PROJECTE EXECUTIU DE MILLORES EN LA DEIXALLERIA … · amb sirenes que permetin donar avís...

PROJECTE EXECUTIU DE

MILLORES EN LA DEIXALLERIA

MUNICIPAL DE SANTA PERPÈTUA

DE MOGODA

Maig de 2.017

Ref. 332.040

AJUNTAMENT DE STA. PERPÈTUA DE MOGODA Projecte Executiu de Millores Deixalleria / Ref. 332.040

3

Í N D E X


4


5

ÍNDEX

DOCUMENT I. MEMÒRIA ............................................................................................ 4

1. ANTECEDENTS I OBJECTE .................................................................................. 5

2. TÍTOL, DADES DE L’AUTOR I ORGANISME PROMOTOR DE

L’ENCÀRREC .............................................................................................................. 5

3. SITUACIÓ DE LES OBRES .................................................................................... 5

4. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT ..................................................................... 6

5. ASPECTES A MILLORAR ...................................................................................... 6

6. JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES............................................... 7

7. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES OBJECTE DEL PROJECTE .................................... 8

8 PROGRAMA D’OBRES. TERMINIS D’EXECUCIÓ ................................................ 12

9 RESUM DE PRESSUPOSTOS ............................................................................. 13

ANNEXOS

ANNEX 1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

DOCUMENT II. PLEC DE CONDICIONS

DOCUMENT III. PRESSUPOSTOS

III.1. QUADRES DE PREUS

III.2. AMIDAMENTS

III.3. PRESSUPOSTOS PARCIALS

III.4. RESUM DE PRESSUPOSTOS

DOCUMENT IV. PLÀNOLS


6


7

- DOCUMENT I : MEMÒRIA -


8


9

1.- ANTECEDENTS I OBJECTIU

L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, en el seu afany de millora de

les instal·lacions municipals té prevista l’execució de diverses millores en la

Deixalleria Municipal per a incrementar la seva funcionalitat i en definitiva

millorar el servei que aquesta presta al municipi.

La Deixalleria Municipal es troba a ple rendiment des de fa uns anys però

presenta alguns aspectes que modificant-los poden millorar el funcionament

global de la instal·lació.

El present Projecte es redacta amb la finalitat d’aportar les dades tècniques i

descripcions necessàries per a definir i valorar les millores que es proposen.

També es plantejarà la possibilitat d’executar les obres per fases i a tal fi el

pressupost anirà separat de manera que es puguin agrupar o separar

segons les disponibilitats.

2.- TÍTOL, DADES DE L’AUTOR I ORGANISME PROMOTOR DE

L’ENCÀRREC

Títol: “PROJECTE EXECUTIU DE MILLORES EN LA DEIXALLERIA MUNICIPAL

DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA”

Autor: Enric Llumà Domènech, Enginyer Superior Agrònom, col·legiat nº 470

amb domicili al Camí dels Carlins 60 de Bescanó – Girona, 17162 i la resta

de l’equip de Sinergis Enginyeria, SLP.

Organisme Promotor: Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Ajuntament

de Santa Perpètua de Mogoda.

3.- SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT DE LES OBRES

La deixalleria objecte del present document està situada en el C/Ripollès nº

11-13 de Santa Perpètua de Mogoda. Veure plànol d’emplaçament adjunt.


10

4.- JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT

La necessitat de les actuacions que es projecten es justifica per la

importància de dotar a municipis com Santa Perpètua d’una Deixalleria

moderna i funcional que permeti als ciutadans desfer-se de residus i trastos

d’una manera còmode i a l’Ajuntament la seva gestió i valorització.

5.- MANCANCES DETECTADES

Segons manifesten els responsables de la Deixalleria Municipal les

mancances i/o millores sobre les que caldria actuar són les següents:

1. Donar solució al problema d’acumulació d’aigua de pluja a la part

baixa del pati exterior.

2. Ampliar els magatzems de residus especials, reutilitzables i aparells

elèctrics i electrònics (RAEE).

3. Tancar amb portes corredores el magatzem de grans

electrodomèstics.

4. Construcció d’unes noves dependències d’oficina i serveis pel

personal.

5. Millores en la senyalització.

6. Eliminar el risc de vessaments d’olis.

7. Millorar el sistema contra incendis de la deixalleria.

8. Augmentar el parc de contenidors tipus banyera.

9. Arranjar desperfectes en el paviment del pati exterior.

6.- SOLUCIONS QUE ES PROPOSEN

Analitzada la problemàtica que representen els problemes que es relacionen

en el punt anterior, es proposen les següents millores per tal de donar-hi

solució:

1. El punt més baix del pati exterior només disposa d’una reixa de

desguàs de 60 x 25 cm. Aquesta reixa sol patir una acumulació de

fulles seques que obstrueixen el pas de l’aigua i provoquen que

aquesta s’acumuli en tota la zona més baixa de la deixalleria, entrant

inclús dins dels magatzems propers. També s’ha observat que, en


11

ocasions, entra aigua de la parcel.la veïna per sota de la porta que

comunica ambdós recintes. Com a millora es proposa augmentar la

superfície de desguàs, instal·lant una reixa que complementi a

l’actual. Aquesta nova reixa tindrà una longitud d’uns 3 m i es

col·locarà paral·lela al muret que delimita la deixalleria.

2. Els tres magatzems contigus s’ampliaran cap a la part posterior,

actualment ocupada per una zona enjardinada. Es doblarà la seva

superfície actual, mantenint la seva tipologia i elements constructius.

3. El magatzem de grans electrodomèstics es va construir amb la seva

façana principal pràcticament tota oberta, llevat d’un pitet superior


12

que amaga la coberta. Veient la necessitat de convertir-lo en un

magatzem tancat es proposa instal.lar dues portes corredores, una a

cada costat del pilar central. Aquestes portes ocuparan la meitat de

l’espai disponible, podent-se amagar darrera de l’altra meitat que

serà fixe.

4. Les oficines i les dependències del personal actuals estan ubicades

en un mòdul prefabricat de 5 x 2,5 m (12,5 m2). Es proposa retirar el

mòdul i en el seu lloc construir-hi un petit edifici que allotgi les

oficines i serveis pel personal. L’edifici serà lleugerament més gran,

ocupant una superfície de 5,8 x 3,6 m (20,9 m2).


13

5. Instal.lar nous rètols a l’interior similars als existents i a l’entrada

instal.lar un plafó indicatiu dels serveis oferts i horaris.

6. La deixalleria disposa d’un petit cobert on hi ha dos cubitainers de

1000 litres cada un, destinats a recollir olis vegetals i minerals

respectivament. Per a prevenir possibles vessament accidentals

deguts a fuites o a trencament dels dipòsits, s’instal,.larà una cubeta

de retenció conjunta sota dels dos cubitainers.

7. Malgrat disposar d’extintors i mànegues d’aigua, es troba a faltar un

sistema d’avís en cas d’incendi. A tal fi es proposa instal.lar un

sistema de polsadors connectats a una central d’alarma equipada

amb sirenes que permetin donar avís immediat a tot el personal

present a la deixalleria en cas d’incendi.


14

8. La deixalleria disposa actualment de 14 contenidors de tipus banyera

de 30 m3 cada un. Està previst augmentar el parc de contenidors en

4 nous per tal de millorar el servei.

9. Finalment, el pati exterior presenta alguns punts amb el paviment de

formigó molt malmès degut, principalment, a l’arrossegament dels

contenidors. Es proposa refer els punts afectats, tallant superfícies

rectes amb disc, retirant el paviment malmès i col·locant un

paviment de formigó amb fibres metàl·liques (20 kg/m3), molt més

resistent que el formigó tradicional.


15

7.- JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES

Les solucions adoptades en cada cas i que es descriuen més endavant,

s’han escollit d’acord amb la seva funcionalitat i també amb un criteri de

contenció de recursos per tal de no encarir l’obra innecessàriament.

8.- DESCRIPCIÓ DE LES OBRES OBJECTE DEL PROJECTE

Per tal de facilitar l’execució de les obres, es descriuen i pressuposten

individualment de manera que es puguin executar agrupades en una sola o

diverses fases segons prioritats i/o disponibilitats.

8.1.- MILLORES DESGUÀS:

Es tracta de construir una nova reixa de desguàs de fosa, similar a l’existent,

però col·locada en sentit transversal, paral·lela a la tanca que limita la

deixalleria. La reixa tindrà una longitud de 3 m i una amplada de 40 cm.

Anirà connectada al pou de registre situat junt a la reixa existent i que

comunica a la seva vegada amb la xarxa de pluvials del polígon.

Paral·lelament, es construiran dos graons per banda a la porta que comunica

amb el recinte de contenidors. Aquesta mesura ha d’impedir que en cas


16

d’acumular-se aigua en la part baixa del recinte, aquesta entri cap a la

deixalleria. Veure mides i detalls als plànols.

8.2.- AMPLIACIÓ DE 3 MAGATZEMS:

Es tracta de doblar la superfície dels 3 magatzems, fent-los créixer 3 m cap

a la part posterior, actualment enjardinada, per a dotar de més superfície la

cabuda de RAEE i del servei REUTILITZA. La construcció serà similar a

l’actual, de bloc de formigó, amb les parets de 220 cm d’alçada que no

arribin a la coberta. La nova coberta serà similar a l’antiga, amb estructura

de tubs de ferro i planxa metàl·lica. L’estructura de coberta actual, que va

collada als murs, es descollarà i es col·locarà a la part nova dels

magatzems. La nova coberta es col·locarà a la part existent dels

magatzems. D’aquesta manera es podrà mantenir el pendent de la coberta i

reaprofitar la part antiga. Veure mides i detalls als plànols.

8.3.- PORTES DE TANCAMENT:

El magatzem de grans electrodomèstics està tancat actualment per dues

cortines de lona. Es projecte instal.lar portes corredores. La façana principal

te un pilar a la part central que la divideix en dues parts. Cada una

d’aquestes parts es dividirà en dos. De les 4 parts resultants, les dues dels

extrems seran fixes i les centrals seran corredores cap als extrems. Tant les

parts fixes com les mòbils es construiran de tub de ferro 60x40x2 mm i

aniran folrades amb planxa galvanitzada com la que hi ha actualment en el

pitet del magatzem. Les parts fixes aniran collades per la part superior, al tub

estructural que aguanta el pitet i, per la part inferior, collades al paviment. Les

dues parts mòbils portaran una guia soldada o collada al tub estructural del

pitet. Veure mides i detalls als plànols.

8.4.- NOVES OFICINES:

Les noves oficines es construiran en l’emplaçament actual del mòdul

prefabricat que fa la mateixa funció. Mentre durin les obres el mòdul es

col·locarà provisionalment a prop del seu emplaçament de manera que es


17

puguin connectar els serveis d’aigua, desaigües, electricitat i telèfon per a

que pugui fer la seva funció.

A nivell de fonamentació, es desconeix si la base actual del mòdul

prefabricat serà suficient. En el seu defecte, es construirà un fonament

corregut de 40 x 60 cm. Aquest fonament també es construirà a la part que

sobresurt de l’emplaçament actual. En aquest cas caldrà tallar i enderrocar

una franja del paviment actual. A nivell constructiu es proposa fer els

tancaments exteriors d’obra de fàbrica, amagant la coberta i amb acabat

remolinat i pintat de color a decidir. D’aquesta manera es donarà una imatge

diferenciada de la resta d’edificis de la deixalleria. La coberta serà de tipus

deck i la fusteria exterior de PVC de color blanc. A l’interior es faran diverses

divisòries amb envans d’obra de fàbrica per a delimitar l’espai d’oficina, els

lavabos del personal i la zona de descans. Veure mides i detalls als plànols.

8.5.- SENYALITZACIÓ:

Com a millora de la senyalització actual es proposa instal.lar 7 nous rètols

metàl·lics de planxa galvanitzada de mides 60 x 40 cm serigrafiats amb

diferents pictogrames segons el seu us. També s’instal·larà un rètol a

l’entrada de la deixalleria indicant els residus admesos i l’horari d’atenció al

públic. Aquest rètol tindrà unes mides de 300 x 170 cm i anirà col·locat a 1,5

m de terra, sobre 4 tubs metàl·lics 100x40x2 galvanitzats i ancorats al terra

amb un dau de formigó. Veure mides i detalls als plànols.

8.6.- CUBETES DE RETENCIÓ:

Actualment la deixalleria disposa de dos cubitainers de 1000 litres cada un

destinats a la recollida d’olis usats, un de minerals i l’altre de vegetals. Estan

situats un al costat de l’altre en un dels magatzems de la deixalleria. Es

porposa adquirir i instal.lar una cubeta de retenció mòbil per tal d’evitar que

un possible trencament d’un dels cubitainers suposi un vessament de l’oli

cap als desaigües de la deixalleria. Veure mides i detalls als plànols.


18

8.7.- POLSADORS CONTRA INCENDIS:

S’instal·larà una xarxa de polsadors d’incendis situats estratègicament per la

deixalleria de manera que cada polsador estigui a menys de 25 m de les

àrees concorregudes pel públic. A tal fi es col·locaran un total de 4 polsadors

sobre columna metàl·lica de 2 m d’alçada que en el seu extrem portaran el

rètol indicador del polsador. A demés en la façana de l’edifici d’oficines que

dona al pati també es col·locarà un cinquè polsador amb el seu rètol

corresponent, collats a la paret, així com la sirena. Tota la instal·lació de

cablejat es farà per l’interior d’un tub corrugat que s’enterrarà sota el

paviment i parterres enjardinats.

8.8.- CONTENIDORS:

S’adquiriran 4 contenidors tipus banyera de dimensions 6 x 2,5 x 2 de 30 m3

per a incorporar a la resta de contenidors de la deixalleria.

8.9.- PAVIMENT:

S’han detectat diversos desperfectes en el paviment de formigó del pati de

contenidors. Es proposa tallar amb disc i repicar el paviment actual i construir

nous daus de paviment amb les mides que s’indiquen els plànols. El

paviment serà de 20 cm de gruix reforçat amb fibres metàl·liques.

9.- TERMINIS D’EXECUCIÓ

Es parteix de la premissa que totes les obres es poden executar per separat,

o bé una darrere l’altra, en els temps que s’indiquen. En cas d’executar

algunes obres simultàniament, s’hauria de comptabilitzar només el temps de

la més llarga:

1.- Millores desguàs:........................................................ 1 setmana

2.- Ampliació de 3 magatzems:........................................... 3 setmanes

3.- Portes de tancament:..................................................... 2 setmanes

4.- Noves oficines:................................................................ 6 setmanes

5.- Senyalització:.................................................................. 1 setmana

6.- Cubetes de retenció:...................................................... 1 setmana


19

7.- Polsadors contra incendis:............................................. 1 setmana

8.- Contenidors:................................................................... 3 setmanes

9.- Paviment:....................................................................... 1 setmana

10.- RESUM DE PRESSUPOPSTOS

1.- Millores desguàs:.......................................................... 1.036,99

2.- Ampliació de 3 magatzems RAEES:.............................. 8.471,32

3.- Portes de tancament:..................................................... 7.916,40

4.- Noves oficines:................................................................ 17.652,24

5.- Senyalització:.................................................................. 1.359,98

6.- Cubetes de retenció:...................................................... 730,00

7.- Polsadors contra incendis:............................................. 4.884,96

8.- Contenidors:................................................................... 14.800,00

9.- Paviment:....................................................................... 1.414,83

10.- Seguretat i Salut........................................................... 1.456,67

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL....................................... 59.723,39

Dels quals:

- Ma d’obra............................................................ 16.967,45

- Materials, maquinària i altres............................... 42.755,94

- Despeses generals s/42.755,94.......................... 2.565,36

- Benefici industrial s/42.755,94............................. 5.558,27

- Total Materials, maquinària i altres...................... 50.879,57

- IVA s/ 50.879,57.................................................. 10.684,71

- Subtotal materials, maquinària i altres................. 61.564,28

TOTAL PER ADMINISTRACIÓ I PLANS D’OCUPACIÓ... 78.531,73

Puja el present pressupost a la quantitat de SETANTA-VUIT MIL CINC-

CENTS TRENTA-UN EUROS AMB SETANTA-TRES CÈNTIMS (#78.531,73#).

Santa Perpètua de Mogoda, maig de 2017

L’enginyer,


1


2

A N N E X O S


3


4

A N N E X 1 .

E S T U D I D E S E G U R E T A T I S A L U T


5


6

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

1. Objecte

El present estudi de seguretat i salut estableix les directrius en matèria de

prevenció de riscs a seguir durant l'execució de les obres corresponents en

la millora de la Deixalleria Municipal.

Desenvolupa les previsions respecte a la prevenció de riscs d’accidents i

malalties professionals, la definició dels riscs evitables i les mesures

tècniques aplicables en cada cas, els riscs no eliminables i les mesures

preventives i proteccions a utilitzar, així com els derivats dels treballs de

reparació, conservació, entreteniment i manteniment, i les instal·lacions

sanitàries i comuns de l’obra que garanteixin la higiene i benestar dels

treballadors.

Aquest estudi de seguretat i salut es redacta d'acord amb el R.D.

1.627/1.997, de 24 d’octubre (BOE nº 256 de 25/10/1997), sobre disposicions

mínimes de seguretat i salut en obres de construcció, establint-se la seva

obligatorietat per a les característiques de l’obra, en quant a pressupost,

termini d’execució i nombre de treballadors, analitzades en el projecte

d’execució.

Te com a finalitat establir les directrius bàsiques que han de reflectir-se i

desenvolupar-se en el “pla de seguretat i salut”, en el que s’analitzaran,

estudiaran, desenvoluparan i contemplaran les previsions contingudes en

aquest document; el qual ha de presentar el contractista per a la seva

aprovació pel coordinador en matèria de seguretat i salut en fase d’execució

d’obra, o si no existís aquest, pel director d’execució de l’obra o si no el

director de l’obra, abans del començament dels treballs.

L’aprovació del pla quedarà reflectida en acta firmada pel tècnic que aprovi

el pla i el representant de l’empresa constructora amb facultats legals

suficients o pel propietari amb idèntica qualificació legal. L’estudi es redacta

considerant els riscs identificables a sorgir en el transcurs de l’obra. Això no

vol dir que no sorgeixin altres riscs , que hauran d’ésser estudiats en el citat

pla de seguretat i salut laboral, de la forma mes profunda possible, en el

moment que es detectin.

2. Agents de la edificació

2.1. Promotor

Nom: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda

2.2. Autor de l’estudi de seguretat i salut

Nom: Enric Llumà Domènech

Titulació: Enginyer Superior Agrònom i Tècnic Superior en

Prevenció de Riscos Laborals

Adreça: Camí dels Carlins 60

Província: 17162 Bescanó

Telèfon: 972 40 24 50

Fax: 972 40 24 64

correu-e: [email protected]

3. Característiques de l’obra

3.1. Generalitats

L’objecte de l’obra a realitzar, així com la descripció de la mateixa es

detallen en el corresponent "Projecte d’execució".

mailto:[email protected]


7

Aquest recull la definició total de les fases de construcció, tant les

d’obra civil, estructures, ram de paleta i acabats, així com l’anàlisi de

les instal·lacions de protecció contra incendis, electricitat, fontaneria,

sanejament i seguretat.

3.2. Emplaçament

Adreça: Carrer Ripollès 11-13

Província: Santa Perpètua de Mogoda

3.3. Reglamentació aplicable

Llei 31/1995 de 8 de novembre de prevenció de riscs laborals.

RD 39/1997 de 17 de gener pel que s’aprova el reglament dels

serveis de prevenció.

RD 485/1997 de 14 d’abril sobre disposicions mínimes en matèria

de senyalització de seguretat i salut en el treball.

Llei 54/2003 de 12 de desembre de reforma del marc formatiu de la

prevenció de riscs laborals.

RD 171/2004 de 30 de gener pel que es desenvolupa l’article 24 de

la Llei 31/1995 de 8 de novembre de prevenció de riscs laborals.

RD 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions

mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.

Annex IV. Part A. Disposicions mínimes generals relatives als llocs de

treball en les obres.

Estabilitat i solidesa:

a) Es procurarà, de manera apropiada i segura, l’estabilitat dels

materials i equips i, en general, de qualsevol element que en

qualsevol desplaçament pugués afectar a la seguretat i la salut

dels treballadors.

b) L’accés a qualsevol superfície que consti de materials que no

ofereixin una resistència suficient només s’autoritzarà en cas de

que es proporcionin equips o mitjans apropiats per a que el

treball es realitzi de manera segura.

Vies i sortides d’emergència:

a) Les vies i sortides d'emergència hauran de restar expedites i

desembocar el més directament possible en una zona de

seguretat.

b) En cas de perill, tots els llocs de treball hauran de poder

evacuar-se ràpidament i en condicions de màxima seguretat per

als treballadors.

c) La quantitat, la distribució i les dimensions de les vies i sortides

d’emergència dependran de l’ús, dels equips i de les dimensions

de l’obra i dels locals, així com del nombre màxim de persones

que hi puguin estar presents.

d) Les vies i sortides específiques d’emergència hauran de

senyalitzar-se conforme al Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril,

sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de

seguretat i salut en el treball. Aquesta senyalització s’haurà de

penjar en els llocs adients i tenir prou resistència.

e) Les vies i sortides d’emergència, així com les vies de circulació

i les portes d’accés a les mateixes, no hauran d’estar obstruïdes

per cap objecte, de manera que puguin utilitzar-se sense traves

en qualsevol moment.

f) En cas d’avaria del sistema d’enllumenat, les vies i sortides

d’emergència que requereixin il·luminació hauran d’estar

equipades amb il·luminació de seguretat de suficient intensitat.


8

Vies de circulació i zones perilloses:

a) Les vies de circulació, incloses les escales, les escales fixes i

els molls i rampes de càrrega hauran d’estar calculades,

situades, condicionades i preparades per al seu ús de manera

que es puguin utilitzar fàcilment, amb tota seguretat i conforme a

l’ús al que se les hagi destinat i de manera que els treballadors

que siguin a les rodalies d’aquestes vies de circulació no corrin

cap risc.

b) Les dimensions de les vies destinades a la circulació de

persones o de mercaderies, incloses aquelles en les que es

realitzen operacions de càrrega i descàrrega, es calcularan

d’acord amb el nombre de persones que puguin utilitzar-les i

amb el tipus d’activitat.

c) Quan s’utilitzin mitjans de transport en les vies de circulació,

s’haurà de preveure una distància de seguretat suficient o medis

de protecció adequats per a les altres persones que puguin estar

presents en el recinte.

d) Es senyalitzaran clarament les vies i es procedirà regularment

al seu control i manteniment.

e) Les vies de circulació destinades als vehicles hauran d’estar

situades a una distancia suficient de les portes, portons, passos

de vianants, corredors i escales.

f) Si a l’obra hi hagués zones d’accés limitat, aquestes hauran

d’estar equipades amb dispositius que evitin que els treballadors

no autoritzats puguin entrar-hi. S’hauran de prendre totes les

mesures adequades per a protegir als treballadors que estiguin

autoritzats a entrar en les zones de perill. Aquestes zones hauran

d’estar senyalitzades de manera clarament visible.

Molls i rampes de càrrega:

a) Els molls i rampes de càrrega hauran de ser adequats a les

dimensions de les càrregues transportades.

b) Els molls de càrrega hauran de tenir al menys una sortida i les

rampes de càrrega i hauran d’oferir la seguretat de que els

treballadors no puguin caure.

Espai de treball:

a) Les dimensions del lloc de treball hauran de calcular-se de tal

manera que els treballadors disposin de la suficient llibertat de

moviments per a la seves activitats, tenint en compte la presència

de tot l’equip i material necessaris.

Disposicions vàries:

a) Els accessos i el perímetre de l’obra hauran de senyalitzar-se i

destacar-se de manera que siguin clarament visibles e

identificables.

3.4. Unitats constructives d’obra

MOVIMENT DE TERRES

Excavació rasa/pou h<=1,5m, terr.compacte

Excav. i reompl rasa instal.lacions

Terraplenat+picon.mec.,terres adeq.,g<=25cm,95% PN

FONAMENTS

Formigo neteja fonaments.d-200

Formigó rasa/pou, HA-25/P/20/IIa,camió

Acer b/corrugada B 500 S,>= 500N/mm2,d16mm,p/armadura

rasa/pou


9

Acer b/corrug.obra man.taller B 500 S

Encofrat tauler rasa/pou

Repicat fonament pou form.arm.,mà+compress.,càrrega man/mec.

Ancoratge acer b/corrugada,D=16mm,perf.+inject.cont. adh.apl.uni

SANEJAMENT

Arqueta Sifó, maó 14 90x90x90

Morter de ciment portland M-40-A (1:6)

Arqueta pas, maó 14 60x60x60

Morter de ciment portland M-40-A (1:6)

TUB PVCDN=150mm helic.,autoport.,unió massilla adhes.poliur.,co

Tub PVC DN=200mm helic.,autoport.,unió massilla adhes.poliur.,co

Tub PVC DN=300mm helic.,autoport.,unió massilla adhes.poliur.,co

Baixant tub PVC, Ø 125mm.

ESTRUCTURA I TANCAMENTS EXTERIORS

Estructura prefabricada de formigó

Tancament de façana

Tancament de coberta

Llosa escala

Acer b/corrugada B 500 S,>= 500N/mm2,d16mm,p/armadura

rasa/pou

Acer b/corrug.obra man.taller B 500 S

Encofrat tauler p/llosa fonam.

Formigó p/llosa fonam.HA-25/B/20/IIa,cubilot

PALETERIA

Capa compressió a 5cm. HA-25-B-12-IIa

Malla R-131 B 500 T 15X30 D5 hor

Formació esglaó

Morter mixt,ciment pòrtl.escòr. CEM II/B-S,calç,sorra pedra gran

Paviment form.vibr.HM-30/B/20/I+E,camió,vibr.reglejat

Paret estr.20cm,bloc foradat llis 40x20x20cm, R6 N/mm2, 1cara gr

Morter ciment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L,sorra pedra granit.

Cèrcol 20cm,U llisa 40x20x20cm morter gris vistes,col.1:4


SERRALLERIA

Finestra alumini lacat,fixe,180x120cm,qual.=3,A0,col.locada

Porta alumini anoditzat,1bat.+2fix.,330x250cm,col.locada

Barana acer

,passamà,munt./100cm,brènd./12cm,h=100cm,anc.morter1


3.5. Pressupost en projecte d'execució

Per a la realització d'aquestes obres es preveu un pressupost

d'execució material que figura en el projecte i puja a la quantitat de

59.723,39 EUR.

3.6. Pressupost de l’estudi de seguretat i salut

El pressupost d’execució material de l’estudi de seguretat i salut

puja a la quantitat de 1.456,67 EUR.

3.7. Termini d’execució

El termini d’execució serà de 1,5 mesos, a partir de la data de l’acta

de replanteig.


10

3.8. Abocaments

L'abocament d’aigües brutes dels serveis higiènics s’efectuarà al pou

de registre de la xarxa general de sanejament municipal, o en el seu

defecte a una fossa sèptica preparada per aquest fet.

3.10.Subministres

Hauran de sol·licitar-se els subministres d'aigua potable, energia

elèctrica i telèfon, fent les corresponents peticions d'escomeses.

3.11.Serveis afectats

Abans del començament dels treballs es comunicarà a les

empreses subministradores la realització de l’obra per a que

certifiquin l’existència o no de qualsevol servei que hagi de ser tingut

en compte.

4. Instal·lacions provisionals d’obra

4.1. Vestuaris i lavabos

En funció del nombre màxim d’operaris que es puguin trobar a

l’obra, treballant de manera simultània, es determina la superfície i

els elements necessaris per a les instal·lacions, recollides en el

pressupost adjunt de seguretat i salut.

El centre de treball disposarà de vestuaris i lavabos per a ús del

personal, degudament separats per als treballadors d’un i altre sexe.

S’instal·larà un extintor de pols polivalent d’eficàcia 8A- 89B de 6 kg

en l’accés als locals.

4.2. Menjador i locals de descans i allotjament

Si l’obra, per la seva distancia a centres urbans, per les seves

dimensions o altres característiques, ho requereixi, disposarà de

locals adients per aquests usos i amb el corresponent equipament,

segons consta en l’amidament adjunt de seguretat i salut.

Els terres, parets i sostres dels lavabos, vestuaris i dutxes, seran

continus, llisos i impermeables, en tons clars i amb materials que

permetin la neteja amb líquids desinfectants o antisèptics amb la

freqüència necessària.

Tots els elements com aixetes, desguassos, carxofes de dutxes,

etc., estaran en perfecte estat de funcionament i els bancs i guixetes,

aptes per a la seva utilització.

En el vestuari i situat a l’exterior, es col·locarà de manera ben visible

les adreces dels centres mèdics i número de telèfon, així com altres

telèfons d’interès.

Tots els locals estaran convenientment dotats de llum i calefacció, i

amb la major ventilació possible.

4.3. Casetas con módulos prefabricados

Creación de instalaciones provisionales, como las casetas de obra

para vestuarios, aseos, dispensario, comedor, laboratorio, taller,

almacén, oficina o caseta de ventas, con módulos prefabricados que

se usarán durante la ejecución de la obra para ser retirados antes de

su finalización.

Los módulos prefabricados se transportan, montan y desmontan

como la maquinaria y siguiendo las instrucciones del fabricante.

Los módulos prefabricados a veces se apilan uno sobre otro para

reducir la superficie en planta que ocupan en el solar. Las

condiciones a cumplir por el suelo y bancada sobre la que se apoya

la pila de módulos, el anclaje de unos con otros, los arriostramientos


11

para contrarrestar el empuje del viento y evitar el vuelco y la altura

máxima admisible de apilamiento serán proyectados por técnico

competente siguiendo las instrucciones del fabricante.

Los módulos elevados contarán con escaleras, pasarelas y otros

elementos de acceso que eliminen el riesgo de caída de personal a

distinto nivel, que serán proyectados por técnico competente y

ejecutados por personal especializado, que los dotará de barandillas

y recursos suficientes. Se clausurarán las puertas cuya salida no

disponga de esos recursos.

Los módulos deben disponer de ventilación natural.

Los módulos destinados a contener los aseos del personal deben

cumplir las normas de limpieza, higiene, suministro de agua limpia,

evacuación de aguas residuales, iluminación, espacio suficiente.

Los módulos destinados a oficina, taller, o, en general, centro de

trabajo, deben disponer de un sistema de;

Iluminación suficiente que asegure un nivel luminoso superior a

10-20 lux en los accesos a los módulos o a 300 lux en el interior

destinado al trabajo de oficina, para lo que deben instalarse

luminarias exteriores e interiores que proporcionen esos niveles

sin zonas de sombra en puntos que requieran mayor atención,

como escalones u obstáculos.

Calefacción o aire acondicionado que mantenga la temperatura

interior en un rango compatible con el trabajo que se realiza en

ellos, evitando la exposición a temperaturas ambientales

extremas para quienes trabajan habitualmente en el interior de

los módulos prefabricados, por efecto de temperaturas inferiores

a 10º o superiores a 35º, o para quienes entran en ellos,

permaneciendo menos de 30 minutos, por efecto de

temperaturas inferiores a 0º o superiores a 45º. Los calefactores

serán eléctricos, con elementos a menos de 200ºC, y dispondrán

de rejillas protectoras. Se situarán en zonas altas (por encima de

2 m) sujetos a paredes o a techo y lejos de armarios, estanterías,

pilas de papel u otras materias de fácil combustión. En otro caso,

para combatir las bajas temperaturas hay que dotar a los

trabajadores de ropa de abrigo. Para combatir las altas

temperaturas hay que instalar un sistema de riego para

humedecer el módulo.

La instalación eléctrica de los módulos dispondrá de un cuadro de

protección con interruptores magnetotérmicos y diferencial, y los

conductores estarán protegidos bajo tubo rígido de PVC visible,

situado por la parte alta del espacio interior, en el techo o cerca de

él.

Los módulos metálicos están conectados con una puesta a tierra

eficaz y su instalación eléctrica está protegida con un interruptor

diferencial para eliminar el riesgo de contacto eléctrico.

Para evitar el atrapamiento involuntario de personal en el interior de

los módulos prefabricados, por cierre inadvertido de la llave desde el

exterior, o por rotura de la cerradura, hay que:

Instalar cerraduras practicables desde el interior incluso cuando

están cerradas con llave desde el exterior.

Instalar salidas de emergencia a través de ventanas o trampillas.

5. Formació i primers auxilis

5.1. Formació en seguretat i salut

El treballador rebrà la informació i formació adequades als riscs

professionals existents en el lloc de treball i de les mesures de


12

protecció i prevenció aplicables als mateixos , així com en l’ús dels

equips de treball. Aquestes accions han de quedar recollides

documentalment i convenientment arxivades.

Igualment, el treballador serà informat de les activitats generals de

prevenció en l’empresa.

5.2. Reconeixement mèdic

Tot el personal que comenci a treballar en l’obra passarà un

reconeixement mèdic previ que serà repetit en el període màxim

d’un any.

5.3. Farmaciola

En el centre de treball, en els vestuaris o a la caseta de l’encarregat,

es col·locarà una farmaciola amb els medis necessaris per a

efectuar les cures d’urgència en cas d’accident i estarà a càrrec

d’una persona capacitada designada per l’empresa constructora.

La farmaciola es revisarà mensualment reposant d’immediat el

material consumit, i haurà d’incloure: aigua oxigenada, alcohol de 96

graus, tintura de iode, mercuricrom, amoníac, cotó fluix, gassa

estèril, venes, esparadrap, apòsits adhesius, antiespasmòdics,

termòmetre clínic, pinces, tisores, torniquets, xeringues i agulles per

a injectables d’un sol ús.

5.4. Malalties professionals

Les possibles malalties professionals que puguin originar-se en els

treballadors d’aquesta obra són les normals que tracta la medicina

del treball i les prevencions de la higiene industrial.

Les causes de riscs possibles són: ambient típic d’obra a la

intempèrie, pols dels diferents materials treballats en l’obra, sorolls,

vibracions, contaminants com el derivat de la soldadura i accions de

pastes d’obra sobre la pell, especialment de les mans.

Per a la prevenció d’aquests riscs professionals es preveu, com a

medis ordinaris, la utilització de:

Ulleres antipols.

Mascaretes de respiració antipols.

Filtres diversos de mascaretes.

Protectors auditius.

Impermeables i botes.

Guants contra dermatitis.

5.5. Assistència a accidentats i primers auxilis

Considerem com a primers auxilis aquelles actuacions i tècniques

que permeten l’atenció immediata de l’accidentat de forma ràpida i

adequada fins l’arribada de l’equip d’assistència sanitari, amb

l’objecte de no empitjorar les lesions produïdes.

Davant una situació d’emergència i la necessitat de socórrer a un

accidentat establim les següents consideracions:

Conservar la calma.

Evitar aglomeracions.

Dominar la situació.

No moure a l’accidentat fins que no s’hagi fet una valoració

primària de la seva situació.

Examinar a l’accidentat (signes vitals: consciència, respiració,

pols, hemorràgies, fractures, ferides) per a determinar aquelles


13

situacions que posin en perill la seva vida, de la mateixa manera

s’indicarà telefònicament una descripció de la situació del ferit

amb l’objecte de que les dotacions sanitàries siguin les adients

(ambulància de transport, UVI mòbil, ...).

Si està conscient tranquil·litzar a l’accidentat.

Mantenir a l’accidentat calent

No donar-l’hi mai medicació.

Avaluació primària de l'accidentat

Una cop activat el sistema d’emergència i a la hora de socórrer

establim un mètode únic que permeti identificar les situacions vitals o

d’emergència mèdica, per això sempre seguirem aquest ordre:

Verificació de signes vitals: consciència, respiració, pols, amb

objecte d'atendre-les el més ràpidament possible, doncs són les

que no poden esperar l’arribada de l'equip mèdic i posen en perill

la vida de l'accidentat.

Davant una emergència mèdica com és una parada cardio-

respiratòria, és a dir, quan l’accidentat sofreix una interrupció

brusca i inesperada i potencialment reversible de la seva

respiració i circulació espontània, utilitzarem tècniques de

reanimació: respiració artificial (boca-boca) si no respira i

massatge cardíac si no té pols.

Davant un ferit inconscient amb respiració i pols se l'ha de

col·locar en posició lateral de seguretat.

Davant un ferit conscient amb risc de xoc, el col·locarem en

posició de Tremdeleburg.

Valoració secundària de l’accidentat

Una cop que haguem fet la valoració primària de la víctima i s’hagi

comprovat que manté les constants vitals (consciència, respiració,

pols) examinarem buscant lesions que poguessin empitjorar,

posteriorment, l’estat general de l’accidentat.

Tindrem en compte, per tant, les següents situacions:

Existència d’hemorràgies.

Davant l’existència d’hemorràgia el nostre objectiu, generalment,

és evitar la pèrdua de sang de l’accidentat, per això actuarem

per:

compressió directa (efectuarem una pressió en el punt de

l’hemorràgia amb un apòsit el més net possible).

compressió arterial (d’aplicació quan falla la compressió

directa i s’acostuma a utilitzar en hemorràgies d’extremitats).

Si l’hemorràgia es produeix en l’oïda mai s’ha d’aturar

l’hemorràgia.

Existència de ferides.

Considerarem que hi ha ferida quan es produeixi un trencament

de la pell.

Farem una valoració inicial de l’accidentat, controlarem els signes

vitals, controlarem l’hemorràgia si n’hi hagués i evitarem un

possible xoc. Després d’haver considerat tot el que s’ha dit

anteriorment actuarem de la següent manera:

El socorrista es rentarà les mans i les desinfectarà amb

alcohol (de farmaciola), s’utilitzarà material estèril per a

prevenir infeccions, procedirà a netejar la ferida amb aigua i


14

sabó i amb ajuda d’una gasa (mai cotó fluix) començant des

del centre als extrems de la ferida.

Es retiraran els restes de cossos estranys de la ferida amb

ajuda de pinces estèrils (farmaciola).

Finalment es pintarà amb mercromina i es col·locarà una

gasa i un apòsit o es deixarà a l’aire si la ferida no sagna.

Existència de fractura en columna vertebral.

Davant la possibilitat de que l’accidentat presenti una fractura o un dany a

la columna vertebral, evitarem sempre qualsevol moviment per així evitar

lesions irreversibles.

Existència de cremades.

Considerem que hi ha una cremada en un accidentat quant hi ha una

ferida o destrucció del teixit produïda per calor (temperatures superiors a

45 ºC).

Tindrem en compte quines causes produeixen cremades de diversa

consideració: foc, calor radiant, líquids (bullint, inflamant), sòlids

incandescents, gasos , electricitat, fregades, productes químics.

Davant un accidentat que presenta una cremada el socorrista

actuarà de la següent forma:

Eliminarà la causa (apagar flames, eliminar àcids...), mantenir

els signes vitals (consciència, respiració, pols) recordem que

en possible cas d’incendi les persones cremades poden

presentar asfixia per inhalació de fums.

Es procedirà a realitzar una valoració primària i posteriorment

a comprovar si s’han produït hemorràgies, fractures...i es

tractarà primer la lesió més greu.

Forma d’actuar davant una cremada:

Refrescar la zona cremada aplicant aigua en abundància

durant un temps, traient la roba, joies i tot allò que mantingui

l’escalfor.

Es cobrirà la lesió amb un embenatge fluix i humit, i

s’evacuarà al ferit en posició lateral, per a evitar les

conseqüències d’un vòmit (ofec) al centre hospitalari amb

unitat de cremats.

Mai s’ha d’aplicar cap tractament mèdic sobre una cremada.

No desenganxar res que estigui enganxat a la pell.

No rebentar butllofes, si es presenten.

No deixar sol al ferit; en cas d’haver d’anar a demanar ajut el

portarem amb nosaltres, sempre que les seves lesions ho

permetin.

Normes generals d’actuació davant cremades causades pel foc:

Apagar el foc amb una manta que no sigui acrílica.

Fer rodar pel terra a l’accidentat per a apagar el foc si no es

disposa d’un altre mitja.

Aplicar aigua freda a la zona cremada una vegada s’han

apagat les flames, per a refrigerar la zona.

Normes generals d’actuació davant cremades causades per

productes químics:

Aplicar aigua abundant a la cremada durant un temps, tenint

especial cura amb els esquitxos.


15

Mentre s’evacua al ferit, es pot continuar aplicant aigua a la

cremada mitjançant una pera d’aigua (farmaciola).

Mentre s’aplica l’aigua treure la roba impregnada per l'àcid.


l'electricitat:

Davant una electrocució, sempre desconnectar primer el

corrent, excepte que la persona electrocutada ja no toqui el

conductor elèctric. Si no és possible realitzar la desconnexió,

s’ha de separar el conductor elèctric de l’accidentat amb un

material aïllant (fusta...).

Comprovar les constants vitals de l’accidentat (practicant si és

necessari el suport vital bàsic).

Traslladar a l’accidentat a un centre hospitalari.

Normes generals d’actuació davant cremades causades per sòlids

incandescents:

Separar l’objecte causant de la cremada.

Mullar amb aigua la zona afectada.


líquids bullents o inflamats:

Apagar el foc produït amb una manta que no sigui sintètica.

Fer rodolar pel terra a l’accidentat per apagar el foc si no es

disposa d’un altre medi.

Vigilar que el líquid inflamable no s’escampi i afecti a altres

persones.

En últim cas utilitzar l’extintor.

Davant cremades causades per líquids calents s’ha d’abocar

aigua abundant sobre la zona afectada i treure ràpidament

tota la roba mullada pel líquid i com a últim recurs assecar la

pell sense fregar.

Les lesions molt lleus es curaran amb la farmaciola d’obra. Si fos

necessari s’avisarà al servei mèdic.

En el cas d’accidents lleus o menys greus s’atendrà preferentment

als accidentats en el servei mèdic.

En cas contrari se l’atendrà a qualsevol dels centres d'assistència de

la zona.

En cas d’accident greu s’avisarà a alguna de les ambulàncies i

telèfons d’emergència, els números de telèfon dels quals han

d’aparèixer al plafó d’anuncis de l’obra, i es traslladarà a l’accidentat

a algun dels centres d'assistència concertats amb les mútues.

6. Mesures preventives

6.1. En les activitats d’edificació

6.1.1. Proponer métodos seguros al personal

El personal se desplaza por los lugares previstos, protegidos y

señalizados de la obra. Se prohíbe el desplazamiento por otros

pasos, especialmente por los peligrosos, como barras de la

estructura, tubos o bordes no protegidos. Los desplazamientos

horizontales sobre la estructura, cuando no pueden utilizarse

pasarelas o plataformas adecuadas, se realizan sentándose a

caballo sobre la viga y amarrando el cinturón de seguridad a ella.

El personal utiliza las protecciones individuales previstas (casco

de seguridad, calzado de protección, guantes contra riesgos


16

mecánicos, eléctricos o térmicos, viseras o gafas de protección).

El personal que trabaja junto a bordes elevados con riesgo de

caída a distinta altura en los que no hay protección colectiva que

limite ese riesgo (por ejemplo, porque se hubiera retirado porque

estorbara o impidiera el trabajo) trabaja con arnés anticaídas con

anclajes sujetos a elementos resistentes.

Las máquinas y herramientas son utilizadas exclusivamente por

personal autorizado a ello por el Jefe de obra, que ha

comprobado su cualificación.

El personal de apoyo a la máquina conoce y practica el modo

seguro de trabajar en sus inmediaciones: a) No se puede

permanecer, ni pasar, ni mucho menos trabajar, en la parte

trasera de la máquina (la que queda a la espalda del operador

en su posición habitual de trabajo en ese tajo). Si el tajo exigiera

que algún trabajador actuase en la parte trasera de una máquina

que se desplaza, se destina a otro trabajador a vigilar esa

actividad, de modo que el vigilante vea continuamente al

trabajador y el operador de la máquina al vigilante. El vigilante

avisa al operador sobre cualquier incidencia que ocurra al

trabajador. Si la máquina no se desplaza, como un camión

mientras se carga, es suficiente que el operador espere a ver al

personal de apoyo indicarle que puede arrancar. b) Hay que

trabajar siempre de cara a la máquina, en posición erguida.

Antes de agacharse o dar la espalda a la máquina hay que

avisarlo al operador. c) Hay que convenir con el operador el lugar

en el que se encontrará cada miembro del personal de apoyo,

tras cada modificación de emplazamiento de la máquina, de su

herramienta o del tajo. Antes de comenzar el trabajo en el nuevo

emplazamiento se realiza una simulación del movimiento de la

máquina, de la herramienta y del personal de apoyo, para

coordinar los movimientos de forma que se eviten sorpresas e

improvisaciones. d) Ningún trabajador puede estar a menos de 2

m de los finales de carrera de la máquina o de su herramienta. Si

el trabajo requiriera acercarse más, la máquina se detiene

mientras el trabajador permanezca más cerca. e) Junto a

máquinas que eleven cargas, como palas cargadoras o

retroexcavadoras, ningún trabajador puede encontrarse dentro

de un cono de eje vertical de 45º con el vértice a la altura

máxima de la herramienta de la máquina. Si la herramienta se

desplaza, se aplica este principio al volumen descrito por las

sucesivas posiciones del cono. Si el trabajo requiriera situarse

dentro de ese volumen, la máquina se detiene mientras el

trabajador permanezca en él.

El personal está capacitado y autorizado explícitamente por el

Jefe de obra. El número de operarios será suficiente para evitar

accidentes. Para manipular piezas largas, uno en cada extremo y

otro para coordinarles con el operador de la máquina.

Se ha despejado de personal la vertical inferior de la zona de

trabajo durante las operaciones. Si hay personal ajeno al tajo que

puede pasar inadvertidamente por la vertical inferior de la zona

de trabajo durante las operaciones se ha instalado una valla y

una señal que prohíben el paso. Si no se puede evitar el paso, se

instalan viseras o marquesinas.

6.1.2. Procedimientos de la obra

Se instalan los envigados de los forjados o planos intermedios

antes de comenzar el trabajo en niveles superiores para reducir

la altura de las posibles caídas de los trabajadores montadores


17

Se fijan anillas u otros elementos similares en los elementos

resistentes que van a ir emplazados en altura, para sujetar de

ellos andamios o redes.

La torre de la escalera y los ascensores se montan antes que el

resto de la estructura, para poder usarlos como castillete de tiro y

para el movimiento de personal.

6.1.3. Organización de la obra

Los límites de la obra se han establecido mediante cerramientos,

vallas, cercas o elementos que impiden el paso de quienes no

trabajan en ella.

a) La obra en campo abierto y lejos de núcleos de población se

delimita con una valla portátil o cinta de señalización que advierte

dónde comienza, aunque no impida físicamente el paso.

b) La obra dentro o cerca del casco urbano se separa con un

cerramiento realizado con una valla de más de 2 m de altura,

capaz de resistir un empuje horizontal de 50 kg/m en su borde

superior, que lo aísla y que impide el paso excepto por la puerta

o puertas de acceso. Esta valla queda separada al menos 1,5 m

de la construcción.

c) Los edificios, viales o instalaciones colindantes o cercanas

que, por su proximidad o situación a nivel inferior que la obra,

pueden ser objeto de daños causados por la obra, por caída de

altura de materiales u objetos, polvo, ruido, etc., quedan

separados de la obra mediante unos límites precisos y seguros

que impiden el paso de materiales, máquinas y personas.

Se dispone de un suelo continuo, resistente y sensiblemente

plano a todos los trabajadores, y se instalan pasarelas siempre

que un paso atraviese zanjas o vacíos de más de 0,5 m de

altura. Donde no se pueda, o mientras se llevan a cabo las

operaciones necesarias para obtener ese suelo resistente, los

trabajadores usan arnés anticaídas con cables fiadores y puntos

de fijación.

La maniobra de entrada y salida de personas y maquinaria se

realiza por pista o camino de anchura, pendiente, visibilidad e

injerto a la red viaria de calidad suficiente para que no haya

riesgo de vuelco, caída, atropello de personal, o colisión con

otros vehículos u obstáculos. Si no fuera así, se han instalado las

señales, vallas, iluminación u otras protecciones.

Los accesos a la zona de la obra desde una calle, vía urbana o

carretera transitada tienen las siguientes señales bien visibles:

"Prohibido el paso a toda persona ajena a la obra" y "Es

obligatorio el uso de casco".

o Las maniobras de máquinas y camiones, entradas y salidas a

la obra, son controladas por un señalista, persona distinta del

operador de la máquina, que viste chaleco reflectante y

maneja una señal manual de "Stop"- "Adelante".

o Se dirige el tránsito de peatones lejos de la zona de circulación

y trabajo de las máquinas mediante la delimitación de

circulaciones peatonales y el tráfico rodado mediante vallas

portátiles.

o Se interrumpe el paso de peatones y/o el tráfico rodado en los

momentos en que no se pueda impedir el peligro.

o Se instalan las siguientes señales de advertencia para el tráfico

rodado o para los peatones o para ambos, para ser vistas

desde fuera de la obra: "Caídas de objetos", "Maquinaria

pesada", "Desprendimientos", "Vía obligatoria para peatones",


18

"Limitación de velocidad", "Manténgase fuera del radio de

acción de las máquinas".

o Se instalan las siguientes señales para ser vistas al salir de la

obra: "Peligro", "Ceda el paso".

o En el acceso a la zona de trabajo desde una calle, vía urbana o

carretera con limitaciones de gálibo (altura o anchura) se han

instalado:

o Un pórtico limitador de gálibo.

o Señales indicando la dimensión máxima aceptable "Altura

máxima", "Anchura máxima".

o En el acceso a la zona de trabajo sobre estructuras (como

puentes o voladizos) con limitación de carga máxima:

o Se advierte esta limitación a proveedores y empleados.

o Se ha instalado la señal "Peso máximo admisible" visible desde

la obra y desde fuera de ella, inmediatamente antes de llegar a

la estructura en cualquiera de los sentidos.

o Se ha instalado esa señal también en el inicio del ramal que

contiene la estructura con limitación de carga en cualquier

bifurcación o alternativa a ese paso.

o En el acceso a la zona de trabajo con curvas de radio pequeño

(6 m o menos) o sin visibilidad:

o Se han instalado las señales "Limitación velocidad", "Curva

peligrosa".

o Se ha instalado un espejo convexo a 3 m de altura, en la zona

central y exterior de la curva, que permita ver un extremo de la

curva desde el otro.

Los apeos, puntales o entibaciones cercanos a zonas de paso

de maquinaria se protegen con topes y barandillas , para evitar

que un golpe involuntario, por ejemplo, durante la maniobras de

carga y descarga, pudiera derribarlos o moverlos.

Las líneas eléctricas aéreas próximas al área de trabajo están a

mayor distancia que la que se puede alcanzar a mano o con

cualquier instrumento, máquina o medio auxiliar de la obra. En

otro caso, se han desviado fuera del recinto de la obra o se han

dejado sin tensión. Si no hubiera sido posible, se han instalado

topes, finales de carrera, vallas o barreras que impiden cualquier

contacto involuntario con ellas, o se han trasladado las líneas o

se ha cortado la tensión en ellas. Las líneas eléctricas propias de

la obra están ordenadas y elevadas del suelo.

Se ha cubierto el terreno sobre el que pasa una conducción

enterrada con palastros o tableros de protección, para impedir la

actuación inadvertida de máquinas o personas sobre ese

terreno. Se han instalado señales de peligro, especialmente en

conducciones eléctricas, de gas, o de agua.

6.1.4. Organización de los tajos

Se apartan y recogen diariamente los escombros, recortes y

restos producidos por el trabajo al terminar la jornada, y se

trasladan al punto de recogida previsto en la obra. Los restos

peligrosos, como clavos o vidrios rotos, y los obstáculos al paso,

como los cables o cascotes de tamaño medio o grande, se

retiran inmediatamente después de producirse.

La zona de trabajo tiene una iluminación mínima de 100 lux

sobre el plano de trabajo y de 50 sobre el área circundante. Hay

que disponer sistemas de iluminación artificial convenientemente

aislados y alimentados a baja tensión (24 V) que aseguren el

nivel de iluminación adecuado en cada caso. La iluminación

mediante portátiles se hace mediante portalámparas estancos


19

con mango aislante, rejilla de protección de la bombilla y

conexión al cuadro de alimentación mediante clavija macho-

hembra.

La zona de trabajo expuesta a un fuerte contraluz, por ejemplo,

por estar frente al sol naciente o poniente, o a cualquier fuente

luminosa que produzca brillo (fuente dentro del campo visual del

trabajador con mayor intensidad luminosa que la de la zona de

trabajo) puede causar el deslumbramiento de los trabajadores.

Hay que instalar pantallas o cortinas que reduzcan el brillo de

esas fuentes.

El lugar de trabajo se mantiene a temperaturas superiores a 0º o

inferiores a 35º, o a menos de 8 h de asoleamiento continuo.

Para combatir las bajas temperaturas hay que:

dotar a los trabajadores de ropa de abrigo.

instalar sistemas calefactores.

Para combatir las altas temperaturas hay que instalar un

sistema de riego para humedecer el terreno. Para

combatir el alto número de horas al sol hay que

dotar a los trabajadores de gorro o casco protector.

instalar toldos o sombrillas.

Cuando hay heladas se interrumpe el trabajo en altura, sobre

encofrados, sobre cubiertas y en general en todos los lugares de

la obra en los que haya riesgo de caída en altura.

La elevada humedad relativa del aire (mayor del 88%) potencia el

efecto de las temperaturas, de forma que se aplican las medidas

indicadas para temperaturas entre 5º y 30º.

La humedad relativa muy baja (menor del 20%) causa la

desecación de las mucosas y de los ojos, dolor de cabeza,

torpeza en los movimientos, por lo que se ha facilitado a los

trabajadores el acceso a fuentes de agua.

El lugar de trabajo no queda expuesto a vientos superiores a 50

km/h durante períodos superiores a la mitad de la jornada de

trabajo. En otro caso:

Se interrumpe el trabajo de elevación de cargas

suspendidas y similares.

Los trabajos en altura se realizan con medidas como

arnés anticaídas con puntos de fijación y/o cables

fiadores, o son interrumpidos si estas medidas no

suponen protección suficiente a juicio del coordinador

de seguridad y salud.

El lugar de trabajo no está expuesto a nevadas o lluvias

intensas. En otro caso:

Hay que utilizar impermeables y botas impermeables,

para la lluvia, y los mismos más polainas para la nieve.

Hay que interrumpir el tajo en todos los trabajos de

movimientos de tierras, como excavaciones, apertura

de zanjas, trabajos en taludes.

Si se producen vibraciones, que pueden afectar a la

salud y al rendimiento del personal, e, incluso, a la

estabilidad de determinadas partes de la construcción,

el coordinador de seguridad y salud determinará las

medidas a adoptar:

Realizar las tareas que causan la vibración en horario

diferente del de los demás trabajadores.

Reducir las vibraciones mejorando el ajuste de la

máquina causante o sustituyéndola por otro modelo

que no vibre.


20

Aislar la fuente de vibraciones del resto de la

construcción o del terreno, intercalando una lámina de

material absorbente, como el corcho prensado, los

fosos rellenos de arena o grava, los silent-blocks, o

similares.

Suministrar al personal guantes y faja antivibraciones.

Las tareas y máquinas que causan ruido pueden

afectar a la salud y al rendimiento del personal, por lo

que se dispondrán medidas para reducirlo o paliar sus

efectos:

Reducir el ruido mejorando el aislamiento acústico de la

máquina causante o sustituyéndola por otra menos

ruidosa.

Aislar la fuente del ruido mediante pantallas de gran

masa y poca elasticidad, lo más cerradas que sea

posible.

Realizar las tareas ruidosas en horario diferente del de

los demás trabajadores.

Suministrar al personal protecciones auditivas.

Los trabajos que exigen mantener posturas y realizar

tareas que requieren mucho esfuerzo requieren que:

Se destine a realizarlos el número de trabajadores y

recursos adecuado para que el esfuerzo sea soportable

y se refuerce cada vez que sea necesario.

Se disponga de los medios mecánicos que disminuyan

el esfuerzo requerido.

Si de todos modos es necesario realizar grandes

esfuerzos, se entrega una faja lumbar a los trabajadores

que lo requieran y se concederá, si es necesario, un

período de descanso de cinco minutos cada hora de

trabajo.

6.1.5. Recepción y acopio de materiales en la obra

Recepción de materiales

La máquina o camión está detenido de modo estable, sin que se

desplace o vuelque durante las operaciones. Si hubiera riesgo de

desplazamiento o vuelco (por ejemplo, por tratarse de un área

con fuerte pendiente), se han instalado calzos, topes o barreras

que aseguran su estabilidad.

La maquinaria dispone de una zona de maniobra suficiente, que

no requiere operaciones arriesgadas, por ejemplo, cerca del

borde de un talud o pozo. En otro caso se han dispuesto

barreras de fin de recorrido capaces de detener a la máquina

antes de que pierda estabilidad.

La maquinaria dispone de una zona de maniobra suficiente, que

no interfiere con tráfico rodado, por lo que éste no supone riesgo

para el personal de apoyo. Si hubiera interferencias, se han

instalado vallas y señales de precaución. Si la máquina debiera

introducirse en la calzada del tráfico, se ha destinado personal de

apoyo, con las protecciones individuales adecuadas (chaleco

reflectante, casco de seguridad) con la señal manejable para

detener y conducir el tráfico.

El camión se descarga de forma que el resto de la carga no se

desestabiliza. Si hubiera riesgo de pérdida de estabilidad de la

carga, se ha dispuesto personal de apoyo, cables, puntales,

tablones y otros recursos para evitarlo.

Acopio de materiales


21

La zona destinada al acopio es suficientemente resistente para

soportar la carga.

Los emplazamientos definidos para acopio son los únicos

utilizados para almacén y no producen interferencias.

El acopio se situará fuera de los pasos de agua (puentes,

canales, tubos de paso, atarjeas, imbornales, zanjas, arroyos,

colectores, etc.), aunque estén secos, en previsión de

anegamientos e, incluso, de aplastamientos y sepultamientos

debidos al empuje del agua de escorrentía sobre obstáculos de

la obra o al reblandecimiento del terreno al impregnarse de

agua. Para ello se dispondrán vallas de señalización, aunque

nunca atravesando el paso del agua, y la señal "Prohibido

depositar materiales" y se cuidará el orden de los materiales

acopiados.

Las sustancias inflamables, como disolventes, pegamentos o

bombonas de combustible para soldadura, y las explosivas,

como las que se utilizan en voladuras y derribos, se almacenan

fuera del alcance directo del sol, lejos de llamas y sopletes, lejos

de cualquier generador de chispas, como soldaduras, radiales o

esmeriles, y lejos del paso y lugar de trabajo de personal. Se

mantienen separadas de materiales comburentes, como las

botellas de oxígeno para soldadura, y de los iniciadores o

fulminantes, en distinto almacén, a más de 10 m. La zona en

que se conserven está cerrada y tiene la señal "Materias

inflamables", "Materias explosivas", "Entrada prohibida a personas

no autorizadas", "Prohibido fumar y encender fuego".

En la vertical superior comunicada con los emplazamientos de

acopios combustibles no hay tajos que requieran soldadura,

desbarbado u otras operaciones que generen caída de chispas o

llamas. En otro caso, se han instalado pantallas incombustibles

que protegen completamente los materiales acopiados.

En el mismo plano comunicado o en la vertical inferior de los

emplazamientos de acopios combustibles no hay fuentes de

calor, como fogatas, fraguas u hornos. En otro caso se han

instalado pantallas incombustibles aislantes del calor que

protegen completamente los materiales acopiados.

6.1.6. Izado y transporte de materiales

El operador de la maquinaria de izado y traslado está capacitado

para su manejo y conoce todas las normas de funcionamiento y

seguridad correspondientes. El personal de apoyo ha convenido

con él las posiciones que van a ocupar y las señas que dirigirán

los movimientos de la carga. El izado y traslado de piezas

grandes o pesadas, como las vigas o viguetas, requiere un

número mínimo de personal de apoyo. En piezas largas, uno en

cada extremo y otro para coordinarles con el operador de la

máquina. El operador de la maquinaria y el personal de apoyo

que guía la carga para evitar su giro alrededor del cable de

suspensión deben encontrarse a una distancia mínima de la

carga igual o superior a la longitud de los cables de suspensión,

en previsión del latigazo que se produciría si el cable en tensión

se rompiera.

El operador de la maquinaria de izado y traslado puede ver todo

el recorrido de la carga desde el lugar en que controla la

maniobra de la máquina. Si hay una o varias zonas ocultas a su

vista, se ha destinado a una o varias personas de apoyo que

vean esas zonas y estén a la vista del operador, que le indican


22

con las señas y gestos convenidos los movimientos o paradas a

realizar.

En donde es necesario realizar el izado y traslado a mano, por

ejemplo, subiendo la carga por una escalera, por ser imposible

hacerlo con una máquina, el responsable ha comprobado que el

camino a recorrer está limpio y sin obstáculos ni desniveles no

protegidos. Las rampas de escalera están instaladas. La carga

no exige esfuerzo excesivo al personal que la iza. El ajuste final

de las piezas grandes o pesadas y la maniobra de encaje con

pernos o varillas que la anclan en su posición debe hacerse

aplicando empujes laterales a la carga aún suspendida, con

palancas o cables, nunca directamente con la mano, y vigilando

que el eventual recorrido de las palancas, en caso de ser

empujadas por una falsa maniobra de la carga sea largo y no

afecte a ningún trabajador.

El izado y traslado se realiza con maquinaria, como grúa-torre,

montacargas, grúa pluma, etc., sin esfuerzo para el personal de

apoyo. Si fuera necesario desplazar la carga horizontalmente

para que alcance su nivel de destino, se dispondrá también de la

maquinaria que facilite esta maniobra, o se dispondrá de

personal de apoyo en número suficiente y con el equipo

necesario para que el esfuerzo no resulte excesivo.

La maquinaria de izado y traslado ha seguido el plan de

revisiones previsto. Los carriles de desplazamiento están limpios

y apoyados en toda su longitud y el terreno de asentamiento de

las grúas móviles tiene la necesaria solidez.

El izado y traslado se realiza utilizando cables, abrazaderas,

pinzas, eslingas u otros sistemas de amarre de la carga a la

maquinaria de izado y traslado, de modo que resista sin

desprenderse por el impacto del viento o los golpes durante el

trayecto. Las piezas largas, como vigas o viguetas se amarran

en dos puntos.

Los cables de izado y traslado se enganchan a las anillas de

suspensión previstas por el fabricante, o, si no las hubiera, a

barras de la mayor sección posible, lo más cerca posible de los

apoyos o de los nudos de la cercha o viga, para evitar que se

deforme o se rompa al elevarla. Los cables han de estar dotados

de un gancho con seguro antidesenganche en su extremo. Si la

cercha o viga no dispone de anillas de suspensión, se puede

crear un lazo enganchando el cable sobre sí mismo después de

pasarlo por un punto de apoyo fiable, que no permita su

desplazamiento imprevisto. No se pueden admitir los nudos

como medio de fijación del cable. Los cables deben colocarse

de forma que el centro de gravedad de la cercha quede

centrado respecto del centro de suspensión de modo que al

elevarla no se desequilibre ni cabecee.

Si se iza o transporta el material en un cubilote suspendido de

una grúa, su oscilación en la maniobra puede empujar a los

trabajadores, o golpearles.

Si se iza o transporta el material en un cubilote suspendido de

una grúa hasta donde se trabaja en altura sobre un andamio, no

se puede dejar el cubilote sobre él, para evitar su caída o la

pérdida de estabilidad del andamio. Se deja el cubilote al pié del

andamio, y se iza el material desde él en capazos, con un

maquinillo.

Las grandes piezas, como vigas o viguetas, se izan aisladas, o

en bloques flejados o atados. La piezas menores en

contenedores, cajas o palets cerrados. En otro caso se izan


23

dentro de una cuba o recipiente sin aberturas, que impide la

caída accidental de piezas sueltas.

La carga trasladada queda junto a su ubicación definitiva en

posición estable, es decir, no caerá al recibir un leve golpe. Si no

fuera así, se ha apuntalado provisionalmente.

El izado y traslado de material se realiza en condiciones

meteorológicas favorables. Si se presentaran condiciones

meteorológicas adversas (fuertes vientos, lluvia, hielo), se

utilizarán equipos de protección individual adecuados; y si

hubiera peligro de pérdida de estabilidad, o de visión, o

apareciera torpeza en los movimientos, se interrumpirá el trabajo.

El itinerario a recorrer por la carga durante su izado y traslado

está despejado de obstáculos. Si hubiera alguno se ha instalado

una señal que advierte de su presencia al personal de izado y

traslado. Si se trata de un obstáculo cuyo contacto con la carga

puede ser peligroso, como un cable eléctrico, una fuente de

calor, o un elemento inestable que pudiera caer, se han instalado

topes, barreras o vallas que impidan su contacto accidental con

la carga.

Al izar y colocar en posición grandes piezas verticales, como

pilares o columnas, se fijan a tierra en posición próxima a su

emplazamiento definitivo unas plataformas móviles o escaleras

que faciliten la maniobra.

Las protecciones colectivas que obstaculicen el paso de la carga

que se iza se han desmontado únicamente en el tramo

necesario para su izado y traslado y se han vuelto a montar

inmediatamente.

Colocación y montaje de materiales

La colocación o montaje de elementos voluminosos o pesados

requiere una coordinación visual y auditiva instantánea, por lo

que los miembros del equipo de colocación (operadores de

maquinaria, personal de apoyo, montadores) mantienen contacto

visual y sonoro unos con otros durante la operación. Si alguien

queda fuera de ese contacto, por haber obstáculos, hay un

responsable de comunicarle con los demás.

Durante la colocación o montaje quedan en posición estable, de

modo que resisten el impacto del viento o de los golpes que

pudieran recibir, sin caer ni dentro ni fuera de la obra. Si hubiera

que esperar un tiempo antes de que se obtenga la necesaria

resistencia en los anclajes, se apuntalan provisionalmente.

Permanecen suspendidos de la maquinaria de izado o traslado

hasta que estén estables en su destino.

El trabajo de unión o ensamblado se efectúa siempre que es

posible en taller, o en el suelo, al pié de su destino definitivo y

después se procede al izado, para reducir el trabajo en altura.

Se han eliminado o suavizado los salientes y bordes que pueden

pinchar o cortar al personal de colocación.

Los tornillos, clavos, tuercas y otras piezas pequeñas que se

usan en la colocación del material se guardan en recipientes

adecuados para evitar su caída desde el tajo.

6.1.7. Colocación o montaje de materiales en la obra

La colocación o montaje de elementos voluminosos o pesados

requiere una coordinación visual y auditiva instantánea, por lo

que los miembros del equipo de colocación (operadores de

maquinaria, personal de apoyo, montadores) mantienen contacto

visual y sonoro unos con otros durante la operación. Si alguien

queda fuera de ese contacto, por haber obstáculos, hay un

responsable de comunicarle con los demás.


24

Durante la colocación o montaje quedan en posición estable, de

modo que resisten el impacto del viento o de los golpes que

pudieran recibir, sin caer ni dentro ni fuera de la obra. Si hubiera

que esperar un tiempo antes de que se obtenga la necesaria

resistencia en los anclajes, se apuntalan provisionalmente.

Permanecen suspendidos de la maquinaria de izado o traslado

hasta que estén estables en su destino.

El trabajo de unión o ensamblado se efectúa siempre que es

posible en taller, o en el suelo, al pié de su destino definitivo y

después se procede al izado, para reducir el trabajo en altura.

Se han eliminado o suavizado los salientes y bordes que pueden

pinchar o cortar al personal de colocación.

Los tornillos, clavos, tuercas y otras piezas pequeñas que se

usan en la colocación del material se guardan en recipientes

adecuados para evitar su caída desde el tajo.

6.1.8. Instalación de equipos de protección colectiva

Hay barandillas prefabricadas o redes en los bordes elevados

más de 1,5 m.

Las redes de protección se instalan antes de comenzar a trabajar

a más de 3 m de altura del pavimento circundante.

En los trabajos sobre grandes superficies, como naves

industriales, en los que las redes protegen la zona de trabajo y no

toda la superficie, se desplazan las redes acompañando el

avance de los trabajos. Este desplazamiento puede realizarse

mediante basculamiento, o por desplazamiento a lo largo de

cables tendidos de uno a otro extremo de la estructura.

Las redes de seguridad son ignífugas para evitar roturas y/o

quemaduras cuando hay trabajos de soldadura en su plano o en

su vertical superior.

6.1.9. Recepción de máquinas y medios auxiliares

Transporte hasta el lugar de trabajo

Las máquinas y medios auxiliares necesarios para la ejecución

de la obra, como grúas, bulldozers, silos, andamios, etcétera, se

trasladan hasta la obra en medios de trasporte autorizados para

el peso y las dimensiones de su carga.

Han sido anclados al medio de transporte de forma que al

soltarlos no se desplacen ni pierdan el equilibrio.

El recorrido hasta el punto de descarga no presenta obstáculos ni

dificultades (badenes, pendientes, inclinación lateral del piso...)

que puedan afectar a la estabilidad del camión y de su carga.

Carga y descarga

Durante la carga y descarga de la maquinaria se han tomado las

medidas necesarias para evitar los daños al personal de apoyo o

a terceros:

Los conductores y operadores de camiones y máquinas

de apoyo a la descarga permanecen en su puesto

durante toda la maniobra.

Se ha alejado y separado el paso de personas y el

tráfico, e instalando vallas y señales.

Los trabajadores tienen eslingas, palancas, tráctels,

garruchas, maquinillos, plataformas elevadoras y, en

general, todas las herramientas necesarias en cada caso

para facilitar el trabajo.

Se han instalado escaleras de mano, andamios

apoyados o rodantes o plataformas de descarga en

altura para acercar a los trabajadores en cada caso a la


25

zona de trabajo y proporcionarles una superficie de

apoyo y maniobra resistente y suficientemente extensa.

El camión y la maquinaria de apoyo a la descarga:

Están firmemente apoyados en el suelo, lejos de

desniveles o pendientes. En otro caso, se han instalado

plataformas, anclajes o amarres que impidan la pérdida

de estabilidad.

Tienen activa su señalización luminosa y acústica para la

marcha atrás.

Las máquinas suspendidas de la grúa se dirigen por el

personal de apoyo con ayuda de cables o eslingas, sin

permitir que se aproxime al cuerpo o extremidades de

los trabajadores.

Se suspende el trabajo con fuerte viento, lluvia, nieve o heladas.

Colocación, montaje y desmontaje

Las máquinas, medios auxiliares, camiones y grúas, se sitúan

sobre un suelo capaz de soportar la presión máxima que pueden

ejercer sobre cada uno de sus apoyos en las condiciones más

desfavorables. Si el suelo no fuera capaz de soportar esa

presión, o se dudara de ello, se ha dispuesto un basamento que

lo asegure, aumentando la superficie de cada apoyo hasta que la

presión máxima trasmitida al terreno sea inferior a 1 kg/cm2

(límite que puede elevarse o debe reducirse si se dispone de

información geotécnica fiable que lo indique), mediante una

plataforma de desembarco, o realizándolo, para las máquinas y

medios más sencillos y estáticos, con un entramado de tablones,

palastros, o, para máquinas pesadas, móviles o sometidas a

acciones dinámicas o de viento, con una losa de hormigón

armado calculada a flexión y punzonamiento.

La maquinaria y medios auxiliares se montan y desmontan:

De acuerdo con las instrucciones del fabricante o

proveedor.

Según proyecto de técnico competente en los casos

previstos.

A la luz del día.

Por personal especializado.

Realizando inmediatamente las protecciones y

señalizaciones que requiera cada máquina o medio

auxiliar y, en todo caso, antes de que comiencen a

funcionar.

6.1.10. Zanjas, pozos y galerías

Consolidación de los paramentos

Al trabajar en la formación del pozo o galería, se puede producir

el desplazamiento, hundimiento o derrumbamiento de los

paramentos de la excavación sobre las personas que están

trabajando, con el consiguiente riesgo de aplastamiento y

sepultamiento. Para evitarlo,

Se entibarán las zanjas y pozos siempre que la

naturaleza del terreno y la pendiente del talud lo

requieran, según dictamen y proyecto de técnico

competente.

Se comprobará el buen trabado de la entibación todos

los días, antes de comenzar el trabajo.

La entibación ha de permitir el paso o descarga de las

piezas.


26

La entibación ha de poderse retirar por segmentos de

longitud tal que reduzca al máximo el riesgo de pérdida

de estabilidad del terreno.

En terrenos poco estables, se retira la entibación de un

segmento, se coloca la pieza, se alinea y se vuelve a

entibar el terreno contra la pieza, hasta que se rellene el

vaciado. Se terminará en cada jornada el segmento

iniciado, sin dejar tramos sin entibar.

