PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA …argentona.cat/media/3610.pdf · AN.es....

AJUNTAMENT D’ARGENTONA

PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA

DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA VISAT Nº 2009014528 (23 OCTUBRE 2009)

Plaça Nova, s/n. 08310 Argentona

1.M MEMÒRIA

2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS-PRESSUPOST

4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte C/ Urgell núm. 239 2n 6a – 08036 Barcelona

Tel. 934 30 76 71 Fax 934 19 71 E-mail: [email protected]

juny 2009

PROJECTE EXECUTIU SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA


ÍNDEX DEL DOCUMENT 1.M MEMÒRIA

MD. Memòria descriptiva

MC. Memòria constructiva

CN. Compliment de la normativa

AN. Annexes AN.cq. Control de qualitat

AN.ccte. Pla de control del Codi Tècnic de l’Edificació AN.es. Estudi bàsic de seguretat i salut AN.pm. Manual d’ús i manteniment AN.gr. Estudi gestió de residus

2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

Plec de condicions generals i condicions tècniques per unitat d’obra Plec de condicions tècniques particulars

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST 4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

1.M MEMÒRIA

PROJECTE EXECUTIU SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA


ÍNDEX DE LA MEMÒRIA MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 Objecte del document 1.01 Objecte del projecte 1.02 Agents

MD.2 Informació prèvia

MD.3 Descripció del projecte 3.01 Descripció de la solució adoptada 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics 3.03 Definició geomètrica 3.03.1 Relació superfícies d’actuació

MD.4 Prestacions de l’edifici

MD.5 Resum de característiques econòmiques

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.1 Revestiment fals sostre sala

CN. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

AN. ANNEXES

AN.cq. CONTROL DE QUALITAT

AN.ccte. PLA DE CONTROL DEL CODI TÈCNIC D’EDIFICACIÓ

AN.es. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

AN.pm. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

AN.gr. ESTUDI GESTIÓ DE RESIDUS

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 OBJECTE DEL DOCUMENT

1.01. OBJECTE DEL PROJECTE

El present projecte s'inscriu en necessitat de dotar de l’equipament escenotècnic i adequació de les recomanacions incloses en informe acústic, del teatre municipal d’Argentona, situat a la parcel·la definida per la Plaça Nova, Avinguda Puig i Cadafalch i Mates, Carrer de les Parres i dona mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est, encàrrec de l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA. L’objectiu de la propietat és el de dotar de l’equipament escenotècnic del Teatre, el paquet complert de l’equipament consta de:

• Adequació del projecte construït en funció de les recomanacions incloses en l’informe acústic existent en referència a: - badalots de sortides laterals de sala - doble porta accés escenari - verificació sistema clima sala pendent de la posta en marxa, en funció del resultat es podrà

determinar si cal fer correccions - sostre sala platea

• Definició del projecte escenotècnic amb especial referència a:

- equipament de la platea amb grades retràctils i butaques - construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra - construcció del paviment registrable de part de l’escenari - construcció del pont de llum, sostre acústic i sostre tècnic de la sala - equipament escènic del sostre tècnic - el tancament amb tallallums de les claraboies de la mateixa sala - cortinatges de les galeries laterals de la sala - escenari - equipament de l’escenari amb barres, corrioles, motors de barres i el seu tractament acústic - redefinició de l’ample de l’obertura de la boca de l’escenari, en funció de les necessitats dels

mecanismes del teló talla focs i del teló de boca - teló talla focs i teló de boca - equipament de les galeries de la caixa escènica. - equipament de la cabina de control - equipament elèctric - equipament de so i audiovisual

El present document desenvolupa al projecte executiu del sostre platea del Teatre “La Sala” d’Argentona.

1.02 AGENTS

Promotor

Empresa AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF P-0800900-C Representant per JOSEP MASO NOGUERAS NIF 38.763.601-E Adreça Carrer Ramon Par núm. 1 Municipi Argentona Codi Postal 08310

Redactor Arquitecte J. Francesc Guàrdia Riera NIF 37717833-H col·legiat 7812-3 Correu electrònic [email protected] Teléfon 93 430 76 71 Adreça Carrer Urgell núm. 239 Municipi Barcelona Codi Postal 08036

MD.2 INFORMACIÓ PRÈVIA

El Teatre “La Sala d’Argentona” és situat a la Plaça Nova, dins el casc urbà d’Argentona. L’accés principal és per l’esmentada Plaça Nova, i els accessos tècnics es situen lateralment a l’edifici, al Carrer de les Parres. L’edifici té tres de les seves quatre façanes lliures i la quarta és una mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est. Interiorment s’organitza en:

- Planta soterrani -2 (nivell -5.86m): Magatzems i locals d’instal·lacions situats sota el cos de l’escena i els seus annexes i serveis sota una part de la sala polivalent/platea.

- Planta soterrani -1 (nivell -1.96/-2.85m): Sala polivalent/platea, escenari, serveis, camerins i magatzem de l’escenari amb accés des de l’exterior, i a l’esquena de la sala hi ha una bateria de serveis de públic

- Planta baixa (nivell +0.00): Vestíbul d’accés al teatre, connectat amb la sala polivalent a través de llotges laterals a aquesta.

- Planta Primera (nivell +4.06/+5.60): Bar del teatre sobre el vestíbul, i llotges laterals sobre les mateixes de planta baixa. Rera l’escena hi ha els camerins i dutxes d’actors.

- Planta segona (nivell +7.81): Nivell tècnic amb galeries tècniques i cabina de control rera la sala polivalent.

Actualment l’obra civil corresponent al teatre està acabada, el volum de la sala està definit, la caixa escènica amb les galeries i la pinta està construïda. Les instal·lacions nomes estan pendents d’una posada en marxa per tal de verificar el seu correcte funcionament. Actualment l’edifici es troba tancat per manca d’equipament escenotècnic que es desenvoluparà per fases.

1a FASE. EXECUTADA. Nº VISAT 2006030005 (24 de novembre de 2006) • equipament de la platea amb grades retràctils i butaques • construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra • construcció del paviment registrable de part de l’escenari 2a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009012615 (23 de setembre de 2009) • projecte executiu pont de llum

3a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009012990 (30 de setembre de 2009) • projecte executiu teló tallafocs 4a FASE. PROJECTE VISAT Nº VISAT 2009014303 (20 d’octubre de 2009) • projecte executiu de l’adequació acústica

MD.3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 3.01 Descripció de la solució adoptada La proposta actual és una solució simple: un sostre fixe i un pont de llum penjat al mig de la sala. El sostre redueix el volum de la sala fins a unes dimensions acústicament correctes i dona una continuïtat visual des de la boca d’escena fins a la cabina de control. El pont de llum ha de permetre una il·luminació correcta de l’escenari i alhora de la mateixa sala. El sostre de la sala és un rectangle de 16 x 21 metres que seguint una geometria de triangles és subdivideix en múltiples plans per tal de donar a cada lloc l’alçada i la inclinació adequada. Alhora és modula segons el ritme de les encavallades de coberta i és penja d’elles. La topografia resultant integra els tres elements necessaris per al funcionament que conviuen en la platea, els quals son: la cabina de control (situada en aquest cas per sobre del nivell superior de la boca d’escena), el pont de llum (que haurà de quedar per sota del fals sostre i no interferir en les visuals entre la cabina de control i la boca d’escena) i la boca d’escena. Per a la seva execució s’empraran materials lleugers, que ens permetin l’adaptació topogràfica plantejada i no signifiquin una sobrecarrega estructural important. 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics a. Normatives de disciplina urbanístiques i ordenances municipals

• Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

b. CTE. Codi Tècnic de l’Edificació

c. LOE. Llei d’Ordenació de l’Edificació

3.03 Descripció geomètrica

3.03.1 Relació de superfícies d’actuació La superfície d’actuació és de 336,00 m². MD.4 PRESTACIONS DE L’EDIFICI

- El projecte complirà amb el R.D. 314/2006 del Codi Tècnic d’Edificació (BOE 28 de març de 2006), que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis, desenvolupades en els documents bàsics següents:

● CTE DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Els materials de revestiment del fals sostre de la sala compliran amb el DB SI 1 i tindran una reacció al foc del tipus B-s3,d0

● CTE DB SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ No és d’aplicació

● CTE DB HE ESTALVI D’ENERGIA No és d’aplicació

● CTE DB SE SEGURETAT ESTRUCTURAL

No és d’aplicació ● CTE DB SE-AR SEGURETAT ESTRUCTURAL ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ

No és d’aplicació ● CTE DB SE-C SEGURETAT ESTRUCTURAL FONAMENTS

No és d’aplicació ● CTE DB HS SALUBRITAT

No és d’aplicació i amb el compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. No és d’aplicació

- El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent i en general totes les disposicions d’obligat compliment, especialment aquelles relacionades amb qüestions de seguretat.

MD.5 RESUM DE CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES

SA.01 ESTRUCTURA BASE 33.238,82 31,60%

SA.02 SOSTRE POLIGONAL 24.566,94 23,35%

SA.03 FOLRAT TÈXTIL 16.199,59 15,40%

SA.04 CORRECCIONS ACÚSTIQUES 23.276,10 22,13%

SA.05 MESURES COMPLEMENTARIES 4.792,56 4,56%

SA.06 ESS 2.103,94 2,00%

SA.07 GESTIÓ DE RESIDUS 1.018,68 0,97%

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 105.196,63 100,00%

Despeses Generals 13,00% 13.675,56 Benefici industrial 6,00% 6.311,80

SUMA DE G.G. y B.I. 19.987,36

subtotal 125.183,99 IVA 16,00% 20.029,44

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 145.213,43

Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de :CENT QUARANTA-CINC MIL DOS-CENTS TRETZE EUROS AMB QUARANTA-TRES CÈNTIMS

IMPORT CONTROL DE QUALITAT 1.577,95 IVA 16,00% 252,47

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 1.830,42

Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de :MIL VUIT-CENTS TRENTA EUROS AMB QUARANTA-DOS CÈNTIMS

Argentona, juny de 2009

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arqte.

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.1 REVESTIMENT FALS SOSTRE SALA

El sostre de la sala es configura a partir de triangles, d’unes dimensions aproximades de 4 metres de base i 4 metres d’altura en planta, que mitjançant la seva posició en secció van configurant les facetes de la forma general del sostre, arribant a configurar una geometria optimitzada per a l'acústica de la sala i permetre la visió de l’escena des de la cabina de control. El sostre tindrà una cota horitzontal als laterals de les llotges, aconseguint una entrega neta, i s’aixeca cap al centre de la sala. En l’altra direcció arrencarà d’una cota baixa al front de l’escenari, per anar pujant, obtenint el punt més alt just al centre, on es situa el pont de llum, per a continuació baixar sensiblement, i garantir l’acústica del fons de sala, remuntant a l'extrem per deixar pas visual de la cabina de control. Per a l’execució del sostre es configurarà una estructura de base amb encavallades d’acer, amb tub de 40x40x3 mm amb arriostraments de perfil en L de 25x3 mm, col·locades en les dues dimensions, seguint el traç de les arestes dels triangles en planta, de manera de poder permetre ser penjats els triangles. Aquesta estructura anirà penjada de les encavallades superiors a la sala, en el seu perfil inferior d’HEB240, amb unions cargolades. El conjunt de l’estructura anirà pintada amb pintura epoxi bicomponent, de color gris fosc o negre. Aquests triangles estan formats per una estructura de suport metàl·lica soldada, formada per tubs rodons de 50x3mm perimetralment i arriostraments intermitjos de tub de 33,7x3 mm, amb escaires de rigidització a les cantonades de xapa d’acer. El conjunt de l’estructura anirà pintada amb pintura epoxi bicomponent, de color gris fosc o negre. Per a una òptima execució del sostre, aquest s’ha dividit en 5 trams, coincidint amb les trames estructurals de la pinta, per a poder ser muntat en superfície i a través de mecanismes auxiliars d’elevació provisionals penjats de les encavallades superiors ser elevat fins a obtenir la seva posició definitiva, on s’executaran els ancoratges definitius. Els triangles aniran folrats per la seva cara inferior amb una doble capa de tela tipus Precontraint 502S de 590 g/m² i Precontraint 832 de 850 g/m² de Ferrari o equivalent, plegada i cosida d’execució tipus tapisseria, amb ancorament per la cara superior, no vista. La tela tindrà el certificat de classificació al foc B-s1-d0, i serà resistent a la ruptura i desgarrament i presentarà una alta estabilitat dimensional. Es folrarà inferiorment a la pinta de la sala amb un sostre continu per a garantir el volum màxim òptim per l'acústica de la sala. Aquest s’executarà amb de llana de roca de densitat 120Kg/m³, i un gruix de 80 mm, en plaques rígides per a ser muntades amb perfileria d’acer fixat mecànicament a l’estructura inferior de la pinta. Inferiorment anirà acabat amb vel de color negre. Argentona, juny de 2009


CN. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

CN.1 COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA I DE LES ORDENANCES MUNICIPALS

• Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

1. Contractes Contractes de les Administracións públiques

RD legislativo 2/200 16.06 M. Hisenda (BOE 21/06/00). Correcció d’errades BOE 05/07/95

Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques

RD 1098/2001 M. Hisenda (BOE 26/10/01)

Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat

D 3854/70 31/12 M. Hisenda (BOE 16/02/71)

Fixació del percentatge de despeses previst en el Reglament general de contractació de l’estat

O 04/07/55 Dep. Sanitat i S. Social (DOGC 20/07/88)

2. Proyectes i direcció d’obres Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Registre de Materials de l’ITEC

O 26/06/96 (DOGC 05/07/96)

3. Amidaments, preus, terminis, revisions i classificació dels contractistes Establiment de les unitats legals de mesura

RD 1317/89 27/810 (BOE: 03/11/89). Modificació OM 15/10/87

Ordre Ministerial de 12 de juny de 1968

OM 12/06/68 (BOE: 25/07/68)

Costos honoraris de les diferents categories laborals

OM 14/03/69 (BOE: 28/03/69). Modificació OM 21/05/79

Formules de revisió de preus

D 3650/70 19.12 (BOE: 29/12/70)

Complement RD 2167/81 (BOE: 24/09/81)

4. Plecs de Prescripcions Tècniques Generals

Pliego de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 4 de Junio de 1973

Pliego de Condiciones Generales de la Edificación del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España de 1989

Pliego de Condiciones Generales de ‘ndole Facultativa del Consejo General de Arquitectos de España de 1986

Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de poblaciones

O.15.09.86 BOE 23.09.86

5. Normativa de seguretat i salut Disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican elRD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova elReglament dels Serveis de Prevenció, i elRD 1627/97, de 24/10, pel ques’estableixen les disposicions mínimes deseguretat i salud en les obres deconstrucció

Ordenança general de seguretat i higiene en el treball O 09.03.71 M. Treball BOE 16.03.71 Correcció d’errades BOE 06.04.71

Requisits mínims de seguretat i salut als llocs de treball RD 486/97 14.04 BOE 23.04.97

Ordenança de treball per a les indústries de la construcció, del vidre i la ceràmica (cap. XVI) O 28.08.70 M. Treball BOE 5, 7, 8, 9.9.70 Correcció d’errades BOE 17.10.70

Interpretació de diversos articles de l’ordenança BOE 28.11.70 i 05.12.70

Reglament de seguretat i higiene en el treball per a la indústria de la construcció O 20.05.52 M. Treball BOE 15.06.52

Modificació BOE 22.12.53

Prevenció de riscos laborals Llei 31/95 Cap d’Estat BOE 10.11.95

Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors en front al risc elèctric.

RD 614/01 08.06 M. Presidència BOE 21.06.01

Protecció de la seguretat i la salut dels treballadors exposats a riscos derivats d'atmosferes explosives en el lloc de treball

RD 681/03 12.06 M. Presidència BOE 18.06.03

Regulació de les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure RD 212/02 22.02 M. Presidència BOE 01.03.02

Serveis de prevenció de riscos laborals per al personal al servei de l’administració de la Generalitat D 312/98 1.12 DOGC 11.12.98

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 20 de abril de 1999, de la Dirección General de Industria y Tecnología"

Res. 28.07.00 M.Ciencia y Tecnologia BOE 08.09.00

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 25 de abril de 1996, por la que se regula las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual"

Res. 27.05.02 M.Ciencia y Tecnologia BOE 04.07.02

Ley de prevención de riesgos laborales Reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales

Ley 31/1995. 8/11 (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12/12 (BOE: 13/12/2003)

Reglamento de los servicios de prevención

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97).Modificacions: RD 780/1998. 30 abril (BOE:01/05/98)

Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

R.D. 486/1997. 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajadores

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentesbiológicos durante el trabajo

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores deequipos de protección individual

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equiposde trabajo

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo

R.D. 1316/1989. 27 octubre (BOE: 02/11/89)

Protección contra riesgo eléctrico

R.D. 614/2001. 8 junio (BOE: 21/06/01)

Instrucción técnica complementaria mie-apq-006. Almacenamiento de líquidos corrosivos R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

Reglamento de seguridad e higiene del trabajo en la industria de la construcción

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52)modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE:22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66)ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de1956

Reglamento general sobre seguridad e higiene andamios O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP.VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

Ordenanza del trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

Reglamento de aparatos elevadores para obras

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

Instrucción técnica complementaria mie-aem 2 del reglamento de aparatos de elevación y manutención referente a grúas-torre desmontables para obras.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

Normas complementarias del reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

6. Requisits bàsic de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/10/2008

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

7. Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

8. Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

9. Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE 14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99) 10. Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

11. Residus d’obra i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

12. Medi ambient

Prevenció i control integrats de la contaminació.

Llei 16/02 01.07 Cap d'Estat

BOE 02.07.02

Protecció del medi ambient atmosfèric Llei 38/72 22.12 Cap d'Estat BOE 26.12.72

Desenvolupament de la Llei 38/72 D 833/75 06.02 M. Planif. i Des.

BOE 22.04.75

Correcció d’errades D 833/75 BOE 09.06.75 Modificació D 833/75 D 547/79 20.02 M.

Indústria i Energia BOE 23.03.79

Modificació D 833/75 D 1613/85 01.08 Presid. Govern

BOE 12.09.85

Modificació art. 5 i 6 RD 1613/85 RD 1154/86 11.04 Presid. Govern.

BOE 19.06.86

Aplicació art. 11 Llei 38/72 RD 2512/78 14.10 Presid. Govern.

BOE 28.10.78

Complement i modificació RD 2512/78 RD 2826/79 17.12 Presid. Govern

BOE 20.12.79

Modificació parcial RD 1613/85 RD 1321/92 M. Corts i Secr. Govern

BOE 02.12.92

S'estableixen noves normes sobre la limitació de les emisions a l'atmosfera de determinats agents contaminants

RD 1088/92 11.09 M. Corts i Secr. Govern

BOE 30.09.92

Protecció de l’ambient atmosfèric Llei 22/83 21.11 Presid. Generalitat

DOGC 30.11.83

Desenvolupament Llei 22/83 de Protecció de l'ambient atmosfèric D 322/87 23.09 Dep. Governació

DOGC 25.11.87

Modificació parcial Llei 22/83 (disp. final 5ª.) Llei 7/89 05.06 Dep. Presid. DOGC 09.06.89

Modificació parcial Llei 22/83 (aptat.5 arat.10, art.11,12,13,16,17,18 i art. Nous)

Llei 6/96 18.06 Dep. Presid. DOGC 28.06.96

Avaluació de l’impacte ambiental RD legislatiu 1302/86 28.06 MOPU

BOE 30.06.86

Reglament per a l’execució del RD 1302/86 RD 1131/88 30.09 MOPU BOE 05.10.88 Ordenació, gestió i tributació de l'aigua Llei 6/99 Dep. Presid. DOGC 22.07.99 Avaluació de l’impacte ambiental RD 114/88 07.04 Dep.

Presid. DOGC 03.06.88

Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses D 2414/61 30.11 Presid. Govern

BOE 07.12.61

Correcció d’errades D 2414/61 BOE 07.03.62 Instruccions tècniques complementàries ITC per a l’aplicació del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

O 15.03.63 M. Governació BOE 02.04.63

Es regulen les emisions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'us a l'aire lliure

RD 212/02 22.02 M. Presidència

BOE 01.03.2002

Llei de residus Llei 10/98 21.04 BOE 22.04.98 Reglament per a l’execució de la Llei 20/86 RD 833/88 20.07 MOPU BOE 30.07.88 Modificació RD 833/88 RD 952/97 20.06 BOE 05.07.97 "Plan Nacional de Residuos de Construcción y Demolición 2001-2006" Res.14.06.01 M. Medio

Ambiente BOE 12.07.1

Correcció d'errades Res. 14.06.01 BOE 07.08.01 Text refòs de la llei d'aigües RDL 1/01 20.07 M.Medio

Ambiente BOE 24.07.01

Evacuació i tractament d'aigües residuals Llei 5/81 04.06 Dep. Presid. DOGC 10.06.81

Regulació de l'administració hidràulica a Catalunya. Modifica art. 2,3,4,5,12,13 i 15 de la Llei 5/81

Llei 17/87 13.07 Dep. Presid.

DOGC 27.07.87

Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua D 103/00 06.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.03.00

Es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista europea de residus.

O MAM/304/02 08.02 M. Medio Ambiente

BOE 19.02.02

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos (Amiant)

O 07.12.01 M. Presidència BOE 14.12.01

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos.

O 25.10.00 M. Presidència BOE 27.10.00

Programa de gestió intracentre de residus sanitaris O 07.07.93 Dep. Sanitat i S. Social

DOGC 21.07.93

Aprovació del procediment telemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de control i seguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció en el Registre de productors de residus industrials de Catalunya

O. MAB/329/2003 Dep. Medi Ambient

DOGC 25.07.03

Regulació de la gestió dels residus Llei 6/93 15.07 Presid. Generalitat

DOGC 28.07.93

Modificació de la Llei 6/1993 Llei 15/03 13.06 Presid. Generalitat

DOGC 01.07.03

Deroga la disposició final 2ª de la llei 6/1993 D 245/93 14.09 Dep. Medi Ambient

DOGC 22.10.93

Fonts de Gestió de Residus LLEI 16/03 Dep. Medi Ambient

DOGC 01.07.03

Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció D 201/94 26.07 Dep. Medi Ambient

DOGC 08.08.94

Modificació art. 5,6,11 del D 201/94 D 161/01 12.06 Dep. Medi Ambient

DOCG 21.06.01

Regulació de les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera

D 323/94 04.11 Dep. Medi Ambient

DOGC 16.12.94

Correcció d'errades D 323/94 DOGC 10.03.95 Incineració de residus RD 653/03 30.05 Dep. Medi

Ambient BOE 14.06.03

Aprovació del Programa General de Residus de Catalunya Resol 16.10.95 DOGC 06.11.95 Catàleg de residus de Catalunya D 34/1996 09.01 Dep. Medi

Ambient DOGC 09.02.96

Modificació art.3,5 i 6 D 34/96 i l'annex 1 D 1/97 D 92/99 06.04 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.04.99

Acreditació de laboratoris per a la determinació de característiques dels residus O 01.06.95 Dep. Medi Ambient

DOGC 30.06.95

Modificació de l'O 01.06.95 O 26.09.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 23.10.00

Disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats D 1/97 07.01 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.01.97

Gestió dels residus sanitaris D 27/99 09.02 Dep. Presid. DOGC 16.02.99 Procediment de gestió de residus D 93/99 06.04 Dep. Medi

Ambient DOGC 12.04.99

Deroga la disposició addicional 3ª del D 93/99 D 219/01 01.08 Dep. Medi Ambient

DOGC 07.08.01

Ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn Llei 6/01 31.05 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.06.01

Protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/02 28.06 Dep. Presid.

