PROJECTE NATURA

[19-05-2017] L’ESCENA DEL CRIM (IES Ximén d’Urrea)

Projecte didàctic que té com a objectius introduir a l’alumnat d’ESO en la investigació forense mitjançant l’aprenentatge actiu i amb la implicació de competències claus relacionades, i a partir de l’interés motivat, treballar diferents continguts del currículum de l’assignatura de biologia i geologia. Es recrearà l’escena d’un assassinat amb diferents tipus d’evidències i proves criminals, les quals s’hauran d’analitzar seguint diferents tècniques i amb l’aplicació del mètode científic.

PROJECTE NATURA

Página 1

PROJECTE NATURA

L’ESCENA DEL CRIM

1. EQUIP PARTICIPANT

ÀREA TEMÀTICA: Ciència forense

Títol del projecte: L’escena del crim

Nom i Cognoms Centre Localitat Telèfon de contacte

Correu electrònic

Professor de secundària

Mercedes Martínez Martínez

IES Ximén d’Urrea

L’Alcora 610860228 merche12190@gmail.com

Professors de primària

Aida José Iserte Col·legi Puértolas

Pardo

L’Alcora 964360083 jose@puertolaspardo.org

Felipe Moreno Fernández

Carmen Rosa Andreu Traver

CEIP Comtessa de

Llucena

Llucena 964738575 12001794@edu.gva.es

Professor de la UVEG

Salvador Herrero Sendra

Departament de Genètica

de la Facultat de Biologia

Burjassot 696919099 salvador.herrero@uv.es

Alumne UVEG Oscar Caballero

Chordà Facultat de

Biologia Burjassot oscarchor@alumni.uv.es

Altres

Pilar Pastor Departament de

Matemàtiques de l’IES Ximén

d’Urrea

L’Alcora 12004011@edu.gva.es

Estudiants de secundària que han planificat i desenvolupat el projecte “L’escena del crim” i la versió

simplificada “Una trobada antropològica”

Curs Assignatura

Marina Monfort Carceller 1r batxillerat Anatomia Aplicada

PROJECTE NATURA

Página 2

Mireia Pallarés Escrig

Nadia Porcar Gozalbo

Alba Ruíz Herrando

Estudiants que han participat com alumnes

Curs Nombre d’alumnes

Matèria/assignatura

Secundària (ESO) 4t 8 Biologia i Geologia

Primària (tercer cicle) 5é 50 Ciències de la Naturalesa

2. OBJECTIUS

2.1 CONCEPTES A TRANSMETRE: quin és el concepte, idea bàsica o contingut essencial sobre el que es va a treballar?

La ciència forense, els mètodes de treball en criminalística, les especialitats de la investigació forense i les característiques de l’anàlisi de les evidències o proves criminals aplicant el mètode científic.

Simultàniament al desenvolupament actiu del projecte, es treballaran diferents continguts del currículum de les matèries biologia i geologia de secundària i ciències de la naturalesa de primària, relacionats amb la ciència forense.

Idea principal / Paraules clau: mètode científic, ciència forense, criminalística, biologia i geologia, ciències de la naturalesa.

2.2 OBJECTIUS: què pot aportar en eixe sentit el nostre projecte, què esperem obtenir del desenvolupament del projecte?

-Introduir a l’alumnat en l’aprenentatge actiu, mitjançant la indagació i amb l’aplicació del mètode científic com a estratègies motivadores d’adquisició de nous coneixements en l’àrea de la biologia.

-Millorar el grau de desenvolupament en l’alumnat de les competències claus relacionades amb aquests aprenentatges.

-Transmetre a l’alumnat implicat la importància de la ciència i la investigació com a forma de millora de la qualitat de vida de les persones i el desenvolupament de la societat.

-Despertar vocacions científiques en l’alumnat.

PROJECTE NATURA

Página 3

3. MATERIALS I METODOLOGIA

Materials:

Els necessaris per a recrear l’escena del crim amb diferents evidències i posteriorment analitzar-les des de diferents facetes de la investigació forense: genètica, entomologia, microbiologia, hematologia, antropologia, etc. Aquests material s’especifiquen en el punt següent, dins de cada activitat realitzada.

Respecte a la fase realitzada en les escoles de primària, els materials necessaris per a recrear la trobada antropològica d’un esquelet humà en una recerca arqueològica i les activitats didàctiques relacionades amb l’estudi de l’esquelet humà. Els materials s’especifiquen en el punt següent, dins de cada activitat realitzada.

Metodologia:

#Aprenentatge actiu per part dels estudiants de batxillerat responsable del projecte amb:

-Cerca d’informació (visualització documentals, sèries de televisió, Internet, assessorament per part del professor del grau de criminologia de la Universitat de valència, la professora de biologia de secundària de l’IES Ximén d’Urrea i els mestres de primària del Col·legi Puértolas Pardo i CEIP Comtessa de Llucena)

-Elaboració del dossier del projecte amb la programació i seqüència de les activitats didàctiques que l’alumnat d’ESO realitzarà, així com l’adaptació a primària.

-Disseny i recreació de l’escena del crim per a secundària i la trobada antropològica per a primària.

#Aprenentatge per indagació dels estudiants d’ESO que assumeixen el paper de criminalista i especialista en anàlisi forense:

-Els alumnes de batxillerat representaran els tècnics especialistes forenses i els alumnes d’ESO policies criminalistes en el seu primer cas a resoldre i ajudants dels laboratoris forenses.

-Aplicaran el mètode científic i la investigació de laboratori per a analitzar les evidències.

-El treball d’investigació se realitzarà en equip.

#Apenentatge actiu dels estudiants de primària:

-Els alumnes de primària participaran en la recreació de la trobada arqueològica i de forma també activa en les propostes de treball relacionades amb el coneixement de l’esquelet humà.

NOTA: les estratègies i tècniques concretes d’ensenyament-aprenentatge, es desenvolupen amb detall en el punt següent.

Lloc i /o requeriments d’espai:

-A secundària: una sala per a representar l’escena del crim i el laboratori de biologia per a realitzar els anàlisis forenses.

-A primària: un aula per a recrear la trobada arqueològica de l’esquelet humà i per a realitzar les activitats.

PROJECTE NATURA

Página 4

4. DESCRIPCIÓ DETALLADA

Projecte a secundària:

-En primer lloc s’introduirà a l’alumnat de batxillerat en la ciència forense, a partir de documentals i sèries de televisió al respecte i d’una cerca en Internet sobre les diferents àries d’investigació forense.

-En una segona fase, alumnat cercarà per Internet a través de l’aplicació Pinterest, infografies, imatges i informació relacionades amb les diferents evidències que es podrien trobar en l’escena d’un crim, per exemple un assessinat, aixì com el mètodes de recol·lecció i anàlisi segons el tipus d’evidència.

-Posteriorment, l’alumnat de batxillerat seleccionarà les evidències que poden ser recreades i analitzades en el laboratori de biologia del centre acadèmic i amb el materials i instruments disponibles. Elaboraran per escrit un dossier amb el desenvolupament del projecte pas a pas, descrivint com participarà l’alumnat de l’ESO i les activitats que realitzaran, incloent una avaluació dels aprenentatges i del desenvolupament del mateix projecte.

-A partir del dossier, es recrearà l’escena del crim, on l’alumnat de batxillerat representarà el paper de tècnics especialistes en diferents àmbit de la investigació forense i l’alumnat d’ESO assumiran el rol d’agents de policia criminalista que per equips intentaran resoldre el crim (trobar l’autor material del crim, identificar cadàver si és una assassinat, etc), a partir de l’anàlisi, guiat per l’alumnat de batxillerat, de les evidències.

Adaptació per a primària:

-L’escena del crim se transformarà en la troballa antropològica d’un esquelet humà per a identificar en una recerca arqueològica.

-L’alumnat de primària assumirà el rol de antropòleg forense i resoldrà el cas a partir de l’estudi de l’esquelet i altres evidències senzilles. Els materials, instruments i activitats d’anàlisi de les evidències s’adaptaran a l’edat.

-Els objectius d’aprenentatge seran: adquirir coneixements del cos humà a través de l’esquelet ossi, per la qual cosa els alumnes de primària hauran d’identificar i localitzar els principals ossos de l’esquelet humà, així comi reconèixer les característiques que diferencien el sexe i l’edat; adquirir conciència dels hàbits posturals correctes i la importància de practicar esport per a un creixement adequat dels ossos; reconèixer en la resolució de problemes alguna de les fases del mètode científic; reconèixer la importància de la ciència en el desenvolupament de la societat.

DOSSIER DE DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Autores: Marina Monfort, Mireia Pallarés, Nadia Porcar, Alba Ruíz

(alumnes de l’assignatura d’anatomia aplicada, 1r de batxillerat científic, l’IES Ximén d’Urrea)

PROJECTE NATURA

Página 5

EL PROJECTE NATURA: CIÈNCIA FORENSE

El tema desenvolupat en el projecte és la ciència forense, que compren les pràctiques

científiques on investigadors especialitzats localitzen i analitzen evidències que, sotmeses a

proves de laboratori, proporcionen proves d’un delit o un accident davant un tribunal.

La ciència forense pot fer èmfasi en diferents disciplines com la química forense, la biologia

forense, la geologia forense, la medicina forense, i inclús més concretes com per exemple la

toxicologia, l’antropologia, la fanerologia o entomologia forenses.

Amb aquest projecte se pretén planificar i realitzar un conjunt d’activitats didàctiques per a

introduir la ciència forense en els centres educatius. Aquestes activitats són pensades i

dissenyades per alumnes de primer batxillerat, sota la tutorització d’una professora de l’institut

de secundària i amb l’assessorament d’un expert universitari especialista en ciència forense i

les aportacions sobre metodologies didàctiques i pedagògiques de tres mestres de primària.

Aquestes activitats estan dirigides a alumnes de primària i secundària obligatòria, que les

realitzaran integrades en el currículum corresponent de les respectives matèries de ciències

de la naturalesa i biologia, actuant les alumnes responsables del projecte com a monitores i

dinamitzadores de les activitats.

El projecte consta, cronològicament, de les fases següents:

− Cerca d’informació sobre les ciències forenses i les diferents especialitats.

− Cerca d’informació sobre possibles activitats didàctiques relacionades amb la ciència

forense que es realitzen en centre educatius.

− Pluja d’idees respecte a les possibles activitats a incloure en el projecte.