Siempre que la consistencia del terreno no resulte

suficiente, ha de usarse entibación perdida, que se

quedará debajo del relleno posterior, sin que sea

necesario retirarla en ningún momento.

Se impedirá la acumulación de cargas pesadas cerca

del borde superior del vaciado.

Se impedirá el acceso de personal no directamente

afecto al tajo al nivel inferior del vaciado.

Se impedirá el acceso de maquinaria, o la presencia de

cualquier fuente de vibraciones al terreno, cerca del

borde superior del vaciado, mediante barreras como

topes de tierra o vallas portátiles y señal "Prohibido el

paso".

A) Zanjas

Se entiende por zanja una excavación larga y angosta realizada

en el terreno.

Según la Nota Técnica de Prevención: Zanjas y la Norma de

Edificación ADZ se entiende por excavación de zanjas y pozos

accesibles a los operarios las realizadas, por medios manuales o

mecánicos, que cumplan las siguientes particularidades:

Ancho o diámetro no superior a 2 metros.

Profundidad no superior a 7 metros.

Nivel freático inferior a la profundidad o rebajado.

No se incluyen los terrenos rocosos ni blandos o

expansivos.

Las zanjas son la base de las instalaciones de servicios como

agua, gas, electricidad, telefonía, etc. Son pues excavaciones de

poco volumen de tierras a extraer y de poca profundidad,

recubriéndose, en la mayoría de los casos del propio material

extraído.

Las dimensiones y número de zanjas necesarias variará en

función de la materia o elemento a transportar, también hay que

diferenciar las zanjas nuevas de las que se realizan para repara

una instalación ya existente.

Hoy en día, al igual que con los desmontes y vaciados, la

excavación mecánica ha superado a la manual por mayor

rapidez y seguridad; actualmente la excavación manual se

emplea en obras de pequeño volumen y en vías públicas donde

la maquinaria podría deteriorar la compleja red de conducciones,

así como obstaculizar el tráfico en otros casos.

Los accidentes que se producen en trabajos llevados a cabo en

zanjas son, con frecuencia, accidentes graves o incluso mortales,

debido a desprendimientos, desplomes o movimientos

intempestivos de tierra que atrapan al operario en el fondo de la

zanja o pozo.

El ancho de estas zanjas para un hombre picando a pecho es de

50 a 60 cm y a partir de 1,30 m a 1,50 m (altura media de

paleo), es necesario trabajar en bancadas.


27

En las zanjas que superen la profundidad de 1,20 m, será

necesario usar escaleras, para la entrada y salida a la misma, de

forma que ningún trabajador esté a una distancia superior a 10

metros de una de ellas, estando colocadas desde el fondo de la

excavación, hasta 1 metro por encima de la rasante,

correctamente arriostrada.

Se evitará la entrada de aguas superficiales a la zanja,

eliminándolas lo antes posible, cuando se produzcan.

Los derrumbamientos en zanja son producidos por presiones

laterales debido al peso de materiales acumulados en sus

cercanías, por lo que si no hay espacio para dar a las paredes la

pendiente del talud natural, se procederá a su entibación, pero

nunca se entibarán las paredes inclinadas con vigas horizontales.

Consideraremos peligrosa, y por tanto, se tomarán medidas

preventivas especiales, cualquier excavación con las siguientes

características:

Para terrenos corrientes, excavaciones de profundidad

de 0,80 metros.

Para terrenos consistentes, excavaciones de profundidad

de 1,30 metros.

En la excavación de zanjas deberemos tener siempre

presente la posible necesidad de evacuar al personal de

forma urgente, por lo que habremos de disponer de:

Suficiente número de escaleras, rampas y/ o

plataformas, en función del número de operarios.

Cajas o compartimentos con aportación adecuada de

aire, en función de la profundidad y situación de la zanja.

Deberemos extremar las precauciones en los trabajos en zanjas,

pues en este tipo de trabajo está previsto el ascenso, descenso y

permanencia de los operarios en el interior de la excavación.

Será necesario programar la maquinaria y los materiales que

vamos a utilizar evitando las improvisaciones.

Aunque la situación ideal es efectuar los cortes dejando el talud

natural, en ocasiones debido a condicionantes físicos o

estructurales externos a la propia tarea obliga a realizar taludes

verticales o casi verticales que conllevan una serie de medidas

preventivas añadidas. Entre estas medidas encontramos las

recomendaciones de anchura máxima en función de la

profundidad:

Hasta una profundidad de 0,75 m

................................................................. 0,5 m de ancho de

zanja


................................................................. 0,6 m de ancho de

zanja


................................................................. 0,7 m de ancho de

zanja


................................................................. 0,8 m de ancho de

zanja


................................................................. 1,0 m de ancho de

zanja


................................................................. 1,5 m de ancho de

zanja


28

Las consideraciones de otros autores aumentan el espacio de

puesto de trabajo, para aumentar la seguridad.

En la siguiente tabla se exponen los ángulos de taludes

adecuados para evitar derrumbamientos en función del tipo de

terreno sobre el que vayamos a trabajar:

Relación de profundidad y ángulo de talud

B) Pozos, saneamientos y galerías

Este tipo de excavación (pozos y galerías) emplea, generalmente

menor número de operarios y suelen ser menos frecuentes, en

obra, que las zanjas.

En los pozos y galerías la entibación o sistema de contención

debe ser completa y revisada constantemente.

Las utilidades fundamentales de pozos y galerías son:

Accesos

Registros

Aguas residuales

Pilotajes

Extracción de aguas

Conducciones

Vías de comunicación

Se realizarán pozos y galerías en los casos en que la profundidad

sea un condicionante principal así como cuando existen

instalaciones en superficie que imposibiliten la realización de

zanjas.

La sección de pozos y galerías puede ser circular, ovoide,

cuadrada, rectangular o trapezoidal.

Los sistemas continuos para realizar pozos y galerías permiten

reducir considerablemente la exposición al riesgo de

derrumbamiento. Se realiza la tarea siempre en sentido de

avance, ya que al colocar simultáneamente los materiales de

contención, éstos impiden el retroceso de la máquina.

En la instalación de conducciones que han de pasar por debajo

de edificios, vías de comunicación, etc. se utiliza un sistema de

mecanizado continuo en el que la sección es circular y las

máquinas permiten de forma simultánea:

Perforar

Extraer los materiales sueltos

Ajustar el material de contención (topos)

Otro sistema continuo para la realización de pozos y galerías, sin

exponer a los trabajadores al riesgo de derrumbamiento, es el

que utiliza el empuje hidráulico, las características de este

sistema son:


29

Se utiliza para introducir tuberías de al menos un metro

de diámetro.

La tubería se introduce a una distancia máxima de 20

metros

Se disponen los tubos en posición horizontal sobre las

guías.

Dispuestos los tubos se empujan por un sistema

hidráulico contra el terraplén a traspasar.

Los operarios entran por el interior de los tubos para

vaciar el frente, esto permite el avance de la línea de

tubos.

Se repite la tarea de forma sucesiva hasta alcanzar la

otra parte de la vía de comunicación.

En caso de utilizarse otro sistema de vaciado para la

construcción de pozos y galerías diferentes a los

sistemas continuos presentados, se deberá realizar:

Una entibación completa (cuajada) para permitir la

entrada de los operarios en condiciones de seguridad.

En caso de tener los lados en forma recta se deberán

disponer los codales para sostener las dos caras. Estas

caras servirán de apuntalamiento para las otras dos

caras, tratando de no reducir la superficie de paso.

En caso de tener la sección en forma circular se

dispondrá entibación completa o cuajada con tablas

estrechas que configurarán la superficie y se presionarán

con tensores circulares (aros metálicos).

1) Pozos

En cuanto a los pozos entendemos éstos como los huecos

producidos en el terreno que tienen una profundidad de

excavación mayor que el ancho y el largo de la misma.

Todos los peligros de las excavaciones se concurren con mayor

gravedad en los pozos debido a:

Las circunstancias de la construcción (sección más

estrecha, mayor profundidad y dificultades de

salvamento).

El terreno atravesado siempre presenta estratos poco

estables.

Para adaptar las medidas de seguridad a los riesgos existentes

se hará necesario hacer siempre sondeos y extraer muestras de

terreno a lo largo de toda la profundidad del pozo.

La entibación en pozos debe recubrir las cuatro paredes, de

modo que las viguetas funcionen al mismo tiempo de apoyo a

una pared y de puntales para la de enfrente.

En la actualidad es frecuente el uso de entibación de sección

circular, con anillos de cemento o acero, que se colocan

inmediatamente después de la excavación y así se sustituye la

entibación.

En el caso de que la entibación sea provisional, cuando los pozos

no tengan la finalidad de servir a trabajos accesorios (cimientos o

accesos a galerías), será necesario asegurar que el revestimiento

de las paredes sea completa para garantizar la solidez

necesaria.

En cualquier caso se deberán entibar completamente las

paredes de pozos de más de 1,5 metros de profundidad.

Las tablas de entibación deberán sobresalir por lo menos 0,30

metros del borde de la excavación.


30

En los pozos profundos se asegurará la protección de los

trabajadores que operen en el interior tomando las siguientes

medidas:

En pozos de más de 3 metros se dispondrá de un

entablado resistente y con suficiente abertura para que

puedan izarse los materiales.

En profundidades sensibles, las escaleras deberán:

Estar seccionadas y escalonadas.

Disponer de mesetas cada 4 metros.

Estar protegidas mediante entablados de separación de

los puntos de contacto peligrosos con los medios de

transporte del material.

Las máquinas de extracción de materiales se instalarán de forma

que se impidan los derrumbamientos del terreno por sobrecarga

o vibraciones.

En caso de presencia de agua, gas, o cualquier otra condición

que suponga un peligro añadido será obligatorio:

El uso de un cinturón de seguridad apropiado para la

elevación y el rescate (con dos cuerdas y tirantes).

El uso de máscaras respiratorias.

Uso de casco de seguridad.

Botas y trajes impermeables.

Se vigilará continuamente desde el exterior a los trabajadores

que operen en el interior de los pozos.

En los trabajos en los pozos no se deben utilizar motores de

explosión y si se usan barrenos, éstos se encenderán

eléctricamente.

2) Saneamiento

Cuando la finalidad de la excavación sea la instalación de

servicios como agua, gas, electricidad, telefonía, etc. se deberán

tomar unas medidas preventivas añadidas:

Antes de iniciar los trabajos se dispondrá y dará a

conocer el trazado de servicio o las líneas enterradas.

Se establecerá y preparará un lugar apropiado para el

acopio de tubos para las conducciones.

Los tubos se colocarán sobre durmientes de madera.

Se colocarán cuñas o pies derechos para evitar que los

tubos de desplacen o se rueden.

Se utilizarán explosímetros, tubos colorimétricos u otros

aparatos de medida adecuados para la detección de

gases.

Se evitará la detección de gases mediante huecos.

En caso de intuir la existencia de gases, se suspenderán

inmediatamente los trabajos.

3) Galerías.

Entenderemos por galerías (exceptuando las minas) los

corredores subterráneos.

Las medias a tener presentes en la excavación de galerías son:

Estudio y conocimiento previo del terreno.

Estudio y conocimiento previo de las conducciones de

agua, gas, electricidad, etcétera.

Se tomarán medidas dirigidas a evitar los riesgos

derivados de desprendimientos de gases, sobre todo en

los trabajos de limpieza de canales y alcantarillas.


31

Se tomarán medidas dirigidas a evitar el riesgos de

desprendimiento parcial del terreno por la existencia de

vías de agua.

Se prohibirá trabajar individualmente en las galerías.

Se dispondrá de alumbrado con lámparas portátiles de

seguridad.

Se deberá asegurar el uso de casco y botas de

seguridad por parte de los trabajadores.

En caso necesario los operarios utilizarán máscaras

respiratorias.

La entibación dentro de las galerías deberá cumplir unos

requisitos añadidos al resto de trabajos en excavaciones:

La entibación de la galería se irá armando a medida que

avance el trabajo.

Se colocarán cuadrados de tablones de madera o

chapas de acero, para evitar derrumbamientos de la

bóveda y de las paredes.

Los cuadrados se colocarán a una distancia variable en

función del tipo de terreno (en terrenos aluviales será de

0,50 m a 0,70 m).

La vía o vías de salida de las galerías deben estar siempre

despejadas, por los que el material extraído de la excavación

deberá eliminarse a medida que se vaya sacando.

Cortes sin entibación: taludes

Siempre que sea posible la zanja deberá realizarse con talud

natural, siempre que esto sea posible.

Podrán realizarse cortes verticales sin entibar, en terrenos con las

siguientes características:

En profundidades inferiores a 1,30 metros.

En terrenos coherentes.

En terrenos sin solicitaciones de viales o cimentaciones.

Aunque la Norma Tecnológica de edificación expone que la

altura máxima de profundidad de la excavación sin necesidad de

entibar es de 1,30 m, habría que considerar que esta altura

plantea riesgo de caída de aproximadamente 200 kg de tierra,

peso suficiente (desde 1 m) para empujar y hacer caer a un

operario, por lo que deberíamos considerar esta altura máxima

en los 80 cm.

En terrenos sueltos o solicitados se deberá llevar a cabo la

entibación adecuada.

En profundidades mayores de 1,30 m para evitar el riesgo de

desprendimiento de tierras se procederá a ataluzar

adecuadamente las paredes de la excavación.

Con la siguiente tabla podemos determinar la altura máxima

admisible en metros de taludes libres de solicitaciones en función

de:

Tipo de terreno.

Angulo de inclinación del talud (ß).

Resistencia a compresión simple del terreno.

Determinación de altura máxima admisible


32

* Valores intermedios se interpolarán linealmente.

Altura máxima admisible (H)

Con la tabla siguiente podemos determinar la altura máxima admisible (H),

en cortes ataluzados del terreno, provisionales, con talud vertical (ángulo

comprendido entre 60o y 90o) sin solicitaciones de sobrecarga y sin entibar,

en función de:

Resistencia a compresión simple del terreno.

Peso específico aparente del terreno.

Peso específico aparente del terreno

* Valores intermedios se interpolarán linealmente.

Como medida de seguridad contra pequeños desprendimientos (venteo), se

emplearán bernas escalonadas con:

Mesetas superiores a 0,65 m

Contramesetas inferiores a 1,30 m


33

Bermas escalonadas

En la siguiente tabla podemos determinar si el corte del terreno se considera

solicitado por cimentaciones, viales y acopios equivalentes.

Determinación de la distancia de seguridad para cargas próximas al borde

de una zanja.

Solicitaciones del terreno

Talud provisional junto a cimentación

Talud provisional junto a vial

Se considerará el terreno solicitado por cimentaciones, viales y acopios

equivalentes cuando la separación horizontal «S», entre la coronación del

corte y el borde de la solicitación, sea mayor o igual a los valores «S» de la

tabla.

En la realidad se realizan con frecuencia taludes verticales, o con al menos

ángulos de inclinación superiores a los 60o. Es poco frecuente la realización

de zanjas con talud natural debido a:

Razones del terreno (se ocupa más superficie, que en ocasiones

no está disponible).

Características de la zanja (poca profundidad).

Razones económicas (a mayor movimiento de tierras mayor

gasto).

Cortes con entibación


34

Entendemos por «entibación» la colocación de materiales, de

forma circunstancial, revistiendo una superficie que presente

riesgo de caída por falta de estabilidad.

Se deberán entibar las zanjas en las siguientes ocasiones:

Cuando en zanjas de 1,30 m o superiores no sea posible

emplear taludes y se realicen mediante cortes verticales.

Cuando la profundidad de las zanjas sea inferior a 1,30 m, pero

el terreno de trabajo sea inconsistente o existan solicitaciones de

cimentación próxima o vial.

En la siguiente tabla podemos determinar el tipo de entibación que vendrá

determinada por:

El tipo de terreno.

La existencia o no de solicitaciones.

La profundidad del corte.

Cálculo del factor de influencia, m*.

Determinación del tipo de entibación

Cálculo de sobrecarga debida al espaldón, n, en kg/cm2

Elección del tipo de cimentación

* Entibación no necesaria en general.

Corte vertical junto a vial


35

Corte vertical junto a cimentación

Corte

En cuanto a las cargas y empujes a los que está expuesto el terreno,

presentamos la siguiente tabla:

Ángulos de talud recomendados

Generalmente no se puede hacer el talud natural por lo que debemos

recurrir a la contención de los terrenos, ofreciendo absoluta seguridad: para

conseguir esto el estudio o conocimiento del suelo es primordial, antes del

inicio de las tareas.

Las cargas y empujes a los que está expuesto un corte de terreno son las

siguientes:


36

Empuje del terreno

La carga uniformemente repartida sobre la pared de un talud y en función de

la profundidad, quedaría representada gráficamente de la siguiente forma:

Representación gráfica de la carga

Si la profundidad de excavación la sometemos a la comparación de las tabla

que exponemos, debemos recordar que el nivel de terreno (cota cero)

podemos rebajarlo y formar bermas, aunque esto lo realizaremos por

razones de eficacia y fuera de lo que podría deducirse al completar los

conceptos dichos como ámbito de aplicación de NTE ADZ 1976 para

anchos no mayores de 2 metros y la NTE CCT. 1977 Taludes. Pues efectuar

bermas de 0,65 en contra mesetas de 1,30 nos ofrecen un simple cálculo

matemático que para una altura de 4 x 1,30 alcanzaríamos 5,20 metros de

altura, teniendo que hacer 3 bermas, y esto nos reduciría la base de la

excavación en la medida de 3 x 0,65 = 1,95 metros, es decir, la otra pared

nos sacaría del ámbito de aplicación mencionado.


37

Cálculo de bernas

La NTE ADZ Zanjas y Pozos 1976, nos muestra una tabla para orientarnos

en la clase de entibación mínima que debemos instalar según el tipo de

terreno y sin olvidar lo mencionado respecto a las solicitaciones.

Entibación mínima

Encontramos pues en esta tabla que se pueden enmarcar las entibaciones

en tres tipos: ligera, semicuajada y cuajada.

Riesgos en los trabajos en zanjas, pozos y galerías

Los riesgos más importantes son los que se derivan de:

Desplome o desprendimientos de tierras y rocas por:

Sobrecarga del borde de las excavaciones o coronación de

taludes por acopio de material.

Realizar la excavación con talud inadecuado y sin entibación.

Variación del grado de humedad del terreno.

Filtraciones líquidas o acuosas.

Vibraciones próximas (calles, vías férreas, martillos rompedores,

etc.).

Alteración del terreno por alteración importante de las

temperaturas, exposición prolongada a la intemperie.

Entibaciones o apuntalamientos en mal estado.

Desentibaciones incorrectas.

Existencia de cargas en el borde de la excavación (torres

eléctricas, postes, árboles, etc.).

Interferencia de conducciones subterráneas o aéreas.

Caídas de personas a distinto nivel, por acceso de los operarios

al interior de la zanja.

Caídas de materiales al interior de zanjas.

Colisiones, atropellos, aplastamiento o atrapamientos por vuelcos

de vehículos o maquinaria, por:


38

- Inicio brusco de las maniobras.

- Falta o mala visibilidad.

- Ausencia de avisadores óptico o acústicos.

- Estacionamiento indebido.

- Elevación y/o transporte de personas con la maquinaria.

- Conducción imprudente.

- Arranque con motor embragado.

- Mantenimiento inadecuado de mecanismos de control y

mando.

- Falta o inadecuada señalización de los lugares de trabajo.

- Terreno inestable y con desniveles.

- Permanencia de los trabajadores en el radio de acción de

la máquina o vehículo.

Otros riesgos derivados de los trabajos en zanjas, pozos y galerías son:

Caídas de personas al mismo nivel.

Caídas de materiales transportados por maquinaria o camiones.

Choque o golpes contra objetos.

Exposición a ruido.

Exposición a vibraciones.

Exposición a polvo.

Proyección de fragmentos y/o partículas.

Sobreesfuerzos.

Posturas inadecuadas.

Inhalación de sustancias tóxicas.

Asfixia debido a ambientes pobres en oxígeno.

Cortes.

Contactos eléctricos directos.

Contactos eléctrico indirectos.

Incendio o explosión por:

Rotura de servicios (agua, gas, electricidad, etc.).

Trabajos de mantenimiento de la maquinaria.

Almacenamiento incorrecto de combustible, grasas y aceites de

maquinaria.

Inundaciones por filtración o afloramiento del nivel freático.

Riesgo biológico derivado de animales y/o parásitos.

Riesgos derivados de condiciones insalubres de la zona.

Medidas preventivas en los trabajos en zanjas, pozos y galerías

Las medidas de prevención generales de los trabajos en excavaciones son

de aplicación para este tipo de trabajo en zanjas, pozos y galerías.

a) Entre las medidas más singulares señalamos:

Antes del comienzo de la excavación de la zanja se deberá

realizar un estudio de las condiciones del terreno. En este estudio

nos avalaremos, si existen, de experiencias previas en el mismo

lugar donde se efectuarán las obras.

Entre las características que en este estudio se deben contemplar

encontramos:

Inclinación del talud natural del terreno.

Capacidad portante y de resistencia.

Nivel freático.


39

Construcciones o instalaciones colindantes.

Posibles vibraciones.

Vías de circulación de vehículos.

Identificación de conducciones de agua, gas, alcantarillado,

etcétera.

Meteorología de la zona (posibilidad de hielo, lluvias, nieve o

cambios bruscos de temperatura).

Se deberá establecer un sistema de alarma y comunicación

previamente al inicio de la excavación.

Las señales de alarma deben conocerse por los trabajadores.

Se medirá previamente a los trabajos en el interior de zanjas,

pozos y galerías los niveles de contaminación (oxígeno).

Para dar protección y cobijo a los trabajadores en caso de

emergencia se dispondrá de cajas, compartimentos o recintos

que puedan albergar a un número de operarios y con

alimentación de aire u oxígeno.

Se dispondrán testigos a lo largo del recorrido de la excavación

(especialmente en las excavaciones de pozos y galerías).

Las excavaciones se realizarán con una inclinación de talud

provisional adecuada a las características del terreno. Se

considerará peligrosa cualquier inclinación superior a su talud

natural.

Se recomienda calcular con amplios márgenes de seguridad la

pendiente de los tajos, ya que los terrenos se pueden llegar a

disgregar y perder su cohesión bajo la acción de elementos

atmosféricos (humedad, sequedad, hielo, deshielo, etc.) dando

lugar a desprendimientos y/o hundimientos.

Taludes

peligrosos

Se podrán emplear bernas escalonadas, con las siguientes

características:

Mesetas superiores a 0,65 cm.

Contramesetas inferiores a 1,30 m.

Con cortes ataluzados del terreno con ángulos entre 60o y 90o.

Con una altura máxima admisible en función del peso específico

aparente del terreno y de la resistencia simple del mismo.

En caso de efectuar taludes más inclinados que el adecuado a

las características del terreno o se utilicen bernas que no reúnan

las características indicadas, se utilizarán entibaciones que por su

forma, materiales empleados y secciones de éstos ofrezcan

máxima seguridad, en función de las características del terreno

(entibación cuajada, semicuajada o ligera).


40

Se emplearán los sistemas de entibación adecuados en función

del tipo de zanja, pozo o galería que se vaya a realiza

La entibación se preverá en función de:

Las cargas máximas que pudiera soportar.

Las condiciones más desfavorables.

Las entibaciones se revisarán:

Antes de comenzar la jornada de trabajo (tensando los codales

que se vayan aflojando).

Especialmente después de interrupciones del trabajo de más de

un día.

Especialmente en caso de alteraciones atmosféricas como lluvias

o heladas.

Se acotará y señalizará la zona de excavación de zanjas y pozos,

mediante vallas.

Las vallas que se coloquen al borde del vaciado deben ser

móviles y no empotradas en el suelo, todo lo más sujetas por

aglomerantes.

En las bocas de los pozos se dispondrá de vallas o barandillas,

con puerta.

Las barandillas que se utilicen deberán ser suficientemente

sólidas, tener al menos un metro de altura y rodapié.

Se acotarán y señalizarán las vías de paso de peatones o de

vehículos, mediante vallas.

Se efectuará la colocación de apeos, apuntalamientos y testigos,

para controlar y asegurar la evolución de posibles grietas o

desperfectos, en los siguientes casos:

En caso de existir edificios próximos a la excavación.

En caso de existir focos de vibraciones cerca de la excavación.

En caso de existir vías de circulación de vehículos en las

proximidades.

Se proporcionará a los trabajadores palancas, cuñas, barras,

puntales y tablas adecuadas al tipo de trabajo a realizar y en

cantidad suficiente.

La acumulación de materiales y los productos procedentes de la

excavación, para evitar los desprendimientos o corrimientos de

tierra en los taludes, se realizará:

A uno de los lados de la zanja, pozo o galería.

A una la distancia adecuada de la coronación de los taludes en

función de la profundidad de la excavación.

Disponiendo de cuñas y tablones sobre el rebaje de unos

centímetros del suelo, no emplear estacas clavadas.

Adoptando las distancias mínimas de seguridad de la figura.

Distancia mínima de seguridad


41

Las entibaciones, por norma general, se quitarán siguiendo las

siguientes recomendaciones:

Sólo cuando dejen de ser necesarias.

Por franjas horizontales.

Comenzando por la parte inferior del corte.

En el caso no recomendable de que se efectúen trabajos

manuales se establecerán y acotarán las distancias de seguridad

entre operarios.

El descenso al interior de las excavaciones y posterior ascenso a

la superficie deberá efectuarse siempre utilizando el cinturón de

seguridad, anclado a la parte exterior y con sistema de

recuperación.

En caso de ser necesario que algún trabajador opere en el

interior de excavaciones de más de 1,30 m de profundidad, se

mantendrá un operario de retén en el exterior, que tendrá las

funciones de:

Actuar como ayudante en los trabajos.

Dar la alarma en caso de producirse alguna emergencia.

No se debe permitir a los operarios trabajar de forma individual y

sin vigilancia en el interior de zanjas, pozos o galerías.

Se reservarán para al equipo de salvamento las palancas, cuñas,

barras, puntales, tablones, etc. así como demás medios

necesarios que sirvan para cubrir eventualidades o para socorrer

a los operarios que puedan accidentarse.

Entre los equipos de emergencia, es indispensable que se

encuentren palas manuales.

No se debe permitir fumar en el interior de zanjas, pozos y

galerías.

Se dispondrá de canalizaciones adecuadas en la parte inferior y

superior de las rampas, para controlar las posibles afluencias de

aguas.

En época de lluvias o de previsión de inundaciones por posible

rotura de conducciones:

Se dispondrá de bombas de achique.

Se llevará a cabo de forma inmediata una revisión muy especial

de bordes, frentes, etc., para evitar que se altere la estabilidad de

los terrenos, taludes, etcétera.

Se prepararán canales y vías de desagüe alrededor de la

excavación, para evitar la entrada de lluvias desde las zonas

adyacentes.

En caso de que haya viento, se tratará de trabajar de espaldas al

viento para evitar exposiciones prolongadas e innecesarias al

polvo que se origine durante los trabajos.

Se adoptarán medidas de refuerzo de entibaciones y

balizamiento y señalización de la zona:

Cuando se empleen máquinas, camiones, etc. que supongan

una sobrecarga.

Cuando exista tráfico rodado que transmita vibraciones, que

puedan dar lugar a desprendimientos de tierra en los taludes.

En el caso de existir poca iluminación en el interior de la

excavación se emplearán portalámparas con las siguientes

características:


42

Mango aislante.

Rejilla protectora de la bombilla.

Gancho de cuelgue.

Manguera antihumedad.

Clavija de conexión normalizada estanca de seguridad.

Alimentación a 24 voltios.

Se preverá y vigilará el uso de equipos de protección individual

(calzado, auriculares, cinturones, etc.).

En caso de que durante la excavación surgiera cualquier

anomalía no prevista:

Se comunicará a la Dirección Técnica.

El contratista, provisionalmente, tomará las medidas que estime

necesarias.

b) En cuanto a las medidas de seguridad que deben reunir las

herramientas que se utilicen son:

Cubrir las partes móviles de transmisión con carcasas

protectoras.

Realizar un mantenimiento adecuado de las herramientas,

manteniéndolas siempre en buen uso, enfundadas y afiladas.

Se mantendrán en perfectas condiciones de conservación, los

empalmes de las mangueras y demás circuitos a presión.

Se protegerán las mangueras exteriores del paso de vehículos,

carretillas, etcétera.

Nunca se abandonará un martillo picador hincado en el suelo.

Nunca se abandonará un martillo picador estando conectado al

circuito de presión.

Los operarios que utilicen herramientas deberán conocer

perfectamente el correcto funcionamiento de las mismas.

c) En cuanto a las medidas de seguridad que se deben reunir en

la utilización de las máquinas son:

El trabajo de excavaciones debe realizarse, en la medida de lo

posible, únicamente por maquinaria convenientemente equipada

protegida.

Las partes u órganos móviles de transmisión deberán estar

protegidas, tapadas por carcasas.

En el borde de la zanja, pozo o galería se colocarán unos topes

que impidan que los vehículos y máquinas se acerquen. La

colocación de estos topes se hará en función del tipo de terreno

en el que estemos trabajando, las distancias recomendadas son:

Para terrenos ligeros: 2 metros

Para terrenos pesados: 4 metros

Se definirá, señalizará y acotará el radio de acción de cada

máquina en su tajo.

Se evitarán los trabajos junto a las zonas de operación de la

máquina o paso de vehículos.

Se señalizará, al menos con señal acústica, el inicio de

movimiento o el arranque de las máquinas o vehículos.

Se deberá señalizar al conductor de la máquina, por otro

operario desde el exterior del vehículo, en los siguientes casos:

Cuando se realicen movimientos de marcha atrás.

Cuando el conductor tenga mala visibilidad.


43

Se separarán las vías de acceso a las excavaciones para

personas y para vehículos.

Se sincronizarán perfectamente los trabajos de las máquinas y

los trabajos de entibación.

En el movimiento de camiones o máquinas se asegurará que las

rampas conservan el talud natural que exija el terreno. En

cualquier caso este talud no superará:

El 12% de inclinación en los tramos rectos.

El 8% de inclinación en los tramos curvos.

El ancho mínimo de la rampa será de 4,5 metros, siendo esta

anchura mayor en los tramos curvos.

La maquinaria utilizada debe dirigirse por personal especializado

y adiestrado.

Durante las operaciones de carga de tierra al camión, el

conductor deberá abandonar la cabina.

Cuando el conductor del camión salga al exterior del mismo

deberá:

Llevar el casco de seguridad

No situarse en el lado opuesto de la carga

No situarse en la zona de trabajo de las máquinas

En caso de utilizarse palas autopropulsadas bajo el agua,

aumenta el peligro de vuelco de la máquinas debido a que en el

momento de emerger la pala cargada, cesa el empuje ejercido

por el agua (que va dirigido hacia arriba y es igual al peso del

volumen del agua desplazada) y, por tanto, aparece un nuevo

empuje de igual magnitud y en sentido contrario, que se aplica

bruscamente a la excavadora.

No debe utilizarse maquinaria que disponga de motores de

combustión.

Toda excavación cuya profundidad sea mayor que la altura de

las ruedas de la pala excavadora deberá ataludarse.

Se prohibirá, comunicará y señalizará la prohibición de montar o

colgar personas en la pala cargadora.

No se deberá trabajar en cotas inferiores del lugar donde se esté

trabajando con un martillo neumático, para evitar los riesgos de

caídas de objetos o derrumbamientos. En caso de que esto no

sea posible, se dispondrán viseras protectoras o marquesinas.

Cuando las vibraciones (por el uso de equipos de aire

comprimido, martillos neumáticos, compactadores, compresores

o por la circulación de vehículos o maquinaria de movimiento de

tierras) puedan provocar desprendimientos, se deberá revisar

constantemente los taludes.

Los tornos deberán llevar cremallera de sujeción contra el

desenroscado involuntario del cable o soga.

Los trabajadores deberán ser informados de todos los riesgos a

los que están expuestos en su puesto de trabajo, así como de las

medidas preventivas a su disposición para minimizar o evitar

dichos riesgos.

Respecto a los riesgos derivados de la utilización de maquinaria

de movimiento de tierra los operarios deberán ser informados de:

Distancias de las máquinas y excavaciones

Pendiente en la que puede trabajar cada máquina.

Número de máquinas existentes, recorridos de las mismas y

velocidad máxima permitida en la obra.


44

Localización de instalaciones eléctricas tanto subterráneas como

aéreas.

6.1.11. Saneamiento

Concepto y ejecución

Formación de la red de tubos, albañales y arquetas que conducen las aguas

pluviales y residuales hacia los colectores, pozos, fosas sépticas o

alcantarillas.

Generalmente esta red se sitúa en el fondo de zanjas y pozos preparados al

efecto sobre el terreno en el plano inferior del edificio. Generalmente se trata

de zanjas y pozos de menos de 1 m de profundidad.

Los tubos rígidos se instalan en tramos rectos. Para cambiar de dirección o

de pendiente se intercala una arqueta de fábrica de ladrillo o prefabricada.

Se prepara la base compactando tierra fina en capas de poco espesor, y

creando sobre ella una placa de hormigón en masa, sobre la que se

asientan los elementos prefabricados, de gres, fundición, hormigón,

fibrocemento o materiales plásticos, como el cloruro de polivinilo. Las juntas

entre piezas se resuelven con corchetes de hormigón en masa, o con el

sistema propio del proveedor (juntas tóricas elásticas, juntas a presión...).

Por último se rellena el vaciado hasta colmar la excavación, con tierra

compactada.

Estas operaciones implican el trabajo de personal por debajo de la rasante,

que suele ser la posición de la red de saneamiento, pero dada la pequeña

profundidad de las zanjas, no se considera el trabajo entre paredes talladas

en el terreno y sus entibaciones.

Riesgos

Caída de personal al mismo nivel.

Caída de personal a distinto nivel.

Golpes, cortes, pinchazos, atrapamiento, abrasiones.

Aplastamientos y sepultamientos.

Quemaduras.

Inhalación de gases.

Contacto con sustancias nocivas.

Sobreesfuerzos.

Iluminación deficiente.

Exposición a temperaturas ambientales extremas.

Lluvia y nieve.

Viento.

Heladas.

Maquinaria

Grúa torre.

Elementos auxiliares para carga y descarga (cuerdas, eslingas,

cables...).

Hormigonera.

Manejo de los tubos

Los conductos de la red de saneamiento se realizan con tubos de distintos

materiales, como el cemento, gres, fundición o plástico.

Los tubos se almacenan en una superficie horizontal, entre soportes que

impiden su rodadura o desplazamiento involuntario.


45

Los tubos se elevan hasta su emplazamiento suspendiéndolos de una grúa

mediante cables, o, si son ligeros, a mano.

Para izarlos con la grúa torre, el operador de esta máquina ha de

estar viendo con claridad el lugar en el que se encuentran los

operarios que los van a instalar.

Los apoyos estarán nivelados y limpios antes de que se

comience a elevar.

Mientras la grúa o el maquinillo elevan la barandilla, los operarios

permanecerán dándole frente, nunca de espaldas.

Permanecerán suspendidos de la grúa o del maquinillo hasta que

queden completamente nivelados.

Los cables se enganchan a las anillas de suspensión previstas

por el fabricante, o, si no las hubiera, a la propia pieza, lo más

cerca posible de los extremos para evitar que se deforme o se

rompa al elevarla.

Los cables han de estar dotados de un gancho con seguro

antidesenganche en su extremo. Si la pieza no dispone de anillas

de suspensión, se puede crear un lazo enganchando el cable

sobre sí mismo después de pasarlo por un punto de apoyo fiable,

que no permita su desplazamiento imprevisto. No se pueden

admitir nudos como medio de fijación del cable.

Los cables deben colocarse de forma que el centro de gravedad

de la pieza quede centrado respecto del centro de suspensión de

modo que al elevarla no se desequilibre ni cabecee.

El operador de la grúa ha de tensar lentamente los cables de

suspensión hasta que la pieza se separe del suelo y se

compruebe su correcta posición suspendida. Las aceleraciones

laterales serán pequeñas, para reducir al máximo el vaivén de la

pieza suspendida.

El operador de la grúa y el personal de apoyo que guía la pieza

para evitar su giro alrededor del cable de suspensión deben

encontrarse a una distancia igual o superior a la longitud de los

cables de suspensión, en previsión del latigazo que se produciría

si el cable en tensión se rompiera.

El personal conduce la pieza hasta sus apoyos sobre la

estructura con eslingas, cables y pértigas. Han de contar con una

superficie de apoyo suficiente para realizar la maniobra, con

protecciones para impedir su caída incluso en caso de recibir un

empujón imprevisto causado por el vaivén de la pieza

suspendida. La maniobra de encaje de los pernos o de las

varillas que anclarán la pieza a la estructura debe hacerse

aplicando empujes laterales a la pieza, aún suspendida, con



empujadas por una falsa maniobra, sea largo y no afecte a

ningún trabajador.

Se unen mediante sistemas específicos, propios del fabricante (juntas

tóricas, asfálticas, a presión), con adhesivos químicos, o mediante corchetes

de hormigón o mortero.

Las uniones de los tubos de fundición pueden realizarse con asfaltos o

selladores bituminosos en caliente, con riesgo de quemaduras y de

inhalación de gases nocivos, por lo que se exigirá a los operarios que se

ocupen de estas tareas el uso de guantes contra riesgo térmico y mascarilla

filtrante contra gases.

Arquetas


46

Son cajas realizadas in situ de fábrica de ladrillo, o prefabricadas de plástico

u hormigón, a las que acomete uno o varios tubos aferentes y de las que

parte un único tubo de desagüe. Algunas son registrables, con una tapa de

fundición o de cemento, otras son sifónicas, para impedir el paso de los

olores del tubo de desagüe hacia los aferentes, y todas sirven para reunir en

un conducto el agua aportada por varios y para dar mantenimiento a todos

los tubos que convergen en ellas.

Han de ser impermeables y capaces de resistir el empuje del terreno y de

las cargas que se sitúen sobre ellas.

La realización in situ de las arquetas requiere mantener posturas muy

forzadas y contacto con cemento, por lo que los operarios trabajarán con

guantes de protección química y el Coordinador de seguridad y salud de la

obra comprobará que no se produzcan sobreesfuerzos a consecuencia de la

postura.

Desniveles

Requiere trabajar sobre un suelo cruzado por zanjas de poca profundidad,

por lo que se corre el riesgo de tropezar o caerse en alguna de ellas. Al

encontrarse en el plano inferior de la obra, se corre peligro de caída de

materiales o herramientas sobre los trabajadores, y de desplome del terreno

o de edificios colindantes situados en el plano superior. Para evitarlo,

Se instalará una iluminación suficiente sobre toda la superficie.

Se interrumpirá el trabajo de personas en planos superiores en la

vertical de la zona de trabajo, mientras se trabaje en ésta.

Se protegerán con topes y barandillas los apeos, puntales o

entibaciones del terreno y edificaciones circundantes, para evitar


carga y descarga de los tubos, pudiera derribarlos o moverlos.

Medidas adicionales de seguridad

El trabajo implica riesgo de golpes, cortes, pinchazos o abrasiones. Todos

los operarios usarán casco y guantes contra riesgos mecánicos.

Las tareas con riesgo de proyección de partículas, como el picado de muros

con maceta y escoplo, los cortes con radial y otros similares, exigen el uso

de pantalla facial y guantes contra riesgos mecánicos.

Se evitará la acumulación de materiales en los pasos de agua (puentes,

canales, tubos de paso, atarjeas, imbornales, zanjas, arroyos, colectores,

etc.), aunque estén secos, en previsión de anegamientos e, incluso, de

aplastamientos y sepultamientos debidos al empuje del agua de escorrentía

sobre obstáculos de la obra o al reblandecimiento del terreno al impregnarse

de agua. Para ello se dispondrán vallas de señalización, aunque nunca

atravesando el paso del agua, y la señal "Prohibido depositar materiales" y se

cuidará el orden de los materiales acopiados.

Hay riesgo de aplastamiento y sepultamiento como consecuencia de la

caída de partes o fragmentos de los elementos en demolición, o de los que

eran sustentados por ellos sobre las personas que se encuentren debajo o

cerca, sean o no personal de la obra. Para evitarlo,

Se apuntalarán las partes de la obra que no se van a demoler, o

que aún no se han demolido, para prevenir su desplome

imprevisto.

Se apearán los elementos horizontales cuya estabilidad resulte

afectada por la demolición.


47

Se reforzarán huecos y dinteles de partes del edificio cuya

estabilidad resulte afectada por la demolición.

Se terminará en cada jornada la demolición iniciada, sin dejar

piezas a medias, cuya estabilidad haya sido mermada por la

demolición, o, si no fuera posible, se acotará la zona de influencia

de la pieza a medias.

Se impedirá que puedan encontrarse en esa zona, en el mismo o

en distinto plano, trabajadores, peatones o vehículos acotando la

zona con vallas portátiles y desviando el paso y el tráfico con

señales "Caídas de objetos", "Prohibido el paso", "Vía obligatoria

para peatones", o interrumpiendo el tráfico si fuera necesario a

juicio del coordinador de seguridad y salud.

Pueden también caer cascotes, herramientas u otros objetos pesados sobre

otros trabajadores o sobre personal o vehículos no afectos a la obra, por lo

que

Se instalará una valla resistente que separe la obra del paso de

personas y vehículos no afectos a la obra.

Se protegerá esa zona situando sobre ella una visera o

marquesina.

Se instalarán redes verticales o toldos.

Se prohibirá el trabajo y estancia de personal en esa zona en

planos inferiores mientras se realiza la demolición.

En ocasiones se levantará polvo, que reduce la visibilidad, se

inhala y se introduce en ojos y oídos, y afecta al funcionamiento

de máquinas y equipos. Por ello, el coordinador de seguridad y

salud ordenará que se adopten las medidas adecuadas, como:

Humedecer el terreno u otras fuentes de polvo, como las

acumulaciones de tierra o escombros, o los pasos de

maquinaria.

Cubrir con lonas esas fuentes de polvo, como cajas de

camiones, tolvas y silos, acopios de áridos finos.

Suministrar a los trabajadores protecciones oculares y

mascarillas filtrantes contra el polvo.

Si se producen vibraciones, que pueden afectar a la salud y al rendimiento

del personal, e, incluso, a la estabilidad de determinadas partes de la

construcción, el coordinador de seguridad y salud determinará las medidas a

adoptar:

Realizar las tareas que causan la vibración en horario diferente

del de los demás trabajadores.

Reducir las vibraciones mejorando el ajuste de la máquina

causante o sustituyéndola por otro modelo que no vibre.

Aislar la fuente de vibraciones del resto de la construcción o del

terreno, intercalando una lámina de material absorbente, como el

corcho prensado, los fosos rellenos de arena o grava, los silent-

blocks, o similares.


Las tareas y máquinas que causan ruido pueden afectar a la salud y al

rendimiento del personal, por lo que el coordinador de seguridad y salud

determinará las medidas a adoptar:

Realizar las tareas ruidosas en horario diferente del de los demás

trabajadores.

Reducir el ruido mejorando el aislamiento acústico de la máquina

causante o sustituyéndola por otra menos ruidosa.


48

Aislar la fuente del ruido mediante pantallas de gran masa y poca

elasticidad, lo más cerradas que sea posible.


Este trabajo exige mantener posturas y realizar tareas que pueden provocar

sobreesfuerzos, por lo que, para evitarlos, el coordinador:

Comprobará que el número de trabajadores y recursos que se

ocupan del tajo sea el adecuado para el trabajo a desempeñar.

Exigirá que se refuerce el número de trabajadores y recursos

cada vez que sea necesario.

Ordenará el empleo de un medio mecánico para el transporte de

materiales.

Entregará una faja lumbar a los trabajadores que lo requieran.

Autorizará, si lo considera necesario, un período de descanso de

cinco minutos cada hora de trabajo.

Hay otros riesgos derivados de la iluminación deficiente cuando no se puede

trabajar a la luz del día, por ser tajos subterráneos o a cubierto, o por ser

inevitable el trabajo a otras horas, por lo que se prohibirá el trabajo en

condiciones de poca luz o poca visibilidad (niebla, polvo en suspensión), o se

instalarán sistemas portátiles de iluminación que aseguren 200 lux en el

plano de trabajo para trabajos gruesos, como la carga y descarga, o 500

para montajes o tareas de mayor precisión, o se proporcionará a los

trabajadores equipos de linterna autónomos en casco. Estos sistemas de

iluminación estarán alimentados a 24 v.

El lugar de trabajo sometido a temperaturas inferiores a 0º o superiores a 35º

o más de 8 h de asoleamiento continuo puede causar pérdidas de precisión

o equilibrio, enfermedades asociadas al enfriamiento, hipotermia,

insolaciones, mareos, deshidratación, irritabilidad, o congestión.

Para combatir las bajas temperaturas hay que



Para combatir las altas temperaturas hay que instalar un sistema de riego

para humedecer el terreno.

Para combatir el alto número de horas al sol hay que



La elevada humedad relativa del aire (mayor del 88%) potencia el efecto de

las temperaturas, de forma que han de aplicarse las medidas indicadas para

temperaturas extremas entre 5º y 30º. La humedad relativa muy baja (menor

del 20%) causa la desecación de las mucosas y de los ojos, dolor de cabeza,

torpeza en los movimientos.

La lluvia y nieve producen cambios en la adherencia y la consistencia del

suelo, mojadura del personal y reducción de la visibilidad.

Hay que utilizar impermeables y botas impermeables, para la

lluvia, y los mismos más polainas para la nieve.

Hay que interrumpir el tajo cuando la reducción de visibilidad, o el

estado del suelo, excesivamente deslizante o inestable, lo

aconseje.

El viento causa empujes que producen pérdida de estabilidad y de equilibrio,

dificultades de visión y de audición, polvo. Aumenta la sensación térmica de

frío.


49

Se interrumpirán los trabajos de elevación de cargas


Los trabajos en altura requerirán medidas como arnés anticaídas

con puntos de fijación y/o cables fiadores para el arnés

anticaídas, o serán interrumpidos si estas medidas no suponen

protección suficiente a juicio del coordinador de seguridad y

salud.

Las heladas causan reducciones drásticas de la adherencia del terreno,

empujes en todos los contenedores de agua, que pueden provocar su

rotura, y alteraciones en el comportamiento de algunos materiales, como el

cemento, que detiene su fraguado.

Se interrumpirán los trabajos con máquinas rodantes que tengan

riesgo de deslizamiento.

Se interrumpirán los trabajos en altura, los de transporte de

cargas y, en general, todos aquellos en los que un resbalón de

un operario pueda tener consecuencias graves para su salud, o

se aplicarán medidas como arnés anticaídas con puntos de

fijación y/o cables fiadores para el arnés anticaídas, si estas

medidas suponen protección suficiente a juicio del coordinador


6.1.12. Instalación de tuberías en el interior de zanjas

Concepto y ejecución

Formación de una conducción continua a base de segmentos de tubería en

el fondo de zanjas.

Generalmente esta red se sitúa en el fondo de zanjas y pozos preparados al

efecto sobre el terreno en el plano inferior del edificio. Generalmente se trata

de zanjas y pozos de menos de 1 m de profundidad.

Los tubos rígidos se instalan en tramos rectos. Para cambiar de dirección o

de pendiente se intercala una arqueta de fábrica de ladrillo o prefabricada.

Generalmente se prepara la base compactando tierra fina en capas de poco

espesor, y creando sobre ella una placa de hormigón en masa, sobre la que

se asientan los segmentos de tubería, metálicos, de hormigón, fibrocemento

o materiales plásticos. Las juntas entre piezas se resuelven con bridas,

cordones de soldadura eléctrica, anillos de unión con adhesivos, corchetes

de hormigón en masa, o con el sistema propio del proveedor (juntas tóricas

elásticas, juntas a presión...).

Por último se rellena el espacio vacío alrededor de la conducción hasta

colmar la excavación, con tierra compactada.

Estas operaciones implican el trabajo de personal por debajo de la rasante,

que suele ser la posición de la red de saneamiento, pero dada la pequeña

profundidad de las zanjas, no se considera el trabajo entre paredes talladas

en el terreno y sus entibaciones.

Riesgos

Caída de personal al mismo nivel.

Caída de personal a distinto nivel.

Golpes, cortes, pinchazos, atrapamiento, abrasiones.

Aplastamientos y sepultamientos .

Sobreesfuerzos.

Iluminación deficiente.


50

Exposición a temperaturas ambientales extremas.

Lluvia y nieve.

Viento.

Heladas.

Maquinaria

Grúa torre.

Elementos auxiliares para carga y descarga (cuerdas, eslingas,

cables...).

Hormigonera.

Manejo de los tubos

Los tubos se elevan hasta su emplazamiento suspendiéndolos de una grúa

mediante cables, o, si son ligeros, a mano.

Para izarlos con la grúa torre, el operador de esta máquina ha de

estar viendo con claridad el lugar en el que se encuentran los

operarios que los van a instalar.

Los apoyos estarán nivelados y limpios antes de que se

comience a elevar.

Mientras la grúa o el maquinillo elevan la barandilla, los operarios

permanecerán dándole frente, nunca de espaldas.

Permanecerán suspendidos de la grúa o del maquinillo hasta que

queden completamente nivelados.

Los cables se enganchan a las anillas de suspensión previstas

por el fabricante, o, si no las hubiera, a la propia pieza, lo más

cerca posible de los extremos para evitar que se deforme o se

rompa al elevarla.

Los cables han de estar dotados de un gancho con seguro

antidesenganche en su extremo. Si la pieza no dispone de anillas

de suspensión, se puede crear un lazo enganchando el cable

sobre sí mismo después de pasarlo por un punto de apoyo fiable,

que no permita su desplazamiento imprevisto. No se pueden

admitir nudos como medio de fijación del cable.

Los cables deben colocarse de forma que el centro de gravedad

de la pieza quede centrado respecto del centro de suspensión de

modo que al elevarla no se desequilibre ni cabecee.

El operador de la grúa ha de tensar lentamente los cables de

suspensión hasta que la pieza se separe del suelo y se

compruebe su correcta posición suspendida. Las aceleraciones

laterales serán pequeñas, para reducir al máximo el vaivén de la

pieza suspendida.

El operador de la grúa y el personal de apoyo que guía la pieza

para evitar su giro alrededor del cable de suspensión deben

encontrarse a una distancia igual o superior a la longitud de los

cables de suspensión, en previsión del latigazo que se produciría

si el cable en tensión se rompiera.

El personal conduce la pieza hasta sus apoyos sobre la

estructura con eslingas, cables y pértigas. Han de contar con una

superficie de apoyo suficiente para realizar la maniobra, con

protecciones para impedir su caída incluso en caso de recibir un

empujón imprevisto causado por el vaivén de la pieza

suspendida. La maniobra de encaje de los pernos o de las

varillas que anclarán la pieza a la estructura debe hacerse

aplicando empujes laterales a la pieza, aún suspendida, con




51

empujadas por una falsa maniobra, sea largo y no afecte a

ningún trabajador.

Se unen mediante sistemas específicos, propios del fabricante (juntas

tóricas, asfálticas, a presión), con adhesivos químicos, o mediante corchetes

de hormigón o mortero.

Las uniones de los tubos de fundición pueden realizarse con asfaltos o

selladores bituminosos en caliente, con riesgo de quemaduras y de

inhalación de gases nocivos, por lo que se exigirá a los operarios que se

ocupen de estas tareas el uso de guantes contra riesgo térmico y mascarilla

filtrante contra gases.

Desniveles

Requiere trabajar sobre un suelo cruzado por zanjas, por lo que se corre el

riesgo de tropezar o caerse en alguna de ellas. Hay peligro de caída de

materiales o herramientas sobre los trabajadores, y de desplome del terreno

o de edificios colindantes situados en el plano superior. Para evitarlo,

Se instalará una iluminación suficiente sobre toda la superficie.

Se interrumpirá el trabajo de personas en planos superiores en la

vertical de la zona de trabajo, mientras se trabaje en ésta.

Se protegerán con topes y barandillas los apeos, puntales o

entibaciones del terreno y edificaciones circundantes, para evitar


carga y descarga de los tubos, pudiera derribarlos o moverlos.

Consolidación de los paramentos

Al retirar la entibación para trabajar en la formación de la conducción, se

puede producir el desplazamiento, hundimiento o derrumbamiento de los

paramentos de la excavación sobre las personas que están trabajando, con

el consiguiente riesgo de aplastamiento y sepultamiento. Para evitarlo,

Se comprobará el buen trabado de la entibación todos los días,

antes de comenzar el trabajo.

La entibación ha de permitir el paso o descarga de las piezas. .

La entibación ha de poderse retirar por segmentos de longitud tal

que reduzca al máximo el riesgo de pérdida de estabilidad del

terreno.

En terrenos poco estables, se retira la entibación de un

segmento, se coloca la pieza, se alinea y se vuelve a entibar el

terreno contra la pieza, hasta que se rellene el vaciado. Se

terminará en cada jornada el segmento iniciado, sin dejar tramos

sin entibar. .

Siempre que la consistencia del terreno no resulte suficiente, ha

de usarse entibación perdida, que se quedará debajo del relleno

posterior, sin que sea necesario retirarla en ningún momento.

Se impedirá la acumulación de cargas pesadas cerca del borde

superior del vaciado.

Se impedirá el acceso de personal no directamente afecto al tajo

al nivel inferior del vaciado.

Se impedirá el acceso de maquinaria, especialmente si trasmite

vibraciones al terreno, cerca del borde superior del vaciado,

mediante barreras como topes de tierra o vallas portátiles y señal

"Prohibido el paso".


52

Anegamiento

La acumulación en el fondo del vaciado de aguas limpias o fecales, por

inundación causada por la lluvia o por rotura imprevista de canalizaciones

contiguas, puede producir anegamiento.

Para evitarlo

Se conducirán las aguas superficiales lejos del borde superior del

pozo, dando al terreno las pendientes adecuadas, de forma que

no se produzcan embalsamientos, erosiones, vertidos ni cambios

de cohesión imprevistos que desestabilicen las tierras.

Se instalarán bombas de drenaje.

Hay que instalar y fijar al terreno escaleras que permitan la rápida

evacuación del vaciado y colocar escaleras portátiles que

permitan subir desde los tramos más profundos.

Emanación e inhalación de gases

La acumulación en el fondo del vaciado de gases tóxicos o que desplacen el

aire, por escape causado por rotura imprevista de canalizaciones o

embolsamientos contiguos, o por acumulación por gravedad desde fuentes

cercanas, como los depósitos de basuras, pozos de registro, ciénagas,

procesos químicos o procesos de combustión, por ejemplo, fraguas, hornos

o calderas, pueden producir inhalación de gases a quienes trabajan en su

fondo.

Para evitarlo

Hay que impedir que el borde superior del vaciado esté por

debajo del terreno que lo rodea, dando al terreno las pendientes

adecuadas para que no se produzcan vertidos imprevistos.

Hay que impedir que se utilicen o almacenen gases tóxicos o

más pesados que el aire en las cercanías del borde superior del

vaciado.

Hay que prohibir el uso en el fondo del vaciado de motores de

explosión, quemadores, sopletes sin comburente, fuegos y, en

general, cualquier consumidor intensivo del oxígeno del aire.

Hay que ventilar con extractores mecánicos de gases.

Hay que analizar desde arriba la calidad de la atmósfera que

rellena el vaciado con instrumentos adecuados, asegurando que

contiene entre un 19,5 y un 23,5% de oxigeno, y que está libre de

gases tóxicos. En tajos con riesgo de cambio rápido de la

composición del aire, este análisis debe ser continuo.

Hay que dotar y exigir el uso a los trabajadores de mascarillas

filtrantes contra gases y vapores y guantes contra agentes

químicos y biológicos.

Maniobras de las máquinas

Para evitar los atrapamientos como consecuencia de la maniobra

de las máquinas

Hay que impedir el acceso de personal no directamente afecto al

tajo a la zona de maniobra de cada máquina, mediante barreras

al paso como vallas portátiles y señales "Manténgase fuera del

radio de acción de las máquinas" y "Prohibido el paso".

Hay que instruir al personal de apoyo afecto al tajo sobre el modo

seguro de trabajar en las inmediaciones de la máquina:.

No se puede permanecer, ni pasar, ni mucho menos trabajar, en

la parte trasera de la máquina (la que queda a la espalda del


53

operador en su posición habitual de trabajo en ese tajo). Si el tajo

exigiera que algún trabajador actuase en la parte trasera de una

máquina que se desplaza, se destinará a otro trabajador a vigilar

esa actividad, de modo que el vigilante vea continuamente al

trabajador y el operador de la máquina al vigilante. El vigilante

avisará al operador sobre cualquier incidencia que ocurra al

trabajador. Si la máquina no se desplaza, como un camión

mientras se carga, es suficiente que el operador espere a ver al

personal de apoyo indicarle que puede arrancar.

Hay que trabajar siempre de cara a la máquina, en posición

erguida. Antes de agacharse o dar la espalda a la máquina hay

que avisarlo al operador.

Hay que convenir con el operador el lugar en el que se

encontrará cada miembro del personal de apoyo, tras cada

modificación de emplazamiento de la máquina, de su

herramienta o del tajo. Antes de comenzar el trabajo en el nuevo

emplazamiento se realizará una simulación del movimiento de la

máquina, de la herramienta y del personal de apoyo, para

coordinar los movimientos de forma que se eviten sorpresas e

improvisaciones.

Ningún trabajador puede estar a menos de 2 m de los finales de

carrera de la máquina o de su herramienta. Si el trabajo

requiriera acercarse más, la máquina se detendrá mientras el

trabajador permanezca más cerca.

Junto a máquinas que eleven cargas, como palas cargadoras o

retroexcavadoras, ningún trabajador puede encontrarse dentro

de un cono de eje vertical de 45º con el vértice a la altura

máxima de la herramienta de la máquina. Si la herramienta se

desplaza, se aplicará este principio al volumen descrito por las

sucesivas posiciones del cono. Si el trabajo requiriera situarse

dentro de ese volumen, la máquina se detendrá mientras el

trabajador permanezca en él.

Mientras la máquina trabaja con poco espacio de maniobra en

un plano elevado junto a desniveles de altura mayor que un tercio

del diámetro exterior de la menor de sus ruedas, o sobre una

superficie inclinada:.

El coordinador de seguridad y salud vigilará personalmente ese

tajo y decidirá cuándo hay que interrumpir el trabajo de la

máquina para asegurar el firme sobre el que se apoya e impedir

que vuelque, se deslice o se desplome.

Se interrumpirá el tajo si la lluvia, la nieve o las heladas debilitan

el terreno o lo hacen deslizante.

Se prohibirá el paso por el plano inferior al de maniobra de la

máquina, en su vertical, mediante vallas portátiles y señales.

Mientras la máquina trabaja entre o debajo de obstáculos que

quedan al alcance de ella o de su herramienta, tales que pueden

invadir la cabina, desestabilizar la carga o volcar la máquina, el

operador fijará finales de carrera para la herramienta o para la

máquina que impidan que alcance los obstáculos e instalará

topes o señales que le indiquen a simple vista la silueta máxima

que puede ocupar la carga sin topar con los obstáculos.


54

Medidas adicionales de seguridad

El trabajo implica riesgo de golpes, cortes, pinchazos o abrasiones. Todos

los operarios usarán casco y guantes contra riesgos mecánicos.

Las tareas con riesgo de proyección de partículas, como el picado de muros

con maceta y escoplo, los cortes con radial y otros similares, exigen el uso

de pantalla facial y guantes contra riesgos mecánicos.

Se evitará la acumulación de materiales en los pasos de agua (puentes,

canales, tubos de paso, atarjeas, imbornales, zanjas, arroyos, colectores,

etc.), aunque estén secos, en previsión de anegamientos e, incluso, de

aplastamientos y sepultamientos debidos al empuje del agua de escorrentía

sobre obstáculos de la obra o al reblandecimiento del terreno al impregnarse

de agua. Para ello se dispondrán vallas de señalización, aunque nunca

atravesando el paso del agua, y la señal "Prohibido depositar materiales" y se

cuidará el orden de los materiales acopiados.

Hay riesgo de aplastamiento y sepultamiento como consecuencia de la

caída de partes o fragmentos de los elementos en demolición, o de los que

eran sustentados por ellos sobre las personas que se encuentren debajo o

cerca, sean o no personal de la obra. Para evitarlo,

Se apuntalarán las partes de la obra que no se van a demoler, o

que aún no se han demolido, para prevenir su desplome

imprevisto.

Se apearán los elementos horizontales cuya estabilidad resulte

afectada por la demolición.

Se reforzarán huecos y dinteles de partes del edificio cuya

estabilidad resulte afectada por la demolición.

Se terminará en cada jornada la demolición iniciada, sin dejar

piezas a medias, cuya estabilidad haya sido mermada por la

demolición, o, si no fuera posible, se acotará la zona de influencia

de la pieza a medias.

Se impedirá que puedan encontrarse en esa zona, en el mismo o

en distinto plano, trabajadores, peatones o vehículos acotando la

zona con vallas portátiles y desviando el paso y el tráfico con

señales "Caídas de objetos", "Prohibido el paso", "Vía obligatoria

para peatones", o interrumpiendo el tráfico si fuera necesario a

juicio del coordinador de seguridad y salud.

Pueden también caer cascotes, herramientas u otros objetos pesados sobre

otros trabajadores o sobre personal o vehículos no afectos a la obra, por lo

que

Se instalará una valla resistente que separe la obra del paso de

personas y vehículos no afectos a la obra.

Se protegerá esa zona situando sobre ella una visera o

marquesina.

Se instalarán redes verticales o toldos.

Se prohibirá el trabajo y estancia de personal en esa zona en

planos inferiores mientras se realiza la demolición.

En ocasiones se levantará polvo, que reduce la visibilidad, se inhala y se

introduce en ojos y oídos, y afecta al funcionamiento de máquinas y equipos.

Por ello, el coordinador de seguridad y salud ordenará que se adopten las

medidas adecuadas, como:

Humedecer el terreno u otras fuentes de polvo, como las

acumulaciones de tierra o escombros, o los pasos de

maquinaria.


55

Cubrir con lonas esas fuentes de polvo, como cajas de

camiones, tolvas y silos, acopios de áridos finos.

Suministrar a los trabajadores protecciones oculares y

mascarillas filtrantes contra el polvo.

Si se producen vibraciones, que pueden afectar a la salud y al rendimiento

del personal, e, incluso, a la estabilidad de determinadas partes de la

construcción, el coordinador de seguridad y salud determinará las medidas a

adoptar:

Realizar las tareas que causan la vibración en horario diferente

del de los demás trabajadores.

Reducir las vibraciones mejorando el ajuste de la máquina

causante o sustituyéndola por otro modelo que no vibre.

Aislar la fuente de vibraciones del resto de la construcción o del

terreno, intercalando una lámina de material absorbente, como el

corcho prensado, los fosos rellenos de arena o grava, los silent-

blocks, o similares.


Las tareas y máquinas que causan ruido pueden afectar a la salud y al

rendimiento del personal, por lo que el coordinador de seguridad y salud

determinará las medidas a adoptar:

Realizar las tareas ruidosas en horario diferente del de los demás

trabajadores.

Reducir el ruido mejorando el aislamiento acústico de la máquina

causante o sustituyéndola por otra menos ruidosa.

Aislar la fuente del ruido mediante pantallas de gran masa y poca

elasticidad, lo más cerradas que sea posible.


Este trabajo exige mantener posturas y realizar tareas que pueden provocar

sobreesfuerzos, por lo que, para evitarlos, el coordinador:

Comprobará que el número de trabajadores y recursos que se

ocupan del tajo sea el adecuado para el trabajo a desempeñar.

Exigirá que se refuerce el número de trabajadores y recursos

cada vez que sea necesario.

Ordenará el empleo de un medio mecánico para el transporte de

materiales.

Entregará una faja lumbar a los trabajadores que lo requieran.

Autorizará, si lo considera necesario, un período de descanso de

cinco minutos cada hora de trabajo.

Hay otros riesgos derivados de la iluminación deficiente cuando no se puede

trabajar a la luz del día, por ser tajos subterráneos o a cubierto, o por ser

inevitable el trabajo a otras horas, por lo que se prohibirá el trabajo en

condiciones de poca luz o poca visibilidad (niebla, polvo en suspensión), o se

instalarán sistemas portátiles de iluminación que aseguren 200 lux en el

plano de trabajo para trabajos gruesos, como la carga y descarga, o 500

para montajes o tareas de mayor precisión, o se proporcionará a los

trabajadores equipos de linterna autónomos en casco. Estos sistemas de

iluminación estarán alimentados a 24 v.

El lugar de trabajo sometido a temperaturas inferiores a 0º o superiores a 35º

o más de 8 h de asoleamiento continuo puede causar pérdidas de precisión

o equilibrio, enfermedades asociadas al enfriamiento, hipotermia,

insolaciones, mareos, deshidratación, irritabilidad, o congestión.

Para combatir las bajas temperaturas hay que


56



Para combatir las altas temperaturas hay que instalar un sistema de riego

para humedecer el terreno.

Para combatir el alto número de horas al sol hay que



La elevada humedad relativa del aire (mayor del 88%) potencia el efecto de

las temperaturas, de forma que han de aplicarse las medidas indicadas para

temperaturas extremas entre 5º y 30º. La humedad relativa muy baja (menor

del 20%) causa la desecación de las mucosas y de los ojos, dolor de cabeza,

torpeza en los movimientos.

La lluvia y nieve producen cambios en la adherencia y la consistencia del

suelo, mojadura del personal y reducción de la visibilidad.

Hay que utilizar impermeables y botas impermeables, para la

lluvia, y los mismos más polainas para la nieve.

Hay que interrumpir el tajo cuando la reducción de visibilidad, o el

estado del suelo, excesivamente deslizante o inestable, lo

aconseje.

El viento causa empujes que producen pérdida de estabilidad y de equilibrio,

dificultades de visión y de audición, polvo. Aumenta la sensación térmica de

frío.

Se interrumpirán los trabajos de elevación de cargas


Los trabajos en altura requerirán medidas como arnés anticaídas

con puntos de fijación y/o cables fiadores para el arnés

anticaídas, o serán interrumpidos si estas medidas no suponen

protección suficiente a juicio del coordinador de seguridad y

salud.

Las heladas causan reducciones drásticas de la adherencia del terreno,

empujes en todos los contenedores de agua, que pueden provocar su

rotura, y alteraciones en el comportamiento de algunos materiales, como el

cemento, que detiene su fraguado.

Se interrumpirán los trabajos con máquinas rodantes que tengan

riesgo de deslizamiento.

Se interrumpirán los trabajos en altura, los de transporte de

cargas y, en general, todos aquellos en los que un resbalón de

un operario pueda tener consecuencias graves para su salud, o

se aplicarán medidas como arnés anticaídas con puntos de

fijación y/o cables fiadores para el arnés anticaídas, si estas

medidas suponen protección suficiente a juicio del coordinador


6.1.13. Zapatas

Introducción

Con ese nombre se conoce a los cimientos de edificios o cualquier otra

estructura, hechos con hormigón (concreto) armado o sin armar

(generalmente no armado).

Las zapatas hacen parte de una estructura previamente diseñada por un

calculista, quien determina su tamaño con base a:

La capacidad portante del suelo.


57

La carga que a ella le llega por proximidad de un edificio.

Condiciones previas

Para las cimentaciones superficiales, entre las que se encuentran las

zapatas, se requieren excavaciones que como mínimo tengan 0,80 cm de

profundidad, pero en ocasiones en función de la zona y de los efectos de las

heladas se requerirán profundidades de hasta 1,5 m.

Para la ejecución de las zapatas se requiere la excavación de pozos de

sección cuadrada o rectangular. El uso o servicio que se le va a dar a la obra

física es uno de los determinantes para dimensionar las zapatas e

igualmente para requerir su resistencia. Por tanto será la función del edificio a

construir la que condicione el cálculo de los pozos que normalmente se

corresponderán con el número de pilares.

Frecuentemente en las cimentaciones se requiere la disposición de una capa

de «hormigón pobre» como solera de limpieza y cuya finalidad consiste en la

protección de los aceros empleados.

Sobre las armaduras de las zapatas (que son parrillas de diferentes

cuadrículas y diferentes diámetros de barras), se dispondrá la armadura

vertical, dejando las barras a la espera de que se coloque la armadura del

pilar.

En caso de que por circunstancias del terreno o características de la

construcción, la cimentación se encuentra sometida a un nivel de cargas en

sentido horizontal que comprometa la estabilidad de la construcción, se

procederá a:

Unir los pozos mediante arriostramientos.

Disponer de forma inclinada la solera.

En la ejecución de las zapatas habremos de considerar:

El nivel freático no puede variar como consecuencia de la

cimentación.

Cuando la cimentación esté expuesta a variaciones

climatológicas (heladas o lluvias) debemos evitar la exposición a

asentamientos.

Si la cimentación que necesitamos está por nivel inferior al

colindante, tendrá una función añadida de contención.

En caso de que la cimentación se efectúe en zonas afectadas por posibles

avenidas de aguas, y éstas puedan socavar o producir asentamientos, el

nivel de la excavación para cimentar se situará debajo del triple de la altura

máxima que alcancen dichas avenidas.

Cuando el terreno contiene agua se deberán seguir las siguientes

precauciones:

Se colocará sobre la solera de limpieza un encachado de piedra,

preferentemente de canto rodado. Esta capa de canto rodado

sirve de drenaje y se le dará una salida al exterior o se conectará

con la red de desagüe general. Si la red de desagüe general

estuviera por encima del nivel a drenar las aguas se conducirán a

una poceta y de allí mediante bomba se elevarán a dicha red.

Se dispondrá de un plástico o geotextil.

Se hormigonará la solera definitiva del pavimento del último

sótano.


58

Tipos de zapatas

Las ZAPATAS CORRIDAS se utilizan para cimentar muros o elementos

longitudinales continuos de distintos materiales como hormigón o

mampostería.

Zapatas corridas

Al igual que cualquier otro tipo de cimentación deberemos asegurar que la

capacidad de carga del terreno se adecue al diseño planteado.

Las zapatas corridas se caracterizan por:

Ser cimentaciones de muros verticales que sirven de soporte de

estructuras de edificios.

Los muros verticales pueden estar centrados o dispuestos

perimetralmente en el terreno objeto de construcción.

Disponer de zanjas que recorran todas las direcciones del solar y

donde se ubicarán los muros.

Disponer de material en masa o armado.

Realizar un cálculo que indique la forma de disponer el material

de una u otra forma, ya que si el hormigonado es masa es más

económico pero también necesita mayor volumen de aportación

y excavación.

Estar empotrado en el terreno firme un mínimo de 10 cm y

disponer los 50 ó 80 que como mínimo hay que considerar en

función de las temperaturas mínimas.

Las juntas de la masa no tienen continuidad, ya que es continua

en toda su masa.

No se termina la excavación hasta el momento de hormigonar.

Se efectúa la absorción del agua.

Se efectúa la sustitución de elementos extraños comprensibles

del terreno, por elementos compactados para equiparar la

comprensibilidad de la del conjunto.

Las ZAPATAS COMBINADAS se suelen emplear para integrar el

funcionamiento de una zapata inestable o ineficiente por sí sola, con otra

zapata estable o eficiente, mediante una viga de rigidez.

Zapatas combinadas

Los trabajos relativos a la ejecución de zapatas arriostradas se realizan

siguiendo las siguientes fases:


59

Excavación de pozos y zanjas de cimentación.

Vertido de hormigón de limpieza.

Colocación de armaduras.

Vertido de hormigón de cimentación.

Ejecución de solera (en función del interés de la obra se ejecutará

antes o después de los muros).

La maquinaria más utilizada en estos trabajos es:

Retroexcavadora.

Minicargadora.

Camión basculante.

Grúa torre.

Camión cuba de hormigón.

Central de hormigón.

Vibradores.

Sierras para encofradores.

Rodillos compactadores.

Riesgos

Los riesgos que frecuentemente se encuentran presentes en la ejecución de

zapatas son:

Atropellos, atrapamientos, aplastamientos y golpes por la

maquinaria y camiones.

Caídas de personas a distinto nivel.

Caídas de personas al mismo nivel.

Exposición a polvo.

Cortes y golpes en las manos.

Cortes y golpes en los pies.

Golpes en la cabeza.

Pinchazos.

Caídas de objetos a distinto nivel.

Caída de objetos en manipulación.

Contactos eléctricos directos.

Contactos eléctricos indirectos.

Normas de seguridad

Para evitar los riesgos expuestos se deberán tomar una serie de medidas

preventivas:

Las maniobras de la maquinaria y los camiones deberán ser

dirigidas y señalizadas por operarios desde fuera de las

máquinas y camiones.

