IES RAMON MUNTANER

CURS 2009-2010

SOL.LICITUD DE PROJECTE DE FORMACIÓ EN CENTRE

INTEGRACIÓ DE LES TIC AL PROCÉS D'ENSENYAMENT/APRENENTATGE I

APLICACIÓ A L'ENFOCAMENT COMPETENCIAL

Elaborat per Laura Santacruz i Manuel Cardeñosa

1

1. Breu anàlisi de la realitat del centre que justifique la presentació del projecte

En l'actualitat hi ha una sèrie de factors que conformen la realitat de l'IES Ramon Muntaner. Es tracta de:

• La gran diversitat de l’alumnat.

• L'index de fracàs escolar i d' abandonament.

Es percep també una desmotivació generalitzada davant d'un sistema que l’alumnat percep allunyat dels seus interessos i necessitats.

• Les grans mancances detectades en l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per part de l'alumnat i del professorat en la vida escolar.

En aquest sentit, ni el professorat ni l'alumnat no són nadius digitals; a les aules l'ús de les noves tecnologies és dut a terme per una mínima part dels docents i, en general, tan docents com alumnes, limiten la seua activitat digital a l'ús del correu electrònic i les xarxes socials.

• Escasedat d'hàbits vinculats al desenvolupament de dinàmiques culturals i d'enriquiment humanístic.

Com ja reflecteix el mateix Projecte Educatiu de Centre (PEC), quant a les pràctiques culturals de l'ambient familiar de l'alumnat del centre, d'una banda, la lectura és anecdòtica: premsa i llibres es consumeixen amb una freqüència inferior a la setmanal; i d'una altra, els alumnes empren majoritàriament el seu temps d'oci amb els amics, els videojocs, l'ús lúdic d'internet, la música, la televisió i el cinema, i per aquest ordre.

Parell amb això trobem un molt baix nivell de participació (11.7%) en associacions (falles, banda de música, grup de teatre...).

Finalment, un 40% de l'alumnat participa en activitats extraescolars (acadèmies, esport, classes de reforç...).

A aquestes tendències cal afegir el fet que les famílies únicament perceben la vessant lúdica d'internet i les noves tecnologies i no són conscients del potencial educatiu d'aquestes.

2. Temàtica del treball

Aquest Pojecte de Formació en Centres (PFC) pretén integrar les TIC en el procés d'ensenyament/aprenentatge i explorar el potencial d'aquestes per tal d'introduir l'enfocament competencial al centre. De manera que es millore la qualitat dels aprenentatges dels alumnes, que es potencie la comunicació amb les famílies i la participació d'aquestes en els procesos d'ensenyament/aprenetatge de l'alumnat i que, des del centre es contribuesca a l'alfabetització TIC de l'entorn.

3. Objectius del projecte

2

1. Competenciar digitalment la comunitat educativa del centre

El projecte OCDE-PISA defineix l'alfabetització TIC com "l'interés, les actituts i les habilitats dels individus per tal d'utilitzar de forma adequada la tecnologia i les eines de comunicació per accedir, utilitzar, integrar i avaluar la informació, construir nou coneixement i comunicar-se amb altres amb la finalitat de participar de forma efectiva en la societat" (van Joolingen, 2003)

Aquesta definició ens marca el que l'alumnat ha d'assolir pel que fa a l'alfabetització digital. És, per tant, el que el professorat ha d'ésser capaç de treballar i transmetre. I per tant, són les competències en les quals ha d'ésser format. En conseqüència, aquest PFC pretén formar el professorat en l’ús de les noves tecnologies i en la integració d’aquestes en la tasca docent, no només com un mitjà de millora qualitativa dels processos d’ensenyament-aprenetatge i dels consegüents aprenetatges de l’alumnat, sinó també com un mitjà per transformar aquest procés en un intercanvi actiu, que genere coneixement i establesca relacions de qualitat entre tots els membres implicats, atés que, com afirmen, a la revista Telos, d’una banda, José Cea Jiménez:

El siglo XX presenció un desarrollo espectacularmente rápido de unas tecnologías en particular: las Tecnologías de la Información y la Comunicación (en adelante TIC). Las TIC han resultado ser un importante catalizador del progreso experimentado por las sociedades durante el último siglo y el origen de los profundos cambios que están transformando nuestras vidas y la economía mundial a comienzos del siglo XXI. Y si esto es así, en gran medida es porque han demostrado ser una poderosa herramienta para incrementar la eficacia de la transmisión global del conocimiento; transmisión que incluye las actividades relacionadas con la educación.

