1

PROJECTE TARGETA EUROSENIOR Recerca vital

sobre la jubilació Una aposta de futur

No tenim res a perdre, sabem que l’etapa final és inevitable

Promogut per l’associació

Consell Sènior de Premià de Mar

Una idea, un projecte, una organització El Consell Sènior neix com una idea que es desplega en un projecte i una organització. La idea es reflecteix en el moviment i la cultura sènior que assumeix l’existència de una nova edat, la sènior, completament desconeguda i plena de vitalitat per avançar cap a l’autorealització personal. El projecte consisteix en la creació d’una gran xarxa europea (EuroSenior) de consells sèniors o similars, caracteritzats per la seva condició de centres de serveis, de formació i de partici-pació ciutadana. Una nova organització que fomenti la liberactuació sènior, te-nint en compte, tant la participació col·lectiva i presencial com la individual i virtual. Aconseguir que el segle XXI sigui el de la gent gran, fins arribar a esdevenir el principal grup d’influència de la UE, que ho assolirà, segurament en els propers 20 anys, la generació del baby boom. Als actuals sèniors ens pertoca crear infrastructures i l’organització necessàries i adequades per que això sigui possible

Gener 2005

2

MOVIMENT SÈNIOR UNA IDEA EDAT SÈNIOR Una nova etapa vital, completament desconeguda, que permet avançar cap a l’autorealització personal que faci possible la liberactu-ació de la gent gran (voluntariat) UN PROJECTE EUROSENIOR CENTER Un centre sènior, de serveis, de formació i de participació ciutadana. UNA ORGANITZACIÓ XARXA EUROSENIOR El futur principal grup d’influència de la UE, format per membres constituïts com EuroSenior Centers. UN PORTAL EUROSENIOR.NET L’eina TIC necessària per a una organització virtual i real que aposta per les TIC. UNA ACCIÓ DE FUTUR JOVES I SENIORS EN ACCIÓ Cap a una nova civilització basada més en el ser que en el tenir UNA MARCA SÈNIOR Persona socialment compromesa que aposta per a una ciutadania ac-tiva. UNA TARGETA EUROSENIOR Un signe d’identitat europeu que permet aconseguir avantatges eco-nòmiques. El primer pas per superar la fractura digital de la gent gran i per integrar-la en la societat del segle XXI

3

RECERCA VITAL SOBRE LA JUBILACIÓ Inclou els projectes PROJECTE EUROSENIOR TARGETA EUROSENIOR (El primer pas) XARXA EUROSENIOR PORTAL EUROSENIOR.NET

4

Índex

Introducció ....................................................................................................................5 L’autor...........................................................................................................................5 La prejubilació...............................................................................................................5 Visioning .......................................................................................................................6 Emprenedors socials ....................................................................................................6 Preparació del projecte .................................................................................................7 Definició de progrés ......................................................................................................8 Principis bàsics .............................................................................................................8 Algunes reflexions.........................................................................................................9 Plantejaments inicials ...................................................................................................9 L’experiència de Barcelona.........................................................................................10 El Carnet Gran............................................................................................................11 El projecte general ......................................................................................................11 El projecte local...........................................................................................................13 El projecte europeu.....................................................................................................14 El Moviment Sènior.....................................................................................................16 Normativa Sènior ........................................................................................................18 Pla estratègic anys 2006-2008 ...................................................................................20 Memòria breu de l’associació EuroSenior...................................................................22 Memòria breu de l’associació Consell Sènior de Premià de Mar................................23

PROJECTE EUROSENIOR................................................................................... 24

TARJETA EUROSENIOR...................................................................................... 29

Justificació del projecte...............................................................................................30 Descripció i objectius de la iniciativa innovadora ........................................................30 Temps de desenvolupament.......................................................................................30 Sector de la població a qui va dirigit ...........................................................................30 Aportacions noves al sector de la gent gran ...............................................................30 Importància del projecte..............................................................................................31 Camps relacionats del projecte...................................................................................31 Criteris de valoració ....................................................................................................31 Descripció detallada....................................................................................................31 Avaluació del projecte Targeta EuroSenior.................................................................34

XARXA EUROSENIOR.......................................................................................... 35

PORTAL EUROSENIOR.NET ............................................................................... 40

ESTUDI ECONOMIC DEL PROJECTE (Euros) .................................................... 49

5

RECERCA VITAL SOBRE LA JUBILACIÓ

Introducció El contingut d’aquest document fa referència a una recerca vital sobre la jubilació, rela-tada com una vivència personal, quina conseqüència ha consistit en desenvolupar un projecte global d’integració de la gent gran en la societat del segle XXI. Donat el caràcter global del projecte que inclou molts d’altres projectes parcials, serà un d’ells, el de la creació de la Targeta europea EuroSenior (com a primer pas) qui donarà concreció a una recerca iniciada ara fa deus anys. L’explicació d’aquest projecte concret es troba en la pàgina número 29 d’aquest document. Voldria afegir que el fet d’escollir un plantejament personal té a veure amb la necessitat vital de donar a conèixer una experiència personal, que pot ser útil per a mi mateix, en el sentit d’assumir el repte d’explicar-la per escrit, la qual cosa segurament servirà per aclarir, si més no, les meves idees. També però, pot servir per altres persones que es trobin en una situació semblant, les quals poden descobrir amb la meva exposició no-ves vies o camins que els hi poden ser d’utilitat. Apostar per un plantejament personal suposa acceptar el repte de tenir que exposar pensaments i reflexions que poden ser de difícil realització. donat el seu caràcter personal, però que entenc són necessàries per donar coherència i justificació al relat d’una experiència que intentaré fer de forma cronològica, encara que amb la inclusió de reflexions més actuals.

L’autor Hem dic Josep Aracil i Xarrié i soc nascut l’any 1937, professionalment havia treballat com enginyer de projectes de vehicles de passatgers en una reconvertida gran empre-sa estatal, la Pegaso, de la que en vaig prejubilar als 54 anys. Socialment ja en la meva joventut havia participat en activitats del teixit associatiu sen-se afany de lucre. En les darreres etapes del franquisme vaig participar en la majoria de mogudes socials, veïnals i polítiques. També vaig ser regidor de l’oposició en l’etapa democràtica, durant quatre anys en el meu municipi. Políticament en considero social-demòcrata, si be en el moment de la creació de l’associació local Consell Sènior de Premià de Mar vaig deixar la militància de partit. El fet d’haver optat per una redacció personal no exclou la meva condició de president del Consell Sènior de Premià de Mar, l’associació que ha elaborat aquest projecte i que realment el presenta.

La prejubilació Tenia clar que una vegada prejubilat era molt important tenir activitats socials que do-nessin sentit a una nova etapa vital completament desconeguda iniciada de forma pre-matura. Vaig intentar fer-ho així encara que amb una implicació més aviat escadussera. En aquesta situació, d’aparent satisfacció personal, vaig partir un infart cerebral, sorto-sament només amb petites seqüeles que afecten principalment al meu control de l’equilibri al caminar.

6

La reflexió sobre aquest entrebanc em va portar a considerar, donada la inevitabilitat de l’etapa final, que valia més morir amb les botes posades, en un entorn vital adequat a la meva persona, acostumada a un desgast i estrès intel·lectual que la meva situació de prejubilació m’havia fet oblidar. Sobre aquest plantejament, producte d’una reflexió personal, si be avalat pel meu met-ge de capçalera, fa pocs mesos he tingut l’ocasió de veure’l confirmat científicament. El doctor Hans Selye revela que existeixen dos tipus d’estrès, un d’ells negatiu i un altre positiu. El primer d’ells anomenat distres es produeix quan odiem el nostre treball i per tant és negatiu per a la nostra salut. El segon anomenat eustres és el producte de la tensió positiva entre el punt en que es trobem i el que volem assolir. S’ha demostrat que l’eustres reforça el sistema immunològic i augmenta la longevitat, així com també la capacitat per gaudir de la vida. Aquest doctor explica que les dones viuen uns set anys més que els homes per raons psicològiques i no fisiològiques, el treball d’una dona mai s’acaba. L’acceptació d’un estrès positiu té, però, el problema de la gestió del temps en una so-cietat que es caracteritza per la seva manca, en qualsevol situació, ja estiguis jubilat o treballant en actiu. Recentment s’està donant a conèixer el moviment slow, un elogi de la lentitud a canvi d’una millor qualitat de vida. Avui dia ja existeixen mètodes coneguts per gestionar d’una manera intel·ligent el temps a l’extrem de que algunes persones aposten per disminuir els seus ingressos econòmics evitant amb això l’alt preu que han de pagar per la manca de temps vital. Cal denunciar la impaciència que s’afana en cer-car lo impossible, arribar al fi sense els mitjans.

Visioning En l’època del meu infart, com a militant d’un partit polític, assistia mensualment a una trobada sectorial en la que acostumaven participar conferenciants que tractaven temes de gent gran. Recordo que desprès de varies trobades, de cop i volta, un dia es va pro-duir la clàssica encesa de bombeta, el que en anglès s’anomena visioning que consis-teix en assimilar de forma comprensiva una idea que donava sentit a la jubilació, com una etapa que podia ser molt important tant a nivell personal com a nivell comunitari. Una forma de definir aquesta visió instantània podria consistir en afirmar que saps una cosa per que l’has vist. No existeix cap procés d’anàlisi lògica o de reflexió que et porti a plantejar aquesta nova idea, no fa falta,.un sap que la idea existeix, que ha passat a formar part de la seva vivència personal. Es com una petita llavor o embrió, amb un alt contingut d’energia potencial que conté el seu desplegament que es va desenvolupen al llarg de molts anys i que es posa en evidència cada vegada que com a tal idea es qüestionada. Algunes de les persones que passen aquesta experiència intenten con-vertir-se en emprenedors.