Se prohibirá la presencia de operarios en las proximidades de las

zonas donde se realicen las operaciones de carga y descarga.

Se prohibirá la presencia de operarios en el radio de maniobra de

la maquinaria.

En caso de realizar zanjas manualmente o en tareas de refino la

distancia mínima entre los trabajadores será de 1 metro.

Se verificará y realizará un mantenimiento frecuente de la

maquinaria y los camiones que se utilicen.

Se verificará y realizará un mantenimiento frecuente de la

herramienta eléctrica auxiliar.


60

Las herramientas manuales se transportarán enganchadas con

un mosquetón para que no se caigan.

Se prohibirá a los operarios permanecer debajo del radio de

acción de la grúa cuando ésta eleve hormigón o ferralla.

Salvo en caso de trabajos concretos de replanteo se cerrará al

tránsito de trabajadores todo el perímetro de la excavación.

En caso de que sea necesaria la circulación de personas en el

perímetro de la excavación, se protegerá esta zona mediante

barandillas.

Permanecerán siempre cerrados herméticamente los recipientes

de contenidos tóxicos o inflamables.

No se deberá apilar materiales en zonas paso o tránsito.

Se retirarán inmediatamente los materiales que puedan impedir

el paso.

Se elegirán y utilizarán las escaleras portátiles adecuadas.

Cuando los pozos y zanjas superen los 1,30 metros de

profundidad deberán protegerse con barandilla perimetral y

entibaciones.

En caso de que las zanjas de cimentación corten la cota de

trabajo, se adecuarán pasarelas sobre ellas de al menos 0,60

metros de anchura y si la altura de la zanja a salvar es mayor de

1 metro estas pasarelas deberán ir provistas de barandillas.

Utilización de los equipos de protección individual necesarios:

Casco de seguridad homologado.

Guantes de cuero para manejo de la ferralla.

Mono de trabajo.

Calzado de seguridad.

Botas de agua.

Trajes de agua.

6.1.14. Estructuras de hormigón

Antes de proceder a la colada o vertido de hormigón se deberá comprobar:

Que las armaduras de hierro se corresponden al proyecto.

Que se respetaron las normas de superposición, uniones,

distancias a las superficies y entre los hierros, etcétera.

Que los hierros estén suficientemente unidos, de manera que no

se muevan durante la colada.

Que la solidez y dimensiones de los encofrados son adecuadas.

Que se han retirado del interior del encofrado trozos de madera,

papel y otros materiales que pueda haber.

Se han mojado los materiales y en caso necesario los

encofrados.

Ejecución

a) Coladas verticales.

Este tipo de colada o vertido se realiza directamente desde un caldero

colgado de un gancho. Se divide la descarga de la masa en varios vertidos

formando varios estratos, cada uno de los cuales se apisona.

Para realizar este trabajo es necesario que se instalen plataformas estables,

ya que con escaleras no se puede realizar este trabajo en condiciones

seguras.


61

Estas plataformas suelen consistir en castilletes o torretas de hormigonado,

de base cuadrada o rectangular, con las siguientes características:

Estarán provistas de barandillas perimetrales con 0,90 m de

altura, rodapié y barra o listón intermedio. En ningún caso se

utilizarán las barandillas para alcanzar mayores alturas.

Dispondrán de escaleras que garanticen el acceso seguro.

b) Coladas horizontales.

En los vertidos horizontales, para vigas y techos, la colada se efectúa,

generalmente en condiciones de mayor seguridad.

En cualquier caso se deberán mantener las protecciones de andamios y

encofrados, para evitar los riesgos de caída desde la altura de la colada.

Durante este tipo de actividad es recomendable permanecer alejado de la

colada ya que con frecuencia se eliminan protecciones de seguridad durante

la colada o los empujes en los parapetos son excesivos.

Como medida de seguridad específica para los operarios que reciben los

calderos de hormigón estará la utilización de botas o calzado de goma, ya

que los aparatos de los que reciben los calderos se accionan eléctricamente

y estos operarios frecuentemente apoyan los pies en el hormigón húmedo.

c) Apisonado y vibrado.

El apisonado es necesario para conseguir que las coladas sean compactas

(con hierro envuelto y protegido contra la oxidación).

Para conseguir coladas compactas:

Se colocará el hormigón de la obra en capas de no más de 15

cm.

Se batirá el hormigón con pistones más o menos finos (según los

hierros se encuentren más o menos unidos).

Se continuará el batido hasta el reflujo del agua.

Para la vibración se emplearán aparatos adecuados, provistos de accesorios

para la inversión o el apoyo de los hierros o del encofrado de vigas y

pilastras.

Dado que el cemento, la arena y la piedra se separan en distintas capas, la

vibración no deberá ser muy prolongada.

Los riesgos derivados del uso de vibradores eléctricos para los operarios que

los utilizan se prevendrán mediante:

Aislamientos suplementarios.

Interruptores incorporados.

Conductores a tierra.

d) Fraguado y curado.

En general, y salvo que se trate de cementos y procedimientos especiales,

no se deberá hacer la colada en condiciones de bajas temperaturas, pues el

agua al transformarse en hielo aumenta de volumen y esto impide el

endurecimiento o fraguado del hormigón.

También de las altas temperaturas y de las pérdidas rápidas de agua

deberán protegerse las coladas.

Se utilizará un riego suficiente (entre ocho y catorce días) hasta que el

hormigón cure suficientemente, según las estaciones del año y la calidad del

cemento que se utilice.


62

Se deberá prohibir o al menos limitar el paso de personas y de vehículos y

maquinaria, así como la carga de la construcción y la puesta en ejercicio de

la misma, hasta que el hormigón no esté curado.

En los trabajos de vertido de hormigón se utilizará principalmente la grúa y la

bomba de hormigonado.

La bomba de hormigonado puede ser eléctrica, de gasolina o diesel. Se

caracteriza por estar provista de un tambor giratorio, que amasa y mezcla

los materiales.

Entre los medios auxiliares utilizados en los vertidos de hormigón

encontramos:

Tolva o cubilote de hormigonado: se trata de un recipiente

metálico de capacidad variable, con trampilla en la parte inferior

que se abre manualmente. Esta tolva se utiliza para transportar el

hormigón con la grúa, desde el camión hormigonera hasta la

planta de construcción.

Batea para el transporte de bovedillas, puntales, etc. En el

transporte de materiales con batea se asegurará que las cargas

estén bien sujetas y nunca se pasarán las cargas por encima de

las personas.

Las bateas contarán con su entorno protegido y uno de los

laterales puede ser practicable.

Se dispondrá de eslingas y ganchos en perfecto estado.

Tuberías.

Carretillas.

Herramientas manuales.

Hormigonado de cimientos

En el hormigonado de cimientos se adoptarán las siguientes medidas

preventivas:

Se revisarán previamente y antes de comenzar los trabajos el

estado de los taludes y de los encofrados anteriores.

Para facilitar el paso, la circulación y los movimientos del personal

que ayuda a realizar el vertido se dispondrán de pasarelas o

pasos móviles o portátiles seguros.

Se dispondrá de un operario que señalice a los conductores de

los vehículos que se acerquen a las zanjas, zapatas, etc., para

descargar el hormigón.

Se dispondrá de topes al final del recorrido para los vehículos que

se acerquen a las zanjas.

El vibrado del hormigón se realizará desde fuera de la zona de

hormigonado.

En caso de que la medida anterior no fuera posible se

establecerán plataformas de apoyo, colocadas

perpendicularmente al eje de la zanja o zapata.

Hormigonado de muros

En el hormigonado de muros se adoptarán las siguientes medidas

preventivas:

Antes de comenzar los trabajos se revisarán:

Los taludes existentes y en caso de ser necesario se reforzarán y

sanearán.


63

Los encofrados existentes, se preverán los derrames de

hormigón y «reventones».

Con anterioridad al hormigonado se prepararán las plataformas

de trabajo de coronación del muro, desde las que efectuarán los

vertidos y posteriormente los vibrados.

Para evitar sobrecargas se hormigonará de la siguiente forma:

Por tongadas regulares.

De manera uniforme.

Para acceder al trasdós del muro se utilizarán escaleras de

mano.

El trabajador quedará sujeto por algún elemento de seguridad y

además estará vigilado por otro trabajador (también sujeto). En

caso de derrumbe debe encontrarse señalizada la posición del

trabajador afectado, de manera que se faciliten las labores de

rescate.

Se dispondrán topes al final de los recorridos de los camiones

que se acerquen para realizar el vertido.

Se encargará a un operario la tarea de señalizar al maquinista,

desde el exterior del vehículo, el principio y fin de las maniobras.

Hormigonado de pilares y vigas

En el hormigonado de pilares y vigas se adoptarán las siguientes medidas

preventivas:

Antes de iniciar las actividades:

Se revisará el estado de los encofrados, para evitar que se

suelten tablones, derrames, reventones, etcétera.

Se asegurará el correcto montaje y ubicación de las redes de

protección.

Las operaciones de hormigonado se interrumpirán

inmediatamente ante cualquier fallo detectado en los encofrados.

Se prohibirá expresamente y se dispondrán de los medios

necesarios para evitar que los operarios trepen o utilicen

encofrados y/o pilares para acceder a las zonas de trabajo.

Las plataformas de trabajo para el hormigonado y vibrado de

pilares contarán con:

- Escaleras de acceso.

- Barandillas en su perímetro.

- Dimensiones suficientes para realizar el trabajo sin

necesidad de utilizar otros medios complementarios.

- Estabilidad y dimensiones necesarias para evitar que los

operarios puedan abandonar la plataforma o adopten

posturas inadecuadas.

- Como medios auxiliares para el hormigonado de vigas se

utilizarán:

- Andamios modulares.

- Torretas o castilletes perfectamente nivelados y

arriostrados.

- Plataforma que permitan realizar el vertido y vibrado de

forma segura.


64

Vertidos de hormigón por canaleta

En los vertidos por canaletas se adoptarán las siguientes medidas

preventivas:

Se protegerá el tajo de guía de la canaleta mediante barandillas

sólidas en el frente de la excavación.

Para evitar el desplazamiento de las canaletas se sujetarán

firmemente las mismas antes del vertido de hormigón.

Se dispondrán topes al final de los recorridos de los camiones

hormigonera que se acerquen para realizar el vertido.

Se recomienda no acercar las ruedas de los camiones

hormigonera a menos de dos metros del borde de la excavación.

Se encargará a un operario la tarea de señalizar al maquinista,

desde el exterior del vehículo, el principio y fin de las maniobras.

Se prohibirá expresamente y tomarán las medidas necesarias

para evitar:

Que los operarios se sitúen detrás de los vehículos en las

maniobras de marcha atrás.

Que los operarios se sitúen en la zona de hormigonado mientras

el camión no se encuentre en posición de vertido.

Se identificarán y respetarán las cargas máximas admisibles por

la grúa.

Vertido de hormigón por cubo

a) Los riesgos específicos en los trabajos de vertidos de hormigón por

cubo o cangilón son:

Caída de personas al mismo nivel.

Caída de personas a distinto nivel (vacío).

Caída de objetos.

Rotura, hundimiento, reventón o caída de los encofrados.

Desprendimientos.

Atrapamientos con el cierre de la tolva.

Aplastamientos y golpes por alcance de la tolva.

Golpes, aplastamientos y demás riesgos derivados de los

movimientos basculares del canal de vertido del camión

hormigonera.

Atropello por maquinaria, camión hormigonera, bomba de

hormigonado, etcétera.

Golpes por la manguera de hormigonado.

Contaminación acústica (pérdida de audición).

Exposición a vibraciones (lesiones osteoarticulares).

Cortes y lesiones en las manos.

Cortes y lesiones en los pies.

Pisadas sobre objetos punzantes.

Sobreesfuerzos.


Proyección de fragmentos y/o partículas (hormigón) en los ojos.

Dermatosis por contacto con el hormigón.

Riesgos derivados de condiciones meteorológicas adversas

(lluvia, hielo, viento, etcétera).

Riesgos derivados de trabajos en lugares húmedos o mojados.


65

Contactos eléctricos directos por contactos con líneas eléctricas o

partes activas en tensión.

Contactos eléctricos indirectos con masas de maquinaria

eléctrica.

Riesgos derivados del uso de torretas de hormigonado,

andamios y demás medios auxiliares.

Riesgos derivados del uso de escaleras de mano.

Riesgos derivados del tránsito de operarios por las zonas de

acceso a la obra.


circulación hasta el lugar de trabajo.

b) En los vertidos por cubo o cangilón se adoptarán las siguientes

medidas preventivas:

Se asegurará que los cubilotes posean un cierre perfecto para

que no se desparrame el hormigón.

Se establecerán las medidas necesarias para evitar golpes con el

cubo en castilletes, encofrados, entibaciones, etcétera.

Para evitar golpes y desequilibrios a las personas los cubilotes se

guiarán mediante cuerdas.

Nunca se volcará el cubo.

Para efectuar el vertido se accionará la palanca y los operarios

portarán guantes impermeables para realizar esta actividad.

La carga se transportará con el cubo elevado y no se descenderá

hasta alcanzar el punto de vertido para realizar la descarga.

En el punto de vertido el cubilote descenderá verticalmente para

evitar golpes contra los operarios.

Se evitará toda arrancada o parada brusca.

Los cubilotes suspendidos por la grúa estarán sujetos con

ganchos con pestillo de seguridad.

Se identificarán y respetarán las cargas máximas admisibles por

la grúa.

En caso de que el vertido se realice con carretillas, se asegurará

que la superficie esté libre de obstáculos.

Se señalizará mediante traza horizontal de pintura amarilla el nivel

de llenado equivalente al peso máximo admitido en el cubo.

Se señalizará mediante trazas en el suelo o cuerdas banderoles

las zonas batidas por el cubo.

El vertido de hormigón y el vibrado se realizará:

Desde una torreta de hormigonado en el caso de los pilares.

Desde andamios construidos al efecto desde el propio forjado en

construcción sobre pasos dispuestos convenientemente para

facilitar el acceso a las vigas.

Vertido de hormigón por bomba

a) Los riesgos específicos en los trabajos de vertidos de hormigón con

bomba son:


Caída de personas a distinto nivel (vacío).

Caída de objetos.

Rotura, hundimiento, reventón o caída de los encofrados.

Desprendimientos.


66

Atrapamientos con el cierre de la tolva.

Aplastamientos y golpes por alcance de la tolva.

Golpes, aplastamientos y demás riesgos derivados de los

movimientos basculares del canal de vertido del camión

hormigonera.

Atropello por maquinaria, camión hormigonera, bomba de

hormigonado, etcétera.

Golpes por la manguera de hormigonado.


Exposición a vibraciones (lesiones osteoarticulares).

Cortes y lesiones en las manos.

Cortes y lesiones en los pies.


Sobreesfuerzos.


Proyección de fragmentos y/o partículas (hormigón) en los ojos.

Dermatosis por contacto con el hormigón.

Riesgos derivados de condiciones meteorológicas adversas

(lluvia, hielo, viento, etcétera).

Riesgos derivados de trabajos en lugares húmedos o mojados.

Contactos eléctricos directos por contactos con líneas eléctricas o

partes activas en tensión.

Contactos eléctricos indirectos con masas de maquinaria

eléctrica.

Riesgos derivados del uso de torretas de hormigonado,

andamios y demás medios auxiliares.

Riesgos derivados del uso de escaleras de mano.


acceso a la obra.


circulación hasta el lugar de trabajo.

b) En los vertidos por bombeo se adoptarán las siguientes medidas

preventivas:

El equipo de operarios encargado del manejo de la bomba

deberá estar especializado y capacitado para la realización de

esta tarea.

Se dispondrán zonas de paso sobre el forjado.

Se dispondrán los medios auxiliares adecuados.

Para evitar atoramientos o tapones internos de hormigón:

Se engrasarán las tuberías (preparando el conducto

adecuadamente enviando masas de mortero de dosificación)

antes de comenzar el bombeo de hormigón.

No se utilizarán codos de radio reducido en las mangueras.

En caso de producirse tapones o atoramientos de hormigón se

colocarán una redecilla de protección en la manguera.

Antes de introducir la pelota de limpieza, se deberá colocar la

redecilla de recogida de la pelota de limpieza a la salida de la

manguera tras el recorrido total del circuito.

Si la bola para destaponar se detuviera, se seguirán los pasos:

Se paralizará la máquina.

Se reducirá la presión a cero.


67

Se desmontará posteriormente la tubería.

La tubería de la bomba de hormigonado se deberá apoyar sobre

caballetes.

Se arriostrarán las partes de la tubería de la bomba susceptibles

de movimientos.

Para controlar la manguera se manejará por al menos dos

operarios para evitar golpes en la misma.

Se lavarán y limpiarán el interior de las tuberías de impulsión del

hormigón una vez concluido el bombeo.

Estructuras de hormigón

Destacamos dos tipos de estructura de hormigón:

Estructuras de hormigón con vigueta «in situ»: aquellas

estructuras compuestas de hormigón armado, que se

caracterizan por:

Forjados unidireccionales formados con vigueta «in situ» y

bovedilla, con capa de compresión.

Losas de escalera ejecutadas a la par del resto de la estructura.

La estructura será encofrada con entablerado total sobre

sopandas y puntales metálicos.

Los postes serán encofrados con moldes metálicos.

Estructuras de hormigón con vigueta prefabricada: aquellas

estructuras de hormigón armado, que se caracterizan por:

Forjados unidireccionales formados con vigueta prefabricada,

bovedilla y capa de compresión.

Losas de escalera ejecutadas a la par del resto de la estructura.

Se realiza el encofrado en las jácenas sobre sopandas y puntales

metálicos.

Las viguetas se apuntalan con una o dos hileras de sopandas

con puntales metálicos según su luz.

Los riesgos relativos a las estructuras de hormigón

Son los siguientes:


Caída de personas a distinto nivel.

Caída de materiales por desplome, derrumbamiento, transporte,

etcétera.

Caída de materiales por acopio de materiales al borde de la

excavación.

Caída de materiales por deslizamiento de tierras, fallo en las

entibaciones o apuntalamientos defectuosos.

Caída de objetos en manipulación.

Caída de objetos desprendidos por defectuosa carga de la grúa,

rotura de cables de maquinaria de transporte aéreo de

materiales.

Golpes y choques contra objetos inmóviles (apilamientos).

Golpes y choques contra objetos móviles (transporte de cargas).

Golpes por objetos o herramientas.


Cortes.

Atrapamientos por o entre maquinaria.


68

Atrapamientos por o entre objetos por hundimiento o caída de

encofrados o por cierre de la tolva de hormigonado.

Proyección de fragmentos o partículas en tareas de corte de

materiales o vertido de hormigón.

Contactos eléctricos directos por líneas eléctricas o partes

activas.

Contactos eléctricos indirectos por masas de maquinaria

eléctrica.


Vibraciones.

Sobreesfuerzos.


Medidas preventivas frente a los riesgos que se pueden presentar en

estructuras de hormigón

Destacamos:

A. Vías de circulación.

Se calcularán, situarán, acondicionarán y prepararán las vías de

circulación, escaleras, escalas fijas, muelles o rampas de carga

de forma que:

Se puedan utilizar fácilmente.

Se puedan utilizar de forma segura en función del uso al que

sean destinados.

Los trabajadores que operen en las proximidades no corran

riesgo alguno.

Se adecuen al número de personas que hayan de utilizarlas.

Se adecuen a la actividad a la que vayan a ser destinadas.

Las vías de circulación destinadas a vehículos:

Se situarán a distancia suficiente de puertas, portones, pasos de

peatones, corredores y escaleras.

Se preverá la distancia de seguridad suficiente o los medios de

protección adecuados para las personas que puedan estar

presentes en el recinto.

Se señalizarán claramente.

Se realizará un control y mantenimiento periódico y frecuente de

las mismas.

Se contará con un operario que guíe las maniobras de la

maquinaria cuando el conductor de la misma no cuente con

suficiente visibilidad.

B. Protecciones colectivas e individuales.

Se utilizarán los cinturones de seguridad tipo arnés con anclaje u

otros medios de protección equivalente.

Se verificará previamente a su uso, y posteriormente de forma

periódica, la estabilidad y solidez de los elementos de soporte.

Se verificará previamente a su uso, y posteriormente de forma

periódica, el buen estado de los medios de protección.

Se realizarán nuevamente estas verificaciones cada vez que las

condiciones de seguridad puedan resultar afectadas por una

modificación, período de no utilización o cualquier otra

circunstancia.

Nunca se apoyarán o subirán los operarios en las viguetas sin

estar apuntaladas, y en todo caso se colocarán tablones que

servirán de plataformas.


69

En la colocación de bovedillas se seguirán las siguientes

medidas:

Se colocarán siempre de fuera hacia dentro.

Se evitará trabajar de espaldas al vacío.

Se colocarán por series de nervios abarcando el mayor ancho

posible.

Se colocarán tablones para evitar superficies seguras.

Nunca se pisará sobre las bovedillas, bloques, ferralla, etcétera.

Las superficies de trabajo (plataformas, andamios y pasarelas)

así como los desniveles, huecos y aberturas existentes en los

pisos de las obras, que supongan riesgo de caída a más de 2

metros de altura, se protegerán con barandilla u otro sistema de

protección colectiva de seguridad equivalente.

Siempre que sea posible el acceso a las plantas se realizará por

una sola escalera, quedando las demás clausuradas.

En las plantas donde no se vaya a trabajar se impedirá el paso

desde las escaleras.

Las escaleras de mano llevarán topes antideslizantes y se

sujetarán por la parte superior para evitas desplazamientos.

Las barandillas cumplirán los siguientes requisitos:

Tendrán una altura mínima de 90 cm.

Serán de material resistente.

Dispondrán de reborde de protección.

Dispondrán de pasamanos.

Contarán con listón intermedio que impida el paso o

deslizamiento de los trabajadores.

Contarán con rodapié.

La sujeción de las barandillas puede ser de tres tipos:

Sujetas a los pilares.

Sujetas con guardacuerpos fijados sobre el canto del forjado.

Sujetas con guardacuerpos hincados en el propio forjado.

El rodapié de la barandilla debe:

Ser de 15 cm de alto.

Ajustarse perfectamente sobre el forjado para impedir que los

materiales puedan deslizarse por debajo.

Las pasarelas para salvar zanjas deberán:

Tener una anchura de al menos 60 cm.

En caso necesario dispondrán de barandillas (aproximadamente

de 2 m de altura).

Se utilizarán medidas de protección colectivas que se colocarán

normalmente sobre el primer forjado que impidan las caídas de

objetos o materiales de distintos niveles:

Redes de protección.

Marquesinas.

Viseras.

Mallazo, suficientemente tupido (que no permitan introducir el pie

entre las celdillas).

En la colocación de redes de seguridad se seguirán las

siguientes medidas:

Se comenzará por el techo hasta llegar a la planta baja.


70

Las redes de malla tipo horca se colocarán cubriendo una planta

a lo largo de todo el perímetro de la fachada.

Los mástiles se sujetarán en horquillas de acero empotradas en

el forjado.

Las redes se atarán a alambres empotrados en el hormigón y

atados a las cadenas perimetrales.

Cada red irá unida a las inmediatas mediante grapas o cuerdas.

Se limpiarán periódicamente las redes de objetos caídos o

depositados en las mismas.

C. Transporte de materiales.

Los materiales transportados por la grúa deberán llevar las

sujeciones necesarias para evitar su caída durante el transporte.

Se prohibirá a los operarios la permanencia en las zonas de

barrido de cargas y en lugares sobre los que se encuentren

cargas suspendidas.

Se evitará el transporte de materiales por encima de las zonas en

las que se encuentren los trabajadores.

Se vigilará periódica y frecuentemente el eslingado de las cargas

(levantamiento por medio de cuerdas o cables con ganchos).

Para evitar la caída de materiales, se protegerá con plinto el

contorno de las bateas.

D.Orden y limpieza.

Se mantendrán en toda la obra las debidas condiciones de orden

y limpieza.

Una vez terminados los trabajos se retirarán los materiales y

herramientas que puedan desprenderse.

Los acopios de material y los equipos de trabajo se colocarán y

apilarán, con las debidas sujeciones para evitar su desplome,

caída o vuelco y en las zonas destinadas al efecto.

Las zonas de paso permanecerán despejadas y libres de

obstáculos.

En la medida de lo posible el suelo deberá ser llano y sin

irregularidades.

Se dispondrá de medios de acceso seguros.

Antes de proceder al hormigonado del forjado se establecerán,

con tablones o tableros, pasillos de trabajo para no pisar la

ferralla ni el hormigón colocado.

Una vez hormigonada la planta se apilarán los materiales

correctamente.

Se eliminarán objetos punzantes, remaches y puntas de la obra y

se mantendrá ésta en las debidas condiciones de limpieza.

En caso necesario se crearán pasos cubiertos o se impedirá el

paso de personas a zonas peligrosas.

E. Maquinaria.

La maquinaria se utilizará para las condiciones y las actividades

indicadas por el fabricante.

Los elementos móviles de transmisión de las máquinas deberán

contar con las protecciones (carcasas) adecuadas para evitar

atrapamientos.

Las partes cortantes de las máquinas (sierra de disco) contará

con carcasa protectora rígida y resistente.


71

Se revisarán las máquinas periódicamente, sustituyendo los

elementos en mal estado.

Se vigilará que los operarios no eliminen las protecciones de la

maquinaria.

La maquinaria se mantendrá fuera de las zonas de paso o

circulación y se ubicará en lugares destinados al efecto.

Se dispondrán de las protecciones o dispositivos adecuados que

limiten la generación y propagación de ruido, vibraciones y

radiaciones de los equipos de trabajo.

Las sierras eléctricas incluirán dispositivos de protección contra

proyección de partículas.

Se controlará el funcionamiento y realizará mantenimiento

frecuente de las máquinas que produzcan ruido y vibraciones.

F. Herramientas manuales.

Las herramientas manuales utilizadas en esta fase de la obra

reunirán las siguientes características:

Estarán construidas con materiales resistentes.

La unión entre los elementos que constituyen las herramientas

deberá ser firme, para evitar roturas o proyecciones de los

mismos.

Los mangos y empuñaduras contarán con las dimensiones

adecuadas.

Se evitarán las herramientas con bordes agudos y superficies

resbaladizas.

Las herramientas eléctricas manuales deberán estar dotadas de

mango aislante.

Contarán con el tamaño y características adecuadas a las tareas

a realizar.

Se colocarán, almacenarán y transportarán de forma que no

impliquen riesgos para la seguridad de los trabajadores.

Para el transporte de herramientas se dispondrá de cinturón

porta-herramientas.

Se revisarán periódicamente, desechando las que no cumplan

las condiciones de seguridad.

G. Iluminación.

En cuanto a la iluminación de los locales, vías de circulación,

etcétera:

Dispondrán en la medida de lo posible de luz natural.

Durante la noche o cuando no sea suficiente la luz natural

contarán con iluminación artificial suficiente y adecuada.

Se utilizarán puntos de iluminación portátiles con protección

antichoques.

El color de la iluminación artificial no alterará ni influirá en la

percepción de las señales o paneles de señalización.

La instalación de la iluminación no deberá suponer riesgos

añadidos para los operarios.

Se contará con iluminación de seguridad de intensidad suficiente

en los casos en que un fallo de la iluminación artificial suponga

riesgos.

H. Electricidad.

Se comprobarán y localizarán las líneas eléctricas, su proximidad

a la obra y sus posibles interferencias en las zonas de barrido de

las grúas.


72

Se establecerán y respetarán las distancias mínimas de

seguridad respecto de los tendidos eléctricos próximos a la obra.

La maquinaria eléctrica contará con toma a tierra.

Se revisarán frecuentemente la maquinaria eléctrica,

especialmente cuando ésta cambie de posición.

Se verificarán periódicamente las protecciones de los cables de

alimentación eléctrica de las máquinas eléctricas.

La puesta en marcha y parada de la maquinaria eléctrica se

efectuará pulsando el interruptor.

La conexión a la red de la maquinaria eléctrica se realizará con

clavijas, nunca directamente a los conectores.

Se desconectará la máquina de la red una vez finalizados los

trabajos.

Nunca se utilizarán máquinas o herramientas eléctricas con las

manos o los pies húmedos o mojados.

Sobreesfuerzos y posturas inadecuadas.

Siempre que sea posible las cargas se manipularán con medios

mecánicos.

En función de las condiciones físicas de cada trabajador se

establecerán el peso, volumen y recorrido de las cargas que se

vayan a manejar.

Se cumplirán las disposiciones mínimas de seguridad y salud

que el Real Decreto 487/1997, de 14 de abril, relativas a la

manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en

particular dorsolumbares para la salud de los trabajadores.

Aberturas y huecos

En los edificios en construcción aparecen varios puntos abiertos (aberturas y

huecos) que se hacen necesarios para la posterior colocación de elementos

definitivos de la construcción. Entre estos huecos y aberturas destacamos:

Paredes (huecos).

Techos (aberturas).

Escaleras (huecos).

Huecos de ascensor.

Límites exteriores de los forjados (aberturas).

Huecos en el suelo.

Huecos en paredes

Se incluyen los huecos en paredes que se van dejando después de la

ejecución de los muros de cerramiento, para la colocación de puertas,

balconeras, ventanales, montacargas, etcétera.

La importancia del tratamiento específico de estos huecos es el riesgo que

conllevan de caída de los trabajadores al exterior.

En el momento en que se concluya la ejecución de estos huecos deberán

protegerse principalmente mediante:

En balcones, descansillos, ventanas, y en general cualquier

hueco en los muros que dan al vacío o a huecos que tengan una

profundidad superior a 0,50 m se colocarán barandillas rígidas de

al menos 90 cm de altura amarradas a soportes sujetos a

forjados, puntales, etcétera.


73

Se colocarán barandillas u otros medios de igual protección en

los huecos hacia el vacío entre las pilastras de hormigón armado

o metálicas en las estructuras de los edificios en construcción.

Se utilizarán andamios de borriquetas protegidos con barandillas,

si se trabaja al borde de una abertura y la construcción del

tabique supere la altura del pecho del operario.

Barandillas abatibles en los casos en que la finalidad de los

huecos sea el acceso del material a las diferentes plantas. Esta

barandilla abatible permanecerá bajada cuando la plataforma no

se encuentre en la planta de descarga del material.

Mallazos metálicos sujetos al paramento.

Tabicado provisional sujeto con mortero de yeso.

Aberturas en techos

Estas aberturas son las que generalmente se destinan a chimeneas,

ascensores, etcétera.

Se deberán proteger en el momento mismo de su creación debido a la

gravedad de las consecuencias de una caída fortuita.

Entre las diferentes medidas a adoptar para la protección de estas aberturas

encontramos:

Utilización de mallazo metálico que no debe exceder de 10 x 10

cm y con diámetro de varilla inferior a 4 mm. Esta protección

puede encontrarse ya dispuesta desde su realización en el

forjado.

Para las aberturas más pequeñas se podrán utilizar tableros:

De suficiente resistencia, nunca inferior a la de los tableros de los

andamios.

Colocados de forma que no se desplacen y permanezcan

siempre en la posición requerida, para lo que se podrán utilizar

listones clavados en la cara inferior de las tablas a la altura de los

bordes de la abertura, u otros sistemas de fijación similares.

Colocados de manera que no sobresalgan de la abertura, con

una longitud suficiente para garantizar su apoyo.

Sobre los que se evitará colocar hierros, objetos, herramientas o

materiales.

Se utilizarán barandillas sólidas fijadas sobre puntales o soportes

sujetos al forjado, para aberturas de tamaño mediano.

Se utilizarán barandillas de al menos 1 metro de altura y rodapié

de al menos 0,20 metros para las grandes aberturas.

Se utilizará barandilla móvil al menos a un lado de la abertura si

la finalidad transitoria de la misma es el paso de materiales. Esta

parte móvil de la barandilla no se debe poder retirar

completamente de forma que se abra solamente el tiempo

necesario y reduciendo así el tiempo de exposición al riesgo de

caída y los riesgos de choques y/o golpes con o contra las

cargas.

Huecos de escaleras

Para proteger completamente a los operarios del riesgo de caída por los

huecos de escaleras se tomarán las medidas de:

Cerrar toda la caja de la escalera a la mayor brevedad posible.


74

Ejecutar el peldañeado definitivo, provisional de fábrica o

peldañeado portátil.

Colocación de barandillas y rodapiés de protección en los lados

abiertos.

Deberán utilizarse medidas de protección colectiva:

En los casos en los que no sea posible el cerramiento total de la

caja de la escalera.

En los casos en los que aunque se haya concluido el

cerramiento, se hayan dejado huecos para las ventanas de los

descansillos y esos huecos sean de más de 30 cm de anchura y

el antepecho del mismo se encuentre a menos de 90 cm de

altura sobre la losa.

Las medidas de protección colectivas utilizadas consistirán en barandillas:

Sólidas y rígidas,

Con barras de listones o enrejados que dejen el menor hueco

posible entre los elementos que la forman.

Que garanticen una resistencia de al menos 150 kg/metro lineal.

En caso de que la caja de la escalera quede cerrada en su totalidad y quiera

utilizarse como medio de acceso de los operarios a los lugares de trabajo se

deberá proveer a la misma del peldañeado, ya sea éste definitivo o

provisional.

Las escaleras de las edificaciones deberán cumplir los siguientes requisitos:

La distancia vertical o altura máxima entre dos descansillos

consecutivos no deberá ser superior a los 3,70 m.

La anchura mínima de los descansillos en dirección a la escalera

no deberá ser menor de 1,12 m.

El espacio libre vertical desde los peldaños no será inferior de

2,20 m.

La anchura de la escalera tendrá un mínimo de 90 cm.

La inclinación de la escalera con respecto a la vertical estará

entre 20o y 45º.

Cuando la inclinación de la escalera sea mayor de 45º se

instalarán escalas fijas.

Cuando la inclinación de la escalera sea menor de 45º se

instalarán rampas adecuadas.

Los escalones, incluidos los salientes, tendrán como mínimo 23

cm de huella.

La contrahuella de los escalones estará comprendida entre 13 y

20 cm.

En ningún tramo de la escalera podrán existir escalones con

anchura o altura diferente.

Los lados libres de las escaleras deberán ir protegidos por

barandillas y rodapiés.

Se protegerán con barandillas de 90 cm de altura mínima

(formadas por pasamanos, rodapiés y listón intermedio) y

resistencia mínima de 150 kg/metro lineal, los lados de las

escaleras que cuenten con cuatro o más peldaños.

Límites exteriores de los forjados

En ocasiones en las obras de construcción encontramos perímetros de los

forjados de diferentes plantas total o parcialmente desprotegidos. Cuando

nos encontremos con esta situación deberemos:


75

Colocar barandillas (sobre sargentos, puntales, etc.) sólidas y

rígidas de al menos 90 cm de altura, pasamanos, listón

intermedio y rodapiés, que garanticen una resistencia mínima de

150 kg/metro lineal.

En caso de proteger únicamente la planta en la que se realicen

los trabajos se clausurará el acceso al resto de las plantas. Esta

clausura será fija e infranqueable y señalizando la prohibición de

paso.

Huecos en el suelo

Los huecos en el suelo suelen ser de pequeñas dimensiones, huecos que

existen en el forjado o que se van formando durante la ejecución de los

trabajos.

Los pequeños huecos que se van formando a medida que avanza la obra

permiten el paso de bajantes, conducciones, ventilación, etc. y resultan

difícilmente identificables por los operarios.

En el caso de que los huecos se formarán durante la colocación del forjado,

se encontrarán protegidos mediante mallazos metálicos, que si bien impiden

la caída de los operarios no impiden heridas o cortes en las extremidades

inferiores debido al gran tamaño de la malla.

El mallazo empleado para proteger de los pequeños huecos deberá tener

las siguientes características:

No exceder los 10 x 10 cm de malla.

Contar con una resistencia mínima de 150 kg/m2.

En caso de que el hueco no cuente con la protección del mallazo

se procederá a:

Colocar tablones de madera perfectamente cuajados y

posicionados de forma que no permitan desplazamientos ni

deslizamientos que dejen el hueco al descubierto, esto se

consigue:

Clavando el tablero en el forjado.

Disponiendo de topes o anclajes adecuados.

En caso de que el mallazo existente sea de medio tamaño se

procederá a la colocación de barandillas rígidas y sólidas de al

menos 90 cm de altura, pasamanos, listón intermedio y rodapié.

En cualquier caso, debido a la dificultad para percibir estos

huecos pequeños, se deberá señalizar el riesgo.

6.1.15. Cubiertas inclinades

Riesgos más comunes

Caída de personas a distinto nivel.

Sobreesfuerzos.

Quemaduras (sellados, impermeabilizaciones en caliente).

Golpes o cortes por manejo de piezas cerámicas o de hormigón.


Caída de objetos a niveles inferiores.

Golpes o cortes por manejo de herramientas manuales.

Hundimiento de la superficie de apoyo.


76

Medidas preventivas

Para trabajos en cubiertas inclinadas se utilizarán medios de

protección colectiva como:

a) Andamiaje en todo el perímetro de la cubierta.

b) Barandillas de protección.

c) Redes de seguridad.

En trabajos que requieran de la utilización de material, será

obligatoria la presencia de rodapié de 15-20 cm.

Se prohíbe acumular material en el tejado fuera del estrictamente

necesario para la realización de los trabajos.

Para el acopio del material necesario, se utilizarán plataformas de

madera apoyadas sobre dos elementos resistentes (cerchas o

correas).

En caso de lluvia o vientos fuertes se interrumpirán los trabajos

dejando la zona de trabajo en condiciones seguras.

Todos los huecos existentes en la cubierta (ventanales,

tragaluces, etc.) se protegerán mediante barandillas rígidas o

elementos similares.

En caso de existir patios de luces, se protegerá su contorno

mediante barandillas o se instalarán redes de seguridad a nivel

del forjado del último piso, convenientemente sujetas a los

pilares.

Redes de seguridad

A. Anclaje de los trabajadores.

Como complemento de los medios colectivos se utilizarán, equipos de

protección personal compuestos por:

a) Ganchos de servicio.

b) Cable fiador.

c) Cuerdas de vida.

d) Arnés anticaídas con absorbedor.

Anclaje de los trabajadores II


77

Para realizar la fijación de los cables, se colocará una plataforma resistente

de unos 40 cm de anchura y con características antideslizantes.

La zona a asegurar cubre toda la superficie del tejado.

Se tenderá, unido a dos «puntos fuertes» instalados en las limatesas, un

cable de acero de seguridad en el que anclar el fiador del cinturón de

seguridad, durante la ejecución de las labores sobre los faldones de la

cubierta. La línea de vida permitirá al operario circular y trabajar sin ruptura

de seguridad.

El cable queda posicionado en la cumbrera. El operario está sujeto al cable

por un carro que no se puede colocar o sacar del cable más que por una

pieza entrada/salida situada frente al punto de acceso. El reglaje del cable se

lleva a cabo por un tensor emplomado.

En ciertos casos, es necesario añadir absorbedores de energía.

En el caso de cumbrera de doble pendiente:

Fijación en caso de cumbrera de doble pendiente

Soportes fijados sobre la viga de cumbrera o en la cima de las armaduras o

también sobre los dos perfiles longitudinales de cumbrera.

Sobre cumbrera con una pendiente:

Soportes fijados sobre la viga de cumbrera o en la cima de las armaduras.

Fijación en caso de cumbrera de una pendiente

B. Unión anticaída.

Cuerda + modulador.

La cuerda se une o bien al carro de la LINEA DE VIDA, o bien a la plaqueta

de anclaje mediante gancho autobloqueo Ø 20 mm.

El modulador colocado sobre la cuerda regula la distancia hasta el punto de

intervención.

En caso de caída, sirve de anticaída.


78

Anclaje de los trabajadores III

C. Prensión del cuerpo.

Con arnés de seguridad y cinturón de sujeción amovible.

D. Normas de seguridad en uso de andamios.

El riesgo de caída de altura se controlará manteniendo los andamios

metálicos apoyados de construcción del cerramiento. En la coronación de

los mismos, bajo cota de alero (o canalón), y sin dejar separación con la

fachada, se dispondrá una plataforma sólida (tablones de madera trabados

o de las piezas especiales metálicas para formar plataformas de trabajo en

andamios tubulares existentes en el mercado), recercado de una barandilla

sólida cuajada (tablestacado, tableros de TP reforzados), que sobrepasen en

1 m la cota del límite del alero.

El riesgo de caída de altura se controlará construyendo, la plataforma

descrita en la medida preventiva anterior, sobre tablones volados

contrapesados y alojados en mechinales de la fachada.

No dejará huecos libres entre la fachada y la plataforma de trabajo.

La comunicación y circulaciones necesarias sobre la cubierta inclinada se

resolverá mediante pasarelas emplintadas inferiormente, de tal forma que

absorbiendo la pendiente queden horizontales.

Los rollos de tela asfáltica se repartirán uniformemente, evitando

sobrecargas, calzados para evitar que rueden y ordenados por

zonas de trabajo.

Los faldones se mantendrán libres de objetos que puedan

dificultar los trabajos o los desplazamientos seguros.

Se tenderán redes horizontales bajo las correas sujetadas a los

pilares (o a las correas inferiores de las cerchas).

Para prevenir los riesgos por impericia se instruirá al personal

sobre los riesgos de los trabajos sobre este tipo de materiales.

Se habilitarán caminos de circulación formados por tableros

resistentes trabados entre sí (60 cm), instalados transversalmente

a las ondas.

Equipos de protección individual

Casco de polietileno (preferiblemente con barbuquejo).

Calzado de seguridad.

Botas de goma o PVC.

Guantes de cuero impermeabilizados.

Guantes de goma o de PVC.

Cinturones de seguridad (clases A o C).

Ropa de trabajo.

Trajes para tiempo lluvioso.

Además para la manipulación de betunes y asfaltos en caliente

se utilizarán:

Botas de cuero.

Polainas de cuero.


79

Mandiles de cuero.

Guantes de cuero impermeabilizados.

6.1.16. Instalación de calefacción, fontanería y sanitarios

Los tubos metálicos se unen mediante manguitos roscados o se sueldan con

soplete.

Los tubos plásticos se unen con uniones a presión o con pegamento. En

este último caso hay que usar guantes contra riesgos químicos y, en el caso

de adhesivos monocomponente con evaporación de su fracción volátil,

mascarilla filtrante para gases. El pegamento ha de usarse y almacenarse en

una zona bien ventilada y despejada de llamas o elementos a alta

temperatura, como fraguas, sopletes, hornos, fogatas, etcétera.

Marco legislativo de las instalaciones de calefacción

Identificación y delimitación:

En este apartado están incluidas las instalaciones de producción y

acumulación de agua caliente sanitaria y de acondicionamiento de locales

mediante las instalaciones de calefacción.

Reglamentación aplicable:

- Real Decreto 1751/1998, de 31 julio. Aprueba el Reglamento de

Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE) y sus Instrucciones

Técnicas Complementarias (ITE) y crea la Comisión Asesora para las

Instalaciones Térmicas de los Edificios (BOE núm. 186, de 5 agosto;

rect. BOE núm. 259, de 29 octubre [RCL 1998, 1991 y 2585]).

- Real Decreto 1618/1980, de 4 julio. Reglamento de instalaciones de

calefacción, climatización y agua caliente sanitaria (BOE núm. 188, de

6 agosto [RCL 1980, 1777]).

- Real Decreto 1751/1998, de 31 julio, por el que se aprueba el

Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE) y sus

Instrucciones Técnicas complementarias (ITE) y se crea la Comisión

asesora para las instalaciones Térmicas en los edificios (BOE núm.

186, de 5 agosto; rect. BOE núm. 259, de 29 octubre [RCL 1998,

1991]).

- Real Decreto 2946/1982, de 1 octubre. Modifica Reglamento de

instalaciones de calefacción, climatización y agua caliente sanitaria

(BOE núm. 272, de 12 noviembre [RCL 1982, 2998]).


80

Instalaciones de calefacción y agua caliente sanitaria

Instalaciones de calefacción y agua caliente sanitaria


81

ANEXO I:

(1) RITE. Artículo 7. Proyecto, ejecución y recepción de las instalaciones.

RITE. Artículo 10. Certificado de la instalación

ITE. 07.1.2. Instalaciones que no necesitan proyecto.

(2) Artículo 22 del Real Decreto 1618/1980 de 4 de julio.

Se excluyen de las exigencias de los artículos vigésimo y vigésimo primero

las instalaciones de producción de frío de potencia máxima absorbida igual o

inferior a 10 kW, y las de producción de calor de potencia máxima igual o

inferior a 6 kW.

(3) Artículo 21 del Real Decreto 1618/1980 de 4 de julio.

(4) Real Decreto 2946/1982, de 1 de octubre.

A las instalaciones cuya ejecución se haya iniciado con anterioridad al 13

noviembre 1981 les será exigible únicamente la Reglamentación vigente con

anterioridad a esta fecha que le fuese de aplicación, así como la IT.IC.26.

(5) IT-IC-26 Instalaciones existentes.

26.1 Obligatoriedad de adaptación.

b) Generadores de calor.

A estos efectos, en las instalaciones realizadas con anterioridad a la entrada

en vigor de estas instrucciones, los usuarios deberán entregar a las

empresas suministradoras de combustibles un certificado de entidad

autorizada por el Ministerio de Industria y Energía, en el que se especifique el

rendimiento del grupo generador instalado con el quemador que tiene la

instalación.

(6) ITE 08.1.2 Obligatoriedad del mantenimiento.

Toda instalación con potencia instalada superior a 100 kW térmicos queda

sujeta a lo especificado en la presente instrucción técnica.

Desde el momento en que se realiza la recepción provisional de la

instalación, el titular de ésta debe realizar las funciones de mantenimiento,

sin que éstas puedan ser sustituidas por la garantía de la empresa

instaladora.

El mantenimiento será efectuado por empresas mantenedoras o por

mantenedores debidamente autorizados por la correspondiente Comunidad

Autónoma.

Además, en el caso de instalaciones cuya potencia total instalada sea igual o

mayor que 5.000 kW en calor y/o 1.000 kW en frío, existirá un director

técnico de mantenimiento que debe poseer, como mínimo, el título de grado

medio de una especialidad competente.

Las instalaciones cuya potencia térmica instalada sea menor que 100 kW

deben ser mantenidas de acuerdo con las instrucciones del fabricante de los

equipos componentes.

ITE 08.1.3 Operaciones de mantenimiento.

Las comprobaciones que, como mínimo, deben realizarse y su periodicidad

son las indicadas en las tablas que siguen, donde se emplea esta

simbología:


82

(7) ITE 08.1.4 Registro de las operaciones de mantenimiento.

(8) ITE 08.2 Inspecciones.

(9) IT.IC-22 Mantenimiento.

22.2 Operaciones de mantenimiento.

En las instalaciones con generadores con un total de potencia nominal igual

o inferior a 100 kW, las operaciones anteriores se realizarán anualmente por

persona con carnet de mantenedor-reparador o por empresa de

mantenimiento, que emitirá el correspondiente certificado en el que se

especifiquen las operaciones realizadas.

Se tomarán las medidas y se realizarán las operaciones con las frecuencias

mínimas que se indican a continuación, para instalaciones con generadores

de un total de potencia nominal superior a 100 kW, deberán llevarse a cabo

mensualmente y quincenalmente para centrales con potencia superior a

1.000 kW.

En instalaciones con generadores con un total de potencia nominal superior

a 100 kW, las operaciones prescritas como obligatorias anteriormente, y

cuya realización deberá constar en el Libro de Mantenimiento, se realizarán

por persona con carnet de mantenedor-reparador que firmará el Libro de

Mantenimiento, o bien podrán realizarse por empresas de mantenimiento

con la que el titular de la instalación suscriba un contrato legal.

IT.IC-25 Instaladores y mantenedores

25.0 Generalidades.

Para realizar la actividad de mantenimiento y reparación, según se indica en

la Instrucción Técnica IC.22, será necesario que la entidad contratada posea

el documento de calificación empresarial de «Empresa de Mantenimiento y

Reparación», concedido por el Ministerio de Industria y Energía, adecuado a

la especialidad, nivel económico y exigencias técnicas de la instalación de

que se trate.


22.2 Operaciones de mantenimiento.

En las instalaciones con potencia total instalada igual o mayor de 5.000 kW

en calor y 1.000 kW en frío, existirá un director técnico de mantenimiento que

ostentará, como mínimo, título de grado medio de una especialidad

competente.


22.3 Libro de mantenimiento.

En todas aquellas salas de máquinas en que existan generadores con un

total de potencia nominal de 100 kW, se deberá disponer de un Libro de

Mantenimiento, en donde se reflejen los resultados de las operaciones y

medidas que reglamentariamente deban llevarse a cabo.



83

22.7 Inspección periódica.

Las instalaciones serán revisadas por personal facultativo de las

Delegaciones Provinciales del Ministerio de Industria y Energía, siempre que

por causas justificadas y en evitación de posibles peligros, las citadas

Delegaciones por sí mismas, por disposición gubernativa, por denuncia de

terceros o por resultados desfavorables apreciados en el Libro de

Mantenimiento, juzguen oportuna o necesaria esta revisión.

(13) IT.IC-23 Libro de Mantenimiento.

En el Libro de Mantenimiento deberán aparecer todas las modificaciones

realizadas en la instalación, así como las visitas de inspección realizadas por

el personal facultado por la Delegación Provincial del Ministerio de Industria y

Energía.


22.7 Inspecciones periódicas.

Que sus instalaciones sean reconocidas por la Delegación Provincial

correspondiente y que del resultado de esta inspección sea expedido el

oportuno dictamen.

ANEXO II:

(I) A pesar de no estar recogido por la Reglamentación, la posibilidad de

inspecciones es la misma que para las instalaciones nuevas.

Riesgos más comunes

Caídas a distinto nivel.

Cortes en las manos por objetos y herramientas.

Atrapamientos entre piezas pesadas.

Pisadas sobre objetos punzantes o materiales.

Quemaduras.

Sobreesfuerzos.

Caídas al mismo nivel.

Explosión (del soporte, botellas de gases licuados, bombonas).

Los inherentes al uso de la soldadura autógena.

Dermatitis por contacto con materiales.

Medidas preventivas

Iluminación:

La iluminación eléctrica mediante portátiles se efectuará

mediante «mecanismos estancos de seguridad» como mango

aislante y rejilla de protección de la bombilla.

La iluminación de los tajos de fontanería será de un mínimo de

100 lux medidos a una altura sobre el nivel del pavimento, en

torno a los 2 m.

Orden y limpieza:

Los bloques de aparatos sanitarios, una vez recibidos en las

plantas se transportarán directamente al sitio de ubicación, para

evitar accidentes por obstáculos en las vías de paso interno (o

externo) de la obra.

Se mantendrán limpios de cascotes y recortes los lugares de

trabajo. Se limpiarán conforme se avance, apilando el escombro

para su vertido por las trompas para quitar el riesgo de pisadas

sobre abietes.

Al final de la jornada se recogerán los recortes de material.


84

Los bancos de trabajo estarán en perfectas condiciones, con el

fin de evitar la formación de astillas en ellos.

Se mantendrá limpia la superficie de trabajo con objeto de evitar

cortes, pisadas sobre objetos punzantes o cortantes y caídas al

mismo nivel.

Ventilación:

El tajo de fontanería tendrá buena ventilación, especialmente

donde se suelde con plomo.

Caídas a distinto nivel:

Se repondrán las protecciones de los huecos de los forjados una

vez realizado el aplomado, para la instalación de conductos

verticales, evitando así, el riesgo de caída. El trabajador de

aplomado realizará la tarea sujeto con un cinturón.

Se rodearán con barandillas de 90 cm de altura los huecos de los

forjados para paso de tubos que no puedan cubrirse después de

concluido el aplomado, para evitar el riesgo de caída.

Los trabajos en altura se realizarán en andamios de borriquetas o

colgados. Existirán puntos fijos donde poder atar el cinturón de

seguridad. Si la duración del trabajo es corta, se podrán utilizar

escaleras de tijera.

Almacenamiento de botellas:

El local destinado a almacenar las bombonas (o botellas) de

gases licuados tendrá ventilación constante, por «corriente de

aire», puerta con cerradura de seguridad e iluminación artificial en

su caso.

Sobre la puerta del almacén de gases licuados se establecerá

una señal normalizada de «peligro de explosión» y otra de

«prohibido fumar».

Al lado de la puerta del almacén de gases licuados se instalará

un extintor de polvo químico seco.

Se controlará la dirección de la llama durante las operaciones de

soldadura en evitación de incendios.

Las botellas (o bombonas), de gases licuados, se transportarán y

permanecerán en los carros portabotellas.

Se instalará un letrero de prevención en el almacén de gases

licuados y en el taller de fontanería, con la siguiente leyenda: «NO

UTILICE ACETILENO PARA SOLDAR COBRE O ELEMENTOS

QUE LO CONTENGAN; SE PRODUCE "ACETILURO DE COBRE"

QUE ES UN EXPLOSIVO».

Soldadura:

Se prohíbe el uso de mecheros y sopletes junto a materiales

inflamables.

Se prohíbe abandonar los mecheros y sopletes encendidos.

Se evitará soldar con las botellas o bombonas de gases licuados

expuestos al sol.

Se prohíbe soldar con plomo en lugares cerrados. Siempre que

se deba soldar con plomo se establecerá una corriente de aire

de ventilación, para evitar el riesgo de respirar productos tóxicos.

La estanqueidad de las mangueras y posibles fugas por juntas,

etc., se comprobará con agua jabonosa y nunca con una llama.

Se evitará todo contacto del oxígeno con materias grasas.

Se utilizarán válvulas antirretroceso para evitar retrocesos de la

llama en los sopletes.

Transporte de aparatos sanitarios y tuberías:


85

Se prohíbe utilizar los flejes de los paquetes como asideros de

carga.

Los bloques de aparatos sanitarios flejados sobre bateas, se

descargarán flejados con la ayuda del gancho de la grúa. La

carga será guiada por dos hombre mediante los dos cabos de

guía que penderán de ella, para evitar los riesgos de golpes y

atrapamientos.

El transporte de tramos de tubería de reducido diámetro, a

hombro por un solo hombre, se realizará inclinando la carga

hacia atrás, de tal forma, que el extremo que va por delante

supere la altura de un hombre, para evitar los golpes y tropiezos

con otros trabajadores en lugares poco iluminados (o iluminados

a contraluz).

Equipos de trabajo.

Dobladoras y cortadoras: estarán protegidas por toma de tierra y

disyuntor diferencial a través del cuadro general.

Pistolas fija clavos: estarán en perfecto estado y no se utilizarán

sin protección auditiva.

Para más información, consultar el capítulo Equipos de trabajo.

Equipos de protección individual

Casco de polietileno (preferiblemente con barbuquejo).

Guantes de cuero.

Botas de seguridad.

Mandil de cuero.

Ropa de trabajo.

Guantes de PVC o goma.

Traje para tiempo lluvioso.

Además, en el tajo de soldadura se utilizarán:

Gafas de soldador (siempre el ayudante).

Yelmo de soldador.

Pantalla de soldadura de mano.

Mandil de cuero.

Muñequeras de cuero que cubran los brazos.

Manoplas de cuero.

Polainas de cuero.

6.2. Incendis

Les causes que propicíen l’aparició d’un incendi en un edifici en

construcció no són diferents de les que el generen en altres llocs:

existència d’una font d’ignició (fogueres, brasers, energia solar,

treballs de soldadura, connexions elèctriques, cigarretes, etc.) en

contacte amb una substància combustible (parquet, encofrat de

fusta, carburant per a maquinària, pintures i vernissos, etc.) doncs el

comburent (oxigen), està present en tots els casos.

Queda totalment prohibit encendre focs a l’interior de l’obra.

Es tindrà especial atenció en la realització dels treballs de soldadura,

evitant mantenir en les proximitats d’aquests treballs substàncies

combustibles.

Es realitzarà una revisió i comprovació periòdica de la instal·lació

elèctrica provisional així com el correcte aplec de substàncies

combustibles amb els envasos perfectament tancats i identificats

durant l’execució de l’obra.


86

Els medis d’extinció es composaran d’extintors portàtils distribuïts per

la planta de l’obra segons queden indicats en els plànols de

proteccions col·lectives.

Tots ells hauran de ser de fàcil accés i manipulació. També hauran d’estar

senyalitzats conforme al Reial Decret 485/1997 de 17 d’abril BOE (23.04.97)

sobre senyalització de seguretat i salut en el treball.

Existirà l’adequada senyalització, indicant els llocs de prohibició de

fumar, situació de l’extintor, camins d’evacuació, etc.

Als magatzems, tallers i zona d’aplecs es col·locaran dos extintors

en l’exterior i interior de la classe adequada per al tipus d’incendi que

pugui produir-se i que està en funció dels materials emmagatzemats

o dels treballs a realitzar.

La classe de foc es classifica de la següent manera:

classe A: focs de materials sòlids amb formació de brases.

Extintors recomanats de pols ABC, Aigua, escuma i CO2.

classe B: originats per combustibles líquids (gasolines, olis, etc.) o

sòlids que fonen al cremar (termoplàstics, polietilè expandit, etc.)

amb superfície horitzontal de combustió. Extintors recomanats de

pols ABC i BC, escuma i CO2.

classe C: focs produïts per combustibles gasosos o líquids sota

pressió. Extintors recomanats de pols ABC i BC, i CO2.

classe D: aquells en els que es consumeixen metalls lleugers

inflamables i compostos químics reactius com magnesi, alumini

en pols, llimadures de titani, potassi, sodi, liti, etc. Per a controlar i

extingir focs d’aquesta classe, és precís utilitzar agents extintors

especials.

El telèfon de bombers haurà d’estar sempre visible en un cartell a les

oficines d’obra.

Els majors riscs són els que es produeixen en magatzems provisionals o

definitius, vehicles, instal·lacions elèctriques, barraques d'obra, etc.

Riscs més freqüents i les seves causes

Durant el procés de la construcció la font de risc d’incendi està basada

fonamentalment sobre dues situacions concretes: el control sobre els

elements fàcilment combustibles i el control sobre les fonts d’energia.

En el primer cas, s’han de tenir en compte les formes

d’emmagatzemar els materials, incloent els de refús, tant per a les

quantitats com per a la proximitat a altres elements fàcilment

combustibles.

En el segon cas, la instal·lació inadequada, encara que sigui provisional, i l’ús

poc controlat de les fonts d’energia en qualsevol de les seves aplicacions,

constitueixen un risc clar de l’inici d’un incendi.

Aplec de materials

Entre els combustibles sòlids podem considerar la pròpia fusta

d’encofrat, els elements de fusta, els paviments i revestiments

d’aquest material, els de productes plàstics, els de productes tèxtils i

els impermeabilitzants.

Com a combustibles líquids han de tenir-se en compte als

combustibles i lubricants per a la maquinària d’obra, els dissolvents i

els vernissos.

Tots aquests elements han de ser emmagatzemats de forma aïllada,

en especial els combustibles líquids, que s’hauran d’ubicar

preferentment en casetes independents o a la intempèrie, utilitzant-

se alhora recipients de seguretat.


87

Els materials combustibles sòlids, al seu torn, han d'emmagatzemar-

se sense barrejar fustes amb elements tèxtils o productes

bituminosos.

Com a precaució comú a tots els casos ha d’evitar-se la proximitat

d’instal·lacions de corrent elèctrica i de fonts de calor.

Productes de rebuig

Tots el rebuigs, encenalls i brossa que es produeixin pel treball han

de ser apartats amb regularitat deixant nets diàriament els voltats de

les màquines.

En general, aquests productes s’apilen en llocs que no estan

determinats per endavant, barrejant-se unes restes amb altres. En

aquests llocs s'hi poden abocar també els sobrants de lubricants i

pintures, de tal forma que amb una punta de cigarreta encesa pot

originar-se la combustió.

Treballs de soldadura

Es tindrà especial compte en el manteniment de l’equip de

soldadura oxiacetilènica (bombones, vàlvules, subjecció, gomes,

unions, etc.).

Les zones on poden originar-se incendis a l’utilitzar la soldadura, són

els aplecs de materials situats a les plantes ja forjades, que hauran

de protegir-se amb lones, i els encofrats de fusta quan es treballi

sobre estructures de formigó o estructures mixtes.

Per a extingir focs incipients ocasionats per partícules incandescents

originades en operacions de tall i soldadura que caiguin sobre

materials combustibles, és convenient escampar sorra sobre el lloc

rescalfat i xopar-ho posteriorment d’aigua.

Treballs amb utilització de flama oberta

En la instal·lació de la fontanería i la de la impermeabilització amb

làmines asfàltiques.

El risc, en ambdós casos és un risc localitzat al material amb el que

s’està treballant, que pot propagar-se al que existeixi al voltant.

En aquest tipus de treballs és necessari disposar sempre d’un

extintor o medi per a apagar l’incendi ben a prop.

Instal·lacions provisionals d’energia

En el cas de que la energia utilitzada sigui l’elèctrica, quasi sempre el

risc es produeix per defecte d’aïllament, per falsos contactes i per

sobrecàrregues, que originen l’incendi en els elements combustibles

que es trobin en contacte pròxim.

S’han d’incloure en aquest risc els calefactors mòbils d’obra

(elèctrics, de gas o combustible líquid) i els fogons i brasers utilitzats

per a la preparació de menjar o calefacció dels operaris.

El material utilitzat en el muntatge d’instal·lacions d’electricitat i

calefacció per a l’obra ha d’estar en perfectes condicions d’us.

Igualment els quadres i equips elèctrics han de fixar-se sòlidament a

punts fixes, no podent estar en bastides ni a terra.

Calefacció i fogons han d’estar perfectament aïllats i subjectes,

sense material combustible a seu voltant.

Medis d’extinció

Extintors.

Sorra.


88

Mantes ignífugues.

Galledes (per a l’aigua).

La tria de l’agent extintor, ha de ser feta en funció de les classes de

foc més probables.

El nombre i la capacitat dels extintors serà determinat a raó de la

importància del risc i de la eficàcia de l’extintor.

L’emplaçament dels extintors, es triarà en la proximitat dels llocs on

es pugui produir un conat d’incendi. Han d’estar visibles i fàcilment

accessibles, no quedant tapats per altres materials. S'han de situar

sobre suports de forma que la part superior del mateix, estigui com a

màxim a 1,70 metres del nivell del pis.

Classes de foc

Segons la norma UNE-23010 i d’acord amb la naturalesa del

combustible, els focs es poden dividir en les següents classes:

Classe A: Denominats també secs, el material combustible és

matèria sòlida inflamable, com la fusta, el paper, la palla, etc., a

excepció dels metalls.

Classe B: Són focs de líquids inflamables i combustibles, o sòlids

liquables. El material combustible més freqüent és: quitrà,

gasolina, asfalt, dissolvents, resines, pintures, vernissos, etc.

L’extinció d’aquests focs s’aconsegueix per aïllament del

combustible de l’aire ambient, o per sufocació.

Classe C: Són focs de substàncies que en condicions normals

passen a l’estat gasós, com el metà, butà, acetilè, hidrògen,

propà, gas natural. La seva extinció s’aconsegueix suprimint

l’arribada del gas.

Classe D: Són aquells en els que es consumeixen metalls

lleugers inflamables i compostos químics reactius com magnesi,

alumini en pols, llimadures de titani, potassi, sodi, liti, etc. Per a

controlar i extingir focs d’aquesta classe, és precís utilitzar agents

extintors especials. En general, no s’utilitzarà cap agent extintor

utilitzat per a combatre focs de la classe A, B, o C, ja que hi ha el

perill d’augmentar la intensitat del foc a causa d’una reacció

química entre algun dels agents extintors i el metall que s’està

cremant.

En equips elèctrics o vora d’ells, és precís utilitzar agents extintors no

conductors (com l’anhídrid carbònic, haló o pols polivalent), és a dir,

que no continguin aigua en la seva composició, ja que l’aigua és

conductora de la corrent elèctrica i pot produir electrocució.

7. Treballs posteriors

Es preveuran solucions per als possibles treballs posteriors,

fonamentalment de manteniment i reparació. Entre els més habituals

es troben:

Neteja i manteniment de cobertes, els desguassos i les

instal·lacions tècniques que es trobin en elles.

Neteja i manteniment exterior i interior de lluernes.

Neteja i repintat de façanes, patis i mitgeres i els seus

components: fusteria, baranes, canalons, canonades, etc.

Neteja i manteniment de falsos sostres, cel rasos, lluminàries,

instal·lacions i altres elements situats a una alçada considerable.


89

Manteniment de locals amb instal·lacions o productes perillosos:

habitacions de comptadors, de calderes, dipòsits de

combustible, gasos, zones sotmeses a radiació, etc.

L’obra ha de comptar amb elements que permetin la realització

d’aquests treballs de forma segura com: ancoratges, suports per a

fixar elements auxiliars o proteccions, accessos, etc. Haurà

d’informar-se dels dispositius de protecció a utilitzar i el seu ús.

8. Normes de comportament

8.1. Electricistes

Fer sempre la desconnexió de màquines elèctriques per mitjà de

l’interruptor corresponent, mai per l’endoll.

No connectar cap aparell introduint els cables pelats en l’endoll.

No desendollar mai estirant del cable.

Abans d’accionar un interruptor, estar segur de que correspon a

la màquina que interessa i que al seu voltant no hi ha ningú.

Vigilar que els cables no es deteriorin a l’estar sobre arestes o ser

trepitjats o impactats.

8.2. Paletes

No tirar mai res per la façana. Al trencar totxanes fer-ho de forma

que els trossos no caiguin a l’exterior.

No utilitzar elements estranys (bidons, etc.) com a plataformes de

treball o per a la confecció de bastides.

Al confeccionar proteccions o plataformes de treball de fusta,

escollir sempre el material de característiques adequades.

No sobrecarregar les plataformes sobre les que es treballa.

Utilitzar el cinturó de seguretat quan el treball es realitzi en

cobertes, façanes, terrasses, sobre plataformes de treball o

qualsevol altre punt des d’on pugui produir-se una caiguda

d’alçada.

No fer aplecs ni concentrar càrregues a la vora de forjats i menys

encara en voladissos.

Les màquines elèctriques es connectaran al quadre amb un

terminal clavilla-mascle.

Prohibit endollar els cables pelats.

Si s’utilitzen prolongadors per a portàtils, es desconnectaran

sempre del quadre, no de l’endoll intermedi.

8.3. Encofradors

Revisar l’estat de les eines i medis auxiliars que utilitzi, separant o

rebutjant els que no reuneixin les condicions adequades.

Rebutjar els materials (fusta, puntals, etc.) que estiguin en mal

estat.

Subjectar el cinturó de seguretat a un punt fix adequat, quan es

treballi en alçada.

Desencofrar els elements verticals de dalt a baix.

No deixar mai claus a la fusta, a no ser que aquesta quedi

aplegada en un lloc on ningú pugui trepitjar.

Assegurar-se de que tots els elements d’encofrat estiguin

fermament subjectes abans d’abandonar el treball.


90

8.4. Soldadors

En cas de treballs en recintes confinats, prendre les mesures

necessàries per a que els fums despresos no l’afectin.

Connectar la massa el més a prop possible del punt de

soldadura.

No realitzar soldadures en les proximitats de materials

inflamables o combustibles o protegir-los de forma adequada.

Extremar les precaucions, en quan als fums despresos, al soldar

materials pintats, cadmiats, etc.

No efectuar soldadures sobre recipients que hagin contingut

productes combustibles.

Evitar contactes amb elements conductors que puguin estar sota

tensió, encara que es tracti de la pinça. (els 80 V. de la pinça

poden arribar a electrocutar).

No poden utilitzar-se lents de contacte per a realitzar soldadures,

doncs l’arc elèctric produeix la dessecació del líquid entre la lent i

la còrnia, amb risc de quedar ambdues adherides.

8.5. Treballs en alçada

Posar en coneixement del superior qualsevol antecedent de

vertigen o por a les alçades.

Es obligatori utilitzar cinturó de seguretat quan es treballa en

alçada i no hi ha protecció eficaç.

L’accés als llocs de treball, ha de realitzar-se pels llocs previstos.

Prohibit trepar per tubs, taulons, etc.

Abans d’iniciar el treball en alçada comprovar que no hi ha ningú

treballant ni per sobre ni per sota en la mateixa vertical.

Si per necessitats del treball, s’ha de retirar momentàniament

alguna protecció col·lectiva, s’ha de reposar abans de marxar del

treball.

Està prohibit tirar materials o eines des d’alçada.

Quan es treballi en alçada, les eines han de portar-se en bosses

adequades que impedeixin la seva caiguda fortuïta i ens

permetin utilitzar les dues mans en els desplaçaments.

Si s’ha de muntar alguna plataforma o bastida, no oblidar que la

seva amplada ha de ser de 60 cm. i a partir dels 2 m. s’han

d’instal·lar baranes.

8.6. Autògena

Es deixarà sempre la clau col·locada a la bombona d’acetilè que

s’està utilitzant per a poder tancar-la ràpidament en cas

d’emergència.

No deixar mai el bufador encès penjat de les bombones, doncs

el risc d’explosió és gran.

S’haurà de preveure la caiguda dels trossos de material que es

tallin evitant l’impacte sobre les persones, les mànegues, etc i

que causin així lesions.

No es treballarà en llocs propers a productes combustibles o

inflamables (pintures, vernissos, etc.), pel possible incendi que es

produiria.

Els fums produïts pels recobriments (antioxidants, vernissos,

pintures, etc.), al tallar o escalfar poden ser tòxics. Per tant,


91

s’hauran d’adoptar les precaucions adequades (ventiladors,

mascaretes, etc.) sobre tot en llocs tancats.

Periòdicament es comprovarà l’estat de l’equip, corregint

immediatament qualsevol fuga que s’apreciï. Per a la seva

detecció mai s’utilitzarà una flama. Mai s’utilitzarà oxígen per a:

avivar focs, ventilació, pintat a pistola, etc. Hi ha el perill de que es

produeixi una explosió.

És freqüent aprofitar bidons buits per a fer recipients. No es

tallaran mai amb bufador.

8.7. Soldadura elèctrica

Es separaran les zones de treball, sobre tot en interiors.

En cas d’incendi, no s’abocarà aigua, (es pot produir una

electrocució).

Els quadres elèctrics estaran tancats i amb les seves proteccions

posades.

No es realitzaran treballs a cel obert mentre plogui o nevi.

Periòdicament s’inspeccionaran els cables, pinces, grup, etc.

S’evitarà el contacte dels cables amb les guspires que es

produeixin.

S’utilitzarà les proteccions personals, caretes de soldador,

guants, davantal, polaines, etc.

En llocs de treball fixes s’utilitzarà pantalles per a evitar que les

radiacions afectin a altres operaris.

La pinça porta-electrodes ha d’ésser d’un model completament

protegit.

Al realitzar soldadures en locals reduïts, és necessari preveure

dispositius per a la extracció de gasos o ventilació.

El cable de massa haurà d’ésser de longitud suficient per a

poder realitzar la soldadura sense "connexions" a base de

rodons, xapes, etc.

En els casos de soldadura de materials pintats, cadmiats,

recoberts d’antioxidant, etc. és necessari extremar les

precaucions respecte als gasos despresos, que poden ser tòxics.

Pot succeir el mateix al soldar acers especials.

8.8. Oxitall

Les bombones no han d’estar exposades al sol ni a prop d’un

focus de calor, degut al augment de pressió interior que sofririen.

Sempre que s’hagi d’elevar bombones per medi de la grua,

s’utilitzarà una cistella adequada o un mètode d’estibat prou

segur.

Les bombones d’acetilè no han d’utilitzar-se estant tombades, ja

que hi hauria fugues de l’acetona en que va dissolt l’acetilè.

No realitzar operacions de tall o soldadura a prop de llocs on

s’estigui pintant. Els productes utilitzats per a dissoldre pintura

son habitualment inflamables.

Les claus de les bombones han d’estar sempre col·locades, per

a poder procedir ràpidament a seu tancament en cas

d’emergència.

No deixar mai el bufador encès penjat de les bombones, ja que

l’incendi o l’explosió serien immediates.


92

Com que els fums produïts al escalfar pintures, olis, antioxidants,

etc. poden ser tòxics, s’han de prendre les precaucions

necessàries al tallar materials amb algun recobrimient, sobre tot

en locals tancats.

Al efectuar talls, preveure sempre la caiguda del traç tallat, per a

evitar lesions pròpies i alienes. Cal tenir-ho molt en compte al

treballar en alçada.

La primera operació a realitzar en cas d’incendi de les

mànegues es tancar les bombones. S’ha de tenir en compte que

aquesta operació no és perillosa, doncs no hi ha risc d’explosió

quan l’ampolla no ha arribat a escalfar-se.