I de l’altra, José Manuel Pérez Tornero:

Por primera vez en la historia de Europa, se introduce en la regulación del sistema mediático la necesidad de «…promover en todos los sectores de la sociedad (…) las habilidades, los conocimientos y las capacidades de comprensión [que permitirán a los ciudadanos] utilizar con eficacia y seguridad los medios». De este modo –según establece la directiva– «las personas competentes en el uso de los medios podrán elegir con conocimiento de causa, entender la naturaleza de los contenidos y los servicios, aprovechar toda la gama de oportunidades ofrecidas por las nuevas tecnologías de la comunicación y proteger mejor a sus familias y a sí mismas frente a los contenidos dañinos u ofensivos

Així, una de les característiques emergents de la nostra societat és la necessitat de manejar, de manera continuada ,informació, saber on i com buscar-la, quina de la que s'ha trobat és rellevant per a una determinada situació, com aplicar-la a una situació concreta, particular i personal, com compartir-la amb d'altres persones amb semblants interessos als nostres, com crear de manera col·laborativa noves informacions per a aquestes situacions, com fer visible aquesta nova informació, etc.

Com mostren els dos autors suara citats, el potencial de les eines TIC està canviant tant els processos econòmics com els socials, i l'escola no pot restar enrere, principalment per dos motius: el primer és l'obligació que té el sistema educatiu de formar els ciutadans en tots aquells camps que siguen necessaris per a poder deenvolupar una vida plena en societat, i el segon, és l'immens potencial de les TIC en el context educatiu.

Aquesta realitat ha estat assumida per l'administració educativa a diferents nivells (des del

3

nivell europeu fins al de la comunitat autonoma) en incloure dins de les competències que tot ciutadà ha de posseir, la referida al tractament de la informació i la competència digital, que enfasitza el paper que aquestes tecnologies tenen en el desenvolupament de capacitats com ara l'aprenetatge autònom, crític i refelexiu. Per això, és fonamental l'ús transversal d'aquestes tecnologies al llarg del currículum, en les diferents àrees i assignatures. Cosa que serà possible si l'alumnat i el professorat del centre disposen de les habilitats necessàries per al maneig de les TIC i per a la inclusió d'aquestes en les programacions i el disseny de les assignatures impartides. Sobretot, si tenim en compte les possibilitats d'interdisciplinarietat i col·laboració entre alumnes i professors, fet que afavoreix el treball comú en relació a les competències bàsiques.

En aquesta línia, l'ús adequat de les TIC afavorirà la interacció entre els diferents membres de la comunitat educativa, de manera que es generarà així una veritable comunitat d'aprenetatge, oberta a l'exterior i en contacte tant amb el seu entorn immediat com amb els mediat i global.

2. Atendre adequadament la gran diversitat del centre

De la pràctica diària es deriva la dificultat d'atendre permanentment la diversitat d'alumnat present a les nostres aules. No són poques les ocasions en què el professorat no pot atendre de manera contínua i personalitzada, els diferents perfils que presenten els alumnes. La preparació de diferents tipus d'activitats que donen reposta a les necessitats educatives especials és una de les opcions per atendre-la. L'ús de les TIC pot facilitar aquest treball, a banda de permetre desenvolupar altre tipus d'activitats, obertes i autoavaluables que faciliten l'alumnat portar-les a terme amb l'aprofundiment, la temporalització i l'acompliment d'objectius adients.L'ús adequat de les diferents eines TIC permetrà el professorat desenvolupar aquest tipus de tasques, més enriquidoras i ajustades al desenvolupament personal del diferent tipus d'alumnat del centre. A tall d'exemple: http://www.slideshare.net/guest602996/planteamiento-tic-en-la-atencin-a-la-diversidad-presentation

