Projecte educatiu de Palamós · 2011-03-01 · Projecte Educatiu de Palamós ICC consultors 4...
Transcript of Projecte educatiu de Palamós · 2011-03-01 · Projecte Educatiu de Palamós ICC consultors 4...
Projecte educatiu de Palamós
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 1
Sumari
I. Introducció ................................................................................. 3
1. Presentació ................................................................................. 4
2. Metodologia ............................................................................... 6
3. Continguts .................................................................................. 7
II. Diagnòstic .................................................................................... 9
1. Mapa de territori i població ........................................................ 10
2. Mapa escolar ........................................................................... 31
3. Mapa de recursos educatius ....................................................... 50
4. Mapa de visions educatives ........................................................ 85
5. Síntesi i conclusions del diagnòstic .............................................. 95
III. Estratègia ................................................................................ 101
1. Els reptes ............................................................................... 104
2. Els eixos estratègics ................................................................ 107
3. Recomanacions pel desenvolupament de l’estratègia .................. 121
Relació de participants ........................................................................... 124
Crèdits.................................................................................................. 128
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 2
I. INTRODUCCIÓ
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 3
1. Presentació
Palamós forma part del moviment de ciutats educadores, gràcies a la seva adhesió a
l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) i, per tant, a la subscripció de
la Carta de Ciutats Educadores. Aquesta carta, que sorgeix en el marc del I Congrés
de Ciutats Educadores (1991), recull els principis educatius que han de permetre
construir una ciutat de i per a tothom.
Una ciutat és educadora “pel sol fet de ser ciutat, perquè és font d’educació en ella
mateixa, des de múltiples esferes i per tots els ciutadans. La ciutat és, doncs,
educativa per se: és inqüestionable que la planificació urbana, la cultura, els centres
educatius, els esports, les qüestions mediambientals i de salut, les econòmiques i les
pressupostàries, les que es refereixen a la mobilitat i la vialitat, a la seguretat, als
diferents serveis, les corresponents als mitjans de comunicació, etc., inclouen i
generen diverses formes d’educació de la ciutadania. La ciutat és educadora quan
imprimeix aquesta intencionalitat en la manera com es presenta als seus ciutadans,
conscient que les seves propostes tenen conseqüències actitudinals i convivencials i
generen nous valors, coneixements i destreses. Hi estan implicats tots els àmbits i
concerneixen tota la ciutadania.” (Extret de la presentació de l’Associació
Internacional de Ciutats Educadores).
Per tant, la ciutat educadora implica posar en funcionament un model de ciutat que
aposta per uns valors clars. Una ciutat educadora, doncs, assumeix un ideari que no
només ha de ser tingut en compte sinó que ha de ser respectat i impulsat.
El concepte de “ciutat educadora” i de “projecte educatiu” tenen vincles molt estrets,
però no són el mateix. Cal diferenciar-los per entendre quin és el paper que el
projecte educatiu de ciutat ha de jugar en el marc d’una ciutat educadora. La ciutat
educadora correspon a l’ideal, l’horitzó al que volem tendir, la declaració d’intencions,
mentre que el projecte educatiu és l’eina que fem servir per assolir en la mesura del
possible aquest horitzó dibuixat, per materialitzar el conjunt d’actuacions que
concreten aquest ideal.
El Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Palamós no parteix de zero. Recull i aprèn de
les experiències que han viscut altres municipis que en els darrers anys han dut a
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 4
terme processos similars. L’evolució que han experimentat els projectes educatius de
ciutat mostra la necessitat de posar el mateix èmfasi a considerar el PEC com a
instrument de planificació i com a espai de participació.
El Projecte Educatiu de Palamós parteix del supòsit que cal instaurar una manera de
treballar, que tingui en compte la racionalitat, la planificació, la transversalitat i la
corresponsabilització.
El Projecte Educatiu de Palamós pren en consideració la participació oberta a tota la
ciutadania, vinculada o no formalment a l’àmbit educatiu, com un element central.