Emprenedors socials Avui dia existeix suficient bibliografia sobre emprenedors, ja siguin socials o empresari-als, que es defineixen com persones incansables que defensen els seus punts de vista fins les darreres conseqüències superant tot tipus d’obstacles i adversitats. No accep-ten un no per resposta i en cap moment abandonen la seva idea fins que no s’hagi fet tot el possible per a la seva difusió i realització. En aquest punt he de reconèixer que personalment em sento identificat amb aquestes característiques que quan desconeixes altres experiències semblants, et fan sentir com una persona fora de la normalitat en la defensa del que es podria anomenar la teva ob-

7

sessió. Aquest dubte sobre el meu comportament normal l’he vist contestat en una lec-tura del científic psicoanalista C,G.Jung que parla de la solitud de les persones que pre-tenen endegar coses noves, considerades utòpiques per a la majoria de la societat. Et trobes en una situació d’incomprensió, en algun sentit més que raonable, en la que sembla que només tu estiguis en possessió de la veritat i els demés siguin tontos. El problema consisteix en que la persona que ha vist la idea, la té, però no coneix tot els seus detalls de desplegament, encara que sigui capaç de reconèixer quins són els adi-ents. En aquesta situació es fa molt difícil explicar als demés el que un sap però es in-capaç de fer per ell mateix. Per mantenir la teva postura cal tenir una convicció i perse-verança molt fermes, assumibles gràcies a la lectura del llibre de Marilyn Ferguson “La conspiración de acuario” que dona a entendre que les persones que promouen canvis socials no estan soles, hi ha una nova concepció del món, tot just endegada, poc cone-guda i considerada excessivament utòpica que les recolza. Evidentment aquesta convicció personal sobre la bondat d’una idea precisa ser con-trastada sense cap tipus de por de que sigui rebutjada per qualsevol persona o per la lectura de bibliografia adient .He intentat en tot moment estar al dia en la lectura de lli-bres d’assaig i de noves formes de gestió associativa o empresarial. Seria erroni man-tenir una idea quan es refutada amb arguments sòlids. Les conseqüències d’aquesta recerca han portat ha remodelar detalls que ha calgut incorporar per millorar el projecte. Cal reconèixer que la incomprensió no fonamentada que inicialment pot ser desagra-dable acaba essent positiva, d’acord amb la llei de que tota acció genera una reacció. Tenen una importància cabdal en la realització d’un projecte aquests petits entrebancs i lluites, la superació de les quals acaba donant força i consistència a una idea. Es pro-dueix el clàssic procés dialèctic en el que la lluita dels contraris genera síntesis allibe-radores. Referent a processos de renovació recordo experiències en la meva vida professional de persones conegudes com fitxers humans que tenien en el seu cap totes les dades i la forma de gestió de seccions determinades. Pràcticament aquestes persones són in-substituïbles, no es troben persones que les puguin reemplaçar, per fer-ho ha estat precís muntar nous equips humans amb un mínim de dues a tres persones que assu-meixin les seves tasques. Amb els emprenedors socials passa el mateix, la forma de substituir-los consisteix en crear una nova organització específica que inclogui varies persones que facin possible repartir les seves funcions operatives. Es evident que la tasca d’un emprenedor social ha d’acabar amb la consolidació i continuïtat del projecte que ha ajudat a endegar. Es una qüestió bàsica que cat tenir en tot moment present.

Preparació del projecte Aquesta visió personal sobre la jubilació la vaig comentar a un conegut, dirigent d’una associació de gent gran, el qual en va demanar l’esposes en una de les conferencies que periòdicament organitzaven. Amb el nom de La gent gran avui vaig realitzar un es-tudi detallat consultant bibliografia al meu abast. Una vegada realitzada la conferència vaig proposar a varis coneguts posar-la en marxa tot, pensant que no seria acceptada donat el seu plantejament excessivament utòpic. Va suposar una grata sorpresa la se-va acceptació que va obligar-me a endegar un procés en el que era molt difícil la marxa enrere, més al tenir en compte que varies consultes realitzades amb persones d’autoritat reconeguda el van considerar positiu si be diagnosticant que tenia més futur que present.

8

Aquest procés creatiu es podria assimilar al projecte d’intentar coronar una nova mun-tanya que mai ho ha estat, en el que molts escaladors hi deixen la vida, però també els camins i agafadors necessaris per que d’altres pugin aprofitar els seus esforços En aquests intents el més important no es coronar la muntanya sinó la il·lusió de fer-ho. Aquesta reflexió en va ajudar a acceptar el repte.

Definició de progrés Forçosament una idea innovadora i pionera requereix que sigui progressista, la qual cosa calia definir, si més no a nivell personal Per fer-ho em vaig decantar pel pensa-ment de Teilhard de Chardin que escriu: “El progrés no és el que pensa la vulgaritat, ni això que irrita no veure mai arribar. El progrés no és immediatament ni la dolçor, ni el benestar, ni la pau. No és el descans. No és ni de manera directa la virtut. El progrés és essencialment una força, la més perillosa de totes les forces. Es la consciència de tot quan és i de tot el que pot ser. Encara que s’aixequi un clamor indignat. Encara que es fereixin tots els prejudicis cal dir-ho, per que és la veritat: ser més és, abans que res, saber més-“ . Del mateix pensador recullo una síntesi sobre la seva opinió quan se li va demanar qui-nes serien les seves propostes sobre Els Drets Humans. Va proposar la satisfacció de tres condicions, a les quals de la meva collita he afegit una quarta que considero inte-ressant: 1.- Cada persona està obligada a ser el que és. No fer-ho perjudica als demés. 2.- Cal facilitar l’autorealització personal. 3.- En cap cas es pot obligar a una persona a que deixi de ser el que es. 4.- No es deu intentar mai utilitzar una persona per fer el que no vol fer. (Afegit collita pròpia)

Principis bàsics Una vegada definides les condicions prèvies calia concretar els principis bàsics que donessin cos al projecte 1.- L’autorealització personal imprescindible per promoure la dels demés. La vida com-unitària no és possible sense individus autorealitzats la qual cosa produeix un procés de retroalimentació en el que es difícil prioritzar cap dels extrems. Es molt similar al de contestar a la pregunta: qui es primer: l’ou o la gallina? 2,. El progressisme suposa assolir espais de llibertat els quals mai es pidolen sinó que sempre es conquereixen. En aquest sentit el servilisme (el quedar bé per obtenir bene-ficis) i el conservadorisme (ja estem bé no cal arriscar), són el càncer de l’associacionisme i han de ser eradicats abans que ells acabin amb l’associació. 3.- La recuperació de l’ètica del joc creatiu per superar la del treball remunerat, la majo-ria de vegades pròpia d’esclaus que es veuen obligats a malvendre la seva força de treball. El joc creatiu suposa il·lusió, curiositat, ganes vitals d’aprendre a ser més i so-bretot ganes d’assumir reptes en els que el més important no es guanyar sinó partici-par, sense oblidar en tot moment el necessari sentit de l’humor sense el qual la vida no té sentit.

9

4.- La de d’esdevenir una alternativa a les actuals associacions de gent gran assumint compromisos socials de participació ciutadana. També apostant per les noves tecnolo-gies i l’aprenentatge permanent. 5.- La vocació europea de formar part d’una gran organització de gent gran europea.

Algunes reflexions Existia una idea quin desenvolupament requeria obrir un nou camí al final del qual es trobés la terra visionada, però, per on començar? En aquesta situació inicial sembla adequat plantejar com a correcte la teoria del caos que acaba generant ordre. El siste-ma és molt semblant al d’obrir un nou camí en una selva, per un lloc o altre s’ha de co-mençar, el que cal és que una persona sigui capaç de pujar a un alt cocoter per veure si el camí escollit és el correcte, pugui dir o no: enrere, camí equivocat!..Com a mèto-des de treball es va apostar pel materialisme dialèctic i el pragmatisme americà que consideren la pràctica com la única forma de validar els plantejaments teòrics. En aquestes condicions es necessiten persones innovadores i creatives les quals no abunden, obligant la seva absència ha tenir d’assumir un paper difícil, per una banda obert a la participació i per l’altra desenvolupant tasques que si no les fas queden per fer. En tot moment però, ha estat possible mantenir una junta directiva les reunions de la qual s’han mantingut setmanalment amb una assistència mitjana entre 5 i 15 perso-nes. El fet de no tenir clarament definit un camí porta a situacions ambigües en les que no es poden demanar compromisos personals de participació que en el cas de no ser as-sumits porten a situacions d’abandonament. En aquestes circumstancies et queda un gust agredolç d’agraïment a les persones que et fan costat, tot i sabent que si estires massa el fil aquest es pot trencar. Ha estat cabdal l’ajut del nostre Ajuntament, més a-viat en la línia de café para todos que en el d’admetre la singularitat de la nostra asso-ciació que actualment compta amb 1300 associats i és la mes nombrosa del municipi.

Plantejaments inicials El paper més tradicional assignat a la gent gran és el d’aconsellar i per aquest motiu el nostre primer projecte va ser el de creació d’un servei d’informació general i de consell. Vàrem plantejar com element bàsic el servei telefònic 010, existents a Barcelona i Sant Cugat, els quals varem visitar i conèixer. Per posar en marxa aquest servei vaig crear el software d’un programa de gestió fet a mida. Voldria comentar el fet d’estar diplomat en intel·ligència artificial, així com la meva condició d’analista de sistemes i programador de software, la qual cosa ha suposat la informatització, amb programació feta a mida, des del seu començament, de totes les gestions de l’associació que presideixo. Aquest projecte es va presentar a una coneguda caixa d’estalvis cercant la seva col·laboració, la qual va ser denegada per la coincidència de la posada en marxa del seu servei per a gent gran, la filosofia del qual era molt semblant a la nostra. Actual-ment el nostre projecte es pot considerar com una proposta fallida, encara que no obli-dada i que en qualsevol moment pot sortir de l’armari. Una altra proposta també fallida, va consistir en la creació d’una xarxa local d’associacions que nosaltres oferíem gestio-nar mitjançant la seva informatització amb un programa fet també a mida que vàrem crear. En aquesta cerca de propostes vàlides es va plantejar una qüestió que la majoria d’associacions de gent gran rebutgen, el problema dels vells, el de la gent gran depen-

10

dent. Una associació progressista no podia deixar de banda la defensa de la gent gran més desvalguda com una condició cabdal per a una organització del segle XXI. La seva incorporació dona consistència a un projecte que en cas contrari es podria batejar d’insolidari i egoista. El tema de la dependència ja començà a ser un dels grans reptes que haurà d’afrontar la societat actual. Aparellat amb aquest tema es troba el testament vital, el dret a una mort digna que forçament també s’haurà de contemplar. Els vells, la gent gran dependent, és considerada com una etapa decadent, no desitja-ble que cal ignorar pensant que amb una mica de sort ets pots morir abans de tenir que patir-la. Aquest desig que inicialment podríem considerar egoista és bàsic i hauria de servir com element de sortida per començar a plantejar solucions que permetin afrontar el creixent envelliment de la població. Un primer suggeriment seria atendre les peticions de la majoria d’associacions de gent gran que consideren la paraula vells un tema tabú. Cal fer tot el possible per disminuir els efectes negatius de la dependència apostant per vies preventives sociosanitàries, que augmentin la qualitat de vida de l’envelliment per evitar o retardar la situació de dependència.