− Elecció de la temàtica que farà de fil conductor i abastirà les activitats que realitzarà

l’alumnat de primària i l’alumnat de secundaria obligatòria.

− Disseny de les diferents activitats per separat, i proves preliminars; assessorament des

de la Universitat de València per a qüestions específiques de biologia forense;

adaptació de les activitats dirigides a l’alumnat d’educació primària sota

l’assessorament de les mestres.

− Planificació i programació del conjunt d’activitats.

− Realització de les activitats en el centre de primària i en el mateix institut amb l’alumnat

de l’ESO. Reportatge fotogràfic. Arreplegada d’impressions per part dels alumnes

participants i mestres d’escola.

− Redacció del dossier, disseny dels pòsters, presentació fotogràfica en tauletes (ipads),

planificació i desenvolupament de les activitats que realitzaran davant del públic a la

fira dels projectes Natura. Presentació a Expociència.

Volem agrair l’ajuda de la professora de matemàtiques del nostre centre Pilar Pastor, que ens

va suggerir el problema matemàtic sense resoldre per a la història de l’escena del crim; a

Antonio Gozalbo, professor d’història també del centre, que ens va proporcionar informació

per a la història del jaciment arqueològic; i molt especialment a Salvador Herrero, genetista i

professor de criminologia a la Universitat de València, que ens va convidar a visitar el

departament de genètica i els laboratoris, experiència única per a nosaltres, proporcionant-

nos informació molt important per aquest projecte.

PROJECTE NATURA

Página 6

EL PROJECTE NATURA A SECUNDÀRIA

Títol: L’escena del crim

Introducció

Les activitats d’introducció a les ciències forenses que l’alumnat de l’ESO realitzarà sota la

dinamització de les alumnes responsables d’aquest projecte, giren al voltant de l’escena

simulada de la trobada d’un cadàver i diferents evidències sobre el moment i la causa de la

mort, així com possibles proves incriminatòries de diferents sospitosos de l’homicidi o

assassinat.

Justificació

El projecte pretén donar a conèixer processos i conceptes biològics de forma motivadora

a l’alumnat de l’ESO, a partir de participació activa en les activitats mitjançant jocs de rol i

anàlisis de laboratori. L’alumnat coneix a través de la literatura i les sèries i documentals

televisius les pràctiques dels investigadors forenses, per la qual cosa estan familiaritzat amb la

criminalística.

Planificació de les activitats de “L’escena del crim”

L’escena del crim compren la trobada d’un cadàver i les evidències relacionades amb la mort,

més o menys recent, d’un home d’identitat coneguda prèviament i que no presenta signes de

violència. L’edat i el sexe permeten descartar també a priori casos de violència sexual.

El cos està representat per una silueta i les evidències a analitzar pels estudiants es localitzen

aleatòriament al seu voltant. Aquestes evidències seran analitzades per a donar informació

sobre la data i causa possible de la mort, que se sospita homicidi o assassinat. La resta

d’evidències s’analitzen per a proporcionar proves que determinen l’autoria del crim entre una

llista prèvia de persones sospitoses relacionades amb la víctima o l’escena del crim.

Cadascuna de nosaltres, serem el de cap d’investigació d’un grup de policies criminalistes

forenses, els alumnes d’ESO, i dirigirem les investigacions i anàlisis de laboratori, donant una

introducció teòrica a l’anàlisi de cada evidència, explicarem el protocol corresponent, resolent

PROJECTE NATURA

Página 7

els dubtes i fent els aclariments necessaris. Intentarem implicar-los amb la dramatització del

crim.

Les evidències s’hauran de recollir una a una, de forma adequada, pels propis estudiants en

el seu paper de policies i també seran responsables del seu anàlisis al laboratori de biologia

seguint els protocols adients. Posteriorment, s’exposaran les conclusions de les seues

investigacions i seran discutides en grup com activitat final.

Per a fer verídic el cas, hem elaborat una història policial amb els passos que segueix la

investigació. També ens ha servit per a poder escriure la història novel·lada del crim, que

contarem als alumnes d’ESO:

-Història policial

Comença amb el descobriment de la víctima per part de la persona que s’encarrega de la

neteja de la casa on es troba el cadàver i que avisa a la policia. Es dilluns.

Descripció de l’escena del crim:

-La víctima es troba al sòl de la seua habitació, amb símptomes de mort per shock,

restes de vòmits i sang. Sobre el cos, es descobreixen larves d’insectes, per la qual

cosa la víctima ha mort fa diversos dies.

-A l’habitació se troba una caixa de regal que contenia: un jersei tipus polo amb botons

i un sobre de felicitació. El jersei presenta pèls que pareixen humans enganxats als

botons. A la caixa de regal se troben més pèls, diferents als anteriors, i fibres d’algun

tipus de tela. El sobre conté una mena de pols.

-Es troben empremtes dactilars per la casa de persones distintes.

-A la cuina es troba unes taques de sang.

-A la estora del despatx es troba una taca verdosa, pots ser de pintura.

La policia arreplega les evidències i investiga sobre la víctima. Al mateix temps, se realitza

l’autòpsia del cadàver.

PROJECTE NATURA

Página 8

Resultats autòpsia:

-mort per shock sèptic i fallada orgànica general (hemorràgies als òrgans)

-probablement provocat per una infecció bacteriana letal (es detecta el bacteri en els

teixits i un nivell molt alt d’anticossos en sang)

S’investiguen les evidències que determinen data i possible causa de la mort, als

laboratoris forenses:

-larves d’insectes d’una mosca que deixa la posta d’ous sobre els cadàvers en la

primera setmana de la mort. S’analitza l’estadi larvari i se determina que la víctima va

morir divendres.

-s’analitza la pols del sobre: espores de bacteri que es cultiven i coincideixen amb els

trobats en el cos; s’identifica el bacteri: la víctima ha mort per àntrax. Se sospita un

assassinat.

La policia se centra en el determinar el possible assassí de la víctima:

-la víctima no té quasi família, amb qui no te contacte des de fa mesos, tampoc per

telèfon.

-últim dia que va aparèixer al treball dimarts.

-no va contactar per telèfon amb ningú excepte amb l’auxiliar administratiu del

departament de la universitat dimecres de matí.

La policia pren declaracions a la persona que neteja:

-dilluns anterior de matí va netejar la casa amb la víctima present.

-no hi havia taques ni de sang ni taques verdes, tampoc la caixa de regal ni el sobre.

-després de netejar, es va acomiadar i no va tornar a la casa fins dilluns següent, per a

tornar a netejar-la.

La policia pren declaració de l’auxiliar administratiu:

-la víctima li va comentar, a banda de qüestions de treball, que va tenir un sopar

dimarts nit a sa casa per a celebrar el seu èxit professional amb tres persones, dos

companys de departament i una tercera persona més.

-per la veu i la tos, pareixia prou refredat, i va comentar que tenia febre, però no li va

donar importància.

No hi ha testimonis de que la víctima haja faltat del seu domicili des de dimecres.

Declaracions de les tres persones que van sopar dimarts a la nit amb la víctima: van

sopar el quatre junts, després es van acomiadar a la vegada i van tornar als seus respectius

domicilis. Tenen coartada de divendres al dilluns que es va trobar el cadàver.

S’investiguen les evidències que poden incriminar a l’assassí als laboratoris forenses:

-les empremtes dactilars pertanyen a la víctima i als tres sospitosos; és una evidència

que no aporta més informació, podria ser l’assassí qualsevol dels tres sospitosos.

-de l’anàlisi dels pèls i fibres se determina que els pèls enganxats al botó són humans

(tenen bulb i es podrà fer la proba d’ADN), els trobats a la caixa són de gos i les fibres

PROJECTE NATURA

Página 9

són de cotó. La víctima no té gossos. El sospitós 1 és al·lèrgic al cotó i no té gos, el

sospitós 2 i el sospitós 3 tenen gos.

-la taca de sang de la cuina no és humana, probablement de pollastre (restes d’arrós

amb pollastre al fem de la cuina). No aporta informació

-la taca verda de l’estora, per cromatografia se determina que són restes de gespa. El

sospitós 3 té coma afició la jardineria.

-la taca de sang junt a la víctima, s’analitza el grup sanguini i se compara amb el de la

víctima i els sospitosos. Coincideix amb el grup sanguini de la víctima i del sospitós 2.

Finalment, a partir de l’ADN del bulb del pèl trobat al jersei, i la seua comparació amb l’ADN

de la víctima i els sospitosos 2 i 3, que per les evidències anterior podrien ser els assassins,

se realitza un anàlisi d’identificació per ADN: l’empremta d’ADN tret de les cèl·lules del bulb

del pèl, després de l’extracció, purificació i ampliació per PCR i l’electroforesi corresponent,

coincideix amb el sospitós 3. Aquest podria ser el responsable d’entregar el sobre amb les

espores d’àntrax que, en ser inhalades per la víctima, li van provocar la mort per àntrax.

La policia interroga al sospitós 3 i aquest declara i confesa:

Dimarts abans de la mort de la víctima, va deixar el regal i el sobre amb àntrax a l’habitació de

la víctima d’amagades de tots, com si fos una sorpresa. Els pèls trobats al jersei es va quedar

probablement enganxat perquè se’l va provar per a comprar la talla adequada a la víctima.

Quan la víctima se’n va anar a dormir, va veure el regal i va llegir el sobre, inhalant les

espores d’àntrax que li causarien la mort uns dies després.

-Història novel·lada

“Andreu Terrissa és professor de matemàtiques a la Universitat de València. Forma part d’una

comissió internacional que comprova possibles resolucions de problemes matemàtics

famosos històricament no resolts.

Un dia que es trobava reunit amb els altres components de la comissió, va arribar un nou

problema per a revisar: la hipòtesi de Riemann. Aquest problema no havia sigut resolt encara,

per la qual cosa la nova proposta de resolució suposava un treball molt important. Després de

molts dies de revisar si els càlculs i les hipòtesis realitzades per a la resolució del problema

eren correctes, es va adonar que l’investigador matemàtic responsable de la resolució s’havia

PROJECTE NATURA

Página 10

inventat alguns aspectes dels càlculs per a aconseguir el reconeixement d’haver-lo resolt. Se

va decidir enviar-li un correu, explicant-li la situació en què es trobava i que no podien

consentir el frau evident. El correu es va rebre dilluns.