3. Promoure l'autonomia de l'alumne i desenvolupar-hi la competència bàsica d'aprendre a aprendre

Volem destacar també la necessitat d'integrar en el nostre procés d'ensenyament/aprenentatge l'ús de les TIC com eines que, una vegada assolides per l'alumnat al llarg del seu pas pel sistema educatiu,li permetrà dur a terme, de forma autònoma, una activitat d'autoaprenentatge i actualització constant al llarg de la seua vida, capacitat d'aprendre a aprendre, bàsiques en el present i futur de les societats fonamentades en la informació i la comunicació, en les quals tots els ciutadans han de participar com a iguals, com indica la propia UE amb l'estratègia de Lisboa, la declaració de Riga i la iniciativa i2010 (Junge i Hadjivassiliou, 2009). Aquest objectiu no pot afrontar-se sense la necessària formació prèvia del profesorat.

4. Rendibilitzar, prestigiar i visibilitzar la tasca del professorat

L'ús de les TIC en els processos d'ensenyament/aprenetatge és altament motivant en el professorat, que hi veu un mitjà d'exercir el seu treball d'educador/mediador entre l'alumne i

4

el coneixement ja que es troba, de manera continuada, en un procés investigador, generador i transformador del coneixement global, cosa que li permet superar certa "frustració docent" provocada per la impossibilitat de dotar de significat la pròpia tasca tal com s'ha desenvolupat en la percepció que en tenen els alumnes dels nostres dies. Això dota de major vàlua la seua tasca professional. Al seu torn, no hem d'oblidar que és també altament motivant en l'alumnat, que s'hi troba còmode en l'ús de les noves tecnologies perquè hi veu la seua quotidinaeïtat i per tot allò que li permeten assolir.

4. Els continguts del treball i la seua relació amb el Projecte Educatiu i les programacions didàctiques

Aquest projecte es relaciona amb dues de les notes d'identitat descrites en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) La primera d'aquestes notes d'identitat i els objectius que la concreten són el fet que l'institut es compromet a promoure la utilització d'una metodologia activa, que desenvolupe l'esperit crític i investigador en el conjunt de la comunitat educativa, i que afavoresca l'autonomia dels alumnes.

OBJECTIUS:

Fer que alumnes i professors siguen corresponsables en aquest procés. Aconseguir un canvi d'actitud i de treball en alumnes i professors que promoga l'aprenetatge significatiu.

Així, en l'àmbit pedagògic, entenem per metodologia activa aquella en què l'alumne i el professors són subjectes del procés educatiu i:

• Es desenvoluparan tasques motivadores que siguen significatives per a l'alumne. • Es facilitarà la investigació i la posada en pràctica dels coneixements adquirits. • S'estimularà els alumnes amb situacions problemàtiques, mitjançant tasques assequibles. • Es posarà en joc l'esforç personal de reflexió, que permetrà estimular la capacitat crítica de l'alumne. • Es potenciarà el treball autònom, de manera que això porte l'alumne a l'autoaprenentatge. • En la programació figuraran objectius assequibles, activitats precises, fases de realització del trebal, crítica i avaluació d'aquest.

I, en l'àmbit de govern institucional, les autoritats educatives i del mateix centre facilitaran la consecucció dels objectius esmentats tot potenciant:

• la biblioteca d'aula • la biblioteca general i específica a l'abast d'alumnes i professors. • la figura del professor-tutor • l'ús de l'aula d'informàtica, els laboratoris de ciències experimentals i d'idiomes per tal de portar a terme un ensenyament actiu.

5

En aquest sentit, tota la investigació didàctica al voltant de l'ús de les TIC dóna suport al fet que l'ús d'aquestes eines potencia les intencions indicades en aquesta nota d'identitat. L'ús de les TIC potencia el model constructivista d'ensenyament/aprenentatge. En paraules de Jordi Adell:

La Internet es un recurso didáctico de primera magnitud. Pero su uso está mediado por nuestras prácticas e ideas sobre cómo se produce el aprendizaje y cómo podemos contribuir los docentes en este proceso. Un entorno constructivista favorece su integración en el currículum. Jonassen (1995, citado por Dias, 1999) ha resumido las características de los entornos de aprendizaje en los que es más sencillo integrar la Internet:

- aulas activas, en las que los estudiantes participan en la elaboración de la información relevante;- aulas constructivas, en las ideas nuevas se integran en los conocimientos previos y se promueve la construcción de nuevos significados;- aulas colaborativas, en las que una comunidad de aprendizaje anima a que cada miembro contribuya a las metas del grupo y al aprendizaje de los demás compañeros;- aulas en las que se realizan actividades intencionadas, en las que los estudiante persiguen objetivos en los que, a su modo, han participado y que está claramente formulados;- aulas conversacionales, en las que el intercambio de ideas es permanente;- aulas personalizadas, en las que las actividades y proyectos tienen mucho que ver con la realidad diaria que rodea la escuela;- aulas reflexivas, en las que se reflexiona sobre lo que se aprende y cómo se aprende y sobre lo que vale la pena aprender. (Adell,2004)

La segona de les notes d'identitat del PEC amb què es relaciona aquest PFC és el fet que el centre potenciarà l'atenció a la diversitat per contribuir a fer que tot l'alumnat tinga les mateixes oportunitats d'integració social i cultural, de manera que esdevé un compromís impartir una formació bàsica per a tots i màxima per a cada un.

OBJECTIUS:

En l'àmbit pedagògic:

• Ajudar els alumnes a superar les dificultats d'aprenetatge adaptant-nos a les seues característiques i limitacions. • Procurar fer partícip el grup de les característiques especials de cada alumne i de les seues limitacions. • Potenciar la realització de les adaptacions pedagògiques, ja siguen del currículum o d'accés a aquest pertinents per al desenvolupament integral de l'alumne. • Potenciar les activitats en què puguen participar tots els alumnes en situació tan igualitària com siga possible en funció de les seues possibilitats.

En l'àmbit de govern institucional:

• l'institut procurarà adequar les instal·lacions i dotar el centre dels materials adequats per eliminar les barreres que dificulten el desenvolupament integral de cada alumne.

6

En aquest punt insistim en allò que ja ha estat dit als objectius del projecte sobre el paper que les TIC representen en l'atenció a la diversitat de l 'alumnat. Afegir però, que "El potencial que ofereixen les TIC per aconseguir la inclusió total de tot l'alumnat al sistema educatiu pasa pel paper central del profesorat a l'hora de capitalitzar aquestes oportunitats" (Benigno et al, 2009).

I aquesta capitalització és impossible sense la formació adequada.

5. Proposta del pla de treball:

• Evidència i reflexió sobre la manera com les TIC poden millorar qualitativament la tasca docent, especialment pel que fa al treball col·laboratiu.

• Reflexió i concrecio dels usos d'aquestes i de la relació d’aquestes amb les diferents competències.

• Presentació de les eines i aplicacions en què el professorat ha de competenciar-se.

• Acord d’implantació de dinàmiques TIC.

• Valoració de l'existència d'una xarxa de blogs educatius i organitzatius al centre.

• Col·laboració amb les famílies en la integració de les TIC al procés d'ensenyament/aprenentatge.

• Creació d'una comunitat d'aprenentatge.

5.1. Metodologia de treball

Dona't que es tracta d'un curs per competenciar al professorat en les TIC, la millor metodologia és aquella que permeta una inmersió TIC el més efectiva possible. Per tant, al llarg de tot el procés de formació d'aquest pla, a l'aplicació al procés d'ensenyament/aprenentatge i a la seua evaluació, seràn utilitzades eines TIC. Amb aquestes es potenciarà el treball col·laboratiu, la formació horizontal i l'autoformació, presencial i en xarxa. La participació es portarà a terme utilitzant sempre serveis web que requerisquen l'autenticació dels usuaris, com forma d'introduir el tractament de la privadesa i de la identididad digital.

5. 2. Organització interna dels participants

L'organització dels participant variarà segons el moment de desenvolupament del PFC. Es passarà d'un petit grup de dos professors encarregats de la formació inicial de la resta dels participants, a la formació de grups de coordinació que donaran resposta a les diferents etapes del programa:

7

• Formació inicial del professorat: dos membres del claustre s'encarregaran de les tasques docents, preparant els materials i donant la formació incial precisa en TIC.• Inclusió de les TIC, a través de les competències bàsiques, a les programacions dels diferents departaments i programes: aquests dos membres del claustre actuarien com a coordinadors juntament amb persones que pertanyen als diferents departaments didàctics i programes del centre. • Desenvolupament de les activitats TIC: un grup de coordinació s'encarregarà d'atendre les dificultats en la preparació metodològica de les activitats en què s'utilitzen TIC i donaran suport a les noves necessitats que apareguen al llarg del curs.• Formació de les famílies: membres del claustre coordinaran les sessions de formació, part de les quals es farien amb el suport de docents externs al centre.