No greixar mai cap part de l’equip, doncs en presencia de

l’oxigen els lubricants es tornen explosius.

Per a detectar fugues s’utilitzarà aigua amb sabó. Sota cap

concepte s’utilitzaran flames de llumins o similars.

8.9. Ferralles

Si es realitzen treballs amb risc de caiguda s’utilitzarà el cinturó

de seguretat.

No s’utilitzarà l’acer corrugat per a fabricar útils de treball o

elements auxiliars. El seu ús serà només com a armadura del

formigó.

S’evitaran els impactes de peces de ferralla amb elements

elèctrics.

S’evitarà la caiguda de peces o eines a nivells inferiors.

8.10. Maquinària en general

Els motors amb transmissió a través d’eixos i politges, estaran

dotats de carcasses protectores antiatrapaments.

Els motors elèctrics estaran coberts de carcasses protectores

eliminadores del contacte directe amb l’energia elèctrica. Es

prohibeix el seu funcionament sense carcassa o amb importants

defectes de la mateixa.

Es prohibeix la manipulació de qualsevol element component

d’una màquina accionada amb energia elèctrica, quan està

connectada a la xarxa de subministrament.

Com a precaució per a evitar la posada en marxa de màquines

avariades, o de funcionament irregular, es bloquejaran els

arrancadors, o sinó, s’extrauran els fusibles elèctrics.

Els motors elèctrics de grues o muntacàrregues tindran un

limitador d'alçada i del pes a desplaçar.

Els ganxos de les grues portaran tanca de seguretat.

Es prohibirà la utilització de ganxos artesans, formats a base de

rodons doblegats.

8.11.Mètode per a aixecar una càrrega

Consideracions generals:

1. Manipular la càrrega a prop del tronc.

2. L’alçada de manipulació ha de quedar compresa entre

l’alçada dels colzes i la dels artells.

Si les càrregues a manejar estan a terra, s’utilitzarà una tècnica

de manipulació de càrregues adequada per la que s’utilitzarà la

força de les cames, evitant-se així utilitzar la força de la resta del


93

cos (de l’esquena fonamentalment). Aquesta tècnica és la

indicada per a la majoria dels casos encara que hi ha algunes

excepcions, com en el cas d’haver de moure malalts, etc., en els

que es requerirà una tècnica específica per aquesta tasca.

Els passos d’aquesta tècnica de manipulació de càrregues són

les següents:

1. Planificar l’aixecament. Utilitzar ajudes mecàniques quan sigui

necessari. Seguir les indicacions de pes, centre de gravetat i

contingut fixades en l’embalatge. Si no n’hi hagués, observar la

forma, mida de la càrrega i temptejar el pes de la càrrega per un

costat. Recórrer a la ajuda d’altres treballador per a l’aixecament

de càrregues excessives. Ruta de transport i destí previstos.

Vestimenta, calçat i equips còmodes i adequats.

2. Col·locar els peus. Es col·locaran separats per a una estabilitat

més gran a l’hora de efectuar l’aixecament i un peu lleugerament

més avançat que l’altre en la direcció del moviment.

3. Adoptar la postura d’aixecament. Es doblegaran les cames

mantenint l’esquena recta en tot moment, barbeta endins i no

doblar excessivament els genolls.

4. Agafar fermament, utilitzant ambdues mans i mantenint la

càrrega a prop del cos. El lloc d’on agafarem la càrrega ha

d’ésser segur.

5. Aixecament suau de la càrrega, mitjançant l’extensió de les

cames, mantenint l’esquena recta en tot moment. No fer

estirades ni moure la càrrega brusca o ràpidament.

6. Evitar girs del tors movent preferiblement els peus per a situar-

se de forma apropiada.

7. Càrrega enganxada al cos durant tot l’aixecament.

8. Deixar la càrrega. Si és a alçades elevades, fer recolzament

entremig de la càrrega per a canviar l’agafador.

8.12.Protecció de l’esquena

Per a prevenir els dolors d’esquena convé tenir presents una sèrie de

recomanacions que han de regir en totes les activitats del dia.

En termes generals han d’evitar-se totes aquelles postures que

tendeixen a corbar, enfonsar o tòrcer l’esquena. En altres paraules,

s’han d’adoptar posicions en les que el tors es mantingui dret.

Mantenir-se dret

Ja hem vist abans la importància que té mantenir la columna

vertebral recta, per a que els discs intervertebrals puguin repartir-se

correctament el pes i per a evitar deformacions permanents de la

columna.

És imprescindible aprendre a mantenir-se dret i esforçar-se per

mantenir el cos recte permanentment. Això comporta una lluita

constant per a vèncer la tendència que incita a encorbar-se seguint

l’impuls de deixar-se portar pel propi pes.

La posició de «dret» significa adoptar una postura que mantingui la

forma natural de la columna vertebral -forma de «S»-i això

s’aconsegueix:


94

- Mantenint l’espatlla enrere suaument.

- Mantenint el cap aixecat, amb el coll recte.

- Mantenint el ventre suaument entrat i els muscles de l’abdomen

contrets.

La importància de seure bé

En la posició d’«Assegut» també ha de mantenir-se el cos dret, amb

les espatlles enrera i la columna vertebral recta, i no deixar que el

cos es doblegui cap endavant arquejant l’esquena.

Per al que es refereix al seient, l’ideal es utilitzar una cadira rígida,

que «subjecti», amb respatller suficientment alt sobre el que es pugui

recolzar la columna vertebral, en tota la seva extensió, en posició

vertical.

Si no es disposa d’una cadira com aquesta s’ha de procurar que,

com a mínim, el respatller del seient que s’utilitzi permeti arrepenjar

la zona lumbar.

Canvis de postura

No s’ha de mantenir durant massa temps la mateixa posició, ja sigui

aquesta assentada o de peu dret. Fins i tot la millor postura pot

produir cansament si no es permet relaxar, de tant en tant, els

músculs posturals i a la columna vertebral.

Han de realitzar-se pauses, canviant la posició del cos i efectuant

moviments suaus de estirament dels músculs.

Doblegar els genolls

Un altre punt a tenir en compte, per a evitar dolors d’esquena,

consisteix en adquirir la bona costum d’ajupir-se, doblegant els

genolls, mantenint l’esquena recta, per a realitzar totes aquelles

tasques que abans realitzàvem corbant l’esquena; recollir una eina

de terra, etc.

Com protegir l’esquena en el treball

De l’estudi de l’estructura i funcionament del cos humà es dedueixen

els principis bàsics que han d’aplicar-se a totes les activitats laborals,

per a garantir l’integrat de l’esquena.

Per abordar l’estudi d’aquests principis de forma ordenada, dividirem

les activitats laborals en dues classes:

a) Treball dinàmic: que compren aquelles activitats en les que es

precís aixecar i transportar pesos i realitzar determinats esforços

d’empènyer, tracció, etcètera.

b) Treball estàtic: que compren aquelles activitats en les que es

precís mantenir posicions fixes durant un temps prolongat, amb

poca llibertat de moviments i en les que habitualment s’adopten

postures corporals incorrectes, que a la llarga produeixen lesions

o trastorns de l’esquena, a vegades incapacitats.

En l’estudi de la manipulació manual de càrregues ens interessa

especialment el treball dinàmic.

Treball dinàmic.

Aquest tipus de treball, sobre tot la manutenció manual, presenta

una patologia molt característica; els esforços d’elevació i

moviments de càrregues, mal realitzats, poden produir lesions

dels músculs, tendons i articulacions. Particularment freqüents i

sèries són les lesions i trastorns de la columna vertebral que

afecten als discos intervertebrals.

Per a prevenir aquest tipus de lesions seria precís que els

operaris que realitzin aquesta classe de tasques tinguessin una

condició física adequada a l'esforç que se’ls sol·licita.


95

Però sobre tot, és necessari que l’operari conegui l’estructura del

seu cos, particularment la de la seva columna vertebral, les

seves possibilitats i limitacions, i que aprengui a utilitzar-la

correctament. De la mateixa manera, és imprescindible que el

treballador conegui les diverses tècniques de seguretat i principis

d’economia de l’esforç.

8.13. Principis de seguretat i economia de l’esforç

Aproximar-se a la càrrega

Per aixecar una càrrega cal aproximar-se a ella. El centre de

gravetat de l’home ha d’estar el més proper possible, i per sobre del

centre de gravetat de la càrrega.

En cas contrari, l’esforç a que és sotmesa la zona lumbar resulta

excessiu; aproximadament cinc vegades superior que en el primer

cas.

Un pes de 25 kg, aixecat correctament, exerceix una força de 75 kg

mentre que si s’aixeca incorrectament, aquesta força és de 375 kg.

Buscar l’equilibri

L’equilibri d’un operari que manipula una càrrega depèn

essencialment de la posició dels seus peus, podent dir que una

bona posició no ho és si els peus no estan ben situats.

L’equilibri imprescindible per a aixecar una càrrega correctament,

només s’aconsegueix si els peus estan ben situats:

Emmarcant la càrrega.

Lleugerament separats.

Lleugerament adelantat, un respecte de l’altre per a augmentar

el polígon de sustentació.

El polígon de sustentació és el trapezi comprés entre els peus,

inclosa la superfície d’aquests.

El centre de gravetat del home en peu, està a la alçada del pubis. Si

la vertical des del centre de gravetat al terra cau dins del polígon de

sustentació tindrem equilibri, en cas contrari caurem.

Per a aixecar una càrrega, el centre de gravetat de l’home ha de

situar-se sempre dins del polígon de sustentació.

Assegurar la presa de mans

Agafar malament un objecte per a aixecar-lo i transportar-lo provoca

una contracció involuntària dels músculs de tot el cos. Per a “sentir”

millor un objecte a l’agafar-lo, acostumem a tenir tendència a fer-ho

amb la punta dels dits. La manera correcte es agafar-lo amb la

palma de la mà i la base dels dits.

D’aquesta manera la superfície d’agafat és més gran i es redueix

l’esforç i la consegüent fatiga.

Per a complir aquest principi i tractant-se d’objectes pesats, es pot,

abans d’agafar-los, preparar-los sobre potes per a facilitar la tasca

de posar les mans i situar-les correctament.

Fixar la columna vertebral

Les càrregues han d’aixecar-se mantenint la columna vertebral recta

i alineada. Arquejar l’esquena implica risc de lesió a la columna,

encara que la càrrega no sigui massa pesada.

Per a mantenir l’esquena recta s’han de «ficar» lleugerament els

ronyons i baixar lleugerament el cap (barbeta endins). Adopten

aquesta postura, la pressió exercida sobre la columna vertebral es


96

reparteix sobre tota la superfície dels discs intervertebrals. Amb la

columna vertebral arquejada, la pressió és exercida sobre una part

dels discs que resulta exageradament comprimida; la part oposada

del disc es distendeix i el nucli es impulsat cap a l’exterior, podent

formar una hèrnia discal que pot donar origen a lumbàlgies i

ciàtiques.

La torsió del tronc, sobre tot si es realitza mentre s’aixeca la càrrega,

pot igualment produir lesions. En aquest cas, és precís

descompondre el moviment en dos temps: primer aixecar la càrrega

i desprès girar tot el cos movent els peus a base de petits

desplaçaments.

Millor encara és, abans d’aixecar la càrrega, orientar-se

correctament en la direcció que desprès agafarem, per a no haber

de girar el cos.

Utilitzar la força de les cames

Per a qualsevol tasca de manutenció manual s’ha d’utilitzar en

primer lloc la força de les cames, ja que els seus músculs són els

més potents del cos humà, molt més que els dels braços, que són

els que de manera corrent i errònia utilitzem per a aixecar i

desplaçar objectes.

Utilitzarem doncs els músculs de les cames per a donar el primer

impuls a la càrrega que aixecarem. Per això flexionarem les cames,

doblegant els genolls, sense arribar-nos a assentar en els talons

doncs aleshores resulta difícil aixecar-se (el maluc i el panxell han de

formar un angle de mes de 90º).

A més, el fet de flexionar les cames ajuda a mantenir recta la

columna vertebral.

Els músculs de les cames han d’utilitzar-se també per a empènyer

un vehicle, un objecte, etcètera.

Fer treballar els braços a tracció simple

En la mesura del possible, els braços han de treballar a tracció

simple, és a dir, estirats. Els braços han de mantenir «suspesa» la

càrrega, però no aixecar-la.

Per a transportar una càrrega, aquesta ha de mantenir-se

enganxada al cos, agafant-la amb els braços extesos, no flexionats.

Aquest procedir evita la fatiga inútil que resulta de contraure els

músculs del braç, que obliga als bíceps a realitzar un esforç de

quinze vegades el pes que s’aixeca.

Aprofitar el pes del cos

L’ús del pes del nostre propi cos per a realitzar tasques de

manutenció manual permet reduir considerablement l’esforç a

realitzar amb les cames i braços.

El pes del cos pot ser utilitzat:

Empenyent per a desplaçar un mòbil (carretilla, per exemple),

amb els braços extesos i bloquejats per a que el nostre pes es

transmeti íntegre al mòbil.

Estirant d’una caixa o un bidó que es desitgi tombar, per a

desequilibrar-lo.

Resistint per a frenar el descens d’una càrrega, servint-se del

nostre cos com a contrapès.

En totes aquestes operacions s’ha de tenir compte de mantenir

l’esquena dreta.


97

Orientar els peus

Per a garantir les condicions de seguretat a l’aixecar una càrrega

que desprès a d’ésser transportada, no és suficient col·locar bé els

peus des del punt de vista de l’equilibri, sinó que a més a més és

precís orientar-los en el sentit de la direcció que desprès caldrà

prendre, amb l’objecte d’encadenar ambdós moviments (elevació i

desplaçament) sense necessitat de realitzar girs o torsions de la

columna vertebral que puguin resultar perillosos.

Escollir la direcció d’empenta de la càrrega

L’esforç de l’empenta pot utilitzar-se per a desplaçar, desequilibrar o

moure una càrrega, però segons la direcció en que s’apliqui aquesta

empenta, aconseguirem o no el resultat desitjat, amb el mínim

esforç i garanties de seguretat.

Per exemple, per aixecar una caixa gran de terra, la força s’ha

d’aplicar perpendicularment a la diagonal més gran, per que la caixa

pivoti sobre la seva aresta.

Si l’angle format per la direcció de la força i la diagonal és més gran

de 90º, el que aconseguim és fer desplaçar la caixa cap endavant,

però mai aixecar-la.

Aprofitar la reacció dels objectes

Aquest principi consisteix a aprofitar les forces naturals a que estan

sotmesos els objectes (gravetat, elasticitat, energia cinètica, etc.) per

a disminuir l’esforç a realitzar.

Vet aquí alguns exemples:

A) Aprofitament de la tendència a la caiguda:

Per a dipositar en un pla inferior algun objecte que es trobi

en un pla superior, aprofitarem el seu pes i ens limitarem a

frenar la seva caiguda.

B) Aprofitament del moviment ascensional:

Per a aixecar una càrrega que desprès serà dipositada

sobre l’espatlla, han d’encadenar-se les operacions, sense

parar-se, per aprofitar l’impuls que hem donat a la càrrega

per a desplegar-la de terra.

Si aturem el moviment en alguna de les fases, l’esforç serà

doble, ja que haurem de vèncer dues vegades la força

d’inèrcia de la càrrega.

Tot això és vàlid si del que es tracta és de col·locar una

càrrega en una prestatgeria elevada.

C) Aprofitament de l’elasticitat dels objectes:

La curvatura que adquireix una barra d’acer, per exemple, al

aixecar-la, pot ser aprofitada per a col·locar-nos a sota i

situar-la sobre l’espatlla, amb molt poc esforç.

D) Aprofitament del desequilibri:

Consisteix en desequilibrar l’objecte a manipular, per que

així, amb una lleu pressió, la càrrega es posi en moviment

per sí mateixa, fet que aprofitem per a desplaçar-la.

E) Treball en equip:

Les operacions de manutenció en les que intervinguin

diverses persones han d’excloure la improvisació, ja que

una falsa maniobra d’un dels portadors pot lesionar a uns

quants. Vet aquí algunes senzilles normes d’operació.

S’ha de designar un cap d’equip que dirigirà el treball i que

haurà d’atendre a:

L’avaluació del pes de la càrrega a aixecar per a

determinar el nombre de portadors necessaris, el sentit


98

del desplaçament, el recorregut a cobrir i les dificultats

que puguin sorgir.

La determinació d’aquestes fases i moviments de que es

composarà la maniobra.

L’explicació als portadors dels detalls de la operació

(moviments a realitzar, posició dels peus, posició de les

mans, agafadors, espatlla a carregar, com passar sota

la càrrega, etc.).

La situació dels portadors en la posició de treball

correcta, repartiment de la càrrega entre les persones

segons la talla (els més baixos davant en el sentit de la

marxa).

El transport s’ha d’efectuar:

Assentat el portador de darrera lleugerament desplaçat

del de davant per a facilitar la visibilitat del primer.

A contrapeu (amb el pas desfasat), per a evitar sotracs

de la càrrega.

Assegurant el comandament de la maniobra; Serà una

sola persona (el cap de l’operació) qui doni les ordes

preparatòries, d’elevació i de transport.

L’Enginyer


99


100

D O C U M E N T I I .

P L E C D E C O N D I C I O N S


101


102

ÍNDEX

1. PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES ................................................................ 104

1.1. DISPOSICIONS GENERALS .................................................................................. 104

1.2. DISPOSICIONS FACULTATIVES ........................................................................... 106

1.3. DISPOSICIONS ECONÒMIQUES .......................................................................... 117

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS ................................................ 126

2.1. PRESCRIPCIONS SOBRE ELS MATERIALS ........................................................ 126

2.2. PRESCRIPCIONS QUANT A L’EXECUCIÓ PER UNITATS................................... 134


103


104

1. PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES

1.1. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte del Plec de Condicions

El present Plec de Condicions, com a part del Projecte bàsic i d’execució de

Millores en la Deixalleria Municipal de Santa Perpètua de la Mogoda, té per a

finalitat regular l’execució de les obres fixant els nivells tècnics i la qualitat

exigibles, precisant les intervencions que corresponen, segons el contracte,

als diferents agents de l’edificació, així com les relacions entre tots ells i les

seves corresponents obligacions per al compliment del contracte d’obra.

Article 2. Documents que defineixen les obres

Les obres són definides pel Plec de Condicions i pels documents constitutius

del projecte: Memòria, Plànols, Amidaments i Pressupost.

Són documents contractuals els documents de Plànols, Plec de Condicions i

Pressupost, que s’inclouen en el present Projecte. Les dades incloses en la

Memòria tenen caràcter merament informatiu.

Qualsevol canvi en el plantejament de les obres que impliqui un canvi

substancial respecte d’allò projectat haurà de posar-se en coneixement de la

Direcció d’Obra per tal que l’aprovi, si s’escau, i redacti el projecte reformat

corresponent.

Article 3. Compatibilitats i relació entre els diversos documents

En cas de produir-se una contradicció o incompatibilitat entre els Plànols i el

Plec de Condicions, prevaldrà el que prescriu el Plec de Condicions.

El que estigui esmentat en els Plànols i ignorat en el Plec de Condicions i

viceversa, haurà de ser executat com si estigués exposat en ambdós

documents, sempre que, a criteri de la Direcció d’Obra, la unitat d’obra

estigui suficientment definida i tingui preu en el contracte.

En cas d’existir contradiccions o omissions en els documents del projecte, el

Contractista haurà de notificar-ho al Director d’Obra, i aquest decidirà. En cap

cas, el Contractista podrà resoldre directament, sense l’autorització expressa

del Director d’Obra. En qualsevol cas, les contradiccions, errors o omissions

que siguin advertits en aquests documents pel Director d’Obra o pel

Contractista hauran de quedar perfectament reflectits en l’Acta de

comprovació del replantejament.

Article 4. Documentació complementària

Aquest Plec de Condicions es complementa amb les condicions

econòmiques per a poder fixar un concurs o un Contracte d’Escriptura.

Totes les unitats d’obra s’executaran d’acord amb les prescripcions

indicades en la normativa de compliment obligatori per a aquest tipus

d’instal·lacions, tant en l’àmbit nacional, autonòmic com municipal, i també

aquelles que s’estableixin com obligatòries per a aquest projecte:

Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE)

Llei reguladora de la Subcontractació en el Sector de la Construcció

Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)

Instrucció de formigó estructural (EHE)

Instrucció per al projecte i l'execució de forjats unidireccionals de

formigó estructural realitzats amb elements prefabricats (EFHE)

Control de qualitat de l'edificació.


105

Norma de construcció sismoresistent: part general i edificació (NCSR-

02)

Mesures mínimes d’accessibilitat en els edificis

Regulació de la subcontractació en el sector de la construcció

Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis

Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials

Mesures de prevenció dels incendis forestals

Reglament d’instal·lacions petrolíferes (MI-IP) i instruccions tècniques

complementàries

Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i

instruccions tècniques complementàries

Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) i instruccions

tècniques complementàries

Reglament d’aparells a pressió (MIE-AP) i instruccions tècniques

complementàries

Reglament d’aparells elevadors i manutenció (MIE-AEM) i instruccions

tècniques complementàries

Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE)

Reglament de seguretat per a plantes i instal·lacions frigorífiques (MI

IF) i instruccions tècniques complementàries

Llei de Prevenció de Riscos Laborals

Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció

Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació

manual de càrregues que impliquin riscos, en particular

dorsolumbars, als treballadors

Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut

en el treball.

Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball

Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors davant el risc elèctric

Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels

treballadors d’equips de protecció individual

Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels

treballadors dels equips de treball.

Protecció als treballadors dels riscos derivats de l’exposició al soroll

durant el treball

Protecció de la salut i seguretat dels treballadors exposats als riscos

derivats o que puguin derivar-se de l’exposició a vibracions

mecàniques

Llei de la intervenció integral de l’Administració ambiental

Reglament dels serveis públics de sanejament

Llei de responsabilitat mediambiental

Llei de protecció de l’ambient atmosfèric

Llei de Residus

Llei de protecció contra la contaminació acústica

En cas de divergir entre elles, s’aplicaran les normatives més estrictes.


106

1.2. DISPOSICIONS FACULTATIVES

EPÍGRAF I. DELIMITACIÓ GENERAL DE FUNCIONS TÈCNIQUES

Article 5. Delimitació de funcions dels agents que intervenen

Els diferents agents que intervenen en el procés d’edificació (Promotor,

Projectista, Constructor, Director d’Obra, Director de l’Execució de l’Obra,

Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra, Entitats i

Laboratoris de Control de Qualitat de l’Edificació) compliran amb les

obligacions i les funcions que els assigna la Llei d’Ordenació de l’Edificació.

EPÍGRAF II. DRETS I DEURES DEL CONTRACTISTA

Article 6. Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades

Les empreses que pretenguin ser contractades o subcontractades en les

obres objecte d’aquest Plec de Condicions hauran d’estar inscrites en el

Registre d’Empreses Acreditades, i tenir la seva inscripció degudament

renovada.

Article 7. Verificació dels documents del Projecte

Abans del començament de les obres, el Contractista indicarà per escrit que

la documentació aportada li permet comprendre la totalitat de l’obra

contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments corresponents.

Article 8. Pla de Seguretat i Salut

El Contractista, una vegada analitzat el Projecte d’execució que contingui, si

s’escau, l’Estudi de Seguretat i Salut o bé l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut,

presentarà el Pla de Seguretat i Salut a l’obra, perquè l’aprovi el tècnic que

assumeixi les funcions de Coordinador de Seguretat i Salut durant l’Execució

de l’Obra.

Article 9. Projecte de control de qualitat

El Contractista tindrà a la seva disposició el projecte de control de qualitat, si

fos necessari per a l’obra, en el que s’especificaran les característiques i els

requisits que hauran de complir els materials i unitats d’obra, i els criteris per

a la recepció dels materials, segons estiguin avalats o no per segells o

marques de qualitat, assajos, anàlisis i proves a realitzar, determinació de

lots i altres paràmetres definits en el Projecte pel Projectista o en l’Obra pel

Director de l’Execució de l’Obra.

Article 10. Oficina en l’obra

El Contractista habilitarà en l’obra una oficina en la que, com a mínim, hi

haurà una taula o un espai suficient perquè es puguin desplegar i consultar

els plànols. En aquesta oficina, el Contractista tindrà sempre a disposició de

la Direcció de l’Obra:

el Projecte d’execució complet, inclosos els complements que pugui

redactar el Director d’Obra

la Llicència d’Obres

el Llibre d’Ordres i assistències

el Llibre d’Incidències

el Llibre de Subcontractació

el Pla de Seguretat i Salut

el Projecte de control de qualitat i el seu llibre de registre, si n’hi

haguessin

la normativa de seguretat i salut


107

la documentació de les assegurances subscrites pel Contractista

Article 11. Representació del Contractista. Cap d’Obra

El Contractista ha de comunicar a la Propietat la persona designada com a

representant seu a l’obra, el qual tindrà el caràcter de Cap d’Obra, que tindrà

suficient nivell tècnic i dedicació plena. El Cap d’Obra tindrà facultats per a

representar el Contractista i adoptar en tot moment les decisions que

corresponguin a la Contracta.

Quan la importància de les obres ho aconselli, i així es consigni en el Plec de

Clàusules Administratives, el representant del Contractista serà un facultatiu

de grau superior o grau mitjà, segons els casos.

Article 12. Presència del Contractista en l’obra

El Cap d’Obra, per si mateix o per mitjà dels seus tècnics o encarregats,

estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà al Director de

l’Obra i al Director de l’Execució de l’Obra, en les visites que facin a les obres,

posant-se a la seva disposició per a practicar els reconeixements que es

considerin convenients i subministrant-los les dades necessàries per a la

comprovació dels amidaments i de les liquidacions.

El Cap d’Obra no podrà estar absent, sense el consentiment de la Direcció

Facultativa, i haurà de notificar quina persona l’ha de representar en totes les

funcions durant la seva absència. Quan no s’hagi efectuat la notificació

anterior, es consideraran vàlides les notificacions que s’efectuïn a la persona

de major categoria tècnica dependents de la Contracta que intervinguin en les

obres o, en absència d’elles, les dipositades en la residència, designada com

oficial, de la Contracta en els documents del projecte, fins i tot en absència o

negativa de rebut per part dels dependents de la Contracta.

Article 13. Treballs no estipulats expressament

És obligació del Contractista executar els treballs que calgui per a la correcta

execució i aspecte de les obres, tot i que no estigui expressament determinat

en els documents del Projecte, i sempre que ho disposi el Director d’Obra,

dins dels límits de possibilitats que el pressupost habiliti per a cada unitat

d’obra i tipus d’execució.

En el cas que hi hagi manca d’especificació en el Plec de Condicions

Particulars, s’entendrà que es requereix una modificació del Projecte amb

consentiment exprés de la Propietat qualsevol variació que suposi un

increment de preus d’alguna unitat d’obra per sobre del 20% o del total del

pressupost per sobre del 10%.

Article 14. Obres accessòries

Es consideren obres accessòries aquelles que, atesa la seva natura, no

poden ser previstes amb tots els detalls, sinó és a mesura que avança

l’execució dels treballs.

Les obres accessòries s’aniran construint així com es vagi coneixent la seva

necessitat. Quan la seva importància ho exigeixi es construiran en base als

projectes addicionals que es redactin. En els casos de menor importància es

duran a terme conforme a la proposta que formuli el Director d’Obra.

Les obres necessàries accessòries se subjectaran a les mateixes condicions

que regeixen per a obres semblants en el contracte.

Article 15. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del

projecte

La interpretació tècnica dels documents del Projecte correspon al Director

d’Obra. El Contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte,

aclariment o contradicció que sorgeixi durant l’execució de l’obra a causa del

Projecte o de circumstàncies alienes, sempre amb anticipació suficient en

funció de la importància de l’assumpte. El Contractista es farà responsable

de qualsevol error de l’execució motivada per l’omissió d’aquesta obligació i


108

conseqüentment haurà de refer, a càrrec seu, els treballs que corresponguin

a la correcta interpretació del Projecte.

Quan es tracti d’aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de

Condicions o indicacions dels plànols, les ordres i instruccions corresponents

es comunicaran per escrit al Contractista, qui està obligat a tornar els

originals o les còpies signant l’apartat d’assabentat, que figurarà al peu de

totes les ordres, avisos o instruccions que rebi de la Direcció Facultativa.

Qualsevol reclamació del Contractista en contra de les disposicions preses

pels membres de la Direcció d’Obra s’haurà de dirigir, en el termini de 3

dies, contra qui l’hagi dictada, qui haurà de donar al Contractista el

corresponent justificant de recepció, si el Contractista així ho sol·licita.

Article 16. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa del

projecte

Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o

instruccions de la Direcció Facultativa, només podrà presentar-les, a través

del Director d’Obra, davant la Propietat, si són d’ordre econòmic i d’acord

amb les condicions estipulades en els plecs de condicions corresponents.

Contra les disposicions d’ordre tècnic de la Direcció Facultativa no s’admetrà

cap reclamació, podent salvar la seva responsabilitat el Contractista, si així

ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Director d’Obra, el

qual podrà limitar la seva resposta al justificant de recepció, que en tot cas

serà obligatori per a aquest tipus de reclamacions.

Article 17. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Director

d’Obra

El Contractista no podrà recusar al personal nomenat pel Director d’Obra, ni

demanar que per part de la Propietat es designin a altres facultatius per als

reconeixements i amidaments.

Quan el Contractista es cregui perjudicat per la tasca d’aquest personal,

procedirà segons allò establert en l’article precedent, però sense que per

aquesta causa es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.

Article 18. Personal de l’obra

El Contractista destinarà a l’obra la quantitat de treballadors, de reconeguda

aptitud i experiència, que calgui per al volum i tipologia dels treballs a

executar. El Contractista haurà de complir amb els requisits de qualitat en

l’ocupació per a les empreses contractistes i subcontractistes que s’indiquen

en el Reial Decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es desenvolupa la Llei

32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la Subcontractació en el Sector de

la Construcció.

El fet d’’incomplir aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació

suficient per part del personal segons la tipologia dels treballs, facultarà al

Director de l’Obra per a ordenar l’aturada de les obres sense cap dret a

reclamació, fins que s’hagi solucionat la deficiència.

Article 19. Faltes del personal de l’obra

El Contractista està obligat a separar de l’obra aquell personal que, a criteri

de la Direcció Facultativa, no compleixi amb les seves obligacions laborals,

treballi defectuosament per manca de coneixements o actuï de mala fe.

Article 20. Subcontractes

El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d’obra a altres

Contractistes, amb subjecció a allò estipulat en el Plec de Condicions

particulars i a la Llei reguladora de la Subcontractació en el Sector de la

Construcció, i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista

general de l’obra.


109

Article 21. Subministrament dels materials

El Contractista aportarà a l’obra tots els materials necessaris per a la

construcció. La Propietat es reserva el dret de portar a l’obra aquells

materials o unitats que cregui que beneficien la qualitat de l’obra contractada

i amb preus d’acord o iguals als del pressupost acceptat.

Article 22. Responsabilitats del Contractista

El Contractista serà el responsable davant la Propietat dels actes i/o

omissions de tots els empleats si són subcontractats, i dels agents i empleats

d’aquests o qualsevol persona que realitzi algun dels treballs que hagi

contractat.

En conseqüència, el Contractista serà l’únic responsable i no tindrà dret a

cap indemnització per l’augment de l’import que pugui ocasionar-li, ni per les

maniobres equivocades que cometés durant la construcció. També serà

responsable, davant dels tribunals dels accidents laborals, que per

inexperiència o negligència es produïssin i s’atindrà a les disposicions de la

Policia i a les lleis comunes sobre aquesta matèria.

El Contractista ha d’estudiar i comparar amb cura els documents de la

Contracta i ha d’advertir immediatament a la Direcció Facultativa de

qualsevol error o omissió que hi hagi. A més, no realitzarà cap treball sense

els corresponents plànols, especificacions o ordres concretes.

El Contractista ha de portar a terme tots els treballs d’execució de l’obra,

amb els millors coneixements, experiència, destresa i atenció. Ell assumeix

tota la responsabilitat dels mitjans de construcció emprats, mètodes i

tècniques seguides, seqüències i procediments usats i de la coordinació de

totes les parts de l’obra.

El Contractista té l’obligació de complir totes les ordres verbals o escrites que

emeti la Direcció Facultativa. Si a criteri del Director d’Obra hi hagués alguna

part de l’obra mal executada, el Contractista tindrà l’obligació d’enderrocar-la

i fer-la de nou les vegades que siguin necessàries fins que aconsegueixi

l’aprovació del Director d’Obra, sense que tingui dret a cap indemnització,

fins i tot si les males condicions de les obres s’haguessin percebut després

de la recepció.

El Contractista complirà amb totes les lleis, ordenances, regulacions

emanades de les Autoritats Públiques relacionades amb l’execució de l’obra i

ho notificarà a la Direcció Facultativa. Si el Contractista observa que algun

dels documents de Contracta està en contradicció amb algun d’aquests

aspectes, ho notificarà ràpidament a la Direcció Facultativa perquè

procedeixi a la correcció. Si el Contractista executa algun treball bo i

coneixent que aquest es contradiu amb les lleis, ordenances i regulacions,

sense haver-ho notificat a la Direcció Facultativa, assumirà tota la

responsabilitat i haurà de fer-se’n càrrec dels imports que se’n derivin.

Article 23. Desperfectes en les propietats veïnes

Si el Contractista ocasionés algun desperfecte en les propietats veïnes, haurà

de restaurar-les i deixar-les en l’estat que tenien en el començament de

l’obra, fent-se càrrec de l’import.

El Contractista adoptarà totes les mesures que cregui necessàries per tal

d’evitar caigudes d’operaris, despreniments d’eines i materials que puguin

ferir o matar alguna persona o animal.


110

EPÍGRAF III. RESPONSABILITAT CIVIL DELS AGENTS QUE

INTERVENEN EN EL PROCÉS DE L’EDIFICACIÓ

Article 24. Danys materials

Les persones físiques o jurídiques que intervenen en el procés de l’edificació

respondran davant la Propietat dels següents danys materials ocasionats en

l’edifici dintre dels terminis indicats, comptats des de la data de recepció de

l’obra, sense reserves o des de la solució d’aquestes:

a) durant 10 anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o

defectes que afectin als elements estructurals, i que comprometin

directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici

b) durant 3 anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o

defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que

ocasionin l’incompliment dels requisits d’habitabilitat fixats en l’article 3

de la LOE

c) durant 1 any, dels danys materials per vicis o defectes d’execució

que afectin a elements d’acabat de les obres dins del termini d’1 any

Article 25. Responsabilitat civil

La responsabilitat civil serà exigible en forma personal i individualitzada, tant

per actes o omissions propis, com per actes o omissions de persones per

les que s’hagi de respondre.

No obstant això, quan es pugui individualitzar la causa dels danys materials o

quedar degudament provada la concurrència de culpes sense que es pugui

detallar el grau d’intervenció de cada agent en el dany produït, la

responsabilitat s’exigirà solidàriament.

Quan el projecte hagi estat contractat conjuntament amb més d’un

Projectista, aquests mateixos respondran solidàriament. Els projectistes que

contractin els càlculs, estudis, dictàmens o informes d’altres professionals

seran directament responsables dels danys que puguin derivar-se de la seva

insuficiència, incorrecció o inexactitud, sense perjudici de la repetició que

poguessin exercir contra els seus autores.

El Contractista respondrà directament de los danys materials causats en

l’edifici per vicis o defectes derivats de la imperícia, manca de capacitat

professional o tècnica, negligència o incompliment de les obligacions

atribuïdes al cap d’obra i a la resta de persones físiques o jurídiques que

depenguin d’ell.

Quan el Contractista subcontracti amb altres persones físiques o jurídiques

l’execució de determinades parts o instal·lacions de l’obra, serà directament

responsable dels danys materials per vicis o defectes de la seva execució,

sense perjudici de la repetició que es pugui produir.

El Director d’Obra i el Director de l’Execució de l’Obra que signin el certificat

final d’obra seran responsables de la veracitat i exactitud d’aquest document.

Qui accepti la direcció d’una obra el Projecte de la qual no l’hagi elaborat ell

mateix, assumirà les responsabilitats derivades de les omissions, deficiències

o imperfeccions del projecte, sense perjudici de la repetició que li pogués

correspondre davant el Projectista.

Quan la Direcció d’Obra es contracti de manera conjunta a més d’un tècnic,

tots ells respondran solidàriament sense perjudici de la distribució que entre

ells correspongui.

Les responsabilitats per danys no seran exigibles als agents que intervinguin

en el procés de l’edificació, si es prova que van ser ocasionats de forma

fortuïta, per força major, un acte d’un tercer o pel propi perjudicat pel dany.


111

EPÍGRAF IV. RÈGIM I ORGANITZACIÓ DE LES OBRES

Article 26. Direcció

La interpretació tècnica del Projecte correspon al Director d’Obra, a qui el

Contractista ha d’obeir sempre.

Tota l’obra executada que, a criteri del Director d’Obra sigui defectuosa o no

estigui d’acord amb les condicions d’aquest Plec, serà enderrocada i

reconstruïda pel Contractista sense que pugui servir-li l’excusa que el Director

d’Obra hagi examinat la construcció ni que hagi estat abonada en

liquidacions parcials.

Article 27. Modificacions

El Director d’Obra està facultat per a introduir modificacions, d’acord amb el

seu criteri, durant la construcció de qualsevol unitat d’obra, sempre que es

compleixin les condicions tècniques referides en el Projecte i de manera que

no origini canvis en l’import total de l’obra.

El Contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin,

resultants de modificacions del Projecte, tant si suposa un augment o una

disminució o variació de l’import, sempre i quan aquest no alteri, per excés o

per defecte, el 10% del valor contractat.

Article 28. Llibre d’Ordres i Assistències

El Contractista disposarà, a l’obra, d’un Llibre d’Ordres i Assistències en el

qual s’anotaran totes aquelles ordres que la Direcció Facultativa cregui oportú

donar-li a través del Cap de l’Obra o d’una persona responsable, sense

perjudici de les que li lliurin per ofici quan calgui, sota de les quals signarà

com a senyal d’estar-ne assabentat.

En aquest Llibre d’Ordres i Assistències s’indicarà, quan procedeixi, els

extrems següents:

a) les operacions administratives relatives a l’execució o a la

regularització del contracte; notificacions de tota mena de documents

(obres de servei, dissenys, modificacions, etc.)

b) els resultats dels assaigs realitzats per laboratori i les mesures

realitzades a l’obra

c) les recepcions dels materials

d) les incidències de detalls que siguin d’interès des del punt de vista

de la qualitat ulterior dels treballs, del càlcul de preus, del cost, de la

duració real dels treballs, etc.

i) el desenvolupament de l’obra

f) les incidències de l’obra susceptibles d’originar reclamacions per

part del Contractista

El compliment de les ordres expressades en aquest Llibre és tan obligatori per

al Contractista com les que figuren en el Plec de Condicions.

Article 29. Llibre d’Incidències

Sota la responsabilitat del tècnic que assumeixi les funcions de Coordinador

de Seguretat i Salut durant l’execució de les obres, existirà a l’obra un Llibre

d’Incidències a disposició de la Direcció Facultativa, Contractistes,

Subcontractistes, treballadors autònoms, representants dels treballadors i

persones o organismes competents en matèria de seguretat i salut en el

treball, els quals podran realitzar anotacions en l’esmentat llibre. Efectuada

qualsevol anotació, el Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució o

quan no sigui necessària la designació de Coordinador, la Direcció

Facultativa, ho hauran de notificar al Contractista afectat i als representants

dels seus treballadors. Si l’anotació es refereix a qualsevol incompliment de

les advertències o observacions prèviament anotades, o bé si hi ha un risc

greu i imminent per a la seguretat dels treballadors que obligui a aturar els


112

treballs, es comunicarà a l’autoritat laboral competent en un termini de vint-i-

quatre hores.

Article 30. Llibre de Subcontractació

El Contractista ha de disposar de Llibre de Subcontractació i conservar-lo a

l’obra. En aquest llibre, el Contractista hi ha de reflectir, per ordre cronològic

des del començament dels treballs, i amb anterioritat al començament

d’aquests, totes i cada una de les subcontractacions realitzades en l’obra

amb empreses subcontractistes i treballadors autònoms, amb la informació

que fixa la Llei de la Subcontractació en el Sector de la Construcció.

Cada nova subcontractació haurà de ser comunicada pel Subcontractista al

Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de les obres i als

representants dels treballadors de les diferents empreses que ja figurin en el

Llibre de Subcontractació.

Article 31. Accessos i entorn de l’obra

El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l’obra, el

tancament d’aquesta i el seu manteniment durant l’execució de l’obra,

podent exigir-ne la seva modificació o millora la Direcció Facultativa.

Article 32. Replantejament

El Contractista començarà les obres replantejant-les en el terreny i

assenyalant les referències principals que mantindrà com a base de

posteriors replantejaments parcials. Totes les opcions i mitjans auxiliars que

es necessitin per als replantejaments aniran a compte del Contractista, la

qual cosa no li donarà dret a cap reclamació.

El Contractista sotmetrà el replantejament a l’aprovació de la Direcció

Facultativa. Una vegada aquesta hagi donat el seu vist-i-plau, prepararà

l’acta replantejament, la qual anirà acompanyada d’un plànol, i que haurà de

ser aprovada per la Direcció d’Obra. És responsabilitat del Contractista

l’omissió d’aquest tràmit.

El Contractista es farà càrrec de les estaques, senyals i referències que es

deixin en el terreny com a conseqüència del replantejament, responsabilitzant-

se que ningú les sostregui o canviï de lloc, així com de reposar els senyals

desapareguts.

Article 33. Inici i ritme d’execució dels treballs

El Contractista començarà les obres amb el termini fixat en el Plec de

Condicions particulars, desenvolupant-les de la forma necessària perquè els

treballs s’executin dins dels terminis parcials fixats i, en conseqüència,

l’execució total s’efectuï dins el termini exigit en el contracte.

El Contractista ha de comunicar, obligatòriament i per escrit, a la Direcció

d’Obra la data de començament dels treballs amb un mínim de 3 dies

d’antelació.

El Director d’Obra indicarà en el Llibre d’Ordres i Assistències els dies amb

inclemència atmosfèrica o amb altres circumstàncies de força major que

comporten un període d’inactivitat que pot afectar els terminis d’execució.

L’incompliment per part del Contractista dels terminis parcials o finals, fixats

en el programa d’obra, faculta a la Propietat l’aplicació de les penalitzacions

previstes en el present Plec de Condicions.

En el pla de treball per al Contractista es consignarà, a efectes del termini

parcial, les unitats d’obra a realitzar dins de cada termini, valorades als preus

del Projecte. Igualment hi constarà la maquinària i mitjans auxiliars que el

Contractista es comprometi a utilitzar en l’execució dels treballs. Un cop

aprovat el pla, aquesta maquinària serà adscrita de manera fixa i permanent

a l’obra i no es podrà retirar sense l’autorització expressa de la Direcció

Facultativa. El compromís de la presència d’aquesta maquinària no expira en

l’execució de la unitat d’obra per a la que hagi estat necessària, sinó que

finalitza al termini dels treballs. Per tant, és necessari sol·licitar la


113

corresponent autorització per a retirar una màquina adscrita a l’obra malgrat

que en aquest moment estigui inactiva o no es prevegi la seva utilització més

endavant.

De la mateixa manera, el Contractista haurà d’augmentar els mitjans auxiliars

proposats i el personal tècnic sempre que el Director d’Obra comprovi que

és necessari per al desenvolupament de les obres en el termini previst. Si en

el transcurs dels treballs alguna màquina s’avariés, el Contractista té

l’obligació de fer-la arranjar tot seguit o substituir-la per una altra d’anàlogues

característiques. Les avaries mecàniques no suposaran pròrrogues ni

demores en el compliment dels terminis establerts.

Article 34. Ordre d’execució dels treballs

La determinació de l’ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte

en aquells casos en els que, per circumstàncies d’ordre tècnic, la Direcció

d’Obra estimi convenient la seva variació.

Article 35. Facilitats per a altres contractistes

D’acord amb allò que resolgui la Direcció d’Obra, el Contractista general

haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs

que li siguin encomanats a la resta de contractistes que intervinguin en l’obra.

Tot això sense perjudici de les compensacions econòmiques que hi pugui

haver entre contractistes per utilització de mitjans auxiliars o

subministraments d’energia o altres conceptes. En el cas de litigi, els

contractistes acataran el que resolgui la Direcció d’Obra.

Article 36. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Quan sigui necessari ampliar el Projecte per motiu imprevist o per qualsevol

accident, no s’interrompran els treballs sinó que es continuaran segons les

instruccions donades pel Director d’Obra mentre es formula o tramita el

projecte reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i materials el que

la Direcció d’Obra disposi per a estintolaments, apuntalaments, enderrocs,

recalçaments o qualsevol altra obra de caràcter urgent, anticipant de

moment aquest servei, l’import del qual li serà consignat en un pressupost

addicional o abonat directament, d’acord amb el que s’acordi.

Article 37. Pròrroga per causa de força major

Si per causa de força major o independent de la voluntat del Contractista,

aquest no pogués començar les obres, hagués de suspendre-les, o no li fos

possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga

proporcionada per al compliment de la contracta, previ informe favorable del

Director d’Obra. El Contractista haurà d’exposar, en escrit dirigit al Director

d’Obra, la causa que impedeix l’execució dels treballs i el retard que

comportaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que

sol·licita.

Article 38. Responsabilitat de la Direcció d’Obra en el retard de l’execució de

l’obra

El Contractista no es podrà excusar de no haver complert els terminis

d’execució estipulats, al·legant com a causa la manca de plànols o ordres de

la Direcció Facultativa, excepte si havent-ho demanat per escrit no se li

haguessin proporcionat.

Article 39. Condicions generals d’execució dels treballs

Tots els treballs s’executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les

modificacions d’aquest que hagin estat aprovades i a les ordres que, sota la

seva responsabilitat i per escrit, hagin entregat al Contractista el Director

d’Obra o el Director d’Execució de l’Obra, dintre de les limitacions


114

pressupostàries i de conformitat amb allò especificat en l’article 13 (treballs no

estipulats expressament).

Article 40. Profunditat dels fonaments

Atesa la naturalesa de la fonamentació, les cotes de profunditat que consten

en el Projecte no són, sinó una dada aproximada que pot confirmar-se o

modificar-se totalment o parcial segons la natura del terreny, canvi que el

Contractista, haurà d’assumir sense modificar l’import que en resulti.

Article 41. Mitjans auxiliars

Aniran a compte del Contractista tots els mitjans i màquines auxiliars que

siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra, el manteniment d’un

bon aspecte i per a evitar accidents previsibles en funció de l’estat de l’obra i

d’acord amb la normativa de protecció laboral vigent.

Article 42. Conservació de les obres

És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats

d’obra realitzades fins a la data de la recepció per part de la Propietat i

corrent al seu càrrec les despeses que se’n derivin.

Article 43. Documentació d’obres ocultes

De tots els treballs i unitats d’obra que hagin de quedar ocults al finalitzar

l’execució, s’aixecaran plànols precisos per a que quedin perfectament

definits. Aquests documents es realitzaran per triplicat, entregant-ne un al

Director d’Obra, un altre al Contractista i l’últim a la Propietat. Aquests

plànols, que han d’estar suficientment afitats, es consideraran documents

indispensables i irrecusables per a efectuar els amidaments.

Article 44. Obres defectuoses

La Direcció Facultativa podrà acceptar o rebutjar les unitats d’obra que no

s’ajustin al que s’especifica en el Projecte o en el Plec de Condicions, ja sigui

per una mala execució o per una deficient qualitat dels materials o aparells

utilitzats. En el primer cas, tenint en compte les diferències, el Director d’Obra

fixarà un preu just, que el Contractista està obligat a acceptar. En cas de

rebuig, es reconstruirà a compte del Contractista la part mal executada

sense que aquest fet sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del

termini d’execució.

Article 45. Obres i vicis ocults

Si el Director d’Obra tingués raons fonamentades per a creure en l’existència

de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar en

qualsevol moment, i abans de la recepció, les demolicions que cregui

necessàries per a reconèixer els treballs que suposi defectuosos.

Les despeses de la demolició i de la reconstrucció que s’ocasionin, seran a

compte del Contractista, sempre que els vicis existeixin realment. En cas

contrari, aquestes despeses aniran a càrrec del propietari.

Article 46. Materials no utilitzables o defectuosos

No es procedirà a la utilització i col·locació de materials i aparells sense que

abans siguin examinats i acceptats pel Director de l’Execució de l’Obra, en els

termes que prescriu el Plec de Condicions Tècniques Particulars.

El Contractista haurà de disposar de les mostres i models necessaris, per a

efectuar-hi les comprovacions, els assaigs o les proves preceptuades en el

Plec de Condicions Tècniques Particulars.


115

Quan els materials o aparells no fossin de la qualitat requerida o no estiguessin

perfectament preparats, el Director d’Execució de l’Obra donarà l’ordre al

Contractista perquè els reemplaci per altres que s’ajustin a les condicions

requerides o, a falta d’aquests, a les ordres del Director d’Obra.

Article 47. Despeses ocasionades per anàlisis, proves i assaigs

Totes les despeses originades per les anàlisis, proves i assaigs de materials o

elements que intervinguin en l’execució de les obres seran a càrrec del

Contractista.

Tot assaig que no hagi estat satisfactori o que no ofereixi prou garanties,

s’haurà de repetir, amb càrrec al Contractista.

Article 48. Neteja de les obres

És obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant

de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions

provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i

executar tots els treballs que siguin necessaris perquè l’obra tingui un bon

aspecte. Si el Contractista no ho complís, la Propietat pot fer-ho a càrrec

d’aquest.

Article 49. Obres sense prescripcions

En l’execució de treballs de les obres per als quals no existeixen prescripcions

consignades explícitament en aquest Plec ni en la resta de documentació del

Projecte, el Contractista s’atindrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la

Direcció Facultativa i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona

construcció.

EPÍGRAF V. RECEPCIONS I LIQUIDACIONS

Article 50. Proves abans de la recepció

Abans de tenir lloc la recepció, i sempre que sigui possible, se sotmetran

totes les obres a proves de resistència, estabilitat i impermeabilitat d’acord

amb el programa de la Direcció Facultativa. Els assentaments, accidents,

avaries o danys que es produeixin en aquestes proves a causa d’una

construcció deficient o per manca de precaució, seran a càrrec del

Contractista, únic responsable de les mateixes.

Article 51. Recepció de les obres

La recepció de les obres tindrà lloc dins dels 30 dies següents a la data de

finalització de les mateixes, acreditada en el certificat final d’obra.

Per a procedir a la recepció de les obres serà necessària l’assistència del

Propietari, de la Direcció Facultativa i del Contractista o el seu representant

degudament autoritzat. Després de realitzar un escrupolós reconeixement i si

l’obra estigués d’acord amb les condicions d’aquest Plec, s’aixecarà un acta

de recepció per duplicat, a la que s’adjuntaran els documents justificants de la

liquidació final. Una de les actes quedarà en poder de la Propietat i l’altra

s’entregarà al Contractista.

Si les obres es troben en bon estat i han estat executades segons les

condicions establertes, es consideraran rebudes sense reserves.

Si les obres presenten defectes lleus i esmenables, es consideraran rebudes

amb reserves. Aquest fet es farà constar explícitament en l’acta de recepció,

en la que s’especificaran les instruccions del Director d’Obra al Contractista per

a solucionar els defectes observats i es fixarà un termini per a esmenar-los.

Una vegada vençut aquest termini, s’efectuarà un nou reconeixement en


116

idèntiques condicions, amb la finalitat de procedir a la recepció de l’obra. Si en

el nou reconeixement resultés que encara hi ha els defectes identificats

prèviament, es declararà rescindida la contracta amb pèrdua de fiança, a no

ser que la Propietat cregui oportú concedir un nou termini.

Article 52. Documentació final

El Director d’Obra, assistit pel Contractista i els tècnics que hagin intervingut en

l’obra, redactarà la documentació final de les obres, que es facilitarà a la

Propietat.

La documentació final d’obra, d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació,

estarà constituïda per la documentació del seguiment de l’obra, la

documentació de control de l’obra i el certificat final d’obra.

Aquesta documentació final s’adjuntarà a l’acta de recepció, amb la relació

identificativa dels agents que han intervingut durant el procés d’edificació, així

com les instruccions d’ús i manteniment de l’edifici i les seves instal·lacions.

Aquesta documentació constituirà el llibre de l’edifici.

Article 53. Termini de garantia

Des de la data en què es realitza la recepció de les obres, es comença a

comptar el termini de garantia, que serà d’un any. Durant aquest període, el

Contractista es farà càrrec de totes aquelles reparacions de desperfectes

imputables a defectes i vicis ocults.

Article 54. Conservació dels treballs durant el termini de garantia

La conservació i vigilància de les obres durant el termini de garantia aniran a

càrrec del Contractista, sense que aquesta circumstància faci modificar les

altres obligacions i el termini de garantia.

Si l’edifici fos ocupat o utilitzat abans de finalitzar el termini de garantia, aniran

a càrrec de la Propietat les neteges i reparacions causades per l’ús i a càrrec

del Contractista les reparacions per vicis d’obra o per defectes en les

instal·lacions.

Article 55. Conservació dels treballs amb contracta rescindida

Si el contracte d’execució es rescindís, el Contractista està obligat a retirar,

en el termini que es fixi en el Plec de Condicions particulars, tota la

maquinària, material i mitjans auxiliars, a resoldre els subcontractes que

tingués concertats i a deixar l’obra en condicions de ser represa per una altra

empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran amb els tràmits fixats en

aquest Plec de Condicions, moment en què començarà a comptar el termini

de garantia.

Article 56. Caràcter provisional de les liquidacions parcials

Les liquidacions parcials són documents provisionals ja que estan subjectes

a les certificacions i modificacions que resultin de la liquidació final, per la

qual cosa no suposen l’aprovació ni recepció de les unitats d’obra que

comprenen.

La Propietat es reserva, en tot moment i especialment al fers efectives les

liquidacions parcials, el dret a comprovar que el Contractista ha complert els

compromisos referents al pagament de nòmines i materials invertits en

l’obra. A tal efecte, el Contractista haurà de presentar els comprovants que se

li exigeixin.

Article 57. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de l’obra

Una vegada rebudes les obres, el Director d’Execució de l’Obra efectuarà el

seu amidament definitiu, per a la qual cosa comptarà amb l’assistència del


117

Contractista o del seu representant. S’estendrà la corresponent certificació

per triplicat la qual, una vegada aprovada pel Director d’Obra, servirà perquè

la Propietat aboni el saldo resultant, descomptant la quantitat retinguda en

concepte de fiança.

Article 58. Liquidació final

Un cop acabades les obres, es realitzarà la liquidació final que inclourà

l’import de les unitats d’obra realitzades i les que constitueixen modificacions

del Projecte, sempre i quan hagin la seva execució i preus hagin estat

aprovats prèviament per la Direcció d’Obra. El Contractista no tindrà dret a

formular reclamacions per augments d’obra que no estiguessin autoritzats per

escrit per la Propietat, amb el vist-i-plau del Director d’Obra.

Article 59. Liquidació en cas de rescissió

En cas de rescissió del contracte, la liquidació es farà mitjançant un contracte

liquidatari, que es redactarà d’acord amb les dues parts, i que inclourà l’import

de les unitats d’obra realitzades fins a la data de rescissió.

EPÍGRAF VI. FACULTATS DE LA DIRECCIÓ D’OBRA

Article 60. Facultats de la Direcció d’Obra

A més de totes les facultats particulars, que corresponen al Director d’Obra i

que s’han especificat en els articles anteriors, és missió específica seva

efectuar la direcció i vigilància dels treballs que es realitzin en les obres,

directament o per mitjà dels seus representants tècnics, els quals tindran

autoritat tècnica legal, completa i indiscutible, fins i tot en allò no previst

específicament en el present Plec de Condicions, sobre les persones i coses

situades en l’obra i en relació amb els treballs que per a l’execució dels edificis

i obres annexes es duguin a terme, podent fins i tot, però amb causa

justificada, recusar al Contractista, si considera que adoptar aquesta resolució

és útil i necessari per a la correcta marxa de l’obra.

1.3. DISPOSICIONS ECONÒMIQUES

EPÍGRAF I. BASE FONAMENTAL

Article 61. Base fonamental

Com a base fonamental de les Disposicions Econòmiques del Plec de

Condicions Administratives, s’estableix el principi que el Contractista ha de

percebre l’import de tots els treballs executats, sempre que aquests s’hagin

dut a terme d’acord al Projecte i condicions generals i particulars que regeixin

la construcció de l’edifici i obra annexa contractada.

EPÍGRAF II. GARANTIES DE COMPLIMENT I FIANÇA

Article 62. Garanties

El Director d’Obra podrà exigir al Contractista la presentació de referències

d’altres entitats o persones per tal d’assabentar-se si aquest reuneix totes les


118

condicions requerides per al correcte compliment del contracte. En el cas de

ser sol·licitades, el Contractista haurà de presentar aquestes referències

abans de la signatura del contracte.

Article 63. Fiança

La fiança exigida al Contractista per a garantir el compliment del contracte

s’establirà prèviament entre el Director de l’obra i el Contractista entre una de

les següents:

a) dipòsit previ, en metàl·lic, valors o aval bancari, del 10% del

pressupost de l’obra contractada.

b) descomptes del 10% aplicats sobre l’import de cada certificació

abonada al Contractista.

c) dipòsit del 5% del pressupost de l’obra contractada, més

deduccions del 5% aplicades a l’import de cada certificació

abonada al Contractista.

Article 64. Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Si el Contractista es negués a fer, per compte pròpia, els treballs necessaris

per a enllestir l’obra en les condicions contractades, el Director de l’Obra, en

nom i representació del Propietari, les manarà executar a un tercer o

directament per a administració i abonarà el seu import amb la fiança

dipositada, sense prejudici de les accions legals a que tingui dret el Propietari

en el cas de que la fiança no cobrís l’import de les despeses efectuades en

les unitats d’obra que no fossin admissibles.

Article 65. Devolució de la fiança

La fiança dipositada serà retornada al Contractista en un termini no superior a

15 dies, una vegada signada l’acta de recepció de l’obra, sempre i quan el

Contractista acrediti que no existeix cap reclamació en contra seu per danys i

perjudicis que siguin de la seva responsabilitat, per deutes de jornals o

materials o per indemnitzacions derivades d’accidents ocorreguts en el

treball o per altres causes.

Article 66. Devolució de la fiança en el cas de que s’efectuïn recepcions

parcials

El Contractista tindrà dret a que se li retorni la part proporcional de la fiança si

la Propietat, amb el vist-i-plau del Director d’Obra, accedís a efectuar

recepcions parcials de l’obra.

EPÍGRAF III. PREUS I REVISIONS

Article 67. Despeses

Anirà a compte del Contractista el pagament de les nòmines, materials i

eines, i de totes les despeses que s’originin fins a la finalització i lliurament de

les obres.

No hi haurà cap alteració de la qualitat estipulada, en concepte d’ajustament

de les obres, encara que durant la realització es produeixin modificacions

dels preus dels materials o jornals, sempre que per disposició oficial no

representi un excés superior al 5% de l’import de l’obra, pendent de realitzar

aleshores.


119

Article 68. Obres de millora o ampliació

Si s’introduïssin millores en l’obra, sense augmentar la quantitat total del

pressupost, el Contractista estarà obligat a executar-la amb la baixa

proporcional.

Si la modificació representés una ampliació o millora de les obres que fes

canviar la quantitat del pressupost, el Contractista està obligat a executar-la

amb la baixa proporcional.

Si la modificació representés una ampliació o millora de les obres que fes

canviar la quantitat del pressupost, el Contractista estarà obligat també a la

seva execució, sempre que la valoració s’ordeni per escrit i vagi amb el vist-

i-plau del Director de l’Obra.

Article 69. Preus unitaris

En els preus unitaris corresponents s’inclouran els costos directes, els costos

indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Article 70. Preus contradictoris

Si s’haguessin d’introduir noves unitats d’obra o canvis de qualitat en les

unitats d’obra projectades o bé es produís algun cas excepcional o imprevist

en què fos necessari la designació de preus contradictoris entre la Propietat i

el Contractista, aquests preus els fixarà el Director d’Obra i hauran de ser

acceptats pel Contractista.

Si no hi hagués acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre el Director

d’Obra i el Contractista abans de començar l’execució dels treballs. Si no fos

possible arribar a un acord, el Director d’Obra proposarà a la Propietat que

adopti la resolució que cregui convenient, que podrà ser aprovatòria del preu

exigit pel Contractista o bé, la segregació de l’obra o instal·lació nova, per a ser

executada per administració o per un altre adjudicatari diferent.

Article 71. Revisió de preus

Quan les obres es contractin a compte i risc, no s’admetrà la revisió dels preus

contractats. No obstant això, en períodes en el que hi hagi increments

importants en els preus de les nòmines i les seves cargues socials, o en la

dels materials i transports, s’admetrà que es puguin revisar els preus

contractats.

Tan bon punt tingui lloc qualsevol augment de preus, el Contractista pot

sol·licitar al Propietari una revisió de preus a l’alça. Totes dues parts acordaran

el nou preu unitari abans d’iniciar o de continuar l’execució de la unitat d’obra

on intervingui l’element el preu en el mercat del qual ha augmentat, així com la

data a partir de la qual s’aplicarà el preu revisat i elevat, per a la qual cosa es

tindrà en compte, quan s’escaigui, l’aplec de materials d’obra, en el cas de

que estiguessin totalment o parcial abonats per la Propietari.

Si la Propietat o el Director d’Obra en el seu nom, no estigués d’acord amb els

nous preus que el Contractista percep com a normals en el mercat, el Director

d’Obra tindrà la facultat de proposar al Contractista, i aquest té l’obligació

d’acceptar-los.

Si es produeix una baixada de preus, el Director d’Obra concertarà entre

Propietat i Contractista la baixa a realitzar en els preus unitaris vigents en

l’obra, en equitat amb l'experimentada per a qualsevol dels elements

constitutius de la unitat d’obra i la data en què començaran a regir els preus

revisats.

Article 72. Reclamacions d’augment de preus

Si el Contractista, abans de la signatura del contracte, no hagués fet la

reclamació o observació, no podrà, sota pretext d’error i omissió, reclamar un


120

augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que

serveix de base per a l’execució de les obres.

Tampoc s’admetrà cap reclamació del Contractista fonamentada en

indicacions que, sobre les obres, es facin en la Memòria, ja que aquest

document no serveix de base a la Contractació.

Les errors materials o aritmètics en les unitats d’obra o en el seu import, es

corregiran en el moment en què s’observin, però no es tindran en compte a

efectes de la rescissió del contracte, assenyalats en el Plec de Clàusules

Administratives, sinó en el cas de que el Director d’Obra o el Contractista els

haguessin fet notar dins del termini de quatre mesos comptats des de la data

d’adjudicació. Les equivocacions materials no alteraran la baixa proporcional

feta en la Contractació, respecte de l'import del pressupost que ha de servir de

base a la mateixa, ja que aquesta baixa es fixarà sempre per la relació entre

les xifres d’aquest pressupost, abans de les correccions i la quantitat ofertada.

Article 73. Aplec de materials

El Contractista queda obligat a executar els aplecs de materials o maquinària

que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials aplegats, una vegada abonats per la Propietat, són propietat

d’aquest, però el Contractista es responsabilitza de la seva custòdia i

conservació.

EPÍGRAF IV. AMIDAMENTS I VALORACIONS DELS TREBALLS

Article 74. Amidament de l’obra

L’amidament de les obres concloses es farà segons el tipus d’unitat fixada

en el corresponent pressupost.

Article 75. Amidaments parcials i totals

Els amidaments parcials es verificaran en presència del Contractista .

Els amidaments finals es faran quan s’hagi enllestit l’obra, amb l’assistència

del Contractista.

Es redactarà una acta de verificació dels amidaments parcials i totals en què

es farà constar la conformitat del Contractista o la del seu representant. En

cas de disconformitat, el Contractista exposarà resumidament i amb reserva

d’ampliar-les, les seves al·legacions.

Els amidaments totals o parcials correspondran a les unitats d’obra

completament enllestides, de manera que el Contractista no tindrà en

compte les diferències que resultin entre les mesures reals i les del Projecte.

Article 76. Elements compresos en el pressupost

En fixar els preus de les diferents unitats d’obra en el Pressupost, s’ha tingut

en compte l’import de tots els elements referits als mitjans auxiliars de la

construcció, així com tota mena d’indemnitzacions, impostos, multes o

pagaments que s’hagin de fer per a qualsevol concepte, amb els que es trobin

gravats els materials o les obres per l’Estat, Comunitat Autònoma, Comarca o

Municipi. Per aquest motiu, no s’abonarà al Contractista cap import al

respecte.

Els preus de cada unitat inclouen també tots els materials, accessoris i

operacions necessàries per tal de deixar l’obra completament enllestida.

Article 77. Valoració de les obres

La valoració s’haurà d’obtenir aplicant a les diverses unitats d’obra el preu

que tingués assignat en el Pressupost, afegint-hi els percentatges


121

corresponents a imprevistos i al benefici industrial, i descomptant-hi el

percentatge corresponent a la baixa de la subhasta feta pel Contractista.

Article 78. Valoració d’obres incompletes

Quan per rescissió o altres causes fos necessari valorar les obres

incompletes, s’aplicaran els preus del pressupost, sense que es pugui

pretendre fer la valoració de la unitat d’obra fraccionant-la de manera diferent

a la fixada en els quadres de descomposició de preus indicats en el Quadre

de Preus número 2.

En cap cas el Contractista tindrà dret a cap reclamació, fundada en la

insuficiència, error o omissió dels preus dels quadres de preus, o en

omissions de qualsevol dels elements que constitueix els preus referits. El

Contractista tampoc no podrà reclamar al·legant que l’obra executada és

major o menor que la projectada.

Article 79. Altres obres

Els preus de les unitats d’obra que s’executin per ordre del Director d’Obra i

que no estaven inclosos en el Quadre de Preus, es valoraran conjuntament

entre el Director d’Obra i el Contractista, estenent-se per duplicat l’acta

corresponent. Si no s’arribés a cap acord, el Director d’Obra podrà fer

executar aquestes unitats de la manera que cregui convenient.

La fixació del preu s’haurà d’acordar abans que s’executi l’obra afectada, però

si per qualsevol motiu aquesta ja s’hagués executat, el Contractista estarà

obligat a acceptar el preu determinat pel Director d’Obra.

Article 80. Valoració d’unitats no contemplades en aquest Plec

La valoració de les obres no contemplades en aquest Plec es realitzarà

aplicant a cada una d’elles la mesura que es consideri més apropiada, en la

forma i condicions que el Director d’Obra consideri justes, multiplicant el

resultat final pel seu preu corresponent.

Article 81. Errors en el pressupost

El Contractista ha d’haver estudiat detalladament els documents del Projecte,

de manera que si no ha fet cap observació sobre possibles errors o

equivocacions que afectin els amidaments i als preus, no tindrà dret a cap

reclamació si l’obra es realitza d’acord amb el Projecte i conté més unitats

d’obra que les previstes. Si contràriament, el nombre d’unitats d’obra fos

inferior, es descomptaran del Pressupost.

Article 82. Resolució respecte a les reclamacions del Contractista

El Director d’Obra remetrà, amb la pertinent certificació, les reclamacions

valorades en l’article anterior, amb les que hagués fet el Contractista com a

reclamació, acompanyant-hi un informe.

La Propietat acceptarà o desestimarà aquestes reclamacions, segons ho

cregui pertinent en justícia i després de reconèixer les obres, si es cregués

convenient.

Article 83. Pagament de les obres

El Propietari efectuarà els pagaments en els terminis prèviament establerts.

L’import dels pagaments correspondrà al de les Certificacions d’obra

expedides pel Director d’Obra.


122

Article 84. Suspensió dels treballs

El Propietari es reserva el dret de suspendre les obres, i d’abonar al

Contractista els treballs realitzats, els materials acumulats realment

necessaris per a l’obra fins a la data de suspensió.

En cap cas podrà el Contractista, al·legant retards en els pagaments,

suspendre treballs ni executar-los a menor ritme del que els hi correspongui,

segons el termini en què han d’acabar-se.

Article 85. Millores d’obres lliurement executades

Quan el Contractista, fins i tot amb autorització del Director d’Obra, utilitzi

materials de major qualitat, grandària o preu, o bé introdueixi modificacions

en l’obra sense que li hagin estat demanades, o qualsevol altra modificació

que a criteri del Director d’Obra sigui beneficiosa, només tindrà dret a que se

li pagui el que li correspondria en el cas d’haver construït l’obra amb estricta

subjecció a allò projectat i contractat.

EPÍGRAF V. INDEMNITZACIONS

Article 86. Indemnitzacions per retard en el termini de finalització de les obres

L’import de la indemnització que ha d’abonar el Contractista per retard no

justificat en el termini de finalització de les obres contractades, serà d’una

quantitat fixada per cada dia feiner de retard des del dia d’acabament de les

obres fixat en el calendari d’obra. Aquesta quantitat s’acordarà entre les parts

contractants abans de la signatura del contracte, però no serà inferior al 4,5%

de l’import total dels treballs contractats. Aquestes quantitats es

descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

Article 87. Indemnitzacions per retard en els pagaments

Si la Propietat no efectués els pagaments d’obra executada dins del mes

següent al termini convingut, el Contractista tindrà dret a percebre el

pagament d’un 4,5% anual en concepte d’interès de demora, durant l’espai

de temps del retard i sobre l’import de l’esmentada certificació.

Si transcorreguts dos mesos després d’aquest primer termini d’un mes el

pagament no s’hagués fet efectiu, el Contractista té dret a la resolució del

contracte, es procedirà a la liquidació corresponent de les obres executades i

dels materials aplegats, sempre que aquests reuneixin les condicions fixades

i que la seva quantitat no superi la necessària per a finalitzar l’obra

contractada.

Això no obstant, es refusarà qualsevol sol·licitud de rescissió de contracte

fonamentada en retard de pagaments quan el Contractista no justifiqui que

en la data de la sol·licitud ha invertit en obra o en materials aplegats

admissibles la part de pressupost corresponent al termini d’execució que

tingui assenyalat en el contracte.

Article 88. Indemnització per danys de causa major

El Contractista no tindrà dret a indemnització per causes de pèrdues, avaries o

perjudici ocasionats en les obres, excepte en els casos de força major. Als

efectes d’aquest article, es consideren com a danys de causa major

únicament els següents:

a) incendis causats per descàrregues elèctriques atmosfèriques

b) danys produïts per terratrèmols i sismes marins

c) danys produïts per vents huracanats, marees i crescudes de rius

superiors a les que siguin previsibles en el país, i, sempre que hi

hagi constància inequívoca de que el Contractista va prendre les


123

mesures possibles, dins els seus mitjans, per evitar o atenuar els

danys

d) els que provinguin de moviments de terrenys en què són

construïdes les obres

e) les destrosses ocasionades violentament a mà armada, temps de

guerra, moviments populars o robatoris tumultuosos

La indemnització es referirà exclusivament al pagament de les unitats d’obra

ja executades o als materials aplegats a peu d’obra. En cap cas la

indemnització comprendrà mitjans auxiliars, maquinària o instal·lacions

propietat de la Contracta.

Article 89. Renúncia

El Contractista renuncia a la indemnització per l’augment que poguessin

sofrir els materials o jornals especificats en els diversos documents del

Projecte, per bé que té dret a demanar una revisió de preus com s’especifica

en l’article 13 del Plec de Clàusules Administratives.

EPÍGRAF VI. VARIS

Article 90. Millores, augments i/o reduccions d’obra

No s’admetran millores d’obra, excepte quan el Director d’Obra hagi ordenat

per escrit l’execució de nous treballs o que millorin la qualitat dels treballs

contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el Contracte.

Tampoc s’admetran augments d’obres en les unitats contractades, excepte

en el cas d’error en els amidaments del Projecte, excepte que el Director

d’Obra ordeni, també per escrit, l’ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que les parts contractants,

abans de l’execució o de signar el contracte, acordin per escrit els imports

totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells a

emprar i els augments que totes aquestes millores o augments d’obra suposin

sobre l’import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment quan el Director d’Obra introdueixi

innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats

d’obra contractades.

Article 91. Unitats d’obra defectuoses però acceptables

Quan per qualsevol motiu calgués valora una obra defectuosa però

acceptable a criteri del Director d’Obra, aquest determinarà el preu una

vegada escoltat el Contractista, qui haurà de conformar-se amb la resolució

de la Direcció Facultativa, excepte si, estant dins del termini d’execució,

prefereix enderrocar l’obra i refer-la d’acord amb les condicions, sense

superar aquest termini.