Per a celebrar el seu èxit professional, Andreu Terrissa va decidir fer un sopar a sa casa amb

dos companys de departament amb qui treballava molt sovint, Salva i Nerea. Nerea li va

demanar a Andreu si la seua amiga de l’escola, Belem, podia assistir al sopar; havia vingut a

visitar-la i li sabia greu deixar-la plantada. Andreu la va convidar sense cap problema. Era

dimarts.

Dimecres Andreu Terrissa va telefonar a l’auxiliar administratiu de la universitat per avisar-li

que ja li havia enviat un correu a la persona que pensava haver resolt la hipòtesi de Riemann.

A banda de qüestions de treball, Andreu li va comentar que dimarts havia tingut un sopar. Per

la veu i la tos, l’auxiliar el va notar prou constipat. A més Andrés li va dir que tenia febre, però

no li van donar més importància.

Pau, l’assistent d’Andrés, tots els dilluns s’encarregava de la neteja i altres tasques de la casa.

Com cada dilluns, va arribar de bon matí al domicili d’Andreu Terrissa. Sols entrar, es va

adonar que un cos romania estés sobre el terra de l’habitació, envoltat de restes de vòmits i

sang. De seguida va trucar a la policia, informant del que estava veient i demanat ajuda.

Només arriba, la policia va realitzar un informe de l’escena: la víctima es troba al sòl de la

seua habitació, amb símptomes de mort per shock, restes de vòmits i sang. Sobre el cos, es

descobreixen larves d’insectes, per la qual cosa la víctima ha mort fa diversos dies. A

l’habitació es troba una caixa de regal que contenia un jersei amb botons i un sobre de

felicitació. El jersei presenta pèls que pareixen humans enganxats als botons. A la caixa de

regal es troben més pèls, diferents dels anteriors, i fibres d’algun tipus de tela. El sobre conté

una mena de pols. Es troben empremtes dactilars de distintes persones per la casa. A la cuina

es troba unes taques de sang i a l'estoreta del despatx una taca verdosa que pareix pintura.

La policia arreplega les evidències que troba i al mateix temps es realitzà l'autòpsia del

cadàver. Els resultats de l’autòpsia van revelar que Andreu terrissa havia mort per shock

sèptic i fallada orgànica general (hemorràgies en els òrgans) probablement provocat per una

infecció bacteriana letal. El fet de la premeditació del regal, fa pensar a la policia que es tracta

d’un cas d’assassinat.

Jordi Monfort, cap de policia, junt al seu equip, va ser l’encarregat d’investigar les evidències,

per una part per a detectar la data i la possible causa de la mort i d’altra banda identificar

l’assassí.

L’anàlisi de les larves trobades sobre el cadàver van permetre saber que la víctima havia mort

divendres. Se va analitzar la pols del sobre i se va descobrir que es tractava d’espores del

bacteri que provoca àntrax, una malaltia infecciosa letal que primer té uns símptomes similars

a un constipat.

Com que la Andreu Terrissa no tenia molta relació amb la seua família i pocs amics, la policia

va interrogar a les últimes persones que el van veure viu o es van comunir amb ell: l’auxiliar

administratiu de la universitat i l’assistent a domicili. Gràcies a les seues declaracions, van

saber Nerea i Salva havien sopar amb Andreu la nit de dimarts. Posteriorment, van declarar

PROJECTE NATURA

Página 11

Nerea i Salva, explicant que l’amiga de Nerea, Belem, també havia estat al sopar. Belem

també va ser interrogada. Les declaracions dels tres van coincidir: després del sopar, es van

acomiadar a la vegada i van tornar a les seues respectives cases. A més, podien demostrar

on havien estat la resta de la setmana, no van tornar a la casa d’Andreu.

Mentre es feien les declaracions dels possibles sospitosos i testimonis, la policia criminalista

va “pentinar” el domicili d’Andreu Terrissa per a trobar més evidències que permetan resoldre

el cas. Per la casa se localitzen diferents empremtes dactilars, però aquesta evidència no

aportà informació, ja que pertanyen a la víctima i a Salva, Nerea i Belem, que ja van declarar

que havien estat a la casa.

Jordi Monfort rep les conclusions dels anàlisis de pèls i fibres de la caixa de regal i confirma

que els pèls enganxats al botó del jersei són humans, mentre que els trobats a l’interior de la

caixa eren de gos i les fibres de cotó. Andreu no tenia gos, Salva es al·lèrgic al cotó i tampoc

tenia gos. Nerea i Belén sí que tenen gos. El cercle de sospitosos se va tancant, ja que en

principi no seria lògic que Salva fora el responsable del regal i el sobre de felicitació amb

espores d’àntrax, ja que els pèls trobat a l’interior de la caixa d regal fan sospitar que l’assassí

té gos i vesteix roba de cotò.

De l’anàlisi cromatogràfic de taca verda que es trobà sobre l’estora del despatx a la casa

d’Andreu Terrissa, es determinà que era resta de gespa. Jordi Monfort comprova en les

declaracions que Belem té una gran afició a la jardineria.

La taca de sang junt a la víctima es comprova que és humana amb un anàlisi microscòpic. A

més, es determina el grup sanguini de la taca i es compara amb el grup sanguini de la sang

de la víctima i dels sospitosos. Malauradament, el grup sanguini coincideix amb el d’Andreu i

amb el de Nerea. D’altra banda, també per anàlisi microscòpic se determina que la taca de

sang de la cuina no era humana, probablement era de pollastre perquè es trobaren restes

d’arròs amb pollastre al poal de fem de la cuina.

Finalment, se realitza una comparació entre l’ADN de les cèl·lules del bulb dels pèls trobat al

jersei de la víctima, i l’ADN de la saliva de Nerea i de Belem, descartat Salva. L’empremta

d’ADN del pèls coincideix amb l’empremta d’ADN de Belem. El grup d’investigació va arribar a

la conclusió de què Belén era l’assassina i va decidir interrogar-la denou.

Belem, després de conèixer les proves en la seua contra, confessà haver plantejat

l’assassinat d’Andreu Terrissa. Probablement, els pèls que eren usats com a prova

incriminatòria, es va quedar enganxat al jersei quan se’l va provar per a comprar la talla

adequada per a Andreu. Va deixar la caixa i el sobre amb àntrax al dormitori d’Anreu la nit del

sopar, d’amagades de tots. Quan Andreu se’n va anar a dormir eixa nit, va veure el regal i va

obrir el sobre per a llegir la felicitació, inhalant les espores d’àntrax que li causarien la mort

uns dies després. Belem va confessar que ella era l’autora de solució a la la hipòtesi de

Riemann que Andreu Terrissa va considerar un frau, acabant amb la seua carrera

professional de destacada matemàtica.”

PROJECTE NATURA

Página 12

Anàlisis de les evidències

Per analitzar les evidències, el laboratori de biologia de l’IES Ximén d’Urrea se transforma en

els diferents laboratoris especialitzats d’investigació forense. Els alumnes de quart d’ESO són

els ajudants i nosaltres els donem indicacions de com actuar, a partir de l’escena del crim.

Què és fa en cada laboratori?

#Evidències relacionades amb la víctima

- Laboratori d’anàlisi entomològic forense

L’evidència són els insectes trobats a l’escena del crim sobre el cadàver o en els orificis i

plecs de la pell de la víctima. Les mostres poden ser tant d’insectes adults com de larves i

ous. La presència de determinats grups d’insectes i l’estadi de desenvolupament que

presenten donen una data prou aproximada de la mort del cadàver.

L’anàlisi al laboratori de biologia d’aquesta evidència intenta respondre a les preguntes: Quina

és l’etapa del cicle vital de l’insecte? Poden identificar el grup o l’espècie? Quina informació

sobre la data de la mort dona?

- Laboratori d’anàlisi microbiològic forense

L’evidència són les mostres de bacteris localitzats en els teixits del cadàver i les espores del

sobre trobat junt la caixa de regal al dormitori. Utilitzarem tècniques microbiològiques de cultiu

de bacteris: preparació del medi de cultiu, sembra de plaques petri, incubació a l’estufa i

observació de colònies, bacteris i espores al microscopi òptic.

Amb aquest anàlisi se comprova la causa de la mort, que se sospitava per àntrax, malaltia

infecciosa que la víctima va contraure de les espores del sobre que va inhalar. El patogen

responsable d’aquesta malaltia és el bacteri Bacillus antracis. En aquest projecte treballarem

amb Bacillus thuringiensis, que és inocu i molt similar a l’anterior.

#Evidències relacionades amb els sospitosos del crim

- Laboratori d’anàlisi químic forense

PROJECTE NATURA

Página 13

L’evidència és la taca verda trobada sobre l’estora del despatx de la casa de la víctima. A

priori pareix gespa o restes de pintura. Usarem la cromatografia en paper, tècnica que permet

separar els components d’una mescla líquida homogènia.

L’anàlisi d’aquesta evidència permet identificar l’origen de la taca com a prova

circumstancial.

- Laboratori d’anàlisi dactilar forense

L’evidència són les empremtes dels dits de la mà trobats a diferents objectes de la casa de

la víctima.

Amb l’estudi d’aquesta evidència s’identificaran possibles sospitosos de l’assassinat, una

vegada.

-Laboratori d’anàlisi anatòmic forense

Es tracta d’analitzar les mostres de pèls i fibres de tela trobades a la caixa del regal.

Aquest anàlisi ajuda a respondre a les preguntes: És pèl d’animal? De quin material és la

fibra tèxtil? Les respostes seran proves circumstancials. Però cas de que siguen pèls

humans, se podrà realitzar la prova d’ADN.

-Laboratori d’anàlisi hematològic forense

L’evidència són les taques de sang seques trobades a l’escena del crim. Hi haurà un anàlisi

de microscopia per a l’origen de la sang i un altre de determinació del grups sanguinis del

sistema ABO i el factor Rh. Si se descarta que la sang siga de la víctima, se prodria utilitzar

per a realitzar la prova d’ADN.

L’anàlisi de les taques de sang pretén respondre a les qüestions: La taca és de sang? La

mostra és sang humana? En cas afirmatiu, és del cadàver o dels sospitosos?

-Laboratori d’anàlisi genètic forense

A partir de mostres cel·lulars, se determinarà l’empremta d’ADN dels sospitosos, la víctima i

l’evidència dels pèls humans trobats a l’escena del crim. S’utilitzarà la tècnica d’electroforesi

en gel per a obtenir els resultats i realitzar les comparacions.

Esta evidència donarà informació definitiva sobre qui pot ser l’assassí, després d’haver

escartat per les evidències anteriors alguns dels sospitosos.