DOGC 11.07.02

Reglament sobre notificació de substàncies noves y classificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses

RD 363/1995 10.03 M. Presidència

BOE 05.06.95

Modificació RD 363/1995 RD 99/2003 24.01 M. Presidència

BOE 04.02.03

Modificació Annexos RD 363/1995 Decret 454/2004 del 14 de desembre 2004

O. PRE/2317/2002 16.09 M. Presidència

BOE 24.09.02

CN.2 COMPLIMENT DEL CTE I DECRET D’ECOEFICIÈNCIA 2.01 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE SEGURETAT

2.01.1 SEGURETAT ESTRUCTURAL

No és d’aplicació.

2.01.2 SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Els materials de revestiment del fals sostre de la sala compliran amb el DB SI 1 i tindran una reacció al foc del tipus B-s3,d0

2.01.3 SEGURETAT D’UTILITZACIÓ No és d’aplicació.

2.02 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE HABITABILITAT

2.02.1 SALUBRITAT/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA - DB HE 1 – Limitació de la demanda energètica


- DB HE 2 – Rendiment de les instal·lacions tèrmiques No és d’aplicació.

- DB HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


- DB HE 4 – Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària No és d’aplicació.

- DB HE 5 – Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


2.02.2 PROTECCIÓ ENFRONT AL SOROLL No és d’aplicació.

2.02.3 ESTALVI ENERGÈTIC/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA

No és d’aplicació. 2.02.4 FITXA D’ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS

EDIFICIS No és d’aplicació.

CN.3 COMPLIMENTS DELS REQUESITS FUNCIONALS 3.01 CRITERIS D’APLICACIÓ DELS DEPARTAMENTS No és d’aplicació. 3.02 CODI ACCESSIBILITAT I SEGURETAT D’UTILITZACIÓ (DB SU) No és d’aplicació.

3.03 ACCÉS ALS SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS, AUDIVISUALS I D’INFORMACIÓ No és d’aplicació. Argentona, juny de 2009


AN. ANNEXES

AN.cq. CONTROL DE QUALITAT

ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

1. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

2. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC

3. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC

4. MATERIALS UTILITZAT COM A AÏLLAMENT CONTRA EL FOC

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 15 dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

1. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES • L’acer que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la

memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Estructuras de acero en edificación” (NBE-EA-95). És a dir:

Classe (NBE-EA-95, art. 2.1.1): Sèrie (NBE-EA-95, art. 2.1.6.1): Tipus i ubicació indicats als plànols.

• Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (NBE-EA-95, art 3.1.5): • Criteri de divisió de lots (NBE-EA-95, art. 2.1.5.2 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

• Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

• Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer, segons que s’indica a l’article

2.1.5.1 de la NBE-EA-95. Operatius:

• Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació, segons que s’indica a l’article 2.1.6.2 de la NBE-EA-95.

• Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s’ajusten al que s’indica a

l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

• Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s’ajusten al que s’indica a l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes referenciades entre parèntesi:

• Límit elàstic (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Resistència a tracció (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Allargament fins trencament (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Doblegat sobre mandrí (UNE 7472/89) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Resiliència (UNE 7475-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) • Estat de desoxidació (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75, UNE 7349/76) (NBE-

EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE 7029/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de sofre en colada i producte (UNE 7019/50) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE 36317-1/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) • Contingut de silici en colada i producte (UNE 7028/1 R75) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7) • Contingut de manganès en colada i producte (UNE 7027/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7) • Duresa Brinell (UNE 7422/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.8)

2. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC • El material que s’utilitzarà com a aïllament tèrmic en l’execució de l’obra tindrà les característiques

que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure taula 2 de la NRE-AT-87 o taula 2.8 de la NBE-CT-79)

Tipus de material (mantes, plafons, morter projectat ...): Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, EPS, XPS, argila expandida, perlita, escuma de poliuretà, suro ...): Densitat aparent: Conductivitat tèrmica: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CT-79, annex 5.2.2): Altres característiques (NBE-CT-79, annex 5.1):

• Divisió en unitats d’inspecció (apartat 5.2.3 de l’annex 5 de la NBE-CT-79 o la que defineixi

l’aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

• Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.

• Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s’especifica les dimensions i

toleràncies, segons que s’indica en l’apartat 5.1.6 de l’annex 5 de la NBE-CT-79. • Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda

mitjançant la comprovació de l’etiquetat, segons que s’indica en l’apartat 5.1.7 de l’annex 5 de la NBE-CT-79.

• Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb la

garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s’indica a l’apartat 5.2.2 de l’annex 5 de la NBE-CT-79.

Operatius:

• Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis:

• Conductivitat tèrmica (UNE 53037/76) • Densitat aparent (UNE 53144/69; 53215/71; 56906/74) • Permeabilitat al vapor d’aigua (UNE 53312/76) • Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 7405/76; 82205/78) • Absorció d’aigua per volum (UNE 53028/55)

3. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC • El material que s’utilitzarà com a aïllament acústic en l’execució de l’obra tindrà les característiques

que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Condiciones acústicas en los edificios” (NBE-CA-88). És a dir: (veure annex 4 de la NBE-CA-88)

Tipus de material (mantes, plafons...): Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, suro, ...): Densitat aparent: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CA-88, annex 4.6.2): Altres característiques (NBE-CA-88, annex 4.2.2):

• Divisió en unitats d’inspecció (apartat 4.6.3 de l’annex 4 de la NBE-CA-88 o la que defineixi

l’aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

• Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.

• Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s’especifica les dimensions i

toleràncies, segons que s’indica en l’apartat 4.4 de l’annex 4 de la NBE-CA-88. • Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda

mitjançant la comprovació de l’etiquetatge, segons que s’indica en l’apartat 4.5 de l’annex 4 de la NBE-CA-88.

• Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb la

garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s’indica en l’apartat 4.6.2 de l’annex 4 de la CA-88.

• Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica els resultats dels assaigs

d’aïllament acústic de la solució constructiva, per tal de justificar la fitxa de compliment de la NBE-CA-88 sense necessitat de fer assaigs a l’obra.

• Es comprovarà que el material rebut a l’obra coincideix amb el producte del qual s’han fet tots

els assaigs. Operatius:


• Aïllament a soroll aeri (UNE 74040/84) • Aïllament a soroll d’impacte (UNE 74040/84) • Materials absorbents acústics (UNE 74041/80) • Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 85208/81)

4. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT CONTRA EL FOC • El material que s’utilitzarà com a aïllament contra el foc en l’execució de l’obra tindrà les

característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Condiciones de protección contra incendios en los edificios” (NBE-CPI-96). És a dir: (veure art. 13 de la NBE-CPI-96)

Tipus de material (plaques, morters, pintures intumescents, pintures o vernissos ignífugs...): Gruix: Classe de reacció al foc exigida: Toxicitat: Segell o Marca de Qualitat: Altres característiques:

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

• Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte mitjançant la comprovació de l’albarà.

• Es controlarà que el fabricant o importador garanteix les característiques requerides per al

compliment de la NBE-CPI-96, mitjançant documents que recullin els resultats dels assaigs necessaris (NBE-CPI-96, art. 17.2 i 17.3). Aquesta documentació haurà de tenir una antiguitat inferior a 5 anys (NBE-CPI-96, art. 17.3.4).

• Quan un material hagi estat objecte de tractament d’ignifugació amb posterioritat a la seva

fabricació, es comprovarà que els documents que recullin els resultats dels assaigs realitzats en el laboratori mencionin explícitament que el material ha estat sotmès a un envelliment previ coherent amb el seu ús, abans d’obtenir la classe de reacció al foc, M, segons que s’indica a l’article 17.2.2 de la NBE-CPI-96.

• Es comprovarà que el material rebut a l’obra coincideix amb el producte del qual s’han fet els

assaigs. Operatius:


• Classe de reacció al foc dels materials de construcció (UNE 23727/90 1R) • Resistència al foc de les estructures i elements de la construcció (UNE 23093/81 1R) • Resistència al foc d’elements de construcció vidriats (UNE 23801/79) • Resistència al foc de portes i altres elements de tancament de forats (UNE 23802/79) • Estabilitat al foc de les estructures d’acer protegides (UNE 23820/93 EXP)



AN.ccte. PLA DE CONTROL DEL CODI TÈCNIC D’EDIFICACIÓ

DOCUMENT 1. CONDICIONS I MESURES PER A L’OBTENCIÓ DE LES QUALITATS DELS MATERIALS I DELS PROCESSOS CONSTRUCTIUS

INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL El present escrit té com a finalitat inicial determinar els criteris per desenvolupar el pla de Control dels materials, equips i productes que estableix el CTE . El CTE determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes constructius de l’edificació en general. En determinats casos els DB estableixen les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin en els edificis, sense perjudici del Marcat CE que els hi sigui aplicable d’acord amb les corresponents Directives Europees. Les marques, segells, certificacions de conformitat o d’altres distintius de qualitat voluntaris que facilitin el compliment de les exigències bàsiques del CTE, podran ser reconegudes per l’Administració. També es podran reconèixer les certificacions de conformitat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions de conformitat que tinguin els agents que intervenen en la execució de les obres, les certificacions mediambientals que considerin l’anàlisi del cicle de vida dels productes, altres avaluacions mediambientals d’edificis i altres certificacions que facilitin el compliment del CTE. També es consideraran conformes amb el CTE els productes, equips i sistemes innovadors que demostrin el compliment de les exigències bàsiques del CTE. Els articles que marquen les directrius són els següents: Article 6è: “Pla de Control”. Condicions de Projecte” Article 7è: “Condicions en la Execució de les Obres”. Part I del CTE, Annex II: “Documentació del Seguiment de l’Obra” segons el Reial Decret 317/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el “Código Técnico de la Edificación” (CTE). A tal efecte, l’actuació de la Direcció Facultativa s’ajustarà al que es disposa en la relació de disposicions i articles que s’adjunta tot seguit i que conforma el present document. MARCAT I SEGELLS DE QUALITAT DELS PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ VERIFICACIÓ DEL SISTEMA DE “MARCAT CE” La LOE atribueix la responsabilitat sobre la verificació de la recepció en obra dels productes de construcció al Director de la Execució de la Obra que, mitjançant el corresponent procés de Control de recepció, ha de resoldre sobre l’acceptació o rebuig del producte. Aquest procés afecta, també, als fabricants de productes i als constructors (i per tant als Cap d’Obra). Els productes de construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran un marcat CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o d’altres Directives Europees que els siguin d’aplicació. Això significa que l’habitual procés de Control de la recepció de materials s’ha afectat i s’estableixen unes noves regles per les condicions que han de complir els productes de construcció a través del marcat CE. El CTE, en les seves disposicions generals, determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes a emprar en qualsevol edifici. El terme producte de construcció es defineix com a qualsevol producte fabricat per a la seva incorporació, amb caràcter permanent, a les obres d’edificació i enginyeria civil que tinguin incidència en els següents requisits essencials:

a) Resistència mecànica i estabilitat. b) Seguretat en cas d’incendi. c) Higiene, salut i medi ambient.

d) Seguretat d’utilització. e) Protecció en en front del soroll. f) Estalvi d’energia i aïllament tèrmic.

El marcat CE d’un producte de construcció indica:

• Que el producte compleix amb unes determinades especificacions tècniques relacionades amb els requisits essencials contingudes en les Normes Harmonitzades (EN) i en les Guies DITE (Guies pel Document d’Idoneïtat Tècnica Europea).

• Que se ha complert el sistema d’avaluació de la conformitat establert per la corresponent Decisió de la Comissió Europea (aquests sistemes d’avaluació es classifiquen en els graus 1+, 1, 2+, 2, 3 i 4, i en cada un d’ells s’especifiquen els Controls que s’han de realitzar al producte pel fabricant i/o per un organisme notificat).

El fabricant (o el seu representant autoritzat) serà el responsable de la seva fixació i la Administració competent en matèria d’indústria la qual vigili per la correcta utilització del marcat CE. És obligació del Director d’Execució de l’Obra verificar si els productes que entren en l’obra estan afectats pel compliment del marcat CE i, en cas de ser així, si es compleixen les condicions establertes en el Reial Decret 1630/1992. La verificació del sistema del marcat CE en un producte de construcció es pot resumir en els següents passos:

• Comprovar si el producte ha de tenir el “marcat CE” en funció que s’hagi publicat en el BOE la norma transposició de la norma harmonitzada (UNE-EN) o Guia DITE per ell, que la data d’aplicabilitat hagi entrat en vigor i que el termini de coexistència amb la corresponent norma nacional hagi expirat.

• La existència del marcat CE pròpiament dit. • La existència de la documentació addicional que procedeixi.

1. Comprovació de la obligatorietat del marcat CE Aquesta comprovació es pot realitzar en la pàgina web del “Ministerio de Industria, Turismo i Comercio”, entrant en “Legislación sobre Seguridad Industrial”, a continuació en “Directivas ” i, per últim, en “Productes de construcció” (http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcit/Directivas.asp?Directiva=89/106/CEE) En la taula a la que es fa referència al final de la present nota (i que s’anirà actualitzant en funció de la publicació del BOE) es resumeixen les diferents famílies de productes de construcció, agrupades per capítols, afectades pel sistema de marcat CE, incloent:

• La referència i títol de les normes UNE-EN i Guies DITE. • La data d’aplicació voluntària del marcat CE i inici del termini de coexistència amb la norma nacional

corresponent (FAV). • La data de la fi del termini de coexistència a partir del qual s’ha de retirar la norma nacional corresponent i

exigir el marcat CE al producte (FEM). Durant el termini de coexistència els fabricants poden aplicar segons ells creguin convenient la reglamentació nacional existent o la de la nova redacció sorgida.

• El sistema d’avaluació de la conformitat establert, podent aparèixer varis sistemes per un mateix producte en funció de l’ús a que es destini, havent-se de consultar en aquest cas la norma EN o Guia DITE corresponent (SEC).

• La data de publicació en el “Boletín Oficial del Estado” (BOE).

2. El marcat CE El marcat CE es materialitza mitjançant el símbol “CE” acompanyat d’una informació complementària. El fabricant ha de tenir cura que el marcat CE figuri, per ordre de preferència:

1. En el producte pròpiament dit. 2. En una etiqueta adherida al mateix. 3. En el seu envàs o embalatge. 4. En la documentació comercial que s’adjunta.

Les lletres del símbol CE se realitzaran d’acord amb les especificacions del dibuix adjunt (ha de tenir una dimensió vertical apreciablement igual que no serà inferior a 5 mil·límetres).

El citat article estableix que, a més a més del símbol “CE”, deuen estar situades, en una de les quatre possibles localitzacions, una sèrie d’inscripcions complementàries (el contingut específic de les quals es determina en les normes harmonitzades i Guies DITE per a cada família de productes) entre les que s’inclouen:

• El número d’identificació de l’organisme notificat (quan procedeixi). • El nom comercial o la marca distintiva del fabricant. • L’adreça del fabricant. • El nom comercial o la marca distintiva de la fàbrica. • Les dues darreres xifres de l’any en el que s’ha estampat el marcat en el producte. • El número del certificat CE de conformitat (quan procedeix) • El número de la norma harmonitzada (i en cas de veure’s afectada per vàries els números de totes elles). • La designació del producte, el seu ús previst i la seva designació normalitzada. • Informació addicional que permeti identificar les característiques del producte atenent a les especificacions

tècniques (que en el cas de productes no tradicionals haurà de buscar-se en el DITE corresponent, per la qual cosa s’ha d’incloure el número de DITE del producte en las inscripcions complementàries)

Les inscripcions complementàries del marcat CE no tenen per que tenir un format, tipus de lletra, color o composició especial havent d’incloure, únicament, les característiques ressenyades anteriorment pel símbol.

Dins de les característiques del producte podrem trobar que alguna d’elles presenti les lletres NPD (no performance determined) que signifiquen prestació sense definir o ús final no definit. La opció NPD és una classe que pot ser considerada si al menys un estat membre no te requisits legals per a una determinada característica i el fabricant no vol facilitar el valor d’aquesta característica. En el cas de producte via DITE és important comprovar, no només la existència del DITE pel producte, sinó el seu termini de validesa i recordar que el marcat CE acredita la presència del DITE i la avaluació de conformitat associada. 3. La documentació addicional A més del marcat CE pròpiament dit, en l’acte de la recepció el producte ha de tenir una documentació addicional presentada, al menys, en una llengua oficial de l’Estat. Quan al producte li siguin aplicables altres directives, la informació que acompanya al marcat CE ha de registrar clarament les directives que li han estat aplicades. Aquesta documentació depèn del sistema d’avaluació de la conformitat assignat al producte i pot consistir en un o varis dels següents tipus d’escrits:

• Declaració CE de conformitat: Document emès pel fabricant, necessari per tots els productes sigui quin sigui el sistema d’avaluació assignat.

• Informe d’assaig inicial del tipus: Document emès per un Laboratori notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 3.

• Certificat de Control de producció en fàbrica: Document emès per un organisme d’inspecció notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 2 i 2+.

• Certificat CE de conformitat: Document emès per un organisme de certificació notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 1 i 1+.

Encara que el procés preveu la retirada de la norma nacional corresponent un cop que s’hagi exhaurit el termini de coexistència, s’ha de tenir en compte que la verificació del marcat CE no eximeix de la comprovació d’aquelles especificacions tècniques que estiguin contemplades en la normativa vigent mentre no es produeixi la seva anul·lació expressa. PROCEDIMENT PEL CONTROL DE RECEPCIÓ DELS MATERIALS ALS QUÈ NO ELS HI ÉS EXIGIBLE EL SISTEMA DE “MARCAT CE” A continuació es detalla el procediment a realitzar pel Control de recepció dels materials de construcció als que no els hi és exigible el sistema de marcat CE (tant per no existir encara UNE-EN o Guia DITE per aquest producte com, existint aquestes, per estar dins del termini de coexistència). En aquest cas, el Control de recepció ha de fer-se d’acord amb l’exposat en l’Article 9 del RD1630/92, podent-se presentar tres casos en funció del país de procedència del producte:

1. Productes nacionals. 2. Productes d’altre estat de la Unió Europea. 3. Productes extracomunitaris.

1. Productes nacionals D’acord amb l’Art.9.1 del RD 1630/92, aquests han de satisfer les vigents disposicions nacionals. El compliment de les especificacions tècniques contingudes en elles es pot comprovar mitjançant:

a) La recopilació de les normes tècniques (UNE fonamentalment) que s’estableixen com obligatòries en els Reglaments, Normes Bàsiques, Plecs, Instruccions, Ordres d’homologació, etc., emeses principalment pels Ministeris de Foment i de Ciència i Tecnologia.

b) L’acreditació del seu compliment exigint la documentació que pugui garantir la seva observància. c) Donar l’ordre de realització dels assaigs i proves precises en cas que la documentació aportada no ens hagi

estat facilitada o no existeixi. A més a més, s’han de tenir en compte les especificacions tècniques de caràcter contractual que es defineixin en els plecs de prescripcions tècniques del projecte en qüestió. 2. Productes que provenen d’un país comunitari En aquest cas, l’Art.9.2 del RD 1630/92 estableix que els productes (a petició expressa i individualitzada) seran considerats per la Administració de l’Estat conformes amb les disposicions espanyoles vigents si:

• Han superat els assaigs i les inspeccions efectuades d’acord amb els mètodes en vigor a Espanya. • Ho han fet amb mètodes reconeguts com equivalents a Espanya, efectuats per un organisme autoritzat en

l'Estat membre en el que s’hagin fabricat i que hagi estat comunicat per aquest d’acord als procediments establerts en la Directiva de Productes de la Construcció.

Aquest reconeixement de l’Administració de l’Estat es fa a traves de la Direcció General competent mitjançant l’emissió, per a cada producte, del corresponent document, que serà publicat al BOE. No s’ha d’acceptar el producte si no compleix aquest requisit i es pot remetre el producte al procediment descrit en el punt 1. 3. Productes que provenen de un país extracomunitari L’Art.9.3 del RD 1630/92 estableix que aquests productes podran importar-se, comercialitzar-se i utilitzar-se dins el territori espanyol si satisfan les disposicions nacionals, fins que les especificacions tècniques europees corresponents disposis un altre cosa; és a dir, el procediment analitzat en el punt 1. Documents acreditatius Es relacionen a continuació els possibles documents acreditatius (i les seves característiques més notables) que es poden rebre al sol·licitar l’acreditació del compliment de les especificacions tècniques del producte en qüestió. La validesa, la idoneïtat i l’ordre de prelació d’aquests documents estarà detallada en les fitxes específiques de cada producte.

• Marca / Certificat de conformitat a Norma: - És un document expedit per un organisme de certificació acreditat per l’Empresa Nacional

d’Acreditació (ENAC) que afirma que el producte satisfà una(es) determinada(es) Norma(es) que li són d’aplicació.

- Aquest document presenta grans garanties, ja que la certificació s’efectua mitjançant un procés de concessió i altre de seguiment (en els que s’inclouen assaigs del producte en fàbrica i en el mercat) a través dels Comitès Tècnics de Certificació (CTC) del corresponent organisme de certificació (AENOR, ECA, LGAI...)

- Tant els certificats de producte, com els de concessió del dret a l’ús de la marca tenen una data de concessió i una data de validesa que ha de ser comprovada.

• Document d’Idoneïtat Tècnica (DIT):

- Els productes no tradicionals o innovadors (pels que no existeix Norma) poden ser acreditats per aquest tipus de document, on la seva concessió es basa en el comportament favorable del producte per la utilització prevista en front als requisits essencials descrivint-se, no només les condicions del material, sinó les de posada en obra i conservació.

- Com en el cas anterior, aquest tipus de document és un bon aval de les característiques tècniques del producte.

- A Espanya, l’únic organisme autoritzat per la concessió de DIT, es el “Instituto de Ciencias de la Construcció Eduardo Torroja” (IETcc) havent-se de, com en el cas anterior, comprovar la data de validesa del DIT.

• Certificació de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris (CCRR)

- Document (que substitueix als antics certificats d’homologació de producte i de tipus) emès pel Ministeri de Ciència i Tecnologia o un organisme de Control, i publicat en el BOE, en el que es certifica que el producte compleix amb les especificacions tècniques de caràcter obligatori contingudes en les disposicions corresponents.