Article 92. Assegurança de les obres

El Contractista està obligat a assegurar l’obra contractada, durant tot el temps

que duri la seva execució, fins a la recepció. La quantitat de l’assegurança

coincidirà, en tot moment, amb el valor que tinguin, per contracta, els objectes

assegurats.

L’import abonat, en cas de sinistre, per la societat asseguradora s’ingressarà

en compte, a nom del Propietari, per tal que amb càrrec a aquest, es pagui

l’obra que es construeixi a mesura que aquesta es vagi executant. El

reintegrament d’aquesta quantitat al Contractista s’efectuarà per certificacions,

com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, excepte si hi ha

conformitat expressa del Contractista palesa en un document públic, el


124

Propietari podrà disposar d’aquest import per a usos aliens als de la

construcció de la part sinistrada.

La infracció d’allò exposat anteriorment serà motiu suficient perquè el

Contractista pugui rescindir la contracta, amb devolució de la fiança,

pagament complet de despeses, materials aplegats, i una indemnització

equivalent a l’import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no li

haguessin estat abonats, però només en proporció equivalent a allò que

suposi la indemnització abonada per la companyia asseguradora, respecte a

l’import dels danys causats pel sinistre, els quals seran valorats per a tals

efectes pel Director d’Obra.

En les obres de reforma o reparació es fixarà, prèviament, la proporció d’edifici

que s’ha d’assegurar i la seva quantia. Si no es preveiés res al respecte,

s’entendrà que l’assegurança ha de comprendre tota la part de l’edifici afectat

per l’obra.

Els riscos assegurats i les condicions que figuren en la pòlissa d’assegurances,

el Contractista els posarà en coneixement del Propietari abans de contractar-

los, amb l’objecte de conèixer la seva prèvia conformitat o bé el seu rebuig.

Article 93. Conservació de l’obra

Si el Contractista, tot i ser la seva obligació, es desentén de la conservació de

l’obra durant el termini de garantia, en el cas de que l’edifici no hagi estat

ocupat per la Propietat abans de la recepció, el Director d’Obra, en

representació de la Propietat, podrà disposar de tot el que sigui necessari

perquè s’atengui a la custòdia, neteja i tot allò que calgués per a una

correcta conservació, pagant-se les despeses a compte de la Contracta.

Quan el Contractista abandoni l’edifici, tant per finalització de les obres com

per rescissió de contracte, està obligat a deixar-lo desocupat i net en el

termini que fixi el Director d’Obra.

Després de la recepció de l’edifici i en el cas de que la seva conservació vagi

a càrrec del Contractista, no hi haurà d’haver més eines, estris o materials

que els indispensables per a la seva custòdia i neteja i per als treballs que

calgués executar.

En tot cas, estigui l’edifici ocupat o no, el Contractista està obligat a revisar i

reparar l’obra durant el termini indicat, procedint en la forma prevista en el

present Plec de Condicions Econòmiques.

Article 94. Ús del Contractista de l’edifici o de béns de la Propietat

Quan durant l’execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària

i prèvia autorització de la Propietat, edificis o faci ús de materials o eines que

pertanyin al Propietari, tindrà l’obligació de reparar-los i conservar-los per a

poder-los lliurar, quan acabi el contracte, en perfecte estat de conservació,

substituint els que s’haguessin inutilitzat, sense cap dret a indemnització per

aquesta substitució ni per les millores fetes en els edificis, propietats o

materials que hagi utilitzat.

En el cas de que al finalitzar el contracte i fer lliurament del material,

propietats o edificacions, el Contractista no hagués complert amb allò previst

en el paràgraf anterior, ho farà la Propietat a costa del Contractista i amb

càrrec a la fiança.

Article 95. Pagament d’arbitris

El pagament d’impostos i arbitris en general que calgui efectuar durant el

temps d’execució de les obres i per conceptes inherents als propis treballs

que es realitzen, correran a càrrec del Contractista, si en les condicions

particulars del Projecte no s’estipula el contrari. No obstant això, s’haurà de

reintegrar al Contractista l’import de tots aquells conceptes que el Director

d’Obra consideri justos.


125


126

2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

2.1. PRESCRIPCIONS SOBRE ELS MATERIALS

EPÍGRAF I. CONDICIONS GENERALS

Article 1. Condicions generals

Tots els materials que s’instal·laran han de ser de primera qualitat, compliran

les especificacions i tindran les característiques indicades en el Projecte i en

la normativa vigent. En aquells casos en què així s’hagi establert, els

materials instal·lats portaran el marcatge CE.

Qualsevol especificació o característica de materials que consti en un dels

documents del Projecte, malgrat no constar en la resta, és igualment

obligatòria.

Un cop adjudicada l’obra definitivament i abans del seu inici, el Contractista

presentarà a la Direcció Facultativa els catàlegs, cartes mostres, certificats de

garantia o d’homologació dels materials que s’hagin d’utilitzar. No es podran

instal·lar materials que no hagin estat acceptats prèviament.

La Direcció Facultativa dictaminarà quins són els materials que reuneixen les

condicions adequades. Els que no les reuneixin, seran retirats, demolits o

reemplaçats durant qualsevol de les etapes de l’obra o dels terminis de

garantia.

El transport, la manipulació i la utilització dels materials es farà de manera

que no alterin les seves característiques, i no ocasioni cap deteriorament de

les seves formes o dimensions.

Article 2. Proves i assajos de materials

Tots els materials referits en aquest Plec podran ser sotmesos a les proves o

assajos necessaris per acreditar la seva qualitat, els quals aniran a compte

del Contractista. Les proves o assajos es podran fer a la fàbrica d’origen, als

laboratoris oficials o a la mateixa obra, segons cregui convenient el Director

d’Obra. En cas de discrepància, els assajos o les proves s’efectuaran en el

laboratori oficial que el Director Director d’Obra designi.

Qualsevol altra anàlisi que hagi estat especificada i sigui necessari utilitzar,

haurà de ser aprovada per la Direcció d’Obra.

Article 3. Materials no consignats en el Projecte

Els materials no consignats en el Projecte que originin preus contradictoris

hauran de reunir les condicions que fixi la Direcció d’Obra, sense que el

Contractista tingui dret a cap reclamació per les condicions que s’exigeixin.

EPÍGRAF II. CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR ELS MATERIALS

Article 4. Àrids per a formigons i morters

La natura dels àrids i la seva preparació han de permetre garantir l’adequada

resistència i durabilitat del formigó, així com les restants característiques que

s’exigeixin en el Plec de Condicions Tècniques Particulars.

Com a àrids per la fabricació de formigons es poden emprar sorres i graves

existents en jaciments naturals, matxucats o altres productes que s’utilitzin de

forma habitual en la pràctica constructiva o resultin aconsellables com a


127

conseqüència d’estudis realitzats en un laboratori oficial. En qualsevol cas,

complirà les condicions de la Instrucció de Formigó Estructural (EHE).

Quan no es tinguin antecedents sobre la utilització dels àrids disponibles, o

que s’utilitzin per a altres aplicacions diferents de les ja sancionades per la

pràctica, es realitzaran assaigs d’identificació mitjançant les anàlisis que

convinguin en cada cas.

Si s’utilitzen escòries siderúrgiques com a àrid, es comprovarà prèviament

que són estables, de manera que no continguin silicats inestables ni

compostos ferrosos, amb el mètode d’assaig UNE 7243.

Es prohibeix l’ús d’àrids que continguin sulfurs oxidables.

Els àrids utilitzats compliran amb les limitacions de grandària fixades en

l’EHE.

Article 5. Aigua per a amassament de formigons i morters

L’aigua per a l’amassament de formigons i morters, a més de les

prescripcions que fixa l’EHE, haurà de complir amb les següents:

- pH superior a 5 (UNE 7234:71)

- substàncies solubles inferiors a 15 g/l, segons UNE 7130:58

- sulfats inferiors a 1 g SO4/l, segons assaig UNE 7131:58

- ió clor per a formigó amb armadures, inferior a 6 g/l, segons UNE

7178:60

- greixos o olis de qualsevol classe, inferiors a 15 g/l, segons UNE

7235

- absència absoluta de glúcids, segons assaig UNE 7132:58

Article 6. Additius per a formigons i morters

Els additius que s’utilitzin per a millorar les característiques d’adormiment,

enduriment, plasticitat i inclusió de l’aire del formigó o del morter hauran de

complir amb els límits fixats en l’EHE i, a més:

- si s’utilitza clorur càlcic com a accelerador, la seva dosificació serà

igual o inferior del 2% del pes del ciment i si es tracta de formigonar

amb temperatures molt baixes, del 3,5% del pes del ciment

- si s’utilitzen airejants per a formigons normals, la seva proporció serà

tal que la disminució de la resistència a compressió produïda per la

inclusió de l’airejant sigui inferior al 20%. En cap cas la proporció

d’airejant serà superior del 4% del pes del ciment

- si s’utilitzen colorants, la proporció serà inferior al 10% del pes del

ciment. No s’empraran colorants orgànics

Article 7. Ciment per a formigons i morters

El ciment per a formigons i morters es podrà emmagatzemar en sacs o a

granel. En el primer cas, el magatzem protegirà contra la intempèrie i la

humitat, tant del sòl com de les parets. Si s’emmagatzema a granel, no es

podran barrejar en un mateix lloc ciments de diferents qualitats i

procedències.

S’exigirà al Contractista la realització d’assaigs, d’acord amb la normativa

vigent i en laboratoris oficials, que demostrin que els ciments compleixen

amb les condicions exigides.

Article 8. Acer laminat d’alta adherència en rodons per a armadures

S’acceptaran acers d’alta adherència que portin el segell de conformitat

emès per un organisme homologat. Aquests acers vindran marcats de

fàbrica amb senyals indelebles per a evitar confusions en el seu ús. No

presentaran ovals esquerdes, bufats, ni minves de secció superiors al 5%. El

mòdul d’elasticitat serà igual o superior a 2.100.000 kp/cm².

Es preveu que el límit elàstic de l’acer sigui de 4.200 kp/cm², de manera que

la seva càrrega de trencament no serà inferior a 5.250 kp/cm².


128

Per a la resta de propietats, es tindran en compte les que fixa l’EHE.

Article 9. Acer laminat

L’acer utilitzat en els perfils d’acer laminat serà dels tipus establerts en la

norma UNE EN 10025. També es podran utilitzar els acers establerts per les

normes UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998.

En qualsevol cas, es tindran en compte les especificacions del DB SE-A

Seguretat Estructural Acer apartat 4.2 del CTE.

Els perfils vindran amb la seva corresponent identificació de fàbrica, amb

senyals indelebles per a evitar confusions. No presentaran ni esquerdes, ni

ovals, ni bufats ni minves de secció superiors al 5%.

Article 10. Productes per a la curació de formigons

El color de la capa protectora que resulti de l’aplicació d’aquests productes

en forma de pintura polvoritzada sobre la superfície de formigó serà clar,

preferiblement blanc, per a evitar l’absorció de la radiació solar. Aquesta

capa haurà de romandre intacta durant, com a mínim, 7 dies després d’una

aplicació.

Article 11. Desencofrants

La utilització de desencofrants aplicats en forma de pintura als encofrats, de

manera que faciliten la seva separació del formigó, no serà possible si el seu

ús no està expressament autoritzat.

Article 12. Encofrats en murs

Els encofrats que s’utilitzin per als murs podran ser de fusta o metàl·lics. En

ambdós casos, hauran de tenir prou rigidesa, tirantets i puntals perquè la

deformació màxima deguda a l’empenta del formigó fresc sigui inferior a 1

cm respecte la superfície teòrica d’acabat. Per a mesurar aquestes

deformacions s’aplicarà sobre la superfície desencofrada un regle metàl·lic

de 2 m de longitud, recte si es tracta d’una superfície plana, o corbat si la

superfície ho és.

Els encofrats per a formigó vist hauran de ser de fusta.

Article 13. Encofrats en pilars, bigues i arcs

Els encofrats que s’utilitzin per a pilars, bigues i arcs podran ser de fusta o

metàl·lics. En ambdós casos, però, compliran la condició de que la

deformació màxima d’una aresta encofrada respecte la teòrica, sigui inferior

o igual de 1 cm de la longitud teòrica. Igualment, hauran de tenir el confrontat

el suficientment rígid per a suportar els efectes dinàmics del vibrament del

formigó, de manera que el màxim moviment local produït per aquesta causa

sigui de 5 mm.

Article 14. Cal hidràulica

La cal hidràulica es podrà utilitzar com a aglomerant sempre que compleixi

amb les següents condicions:

- pes específic comprès entre dos enters i cinc dècimes i dos enters i

vuit dècimes

- densitat aparent superior a vuit dècimes

- pèrdua de pes per calcinació al vermell blanc menor del 12%

- adormiment entre 9 i 30 h

- residu de garbell 4900 malles menor del 6%

- resistència a la tracció de pasta pura als 7 dies superior a 8 kp/cm².

Curació de la proveta un dia a l’aire i la resta en aigua

- resistència a la tracció del morter normal als 7 dies superior a 4

kp/cm². Curació de la proveta un dia a l’aire i la resta en aigua


129

- resistència a la tracció de pasta pura als 28 dies superior a 8 kp/cm²

i també superior en 2 kp/cm² a l’assolida al setè dia

Article 15. Guix negre

El guix negre es podrà utilitzar com a aglomerant sempre que compleixi amb

les següents condicions:

- el contingut en sulfat càlcic semihidratat (SO4Ca/2H

2O) serà com a

mínim del 50% en pes

- l’adormiment no començarà abans dels 2 minuts i no acabarà

després dels 30 minuts

- en garbell 0,2 UNE 7050 no serà superior al 20%

- en garbell 0,08 UNE 7050 no serà superior al 50%

- les provetes prismàtiques 4-4-16 cm de pasta normal assajades a

flexió, amb una separació entre suports de 10,67 cm, resistiran una

càrrega central de 120 kg com a mínim

- la resistència a compressió determinada sobre mitges provetes

procedents de l’assaig a flexió, serà com a mínim 75 kp/cm². La

presa de mostres s’efectuarà com a mínim en un 3% dels casos

mesclant el guix procedent fins a obtenir per quartejament una mostra

de 10 kg com a mínim. Els assaigs s’efectuaran segons les normes

UNE 7064 i UNE 7065.

Article 16. Teules

Les teules de ciment per a la coberta s’obtindran a partir de superfícies

còniques o cilíndriques que permetin un encavalcament de 70 a 150 mm o

bé estaran dotades d’una part plana amb ressalts o dents de suport per a

facilitar l’encaix de les peces. Les teules hauran de disposar de l’aprovació

de l’Administració competent o una certificació de conformitat inclosa en el

Registre General del CTE, complint amb totes les seves condicions.

Article 17. Plaques per a cobertes

Les plaques per a cobertes poden ser de materials diversos (poliester, acer,

fibrociment amb fibres naturals, etc.), els quals juntament amb les seves

fixacions ha de garantir estanquitat. Les plaques que s’utilitzin han d’estar

degudament homologades i autoritzades per l’Administració competent.

Article 18. Impermeabilitzants

Les làmines impermeabilitzants podran ser bituminoses, plàstiques o de

cautxú. Les làmines i les imprimacions hauran de portar una etiqueta

identificativa indicant la classe de producte, el fabricant, les dimensions i el

pes per m². Disposaran de segell de qualitat, homologació o bé de segell o

certificació de conformitat inclòs en el registre del CTE.

Els impermeabilitzants bituminosos s’hauran d’ajustar a un dels sistemes

acceptats pel DB HS del CTE, les condicions del qual complirà. Si els

impermeabilitzants són no bituminosos o bituminosos modificats haurà de

disposar d’un document d’idoneïtat tècnica, complint totes les seves

condicions.

Article 19. Fàbrica de maó i bloc

Les peces utilitzades en la construcció de fàbriques de maó o bloc

s’ajustaran a allò estipulat en el DB SE-F Seguretat Estructural Fàbrica apartat

4 del CTE.

La resistència normalitzada a compressió mínima de les peces serà de 5

N/mm².

Les peces se subministraran a l’obra amb una declaració del subministrador

sobre la seva resistència i la categoria de fabricació. La resistència a la


130

compressió es determinarà amb la norma UNE 772, a partir de peces

mostrejades segons la norma UNE 771.

Article 20. Biguetes prefabricades

Les biguetes prefabricades seran armades o pretesades, segons

s’especifiqui en la memòria, i hauran de disposar d’autorització d’ús

corresponent. Això no obstant, el fabricant haurà de garantir les seves

propietats per escrit, si així se li demanés.

El fabricant haurà de facilitar instruccions addicionals per a la seva utilització i

muntatge en cas de que siguin necessàries, essent responsable dels danys

que es poguessin produir per manca de les instruccions necessàries.

Tant el forjat com la seva execució s’adaptaran a la Instrucció per al Projecte

i l’Execució de Forjats Unidireccionals de Formigó Estructural realitzats amb

Elements Prefabricats (EFHE).

Article 21. Plafons aïllants autoportants

Els plafons aïllants autoportants estaran formats per dues xapes d’acer

galvanitzat de 0,6 mm de gruix cada una, entre les que se situa una planxa

de gruix variable d’escuma de poliuretà de densitat 38 kg/m3

i conductivitat

tèrmica 0,04 kW/mK. La qualitat de les xapes i de l’aïllant ha d’estar

garantida amb els certificats corresponents.

Article 22. Rajoles i lloses de terratzo

Les rajoles i les lloses de terratzo es composaran com a mínim d’una capa

de petja de formigó o morter de ciment, triturats de pedra o marbre, i, en

general, colorants i d’una capa base de morter menys ric i àrid més gruixut.

Els àrids estaran nets i sense argila i matèria orgànica. Els colorants no seran

orgànics i s’ajustaran a la norma UNE 41060.

Les toleràncies en dimensions seran:

- per a mesures superiors a 10 cm, ± 0,5 mm

- per a mesures iguals o inferiors a 10 cm, ± 0,3 mm

- el gruix mesurat en diferents punts del seu contorn no variarà més

de 1,5 mm i no serà inferior als valores indicats a continuació

- s’entén a aquests efectes per costat, el major del rectangle si la

rajola és rectangular, i si és d’una altra forma, el costat mínim del

quadrat circumscrit

- el gruix de la capa de la petja serà uniforme i no menor de 7 mm en

cap punt, i en les destinades a suportar trànsit o en les lloses no

inferior a 8 mm

- la variació màxima admissible en els angles, mesurada sobre un arc

de 20 cm de radi, serà de ± 0,5 mm

- la fletxa major d’una diagonal no sobrepassarà el ± 4‰ de la

longitud

- el coeficient d’absorció d’aigua determinat segons la norma UNE

7008 serà inferior o igual al 15%

- l’assaig de desgast s’efectuarà segons la norma UNE 7015, amb un

recorregit de 250 m en humit i amb sorra com a abrasiu. El desgast

màxim admissible serà de 4 mm i sense que aparegui la segona

capa si es tracta de rajoles per a interiors i de 3 mm en rajoles per a

voreres o destinades a suportar trànsit

- les mostres per als assaigs es prendran per atzar, 20 unitats com a

mínim del miler i 5 unitats per cada miler més, refusant o substituint

per altres aquelles que tinguin defectes visibles, sempre que el

nombre de descartades no superi el 5%


131

Article 23. Entornpeus de terratzo

Les peces per a entornpeu de terratzo estaran fetes amb els mateixos

materials que els del paviment, tindran un cantell rom i unes dimensions de

40x10 cm. Les exigències tècniques seran anàlogues a les del material del

paviment.

Article 24. Rajoles vidriades

Les rajoles vidriades seran peces poligonals, amb base ceràmica recoberta

d’una superfície vidriada i de color per una de les cares, que hauran de

complir amb les següents condicions:

- ser homogènies, de textura compacta i resistents al desgast

- no tenir esquerdes, barraques, plans, exfoliacions ni matèries

estranyes que puguin disminuir la seva resistència i vida útil

- tenir un color uniforme, sense taques eflorescents

- la superfície vitrificada serà completament plana, excepte els cantells

roms o terminals

- les rajoles estaran perfectament emmotllades i la seva forma i

dimensions seran les assenyalades en els plànols

- la superfície de les rajoles serà brillant, excepte que explícitament,

s’exigeixi que la tinguin mat

- les rajoles situades a les cantonades no seran llisos sinó que

presentaran, segons els casos, un cantell rom, llarg o curt, o un

terminal de cantonada esquerra o dreta, o un terminal d’angle entrant

amb aparell vertical o horitzontal

- la tolerància en les dimensions serà d’un 1% de menys i d’un 0% de

més, per a les de primera classe.

- la determinació dels defectes en les dimensions es farà aplicant una

esquadra perfectament ortogonal a una vertical qualsevol de la rajola,

fent coincidir una de les arestes amb un costat de l’esquadra. La

desviació de l’extrem de l’altra aresta respecte el costat de l’esquadra

és l’error absolut, que es traduirà a percentual

Article 25. Guixos

Els guixos que s’utilitzin per a l’arrebossat de parets procediran de la

calcinació de les roques de sulfat càlcic, que en perdre part de l’aigua és

apte per a prendre’s.

La recepció de l’obra es farà en sacs; queda exclòs el lliurament a l’engròs.

El material s’emmagatzemarà en un lloc protegit de la pluja i el Sol,

d’ambient sec. No ha d’estar exposat a corrents perllongats d’aire i elevat del

terra de magatzem.

Quan el guix està en bones condicions, barrejat amb aigua, ha de donar una

pasta untosa al tacte, que s’enganxi a les mans, faciliti una presa ràpida

adquirint duresa i solidesa.

Es considera temps vàlid d’aplicació, des de l’obtenció de la pasta untosa,

fins que no pot estendre’s.

Article 26. Portes

Les portes de fusta, de PVC o metàl·liques que s’utilitzin hauran de tenir

l’aprovació de l’autoritat competent o un document d’idoneïtat tècnica emès

per un organisme autoritzat.

Article 27. Bastiments

Els bastiments dels marcs interiors de les portes seran de primera qualitat,

amb una escairada mínima de 7x5 cm.


132

Article 28. Finestres i portes metàl·liques

Els perfils utilitzats en la fabricació de finestres i portes metàl·liques seran

especials de doble junta i compliran totes les prescripcions legals. No

s’admetran rebaves ni curvatures, i es refusaran els elements que tinguin

algun defecte de fabricació.

Article 29. Pintura al tremp

La pintura al tremp estarà composada per una cola dissolta en aigua i un

pigment mineral finament dispers amb l’addició d’un antiferment tipus formol

per a evitar la putrefacció de la cola. Els pigments a utilitzar podran ser:

- blanc de zinc, que complirà la norma UNE 48041

- litopó, que complirà la norma UNE 48040

- biòxid de titani, segons la norma UNE 48044

També es podran utilitzar mescles d’aquests pigments amb carbonat càlcic i

sulfat bàsic. Aquests dos últims productes, considerats com a càrregues, no

podran entrar en una proporció superior al 25% del pes del pigment.

Article 30. Pintura plàstica

La pintura plàstica estarà formada per un vehicle format per un vernís adquirit

i els pigments estaran constituïts per biòxid de titani i colors resistents.

Article 31. Colors, olis i vernissos

Totes les substàncies d’ús general en la pintura hauran de ser de qualitat

excel·lent.

Els colors tindran les condicions següents:

- facilitat per a estendre’s i cobrir perfectament les superfícies

- fixació de la seva tinta

- facultat d’incorporar-se a l’oli i color

- ser inalterables a l’acció dels olis o d’altres colors

- insolubilitat en l’aigua

Els olis i vernissos tindran les condicions següents:

- ser inalterables per l’acció de l’aire

- conservar la fixació dels colors

- transparència i color perfectes

Els colors estaran ben mòlts i es barrejaran amb l’oli ben purificats i sense

pòsits. No s’admetrà que en utilitzar els colors deixin taques o ràfegues que

indiquen la presència de substàncies estranyes.

Article 32. Canonades

Les canonades de qualsevol tipus (ferro galvanitzat, ciment, acer, coure, etc.)

seran perfectament llisos, de secció circular i ben calibrada. No s’admetran

els que presentin ondulacions o desigualtats a 5 mm, ni rugositats de més de

2 mm de gruix.

La tolerància admesa per als diàmetres superiors ha de ser inferior a l’1,5%.

Les mesures han de coincidir amb les que consten als Plànols del Projecte.

Els trams de canonades es tallaran a les dimensions exactes i s’utilitzaran els

accessoris corresponents per als canvis de direcció i acoblament.

Les peces d’unió de les canonades de ferro galvanitzat seran de ferro

mal·leable galvanitzat amb junta esmerilada.

Les canonades de fibrociment o de ciment galvanitzat no tindran cap

soldadura, prèvia verificació a fàbrica, i a l’igual que les juntes i la resta de

peces, han de resistir 10 atm de pressió, sotmeses a la prova de 15 atm pel

cap baix.


133

Article 33. Baixants

Els baixants, tant d’aigües pluvials com fecals, seran de fibrociment o

materials plàstics que tinguin autorització d’ús. No s’admetran baixants de

diàmetre inferior a 90 mm.

Totes les unions entre tubs i peces especials es realitzaran mitjançant unions

Gibault.

Article 34. Canonades per al subministrament d’aigua o gas

Si la xarxa de distribució de aigua i gas natural es realitza amb canonada de

coure, la canonada de gas se sotmetrà a la pressió de prova exigida per

l’empresa subministradora, operació que s’efectuarà una vegada acabat el

muntatge.

Les designacions, pesos, gruixos de paret i toleràncies s’ajustaran a les

normes de les empreses subministradores.

Les vàlvules a les que se sotmetrà a una pressió de prova superior en un

50% a la pressió de treball seran de marca acceptada per l’empresa

subministradora i amb les característiques que aquesta indiqui.

Article 35. Materials per a instal·lacions d‘equipaments sanitaris

Els aparells, els materials i els equips sanitaris que s’instal·lin es protegiran

duran el període de construcció amb la finalitat d’evitar danys que pugui

ocasionar l’aigua, la brossa, les substàncies químiques o els elements

mecànics.

Els aparells seran nous de trinca i estaran exempts d’imperfeccions,

trencaments, encrostonaments i altres defectes que puguin classificar-se de

segona classe.

Els materials seran de la millor qualitat que exigeix la seva classe o tipus, i

procediran de fabricants acreditats.

Article 36. Materials per a la instal·lació elèctrica

Tots els materials que s’utilitzin en la instal·lació elèctrica, tant d’alta com de

baixa tensió hauran de complir amb les prescripcions tècniques que dicten

les normes internacionals, els reglaments en vigor i les normes de la

companyia subministradora d’energia elèctrica.

Els cables que s’utilitzaran seran unipolars, amb conductors de coure i

aïllament de polietilè. La secció mínima dels cables serà d’1,5 mm2

. Es

rebutjaran aquells cables que provinguin de fàbrica amb qualsevol

desperfecte. La tolerància en la secció real dels conductors serà inferior al

3%. La càrrega de trencament no ha de ser inferior a 42 kp/cm2

i

l’allargament permanent, en el moment de produir-se la ruptura, no inferior al

20%.

Els tubs protectors per a allotjar els conductors seran de policlorur de vinil,

circulars, amb una tolerància del 5% en el seu diàmetre. Les caixes de

derivació o pas seran també de policlorur de vinil.

Les llumeneres es construiran amb xassís de xapa d’acer de qualitat, amb

gruix o nervadures suficients per a assolir la rigidesa necessària.

Els endolls amb presa de terra tindran aquesta presa disposada de forma

que sigui la primera en establir-se i la darrera en desaparèixer i seran

irreversibles, sense possibilitat d’error en la connexió.

Article 37. Altres materials

La resta de materials que s’usin en l’obra i dels que no es detallen les

condicions, han de ser de primera qualitat, i abans de la seva col·locació han

de ser reconeguts per la Direcció Facultativa, clàusula que es fa extensible

als inclosos i detallats, la qual dictarà la idoneïtat o per defecte, els rebutjarà.


134

2.2. PRESCRIPCIONS QUANT A L’EXECUCIÓ PER UNITATS

Article 38. Explanació i préstecs

38.1. Definició

L’explanació consisteix en el conjunt d’operacions per a excavar, evacuar,

emplenar i anivellar el terreny, així com les zones de préstecs que es

poguessin necessitar i el consegüent transport dels productes remoguts al

dipòsit o lloc d’utilització.

38.2. Execució de les obres

Una vegada s’hagin acabat les operacions d’esbrossada del terreny,

s’iniciaran les obres d’excavació, ajustant-se a les alineacions, pendents,

dimensions i demés informació continguda en els plànols.

La terra vegetal que es trobi en les excavacions, que no s’hagués extret en

l’esbrossada, s’acceptarà per a la seva utilització posterior en protecció de

superfícies que es puguin erosionar. En qualsevol cas, la terra vegetal extreta

es mantindrà separada de la resta dels productes excavats.

Tots els materials que s’obtinguin de l’excavació, amb excepció de la terra

vegetal, es podran utilitzar en la formació de rebliments i altres usos fixats en

aquest Plec i es transportaran directament a les zones previstes dins del

solar, o abocador si no tinguessin aplicació en l’obra. En qualsevol cas no es

rebutjarà cap material excavat sense autorització prèvia.

Durant les diverses etapes de la construcció de l’explanació, les obres es

mantindran en perfectes condiciones de drenatge.

El material excavat no es podrà col·locar de forma que representi un perill

per a construccions existents, per pressió directa o per sobrecàrrega dels

rebliments contigus.

Les operacions d’esbrossada i neteja s’efectuaran amb les precaucions

necessàries, per a evitar danys a les construccions veïnes i a les ja existents.

Els arbres que calgui aterrar cauran cap el centre de la zona objecte de la

neteja, afitant-se les zones de vegetació o arbrat destinades a romandre al

seu lloc.

Totes les soques i arrels majors de 10 cm de diàmetre seran eliminats fins

una profunditat no inferior a 50 cm per sota de la rasant d’excavació i no

menor de 15 cm per sota de la superfície natural del terreny.

Tots els buits causats per l’extracció de soques i arrels s’emplenaran amb

material anàleg a l’existent i es compactaran fins que la seva superfície

s’ajusti al nivell exigit.

No existeix obligació per part del Contractista de trossejar la fusta a longituds

inferiors a 3 m.

L’execució d’aquests treballs es realitzarà produint les menors molèsties

possibles a les zones habitades properes al terreny esbrossat.

38.3. Amidament i pagament

L’excavació de l’explanació es pagarà per m³ realment excavats, mesurats

per diferència entre les dades inicials, preses immediatament abans de

començar els treballs, i les dades finals, preses immediatament després

d’acabar-los. L’amidament es farà sobre els perfils obtinguts.


135

Article 39. Excavació en rases i pous

39.1. Definició

L’excavació en rases i pous consisteix en el conjunt d’operacions

necessàries per aconseguir l’emplaçament adequat per a les obres

fonamentació, de fàbrica i estructures, incloent les rases de drenatge o altres

anàlogues que siguin necessàries. La seva execució inclou les operacions

d’excavació, anivellament, evacuació del terreny i el consegüent transport

dels productes remoguts al dipòsit o lloc d’utilització.

39.2. Execució de les obres

El Contractista de les obres notificarà amb prou antelació el començament

de qualsevol excavació, per a permetre que es puguin efectuar els

amidaments necessaris sobre el terreny inalterat. El terreny natural adjacent

al de l’excavació o es modificarà ni renovarà sense autorització.

L’excavació continuarà fins arribar a la profunditat prefixada o fins que

s’obtingui una superfície neta i ferma, a nivell o esglaonada, segons s’ordeni.

Això no obstant, la Direcció Facultativa podrà modificar la profunditat, si a la

vista de les condiciones del terreny així ho considerés oportú per aconseguir

una fonamentació satisfactòria.

El replantejament es realitzarà de tal forma que existiran punts fixos de

referència, tant de cotes com de nivell, sempre fora de l’àrea d’excavació.

Es portarà a l’obra un control detallat dels amidaments de l’excavació de les

rases.

El començament de l’excavació de rases es realitzarà quan existeixin tots els

elements necessaris per a la seva excavació, inclosa la fusta per a un

possible apuntalament.

La Direcció Facultativa indicarà sempre la profunditat dels fons de l’excavació

de la rasa, encara que sigui diferent a la del Projecte, essent el seu acabat

net, a nivell o esglaonat.

El Contractista ha d’assegurar l’estabilitat dels talussos i parets verticals de

totes les excavacions que realitzi, aplicant els mitjans d’apuntalament,

estintolament i protecció superficial del terreny que consideri necessaris per a

impedir despreniments, ensorraments i lliscaments que poguessin causar

dany a persones o a les obres, encara que aquests mitjans no estiguessin

definits en el Projecte, o no haguessin estat ordenats per la Direcció

Facultativa.

La Direcció Facultativa podrà ordenar en qualsevol moment la col·locació

d’apuntalaments, estintolaments i proteccions superficials del terreny.

El Contractista adoptarà totes les mesures necessàries per a evitar l’entrada

d’aigua, mantenint lliure de la mateixa la zona d’excavació, col·locant-hi els

atalls, drenatges, proteccions, cunetes, canaletes i conductes de desguàs

que calgui.

Les aigües superficials hauran de ser desviades pel Contractista i

canalitzades abans que arribin als talussos, les parets i el fons de l’excavació

de la rasa.

El fons de la rasa haurà de quedar lliure de terra, fragments de roca, roca

alterada, capes de terreny inadequat o qualsevol element estrany que

pogués debilitar la seva resistència. Es netejaran les esquerdes i fissures, i

s’emplenaran amb material compactat o formigó.

La separació entre el tall d’obra de la màquina i l’apuntalament no serà

superior a una vegada i mitja la profunditat de la rasa en aquest punt.

En el cas de terrenys que es puguin meteoritzar o erosionar pel vent o la

pluja, les rases mai romandran obertes més de 8 dies, sense que siguin

protegides o bé s’hagin acabat els treballs.

Un cop s’assoleixi la cota inferior de l’excavació de la rasa per a

fonamentació, es farà una revisió general de les edificacions mitgeres, per a

observar si s’han produït desperfectes i prendre les mesures pertinents.


136

Mentre no s’efectuï la consolidació definitiva de les parets i fons de la rasa, es

conservaran els apuntalaments i estintolaments que hagin estat necessaris,

així com les tanques, tancaments i la resta de mesures de protecció.

Els productes resultants de l’excavació de les rases, que siguin aprofitables

per a un rebliment posterior, es podran dipositar en pilons situats en un solo

costat de la rasa, i a una separació del marge de la mateixa de 0,60 m com

a mínim, deixant lliures, camins, voreres, cunetes, canals i la resta de passos

i serveis existents.

39.3. Preparació de fonamentacions

En l’excavació de fonaments es profunditzarà fins al límit indicat en el

Projecte. Els corrents o aigües pluvials o subterrànies que es poguessin

presentar, es cegaran o desviaran emprant els mitjans adequats.

Abans de procedir a l’abocament del formigó i a la col·locació de les

armadures de fonamentació, es disposarà d’una capa de formigó de neteja

de 10 cm de gruix degudament anivellada.

L’import d’aquesta capa de formigó es considera inclòs en els preus unitaris

de fonamentació.


L’excavació en rases o pous es pagarà per m³ realment excavats, mesurats

per diferència entre les dades inicials, preses immediatament abans de

començar els treballs, i les dades finals, preses immediatament després

d’acabar-los.

Article 40. Rebliment i piconament de rases de pous

40.1. Definició

El rebliment i piconament de rases de pous consisteix en l’extensió o

compactació de materials terrosos, procedents d’excavacions anteriors o

préstecs per al rebliment de rases i pous.

40.2. Extensió i compactació

Els materials de rebliment s’estendran en tongades successives de gruix

uniforme i sensiblement horitzontals. El gruix d’aquestes tongades serà

l’adequat als mitjans disponibles perquè s’obtingui a tot arreu el mateix grau

de compactació exigit.

La superfície de les tongades serà horitzontal o convexa amb pendent

transversal màxim del 2%. Una vegada estesa la tongada, es procedirà a la

seva humectació, si escau.

El contingut òptim d’humitat es determinarà en obra, a la vista de la

maquinària disponible i dels resultats que s’obtinguin dels assaigs realitzats.

En els casos especials en els que la humitat natural del material sigui

excessiva per aconseguir la compactació prevista, es prendran les mesures

adequades procedint fins i tot a la dessecació per aireig, o per addició d’una

mescla de materials secs o substàncies apropiades com cal viva.

Aconseguida la humectació més convenient, es procedirà posteriorment a la

compactació mecànica de la tongada.

Sobre les capes en execució s’ha de prohibir l’acció de tot tipus de trànsit fins

que s’hagi completat la seva composició.

Si el rebliment s’hagués de realitzar sobre terreny natural, primer es farà la

desbrossada i neteja del terreny, a continuació s’excavarà i s’extraurà el

material inadequat en la profunditat requerida pel Projecte, i s’escarificarà

posteriorment el terreny per aconseguir l’entrellaçament entre el rebliment i el

terreny.

Quan el rebliment s’assenti sobre un terreny que té presència d’aigües

superficials o subterrànies, es desviaran les primeres i es captaran i

conduiran les segones, abans de començar l’execució.


137

Si els terrenys fossin inestables, aparegués torba o argiles toves,

s’assegurarà l’eliminació d’aquest material o la seva consolidació.

El rebliment de l’extradós dels murs es realitzarà quan aquests tinguin la

resistència requerida i no abans dels 21 dies si són de formigó.

Si ha plogut, no s’estendrà una nova tongada de rebliment o terraplè fins que

el terreny s’hagi assecat o s’escarificarà afegint la següent tongada més

seca, fins aconseguir que la humitat final sigui l’adequada.

Si per raons de sequedat calgués humitejar una tongada es farà

uniformement, sense que existeixin embassaments.

S’aturaran els treballs de terraplenat quan la temperatura baixi de 2ºC.


Les diferents zones dels rebliments s’abonaran per m³ realment executats,

mesurats per diferència entre les dades inicials, preses immediatament

abans de començar els treballs, i les dades finals, preses immediatament

després de compactar el terreny.

Article 41. Formigons

41.1. Dosificació de formigons

El Contractista ha d’efectuar l’estudi granulomètric dels àrids, dosificació

d’aigua i consistència del formigó d’acord amb els mitjans i posada en obra

que s’utilitzin en cada cas, i sempre complint allò prescrit en l’EHE.

41.2. Fabricació de formigons

En la confecció i posada en obra dels formigons es compliran les

prescripcions generals de l’EHE.

Els àrids, l’aigua i el ciment es dosificaran automàticament en pes. Les

instal·lacions de dosificació, a l’igual que la resta per a la fabricació i posada

en obra del formigó s’hauran de sotmetre al que indiqui la normativa vigent.

Les toleràncies admissibles en la dosificació seran del 2% per a l’aigua i el

ciment, 5% per a les diferents grandàries d’àrids i 2% per a l’àrid total. En la

consistència del formigó s’admetrà una tolerància de 20 mm mesurada amb

el amb d’Abrams.

La planta formigonera haurà de realitzar una mescla regular i íntima dels

components proporcionant un formigó de color i consistència uniforme.

En la formigonera s’haurà de col·locar una placa en la que es faci constar la

capacitat i la velocitat en revolucions per minut recomanades pel fabricant,

les quals mai s’hauran de sobrepassar.

Abans d’introduir el ciment i els àrids en el mesclador, aquest s’haurà

carregat d’una part de la quantitat d’aigua requerida per la massa

completant-se la dosificació d’aquest element en un període de temps no

inferior a 5 segons ni superior a la tercera part del temps de mescla,

comptats a partir del moment en què el ciment i els àrids s’hagin introduït en

el mesclador. Abans de tornar-la a carregar, la formigonera es buidarà

completament.

No es permetrà tornar a amassar en cap cas formigons que s’hagin adormit

parcialment, encara que s’afegeixin noves quantitats de ciment, àrids i aigua.

41.3. Mescla en obra

L’execució de la mescla en obra es farà de la mateixa forma que la indicada

per a la mescla en planta formigonera.

41.4. Transport de formigó

El transport des de la planta formigonera es farà tan ràpidament com sigui

possible.

En cap cas s’admetrà que es col·loquin en obra formigons que tinguin un

principi d’adormiment o que presentin qualsevol altra alteració.


138

Al carregar els elements de transport no s’han de formar amb les masses

pilons cònics, els quals afavoririen la segregació.

Quan la fabricació de la mescla s’hagi realitzat en una instal·lació central, el

seu transport a obra s’haurà de realitzar utilitzant camions provistos

d’agitadors.

41.5. Posada en obra del formigó

Com a norma general, no ha de transcorre més d’una hora entre la

fabricació del formigó, la seva posada en obra i la seva compactació.

No es permetrà l’abocament lliure del formigó des d’alçades superiores a 1

m, quedant prohibit tirar-lo amb pales a gran distància, distribuir-lo amb

rasclet, o fer-lo avançar més de 0,5 m dels encofrats.

Quan s’aboqui el formigó es remourà enèrgicament i eficaçment perquè les

armadures quedin perfectament envoltades, cuidant especialment els llocs

on hi ha gran quantitat d’acer, i procurant que es mantinguin els

recobriments i la separació entre les armadures.

En les lloses, l’estesa del formigó s’executarà de manera que l’avanç es

realitzi en tot el seu gruix.

En les bigues, el formigonat es farà avançant des dels extrems, emplenant-

les en tota la seva alçada i procurant que el front vagi recollit, perquè no es

produeixin segregacions i la beurada escorri al llarg de l’encofrat.

41.6. Compactació del formigó

La compactació de formigons es farà per vibració. Els vibradors s’aplicaran

sempre de manera que el seu efecte s’estengui a tota la massa, sense que

es produeixin segregacions. Si s’utilitzen vibradors interns, s’hauran de

submergir longitudinalment en la tongada subjacent i s’hauran de retirar

també longitudinalment sense desplaçar-los transversalment mentre estiguin

submergits en el formigó. L’agulla s’introduirà i enretirarà lentament, i a

velocitat constant, per a la qual cosa es recomana que no se superin los 10

cm/s, vigilant que l’agulla no toqui les armadures. La distància entre els punts

successius d’immersió no serà superior a 75 cm, i serà la convenient per a

produir en tota la superfície de la massa vibrada una humectació brillant,

essent preferible vibrar en pocs punts prolongadament. No s’introduirà el

vibrador a menys de 10 cm de la paret de l’encofrat.

41.7. Curació del formigó

Durant el primer període d’enduriment, el formigó se sotmetrà a un procés

de curació segons el tipus de ciment utilitzat i les condicions climatològiques

del lloc.

En qualsevol cas, s’haurà de mantenir la humitat del formigó i evitar totes les

causes ja siguin externes, sobrecàrrega o vibracions que puguin provocar la

fissuració de l’element formigonat. Una vegada humitejat el formigó, es

mantindran humides les seves superfícies, mitjançant xarpelleres, estoretes

de palla o altres teixits anàlegs durant 3 dies si el conglomerant utilitzat fos

ciment Pòrtland I-35, augmentant aquest termini en el cas de que el ciment

utilitzat fos d’enduriment més lent.

41.8. Juntes en el formigonament

Les juntes podran ser de formigonament, contracció o dilatació, i hauran de

complir el que s’especifiqui en els plànols.

Es procurarà que les juntes creades per les interrupcions en el

formigonament quedin normals a la direcció dels esforços de compressió

màxims, o on els seus efectes siguin menys perjudicials.

Quan es puguin produir els efectes deguts a la retracció, es deixaran juntes

obertes durant algun temps perquè les masses contigües puguin deformar-

se lliurement. L’ample d’aquestes juntes haurà de ser el necessari perquè,

quan correspongui, es puguin formigonar correctament.


139

Quan es reprenguin els treballs es netejarà la junta de qualsevol brutícia,

beurada o àrid que hagi quedat solt, i s’humitejarà la seva superfície sense

excés d’aigua, aplicant en tota la seva superfície beurada de ciment abans

d’abocar el nou formigó. Es procurarà allunyar les juntes de formigonament

de les zones en les l’armadura està sotmesa a fortes traccions.

41.9. Acabament dels paraments vistos

Si no es prescriu res en sentit contrari, la màxima fletxa o irregularitat que

poden presentar els paraments plans, mesurada respecte un regle de 2 m

de longitud aplicada en qualsevol direcció serà de 6 mm per a les superfícies

vistes i de 25 mm per a les superfícies ocultes.

41.10. Limitacions d’execució

El formigonament se suspendrà, com a norma general, en cas de pluges,

prenent-se les mesures necessàries per a impedir l’entrada de l’aigua de

pluja a les masses de formigó fresc que provoqui el rentatge de superfícies.

Si aquest fet arribés a ocórrer, caldrà picar la superfície rentada, regar-la i

continuar el formigonament després d’aplicar beurada de ciment.

Abans de formigonar caldrà efectuar:

- el replantejament d’eixos i cotes d’acabament

- la col·locació de les armadures

- la neteja i humitejament dels encofrats

Durant el formigonament caldrà tenir en compte que:

- l’abocament es realitzarà des d’una alçada màxima d’1 m, excepte

que s’utilitzin mètodes de bombament a distància que impedeixin la

segregació dels components del formigó. Es realitzarà per tongades

de 30 cm. Es vibrarà sense que ni armadures ni encofrats

experimentin moviments bruscos o sacsejades, procurant que no

queden barraques i que es mantingui el recobriment adequat

- se suspendrà el formigonament quan la temperatura baixi dels 0ºC,

o es prevegi que ho faci en les properes 48 h. Es podran utilitzar

mitjans especials en aquestes circumstàncies, però amb l’autorització

de la Direcció Facultativa

- no es deixaran juntes horitzontals, però si a malgrat tot se’n

produïssin, es procedirà a la neteja, rascada o picatge de superfícies

de contacte, abocant a continuació morter ric en ciment, i formigonant

seguidament. Si haguessin transcorregut més de 48 h es tractarà la

junta amb resines epoxi.

- no es barrejaran formigones de diferents tipus de ciment

Després del formigonament caldrà considerar que:

- la curació es farà mantenint humides les superfícies de les peces

fins que s’assoleixi un 70% de la seva resistència

- es procedirà al desencoframent de les superfícies verticals un cop

transcorreguts 7 dies, i de les horitzontals com a mínim als 21 dies. El

desencoframent es realitzarà seguint les indicacions de la Direcció

Facultativa.


El formigó es mesurarà i pagarà per m³ realment abocat en obra, mesurant

entre cares interiors de encofrat de superfícies vistes. En les obres de

fonamentació que no necessitin encofrat es mesurarà entre cares de terreny

excavat. En el cas de que en el Quadre de Preus la unitat de formigó

s’expressi en m², com és el cas de soleres i forjats, es mesurarà d’aquesta

forma per m² realment executat, incloent en els amidaments totes les

desigualtats i augments de gruix deguts a les diferències de la capa inferior.

Si en el Quadre de Preus s’indiqués que està inclòs l’encofrat, l’acer o altres

elements, sempre es considerarà el mateix amidament del formigó per m³ o

per m². En el preu hi van inclosos sempre els serveis i costos de curació del

formigó.


140

Article 42. Control del formigó

A més dels controls indicats en els apartats anteriors i dels que pugui ordenar

en diferents moments la Direcció Facultativa, es realitzaran tots els controls

del formigó que prescriu l’EHE:

- resistència característica fck

=25 N/mm²

- consistència plàstica i acer B-500S

El control de la obra serà el que s’indiqui en els Plànols del Projecte.

Article 43. Morters

43.1. Dosificació de morters

Es fabricaran els tipus de morters especificats en les unitats d’obra, indicant-

ne quin s’ha d’utilitzar en cada cas per a l’execució de les diferents unitats

d’obra.

43.2. Fabricació de morters

Els morters es fabricaran en sec, i es continuarà el batement després

d’abocar l’aigua en la forma i quantitat fixada, fins a obtenir una pasta

homogènia de color i consistència uniforme sense grumolls.


El morter acostuma a ser una unitat auxiliar i, per tant, el seu amidament va

inclòs en les unitats a les que serveix: fàbrica de maons, arrebossats i

paviments, entre d’altres. En algun cas excepcional s’amidarà i pagarà per

m³, per a la qual cosa s’obtindrà el seu preu del Quadre de Preus, si hi és, o

bé obtenint un nou preu contradictori.

Article 44. Encofrats

44.1. Construcció i muntatge

Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats hauran de tenir

la resistència i la rigidesa necessàries perquè amb el ritme previst de

formigonament, i especialment sota els efectes dinàmics produïts pel

sistema de compactació exigit o adoptat, no s’originin esforços anormals en

el formigó, ni durant la seva posada en obra, ni durant el seu període

d’enduriment, així com tampoc moviments locals en els encofrat superiores

a 5 mm.

Els enllaços dels diferents elements o plans dels motlles seran sòlids i senzill,

de manera que el seu muntatge es verifiqui amb facilitat.

Els encofrats dels elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure es

disposaran amb la contrafletxa necessària perquè una vegada encofrat i

carregat l’element, aquest conservi una lleugera cavitat en l’intradós.

Els motlles ja utilitzats i que s’utilitzin per a unitats repetides seran curosament

rectificats i netejats.

Els encofrats de fusta s’humitejaran abans del formigonament, per evitar

l’absorció de l’aigua continguda en el formigó, i es netejaran especialment

els fons deixant obertures provisionals per a facilitar aquesta feina.

Les juntes entre les diferents taules hauran de permetre el seu entumiment

per la humitat del reg i del formigó, sense que deixin escapar la pasta durant

el formigonament, per a la qual cosa es podrà realitzar un segellament

apropiat.

Es tindran en compte els plànols de l’estructura i d’especejament dels

encofrats.

Per a la confecció de les diverses parts de l’encofrat, es farà el muntatge

segons un ordre preestablert en funció de la peça a formigonar. Si és un

mur, primer es col·loca una cara, després l’armadura i, per últim l’altra cara.

Si és en pilars, primer es col·loca l’armadura i després l’encofrat. Si és en

bigues, primer se situa l’encofrat i tot seguit l’armadura.


141

No es deixaran elements separadors o tirants en el formigó després de

desencofrar, sobretot en ambients agressius.

S’anotarà la data de formigonament de cada peça, per a controlar el seu

desencoframent.

El suport sobre el terreny es realitzarà mitjançant taulons/dorments.

Si l’alçada és excessiva per als puntals, es realitzaran plans intermedis amb

taulons col·locats perpendicularment a aquests. Les línies de puntals inferiors

aniran travats.

Es vigilarà la correcta col·locació de tots els elements abans de formigonar,

així com la neteja i humitejament de les superfícies.

L’abocament del formigó es realitzarà a la menor alçada possible.

S’aplicaran els desencofrants abans de col·locar les armadures.

Els encofrats hauran de resistir les accions que es desenvolupin durant

l’operació d’abocament i vibració, i hauran de tenir la rigidesa necessària per

a evitar deformacions, d’acord amb les següents toleràncies:

Gruixos en m Tolerància en mm

0,10 2

De 0,11 a 0,20 3

De 0,21 a 0,40 4

De 0,41 a 0,60 6

De 0,61 a 1,00 8

> 1,00 10

Dimensions horitzontals o verticals entre eixos:

parcials 20

totals 40

Volades:

en una planta 10

en total 30

44.2. Estintolaments i cintres. Construcció i muntatge

Els estintolaments i les cintres hauran de ser capaços de resistir el seu propi

pes i el de l’element complet sustentat, així com altres sobrecàrregues

accidentals que puguin actuar sobre ells (operaris, maquinària, vent, etc.).

Els estintolaments i les cintres tindran la resistència i disposició necessàries

perquè en cap moment els moviments locals, sumats en el seu cas als de

l’encofrat sobrepassin els 5 mm, ni els del conjunt 1/1.000 de la llum.

44.3. Desencofrat i destintolament del formigó

El desencofrat de costaners verticals d’elements de poc cantell podrà

efectuar-se al cap d’un dia de formigonada la peça, a menys que durant

aquest interval s’hagin produït baixes temperatures i altres fets que hagin

alterat el procés normal d’enduriment del formigó. Els costaners verticals

d’elements de gran cantell no s’hauran de retirar abans dels 2 dies amb les

mateixes excepcions indicades anteriorment, excepte si s’utilitza una curació

a vapor.

El destintolament podrà realitzar-se quan, a la vista de les circumstàncies i la

temperatura, en el resultat de les proves de resistència l’element de

construcció sustentat hagi adquirit el doble de la resistència necessària per a

suportar els esforços que apareguin al destintolar. El destintolament es farà

de manera suau i uniforme. Es recomana l’ús de falques, gats, caixes de

sorra i altres dispositius, quan l’element a destintolar sigui d’una certa

importància.

El desencoframent es realitzarà complint amb les següents condicions:


142

- no es procedirà al desencoframent fins que hagi transcorregut un

mínim de 7 dies per als suports i de 3 dies per a la resta de casos,

sempre que es compti amb el vist-i-plau de la Direcció Facultativa

- els taulers de fons i els plans d’estintolament es desencofraran

seguint les indicacions de l’EHE, amb la conformitat prèvia de la

Direcció Facultativa. Es procedirà a afluixar les falques, deixant

l’element separat uns 3 cm durant 12 h, efectuant aleshores la

comprovació de la fletxa per a veure si és admissible

- quan el desencoframent sigui dificultós, es regarà abundantment.

També es podrà aplicar un desencofrant superficial

- s’apilaran els elements d’encoframent que es vagin a reutilitzar,

després d’una acurada neteja


Els encofrats s’amidaran sempre per m² de superfície en contacte amb el

formigó. No es pagaran els excessos d’encoframent ni els elements auxiliars

de subjecció o estintolaments necessaris per a mantenir l’encofrat en una

posició correcta i segura contra esforços de vent, etc. En el preu de l’encofrat

s’inclouen, a més, els desencofrants i les operacions de desencoframent i

retirada del material. En el cas de que en el Quadre de Preus estigui inclòs

l’encofrat en la unitat de formigó, s’entén que tant l’encofrat com els

elements auxiliars i el desencofrat van inclosos en l’amidament del formigó.

Article 45. Armadures

45.1. Col·locació, recobriment i empalmament d’armadures

Totes les operacions de col·locació, recobriment i empalmament

d’armadures s’efectuaran d’acord amb l’EHE.


Es pagaran els kg realment col·locats per a les armadures d’acer, una

vegada descomptats els plans d’execució, per amidament de la seva

longitud, afegint la longitud dels encavalcaments d’empalmament, mesurats

en obra, i aplicant els pesos unitaris corresponents als diferents diàmetres

utilitzats.

En cap cas es pagaran per encavalcaments un pes superior al 5% del pes

del rodó resultant de l’amidament efectuat en el pla sense encavalcaments..

El preu comprendrà l’adquisició, el transport, la pesada, la neteja de les

armadures si calgués, el doblegament, la hissada, la sustentació i col·locació

en obra, inclòs el filferro per a lligams i separadors, la pèrdua per retalls i

totes les operacions i mitjans auxiliars que calguessin.

Article 46. Elements estructurals prefabricats

46.1. Definició

Els elements estructurals prefabricats són les diferents peces (pilars,

jàsseres, bigues triangulars i escales) col·locades a l’obra.

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions de

- preparació de la zona de treball

- preparació de la superfície de recolzament, neteja i anivellament

- replantejament i marcatge dels eixos

- col·locació i fixació provisional de les peces

- col·locació a plom i anivellament definitius de les peces

46.2. Condicions generals

Les peces han de quedar recolzades sobre la seva estructura de suport, i hi

ha de quedar a nivell.

El pilar ha de quedar encastat al seu allotjament.

El fabricant ha de garantir que la peça compleix les característiques exigides

en l’EHE.


143

Les peces no han de tenir superfícies brutes, arestes escantonades,

discontinuïtats en el formigó o armadures visibles.

La longitud de recolzament de les peces i la llargària de l’encastament han

de ser, com a mínim, la especificada en el Projecte. a la DT.

Les peces s’han de col·locar en la posició i nivell previstos en el Projecte.

S’admet una tolerància d'execució quant el nivell de ± 20 mm

46.3. Execució

La col·locació de les peces s'ha de realitzar de manera que no rebin cops

que les puguin afectar.

Per a la col·locació s'ha de suspendre cada peça pels punts preparats a

aquest efecte.

El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la Direcció Facultativa el pla de

muntatge, en el que s'ha d'indicar el mètode i mitjans auxiliars previstos.

Si el muntatge afectés el trànsit de vianants o vehicles, el contractista ha de

presentar, amb la suficient antelació, perquè ho aprovi la Direcció Facultativa,

el programa d'interrupció, restricció o desviament del trànsit.


Les jàsseres i escales es mesuraran per m lineal col·locat. Per als pilar i

bigues es mesuraran les unitats col·lades. Les diferents peces seran

valorades amb el preu consignat en el Quadre de Preus número 1.

Article 47. Estructures d’acer

47.1. Descripció

El sistema estructural d’acer s’executa amb elements d’acer laminat.

47.2. Condicions prèvies

Les condicions prèvies per a l’execució de les estructures d’acer són que:

- es disposarà de zones d’aplec i manipulació apropiades

- les peces seran de les característiques descrites en el projecte

d’execució

- es comprovarà el treball de soldadura de les peces compostes

realitzades al taller

- les peces estaran protegides contra la corrosió amb pintures

adequades

47.3. Components

Els components de l’estructura d’acer són:

- perfils d’acer laminat

- perfils conformats

- xapes i platines

- cargols calibrats

- cargols d’alta resistència

- cargols ordinaris

- reblons

47.4. Execució

En primer lloc, es netejaran les restes de formigó o d’altres substàncies de

les superfícies en les que s’ha de fer el replantejament i la soldadura de les

arrancades. En segon lloc, es marcaran els eixos de replantejament.

S’utilitzaran falques, estintolaments, perns, serjants i qualsevol altre mitjà que

asseguri l’estabilitat durant el muntatge.

Les peces es tallaran amb oxitall o amb serra radial. S’accepta l’ús de

cisalles per a tallar xapes.

Els talls no presentaran ni irregularitats ni rebaves.

No es realitzaran les unions definitives fins haver comprovat la perfecta

posició de les peces.


144

Els eixos de totes les peces estaran en el mateix pla. Totes les peces tindran

el mateix eix de gravetat.

Per a les unions mitjançant cargols d’alta resistència:

- es col·locarà una volandera, amb bisell cònic, sota el cap i sota

femella

- la part roscada de l’espiga sobresortirà de la femella com a mínim

un filet

- els cargols es premeran en un 80% en la primera volta, començant

pels del centre

- els forats tindran un diàmetre 2 mm major que el diàmetre nominal

del cargol

Per a les unions mitjançant soldadura s’admeten els següents procediments:

- soldadura elèctrica manual, per arc descobert amb elèctrode revestit

- soldadura elèctrica automàtica, per arc en atmosfera gasosa

- soldadura elèctrica automàtica, per arc submergit

- soldadura elèctrica per resistència

i es tindrà en compte que:

- es prepararan les superfícies a soldar realitzant exactament els

gruixos de gorja, les longituds de soldadura i la separació entre els

eixos de soldadura en unions discontínues

- els cordons es realitzaran uniformement, sense mossegades ni

interrupcions. Després de cada cordó s’eliminarà l’escòria amb

piqueta i raspall

- es prohibeix qualsevol refredament anormal de les soldadures per

ser excessivament ràpid

- els elements soldats per a la fixació provisional de les peces

s’eliminaran curosament amb bufador, però mai a cops. Les restes

de soldadures s’eliminaran amb radial o llima

- una vegada inspeccionada i acceptada l’estructura es procedirà a la

seva neteja i protecció antioxidant, abans de, per últim, pintar-la

47.5. Control

Es controlarà que les peces rebudes es corresponen amb les especificades i

que disposen de l’homologació corresponent, quan calgui.

S’haurà de controlar també la correcta disposició dels nusos i dels nivells de

plaques d’ancoratge.


Es pagaran els kg d’acer elaborats i muntats en obra, inclosos els

despuntaments, per a la qual cosa s’hauran d’amidar en obra. En qualsevol

cas se seguiran els criteris establerts en els amidaments.

47.7. Manteniment

Cada 3 anys s’inspeccionarà l’estructura per a comprovar el seu estat de

conservació i la seva protecció antioxidant i contra el foc.

Article 48. Ram de paleta

48.1. Fàbrica de maó

Els maons se col·loquen segons els aparells presentats en el Projecte. Abans

de col·locar-los, els maons s’humitejaran amb aigua. Aquest humitejament

s’ha de fer immediatament abans del seu ús, havent d’estar submergits en

aigua 10 minuts com a mínim. Si no s’especifica res en contra, l’estesa ha

de tenir un gruix de 10 mm.

Totes les filades han de quedar perfectament horitzontals i amb la cara bona

perfectament plana, vertical i en el mateix pla que la resta d’elements amb


145

els que hagi de coincidir. Per aconseguir-ho, s’utilitzaran les mires

necessàries, col·locant la corda en les divisions o marques fetes en les mires.

Si no s’especifica el contrari, s’utilitzarà un morter de 250 kg de ciment I-35

per m³ de pasta.

Quan s’interrompi el treball, el mur es quedarà en represa per a travar al dia

següent la fàbrica amb l’anterior. Quan es reprengui la feina es regarà la

fàbrica antiga netejant-la de pols i repicant el morter.

Les unitats en angle es faran de manera que se deixi mig maó d’un mur

contigu, alternant les fileres.

L’amidament es farà per m², segons s’indica en el Quadre de Preus. Es

mesuraran les unitats realment executades, descomptant-hi els buits.

Els maons es col·locaran sempre per refregament.

Els tancaments de més de 3,5 m d’alçada estaran ancorats en les seves 4

cares. Els que superin l’alçada de 3,5 m estaran rematats per un congreny

de formigó armat.

Los murs tindran juntes de dilatació, les quals quedaran travades i se

segellaran amb productes segelladors adequats.

En l’arrencada del tancament es col·locarà una capa de morter d’1 cm de

gruix en tota l’amplada del mur. Si l’arrencada no fos sobre forjat, es

col·locarà una làmina de barrera antihumitat.

En la trobada del tancament amb el forjat superior es deixarà una junta de 2

cm que s’emplenarà posteriorment amb morter de ciment, preferiblement al

rematar tot el tancament.

Els suports de qualsevol element estructural es realitzaran mitjançant una

sabata i/o una placa de suport.

Els murs conservaran durant la seva construcció els ploms i nivells de les

degollades, i seran estancs al vent i a la pluja.

Tots els buits practicats en los murs aniran disposaran de la seva

corresponent llinda.

En acabar la jornada de treball, o quan s’hagi de suspendre-la per les

inclemències del temps, es travaran els panys realitzats i sense acabar.

Es protegirà de la pluja la fàbrica acabada d’executar.

Si ha gelat durant la nit es revisarà l’obra del dia anterior. No es treballarà

mentre estigui gelant.

El morter s’estendrà sobre la superfície de seient en quantitat suficient perquè

la llinda i l’estesa vessin.

No s’utilitzaran peces més petites de ½ maó.

Les trobades de murs i cantonades s’executaran en tot el seu gruix i en totes

les seves filades.

48.2. Paredó de maó buit doble

Per a la construcció d’envans s’utilitzaran paredons buits que es col·locaran

de cantell, amb els seus costats més grans formant els paraments de l’envà.

Es mullaran immediatament abans del seu ús. Es prendran amb morter de

ciment. La seva construcció es farà amb l’ajuda de mires i cordes i

s’emplenaran les filades perfectament horitzontals. Quan en l’envà hi hagi

buits es col·locaran prèviament els bastiments que quedaran perfectament a

plom i anivellats. El seu amidament es farà per m² d’envà realment executat.

48.3. Envans de maó buit senzill

Els envans de maó buit senzill es prendran amb morter de ciment i amb

condicions d’execució i amidament anàlogues a allò indicat el paràgraf 46.2.

48.4. Revestiment i reglejat de guix negre

Per a executar els revestiments es construiran prèviament unes mostres de

guix que serviran de guia a la resta del revestiment. Per això, es col·locaran

regles de fusta ben rectes, espaiats a 1 m aproximadament, que se

subjectaran amb dos punts de guix en ambdós extrems.


146

Els regles han d’estar perfectament a plom i guardaran una distància de 1,5

a 2 cm aproximadament del parament a revestir. Les cares interiors dels

regles estaran situades en un mateix pla, per a lo qual cosa s’estendrà una

corda per als punts superiors i inferiors de guix, havent de quedar a plom en

els seus extrems. Una vegada fixos els regles es regarà el parament i

s’abocarà el guix entre cada regle i el parament, procurant que el buit quedi

ben ple. Per això, se seguirà llançant, amb la pala plana, guix al parament

passant un regle ben recte sobre les mestres, quedant enrasat l’arrebossat

amb les mestres.

Les masses de guix s’hauran de fer en quantitats petites per a ser utilitzades

immediatament i evitar la seva aplicació quan s’hagi mort. Es prohibirà la

preparació del guix en grans pasteres i amb gran quantitat d’aigua perquè

vagi espessint segons es vagi utilitzant.

Si el revestiment rebrà un revestit posterior, quedarà amb la seva superfície

rugosa per a facilitar l’adherència del revestiment lliscat. En totes les

cantonades es col·locaran cantoneres metàl·liques de 2 m d’alçada

mitjançant un regle a plom que servirà, al mateix temps, per a fer la mestra

de la cantonada.

L’amidament se farà per m² de revestiment realment executat, deduint buits i

incloent en el preu tots els mitjans auxiliars emprats. En el preu s’inclouran, a

més, les cantoneres i la seva col·locació.

48.5. Revestiment lliscat de guix blanc

Per als revestiments lliscats s’utilitzaran únicament guixos blancs de primera

qualitat. Immediatament després d’amassat, s’estendrà sobre el revestiment

de guix fet prèviament, estenent-lo amb la llana i prement fort fins que la

superfície quedi completament llisa i fina. El gruix del revestiment lliscat serà

de 2 a 3 mm. És fonamental que la mà de guix s’apliqui immediatament

després de ser amassat per a evitar que el guix estigui mort.

El seu amidament i pagament serà per m² de superfície realment executada.

Si en el Quadre de Preus figurés l’arrebossat i l’enguixat en la mateixa unitat,

l’amidament i pagament corresponent comprendrà totes les operacions i

mitjans auxiliars necessaris per a deixar ben acabat i rematat tant

l’arrebossat com l’enguixat, amb tots els requisits prescrits en aquest Plec de

Condicions.

48.6. Arrebossats de ciment.

Els arrebossats de ciment es faran amb ciment de 550 kg de ciment per m³

de pasta en paraments exteriors, i de 500 kg de ciment per m³ en

paraments interiors, utilitzant sorra de riu o de barranc, rentada per a la seva

confecció.

Abans d’estendre el morter es prepararà el parament sobre el que s’hagi

d’aplicar.

En tots els casos es netejaran bé els paraments, havent d’estar humida la

superfície de la fàbrica abans d’estendre el morter. La fàbrica ha de tenir

l’interior perfectament sec. Les superfícies de formigó es picaran, regant-les

abans de procedir a l’arrebossat.

Una vegada preparada així la superfície, s’aplicarà amb força el morter sobre

una part del parament per mitjà de la llana, evitant tirar una porció de morter

sobre una altra ja aplicada. D’aquesta manera s’estendrà una capa que

s’anirà regularitzant al mateix temps que es col·loca per a la qual cosa es

recollirà amb el cantell de la llana el morter. Sobre el revestiment tou es

tornarà a estendre una segona capa, continuant així fins que la part sobre la

que s’hagi operat tingui una adequada homogeneïtat. En emprendre una

nova operació s’haurà adormit la part aplicada anteriorment. Serà necessari,

doncs, humitejar sobre la junta d’unió abans de tirar-hi les primeres llanes del

morter.

La superfície dels arrebossats ha de quedar aspra per a facilitar l’adherència

de l’estucat que s’hi tira al damunt. En el cas de que la superfície hagi de


147

quedar remolinada es donarà una segona capa de morter fi amb el

remolinador.

Si les condicions de temperatura i humitat ho requereixen, a criteri de la

Direcció Facultativa, s’humitejaran diàriament els arrebossats, ja sigui durant

l’execució o bé després d’acabada, perquè l’adormiment es realitzi en bones

condicions.

- Preparació del morter:

Les quantitats dels diversos components necessaris per a

confeccionar el morter vindran especificades en la documentació

tècnica.

No es confeccionarà morter quan la temperatura de l’aigua d’amassat

excedeixi de la banda compresa entre 5ºC i 40ºC.

El morter es batrà fins obtenir una mescla homogènia. Els morters de

ciment i mixtos s’aplicaran després de la seva amassada, però els de

cal no es podran utilitzar fins 5 h després.

Es netejaran els estris d’amassada cada vegada que es vagi a

confeccionar un nou morter.

- Condicions generals de execució:

Abans de l’execució de l’arrebossat es comprovarà que:

- les superfícies a revestir no es veuran afectades, abans de

l’adormiment del morter, per l’acció lesiva d’agents atmosfèrics

de qualsevol tipus o per les pròpies obres que s’executen

simultàniament

- els elements fixos com reixes, ganxos, cèrcols, etc. han estat

rebuts prèviament quan l’arrebossat ha de quedar vist

- s’han reparat els desperfectes que pogués tenir el suport i

aquest està adormit quan es tracti de morter o formigó

- Durant l’execució:

S’amassarà la quantitat de morter que s’estimi que es pot aplicar en

òptimes condicions abans de que s’iniciï l’adormiment. No s’admetrà

l’addició d’aigua una vegada amassat.

Abans d’aplicar morter sobre el suport, aquest s’humitejarà

lleugerament perquè no absorbeixi aigua necessària per a

l’adormiment.

En los arrebossats exteriors vistos, mestrejats o no, i per a evitar

esquerdes irregulars, caldrà fer un especejament del revestiment en

requadres de costat no major de 3 m, mitjançant degollades de 5 mm

de profunditat.

En les trobades entre un parament vertical i un sostre, en primer lloc

s’arrebossarà el sostre.

Quan el gruix de l’arrebossat sigui superior a 15 mm es realitzarà per

capes successives, sense que cap d’elles superi aquest gruix.

Es reforçaran, amb tela metàl·lica o malla de fibra de vidre

indesmallable i resistent a l’alcalinitat del ciment, les trobades entre

materials diferents, particularment, entre elements estructurals i

tancaments o particions, susceptibles de produir fissures en

l’arrebossat. La tela es col·locarà tensa i fixada al suport amb un

encavalcament mínim de 10 cm a ambdós costats de la línia de

discontinuïtat.

Quan hi hagi gelades o quan no quedi garantida la protecció de les

superfícies se suspendrà l’execució. Quan es reprenguin els treballs

es comprovarà l’estat d’aquelles superfícies que haguessin estat

revestides.

Quan plogui, se suspendran els treballs quan el parament no estigui

protegit i les zones aplicades es protegiran amb lones o plàstics.

Quan faci un temps extremadament sec i calorós i/o en superfícies

molt exposades al sol i/o a vents molt secs i càlids, se suspendrà

l’execució.

- Després de l’execució:


148

Transcorregudes 24 h des de l’aplicació del morter es mantindrà

humida la superfície arrebossada, fins que el morter s’hagi adormit.

No es fixaran elements en l’arrebossat fins que s’hagi adormit

completament i no abans de 7 dies.

48.7. Formació de graons

Els graons es construiran amb maó buit doble pres amb morter de ciment.

Article 49. Bastides

Totes les bastides seran d’estructura metàl·lica sòlida i tindran les condicions

necessàries per a una bona resistència i estabilitat. S’hi col·locaran ampits

que evitin caigudes. Els taulers de fusta tindran com a mínim 0,20 m d’ample

i 0,07 m de gruix.

En les construccions de cada classe de bastides s’observaran totes les

prescripcions legals vigents en aquesta matèria. El Contractista assumirà les

desgràcies que puguin produir-se per incompliment de la normativa vigent, si

incorre a desajust de les condicions exigides en aquestes matèries.

Article 50. Cobertes. Formació de pendents i vessants

50.1. Descripció

Aquest article contempla els treballs destinats a l’execució dels plans

inclinats, amb el pendent previst, sobre els que ha de quedar constituïda la

coberta o tancament superior d’un edifici.


Caldrà disposar dels plànols de planta de cobertes amb definició del sistema

adoptat per a executar els pendents i la ubicació dels elements que

sobresurten de la coberta. També s’haurà de disposar de plànols de detall

amb representació gràfica de la disposició dels diversos elements,

estructurals o no, que conformaran els futurs vessants per als que no existeixi

o no s’hagi adoptat cap especificació normativa. També s’haurà de disposar

de la solució de les interseccions amb els conductes i elements constructius

que sobresurten dels plans de coberta i de la seva execució.