Seqüenciació i temporització de les activitats

− Introducció a l’escena del crim in situ (15’)

− Anàlisi entomològic (20’)

− Anàlisi microbiològic (30’)

− Anàlisi dactilar (20’)

− Anàlisi químic (30’)

Descans (15’)

PROJECTE NATURA

Página 14

− Anàlisi hematològic (30’)

− Anàlisi genètic (30’)

Descans (15’)

− Conclusions i posada en comú final.

PORTFOLIO DE LES ACTIVITATS REALITZADES ALS LABORATORIS FORENSES DE

L’ESCENA DEL CRIM

LABORATORI D’ANÀLISI ENTOMOLÒGIC FORENSE

Teoria

L’entomologia forense se centra en l'estudi dels artròpodes associats a un cos mort, per tal de

determinar el temps des de la seua mort, a més de les circumstàncies i el lloc en el qual

aquesta es va produir.

El temps transcorregut des de la mort rep el nom de Interval Post-Mortem (IPM). En cossos

humans, aquest valor s'estima mitjançant tres mètodes:

-histològic (temperatura, rigidesa,...)

-químic (determinació dels nivells de certs elements químics o compostos)

-zoològic (acció per animals i invasió d'insectes-entomologia forense).

Tanmateix, passades 72 h el mètode més eficaç per establir l'IPM és l'entomologia forense.

Hi ha dues maneres per estimar l'IPM mitjançant els artròpodes, principalment insectes, que

poden usar-se tant per separat com en conjunt depenent del cas:

- Determinar l'edat i taxa de desenvolupament de les larves d’insectes que se troben al cos.

Sol usar-se en les primeres fases de descomposició del cadàver.

- Determinar la successió de diferents grups d’insectes que apareixen segons el grau de

descomposició del cadàver, en funció dels paràmetres ambientals i geogràfics. S'usa en fases

més avançades de descomposició. també per a determinar el lloc de la mort (si s’ha traslladat

el cadàver o no des del lloc on va morir, si ha estat soterrant o dins l’aigua, …)

Entre els insectes que podem trobar en un cadàver, distingim:

-Necròfags: s'alimenten del cos com mosques (dípters) i escarabats (coleòpters).

-Depredadors i paràsits de necròfags: coleòpters, dípters i himenòpters paràsits de larves i

pupes de dípters que s'havien instal·lat prèviament en el cos.

-Omnívors: vespes, formigues i coleòpters que s'alimenten tant del cadàver com d'altres

artròpodes del cos.

-Espècies accidentals: aquelles espècies que fan servir el cos com una extensió del seu

hàbitat i que varien molt segons aquest (col·lèmbols, aranyes, centpeus, àcars, etc.).

La successió de les espècies i grups d’insectes segons el grau de descomposició del cadàver

segueix un patró més o menys com:

1. Degradació de principis immediats a gasos

Diferents dípters (Calliphoridae i / o Sarcophagidae) es veuen atrets pels gasos despresos

durant els primers dies (amoníac, àcid sulfhídric, nitrogen, diòxid de carboni) i realitzen la

posada en orificis naturals (ulls, nas i boca), en ferides o en la superfície en contacte amb el

substrat, on la humitat és elevada a causa de la secreció de fluids. El seu olfacte és tan fi que,

de vegades, ¡arriben fins i tot abans que la persona hagi mort, sobretot quan hi ha ferides!

PROJECTE NATURA

Página 15

Calliphora vicina (esquerra) i Sarcophaga carnaria (dreta).

2. Fermentació dels greixos

Amb la fermentació dels greixos apareixen els primers coleòpters i alguns lepidòpters

habituals d’aquesta fase

3. Fermentació de les proteïnes

En aquesta fase de la descomposició del cos, apareixen dípters i coleòpters típics d’aquesta

fase

4. Fermentació amoniacal

Durant aquesta fase, apareixen els últims grups de dípters i coleòpters necròfags. El cadàvers

està en avançant estat de descomposició

5. Desaparició de restes

Passats més de 6 mesos, el cadàver està pràcticament sec. En aquest moment, apareixen

ingents quantitats d'àcars que s'alimenten de la floridura i els fongs que creixen en el cos.

Posteriorment, també apareixen coleòpters, que s'alimenten de restes de pèls i ungles, i

alguns lepidòpters.

Passat més d'1 any, poden acudir a les poques restes que queden alguns coleòpters (gèneres

Ptinus, Torx i Tenebrio).

PROJECTE NATURA

Página 16

Cas de l’escena del crim

La nostra víctima ha sigut trobada en els primers estadis de descomposició, aproximadament

3-4 dies des del moment de la mort. Un anàlisi entomològic forense ens permetrà determinar

l’IPM amb més exactitud.

Recol·lecció d’insectes: se busquen sobre el cos, principalment en orificis del cos, plecs de la

pell, sota el cadàver, zones amb suficient humitat, fluïts corporals i més temperatura. Podem

trobar insectes en diferents etapes del seu cicle vital.

En el nostre cas, se troben només larves d’insectes.

Procediment d’anàlisi de les larves

-Primer, observació a la lupa de les larves per a determinar tipus i per tant grup d’insectes al

qual pertany. Les larves escarabeiformes són de coleòpters, les eruciformes de lepidòpters,

les vermiformes de dípters, etc.

-Segon, simulació de l’incubació de la larva per a obtenir exemplar adults. Identificar amb la

següent claus o guies. En el nostre cas es tracta de Calliphora vicina.

PROJECTE NATURA

Página 17

-Tercer, coneguda l’espècie se pot conèixer el seu cicle vital i determinar de l’estat larvari de

les larves trobades inicialment al cadàver (larva L1 que acaba d’eclosionar de l’ou, larva L2,

larva L3, etc) per mida i del temps transcorregut des de l’eclosió de l’ou.

Com les imatges de les larves contenen una escala, se pot determinar longitud de la larva i

junt amb la morfologia se pot saber l’estat larvari. En el nostre cas, se trata de larva L2, uns

tres dies des de l’eclosió de l’ou. A més la presència de ganxos al cap ajuda a deduir l’estat

larvari.

-Quart, determinació del moment exacte de la posta dels ous pels insectes adults que van

arribar al cadàver immediàtament després de la mort, i per tant l’IPM. En el nostre cas, serien

unes 64 hores abans de la trobada de les larves.

Experiència amb els alumnes de secundària

L’explicació i la pràctica realitzada amb els alumnes de secundària tenia com a objectius que

recordaren les principals característiques dels artròpodes, especialment dels grups principals

d’insectes, el seu cicle vital, i de una manera més específica, el significat i utilitat dels insectes

en l’entomologia forense.

Per a la pràctica, disposaven d’imatges de larves que se suposaven trobades al cadàver en

ser descobert i una imatge de l’insecte adult, suposant que s’hagués criat al laboratori. A més

disposaven d’una guia per a identificar la mosca.

Una vegada els alumnes van identificar el tipus d’insecte, se tracta de dípters o mosques

perque les larves són vermiformes, en concret la mosca Calliphora vicina, van determinar

l’estat larvari a partir de la longitud de la larva i la morfologia, que era L2.

PROJECTE NATURA

Página 18

La data de la mort se corresponia amb unes 64 hores a partir de les hores de vida de la larva

L2 des de l’eclosió de l’ou i el temps com a ou, els alumnes van calcular unes 64 hores des de

la posta, més un temps d’arribada de la mosca adulta per a posar els ous, que és de seguida

després de la mort, van concloure que Andreu Terrissa va morir uns tres dies abans de trobar

el seu cadàver.

LABORATORI D’ANÀLISI MICROBIOLÒGIC FORENSE

Teoria

En realitzar l’autòpsia de la víctima, pareix factible que haja mort d’àntrax, malaltia infecciosa

letal provocada per un bacteri, Bacillus antracis, altament letal, especialment si s’inhala.

Les espècies d’aquest gènere es reconeixen per la seua morfologia, ja que tenen forma de

bastó. B. antracis és un bacteri gram positiu, aeròbic i forma espores. És molt resistent, ja que

pot sobreviure durant un llarg període de temps en condicions molt extremes o d’estrés, com

quan falten nutrients, gràcies a que formen espores de resistència.

Es pot trobar en el sòl i en animals que no es troben baix la supervisió necessària abans de

convertir-se en aliment. Aquests animals es contagien al pasturar en zones on el sòl està

contaminat. Per als éssers humans és una infecció greu i pot provocar la mort. Hi ha res

formes de contagi possibles:

-Per inhalació: és la forma més letal de contagi i ocorre en inhalar les espores del bacteri. Les

espores arriben al sistema respiratori el qual col·lapsa, també hi ha una sèpsia la víctima mor

per una fallada multiorgànica. Per a poder arribar a tindre símptomes s'han d'inhalar almenys

de 8000 a 50000 espores.

-Via cutània: és la forma de contagi més comuna a totes. Es produeix amb el contacte amb

animals infectats o els seus derivats com la pell, la llana… Amb el contacte amb la llet d’una

vaca infectada s’ha demostrat que no hi ha contagi. És menys mortífera que l’anterior.

PROJECTE NATURA

Página 19

-Per ingestió: es produeix en consumir els productes d’un animal infectat. És la menys

comuna de les tres, ja que actualment els animals han de passar per controls abans de poder

ser venuts com a aliments.

El contagi de persona a persona és molt estrany. Aquesta malaltia es troba repartida per tot el

món, però especialment en certes regions d’Àfrica, Àsia i el surest europeu.

Es pot confirmar una infecció per àntrax a través de la presència de bacteris en la sang,

lesions cutànies, vòmits, excrements o expectoracions.

El cadàver d’una persona infectada es troba unflat i es descompon més ràpidament, també es

pot observar una gran pèrdua de sang fosca i no coagulada per tots els orificis naturals. En el

cabell pot produir-se un edema subcutani molt evident, sobretot en les zones ventrals del coll,

tòrax i abdomen.

Hi ha hemorràgies en els ganglis limfàtics, i és possible que es puguen produir úlceres en la

mucosa intestinal. El fetge i els renyons usualment es troben unflats i congestionats.

Per a similar la presència de B.antracis al laboratori de microbiologia forense, utilitzarem una

espècie molt propera, inocua per les persones, com és Bacillus thuringiensis, que té un cicle

vital similar i també fabrica espores característiques acompanyades d’una proteína (Cry), un

cristal tòxic per a alguns insectes que poden ser plaga. És també gram positiva, es troba al sòl

i s’utilitza en biotecnología, obtenció de trangènic i insecticides biològics.