- En molts productes afectats per aquests requisits d’homologació, s’ha regulat, mitjançant Ordre Ministerial, que la marca o certificat de conformitat AENOR equival al CCRR.

• Autoritzacions d’ús dels forjats:

- Són obligatòries pels fabricants que pretenguin industrialitzar forjats unidireccionals de formigó armat o presentat, i biguetes o elements resistents armats o pretensats de formigó, o de ceràmica i formigó que s’utilitzin per la fabricació d’elements resistents per a pisos i cobertes per la edificació.

- Són concedides per la “Dirección General de Arquitectura i Política de Vivienda (DGAPV) del Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial publicada en el BOE.

- El termini de validesa de la autorització d’ús és de cinc anys prorrogables per terminis iguals a sol·licitud del peticionari.

• Segell INCE

- És un distintiu de qualitat voluntari concedit per la DGAPV del “Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial, que no suposa, per sí mateix, l’acreditació de les especificacions tècniques exigibles.

- Significa el reconeixement, exprés i periòdicament comprovat, que el producte compleix les corresponents disposicions reguladores de concessió del Segell INCE relatives a la matèria primera de fabricació, els mitjans de fabricació i el Control així com la qualitat estadística de la producció.

- La seva validesa té una vigència d’un any natural, prorrogable per terminis iguals, tantes vegades com ho sol·liciti el peticionari, podent-se cancel·lar el dret de l’ús del Segell INCE quan es comprovi l’incompliment de les condicions que, en el seu cas, van servir per a la seva concessió.

• Segell INCE / Marca AENOR

- És un distintiu creat per integrar en la estructura de certificació d’AENOR aquells productes que ostentaven el Segell INCE i que, a més a més, són objecte de Norma UNE.

- Ambdós distintius es concedeixen per l’organisme competent, òrgan gestor o CTC d’AENOR (entitats que tenen la mateixa composició, reunions comunes i mateix contingut en els seus reglaments tècnics pera la concessió i enretirada).

- Als efectes de Control de recepció d’aquest distintiu és equivalent a la Marca / Certificat de conformitat a Norma.

• Certificats d’assaig

- Són documents, emesos per un Laboratori d’Assaig, en el què es certifica que una mostra determinada d’un producte satisfà unes especificacions tècniques. Aquest document no és, per tant, indicatiu referent a la qualitat posterior del producte ja que la producció total no es controla i, per tant, cal mostrar-se cautelós en front a la seva admissió.

- En primer lloc, cal tenir present l’Article 14.3.b de la LOE, que estableix que aquests Laboratoris han de justificar la seva capacitat amb la corresponent acreditació oficial atorgada per la Comunitat

Autònoma corresponent. Aquesta acreditació és requisit imprescindible per que els assaigs i proves que es redactin siguin vàlids, en el cas que la normativa corresponent exigeixi que es tracti de laboratoris acreditats.

- En la resta dels casos, en què la normativa d’aplicació no exigeixi l’acreditació oficial del laboratori, l’acceptació de la capacitat del laboratori resta al judici del tècnic, recordant que pot servir de referència la relació d’aquests i les seves àrees d’acreditació que elabora i comprova ENAC

- En tot cas, per a procedir a l’acceptació o rebuig del producte, s’haurà de comprovar que les especificacions tècniques detallades en el certificat d’assaig aportat són les exigides per les disposicions vigents i que s’acredita el seu compliment.

- Per últim, es recomana exigir el lliurament d’un certificat del subministrador assegurant que el material lliurat es correspon amb el del certificat aportat.

• Certificat del fabricant

- Certificat del propi fabricant on aquest manifesta que el seu producte compleix una sèrie d’especificacions tècniques.

- Aquests certificats poden estar acompanyats amb un certificat d’assaig dels descrits en l’apartat anterior; en aquest cas seran valides les citades recomanacions.

- Aquest tipus de documents no tenen gran validesa real però poden tenir-la a efectes de responsabilitat legal si, posteriorment, apareix qualsevol problema.

• Altres distintius i marques de qualitat voluntaris

- Existeixen diversos distintius i marques de qualitat voluntaris, promoguts per organismes públics o privats, que (com el segell INCE) no suposen, per si mateixos, l’acreditació de les especificacions tècniques obligatòries.

- Entre els de caràcter públic es troben els promoguts pel Ministeri de Foment (regulats per la OM 12/12/1977) entre els que es troben, per exemple, el Segell de conformitat CIETAN per biguetes de formigó, la Marca de qualitat EWAA EURAS per pel·lícula anòdica sobre alumini i la Marca de qualitat QUALICOAT per revestiment d’alumini.

- Entre els promoguts per organismes privats es troben diversos tipus de marques com, per exemple les marques CEN, KEIMARK, N, Q, EMC, FERRAPLUS, etc.

Informació suplementària

• La relació i àrees dels Organismes de Certificació i Laboratoris d’Assaig acreditats per la Empresa Nacional d’Acreditació (ENAC) es poden consultar en la pàgina WEB: www.enac.es.

• Les característiques dels DIT i el llistat de productes que posseeixin els citats documents, concedits per l’IETcc, es poden consultar en la següent pàgina web: www.ietcc.csic.es/apoio.html

• Els segell i concessions vigents (INCE, INCE/AENOR.....) poden consultar-se en www.miviv.es, en “Normativa”.

• La relació de productes certificats pels diferents organismes de certificació poden trobar-se en les seves pàgines web www.aenor.es , www.lgai.es, etc.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ 1. FONAMENTACIÓ I ESTRUCTURES

Ancoratges metàl·lics per a formigó Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes, aprovats per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002) i Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Ancoratges metàl·lics per a formigó. Guia DITE Nº 001–1 ,2, 3 i 4. • Ancoratges metàl·lics per a formigó. Ancoratges químics. Guia DITE Nº 001-5.

Recolzaments estructurals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Recolzaments de PTFE cilíndrics i esfèrics. UNE-EN 1337-7. • Recolzaments de rodet. UNE-EN 1337- 4. • Recolzaments oscil·lants. UNE-EN 1337-6.

Beines de fleixos d’acer per a tendons de pretensat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , d’acord amb la Guia DITE nº 011; aprovada per Resolució de 26 de novembre de 2002 (BOE 19/12/2002).

2. AILLAMENTS TÈRMICS

Productes aïllants tèrmics per a aplicacions en la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 12 de juny de 2003 (BOE 11/07/2003) i modificació per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE19/02/2005). • Productes manufacturats de llana mineral (MW). UNE-EN 13162 • Productes manufacturats de poliestiré expandit (EPS). UNE-EN 13163 • Productes manufacturats de poliestiré extruït (XPS). UNE-EN 13164 • Productes manufacturats de escuma rígida de poliuretà (PUR). UNE-EN 13165 • Productes manufacturats de escuma fenòlica (PF). UNE-EN 13166 • Productes manufacturats de vidre cel·lular (CG). UNE-EN 13167 • Productes manufacturats de llana de fusta (WW). UNE-EN 13168 • Productes manufacturats de perlita expandida (EPB). UNE-EN 13169 • Productes manufacturats de suro expandit (ICB). UNE-EN 13170 • Productes manufacturats de fibra de fusta (WF). UNE-EN 13171

3. REVESTIMIENTS

Sostres penjats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13964) aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

4. FUSTERIA, MANYERIA I VIDRIERIA

Ferramentes per a la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002) i ampliat en Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Dispositius de tanca controlada de portes. UNE-EN 1154. • Dispositius de retenció electromagnètica per a portes batents. UNE-EN

1155. • Dispositius de coordinació de portes. UNE-EN 1158. • Frontisses d’un sol eix. UNE-EN 1935. • Panys i pestells. UNE -EN 12209.

Taulers derivats de la fusta per a la seva utilització en la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13986) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Tendals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13561) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

ELEMENTS COSTRUCTIUS 1. ESTRUCTURES METÀL.LIQUES

Norma Bàsica de l’Edificació (NBE EA-95) «Estructures d’acer en edificació» Aprovada per Reial Decret 1829/1995, de 10 de novembre. (BOE 18/01/1996) Fase de projecte • Article 1.1.1. Aplicació de la norma als projectes Fase de Recepció de materials de construcció • Article 2.1.4. Perfils i xapes d’acer laminat. Garantia de les característiques • Article 2.1.5. Condicions de Subministrament i Recepció • Article 2.2.4. Subministrament de perfils foradats • Article 2.2.5. Assaigs de Recepció • Article 2.3.4. Subministrament dels perfils i plaques conformades • Article 2.3.5. Assaigs de Recepció • Article 2.4.6. Reblons d’acer. Característiques garantides • Article 2.4.7. Subministrament i Recepció • Article 2.5.11. Cargols. Característiques garantides • Article 2.5.12. Subministrament i Recepció

Fase d’execució d’elements constructius • Article 1.1.2. Aplicació de la norma a l’execució • Article 5.1. Unions reblonades i cargolades • Article 5.2. Unions soldades • Article 5.3. Execució en taller • Article 5.4. Muntatge en obra • Article 5.5. Toleràncies • Article 5.6 Protecció

* Alternativa: des de el 29 de Març de 2006 fins el 28 de Març de 2007, aplicació voluntària del

“Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SE-A-Seguridad Estructural-Acero” Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

2. COMPORTAMENT ENFRONT AL FOC D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS I MATERIALS DE

CONSTRUCCIÓ Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Introducció

Fase de Recepció de materials de construcció • Justificació del comportament en front el foc d’elements constructius i els materials (veure REIAL

DECRET 312/2005, de 18 de març, pel que s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc).

REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc.

3. AÏLLAMENT TÈRMIC Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB HE Ahorro de Energía Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Secció HE 1 Limitació de Demanda Energètica. • Apèndix C Normes de referència. Normes de càlcul.

Fase de Recepció de materials de construcció • 4 Productes de construcció • Apèndix C Normes de referència. Normes de producte.

Fase de execució d’elements constructius • 5 Construcció • Apèndix C Normes de referència. Normes de assaig.

4. AÏLLAMENT ACÚSTIC

Norma Básica de la Edificación (NBE CA-88) «Condicions acústicas de los edificios» Aprovada per Ordre Ministerial de 29 de setembre de 1988. (BOE 08/10/1988)

Fase de projecte • Article 19. Compliment de la Norma en el Projecte Fase de Recepció de materials de construcció • Article 21. Control de la Recepció de materials • Annex 4. Condicions dels materials

- 4.1. Característiques bàsiques exigibles als materials - 4.2. Característiques bàsiques exigibles als materials específicament condicionants acústics - 4.3. Característiques bàsiques exigibles a les solucions constructives - 4.4. Presentació, mesures i toleràncies - 4.5. Garantia de les característiques - 4.6. Control, Recepció i assaigs dels materials - 4.7. Laboratoris d’assaig

Fase de execució d’elements constructius • Article 22. Control de la execució



DOCUMENT 2. LLISTAT MINIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent: 1.- Prescripcions sobre els materials. Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment. 2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig. 3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici. Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de: El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents:

- - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - - Certificat de garantia del fabricant - - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a llistar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR 1. ESTRUCTURES D’ACER

B) L) Control de la qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució estructura aportada.

C) M) Control de qualitat dels materials: - - Certificat de qualitat del material. - - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin

característiques no avalades pel certificat de qualitat.

- - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut per materials singulars.

D) N) Control de qualitat de la fabricació:

- - Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure: - - Memòria de fabricació - - Plànols de taller - - Pla de punts d’inspecció

- - Control de qualitat de la fabricació: - - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - - Qualificació del personal - - Sistema de traçat adient

E) O) Control de qualitat de muntatge:

- - Control de qualitat de la documentació de muntatge: - - Memòria de muntatge - - Plans de muntatge - - Pla de punts d’inspecció

- - Control de qualitat del muntatge 2. TANCAMENTS I PARTICIONS

F) W) Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

G) X) Subministra i recepció de productes: - - Es comprovarà la existència de marcat CE.

H) Y) Control d’execució en obra:

- - Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució

dels possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts

singulars) - - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.



AN.es. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

INDEX DE L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT I. MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ 2. CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

2.1. Topografia i entorn 2.2. Característiques de rics 2.3. Promotor 2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS 4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT 5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ 6. ACCÉS A L'OBRA 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS 8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

8.1. Mesures de protecció individual 8.2. Mesures de protecció col·lectives 8.3. Mesures de protecció a tercers 8.4. Informació 8.5. Formació 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis

9. PLA DE SEGURETAT II. PLEC DE CONDICIONS

1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

10. COORDINADOR DE SEGURETAT

11. AVIS PREVI

12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

13. LLIBRE D’INCIDÈNCIES

I. MEMÒRIA 1. INTRODUCCIÓ

L'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució de les obres, les previsions quant a prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com les derivades dels treballs de reparació, conservació i manteniment, en les degudes condicions de seguretat i salut. Servirà per a donar unes directrius a l'empresa constructora per a dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, facilitant-ne el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/97 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. 2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

2.1. Topografia i entorn El present estudi bàsic de seguretat i salut és una solució simple: un sostre fixe i un pont de llum penjat al mig de la sala. El sostre redueix el volum de la sala fins a unes dimensions acústicament correctes i dona una continuïtat visual desde la boca d’escena fins a la cabina de control. El pont de llum ha de permetre una il·luminació correcta de l’escenari i alhora de la mateixa sala. El sostre de la sala és un rectangle de 16 x 21 metres que seguint una geometria de triangles és subdivideix en múltiples plans per tal de donar a cada lloc l’alçada i la inclinació adequada. Alhora és modula segons el ritme de les encavallades de coberta i és penja d’elles. La topografia resultant integra els tres elements necessaris per al funcionament que conviuen en la platea, els quals son: la cabina de control (situada en aquest cas per sobre del nivell superior de la boca d’escena), el pont de llum (que haurà de quedar per sota del fals sostre i no interferir en les visuals entre la cabina de control i la boca d’escena) i la boca d’escena. Per a la seva execució s’empraran materials lleugers, que ens permetin l’adaptació topogràfica plantejada i no signifiquin una sobrecarrega estructural important.

La superfície d’actuació és de 336,00 m².

2.2. Característiques dels riscs

De la tipologia de les tècniques i materials utilitzats a l’obra i sistemes adoptats, es desprèn la possibilitat dels diferents riscs, que es numeren més endavant.

2.3. Propietat La propietat és l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA amb NIF núm. P-0800900-C i representada per el JOSEP MASO NOGUERAS amb NIF 38.763.601-E. .

2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut El present projecte i l'estudi de seguretat i salut ha estat redactat per J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte col·legiat núm. 7812-3, amb N.I.F. 37.717.833-H, amb domicili a Barcelona (08036) al carrer Urgell, núm. 239 2n 6a.

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS

El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de CENT TRES MIL NORANTA-DOS EUROS AMB SEIXANTA-NOU CÈNTIMS (103.092,69 Euros). El pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut Laboral ascendeix a la quantitat de DOS MIL CENT TRES EUROS AMB NORANTA-QUATRE CÈNTIMS (2.103,94 Euros), que representa el 2,00% del Pressupost d’Execució Material de l’Obra. El termini estimat de duració dels treballs d'execució de l'obra és de 20 dies. L'estimació de mà d'obra en punta d'execució és de 4 persones. 4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT

En cas d'accident, els primers auxilis es realitzaran en els següents centres:

- CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA Tel. 93 756 10 92/ 11 38

5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ

No està prevista la utilització de materials perillosos o tòxics, ni tampoc elements o peces constructives de perillositat desconeguda en llur posta n'obra ni en el procés constructiu,.

Característiques del procés constructiu El procés constructiu i fases d’anàlisi seran les següents: - Sistema estructura - Sistema compartimentació interior/acabats - Sistema d’altres - Treballs previs per a l'adequació de l’instal·lació 6. ACCÉS A LES OBRES

Cada contractista controlarà els accessos a l’obra, de forma que tant sols les persones autoritzades, i amb proteccions personals que són obligatòries, puguin accedir a l’obra. La presència de personal aliè a l’execució de l’obra està penat per l’article 316 i 317 del codi penal. L’article 316 (“Delito doloso”) pot estar penat de sis mesos a tres anys de presó i sanció econòmica des de 216,34 Euros a 300.506,06 Euros. L’article 317 (Delicte per incompliment greu) pot estar penat amb arrest de fi de setmana (de 26 a 52 setmanes) o treballs en benefici de la comunitat i sanció econòmica de 108,18 a 27.045,54 Euros. Són situacions agravants, la negligència, o la imprudència professional. 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS

S'enumeren a continuació els riscos particulars dels diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pels treballs que es realitzin. Mitjans auxiliars i maquinària - Atropellaments, topades amb altres vehicles. - Atrapaments. - Desploms i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues). - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caigudes a diferents nivells. - Caiguda de la càrrega transportada - Cops i ensopegades. - Interferència amb instal·lacions (aigua, llum, gas...). - Caiguda de material, rebots. - Generació excessiva de pols. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Soroll. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques. Treballs previs - Cops contra objectes i ensopegament. - Caigudes a diferent nivell. - Caigudes d'objectes. - Ferides punxants a peus i mans. - Erosions i contusions per manipulació. - Atropellaments per maquinària. - Atrapaments per maquinària. - Ferides per màquines talladores. - Sobre esforços per postures incorrectes. Estructures - Projecció de partícules durant els treballs. - Col·lisions i bolcades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Fallides d'encofrats. - Caigudes des de punts alts. - Contactes amb materials agressius. - Esquitxades. - Talls i punxades. - Generació excessiva de pols. - Bolcada de piles de materials. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. Ram de paleta - Projecció de partícules durant els treballs. - Contactes amb materials agressius. - Col·lisions i bolcades de piles de material. - Caigudes a diferent nivell. - Caiguda de materials, rebots. - Cops i ensopegades. - Talls i punxades. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes.

Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes, etc...) - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques. Instal·lacions - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Emanacions de gasos en obertures de pous morts. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Caigudes de pals i antenes. 8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives front a les individuals. A més s'hauran de mantenir en bon estat de conservació, els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats, segons normativa vigent. 8.1. Mesures de protecció individual

- Utilització de casc homologat (per a totes les persones que participen a l'obra, inclosos visitants). - Utilització de guants d'ús general. - Utilització de guants de goma. - Utilització de guants de soldador. - Utilització de guants dielèctrics. - Utilització de botes d'aigua. - Utilització de botes de seguretat de lona. - Utilització de botes de seguretat de cuir. - Utilització de botes dielèctrics. - Utilització de granotes: es tindran en compte les reposicions al llarg de l'obra, segons conveni col·lectiu

principal. - Utilització de vestits d'aigua. - Utilització d'ulleres contra impactes i antipols. - Utilització d'ulleres per a oxitallada. - Utilització de pantalla de soldador. - Utilització de mascaretes antipols. - Utilització de protectors auditius. - Utilització de polaines de soldador. - Utilització de maneguins de soldador. - Utilització de davantals de soldador. - Utilització de cinturó de seguretat de subjecció. - Utilització de cinturó antivibratori. - Utilització d'armilles reflectants. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge

segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria.

8.2. Mesures de protecció col·lectives - Tanques de limitació i protecció. - Bastides de seguretat. - Senyals de trànsit. - Senyals de seguretat. - Cinta d'abalisament - Topalls de desplaçament de vehicles. - Banderoles de senyalització. - Xarxes horitzontals i verticals. - Suports i ancoratges de xarxes. - Baranes de protecció. - Ancoratges per a tub. - Abalisament lluminós. - Extintors. - Interruptors diferencials. - Preses de terra. - Vàlvules antiretrocés. - Senyals de stop en sortides de vehicles. - Senyals d'us de casc.

8.3. Mesures de protecció a tercers

Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. Es senyalitzaran els accessos naturals a l'obra, i s'hi prohibirà el pas a tota persona que en sigui aliena.

8.4. Informació Tot el personal, a l'inici de l'obra o quan s'hi incorpori rebrà de la seva empresa, la informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les seves tasques.

8.5. Formació

Tot el personal ha de rebre, en ingressar a l'obra, una exposició dels mètodes de treball i els riscos que s'en poguessin derivar, juntament amb les mesures de seguretat que haurà de fer servir.

Cada empresa ha d'acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut la formació en matèria de seguretat i salut. 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis.

- Farmacioles Es disposarà d'una farmaciola que contingui el material especificat a la Normativa vigent.

- Assistència a accidentats

S'haurà d'informar a l'obra abans del seu inici de l'emplaçament dels diferents centres mèdics (Serveis propis, Mútues Patronals, Mutualitats Laborals, Ambulatoris, etc...) on s'han de traslladar els accidentats per al seu tractament ràpid i efectiu.

És preceptiu disposar a l'obra, i en un lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc..., per tal de garantir un transport ràpid dels possibles accidentats als Centres d'assistència.

- Reconeixement Mèdic

Tot el personal que comenci a treballar a l'obra haurà de passar un reconeixement mèdic previ a la feina, i que es repetirà en el període d'un any.

S'analitzarà l'aigua destinada a consum dels treballadors per garantir la seva potabilitat, si no prové de la xarxa d'abastament de la població.

9. PLA DE SEGURETAT

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997 de 24 d'octubre, el contractista elaborarà un pla de seguretat i salut i adaptarà aquest estudi de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d'obra. Argentona, juny de 2009


II. PLEC DE CONDICIONS 1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

És obligatori el compliment de les disposicions contigües a:

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican el RD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el RD 1627/97, de 24/10, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salud en les obres de construcció

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre (BOE: 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

R.D. 486/1997 . 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de 1956

REGLAMENTO GENERAL SOBRE SEGURIDAD E HIGIENE ANDAMIOS O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP. VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

Quan s'esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d'obra de la contracta principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions de treball que han possibilitat l'accident. A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció facultativa de l'obra on s'especificarà:

- Nom de l'accidentat, categoria professional, empresa per a la qual treballa.

- Hora, dia i lloc de l'accident, descripció de l'accident, causes de tipus personal. - Causes del tipus tècnic, mesures preventives per evitar que es repeteixi. - Dates límits de realització de les mesures preventives. Aquest informe passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase d'execució el dia següent al de l'accident, com a molt tard. La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe. Per a qualsevol modificació futura en el pla de seguretat i salut que fos necessari realitzar, caldrà aconseguir prèviament l'aprovació del coordinador de seguretat i de la direcció facultativa. El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de complir-les. El contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra. L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri. El contractista serà responsable del manteniment en condicions reglamentàries i de l’eficàcia preventiva de les proteccions col·lectives i dels resguards de les instal·lacions provisionals, així com de les màquines i vehicles de treball. El contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la totalitat del personal que intervé a l'obra. En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada les prestacions respectives. El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de manteniment correctiu (avaries, i reparacions) de la maquinària d'obra, Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa etc..., usarà per circular per l'obra el casc de seguretat. La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi l'operativitat funcional preventiva. Tota la maquinària elèctrica que s'utilitzi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s’instal·laran les piquetes de terra necessàries. Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà sempre l'electricista de l'obra. Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en funcionament. 3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

Tots els equips individuals (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC) tindran fixat un període de vida útil. Quan per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de la data de lliurament. Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. L'ús d'una peça o d'un equip mai no representarà un risc per sí, mateix. 4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos més corrents a que estan exposats els treballadors d'aquest sector.