Una àmplia participació és important no només perquè els agents del territori són els
qui millor coneixen la realitat, i per tant qui millor poden diagnosticar-la i canviar-la,
sinó per generar un ampli consens entre tots ells i, de retruc, incidir en la
corresponsabilització i el treball transversal.
El PEC neix gràcies a l’aposta que fa l’Ajuntament de Palamós per assumir el rol
d’impuls i la coordinació de tot el procés. No obstant, s’ha d’aconseguir que el
projecte sigui assumit per tots els agents com a propi, perquè bona part dels canvis
(en forma d’accions més tangibles o menys) dependran de la implicació dels diversos
agents.
Així doncs, el Projecte Educatiu de Palamós dóna una especial importància a
l’obertura del procés participatiu, per entendre’l no només dins el marc d’un espai
formal, sinó que es busca incentivar la participació en entorns més distesos que portin
a tot el municipi a sentir-se partícip d’aquest projecte.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 5
2. Metodologia
Com s’ha avançat, la metodologia de treball ha tingut com un element central la
participació ciutadana. Així tant per realitzar el diagnòstic com per definir l’estratègia
les accions desenvolupades han estat:
� Anàlisi d’informació estadística provinent de: Institut d’Estadística de
Catalunya, Departament d’Educació de la Generalitat i Ajuntament de
Palamós.
� Entrevistes/reunions amb persones i entitats de diferents àmbits de Palamós a
proposta del consell Escolar Municipal. En total 23 persones diferents1.
� 6 sessions en 3 grups de treball (2 per grup): Escola, Educació al llarg de la
vida i Ciutadania i entorn. Hi varen participar 39 persones diferents (moltes
repetint en diversos grups)
� Participació per grups: Escola 18 persones / Ciutadania i Entorn 19 persones /
Educació al llarg de la vida 9 persones
� 10 reunions del Nucli Impulsor del PEC, comissió ciutadana formada per
persones proposades pel Consell Escolar Municipal i d’altres que han mostrat
interès i ganes de participar en el PEC. El Nucli Impulsor ha validat el
diagnòstic i ha fet la proposta d’estratègia.
� La celebració del Fòrum Ciutat Educadora de Palamós el 22 de Novembre a
partir d’una crida oberta a la participació. En el Fòrum es treballa l’estratègia
en tres grups de treball i hi participen 43 persones.
1 Veure la relació de participants al final del document
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 6
3. Continguts
El diagnòstic
En el present document es recull la síntesi del diagnòstic educatiu de Palamós.
Una síntesi feta a partir de les principals conclusions d’un extens diagnòstic que
s’estructura en quatre apartats:
o Mapa de Territori i Població (Mapa Sociodemogràfic); Aquest mapa mostra
les realitats sociodemogràfiques, econòmiques i socials de Palamós, a partir
d’indicadors bàsics d’estructura social.
o Mapa Escolar: Aquest mapa presenta la realitat escolar del municipi (des de
l’educació infantil de primer cicle fins a la formació de persones adultes), a
partir de dades que analitzen la cobertura escolar, la densitat a les aules, la
diversitat, etc.
o Mapa de Recursos Educatius. Aquest mapa recull el conjunt de l’oferta
educativa (formal i no formal) de Palamós, a partir de la identificació dels
actors educatius, la caracterització de les activitats i la detecció de xarxes.
o Mapa de visions educatives. Aquest mapa recull i sistematitza les diferents
aportacions, reflexions i discursos sobre l’educació a Palamós que han tingut
lloc en el procés d’elaboració del PEC.
L’estratègia situa el marc en el qual quedaran estructurades el conjunt d’iniciatives
entorn el PEC. L’estratègia es defineix a partir del resultat del diagnòstic elaborat i a
partir de les diverses aportacions que s’han fet en cada un dels espais de participació.
