ACTIVITATSUNITAT 2B. ELS TRETS DEL TEXT

1. CD o CIa. els seus fills = CD; El pare els acaricia.b. a la meva cosina = CI; Li vas fer un petó.c. aquella gent de la sala = CD; La van expulsar de la sala / Van expulsar-la

de la sala.d. les teves germanes = CD; No les han convidades?e. els manifestants = CD; Els van agredir. / Van agredir-los.f. als pobres manifestants =CI; Els van clavar una bona pallisa. / Van clavar-

los una bona pallisa.g. als seus veïns = CI; Els han complicat la vida.h. a les seves companyes = CI; Els concediran una medalla.i. les seves amigues = CD; Les han condecorades.

Només hem hagut de posar la preposició a les oracions b, f, g i h.

2. CD definits o indefinitsa. tothom diu que fa gràcia, però ella creu que no en fa SN indef., CD de fa; es pronominalitza en.Reconstrucció: tothom diu que fa gràcia, però ella creu que no fa gràcia

b. Què en fareu, del testament? L’anulareu o en redactareu un de nou? Reconstrucció: ...anul·lareu el testament o redactareu un testament nou? el testament és SN definit, CD d’anul·lareu, es pronominalitza el; i un testament nou és SN indefinit CD de redactareu, que es pronominalitza en (però repetim el determinant indefinit un fins i tot després de la pronominalització).

c. L’Ernest feia molt temps que buscava parella: buscava una dona que el mantingués.

Reconstrucció: ...buscava una noia que mantingués l’Ernest l’Ernest és SN def. CD de mantingués.

d. Un poema tan bonic no podrem oblidar-lo mai!Reconstrucció: ...no podrem oblidar el poema mai! el poema és SN def. CD d’oblidar.

e. Si em dónes una samarreta blanca, te la pintaré.Reconstrucció: ,... et pintaré la samarreta. la samarreta és SN def. CD de pintaré.

f. Busca el botó que t’ha caigut i cus-te’l tu mateix.Reconstrucció: ...i cus-te el botó tu mateix. el botó és SN def. CD de cus.

g. Diu que aquesta sopa de carbassa li fa venir singlot si se la menja freda.Reconstrucció: ...li fa venir el singlot si es menja freda aquesta sopa de carbassa aquesta sopa de carbassa és SN def. CD de menja.

h. Si t’agraden els caquis, te’n puc donar uns quants.Reconstrucció: ,...et puc donar uns quants caquis. uns quants caquis és SN indef. CD de donar, i per això repetim el determinant uns quants després de la pronominalització.

3. CD sense preposicióa. Consultaré la meva metgessa.b. Va acariciar el gosc. Va animar el seu equipd. Va retratar el seu paree. La gossa va mossegar la minyonaf. Han denunciat el llogaterg. La notícia d’aquest atemptat va commocionar el món.h. L’hospital està preparat per afrontar les emergències.

Fixeu-vos que a les frases proposades, la metgessa, el gos, el seu equip, el seu pare, la minyona, el llogater, el món i a les emergències no són CD: perquè, 1) la frase ja té un altre CD; i 2) van introduïts per la preposició a (el CD mai pot portar preposició, excepte quan és de persona i està format per un pronom personal).En canvi, en les solucions, el que abans no era CD ara ja ho és, perquè ha desaparegut la preposició.

4. ATRIBUTIU o PREDICATIUa. Es posava nerviosa fàcilment i aquell dia s’hi va posar molt perquè anava

molt endarrerida de feina. CPred.b. Aquesta llet no és agra, però si la deixes fora de la nevera s’hi tornarà de

seguida. CPred.c. El fill de l’Ignasi és manyà, però el seu nét ja no ho és: no ha volgut seguir la

tradició familiar. CAtributiu o Atribut.d. La màquina ha quedat inservible. Hi va quedar el dia que vam tenir una

pujada de tensió elèctrica. CPred.e. Dius que l’Eulàlia anava beguda? No m’estranya: sempre hi va! CPred.f. L’Ot és borni; però per més que ho sigui, t’asseguro que no es perd cap

detall. CAtr o Atr.g. La Núria es veu molt satisfeta; s’hi veu d’ençà que ha trobat xicot CPred.h. Els de la classe de primer anaven tots disfressats; els de segon, en canvi, no

hi van voler anar! Fixeu-vos que les oracions amb CPred tenen un predicat verbal perquè el verb té significat per ell mateix. En canvi, en les oracions que tenen un CAtr, el verb només serveix de còpula, d’enllaç, i no té significat per ell mateix.

5. TIPUS DE VERBS I ELS COMPLEMENTS VERBALS CORRESPONENTSa. a la causa ecologista = SPrep, en funció de CRV. Hi ha contribuïtb. en coses molt estranyes = SPrep (CRV). Hi ha pensatc. escapçat = SAdj (CPred). Hi vaig trobar el càntird. poc solidària = SAdj (CPred). La Meritxell s’hi mostra.e. engegat (SAdj = CPred). El televisor hi ha quedat.f. delegat de curs = SN (Atr.) L’Esteve ho és.g. a l’altra punta = SPrep (CClloc) Diu que ja hi és.h. fàcil de solucionar = SAdj (Atr.) Això sí que ho és.i. ben abatuda = SAdj (Atr.) Després de tant traginar sacs, ho està.j. a Sóller = SPrep (CClloc)

Els últims anys en Guillem s’hi estava / hi residia.