L’experiència de Barcelona En el local que ens havia cedit l’Ajuntament varen tenir de fer obres i no podíem acce-dir-hi i per aquest motiu se’ns va presentar l’ocasió d’intentar muntar una xarxa a Bar-celona per fomentar la participació activa i el voluntariat de la gent gran. Aquesta expe-riència encara que fallida va ser molt positiva. Va tenir una durada d’un any, durant el qual es van mantenir contactes amb les grans organitzacions de voluntariat de Catalu-nya com Creu Roja, Caritas, Federació Catalana de Voluntariat Social i moltes d’altres. En primer lloc vàrem observar les grans mancances d’aquestes institucions que no dis-posen del personal necessari per desenvolupar tasques de prospecció. Tenen moltes dificultats per afrontar les necessitats absorbents i prioritàries del dia a dia la qual cosa les impossibilita per sembrar i poder recollir Pretenen utilitzar a la gent gran per que fa-ci coses que no velem fer com el voluntariat, mitjançant campanyes de publicitat, quan el que cal fer es cercar nous plantejaments innovadors que ho facin possible. Una altra conseqüència que cal extreure d’aquesta experiència és la necessitat d’arribar a acords de col·laboració amb persones, amb noms i cognoms i no amb departaments o secci-ons que no assumeixen cap tipus de responsabilitat personal. En general existeixen poques persones competents les quals és convenient conèixer. L’OMS recomana que la gent gran sigui activa si vol augmentar la seva qualitat de vida, però succeeix que la seva cultura predominant no accepta ser actiu treballant sense cobrar, diuen que això és de tontos. El mateix passa amb el voluntariat, una altra forma, diuen, de treballar sense cobrar. Caldria que es produís un canvi cultural que rebutjant les paraules treballar i voluntariat permetés ser actiu i per això cal cercar una nova pa-raula, i si no existeix crear-la, que faci possible realitzar activitats físiques o in-tel·lectuals, sense cap tipus de remuneració, que siguin socialment útils. Aquesta nova paraula podria ser LIBERACTUAR que significaria participar realitzant tasques sense cobrar, però de forma lliure i voluntària i amb un ampli i positiu reconeixement social. El tan desitjat voluntariat de la gent gran no serà possible si la societat i sobretot els mit-jans de comunicació no difonen i enalteixen la LIBERACTUACIO de la gent gran. La motivació es sempre necessari i imprescindible, si no es donen diners s’han de donar medalles. En tot cas aquesta qüestió de la liberactuació és una assignatura pendent que cal assumir i afrontar.

11

La gent gran no vol ser manada, ho ha patit durant masses anys. En general les actuals generacions de gent gran el que volen es no fer res, fora d’ajudar a la família, la qual cosa es més que legitima, si a més a més es té en compte el seu baix nivell d’escolaritat, haver passat una guerra civil i haver patit 40 anys de dictadura franquista.. El camí correcte per fomentar la seva participació activa passa per crear infrastructures adequades. Els actuals centres cívics suposen recuperar l’esperit del teixit associatiu de la II República, on en quasi bé tots els municipis existien espais culturals i de convi-vència Intergeneracional. En aquesta situació es va plantejar la possibilitat de canviar el nostre local social a un nou centre cívic municipal en el que fos possible aconseguir alguns dels nostres objec-tius, com el de ser un projecte Intergeneracional que juntament amb d’altres, ens per-metés començar a ser realment una alternativa a les actuals associacions de gent gran caracteritzades pels jocs d’oci i les manualitats, les quals podrien ser complementades amb la nostra oferta de serveis vàlids per a tota la societat.

El Carnet Gran La nostra anada al centre cívic va suposar començar a disposar de la infrastructura ne-cessària per desenvolupar les nostres futures activitats, les qual encara no havien estat plenament definides. Un company de la junta directiva, professor de màrqueting, va e-laborar un projecte força detallat per crear un carnet per a la gent gran que calia nego-ciar amb establiment comercials per aconseguir descomptes als seus posseïdors a canvi de la fidelitat de compra.. En la infància de tota organització innovadora i pionera fan falta sobretot emprenedors socials capaços de fer de motor per tirar endavant una nova idea però també persones activistes per fer-ho amb un projecte concret com el que suposava el nou carnet. A-questa persona va existir i gràcies a ella i d’altres que desprès han continuat la seva tasca, l’associació, tal com estava previst, va tenir un fort creixement passant dels 40 associats als 1300 actuals. Es pot afirmar que aquest carnet va suposar el desllorigador que possibilitava el nostre creixement local. De la mateixa manera que també ho pot suposar per l’inici d’una gran organització comunitària europea. Per fi desprès de molts anys d’encerts i error avien trobat un camí que calia aprofitar per elaborar un projecte definitiu.

El projecte general Com a norma general s’apostarà per plantejaments estratègics, en la línia de on som, on volem anar i com ho fem per arribar-hi, donant prioritat a la resolució de colls d’ampolla els quals impedeixen avançar. Aquesta opció suposa supeditar els progra-mes d’activitats a les línies estratègiques que en tot moment seran prioritàries. La qües-tió consisteix en considerar convenient desestimar un programa que pot ser interessant però que ens desvia de la línia estratègica en la que volem avançar. Per començar cal fixar una missió “Fer possible una vellesa digna i respectada” i “Aju-dar a deixar un món millor a les properes generacions”. Per aconseguir-ho caldrà esta-blir un pla estratègic que ens haurà de portar a tenir un pes específic important en la societat del segle XXI fins arribar a convertir-nos en el principal grup d’influència de la UE.

12

Si la gran organització en forma de xarxa necessària pel nostre projecte no existeix es fa necessari ajudar a crear-la i en aquest sentit es va registrar en el Ministerio del Inte-rior una nova associació anomenada EuroSenior així com un domini a Internet. Però abans d’aquesta projecció exterior calia consolidar-se a nivell local la qual cosa s’està realitzant d’acord amb la nostra aposta d’esdevenir una associació de serveis completament informatitzada. Estem utilitzant tècniques de màrqueting modern, com-pletant informació digitalitzada amb el boca orella que ens estan donant molt bons re-sultats, en l’organització d’excursions culturals i sortides al teatre fins a l’extrem de re-sultar una gran ajuda per al nostre autofinançament. També hem apostat per esdevenir un centre de formació amb un projecte multidiscipli-nari anomenat l’aventura d’envellir que inicialment ha tingut bons resultats amb el nos-tre reconeixement com centre autoritzat per impartir el curs Internet per a tothom pel que ja han passat prop de 100 alumnes. Una vegada començat a sintonitzar amb la gent gran, desprès de nou anys d’intentar-ho, apostar per les noves tecnologies i la gent gran no és una utopia sinó una realitat contrastada assolible posant els mitjans necessaris per aconseguir-ho. En aquest as-pecte cal apostar per sistemes informàtics polivalents aptes per funcionar tant en plata-formes Windows com Linux de software lliure, tenint en compte l’aposta de la UE per aquest tipus de software que pot ajudar a suprimir el pirateig informàtic, donat el seu caràcter majoritàriament de fàcil accés i gratuït. Cal ressaltar que el projecte general de crear una gran organització de gent gran euro-pea, segurament tindrà la seva culminació en els propers vint anys amb la generació del baby boom, amb un nivell molt més alt d’escolaritat que els actuals i sobretot amb la incorporació massiva de les dones les quals segurament acabaran liderant una organit-zació de gent gran en la que la influència femenina molt més activa que la masculina acabarà essent determinant Cada generació ha d’intentar millorar les condicions que li han deixat les precedents. Continuant amb el símil de coronar una nova muntanya cada generació ha d’assumir un tram d’aquesta pujada. Les actuals generacions recolzant-se en el que han rebut de les anteriors (casals d’avis), els toca desenvolupar infrastructures i superar la fractura digital. Fonamentalment cal apostar per les noves tecnologies, per la societat del conei-xement, si be també cal fer-ho per omplir una carència en les actuals associacions de gent gran. Quan una persona es jubila i té inquietuds intel·lectuals no troba associacions prepara-des per desenvolupar-les, per aquest motiu cal crear una nova gamma d’associacions que donin sortida a aquesta demanda de participació ciutadana de persones socialment compromeses. Per satisfer aquesta nova demanda cal plantejar sistemes de participa-ció i d’organització innovadors i creatius que en aquests moments encara es troben en les beceroles. Per concloure les tasques assignades a les actuals generacions consis-teixen en crear infraestructures i noves organitzacions. La historia constata els estranys camins que utilitza la raó per donar-se a conèixer, com ho demostra la importància del factor atzar en molts descobriments. El moviment sèni-or i la cultura sènior són els elements bàsics que han de fer possible que el segle XXI sigui el de la gent gran. Un factor desencadenant d’aquest moviment pot ser simple-ment l’avorriment produït durant 20 anys de jubilació sense fer res. El camí de la creati-

13

vitat és com una droga que enganxa i que augmenta amb el seu us. Per tirar endavant un nou moviment son necessàries persones creatives les quals podrien sortir de bos-ses d’avorriment. Per aconseguir-ho cal pescar i tirar l’ham amb noticies adequades en els mitjans de comunicació És convenient considerar que el creixent envelliment de la població segurament provo-carà importants convulsions socials que poden arribar a ocasionar un canvi de civilitza-ció, basada més en el ser que en el tenir. Una nova civilització caracteritzada per la ma-tèria grisa, per la capacitat intel·lectual, potencialment infrautilitzada de la gent gran i molt allunyada de la fogositat de la joventut sense temps per pensar la situació de pre-carietat laboral que ha de suportar. En la creació d’aquesta nova societat la gent gran i té poc a perdre, podríem dir allò de que encara que darrera nostre vingui el diluvi, no importa, nosaltres segurament ja no hi serem. En tot moment, però, no s’ha d’oblidar la voluntat de participació Intergeneracional que sempre cal defensar. Resumint es podria afirmar que primer es tenia una idea, ara és té un projecte, però, encara manca tenir una organització adequada que fomenti la liberactuació de la gent gran, sense la qual és molt difícil poder continuar avançant.

El projecte local Una vegada superada l’ambigüitat en la gestió, produïda en les etapes inicials, per la manca d’un projecte clar i detallat, fàcil d’entendre i d’explicar, ha arribat el moment d’establir una organització amb una gestió democràtica, oberta, participativa que per-meti la liberactuació dels seus membres, que faciliti la seva autorealització personal. També que tingui en compte la substitució de les persones emprenedores que han fet de motor de la idea, les quals han de donar pas a noves generacions, tenint però pre-sent, que aquesta substitució pràcticament s’ha de realitzar mitjançant la introducció de canvis importants en l’organització, tal com s’ha explicat anteriorment. Es tracta de que una persona quan es jubili trobi l’opció d’anar a jugar a cartes o al do-mino en una associació de primera generació com els casals d’avis, o fer manualitats en una altra de segona generació més moderna però també pugui optar per recuperar la figura de ciutadà socialment compromès en una associació de tercera generació, ca-racteritzada per estar configurada com un centre de serveis, de formació i de participa-ció ciutadana, que permet dotar a la gent gran de les eines necessàries per millorar la seva qualitat de vida. Les activitats que ja funcionen cal que ho facin millor, la paraula sènior ha de constituir una marca de qualitat que gratifiqui i satisfaci als seus membres col·laboradors per la seva pertinença a una organització prestigiosa i àmpliament reconeguda en el municipi. Es crearan noves activitats de tot tipus donant-se prioritat a l’alfabetització digital amb la creació d’una Sala TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) de caràcter intergeneracional que complementa la infrastructura recentment creada d’ordinadors d’última generació per atendre les necessitats de gestió pròpies. També es canviaran els actuals programes d’informàtica amb una versió actualitzada de gestió d’associacions desenvolupat com a programari lliure i per tant obert a la seva millora per a qualsevol dels usuaris que ho proposi. Aquestes noves activitats tenen que estar acabades durant el quart trimestre d’aquest any 2005. Aquesta nova organització ha de contemplar la participació individual la qual no deixa de ser el complement de la comunitària, que no tenen raó de ser de forma separada.