L’estratègia inclou:
o Els reptes de Palamós. Els reptes que se li plantegen a Palamós com a
municipi.
o Els eixos del Projecte Educatiu de Palamós. Els eixos del PEC
constitueixen l’estructura bàsica del projecte i han de guiar el treball futur.
o Els objectius. Els objectius ajuden a concretar els eixos i a marcar el conjunt
de fites a assolir durant els propers anys.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 7
II. DIAGNÒSTIC
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 8
1. Mapa de territori i població
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 9
Amb el mapa de territori i població es realitza una primera aproximació a la realitat
social on es desenvolupa el projecte educatiu de Palamós. L’objectiu d’aquest mapa
és detectar les característiques físiques i sociodemogràfiques del municipi per tal de
contextualitzar aspectes de caràcter general que després tindran clares repercussions
en la seva realitat educativa.
En primer lloc, es fa una breu aproximació a la realitat territorial de Palamós, tant des
de la perspectiva de la seva ubicació com de les seves divisions internes. La situació
en un context territorial i la conformació de barris i divisions internes són elements
importants per analitzar la realitat social i educativa del municipi.
La segona aproximació se cenyeix a la caracterització de la població. Per realitzar-la
bàsicament s’han utilitzat dues fonts: el padró municipal d’habitants, facilitat per
l’Ajuntament de Palamós i actualitzat el 2008; i les bases de dades de l’Institut
d’Estadística de Catalunya. A partir d’aquestes fonts s’han construït tot un seguit
d’indicadors d’estructura de la població. En els casos que s’ha considerat oportú s’ha
presentat una comparativa a partir de sèries històriques, per tal de fer un pas més
enllà d’una fotografia estàtica i detectar-ne la tendència evolutiva. Lògicament, tot
això està fet amb l’objectiu de conèixer les principals característiques de la
transformació social de Palamós de, pràcticament, l’última dècada.
També s’ha procurat establir comparacions amb altres territoris i entre els diferents
districtes del municipi. En el primer cas, s’han comparat dades sociodemogràfiques
tant amb àmbits territorials superiors, Catalunya i Baix Empordà, com amb els
municipis de la comarca amb major volum de població (La Bisbal d'Empordà, Calonge,
Castell-Platja d'Aro, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí).
Pel que fa a les comparatives intra-territorials, s’han tingut en consideració els
districtes i seccions de Palamós, fet que ha permès caracteritzar l’estructura social per
zones. Val a dir que la divisió de districtes i seccions no es correspon a la dels barris
històrics, de manera que no s’han establert equivalències entre les dues divisions
territorials.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 10
1. Territori
Situada dins la comarca del Baix Empordà, a la província de Girona, la ciutat de
Palamós té una superfície de 13,98 Km². Limita amb quatre municipis: Calonge,
Forallac, Vall-llobrega i Mont-Ras. Amb Calonge existeix un continu urbà, essent la
divisió entre els dos municipis el Carrer del Mar; en els altres casos els límits es
troben en zones agrícoles i forestals.
Quadre 1.1. Palamós situació geogràfica
Font:Elaboració pròpia a partir de l’Hipermapa de Catalunya de la web de la Generalitat.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 11
L’entorn natural en el que s’ubica Palamós és un dels seus grans atractius. A més de
la badia, alguns paratges com la pineda d’en Gori i les vistes de la platja de Castell,
les diferents cales, etc. també hi ha una important riquesa agrícola i forestal.
Palamós se situa a 110 km de Barcelona i 47 km de Girona, capital de la província,
amb la qual només existeixen comunicacions a través de carretera (C-65 i C-66). El
municipi proper amb major població és Palafrugell, a 9 km. La Bisbal d’Empordà,
capital comarcal, es troba a 20 km. La comunicació per carretera és la única
possibilitat de mobilitat entre municipis de la comarca i d’accés a Girona. Una de les
mancances històriques d’aquest territori és la distància amb la xarxa ferroviària. Així,
la mobilitat amb transport públic només es pot fer amb autobús.
Per tant, tot i que no s’ha de parlar d’aïllament, sí que es pot concloure que en termes
de mobilitat externa, Palamós té algunes dificultats tant pel que fa a les
infraestructures de comunicació (manca de xarxa ferroviària) com per la distància de
les capitals de referència: Girona i Barcelona
L’actual ciutat de Palamós reuneix el territori de dos municipis: el 1942 es va produir
l’annexió de Sant Joan a Palamós. Així, mentre Sant Joan es conforma històricament
com un municipi d’interior i de caràcter rural, Palamós té les característiques d’una
ciutat pesquera i de mercadeig formada a partir de la badia i el seu important port.