En ocasions, segons sigui el tipus de vessant a executar, haurà d’estar

executada l’estructura que servirà de suport als elements de formació de

pendent.

50.3. Components

S’admet una gamma molt àmplia de materials (fusta, acer, formigó,

ceràmica, ciment, guix, entre d’altres) i formes per a la configuració dels

vessants de coberta, amb les limitacions que estableix la normativa vigent i

les que són inherents a les condicions físiques i resistents dels propis

materials.

50.4. Execució

La configuració dels vessants d’una coberta d’edifici requereix comptar amb

una disposició estructural per a conformar els pendents d’evacuació d’aigües

de pluja i un element superficial (tauler) el qual, suportat en aquesta

estructura, completi la formació d’una unitat constructiva susceptible de rebre

el material de cobertura i impermeabilització, així com de permetre la

circulació de treballadors en los treballs de referència.

Formació de pendents. Hi ha dues formes d’executar els pendents d’una

coberta:

1. Pendent conformat per la pròpia estructura principal de coberta:

a) encavallades: estructures triangulades de fusta o

metàl·liques sobre les que es disposen, transversalment,

elements lineals (corretges) o superficials (plaques o taulers de


149

tipus ceràmic, de fusta, prefabricats de formigó, etc.). El

material de cobriment es podrà ancorar a les corretges (o als

cabirons que s’hagin pogut fixar a la seva vegada sobre elles) o

es podrà rebre sobre els elements superficials o taulers que es

configurin sobre les corretges.

b) plaques inclinades: plaques resistents alveolars que salven la

llum compresa entre suports estructurals i sobre les que es

col·locarà el material de cobriment o, en el seu cas, altres

elements auxiliares sobre els quals clavar-lo o rebre’l.

c) biguetes inclinades: que se suportaran sobre l’estructura de

forma que no ocasionin empentes horitzontals sobre ella o bé

que les empentes quedin perfectament contrarestats. Sobre les

biguetes es podrà constituir o bé un forjat inclinat amb

entrebigat de revoltó i capa de compressió de formigó, o bé un

tauler de fusta, ceràmic, d’elements prefabricats, de plafons o

xapes metàl·liques perforades, formigó cel·lular armat, etc. Les

biguetes podran ser de fusta, metàl·liques o de formigó armat

o pretesat. Quan s’utilitzin biguetes de fusta o metàl·liques

portaran la corresponent protecció antiincendis.

2. Pendent conformat mitjançant una estructura auxiliar recolzada

sobre un forjat horitzontal o volta i que es podrà executar de diferents

maneres:

a) envans de sostremort. Es realitzaran amb fàbrica alleugerida

de maó buit col·locat a arc a plec de llibre, rebuda i rematada

amb mestra inclinada de guix i comptaran amb buits en un

25% de la seva superfície. S’independitzaran del tauler

mitjançant un full de paper. Quan la formació de pendents es

porti a terme amb envanets alleugerits de maó buit senzill, les

anguiles careners, marges lliures, doblegat en juntes

estructurals, etc. s’executaran amb paredó alleugerit de maó

buit doble. Els envans o paredons estaran perfectament

aplomats i alineats. A més, quan arribin a una alçada mitjana

superior a 0,50 m, caldrà que es travin amb altres que siguin

normals a ells. Les trobades estaran degudament lligades i, si

s’escau, l’aïllament tèrmic disposat entre envanets serà del

gruix i la tipologia especificats en la documentació tècnica.

b) envans amb bloc de formigó cel·lular: després del

replantejament de les anguiles i careners sobre el forjat, es

començarà la seva execució (similar a la dels envans de

sostremort) col·locant la primera filada de cada paredó deixant

separats els blocs ¼ de la seva longitud. Les següents filades

s’executaran de forma que els buits deixats entre blocs de

cada filada quedin tancats per la filada superior.

Formació de taulers:

Amb independència de quin sigui el sistema escollit, dissenyat i calculat per

a la formació dels pendents, s’imposa la necessitat de configurar el tauler

sobre el que s’ha de rebre el material de cobriment. Únicament quan aquest

assoleix característiques relativament autoportants i unes dimensions

superficials mínimes acostuma a no ser necessària la creació de tauler. En

aquest darrer cas les peces de cobriment aniran directament ancorades

mitjançant cargols, claus o ganxos a les corretges o cabirols estructurals.

El tauler pot estar constituït, per una fulla de maó, fusta, elements

prefabricats, plafons o xapes metàl·liques perforades, formigó cel·lular armat,

etc. La capa d’acabat dels taulers ceràmics serà de morter de ciment o

formigó que actuarà com a capa de compressió, emplenarà les juntes

existents i permetrà deixar una superfície plana d’acabat. En determinades

ocasions, aquesta capa final es constituirà amb morter de guix.


150

Quan augmenti la separació entre envans de suport, com succeeix quan es

tracta de blocs de formigó cel·lular, s’han de disposar perfils en T metàl·lics,

galvanitzats o amb algun altre tractament protector, a mode de corretges, la

secció i separació de les quals vindran definides per la documentació de

projecte o, si s’escau, les disposicions del fabricant. Sobre aquests perfils en

T metàl·lics es recolzaran les plaques de formigó cel·lular, de dimensions

especificades, que conformaran el tauler.

Segons el tipus i material de cobertura a executar, pot ser necessari rebre,

sobre el tauler, llistons de fusta o altres elements per a l’ancoratge de xapes

d’acer, coure o zinc, teules de formigó, ceràmica o pissarra, etc. La

disposició d’aquests elements s’indicarà en cada tipus de coberta de la que

formin part.


L’amidament i valoració s’efectuarà, generalment, per m² de coberta,

mesurada sobre plans inclinats. El preu inclou el material de coberta

pròpiament dit, els cargols i les peces especials per a la subjecció i la mà

d’obra, transport i mitjançant auxiliars necessaris. Això no obstant, es tindran

en compte, els enunciats assenyalats per a cada partida de l’amidament i

pressupost, en els que es defineixen els diversos factors que condicionen el

preu descomposat resultant.

Article 51. Cobertes planes

51.1. Descripció

Les cobertes planes tenen un pendent entre l’1% i el 15% que, segons l’ús,

poden ser transitables o no transitables.

Poden disposar de protecció mitjançant barana, balustrada o ampit de

fàbrica.


Per a l’execució de les cobertes planes caldrà disposar de plànols afitats de

l’obra, amb definició de la solució constructiva adoptada.

Serà imprescindible que s’hagi executat el forjat o element que faci de

suport, així com els baixants i els plafons perimetrals. S’haurà d’efectuar una

neteja del forjat per al replantejament dels vessants i dels elements singulars.

51.3. Components

Els materials que es poden utilitzar en aquest tipus de cobertes abasta una

gamma molt àmplia degut a les diverses variants que es poden adoptar tant

per a la formació de pendents, com per a l’ execució de la membrana

impermeabilitzant, l’aplicació d’aïllament, els paviments o acabats

superficials i els elements singular.

51.4. Execució

Sempre que es trenqui la continuïtat de la membrana d’impermeabilització

es disposaran reforços. Si les juntes de dilatació no estiguessin definides en

el Projecte, se’n realitzaran en consonància amb les estructurals, trencant la

continuïtat d’aquestes des de l’últim forjat fins la superfície exterior.

Els canalons i altres elements de recollida d’aigua pluvial tindran la secció

necessària per a evacuar-la sobradament, calculada en funció de la

superfície que recullin i la zona pluviomètrica on estigui ubicat l’edifici. Els

baixants de desguàs pluvial no distaran més de 20 m entre si.

Quan els pendents siguin inferiors al 5% la membrana impermeable es pot

col·locar independent del suport i de la protecció (sistema no adherit o

flotant). Quan no es pugui garantir la seva permanència en la coberta, per

succió de vent, erosiones de diversa índole o pendent excessiu, l’adherència

de la membrana serà total.


151

La membrana serà monocapa, en cobertes invertides i no transitables amb

protecció de grava. En cobertes transitables i en cobertes enjardinades es

col·locarà membrana bicapa.

Les làmines impermeabilitzants es col·locaran començant pel nivell més

baix, posant un encavalcament mínim de 8 cm entre elles. Aquest

encavalcament de làmina, en els aiguafons, serà de 50 cm i de 10 cm en la

trobada amb desguassos. En aquest caso, es reforçarà la membrana

impermeabilitzant amb una altra làmina col·locada sota ella que ha d’arribar

fins el baixant i s’ha d’encavalcar 10 cm sobre la part superior del desguàs.

La humitat del suport al fer-se l’aplicació serà inferior al 5%, ja que en cas

contrari es poden produir humitats en la part inferior del forjat.

L’emprimació serà del mateix material que la làmina impermeabilitzant. En

cas de disposar làmines adherides al suport no quedaran bosses d’aire entre

ambdós elements.

La barrera de vapor es col·locarà sempre sobre el pla inclinat que constitueix

la formació de pendent. Sobre el mateix, es disposarà l’aïllament tèrmic. La

barrera de vapor, que es col·locarà quan existeixin locals humits sota la

coberta estarà formada per oxiasfalt (1,5 kg/m²) prèvia emprimació amb un

producte de base asfàltica o de pintura bituminosa.

51.5. Control

El control d’execució es portarà a terme mitjançant inspeccions periòdiques

en les que es comprovaran gruixos de capes, disposicions constructives,

col·locació de juntes, dimensions dels encavalcaments, humitat del suport i

la humitat de l’aïllament.

Acabada la coberta, s’efectuarà una prova de servei consistent en la

inundació dels panys fins un nivell de 5 cm per sota del marge de la

impermeabilització en la seva entrega a paraments. La presència de l’aigua

no ha de constituir una sobrecàrrega superior a la de servei de la coberta. Es

mantindrà inundada durant 24 h, transcorregudes les quals no hauran

d’aparèixer humitats en la cara inferior del forjat. Si no fos possible la

inundació, es regarà contínuament la superfície durant 48 h, sense que

tampoc en aquest caso hagin d’aparèixer humitats en la cara inferior del

forjat.

Executada la prova, es procedirà a evacuar l’aigua, operació en la que es

prendran precaucions per evitar que es produeixin danys en els baixants.

En qualsevol cas, un cop s’hagi evacuat l’aigua, no s’admetrà l’existència de

rabeigs o estancaments.


L’amidament i valoració s’efectuarà, generalment, per m² de coberta,

mesurada en la seva projecció horitzontal, incloent l’entrega a paraments i la

part proporcional de perfils de vores i acabats, i en condicions d’ús. la mà

d’obra, transport i mitjançant auxiliars necessaris. Això no obstant, es tindran

en compte, els enunciats assenyalats per a cada partida de l’amidament i

pressupost, en els que es defineixen els diversos factors que condicionen el

preu descomposat resultant.

51.7. Manteniment

Les reparacions a efectuar sobre les cobertes planes seran executades per

personal especialitzat amb materials i solució constructiva anàlegs als de la

construcció original.

No es rebran sobre la coberta elements que puguin perforar la membrana

impermeabilitzant com antenes, pals de bandera, etc., o que dificultin la

circulació de les aigües i el seu lliscament cap els elements d’evacuació.

El personal que tingui assignada la inspecció, conservació o reparació anirà

provist de calçat amb sola tova. Disposicions de seguretat semblants als

treballs de construcció regiran en els treballs de manteniment.


152

Article 52. Aïllaments

52.1. Descripció

Els aïllaments són sistemes constructius i materials que, per les seves

propietats, s’utilitzen en les obres d’edificació per aconseguir aïllament

tèrmic, correcció acústica, absorció de radiacions o esmorteïment de

vibracions en cobertes, sostres, forjats, murs, tancaments verticals, cambres

d’aire, falsos sostres o conduccions, i fins i tot substituint cambres de aire i

envans interiors.

52.2. Components

Hi ha molts tipus d’aïllants. Els principals són:

- aïllants de suro natural aglomerat

- aïllants de fibra de vidre. Es classifiquen per la seva rigidesa i acabat:

- Feltres lleugers:

- normal, sense recobriment

- hidrofugat

- amb paper kraft

- amb paper kraft/alumini

- amb paper enquitranat

- amb vel de fibra de vidre

- mantes o feltres consistents:

- amb paper kraft

- amb paper kraft/alumini

- amb vel de fibra de vidre

- hidrofugat, amb vel de fibra de vidre

- amb un complex d’alumini/malla de fibra de vidre/PVC

- plafons semirígids:


- hidrofugat, sense recobriment

- hidrofugat, amb recobriment de paper Kraft enganxat

amb polietilè

- hidrofugat, amb vel de fibra de vidre

- plafons rígids:


- amb un complex de paper kraft/alumini enganxat amb

polietilè fos

- amb una pel·lícula de PVC blanc enganxada amb cola

ignífuga

- amb un complex d’oxiasfalt i paper

- d’alta densitat, enganxat amb cola ignífuga a una

placa de cartró i guix

- aïllants de llana mineral. Es classifiquen en:

- feltres:

- amb paper kraft

- amb barrera de vapor kraft/alumini

- amb làmina d’alumini

- plafons semirígids:

- amb làmina d’alumini

- amb vel natural negre

- plafons rígids:


- autoportant, revestit amb vel mineral

- revestit amb betum soldable.

- aïllants de fibres minerals, els quals es classifiquen en:

- termoacústics

- acústics

- aïllants de poliestirè. Poden ser:

- poliestirè expandit:


153

- normals, tipus I al VI.

- autoextingibles o ignífugs, amb classificació B davant

el foc

- poliestirè extrudit.

- aïllants de polietilè. Poden ser:

- làmines normals de polietilè expandit.

- làmines de polietilè expandit autoextingibles o ignífugues

- aïllants de poliuretà, els quals poden ser:

- escuma de poliuretà per a projecció in situ

- planxes d’escuma de poliuretà

-aïllants de vidre cel·lular

Els elements auxiliars poden ser:

- cola bituminosa, composada per una emulsió iònica de betum i

cautxú de gran adherència, per a la fixació del panel de suro, en

aïllament de cobertes inclinades o planes, façanes i ponts tèrmics

- adhesiu sintètic, a base de dispersió de copolímers sintètics, apte

per a la fixació del plafó de suro en terres i parets

- adhesius adequats per a la fixació de l’aïllament, amb garantia del

fabricant de que no continguin substàncies que danyin la composició

o estructura de l’aïllant de poliestirè, en aïllament de sostres i de

tancaments per l’exterior

- morter de guix negre, per a massissar les plaques de vidre cel·lular,

en ponts tèrmics, paraments interiors i exteriors, i sostres

- malla metàl·lica o de fibra de vidre, per a l’agafada del revestiment

final en aïllament de paraments exteriors amb plaques de vidre

cel·lular

- grava anivellada i compactada, com a suport del poliestirè en

aïllament sobre el terreny

- làmina geotèxtil de protecció, col·locada sobre l’aïllament en

cobertes invertides

- ancoratges mecànics metàl·lics, per a subjectar l’aïllament de

paraments per l’exterior

- accessoris metàl·lics o de PVC, com abraçadores de corretja o

grapa-clip, per a la subjecció de plaques en falsos sostres


Prèviament caldrà haver executat o col·locat el suport o base que sostindrà

l’aïllant. La superfície d’aquest suport estarà neta, seca i lliure de pols, greixos

o òxids. Haurà d’estar correctament sanejada i preparada. Si calgués, tindria

una correcta emprimació que asseguri una adherència òptima.

Els sortints i cossos estranys del suport s’han d’eliminar i els buits importants

s’han d’emplenar amb un material adequat.

En l’aïllament de terres, aquests hauran d’estar degudament compactats

amb una capa de compressió de formigó de 100 a 150 mm de gruix i sense

cap sinuositat que dificulti la correcta col·locació de l’aïllament. Les unions

dels sòls i parets han de ser perfectament a esquadra.

En l’aïllament de forjats sota el paviment, caldrà construir tots els envans

prèviament a la col·locació de l’aïllament, o, com a mínim, aixecar-los dues

filades.

Quan s’aïlli mitjançant col·locació directa de plafons aïllants que estiguin en

contacte amb parets d’obra, caldrà que aquestes estiguin arrebossades amb

ciment, siguin planes i llises i no tinguin esquerdes ni fissures.

En cas d’aïllament per projecció, la humitat del suport no superarà a la

indicada pel fabricant com a màxima per a la correcta adherència del

producte projectat.

En rehabilitació de cobertes o murs, s’hauran de retirar prèviament els

aïllaments danyats ja que poden dificultar o perjudicar l’execució del nou

aïllament.


154

52.4. Execució

Se seguiran les instruccions del fabricant en allò referent a la col·locació o

projecció del material.

Les plaques s’hauran de col·locar encavalcades, a topall o a talla juntes,

segons el material.

Quan s’aïlli per projecció, el material es projectarà en passades successives

de 10 a 15 mm, permetent la total formació d’escuma de cada capa abans

d’aplicar la següent. Quan hi hagi interrupcions en el treball, caldrà preparar

les superfícies adequadament per a la represa de les feines. Durant la

projecció es procurarà un acabat amb textura uniforme, que no requereixi

retocs a mà. En aplicacions exteriors s’evitarà que la superfície de l’escuma

pugui acumular aigua, mitjançant un pendent adequat.

L’aïllament quedarà ben adherit al suport, mantenint un aspecte uniforme i

sense defectes.

Caldrà garantir la continuïtat de l’aïllament, cobrint tota la superfície a tractar,

posant especial cura en evitar els ponts tèrmics.

El material col·locat es protegirà contra els impactes, pressions o altres

accions que el puguin alterar o danyar. També s’ha de protegir de la pluja

durant i després de la col·locació, evitant una exposició perllongada a la llum

solar.

L’aïllament anirà protegit amb els materials adequats perquè no es deteriori

amb el pas del temps. El recobriment o protecció de l’aïllament es realitzarà

de forma que aquest quedi ferm i el faci durador.

52.5. Control

Durant l’execució dels treballs s’haurà de comprovar, mitjançant inspecció

general, els següents apartats:

- estat previ del suport, el qual haurà d’estar net, ser uniforme i no

tenir ni fissures ni cossos sortints

- homologació oficial, en aquells productes que en disposin

- fixació del producte mitjançant un sistema garantit pel fabricant que

asseguri una subjecció uniforme i sense defectes

- correcta col·locació de les plaques encavalcades

- ventilació de la cambra d’aire, si n’hi hagués


En general, s’amidarà i valorarà el m² de superfície realment executada. En

casos especials, es podrà realitzar l’amidament per unitat d’actuació.

Sempre estaran inclosos els elements auxiliares i perfils de vora necessaris

per a un correcte acabat, com adhesius de fixació, talls o unions i la seva

col·locació.

52.7. Manteniment

S’han de realitzar controls periòdics de conservació i manteniment cada 5

anys, o abans si es descobrís alguna anomalia, comprovant l’estat de

l’aïllament i, particularment, si s’apreciessin discontinuïtats, despreniments o

danys. En cas de ser necessari algun treball de reforma en la

impermeabilització, s’aprofitarà per a comprovar l’estat dels aïllaments ocults

en les zones d’actuació. De ser observat algun defecte, serà reparat per

personal especialitzat, amb materials anàlegs als utilitzats en la construcció

original.

Article 53. Paviments

53.1. Paviments de rajoles de terratzo

Les rajoles, ben saturades d’aigua, per al a qual cosa s’hauran de tenir

submergides en aigua 1 h abans de la seva col·locació; s’assentaran sobre

una capa de morter de 400 kg/m³ confeccionat amb sorra, abocat sobre una


155

altra capa de sorra ben igualada i piconada, procurant que el material

d’agafada formi una superfície contínua de seient i rebut de paviment, i que

les rajoles quedin amb els seus costats al límit.

Acabada la col·locació de les rajoles se’ls aplicarà una beurada de ciment

Pòrtland, pigmentada amb el color del terratzo, fins que se s’emplenin

perfectament les juntes. Aquesta operació es repetirà a les 48 h.

53.2. Paviments

El paviment ha de formar una superfície totalment plana i horitzontal, amb

perfecta alineació de les seves juntes en totes direccions. Si es col·loca un

regle de 2 m de longitud sobre el paviment, en qualsevol direcció, no han

d’aparèixer buits superiors a 5 mm.

S’impedirà el trànsit pels paviments fins que hagin transcorregut, com a

mínim, 4 dies. Si el trànsit fos indispensable, es prendran les mesures

necessàries perquè no es perjudiqui el paviment.

53.3. Paviments de rajoles envidrades

Les rajoles envidrades que s’utilitzen en l’aplacat de cada parament o

superfície, se entonaran perfectament dins del seu color per a evitar

contrastos, excepte que la Direcció Facultativa ordeni el contrari.

L’aplacat estarà composat per peces llises i les corresponents i necessàries

peces especials i de cantell rom, i s’asseurà de manera que la superfície

quedi llisa i unida, sense guerxament ni deformació a junta seguida, formant

les juntes línia seguida en tots els sentits, sense trencaments ni volades.

Les rajoles envidrades, submergides en aigua 12 h abans del seu ús, es

col·locaran amb morter de ciment. No s’admetrà el guix com a material

d’agafada.

Totes les juntes es rejuntaran amb ciment blanc o de color pigmentat,

segons els casos, i s’hauran d’acabar curosament.


Els paviments s’amidaran i abonaran per m² de superfície de paviment

realment executada. Els sòcols, graons d’escala s’amidaran i pagaran per

metre lineal.

En el cas d’amidament de paviments de rajoles envidrades es

descomptaran els buits i es mesuraran els brancals i els bastiments de

doelles.

El preu comprèn tots els materials, mà d’obra, operacions i mitjans auxiliars

necessaris per acabar completament cada unitat d’obra d’acord amb les

prescripcions d’aquest Plec.

Article 54. Fusteria


La fusteria de taller es realitzarà conforme al que apareix en los plànols del

Projecte. Totes les fustes estaran perfectament rectes, raspallades, fregades

i ben muntades a pla i esquadra, ajustant perfectament les superfícies vistes.

54.2. Condicions tècniques

Les fulles hauran de complir les característiques següents:

- resistència a l’acció de la humitat

- comprovació del pla de la porta

- comportament en l’exposició de les dues cares a atmosfera

d’humitat diferent

- resistència a la penetració dinàmica

- resistència a la flexió per càrrega concentrada en un angle

- resistència de la testera inferior a la immersió

- resistència a l’arrencada de cargols en els brancals, en una

amplada no menor de 28 mm


156

- quan l’ànima de les fulles resisteixi l’arrencada de cargols, no

necessitarà peces de reforç. En cas contrari els reforços mínims

necessaris vénen indicats en los plànols

- en fulles de cantell, el peu anirà sense cantellejar i permetrà un ajust

de 20 mm. Les fulles sense cantellejar permetran un ajust de 20 mm

repartits per igual en el peu i en el capçal

- els verguerons de la fulla vidriera seran com a mínim de 10x10 mm i

quan no estigui cantellejat el buit per al vidre, sobresortiran de la cara

3 mm com a mínim

- en les portes entaulades a l’exterior, les seves taules aniran

sobreposades o encadellades de forma que no permetin el pas de

l’aigua

- les unions en les fulles entaulades i de faixa seran per acoblament, i

hauran d’anar encolades

- quan la fusta s’envernissi, estarà exempta d’impureses o

emblaviment per fongs. Si va a ser pintada, s’admetrà que hi hagi

emblaviment en un 15% de la superfície

Bastiments de fusta:

- els travessers de la porta de pas portaran pollegueres amb entrega

de 5 cm, per a l’ancoratge en el paviment

- els bastiments vindran muntats del taller, amb les unions de taller

ajustades, amb les unions acoblades i amb els orificis per al posterior

acargolament en obra de les plantilles d’ancoratge. La separació

entre elles serà no superior a 50 cm i dels extrems dels travessers 20

cm havent d’estar l’acer protegit contra l’oxidació

- els bastiments arribaran a obra amb riostes i llata d’empostissar per

a mantenir l’esquadra, i amb una protecció per a la seva conservació

durant l’emmagatzematge i posada en obra

Tapajunts:

- Les dimensions mínimes dels tapajunts de fusta seran de 10x40 mm


La fusteria es mesurarà per m² de fusteria, entre costats exteriors de

bastiments, i del terra al costat superior del bastiment, en cas de portes. En

aquest amidament s’inclou la mesura de la porta o finestra i dels bastiments

corresponents més els tapajunts i les ferramentes. La col·locació dels

bastiments es pagarà independentment.

El preu inclou els materials, la fabricació en taller, el trasllat al lloc de

col·locació, la recepció de bastiments, el seu acoblament, els elements de

penjar i de seguretat i altres operacions o mitjans auxiliars que fossin

necessaris per a la seva perfecta i total execució.

Article 55. Fusteria metàl·lica

Per a la construcció i muntatge d’elements de fusteria metàl·lica s’observaran

rigorosament les indicacions dels plànols del Projecte.

Totes les peces de fusteria metàl·lica hauran de ser muntades,

necessàriament, per la casa fabricant o personal autoritzat per la mateixa,

essent el subministrador el responsable del perfecte funcionament de totes i

cada una de les peces col·locades en obra.

Tots els elements es faran en locals tancats i desprovistos d’humitat,

assentades les peces sobre llates d'empostissar de fusta, procurant que

quedin ben anivellades i no n’hi hagi cap que pateixi ni guerxament ni

torçada.

L’amidament es farà per m² de fusteria, mesurant entre costats exteriors. En

el preu s’inclouen les ferramentes, verguerons, retenidores, etc., però

queden exceptuades la vidriera, pintura i col·locació de bastiments.


157

Article 56. Vidres

Els vidres es muntaran ajustant-los amb cura en el buit en el que hagin

d’encaixar, el qual prèviament haurà estat pintat amb pintura d’emprimació si

és de metàl·lic. El vidre s’ajustarà bé per mitjà de ribets metàl·lics o de fusta

perfectament ajustats als bastidors amb puntes si els ribets són de fusta i

amb cargols si són metàl·lics. Tot l’entorn se segellarà amb silicona.

Els vidres s’amidaran i abonaran per m2

de superfície real col·locada. El preu

inclou tots els materials, mà d’obra, operacions i mitjans auxiliars necessaris

per a deixar l’obra completament enllestida.

Article 57. Pintura

57.1. Condicions generals de preparació del suport

La superfície que s’ha de pintar ha d’estar seca, desengreixada, sense òxid

ni pols, per a la qual cosa es faran servir raspalls, bufadors de sorra, àcids i

bases quan siguin metalls.

Els porus, esquerdes, escantells, etc., s’emplenaran amb màstics o

empastaments per a deixar les superfícies llises i uniformes. Es faran amb un

pigment mineral i oli de llinosa o vernís i un cos de rebliment per a les fustes.

En els plafons s’utilitzarà guix amassat amb aigua de cola, i sobre els metalls

s’utilitzaran empastaments composats de 60-70% de pigment (blanc de

plom), ocre, òxid de ferro, litopó, etc. i cossos de rebliment (creta, caolí, guix,

espat pesat), 30-40% de vernís copal o àmbar i oli de fustes.

Els màstics i empastaments s’utilitzaran amb espàtula en forma de massilla;

els líquids amb brotxa o pinzell o amb l’aerògraf o pistola d’aire comprimit.

Els empastaments, una vegada secs, es passaran amb paper de vidre en

parets i s’allisaran amb pedra tosca, aigua i feltre, sobre metalls.

Abans de la seva execució es comprovarà la natura de la superfície a

revestir, així com la seva situació interior o exterior i condiciones d’exposició

al fregament o agents atmosfèrics, contingut d’humitat i si existeixen juntes

estructurals.

Es rebran i es muntaran tots los elements que han d’anar en el parament,

com bastiments de portes, finestres, canalitzacions i instal·lacions.

Se comprovarà que la temperatura ambient no sigui major de 28ºC ni menor

de 6ºC.

La superfície d’aplicació estarà anivellada i llisa.

En temps plujós se suspendrà l’aplicació quan el parament no estigui

protegit.

En finalitzar la jornada de treball es protegiran perfectament els envasos i es

netejaran els estris de treball.

57.2. Aplicació de la pintura

Les pintures se podran aplicar amb pinzells i brotxa, amb aerògraf, amb

pistola, (polvoritzant amb aire comprimit) o amb corrons.

Les brotxes i pinzells seran de pèl animal o de niló. Podran ser rodons o

plans, classificant-se per números o pels grams de pèl que contenen.

Els aerògrafs o pistoles consten d’un recipient que conté la pintura amb aire

a pressió (1-6 atm), el compressor i el polvoritzador, amb orifici que vari des

de 0,2 mm fins a 7 mm, formant-se un con de 2 cm al metre de diàmetre.

Depenent del tipus de suport se realitzaran una sèrie de treballs previs, amb

objecte de que quan s’apliqui la pintura o revestiment s’aconsegueixi un

acabat de gran qualitat.

Els sistemes de preparació en funció del tipus de suport:

- guixos i ciments així com els seus derivats:

Es realitzarà un fregament de les petites adherències i

imperfeccions. A continuació s’aplicarà una mà de fons

impregnant els porus de la superfície del suport. Posteriorment

es realitzarà un empastament dels desperfectes, repassant-los


158

amb una mà de fons. S’aplicarà seguidament l’acabat final

amb un rendiment no inferior de l’indicat pel fabricant.

- Fusta:

Es procedirà a una neteja general del suport seguida d’un

fregament fi de la fusta.

A continuació se donarà una mà de fons amb vernís diluït

mesclat amb productes de conservació de la fusta si fan falta,

aplicat de forma que quedin impregnats els porus.

Passat el temps de assecatge de la mà de fons, es realitzarà

un fregament fi del suport, aplicant-hi a continuació el vernís,

amb un temps de assecatge entre ambdues mans i un

rendiment no menor de l’especificat pel fabricant.

- Metalls:

Es realitzarà una rascada d’òxids amb raspall, seguida

immediatament d’una acurada neteja manual de la superfície.

A continuació s’aplicarà una mà de emprimació anticorrosiva,

amb un rendiment no inferior al consignat pel fabricant.

Transcorregut el temps de assecatge, s’aplicaran dos mans

d’acabat d’esmalt, amb un rendiment no menor a l’especificat

pel fabricant.


La pintura s’amidarà i abonarà en general, per m² de superfície pintada,

efectuant-se l’amidament de la següent manera:

- pintura sobre murs, envans i sostres: s’amidarà descomptant els

buits. Les motllures s’ amidaran per superfície desenvolupada

- pintura sobre fusteria: s’amidarà per les dues cares, incloent els

tapajunts

- pintura sobre finestrals metàl·lics: s’amidarà una cara

En els preus respectius està inclòs el cost de tots los materials i operacions

necessàries per a obtenir el perfecte acabat de les obres, fins i tot la

preparació, fregament, neteja, empastament, etc. i tots els mitjans auxiliares

que calgui.

Article 58. Ram de llauner

58.1. Canonada de coure

Tota la canonada s’instal·larà de forma que presenti un aspecte net i ordenat.

S’utilitzaran accessoris per a tots los canvis de direcció i les esteses de

canonada es realitzaran de forma paral·lela o en angle recte als elements

estructurals de l’edifici.

La canonada estarà col·locada al seu lloc sense necessitat de forçar-la ni

flectir-la. La canonada anirà instal·lada de manera que es contregui i dilati

lliurement sense que es deteriori per cap treball ni per si mateixa.

Les unions es faran amb soldadura tova amb capil·laritat. Les grapes per a

penjar la conducció de forjat seran de llautó espaiades 40 cm.

58.2. Canonada de ciment centrifugat

El muntatge es realitzarà enterrat, rematant els punts d’unió amb ciment.

Tots els canvis de secció, direcció i escomesa, s’efectuaran per mitjà de

pericons registrables.

En la xarxa de sanejament se situaran pous de registre amb potes per a

facilitar l’accés.

El pendent mínima serà de l’1% en aigües pluvials, i superior a l’1,5% en

aigües residuals.

L’amidament se farà per m lineal de canonada realment executada, incloent

el llit de formigó i els escarabats d’unió. Els pericons s’amidaran apart per

unitats.


159

58.3. Aparells sanitaris

Els aparells sanitaris que s’instal·lin compliran les condicions de caràcter

sanitari exigides i estaran degudament homologats.

Aquests aparells s’abonaran per unitat d’aparell col·locat. El preu inclou

l’aparell, les aixetes, les vàlvules de desguàs, i tots els treballs materials i

mitjans auxiliars necessaris per a la seva instal·lació completa.

Article 59. Precaucions a adoptar

Les precaucions a adoptar durant la construcció de l’obra seran les previstes

en la diferent normativa de seguretat i salut laboral.

Article 60. Instal·lació elèctrica

60.1. Condicions generals

L’execució de les instal·lacions s’ajustarà a allò especificat en els reglaments

vigents. En aquelles instal·lacions on calgui, se seguiran les normes de la

companyia subministradora.

Es procurarà que els traçats guardin en tot moment els:

- fustatge i xarxes en nombre suficient de manera que garanteixin la

seguretat dels operaris i vianants

- maquinària, bastides, eines i tot el material auxiliar per a portar a

terme els treballs d’aquest tipus

Tots els materials seran de la millor qualitat, amb les condicions que imposin

els documents que composen el Projecte, o els que es determinin en el

transcurs de l’obra, muntatge o instal·lació.

60.2. Conductors elèctrics de fase

Els conductors elèctrics de fase seran de coure electrolític, aïllats

adequadament, essent la seva tensió nominal d’aïllament de 0,6/1 kV per a

la línia repartidora i de 750 V per a la resta de la instal·lació, havent d’estar

homologats segons les normes UNE citades en la instrucció ITC-BT-06.

60.3. Conductors de protecció

Els conductors de protecció seran de coure i presentaran el mateix aïllament

que els conductors actius. Es podran instal·lar per les mateixes

canalitzacions que els conductors actius o bé en forma independent, seguint

en aquest cas el que indiquin les normes particulars de l’empresa

distribuïdora. La secció mínima d’aquests conductors serà l’obtinguda

utilitzant la taula 2 de la instrucció ITC-BT-19, apartat 2.3, en funció de la

secció de los conductors actius de la instal·lació.

60.4. Identificació dels conductors

Els conductors s’hauran de poder identificar pel color del seu aïllament:

- blau clar per al conductor neutre.

- groc-verd per al conductor de terra i protecció

- marró, negre i gris per als conductors actius o de fase. Si no hi

hagués conductor neutre, un conductor actiu podria tenir el color blau

clar

60.5. Tubs protectors

Els tubs protectors a utilitzar seran aïllants flexibles (corrugats) normals, amb

protecció de grau 5 contra danys mecànics, i que puguin corbar-se amb les

mans, excepte els que hagin d’anar pel terra o paviment, estries o falsos

sostres, que seran del tipus Preplàs, Reflex o semblant, i disposaran d’un

grau de protecció 7.

Els diàmetres interiors nominals mínims, mesurats en mil·límetres, per als

tubs protectors, en funció del nombre, classe i secció de los conductors que

han d’allotjar, s’indiquen en les taules de la instrucció ITC-BT-21. Per a més

de 5 conductors per tub, i per a conductors de seccions diferents a instal·lar


160

pel mateix tub, la secció interior del tub serà, com mínim, igual a tres

vegades la secció total ocupada pels conductors, especificant únicament els

que realment s’utilitzin.

60.6. Caixes d’empalmament i derivacions

Les caixes d’empalmament i derivacions seran de material plàstic resistent o

bé metàl·liques. En aquest darrer cas, estaran aïllades interiorment i

protegides contra l’oxidació.

Les dimensions seran tals que permetin allotjar folgadament tots els

conductors que hagin de contenir. La seva profunditat equivaldrà al diàmetre

del tub major més un 50% del mateix, amb un mínim de 40 mm de

profunditat i de 80 mm per al diàmetre o costat interior.

Les unions entre conductors es realitzaran sempre dintre de les caixes de

empalmament, excepte en los casos indicats en l’apartat 3.1 de la ITC-BT-

21. Les unions no es faran mai per simple recargolament entre si dels

conductors, sinó utilitzant borns de connexió, conforme a la instrucció ITC-

BT-19.

60.7.Aparells de comandament i maniobra

Els aparells de comandament i maniobra són els interruptors i commutadors,

que tallaran el corrent elèctric màxim del circuit en el que estiguin col·locats

sense formar un arc permanent, obrint o tancant els circuits sense possibilitat

de prendre una posició intermèdia. Seran del tipus tancat i de material aïllant.

Les dimensions de les peces de contacte seran tals que la temperatura no

pugui excedir en cap cas de 65ºC en cap de les seves peces.

La seva construcció serà tal que permeti realitzar de l’ordre de 10.000

maniobres d’obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió

de treball. Portaran marcada la seva intensitat i tensions nominals, i estaran

provades a una tensió de 500 a 1.000 V.

60.7.Aparells de protecció

Els aparells de protecció són els disjuntors elèctrics, fusibles i interruptors

diferencials.

Els disjuntors seran de tipus magnetotèrmic d’accionament manual, i podran

tallar el corrent màxim del circuit en que estiguin col·locats sense originar la

formació d’un arc permanent, obrint o tallant els circuits sense possibilitat de

prendre una posició intermèdia. La seva capacitat de tall per a la protecció

del curtcircuit estarà d’acord amb la intensitat del curtcircuit que es pugui

presentar en un punt de la instal·lació, i per a la protecció contra

l’escalfament de les línies es regularan per a una temperatura inferior als

60ºC. Portaran marcades la intensitat i tensió nominal de funcionament, així

com el signe indicador del seu desconnexionament. Aquests interruptors

automàtics magnetotèrmics seran de tall omnipolar, tallant la fase i el neutre

a la vegada quan actuï la desconnexió.

Els interruptors diferencials seran com mínim d’alta sensibilitat (30 mA) i a

més de tall omnipolar. Podran ser purs, quan cada un de los circuits vagin

allotjats en tub o conducte independent una vegada que surten del quadre

de distribució, o del tipus amb protecció magnetotèrmica inclosa quan els

diferents circuits hagin d’anar canalitzats per un mateix tub.

Els fusibles a emprar per a protegir los circuits secundaris o en la

centralització de comptadors seran calibrats a la intensitat del circuit que

protegeixin. Es disposaran sobre material aïllant i incombustible, i estaran

construïts de tal forma que no es pugui projectar metall al fondre’s. Hauran

de poder ser reemplaçats sota tensió sense cap tipus de perill i portaran

marcades la intensitat i tensió nominals de treball.

65.8. Punts d’utilització

Les preses de corrent a emprar seran de material aïllant, portaran marcades

la seva intensitat i tensió nominals de treball i disposaran, com a norma


161

general, totes elles de posada a terra. El nombre de preses de corrent a

instal·lar serà en funció de l’ús previst de l’edifici, com indica la instrucció ITC-

BT-25.

60.9. Posada a terra

Les posades a terra podran realitzar-se mitjançant plaques de 500x500x3

mm o bé mitjançant elèctrodes de 2 m de longitud, col·locant sobre la seva

connexió amb el conductor d’enllaç el seu corresponent pericó registrable de

presa de terra, i el respectiu born de comprovació o dispositiu de connexió.

El valor de la resistència serà inferior a 20 .

60.10. Condicions generals d’execució de les instal·lacions

Les caixes generals de protecció se situaran en l’exterior del portal o en la

façana de l’edifici, segons la instrucció ITC-BT-13. Si la caixa es metàl·lica,

haurà de portar un born per a la seva posada a terra.

La col·locació del comptador s’efectuarà complint la instrucció ITC-BT-16 i la

normativa de la companyia subministradora.

El local de situació no ha de ser humit, i estarà prou ventilat i il·luminat. Si la

cota del terra és inferior a la dels passadissos o locals contigus, s’hauran de

disposar desguassos perquè, en cas d’avaria, descuit o trencament de

canonades d’aigua, no es puguin produir inundacions en el local. Els

comptadors es col·locaran a una alçada mínima del terra de 0,50 m i

màxima de 1,80 m, i entre el comptador més sortint i la paret oposada

s’haurà de respectar un passadís de 1,10 m, d’acord amb la instrucció ITC-

BT-16.

L’estesa de les derivacions individuals es realitzarà al llarg de la caixa de

l’escala d’ús comú, podent efectuar-se per tubs encastats o superficials, o

per canalitzacions prefabricades, segons es defineix en la instrucció ITC-BT-

14.

Els quadres generals de distribució se situaran en un local accessible i d’ús

general. Hauran d’estar realitzats amb materials no inflamables, i se situaran

a una distància tal que entre la superfície del paviment i els mecanismes de

comandament hi hagi 200 cm.

La connexió entre els dispositius de protecció situats en aquests quadres

s’executarà ordenadament, procurant disposar regletes de connexió per als

conductors actius i per al conductor de protecció. Es fixarà sobre los

mateixos un cartell de material metàl·lic en el que ha d’estar indicat el nom

de l’instal·lador i la data en què es va executar la instal·lació.

L’execució de les instal·lacions interiors s’efectuarà sota tubs protectors,

seguint preferentment línies paral·leles a les verticals i horitzontals que limiten

els locals on s’efectuarà la instal·lació.

Haurà de ser possible la fàcil introducció i retirada de los conductors en los

tubs després de haver estat col·locats i fixats, així com la dels seus

accessoris. Es disposarà dels registre que es consideri convenients.

Els conductors s’allotjaran en los tubs després de ser col·locats aquests

darrers. La unió dels conductors en els empalmaments o derivacions no es

podrà efectuar per simple recargolament dels conductors entre si, sinó que

sempre s’haurà de realitzar utilitzant bornes de connexió muntats

individualment o constituint blocs o regletes de connexió, podent utilitzar-se

brides de connexió. Aquestes unions es realitzaran sempre a l’interior de les

caixes de empalmament o derivació.

No es permetran més de tres conductors en els borns de connexió.

Les connexions dels interruptors unipolars es realitzaran sobre el conductor

de fase.

No s’utilitzarà un mateix conductor neutre per a diversos circuits.

Tot conductor s’ha de poder seccionar en qualsevol punt de la instal·lació en

la que derivi.


162

Els conductors aïllats col·locats sota canals protectores o sota motllures

s’hauran d’instal·lar d’ acord amb allò establert en la instrucció ITC-BT-20.

Les preses de corrent d’un mateix local han d’estar connectades a la

mateixa fase. En cas contrari, entre les preses alimentades per fases

diferents hi ha d’haver una separació de 1,5 m, com a mínim.

Les cobertes, tapes o embolcalls, manovelles i polsadors de maniobra dels

aparells instal·lats en locals amb parets i terres conductors, seran de material

aïllant.

Per a les instal·lacions en cambres amb bany i lavabos, seguint la instrucció

ITC-BT-27, es tindran en compte els diferents volums i prescripcions per a

cada un de ells:

Les instal·lacions elèctriques hauran de presentar una resistència mínima de

l’aïllament com a mínim igual a 1.000xU , essent U la tensió màxima de

servei expressada en V, amb un mínim de 250.000 .

L’aïllament de la instal·lació elèctrica es mesurarà amb relació a terra i entre

conductors mitjançant l’aplicació d’una tensió contínua, subministrada per un

generador que proporcioni en buit una tensió compresa entre 500 i 1.000 V, i

com a mínim 250 V amb una càrrega externa de 100.000 .

Es disposarà d’un punt de posada a terra accessible i senyalitzat, per a

poder efectuar la mesura de la resistència de terra.

Totes les bases de presa de corrent portaran obligatòriament un contacte de

presa de terra. En cambres amb bany i lavabos es realitzaran les connexions

equipotencials.

Els circuits elèctrics derivats portaran una protecció contra sobreintensitats,

mitjançant un interruptor automàtic o un fusible de curtcircuit, que s’hauran

d’instal·lar sempre sobre el conductor de fase pròpiament dit, incloent la

desconnexió del neutre.

Les llumeneres es connectaran a terra sempre que siguin metàl·liques.

La placa de polsadors de l’aparell de telefonia, així com el forrellat elèctric i la

caixa metàl·lica del transformador reductor si aquest no estigués homologat,

s’hauran de connectar a terra.

Els diferents aparells hauran de portar en les seves clavilles d’endoll un

dispositiu normalitzat de presa de terra. Es procurarà que aquests aparells

estiguin homologats.

Els mecanismes se situaran a les alçades indicades en les normes de

instal·lacions elèctriques de baixa tensió.


L’amidament del cable elèctric s’efectuarà per m lineal de cable instal·lat. La

resta d’aparells elèctrics es mesuraran per unitats instal·lades. El preu que

s’aplicarà serà el que figura en el Quadre de Preus número 1 del Pressupost.

Article 61. Instal·lacions de protecció contra incendis

61.1. Definició

Les instal·lacions de protecció contra incendis es poden dividir en les classes

següents:

- instal·lacions de detecció automàtica d'incendis, les quals estan

composades per:

- equips de control i senyalització

- detectors

- fonts de subministrament d’aigua

- elements d'unió entre els anteriors

- instal·lació d'extinció, les quals poden estan composades per:

- boques d'incendi

- hidrants

- extintors mòbils

- sistemes fixos d'extinció


163

- instal·lacions d'alarma i detecció, les quals poden estar formades

per:

- polsadors d'alarma

- instal·lació d'alerta

- instal·lació de megafonia

- detectors d’incendi

- instal·lacions d'enllumenat d’emergència

61.2. Execució

L’execució de la instal·lació de protecció contra incendis es farà seguint les

especificacions del Projecte i complint amb la normativa vigent.


Els diferents elements de la instal·lació s’amidaran en unitats col·locades,

incloent en el preu tots els ajuts del ram de paleta o altres industrials

necessaris per la completa posada en servei de la instal·lació.

L'Enginyer


164

D O C U M E N T I I I . P R E S S U P O S T O S


165


166

I I I . 1 . Q U A D R E S D E P R E U S


167

CUADRO DE PRECIOS 1CÓDIGO UD RESUMEN PRECIO

CAPÍTULO 01 OBRA 1: MILLORES DESGUASE01 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment. 4,43

Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment. Inclúsp/p de replanteig i neteja.Inclou: Replanteig de les zones a tallar, tall del paviment i neteja de les restesde l'obra.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentació gràfi-ca de Projecte.

CUATRO EUROS con CUARENTA Y TRES CÉNTIMOSE02 m² Demolició de paviment de formigó armat de 20 cm de gruix i càrrega sobre camió. 11,43

Demolició de paviment de formigó armat de fins a 20 cm de gruix, amb martellpneumàtic i equip d'oxitall, sense deteriorar els elements constructius contigus,i càrrega mecànica sobre camió o contenidor.Inclou: Demolició de l'element. Tall de les armadures. Fragmentació dels ende-rrocs en peces manejables. Retirada i arreplegat d'enderrocs. Neteja de les res-tes de l'obra. Càrrega mecànica d'enderrocs sobre camió o contenidor.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

ONCE EUROS con CUARENTA Y TRES CÉNTIMOSE03 m³ Transport amb camió de residus inertes de formigons produïts en obres de

demolició a dipòsit controlat.1,91

Transport amb camió de residus inertes de formigons produïts en obres de de-molició, a abocador específic, situat a 5 km de distància, considerant el tempsd'espera per a la càrrega a màquina en obra, anada, descàrrega i tornada.Criteri d'amidament de projecte: Volum teòric, estimat a partir del pes i la densi-tat aparent dels diferents materials que componen els residus, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

UN EUROS con NOVENTA Y UN CÉNTIMOSE04 Ut Reixa de fosa de 3 m x 0,4 m. 593,27

Subministrament i muntatge de reixa de fosa dúctil normalitzada, classe C-250per a pas de camions de 300x40 cm. Recolzat per gravetat sobre un marc peri-metral d'acer, fixada a una superfície suport. Inclús p/p de replanteig, col·loca-ció del marc d'acer i eliminació i neteja del material sobrant.Inclou: Replanteig. Muntatge. Eliminació i neteja del material sobrant.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

QUINIENTOS NOVENTA Y TRES EUROS conVEINTISIETE CÉNTIMOS

E05 Ut Connexió a pou de registre existent amb tub de PVC de 160mm. 233,88Subministrament i muntatge de la connexió de la reixa de fosa a la xarxa gene-ral de sanejament del municipi mitjançant tub de PVC de 160mm. Inclús com-provació del bon estat de l'escomesa existent, treballs de connexió, trencamentdel pou de registre des de l'exterior amb martell compressor fins la seva com-plerta perforació, acoblament i rebuda del tub de connexió de servei, rejuntatamb junta flexible, repàs i brunyiment amb morter de ciment industrial M-5 enl'interior del pou, segellat, proves d'estanquitat, reposició d'elements en cas detrencaments o d'aquells que es trobin deteriorats en el tram d'escomesa exis-tent. Totalment muntada, connexionada i provada. Sense incloure excavació.Inclou: Replanteig i traçat de la connexió en el pou de registre. Trencament delpou amb compressor. Col·locació de la connexió de servei. Resolució de laconnexió.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

DOSCIENTOS TREINTA Y TRES EUROS con OCHENTAY OCHO CÉNTIMOS

E06 m Formació de graó amb bloc de formigó massissat. 25,89Formació d'esglaonat d'escala amb bloc de formigó massís rebut amb morterde ciment M-5, sobre la llosa existent. Inclou: Replanteig i traçat de l'esglaonat. Estesa de cordill entre el primer es-glaó i l'últim. Neteja i humectació del ferm. Formació d'esglaonat.Criteri d'amidament de projecte: Longitud de l'aresta formada per l'estesa i eldavanter, mesurada segons documentació gràfica de Projecte.

VEINTICINCO EUROS con OCHENTA Y NUEVECÉNTIMOS

22 de mayo de 2017 Página 1


E07 PA Modificació de porta metàl·lica. 32,81Subministrament i col·locació de porta per a accés de vianants de xapa d'acergalvanitzat, d'una fulla, de 0,9x2,0 m, amb llengüetes per a cadenat, col·locadaen clos provisional de solar, subjecta mitjançant pals del mateix material, cla-vats en el terreny, amortitzable en 10 usos. Inclús p/p de manteniment en condi-cions segures durant tot el període de temps que es requereixi i desmuntatge.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons Estudi oEstudi Bàsic de Seguretat i Salut.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà el nombre d'unitats realment col·locadessegons especificacions d'Estudi o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

TREINTA Y DOS EUROS con OCHENTA Y UN CÉNTIMOS



CAPÍTULO 02 OBRA 2: AMPLIACIÓ MAGATZEMSE08 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m de profunditat màxima, amb

mitjans mecànics i retirada dels materials excavats11,80

Excavació de rases en terra tova, de fins a 1,25 m de profunditat màxima, ambmitjans mecànics. Inclús retirada dels materials excavats i càrrega a camió.Inclou: Replanteig en el terreny. Situació dels punts topogràfics. Excavació ensuccessives rases horitzontals i extracció de terres. Càrrega mecânica a camióde les terres excavades.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre les seccions teòriquesde l'excavació, segons documentació gràfica de Projecte.

ONCE EUROS con OCHENTA CÉNTIMOSE09 m³ Retirada de terra vegetal i càrrega sobre camió. 30,66

Retirada de terra vegetal per a la seva reutilització i protecció de les terres du-rant el seu període d'apilament en obra.Inclou: Retirada de la terra vegetal. Aplec del material retirat.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat segons documentació gràficade Projecte.

TREINTA EUROS con SESENTA Y SEIS CÉNTIMOSE10 m³ Transport de terres a dipòsit controlat 14,35

Transport de terres procedents de l'excavació, en abocador específic. Incloentservei d'entrega, lloguer, recollida en obra del contenidor i transport.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

CATORCE EUROS con TREINTA Y CINCO CÉNTIMOSE11 m³ Sabata correguda de fonamentació, amb formigó armat, realitzada amb formigó

HA-25/B/20/IIa fabricat en central.176,76

Formació de sabata correguda de fonamentació, de formigó armat, realitzadaen excavació prèvia, amb formigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i aboca-ment des de camió, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, amb una quantia aproxima-da de 80 kg/m³, sense incloure l'encofrat en aquest preu. Inclús p/p d'elabora-ció de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) en taller industrial i mun-tatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra, separadors, armaduresd'espera dels pilars o altres elements i curació del formigó.Inclou: Replanteig traçat dels murs o altres elements estructurals que es recol-zin en les mateixes. Col·locació de separadors i fixació de les armadures. Abo-cament i compactació del formigó. Coronació i enrasament de fonaments. Cu-rat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre les seccions teòriquesde l'excavació, segons documentació gràfica de Projecte.

CIENTO SETENTA Y SEIS EUROS con SETENTA Y SEISCÉNTIMOS

E12 m² Mur de càrrega de 20 cm de gruix de fàbrica de bloc de formigó, llis estàndardcolor gris, 40x20x20 cm.

37,26

Execució de mur de càrrega de 20 cm de gruix de fàbrica de bloc de formigó,llis estàndard color gris, 40x20x20 cm, resistència normalitzada R10 (10N/mm²), per a deixar vist, rebuda amb morter de ciment confeccionat en obra,amb 300 kg/m³ de ciment, color gris, dosificació 1:5, subministrat en sacs, ambpeces especials tals com a mitjos blocs i blocs de cantonada, sense inclourecèrcols perimetrals ni llindes. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, min-ves i ruptures, lligadures, brancals i queixals, i neteja.Inclou: Neteja i preparació de la superfície suport. Replanteig, planta a planta.Col·locació i aplomat de mires de referència. Estesa de fils entre mires. Col·lo-cació de ploms fixos a les arestes. Preparació del morter. Col·locació de les pe-ces per filades a nivell. Massissat de cantonades i trobades.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense duplicar cantonades ni encontres, deduint els buitsde superfície major de 2 m².

TREINTA Y SIETE EUROS con VEINTISEIS CÉNTIMOS



E13 m Cèrcol perimetral de 20 cm de gruix, de blocs en "U" de formigó, llisos color gris,40x20x20 cm.

20,01

Execució de cèrcol perimetral de 20 cm de gruix, de blocs en "U" de formigó, lli-sos color gris, 40x20x20 cm, resistència normalitzada R10 (10 N/mm²), peranar vist, rebudes amb morter de ciment confeccionat en obra, amb 250 kg/m³de ciment, color gris, dosificació 1:6, subministrat en sacs; amb reforç de formi-gó de replè, HA-25/B/12/IIa, preparat en obra, abocament amb cubilot, i acerUNE-EN 10080 B 500 S, quantia 5 kg/m; per a mur de càrrega de fàbrica debloc. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, minves i ruptures, lligadu-res, elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) en taller in-dustrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra i neteja.Inclou: Preparació del morter. Col·locació dels blocs. Resolució de cantonadesi trobades. Col·locació de les armadures. Preparació del formigó. Abocat, vibrati curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentació gràfi-ca de Projecte.

VEINTE EUROS con UN CÉNTIMOSE14 PA Desmuntatge de coberta actual, desplaçar-la cap endarrera i tornar-la a vincular

mitjançant unió atornillada.363,25

Desmuntage de coberta actual, desplaçar-la cap endarrera i tornar-la a vincularmitjançant unió atornillada.Criteri d'amidament de projecte: Unitat mesurada segons Projecte.

TRESCIENTOS SESENTA Y TRES EUROS conVEINTICINCO CÉNTIMOS

E15 m³ Obertura de buit en mur de fàbrica de bloc de formigó buit, amb disc de tall, icàrrega manual sobre camió o contenidor.

59,69

Formació de buit en mur de fàbrica de bloc de formigó buit, amb martell pneu-màtic, sense afectar a l'estabilitat del mur, i càrrega manual sobre camió o con-tenidor. El preu inclou el tall previ del contorn del forat i rematada de caps delsmurs tallats. No inclou la col·locació de llindes.Inclou: Replanteig del buit en el parament. Tall previ del contorn del forat. De-molició de l'element. Fragmentació dels enderrocs en peces manejables. Rema-tada de caps dels murs tallats. Retirada i arreplegat de enderrocs. Neteja deles restes de l'obra. Càrrega manual d'enderrocs sobre camió o contenidor.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat segons documentació gràficade Projecte.

CINCUENTA Y NUEVE EUROS con SESENTA Y NUEVECÉNTIMOS

E03 m³ Transport amb camió de residus inertes de formigons produïts en obres dedemolició a dipòsit controlat.

1,91


UN EUROS con NOVENTA Y UN CÉNTIMOSE16 m³ Subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactació al 95% del Proctor Modificat

amb mitjans mecànics.26,20

Formació de subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactació al 95% delProctor Modificat amb mitjans mecànics, en tongades de 30 cm de gruix mà-xim, fins a aconseguir una densitat seca no inferior al al 95% del Proctor Modifi-cat de la màxima obtinguda d'aquest assaig, realitzat segons UNE 103501 (as-saig no inclòs en aquest preu), per a millora de les propietats resistents del te-rreny. Inclús càrrega, transport i descàrrega a peu de tall dels àrids a utilitzaren els treballs de reblert i humectació d'aquests.Inclou: Transport i descàrrega del material a peu de tall. Estès del material entongadas d'espessor uniforme. Humectació o dessecació de cada tongada.Compactació.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre els plànols de perfilstransversals del Projecte, que defineixen el moviment de terres a realitzar enobra.

VEINTISEIS EUROS con VEINTE CÉNTIMOS



E17 m² Solera de formigó armat de 10 cm de gruix, realitzada amb formigó HA-25/B/20/IIafabricat en central.

24,76

Formació de solera de formigó armat de 10 cm de gruix, realitzada amb formi-gó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i abocament amb cubilot, i malla electro-soldada ME 15x15 Ø 6-6 B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 com a armadura derepartiment, col·locada sobre separadors homologats, amb acabat superficialmitjançant remolinador mecànic; recolzada sobre capa base existent (no inclo-sa en aquest preu). Inclús p/p de preparació de la superfície de recolzamentdel formigó, estesa i vibrat del formigó mitjançant regla vibrant, formació de jun-tes de construção i col·locació d'un panell de poliestirè expandit de 1 cm d'es-pessor al voltant de qualsevol element que interrompi la sola, com pilars i murs,per a l'execució de juntes de retracció; embroquetat o connexió dels elementsexteriors (cèrcols d'arquetes, boneres, caixes sifòniques, etc.) de les xarxesd'instal·lacions executades sota la solera; curació del formigó; formació dejunts de retracció de 5 a 10 mm d'amplada, amb una profunditat d'1/3 del gruixde la solera, realitzades amb serra de disc, formant quadrícula, neteja del junt iposterior segellat amb massilla elàstica.Inclou: Preparació de la superfície de recolzament del formigó, comprovant ladensitat i les rasants. Replanteig dels junts de construcció i de dilatació. Estesade nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles. Reg de la superfí-cie base. Formació de juntes de construcció i de juntes perimetrals de dilatació.Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors homologats. Aboca-ment i compactació del formigó. Connexió dels elements exteriors. Curat delformigó. Arremolinat de la superfície. Replanteig dels junts de retracció. Tall delpaviment de formigó amb serra de disc. Neteja final i segellat dels junts de re-tracció.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

VEINTICUATRO EUROS con SETENTA Y SEISCÉNTIMOS



CAPÍTULO 03 OBRA 3: PORTES DE TANCAMENTE18 m Subministre i col·locació de guies tipus Klein o similar. 35,30

Subministrament i col·locació de guies tipus Klein o similar per tal deinstal·lar posteriorment portal corredís. Inclou tots els elements i ac-cessoris necessaris per a la completa instal·lació de les guies.Criteri d'amidament de projecte: Nombre de metres previstos, segonsdocumentació gràfica de Projecte.

TREINTA Y CINCO EUROS con TREINTA CÉNTIMOSE19 Ut Porta reixat metàl·lica de fusteria metàl·lica, d'una fulla batent, dimensions

300x250 cm d'obertura manual.1.873,20

Subministrament i col·locació de porta corredora de fusteria metàl·lica, d'una fu-lla de dimensions 300x260 cm, perfils rectangulars 60x40x2 mm en cèrcol.Amb revestiment realitzat amb xapa grecada de 2,0 m d'alçada i reixa a la partsuperior. Obertura manual. Inclús p/p d'ancoratges metàl·lics laterals dels basti-dors, armadura portant de la cancel·la i rebuts a obra, elements d'ancoratge, fe-rramentes de seguretat i tancament, acabat amb emprimació antioxidant o gal-vanitzat i accessoris. Totalment muntada i provada per l'empresa instal·ladora.Inclou: Replanteig. Col·locació i muntatge del pal de fixació. Instal·lació de laporta reixa. Muntatge del sistema d'obertura. Muntatge del sistema d'acciona-ment. Repàs i greixatge de mecanismes.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

MIL OCHOCIENTOS SETENTA Y TRES EUROS conVEINTE CÉNTIMOS

E20 Ut Subministre i col·locació de envà fix de dimensions 300x250 cm. 1.873,20Subministrament i col·locació envà metàl·lic de fusteria metàl·lica fix, dimen-sions 300x260 cm, de perfils rectangulars de 60x40x2mm. Amb revestiment re-alitzat amb xapa grecada de 2,0 m d'alçada i reixa a la part superior. Inclús p/pd'ancoratges metàl·lics laterals dels bastidors, armadura portant de la cancel·lai rebuts a obra, elements d'ancoratge, acabat amb emprimació antioxidant ogalvanitzat i accessoris. Totalment muntada per l'empresa instal·ladora.Inclou: Replanteig. Col·locació i muntatge del pal de fixació. Instal·lació de l'en-và amb reixa i planxa.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

MIL OCHOCIENTOS SETENTA Y TRES EUROS conVEINTE CÉNTIMOS



CAPÍTULO 04 OBRA 4: NOVES OFICINESE21 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment. 4,43


CUATRO EUROS con CUARENTA Y TRES CÉNTIMOSE22 m³ Demolició de paviment de formigó armat de 20 cm de gruix i càrrega sobre camió. 11,43





UN EUROS con NOVENTA Y UN CÉNTIMOSE24 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m de profunditat màxima, amb



ONCE EUROS con OCHENTA CÉNTIMOSE25 m³ Transport de terres a dipòsit controlat 14,35

Transport de terres procedents de l'excavació, en abocador específic. Incloentservei d'entrega, lloguer, recollida en obra del contenidor i transport.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

CATORCE EUROS con TREINTA Y CINCO CÉNTIMOSE26 m³ Sabata correguda de fonamentació, amb formigó armat, realitzada amb formigó

HA-25/B/20/IIa fabricat en central.176,76

Formació de sabata correguda de fonamentació, de formigó armat, realitzadaen excavació prèvia, amb formigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i aboca-ment des de camió, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, amb una quantia aproxima-da de 80 kg/m³, sense incloure l'encofrat en aquest preu. Inclús p/p d'elabora-ció de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) en taller industrial i mun-tatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra, separadors, armaduresd'espera dels pilars o altres elements i curació del formigó.Inclou: Replanteig traçat dels murs o altres elements estructurals que es recol-zin en les mateixes. Col·locació de separadors i fixació de les armadures. Abo-cament i compactació del formigó. Coronació i enrasament de fonaments. Cu-rat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre les seccions teòriquesde l'excavació, segons documentació gràfica de Projecte.

CIENTO SETENTA Y SEIS EUROS con SETENTA Y SEISCÉNTIMOS



E27 m² Mur de càrrega de 15 cm de gruix de fàbrica de bloc de formigó, llis estàndardcolor gris, 40x20x15 cm.

29,51

Execució de mur de càrrega de 15 cm de gruix de fàbrica de bloc de formigó,llis estàndard color gris, 40x20x15 cm, resistència normalitzada R10 (10N/mm²), per a deixar vist, rebuda amb morter de ciment confeccionat en obra,amb 300 kg/m³ de ciment, color gris, dosificació 1:5, subministrat en sacs, ambpeces especials tals com a mitjos blocs i blocs de cantonada, sense inclourecèrcols perimetrals ni llindes. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, min-ves i ruptures, lligadures, brancals i queixals, i neteja.Inclou: Neteja i preparació de la superfície suport. Replanteig, planta a planta.Col·locació i aplomat de mires de referència. Estesa de fils entre mires. Col·lo-cació de ploms fixos a les arestes. Preparació del morter. Col·locació de les pe-ces per filades a nivell. Massissat de cantonades i trobades.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense duplicar cantonades ni encontres, deduint els buitsde superfície major de 2 m².

VEINTINUEVE EUROS con CINCUENTA Y UN CÉNTIMOSE28 m Cèrcol perimetral de 15 cm de gruix, de blocs en "U" de formigó. 16,56

Execució de cèrcol perimetral de 15 cm de gruix, de blocs en "U" de formigó, lli-sos color gris, 40x20x15 cm, resistència normalitzada R10 (10 N/mm²), per re-vestir, rebudes amb morter de ciment confeccionat en obra, amb 250 kg/m³ deciment, color gris, dosificació 1:6, subministrat en sacs; amb reforç de formigóde replè, HA-25/B/12/IIa, preparat en obra, abocament amb cubilot, i acerUNE-EN 10080 B 500 S, quantia 4,3 kg/m; per a mur de càrrega de fàbrica. In-clús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, minves i ruptures, lligadures, elabo-ració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) en taller industrial imuntatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra i neteja.Inclou: Preparació del morter. Col·locació dels blocs. Resolució de cantonadesi trobades. Col·locació de les armadures. Preparació del formigó. Abocat, vibrati curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentació gràfi-ca de Projecte.

DIECISEIS EUROS con CINCUENTA Y SEIS CÉNTIMOSE29 m Llinda de 15 cm de gruix, de fàbrica armada de blocs en "U" de formigó. 18,48

Execució de llinda de 15 cm de gruix, de fàbrica armada de blocs en "U" de for-migó, llisos color gris, 40x20x15 cm, resistència normalitzada R10 (10 N/mm²),per revestir, rebudes amb morter de ciment industrial, color gris, M-5, subminis-trat a granel; amb reforç de formigó de replè, HA-25/B/12/IIa, preparat en obra,abocament amb cubilot, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, quantia 4,3 kg/m. In-clús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, muntatge i desmuntatge d'estintola-ment compost per 2 puntals metàl·lics telescòpics, amortitzables en 150 usos itaulers de fusta de pi, amortitzables en 10 usos, minves i ruptures, elaboracióde la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) en taller industrial i muntat-ge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra i neteja.Inclou: Neteja i anivellació de la superfície de suport. Replanteig i marcat d'ei-xos de recolzament en el forat de pas. Replanteig i tall dels taulons. Instal·lacióde l'estintolament. Col·locació dels blocs. Col·locació de les armadures. Prepa-ració del formigó. Abocat, vibrat i curat del formigó. Desmuntatge i retirada del'estintolament.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentació gràfi-ca de Projecte, incloent les entregues en els suports.

DIECIOCHO EUROS con CUARENTA Y OCHO CÉNTIMOSE30 m² Arrebossat amb morter de ciment, aplicat sobre un parament vertical exterior,

acabat superficial remolinat.29,94

Formació de revestiment continu de morter de ciment M-5, reglejat, de 15 mmde gruix, aplicat sobre un parament vertical exterior acabat superficial remoli-nat, amb col·locació de malla de fibra de vidre antiàlcalis al centre del gruix delmorter, per armar-lo i reforçar-lo. Inclús p/p de col·locació de malla de fibra devidre antiàlcalis per a reforç de trobades entre materials diferents i en els frontsde forjat, a un 20% de la superfície del parament, formació de juntes, racons,mestres amb separació entre elles no superior a un metre, arestes, queixals,brancals, llindes, acabaments en els trobament amb paraments, revestiments oaltres elements rebuts en la seva superfície.Inclou: Col·locació de la malla entre diferents materials i en els fronts de forjat.Especejament de panys de treball. Col·locació de regles i estès de corretges.Col·locació de tocs. Realització de mestres. Aplicació del morter. Realitzacióde juntes i punts de trobada. Acabat superficial. Cura del morter.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense deduir forats menors de 4 m² i deduint, en els buitsde superfície major de 4 m², l'excés sobre els 4 m².

VEINTINUEVE EUROS con NOVENTA Y CUATROCÉNTIMOS



E31 m² Aïllament tèrmic de llana mineral per l'interior en façana de doble fulla de fàbrica. 13,85Subministrament i col·locació d'aïllament tèrmic per l'interior en façana de do-ble fulla de fàbrica per a revestir, format per panell rígid de llana mineral, se-gons UNE-EN 13162, no revestit, de 50 mm d'espessor, resistència tèrmica 1,4m²K/W, conductivitat tèrmica 0,035 W/(mK), col·locat a topall per evitar pontstèrmics, fixat amb paletades d'adhesiu de ciment i posterior segellat de totesles unions entre plafons amb cinta de segellat de juntes. Inclús p/p de talls, fixa-cions i neteja.Inclou: Tall i preparació de l'aïllament. Col·locació de l'aïllament.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

TRECE EUROS con OCHENTA Y CINCO CÉNTIMOSE32 m² Fulla interior de tancament de façana de 4 cm d'espessor, de fàbrica de maó

ceràmic buit (súper maó), per revestir.13,31

Execució de fulla interior de tancament de façana de 4 cm d'espessor, de fàbri-ca de maó ceràmic buit (súper maó), per revestir, 50x20x4 cm, rebuda ambuna barreja en aigua de goma d'enganxar de cola preparada i fins un 25% deguix de qualitat B1. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, minves i rup-tures, lligadures, formació de llindes mitjançant obra de fàbrica amb armadurad'acer corrugat, brancals i queixals, canviat en el perímetre dels buits; tira dedesolidarització de poliestirè expandit en l'arrencament dels envans en la cap-çalera i en els últims 15 cm dels muntats dels bastiments de base de les por-tes, acabat amb 3 cm de guix en la trobada de la fàbrica de maó de gran for-mat amb el forjat superior per a absorbir fletxes, execució de trobades i puntssingulars i neteja.Inclou: Replanteig. Marcat en els pilars dels nivells de referència general i de ni-vell de paviment. Seient de la primera filada. Col·locació i aplomat de mires dereferència. Estesa de fils entre mires. Col·locació de ploms fixos a les arestes.Col·locació de les peces per filades a nivell. Realització de tots els treballs ne-cessaris per a la resolució dels buits. Col·locació de la tira de desolidaritzacióde poliestirè expandit en arrencaments d'envans i part superior de bastimentsde base de portes. Rematada amb guix en la trobada de la fàbrica de maó degran format amb el forjat superior. Neteja del parament.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense duplicar cantonades ni encontres, deduint els buitsde superfície major de 4 m².

TRECE EUROS con TREINTA Y UN CÉNTIMOSE33 m² Fulla de partició interior de 7 cm de gruix de fàbrica, de maó ceràmic buit (totxana),

per revestir.23,07

Formació de fulla de partició interior de 7 cm de gruix de fàbrica, de maó cerà-mic buit (totxana), per revestir, 29x14x7 cm, rebuda amb morter de ciment M-5.També p/p de replanteig, anivellació i aplomat, rebut de bastiment i bastimentsde base, minves i ruptures, lligadures, caps, execució de trobades i neteja.Inclou: Replanteig i traçat en el sostre dels envans a realitzar. Marcat en els pi-lars dels nivells de referència general de planta i de nivell de paviment. Col·lo-cació i aplomat de mires de referència. Col·locació, aplomat i anivellació debastiments i bastiments de base de portes i armaris. Estesa de fils entre mires.Col·locació de les peces per filades a nivell. Rebuda a l'obra dels bastiments ibastiments base. Trobades de la fàbrica amb façanes, pilars i envans. Trobadade la fàbrica amb el forjat superior. Neteja del parament.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense duplicar cantonades ni encontres, deduint els buitsde superfície major de 3 m².

VEINTITRES EUROS con SIETE CÉNTIMOSE34 m² Guarnit de guix de construcció B1 a bona vista, sobre parament vertical, de fins 3

m d'altura.10,34

Formació de revestiment continu interior de guix, a bona vista, sobre paramentvertical, de fins 3 m d'altura, de 15 mm de gruix, format per una capa de guarnitamb pasta de guix de construcció B1, aplicat sobre els paraments a revestir,amb mestres solament en les cantonades, racons, guarniment de buits i mes-tres intermèdies per que la separació entre elles no sigui superior a 3 m. Inclúsp/p de col·locació de cantoneres de plàstic i metall amb perforacions, acaba-ments amb entornpeu, formació d'arestes i racons, guarnicions de buits, col·lo-cació de malla de fibra de vidre antiàlcalis per a reforç de trobades entre mate-rials diferents a un 10% de la superfície del parament i muntatge, desmuntatgei retirada de bastides.Inclou: Preparació del suport que es revestirà. Realització de mestres. Col·loca-ció de cantoneres a les cantonades i sortints. Pastat del guix gruixut. Extès dela pasta de guix entre les mestres i regulartizació del revestimient.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada des del paviment fins alsostre, segons documentació gràfica de Projecte, sense deduir forats menorsde 4 m² i deduint, en els buits de superfície major de 4 m², l'excés sobre els 4m². No han sigut objecte de descompte els paraments verticals que tenen arma-ris encastats, sigui com sigui la seva dimensió.