14

La vida comunitària està formada per individus que s’autorealitzen comunitàriament. L’individualisme no comunitari és un narcisisme i la vida comunitària sense tenir en compte l’individu és un col·lectivisme que degrada la persona. Aquest reconeixement de l’individu porta a plantejaments de participació virtual, en una comunió comunitària, dins d’una organització funcionant de forma interactiva, via Internet, on les aportacions individuals es puguin realitzar a qualsevol hora, des del propi domicili o qualsevol altre lloc adient. Finalment es demanarà als membres de la junta directiva el seu compromís personal d’acceptació d’alguna activitat determinada com a únic responsable, encara que amb l’ajut d’un possible equip format per col·laboradors que en un moment donat poden ac-tuar com a suplents per poder atendre compromisos personals no previstos. Aquesta nova organització estarà basada en criteris d’organització empresarial que cerquin l’eficàcia i l’eficiència en la gestió, intentat superar la idea d’anar a perdre el temps en reunions verbalistes mancades de compromisos reals de gestió. Les reunions passaran a ser sectorials i substituiran les tertúlies setmanals en que s’havien convertit les reunions de la junta directiva amb resultats més aviat negatius. De totes formes es mantindran les reunions de la junta directiva amb una periodicitat mensual. Segurament per complementar les reunions sectorials. quan es cregui necessari, s’hauran de convocar reunions de caràcter general, sobre temes concrets, per tractar-los de forma democràtica i participativa, en els que sigui important recollir informació i suggeriments d’àmbits generalistes multidisciplinaris i no sectorials.

El projecte europeu No té sentit en una societat globalitzada mantenir una associació local, sense cap tipus de connexió que superi el seu restringit àmbit d’actuació. El principi ecològic de pensar globalment i actuar localment, avui dia està obsolet i desfasat, cal també pensar i actu-ar globalment. Emprenedors socials per endegar un projecte ja sigui local o global es impossible trobar-los en una mateixa localitat. Cal muntar organitzacions virtuals amb persones que resideixen en diferents llocs que segurament no parlaran el mateix idio-ma. El mes de novembre de l’any 2004 es va celebrar a Madrid una reunió auto convocada d’associacions de gent gran de quatre comunitats: Andalusia, Catalunya, Madrid i el País Basc. Els seus principals acords van consistir en considerar l’aprenentatge per-manent com a sentit de la vida i la necessitat de crear una organització de gent gran adequada per superar els reptes d’una societat cada vegada més envellida. Es va fer palesa la necessitat d’ajuntar esforços per crear les sinergies que es poden aconseguir amb una organització virtual en forma de xarxa. Com a primer pas es va proposar la creació d’un portal a Internet com una eina d’informació i comunicació. La filosofia d’aquest portal hauria de ser l’equivalent a un centre cívic, un centre polivalent obert a tothom, gent gran, administració, món empre-sarial, universitari i d’altres. Hauria de contemplar, tant la participació individual com la d’entitats o institucions, sempre però amb una vessant comunitària cercant la transfor-mació social cap un món millor. Davant la situació de crear una nova organització semblaria correcte començar per un entorn més proper, com el comarcal o el d’una comunitat autònoma, però aquesta ma-nera de pensar és pròpia del segle passat i suposa un desconeixement de la realitat ac-

15

tual. Darrera de tota nova organització hi ha emprenedors socials, sense els quals la seva realització és impossible. Cal cercar aquestes persones on sigui, tenint en compte que avui dia existeixen les TIC que fan possible organitzacions virtuals. Es inviable muntar una organització que depengui exclusivament de contactes presencials, està condemnada al fracàs. Per a la gent gran i la majoria de la societat aquest tipus d’organització es desconegu-da, cal ensenyar el seu funcionament i aprendre’l. Es considera que els tres factors ne-cessaris per promoure una acció son el coneixement, la capacitat i la motivació, Caldrà doncs cercar persones motivades a les que s’haurà d’impartir coneixement i capacita-ció. Per aconseguir-ho s’haurà de potenciar l’aprenentatge permanent amb la utilització de noves formes d’ensenyament com e-learning, mitjançant ordinadors tant localment com on-line. En aquest sentit el conveni de col·laboració que ha signat la nostra associació amb l ‘UOC pot resultar molt important al poder comptar amb el suport universitari en una so-cietat cada vegada més envellida que ha generat una nova etapa vital completament desconeguda que la humanitat no ha tingut mai que afrontar. La nostra associació quan va fer el lliurament del primer Carnet Gran, acte presidit per un Conseller de la Generalitat, també va celebrar de forma simbòlica el bateig, amb re-partiment de confits, d’una nova edat, l’edat sènior, completament nova que les actuals generacions de gent gran i les futures hauran d’omplir de contingut vital. Aquesta nova edat no té res a veure amb la tradicional de la vellesa que s’ha endarrerit a l’etapa de la dependència, la qual és possible retardar o pal·liar amb un nou estil de vida en la nova edat que tingui en compte el món de les emocions i l’autorealització personal. Les primeres etapes creatives es caracteritzen per tenir idees sense detalls, els quals es van realitzant en el seu desenvolupament. Si les idees no compten amb un desple-gament realitzable no són acceptades i per tant rebutjades, la qual cosa no vol dir que no siguin raonables, poden ser excessivament avançades per al seu temps el qual fitxa unes normes que no es poden saltar. Un dels problemes que caldrà resoldre és del finançament d’aquesta nova gran orga-nització, la qual per ser forta i consistent s’haurà d’autofinançar. Quan es crea una nova organització inicialment són molt importants els ajuts que poden donar les administraci-ons i caixes d’estalvi, ja que sense aquest primer ajut poques d’elles sobreviuen. La humanitat mai planteja problemes que no tinguin solució entre els que es troba el de l’envelliment de la població el qual s’haurà d’afrontar més com un repte que com un problema a resoldre. Avui dia part del món empresarial veu l’envelliment com una im-portant font de recursos econòmics. Es pot dir que comença a ser un negoci apetitós, una part del qual hauria d’aprofitar una gran organització de gent gran constituïda com a tercer sector en els serveis sociosanitaris. . Des d’una perspectiva de justícia social i de repartiment de riquesa t’adones desprès d’haver patit durant 40 anys una dictadura d’incultura franquista que els serveis bàsics haurien de ser de titularitat pública la qual cosa no succeeix ni de bon tros a Catalunya i Espanya. El neoliberalisme ianqui que s’està imposant en la UE, intenta desmuntar l’actual estat del benestar, la qual cosa hauria de ser denunciat i combatut per la gent gran organitzada, la qual té el privilegi de poder dir la veritat, no ha de quedar be per

16

poder continuar cobrant una pensió, la qual es cobra a l’empara de la llei i segurament ho passaria malament el govern que pretengués canviar-ho. En la crítica contra la burocràcia de l’administració hi ha una part important de veritat que cal assumir i que porta a plantejar serveis bàsics de titularitat pública però gestio-nats pel tercer sector sense afany de lucre. La direcció d’aquest sector l’hauria d’assumir gent gran liberactuant en una línia d’empowerment dels propis usuaris dels serveis. Aquesta solució cogestionada per gent gran i professionals generaria llocs de treball remunerat, fomentaria la liberactuació de la gent gran la qual s’hauria de com-plementar amb una nova cultura que valorés positivament la meritocràcia sense afany de lucre. Com a compensació d’aquest direcció gratuïta una part molt petita dels recur-sos econòmics generats s’hauria de destinar al manteniment d’una gran organització de gent gran. Aquest plantejament econòmic s’hauria de negociar amb l’administració i també amb el món empresarial cercant solucions en les que tots hi surtin guanyant i ningú perdent.

El Moviment Sènior La humanitat no es planteja mai problemes que no tinguin solució, encara que la seva cerca suposi assumir i afrontar reptes que ens obliguin a obrir nous camins que poden generar importants canvis culturals, els quals, però, no es donen quan les coses van malament sinó quan les persones creuen que falta poc per que els hi vagi millor; quan es té la impressió que quelcom falla, quan els ciutadans estan farts de la seva situació. Si fem un petit repàs als moviments que s’han creat per solucionar problemes històrics, observem que el moviment obrer neix l’any 1670 quan les masses treballadores prenen consciència de classe que succeeix al produir-se la Revolució Industrial que genera un nou ordre social. La primera reacció d’aquestes masses treballadores fou contra les màquines, per passar desprès a ser contra la burgesia capitalista considerada com ex-plotadora de la seva força de treball. Posteriorment l’any 1857 neix el moviment feminista amb la fundació de la primera as-sociació feminista que tenia com principal objectiu aconseguir el dret al vot. Una vega-da aconseguit dit dret, persegueix fer possible la plena vigència de tots els seus altres drets, per a la qual cosa serà necessari un canvio de mentalitat que superi situacions que es perllonguen des de fa mil·lennis com, entre d’altres, l’anomenada violència de gènere, actualment de plena actualitat. En aquests moments la convulsió que ja comença a generar el creixent envelliment de la població està creant un nou gran problema, encara no plenament percebut, que se-gurament qüestionarà i trastocarà el funcionament de nostra societat a l’extrem que po-drien produir-se importants canvis revolucionaris. Aquesta circumstància suposa el nai-xement d’un nou moviment, el sènior o el de la gent gran socialment compromesa Superar cadascun d’aquests moments històrics suposa avançar en el progrés del con-cepte de llibertat, la qual simbolitza el nostre procés vital. Cada pas cap endavant ens converteix en persones més lliures, encara que per aconseguir-ho el moviment obrer hagi de lluitar contra una burgesia capitalista que supostament l’explota. El moviment feminista contra la agressió d’una cultura masclista que l’humilia i finalment el moviment sènior contra una societat consumista que el discrimina i li nega el seu reconeixement Els dos principals objectius del moviment sènior consisteixen en intentar deixar un món millor a las properes generacions i fer possible una vellesa digna i respectada. Per a-