Podem diferenciar les dues espècies per:

Diferència en les colònies:

Les colònies de B. anthracis tenen de 4 a 5 mm de diàmetre i les vores

irregulars.

Les colònies de B. thuringiensis tenen de 3 a 5 mm, amb vores regulars i

formant cadenes arrodonides.

Les espores:

B. anthracis presenta espores de forma el·lipsoidal en posició subterminal.

B. thuringiensis té espores el·lipsoidals i centrals. Presenten un cristall.

Perillositat:

B. anthracis és perillós si s’inhala una quantitat d’espores enorme, ja que pot

infectar amb Àntrax.

B. thuringiensis és una espècie de bacteris innòcua per a les persones, però

s’utilitza en insecticides biològics.

Cas de l’escena del crim

Després de l’autòpsia, i la trobada d’espores al sobre, cal sospitar que una infecció letal és la

causa de la mort de la víctima. Per a determinar si les espores se corresponen amb els

bacteris localitzats als teixits del cadàver, se realitza un cultiu bacterià.

Material:

Guants

Plaques petri esterilitzades amb el medi de cultiu incorporat

Tubs ependorf

Gradeta per a ependorfs

Flascó d’aigua destil.lada

PROJECTE NATURA

Página 20

Vas de precipitats

Comptagotes o pipetes pasteur.

Portaobjectes i cobreobjectes

Agulla emmanegada

Nansa de sembra

Oli di’immersió

Espores

Procediment

Esterilitzar la placa petri (autoclau o ebullició en aigua)

Preparar el medi de cultiu d’agar al 2% amb extracte de carn i dipositar 5 mm de cultiu

en cada placa petri.

Deixar refredar fins que se solidifique el medi de cultiu.

En un tub ependorf, preparar una dissolució de dues gotes d’aigua i molt poca quantitat

d’espores de B. thuringiensis, ajudant-se de l’agulla emmanegada.

Destapar una placa petri i amb la nansa de sembra, prèviament mullada en la

dissolució d’espores, realitzar una sembra per estries.

Deixar les plaques en l'estufa uns dies a uns 37 °C.

Conclusions dels alumnes de quart d’ESO

Els bacteris del cultiu de les espores coincideix amb l’espècie trobada en els teixits de la

víctima. La identifiquen al microscopi òptic després de tenyir amb cristall de violeta, se tracta

de Bacillus “antracis” (thuringiensis), causant de l’àntrax. Els símptomes de la vístima relatats

per un dels testimonis coincideix amb el d’aquesta malaltia i també les observacions de

l’autòpsia.

LABORATORI D’ANÀLISI DACTILAR FORENSE

Teoria

Localitzarem empremtes digitals a l’escena del crim per a contrastar-les amb les persones primerament relacionades amb la víctima i en segon lloc amb fitxa policial.

PROJECTE NATURA

Página 21

Les empremtes digitals són el resultat de les rugositats que es troben en la mà de cada persona. S'anomena dactilograma als dibuixos o figures formades sobre una superfície per aquestes rugositats. En un dactilograma diferenciem: -el nucli (core), punt en què es centren totes les corbes i arcs de les línies (crestes) de l’empremta -la delta, punt de bifurcació de línies que deixa de seguir el patró o dibuix del nucli.

Les empremtes digitals es poden classificar en tipus segons el dibuix de les línies del nucli i la presència de deltes. Existeixen uns patrons d’empremtes dactilars o dactilogrames bàsics:

arc arc envelat bucle(llaç) esquerre, bucle dret i espira.

Hi ha més variants, però aquests són els principals.

El patrons varien per ètnia i àrea geogràfica:

PROJECTE NATURA

Página 22

Els diferents dits d’una mà mostren el mateix patró d’empremta. Les empremtes dactilars són úniques. No hi ha dues persones amb idèntica empremta dactilar. Les empremtes dactilars són úniques també en cas de bessons univitel·lins (idèntics genèticament). L’empremta dactilars és el resultat de factors genètics i factors ambientals en què es desenvolupa el fetus (nivells hormonals, posició a l’úter, moviments del fetus, creixement del ossos dels dits, etc), sempre diferents inclús entre bessons idèntics. L’empremta es manté al llarg de la vida. Si hi ha una ferida sobre la pell de la punta d’un dit, es regenera en 15 dies amb la mateixa empremta dactilar. Cas de l’escena del crim Al domicili de la víctima s’han localitzat diferents empremtes digitals que es volen analitzar per a identificar als possibles sospitosos de l’assassinat. Material:

Lupa

Guants

Bombeta de mà

Pinzell gros

Carbó actiu

Portaobjectes Procediment Als portaobjectes, de vidre, disposen d’empremtes digitals que cal classificar. DIpositem carbó actiu sobre la zona de les empremtes i amb la bombeta de mà i el pinzell llevem l’excés. Amb tira adhesiva transparent prenem l’empremta i la transportem a un paper. Amb ajuda de la lupa i les imatges dels diferents patrons, identifiquem les empremtes de l’escena del crim. Conclusió dels alumnes de 4t d’ESO Les empremtes són de tots els patrons típics i s’identifiquen amb qualsevol dels sospitosos, també amb la víctima. No és una prova concloent.

PROJECTE NATURA

Página 23

LABORATORI D’ANÀLISI QUÍMIC FORENSE

Teoria

La cromatografia és una tècnica de separació dels components d'una mescla homogènia per

a identificar.

Realitzem la cromatografia en paper de la clorofil·la pel fet que en l’escena del crim trobem

una taca verda en l’estora del despatx i hem d’analitzar quin tipus de substancia és. Gràcies a

la cromatografia podem descobrir que es tracta de restes de gespa.

Els cloroplasts deuen el seu color verd a un pigment anomenat clorofil·la. No obstant això, el

que en realitat existeix en els cloroplasts és una barreja de pigments representats

principalment per dos tipus de clorofil·la (clorofil·la a i clorofil·la b), per carotens i per

xantofil·les. Totes aquestes substàncies presenten un grau diferent de solubilitat, el cosa

permet la seua separació quan una solució de la mateixa ascendeix per capil·laritat per una

tira de paper porós (paper de filtre), ja que les més solubles es desplaçaran a major velocitat,

ja que acompanyaran fàcilment al dissolvent a mesura que aquest va ascendint. D'aquesta

manera, al cap de cert temps, al llarg del paper de filtre s'aniran situant els diferents pigments

en forma de bandes acolorides, tant més desplaçades que fa més solubles siguin els

pigments a què pertanyen i tant més amples com més gran sigui l'abundància d'aquests en la

barreja.

Una de les primeres qüestions que ens hem plantejat ha sigut el per què hi han diversos

pigments, així que, després de cercar informació per diverses fonts hem descobert el següent:

La llum és una forma de radiació electromagnètica, un tipus d'energia que viatja en ones.

Altres tipus de radiació electromagnètica que trobem en la nostra vida diària inclouen les ones

de ràdio, microones i raigs X. En conjunt, tots els tipus de radiació electromagnètica

conformen l'espectre electromagnètic.

Cada ona electromagnètica té una longitud d'ona particular o distància d'una cresta a l'altra.

En la fotosíntesi, l'energia solar es converteix en energia química mitjançant organismes

fotosintètics. No obstant això, no totes les diferents longituds d'ona en la llum del sol s'utilitzen

de la mateixa manera en la fotosíntesi. En lloc d'això, els organismes fotosintètics contenen

molècules absorbents de llum anomenats pigments que absorbeixen només longituds d'ona

específiques de la llum visible, mentre que reflecteixen altres.

El conjunt de longituds d'ona que absorbeix un pigment es coneix com el seu espectre

d'absorció:

PROJECTE NATURA

Página 24

- La clorofil·la a i clorofil·la b són els principals pigments fotosintètics. Posseixen un color entre

verd blavós (clorofil·la a) i verd oliva (clorofil·la b)

- Els carotenoides, de color ataronjat

- La xantofil·la, de color grogenc

Cas de l’escena del crim

No disposem de la taca verda i s’explica als alumnes d’ESO que anem a simular-la amb

l’extracte de clorofil·la d’unes fulles de morera. Aplicarem la tècnica de cromatografia en paper

de forma molt senzilla per a separar i identificar els diferents pigments de les fulles.

Materials:

- Fulles de morera

- Morter

- Alcohol

- Got de precipitat

- Paper de filtre

- Placa petri

- Embut

Procediment:

En primer lloc, mitjançant el morter es trituren les fulles de morera.

En segon lloc, una vegada les fulles estiguen suficientment triturades, afegim l’alcohol (etílic

96%) i es remou fins que la clorofil·la passa a l’alcohol.

En tercer lloc, mitjançant un paper de filtre i un embut es filtra la mescla de les fulles amb

l’alcohol.

A continuació, vesem el filtrat en una placa petri

Finalment, tallem un tros de paper de filtre i el col·loquem doblat verticalment dins la placa

petri.

Després de uns 15 minuts observarem el resultat.

Conclusió dels alumnes de quart d’ESO

La taca verda trobada a l’escena del crim és d restes vegetals com per exemple restes de

gespa.

PROJECTE NATURA

Página 25

LABORATORI D’ANÀLISI ANATÒMIC FORENSE

Teoria

1.Diferències entre un pèl humà i un pèl d’animal.

a)A ull

La principal diferència entre els cabells humà i el pèl animal, rau en el gruix, ja que els cabells

procedent d'animals solen ser més grossos i basts que el dels cabells procedent d'humans.

b)Al microscopi òptic

Podem diferenciar en un pèl les parts següents:

-Cutícula, la més externa

-Escorça

-Medul·la, la més interna

L'escorça del pèl animal sol ser més prima i la medul·la més ampla. D'altra banda, les escates

de la cutícula no envolten la tija per complet com passa en els pèls humans, i són grans i de

forma polièdrica o petaliforme, mentre que les dels humans són menudes i serrades i

imbricades.

Pel que fa a la substància cortical, els cabells humans tenen el pigment en granulacions,

mentre que el pèl animal té el pigment en granulacions irregulars.

PÈL HUMÀ

Cutícula molt prima Escames imbricades

PÈL ANIMAL

Cutícula grossa Escames petaliformes

PROJECTE NATURA

Página 26

2.Diferències entre fibres tèxtils: cotó (natural) i polièster (sintètic o artificial)

Cotò al microscopi òptic (60x): fibres més

o menys retorçudes, típic de fibres

vegetals.