DIEZ EUROS con TREINTA Y CUATRO CÉNTIMOS



E35 m² Alicatat amb gres esmaltat 15x15 cm, capacitat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb,resistència al lliscament Rd<=15.

36,21

Subministrament i col·locació d'enrajolat amb gres esmaltat 15x15 cm, capaci-tat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, resistència al lliscament Rd<=15 segonsUNE-ENV 12633, lliscabilitat classe 0 segons CTE, rebut amb morter de ci-ment M-5, estès sobre tota la cara posterior de la peça i ajustat a punta de pale-ta, reomplint amb el mateix morter els buits que poguessin quedar. Inclús p/pde preparació de la superfície suport mitjançant humitejat de la fàbrica, esquit-xat amb morter de ciment fluid i repicat de la superfície d'elements de formigó(pilars, etc.); replanteig, talls, cantoneres d'alumini, i angles d'alumini, i junts; re-juntat amb beurada de ciment blanc, L, BL-V 22,5, per a junta mínima (entre1,5 i 3 mm), acolorida amb la mateixa tonalitat de les peces; acabat i neteja fi-nal.Inclou: Preparació de la superfície suport. Replanteig de nivells i disposició derajoles. Col·locació de mestres o regles. Preparació i aplicació del morter. For-mació de juntes de moviment. Col·locació de les rajoles. Execució de cantona-des i racons. Rejuntat de rajoles. Acabat i neteja final.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, deduint els buits de superfície major de 3 m². No s'ha incre-mentat l'amidament per trencaments i retallades, ja que en la descomposiciós'ha considerat un 3% més de peces.

TREINTA Y SEIS EUROS con VEINTIUN CÉNTIMOSE36 m² Enrajolat de rajoles ceràmiques, de 60x25 cm, capacitat d'absorció d'aigua E<3%,

grup BIb.26,12

Subministrament i execució de paviment mitjançant el mètode de col·locació encapa gruixuda, de rajoles ceràmiques de gres esmaltat, de 30x30 cm, capacitatd'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, segons UNE-EN 14411, resistència al llisca-ment 35<Rd<=45 segons UNE-ENV 12633, lliscabilitat classe 2 segons CTE;capacitat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, segons UNE-EN 14411, resistèn-cia al lliscament 35<Rd<=45 segons UNE-ENV 12633, lliscabilitat classe 2 se-gons CTE, rebudes amb maça de goma sobre una capa semiseca de morterde ciment M-5 de 3 cm de gruix, humitejada i empolvorada superficialment ambciment; i rejuntades amb morter de juntes de ciment amb resistència elevada al'abrasió i absorció d'aigua reduïda, CG2, per junta oberta (entre 3 i 15 mm),amb la mateixa tonalitat de les peces, disposat tot el conjunt sobre una capade separació o desolidarització de sorra o graveta (no inclosa en aquest preu).Inclús p/p de replantejaments, talls, creuetes de PVC, formació de junts perime-trals continus, d'amplada no menor de 5 mm, en els límits amb parets, pilarsexempts i elevacions de nivell i, en el seu cas, junts de partició i junts estructu-rals existents en el suport, talls, eliminació del material sobrant del rejuntat i ne-teja final del paviment.Inclou: Replanteig dels nivells d'acabat. Replanteig de la disposició de les pe-ces i junts de moviment. Estesa de la capa de morter. Espolsar la superfície demorter amb ciment. Col·locació de les creuetes. Col·locació de les rajoles apunta de paleta. Formació de junts de partició, perimetrals i estructurals. Rejun-tat. Eliminació i neteja del material sobrant. Neteja final del paviment.Criteri d'amidament de projecte: Superfície útil, mesura segons documentaciógràfica de Projecte. No s'ha incrementat l'amidament per trencaments i retalla-des, ja que en la descomposició s'ha considerat un 5% més de peces.

VEINTISEIS EUROS con DOCE CÉNTIMOSE37 kg Acer S275JR en bigues, amb peces simples de perfils laminats en calent de la

sèrie IPN.2,49

Subministrament i muntatge d'acer laminat UNE-EN 10025 S275JR, en perfilslaminats en calent, peces simples de les sèries IPN 120, per corretges. Treba-llat i muntat a obra, amb preparació de superfícies en grau SA21/2 segonsUNE-EN ISO 8501-1 i aplicació posterior de dues mans d'emprimació amb ungruix mínim de pel·lícula seca de 30 microns per ma, excepte en la zona enque han de realitzar-se l'encastament a obra, en una distancia de 15 cm des dela vora. Inclús p/p de preparació de vores, soldadures, talls, peces especials,despunts i reparació en obra de quants desperfectes s'originin per raons detransport, manipulació o muntatge, amb el mateix grau de preparació de super-fícies i emprimació.Inclou: Neteja i preparació del plànol de suport. Replanteig i marcat dels eixos.Col·locació i fixació provisional de la biga. Aplomat i anivellació. Execució deles unions. Reparació de defectes superficials.Criteri d'amidament de projecte: Pes nominal mesurat segons documentaciógràfica de Projecte.

DOS EUROS con CUARENTA Y NUEVE CÉNTIMOS



E38 m² Coberta plana de panells sandvitx aïllants d'acer, de 50 mm de espessor i 1000 mmd'ample.

28,01

Subministrament i muntatge de cobertura de vessant de coberta plana, amb unpendent del 5%, amb panells sandvitx aïllants d'acer, de 50 mm de espessor i1000 mm d'ample, formats per doble cara metàl·lica de xapa estàndard d'acermicronervada, acabat prelacat blanc, d'espessor exterior 0,5 mm i espessor in-terior 0,7 mm i ànima aïllant de poliuretà de densitat mitjana 40 kg/m³, i acces-soris, fixats mecànicament a qualsevol tipus de corretja estructural (no inclosaen aquest preu). Inclús p/p d'elements de fixació, accessoris i junts.Inclou: Replanteig dels panells per faldó. Execució de juntes i perímetre. Fixa-ció mecànica dels panells.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada en veritable magnitud, se-gons documentació gràfica de Projecte.

VEINTIOCHO EUROS con UN CÉNTIMOSE39 m Valona composta per aliatge d'alumini i zinc i làmina flexible de plom natural de 1

mm de gruix, en encontre de vessant de teula35,59

Formació d'encontre de vessant de coberta de panell amb paraments verticalmitjançant col·locació de perfil compost per aliatge d'alumini i zinc i làmina flexi-ble d'1,4 mm de gruix, amb un extrem allotjat en la regata practicada en el para-ment i l'altre recolzat en el panell sandwich de la vessant, encavallant 20 cmcom a mínim. Inclús p/p de cavalcaments, obertura de regates, tall, preparaciói rebut del perfil amb morter de ciment, industrial, M-5.Inclou: Obertura de regata perimetral en el parament vertical. Formació delpunt de trobada.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada en veritable magnitud, se-gons documentació gràfica de Projecte.

TREINTA Y CINCO EUROS con CINCUENTA Y NUEVECÉNTIMOS

E40 m Remat superior d'acroteri mitjançant escupidor de xapa metàl·lica. 63,95Formació d'escupidor de xapa d'alumini de 1,5 mm de gruix i 38 cm de desen-volupament. Inclús p/p de peces especials, cavalcaments, fixacions i junt d'es-tanquitat.Inclou: Neteja i preparació de la superfície. Fixació d'element de suport i fixa-ció d'escupidor a l'element de suport. Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada en veritable magnitud, se-gons documentació gràfica de Projecte.

SESENTA Y TRES EUROS con NOVENTA Y CINCOCÉNTIMOS

E41 Ut Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per a conformat de finestra, amb frontissaoscil·lobatent d'obertura cap a l'interior.

374,01

Subministrament i muntatge de fusteria d'alumini, lacat color blanc, amb 60 mi-cres de gruix mínim de pel·lícula seca, per a conformat de finestra, amb frontis-sa oscil·lobatent d'obertura cap a l'interior, de 60x120 cm, sèrie alta, formadaper una fulla, amb perfils proveïts de trencament de pont tèrmic, i amb basti-ment de base. Gruix i qualitat del procés de lacat garantit pel segell QUALICO-AT. Composta per perfils extrusionats formant marcs i fulles de 1,5 mm d'es-pessor mínim en perfils estructurals. Accessoris, ferraments de penjar i obertu-ra, juntes d'envidriament de EPDM, cargolam d'acer inoxidable, elements d'es-tanquitat, accessoris i utillatges mecanitzat homologats. Calaix de persiana tèr-mic millorat incorporat (monoblock), persiana enrotllable de lamel·les d'aluminiinjectat, amb accionament manual mitjançant cinta i recollidor, equipada ambtots els seus accessoris. Inclús neteja del bastiment de base ja instal·lat, allotja-ment i calçat del bastiment en el bastiment de base, fixació del bastiment albastiment de base amb cargols d'acer galvanitzat, segellat perimetral del juntexterior entre marc i obra, per mitjà d'un cordó de silicona neutra i ajust final al'obra, inclosa la col·locació en obra del bastiment de base, fixat amb cargols.Elaborada en taller, amb classificació a la permeabilitat a l'aire segons UNE-EN12207, classificació a l'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classifica-ció a la resistència a la força del vent segons UNE-EN 12210. Totalment munta-da i provada per l'empresa instal·ladora mitjançant les corresponents proves deservei (incloses en aquest preu).Inclou: Col·locació de la fusteria. Ajust final de la fulla. Segellat de junts perime-trals. Realització de proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

TRESCIENTOS SETENTA Y CUATRO EUROS con UNCÉNTIMOS




538,03

Subministrament i muntatge de fusteria d'alumini de dues fulles, lacat colorblanc, amb 60 micres de gruix mínim de pel·lícula seca, per a conformat de fi-nestra, amb frontissa oscil·lobatent d'obertura cap a l'interior, de 160x110 cm,sèrie alta, formada per dues fulles, amb perfils proveïts de trencament de ponttèrmic, i amb bastiment de base. Gruix i qualitat del procés de lacat garantit pelsegell QUALICOAT. Composta per perfils extrusionats formant marcs i fullesde 1,5 mm d'espessor mínim en perfils estructurals. Accessoris, ferraments depenjar i obertura, juntes d'envidriament de EPDM, cargolam d'acer inoxidable,elements d'estanquitat, accessoris i utillatges mecanitzat homologats. Calaixde persiana tèrmic millorat incorporat (monoblock), persiana enrotllable de la-mel·les d'alumini injectat, amb accionament manual mitjançant cinta i recollidor,equipada amb tots els seus accessoris. Inclús neteja del bastiment de base jainstal·lat, allotjament i calçat del bastiment en el bastiment de base, fixació delbastiment al bastiment de base amb cargols d'acer galvanitzat, segellat perime-tral del junt exterior entre marc i obra, per mitjà d'un cordó de silicona neutra iajust final a l'obra, inclosa la col·locació en obra del bastiment de base, fixatamb cargols. Elaborada en taller, amb classificació a la permeabilitat a l'aire se-gons UNE-EN 12207, classificació a l'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN12208 i classificació a la resistència a la força del vent segons UNE-EN 12210.Totalment muntada i provada per l'empresa instal·ladora mitjançant les corres-ponents proves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Col·locació de la fusteria. Ajust final de la fulla. Segellat de junts perime-trals. Realització de proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

QUINIENTOS TREINTA Y OCHO EUROS con TRESCÉNTIMOS


538,03

Subministrament i muntatge de fusteria d'alumini de dues fulles, lacat colorblanc, amb 60 micres de gruix mínim de pel·lícula seca, per a conformat de fi-nestra, amb frontissa oscil·lobatent d'obertura cap a l'interior, de 150x110 cm,sèrie alta, formada per dues fulles, amb perfils proveïts de trencament de ponttèrmic, i amb bastiment de base. Gruix i qualitat del procés de lacat garantit pelsegell QUALICOAT. Composta per perfils extrusionats formant marcs i fullesde 1,5 mm d'espessor mínim en perfils estructurals. Accessoris, ferraments depenjar i obertura, juntes d'envidriament de EPDM, cargolam d'acer inoxidable,elements d'estanquitat, accessoris i utillatges mecanitzat homologats. Calaixde persiana tèrmic millorat incorporat (monoblock), persiana enrotllable de la-mel·les d'alumini injectat, amb accionament manual mitjançant cinta i recollidor,equipada amb tots els seus accessoris. Inclús neteja del bastiment de base jainstal·lat, allotjament i calçat del bastiment en el bastiment de base, fixació delbastiment al bastiment de base amb cargols d'acer galvanitzat, segellat perime-tral del junt exterior entre marc i obra, per mitjà d'un cordó de silicona neutra iajust final a l'obra, inclosa la col·locació en obra del bastiment de base, fixatamb cargols. Elaborada en taller, amb classificació a la permeabilitat a l'aire se-gons UNE-EN 12207, classificació a l'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN12208 i classificació a la resistència a la força del vent segons UNE-EN 12210.Totalment muntada i provada per l'empresa instal·ladora mitjançant les corres-ponents proves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Col·locació de la fusteria. Ajust final de la fulla. Segellat de junts perime-trals. Realització de proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

QUINIENTOS TREINTA Y OCHO EUROS con TRESCÉNTIMOS

E44 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x72,5x3,5 cm, corredissa de color blanc. 168,16Subministrament i col·locació de porta de pas cega, d'una fulla de203x72,5x3,5 cm, de tauler de fibres acabat amb melamina de color blanc,amb ànima alveolar de paper kraft; bastiment de base de pi país de 90x35 mm;galzes de MDF, amb revestiment de melamina, color blanc de 90x20 mm; tapa-junts de MDF, amb revestiment de melamina, color blanc de 70x10 mm enambdues cares. Inclús ferraments de penjar, de tanca i manovella sobre escutllarg de llautó negre brillo, sèrie bàsica. Ajustament de la fulla, fixació dels ferra-ments i ajustament final. Totalment muntada i provada per la empresa instal·la-dora mitjançant les corresponents proves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Col·locació dels ferraments de penjar. Col·locació de la fulla. Col·loca-ció dels ferraments de tancament. Col·locació d'accessoris. Realització de pro-ves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

CIENTO SESENTA Y OCHO EUROS con DIECISEISCÉNTIMOS



E45 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x72,5x3,5 cm, abatible. 168,16Subministrament i col·locació de porta de pas cega, d'una fulla de203x82,5x3,5 cm, de tauler de fibres acabat amb melamina de color blanc,amb ànima alveolar de paper kraft; bastiment de base de pi país de 90x35 mm;galzes de MDF, amb revestiment de melamina, color blanc de 90x20 mm; tapa-junts de MDF, amb revestiment de melamina, color blanc de 70x10 mm enambdues cares. Inclús ferraments de penjar, de tanca i manovella sobre escutllarg de llautó negre brillo, sèrie bàsica. Ajustament de la fulla, fixació dels ferra-ments i ajustament final. Totalment muntada i provada per la empresa instal·la-dora mitjançant les corresponents proves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Col·locació dels ferraments de penjar. Col·locació de la fulla. Col·loca-ció dels ferraments de tancament. Col·locació d'accessoris. Realització de pro-ves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.


E46 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x82,5x3,5 cm, abatible. 168,16Subministrament i col·locació de porta de pas cega amb pany de seguretat,d'una fulla de 203x82,5x3,5 cm, de tauler de fibres acabat amb melamina de co-lor blanc, amb ànima alveolar de paper kraft; bastiment de base de pi país de90x35 mm; galzes de MDF, amb revestiment de melamina, color blanc de90x20 mm; tapajunts de MDF, amb revestiment de melamina, color blanc de70x10 mm en ambdues cares. Inclús ferraments de penjar, de tanca i manove-lla sobre escut llarg de llautó negre brillo, sèrie bàsica. Ajustament de la fulla, fi-xació dels ferraments i ajustament final. Totalment muntada i provada per laempresa instal·ladora mitjançant les corresponents proves de servei (inclosesen aquest preu).Inclou: Col·locació dels ferraments de penjar. Col·locació de la fulla. Col·loca-ció dels ferraments de tancament. Col·locació d'accessoris. Realització de pro-ves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.


E47 Ut Sabonera de paret, per a bany, d'acer inoxidable AISI 304 amb suport mural. 68,11Subministre i col·locació de sabonera de paret, per a bany, d'acer inoxidable AI-SI 304, acabat setinat, circular, amb suport mural, fixada al suport amb les sub-jeccions subministrades pel fabricant. Totalment muntada.Inclou: Replanteig i traçat en el parament de la situació de l'accessori. Col·loca-ció i fixació dels accessoris de suport.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

SESENTA Y OCHO EUROS con ONCE CÉNTIMOSE48 Ut Eixugamans elèctric, de 2200 W de potència calorífica, amb carcassa d'alumini. 334,36

Subministrament i instal·lació d'eixugamans elèctric, de 2200 W de potència ca-lorífica, amb carcassa d'alumini, acabat amb pintura de color blanc, amb inte-rruptor òptic per aproximació de les mans, de 330x175x220 mm. Totalmentmuntat.Inclou: Replanteig i traçat en el parament de la situació de l'assecador demans. Col·locació i fixació dels accessoris de suport.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

TRESCIENTOS TREINTA Y CUATRO EUROS conTREINTA Y SEIS CÉNTIMOS

E49 Ut Moble de bany i pica per a lavabo d'encastar en taulell, de fusta natural, de 800 mmd'amplada.

871,76

Subministrament i muntatge de moble de bany (mòdul base), per a lavabo d'en-castar en taulell, de fusta natural de cirerer, de 600 mm d'amplada. Inclús ele-ments de fixació. Totalment muntat.Inclou: Replanteig de l'emplaçament i marcat dels punts de fixació. Muntatgedel moble. Col·locació de pica Roca amb aixeta i tots els elements necessarisper el seu muntatge.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

OCHOCIENTOS SETENTA Y UN EUROS con SETENTA YSEIS CÉNTIMOS



E50 Ut Moble de cuina amb tots els accessoris, de fusta natural de cirerer, de 1500 mmd'amplada.

1.426,52

Subministrament i muntatge de cuina amb tot els elements i accessoris neces-saris, de fusta natural de cirerer, de 1500 mm d'amplada. Inclús elements de fi-xació. Totalment muntat.Inclou: Replanteig de l'emplaçament i marcat dels punts de fixació. Muntatgedel moble.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

MIL CUATROCIENTOS VEINTISEIS EUROS conCINCUENTA Y DOS CÉNTIMOS

E51 PA Instal·lació interior de fontaneria per usos complementaris. 497,38Subministrament i muntatge de instal·lació interior de fontaneria per usos com-plementaris amb tub de multicapa, per la xarxa d'aigua freda i calenta que con-necta la derivació particular o una de les seves ramificacions amb cadascundels aparells sanitaris, amb els diàmetres necessaris per cada punt de servei.Inclús claus de pas de cambra humida per al tall del subministrament d'aigua,de polietilè reticulat (PE-X), p/p de material auxiliar per a muntatge i subjecció al'obra, derivació particular, accessoris de derivacions. Totalment muntada, con-nexionada i provada per l'empresa instal·ladora mitjançant les corresponentsproves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Replanteig del recorregut de les canonades i de la situació de les claus.Col·locació i fixació de canonades i claus. Realització de proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

CUATROCIENTOS NOVENTA Y SIETE EUROS conTREINTA Y OCHO CÉNTIMOS

E52 PA Xarxa elèctrica de distribució interior per a oficina de fins a 25 m². 977,46Subministrament i instal·lació de xarxa elèctrica de distribució interior per a ofi-cina de fins a 25 m², composta dels següents elements: QUADRE GENERALDE COMANDAMENT I PROTECCIÓ format per caixa encastable de materialaïllant amb porta opaca, per a allotjament del interruptor de control de potència(ICP) (no inclòs en aquest preu) en compartiment independent i precintable idels següents dispositius: 1 interruptor general automàtic (IGA) de tall omnipo-lar, 3 interruptors diferencials de 40 A, 2 interruptors automàtics magnetotèr-mics de 10 A, 2 interruptors automàtics magnetotèrmics de 16 A, 1 interruptorautomàtic magnetotèrmic de 25 A; CIRCUITS INTERIORS constituïts per ca-bles unipolars amb conductors de coure ES07Z1-K (AS) 3G2,5 mm² i 5G6mm², sota tub protector de polipropilè flexible, corrugat, amb IP 547, per a cana-lització encastada: 1 circuit per enllumenat, 1 circuit per preses de corrent, 1 cir-cuit per aire condicionat, 1 circuit per enllumenat d'emergència, 1 circuit per tan-ca automatitzada; MECANISMES: gamma mitja (tecla o tapa: blanc; marc:blanc; embellidor: blanc). Totalment muntada, connexionada i provada.Inclou: Replanteig i traçat de canalitzacions. Col·locació de la caixa per al qua-dre. Muntatge dels components. Col·locació i fixació dels tubs. Col·locació decaixes de derivació i d'encastar. Estesa i connexionat de cables. Col·locació demecanismes.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons documen-tació gràfica de Projecte.

NOVECIENTOS SETENTA Y SIETE EUROS conCUARENTA Y SEIS CÉNTIMOS



CAPÍTULO 05 OBRA 5: SENYALITZACIÓE53 Ut Rètol de planxa galvanitzada de 60x40 cm serigrafiat segons indicacions. 25,00

VEINTICINCO EUROSE54 m³ Excavació de pous a cel obert i càrrega sobre camió. 11,80

ONCE EUROS con OCHENTA CÉNTIMOSE55 m³ Transport de terres a dipòsit controlat. 1,91

UN EUROS con NOVENTA Y UN CÉNTIMOSE56 m Subministrament i col·locació de tub 100x40x2 per a la subjecció de rètol. Inclou

pa de formigó d'encastament.81,23

OCHENTA Y UN EUROS con VEINTITRES CÉNTIMOSE57 Ut Rètol 300x170 de plafons galvanitzats serigrafiat segons indicacions. 125,50

CIENTO VEINTICINCO EUROS con CINCUENTACÉNTIMOS



CAPÍTULO 06 OBRA 6: CUBETO DE RETENCIÓE58 Ut Subministrament de cubeta de retenció de 2,40x1,2 m de 1000 litres de capacitat. 730,00

SETECIENTOS TREINTA EUROS



CAPÍTULO 07 OBRA 7: POLSADORS D'INCENDISE59 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment. 4,43







UN EUROS con NOVENTA Y UN CÉNTIMOSE62 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m de profunditat màxima, amb



ONCE EUROS con OCHENTA CÉNTIMOSE63 m³ Subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactació al 95% del Proctor Modificat

amb mitjans mecànics.26,20

Formació de subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactació al 95% delProctor Modificat amb mitjans mecànics, en tongades de 30 cm de gruix mà-xim, fins a aconseguir una densitat seca no inferior al al 95% del Proctor Modifi-cat de la màxima obtinguda d'aquest assaig, realitzat segons UNE 103501 (as-saig no inclòs en aquest preu), per a millora de les propietats resistents del te-rreny. Inclús càrrega, transport i descàrrega a peu de tall dels àrids a utilitzaren els treballs de reblert i humectació d'aquests.Inclou: Transport i descàrrega del material a peu de tall. Estès del material entongadas d'espessor uniforme. Humectació o dessecació de cada tongada.Compactació.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre els plànols de perfilstransversals del Projecte, que defineixen el moviment de terres a realitzar enobra.

VEINTISEIS EUROS con VEINTE CÉNTIMOS



E64 m² Solera de formigó armat de 20 cm d'espessor, realitzada amb formigóHA-25/B/20/IIa fabricat en central.

26,09

Formació de solera de formigó armat de 20 cm d'espessor, realitzada amb for-migó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i abocament amb cubilot, i malla elec-trosoldada ME 20x20 Ø 6-6 B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 com a armadurade repartiment, col·locada sobre separadors homologats, sense tractament dela seva superfície; recolzada sobre capa base existent (no inclosa en aquestpreu). Inclús p/p de preparació de la superfície de recolzament del formigó, es-tesa i vibrat del formigó mitjançant regla vibrant, formació de juntes de construc-ció i col·locació d'un panell de poliestirè expandit de 1 cm d'espessor, al voltantde qualsevol element que interrompi la sola, com pilars i murs, per a l'execucióde juntes de retracció; embroquetat o connexió dels elements exteriors (cèrcolsd'arquetes, boneres, caixes sifòniques, etc.) de les xarxes d'instal·lacions exe-cutades sota la solera; i curació del formigó.Inclou: Preparació de la superfície de recolzament del formigó, comprovant ladensitat i les rasants. Replanteig dels junts de construcció i de dilatació. Estesade nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles. Reg de la superfí-cie base. Formació de juntes de construcció i de juntes perimetrals de dilatació.Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors homologats. Aboca-ment i compactació del formigó. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

VEINTISEIS EUROS con NUEVE CÉNTIMOSE65 m Subministrament i col·locació de tub corrugat de 63 mm. 6,50

SEIS EUROS con CINCUENTA CÉNTIMOSE66 m Subministrament i col·locació de cablejat de 2x1,5 mm2 per a instal·lació de

pulsadors.1,07

UN EUROS con SIETE CÉNTIMOSE67 Ut Subministrament i col·locació de pulsadors d'alarma d'intempèrie. 174,87

Subministrament de polsador d'alarma IP67 per a instal·lació contra in-cendis.

CIENTO SETENTA Y CUATRO EUROS con OCHENTA YSIETE CÉNTIMOS

E68 Ut Subministrament i col·locació de tubs galvanitzats de 50x50x2 mm de 2m d'alçadainclosa excavació i dau de formigó.

121,80

CIENTO VEINTIUN EUROS con OCHENTA CÉNTIMOSE69 Ut Subministrament i col·locació de rètols d'intempèrie 42x42 cm. 25,00

VEINTICINCO EUROSE75 Ut Subministrament i col·locació de central d'incendis. 1.392,51

Central de detecció d'incendis miroprocessada per a instal·lació analògiquesper a 2 bucles, amb possibilitat de connexió fins a 199 elements per bucle, ambdoble alimentació, amb funcions d'autoanàlisi automàtic amb teclar i matriuLCD indicador de funcions i d'estat, amb LED's indicadors d'alimentació, dezoa, d'avaria, de connexió de zona i de prova d'alarma, amb cofre d'acer i portaamb pany i clau i muntada a la paret. Inclou: instal·lació, connexió, posada enmarxa i certificació.

MIL TRESCIENTOS NOVENTA Y DOS EUROS conCINCUENTA Y UN CÉNTIMOS

E76 Ut Sirena electrònica per instal·lació analògica. 89,23Sirena electrònica per a instal·lació convencional i analògica, nivell de potènciaacústica 100 dB, amb senyal lluminós i so multitò, grau de protecció IP-66, fa-bricada segons la norma UNE-EN 54-3, col·locada a l'exterior.

OCHENTA Y NUEVE EUROS con VEINTITRES CÉNTIMOS



CAPÍTULO 08 OBRA 8: CONTENIDORSE70 Subministrament de contenidors de 30 m3 de mides 6x2,5x2 m 3.700,00

TRES MIL SETECIENTOS EUROS



CAPÍTULO 09 OBRA 9: REPARACIÓ DE PAVIMENTE71 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment. 4,43







UN EUROS con NOVENTA Y UN CÉNTIMOSE74 m² Solera de formigó armat de 20 cm de gruix, realitzada amb formigó HA-25/B/20/IIa

fabricat en central.26,09

Formació de solera de formigó armat de 20 cm d'espessor, realitzada amb for-migó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i abocament amb cubilot, i malla elec-trosoldada ME 20x20 Ø 6-6 B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 com a armadurade repartiment, col·locada sobre separadors homologats, sense tractament dela seva superfície; recolzada sobre capa base existent (no inclosa en aquestpreu). Inclús p/p de preparació de la superfície de recolzament del formigó, es-tesa i vibrat del formigó mitjançant regla vibrant, formació de juntes de construc-ció i col·locació d'un panell de poliestirè expandit de 1 cm d'espessor, al voltantde qualsevol element que interrompi la sola, com pilars i murs, per a l'execucióde juntes de retracció; embroquetat o connexió dels elements exteriors (cèrcolsd'arquetes, boneres, caixes sifòniques, etc.) de les xarxes d'instal·lacions exe-cutades sota la solera; i curació del formigó.Inclou: Preparació de la superfície de recolzament del formigó, comprovant ladensitat i les rasants. Replanteig dels junts de construcció i de dilatació. Estesade nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles. Reg de la superfí-cie base. Formació de juntes de construcció i de juntes perimetrals de dilatació.Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors homologats. Aboca-ment i compactació del formigó. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

VEINTISEIS EUROS con NUEVE CÉNTIMOS



CAPÍTULO 10 SEGURETAT I SALUTE77 Seguretat i Salut 1.456,67

MIL CUATROCIENTOS CINCUENTA Y SEIS EUROS conSESENTA Y SIETE CÉNTIMOS



168

I I I . 2 . A N À L I S I P E R N A T U R A L E S E S


169

ANÁLISIS POR NATURALEZAS (Pres)CÓDIGO UD RESUMEN CANTIDAD MANO DE OBRA%MATERIALES %MAQUINARIA % OTROS % SUBCONTRATAS % IMPORTE

CAPÍTULO 01 OBRA 1: MILLORES DESGUASE01 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina

talladora de paviment.15,82 0,0324,10 0,04 0,83 0,00 40,769,200

E02 m² Demolició de paviment de formigó armat de 20 cm degruix i càrrega sobre camió.

18,39 0,036,27 0,01 0,48 0,00 25,152,200

E03 m³ Transport amb camió de residus inertes de formigonsproduïts en obres de demolició a dipòsit controlat.

7,41 0,01 0,16 0,00 7,563,960

E04 Ut Reixa de fosa de 3 m x 0,4 m. 2,11 0,00579,53 0,97 11,63 0,02 593,271,000E05 Ut Connexió a pou de registre existent amb tub de PVC

de 160mm.194,70 0,3319,46 0,03 15,13 0,03 4,59 0,01 233,881,000

E06 m Formació de graó amb bloc de formigó massissat. 84,12 0,1417,40 0,03 2,04 0,00 103,564,000E07 PA Modificació de porta metàl·lica. 9,54 0,0222,63 0,04 0,64 0,00 32,811,000

324,68 0,5639,02 1,1 52,91 0,1 20,37 0,0 1.036,99TOTAL CAPÍTULO 01 ...................................

CAPÍTULO 02 OBRA 2: AMPLIACIÓ MAGATZEMSE08 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m de

profunditat màxima, amb mitjans mecànics i retiradadels materials excavats

32,24 0,0577,79 0,13 2,19 0,00 112,229,510

E09 m³ Retirada de terra vegetal i càrrega sobre camió. 1.158,95 1,94 1.158,9537,800E10 m³ Transport de terres a dipòsit controlat 133,81 0,22 2,66 0,00 136,479,510E11 m³ Sabata correguda de fonamentació, amb formigó

armat, realitzada amb formigó HA-25/B/20/IIa fabricaten central.

132,90 0,221.239,56 2,08 27,48 0,05 1.399,947,920

E12 m² Mur de càrrega de 20 cm de gruix de fàbrica de bloc deformigó, llis estàndard color gris, 40x20x20 cm.

1.849,12 3,10801,50 1,34 1,45 0,00 53,00 0,09 2.705,0872,600

E13 m Cèrcol perimetral de 20 cm de gruix, de blocs en "U"de formigó, llisos color gris, 40x20x20 cm.

266,22 0,45262,71 0,44 0,81 0,00 10,53 0,02 540,2727,000

E14 PA Desmuntatge de coberta actual, desplaçar-la capendarrera i tornar-la a vincular mitjançant unióatornillada.

72,65 0,12290,60 0,49 363,251,000

E15 m³ Obertura de buit en mur de fàbrica de bloc de formigóbuit, amb disc de tall, i càrrega manual sobre camió ocontenidor.

140,21 0,2314,28 0,02 3,09 0,01 157,582,640


7,41 0,01 0,16 0,00 7,563,960

E16 m³ Subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactacióal 95% del Proctor Modificat amb mitjans mecànics.

56,20 0,09192,65 0,32 74,84 0,13 6,43 0,01 330,1212,600

E17 m² Solera de formigó armat de 10 cm de gruix, realitzadaamb formigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central.

566,37 0,95653,31 1,09 309,33 0,52 30,87 0,05 1.559,8863,000

3.115,91 5,23.440,33 5,8 619,72 1,0 136,41 0,2 1.158,95 1,9 8.471,32TOTAL CAPÍTULO 02 ...................................



CAPÍTULO 03 OBRA 3: PORTES DE TANCAMENTE18 m Subministre i col·locació de guies tipus Klein o similar. 84,72 0,14338,88 0,57 423,6012,000E19 Ut Porta reixat metàl·lica de fusteria metàl·lica, d'una fulla

batent, dimensions 300x250 cm d'obertura manual.749,28 1,252.997,12 5,02 3.746,402,000

E20 Ut Subministre i col·locació de envà fix de dimensions300x250 cm.

749,28 1,252.997,12 5,02 3.746,402,000

1.583,28 2,76.333,12 10,6 7.916,40TOTAL CAPÍTULO 03 ...................................

CAPÍTULO 04 OBRA 4: NOVES OFICINESE21 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina


E22 m³ Demolició de paviment de formigó armat de 20 cm degruix i càrrega sobre camió.

22,99 0,047,84 0,01 0,61 0,00 31,432,750


5,14 0,01 0,11 0,00 5,252,750

E24 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m deprofunditat màxima, amb mitjans mecànics i retiradadels materials excavats

8,00 0,0119,30 0,03 0,54 0,00 27,852,360

E25 m³ Transport de terres a dipòsit controlat 33,21 0,06 0,66 0,00 33,872,360E26 m³ Sabata correguda de fonamentació, amb formigó

armat, realitzada amb formigó HA-25/B/20/IIa fabricaten central.

33,06 0,06308,32 0,52 6,84 0,01 348,221,970

E27 m² Mur de càrrega de 15 cm de gruix de fàbrica de bloc deformigó, llis estàndard color gris, 40x20x15 cm.

369,69 0,621.479,40 2,48 1.849,1062,660

E28 m Cèrcol perimetral de 15 cm de gruix, de blocs en "U"de formigó.

154,35 0,26150,59 0,25 0,38 0,00 6,02 0,01 311,3318,800

E29 m Llinda de 15 cm de gruix, de fàbrica armada de blocsen "U" de formigó.

63,76 0,1164,61 0,11 0,28 0,00 2,56 0,00 131,217,100

E30 m² Arrebossat amb morter de ciment, aplicat sobre unparament vertical exterior, acabat superficial remolinat.

1.689,09 2,83242,14 0,41 38,82 0,07 1.970,0565,800

E31 m² Aïllament tèrmic de llana mineral per l'interior enfaçana de doble fulla de fàbrica.

350,71 0,59542,85 0,91 17,77 0,03 911,3365,800

E32 m² Fulla interior de tancament de façana de 4 cmd'espessor, de fàbrica de maó ceràmic buit (súpermaó), per revestir.

340,43 0,57278,18 0,47 18,67 0,03 637,2847,880

E33 m² Fulla de partició interior de 7 cm de gruix de fàbrica, demaó ceràmic buit (totxana), per revestir.

306,66 0,51101,86 0,17 8,13 0,01 416,6418,060

E34 m² Guarnit de guix de construcció B1 a bona vista, sobreparament vertical, de fins 3 m d'altura.

505,12 0,8576,92 0,13 11,48 0,02 593,5257,400

E35 m² Alicatat amb gres esmaltat 15x15 cm, capacitatd'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, resistència allliscament Rd<=15.

459,69 0,77395,15 0,66 17,10 0,03 871,9424,080

E36 m² Enrajolat de rajoles ceràmiques, de 60x25 cm,capacitat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb.

215,65 0,36208,20 0,35 8,44 0,01 432,2916,550

E37 kg Acer S275JR en bigues, amb peces simples de perfilslaminats en calent de la sèrie IPN.

27,20 0,0531,36 0,05 1,23 0,00 1,23 0,00 61,0124,500

E38 m² Coberta plana de panells sandvitx aïllants d'acer, de 50mm de espessor i 1000 mm d'ample.

77,14 0,13421,26 0,71 9,98 0,02 508,3818,150

E39 m Valona composta per aliatge d'alumini i zinc i làminaflexible de plom natural de 1 mm de gruix, en encontrede vessant de teula

288,64 0,48325,42 0,54 12,32 0,02 626,3817,600



E40 m Remat superior d'acroteri mitjançant escupidor de xapametàl·lica.

966,18 1,62187,50 0,31 23,00 0,04 1.176,6818,400

E41 Ut Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per a conformat definestra, amb frontissa oscil·lobatent d'obertura cap al'interior.

45,45 0,08321,23 0,54 7,33 0,01 374,011,000


52,25 0,09475,23 0,80 10,55 0,02 538,031,000


104,50 0,17950,46 1,59 21,10 0,04 1.076,062,000

E44 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x72,5x3,5 cm,corredissa de color blanc.

47,81 0,08117,05 0,20 3,30 0,01 168,161,000

E45 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x72,5x3,5 cm,abatible.

47,81 0,08117,05 0,20 3,30 0,01 168,161,000

E46 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x82,5x3,5 cm,abatible.

47,81 0,08117,05 0,20 3,30 0,01 168,161,000

E47 Ut Sabonera de paret, per a bany, d'acer inoxidable AISI304 amb suport mural.

2,46 0,0064,31 0,11 1,34 0,00 68,111,000

E48 Ut Eixugamans elèctric, de 2200 W de potència calorífica,amb carcassa d'alumini.

6,15 0,01321,65 0,54 6,56 0,01 334,361,000

E49 Ut Moble de bany i pica per a lavabo d'encastar en taulell,de fusta natural, de 800 mm d'amplada.

27,08 0,05827,59 1,39 17,09 0,03 871,761,000

E50 Ut Moble de cuina amb tots els accessoris, de fustanatural de cirerer, de 1500 mm d'amplada.

285,30 0,481.141,22 1,91 1.426,521,000

E51 PA Instal·lació interior de fontaneria per usoscomplementaris.

262,66 0,44224,97 0,38 9,75 0,02 497,381,000

E52 PA Xarxa elèctrica de distribució interior per a oficina defins a 25 m².

195,49 0,33781,97 1,31 977,461,000

7.018,78 11,810.273,54 17,2 91,22 0,2 268,72 0,4 17.652,24TOTAL CAPÍTULO 04 ...................................



CAPÍTULO 05 OBRA 5: SENYALITZACIÓE53 Ut Rètol de planxa galvanitzada de 60x40 cm serigrafiat

segons indicacions.35,00 0,06140,00 0,23 175,007,000

E54 m³ Excavació de pous a cel obert i càrrega sobre camió. 3,40 0,0113,59 0,02 16,991,440E55 m³ Transport de terres a dipòsit controlat. 0,55 0,002,20 0,00 2,751,440E56 m Subministrament i col·locació de tub 100x40x2 per a la

subjecció de rètol. Inclou pa de formigó d'encastament.208,00 0,35831,74 1,39 1.039,7412,800

E57 Ut Rètol 300x170 de plafons galvanitzats serigrafiatsegons indicacions.

25,10 0,04100,40 0,17 125,501,000

272,05 0,51.087,93 1,8 1.359,98TOTAL CAPÍTULO 05 ...................................

CAPÍTULO 06 OBRA 6: CUBETO DE RETENCIÓE58 Ut Subministrament de cubeta de retenció de 2,40x1,2 m

de 1000 litres de capacitat.730,00 1,22 730,001,000

730,00 1,2 730,00TOTAL CAPÍTULO 06 ...................................

CAPÍTULO 07 OBRA 7: POLSADORS D'INCENDISE59 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina



26,75 0,049,12 0,02 0,70 0,00 36,583,200


1,80 0,00 0,04 0,00 1,830,960

E62 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m deprofunditat màxima, amb mitjans mecànics i retiradadels materials excavats

130,18 0,22314,11 0,53 8,83 0,01 453,1238,400

E63 m³ Subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactacióal 95% del Proctor Modificat amb mitjans mecànics.

2,85 0,009,79 0,02 3,80 0,01 0,33 0,00 16,770,640

E64 m² Solera de formigó armat de 20 cm d'espessor,realitzada amb formigó HA-25/B/20/IIa fabricat encentral.

30,56 0,0549,98 0,08 1,31 0,00 1,63 0,00 83,493,200

E65 m Subministrament i col·locació de tub corrugat de 63mm.

208,00 0,35832,00 1,39 1.040,00160,000

E66 m Subministrament i col·locació de cablejat de 2x1,5mm2 per a instal·lació de pulsadors.

42,00 0,07172,00 0,29 214,00200,000

E67 Ut Subministrament i col·locació de pulsadors d'alarmad'intempèrie.

174,85 0,29699,50 1,17 874,355,000

E68 Ut Subministrament i col·locació de tubs galvanitzats de50x50x2 mm de 2m d'alçada inclosa excavació i daude formigó.

97,44 0,16389,76 0,65 487,204,000

E69 Ut Subministrament i col·locació de rètols d'intempèrie42x42 cm.

25,00 0,04100,00 0,17 125,005,000

E75 Ut Subministrament i col·locació de central d'incendis. 278,50 0,471.114,01 1,87 1.392,511,000E76 Ut Sirena electrònica per instal·lació analògica. 17,85 0,0371,38 0,12 89,231,000

1.061,50 1,83.438,42 5,8 372,06 0,6 12,97 0,0 4.884,96TOTAL CAPÍTULO 07 ...................................



CAPÍTULO 08 OBRA 8: CONTENIDORSE70 Subministrament de contenidors de 30 m3 de mides

6x2,5x2 m2.960,00 4,9611.840,00 19,82 14.800,004,000

2.960,00 5,011.840,00 19,8 14.800,00TOTAL CAPÍTULO 08 ...................................

CAPÍTULO 09 OBRA 9: REPARACIÓ DE PAVIMENTE71 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina



263,34 0,4489,78 0,15 6,93 0,01 360,0531,500


58,91 0,10 1,26 0,00 60,1731,500

E74 m² Solera de formigó armat de 20 cm de gruix, realitzadaamb formigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central.

300,83 0,50492,03 0,82 12,92 0,02 16,07 0,03 821,8431,500

631,25 1,1492,03 0,8 263,79 0,4 27,77 0,0 1.414,83TOTAL CAPÍTULO 09 ...................................

CAPÍTULO 10 SEGURETAT I SALUTE77 Seguretat i salut 1.456,67 2,44 1.456,671,000

1.456,67 2,4 1.456,67TOTAL CAPÍTULO 10 ...................................

TOTAL 16.967,4528,438.274,39 64,11.399,70 2,3 1.922,91 3,2 1.158,95 1,9 59.723,39



170

I I I . 3 . A M I D A M E N T S


171

AMIDAMENTS

CÓDIGO RESUMEN UDS LONGITUD ANCHURA ALTURA PARCIALES CANTIDAD

CAPÍTULO 01 OBRA 1: MILLORES DESGUASE01 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment.

Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment. In-clús p/p de replanteig i neteja.Inclou: Replanteig de les zones a tallar, tall del paviment i neteja de les res-tes de l'obra.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Tall de paviment 2 3,00 6,002 0,60 1,202 1,00 2,00 9,20

9,200E02 m² Demolició de paviment de formigó armat de 20 cm de gruix i càrrega sobre

camió.

Demolició de paviment de formigó armat de fins a 20 cm de gruix, amb mar-tell pneumàtic i equip d'oxitall, sense deteriorar els elements constructiuscontigus, i càrrega mecànica sobre camió o contenidor.Inclou: Demolició de l'element. Tall de les armadures. Fragmentació dels en-derrocs en peces manejables. Retirada i arreplegat d'enderrocs. Neteja deles restes de l'obra. Càrrega mecànica d'enderrocs sobre camió o conteni-dor.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Demolició paviment 1 3,00 0,60 1,801 1,00 0,40 0,40 2,20

2,200E03 m³ Transport amb camió de residus inertes de formigons produïts en obres de

demolició a dipòsit controlat.

Transport amb camió de residus inertes de formigons produïts en obres dedemolició, a abocador específic, situat a 5 km de distància, considerant eltemps d'espera per a la càrrega a màquina en obra, anada, descàrrega i tor-nada.Criteri d'amidament de projecte: Volum teòric, estimat a partir del pes i ladensitat aparent dels diferents materials que componen els residus, segonsdocumentació gràfica de Projecte.

Runes 3 2,00 2,20 0,20 3,96 3,96 1.5

3,960E04 Ut Reixa de fosa de 3 m x 0,4 m.

Subministrament i muntatge de reixa de fosa dúctil normalitzada, classeC-250 per a pas de camions de 300x40 cm. Recolzat per gravetat sobre unmarc perimetral d'acer, fixada a una superfície suport. Inclús p/p de replan-teig, col·locació del marc d'acer i eliminació i neteja del material sobrant.Inclou: Replanteig. Muntatge. Eliminació i neteja del material sobrant.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Reixa de fosa 1 1,00 1,00

1,000E05 Ut Connexió a pou de registre existent amb tub de PVC de 160mm.

Subministrament i muntatge de la connexió de la reixa de fosa a la xarxa ge-neral de sanejament del municipi mitjançant tub de PVC de 160mm. Inclúscomprovació del bon estat de l'escomesa existent, treballs de connexió, tren-cament del pou de registre des de l'exterior amb martell compressor fins laseva complerta perforació, acoblament i rebuda del tub de connexió de ser-vei, rejuntat amb junta flexible, repàs i brunyiment amb morter de ciment in-dustrial M-5 en l'interior del pou, segellat, proves d'estanquitat, reposiciód'elements en cas de trencaments o d'aquells que es trobin deteriorats en eltram d'escomesa existent. Totalment muntada, connexionada i provada.Sense incloure excavació.Inclou: Replanteig i traçat de la connexió en el pou de registre. Trencamentdel pou amb compressor. Col·locació de la connexió de servei. Resolucióde la connexió.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Connexió a pou exitent 1 1,00 1,00

1,000E06 m Formació de graó amb bloc de formigó massissat.

Formació d'esglaonat d'escala amb bloc de formigó massís rebut amb mor-


AMIDAMENTS


ter de ciment M-5, sobre la llosa existent. Inclou: Replanteig i traçat de l'esglaonat. Estesa de cordill entre el primer es-glaó i l'últim. Neteja i humectació del ferm. Formació d'esglaonat.Criteri d'amidament de projecte: Longitud de l'aresta formada per l'estesa iel davanter, mesurada segons documentació gràfica de Projecte.

Esglaonat 4 1,00 4,00 4,00

4,000E07 PA Modificació de porta metàl·lica.

Subministrament i col·locació de porta per a accés de vianants de xapad'acer galvanitzat, d'una fulla, de 0,9x2,0 m, amb llengüetes per a cadenat,col·locada en clos provisional de solar, subjecta mitjançant pals del mateixmaterial, clavats en el terreny, amortitzable en 10 usos. Inclús p/p de mante-niment en condicions segures durant tot el període de temps que es reque-reixi i desmuntatge.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons Estudio Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà el nombre d'unitats realment col·loca-des segons especificacions d'Estudi o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

Porta metàl·lica 1 1,00 1,00

1,000


AMIDAMENTS



mitjans mecànics i retirada dels materials excavats

Excavació de rases en terra tova, de fins a 1,25 m de profunditat màxima,amb mitjans mecànics. Inclús retirada dels materials excavats i càrrega a ca-mió.Inclou: Replanteig en el terreny. Situació dels punts topogràfics. Excavacióen successives rases horitzontals i extracció de terres. Càrrega mecânica acamió de les terres excavades.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre les seccions teòri-ques de l'excavació, segons documentació gràfica de Projecte.

Excavació 4 3,00 0,40 0,60 3,46 1.21 21,00 0,40 0,60 6,05 9,51 1.2

9,510E09 m³ Retirada de terra vegetal i càrrega sobre camió.

Retirada de terra vegetal per a la seva reutilització i protecció de les terresdurant el seu període d'apilament en obra.Inclou: Retirada de la terra vegetal. Aplec del material retirat.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat segons documentació gràfi-ca de Projecte.

Terra vegetal 1 21,00 3,00 0,50 37,80 37,80 1.2

37,800E10 m³ Transport de terres a dipòsit controlat

Transport de terres procedents de l'excavació, en abocador específic. Inclo-ent servei d'entrega, lloguer, recollida en obra del contenidor i transport.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Terra excavada 4 3,00 0,40 0,60 3,46 1.21 21,00 0,40 0,60 6,05 9,51 1.2

9,510E11 m³ Sabata correguda de fonamentació, amb formigó armat, realitzada amb formigó

HA-25/B/20/IIa fabricat en central.

Formació de sabata correguda de fonamentació, de formigó armat, realitza-da en excavació prèvia, amb formigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, iabocament des de camió, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, amb una quantiaaproximada de 80 kg/m³, sense incloure l'encofrat en aquest preu. Inclúsp/p d'elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) en tallerindustrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra, sepa-radors, armadures d'espera dels pilars o altres elements i curació del formi-gó.Inclou: Replanteig traçat dels murs o altres elements estructurals que es re-colzin en les mateixes. Col·locació de separadors i fixació de les armadu-res. Abocament i compactació del formigó. Coronació i enrasament de fona-ments. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre les seccions teòri-ques de l'excavació, segons documentació gràfica de Projecte.

Sabata contínua 4 3,00 0,40 0,60 2,881 21,00 0,40 0,60 5,04 7,92

7,920E12 m² Mur de càrrega de 20 cm de gruix de fàbrica de bloc de formigó, llis estàndard

color gris, 40x20x20 cm.

Execució de mur de càrrega de 20 cm de gruix de fàbrica de bloc de formi-gó, llis estàndard color gris, 40x20x20 cm, resistència normalitzada R10 (10N/mm²), per a deixar vist, rebuda amb morter de ciment confeccionat enobra, amb 300 kg/m³ de ciment, color gris, dosificació 1:5, subministrat ensacs, amb peces especials tals com a mitjos blocs i blocs de cantonada,sense incloure cèrcols perimetrals ni llindes. Inclús p/p de replanteig, anive-llació i aplomat, minves i ruptures, lligadures, brancals i queixals, i neteja.Inclou: Neteja i preparació de la superfície suport. Replanteig, planta a plan-ta. Col·locació i aplomat de mires de referència. Estesa de fils entre mires.Col·locació de ploms fixos a les arestes. Preparació del morter. Col·locacióde les peces per filades a nivell. Massissat de cantonades i trobades.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense duplicar cantonades ni encontres, deduint elsbuits de superfície major de 2 m².

Mur de bloc de formigó 4 3,00 2,20 26,401 21,00 2,20 46,20 72,60


AMIDAMENTS


72,600E13 m Cèrcol perimetral de 20 cm de gruix, de blocs en "U" de formigó, llisos color

gris, 40x20x20 cm.

Execució de cèrcol perimetral de 20 cm de gruix, de blocs en "U" de formi-gó, llisos color gris, 40x20x20 cm, resistència normalitzada R10 (10 N/mm²),per anar vist, rebudes amb morter de ciment confeccionat en obra, amb 250kg/m³ de ciment, color gris, dosificació 1:6, subministrat en sacs; amb reforçde formigó de replè, HA-25/B/12/IIa, preparat en obra, abocament amb cubi-lot, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, quantia 5 kg/m; per a mur de càrrega defàbrica de bloc. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, minves i ruptu-res, lligadures, elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'ele-ments) en taller industrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·loca-ció en obra i neteja.Inclou: Preparació del morter. Col·locació dels blocs. Resolució de cantona-des i trobades. Col·locació de les armadures. Preparació del formigó. Abo-cat, vibrat i curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Cercul 1 21,00 21,002 3,00 6,00 27,00

27,000E14 PA Desmuntatge de coberta actual, desplaçar-la cap endarrera i tornar-la a vincular

mitjançant unió atornillada.

Desmuntage de coberta actual, desplaçar-la cap endarrera i tornar-la a vin-cular mitjançant unió atornillada.Criteri d'amidament de projecte: Unitat mesurada segons Projecte.

Desmuntatge i desplaçament decoberta actual

1 1,00 1,00

1,000E15 m³ Obertura de buit en mur de fàbrica de bloc de formigó buit, amb disc de tall, i

càrrega manual sobre camió o contenidor.

Formació de buit en mur de fàbrica de bloc de formigó buit, amb martellpneumàtic, sense afectar a l'estabilitat del mur, i càrrega manual sobre ca-mió o contenidor. El preu inclou el tall previ del contorn del forat i rematadade caps dels murs tallats. No inclou la col·locació de llindes.Inclou: Replanteig del buit en el parament. Tall previ del contorn del forat.Demolició de l'element. Fragmentació dels enderrocs en peces manejables.Rematada de caps dels murs tallats. Retirada i arreplegat de enderrocs. Ne-teja de les restes de l'obra. Càrrega manual d'enderrocs sobre camió o con-tenidor.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat segons documentació gràfi-ca de Projecte.

Obertura mur de bloc 3 2,00 0,20 2,20 2,64 2,64




Runes produides 3 2,00 2,20 0,20 3,96 3,96 1.5

3,960E16 m³ Subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactació al 95% del Proctor

Modificat amb mitjans mecànics.

Formació de subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactació al 95%del Proctor Modificat amb mitjans mecànics, en tongades de 30 cm de gruixmàxim, fins a aconseguir una densitat seca no inferior al al 95% del ProctorModificat de la màxima obtinguda d'aquest assaig, realitzat segons UNE103501 (assaig no inclòs en aquest preu), per a millora de les propietats re-sistents del terreny. Inclús càrrega, transport i descàrrega a peu de tall delsàrids a utilitzar en els treballs de reblert i humectació d'aquests.Inclou: Transport i descàrrega del material a peu de tall. Estès del materialen tongadas d'espessor uniforme. Humectació o dessecació de cada tonga-da. Compactació.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre els plànols de perfilstransversals del Projecte, que defineixen el moviment de terres a realitzaren obra.


AMIDAMENTS


Subbase granular 1 21,00 3,00 0,20 12,60 12,60

12,600E17 m² Solera de formigó armat de 10 cm de gruix, realitzada amb formigó


Formació de solera de formigó armat de 10 cm de gruix, realitzada amb for-migó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i abocament amb cubilot, i mallaelectrosoldada ME 15x15 Ø 6-6 B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 com a ar-madura de repartiment, col·locada sobre separadors homologats, amb aca-bat superficial mitjançant remolinador mecànic; recolzada sobre capa baseexistent (no inclosa en aquest preu). Inclús p/p de preparació de la superfí-cie de recolzament del formigó, estesa i vibrat del formigó mitjançant reglavibrant, formació de juntes de construção i col·locació d'un panell de poliesti-rè expandit de 1 cm d'espessor al voltant de qualsevol element que interrom-pi la sola, com pilars i murs, per a l'execució de juntes de retracció; embro-quetat o connexió dels elements exteriors (cèrcols d'arquetes, boneres, cai-xes sifòniques, etc.) de les xarxes d'instal·lacions executades sota la solera;curació del formigó; formació de junts de retracció de 5 a 10 mm d'amplada,amb una profunditat d'1/3 del gruix de la solera, realitzades amb serra dedisc, formant quadrícula, neteja del junt i posterior segellat amb massillaelàstica.Inclou: Preparació de la superfície de recolzament del formigó, comprovantla densitat i les rasants. Replanteig dels junts de construcció i de dilatació.Estesa de nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles. Regde la superfície base. Formació de juntes de construcció i de juntes perime-trals de dilatació. Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors ho-mologats. Abocament i compactació del formigó. Connexió dels elementsexteriors. Curat del formigó. Arremolinat de la superfície. Replanteig delsjunts de retracció. Tall del paviment de formigó amb serra de disc. Neteja fi-nal i segellat dels junts de retracció.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Solera magatzem 1 21,00 3,00 63,00 63,00

63,000


AMIDAMENTS


CAPÍTULO 03 OBRA 3: PORTES DE TANCAMENTE18 m Subministre i col·locació de guies tipus Klein o similar.

Subministrament i col·locació de guies tipus Klein o similar per talde instal·lar posteriorment portal corredís. Inclou tots els elements iaccessoris necessaris per a la completa instal·lació de les guies.Criteri d'amidament de projecte: Nombre de metres previstos, se-gons documentació gràfica de Projecte.

Guies portes 1 12,00 12,00 12,00

12,000E19 Ut Porta reixat metàl·lica de fusteria metàl·lica, d'una fulla batent, dimensions

300x250 cm d'obertura manual.

Subministrament i col·locació de porta corredora de fusteria metàl·lica,d'una fulla de dimensions 300x260 cm, perfils rectangulars 60x40x2 mm encèrcol. Amb revestiment realitzat amb xapa grecada de 2,0 m d'alçada i rei-xa a la part superior. Obertura manual. Inclús p/p d'ancoratges metàl·lics la-terals dels bastidors, armadura portant de la cancel·la i rebuts a obra, ele-ments d'ancoratge, ferramentes de seguretat i tancament, acabat amb em-primació antioxidant o galvanitzat i accessoris. Totalment muntada i prova-da per l'empresa instal·ladora.Inclou: Replanteig. Col·locació i muntatge del pal de fixació. Instal·lació dela porta reixa. Muntatge del sistema d'obertura. Muntatge del sistema d'ac-cionament. Repàs i greixatge de mecanismes.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Portal corredís 2 2,00 2,00

2,000E20 Ut Subministre i col·locació de envà fix de dimensions 300x250 cm.

Subministrament i col·locació envà metàl·lic de fusteria metàl·lica fix, dimen-sions 300x260 cm, de perfils rectangulars de 60x40x2mm. Amb revestimentrealitzat amb xapa grecada de 2,0 m d'alçada i reixa a la part superior. In-clús p/p d'ancoratges metàl·lics laterals dels bastidors, armadura portant dela cancel·la i rebuts a obra, elements d'ancoratge, acabat amb emprimacióantioxidant o galvanitzat i accessoris. Totalment muntada per l'empresa ins-tal·ladora.Inclou: Replanteig. Col·locació i muntatge del pal de fixació. Instal·lació del'envà amb reixa i planxa.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Envà metàl·lic fix 2 2,00 2,00

2,000


AMIDAMENTS


CAPÍTULO 04 OBRA 4: NOVES OFICINESE21 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment.


Tall paviment 1 6,10 6,102 1,50 3,00 9,10

9,100E22 m³ Demolició de paviment de formigó armat de 20 cm de gruix i càrrega sobre

camió.


Demolició paviment 1 6,10 1,50 0,20 2,75 2,75 1.5




Runes 1 6,10 1,50 0,20 2,75 2,75 1.5

2,750E24 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m de profunditat màxima, amb



Rases per fonamentació 1 5,80 0,40 0,60 1,67 1.22 1,20 0,40 0,60 0,69 2,36 1.2

2,360E25 m³ Transport de terres a dipòsit controlat


Terra excavada 1 5,80 0,40 0,60 1,67 1.22 1,20 0,40 0,60 0,69 2,36 1.2

2,360E26 m³ Sabata correguda de fonamentació, amb formigó armat, realitzada amb formigó


Formació de sabata correguda de fonamentació, de formigó armat, realitza-da en excavació prèvia, amb formigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, iabocament des de camió, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, amb una quantiaaproximada de 80 kg/m³, sense incloure l'encofrat en aquest preu. Inclúsp/p d'elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) en tallerindustrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra, sepa-radors, armadures d'espera dels pilars o altres elements i curació del formi-gó.Inclou: Replanteig traçat dels murs o altres elements estructurals que es re-


AMIDAMENTS


colzin en les mateixes. Col·locació de separadors i fixació de les armadu-res. Abocament i compactació del formigó. Coronació i enrasament de fona-ments. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre les seccions teòri-ques de l'excavació, segons documentació gràfica de Projecte.

Sabata contínua 1 5,80 0,40 0,60 1,392 1,20 0,40 0,60 0,58 1,97

1,970E27 m² Mur de càrrega de 15 cm de gruix de fàbrica de bloc de formigó, llis estàndard



Façana 2 5,80 3,50 40,602 3,60 3,50 25,20

Deducció obertura recepció -1 2,85 1,10 -3,14 62,66

62,660E28 m Cèrcol perimetral de 15 cm de gruix, de blocs en "U" de formigó.

Execució de cèrcol perimetral de 15 cm de gruix, de blocs en "U" de formi-gó, llisos color gris, 40x20x15 cm, resistència normalitzada R10 (10 N/mm²),per revestir, rebudes amb morter de ciment confeccionat en obra, amb 250kg/m³ de ciment, color gris, dosificació 1:6, subministrat en sacs; amb reforçde formigó de replè, HA-25/B/12/IIa, preparat en obra, abocament amb cubi-lot, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, quantia 4,3 kg/m; per a mur de càrregade fàbrica. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, minves i ruptures,lligadures, elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) entaller industrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra ineteja.Inclou: Preparació del morter. Col·locació dels blocs. Resolució de cantona-des i trobades. Col·locació de les armadures. Preparació del formigó. Abo-cat, vibrat i curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Cèrcols 2 5,80 11,602 3,60 7,20 18,80

18,800E29 m Llinda de 15 cm de gruix, de fàbrica armada de blocs en "U" de formigó.

Execució de llinda de 15 cm de gruix, de fàbrica armada de blocs en "U" deformigó, llisos color gris, 40x20x15 cm, resistència normalitzada R10 (10N/mm²), per revestir, rebudes amb morter de ciment industrial, color gris,M-5, subministrat a granel; amb reforç de formigó de replè, HA-25/B/12/IIa,preparat en obra, abocament amb cubilot, i acer UNE-EN 10080 B 500 S,quantia 4,3 kg/m. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, muntatge idesmuntatge d'estintolament compost per 2 puntals metàl·lics telescòpics,amortitzables en 150 usos i taulers de fusta de pi, amortitzables en 10 usos,minves i ruptures, elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'ele-ments) en taller industrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·loca-ció en obra i neteja.Inclou: Neteja i anivellació de la superfície de suport. Replanteig i marcatd'eixos de recolzament en el forat de pas. Replanteig i tall dels taulons. Ins-tal·lació de l'estintolament. Col·locació dels blocs. Col·locació de les arma-dures. Preparació del formigó. Abocat, vibrat i curat del formigó. Desmuntat-ge i retirada de l'estintolament.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, incloent les entregues en els suports.

Sala de descans 1 1,90 1,90Recepció 1 1,70 1,70

1 1,55 1,551 1,05 1,05

Bany 1 0,90 0,90 7,10


AMIDAMENTS


7,100E30 m² Arrebossat amb morter de ciment, aplicat sobre un parament vertical exterior,

acabat superficial remolinat.

Formació de revestiment continu de morter de ciment M-5, reglejat, de 15mm de gruix, aplicat sobre un parament vertical exterior acabat superficialremolinat, amb col·locació de malla de fibra de vidre antiàlcalis al centre delgruix del morter, per armar-lo i reforçar-lo. Inclús p/p de col·locació de mallade fibra de vidre antiàlcalis per a reforç de trobades entre materials diferentsi en els fronts de forjat, a un 20% de la superfície del parament, formació dejuntes, racons, mestres amb separació entre elles no superior a un metre,arestes, queixals, brancals, llindes, acabaments en els trobament amb para-ments, revestiments o altres elements rebuts en la seva superfície.Inclou: Col·locació de la malla entre diferents materials i en els fronts de for-jat. Especejament de panys de treball. Col·locació de regles i estès de co-rretges. Col·locació de tocs. Realització de mestres. Aplicació del morter.Realització de juntes i punts de trobada. Acabat superficial. Cura del morter.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense deduir forats menors de 4 m² i deduint, en elsbuits de superfície major de 4 m², l'excés sobre els 4 m².

Façanes 2 5,80 3,50 40,602 3,60 3,50 25,20 65,80

65,800E31 m² Aïllament tèrmic de llana mineral per l'interior en façana de doble fulla de fàbrica.

Subministrament i col·locació d'aïllament tèrmic per l'interior en façana dedoble fulla de fàbrica per a revestir, format per panell rígid de llana mineral,segons UNE-EN 13162, no revestit, de 50 mm d'espessor, resistència tèrmi-ca 1,4 m²K/W, conductivitat tèrmica 0,035 W/(mK), col·locat a topall per evi-tar ponts tèrmics, fixat amb paletades d'adhesiu de ciment i posterior sege-llat de totes les unions entre plafons amb cinta de segellat de juntes. Inclúsp/p de talls, fixacions i neteja.Inclou: Tall i preparació de l'aïllament. Col·locació de l'aïllament.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Façanes 2 5,80 3,50 40,602 3,60 3,50 25,20 65,80

65,800E32 m² Fulla interior de tancament de façana de 4 cm d'espessor, de fàbrica de maó

ceràmic buit (súper maó), per revestir.

Execució de fulla interior de tancament de façana de 4 cm d'espessor, de fà-brica de maó ceràmic buit (súper maó), per revestir, 50x20x4 cm, rebudaamb una barreja en aigua de goma d'enganxar de cola preparada i fins un25% de guix de qualitat B1. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat,minves i ruptures, lligadures, formació de llindes mitjançant obra de fàbricaamb armadura d'acer corrugat, brancals i queixals, canviat en el perímetredels buits; tira de desolidarització de poliestirè expandit en l'arrencamentdels envans en la capçalera i en els últims 15 cm dels muntats dels basti-ments de base de les portes, acabat amb 3 cm de guix en la trobada de lafàbrica de maó de gran format amb el forjat superior per a absorbir fletxes,execució de trobades i punts singulars i neteja.Inclou: Replanteig. Marcat en els pilars dels nivells de referència general ide nivell de paviment. Seient de la primera filada. Col·locació i aplomat demires de referència. Estesa de fils entre mires. Col·locació de ploms fixos ales arestes. Col·locació de les peces per filades a nivell. Realització de totsels treballs necessaris per a la resolució dels buits. Col·locació de la tira dedesolidarització de poliestirè expandit en arrencaments d'envans i part supe-rior de bastiments de base de portes. Rematada amb guix en la trobada dela fàbrica de maó de gran format amb el forjat superior. Neteja del parament.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense duplicar cantonades ni encontres, deduint elsbuits de superfície major de 4 m².

Fulla interior 2 3,10 2,80 17,362 5,45 2,80 30,52 47,88

47,880E33 m² Fulla de partició interior de 7 cm de gruix de fàbrica, de maó ceràmic buit

(totxana), per revestir.

Formació de fulla de partició interior de 7 cm de gruix de fàbrica, de maó ce-ràmic buit (totxana), per revestir, 29x14x7 cm, rebuda amb morter de cimentM-5. També p/p de replanteig, anivellació i aplomat, rebut de bastiment ibastiments de base, minves i ruptures, lligadures, caps, execució de troba-des i neteja.Inclou: Replanteig i traçat en el sostre dels envans a realitzar. Marcat en elspilars dels nivells de referència general de planta i de nivell de paviment.Col·locació i aplomat de mires de referència. Col·locació, aplomat i anivella-


AMIDAMENTS


ció de bastiments i bastiments de base de portes i armaris. Estesa de fils en-tre mires. Col·locació de les peces per filades a nivell. Rebuda a l'obra delsbastiments i bastiments base. Trobades de la fàbrica amb façanes, pilars ienvans. Trobada de la fàbrica amb el forjat superior. Neteja del parament.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense duplicar cantonades ni encontres, deduint elsbuits de superfície major de 3 m².

Particions interiors 1 3,10 2,80 8,681 2,00 2,80 5,601 1,35 2,80 3,78 18,06

18,060E34 m² Guarnit de guix de construcció B1 a bona vista, sobre parament vertical, de fins

3 m d'altura.

Formació de revestiment continu interior de guix, a bona vista, sobre para-ment vertical, de fins 3 m d'altura, de 15 mm de gruix, format per una capade guarnit amb pasta de guix de construcció B1, aplicat sobre els para-ments a revestir, amb mestres solament en les cantonades, racons, guarni-ment de buits i mestres intermèdies per que la separació entre elles no siguisuperior a 3 m. Inclús p/p de col·locació de cantoneres de plàstic i metallamb perforacions, acabaments amb entornpeu, formació d'arestes i racons,guarnicions de buits, col·locació de malla de fibra de vidre antiàlcalis per areforç de trobades entre materials diferents a un 10% de la superfície del pa-rament i muntatge, desmuntatge i retirada de bastides.Inclou: Preparació del suport que es revestirà. Realització de mestres.Col·locació de cantoneres a les cantonades i sortints. Pastat del guix grui-xut. Extès de la pasta de guix entre les mestres i regulartizació del revesti-mient.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada des del paviment finsal sostre, segons documentació gràfica de Projecte, sense deduir forats me-nors de 4 m² i deduint, en els buits de superfície major de 4 m², l'excés so-bre els 4 m². No han sigut objecte de descompte els paraments verticalsque tenen armaris encastats, sigui com sigui la seva dimensió.

Vestidor 2 1,50 2,80 8,402 1,35 2,80 7,56

Sala de descans/ Recepció 1 4,15 2,80 11,621 1,65 2,80 4,621 2,00 2,80 5,601 3,10 2,80 8,681 2,55 2,80 7,141 1,35 2,80 3,78 57,40

57,400E35 m² Alicatat amb gres esmaltat 15x15 cm, capacitat d'absorció d'aigua E<3%, grup

BIb, resistència al lliscament Rd<=15.

Subministrament i col·locació d'enrajolat amb gres esmaltat 15x15 cm, capa-citat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, resistència al lliscament Rd<=15 se-gons UNE-ENV 12633, lliscabilitat classe 0 segons CTE, rebut amb morterde ciment M-5, estès sobre tota la cara posterior de la peça i ajustat a puntade paleta, reomplint amb el mateix morter els buits que poguessin quedar.Inclús p/p de preparació de la superfície suport mitjançant humitejat de la fà-brica, esquitxat amb morter de ciment fluid i repicat de la superfície d'ele-ments de formigó (pilars, etc.); replanteig, talls, cantoneres d'alumini, i an-gles d'alumini, i junts; rejuntat amb beurada de ciment blanc, L, BL-V 22,5,per a junta mínima (entre 1,5 i 3 mm), acolorida amb la mateixa tonalitat deles peces; acabat i neteja final.Inclou: Preparació de la superfície suport. Replanteig de nivells i disposicióde rajoles. Col·locació de mestres o regles. Preparació i aplicació del mor-ter. Formació de juntes de moviment. Col·locació de les rajoles. Execucióde cantonades i racons. Rejuntat de rajoles. Acabat i neteja final.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, deduint els buits de superfície major de 3 m². No s'ha in-crementat l'amidament per trencaments i retallades, ja que en la descompo-sició s'ha considerat un 3% més de peces.

Bany 2 3,10 2,80 17,362 1,20 2,80 6,72 24,08

24,080E36 m² Enrajolat de rajoles ceràmiques, de 60x25 cm, capacitat d'absorció d'aigua

E<3%, grup BIb.

Subministrament i execució de paviment mitjançant el mètode de col·loca-ció en capa gruixuda, de rajoles ceràmiques de gres esmaltat, de 30x30 cm,capacitat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, segons UNE-EN 14411, resis-tència al lliscament 35<Rd<=45 segons UNE-ENV 12633, lliscabilitat classe2 segons CTE; capacitat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, segonsUNE-EN 14411, resistència al lliscament 35<Rd<=45 segons UNE-ENV


AMIDAMENTS


12633, lliscabilitat classe 2 segons CTE, rebudes amb maça de goma sobreuna capa semiseca de morter de ciment M-5 de 3 cm de gruix, humitejada iempolvorada superficialment amb ciment; i rejuntades amb morter de juntesde ciment amb resistència elevada a l'abrasió i absorció d'aigua reduïda,CG2, per junta oberta (entre 3 i 15 mm), amb la mateixa tonalitat de les pe-ces, disposat tot el conjunt sobre una capa de separació o desolidaritzacióde sorra o graveta (no inclosa en aquest preu). Inclús p/p de replanteja-ments, talls, creuetes de PVC, formació de junts perimetrals continus, d'am-plada no menor de 5 mm, en els límits amb parets, pilars exempts i eleva-cions de nivell i, en el seu cas, junts de partició i junts estructurals existentsen el suport, talls, eliminació del material sobrant del rejuntat i neteja finaldel paviment.Inclou: Replanteig dels nivells d'acabat. Replanteig de la disposició de lespeces i junts de moviment. Estesa de la capa de morter. Espolsar la superfí-cie de morter amb ciment. Col·locació de les creuetes. Col·locació de les ra-joles a punta de paleta. Formació de junts de partició, perimetrals i estructu-rals. Rejuntat. Eliminació i neteja del material sobrant. Neteja final del pavi-ment.Criteri d'amidament de projecte: Superfície útil, mesura segons documenta-ció gràfica de Projecte. No s'ha incrementat l'amidament per trencaments iretallades, ja que en la descomposició s'ha considerat un 5% més de peces.