17

conseguir-ho compta amb la saviesa dels anys, la capacitat intel·lectual i sobretot amb molt de temps lliure. Totes aquestes matèries contenen un alt percentatge d’energia vi-tal, avui dia clarament infrautilitzada, que segurament explotarà degut a la pressió de-mogràfica i a la pretesa insostenibilitat de l’actual estat del benestar. Que el segle XXI serà el de la gent gran, segurament liderat per dones, es una qüestió que cada vegada és més assumida per un nombre creixent de persones. Ho corrobora la constatació del procés evolutiu de l’espècie “homo sapiens”, inicialment de proce-dència animal per avançar cap a éssers humans fins assolir la seva meta final i conver-tir-se en éssers espirituals. Ens trobem engolits en una societat en la que les persones passen cada vegada més de les dimensiones polítiques i morals per centrar-se en les espirituals. Es evident que el creixement personal i la autorealització, són més possi-bles aconseguir-les quan es pot viure cobrant una pensió de jubilació sense necessitat de treballar. Però, com es crea un nou moviment social ? Podríem establir una comparacions sem-blant a la del naixement d’una epidèmia, com una malaltia col·lectiva que s’inicia en u-nes poques persones, que la propaguen mitjançant certes minories transmissores que finalment contagien massivament al conjunt de la població. Inicialment un nou movi-ment social neix de la idea d’una o varies persones que intenten difondre-la i fer-la prosperar. Si la societat està preparada per assumir aquest nou moviment, segurament tirarà endavant i en cas contrari fracassarà. Així per exemple un dels darrers moviments socials, el femení va néixer durant el segle XIX i no abans. El mateix pot avui passar amb el moviment sènior que podríem consi-derar que neix el segle XXI, caracteritzat por un fort creixement de l’envelliment de la població. Històricament ha arribat el moment en el que la societat es plantegi afrontar la solució d’un problema que anteriorment no tenia necessitat d’assumir. En els segles passats qualsevol plantejament que postulava canvis socials requeria una gran quantitat d’anys. Avui dia, en la societat de la informacions i del coneixement, aquest temps pot ser considerablement menor. Depèn sobretot dels mitjans de comuni-cació els quals si consideren que el moviment sènior pot arribar a ser una epidèmia que contagia a un important nombre de membres de la població, estimaran que es una noti-cia que val la pena difondre accelerant amb això el seu assentament. Fer possible una idea, com la de lluitar contra la discriminació de la gent gran, mitjan-çant la creació de l’incipient moviment sènior, requereix la postulació d’una cultura sè-nior, avui dia, inexistent, però sobretot poder comptar amb persones emprenedores so-cials capaces de promoure noves activitats socials, culturals, de formació, d’informàtica i de participació ciutadana en un context cada vegada més globalitzat Aquestes persones emprenedores socials, excessivament escasses, es poden compa-rar a corredors de fondo caracteritzats per la seva resistència, seguretat, lluita, cons-tància i capacitat, arribant, si es dona el cas, a córrer en solitari. Avui dia, però, qualse-vol projecte innovador, com pot ser la creació de la xarxa europea EuroSenior.net, que persegueix que el segle XXI sigui el de la gent gran, requereix sobretot la intervenció d’un equip de persones emprenedores creatiu i apassionat, competent i multidisciplina-ri, amb complicitat, implicació i dedicació absoluta en les seves tasques de desenvolu-pament.

18

Normativa Sènior Compromisos que han d’assumir els membres de la Junta Directiva del Consell Sènior de Premià de Mar comptant amb les necessàries suplències Inscripció a una de les àrees de participació: Local Serveis Noves Tecnologies Activitats Independents Acceptació de les característiques bàsiques d’una associació sènior sense afany de lucre: Lúdica Passar-ho bé amb sentit de l’humor. Reivindicativa Defensa dels interessos econòmics i socials de la gent gran. Formativa

L’aprenentatge permanent com a sentit de la vida. Apostar per una formació per a la vida diària en lloc d’una formació acadèmica.

Intergeneracional Joves i sèniors en acció. Altruista Al servei de tota la població i del teixit associatiu Participativa Moviment per a una ciutadania activa per fomentar la participació ciutadana. Internament solidària Liberactuació(*) en equip per aconseguir els objectius Transparent Comptes clars. Globalitzada Membre de la xarxa europea EuroSenior. Progressista Promoció i defensa dels principis del moviment i la cultura sènior Ètica del joc creatiu. Pragmàtica La pràctica com única forma de validar la teoria.

19

Els principals enemics de l’eficàcia i l’eficiència: Servilisme

Pidolar en lloc de negociar utilitzant els nostres principals valors: la quantitat (som molts), la capacitat intel·lectual i la saviesa dels anys. Es contrari a la reivindicació.

Conservadorisme

El poltronament, frenant iniciatives progressistes dels altres. Es contrari a la participació.

Aprofitament egoista

Directius floreros que s’aprofiten dels companys que penquen. Es contrari a la participació i a la solidaritat interna.

Perfeccionisme

No fer res si no es perfecte, la majoria de vegades per justificar “no .fer res”. Es contrari al pragmatisme.

(*) Liberactuació: Acció de realitzar activitats lliurament sense cobrar.

Suposa un canvi cultural, en el que l’ajuda a un mateix serveix per fer-ho als de-mes. (Jo m’ajudo per aconseguir la meva autorealització personal amb la qual cosa estic ajuden als demes a aconseguir la seva)

Els sèniors mai treballen sempre liberactuen !

20

Pla estratègic anys 2006-2008 ALFABETITZACIÓ DIGITAL (Windows i Linux)

(Persones nascudes abans de l’any 1960) Xarxa EuroSenior Center Formació

Informàtica bàsica

Internet Correu electrònic Processador de textos

Informàtica avançada Programació Web (PHP i MySQL) Gestió d’associacions EuroSenior

Informació digital Accés a Internet.

Dinamització informàtica Liberactuants sèniors. Professionals remunerats.

Secretaria de EuroSenior Centers Coordinadora d’experiències. ORGANITZACIÓ EuroSenior (Xarxa virtual)

Associació EuroSenior (Registrada en el Ministerio del Interior) Necessària per realitzar tràmits burocràtics

Gestió d’associacions EuroSenior

Gestió informatitzada en programació Web, vàlida per a tot el teixit associatiu. Targeta EuroSenior Portal EuroSenior.net

L’eina TIC valida tant pel moviment sènior, com per les administracions i el món empresarial i universitari.

Emprenedors socials Campanya de divulgació i captació. APRENENTATGE PERMANENT

L’aventura d’envellir

EL PRIME PAS

21

Formació per millorar la qualitat de vida de l’envelliment i facilitar l’autorealitza-ció.

Cursos e-learning en els EuroSenior Centers Formació mixta presencial i amb la utilització de noves tecnologies.

mb la possible col·laboració de les administracions i el món universitari. DIVULGACIÓ Xarxes de Casals d’Avis De les administracions De les caixes d’estalvi Mitjans de comunicació

Cercar la complicitat dels mitjans mitjançant la generació de noticies. Generalitat de Catalunya Departaments de Benestar i Família i DURSI Diputacions provincials de Catalunya Departaments de Serveis Socials Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales IMSERSO Federació de Municipis

Regidories de Serveis Socials FINANÇAMENT

Administració Via subvencions i convenis de col·laboració

Món Empresarial

Via publicitat Tercer sector sènior

Serveis sociosanitaris cogestionats per sentors liberactuants i professio-nals remunerats.

22

Memòria breu de l’associació EuroSenior

Dades generals: Denominació : EuroSenior Tipus d’associació : Persones Sènior (Gent gran) Membres : Persones de 50 anys o més Registrada a : Ministerio del Interior Número de registre : 169 763 de la secció 1ª Data de registre : 09-10-2002 Domicili social : Esperança, 19-21 Municipi : Premià de Mar Codi Postal : 08330 Comarca : El Maresme Tel / Fax: 93.754 84 47 Correu electrònic : cspremia@teleline.es Pàgina Web : www.eurosenior.net (en construcció) Responsable de l’associació President : Josep Aracil i Xarrié Domicili particular : Joan XXIII, 7, 1er,3ra Població : 08330-Premià de Mar Telèfon : 93 751 10 61 (Móbil 667 03 78 49) Fundada pel Consell Sènior de Premià de Mar

VOLEM TENIR Un pes específic important en la UE

VOLEM ESTAR

Al servei de tota la població

PER ACONSEGUIR Una vellesa digna i respectada

Un món millor per als nostres nets

23

Memòria breu de l’associació Consell Sènior de Premià de Mar

Dades generals: Denominació : Consell Sènior de Premià de Mar Tipus d’associació : Gent gran (Persones Sènior) Membres : Persones de 50 anys o més Registrada a : Dept. Justícia (Generalitat Catalunya) Número de registre : 19.373 Data de registre : 24-03-97 CIF : G61.319.877 Domicili social : Esperança, 19-21 Municipi : Premià de Mar Codi Postal : 08330 Comarca : El Maresme Tel / Fax : 93.754 84 47 Correu electrònic : cspremia@teleline.es Pàgina Web : www.gencat.net/entitats/cspremia.htm Responsable de l’associació President : Josep Aracil i Xarrié Domicili particular : Joan XXIII, 7, 1er,3ra Població : 08330-Premià de Mar Telèfon : 93 751 10 61 (Mòbil 667 03 78 49) Nombre d’associats : 1400 200 establiments comercials adherits al Servei Carnet Gran Som fundadors de la xarxa europea EuroSenior.net Valors principals defensats * Cerquem tenir un pes específic important en la societat del segle XXI * Volem ajudar a deixar un món millor a les properes generacions * Volem fer possible una vellesa digna i respectada

* Volem cercar el impossible ja que el possible és fa sol * Volem solucionar petites coses avançant cap a la utopia * Volem ser un projecte intergeneracional que promogui canvis socials * Volem estar al servei de tota la població

24

PROJECTE EUROSENIOR Per aconseguir que el segle XXI sigui el de la gent gran

Per cercar el impossible ja que el possible és fa sol Per solucionar moltes petites coses avançant cap a la utopia

Promogut per

PLA DE MARQUETING SOCIAL

LA BASE FILOSÒFICA La globalització social

En aquest món, tots, sense cap tipus d’exclusió, som necessaris

L’individualisme comunitari L’autorealització personal en un entorn

de compromís social comunitari

LA BASE SOCIAL La capacitat intel·lectual

Una enorme quantitat de matèria grisa sènior infrautilitzada que si s’ajunta amb el coneixement científic de la joventut pot produir im-portants canvis socials en una societat que es caracteritza pel pre-

domini de la capacitat intel·lectual sobre la força física

LA BASE PRAGMÀTICA La liberactuació

(Persegueix els mateixos objectius que el voluntariat) Acció = Coneixement + capacitat + motivació

El coneixement i la capacitat s’adquireixen amb l’aprenentatge per-manent, mentre que la motivació esdevé la gran assignatura pendent

que cal enfocar amb l’anunciat: Ajuda’t a tu mateix i fent-ho ajudaràs als demés.