Polièster al microscopi òptic (20x): fibres amb

aspecte de varilles llises

Cas de l’escena del crim

L’evidencia són els pels i les fibres trobats en l’escena del crim. L’anàlisi dels pèls ens ajudarà

a determinar si son o no humans. L’anàlisi de les fibres permet identificar el tipus de tèxtil..

Material

- Portaobjectes

- Microscopi optic

- Cobreobjectes

- Pel humà i animal

- Fibra de coto i de poliester

Procediment

Agafem un l’evidencia del pèl i la col·loquem sobre el portaobjectes després ho cobrim amb el

cobreobjectes i ho situem al microscopi per a observar-lo. Farem el mateix amb les fibres

Conclusió dels alumnes de 4t d’ESO

L’anàlisi dels pèls conclou que els pèls enganxats al boto del jersei són humans, mentres que

els trobats en la caixa de regal són de gos i les fibres de cotó.

PROJECTE NATURA

Página 27

LABORATORI D’ANÀLISI HEMATOLÒGIC FORENSE

Teoria

L’aparell circulatori dels vertebrats esta tancat i presenta un cor septat. El nombre de cavitats

que el formen varia per a cada grup taxonòmic.

La circulació sanguínia pot ser de dues classes: simpleo doble, segons si la sang passa pel

cor una vegada o dues, respectivament, em fer una volta completa a l’organisme

Circulació simple. És pròpia dels peixos. El cor està format per dues cambres:una aurícula i

un ventricle. La contracció dels ventricle fa que la sang isca del cor per una artèria, l’aorta

ventral, cap a les brànquies, en les quals s’oxigena. Des de les brànquies, la sang es

distribuïda per mitjà de l’aorta dorsal a tot el cos, on cedeix l’oxigen. D’aquesta manera el cor

només impulsa sang sense oxigenari mai sang oxigenada.

Circulació doble. És dona entre els vertebrats que respiran per mitja de pulmons: amfibis,

rèptils, ocells i mamífers. La sang passa dues vegades pel cor, seguint dos circuits, que

corresponen a la circulació menor i ala circulació major.

- En la circulació menor la sang ix del ventricle a través de les arteries pulmonars i es

dirigeix als pulmons , en els quals una vegada oxigenada torna a l’aurícula

esquerra a traves de les venes pulmonars.

- En la circulació major, la sang oxigenada ix del ventricle a través de l’arteria aorta i

es distribueix per el organisme a totes les cèl·lules, en les quals cedeix l’oxigen que

du i capta el diòxid de carboni. La sang sense oxigenar torna al cor a través del

sistema venós i hi entra per l’aurícula dreta a través de la vena cava.

En els animals de circulació de circulació doble, el cor, en contraure’s, impulsa sang

oxigenada i sang sense oxigenar, depenent que aquests dos tipus de sang es mesclen o no,

es distingeixen dos models de circulació doble: completa i incompleta.

#Circulació doble incompleta: es dona en els animals com els amfibis i la major part

dels rèptils, el cor dels quals esta format per tres cavitats, duies aurícules i un ventricle.

La sang oxigenada i la sang sense oxigenar es mesclen en el ventricle. Ocorre en els rèptils,

és incomplet i per això el ventricle no queda dividit en dues cambres.

PROJECTE NATURA

Página 28

#Circulació doble completa: ocorre en els ocells, mamífers i alguns rèptils, com els

cocodrils. Em aquest cas, el cor esta dividit en quatre cavitats, dues aurícules i dos ventricles.

Per la meitat esquerra del cor circula la sang oxigenada, mentre que per la meitat dreta circula

sang sense oxigenar.

La sang: components i diferències entre els principals grups de vertebrats.

L’evidència són les taques de sang seca trobades en l’escena del crim. La nostra funció és

comprovar si és sang humana o no. I en el cas de ser-ho, veure si és de la víctima o dels

sospitosos.

Com ja sabem, la sang està formada per:

● El plasma: és la part líquida de la sang. Està format per aigua, proteïnes, glúcids i

lípids majoritàriament.

● Els glòbuls rojos o eritròcits: són les cèl·lules més nombroses de la sang.

L'hemoglobina és un dels seus principals components, i la seua funció és transportar

l'oxigen cap als diferents teixits del cos.

● Els glòbuls blancs o leucòcits: són un conjunt de cèl·lules que s'encarreguen de la

resposta immunitària, encarregades de defensar l'organisme contra substàncies

estranyes o agents infecciosos. Entre els diferents tipus destaquem els limfòcits, que

són els encarregats de sintetitzar anticossos, proteïnes que impedeixen la multiplicació

dels patògens.

● Les plaquetes: són petits fragments cel·lulars encarregats de la coagulació sanguínia.

Podem comprovar si la sang és humana observant la mostra pel microscopi. La principal

diferència es troba en els eritròcits. Si aquestes cèl·lules no presenten nucli, es tracta d’un

mamífer. Això és així perquè sense nucli el glòbul roig pot aprofitar tota la seua energia en

transportar l’oxigen. De fet els eritròcits de mamífer poden viure uns 120 dies, mentre que els

de peix per exemple nomes 20 o 30 dies.

PROJECTE NATURA

Página 29

El sistema ABO i el factor Rh

Permeten diferencia la sang humana en quatre grups sanguinis: A, B, AB i O; el factor Rh pot

ser + o -. La diferència entre els grups sanguinis és la presència o absència d’antígens en

cadascun del glòbuls rojos. Els antígens són proteïnes dels eritròcits que provoquen una

resposta immune quan detecten la presència d’altres antígens que no tenen, per la qual cosa

es podem produir problemes en les transfusions de diferent grup sanguini. Però com se

determina el grup d’una mostra de sang? A partir de les reaccions d’aglutinació de la mostra

de sang amb el sèrums corresponents. L’aglutinació és la reacció d’unió entre l’antígen i

l’anticos corresponent.

Cas de l’escena del crim

Hem fet una simulació a partir de sang i sèrums artificials dels que disposava el laboratori de

biologia. Però disposem d’un parell de protocols per a elaborar la nostra pròpia sang i sèrums

artificials.

Material

● Sèrums anti-A, anti-B, anti-Rh

● Plaquetes

● Evidència de sang

● Sang de la víctima

● Sang del sospitós 1

● Sang del sospitós 2

● Sang del sospitós 3

● Furgadents de diversos colors

● Microscopi

Procediment

Per a començar, preparem les quatre plaquetes (aquestes estan dividides en tres espais, un

per al grup A, un per al B i un per al RH) i posem en cadascuna una mostra de sang en cada

apartat.

A continuació afegim el sèrums anti-A, anti-B i anti-Rh a l’espai A, B i Rh, respectivament.

PROJECTE NATURA

Página 30

Seguidament, amb els furga-dents ho mesclem i deixem un poc de temps perquè repose.

Finalment, observem.

.Per exemple, si s’aglutina a l’A i a l’Rh, significa que pertany al grup A positiu. En canvi, si

adopta una forma més bé líquida, significarà que no hi pertany.

Conclusió de l’alumnat d’ESO

El fet de trobar en dos llocs diferents mostres de sang, els fa analitzar les dues.

Primer analitzen les que es troben en la cuina, i observem que no són de mamífer. Deduixen

que poden ser de pollastre perquè en el poal de fem de la cuina se troba restes d’arrós amb

pollastre.

Les altres taques de sang les trobem en l’habitació, junt a la víctima. Al analitzar-les amb el

microscopi descobrim que sí que són de mamífer. Per tant, poden pertànyer, tant a la víctima

com als sospitosos.

Després d’analitzar el grup sanguini i comparar-lo amb el de la víctima i els sospitosos, ens

adonem que coincideix amb el de la víctima i un dels sospistosos. No és una prova concloent.

LABORATORI D’ANÀLISI GENÈTIC FORENSE

Teoria

L'empremta genètica és una espècie de codi de barres personal, que possibilita la identificació

genètica dels individus així com l'anàlisi de relacions de parentiu biològic. És el mètode més

fiable per a la identificació de persones, sent utilitzat per la policia i els laboratoris forenses de

tot el món. L'obtenció de l'empremta genètica aporta la seguretat i la tranquil·litat de la

identificació genètica de la persona en qualsevol circumstància.

Per a realitzar aquesta prova, es necessari disposar de suficient mostra d’ADN. En general, a

apartir d’una mostra menuda de cèl·lules humanes, se por extraure mitjançant tècniques

específiques, l’extracció d’ADN i purificació, així com l’amplificació per PCR. Ja amb una certa

quantitat, se pot determinar l’empremta genètica de moltes mostres a la vegada.

En el nostre cas, utilitzarem un mètode senzill de separació de la barreja de fragment d’ADN

per la seua longitud en parell de bases nitrogenades, que és l’electroforesi en agar.

PROJECTE NATURA

Página 31

Cas de l’escena del crim

En el nostre cas, hem utilitzat aquesta pràctica com a últim recurs en el moment en el que sols

en quedaven dos sospitosos. Se compara amb la mostra d’ADN treta del pèl humà identificat

en l’escena del crim.

Les mostres d’ADN, pèl (cèl·lules del bulb), víctima i els dos sospitosos principals, són

simulades (colorants amb diferents mescles de colors), per la qual cosa l’empremta també ho

serà: s’observaran bandes de diferents colors que simulen les bandes de diferents número de

parells de bases.

Materials

- Cubetes d’electroforesi

- Micropipetes

- Solució d’agar

- Solució tampó

- Mostres

Procediment

En primer lloc, hem introduït als estudiants de quart de ESO en el món de la ciència forense.

Els hem explicat un poc com funcionen tots els procediments i pràctiques que es porten a

terme per a preparar la pràctica i com seria la recollida de les mostres.

Hem preparat la base d’agar i la hem dipositat en les cubetes amb una pinta d’electroforesi

per a que es quedaren els orificis marcats en el gel (pous)

Una vegada la base estiga refredada i sòlida, posem el líquid tampó en la cubeta i després

llevem la pinta.

Amb les pipetes depositem les mostres de la simulació d’ADN en els pous de la base d’agar,

amb molta cura de que no s’escampen.

Apliquem un corrent elèctric a les cubetes. Ja que l’ADN està carregat negativament, es

mourà cap al pol positiu. Els fragments de l’ADN més curts, estaran més prop del positiu i per

la mateixa rao, els fragments més llargs es quedaran prop del pol negatiu.