Bany 1 3,70 3,70Vestidor 1 2,10 2,10Sala de descans 1 3,35 3,35Recepció 1 7,40 7,40 16,55

16,550E37 kg Acer S275JR en bigues, amb peces simples de perfils laminats en calent de la

sèrie IPN.

Subministrament i muntatge d'acer laminat UNE-EN 10025 S275JR, en per-fils laminats en calent, peces simples de les sèries IPN 120, per corretges.Treballat i muntat a obra, amb preparació de superfícies en grau SA21/2 se-gons UNE-EN ISO 8501-1 i aplicació posterior de dues mans d'emprimacióamb un gruix mínim de pel·lícula seca de 30 microns per ma, excepte en lazona en que han de realitzar-se l'encastament a obra, en una distancia de15 cm des de la vora. Inclús p/p de preparació de vores, soldadures, talls,peces especials, despunts i reparació en obra de quants desperfectes s'ori-ginin per raons de transport, manipulació o muntatge, amb el mateix grau depreparació de superfícies i emprimació.Inclou: Neteja i preparació del plànol de suport. Replanteig i marcat dels ei-xos. Col·locació i fixació provisional de la biga. Aplomat i anivellació. Execu-ció de les unions. Reparació de defectes superficials.Criteri d'amidament de projecte: Pes nominal mesurat segons documentaciógràfica de Projecte.

Estructura coberta IPN 120 7 3,50 24,50 24,50

24,500E38 m² Coberta plana de panells sandvitx aïllants d'acer, de 50 mm de espessor i 1000

mm d'ample.

Subministrament i muntatge de cobertura de vessant de coberta plana, ambun pendent del 5%, amb panells sandvitx aïllants d'acer, de 50 mm de es-pessor i 1000 mm d'ample, formats per doble cara metàl·lica de xapa estàn-dard d'acer micronervada, acabat prelacat blanc, d'espessor exterior 0,5mm i espessor interior 0,7 mm i ànima aïllant de poliuretà de densitat mitja-na 40 kg/m³, i accessoris, fixats mecànicament a qualsevol tipus de corretjaestructural (no inclosa en aquest preu). Inclús p/p d'elements de fixació, ac-cessoris i junts.Inclou: Replanteig dels panells per faldó. Execució de juntes i perímetre. Fi-xació mecànica dels panells.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada en veritable magnitud,segons documentació gràfica de Projecte.

Coberta 1 5,50 3,30 18,15 18,15

18,150E39 m Valona composta per aliatge d'alumini i zinc i làmina flexible de plom natural de

1 mm de gruix, en encontre de vessant de teula

Formació d'encontre de vessant de coberta de panell amb paraments verti-cal mitjançant col·locació de perfil compost per aliatge d'alumini i zinc i làmi-na flexible d'1,4 mm de gruix, amb un extrem allotjat en la regata practicadaen el parament i l'altre recolzat en el panell sandwich de la vessant, encava-llant 20 cm com a mínim. Inclús p/p de cavalcaments, obertura de regates,tall, preparació i rebut del perfil amb morter de ciment, industrial, M-5.Inclou: Obertura de regata perimetral en el parament vertical. Formació delpunt de trobada.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada en veritable magnitud,segons documentació gràfica de Projecte.


AMIDAMENTS


Impermeabilització coberta 2 3,30 6,602 5,50 11,00 17,60

17,600E40 m Remat superior d'acroteri mitjançant escupidor de xapa metàl·lica.

Formació d'escupidor de xapa d'alumini de 1,5 mm de gruix i 38 cm de de-senvolupament. Inclús p/p de peces especials, cavalcaments, fixacions ijunt d'estanquitat.Inclou: Neteja i preparació de la superfície. Fixació d'element de suport i fi-xació d'escupidor a l'element de suport. Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada en veritable magnitud,segons documentació gràfica de Projecte.

Remat superior de coberta 2 3,60 7,202 5,60 11,20 18,40

18,400E41 Ut Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per a conformat de finestra, amb frontissa

oscil·lobatent d'obertura cap a l'interior.

Subministrament i muntatge de fusteria d'alumini, lacat color blanc, amb 60micres de gruix mínim de pel·lícula seca, per a conformat de finestra, ambfrontissa oscil·lobatent d'obertura cap a l'interior, de 60x120 cm, sèrie alta,formada per una fulla, amb perfils proveïts de trencament de pont tèrmic, iamb bastiment de base. Gruix i qualitat del procés de lacat garantit pel se-gell QUALICOAT. Composta per perfils extrusionats formant marcs i fullesde 1,5 mm d'espessor mínim en perfils estructurals. Accessoris, ferramentsde penjar i obertura, juntes d'envidriament de EPDM, cargolam d'acer inoxi-dable, elements d'estanquitat, accessoris i utillatges mecanitzat homolo-gats. Calaix de persiana tèrmic millorat incorporat (monoblock), persiana en-rotllable de lamel·les d'alumini injectat, amb accionament manual mitjançantcinta i recollidor, equipada amb tots els seus accessoris. Inclús neteja delbastiment de base ja instal·lat, allotjament i calçat del bastiment en el basti-ment de base, fixació del bastiment al bastiment de base amb cargolsd'acer galvanitzat, segellat perimetral del junt exterior entre marc i obra, permitjà d'un cordó de silicona neutra i ajust final a l'obra, inclosa la col·locacióen obra del bastiment de base, fixat amb cargols. Elaborada en taller, ambclassificació a la permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificacióa l'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classificació a la resistèn-cia a la força del vent segons UNE-EN 12210. Totalment muntada i provadaper l'empresa instal·ladora mitjançant les corresponents proves de servei (in-closes en aquest preu).Inclou: Col·locació de la fusteria. Ajust final de la fulla. Segellat de junts peri-metrals. Realització de proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Bany 1 1,00 1,00



Subministrament i muntatge de fusteria d'alumini de dues fulles, lacat colorblanc, amb 60 micres de gruix mínim de pel·lícula seca, per a conformat definestra, amb frontissa oscil·lobatent d'obertura cap a l'interior, de 160x110cm, sèrie alta, formada per dues fulles, amb perfils proveïts de trencamentde pont tèrmic, i amb bastiment de base. Gruix i qualitat del procés de lacatgarantit pel segell QUALICOAT. Composta per perfils extrusionats formantmarcs i fulles de 1,5 mm d'espessor mínim en perfils estructurals. Accesso-ris, ferraments de penjar i obertura, juntes d'envidriament de EPDM, cargo-lam d'acer inoxidable, elements d'estanquitat, accessoris i utillatges mecanit-zat homologats. Calaix de persiana tèrmic millorat incorporat (monoblock),persiana enrotllable de lamel·les d'alumini injectat, amb accionament ma-nual mitjançant cinta i recollidor, equipada amb tots els seus accessoris. In-clús neteja del bastiment de base ja instal·lat, allotjament i calçat del basti-ment en el bastiment de base, fixació del bastiment al bastiment de baseamb cargols d'acer galvanitzat, segellat perimetral del junt exterior entremarc i obra, per mitjà d'un cordó de silicona neutra i ajust final a l'obra, inclo-sa la col·locació en obra del bastiment de base, fixat amb cargols. Elabora-da en taller, amb classificació a la permeabilitat a l'aire segons UNE-EN12207, classificació a l'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classifi-cació a la resistència a la força del vent segons UNE-EN 12210. Totalmentmuntada i provada per l'empresa instal·ladora mitjançant les corresponentsproves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Col·locació de la fusteria. Ajust final de la fulla. Segellat de junts peri-metrals. Realització de proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.


AMIDAMENTS


Sala de descans 1 1,00 1,00




Recepció 2 2,00 2,00

2,000E44 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x72,5x3,5 cm, corredissa de color blanc.

Subministrament i col·locació de porta de pas cega, d'una fulla de203x72,5x3,5 cm, de tauler de fibres acabat amb melamina de color blanc,amb ànima alveolar de paper kraft; bastiment de base de pi país de 90x35mm; galzes de MDF, amb revestiment de melamina, color blanc de 90x20mm; tapajunts de MDF, amb revestiment de melamina, color blanc de70x10 mm en ambdues cares. Inclús ferraments de penjar, de tanca i mano-vella sobre escut llarg de llautó negre brillo, sèrie bàsica. Ajustament de lafulla, fixació dels ferraments i ajustament final. Totalment muntada i provadaper la empresa instal·ladora mitjançant les corresponents proves de servei(incloses en aquest preu).Inclou: Col·locació dels ferraments de penjar. Col·locació de la fulla. Col·lo-cació dels ferraments de tancament. Col·locació d'accessoris. Realitzacióde proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Bany 1 1,00 1,00

1,000E45 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x72,5x3,5 cm, abatible.


Vestidor 1 1,00 1,00

1,000E46 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x82,5x3,5 cm, abatible.

Subministrament i col·locació de porta de pas cega amb pany de seguretat,d'una fulla de 203x82,5x3,5 cm, de tauler de fibres acabat amb melamina de


AMIDAMENTS


color blanc, amb ànima alveolar de paper kraft; bastiment de base de pi pa-ís de 90x35 mm; galzes de MDF, amb revestiment de melamina, color blancde 90x20 mm; tapajunts de MDF, amb revestiment de melamina, colorblanc de 70x10 mm en ambdues cares. Inclús ferraments de penjar, de tan-ca i manovella sobre escut llarg de llautó negre brillo, sèrie bàsica. Ajusta-ment de la fulla, fixació dels ferraments i ajustament final. Totalment munta-da i provada per la empresa instal·ladora mitjançant les corresponents pro-ves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Col·locació dels ferraments de penjar. Col·locació de la fulla. Col·lo-cació dels ferraments de tancament. Col·locació d'accessoris. Realitzacióde proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Entrada 1 1,00 1,00

1,000E47 Ut Sabonera de paret, per a bany, d'acer inoxidable AISI 304 amb suport mural.

Subministre i col·locació de sabonera de paret, per a bany, d'acer inoxidableAISI 304, acabat setinat, circular, amb suport mural, fixada al suport ambles subjeccions subministrades pel fabricant. Totalment muntada.Inclou: Replanteig i traçat en el parament de la situació de l'accessori.Col·locació i fixació dels accessoris de suport.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Bany 1 1,00 1,00

1,000E48 Ut Eixugamans elèctric, de 2200 W de potència calorífica, amb carcassa d'alumini.

Subministrament i instal·lació d'eixugamans elèctric, de 2200 W de potènciacalorífica, amb carcassa d'alumini, acabat amb pintura de color blanc, ambinterruptor òptic per aproximació de les mans, de 330x175x220 mm. Total-ment muntat.Inclou: Replanteig i traçat en el parament de la situació de l'assecador demans. Col·locació i fixació dels accessoris de suport.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Bany 1 1,00 1,00

1,000E49 Ut Moble de bany i pica per a lavabo d'encastar en taulell, de fusta natural, de 800

mm d'amplada.

Subministrament i muntatge de moble de bany (mòdul base), per a lavabod'encastar en taulell, de fusta natural de cirerer, de 600 mm d'amplada. In-clús elements de fixació. Totalment muntat.Inclou: Replanteig de l'emplaçament i marcat dels punts de fixació. Muntat-ge del moble. Col·locació de pica Roca amb aixeta i tots els elements neces-saris per el seu muntatge.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Bany 1 1,00 1,00

1,000E50 Ut Moble de cuina amb tots els accessoris, de fusta natural de cirerer, de 1500 mm

d'amplada.

Subministrament i muntatge de cuina amb tot els elements i accessoris ne-cessaris, de fusta natural de cirerer, de 1500 mm d'amplada. Inclús ele-ments de fixació. Totalment muntat.Inclou: Replanteig de l'emplaçament i marcat dels punts de fixació. Muntat-ge del moble.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Cuina 1 1,00 1,00

1,000E51 PA Instal·lació interior de fontaneria per usos complementaris.

Subministrament i muntatge de instal·lació interior de fontaneria per usoscomplementaris amb tub de multicapa, per la xarxa d'aigua freda i calentaque connecta la derivació particular o una de les seves ramificacions ambcadascun dels aparells sanitaris, amb els diàmetres necessaris per cadapunt de servei. Inclús claus de pas de cambra humida per al tall del submi-nistrament d'aigua, de polietilè reticulat (PE-X), p/p de material auxiliar per amuntatge i subjecció a l'obra, derivació particular, accessoris de deriva-cions. Totalment muntada, connexionada i provada per l'empresa instal·lado-


AMIDAMENTS


ra mitjançant les corresponents proves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Replanteig del recorregut de les canonades i de la situació de lesclaus. Col·locació i fixació de canonades i claus. Realització de proves deservei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Instal·lacions d'aigua 1 1,00 1,00

1,000E52 PA Xarxa elèctrica de distribució interior per a oficina de fins a 25 m².

Subministrament i instal·lació de xarxa elèctrica de distribució interior per aoficina de fins a 25 m², composta dels següents elements: QUADRE GENE-RAL DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ format per caixa encastable dematerial aïllant amb porta opaca, per a allotjament del interruptor de controlde potència (ICP) (no inclòs en aquest preu) en compartiment independent iprecintable i dels següents dispositius: 1 interruptor general automàtic (IGA)de tall omnipolar, 3 interruptors diferencials de 40 A, 2 interruptors automà-tics magnetotèrmics de 10 A, 2 interruptors automàtics magnetotèrmics de16 A, 1 interruptor automàtic magnetotèrmic de 25 A; CIRCUITS INTE-RIORS constituïts per cables unipolars amb conductors de coure ES07Z1-K(AS) 3G2,5 mm² i 5G6 mm², sota tub protector de polipropilè flexible, corru-gat, amb IP 547, per a canalització encastada: 1 circuit per enllumenat, 1 cir-cuit per preses de corrent, 1 circuit per aire condicionat, 1 circuit per enllu-menat d'emergència, 1 circuit per tanca automatitzada; MECANISMES:gamma mitja (tecla o tapa: blanc; marc: blanc; embellidor: blanc). Totalmentmuntada, connexionada i provada.Inclou: Replanteig i traçat de canalitzacions. Col·locació de la caixa per alquadre. Muntatge dels components. Col·locació i fixació dels tubs. Col·loca-ció de caixes de derivació i d'encastar. Estesa i connexionat de cables.Col·locació de mecanismes.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

Instal·lació elèctrica 1 1,00 1,00

1,000


AMIDAMENTS


CAPÍTULO 05 OBRA 5: SENYALITZACIÓE53 Ut Rètol de planxa galvanitzada de 60x40 cm serigrafiat segons indicacions.

Rètols 7 7,00 7,00

7,000E54 m³ Excavació de pous a cel obert i càrrega sobre camió.

Pous 4 0,60 0,60 1,00 1,44 1,44

1,440E55 m³ Transport de terres a dipòsit controlat.

Transport de terres 4 0,60 0,60 1,00 1,44 1,44

1,440E56 m Subministrament i col·locació de tub 100x40x2 per a la subjecció de rètol.

Inclou pa de formigó d'encastament.

Tub 4 3,20 12,80 12,80

12,800E57 Ut Rètol 300x170 de plafons galvanitzats serigrafiat segons indicacions.

Rètol 1 1,00 1,00

1,000


AMIDAMENTS


CAPÍTULO 06 OBRA 6: CUBETO DE RETENCIÓE58 Ut Subministrament de cubeta de retenció de 2,40x1,2 m de 1000 litres de capacitat.

Cubeta de retenció 1 1,00 1,00

1,000


AMIDAMENTS


CAPÍTULO 07 OBRA 7: POLSADORS D'INCENDISE59 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment.


Tall de paviment 2 8,00 16,00 16,00


camió.


Demolició de paviment 1 8,00 0,40 3,20 3,20




Transport runes 1 8,00 0,40 0,30 0,96 0,96

0,960E62 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m de profunditat màxima, amb



Rases 1 160,00 0,40 0,60 38,40 38,40

38,400E63 m³ Subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactació al 95% del Proctor



Subbase prèvia a paviment 1 8,00 0,40 0,20 0,64 0,64

0,640E64 m² Solera de formigó armat de 20 cm d'espessor, realitzada amb formigó


Formació de solera de formigó armat de 20 cm d'espessor, realitzada ambformigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i abocament amb cubilot, i malla


AMIDAMENTS


electrosoldada ME 20x20 Ø 6-6 B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 com a ar-madura de repartiment, col·locada sobre separadors homologats, sensetractament de la seva superfície; recolzada sobre capa base existent (no in-closa en aquest preu). Inclús p/p de preparació de la superfície de recolza-ment del formigó, estesa i vibrat del formigó mitjançant regla vibrant, forma-ció de juntes de construcció i col·locació d'un panell de poliestirè expanditde 1 cm d'espessor, al voltant de qualsevol element que interrompi la sola,com pilars i murs, per a l'execució de juntes de retracció; embroquetat o con-nexió dels elements exteriors (cèrcols d'arquetes, boneres, caixes sifòni-ques, etc.) de les xarxes d'instal·lacions executades sota la solera; i curaciódel formigó.Inclou: Preparació de la superfície de recolzament del formigó, comprovantla densitat i les rasants. Replanteig dels junts de construcció i de dilatació.Estesa de nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles. Regde la superfície base. Formació de juntes de construcció i de juntes perime-trals de dilatació. Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors ho-mologats. Abocament i compactació del formigó. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Paviment 1 8,00 0,40 3,20 3,20

3,200E65 m Subministrament i col·locació de tub corrugat de 63 mm.

Tub corrugat 1 160,00 160,00 160,00

160,000E66 m Subministrament i col·locació de cablejat de 2x1,5 mm2 per a instal·lació de

pulsadors.

Cablejat per pulsadors 1 200,00 200,00 200,00

200,000E67 Ut Subministrament i col·locació de pulsadors d'alarma d'intempèrie.

Subministrament de polsador d'alarma IP67 per a instal·lació con-tra incendis.

Polsadors 5 5,00 5,00

5,000E68 Ut Subministrament i col·locació de tubs galvanitzats de 50x50x2 mm de 2m

d'alçada inclosa excavació i dau de formigó.

Tubs 1 4,00 4,00 4,00

4,000E69 Ut Subministrament i col·locació de rètols d'intempèrie 42x42 cm.

Rètols 5 5,00 5,00

5,000E75 Ut Subministrament i col·locació de central d'incendis.

Central de detecció d'incendis miroprocessada per a instal·lació analògi-ques per a 2 bucles, amb possibilitat de connexió fins a 199 elements perbucle, amb doble alimentació, amb funcions d'autoanàlisi automàtic amb te-clar i matriu LCD indicador de funcions i d'estat, amb LED's indicadors d'ali-mentació, de zoa, d'avaria, de connexió de zona i de prova d'alarma, ambcofre d'acer i porta amb pany i clau i muntada a la paret. Inclou: instal·lació,connexió, posada en marxa i certificació.

Central d'alama 1 1,00 1,00

1,000E76 Ut Sirena electrònica per instal·lació analògica.

Sirena electrònica per a instal·lació convencional i analògica, nivell de potèn-cia acústica 100 dB, amb senyal lluminós i so multitò, grau de proteccióIP-66, fabricada segons la norma UNE-EN 54-3, col·locada a l'exterior.

Sirena 1 1,00 1,00

1,000


AMIDAMENTS


CAPÍTULO 08 OBRA 8: CONTENIDORSE70 Subministrament de contenidors de 30 m3 de mides 6x2,5x2 m

Contenidors 4 4,00 4,00

4,000


AMIDAMENTS


CAPÍTULO 09 OBRA 9: REPARACIÓ DE PAVIMENTE71 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment.


Tall paviment 8 3,00 24,002 4,50 9,002 3,00 6,00 39,00


camió.


Demolició paviment 2 3,00 3,00 18,001 4,50 3,00 13,50 31,50




Noves soleres 2 3,00 3,00 18,001 4,50 3,00 13,50 31,50

31,500E74 m² Solera de formigó armat de 20 cm de gruix, realitzada amb formigó


Formació de solera de formigó armat de 20 cm d'espessor, realitzada ambformigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i abocament amb cubilot, i mallaelectrosoldada ME 20x20 Ø 6-6 B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 com a ar-madura de repartiment, col·locada sobre separadors homologats, sensetractament de la seva superfície; recolzada sobre capa base existent (no in-closa en aquest preu). Inclús p/p de preparació de la superfície de recolza-ment del formigó, estesa i vibrat del formigó mitjançant regla vibrant, forma-ció de juntes de construcció i col·locació d'un panell de poliestirè expanditde 1 cm d'espessor, al voltant de qualsevol element que interrompi la sola,com pilars i murs, per a l'execució de juntes de retracció; embroquetat o con-nexió dels elements exteriors (cèrcols d'arquetes, boneres, caixes sifòni-ques, etc.) de les xarxes d'instal·lacions executades sota la solera; i curaciódel formigó.Inclou: Preparació de la superfície de recolzament del formigó, comprovantla densitat i les rasants. Replanteig dels junts de construcció i de dilatació.Estesa de nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles. Regde la superfície base. Formació de juntes de construcció i de juntes perime-trals de dilatació. Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors ho-mologats. Abocament i compactació del formigó. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Noves soleres 2 3,00 3,00 18,001 4,50 3,00 13,50 31,50

31,500


AMIDAMENTS


CAPÍTULO 10 SEGURETAT I SALUTE77 Seguretat i Salut

1,000



172

I I I . 4 . P R E S S U P O S T O S P A R C I A L S


173

AMIDAMENTS I PRESSUPOST

CÓDIGO RESUMEN UDS LONGITUD ANCHURA ALTURA PARCIALES CANTIDAD PRECIO IMPORTE

CAPÍTULO 01 OBRA 1: MILLORES DESGUASE01 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment.


Tall de paviment 2 3,00 6,002 0,60 1,20

40,762 1,00 2,00 9,20

9,200 4,43 40,76E02 m² Demolició de paviment de formigó armat de 20 cm de gruix i càrrega sobre

camió.


Demolició paviment 1 3,00 0,60 1,8025,151 1,00 0,40 0,40 2,20

2,200 11,43 25,15E03 m³ Transport amb camió de residus inertes de formigons produïts en obres de



7,56Runes 3 2,00 2,20 0,20 3,96 3,96 1.5

3,960 1,91 7,56E04 Ut Reixa de fosa de 3 m x 0,4 m.

Subministrament i muntatge de reixa de fosa dúctil normalitzada, classeC-250 per a pas de camions de 300x40 cm. Recolzat per gravetat sobre unmarc perimetral d'acer, fixada a una superfície suport. Inclús p/p de replan-teig, col·locació del marc d'acer i eliminació i neteja del material sobrant.Inclou: Replanteig. Muntatge. Eliminació i neteja del material sobrant.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

593,27Reixa de fosa 1 1,00 1,00

1,000 593,27 593,27E05 Ut Connexió a pou de registre existent amb tub de PVC de 160mm.

Subministrament i muntatge de la connexió de la reixa de fosa a la xarxa ge-neral de sanejament del municipi mitjançant tub de PVC de 160mm. Inclúscomprovació del bon estat de l'escomesa existent, treballs de connexió, tren-cament del pou de registre des de l'exterior amb martell compressor fins laseva complerta perforació, acoblament i rebuda del tub de connexió de ser-vei, rejuntat amb junta flexible, repàs i brunyiment amb morter de ciment in-dustrial M-5 en l'interior del pou, segellat, proves d'estanquitat, reposiciód'elements en cas de trencaments o d'aquells que es trobin deteriorats en eltram d'escomesa existent. Totalment muntada, connexionada i provada.Sense incloure excavació.Inclou: Replanteig i traçat de la connexió en el pou de registre. Trencamentdel pou amb compressor. Col·locació de la connexió de servei. Resolucióde la connexió.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

233,88Connexió a pou exitent 1 1,00 1,00

1,000 233,88 233,88E06 m Formació de graó amb bloc de formigó massissat.

Formació d'esglaonat d'escala amb bloc de formigó massís rebut amb mor-




ter de ciment M-5, sobre la llosa existent. Inclou: Replanteig i traçat de l'esglaonat. Estesa de cordill entre el primer es-glaó i l'últim. Neteja i humectació del ferm. Formació d'esglaonat.Criteri d'amidament de projecte: Longitud de l'aresta formada per l'estesa iel davanter, mesurada segons documentació gràfica de Projecte.

103,56Esglaonat 4 1,00 4,00 4,00

4,000 25,89 103,56E07 PA Modificació de porta metàl·lica.

Subministrament i col·locació de porta per a accés de vianants de xapad'acer galvanitzat, d'una fulla, de 0,9x2,0 m, amb llengüetes per a cadenat,col·locada en clos provisional de solar, subjecta mitjançant pals del mateixmaterial, clavats en el terreny, amortitzable en 10 usos. Inclús p/p de mante-niment en condicions segures durant tot el període de temps que es reque-reixi i desmuntatge.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons Estudio Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.Criteri de mesura d'obra: Es mesurarà el nombre d'unitats realment col·loca-des segons especificacions d'Estudi o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

32,81Porta metàl·lica 1 1,00 1,00

1,000 32,81 32,81

TOTAL CAPÍTULO 01 OBRA 1: MILLORES DESGUAS........................................................................... 1.036,99







Excavació 4 3,00 0,40 0,60 3,46 1.2112,221 21,00 0,40 0,60 6,05 9,51 1.2

9,510 11,80 112,22E09 m³ Retirada de terra vegetal i càrrega sobre camió.

Retirada de terra vegetal per a la seva reutilització i protecció de les terresdurant el seu període d'apilament en obra.Inclou: Retirada de la terra vegetal. Aplec del material retirat.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat segons documentació gràfi-ca de Projecte.

1.158,95Terra vegetal 1 21,00 3,00 0,50 37,80 37,80 1.2

37,800 30,66 1.158,95E10 m³ Transport de terres a dipòsit controlat


Terra excavada 4 3,00 0,40 0,60 3,46 1.2136,471 21,00 0,40 0,60 6,05 9,51 1.2

9,510 14,35 136,47E11 m³ Sabata correguda de fonamentació, amb formigó armat, realitzada amb formigó


Formació de sabata correguda de fonamentació, de formigó armat, realitza-da en excavació prèvia, amb formigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, iabocament des de camió, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, amb una quantiaaproximada de 80 kg/m³, sense incloure l'encofrat en aquest preu. Inclúsp/p d'elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) en tallerindustrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra, sepa-radors, armadures d'espera dels pilars o altres elements i curació del formi-gó.Inclou: Replanteig traçat dels murs o altres elements estructurals que es re-colzin en les mateixes. Col·locació de separadors i fixació de les armadu-res. Abocament i compactació del formigó. Coronació i enrasament de fona-ments. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre les seccions teòri-ques de l'excavació, segons documentació gràfica de Projecte.

Sabata contínua 4 3,00 0,40 0,60 2,881.399,941 21,00 0,40 0,60 5,04 7,92

7,920 176,76 1.399,94E12 m² Mur de càrrega de 20 cm de gruix de fàbrica de bloc de formigó, llis estàndard



Mur de bloc de formigó 4 3,00 2,20 26,402.705,081 21,00 2,20 46,20 72,60




72,600 37,26 2.705,08E13 m Cèrcol perimetral de 20 cm de gruix, de blocs en "U" de formigó, llisos color

gris, 40x20x20 cm.

Execució de cèrcol perimetral de 20 cm de gruix, de blocs en "U" de formi-gó, llisos color gris, 40x20x20 cm, resistència normalitzada R10 (10 N/mm²),per anar vist, rebudes amb morter de ciment confeccionat en obra, amb 250kg/m³ de ciment, color gris, dosificació 1:6, subministrat en sacs; amb reforçde formigó de replè, HA-25/B/12/IIa, preparat en obra, abocament amb cubi-lot, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, quantia 5 kg/m; per a mur de càrrega defàbrica de bloc. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, minves i ruptu-res, lligadures, elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'ele-ments) en taller industrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·loca-ció en obra i neteja.Inclou: Preparació del morter. Col·locació dels blocs. Resolució de cantona-des i trobades. Col·locació de les armadures. Preparació del formigó. Abo-cat, vibrat i curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Cercul 1 21,00 21,00540,272 3,00 6,00 27,00

27,000 20,01 540,27E14 PA Desmuntatge de coberta actual, desplaçar-la cap endarrera i tornar-la a vincular

mitjançant unió atornillada.

Desmuntage de coberta actual, desplaçar-la cap endarrera i tornar-la a vin-cular mitjançant unió atornillada.Criteri d'amidament de projecte: Unitat mesurada segons Projecte.

363,25Desmuntatge i desplaçament decoberta actual

1 1,00 1,00

1,000 363,25 363,25E15 m³ Obertura de buit en mur de fàbrica de bloc de formigó buit, amb disc de tall, i

càrrega manual sobre camió o contenidor.

Formació de buit en mur de fàbrica de bloc de formigó buit, amb martellpneumàtic, sense afectar a l'estabilitat del mur, i càrrega manual sobre ca-mió o contenidor. El preu inclou el tall previ del contorn del forat i rematadade caps dels murs tallats. No inclou la col·locació de llindes.Inclou: Replanteig del buit en el parament. Tall previ del contorn del forat.Demolició de l'element. Fragmentació dels enderrocs en peces manejables.Rematada de caps dels murs tallats. Retirada i arreplegat de enderrocs. Ne-teja de les restes de l'obra. Càrrega manual d'enderrocs sobre camió o con-tenidor.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat segons documentació gràfi-ca de Projecte.

157,58Obertura mur de bloc 3 2,00 0,20 2,20 2,64 2,64




7,56Runes produides 3 2,00 2,20 0,20 3,96 3,96 1.5

3,960 1,91 7,56E16 m³ Subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactació al 95% del Proctor






330,12Subbase granular 1 21,00 3,00 0,20 12,60 12,60

12,600 26,20 330,12E17 m² Solera de formigó armat de 10 cm de gruix, realitzada amb formigó


Formació de solera de formigó armat de 10 cm de gruix, realitzada amb for-migó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i abocament amb cubilot, i mallaelectrosoldada ME 15x15 Ø 6-6 B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 com a ar-madura de repartiment, col·locada sobre separadors homologats, amb aca-bat superficial mitjançant remolinador mecànic; recolzada sobre capa baseexistent (no inclosa en aquest preu). Inclús p/p de preparació de la superfí-cie de recolzament del formigó, estesa i vibrat del formigó mitjançant reglavibrant, formació de juntes de construção i col·locació d'un panell de poliesti-rè expandit de 1 cm d'espessor al voltant de qualsevol element que interrom-pi la sola, com pilars i murs, per a l'execució de juntes de retracció; embro-quetat o connexió dels elements exteriors (cèrcols d'arquetes, boneres, cai-xes sifòniques, etc.) de les xarxes d'instal·lacions executades sota la solera;curació del formigó; formació de junts de retracció de 5 a 10 mm d'amplada,amb una profunditat d'1/3 del gruix de la solera, realitzades amb serra dedisc, formant quadrícula, neteja del junt i posterior segellat amb massillaelàstica.Inclou: Preparació de la superfície de recolzament del formigó, comprovantla densitat i les rasants. Replanteig dels junts de construcció i de dilatació.Estesa de nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles. Regde la superfície base. Formació de juntes de construcció i de juntes perime-trals de dilatació. Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors ho-mologats. Abocament i compactació del formigó. Connexió dels elementsexteriors. Curat del formigó. Arremolinat de la superfície. Replanteig delsjunts de retracció. Tall del paviment de formigó amb serra de disc. Neteja fi-nal i segellat dels junts de retracció.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

1.559,88Solera magatzem 1 21,00 3,00 63,00 63,00

63,000 24,76 1.559,88

TOTAL CAPÍTULO 02 OBRA 2: AMPLIACIÓ MAGATZEMS.................................................................... 8.471,32




CAPÍTULO 03 OBRA 3: PORTES DE TANCAMENTE18 m Subministre i col·locació de guies tipus Klein o similar.

Subministrament i col·locació de guies tipus Klein o similar per talde instal·lar posteriorment portal corredís. Inclou tots els elements iaccessoris necessaris per a la completa instal·lació de les guies.Criteri d'amidament de projecte: Nombre de metres previstos, se-gons documentació gràfica de Projecte.

423,60Guies portes 1 12,00 12,00 12,00

12,000 35,30 423,60E19 Ut Porta reixat metàl·lica de fusteria metàl·lica, d'una fulla batent, dimensions

300x250 cm d'obertura manual.

Subministrament i col·locació de porta corredora de fusteria metàl·lica,d'una fulla de dimensions 300x260 cm, perfils rectangulars 60x40x2 mm encèrcol. Amb revestiment realitzat amb xapa grecada de 2,0 m d'alçada i rei-xa a la part superior. Obertura manual. Inclús p/p d'ancoratges metàl·lics la-terals dels bastidors, armadura portant de la cancel·la i rebuts a obra, ele-ments d'ancoratge, ferramentes de seguretat i tancament, acabat amb em-primació antioxidant o galvanitzat i accessoris. Totalment muntada i prova-da per l'empresa instal·ladora.Inclou: Replanteig. Col·locació i muntatge del pal de fixació. Instal·lació dela porta reixa. Muntatge del sistema d'obertura. Muntatge del sistema d'ac-cionament. Repàs i greixatge de mecanismes.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

3.746,40Portal corredís 2 2,00 2,00

2,000 1.873,20 3.746,40E20 Ut Subministre i col·locació de envà fix de dimensions 300x250 cm.

Subministrament i col·locació envà metàl·lic de fusteria metàl·lica fix, dimen-sions 300x260 cm, de perfils rectangulars de 60x40x2mm. Amb revestimentrealitzat amb xapa grecada de 2,0 m d'alçada i reixa a la part superior. In-clús p/p d'ancoratges metàl·lics laterals dels bastidors, armadura portant dela cancel·la i rebuts a obra, elements d'ancoratge, acabat amb emprimacióantioxidant o galvanitzat i accessoris. Totalment muntada per l'empresa ins-tal·ladora.Inclou: Replanteig. Col·locació i muntatge del pal de fixació. Instal·lació del'envà amb reixa i planxa.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

3.746,40Envà metàl·lic fix 2 2,00 2,00

2,000 1.873,20 3.746,40

TOTAL CAPÍTULO 03 OBRA 3: PORTES DE TANCAMENT.................................................................... 7.916,40




CAPÍTULO 04 OBRA 4: NOVES OFICINESE21 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment.


Tall paviment 1 6,10 6,1040,312 1,50 3,00 9,10

9,100 4,43 40,31E22 m³ Demolició de paviment de formigó armat de 20 cm de gruix i càrrega sobre

camió.


31,43Demolició paviment 1 6,10 1,50 0,20 2,75 2,75 1.5




5,25Runes 1 6,10 1,50 0,20 2,75 2,75 1.5

2,750 1,91 5,25E24 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m de profunditat màxima, amb



Rases per fonamentació 1 5,80 0,40 0,60 1,67 1.227,852 1,20 0,40 0,60 0,69 2,36 1.2

2,360 11,80 27,85E25 m³ Transport de terres a dipòsit controlat


Terra excavada 1 5,80 0,40 0,60 1,67 1.233,872 1,20 0,40 0,60 0,69 2,36 1.2

2,360 14,35 33,87E26 m³ Sabata correguda de fonamentació, amb formigó armat, realitzada amb formigó


Formació de sabata correguda de fonamentació, de formigó armat, realitza-da en excavació prèvia, amb formigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, iabocament des de camió, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, amb una quantiaaproximada de 80 kg/m³, sense incloure l'encofrat en aquest preu. Inclúsp/p d'elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) en tallerindustrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra, sepa-radors, armadures d'espera dels pilars o altres elements i curació del formi-gó.Inclou: Replanteig traçat dels murs o altres elements estructurals que es re-




colzin en les mateixes. Col·locació de separadors i fixació de les armadu-res. Abocament i compactació del formigó. Coronació i enrasament de fona-ments. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Volum mesurat sobre les seccions teòri-ques de l'excavació, segons documentació gràfica de Projecte.

Sabata contínua 1 5,80 0,40 0,60 1,39348,222 1,20 0,40 0,60 0,58 1,97

1,970 176,76 348,22E27 m² Mur de càrrega de 15 cm de gruix de fàbrica de bloc de formigó, llis estàndard



Façana 2 5,80 3,50 40,602 3,60 3,50 25,20

1.849,10Deducció obertura recepció -1 2,85 1,10 -3,14 62,66

62,660 29,51 1.849,10E28 m Cèrcol perimetral de 15 cm de gruix, de blocs en "U" de formigó.

Execució de cèrcol perimetral de 15 cm de gruix, de blocs en "U" de formi-gó, llisos color gris, 40x20x15 cm, resistència normalitzada R10 (10 N/mm²),per revestir, rebudes amb morter de ciment confeccionat en obra, amb 250kg/m³ de ciment, color gris, dosificació 1:6, subministrat en sacs; amb reforçde formigó de replè, HA-25/B/12/IIa, preparat en obra, abocament amb cubi-lot, i acer UNE-EN 10080 B 500 S, quantia 4,3 kg/m; per a mur de càrregade fàbrica. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, minves i ruptures,lligadures, elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'elements) entaller industrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·locació en obra ineteja.Inclou: Preparació del morter. Col·locació dels blocs. Resolució de cantona-des i trobades. Col·locació de les armadures. Preparació del formigó. Abo-cat, vibrat i curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Cèrcols 2 5,80 11,60311,332 3,60 7,20 18,80

18,800 16,56 311,33E29 m Llinda de 15 cm de gruix, de fàbrica armada de blocs en "U" de formigó.

Execució de llinda de 15 cm de gruix, de fàbrica armada de blocs en "U" deformigó, llisos color gris, 40x20x15 cm, resistència normalitzada R10 (10N/mm²), per revestir, rebudes amb morter de ciment industrial, color gris,M-5, subministrat a granel; amb reforç de formigó de replè, HA-25/B/12/IIa,preparat en obra, abocament amb cubilot, i acer UNE-EN 10080 B 500 S,quantia 4,3 kg/m. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat, muntatge idesmuntatge d'estintolament compost per 2 puntals metàl·lics telescòpics,amortitzables en 150 usos i taulers de fusta de pi, amortitzables en 10 usos,minves i ruptures, elaboració de la ferralla (tall, doblegat i conformat d'ele-ments) en taller industrial i muntatge en el lloc definitiu de la seva col·loca-ció en obra i neteja.Inclou: Neteja i anivellació de la superfície de suport. Replanteig i marcatd'eixos de recolzament en el forat de pas. Replanteig i tall dels taulons. Ins-tal·lació de l'estintolament. Col·locació dels blocs. Col·locació de les arma-dures. Preparació del formigó. Abocat, vibrat i curat del formigó. Desmuntat-ge i retirada de l'estintolament.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, incloent les entregues en els suports.

Sala de descans 1 1,90 1,90Recepció 1 1,70 1,70

1 1,55 1,551 1,05 1,05

131,21Bany 1 0,90 0,90 7,10




7,100 18,48 131,21E30 m² Arrebossat amb morter de ciment, aplicat sobre un parament vertical exterior,

acabat superficial remolinat.

Formació de revestiment continu de morter de ciment M-5, reglejat, de 15mm de gruix, aplicat sobre un parament vertical exterior acabat superficialremolinat, amb col·locació de malla de fibra de vidre antiàlcalis al centre delgruix del morter, per armar-lo i reforçar-lo. Inclús p/p de col·locació de mallade fibra de vidre antiàlcalis per a reforç de trobades entre materials diferentsi en els fronts de forjat, a un 20% de la superfície del parament, formació dejuntes, racons, mestres amb separació entre elles no superior a un metre,arestes, queixals, brancals, llindes, acabaments en els trobament amb para-ments, revestiments o altres elements rebuts en la seva superfície.Inclou: Col·locació de la malla entre diferents materials i en els fronts de for-jat. Especejament de panys de treball. Col·locació de regles i estès de co-rretges. Col·locació de tocs. Realització de mestres. Aplicació del morter.Realització de juntes i punts de trobada. Acabat superficial. Cura del morter.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense deduir forats menors de 4 m² i deduint, en elsbuits de superfície major de 4 m², l'excés sobre els 4 m².

Façanes 2 5,80 3,50 40,601.970,052 3,60 3,50 25,20 65,80

65,800 29,94 1.970,05E31 m² Aïllament tèrmic de llana mineral per l'interior en façana de doble fulla de fàbrica.

Subministrament i col·locació d'aïllament tèrmic per l'interior en façana dedoble fulla de fàbrica per a revestir, format per panell rígid de llana mineral,segons UNE-EN 13162, no revestit, de 50 mm d'espessor, resistència tèrmi-ca 1,4 m²K/W, conductivitat tèrmica 0,035 W/(mK), col·locat a topall per evi-tar ponts tèrmics, fixat amb paletades d'adhesiu de ciment i posterior sege-llat de totes les unions entre plafons amb cinta de segellat de juntes. Inclúsp/p de talls, fixacions i neteja.Inclou: Tall i preparació de l'aïllament. Col·locació de l'aïllament.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Façanes 2 5,80 3,50 40,60911,332 3,60 3,50 25,20 65,80

65,800 13,85 911,33E32 m² Fulla interior de tancament de façana de 4 cm d'espessor, de fàbrica de maó

ceràmic buit (súper maó), per revestir.

Execució de fulla interior de tancament de façana de 4 cm d'espessor, de fà-brica de maó ceràmic buit (súper maó), per revestir, 50x20x4 cm, rebudaamb una barreja en aigua de goma d'enganxar de cola preparada i fins un25% de guix de qualitat B1. Inclús p/p de replanteig, anivellació i aplomat,minves i ruptures, lligadures, formació de llindes mitjançant obra de fàbricaamb armadura d'acer corrugat, brancals i queixals, canviat en el perímetredels buits; tira de desolidarització de poliestirè expandit en l'arrencamentdels envans en la capçalera i en els últims 15 cm dels muntats dels basti-ments de base de les portes, acabat amb 3 cm de guix en la trobada de lafàbrica de maó de gran format amb el forjat superior per a absorbir fletxes,execució de trobades i punts singulars i neteja.Inclou: Replanteig. Marcat en els pilars dels nivells de referència general ide nivell de paviment. Seient de la primera filada. Col·locació i aplomat demires de referència. Estesa de fils entre mires. Col·locació de ploms fixos ales arestes. Col·locació de les peces per filades a nivell. Realització de totsels treballs necessaris per a la resolució dels buits. Col·locació de la tira dedesolidarització de poliestirè expandit en arrencaments d'envans i part supe-rior de bastiments de base de portes. Rematada amb guix en la trobada dela fàbrica de maó de gran format amb el forjat superior. Neteja del parament.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense duplicar cantonades ni encontres, deduint elsbuits de superfície major de 4 m².

Fulla interior 2 3,10 2,80 17,36637,282 5,45 2,80 30,52 47,88

47,880 13,31 637,28E33 m² Fulla de partició interior de 7 cm de gruix de fàbrica, de maó ceràmic buit

(totxana), per revestir.

Formació de fulla de partició interior de 7 cm de gruix de fàbrica, de maó ce-ràmic buit (totxana), per revestir, 29x14x7 cm, rebuda amb morter de cimentM-5. També p/p de replanteig, anivellació i aplomat, rebut de bastiment ibastiments de base, minves i ruptures, lligadures, caps, execució de troba-des i neteja.Inclou: Replanteig i traçat en el sostre dels envans a realitzar. Marcat en elspilars dels nivells de referència general de planta i de nivell de paviment.Col·locació i aplomat de mires de referència. Col·locació, aplomat i anivella-




ció de bastiments i bastiments de base de portes i armaris. Estesa de fils en-tre mires. Col·locació de les peces per filades a nivell. Rebuda a l'obra delsbastiments i bastiments base. Trobades de la fàbrica amb façanes, pilars ienvans. Trobada de la fàbrica amb el forjat superior. Neteja del parament.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, sense duplicar cantonades ni encontres, deduint elsbuits de superfície major de 3 m².

Particions interiors 1 3,10 2,80 8,681 2,00 2,80 5,60

416,641 1,35 2,80 3,78 18,06

18,060 23,07 416,64E34 m² Guarnit de guix de construcció B1 a bona vista, sobre parament vertical, de fins

3 m d'altura.

Formació de revestiment continu interior de guix, a bona vista, sobre para-ment vertical, de fins 3 m d'altura, de 15 mm de gruix, format per una capade guarnit amb pasta de guix de construcció B1, aplicat sobre els para-ments a revestir, amb mestres solament en les cantonades, racons, guarni-ment de buits i mestres intermèdies per que la separació entre elles no siguisuperior a 3 m. Inclús p/p de col·locació de cantoneres de plàstic i metallamb perforacions, acabaments amb entornpeu, formació d'arestes i racons,guarnicions de buits, col·locació de malla de fibra de vidre antiàlcalis per areforç de trobades entre materials diferents a un 10% de la superfície del pa-rament i muntatge, desmuntatge i retirada de bastides.Inclou: Preparació del suport que es revestirà. Realització de mestres.Col·locació de cantoneres a les cantonades i sortints. Pastat del guix grui-xut. Extès de la pasta de guix entre les mestres i regulartizació del revesti-mient.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada des del paviment finsal sostre, segons documentació gràfica de Projecte, sense deduir forats me-nors de 4 m² i deduint, en els buits de superfície major de 4 m², l'excés so-bre els 4 m². No han sigut objecte de descompte els paraments verticalsque tenen armaris encastats, sigui com sigui la seva dimensió.

Vestidor 2 1,50 2,80 8,402 1,35 2,80 7,56

Sala de descans/ Recepció 1 4,15 2,80 11,621 1,65 2,80 4,621 2,00 2,80 5,601 3,10 2,80 8,681 2,55 2,80 7,14

593,521 1,35 2,80 3,78 57,40

57,400 10,34 593,52E35 m² Alicatat amb gres esmaltat 15x15 cm, capacitat d'absorció d'aigua E<3%, grup

BIb, resistència al lliscament Rd<=15.

Subministrament i col·locació d'enrajolat amb gres esmaltat 15x15 cm, capa-citat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, resistència al lliscament Rd<=15 se-gons UNE-ENV 12633, lliscabilitat classe 0 segons CTE, rebut amb morterde ciment M-5, estès sobre tota la cara posterior de la peça i ajustat a puntade paleta, reomplint amb el mateix morter els buits que poguessin quedar.Inclús p/p de preparació de la superfície suport mitjançant humitejat de la fà-brica, esquitxat amb morter de ciment fluid i repicat de la superfície d'ele-ments de formigó (pilars, etc.); replanteig, talls, cantoneres d'alumini, i an-gles d'alumini, i junts; rejuntat amb beurada de ciment blanc, L, BL-V 22,5,per a junta mínima (entre 1,5 i 3 mm), acolorida amb la mateixa tonalitat deles peces; acabat i neteja final.Inclou: Preparació de la superfície suport. Replanteig de nivells i disposicióde rajoles. Col·locació de mestres o regles. Preparació i aplicació del mor-ter. Formació de juntes de moviment. Col·locació de les rajoles. Execucióde cantonades i racons. Rejuntat de rajoles. Acabat i neteja final.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte, deduint els buits de superfície major de 3 m². No s'ha in-crementat l'amidament per trencaments i retallades, ja que en la descompo-sició s'ha considerat un 3% més de peces.

Bany 2 3,10 2,80 17,36871,942 1,20 2,80 6,72 24,08

24,080 36,21 871,94E36 m² Enrajolat de rajoles ceràmiques, de 60x25 cm, capacitat d'absorció d'aigua

E<3%, grup BIb.

Subministrament i execució de paviment mitjançant el mètode de col·loca-ció en capa gruixuda, de rajoles ceràmiques de gres esmaltat, de 30x30 cm,capacitat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, segons UNE-EN 14411, resis-tència al lliscament 35<Rd<=45 segons UNE-ENV 12633, lliscabilitat classe2 segons CTE; capacitat d'absorció d'aigua E<3%, grup BIb, segonsUNE-EN 14411, resistència al lliscament 35<Rd<=45 segons UNE-ENV




12633, lliscabilitat classe 2 segons CTE, rebudes amb maça de goma sobreuna capa semiseca de morter de ciment M-5 de 3 cm de gruix, humitejada iempolvorada superficialment amb ciment; i rejuntades amb morter de juntesde ciment amb resistència elevada a l'abrasió i absorció d'aigua reduïda,CG2, per junta oberta (entre 3 i 15 mm), amb la mateixa tonalitat de les pe-ces, disposat tot el conjunt sobre una capa de separació o desolidaritzacióde sorra o graveta (no inclosa en aquest preu). Inclús p/p de replanteja-ments, talls, creuetes de PVC, formació de junts perimetrals continus, d'am-plada no menor de 5 mm, en els límits amb parets, pilars exempts i eleva-cions de nivell i, en el seu cas, junts de partició i junts estructurals existentsen el suport, talls, eliminació del material sobrant del rejuntat i neteja finaldel paviment.Inclou: Replanteig dels nivells d'acabat. Replanteig de la disposició de lespeces i junts de moviment. Estesa de la capa de morter. Espolsar la superfí-cie de morter amb ciment. Col·locació de les creuetes. Col·locació de les ra-joles a punta de paleta. Formació de junts de partició, perimetrals i estructu-rals. Rejuntat. Eliminació i neteja del material sobrant. Neteja final del pavi-ment.Criteri d'amidament de projecte: Superfície útil, mesura segons documenta-ció gràfica de Projecte. No s'ha incrementat l'amidament per trencaments iretallades, ja que en la descomposició s'ha considerat un 5% més de peces.

Bany 1 3,70 3,70Vestidor 1 2,10 2,10Sala de descans 1 3,35 3,35

432,29Recepció 1 7,40 7,40 16,55

16,550 26,12 432,29E37 kg Acer S275JR en bigues, amb peces simples de perfils laminats en calent de la

sèrie IPN.

Subministrament i muntatge d'acer laminat UNE-EN 10025 S275JR, en per-fils laminats en calent, peces simples de les sèries IPN 120, per corretges.Treballat i muntat a obra, amb preparació de superfícies en grau SA21/2 se-gons UNE-EN ISO 8501-1 i aplicació posterior de dues mans d'emprimacióamb un gruix mínim de pel·lícula seca de 30 microns per ma, excepte en lazona en que han de realitzar-se l'encastament a obra, en una distancia de15 cm des de la vora. Inclús p/p de preparació de vores, soldadures, talls,peces especials, despunts i reparació en obra de quants desperfectes s'ori-ginin per raons de transport, manipulació o muntatge, amb el mateix grau depreparació de superfícies i emprimació.Inclou: Neteja i preparació del plànol de suport. Replanteig i marcat dels ei-xos. Col·locació i fixació provisional de la biga. Aplomat i anivellació. Execu-ció de les unions. Reparació de defectes superficials.Criteri d'amidament de projecte: Pes nominal mesurat segons documentaciógràfica de Projecte.

61,01Estructura coberta IPN 120 7 3,50 24,50 24,50

24,500 2,49 61,01E38 m² Coberta plana de panells sandvitx aïllants d'acer, de 50 mm de espessor i 1000

mm d'ample.

Subministrament i muntatge de cobertura de vessant de coberta plana, ambun pendent del 5%, amb panells sandvitx aïllants d'acer, de 50 mm de es-pessor i 1000 mm d'ample, formats per doble cara metàl·lica de xapa estàn-dard d'acer micronervada, acabat prelacat blanc, d'espessor exterior 0,5mm i espessor interior 0,7 mm i ànima aïllant de poliuretà de densitat mitja-na 40 kg/m³, i accessoris, fixats mecànicament a qualsevol tipus de corretjaestructural (no inclosa en aquest preu). Inclús p/p d'elements de fixació, ac-cessoris i junts.Inclou: Replanteig dels panells per faldó. Execució de juntes i perímetre. Fi-xació mecànica dels panells.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada en veritable magnitud,segons documentació gràfica de Projecte.

508,38Coberta 1 5,50 3,30 18,15 18,15

18,150 28,01 508,38E39 m Valona composta per aliatge d'alumini i zinc i làmina flexible de plom natural de

1 mm de gruix, en encontre de vessant de teula

Formació d'encontre de vessant de coberta de panell amb paraments verti-cal mitjançant col·locació de perfil compost per aliatge d'alumini i zinc i làmi-na flexible d'1,4 mm de gruix, amb un extrem allotjat en la regata practicadaen el parament i l'altre recolzat en el panell sandwich de la vessant, encava-llant 20 cm com a mínim. Inclús p/p de cavalcaments, obertura de regates,tall, preparació i rebut del perfil amb morter de ciment, industrial, M-5.Inclou: Obertura de regata perimetral en el parament vertical. Formació delpunt de trobada.Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada en veritable magnitud,segons documentació gràfica de Projecte.




Impermeabilització coberta 2 3,30 6,60626,382 5,50 11,00 17,60

17,600 35,59 626,38E40 m Remat superior d'acroteri mitjançant escupidor de xapa metàl·lica.

Formació d'escupidor de xapa d'alumini de 1,5 mm de gruix i 38 cm de de-senvolupament. Inclús p/p de peces especials, cavalcaments, fixacions ijunt d'estanquitat.Inclou: Neteja i preparació de la superfície. Fixació d'element de suport i fi-xació d'escupidor a l'element de suport. Criteri d'amidament de projecte: Longitud mesurada en veritable magnitud,segons documentació gràfica de Projecte.

Remat superior de coberta 2 3,60 7,201.176,682 5,60 11,20 18,40

18,400 63,95 1.176,68E41 Ut Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per a conformat de finestra, amb frontissa


Subministrament i muntatge de fusteria d'alumini, lacat color blanc, amb 60micres de gruix mínim de pel·lícula seca, per a conformat de finestra, ambfrontissa oscil·lobatent d'obertura cap a l'interior, de 60x120 cm, sèrie alta,formada per una fulla, amb perfils proveïts de trencament de pont tèrmic, iamb bastiment de base. Gruix i qualitat del procés de lacat garantit pel se-gell QUALICOAT. Composta per perfils extrusionats formant marcs i fullesde 1,5 mm d'espessor mínim en perfils estructurals. Accessoris, ferramentsde penjar i obertura, juntes d'envidriament de EPDM, cargolam d'acer inoxi-dable, elements d'estanquitat, accessoris i utillatges mecanitzat homolo-gats. Calaix de persiana tèrmic millorat incorporat (monoblock), persiana en-rotllable de lamel·les d'alumini injectat, amb accionament manual mitjançantcinta i recollidor, equipada amb tots els seus accessoris. Inclús neteja delbastiment de base ja instal·lat, allotjament i calçat del bastiment en el basti-ment de base, fixació del bastiment al bastiment de base amb cargolsd'acer galvanitzat, segellat perimetral del junt exterior entre marc i obra, permitjà d'un cordó de silicona neutra i ajust final a l'obra, inclosa la col·locacióen obra del bastiment de base, fixat amb cargols. Elaborada en taller, ambclassificació a la permeabilitat a l'aire segons UNE-EN 12207, classificacióa l'estanquitat a l'aigua segons UNE-EN 12208 i classificació a la resistèn-cia a la força del vent segons UNE-EN 12210. Totalment muntada i provadaper l'empresa instal·ladora mitjançant les corresponents proves de servei (in-closes en aquest preu).Inclou: Col·locació de la fusteria. Ajust final de la fulla. Segellat de junts peri-metrals. Realització de proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

374,01Bany 1 1,00 1,00

1,000 374,01 374,01E42 Ut Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per a conformat de finestra, amb frontissa






538,03Sala de descans 1 1,00 1,00

1,000 538,03 538,03E43 Ut Fusteria d'alumini, lacat color blanc, per a conformat de finestra, amb frontissa



1.076,06Recepció 2 2,00 2,00

2,000 538,03 1.076,06E44 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x72,5x3,5 cm, corredissa de color blanc.


168,16Bany 1 1,00 1,00

1,000 168,16 168,16E45 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x72,5x3,5 cm, abatible.


168,16Vestidor 1 1,00 1,00

1,000 168,16 168,16E46 Ut Porta de pas cega, d'una fulla de 203x82,5x3,5 cm, abatible.

Subministrament i col·locació de porta de pas cega amb pany de seguretat,d'una fulla de 203x82,5x3,5 cm, de tauler de fibres acabat amb melamina de




color blanc, amb ànima alveolar de paper kraft; bastiment de base de pi pa-ís de 90x35 mm; galzes de MDF, amb revestiment de melamina, color blancde 90x20 mm; tapajunts de MDF, amb revestiment de melamina, colorblanc de 70x10 mm en ambdues cares. Inclús ferraments de penjar, de tan-ca i manovella sobre escut llarg de llautó negre brillo, sèrie bàsica. Ajusta-ment de la fulla, fixació dels ferraments i ajustament final. Totalment munta-da i provada per la empresa instal·ladora mitjançant les corresponents pro-ves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Col·locació dels ferraments de penjar. Col·locació de la fulla. Col·lo-cació dels ferraments de tancament. Col·locació d'accessoris. Realitzacióde proves de servei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

168,16Entrada 1 1,00 1,00

1,000 168,16 168,16E47 Ut Sabonera de paret, per a bany, d'acer inoxidable AISI 304 amb suport mural.

Subministre i col·locació de sabonera de paret, per a bany, d'acer inoxidableAISI 304, acabat setinat, circular, amb suport mural, fixada al suport ambles subjeccions subministrades pel fabricant. Totalment muntada.Inclou: Replanteig i traçat en el parament de la situació de l'accessori.Col·locació i fixació dels accessoris de suport.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

68,11Bany 1 1,00 1,00

1,000 68,11 68,11E48 Ut Eixugamans elèctric, de 2200 W de potència calorífica, amb carcassa d'alumini.

Subministrament i instal·lació d'eixugamans elèctric, de 2200 W de potènciacalorífica, amb carcassa d'alumini, acabat amb pintura de color blanc, ambinterruptor òptic per aproximació de les mans, de 330x175x220 mm. Total-ment muntat.Inclou: Replanteig i traçat en el parament de la situació de l'assecador demans. Col·locació i fixació dels accessoris de suport.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

334,36Bany 1 1,00 1,00

1,000 334,36 334,36E49 Ut Moble de bany i pica per a lavabo d'encastar en taulell, de fusta natural, de 800

mm d'amplada.

Subministrament i muntatge de moble de bany (mòdul base), per a lavabod'encastar en taulell, de fusta natural de cirerer, de 600 mm d'amplada. In-clús elements de fixació. Totalment muntat.Inclou: Replanteig de l'emplaçament i marcat dels punts de fixació. Muntat-ge del moble. Col·locació de pica Roca amb aixeta i tots els elements neces-saris per el seu muntatge.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

871,76Bany 1 1,00 1,00

1,000 871,76 871,76E50 Ut Moble de cuina amb tots els accessoris, de fusta natural de cirerer, de 1500 mm

d'amplada.

Subministrament i muntatge de cuina amb tot els elements i accessoris ne-cessaris, de fusta natural de cirerer, de 1500 mm d'amplada. Inclús ele-ments de fixació. Totalment muntat.Inclou: Replanteig de l'emplaçament i marcat dels punts de fixació. Muntat-ge del moble.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

1.426,52Cuina 1 1,00 1,00

1,000 1.426,52 1.426,52E51 PA Instal·lació interior de fontaneria per usos complementaris.

Subministrament i muntatge de instal·lació interior de fontaneria per usoscomplementaris amb tub de multicapa, per la xarxa d'aigua freda i calentaque connecta la derivació particular o una de les seves ramificacions ambcadascun dels aparells sanitaris, amb els diàmetres necessaris per cadapunt de servei. Inclús claus de pas de cambra humida per al tall del submi-nistrament d'aigua, de polietilè reticulat (PE-X), p/p de material auxiliar per amuntatge i subjecció a l'obra, derivació particular, accessoris de deriva-cions. Totalment muntada, connexionada i provada per l'empresa instal·lado-




ra mitjançant les corresponents proves de servei (incloses en aquest preu).Inclou: Replanteig del recorregut de les canonades i de la situació de lesclaus. Col·locació i fixació de canonades i claus. Realització de proves deservei.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

497,38Instal·lacions d'aigua 1 1,00 1,00

1,000 497,38 497,38E52 PA Xarxa elèctrica de distribució interior per a oficina de fins a 25 m².

Subministrament i instal·lació de xarxa elèctrica de distribució interior per aoficina de fins a 25 m², composta dels següents elements: QUADRE GENE-RAL DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ format per caixa encastable dematerial aïllant amb porta opaca, per a allotjament del interruptor de controlde potència (ICP) (no inclòs en aquest preu) en compartiment independent iprecintable i dels següents dispositius: 1 interruptor general automàtic (IGA)de tall omnipolar, 3 interruptors diferencials de 40 A, 2 interruptors automà-tics magnetotèrmics de 10 A, 2 interruptors automàtics magnetotèrmics de16 A, 1 interruptor automàtic magnetotèrmic de 25 A; CIRCUITS INTE-RIORS constituïts per cables unipolars amb conductors de coure ES07Z1-K(AS) 3G2,5 mm² i 5G6 mm², sota tub protector de polipropilè flexible, corru-gat, amb IP 547, per a canalització encastada: 1 circuit per enllumenat, 1 cir-cuit per preses de corrent, 1 circuit per aire condicionat, 1 circuit per enllu-menat d'emergència, 1 circuit per tanca automatitzada; MECANISMES:gamma mitja (tecla o tapa: blanc; marc: blanc; embellidor: blanc). Totalmentmuntada, connexionada i provada.Inclou: Replanteig i traçat de canalitzacions. Col·locació de la caixa per alquadre. Muntatge dels components. Col·locació i fixació dels tubs. Col·loca-ció de caixes de derivació i d'encastar. Estesa i connexionat de cables.Col·locació de mecanismes.Criteri d'amidament de projecte: Nombre d'unitats previstes, segons docu-mentació gràfica de Projecte.

977,46Instal·lació elèctrica 1 1,00 1,00

1,000 977,46 977,46

TOTAL CAPÍTULO 04 OBRA 4: NOVES OFICINES.................................................................................. 17.652,24




CAPÍTULO 05 OBRA 5: SENYALITZACIÓE53 Ut Rètol de planxa galvanitzada de 60x40 cm serigrafiat segons indicacions.

175,00Rètols 7 7,00 7,00

7,000 25,00 175,00E54 m³ Excavació de pous a cel obert i càrrega sobre camió.

16,99Pous 4 0,60 0,60 1,00 1,44 1,44

1,440 11,80 16,99E55 m³ Transport de terres a dipòsit controlat.

2,75Transport de terres 4 0,60 0,60 1,00 1,44 1,44

1,440 1,91 2,75E56 m Subministrament i col·locació de tub 100x40x2 per a la subjecció de rètol.

Inclou pa de formigó d'encastament.

1.039,74Tub 4 3,20 12,80 12,80

12,800 81,23 1.039,74E57 Ut Rètol 300x170 de plafons galvanitzats serigrafiat segons indicacions.

125,50Rètol 1 1,00 1,00

1,000 125,50 125,50

TOTAL CAPÍTULO 05 OBRA 5: SENYALITZACIÓ ................................................................................... 1.359,98




CAPÍTULO 06 OBRA 6: CUBETO DE RETENCIÓE58 Ut Subministrament de cubeta de retenció de 2,40x1,2 m de 1000 litres de capacitat.

730,00Cubeta de retenció 1 1,00 1,00

1,000 730,00 730,00

TOTAL CAPÍTULO 06 OBRA 6: CUBETO DE RETENCIÓ ....................................................................... 730,00




CAPÍTULO 07 OBRA 7: POLSADORS D'INCENDISE59 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment.


70,88Tall de paviment 2 8,00 16,00 16,00


camió.


36,58Demolició de paviment 1 8,00 0,40 3,20 3,20




1,83Transport runes 1 8,00 0,40 0,30 0,96 0,96

0,960 1,91 1,83E62 m³ Excavació de rases en terra tova de fins a 1,25 m de profunditat màxima, amb



453,12Rases 1 160,00 0,40 0,60 38,40 38,40

38,400 11,80 453,12E63 m³ Subbase granular amb grava 20/30 mm, i compactació al 95% del Proctor



16,77Subbase prèvia a paviment 1 8,00 0,40 0,20 0,64 0,64

0,640 26,20 16,77E64 m² Solera de formigó armat de 20 cm d'espessor, realitzada amb formigó


Formació de solera de formigó armat de 20 cm d'espessor, realitzada ambformigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i abocament amb cubilot, i malla




electrosoldada ME 20x20 Ø 6-6 B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 com a ar-madura de repartiment, col·locada sobre separadors homologats, sensetractament de la seva superfície; recolzada sobre capa base existent (no in-closa en aquest preu). Inclús p/p de preparació de la superfície de recolza-ment del formigó, estesa i vibrat del formigó mitjançant regla vibrant, forma-ció de juntes de construcció i col·locació d'un panell de poliestirè expanditde 1 cm d'espessor, al voltant de qualsevol element que interrompi la sola,com pilars i murs, per a l'execució de juntes de retracció; embroquetat o con-nexió dels elements exteriors (cèrcols d'arquetes, boneres, caixes sifòni-ques, etc.) de les xarxes d'instal·lacions executades sota la solera; i curaciódel formigó.Inclou: Preparació de la superfície de recolzament del formigó, comprovantla densitat i les rasants. Replanteig dels junts de construcció i de dilatació.Estesa de nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles. Regde la superfície base. Formació de juntes de construcció i de juntes perime-trals de dilatació. Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors ho-mologats. Abocament i compactació del formigó. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

83,49Paviment 1 8,00 0,40 3,20 3,20

3,200 26,09 83,49E65 m Subministrament i col·locació de tub corrugat de 63 mm.

1.040,00Tub corrugat 1 160,00 160,00 160,00

160,000 6,50 1.040,00E66 m Subministrament i col·locació de cablejat de 2x1,5 mm2 per a instal·lació de

pulsadors.

214,00Cablejat per pulsadors 1 200,00 200,00 200,00

200,000 1,07 214,00E67 Ut Subministrament i col·locació de pulsadors d'alarma d'intempèrie.

Subministrament de polsador d'alarma IP67 per a instal·lació con-tra incendis.

874,35Polsadors 5 5,00 5,00

5,000 174,87 874,35E68 Ut Subministrament i col·locació de tubs galvanitzats de 50x50x2 mm de 2m

d'alçada inclosa excavació i dau de formigó.

487,20Tubs 1 4,00 4,00 4,00

4,000 121,80 487,20E69 Ut Subministrament i col·locació de rètols d'intempèrie 42x42 cm.

125,00Rètols 5 5,00 5,00

5,000 25,00 125,00E75 Ut Subministrament i col·locació de central d'incendis.

Central de detecció d'incendis miroprocessada per a instal·lació analògi-ques per a 2 bucles, amb possibilitat de connexió fins a 199 elements perbucle, amb doble alimentació, amb funcions d'autoanàlisi automàtic amb te-clar i matriu LCD indicador de funcions i d'estat, amb LED's indicadors d'ali-mentació, de zoa, d'avaria, de connexió de zona i de prova d'alarma, ambcofre d'acer i porta amb pany i clau i muntada a la paret. Inclou: instal·lació,connexió, posada en marxa i certificació.

1.392,51Central d'alama 1 1,00 1,00

1,000 1.392,51 1.392,51E76 Ut Sirena electrònica per instal·lació analògica.

Sirena electrònica per a instal·lació convencional i analògica, nivell de potèn-cia acústica 100 dB, amb senyal lluminós i so multitò, grau de proteccióIP-66, fabricada segons la norma UNE-EN 54-3, col·locada a l'exterior.

89,23Sirena 1 1,00 1,00

1,000 89,23 89,23

TOTAL CAPÍTULO 07 OBRA 7: POLSADORS D'INCENDIS.................................................................... 4.884,96




CAPÍTULO 08 OBRA 8: CONTENIDORSE70 Subministrament de contenidors de 30 m3 de mides 6x2,5x2 m

14.800,00Contenidors 4 4,00 4,00

4,000 3.700,00 14.800,00

TOTAL CAPÍTULO 08 OBRA 8: CONTENIDORS...................................................................................... 14.800,00




CAPÍTULO 09 OBRA 9: REPARACIÓ DE PAVIMENTE71 m Tall de paviment de formigó, mitjançant màquina talladora de paviment.


Tall paviment 8 3,00 24,002 4,50 9,00

172,772 3,00 6,00 39,00


camió.


Demolició paviment 2 3,00 3,00 18,00360,051 4,50 3,00 13,50 31,50




Noves soleres 2 3,00 3,00 18,0060,171 4,50 3,00 13,50 31,50

31,500 1,91 60,17E74 m² Solera de formigó armat de 20 cm de gruix, realitzada amb formigó


Formació de solera de formigó armat de 20 cm d'espessor, realitzada ambformigó HA-25/B/20/IIa fabricat en central, i abocament amb cubilot, i mallaelectrosoldada ME 20x20 Ø 6-6 B 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080 com a ar-madura de repartiment, col·locada sobre separadors homologats, sensetractament de la seva superfície; recolzada sobre capa base existent (no in-closa en aquest preu). Inclús p/p de preparació de la superfície de recolza-ment del formigó, estesa i vibrat del formigó mitjançant regla vibrant, forma-ció de juntes de construcció i col·locació d'un panell de poliestirè expanditde 1 cm d'espessor, al voltant de qualsevol element que interrompi la sola,com pilars i murs, per a l'execució de juntes de retracció; embroquetat o con-nexió dels elements exteriors (cèrcols d'arquetes, boneres, caixes sifòni-ques, etc.) de les xarxes d'instal·lacions executades sota la solera; i curaciódel formigó.Inclou: Preparació de la superfície de recolzament del formigó, comprovantla densitat i les rasants. Replanteig dels junts de construcció i de dilatació.Estesa de nivells mitjançant tocaments, mestres de formigó o regles. Regde la superfície base. Formació de juntes de construcció i de juntes perime-trals de dilatació. Col·locació de la malla electrosoldada amb separadors ho-mologats. Abocament i compactació del formigó. Curat del formigó.Criteri d'amidament de projecte: Superfície mesurada segons documentaciógràfica de Projecte.

Noves soleres 2 3,00 3,00 18,00821,841 4,50 3,00 13,50 31,50

31,500 26,09 821,84

TOTAL CAPÍTULO 09 OBRA 9: REPARACIÓ DE PAVIMENT ................................................................. 1.414,83




CAPÍTULO 10 SEGURETAT I SALUTE77 Seguretat i Salut

1,000 1.456,67 1.456,67

TOTAL CAPÍTULO 10 SEGURETAT I SALUT........................................................................................... 1.456,67

TOTAL ......................................................................................................................................................... 59.723,39



174

I I I . 5 . R E S U M D E P R E S S U P O S T O S


175


176

RESUM DE PRESSUPOSTOS

1.- Millores desguàs:.......................................................... 1.036,99

2.- Ampliació de 3 magatzems RAEES:.............................. 8.471,32

3.- Portes de tancament:..................................................... 7.916,40

4.- Noves oficines:................................................................ 17.652,24

5.- Senyalització:.................................................................. 1.359,98

6.- Cubetes de retenció:...................................................... 730,00

7.- Polsadors contra incendis:............................................. 4.884,96

8.- Contenidors:................................................................... 14.800,00

9.- Paviment:....................................................................... 1.414,83

10.- Seguretat i Salut........................................................... 1.456,67

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL....................................... 59.723,39

Dels quals:

- Ma d’obra............................................................ 16.967,45

- Materials, maquinària i altres............................... 42.755,94

- Despeses generals s/42.755,94.......................... 2.565,36

- Benefici industrial s/42.755,94............................. 5.558,27

- Total Materials, maquinària i altres...................... 50.879,57

- IVA s/ 50.879,57.................................................. 10.684,71

- Subtotal materials, maquinària i altres................. 61.564,28

TOTAL PER ADMINISTRACIÓ I PLANS D’OCUPACIÓ... 78.531,73

Puja el present pressupost a la quantitat de SETANTA-VUIT MIL CINC-

CENTS TRENTA-UN EUROS AMB SETANTA-TRES CÈNTIMS (#78.531,73#).

Santa Perpètua de Mogoda, maig de 2017

L’enginyer,


177


178

D O C U M E N T I V . P L À N O L S


179

PROJECTE EXECUTIU DE MILLORES EN LA DEIXALLERIA … · amb sirenes que permetin donar avís...

Documents

Transcript of PROJECTE EXECUTIU DE MILLORES EN LA DEIXALLERIA … · amb sirenes que permetin donar avís...