25

SÍNTESI DEL PROJECTE EUROSENIOR ELS PRIMERS PASSOS Després de nou anys de recerca vital sobre la jubilació el Consell Sènior de Premià de Mar ha elaborat un projecte concret que desitja donar a conèixer. Aspirem a ser un im-portant punt de referència, en la creació d’una gran organització sènior europea ano-menada EuroSenior i formada per una xarxa d’EuroSenior Centers constituïts com Cen-tres de Serveis Sènior. El projecte, que culminarà segurament els propers vint anys la generació del baby boom, persegueix que el segle XXI sigui el de la gent gran amb un lideratge probablement femení. Pertoca a les generacions seniors actuals endegar el Moviment i la Cultura Sènior així com crear infrastructures i noves formes de gestió d’associacions que promoguin la participació ciutadana apostant per un clar compromís social. Com a primer pas es proposa la promoció de la Targeta EuroSenior (Carnet Gran), molt semblant al Carnet Jove d’àmbit europeu. Per fer-ho possible es lliura de forma gratuïta el programa informàtic de gestió d’associacions EuroSenior (www.euroseniors.org) que inclou també, entre d’altres, l’aplicació “Banc de Temps”, per promoure la creació de grups d’ajuda mútua intergeneracional. Darrera aquest projecte existeix la plena con-vicció de que el creixent envelliment de la població s’ha d’afrontar com un repte, la so-lució del qual, si es realitza conjuntament amb la joventut, pot propiciar importants can-vis socials en una societat que reclama, cada vegada més, un substancial canvi de timó que faci possible avançar cap a la consecució un món millor. GESTIÓ ORGANITZACIÓ SÈNIOR Posar en marxa una nova organització sènior suposa entrar en un terreny inexplorat, el del món de la llibertat, propi d’un col·lectiu que ha trencat les cadenes del treball remu-nerat. Suposa també reconsiderar molts dels valors actuals no vàlids per aquesta nova organització. Així l’ètica del treball remunerat no serveix i s’ha tingut que substituir per l’ètica del joc creatiu. El concepte de voluntariat, molt relacionat amb la caritat, s’ha tin-gut que canviar per la liberactuació que té més en compte l’autorealització personal, l’altruisme i la justícia social. Aquest mot liberactuació també s’utilitza per substituir el de treball que igual que el del voluntariat té connotacions negatives. En lloc de grups de treball parlem de grups d’afinitat, caracteritzats per normatives de funcionament i pres-ses de decisió consensuades S’ha tingut que acceptar la realitat individual, com eix fonamental de la motivació, dis-tingint clarament l’individualisme egoista, totalment refutable, del comunitari que cal po-tenciar mitjançant l’ajuda mútua solidaria. S’ha tingut que superar l’esperit competitiu negatiu pel de pactes en el que totes les parts hi surtin guanyadores. Apostar per la uti-lització de les noves tecnologies (TIC), en lloc del sistema de comunicació presencial que s’ha deixat només per a la presa de decisions. També s’ha tingut que refutar la practica de la critica negativa substituint-la per l’anàlisi de situacions amb la finalitat de millorar-les

26

PLA DE MARQUETING SOCIAL

On volem anar ? Esdevenir el principal grup

d’influència de la UE Enfocar l’envelliment com un gran

repte capaç de propiciar importants canvis socials

Fer possible una vellesa digna

i respectada

Com ho hem de fer ? La forma d’avançar en una societat complexa consisteix en solucionar

caps d’ampolla sorgits en el camí fi-xat en un pla estratègic, en el que el temps no compta, donat que per ar-

ribar a la meta final caldrà l’esforç de varies generacions

ALS ACTUALS SENIORS ENS PERTOCA CREAR INFRAESTUCTURES I NOVES FOR-MES D’ORGANITZACIÓ PER PROMOURE LA

MOTIVACIÓ

On som ? 1970

Participació passiva Casals d’avis

1985 Participació activa

Els avis estan molt ocupats

2000 Participació ciutadana

Sèniors socialment compromesos

27

EL PRIMER PAS

Programa de gestió d’associacions EUROSENIOR necessari per realitzar la

TARGETA EUROSENIOR

ELS PRIMERS CAPS D’AMPOLLA

Utilització de centres cívics intergeneracionals i poliva-

lents

Superar la fractura digital

La propagació i difusió del Mo

ELS PRIMERS CAPS D’AMPOLLA

Utilització de centres cívics intergeneracionals i polivalents

Superar la fractura digital

La propagació i difusió del Moviment Senior

i la Cultura Sènior

La creació del portal EuroSenior imprescindible per crear la xarxa EuroSenior

SUPERAR LA FRACTURA DIGITAL

Calia trobar un projecte que justifiques la utilització de la informàtica per solucionar problemes reals

La targeta EuroSenior d’àmbit europeu

equival al Carnet Jove també d’àmbit europeu.

La creació d’aquesta Targeta persegueix aconseguir avantatges econòmiques per a la gent gran

a canvi de la seva fidelitat de compra

Per a la seva creació es necessiten persones que arribin a acords econòmics amb el comerç local

i d’altres persones que realitzin les tasques informàtiques

28

Programa de gestió d’associacions realitzat amb programari lliure i vàlid per als sistemes operatius Windows i Linux

Preparat per realitzar la targeta EuroSenior

El seu lliurament és gratuït www.euroseniors.org

Pla Estratègic anys 2006-2008

29

TARJETA EUROSENIOR

Projecte promogut per l’associació

Consell Sènior de Premià de Mar

xarxa EuroSenior portal EuroSenior.net Creació d’una gran xarxa sènior europea

PRIMER PAS

El moviment sènior

Històricament el naixement de la majoria de moviments ha començat amb accions reivindicatives. No es el cas del moviment sènior que aposta por una cultura pragmàtica, sense excloure els aspectes reivindicatius.

La manera menys eficient de donar a conèixer una idea és la seva difusió quan el que es comunica es poc menys que la idea bàsica sense la descripció dels detalls que la despleguen. Es molt més eficient la copia del projecte ori-ginal quan es copia o modifica un projecte detallat disponible. Aquesta és l’opció escollida per començar a desplegar la idea de la creació d’una gran organització europea de gent gran.. S’ha optat com a primer pas per copiar un projecte existent i no una propos-ta teòrica que cal verificar, El programa de gestió d’associacions EuroSenior, que es facilita gratuïtament, també està basat en un model concret utilitzat des dels seus inicis per la nostra associació fundada l’any 1997.

TarGeta EuroSenior

30

TARJETA EUROSENIOR Justificació del projecte Ha arribat el moment que el repte que suposa una societat envellida sigui assumit per els seus més importants protagonistes, la gent gran. Una societat globalitzada deu a-postar per plantejaments integradors, en els que tots ela seus membres poden i deuen participar amb les seves aportacions i propostes. Aquesta és una proposta sènior en la línea del manifestat per Victor Hugo “Hi ha quelcom més fort que tots els exercits del món, és una idea quin moment ja ha arribat”.

Descripció i objectius de la iniciativa innovadora Es tracta de crear i estendre la Targeta EuroSenior, d’àmbit europeu, mitjançant la qual els seus posseïdors poden aconseguir descomptes en establiments comercials a canvi de la seva fidelitat de compra. Per fer-ho possible es facilita, de forma gratuïta, el pro-grama informàtic de gestió d’associacions EuroSenior, vàlid tant per a Windows com per a Linux. Aquest programa, bàsic per a la realització de la targeta, té el valor afegit de possibilitar la informatització total de la gestió d’una associació sense afany de lucre. La targeta persegueix convertir-se en un símbol europeu de la gent gran, que la identi-fiqui com un grup organitzat i cohesionat al servei de tota la població, incloent-hi la de-fensa dels seus propis interessos com a col·lectiu. Es un projecte que fomenta la liber-actuació de la gent gran os i formes de participació en equip, conjugant les noves tec-nologies en la confecció de la targeta, amb les negociacions necessàries per arribar a acords amb establiments comercials. No separa a la gent gran sinó que la uneix al comprovar la compatibilitat necessària de la tradició clàssica de comunicació i negocia-ció amb la més moderna de gestió informatitzada.

Temps de desenvolupament Inicialment ha estat un projecte local amb molts bons resultats. A nivell de definició i de suport concret per a la seva realització deu estar acabat a finals d’aquest any 2005. Du-rant l’any 2006 es procedirà a la seva divulgació i també a la creació de mètodes d’aprenentatge del programa de gestió EuroSenior, mitjançant plantejaments d’auto en-senyament e-learning i mixtes que puguin seguir-se en EuroSenior Centers amb l’ajut personal de monitors i dinamitzadors informàtics.

Sector de la població a qui va dirigit Fonamentalment al col·lecti-ho de la gent gran, 7.200.000 persones a Espanya, si bé, tenint en compte un dels principis bàsics de la cultura senior, el d’estar al servei de tota la població, la seva aplicació pot beneficiar a la majoria de la societat, principalment al comerç local.

Aportacions noves al sector de la gent gran La fractura digital afecta principalment al col·lectiu de la gent gran. Posar al seu abast la realització d’un projecte concret, que ja funciona i por tant disponible, pot ajudar a a-conseguir la seva participació activa, la seva liberactuació. Permet constatar que es possible continuar essent útils i necessaris, guanyant-se el respecte del demés i y comprenent a la vegada la utilitat de la informàtica com una eina que cal conèixer i a-prendre-la per convertir la realització de la Targeta EuroSenior en una experiència grati-ficant i d’autorealització personal.

31

Importància del projecte Cal descartar la idea de que l’envelliment de la població sigui un problema generat per la gent gran considerada com un grup parasitari. En el seu lloc cal considerar-lo com un repte, com una gran oportunitat per aprofitar el potencial capital humà infrautilitzat de la gent gran, per ser utilitzat com un element de canvi en la construcció d’un món mi-llor que seguint el tòpic és possible.

Camps relacionats del projecte Cal considerar el projecte com un primer pas comunitari per promoure l’envelliment ac-tiu mitjançant la liberactuació de la gent gran. A aquest primer pas seguiran altres com la creació del portal EuroSenior.net i la xarxa europea EuroSenior, que tenen molt en compte la dependència de la gent gran i la seva proposta d’intervenció com tercer sec-tor sènior en la cogestió de serveis sociosanitaris per a gent gran i en la implantació de l’empowerment en els serveis socials.

Criteris de valoració Es parteix d’un modelo existent, no d’una proposta teòrica que cal verificar, El progra-ma de gestió d’associacions EuroSenior, que es facilita gratuïtament, també està basat en un model concret utilitzat, des del seus inicis per l’associació Consell Sènior de Premià de Mar, fundada l’any 1997. La seva capacitat de millora i d’innovació és total tenint en compte el plantejament obert que fomenta la creativitat i la innovació mitjançant la utilització de programari lliure mul-tiplataforma. La possibilitat de transferències també és total degut a la seva incardinació dins el futur portal EuroSenior.net i la xarxa europea EuroSenior que propicia la liberactuació horit-zontal, generadora de sinergies innovadores i creatives, que possibiliten efectes multi-plicadors en la dinamització i millora del sector, no solament de la gent gran sinó també de tota la societat.

Descripció detallada Aquest projecte comença amb la realització d’un programa de gestió d’associacions EuroSenior de caràcter universal que serveix per a qualsevol tipus d’associació sense afany de lucre, el qual està configurat amb les següents característiques: 1.- El programa es configura com a multiplataforma, apte per al seu funcionament sota el sistema operatiu Windows o Linux. S’aplicarà la tecnologia de desenvolupament pàgina Web utilitzant: MySQL com a base de dades PHP com a llenguatge de programació

Transmissió de dades mitjançant XML i HTML 2.- La instal·lació del programa ha de contemplar la del servidor Apache com a servidor Web. El programa ha de poder funcionar de les formes següents, les quals han d’estar pre-vistes en la seva instal·lació: : Un sol ordinador Una intranet local

32

Per Internet 3.- El programa té la consideració de programari lliure (free software), caracteritzat per les quatre llibertats:. Llibertat d’us per part de qualsevol persona. Llibertat per a ser copiat i distribuït.