Conclusions dels alumnes de quart d’ESO

La primera mostra era la evidència que hem trobat en l’escena del crim, la segona es una

mostra de l’ADN de la víctima, i les dos següents son les mostres dels sospitosos. Les tres

últimes mostres s’han comparat amb la primera. Un dels sospitosos té idèntica empremta que

la mostra de l’evidència. Cal suposar que és l’assassí.

PROJECTE NATURA

Página 32

EL PROJECTE NATURA A PRIMÀRIA

Títol: La trobada antropològica d’un esquelet humà

Introducció

Per a les activitats de la fase de primària vam decidir substituir l’assassinat per una trobada

d’un esquelet humà i evitar escenes truculentes, donat l’edat dels alumnes. Així que l’escena

del crim se converteix en la trobada d’un esquelet humà en un jaciment arqueològic. Les

activitats d’introducció a les ciències forenses per a l’alumnat de primària es se centren en

l’especialitat d’antropologia forense.

Justificació

El projecte pretén donar a conèixer processos i conceptes biològics de forma motivadora

a l’alumnat de primària, a partir de participació activa en les activitats a partir de la

teatralització d’una trobada antropològica en un jaciment arqueològic amb restes de l’imperi

romà. A partir de l’observació de l’esquelet humà, s’introduiran continguts de l’assignatura de

ciències de la naturalesa del currículum de primària relacionats: principals ossos, tipus

d’ossos, articulacions i tendons, diferencies entre homes i dones, diferencies per l’edat, hàbits

posturals adequats, etc.

Planificació de les activitats de “La trobada antropològica d’un esquelet”

Se simularà una trobada d’un esquelet humà a partir de la història novel·lada, de forma similar

a com s’ha fet a secundària però amb la participació dels xiquets com uns actors més de

l’escena. Per a aconseguir el clima adequat, l’esquelet estarà en un sarcòfag o tomba, que

continga també diferents objectes que donen pistes de l’edat de l’esquelet o la cultura a la

qual pertany.

A continuació, s’aniran introduint els continguts teòrics, intercalats amb la participació activa

dels alumnes, mitjançant preguntes i aportacions pròpies. La seqüenciació d’activitats han

sigut:

Cerca d’informació en Internet sobre activitats didàctiques possibles, especialment en

Pinterest.

Pluja d’idees per treballar amb els xiquets de primària els continguts sobre l’esquelet

humà. Elecció d’activitats.

Història per a teatralitzar i simulació de la trobada antropològica.

Fase d’acció a les escoles

o interacció amb els alumnes, preguntes dirigides, participació de voluntaris en

algunes tasques, aportacions personals i vivències relacionades amb la

temàtica, etc

o ús de les tauletes per a representar en realitat augmentada l’esquelet humà

o realització d’un esquelet de pasta on s’assenyalen els ossos principals.

o impressions i reflexions de mestres i alumnes de primària sobre les activitats

realitzades

PROJECTE NATURA

Página 33

PORTFOLIO DE LES ACTIVITATS REALITZADES A PRIMÀRIA

HISTÒRIA TEATRALITZADA

“Tot va començar un dia en què vam rebre una telefonada de la policia informant-nos de què

havien trobat restes arqueològiques mentre es realitzava una construcció en el paisatge

accidentat en la Serra de l'Alcora. Ens van informar que l’Alcora conté nombrosos testimonis

del pas de les civilitzacions així com els romans van deixar també la seua empremta en el

nostre terme municipal. Les restes d’aquest assentament romà van ser trobades mentre

estaven excavant. Entre aquestes restes es van trobar unes quantes làpides sepulcrals entre

les quals es trobava Pio de Savoia del segle XVIII.

Quan vam arribar, amb l'ajuda dels nostres utensilis, vam poder trobar junt amb algunes

gerres, l’esquelet d’aquest Príncep. Investigant l’esquelet ens vam adonar que tenia una sèrie

de característiques que ens van cridar l’atenció. L’esquelet del príncep es trobava rodejat de

diferents gerres i relíquies com ara, diverses fíbules. Les fíbules eren tot tipus de peces

metàl·liques utilitzades en l'antiguitat per unir o subjectar alguna de les peces que componien

el vestit, ja que els botons no es van desenvolupar fins molt entrada l'Edat Mitjana. Però el

que realment ens va deixar impressionats va ser el fet d’encontrar monedes dins la boca de

l’esquelet.

Conta la llegenda que els romans solien enterrar els difunts amb monedes dintre de la boca.

Els romans després de morir havien de travessar el llac Estigi per a arribar a l’infern i havien

de pagar el peatge al barquer, per això els enterraven amb monedes.

Després de llargs dies d’investigació vam poder descobrir les diferents característiques i

curiositats de l’esquelet i ho vam poder determinar gràcies a diversos coneixements

anatòmics i estructurals que explicarem a continuació.”

TEORIA INTERCALADA EN LA TEATRALITZACIÓ DE LA TROBADA DE L’ESQUELET

HUMÀ

A continuació se descriu la teoria sobre la qual s’han basat les nostres intervencions en la

trobada antropològica. S’ha explicat les característiques principals, a partir de les quals

s’afegit o llevat continguts en funció de la interacció amb els alumnes de primària. Hem tingut

dues experiències un poc diferents, i hem utilitzat diferents parts dels contiguts descrits a

continuació segons ha vingut bé, pel l’interés demostrat per cada grup d’alumnes.

PROJECTE NATURA

Página 34

Què és l’esquelet humà?

L'esquelet humà està format per 206 ossos. Aquests ossos tenen la funció de protegir els

òrgans vitals i també ens permeten moure'ns.

Funcions més específiques:

-Suport: l'esquelet proporciona suport al cos. La columna vertebral permet tindre el cos recte.

-Moviment: els ossos de l'esquelet estan units entre si per lligaments i s'uneixen als músculs

pels tendons. El sistema muscular i l'esquelètic treballen junts per a portar a terme els

moviments corporals

-Protecció: l'esquelet protegeix els òrgans vitals dels danys causats tancant-los en cavitats. El

crani protegeix el cervell, la columna vertebral, o espina dorsal, contenen els delicats nervis

espinals. El tòrax, format per les costelles i estèrnum, protegeixen el cor i els pulmons.

Els ossos

L’esquelet està format per ossos i per cartílags.

Segons la forma, els ossos de l’esquelet es poden classificar en:

Ossos plans (com els del crani).

Ossos llargs (com els de les extremitats).

Ossos curts (com els de les vèrtebres).

Els ossos de l’esquelet estan distribuïts al cap, al tronc i a les extremitats.

-Ossos del cap, Es classifiquen en dos grups:

-Ossos del crani, com el frontal, els temporals, els parietals i l’occipital.

-Ossos de la cara, com els pòmuls, els nasals i els maxil·lars.

-Ossos del tronc, Al tronc distingim un eix, la columna vertebral, que està constituïda per

vèrtebres i la caixa toràcica, que està formada per 12 parells de costelles, i que protegeix el

cor i els pulmons.

- Ossos de les extremitats

Ossos de les extremitats superiors l’húmer constitueix el braç, el cúbit i el radi,

l’avantbraç. Els ossos del cap formen el canell; els del metacarp, les mans, i les falanges els

dits. La clavícula i l’omòplat uneix cada extremitat superior al tronc.

Ossos de les extremitats inferiors podem diferenciar el fèmur, la tíbia i el peroné, els

tars componen el turmell, el metatars el peu i les falanges els dits. El maluc està compost per

dos coxals.

Les articulacions

Són zones d’unió entre dos o més ossos, segons la capacitat del moviment les podem

classificar en:

- Fixes els ossos estan soldats i no es poden moure (com ocorre amb els ossos del crani).

- Mòbils gran capacitat de moviment (com l’articulació del muscle).

- Semi mòbils els ossos que la constitueixen tenen una mobilitat reduïda (com l’articulació de

les vèrtebres)

A les articulacions mòbils i semi mòbils. Els extrems dels ossos estan coberts de cartílag, que

protegeix i que evita que es freguen entre si.

Els tendons

Els músculs s’uneixen als ossos per mitjà de tendons, els quals són molt flexibles.

PROJECTE NATURA

Página 35

- Quan les cèl·lules musculars es contrauen, els músculs es fan més curts i grossos, i estiren

els ossos fent que aquest es moguen.

- Quan les cèl·lules musculars es relaxen, els músculs recuperen la forma.

Lesions de l’aparell locomotor

- Fractures: són ruptures dels ossos.

- Esquinços: es produeixen quan forcem una articulació.

- Luxacions: quan els ossos que formen una articulació es descol·loquen.

Com saber l'edat a partir dels ossos?

Des del naixement, els nostres ossos no estan completament formats, sinó que s'encontren

en un procés incomplet de desenvolupament. Per això, fins als 20 anys, és l'ossificació el

senyal més indicatiu de l'edat d'una persona.

A mesura que van passant els anys, i depenent de cada os, van apareixent punts d'ossificació

a partir dels quals es forma un os nou, fet que provoca un augment de la grossor i de la

longitud constant amb el temps. A més a més, com a seqüència d'aquest procés d'ossificació,

els cartílags de creixement també van convertint-se gradualment en os a mesura que major és

l'edat d'una persona. D'aquesta manera, quan una persona deixa de créixer es deu al fet que

els cartílags de creixement estan ossificats i ja no poden augmentar més la seua longitud, açò

ocorre al voltant dels 20 anys (abans en les dones).

Com saber l'edat a partir de les dents?

A través de l'estudi de la seva mineralització i del seu desgast, sobretot dels queixals del

judici. D'aquesta manera, la presència d'un tercer molar indica que la persona té 18 o més

anys.

Per a cada os, existeix una edat concreta en la qual apareix un punt d'ossificació. Per

exemple, hi ha ossos de la mà que comencen a ossificar-se al cap de 3 anys, i altres, als 9.

Normalment s'utilitzen radiografies per a estudiar els ossos corresponents.

Hem de tindre en compte els diferents factors, com el sexe, que modifiquen el període

d'ossificació.

Edat per enfortir els ossos

Els anys clau per enfortir els ossos és fins als 25 anys, quan l'esquelet està creixent.

No obstant això, l'activitat física regular, ajudarà a mantenir els ossos forts. Portar una vida

activa pot reduir a la meitat el risc de fractures d'ossos, sobretot al maluc.