- Casc El cas ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció. Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la DG de Treball de 14/12/74, BOE núm. 312 de 30/12/74. Les característiques principals són: - Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a 1.000 V. - Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous. En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que s'en canviïn les peces interiors en contacte amb el cap.

- Calçat de seguretat

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús de calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5, Resolució de la DG de Treball de 31/01/80, BOE núm. 12/02/80. Les característiques principals són. - Classe, calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció de planta). - Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g. Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter, les bores han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de Treball de 03/12/81, BOE núm. 305 de 22/12/81 classe E.

- Guants

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades, picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara: - Cotó o punt: feines lleugeres. - Cuir: manipulació en general. - Làtex rugós: manipulació de peces que tallin. - Lona: manipulació de fustes. Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06/05/77, BOE núm. 158 de 04/07/77. Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball de 28/07/75, BOE núm. 211 de 02/11/75.

- Cinturons de seguretat

Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de cinturons de seguretat homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-13, Resolució de la DG de Treball de 08/06/77, BOE núm. 210 de 02/09/77. Les característiques principals són: - Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de desplaçar o quan els

seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per impedir la caiguda lliure.

- Protectors auditius Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als 80 db (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual. Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-2. Resolució de la DG de Treball de 28/01/75 BOE núm. 209 de 01/09/75

- Protectors de la vista Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de seguretat i/o pantalles. Les ulleres i oculars de protecció anti-impactes han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14/06/78 BOE nom 196 de 17/08/78 i MT-17, Resolució de la DG de Treball 28/06/78, BOE de 09/09/78.

- Roba de treball

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni provincial. La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals (bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar. En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d'humitat similars, se'ls entregarà roba impermeable.

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

Es descriuen en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir.

- Tanques autònomes de limitació i protecció Tindran com a mínim 100 cm d’alçària i seran construïdes a base de tubs metàl·lics. La tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar.

- Baranes

Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 m. Hauran de tenir la resistència suficient (150 Kg/m) per garantir la retenció de persones o objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi entornpeu.

- Cables de subjecció de cinturó de seguretat (ancoratges) Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a que pugin ser sotmesos d'acord amb la seva funció protectora.

- Escales de mà

Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament.

Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar moviments. Tant la pujada com la baixada per l'escala de mà es farà sempre de cara a l'escala.

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

- Servei tècnic de seguretat i salut El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern.

- Servei mèdic

Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat. Tot el personal de nou ingrés a la contracta encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector. Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vist i plau del servei mèdic. Es interessant que participi en el Comitè de Seguretat i Salut. El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit.

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de seguretat i higiene, i 335, 336 i 337 de l'ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica. 9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l'estudi de seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució 10. COORDINADOR DE SEGURETAT

El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres per a que assumeixi les funcions que el RD 1627/1997 defineix. 11. AVIS PREVI

El promotor ha d’efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat, carrer Carrera, 20-24 de Barcelona, abans de l'inici de les obres. L'avís previ es redactarà d'acord amb el disposat en l'annex III del RD 1627/1997 de data 24/10/97. 12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

El contractista principal està obligat a redactar un pla de seguretat i salut abans de l'inici de l'obra, en que s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant aquest Estudi de Seguretat i Salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial Decret 1627/97 amb la finalitat que pugin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta d'aprovació visada col·legialment pel col·legi professional corresponent. Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de les obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha de servir de base per elaborar aquest estudi de seguretat i salut requerirà l'aprovació del tècnic autor de l'estudi de seguretat i salut, així com del coordinador en matèria de seguretat en la fase d'execució de les obres. 13. LLIBRE D'INCIDÈNCIES

A l'obra hi haurà un llibre d'incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà d'estar en poder del contractista o representant legal o del coordinador de seguretat en fase d'execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè el coordinador o, si no cal coordinador, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de treball a Barcelona, Travessera de Gràcia 303-311, dins el termini de 24 hores.



AN.pm. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Emplaçament Adreça: Plaça Nova, s/n

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Promotor Nom: AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF: P-0800900-C

Adreça: Carrer Ramon Par núm. 1

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Autor projecte Nom: J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA Núm. col.: 7812-3 L’arquitecte:

Lloc i data: Barcelona a de juny de 2009

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i

estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers

amb la corresponent responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència

detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums d’energia i

de contaminació atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Teatre Tot l’edifici Usos subsidiaris: Situació: Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Estructura I. Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m) Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – – A1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – –

A Zones residencials

A2 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –

B Zones administratives Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) –

C1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) –


– – 0,8 – (80)

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700)


– – 1,6 - (160)

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)

C Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)


– – 3 - (300)

Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) – Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) –

E Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) F Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de

l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – G

Cobertes accessibles exclusives per conservació Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o

sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la ......... – 2 – (200)

categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora ) zones privades 1– (100) – – Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un

terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals zones públiques 3 – (300) – – Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – – Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – – S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.

II. Instruccions de manteniment:

Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de l’estructura. • Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura

(recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).

AN.gr. GESTIÓ DE RESIDUS

1. Minimització i Prevenció dels Residus (Punt. 2 Art 4 RD 105/2008) 1.1 Accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte: En aquest apartat s’incorporen totes les accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte: - Optimització de les seccions resistents, cal tendir a reduir el pes de la construcció i, per tant, la

quantitat de material a emprar (elecció i dimensionat de l’estructura, etc.). L’estructura del sostre és metàl.lica amb un càlcul acurat de les seccions resistents per a reduir el volum de residus.

- Detectar aquelles partides d’obra que poden admetre materials reciclats i reutilitzar els residus petris com a granulat (previ matxuqueig).

No es preveu l’utilització de materials reciclats, acer, llana de roca i lones conformen la totalitat de l’execució.

- Ús d’elements o materials reutilizats, reciclats i/o amb contingut de material reciclat No es preveu l’utilització de materials reciclats, acer, llana de roca i lones conformen la totalitat de l’execució.

- Modificació dels sistemes constructius utilitzant sistemes industrialitzats i prefabricats que es munten a obra sense gairebé generar residus (l’ús d’elements prefabricats i modulats evita restes de tall i estalvi en el temps de muntatge).

L’estructura del sostre és metàl.lica prefabricada a taller, i es portarà totalment muntada per trams en obra, reduïnt el volum de residus.

- Adoptar una xarxa modular que redueixi el nombre de residus dels materials més massius. Tanmateix els elements més significatius estiguin modulats d’acord amb aquesta xarxa.

El projecte del sostre parteix d’una xarxa modular de aprox 4x1.85m de forma triangular, variant-ne les alçàries.

- Evitar sempre que sigui possible les solucions constructives adherides, sobre tot quan pot resultar un inconvenient per una posterior valorització (per exemple: optar per solucions d’impermeabilització o d’aïllament tèrmic no adherit; optar per solucions de parquet flotant front l’encolat, evitar aïllament projectat o enguixats sobre materials petris, el primer cas per la dificultat de garantir a llarg termini la separació dels dos materials en el moment de gestionar-los i en el segon, per la impossibilitat de reutilitzar el material petri a causa de l’expansivitat del guix).

Les fixacions de tots els elements del sostre són mecàniques.

- Preveure el pas d’instal·lacions per cel rasos registrables i envans de cartró guix per evitar la realització de regates durant la fase d’instal·lacions.

El projecte no preveu cap típus d’instal.lació. - Establir toleràncies: Màximes admissibles de la part d’obra realitzada “in situ”. Tant i més important

com més quantitat de prefabricats s’utilitzin. Al tractar-se de estructura prefabricada reduïnt al màxim les tolerancies d’execució al afinar les dimensions en taller, malgrat això, la seva col.locació sempre es fa a llaga oberta, el que permet tolerancies d’execució.

- Limitar l’ús de materials tòxics o potencialment tòxics per evitar la repercussió en el medi i per evitar que una mala gestió pugui contaminar la resta de materials sobrants.

Les pintures seran de baix impacte.

- Incidir en les empreses del sector per tal incorporin paràmetres ambientals en el disseny i la fabricació de materials i solucions constructives més convencionals.

El projecte prioritza les pintures de baix impacte mediambiental i aquelles que gaudeixen de distintius de garantia de qualitat ambiental o ecoetiquetes.

1.2. Recomanacions a tenir en compte pel constructor durant la fase d’execució En aquest apartat s’incorporen totes aquelles accions dirigides a la prevenció i a la minimització de residus que es considerin bàsiques en el moment de realitzar el planejament i l’execució d’una obra de construcció i que són responsabilitat del constructor de dur-les a terme. Tasques d’enderroc: No es preveuen enderrocs. Prevenció en la compra de materials:

Es comprarà una quantitat de matèries ajustada al seu ús (no es compraran escreixos). Cal optimitzar la quantitat de materials, ajustant-los als estrictament necessaris per a l’execució de l’obra, ja que un excés de materials sobrers, a més de ser car, incrementa els residus s’obra.

Es demanarà a les empreses subministradores a que redueixin al màxim la quantitat i volum d’embalatjes, prioritzant aquelles que els minimitzen.

Donar preferència a aquells proveïdors que distribueixen els seus productes informant a l’usuari de les característiques i materials bàsics que el composen, del percentatge de material reciclat que incorporen i oferir garanties, de què el propi fabricant es fa responsable de la gestió dels residus que generen els seus productes a l’obra (pactant prèviament el percentatge i característiques dels residus que acceptarà com a retorn) o, en cas de no ser viable, informant sobre recomanacions per a la gestió més adient dels residus produïts atenent a les seves possibilitats de valorització en funció del principi de jerarquia (1er. reutilitzar, 2on. reciclar, 3er. valorització energètica, 4rt. tipus d’abocador autoritzat).

Es primarà l’adquisició de materials reciclables front a d’altres de mateixes prestacions pero de difícil o imposible reciclat.

Es mantindrà un inventari de productes excedents per la possible utilizació en altres obres. Es realitzarà un pla d’entrega dels materials en que es detalli per a cadascun la quantitat, data

d’arribada a obra, lloc i forma d’emmagatzematge en obra, gestió d’excedents i en el seu cas gestió de residus.

Es prioritzará l’adquisició de productes "a granel" a fi de limitar l’aparició de residus d’envasos en obra. Els recipients/contenidors grans són preferibles als recipients/contenidors petits (millor si estan fabricats amb material reciclat), per exemple l’ús de silos de morter prefabricat en comptes de la realització de morter in situ evita la generació d’una gran quantitat de sacs de ciment o la compra de silicona a granel la generació de un elevat nombre d’envasos (residu especial).

Aquells envasos o suports de materials que puguin ser reutilitzats com els palets, s’evitarà el seu deteriorament i es retornaran al seu proveidor.

S’incluirà en els contractes de subministre una clàusula de penalització als proveidors que generin en obra més residus dels previstos i que es puguin imputar a una mala gestió.

S’intentará adquirir els productes en mòdul dels elements constructius en els que aniran col.locats per a evitar retalls.

Prevenció de posada en obra:

S’optimizarà l’utilització de materials en obra evitant la sobredossificació o la execució amb malgastament de material especialment d’aquells amb major incidència en la generació de residus.

S’afavorirà l’utilització de materials prefabricats, doncs optimitzen l’ús de materials i disminueixen la generació de residus.

En la posada en obra de materials s’intentarà realitzar els diversos elementos a mòdul del tamany de les peces que el composen per evitar malbaratament de material.

Es buidaran completament els recipients que continguin els productes abans de la seva neteja o eliminació, especialment si es tracta de residus perillosos.

En la mesura del possible s’afavorirà l’elaboració de productes a taller front als realitzats en la pròpia obra que habitualment generen major cantitat de residus.

Es primarà l’utilització d’elements desmuntables o reutilitzables front a d’altres de similars prestacions no reutilitzables.

S’esgotarà la vida útil dels mitjans auxiliars propiciant la seva reutilizació en el major nombre d’obres pel que s’extremaran les mesures de manteniment.

Tot el personal involucrat en l’obra disposarà dels coneixements mínims de prevenció de residus i la seva correcta gestió. Abans d’iniciar la fase d’execució cal dur a terme unes jornades informatives dirigides a la sensibilització mediambiental del personal de l’obra i de les subcontractes.

S’inclouirà en els contractes amb subcontrates una clàusula de penalització per la que es desincentivarà la generació de més residus dels previsibles per una mala gestió.

Prevenció en l’emmagatzemament en obra:

Es realitzarà un plà d’inspeccions periòdiques de material, productes i residus acopiats o emmagatzemats per garantir que es mantenen en les degudes condicions.

2. Estimació dels Residus de l’Obra projectada (Punt 1. Art 4 RD105/2008). En aquest apartat es quantifiquen i s’identifiquen les tipologies de Residus (Especials, No Especials i Inerts) i es codifiquen amb ajust a l’Ordre MAM/304/2008 de 8 de febrer. Per a la realització del càlcul estimatiu de generació de residus s’ha emprat els fulls facilitats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

3. Definició dels Escenaris de Gestió de Residus (Punt 3 i 4 Art 4. RD 105/2008) El present apartat es defineix a mode indicatiu, essent el Contractista qui posteriorment el desenvolupi i completi en el corresponent Pla de Gestió de Residus. 3.1. Definició dels Escenaris interns de l’Obra:

Amb objecte d’aconseguir una millor gestió dels residus generats en l'obra de manera que es faciliti la seva reutilització, reciclatge o valorització i per assegurar les condicions d'higiene i seguretat que es requereix el article 5.4 del Reial Decret 105/2008 que regula la producció i gestió dels residus de construcció i de demolició es prendran les mesures següents:

- Aspectes generals: Les zones d'obra destinades a l'emmagatzematge de residus quedaran convenientment senyalitzades i per

a cada fracció es disposarà un cartell señalizador que indiqui el tipus de residu que recull (a la pàgina web de l'Agència de Residus de Catalunya es poden descarregar els pictogrames identificadors dels residus).

Tots els envasos que portin residus han d'estar clarament identificats, indicant en tot moment el nom del residu, codi LER, nom i adreça del posseïdor i el pictograma de perill en el seu cas.

Els residus perillosos es dipositaran sobre cubetes de retenció apropiats al seu volum, a més han d'estar protegits de la pluja.

Tots els productes envasats que tinguin caràcter de residu perillós hauran d'estar convenientment identificats especificant en l'etiquetatge el nom del residu, codi LER, nom i adreça del productor i el pictograma normalitzat de perill.

Les zones d'emmagatzematge per als residus perillosos hauran d'estar suficientment separades de les dels residus no perillosos, evitant d'aquesta manera la contaminació d'aquests últims.

Els residus es dipositaran en el lloc destinats als mateixos conforme es vagin generant. Els residus s'emmagatzemaran en contenidors adequats tant en nombre com en volum evitant en tot cas la

sobrecàrrega dels contenidors per sobre de les seves capacitats límit. Els contenidors situats propers a llocs d'accés públic es protegiran fora dels horaris d'obra amb lones o

similars per evitar abocaments descontrolats per part de tercers que puguin provocar la seva barreja o contaminació.

Per a aquelles obres en la que per falta d'espai no resulti tècnicament viable efectuar la separació dels residus, aquesta es podrà encomanar a un gestor de residus en una instal lació de residus de construcció i demolició externa a l'obra.

S'evitarà la contaminació dels residus petris separats amb destinació a valorització amb residus derivats del guix que ho contaminin minvant les seves prestacions.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus petris: • Es preveu l’utilització de matxucadores mòbils per a l’emmatxucament de les runes, amb la finalitat

de fabricar-hi àrids reciclats i reutilitzar-los en el mateix emplaçament (reducció del 66% del volum). És important que a l’organització de l’obra es tingui en compte l’emmagatzematge dels residus i els possibles decalatges que es poden produir entre la generació del residus i la utilització.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus no especials • En cas de que no sigui viable disposar de diferents contenidors per a la realització de classificació

selectiva dels residus no especials (per manca de recicladors que els admetin, etc.), s’hauran de dirigir cap a un centre de transferència i, com a darrera opció, traslladar-los a l’abocador corresponent (de residus no especials).

• En el cas de què s’hagi contemplat la valorització dels residus “no especials”, caldrà vetllar perquè hi hagi tants contenidors com tipus de separació prevista i, en qualsevol dels casos sempre s’haurà de garantir la seva correcta senyalització, de manera que cadascun aculli els residus que li corresponen. No s’ha d’oblidar que la classificació en origen afavoreix una millor gestió i incentiva la reutilització i el reciclatge posterior dels residus.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus metàl·lics (residu no especial)

• Els elements metàl·lics presenten un preu de valorització que fa viable la seva separació selectiva. En aquest camp existeixen una gran quantitat d’empreses que fan viable la seva separació selectiva.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus de fusta (residu no especial: sempre i quan no

estigui tractada amb productes tòxics). • Actualment ja existeix un ampli mercat de gestors que accepten fusta originada en les obres de

construcció, per exemple l’originada durant les tasques d’encofrat, de revestiment d’interiors, dels embalatges defectuosos, etc.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus especials: • Aquests materials han de ser portats a centres de tractament específics on posteriorment es

valoritzen (habitualment s’incineren). • És prohibit llençar aquests tipus de residus (dissolvents, pintures, etc.) als desguassos. • Els residus especials s’han d’emmagatzemar junts i han d’estar correctament etiquetats i tapats. • Cal que a l’obra hi hagi un lloc concret per acollir-los, amb el terra impermeabilitzat per protegir les

filtracions al sòl i amb un sostre per protegir-los de la pluja i dels cops (en el moment de la redacció d'aquest document aquest període és de 6 mesos, RD 833/1988, art. 15).

• Tancar els recipients que contenen productes especials evita vessaments i pèrdues per evaporació que poden resultar nocives.

• Identificar el contingut dels contenidors amb etiquetes senyalitzades amb claredat garanteix la gestió correcta dels productes tòxics i evita l’emissió de gasos com a conseqüència d’una possible reacció química provocada per barreges involuntàries.

• És convenient emmagatzemar els bidons en posició vertical per evitar fuites. • Es recomana protegir lateralment els contenidors i els bidons, sobretot en zones de trànsit, per

impedir cops que els puguin bolcar. • Si es produeixen vessaments accidentals, cal gestionar-los amb un gestor autoritzat a tal efecte. - L’emmagatzematge de productes líquids especials (gasoli, desencofrants, etc.) es farà de manera que, en cas

de vessament, els fluids no afectin el sòl. La manipulació de determinats productes a l’obra pot causar fuites que poden malmetre els sòls. Per això es recomana:

• Emmagatzemar-los en condicions idònies, emprant cubetes especials amb un dipòsit de retenció de líquids i/o realitzant una llosa de formigó estanca amb prou capacitat per retenir, en cas d’abocament, tot el líquid que s’hi emmagatzema.

• Disposar a l’obra de material absorbent per fer front a vessaments (serradures, draps, sepiolita, etc.).

Actuar correctament en cas que es produeixi el contacte d’un producte líquid especial amb el sòl: cobrir-lo amb material absorbent i tractar el residu resultant com a residu especial.

3.2. Definició dels Escenaris externs de l’Obra: A l’hora de seleccionar els valoritzadors o gestors s’ha de tenir en compte que el menor cost ambiental (i freqüentment el menor cost econòmic) s’aconsegueixen quan: - El gestor o gestors encarregats de valoritzar els residus siguin autoritzats.

- La quantitat de residus sigui mínima.

- La distància al lloc de deposició sigui mínima i la xarxa viària estigui en òptimes condicions.

- Els materials continguts en els residus estiguin aïllats i separats els uns dels altres, atès que així en facilitem el reciclatge o la reutilització (el tipus de gestió depèn de les possibilitats reals de valorització).

Llistat de gestors i valoritzadors S’ha compilat la documentació sobre els gestors i valoritzadors de residus que operen en les proximitats de l’obra:

Per conèixer les característiques (condicions d’admissió, distància, taxes, etc.) dels abocadors, dels recicladors, dels punts verds, dels centres de classificació, etc., i poder definir un escenari extern de gestió, l’equip redactor ha

realitzat una tasca de recerca a partir de la informació disponible a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya (www.arc-cat.net ) que ha donat com a resultat la informació següent:.

A continuació s’adjunten, com a referència, alguns del valoritzadors i gestors de residus de les comarques del Vallès Oriental i Occidental:

Residus petris:

Codi* Nom Adreça Telèfon Distància

aprox.

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLINARS DEL VALLÈS Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

Gar-1. Ctra.BV-5103 km 6.5. 08450 LLINARS DEL VALLÈS

938792069 19 Km

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT CELONI

Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

FONT D'EN PEDRO 08470 SANT CELONI

938792069 30 Km

PLANTA DE RECICLATGE DE TERRASSA (CAN GUITARD). Ubicada dins del dipòsit controlat

Carretera de Gràcia a Manresa, km 26.25, pedrera núm. 2.259, "Can Guitart de la Riera". PEDRERA HAYMSA (CAN GUITART) 08221 TERRASSA

934147488 25-30 Km

(*) No s’ha trobat els codis a la pàgina de l’ Agència de Residus de Catalunya

Reciclatge de paper i cartró:

Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-253.96 FERIMET, S.L. Ctra. Montmeló-Granollers km 4.535 08400 GRANOLLERS

938796211 7-10 Km

E-202.96 FERRALLES BATLLE, S.L. C/ Tetuan 117 08400 GRANOLLERS

938491106 7 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL

POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170 MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

Reciclatge de plàstics: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-80.94 FOREC, S.A. Pol. Ind. Can Coll - nau 3 pol. Ind. Can Coll - nau 3 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439455 < 1 Km

E-601.99 CORTPLAST, S.L. Pol. Ind. Palaudàries - nau 13 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439430 < 1 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de fustes:



938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de metalls:

Codi Nom Adreça Telèfon Distància E-396.97

PEDRO INGLÉS VIDAL c/ Països Catalans s/n 08186 LLIÇÀ D'AMUNT

935623797 2 KM

E- 767.02 GRUPAL ART, S.L. Pol. Ind. El perdellot c/ perdellot 7 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938437829 < 1 Km


938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Deposició de residus especials: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-01.89 ATLAS GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA

Can Palà 08719 CASTELLOLÍ

932282215 60-70 Km

Centre de recollida i transferència de residus especials:


E-526.98 TÉCNICAS DE PROTECCIÓN AMBIENTAL, SA (TPA)

POL. IND. PLA SOTA EL MOLÍ AV. PRIMER DE MAIGS/N 08160 MONTMELÓ

935686600 8-10 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

E-298.96 CESPA GESTIÓN Y TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SA

POL. IND. CAN PRAT AV. CAN PRAT S/N 08100 MOLLET DEL VALLÈS

932479100 8-10 Km

4. Pressupost

Apèndix 1: Documentació Gràfica de definició escenaris interns (obra) de Gestió de Residus (Punt 5. Art 4. RD 105/2008)

Apèndix 2: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. (Punt6. Art 6. RD 105/2008)

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels

residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la Propietat.