5. 3. Temporalització i seqüenciació

• Setembre: curs de formació del professorat. • Octubre: inclusió de l'ús de les TIC a les programacions dels departaments i els diferents programes del centre com a recurs i amb exemples de possibles eines a utilitzar (blog, wiki, mapes, marcadors, videos, imatges,etc.). Preparació de la "sala d'exposicions" virtual.• Octubre-Desembre: desenvolupament de les activitats plantejades; plantejament i desenvolupament de noves activitats.• Novembre: taller de formació de pares.• Desembre: avaluació i proposta de millora.• Gener-Març: inclusió de les propostes de millora i disseny , desenvolupament i aplicació de noves activitats. • Març: avaluació i propostes de millora. • Abril-Juny: inclusió de les propostes de millora; disseny, desenvolupament i aplicació de noves activitats. • Juliol: avaluació. Valoració final de la comunitat educativa del nivell d'ús i efectivitat de les TIC al procés d'ensenyament/aprenentatge. • Octubre-Juny: elaboració del banc d'activitats de matemàtiques i llengües.• Novembre-Juny: desenvolupament de la "sala d'exposicions" de treballs.

5.3.1 Docència directa

Pel que fa a la docència directa, es distribuirà en:

- 15% de l'horari (4,5 hores) destinades a la formació de pares , la qual tindrà lloc, aproximadament, al mes de novembre

- 15% de l'horari (4,5 hores) destinades a formació del professorat al llarg del primer trimestre del curs

La finalitat d'aquesta docència directa és dotar, tant als pares com al professorat, de coneixements al voltant de la seguretat del funcionament a la xarxa i orientar-los a l'hora de conduir i acompayar els fills al llarg de la seua tasca en la xarxa

5. 4. Activitats

• Elaboració de protocols per part del profesorat del centre, que permeten una selecció i

8

ús efectiu dels recursos TIC. • Elaboració d'un banc d'activitats que permeta l'alumnat amb mancances concretes de competència lingüística i comunicativa, treballar i repassar de forma autònoma (aquest recurs aniria adreçat a alumnat sense nee però amb algun tipus de desnivell acadèmic) • Creació d'una "sala d'exposició" virtual on els diferents departaments i programes del centre puguen penjar treballs de l'alumnat amb la finalitat de donar difusió al que es fa al centre i que el treball de l'alumnat puga servir també com material de formació informal a la resta del seu entorn. • Creació col·laborativa d'un fons de recursos educatius al centre.• Curs de formació del profesorat (formació concreta i localitzada en el temps). • Curs de formació per a pares.

6. Avaluació del desenrotllament del projecte: fases, agents, criteris, instruments i indicadors

Es pot consultar a aquest mateix document ací, o a internet ací

7. Altres observacions

Les eines a utilitzar al llarg del projecte apareixen esquematitzades en el següent mapa

9

La bibliografia utilitzada a la redacció d'aquest document és la següent:

- Junge, Kerstin and Hadjivassiliou Kari (2007). What are the EU and member states doing to address digital literacy? eLearning Papers, no 6. ISSN 1887-1542 http://www.elearningeuropa.info/out/?doc_id=13228&rsr_id=14196 - Cea Jiménez, J. (2008). TIC y Educación: Binomio virtuoso. Revista TELOS, nº77 http://www.telos.es/articulotribuna.asp?idarticulo=1&rev=77 - Pérez Tornero, J.M. (2009). El nuevo horizonte europeo de la alfabetización mediática. Revista TELOS, nº79 http://www.telos.es/articulotribuna.asp?idarticulo=1&rev=79 - Adell, J. (2005). Internet en educación. Comunicación y Pedagogía, 200 http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wpcontent/uploads/docs/Comunicacion_y_Pedagogia(2004).pdf

10

11