DETALLS INTERESSANTS:1r: contribuir i pensar en aquests exemples són verbs que regeixen (obliguen la

presència d’) una preposició.2n: trobar és un verb predicatiu transitiu (permet la presència d’un CD = càntir).3r: mostrar és un transitiu; però mostrar-se és pronominal i sempre portarà un CPred.4t: quedar, ser (ésser) i estar-se són verbs predicatius intransitius; és a dir, no podran

portar mai CD.5è: I, com ja sabeu, ser (ésser) i estar són verbs copulatius o atributius.6è: com ja us explica el llibre, a vegades el verb ésser perd la funció de còpula i

posseeix significat propi, com passa a g), on significa “trobar-se en un lloc”. Una cosa semblant passa a l’oració j.

PER AIXÒ, QUAN DIEM QUE *Els ous estan a la nevera o El Miquel està a casa del Marc, estem utilitzant el verb estar de manera incorrecta, ja que davant de locatiu, hem d’utilitzar el verb ésser. Així, hauríem de dir Els ous són a la nevera. Tanmateix, quan té el significat de “residir”, podem utilitzar el verb estar-se: El Miquel s’està a casa del Marc, oració que significa que el Miquel no és a casa del Marc de visita o a passar-hi l’estona, sinó que viu allí.

6. CV i llur pronominalitzacióa. Aquest home sempre hi somia CPredb. Doneu-ne a tothom CD indef.c. L’Alfred ho sembla. Atr.d. Els polonesos també hi mengen CCManerae. Dóna’ls això CIf. Ecs! Realment en fa CD indef.g. Res del que explica no ho és. Atrh. Aquest matí ens ho ha dit CD neutre (=OSubordinada)i. Ella també en durà per berenar. CD indef.j. Hi escriuràs la capçalera CCManera

7. Combinació de pronomsEls complements verbals són:

a. CD, el cap el = l’; i CClloc, dins la rentadora hib. CI, a la Maria li; i CRV, de la reconstrucció de l’ermita en = ‘nc. CDindef, feina en; i CI, a l’Esteve lid. CDindef, pingüins en = n’; i CClloc, al pol Nord hie. CD, la Sònia la; CRV, a tirar endavant hif. CD, el perdó el; CI, a les seves filles elsg. CI, a les secretàries els = los; CDneutre, que vinguin hoh. CD, el seu fill el = l’; CRV, en un tirà hii. CD, tota la santa vida la; CRV, a elaborar un diccionari etimològic hij. CD, els detinguts els = los; CRV, a declarar davant la jutgessa hik. CD, la plataforma reivindicativa la; CCManera, amb entusiasme hi

La substitució i combinació quedaria així:a. La Joana l’hi ha ficat.b. Li n’hem parlatc. No li’n va trobar o no van trobar-li’nd. Encara n’hi buscae. La hi animaremf. Els el negareng. Digueu-los-hoh. L’hi han convertiti. Aquell sant baró la hi va consagrar o va consagrar-la-hi

j. Els hi van obligar o van obligar-los-hi.k. La Soledat la hi presentava.

8. CV i combinació de pronomsEls complements verbals substituïbles són:

a. CD, (un) escarabat en = n’ ; CClloc, sota la paella hib. CD, la gent la; CCmanera, amb molta delicadesa hic. CD, la bossa de les escombraries la; CClloc, al carrer hid. CD, les mans les; CPred, brutes hie. CD, els seus fills els; CRV, a un ritme trepidant hif. CD, els peus els; CPred, plans hig. CD, els descontents els; CRV, a rebel·lar-se hih. CD, (tres) ous en = n’ ; CClloc, damunt la palla hi i. 1. CClloc, a València hi // i.2. CCinstrument/mitjà, amb tren hij. 1. CD, allò ho // j.2. CCloc, del pou en = n’k. 1. CD, vestits arnats en = n’ // k.2. CClloc, de l’armari en = n’En el cas de k1, també estaria bé substituir parcialment el CD.

Les oracions amb els complements verbals substituïts quedarien així:a. L’Anna Maria n’hi ha trobat un.b. La hi ha tractada (o tractat)c. La hi ha baixada (o baixat)d. Sempre les hi portae. Els hi han acostumat(s)f. Els hi tincg. Els hi han impulsat(s)h. La gallina n’hi ha postos (posts o post) tresi. 1. Hi ha anat amb tren // i.2. Hi ha anat a Valènciaj. 1. Ho hem extret del pou // j.2. N’hem extret allò.k. 1. N’hem tret de l’armari // k.2. N’hem trets (o tret) vestits arnats.En el cas de k1, també estaria bé substituir parcialment el CD:k.1. N’hem tret d’arnats de l’armari (substituint només vestits).

9. Possibles solucionsa. Els periodistes callen davant escàndols com aquestb. Se n’ha anat perquè l’afer (l’assumpte) fa pudor de socarrimc. Ha relliscat amb una pela de plàtan i ha caigut a terrad. Que no se n’havia d’anar demà al matí?e. He pujat a la teulada per canviar una teula trencada.f. Us han vist baixant d’un tren en marxa.g. La moto ha sortit de la carreterah. Aquest matí, abans d’anar-se’n cap a casa seva, ha passat per aquí.i. Aqueta tarda, en Pere ha vingut amb nosaltres perquè li donessin la

informació, però no la hi han donadaj. Afanyeu-vos, que començarem a dos quart de quatre, i una hora passa volant.k. Seu (o asseu-te); jo no estic gens cansada.l. La Mercè no hi sent bé: és mig sordam. Ahir al matí aquest noi parlava pels descosits: no hi havia manera que callés.n. Amb aquelles ulleres no hi veig prou bé.