Per als enderrocs: es realitzaran actuacions prèvies com ara estintolaments, apuntalaments, estructures

auxiliars. Per a les parts o elements perillosos, referits tant a la pròpia obra com als edificis adjacents. Com a norma general, es procurarà actuar retirant els elements contaminants i / o perillosos tan aviat com sigui possible, així com els elements a conservar o valuosos (ceràmics, marbres). Tot seguit s'actuarà desmuntant les parts accessibles de les instal.lacions, fusteria, i altres elements que ho permetin. Finalment, es procedirà enderrocant la resta.

El dipòsit temporal dels enderrocs, es farà en contenidors del tipus descrits en la documentació gràfica amb

la ubicació i condicionat que estableixin les ordenances municipals. Aquest dipòsit en abassegaments, també haurà d'estar en llocs degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus.

El dipòsit temporal per RCDS valoritzables (fustes, plàstics, ferralla ....), que es realitzi en contenidors o en

abassegaments, s'haurà de senyalitzar i segregar de la resta de residus d'una manera adequada.

Els contenidors hauran d'estar senyalitzats adequadament, pintats en colors que destaquin la seva visibilitat, especialment durant la nit, i comptar amb una banda de material reflectant de, almenys, 15 centímetres al llarg de tot el seu perímetre. En els mateixos ha de figurar la següent informació: raó social, CIF, telèfon del titular del contenidor / envàs, i el número d'inscripció en el Registre de Transportistes de Residus, del titular del contenidor. Aquesta informació també ha de quedar reflectida en els sacs industrials o altres elements de contenció, a través d'adhesius, plaques, etc.

El responsable de l'obra a la qual dóna servei el contenidor d'adoptar les mesures necessàries per evitar el

dipòsit de residus aliens a la mateixa. Els contenidors romandran tancats o coberts, almenys, fora de l'horari de treball, per evitar el dipòsit de residus aliens a les obres a la que presten servei.

A l'equip d'obra s'hauran d'establir els mitjans humans, tècnics i procediments de separació que es

dedicaran a cada tipus de RCD.

S’hauran d'atendre els criteris municipals establerts (ordenances, condicionats de la llicència d'obres), especialment si obliguen a la separació en origen de determinades matèries objecte de reciclatge o deposició. En aquest últim cas haurà d'assegurar per part del contractista realitzar una avaluació econòmica de les condicions en què és viable aquesta operació. I també, considerar les possibilitats reals de fer-la: que l'obra o construcció ho permeti i que es disposi de plantes de reciclatge / gestors adequats. La Direcció d'Obres serà la responsable última de la decisió a prendre i la seva justificació davant les autoritats locals o autonòmiques pertinents.

Caldrà assegurar en la contractació de la gestió dels RCDS, que el destí final (Planta de Reciclatge,

Abocador, Cantera, Incineradora, Centre de Reciclatge de Plàstics / Fusta ...) són centres amb l'autorització autonòmica de la Conselleria de Medi Ambient, així mateix s'haurà de contractar només transportistes o gestors autoritzats per aquesta Conselleria, i inscrits en els registres corresponents. Així mateix es realitzarà un estricte control documental, de manera que els transportistes i gestors de RCDS hauran de portar els vals de cada retirada i lliurament en destinació final. Per a aquells RCDS (terres, petris ...) que siguin reutilitzats en altres obres o projectes de restauració, s'haurà d'aportar evidència documental de la destinació final.

La gestió (tant documental com operativa) dels residus perillosos que es trobin en una obra d'enderroc o es

generin en una obra de nova planta es regirà d'acord amb la legislació nacional vigent, la legislació autonòmica i els requisits de les ordenances locals. Així mateix, els residus de caràcter urbà generats en les obres (restes de menjars, envasos, llots de fosses sèptiques ...), seran gestionats d'acord amb els preceptes marcats per la legislació i autoritat municipals.

Per al cas dels residus amb amiant, s'han de seguir els passos marcats per l'Ordre MAM/304/2002, de 8 de

febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Annex II. Llista de Residus. Punto17 06 05 * (6), per considerar aquests residus com a perillosos o com no perillosos. En qualsevol cas, sempre es compliran els preceptes dictats pel Reial Decret 108/1991, d'1 de febrer, sobre la prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant. Art 7., Així com la legislació laboral d'aplicació.

Les restes de rentat de canaletes / bótes de formigó, seran tractats com a residus "enderroc". S'evitarà en

tot moment la contaminació amb productes tòxics o perillosos dels plàstics i restes de fusta per a la seva adequada segregació, així com la contaminació dels abassegaments o contenidors de runa amb components perillosos.

Les terres superficials que puguin tenir un ús posterior per a jardineria o recuperació de sòls degradats,

serà retirada i emmagatzemada durant el menor temps possible, en cavallons d'alçada no superior a 2 metres. S'ha d'evitar la humitat excessiva, la manipulació, i la contaminació amb altres materials.



2 PT. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. 0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

Sobre els components Sobre l'execució Sobre el control de l'obra acabada Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SISTEMA ESTRUCTURA

SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES D’ACER

SISTEMA ENVOLVENT

SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS 1 AÏLLAMENTS CONTRA EL FOC

1.1 Pintures ignífugues intumescents 2 AÏLLAMENTS TÈRMICS-ACÚSTICS

2.1 Rígids, semirígids i flexibles SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS

SUBSISTEMA CEL RAS SUBSISTEMA REVESTIMENTS

1 PINTATS SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. 0. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs

1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. 1. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES D’ACER Conjunt d’elements d’acer que conformen una estructura destinada a garantir la resistència mecànica, l’estabilitat i l’aptitud al servei, inclosa la durabilitat per a qualsevol tipus d’edifici. Realitzat amb perfils d’acer laminats en calent, perfils d’acer conformats en fred o calent, utilitzats directament o formant peces compostes. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals segons CTE DB SE-A Seguretat estructural. Acer, mantenint, a més, la resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les exigències de seguretat en cas d’incendi., segons CTE DB SI , seguretat en cas d’incendi. Els tipus d’elements a les estructures d’acer poden ser: pilars, bigues i biguetes, llindes, traves, encavallades, corretges i tots els elements d’ancoratge i auxiliars de l’estructura d’acer. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-A, DB SI-6, DB SI-Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer, DB HS 1, DB HE 1. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. UNE. Acers en xapes i perfils UNE EN 10025, UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. Materials d’aportació de soldadures UNE-EN ISO 14555:1999. Especificacions de durabilitat UNE ENV 1090-1:1997. Components Perfils i xapes d’acer laminat en calent Perfils foradats d’acer laminat en calent Perfils i plaques conformats en fred Reblons d’acer de cap esfèric, de cap bombejat o de capota plana. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència Soldadures Cordons i cables Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Característiques tècniques mínimes Acers en xapes i perfils. Característiques mecàniques mínimes dels acers, segons UNE EN 10025, 10210-1:1994 i 10219-1:1998. Perfils i xapes d’acer laminat en calent. De les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, així com de les sèries L, LD. T, rodó, quadrat o rectangle. Perfils foradats d’acer laminat en calent. De les sèries rodó, quadrat o rectangle. Perfils i plaques conformats en fred. De les sèries L, LD, U, C , Z, o Omega. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència. El moment torsor del collat, la disposició dels forats i el seu diàmetre ha d’ésser l'indicat per la D.F. Característiques mecàniques dels acers dels cargols ordinaris segon (CTE-DB SE-A 4.3). Soldadures. Realitzades per arc elèctric amb resistència a tracció del metall dipositat més gran que 37, 42 o 52 kg/mm² . Cordons i cables. Formats per diversos filferros d’acer enrotllats helicoidalment de forma regular, els acers utilitzats tindran entre 70 i 200 kg/m² de resistència. Es pendran precaucions només en cas d’unions entre xapes de gran espessor. Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Especificacions de durabilitat segons UNE ENV 1090-1:1997 Ductilitat. Comprovada segons les temperatures a que estarà sotmesa l’estructura en funció del seu emplaçament. Control i acceptació En el cas de materials avalats pel certificat del fabricant, el control serà una relació entre l’element i el seu certificat d’origen. Quan no sigui així, s’establirà un procediment mitjançant assaigs per un laboratori independent, o en solucions de caràcter singular les recomanacions o normatives de prestigi reconegut. (CTE-DB SE-A 12.3). Execució Condicions prèvies El constructor ha d’elaborar els plànols de taller i el programa de muntatge i s’ha d’aprovar per la D.F. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es faran a taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec Particular la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Condicions de manipulació i emmagatzematge S’han de seguir les instruccions del fabricant i respectar dades de caducitat. S’han d’emmagatzemar i manipular sense produir deformacions permanents ni danys en la superfície. S’evitarà tot contacte amb el terreny i l’aigua. Fases d’execució Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat d’eixos Col.locació i fixació provisional de la peça Aplomat i nivellació definitius Execució de les unions per soldadura. Es realitzarà un pla de soldatge on s’inclouran: els talls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, les especificacions sobre el procés i la seqüència de soldadura. Els tipus de soldadura són: Per punts, en angle, a topall i en tap i trau.(CTE-DB SE-A 10.3). Les soldadures s'han de fer protegides de la pluja i el vent, i a una temperatura > 0°C.

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. Els components han d’estar correctament fixats. Les superfícies i vores han de ser les apropiades pel procés de soldat, exemptes d’humitat, de fissures, d’entelladures i materials que afectin el procés o qualitat de les soldadures. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Execució de les unions amb cargols. Els forats pels cargols s'han de fer amb perforadora mecànica, d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces, eliminant posteriorment les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, que s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor. El diàmetre nominal mínim serà de 12mm, la rosca pot estar inclosa en el pla de tall, i l’espiga del cargol ha de sortir de la rosca de la femella desprès del roscat del pla de tall. La utilització de femelles i volanderes queda especificada al CTE-DB SE-A 10.4. El collat de cargols sense pretesar, i el collat de cargols pretesats queda especificat al CTE-DB SE-A 10.5. El cargols d'una unió s'han d'apretar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una segona pasada. Recobriment superficial. Preparació de les superfícies. Les superfícies que hagin d’estar en contacte amb el formigó, han de netejar-se i no pintar-se. No s’ha de començar a pintar sense haver-ne eliminat les escòries. Els mètodes de recobriment de les estructures d’acer són: galvanització i pintura. En el procés de galvanització. Les soldadures han d’estar segellades, si hi ha espais en l’element fabricat es disposaran forats de purga i les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura d’imprimació anticorrosiva amb dissolvent àcid o adollat abans de ser pintades. En el procés de pintat. Abans de començar, es comprovarà que les superfícies i pintures compleixen els requisits del fabricant. Pintat amb capes d’imprimació antioxidant i anticorrosiu. Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció, sempre en un to diferent, segons les especificacions de la D.F. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. No es pintaran els cargols galvanitzats o amb protecció antiòxid. Toleràncies d’execució (CTE-DB SE-A 11.2). Per edificis de llargària <= 30m: Tolerància total ±20mm. Nivell superior del pla del pis ± 5mm. Distància entre pilars consecutius ±15mm. Distància entre bigues consecutives ±20mm. Desviació en inclinació dels pilars. Per edificis de 6 plantes de 3m. Vh= 0,07m. Excentricitat no intencionada del recolzament d’una biga e0<=5mm. En plaques base i pilars e1 i e2 <= 5mm. Control i acceptació Control de qualitat de la fabricació a taller (si s’escau), on s’inclourà el control de la documentació de taller (CTE-DB SE-A 12.4). Control de qualitat de muntatge, on s’inclourà la documentació de muntatge corresponent (CTE-DB SE-A 12.5). Toleràncies de fabricació (CTE-DB SE-A 11.1). Perfils amb doble T soldats: Alçada del perfil ± 3 a 8mm en funció de l’alçària. Seccions amb caixó: Desviacions de ± 3 a 5mm en funció de les dimensions de les xapes. Components estructurals: Planor: L/1000 ó 3mm, Contrafletxa L/1000 ó 6mm. Ànimes i enrigidors: Desviacions per distorsió de l’ànima o distorsions de l’ala. Amidament i abonament kg d’acer per amidar les bigues, biguetes, corretges, encavallades, llindes, pilars, traves, elements d'ancoratge i elements auxiliars corresponents a les estructures d’acer, incloent-hi en el preu tots els elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per a la completa execució d'acord amb el Projecte i indicacions de la D.F. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb la normativa vigent. El pes unitari pel seu càlcul ha de ser el teòric. Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS 1 AÏLLAMENTS CONTRA EL FOC Materials o productes que tenen propietats per impedir o retardar la propagació del foc. Hauran de complir la suficient resistència al foc segons la normativa del CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura, prenent els valors de les diferents accions i coeficients els obtinguts al DB-SE. Aquests materials poden ser: pintures, morters o plaques. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SI. Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis. RD 1942/1993. Classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc. RD 312/2005. Taula per a la Interpretació de la Normativa de Seguretat Contra Incendis, TINSCI. Instrucció Técnica Complementària, ITC-MIE-AP 5. BOE. 149; 23.06.82. Manual d’Autoprotecció. Guia pel desenvolupament del Pla d’Emergència contra incendis i d’evacuació de locals i edificis. Prevenció d’incendis en allotjaments turístics. BOE. 20.10.79. Protecció contra incendis en establiments sanitaris. BOE. 252; 07.01.79. Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials. RD. 2267/2004. UNE. UNE 48287-1:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 1: Requisitos. UNE 48287-2:1996 Sistemas de pinturas intumescentes para la protección del acero estructural. Parte 2: Guía para la aplicación 1.1 Pintures ignífugues intumescents Preparació i aplicació d'un recobriment de pintura sobre perfils estructurals metàl·lics, per a augmentar la resistència i estabilitat al foc de l'element, mitjançant diferents capes aplicades en obra. Execució Condicions prèvies S'han d'eliminar les possibles incrustacions de ciment o de calç i s'ha de desgreixar la superfície. Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes. En el revestiment no ha d'haver-hi fissures, bosses ni d'altres defectes, i ha de cobrir completament totes les parts descobertes dels perfils, inclòs les no accessibles. S'han d'aturar els treballs quan es donguin les següents condicions : les temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C, la humitat relativa de l'aire > 60%, la velocitat del vent > 50 km/h o plogui. Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 24 h abans i s'han de refer les parts afectades. No es pot pintar sobre suports molt freds ni sobreescalfats.

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. Fases d’execució Preparació de la superfície a pintar, fregat de l'òxid i neteja prèvia si és necessari, amb aplicació de les capes d'imprimació, de protecció o de fons, necessàries i del tipus adequat segons la composició de la pintura d'acabat. El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant i l'autorització de la D.F. Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera s'ha d'aplicar lleugerament diluïda, segons les instruccions del fabricant. Aplicació successiva, amb els intervals d'assecat, de les capes de pintura d'acabat. La pintura d'acabat no ha d'impedir el desenvolupament de l'escuma que genera la pintura intumescent i la seva conseqüent expansió en cas d'incendi. La imprimació ha de compatibilitzar la protecció anticorrosiva amb la protecció al foc. Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb rodet, brotxa o pistola. Control i acceptació Ha de comprovar-se la compatibilitat entre la capa d'imprimació antioxidant i la pintura intumescent, al igual que amb la pintura d'acabat. Amidament i abonament m² de superfície realment pintada segons les especificacions de la D.T. 2 AÏLLAMENTS TÈRMICS-ACÚSTICS Materials o productes que tenen propietats per impedir o retardar la propagació de la calor, fred i/o sorolls. Aquests materials poden ser rígids, semirígids, flexibles, granulars, pulverulents o pastosos. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HE, d'Estalvi d'Energia. DB HE1, d'Estalvi d'Energia, Limitació de la demanda energètica. DB HR, Protecció enfront del soroll. Ecoeficiència en els edificis. RD 21/2006. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) Llei de protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/2002. Llei del soroll. Ley 37/2003. Contaminació acústica. RD 1513/2005. Normes sobre la utilització de les espumes d’urea-formol usades com aïllants a l’edificació. BOE. 113; 11.05.84 UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 2.1 Rígids, semirígids i flexibles Components Aïllants rígids (poliestirè expandit, vidre cel·lular, llanes de vidre revestides amb làmines d'algun altre material), camises aïllants, aïllants semirígids, aïllants flexibles (llanes de vidre aglomerat amb material sintètic, llanes de roca aglomerada amb material industrial, poliuretans, polietilens), fixacions: material d’unió (adhesius o coles de contacte o de pressió, adhesius tèrmics) o amb subjeccions (feix d’alumini, perfils laterals, claus inoxidables amb cap de plàstic i cintes adhesives) Característiques tècniques mínimes Aïllament en camises aïllants. En canonades i equips situats a la intempèrie, les juntes verticals se segellaran convenientment. L'aïllament tèrmic de xarxes enterrades haurà de protegir-se de la humitat i dels corrents d'aigua subterrànies o vessaments. Les vàlvules, argolles i accessoris s'aïllaran preferentment amb casquets aïllants desmuntables de diverses peces, amb espai suficient perquè al llevar-los es puguin desmuntar aquelles. Aïllament en plaques. Formació d’aïllament amb plaques i feltres de diferents materials, poliestirè expandit, extruït, expandit amb ranures en una de les seves cares, expandit moldejat per a terra radiant, escumes de poliuretà, de llana de vidre o llana de roca, de suro aglomerat, de vidre cel·lular. Totes es poden col·locar fixades mecànicament, i sense adherir. Els poliestirens, llanes de vidre i suro aglomerat es poden col·locar també amb morter i adhesiu. Les de vidre cel·lular amb morter i pasta de guix. Les de poliuretà, llanes de vidre i suro aglomerat també es poden col·locar amb oxiasfalt. Només les plaques de poliestirè poden anar fixades als connectors que uneixen la paret passant amb l'estructura i subjectes a aquests mitjançant volanderes de plàstic. Aïllament en plafons sandwich. Revestiments fonoabsorbents realitzats amb panells de planxa perforada i llana de roca a l'interior. Control i acceptació Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. Els materials que vinguin avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia per part del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides en el DB HE 1 del CTE, pel que podrà realitzar-se la seva recepció sense necessitat d'efectuar comprovacions o assajos. Les unitats d'inspecció estaran formades per materials aïllants del mateix tipus i procés de fabricació, amb el mateix espessor en el cas dels quals tinguin forma de placa o flassada. Les fibres minerals duran SEGELL INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat aparent. Aquestes característiques es determinaran cada 1.000 m² de superfície o fracció, en camises aïllants cada 100 m o fracció i en formigons cel·lulars espumosos cada 500 m² o fracció. Execució Condicions prèvies L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. El suport ha de ser net. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar. S'ha de treballar amb vents inferiors a

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. 30 km/h. L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació. El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar. El poliuretà i el poliestirè s'ha de protegir d'una exposició solar molt llarga. Fases d’execució Preparació de l'element (retalls, etc...) Neteja i preparació del suport. Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, a trencajunt. En les plaques que van fixades als connectors, el junt entre les plaques no ha de coincidir amb el connector de la paret. En les plaques col·locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessàries perquè ni el vent ni d'altres accions no el desplacin. Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar situada a la cara calenta de l'aïllament. Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament. Quan l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb cinta adhesiva. Qualsevol forat a la barrera de vapor en l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor. Col·locació de l'element Plaques col·locades amb adhesiu, oxiasfalt, emulsió bituminosa o pasta de guix. El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.). El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats pel fabricant. Plaques moldejades per a terra radiant. Les plaques han de quedar encaixades per les vores, col·locades de manera que les ranures per a allotjar els conductes de calefacció, quedin alineades i siguin contínues. La cara llisa de la placa ha de quedar recolzada sobre la base del paviment i els resalts per a suport dels conductors, han de quedar a la part superior. Aïllament exterior per a suport de revestiment continu. La barreja adhesiu-ciment, ha de ser homogènia. No ha de tenir grumolls ni parts seques. L'adhesiu s'ha d'aplicar seguint les instruccions del fabricant. La fixació mecànica de les plaques s'ha de fer desprès de 24 h, com a mínim, d'haver-les col·locat. El procés d'aplicació de la malla ha de constar d'una primera capa d'adhesiu, col·locació de la malla a pressió sobre l'adhesiu fresc i a continuació, una capa d'adhesiu. La malla ha de cobrir tota la superfície a revestir i quedar totalment recoberta per l'adhesiu. En els punts singulars (cantonades, angles d'obertures, etc...), la malla ha d'anar reforçada. Ha de formar una superfície plana, sense bosses. Ha de quedar ben adherida al revestiment. Gruix de la capa d'adhesiu sota les plaques: ≤ 6 mm. Encavalcament de la malla: ≥ 10 cm i planor: ± 3 mm/2 mm. Control i acceptació L'aïllament anirà protegit amb els materials necessaris perquè no es deteriori amb el pas del temps. El recobriment o protecció de l'aïllament es farà de tal manera que aquest quedi subjecte amb el pas del temps. Haurà de comprovar-se la correcta col·locació de l'aïllament tèrmic, la seva continuïtat i la inexistència de ponts tèrmics en fronts de forjat i suports, segons les especificacions de la D.T. o de la D.F. Es comprovarà la ventilació de la cambra d'aire si n’hi hagués. Amidament i abonament m² de planxes o panells totalment col·locats, incloent segellat de les fixacions en el suport, en el cas que siguin necessàries. ml de camises aïllants. SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA CEL RAS Parament horitzontal col·locat sota del forjat, subjecte mitjançant estructura vista o no, amb la finalitat de reduir l’alçada d’un local, i/o augmentar l’aïllament acústic i tèrmic, i ocultar possibles instal·lacions o parts de l’estructura. El cel ras pot estar format per: plaques d'escaiola, plaques de fibres minerals o vegetals, plaques de guix laminat, plaques metàl·liques o lamel·les de PVC o metàl·liques. Els tipus de cel ras poden ser: per a revestir amb sistema fix, de cara vista amb sistema fix, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat vist, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat ocult. Normes d’aplicació Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. D 259/2003. Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SI, Documents Bàsics Seguretat contra incendis. CTE-DB HR, Documents Bàsics Protecció enfront al soroll. Yesos y escayolas para la construcción y Especificaciones técnicas de los prefabricados de yesos y escayolas. R.D 1312/1986. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Plaques, estructura d’armat de plaques per cel ras continu, sistemes de fixació, material per a reomplir les juntes entre planxes per a cel ras continu, estructura oculta travada per a cel ras amb plaques i Elements decoratius com ara motllures. Característiques tècniques mínimes Plaques. Panell d'escaiola, acabat: amb: cara exterior llisa o en relleu, amb/sense fissurat i/o material acústic incorporat, etc... Les plaques d'escaiola no tindran una humitat superior al 10% en pes, en el moment de la seva col·locació. Panells metàl·lics. De xapa d'alumini, (gruix mínim de xapa 0,30 mm, gruix mínim de l’anoditzat, 15 micres), de xapa d'acer zincat, lacat, etc... amb acabat perforat, llis o en reixeta, amb o sense material absorbent acústic incorporat. Placa rígida de conglomerat de llana mineral o altre material absorbent acústic. Plaques de cartró-guix amb/sense cara vista revestida per làmina vinílica. Placa de fibres vegetals unides per un conglomerant, serà incombustible i estarà tractada contra la podriduda i els insectes. Panells de tauler contraxapat. Lamel·les de fusta, alumini, etc... Estructura d'armat de plaques per a sostres continus. Estructura de perfils d'acer galvanitzat o alumini amb acabat anoditzat (gruix mínim 10 micres), longitudinals i transversals. Sistema de fixació. Element de suspensió, mitjançant vareta roscada d'acer galvanitzat amb ganxo tancat en ambdós extrems, perfils metàl·lics, galvanitzacions, tirants de reglatge ràpid, etc... en cas que l'element de suspensió siguin canyes, aquestes es