Llibertat d’accés i de modificació del codi font. Llibertat per a redistribuir les modificacions sempre que es publiquin els canvis fets.

4.- S’aplicarà la versió vigent de la llicencia GPL(GNU, General Public License, Llicen-cia Pública General) El programa constarà dels següents mòduls Socis/voluntaris/amics Carnet Establiments Repartidors Etiquetes Carrers Quotes socis Rebuts Tresoreria (Caixa) Tresoreria (Pla General de Comptabilitat) Fitxa de l’associació Activitats lúdiques Activitats formatives Directori Registre Agenda Arxiu fotogràfic Biblioteca Banc de temps Targeta europea EuroSenior (Carnet Gran), Dels contactes mantinguts amb diferents administracions i entitats per presentar el pro-jecte d’associació Consell Sènior de Premià de Mar han sorgit varis punts de confluèn-cia com: 1,- Considerar l’aprenentatge permanent com a sentit de la vida. 2.- Constatar la fractura digital que suposen les noves tecnologies per a la gent gran. 3.- Potenciar l’alfabetització digital per superar l’esmentada fractura digital, amb la cre-ació de Tele Centres específics per a gent gran que funcionarien amb programari lliure, l’aposta europea per posar la informàtica a l’abast de tothom. 4.- Considerar fonamental la creació de noves eines per aprofitar l’alfabetització digital, mitjançant la posada en funcionament d’un portal de caràcter europeu per a la gent gran. Aquest portal ha de fer possible la comunicació, l’intercanvi d’experiències i l’oferiment de serveis compartits.

33

5.- Apostar per sistemes de formació per a gent gran mixtes entre e-learning i presencials. El conveni de col·laboració signat amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), serà molt important per poder avançar en aquest tipus de formació. 6.- Apostar per un projecte concret ja en funcionament (El Carnet Gran), com una forma pràctica d’utilització de les noves tecnologies. Per fer possible que el segle XXI sigui el del reconeixement dels drets de la gent gran, cal potenciar la seva organització mitjançant plantejaments propis d’una cultura sènior que postula la construcció d’un edifici modern en el que la seva primera pedra podria ser la creació de la Targeta europea EuroSenior en cadascun dels municipis de Catalu-nya i Espanya. L’acceptació d’una cultura sènior, passa per aconseguir beneficis econòmics i socials per a la majoria de la societat. No n’hi ha prou en predicar les seves excel·lències, sinó, que a la vegada, cal també que siguin útils d’una forma clara i palesa. L’any 2000 l’associació Consell Sènior de Premià de Mar va posar en marxa el Carnet Gran, mit-jançant un pacte amb el comerç per aconseguir una clientela fidel a canvi de descomp-tes que van del 5% al 25% als posseïdors del carnet. En aquests moments són 200 els establiments adherits que ofereixen descomptes a més de 1200 persones associades. Aquesta iniciativa gestionada íntegrament per sèniors, demostra la possibilitat d’intervenció d’una societat civil viva en un entorn local. Contribueix a fomentar l’arrelament del seus ciutadans, com una forma pràctica per superar les mancances de moltes de les poblacions perifèriques urbanes, caracteritzades per la seva qualitat de ciutat dormitori, en que es converteixen per la influència de les grans superfícies co-mercials. La potenciació del comerç local passa en aquests moments per conservar la seva clientela més fidel, la gent gran. En la creació d’una forta organització sènior la decisió de posar en marxa la Targeta esmentada suposa una fase molt important d’aprenentatge per practicar sistemes de gestió moderns, imprescindibles per funcionar de forma eficaç en el segle XXI. Així tota la gestió dels tràmits i confecció de l’esmentada Targeta estan completament informa-titzats, des de la foto digital fins a la seva impressió. La implantació de la Targeta Euro-Senior a tot Catalunya i Espanya suposaria una mostra clara i concreta de realitzacions pràctiques d’una cultura sènior que faci possible afrontar amb èxit l’aventura d’envellir Donat que el projecte ja es una realitat ja existent només requerirà la seva divulgació, donant-lo a conèixer a tot Catalunya i Espanya. El calendari de divulgació d’aquest pro-jecte està previst per a la primera quinzena de desembre de 2005 i consistirà en un ac-te públic amb els següents objectius Donar a conèixer l’experiència del Carnet Gran ja existent realitzada per l’associació Consell Sènior de Premià de Mar en el seu municipi. També es donarà a conèixer el programa de gestió d’associacions EuroSenior que permet la gestió informatitzada de la Targeta EuroSenior en qualsevol municipi de Ca-talunya i d’Espanya. Aquest programa és vàlid per ser utilitzat per a la gestió de tot el teixit associatiu i per a la creació de qualsevol tipus de Carnet. Contempla també una gestió d’una biblioteca, d’un banc de temps i d’un arxiu fotogràfic i d’imatges.

34

Per al lliurament del programa de gestió d’associacions EuroSenior es crearà una pàgi-na Web per a la seva descàrrega. També s’editaran CD Roms i finalment es realitzarà una campanya de divulgació utilitzant estratègies de màrqueting social que tinguin en compte les noves tecnologies i els mitjans de comunicació.

Avaluació del projecte Targeta EuroSenior L’avaluació és molt simple, inicialment serà quantitativa en funció del nombre de petici-ons d’utilització del programa de gestió i de les iniciatives per realitzar la targeta a nivell local. L’avaluació més important però, és la qualitativa: el nombre d’emprenedors soci-als que siguin cridats i que estiguin disposats a participar en el projecte global.

35

XARXA EUROSENIOR

Projecte promogut per l’associació

Consell Sènior de Premià de Mar

xarxa EUROSENIOR Al servei de tota la població

Una organització sènior europea

Cap un compromís social

Juliol de 2005

36

XARXA EUROSENIOR

El creixent envelliment de la població segurament provocarà importants convulsions socials que poden arribar a provocar un canvi de civilització, basada més en el ser que en el tenir.

Josep Aracil (President del Consell Sènior de Premià de Mar L’OPINIÓ DELS EXPERTS:

SEGLE XXI EL DE LA GENT GRAN ELS PRINCIPALS ACTORS IMPLICATS:

SENIORS, EMPRESES, ADMINISTRACIÓ

Comença a ser majoritària l’acceptació de que el segle XXI serà el de la gent gran.

Xarxa EuroSenior Una gran organització virtual europea que postula el Moviment Sènior per fer possible una vellesa digna i respectada Món empresarial La gent gran ja és un col·lectiu que genera Importants recursos econòmics. Administracions Esperant, com sempre, veure que passa per poder actuar en conseqüència.

37

L’ENFOCAMENT DE L’ENVELLIMENT:

PLANTEJAMENT GLOBAL

LA PRIMERA ETAPA:

PORTAL EUROSENIOR.NET

CONTINGUT DEL PORTAL:

INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

Cal apostar per un plantejament global en el que hi puguin participar tots els actors implicats

Creació del portal EuroSenior.net promogut per la Xarxa EuroSenior per difondre el Moviment Sènior.

Per a la Xarxa EuroSenior la seva principal eina d’informació i comunicació. Per al món empresarial una porta oberta per divulgar els serveis que ofereix per satisfer les creixents necessitats de la gent gran. Per a les administracions poder conèixer les inquie-tuds de la gent gran a les qui poder oferir solucions als seus problemes.

38

FINANÇAMENT DEL PORTAL:

MON EMPRESSARIAL

DIRECCIÓ DEL PORTAL:

XARXA EUROSENIOR

REALITZACIÓ DEL PORTAL:

ARCA DE NOE

Proposem cercar acords que beneficien totes les parts implicades. Apel·lem als principis del marketing social per negociar amb el món empresarial el finançament del portal.

Serà dirigida per la Xarxa EuroSenior, la qual consen-suarà, amb les altres parts implicades les formes de gestió i de participació mitjançant la creació d’un con-sell de gestió.

S’aposta per un procés de creació modular i per eta-pes en l’entorn d’una filosofia més propera a Arca de Noe que a Titanic. En aquests moments la part sènior està clarament definida. El portal mai serà una finalitat en si mateixa sinó una eina i un mitjà que possibiliti aconseguir els objectius que cadascuna de les parts s’hagi fitxat.

39

BASES SOLIDES DEL PROJECTE:

35 MILIONS D’AFILIATS

CAIXES D’ESTALVI:

BONA CLIENTELA

CREACIÓ DE LA XARXA:

ORGANITZACIÓ VIRTUAL

Segons la revista Fortune als Estats Units el seu prin-cipal grup de pressió és els dels jubilats amb una gran organització que compta amb 35 milions d’afiliats. Existeixen experiències positives que demostren la incorporació favorable de la gent gran en el món de la informàtica. La culminació del Moviment Sènior serà realitzada per la generació del baby boom amb un alt nivell d’escolaritat.

Importància rellevant i també demogràfica de la gent gran que ha esdevingut una bona clientela per a les caixes d’estalvis.

Establiment d’una estructura en xarxa que permeti la més amplia participació dels seus membres, mitjan-çant la creació d’una gran organització virtual euro-pea, que aporti solucions vàlides per afrontar el trac-tament integral de l’envelliment

40

PORTAL EUROSENIOR.NET

Projecte promogut per l’associació

Consell Sènior de Premià de Mar

L’EINA NECESSÀRIA PER A UNA

ORGANITZACIÓ VIRTUAL

Abril de 2005

EUROSENIOR.net El portal sènior europeu

41

PORTAL EUROSENIOR.NET DENOMINACIÓ

S’ha inscrit en el registre d’associacions del Ministerio del Interior, número de re-gistre 169 763 de la secció 1ª i data de registre 09-10-2002 l’associació EURO-SENIOR. Amb aquesta denominació neix un “Consell” europeu del segle XXI per a la gent gran, basat en la utilització de la xarxa Internet. En aquests moments aquesta associació, amb una comissió gestora que assu-meix les funcions de la Junta Directiva, es troba “adormida” a l’espera de la po-sada en funcionament del portal EuroSenior.net. Inicialment la creació d’aquest portal l’assumirà l’associació mare Consell Sènior de Premià de Mar. Una vegada aconseguit el funcionament operatiu d’aquest portal, es planteja “despertar” l’associació fillola EuroSenior i crear una Junta Directiva formada per membres de diferents associacions, d’àmbits territorials també diferents.

MISSIÓ

Impulsar, promoure i facilitar el funcionament de la xarxa europea EuroSeni-or.net, dins del context de la UE, sustentat en l’ estat del benestar social, ele-ment bàsic i irrenunciable per al seu funcionament.

CARACTERÍSTIQUES

Aspirar a convertir-se en la gran organització sènior europea, que faci possible als seus membres, tenir un pes específic important en la UE, fins arribar a ser el seu principal grup d’influència. Funcionar com una organització moderna, amb una estructura de xarxa, àmpli-ament socialitzada, sense jerarquies i sense afany de lucre utilitzant les noves tecnologies.

OBJECTIUS Fer possible una vellesa digna i respectada. Ajudar a deixar un món millor a les properes generacions.