Com saber l'edat de la mort d'un esquelet?

Alguns ossos que els antropòlegs forenses observen per a avaluar l'edat de la mort són el

crani, les costelles, la pelvis i les dents. No és possible identificar l'edat de l'individu a un any

exacte. En canvi, es dóna un rang d'edat.

Per què uns nens creixen més que altres?

L'edat òssia no sempre coincideix amb l'edat real del nen.

La velocitat a la qual creix l'esquelet varia d'unes persones a unes altres. Es creu que és una

característica que s'hereta, ja que molts pares preocupats per l'altura del seu fill, se sorprenen

PROJECTE NATURA

Página 36

amb una estirada en edats més avançades i recorden que ells també van experimentar un

patró de creixement similar.

Per esbrinar si l'edat òssia està endarrerida o avançada, es realitza una radiografia de la mà

on s'aprecia la quantitat de cartílag que encara queda disponible. Quan els cartílags es

tanquen, l'os ja no es pot estirar més. La calcificació dels ossos és el que permet establir

l'edat aproximada.

Principals diferències entre els sexes

EXTREMITATS:

- L'húmer, el cúbit i el radi, que són els ossos principals que comprenen la major part del

braç, són més gruixuts i més llargs en els homes.

- Les falanges, els ossos que componen els dits, són també més grans, de manera que

la majoria dels homes tenen mans més grans que les dones.

- El mateix passa amb els membres inferiors, que són suportats pels ossos fèmur,

peroné i tíbia, tots són generalment més llargs en els homes.

MASSA:

- Els esquelets masculins són més grans i més pesats.

- La petita protuberància a la part posterior del cap coneguda com la protuberància que

els esquelets femenins.

- La massa òssia no seria una base molt precisa per determinar si un esquelet particular

és d'home o dona. Hi ha dones altes i homes baixos.

CRANI:

- La petita protuberància a la part posterior del cap coneguda com la protuberància

occipital externa és generalment més pronunciada en els homes.

- La mandíbula masculina és angular i de forma quadrada en la zona de la barbeta,

mentre que la mandíbula femenina tendeix a ser més arrodonides i punxegudes.

PROJECTE NATURA

Página 37

Pelvis:

- La principal diferència entre l’esquelet masculí i el femení es troba en la pelvis, el qual

es deu a una altra diferència important entre homes i dones, el part. La pelvis femenina

és més menuda, menys profunda i més ampla, i la cavitat és en forma més circular. El

còccix, que l'últim os de la columna vertebral, és més movible en les dones. El sacre, el

qual és un os en forma de triangle també al final de la columna i connectat a la pelvis,

és més ample i pla en les dones. Totes aquestes diferències contribueixen al procés

del part, en particular per a permetre que el cap i els muscles dels xiquets passen a

través de la cavitat.

PROJECTE NATURA

Página 38

Material i recursos per a la teoria

Imatges en fotocòpies i als ipads, però el recurs principal va ser el mateix esquelet humà de la

trobada i els xiquests que van fer de voluntaris en algunes explicacions.

LES TAULETES

Per poder observar visualment tota la teoria explicada anteriorment, vam utilitzar una aplicació

gratuïta anomenada Anatomy 4D de realitat augmentada. Aquesta aplicació consisteix en

veure les diferents parts de l’ésser humà. Nosaltres ens hem centrat només en veure

l’esquelet i diferenciar-ho segons el sexe.

Mitjançant unes imatges que se poden obtenir de la web de l’aplicació, el xiquet o xiqueta ha

de posar-se’l davant, així l’aplicació reconeix la imatge i permet veure com si fóra el propi

esquelet. Se pot fer una captura de pantalla que després se proporciona als xiquets a través

de la seua tutora.

A més, també van poder observar el cor, de què estava compost i com bategava.

També s’ha deixat temps als xiquests per a que indagaren sobre l’aplicació.

PROJECTE NATURA

Página 39

HÀBITS POSTURALS

Per a descriure els hàbits posturals adequats, hem demanant voluntaris entre els alumnes per

a descriure postures inadequades i com millorar-les, com s’explica en les imatges.

L’ESPORT I L’ESQUELET

Per a explicar els continguts que venen a continuació, hem explicar primer el moviment

locomotor (esquelet-músculs) amb l’ajuda d’un voluntari, que flexionava el braç i ens permetia

PROJECTE NATURA

Página 40

explicar l’estirament i flexió dels bíceps i tríceps. Deprés hem deixat a alguns xiquest i

xiquetes que ens explicaren l’esport que realitzen al llarg de la setmana i hem fet alguns

comentaris al respecte.

Importància de l’esport:

L'esport ajuda els nens a desenvolupar-se tan físicament com mentalment. L'activitat

física hauria de formar part del seu dia a dia, ja que els beneficis són múltiples: els

ajuda en el desenvolupament psicomotor i a relacionar-se, els ensenya a seguir unes

regles, a treballar en equip, a reconèixer la importància de l'esforç personal i a posar-

se metes . Sempre es pot trobar el moment per practicar-lo, ja siga dins de les

activitats extraescolars, al pati del col·legi o els caps de setmana.

Activitat física i ossos

A més d'una dieta rica en calci, l'activitat física és també molt important per a la

formació d'ossos forts i sans. Igual que en fer exercicis seus músculs es tornen més

grans i forts, l'exercici obliga els ossos a treballar més, la qual cosa ajuda a reforçar i

crear major massa òssia. El formar més massa òssia és molt important entre els nens

i adolescents perquè és en aquesta edat que els ossos creixen més. Els estudis

demostren que passar llargs períodes de temps amb poca o cap activitat física pot

resultar en pèrdua de la massa òssia, la qual cosa augmenta els riscos d'osteoporosi

o fractures dels ossos.

ESQUELET AMB PASTA

Aquesta activitat consisteix en què els alumnes de primària realitzen un esquelet amb pasta

per a assolir els principals ossos de l’esquelet humà.

Material:

- Diferents tipus de pasta com macarrons, fideus fins, fideus de fideuada i llaços.

- Plantilles de goma Eva a mida A4.

- Cola blanca.

- Pinzells.

- Imatges del crani.

- Recipients de plàstic.

PROJECTE NATURA

Página 41

Procediment:

- Vam situar als alumnes en grups de quatre o cinc xiquets perquè l’activitat fora més

divertida per a ells i més senzilla de portar a terme per a nosaltres.

- Després cada xiquet va agafar la pasta necessària per a realitzar el seu esquelet: un

pinzell, una imatge del crani humà, i un recipient de plàstic per a cada grup.

- En la pissarra els dibuixàrem com havien de posicionar la pasta perquè més o menys a

tots els alumnes els quedés un esquelet realista. Encara així, els vam deixar que

utilitzaren la seva imaginació a l’hora de posar els braços i les cames.

Fí del portfoli

5. CONCLUSIONS I VALORACIÓ DEL PROJECTE

Principals conclusions extretes per l´equip en el procés d’elaboració del projecte

El treball en equip és el que ha fet possible este projecte. Han sigut moltes hores de dedicació però la satisfacció que hem sentit al anar a les escoles o fer de professors dels alumnes de 4t d’ESO, ha sigut molta. Hem gaudit de en totes les fases, especialment quan van anar al departament de genètica convidades per Salvador Herrero. Si hem de destacar alguna cosa, ens ha semblat una experiència molt enriquidora pel fet de poder transmetre la nostra passió per la ciencia. Algunes coses poden millorar. Mentre redactàvem el treball per a les escoles, ens vam adonar que probablement l’explicació els podria resultar un poc extensa i dificultosa, acord a què havien aprés en els cursos anteriors. Creiem que ho va salvar dur a terme una explicació interactiva en la qual els alumnes foren els protagonistes i d’aquesta manera captar així la seua atenció. El que volíem aconseguir des de un principi era que aprengueren uns determinats conceptes eixint-se’n de la metodologia tradicional de les classes. Per aquesta raó vam decidir realitzar l’activitat de la pasta i les tauletes.

Conclusions dels alumnes:

Els alumnes de biologia i geologia de 4t d’ESO han gaudit molt de les activitats pràctiques de l’escena del crim. Creuen que és molt més fàcil aprendre els continguts que hem

PROJECTE NATURA

Página 42

treballat d’aquesta forma, com si fos una vertadera investigació. Els encanta la ciència forense i veuen les sèries de televisió de crims i ara són més conscients de que cal tenir una formació important per a ser un bon professional.

Proposen com a millora que la història tinga un poc més intriga i misteri, dissenyat un joc de rol on els mateixos alumnes de 4t poguesen ser els sospitosos del crim. Haurem de pensar seriosament en aquesta proposta!

En quant als alumnes de primària, ens han demostrat que han gaudit molt de les activitats en que han participat. Han hagut comentaris de “he aprés més en aquesta estona que quan ho vaig estudiar” o “jo crec que serè cirugiana”. Es veu que hem despertat les vocacions relacionades en la ciència. I volen que tornem prompte a fer alguna cosa similar.

Conclusions de l’equip docent:

La professora de biologia del nostre centre valora molt positivament la capacitat que hem tingut de treballar en equip i complementar-nos en totes les fases del projecte. La recreació de l’escena del crim ha permet despertar l’interés dels alumnes de quart d’ESO i ha sigut molt més senzill descriure la teoria i les indicacions per a realitzar els diferents anàlisis forenses. Considera que és un bon mètode per a introduir conceptes de biologia, relacionats directament o no amb la ciència forense.

Com a suggerències de millora, relacionar un poc més la història del crim amb les evidències en el moment del seu anàlisi. De vegades no quedava molt clara la relació entre el treball de laboratori i la conclkusió respecte al crim al qual s’havia arribar.

Els mestres de les dos escoles que han participat al projecte, consideren molt motivadores les activitats realitzades per a facilitar als alumnes de primària l’aprenentatge dels continguts sobre l’esquelet humà. Valoren molt positivament la participació directa dels xiquets i les xiquetes, així com el canvi d’activitat proposada que trencava el ritme i impedia que s’aborriren o desconnectaren. També consideren molt bona iniciativa la interacció entre alumnes de diferent nivell acadèmic, com som nosaltres, alumnes de batxillerat i els xiquests, alumnes de primària.

Respecte a les suggerències de millora, ens han comentat que probablement aquesta activitat s’hauria de realitzar a nivell de 4t de primària, abans de donar els continguts que nosaltres hem treballat i perquè les activitats cridaríem moltíssim l’atenció d’aquesta edat.