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. fixaran mitjançant pasta d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. L’element de fixació al forjat, si és de formigó, podrà ser mitjançant clau d'acer galvanitzat fixat mitjançant tir de pistola i ganxo amb rosca, si són blocs d’entrebigat, podrà ser mitjançant tac de material sintètic i dolla roscada d'acer galvanitzat, si són biguetes, podrà ser mitjançant abraçadora de xapa galvanitzada. Element de fixació a placa. Per a sostres continus podrà ser mitjançant filferro d'acer recuit i galvanització, paletada d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques, perfils laminats ancorats al forjat, amb o sense perfileria secundària de suspensió, i caragolam per a la subjecció de les plaques, etc,... Per a sostres registrables, podrà ser mitjançant perfil en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzada, perfil en O amb pinça a pressió, etc..., podent quedar vist o ocult. Material de reomlert de juntes entre planxes per a sostres continus. Podrà ser de pasta d'escaiola. Escaiola. Complirà les especificacions recollides en el Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles RY-85 . Aigua. S'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. Estructura oculta de travada de les plaques: podrà ser mitjançant varetes roscades, perfils en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzat amb creuetes de travada en les trobades, etc... La rematada perimetral, podrà ser mitjançant perfil angular d'alumini o xapa d'acer galvanitzada. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Plaques d'escaiola, Guixos, Escaioles i Perfils d'alumini anoditzat. Execució Condicions prèvies L'apilament dels materials haurà de fer-se a cobert, protegint-los de la intempèrie. Les plaques es traslladaran en vertical o de cantell, evitant-ne la manipulació horitzontal. Per a col·locar les plaques caldrà realitzar ajustaments previs a la seva col·locació, evitant forçar-les perquè encaixin en el seu lloc. S'hauran disposat, fixat i acabat totes les instal·lacions situades sota forjat; les instal·lacions que hagin de quedar ocultes haurien de sotmetre's prèviament a les proves necessàries per al seu correcte funcionament. Preferiblement s'hauran realitzat les particions, la fusteria de buits exteriors i caixes de persianes estaran col·locades i preferiblement envidriades, abans de començar la col·locació del cel ras. S'evitaran els contactes bimetàl·lics: Zinc amb acer, coure, plom o acer inoxidable; Alumini amb plom o coure; Acer dolç amb plom, coure o acer inoxidable; Plom amb coure o acer inoxidable; Coure amb acer inoxidable. S'hauran obtingut els nivells en tots els locals objecte d'actuació, marcant-se de forma indeleble tots els paraments i elements singulars i/o sobresortints dels mateixos, tals com pilars, marcs, etc... D'aquesta manera s'haurà triat l'altura del cel ras tenint en compte que, com a mínim, aquesta serà de 10 cm. Fases d’execució Replanteig del nivell del cel ras. Fixació dels tirants de filferro al sostre. Col·locació de les plaques. Segellat dels junts. Sistema fix i entramat de perfils. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació i suspensió dels perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sistema desmuntable i suspensió amb barra roscada. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació dels perfils perimetrals, entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sostres continus. Es disposaran un mínim de 3 elements de suspensió, no alineats i uniformement repartits per metre quadrat. La col·locació de les planxes es realitzarà disposant-les sobre llistons de pam que permetin la seva anivellació, col·locant les unions de les planxes longitudinalment en el sentit de la llum rasant, i les unions transversals alternades, quan es tracti de plaques d'escaiola. En cas de fixacions metàl·liques i varetes suspensores, aquestes es disposaran verticals i el lligat es realitzarà amb doble filferro de diàmetre mínim 0,70 mm. Quan es tracti d'un sistema industrialitzat, es disposarà l'estructura subjectant ancorada al forjat i cargolada a la perfilaria secundària (si n'hi ha), així com la perimetral. Les plaques es cargolaran perpendicularment a la perfileria i alternades. En cas de fixació amb canyes, aquestes es rebran amb pasta d'escaiola de 80l d'aigua per 100kg d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. Aquestes fixacions podran disposar-se en qualsevol adreça. Les planxes perimetrals estaran separades 5 mm dels paraments verticals. Les juntes de dilatació es disposaran cada 10 m i es formaran amb un tros de planxa rebuda amb pasta d'escaiola a un dels costats i lliure en l'altre. Sostres registrables. Les varetes roscades que s'usin com a element de suspensió, s'uniran per l'extrem superior a la fixació i per l'extrem inferior al perfil de l'entramat, mitjançant maniguet o rosca. Les varetes roscades que s'usin com a elements de travada, es col·locaran entre dos perfils de l'entramat, mitjançant maniguet. La distància entre varetes roscades, no serà superior a 120 cm. Els perfils que formen l'entramat i els perfils de rematada es situaran convenientment anivellats, a les distàncies que determinin les dimensions de les plaques i a l'altura prevista en tot el perímetre. La subjecció dels perfils de rematada es realitzarà mitjançant tacs i cargols de cap pla, distanciats un màxim de 50 cm entre si. La col·locació de les plaques s'iniciarà pel perímetre, donant a l'angle de xapa i sobre els perfils de l'entramat. La col·locació de les plaques acústiques metàl·liques, s'iniciarà pel perímetre transversalment al perfil o, donant suport per un extrem a l'element de rematada i fixada al perfil o mitjançant pinces, la suspensió es reforçarà amb un cargol de cap pla del mateix material que les plaques. Control i acceptació El reomplert d'unions entre planxes, s'efectuarà amb fibres vegetals o sintètiques i pasta d'escaiola, en la proporció de 80l d'aigua per cada 100kg d'escaiola, i s'acabaran interiorment amb pasta d'escaiola en una proporció de 100l d'aigua per cada 100kg d'escaiola. El fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Abans de realitzar qualsevol tipus de treballs en el fals sostre, s'esperarà almenys 24 hores. Per a la col·locació de lluminàries, o qualsevol altre element, es respectarà la modulació de les plaques, suspensions i travada. El fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Amidament i abonament m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, obertures ≤ 1 m2, no es dedueixen; obertures > 1 m2; es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 PINTATS Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com element decoratiu o protector. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures d’acer.

PLEC DE CONDICIONS GENERALS I CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D’OBRA PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. Components Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra. Característiques tècniques mínimes Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i ciment, etc... Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura. Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel fabricant. S’evitaran, en les zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin pols o deixin partícules en suspensió. Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran abans d’iniciar el pintat. Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides. Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport. Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels mateixos i s'escataran les superfícies. Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un producte que desgreixi a fons de la superfície. Fases d’execució Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat. Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat. Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores. Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans d'acabat. Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48 hores. Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques. Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola. Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a pistola. Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans. Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran dues mans d'acabat. Control i acceptació Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de pols, taques o eflorescències. Ferro i acer: neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc... Amidament i abonament m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final. SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES Argentona, juny de 2009


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Pça Nova s/n. 08310 Argentona AJUNTAMENT D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte.

1

E44 ESTRUCTURES D'ACER 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació d'elements estructurals amb perfils normalitzats d'acer, utilitzats directament o formant peces compostes. S'han considerat els elements següents: - Pilars - Elements d'ancoratge - Bigues - Biguetes - Llindes - Traves - Encavallades - Corretges - Elements auxiliars (elements d'encastament, de recolzament i rigiditzadors) S'han considerat els tipus de perfils següents: - Perfils d'acer laminat en calent, de les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer S275JR, S275J0, S275J2,

S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2 - Perfils d'acer laminat en calent de les sèries L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular o planxa, d'acer S275JR, S275J0,

S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2 - Perfils foradats d'acer laminat en calent de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H o S355J2H,

segons UNE-EN 10210-1 - Perfils forad ats conformats en fred de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H o S355J2H, segons

UNE-EN 10219-1 - Perfils conformats en fred, de les sèries L, LD, U, C, Z, o Omega, d'acer S235JRC, segons UNE-EN 10025-2 S'han considerat els acabats superficials següents: - Pintat amb una capa d'emprimació antioxidant - Galvanitzat S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Col·locació amb soldadura - Col·locació amb cargols - Col·locació sobre obres de fàbrica o de formigó, recolzats o encastats L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Replanteig i marcat dels eixos - Col·locació i fixació provisional de la peça - Aplomat i nivellació definitius - Execució de les unions, en el seu cas - Comprovació final de l'aplomat i dels nivells CONDICIONS GENERALS: Els materials utilitzats han de tenir la qualitat establerta a la DT. No s’han de fer modificacions sense autorització de la DF encara que suposin un increment de les característiques mecàniques. La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la DT, amb les modificacions aprovades per la DF. La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la DT. Cada component de l’estructura ha de dur una marca d’identificació que ha de ser visible desprès del muntatge. Aquesta marca no ha d’estar feta amb entalladura cisellada . La marca d’identificació ha d’indicar l’orientació de muntatge del component estructural quan aquesta no es dedueixi clarament de la seva forma. Els elements de fixació, i les xapes, plaques petites i accessoris de muntatge han d’anar embalats i identificats adequadament. L'element ha d'estar pintat amb una capa de protecció de pintura antioxidant, excepte si està galvanitzat. Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir. Si el perfil està galvanitzat, la col·locació de l'element no ha de produir desperfectes en el recobriment del zenc. L'element no s'ha d'adreçar un cop col·locat definitivament.


2

No es permet reb lir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a disposar cargols provisionals de muntatge. Toleràncies d'execució: - En obres d’edificació: Límits establerts als apartats 11.1 i 11.2 del DB-SE A - En obres d’enginyeria civil: Límits establerts a l’article 640.12 del PG3 PILARS: Si la base del pilar ha de quedar embeguda dins de formigó no és necessari que es pinti, es suficient que estigui neta de pols, oli, greixos i pellofa de laminació. L’espai entre la placa de recolzament del pilar i els fonaments s’ha de reblir amb beurada de ciment, beurades especials o formigó fi. Abans del rebliment, l’espai situat sota la placa de recolzament d’acer, ha d’estar net de líquids, gel, residus i de qualsevol material contaminant. La quantitat de beurada utilitzada ha de ser suficient per a que aquest espai quedi completament reblert. Segons el gruix a reblir les beurades han de ser dels següents tipus: - Gruixos nominals inferiors a 25 mm: barreja de ciment pòrtland i aigua - Gruixos nominals entre 25 i 50 mm: morter fluït de ciment pòrtland de dosificació no inferior a 1:1 - Gruixos nominals superiors a 50 mm: morter sec de ciment pòrtland de dosificació no inferior a 1:2 o formigó fi Les beurades especials han de ser de baixa retracció i s’han d’utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant. COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS: S’utilitzaran cargols normalitzats amb característiques mecàniques d’acord amb la UNE-EN ISO 898-1. Els cargols aixamfranats, cargols calibrats, perns articulats i els cargols hexagonals d’injecció s’han d’utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant i han de complir els requisits addicionals que els siguin d’aplicació. La situació dels cargols a la unió ha de ser tal que redueixi la possibilitat de corrosió i pandeig local de les xapes, i ha de facilitar el muntatge i les inspeccions. El diàmetre nominal mínim dels cargols ha de ser de 12 mm. La rosca pot estar inclosa en el pla de tall, excepte en el cas que els cargols s’utilitzin com a calibrats. Després del collat l’espiga del cargol ha de sobresortir de la rosca de la femella. Entre la superfície de recolzament de la femella i la part no roscada de l’espiga ha d’haver, com a mínim: - En cargols pretesats: 4 filets complerts més la sortida de la rosca - En cargols sense pretesar: 1 filet complert més la sortida de la rosca Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes. En els cargols col·locats en posició vertical, la femella ha d’estar situada per sota del cap del cargol. En els forats rodons normals i amb cargols sense pretesar no és necessari utilitzar volanderes. Si s’utilitzen han d’anar sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i el xamfrà ha d’ estar situat en direcció al cap del cargol. En els cargols pretesats, les volanderes han de ser planes endurides i han d’anar col·locades de la forma següent: - Cargols 10.9: sota el cap del cargol i de la femella - Cargols 8.8: sota de l’element que gira Toleràncies d'execució: - Franquícia màxima entre superfícies adjacents: - Si s’utilitzen cargols no pretesats: 2 mm - Si s’utilitzen cargols pretesats: 1 mm - Diàmetre dels forats: - En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 del DB-SE A - En obres d’enginyeria civil: Límits establerts als apartats 640.5.1.3 i 640.5.1.4 del PG3 - Posició dels forats: - En obres d’edificació: Límits establerts a l’apartat 11.1 del DB-SE A - En obres d’enginyeria civil: Límits establerts al apartat 640.5.1.1 del PG3 COL·LOCACIÓ AMB SOLDADURA: El material d’aportació utilitzat ha de ser apropiat als materials a soldar i al procediment de soldadura. Les característiques mecàniques del material d’aportació han de ser superiors a les del material base. En acers de resistència millorada a la corrosió atmosfèrica, la resistència a la corrosió del material d’aportació ha de ser equivalent a la del material base.


3

2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El constructor ha d'elaborar els plà nols de taller i un programa de muntatge que han de ser aprovats per la DF abans d'iniciar els treballs en obra. Qualsevol modificació durant els treballs ha d’aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment en els plà nols de taller. Els components estructurals s’han de manipular evitant que es produeixin deformacions permanents i procurant que els desperfectes superficials siguin mínims. Han d’anar protegits en els punts de subjecció. Tot subconjunt estructural que durant les operacions de càrrega, transport, emmagatzematge i muntatge experimenti desperfectes, s’ha de reparar fins que sigui conforme. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. Els components de l’estructura s’han d’emmagatzemar apilats sobre el terreny sense estar en contacte amb el terra i de forma que no es produeixi acumulació d’aigua. El muntatge de l’estructura s’ha de fer d’acord amb el programa de muntatge i garantint la seguretat estructural en tot moment. Durant les operacions de muntatge, l’estructura ha de resistir, en condicions de seguretat, les càrregues provisionals de muntatge i els efectes de les càrregues de vent. Les traves i encastaments o subjeccions provisionals s’han de mantenir en la seva posició fins que l’avanç del muntatge permeti que puguin ser retirats de forma segura. Les unions per a peces provisionals necessàries per al muntatge s’han de fer de forma que no debilitin l’estructura ni disminueixin la seva capacitat de servei. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. Els dispositius d’ancoratge provisionals s’han d’assegurar per a evitar que s’afluixin de forma involuntària. Durant el procé s de muntatge, el constructor ha de garantir que ninguna part de l’estructura estigui deformada o sobrecarregada permanentment per l’apilament de materials estructurals o per càrregues provisionals de muntatge. Un cop muntada una part de l’estructura, s’ha d’alinear al més aviat possible i immediatament després completar el cargolament. No s’han de fer unions permanents fins que una part suficient de l’estructura no estigui ben alineada, anivellada, aplomada i unida provisionalment de manera que no es produeixin desplaç aments durant el muntatge o l’alineació posterior de la resta de l’estructura. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller. Els desperfectes que les operacions de magatzematge i manipulació ocasionin en l’acabat superficial de l’estructura s’han de reparar amb procediments adequats. Per a la reparació de superfícies galvanitzades s’han d’utilitzar productes de pintura adequats aplicats sobre àrees que agafin, com a mínim, 10 mm de galvanització intacta. Le s parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge han de rebre el tractament de protecció després de la inspecció i acceptació de la DF i abans del muntatge. Les estructures amb planxes i peces primes conformades en fred s’executaran considerant els requisits addicionals de la UNE-ENV 1090- 2. Les estructures amb acers d’alt límit elàstic s’executaran considerant els requisits addicionals de la UNE-ENV 1090-3. Les estructures amb gelosia de secció foradada s’executaran tenint en compte els requisits addicionals de la UNE-ENV 1090-4. COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS: Els forats per als cargols s’han de fer amb perforadora mecànica. S’admet un altre procediment sempre que proporcioni un acabat equivalent. Es permet l’execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits establerts a l’apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d’edificació o els establerts a l’apartat 640.5.1.1 del PG3 en obres d’enginyeria civil. És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces. Els forats allargats s’han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o punxonatge de dos forats i posterior oxitall. Despré s de perforar les peces i abans d’unir-les s’han d’eliminar les rebaves. Els cargols i les femelles no s’han de soldar. S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió. Les femelles s’ han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després del muntatge. En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s’ha de collar fins arribar al “collat a tocar” sense sobretesar els cargols. En grups de cargols aquest procés s’ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és necessari s’han de fer cicles addicionals de collat . Abans de començ ar el pretesat, els cargols pretesats d’un grup s’han de collar d’acord amb el que s’ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme s’han de fer cicles addicionals de collat. S’han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de collats fins al pretesat mínim, s’afluixin.


4

El collat dels cargols pretesats s’ha de fer seguint un dels procediments següents: - Mètode de control del parell torsor - Mètode del gir de femella - Mètode de l’indicador directe de tensió Les superfícies que han de transmetre esforços per fricció s’han de netejar d’olis amb netejadors químics. Després de la preparació i fins l’ armat i cargolat s’han de protegir amb cobertes impermeables. La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s’ha de tractar fins que no s’hagi inspeccionat la unió. COL·LOCACIÓ AMB SOLDADURA: Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades són: - Metàl·lic per arc amb elèctrode recobert (per arc manual) - Per arc amb fil tubular, sense protecció gasosa - Per arc submergit amb fil/filferro - Per arc submergit amb rodó/elèctrode nu - Per arc amb gas inert - Per arc amb gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas inert - Per arc amb elèctrode de wolfram i gas inert - Per arc d’espàrrecs Les soldadures s’han de fer protegides dels efectes directes del vent, de la pluja i de la neu. A l’ obra i a disposició del personal encarregat de soldar hi ha d’haver un pla de soldatge, que ha d’incloure, com a mínim, els detalls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, l’ ordre a seguir, les especificacions del procés i les mesures per a evitar l’esquinçament laminar. Les soldadures s’ han de fer per soldadors certificats per un organisme acreditat i qualificats segons la UNE-EN 287-1. La coordinació de les tasques de soldadura s’ha de fer per soldadors qualificats i amb experiència amb el tipus d’operació que supervisen. Abans de començar a soldar s’ha de verificar que les superfícies i vores a soldar són adequades al procé s de soldadura i que estan lliures de fissures. Totes les superfícies a soldar s’han de netejar de qualsevol material que pugui afectar negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S’han de mantenir seques i lliures de condensacions. Els components a soldar han d’estar correctament col·locats i fixos en la seva posició mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar siguin accessibles i visibles per al soldador. No s’han d’introduir soldadures addicionals. El muntatge de l’estructura s’ha de fer de manera que les dimensions finals dels components estructurals estiguin dintre de les toleràncies establertes. Els dispositius provisionals utilitzats per al muntatge de l’estructura, s’han de retirar sense fer malbé les peces. Les soldadures provisionals s’han d’executar seguint les especificacions generals. S’han d’eliminar totes les soldadures de punteig que no s’incorporin a les soldadures finals. Quan el tipus de material de l’acer i/o la velocitat de refredament puguin produir un enduriment de la zona tèrmicament afectada s’ha de considerar la utilització del precalentament. Aquest s’ha d’ estendre 75 mm en cada component del metall base. No s’ha d’ accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per mitjà d'una picola i d'un raspall. L’execució dels diferents tipus de soldadures s’ha de fer d’acord amb els requisits establerts a l’apartat 10.3.4 del DB-SE A per a obres d’edificació o d’acord amb l’article 640.5.2 del PG3 per a obres d’enginyeria civil. No s’han d’utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a menys de 150 mm de la zona a soldar. Les soldadures i el metall base adjacent no s’han de pintar sense haver eliminat prèviament l’escòria. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT BIGUES, BIGUETES, CORRETGES, ENCAVALLADES, LLINDES, PILARS, TRAVES, ELEMENTS D’ANCORATGE, ELEMENTS AUXILIARS: kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF. Aquest criteri inclou les pè rdues de material corresponents a retalls.


5

4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D’EDIFICACIÓ: - Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2.

Documento Básico de Acero DB-SE-A - UNE-ENV 1090-1:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas para edificación. OBRES D’ENGINYERIA CIVIL: - Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de

carreteras y puentes - (PG 3/75) E4ZW ANCORATGES PER A ESTRUCTURES 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Elements d’ ancoratge per a estructures d’acer. S'han considerat els elements següents: - Ancoratges amb tac d’expansió d’ acer, o tac químic, amb cargol, volandera i femella per a fixació de perfils

metàl·lics a estructura de formigó. - Ancoratges amb perns de connexió soldats a perfils de planxa col·laborant d'acer galvanitzat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En els ancoratges amb tac d’ acer o químic: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de la situació dels ancoratges - Execució dels forats - Neteja del forat - Col·locació dels ancoratges En els ancoratges amb perns de connexió: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de la situació dels ancoratges - Soldadura del pern a la planxa - Comprovació de la unitat d’obra ANCORATGE AMB TAC D’ACER O QUÍMIC: El forat ha de ser perpendicular a la superfí cie del parament. La profunditat del forat en el material de base portant ha de ser l’ adequada en funció de les característiques geomètriques del tac utilitzat. Les distàncies mínimes entre la posició dels ancoratges i el cantell del material de base han de ser suficients per a garantir les característiques mecàniques de l’ancoratge, d’acord amb les indicacions del fabricant de l’ancoratge. El cargol s’ha d’apretar mitjançant una clau dinamomètrica, amb un moment de valor especificat en el càlcul de l’ancoratge. TAC D'EXPANSIÓ: El tac ha de quedar a nivell amb la cara exterior de l’element a fixar. Si el tac ha d’estar sotmès a una càrrega dinà mica, cal tenir en compte la disminució de la càrrega de trencament a causa de la fatiga del material. +-------------------------------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ Diàmetre ancoratge ¦ 10 mm ¦ 12 mm ¦ 16 mm ¦ ¦---------------------------------------------------------¦-------- --¦-----------¦-----------¦ ¦ Diàmetre de la broca (mm) ¦ 15 ¦ 18 ¦ 24 ¦ ¦ Longitud ancoratge (mm) ¦ 109 ¦ 130 ¦ 152 ¦ ¦ Profunditat mínima encastament (mm) ¦ 88 ¦ 100 ¦ 125 ¦ ¦ Gruix màxim element a fixar (mm) ¦ 20 ¦ 25 ¦ 25 ¦ ¦ Par de apriete màxim (Nm ) ¦ 50 ¦ 80 ¦ 120 ¦ +-------------------------------------------------------------------------------------------+ TAC QUÍMIC: L’espàrrec ha d’ estar introduït al forat la fondària que indica el fabricant. Si el tac ha d’estar sotmès a una càrrega dinà mica, cal tenir en compte la disminució de la càrrega de trencament a causa de la fatiga del material.


