitiva, els valors democràtics i acceptant que l’objectiu no és guanyar la discussió, sinó arribar a conclusions o, en darrer terme, comprendre els motius i arguments aliens i donar-ne a entendre els propis.

- La capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions de l’ésser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica, i valorant les concepcions filosòfiques de l’ésser humà i la seva vigència actual.

AVALUACIÓ

1. Participació i implicació en la dinàmica de la classe que seran avaluades mitjançant un registre (veure annex 1). Aquest primer apartat tindrà una puntuació del 40% sobre la qualificació final de la unitat didàctica.

2. Elaboració d’una carpeta d’aprenentatge. Aquest segon apartat tindrà una puntuació del 60% sobre la qua lificació final de la unitat didàctica.

Continguts obligatoris (40%):

Comentari de text d’un fragment de l’obra “Tractat sobre l’enteniment humà” de J. Locke.

Dissertació sobre una d’aquestes tres qüestions: naturalesa animal i naturalesa humana, sexe i gènere social i influència dels mitjans de comunicació.

Totes aquelles tasques que s’aniran realitzant a classe. Continguts voluntaris (20%):

Comentari sobre la pel·lícula “Nell”.

Comentari de text d’un fragment de l’obra “Les preguntes de la vida” de F. Savater.

Joc interactiu.

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

Fase inicial: introducció, planificació, motivació (activitats motivadores).

Descripció de les activitats Recursos Organització d’aula

Atenció diversitat

Activitats d’avaluació

SESSIÓ 1 (Naturalesa i cultura. Introducció)

Tasca 1. INTRODUCCIÓ. Anunciació dels continguts, metodologia i avaluació de la unitat didàctica. Explicació de les tasques a realitzar a casa. – 15 min.

Fotocòpies del cronograma.

Individual. Dependrà de les necessitats.

Cap.

Tasca 2. NATURA O CULTURA? Debat, pluja d’idees i redacció. - 35 min.

Pissarra. Treball en grup.

Dependrà de les necessitats.

Redacció.

Recapitulació de la sessió. – 3 min. Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.

Cap.

Anunciació del que farem a al propera sessió. – 2 min.

Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.

Cap.

Fase de desenvolupament i recerca (activitats de conceptualització).


Atenció diversitat


SESSIÓ 2 (Naturalesa i cultura. Definició de naturalesa i definició de cultura)

Recordatori del que férem a l’anterior sessió. – 3 min.


Cap.

Anunciació del que farem durant la present sessió. – 2 min.


Cap.

Tasca 3. VOCABULARI. Reflexió grupal, trencaclosques i exposició. – 45 min.

Fotocòpies amb les definicions.

Treball en grup. Treball cooperatiu.


Exposició oral.


Cap.



Cap.

SESSIÓ 3 (La naturalesa humana: teories)



Cap.



Cap.

Tasca 4. EXPOSICIÓ PROFESSOR/A. – 15 min. Presentació de Power Point i projector.


Actitud.

Tasca 5. MAPA CONCEPTUAL. – 10 min. Cap. Individual. Dependrà de les necessitats.

Mapa conceptual.

Explicació de la tasca SIMULACIÓ (distribució dels grups, selecció de les teories, facilitació dels recursos, etc.). - 20 min.


Cap.


Cap.



Cap.

SESSIÓ 4 (La naturalesa humana: teories)



Cap.



Cap.

Tasca 6. SIMULACIÓ. 45 min. Projector, vídeo, pissarra, etc. (els que els alumnes requereixin).

Treball cooperatiu.


Simulació: participació i implicació dels alumnes en l’execució de la tasca i desenvolupament de la tasca (registre) i redacció.


Cap.



Cap.

SESSIÓ 5 (El procés de socialització)



Cap.



Cap.

Tasca 7. COMUNITAT D’APRENENTATGE. – 30 min.

Fotocòpies del text.

Individual i treball en grup.


Participació i implicació (registre).

Tasca 8. ELS NINS SALVATGES. – 15 min. Internet i projector.




Cap.



Cap.

Fase de síntesi i generalització (activitats de transferència).


Atenció diversitat


SESSIÓ 6



Cap.



Cap.

- Tasca 9. EDUCAR PER FABRICAR CIUTADANS. – 40 min.

Internet i projector.



- Tasca 10. CONCLUSIÓ. – 10 min. Cap. Treball en grup.



Entrega de la carpeta d’aprenentatge. – 5 min. Cap. Individual. Dependrà de Carpeta d’aprenentatge.

les necessitats.

6. Bibliografia

CBIB (COMPETÈNCIES BÀSIQUES ILLES BALEARS).

http://www.cbib.caib.es/

FILOSOFIA A TRAVÉS DELS TEXTOS.

http://www.xtec.es/~mcodina3/Filosofia1/textos11.htm

FILOTIC.

http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=P%C3%A1gina_ Principal

MINISTERIO DE EDUCACIÓN. ÁREA DE FILOSOFÍA.

http://recursostic.educacion.es/bachillerato/proyectofilosofia/version/v1/

RECURSOS DIDÀCTICS PER A SECUNDÀRIA.

http://recursosdidactics. wordpress.com/

WEIB (WEB EDUCATIU ILLES BALEARS)

http://weib.caib.es/

XTEC.

http://www.xtec.es/

YOU TUBE

http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es

Del currículum a les programacions (Departament d’Educació de la Generalitat de

Catalunya).

Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics

d'educació secundària per al curs 2010-11 (Conselleria d’Educació i Cultura).

Orientacions per a l'elaboració de la concreció curricular i de les programacions

didàctiques (Conselleria d’Educació i Cultura).

Filosofia i ciutadania. Primer de batxillerat. Ed. Mc Graw Hill.

http://www.cbib.caib.es/

http://www.xtec.es/~mcodina3/Filosofia1/textos11.htm

http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=P%C3%A1gina_%20Principal

http://recursostic.educacion.es/bachillerato/proyectofilosofia/version/v1/

http://weib.caib.es/

http://www.xtec.es/

http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es

Filosofia i ciutadania. Primer de batxillerat. A. Cortina. Ed. Santillana.

Filosofia. Primer de batxillerat. L. Martínez, P. Montaner i J. Sanllehi. Ed. Castellnou.

Proposta didàctica. L'ésser humà, natura i cultura - METODOLOGIA

Documents

Transcript of Proposta didàctica. L'ésser humà, natura i cultura - METODOLOGIA