ÀMBIT D’ACTUACIÓ Tots els països de la UE.

PROCÉS DE CREACIÓ Reserva de domini a Internet (ja realitzat) creació de la pàgina Web CREACIÓ DE LA PÀGINA WEB

42

EUROSENIOR.NET - ESTRUCTURA

La xarxa EuroSenior.net està constituïda per totes les associacions seniors de països de la UE, que acceptin la defensa dels principis del Moviment Sènior *.

La seva estructura es horitzontal, sense jerarquies i sense afany de lucre. Està basada en l’acció i la participació activa. El seu principal mitjà de comunicació serà Internet.

EUROSENIOR.NET - MEMBRES

Cada membre de la xarxa assumeix a nivell local la realització del principis del Moviment Sènior.

Haurà de facilitar la següent informació:

Fitxa tècnica de l’associació Activitats principals desenvolupades Propostes o projectes en preparació Crides per realitzar noves accions o activitats

EUROSENIOR.NET – GRUPS D’ACCIÓ

Per al desenvolupament d’accions o activitats que sobrepassin l’àmbit local, es crearan grups d’acció específica, liderats por un membre de la xarxa que actuarà com coordinador dels col·laboradors voluntaris.

Els grups estaran constituïts per persones amb noms i cognoms. Es tracta de que cada acció la portin a terme les persones més preparades de la xarxa. A-quests grups es dissoldran una vegada aconseguits els seus objectius.

EUROSENIOR.NET – IDIOMES

Per preservar la riquesa cultural que suposen les llengües vernacles es crearan subxarxes a nivell d’estats de la UE i dins d’aquests, si es el cas, subxarxes d’àmbits lingüístics propis. Aquesta preservació suposa una complexitat que serà necessari superar amb tecnològics de traducció simultània, que deuran desen-volupar-se.

En qualsevol cas donada la universalitat de l’idioma angles, se’l considerarà d’utilització preferent.

EUROSENIOR.NET - COMUNICACIÓ

Tant les xarxa principal com las subxarxes disposaran de fòrums de debat pro-pis.

També serà possible la comunicació mitjançant chats i vídeo conferencies

*MOVIMENT SÈNIOR

43

MISSIÓ

Esdevenir un projecte vital de transformació social en la construcció d’una socie-tat de persones lliures, vàlida per a totes les edats.

OBJECTIUS

Convertir al seus membres en el principal grup d’influència de la UE, posant al servei de tota la població l’enorme potencial humà sènior.

BASE ECONÒMICA

Mantenir l’estat del benestar social propi de la UE, com la base econòmica del projecte.

CULTURA

Apostar por la cultura del joc creatiu com substituta de la del treball remunerat, fomentant la meritocràcia per aconseguir autorealització personal, mitjançant l’aprenentatge permanent.

Es tracta de potenciar el creixement personal, l’individu, dins d’un marc de rela-ciones comunitàries al seu més alt nivell.

Decantar-se vers unes relacions de corresponsabilitat amb l’administració, com una forma de superar plantejaments més reivindicatius per altres més consensu-als.

COMUNICACIÓ

Mitjançant la xarxa europea EuroSenior.net, el “consell” europeu del segle XXI per a la gent gran, en l’àmbit d’Internet, com una clara aposta a favor de les no-ves tecnologies.

44

RESUM CARACERÍSTIQUES TECNIQUES

INTRODUCCIÓ Per aconseguir que el portal EuroSenior.net sigui una eina valida per ser utilitzada pel moviment sènior és molt important conservar la capacitat d’acomodació a les circums-tàncies, modelant els conceptes habituals com si fossin plastilina d’acord amb una línia estratègica que partint del que som (un col·lectiu de gent gran sense consciència de la seva alta potencialitat per promoure canvis socials) ens porti cap el que volem ser (el principal grup d’influència de la UE) Aquesta reflexió justifica el fet d’apostar per la creació d’aquest portal informàtic, con-cebut com un procés modular, en el que es va avançant, cobrint etapes successives sotmeses a avaluacions pràctiques, les quals, però, en tot moment poden ser qüestio-nades i reconduïdes cap a nous plantejaments si s’estima convenient. L’eina que es vol construir ha d’estar al servei dels objectius que persegueix el moviment senior i per a-quest motiu mai ha de ser una finalitat en si mateixa sinó un mitjà que faciliti el funcio-nament de la Xarxa EuroSenior. El plantejament de la seva construcció obeeix més a una carrera de fondo que a una altra de velocitat.. QUE ÉS ?

Una eina que possibiliti el funcionament de la xarxa europea EuroSenior, promo-guda i gestionada per gent gran que defensa els principis del moviment sènior

QUÈ HA DE FER ?

Facilitar la comunicació i els contactes dels membres de la xarxa.

COM HA DE SER ? Ha de permetre la Interactivitat

Plurilingüista, mitjançant la creació de nodes idiomàtics de traducció, utilitzant l’anglès.com idioma de nexe.

COM S’HA DE FER ? Programació de software a mida.

Base de dades MySQL i llenguatge de programació PHP

QUI L’HA DE FER ? Una empresa de software QUI L’HA DE MANTENIR ? Durant el primer any una empresa de software

Desprès una associació QUI L’HA DE GESTIONAR ? Una associació i els nodes idiomàtics de traducció DESCRIPCIÓ PÀGINA WEB

45

OBSERVACIONS GENERALS Procés de creació modular i per etapes, revocables en tot moment El portal mai ha de ser una finalitat en si mateixa sinó un mitjà que faciliti el funciona-ment de la Xarxa EuroSenior. Cal tenir present els usuaris d’aquest portal:

Gent gran amb problemes de visió. Lletres i botons grans. Colors contrastats i no difosos. Informació no apilonada i compacta.

Idiomes Tots els camps descriptius de les bases de dades seran traduïts a cadascun dels dife-rents idiomes de la xarxa El mateix es farà amb tota la documentació escrita Caldrà utilitzar software de traducció escrita automàtica

En el cas de no existir cada regió lingüística hauria de tenir un sistema de tra-ducció automàtica comú en angles.

Caldrà també fer el mateix en la traducció oral. Programació Base de dades MySQL Llenguatge de programació PHP PANTALLA INICIAL Logotip : El d’EuroSenior Títol : EUROSENIOR.NET Al servei de tota la població Botons de banderes Selecció d’un dels idiomes de la xarxa PANTALLA DE MENÚS En l’idioma escollit Informació

Document explicatiu de: origen, missió, característiques, objectius de la xarxa EuroSenior

MENU DE CONSULTES (Entrada lliure) MENU D’ADMINISTRACIÓ (Entrada reservada)

46

Intranet UOC MENU HISTORICS (Entrada lliure) Menús vàlids per a Consultes, Administració, Històrics Membres Relació de membres (Estat/Regió/Idioma) Fitxa d’un membre Persones o seccions de contacte

Relació catàleg d’activitats d’un membre (Tipus/Beneficiaris) Fitxa d’una activitat

Relació de projectes en marxa d’un membre (Tipus/Beneficiaris) Fitxa d’un projecte

Relació de crides d’un membre (Tipus/Beneficiaris) Fitxa d’una crida

Relació de documents d’un membre (Classificació) Fitxa d’un document Relació de col·laboradors en grups d’acció d’un membre (Classificació) Fitxa d’un col·laborador Relació catàleg d’activitats total Fitxa d’una activitat Relació de projectes en marxa total Fitxa d’un projecte Relació de crides total Fitxa d’una crida Relació de documents total Fitxa d’un document Relació de col·laboradors en grups d’acció total Fitxa d’un col·laborador

Estats Relació d’estats Relació de membres d’un estat

Fitxa d’un membre Persones o seccions de contacte Relació catàleg d’activitats d’un estat Fitxa d’una activitat Relació de projectes en marxa d’un estat Fitxa d’un projecte Relació de crides (total o filtrat) Fitxa d’una crida Relació de documents d’un estat Fitxa d’un document

Relació de col·laboradors en grups d’acció d’un estat Fitxa d’un col·laborador

Relació Legislació d’un estat Fitxa d’una legislació

Relació d’ajuts Fitxa d’un ajut d’un estat

47

Regions Relació de regions Relació de membres d’una regió

Fitxa d’un membre Persones o seccions de contacte Relació catàleg d’activitats d’una regió Fitxa d’una activitat Relació de projectes en marxa d’una regió Fitxa d’un projecte Relació de crides d’una regió Fitxa d’una crida Relació de documents (total o filtrat) Fitxa d’un document

Relació de col·laboradors en grups d’acció d’una regió Fitxa d’un col·laborador Idiomes Relació d’idiomes Relació de membres d’un idioma

Fitxa d’un membre Persones o seccions de contacte Relació catàleg d’activitats d’un idioma Fitxa d’una activitat Relació de projectes en marxa d’un idioma Fitxa d’un projecte Relació de crides d’un idioma Fitxa d’una crida Relació de documents d’un idioma Fitxa d’un document

Relació de col·laboradors en grups d’acció d’un idioma Fitxa d’un col·laborador Grups d’acció Relació de grups d’acció (Classificació) Fitxa d’un grup d’acció Col·laboradors d’un grup d’acció Fitxa d’un col·laborador SOFTWARE Gestió associacions Formació COMUNICACIÓ Xats Vídeo conferències Correu electrònic LINKS Filtrat per estats, regions. idiomes

48

NOTES FINALS Cerca d’arxius de documents i de dades de la xarxa

Classificació de la informació Dades estructurades tipus Google Desktop

AFEGITS En els diferents contactes mantinguts per anar configurant el portal s’ha fet palesa la necessitat d’augmentar l’estructura del programa inicialment només pensada per cobrir les necessitats dels seus membres considerats com associacions. S’ha vist clarament imprescindible la possibilitat d’intervenció de persones senior a títol simplement individual. També s’ha constatat la clara necessitat de participació dels diferents sectors implicats en el tractament de l’envelliment que presten serveis sociosanitaris com l’administració, el món empresarial i el tercer sector. L’estructura del portal haurà de permetre en tot moment la seva actualització en funció del desenvolupament social de la societat, caracteritzada per substancials canvis en qualsevol tipus de plantejaments..

49

ESTUDI ECONOMIC DEL PROJECTE (Euros)

DESPESES

Programa (software) de gestió d’associacions Eurosenior, realitzat en programari lliure en un entorn AMP i vàlid per a Windows i Linux I multi-llengutage 12.000

Promoció de la Targeta Eurosenior i lliurament de forma

gratuïta del programa de gestió d’associacions Eurosenior 3.000 Programa (software) de formació per a la utilització del programa de gestió Eurosenior 9.000 Portal EuroSenior.net (software) realitzat en programari lliure en un entorn AMP i vàlid per a Windows i Linux 12.000

Dinamitzador informàtic durant un any 20.000

TOTAL DESPESES 56.000 INGRESSOS PREVISTOS Recursos propis 7.000

Subvencions Administració 15.000 Premi Caixa Sabadell 12.000 Altres ingressos externs 22.000

TOTAL INGRESSOS 56.000