6

+-------------------------------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦ Diàmetre ancoratge ¦ 10 mm ¦ 12 mm ¦ 16 mm ¦ ¦---------------------------------------------------------¦-------- --¦-----------¦------------¦ ¦ Diàmetre de la broca (mm) ¦ 12 ¦ 14 ¦ 18 ¦ ¦ Longitud ancoratge (mm) ¦ 130 ¦ 160 ¦ 190 ¦ ¦ Profunditat mínima encastament (mm) ¦ 90 ¦ 110 ¦ 125 ¦ ¦ Gruix màxim element a fixar (mm) ¦ 21 ¦ 28 ¦ 38 ¦ ¦ Par de apriete màxim (Nm ) ¦ 25 ¦ 60 ¦ 120 ¦ +-------------------------------------------------------------------------------------------+ ANCORATGE AMB PERNS DE CONNEXIÓ: Els perns han d’estar col·locats a la part baixa de la ona, en el punt de contacte de la planxa amb la biga sobre la que es recolza. El pern ha d’anar soldat sobre una única planxa. No s’han de soldar els perns en els cavalcaments de les planxes. Ha de quedar perpendicular a la planxa. Ha d’assentar sobre una superfície llisa. 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ ANCORATGE AMB TAC D’ACER O QUÍMIC: El sistema emprat per taladrar el forat ha de ser per rotació, o per rotació i percussió, en funció del material de base. El diàmetre de la broca ha de ser l’especificat segons el dià metre del tac. El forat s’ha de fer sempre perpendicular a la superfície exterior del material de base. Si durant la realització del forat es troba una barra de l’armadura, cal interrompre el procés. No es travessarà cap armadura sense l’autorització expressa de la DF Cal netejar de forma acurada el forat, eliminant la pols i les restes de material bufant amb un aparell adequat. El muntatge de dispositius d'ancoratge s'ha de realitzar seguint estrictament les especificacions pròpies del tipus utilitzat. Si el tac es de tipus químic, cal utilitzar el cartutx de resina subministrat pel fabricant del tac. Si el cartutx es del tipus càpsula, s’ha d’introduir sencer, i sense obrir a la perforació. Una vegada al seu lloc, s’introduirà la varilla, punxant el centre de la càpsula. Si el cartutx es del tipus amb aplicador exterior, cal utilitzar cartutxos que no estiguin oberts ni caducats, i seguir el procediment indicat pel fabricant. La primera manxada de l’aplicador es llençarà. L’aplicador s’ha d’introduir fins al fons de la perforació, i anar omplint el forat des del fons cap a l’exterior. Si el tac es de tipus químic, cal esperar els temps recomanats pel fabricant, abans de cargolar i posar en càrrega l’ancoratge. Un cop s'hagin col·locat els ancoratges i abans de cargolar, s'ha d'eliminar d'ells qualsevol substància que pugui ser perjudicial per al seu comportament eficaç. No s’han de provocar danys a la rosca del tac duran el muntatge. ANCORATGE AMB PERNS DE CONNEXIÓ: La superfí cie de la planxa sobre la que s’ha de soldar el pern ha d’estar lliure de greixos, pintures i òxids. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'ancoratge definida segons les especificacions de la DT. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. E76 MEMBRANES AMB LÀMINES ELASTOMÈRIQUES 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Execució de la impermeabilització de cobertes amb membranes impermeables de làmines de cautxú sintètic no regenerat (butil). S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Adherides a la base amb adhesiu - Adherides a la base amb adhesiu i segellat de junts amb cordó de massilla - Semiadherides a la base amb franges d'adhesiu - Sense adherir - Adherides a la base amb adhesiu i reforçades amb fixacions mecàniques L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Membranes adherides o semiadherides: - Neteja i preparació del suport


7

- Aplicació de l'adhesiu - Col·locació de la làmina - Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc.) Membrana no adherida: - Neteja i preparació del suport - Col·locació de l'element separador - Col·locació de la làmina - Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc.) Membrana fixada mecànicament: - Neteja i preparació de la làmina - Aplicació de l'adhesiu - Col·locació de la làmina - Col·locació de les fixacions - Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc.) CONDICIONS GENERALS: El conjunt de la membrana ha de cobrir tota la superfície per impermeabilitzar. Ha de tenir un aspecte superficial pla i regular, amb un mínim d'imperfeccions (bonys, arrugues, etc.). Ha de ser estanca. La membrana col·locada adherida, ha de quedar adherida al suport en tota la superfície. La membrana col·locada no adherida, no ha de quedar adherida al suport, excepte en el perí metre i al voltant de tots els elements que la traspassin. Ha de quedar separada del suport per un feltre de polipropilè, la col·locació del qual ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. El feltre no ha d'impedir la fixació perimetral de la membrana. No ha de quedar tibada. La membrana semiadherida, ha de quedar parcialment adherida al suport per bandes distribuïdes uniformement. L’amplària i separació de les bandes ha de ser la indicada en la DT o, en el seu defecte, la que estableixi la DF. Els acords de la membrana amb els paraments verticals han de ser aixamfranats o corbats. Les làmines han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua. En les membranes formades per una sola làmina, aquests cavalcaments no han de coincidir amb els aiguafons ni amb els junts de dilatació de la capa de pendents. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 20 cm com a mínim i ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació . L'extrem de la membrana ha de quedar encastat dins d'una regata o fixat al parament amb un perfil d'acabament. En ambdós casos aquesta unió ha de quedar segellada. Els cavalcaments han de quedar units amb adhesiu en tota la seva llargària. S'admeten les unions fetes a fàbrica sempre que siguin vulcanitzades amb premsa. Els acords de la membrana amb els elements singulars han de quedar reforçats segons les especificacions fixades al seu plec de condicions. Acords amb els paraments verticals: - Angles: >= 135° - Radi: >= 2 cm Cavalcaments: - Fets a obra: 8 cm - Vulcanitzats: >= 2,5 cm Cavalcaments del feltre: >= 5 cm Toleràncies d'execució: - Nivells: ± 15 mm - Cavalcaments: ± 5 mm MEMBRANA FIXADA MECÀNICAMENT: Ha de quedar totalment adherida al suport. Ha de quedar unida al suport amb adhesiu de cautxú sintètic en dissolució i amb fixacions mecàniques. Les fixacions han de ser estanques i han de quedar distribuïdes uniformement. El nombre i la separació entre les fixacions ha de ser l'indicat a la DT o, en el seu defecte, el que determini la DF.


8

SEGELLAT DE JUNTS AMB MASSILLA: El segellat ha de tenir la llargària prevista. Ha de ser continu, homogeni, sense inclusions de bombolles d'aire i amb la superfície uniforme. Ha de quedar ben adherit a ambdós llavis del junt. 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Els treballs s'han de realitzar a una temperatura ambient que oscil·li entre 5°C i 35°C. Característiques del suport: - Pendent: - Adherida o semiadherida >= 1%; <= 30% - Sense adherir: <= 3% - Clavada: >= 30% - Planor: ± 5 mm/2 m - Resistència a la compressió: >= 200 kPa - Humitat: <= 5% Prèviament a l'execució de les unions entre làmines, s'han de netejar amb betzina les zones per unir. No s'han d'unir més de 3 làmines en el mateix punt. El procés d'elaboració de la membrana no ha de modificar les característiques dels seus components. Les làmines col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials. MEMBRANA COL·LOCADA AMB ADHESIU: Les làmines s'han d'unir entre elles i al suport amb l'adhesiu aplicat a les dues cares dels elements per unir i per pressió. No han de quedar bosses d'aire. L'adhesiu ha de ser sec al tacte quan es col·loqui la làmina. MEMBRANA NO ADHERIDA: La col·locació de la membrana s'ha de començar per la part alta, per previndre l'entrada d'aigua sota la membrana. La membrana no s'ha de fixar perimetralment abans que estiguin fetes totes les unions. SEGELLAT DE JUNTS AMB MASSILLA: No s'ha d'aplicar en temps humit (pluja, rosada, etc.). El fons i les cares del junt per segellar han de ser nets i secs. El producte s'ha d'aplicar forçant-ne la penetració. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% En aquest criteri de deducció de forats s'inclou l'acabament especí fic dels acords amb els paraments o elements verticals que conformen el forat, utilitzant, si cal, materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. E7B GEOTÈXTILS I LÀMINES SEPARADORES 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Làmina separadora col·locada no adherida. S'han considerat els materials següents: - Vel de polietilè de 50 a 150 micres de gruix - Feltre amb un 70% de fibres de polipropilè i un 30% de fibres de polietilè, sense teixir, termosoldat - Feltre de polipropilè format per filaments sintètics no teixits lligats mecànicament - Feltre de poliester termoestable fet amb fibres de poliester sense teixir, consolidat mecànicament mitjançant

punxonament - Feltre teixit de fibres de polipropilè L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del suport - Col·locació de la làmina


9

CONDICIONS GENERALS: Ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de garantir la no adherència entre els components del sistema entre els que s'intercala. Ha de ser imputrescible i compatible amb els materials amb què hagi d'estar en contacte. Les làmines han de cavalcar entre elles. No ha de quedar adherida al suport en cap punt. Cavalcaments: >= 5 cm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El suport ha de ser net, sense irregularitats que puguin perforar la làmina. Les làmines col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials. 3 UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls i cavalcaments. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. E7C9 AÏLLAMENTS AMB FELTRES I PLAQUES DE LLANA DE ROCA 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació d'aïllament amb plaques i feltres de diferents materials. S'han considerat els materials següents: - Feltres o plaques de llana de vidre o llana de roca. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Amb morter - Amb adhesiu - Fixades mecànicament - Sense adherir L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Aïllament amb plaques, feltres i làmines: - Preparació de l'element (retalls, etc.) - Neteja i preparació del suport - Col·locació de l'element CONDICIONS GENERALS: L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, les plaques han de quedar a trencajunt. Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar. Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar situada a la cara calenta de l'aïllament. Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament. Quan l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats amb cinta adhesiva. Junts entre plaques o feltres: <= 2 mm Distància entre punts de fixació: <= 70 cm 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar amb vents inferiors a 30 km/h. El suport ha de ser net. L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació. El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar. En les plaques col·locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessà ries perquè ni el vent ni d'altres accions no el desplacin.


10

Qualsevol set a la barrera de vapor, produït durant l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor. PLAQUES COL·LOCADES AMB ADHESIU, OXIASFALT, EMULSIÓ BITUMINOSA O PASTA DE GUIX: El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.). El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats pel fabricant. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destina. E84 CELS RASOS 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Cel ras realitzat amb plaques de diferents materials suspeses del sostre. S'han considerat els materials següents: - Plaques d’escaiola - Plaques de fibres minerals o vegetals - Plaques de guix laminat - Plaques metàl·liques - Lamel·les de PVC o metàl·liques S'han considerat els tipus de cel ras següents: - Per a revestir, sistema fix - De cara vista, sistema fix - De cara vista, sistema desmuntable amb entramat vist - De cara vista, sistema desmuntable amb entramat ocult L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Sistema fix i suspensió amb filferro galvanitzat: - Replanteig del nivell del cel ras - Fixació dels tirants de filferro al sostre - Col·locació de les plaques Sistema fix i entramat de perfils: - Replanteig dels eixos de la trama de perfils - Col·locació i suspensió dels perfils de la trama - Col·locació de les plaques - Segellat dels junts Sistema desmuntable i suspensió amb barra roscada: - Replanteig dels eixos de la trama de perfils - Col·locació dels perfils perimetrals d'entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama - Col·locació de les plaques CONDICIONS GENERALS: El conjunt acabat ha de ser estable i indeformable. Ha de formar una superfície plana i ha d'estar al nivell previst. Si les plaques són de cara vista, en el revestiment acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades. Si el sistema és fix, sense entramat, les plaques han d'anar penjades al sostre mitjanç ant filferros galvanitzats i estopa enguixada. Toleràncies d'execució: - Planor: ± 2 mm/m - Nivell: ± 10 mm


11

SUPORT MITJANÇANT ENTRAMAT DE PERFILS: Si el sistema és desmuntable, s'ha de col·locar un perfil fixat a les parets, a tot el perímetre. Si el sistema és fix, tots els junts, les arestes de cantonades i els racons han d'estar segellats degudament amb màstic per a junts. S'han de col·locar els punts de fixació suficients per tal que la fletxa dels perfils de l'entramat sigui l'exigida. Separació entre punts de suspensió: <= 1250 mm Fletxa màxima dels perfils de l'entramat: <= 1/360 de la llum Toleràncies d'execució: - Alineació dels perfils: ± 2 mm/2 m 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d'execució. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells qu e normalment conformen la unitat. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * NTE-RTP/1973 Revestimientos de Techos: PLACAS EGC1 GRUPS ELECTRÒGENS 1. DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Grup electrògen de fins a 1850 kVA, per a 220/380 V de tensió o amb selecció de tensió, amb motor diesel, fix, sistema de funcionament manual o automàtic, instal·lat. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Muntatge, fixació i anivellament - Connexionat i posada en marxa CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar instal·lat en locals especialment destinats al servei elèctric o han d'estar separats dels llocs on tinguin accés persones no especialitzades per mitjà d'envans adequats. El grup electrògen ha de quedar instal·lat damunt una bancada de formigó de característiques i dimensions d'acord amb el pes i dimensions del grup i les dades que subministrarà el fabricant. Ha de quedar instal·lat un sistema antivibratori de motlles o de goma que fixarà sòlidament el grup electrogen a la bancada de formigó. Ha de quedar instal·lat un sistema de subministre que garanteixi un proveïment de combustible sense interrupcions i net. Ha de quedar instal·lat un sistema de ventilació que mantingui l'increment de temperatura del local on està implantat el grup inferior a 11°C. La sortida d'aire del radiador del motor ha d'estar conduida cap a l'exterior mitjançant una canalització flexible que unirà d'una forma contínua el radiador amb un forat amb reixa metàl·lica de sortida d'aire a l'exterior. La canalització d'aire del radiador ha de ser tan curta i directa com sigui possible. La secció de la canalització de sortida d'aire del radiador ha de ser la suficient com per a provocar una contrapressió inferior a 1,3 m.c.a. La connexió del motor amb el tub d'escapada de gasos ha d'estar feta amb tub flexible. La suspensió del tub d'escapada de gasos ha d'estar feta mitjançant aïlladors de vibració. Ha de quedar instal·lat un silenciador formant continuïtat amb el tub d'escapada de gasos per minimitzar el soroll. El silenciador ha d'estar col·locat el més aprop possible del motor per maximitzar els seus efectes. El diàmetre del tub d'escapada de gasos ha de ser tal que la caiguda de pressió, considerant tot el sistema d'escapada, sigui inferior a 0,63 m.c.a. Han de quedar instal·lats junts de dilatació al llarg del tub d'escapada de gasos d'acord amb les instruccions del fabricant. El grup electrògen ha de quedar anivellat.


12

Dimensions mínimes del local (llarg x alt x ample): +-----------------------------------------------+ ¦Potència (kVA) ¦Dimensions (cm) ¦ ¦----------------------- -¦-----------------------¦ ¦Fins a 60 ¦ 500x300x380 ¦ ¦De 60 a 200 ¦ 570x300x380 ¦ ¦De 200 a 600 ¦ 600x350x400 ¦ ¦De 600 a 900 ¦ 650x400x500 ¦ ¦De 900 a 1850 ¦ 830x400x500 ¦ +-----------------------------------------------+ La superfície del forat d'entrada d'aire al local on és implantat el grup electrògen han de ser sensiblement iguals, com a mínim, a la del forat de sortida d'aire del radiador. Dimensions del forat de sortida d'aire del radiador a l'exterior (ample x alt): +--------------------------------------------------+ ¦Potència (kVA) ¦ Dimensions (cm) ¦ ¦-----------------------¦----------------------------¦ ¦De fins a 60 ¦ 65x65 ¦ ¦De 60 a 200 ¦ 75x85 ¦ ¦De 200 a 600 ¦ 125x115 ¦ ¦De 600 a 900 ¦ 130x140 ¦ ¦De 900 a 1850 ¦ 200x190 ¦ +--------------------------------------------------+ Toleràncies d'execució: - Posició: ± 50 mm - Aplomat: ± 2% 2. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Durant el muntatge s’ha de tenir especial cura en no produir la descàrrega de la bateria. 3. UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI - Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT

2002 Argentona, juny de 2009


3 EA-PR. ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST

AMIDAMENTS Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera CODI DESCRIPCIÓ UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT ___________________________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 1

CAPITOL SA.01 ESTRUCTURA BASE E44ASA01 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a encavallades formades per peça composta, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i galvanitzat, col.locat a l'obra amb cargols, acabat pintat pintura epoxi bicomponent color gris fosc o negre Estructura principal e1 40x40x3 horitzontal 2 0,50 3,30 3,30 vertical 2 15,65 3,30 103,29 4 0,50 3,30 6,60 L25.3 32 0,65 1,36 28,29 total jassera 141,48 e2 40x40x3 horitzontal 2 0,50 3,30 3,30 vertical 2 15,65 3,30 103,29 3 0,50 3,30 4,95 L25.3 32 0,65 1,36 28,29 total jassera 139,83 e3 40x40x3 horitzontal 2 0,50 3,30 3,30 vertical 2 15,65 3,30 103,29 4 0,50 3,30 6,60 L25.3 32 0,65 1,36 28,29 total jassera 141,48 e4 40x40x3 horitzontal 2 0,50 3,30 3,30 vertical 2 15,65 3,30 103,29 3 0,50 3,30 4,95 L25.3 32 0,65 1,36 28,29 total jassera 139,83 e5 40x40x3 horitzontal 2 0,50 3,30 3,30 vertical 2 15,65 3,30 103,29 4 0,50 3,30 6,60 L25.3 32 0,65 1,36 28,29 total jassera 141,48 e6 40x40x3 horitzontal 2 0,50 3,30 3,30 vertical 2 15,65 3,30 103,29 4 0,50 3,30 6,60 L25.3 32 0,65 1,36 28,29 total jassera 141,48 Subtotal a origen 845,58 . Estructura secundaria . unitat jassera extrem 40x40x3 2 3,90 3,30 25,74 L25.3 8 0,65 1,36 7,07 1 0,50 1,36 0,68 total jassera extrem 33,49 1 -33,49 -33,49 . -33,49


_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 2

unitat jassera intermitja 40x40x3 2 4,35 3,30 28,71 L25.3 8 0,70 1,36 7,62 1 0,50 1,36 0,68 total jassera intermitja 37,01 . 1 -37,01 -37,01 . -37,01 hc-kd 40x40x3 2 4,35 3,30 28,71 2 0,50 3,30 3,30 L25.3 8 0,70 1,36 7,62 1 0,50 1,36 0,68 total hc-kd 40,31 . 1 -40,31 -40,31 . -40,31 jc-jd 40x40x3 4 1,45 3,30 19,14 2 0,50 3,30 3,30 L25.3 4 0,70 1,36 3,81 total jc-jd 26,25 . 1 -26,25 -26,25 . -26,25 wx 40x40x3 2 5,35 3,30 35,31 2 0,50 3,30 3,30 L25.3 8 0,70 1,36 7,62 1 0,50 1,36 0,68 total wx 46,91 . 1 -46,91 -46,91 . -46,91 yz 40x40x3 2 6,40 3,30 42,24 2 0,50 3,30 3,30 L25.3 10 0,70 1,36 9,52 2 0,50 1,36 1,36 total yz 56,42 . 1 -56,42 -56,42 . -56,42 . Subtotal a origen 845,58 . Tram 1 jasseres extrem 2 33,49 66,98 jasseres intermitjes 8 37,01 296,08 total tram 1 363,06 . Tram 2 jasseres extrem 2 33,49 66,98 jasseres intermitjes 8 37,01 296,08 total tram 2 363,06 . Tram 3 jasseres extrem 2 33,49 66,98 jasseres intermitjes 2 37,01 74,02 hc-kd 2 40,31 80,62 jc-jd 2 26,25 52,50 wx 1 46,91 46,91 yz 1 56,42 56,42 total tram 3 377,45 . Tram 4 jasseres extrem 2 33,49 66,98 jasseres intermitjes 8 37,01 296,08 total tram 4 363,06 . Tram 5 jasseres extrem 2 33,49 66,98 jasseres intermitjes 8 37,01 296,08 total tram 5 363,06 Subtotal a origen 2.675,27 mermes 1 400,00 400,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 3.075,27


_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 3

E4ZW2017 u Penjat de l'estructura principal a pinta de sala amb mitjans auxiliars d'elevació amb equip per a tesat de cables amb cric hidràulic de 1000 kN inclosos i fixació mitjançant tirants de pletina d'a- cer cargolats segons detall de projecte, amb fixació a jàssera inferior pinta, acabat pintat pintura epoxi bicomponent color gris fosc o negre ancoratges jasseres principals e1 1 1,00 e2 1 1,00 e3 1 1,00 e4 1 1,00 e5 1 1,00 e6 1 1,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 6,00 E4ZWSA04 u Formació d'ancoratge d'espera per a rebre veles, format per tub d'acer de 40x40x3, i pletines d'acer, amb forat colis de graduació d'alçària de penjat, pintat amb pintura epoxi bicomponent, color fosc o negre, completament acabat i llest per rebre les veles Estructura principal e1 26 26,00 e2 24 24,00 e3 26 26,00 e4 24 24,00 e5 26 26,00 e6 24 24,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 150,00 CAPITOL SA.02 SOSTRE POLIGONAL E44ZSA02 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, per a re- forç d'elements d'encastament, recolzament i rigiditzadors, col.locat a l'obra amb soldadura, polit de qualsevol tipus de virutes de tall i soldadura que pugui provocar esguinçament, acabat pintat pintura epoxi bicomponent color gris fosc o negre, completament acabat i col.locat en estructura d'espera, nivellat del conjunt segons cotes de projecte, preparat per rebre tela. TRAM 1 pla 1-9 d50.3 2 1,00 4,00 3,48 27,84 2 1,00 2,00 3,48 13,92 2 1,00 4,45 3,48 30,97 d33'7.3 2 3,00 1,50 2,27 20,43 2 1,00 1,35 2,27 6,13 2 1,00 0,70 2,27 3,18 pla2-8 d50.3 2 2,00 3,95 3,48 54,98 2 2,00 0,90 3,48 12,53 2 1,00 4,45 3,48 30,97 2 1,00 4,50 3,48 31,32 d33'7.3 2 2,00 0,90 2,27 8,17 2 6,00 1,50 2,27 40,86 2 1,00 1,35 2,27 6,13 2 1,00 2,60 2,27 11,80 pla3-7 d50.3 2 1,00 3,95 3,48 27,49 2 1,00 4,45 3,48 30,97 2 1,00 4,50 3,48 31,32 d33'7.3 2 6,00 1,50 2,27 40,86 2 1,00 1,35 2,27 6,13 2 1,00 2,60 2,27 11,80 pla 4-6 d50.3 2 2,00 3,95 3,48 54,98 2 2,00 0,90 3,48 12,53 2 1,00 4,45 3,48 30,97 2 1,00 4,50 3,48 31,32 d33'7.3 2 2,00 0,90 2,27 8,17 2 6,00 1,50 2,27 40,86 2 1,00 1,35 2,27 6,13


_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 4

2 1,00 2,60 2,27 11,80 pla 5 d50.3 1 1,00 3,95 3,48 13,75 1 2,00 4,45 3,48 30,97 d33'7.3 1 6,00 1,50 2,27 20,43 1 1,00 1,35 2,27 3,06 1 1,00 2,60 2,27 5,90 TRAM 2 pla 1-9 d50.3 2 1,00 3,90 3,48 27,14 2 1,00 2,05 3,48 14,27 2 1,00 4,45 3,48 30,97 d33'7.3 2 3,00 1,40 2,27 19,07 2 1,00 1,35 2,27 6,13 2 1,00 0,65 2,27 2,95 pla 2-8 d50.3 2 1,00 4,30 3,48 29,93 2 1,00 4,65 3,48 32,36 2 1,00 4,45 3,48 30,97 d33'7.3 2 6,00 1,50 2,27 40,86 2 1,00 1,45 2,27 6,58 2 1,00 2,80 2,27 12,71 pla 3-7 d50.3 2 1,00 4,65 3,48 32,36 2 1,00 4,90 3,48 34,10 2 1,00 3,95 3,48 27,49 2 1,00 3,30 3,48 22,97 2 1,00 3,30 3,48 22,97 2 1,00 2,35 3,48 16,36 d33'7.3 2 2,00 1,50 2,27 13,62 2 2,00 2,00 2,27 18,16 2 2,00 1,65 2,27 14,98 2 1,00 1,95 2,27 8,85 pla 4-6 d50.3 2 1,00 3,85 3,48 26,80 2 1,00 4,80 3,48 33,41 2 1,00 4,90 3,48 34,10 d33'7.3 2 6,00 1,60 2,27 43,58 2 1,00 1,30 2,27 5,90 2 1,00 2,55 2,27 11,58 pla 5 d50.3 1 2,00 4,80 3,48 33,41 1 1,00 3,90 3,48 13,57 1 1,00 3,30 3,48 11,48 1 1,00 3,30 3,48 11,48 1 1,00 2,20 3,48 7,66 d33'7.3 1 2,00 1,20 2,27 5,45 1 2,00 1,70 2,27 7,72 1 2,00 1,60 2,27 7,26 1 1,00 1,95 2,27 4,43 TRAM 3 pla 1-8 d50.3 2 1,00 4,00 3,48 27,84 2 1,00 2,20 3,48 15,31 2 1,00 4,55 3,48 31,67 d33'7.3 2 3,00 1,55 2,27 21,11 2 1,00 1,40 2,27 6,36 2 1,00 0,75 2,27 3,41 pla 2-7 d50.3 2 1,00 4,30 3,48 29,93 2 1,00 4,55 3,48 31,67 2 1,00 4,45 3,48 30,97 d33'7.3 2 6,00 1,50 2,27 40,86 2 1,00 1,45 2,27 6,58 2 1,00 2,85 2,27 12,94 pla 3 - 6 d50.3 2 1,00 3,95 3,48 27,49 2 1,00 4,45 3,48 30,97 2 1,00 4,55 3,48 31,67 d33'7.3 2 6,00 1,55 2,27 42,22 2 1,00 1,35 2,27 6,13 2 1,00 2,60 2,27 11,80 pla 4


_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 5

d50.3 1 1,00 4,05 3,48 14,09 1 2,00 1,55 3,48 10,79 1 2,00 1,50 3,48 10,44 1 1,00 2,80 3,48 9,74 d33'7.3 1 4,00 1,45 2,27 13,17 pla 5 d50.3 1 2,00 2,55 3,48 17,75 1 1,00 1,40 3,48 4,87 1 2,00 1,55 3,48 10,79 1 2,00 1,55 3,48 10,79 1 2,00 3,95 3,48 27,49 d33'7.3 1 8,00 1,50 2,27 27,24 TRAM 4 pla 1-9 d50.3 2 1,00 4,00 3,48 27,84 2 1,00 2,20 3,48 15,31 2 1,00 4,55 3,48 31,67 d33'7.3 2 3,00 1,55 2,27 21,11 2 1,00 1,40 2,27 6,36 2 1,00 0,75 2,27 3,41 pla 2-8 d50.3 2 1,00 3,90 3,48 27,14 2 1,00 4,45 3,48 30,97 2 1,00 4,55 3,48 31,67 d33'7.3 2 6,00 1,55 2,27 42,22 2 1,00 1,35 2,27 6,13 2 1,00 2,60 2,27 11,80 pla 3 - 7 d50.3 2 1,00 3,95 3,48 27,49 2 1,00 4,45 3,48 30,97 2 1,00 4,55 3,48 31,67 d33'7.3 2 6,00 1,55 2,27 42,22 2 1,00 1,35 2,27 6,13 2 1,00 2,60 2,27 11,80 pla 4 - 6 d50.3 2 2,00 4,55 3,48 63,34 2 1,00 3,95 3,48 27,49 2 2,00 3,35 3,48 46,63 2 1,00 1,60 3,48 11,14 d33'7.3 2 1,00 1,95 2,27 8,85 2 2,00 1,65 2,27 14,98 2 2,00 1,45 2,27 13,17 2 2,00 0,85 2,27 7,72 pla 5 d50.3 1 1,00 3,90 3,48 13,57 1 2,00 4,50 3,48 31,32 d33'7.3 1 6,00 1,50 2,27 20,43 1 1,00 1,30 2,27 2,95 1 1,00 2,55 2,27 5,79 TRAM 5 pla 1-9 d50.3 2 1,00 4,00 3,48 27,84 2 1,00 2,35 3,48 16,36 2 1,00 4,65 3,48 32,36 d33'7.3 2 3,00 1,55 2,27 21,11 2 1,00 1,55 2,27 7,04 2 1,00 0,80 2,27 3,63 pla 2-8 d50.3 2 1,00 4,00 3,48 27,84 2 1,00 4,65 3,48 32,36 2 1,00 4,50 3,48 31,32 d33'7.3 2 6,00 1,50 2,27 40,86 2 1,00 1,35 2,27 6,13 2 1,00 2,65 2,27 12,03 pla 3-7 d50.3 2 1,00 4,60 3,48 32,02 2 1,00 4,50 3,48 31,32 2 1,00 4,00 3,48 27,84 d33'7.3 2 6,00 1,50 2,27 40,86 2 1,00 1,35 2,27 6,13 2 1,00 2,60 2,27 11,80 pla 4 - 6 d50.3 2 2,00 4,70 3,48 65,42


_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 6

2 1,00 3,95 3,48 27,49 2 2,00 2,45 3,48 34,10 2 1,00 2,95 3,48 20,53 d33'7.3 2 1,00 1,30 2,27 5,90 2 2,00 1,20 2,27 10,90 pla 5 d50.3 1 2,00 4,60 3,48 32,02 1 1,00 3,95 3,48 13,75 d33'7.3 1 6,00 1,55 2,27 21,11 1 1,00 1,35 2,27 3,06 1 1,00 2,60 2,27 5,90 subtotal 3.330,71 xapes rigiditzadores 1 250,00 250,00 mermes 1 350,00 350,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 3.930,71 CAPITOL SA.03 FOLRAT TÈXTIL E84CXA03 m2 Confecció de teixits triangulars a base de dues capes de teixit de fil de poliester recobert amb PVC tipus Precontraint 502 i Precontraint 832 de Ferrari o equivalent, lacat color a definir per la DF segons mostres, amb certificació de reacció al foc B-s1-d0, d'alta resistència, amb confec- ció de vores,sistema de tensat i tots els elements necessaris per a deixar la partida d'obra totalment acabada. TRAM 1 pla 1-9 2 0,50 4,20 2,20 9,24 pla2-8 2 0,50 4,15 4,00 16,60 2 1,00 4,15 1,10 9,13 pla3-7 2 0,50 4,00 4,20 16,80 pla 4-6 2 0,50 4,15 4,10 17,02 2 1,00 4,15 1,10 9,13 pla 5 1 0,50 4,05 4,20 8,51 TRAM 2 pla 1-9 2 0,50 4,10 2,25 9,23 pla 2-8 2 0,50 4,50 4,20 18,90 pla 3-7 2 0,50 5,00 1,60 8,00 2 0,50 5,00 1,60 8,00 2 0,50 4,15 2,90 12,04 pla 4-6 2 0,50 4,05 4,70 19,04 pla 5 1 0,50 5,00 1,60 4,00 1 0,50 5,00 1,60 4,00 1 0,50 4,00 2,90 5,80 TRAM 3 pla 1-8 2 0,50 4,20 2,40 10,08 pla 3 - 6 2 0,50 4,15 4,20 17,43 pla 4 1 1,00 2,90 1,65 4,79 1 1,00 0,95 1,65 1,57 1 0,50 1,40 1,65 1,16 1 0,50 1,40 1,65 1,16 pla 5 1 0,50 1,60 1,65 1,32 1 2,00 3,40 1,65 11,22 TRAM 4 pla 1-9 2 0,50 4,20 2,40 10,08 pla 2-8 2 0,50 4,20 4,20 17,64 pla 3 - 7 2 0,50 4,15 4,20 17,43 pla 4 - 6 2 0,50 4,15 2,90 12,04 2 1,00 4,75 1,10 10,45 pla 5 1 0,50 4,10 4,20 8,61 TRAM 5 pla 1-9 2 0,50 4,20 2,55 10,71 pla 2-8 2 0,50 4,20 4,30 18,06 pla 3-7 2 0,50 4,20 4,30 18,06 pla 4 - 6 2 1,00 4,90 1,50 14,70 2 0,50 4,15 1,70 7,06 pla 5 1 0,50 4,15 4,40 9,13 subtotal 378,14 mermes 1 0,20 378,14 75,63 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 453,77


_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 7

CAPITOL SA.04 CORRECCIONS ACÚSTIQUES E7C9XA20 m2 Cel ras amb placa rígida de llana de roca, a més de 3m d'alçària, de densitat 116 a 125 kg/m3 de 80 mm de gruix, amb perfileria auxiliar a base de primari i secundaris tipus omega, fixats mecànicament a estructura de la pinta, sota tramex, i col.locada amb fixacions mecàniques, inclou mitjans auxiliars necessaris per a treball en altura, acabat inferior amb vel negre, i tots els elements i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra totalment enllestida.

330,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 330,00 J841XA30 u Analisis de caracterització acústica d'un recinte (prova a realitzar "in situ") Assaig per a la de- terminació de la qualitat acústica del recinte construït amb relació a les prescripcions acústiques que prescriu el criteri en funció del seu ús, i així mateix contrastar el projecte de condicionament acústic realitzat, i determinar la solució de problemes en cas d'observar-se alguna anoma- lia. En aquests anàlisis s'indiquen les magnituds de mèrit acústiques que hauran de determinar-se per efectuar el diagnòstic acústic del recinte. Les medicions acústiques es realitzaran segons Norma ISO 3382, amb tècnica MLS (Màximum Length Sequence) d'anàlisis de sales usant succesions pseudo - aleatòries. Les magnituds acústiques que és imprescindible determinar per coneixer si el recinte té un comportament acústic òptim són: Resposta impulsional: anà- lisi d'ecos i reflexions; Temps de reverberació (TR) en bandes d'octaves; Temps de reverbera- ció immediat (EDT) en bandes d'octaves; Index de calidesa i brillantor en bandes d'octaves; Index de definició (D50) en bandes d'octaves; Index de claretat (C80) en bandes d'octaves; Nivell de sonoritat total (LT 10), Index de intel.ligibitat (STI o RASTI).

Pressuposts anteriors 1,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 CAPITOL SA.05 MESURES COMPLEMENTARIES SUBCAPITOL SA.04.01 BASTIDES I1213251 M2 Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl·lica fixa formada per bastiments de 70 cm i al- çària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col·locada a tota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats i el transport amb un recorregut total mà- xim de 20 km 2 5,00 7,00 70,00 2 10,00 7,00 140,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 210,00 I1215250 M2 Amortització diària de bastida tubular metàl·lica fixa, formada per bastiments de 70 cm d'amplà- ria i alçària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col·locada a tota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats 2 5,00 7,00 70,00 2 10,00 7,00 140,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 210,00


_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 8

SUBCAPITOL SA.04.02 PROTECCIONS E7B21H0L m2 Làmina separadora de polietilè de 150 µm i 144 g/m2, col.locada no adherida PROTECCIÓ GRADES 1 18,00 8,00 144,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 144,00 E763XM74 m2 Membrana de densitat superficial 1,15 kg/m2 i gruix 1 mm, d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), col.locada no adherida PROTECCIÓ PAVIMENT FUSTA 1 15,00 20,00 300,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 300,00 SUBCAPITOL SA.04.03 PROVEIMENT ENERGIA EZ112000 h Grup electrògen de 20 a 30 kVA PREVISIO 100 100,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 100,00 CAPITOL SA.06 SEGURETAT I SALUT XPA000SS pa Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Segure- tat i Salut Pressuposts anteriors 1,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1,00 CAPITOL SA.07 GESTIÓ DE RESIDUS XPA000GR pa Partida alçada a justificar per la Gestió de Residus a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Gestió De Residus 1,00 ___________________________________________________________________________________________________________________________________________

PRESSUPOST Teatre “La Sala” d’Argentona J. Francesc Guàrdia Riera CODI DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU IMPORT ___________________________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 1

CAPITOL SA.01 ESTRUCTURA BASE E44ASA01 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a encavallades formades per peça composta, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i galvanitzat, col.locat a l'obra amb cargols, acabat pintat pintura epoxi bicomponent color gris fosc o negre 3.075,27 6,30 19.374,20 E4ZW2017 u Penjat de l'estructura principal a pinta de sala amb mitjans auxiliars d'elevació amb equip per a tesat de cables amb cric hidràulic de 1000 kN inclosos i fixació mitjançant tirants de pletina d'a- cer cargolats segons detall de projecte, amb fixació a jàssera inferior pinta, acabat pintat pintura epoxi bicomponent color gris fosc o negre 6,00 937,77 5.626,62 E4ZWSA04 u Formació d'ancoratge d'espera per a rebre veles, format per tub d'acer de 40x40x3, i pletines d'acer, amb forat colis de graduació d'alçària de penjat, pintat amb pintura epoxi bicomponent, color fosc o negre, completament acabat i llest per rebre les veles 150,00 54,92 8.238,00 ________________

TOTAL CAPITOL SA.01 ESTRUCTURA BASE .................................................................................................................... 33.238,82 CAPITOL SA.02 SOSTRE POLIGONAL E44ZSA02 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, per a re- forç d'elements d'encastament, recolzament i rigiditzadors, col.locat a l'obra amb soldadura, polit de qualsevol tipus de virutes de tall i soldadura que pugui provocar esguinçament, acabat pintat pintura epoxi bicomponent color gris fosc o negre, completament acabat i col.locat en estructura d'espera, nivellat del conjunt segons cotes de projecte, preparat per rebre tela. 3.930,71 6,25 24.566,94 ________________

TOTAL CAPITOL SA.02 SOSTRE POLIGONAL................................................................................................................... 24.566,94 CAPITOL SA.03 FOLRAT TÈXTIL E84CXA03 m2 Confecció de teixits triangulars a base de dues capes de teixit de fil de poliester recobert amb PVC tipus Precontraint 502 i Precontraint 832 de Ferrari o equivalent, lacat color a definir per la DF segons mostres, amb certificació de reacció al foc B-s1-d0, d'alta resistència, amb confec- ció de vores,sistema de tensat i tots els elements necessaris per a deixar la partida d'obra totalment acabada. 453,77 35,70 16.199,59 ________________

TOTAL CAPITOL SA.03 FOLRAT TÈXTIL ............................................................................................................................ 16.199,59


_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 2

CAPITOL SA.04 CORRECCIONS ACÚSTIQUES E7C9XA20 m2 Cel ras amb placa rígida de llana de roca, a més de 3m d'alçària, de densitat 116 a 125 kg/m3 de 80 mm de gruix, amb perfileria auxiliar a base de primari i secundaris tipus omega, fixats mecànicament a estructura de la pinta, sota tramex, i col.locada amb fixacions mecàniques, inclou mitjans auxiliars necessaris per a treball en altura, acabat inferior amb vel negre, i tots els elements i mà d'obra necessaris per a deixar la partida d'obra totalment enllestida. 330,00 34,17 11.276,10 J841XA30 u Analisis de caracterització acústica d'un recinte (prova a realitzar "in situ") Assaig per a la de- terminació de la qualitat acústica del recinte construït amb relació a les prescripcions acústiques que prescriu el criteri en funció del seu ús, i així mateix contrastar el projecte de condicionament acústic realitzat, i determinar la solució de problemes en cas d'observar-se alguna anoma- lia. En aquests anàlisis s'indiquen les magnituds de mèrit acústiques que hauran de determinar-se per efectuar el diagnòstic acústic del recinte. Les medicions acústiques es realitzaran segons Norma ISO 3382, amb tècnica MLS (Màximum Length Sequence) d'anàlisis de sales usant succesions pseudo - aleatòries. Les magnituds acústiques que és imprescindible determinar per coneixer si el recinte té un comportament acústic òptim són: Resposta impulsional: anà- lisi d'ecos i reflexions; Temps de reverberació (TR) en bandes d'octaves; Temps de reverbera- ció immediat (EDT) en bandes d'octaves; Index de calidesa i brillantor en bandes d'octaves; Index de definició (D50) en bandes d'octaves; Index de claretat (C80) en bandes d'octaves; Nivell de sonoritat total (LT 10), Index de intel.ligibitat (STI o RASTI). 1,00 12.000,00 12.000,00 ________________

TOTAL CAPITOL SA.04 CORRECCIONS ACÚSTIQUES..................................................................................................... 23.276,10 CAPITOL SA.05 MESURES COMPLEMENTARIES SUBCAPITOL SA.04.01 BASTIDES I1213251 M2 Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl·lica fixa formada per bastiments de 70 cm i al- çària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col·locada a tota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats i el transport amb un recorregut total mà- xim de 20 km 210,00 8,68 1.822,80 I1215250 M2 Amortització diària de bastida tubular metàl·lica fixa, formada per bastiments de 70 cm d'amplà- ria i alçària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col·locada a tota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats 210,00 0,12 25,20 ________________ TOTAL SUBCAPITOL SA.04.01 BASTIDES .................................................................................................... 1.848,00 SUBCAPITOL SA.04.02 PROTECCIONS E7B21H0L m2 Làmina separadora de polietilè de 150 µm i 144 g/m2, col.locada no adherida 144,00 1,24 178,56 E763XM74 m2 Membrana de densitat superficial 1,15 kg/m2 i gruix 1 mm, d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), col.locada no adherida 300,00 6,50 1.950,00 ________________ TOTAL SUBCAPITOL SA.04.02 PROTECCIONS .................................................................................................... 2.128,56


_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 3

SUBCAPITOL SA.04.03 PROVEIMENT ENERGIA EZ112000 h Grup electrògen de 20 a 30 kVA 100,00 8,16 816,00 ________________

TOTAL SUBCAPITOL SA.04.03 PROVEIMENT ENERGIA .................................................................................................... 816,00 ____________ TOTAL CAPITOL SA.05 MESURES COMPLEMENTARIES................................................................................................. 4.792,56 CAPITOL SA.06 SEGURETAT I SALUT XPA000SS pa Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Segure- tat i Salut 1,00 2.103,94 2.103,94 ________________

TOTAL CAPITOL SA.06 SEGURETAT I SALUT................................................................................................................... 2.103,94 CAPITOL SA.07 GESTIÓ DE RESIDUS XPA000GR pa Partida alçada a justificar per la Gestió de Residus a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Gestió De Residus 1,00 1.018,68 1.018,68 ________________

TOTAL CAPITOL SA.07 GESTIÓ DE RESIDUS.................................................................................................................... 1.018,68 ____________ TOTAL ....................................................................................................................................................................... 105.196,63

RESUM DE PRESSUPOST Teatre “La Sala” d’Argentona

J. Francesc Guàrdia Riera CAPITOL RESUM EUROS % ___________________________________________________________________________________________________________________________________ _______

_____________________________________________________________________________________________ juny de 2009 Pàgina 1

SA.01 ESTRUCTURA BASE 33.238,82 31,60%

SA.02 SOSTRE POLIGONAL 24.566,94 23,35%

SA.03 FOLRAT TÈXTIL 16.199,59 15,40%

SA.04 CORRECCIONS ACÚSTIQUES 23.276,10 22,13%

SA.05 MESURES COMPLEMENTARIES 4.792,56 4,56%

SA.06 ESS 2.103,94 2,00%

SA.07 GESTIÓ DE RESIDUS 1.018,68 0,97%

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 105.196,63 100,00%

Despeses Generals 13,00% 13.675,56 Benefici industrial 6,00% 6.311,80

SUMA DE G.G. y B.I. 19.987,36

subtotal 125.183,99 IVA 16,00% 20.029,44

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 145.213,43

Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de :CENT QUARANTA-CINC MIL DOS-CENTS TRETZE EUROS AMB QUARANTA-TRES CÈNTIMS

IMPORT CONTROL DE QUALITAT 1.577,95 IVA 16,00% 252,47

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 1.830,42

Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de :MIL VUIT-CENTS TRENTA EUROS AMB QUARANTA-DOS CÈNTIMS



4 DG. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA …argentona.cat/media/3610.pdf · AN.es....

Documents

Transcript of PROJECTE EXECUTIU DEL SOSTRE PLATEA DEL TEATRE “LA …argentona.cat/media/3610.pdf · AN.es....