Certament, a Palamós s’identifiquen diversos barris amb conformacions urbanes i
estructures sociodemogràfiques que tenen molt a veure amb la història del seu
sorgiment (Quadre 1.2.). El Barri Vell correspon a l’antiga ciutat emmurallada i està
caracteritzat per les construccions antigues i els carrers estrets. És on actualment es
troba un dels principals eixos comercials del municipi, el Carrer Major. De fet, la ciutat
emmurallada tenia una funció bàsica: la protecció del Port de Palamós. Un port que
ha estat sempre entre els més importants de Catalunya i, en moments determinats,
s’ha considerat el segon port del país.
Al segle XIX l’expansió territorial de Palamós es produeix cap al que ara es coneix
com barri de l’Eixample. Una estructura quadriculada de carrers que estenen el
municipi, seguint la línia de la costa, fins a tocar-se amb Calonge. L’Eixample és, en
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 12
bona part, producte de la instal·lació de la indústria surera, un dels principals motors
econòmics de la zona fins entrat el segle XX.
L’esplendor econòmic de la ciutat i les necessitats d’habitatge que comporta el reclam
d’una indústria que funciona i una pesca que va a més provoquen el creixement
entorn a la ciutat emmurallada per l’Eixample Nord i, després cap El Pedró.
La població s’estabilitza i també el creixement urbanístic fins a mitjans del segle XX.
L’annexió de Sant Joan, que compta amb un nucli antic i cases molt disperses, permet
fer un salt definitiu en territori i població. Certament, Sant Joan havia anat creixent
amb cases construïdes al llarg del Carrer Major de Sant Joan fins a unir-se amb
Palamós. La necessitat de créixer de Palamós, on ja no quedaven terres on construir i
ubicar la població, apareix com el motiu principal d’aquesta annexió. Evidentment,
una annexió demandada des de la ciutat rica (Palamós), i no tan volguda des del nucli
rural (Sant Joan).
Als anys 50 i 60 es torna a produir un creixement urbanístic per a acollir a una gran
quantitat d’immigrants provinents d’altres regions espanyoles. La ciutat de Palamós,
com molts altres municipis catalans, rep una gran quantitat de població vinguda,
sobretot, d’Andalusia. Producte d’aquesta arribada de població es desenvolupen els
barris de Cases Noves i Mas Guàrdies. Val a dir que Cases Noves també va acollir
molta població de Palamós que va patir la destrucció de les seves vivendes durant la
Guerra Civil. Aquests nous barris guanyen terreny als turons i es construeixen amb
uns desnivells orogràfics molt importants.
En un primer moment es construeixen cases unifamiliars però, cap als anys 70,
aquest model se substitueix pel de grans blocs de vivendes socials plurifamiliars amb
la promoció de la Cooperativa de Viviendas San Martin. Es tracta d’edificis de cinc
plantes situats en un territori elevat i de difícil accés.
També producte de la immigració dels 60 i 70 són les cases del barri del Pla d’es Pla
també conegut com “El Tennis”. Allí s’hi varen construir cases baixes
d’autoconstrucció que acollien famílies immigrades.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 13
Finalment, per tenir un dibuix global del territori cal citar les dues urbanitzacions de
Cap Gros i La Fosca. Bàsicament acullen construccions de segona residència i
estiueig, un dels grans reclams del Baix Empordà.
En conclusió, Palamós, tot i no ser un municipi de grans dimensions, mostra força
diversitat en la seva morfologia urbana. Una diversitat que té una clara relació amb la
història, els diferents processos de creixement de la ciutat, l’arribada de població nova
i una realitat orogràfica que va de la plana a barris amb desnivells considerables. Tot
plegat, permet identificar barris amb característiques físiques, constructives i
sociodemogràfiques força diferenciades.
Finalment, cal fer notar que recentment s’ha aprovat el nou Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal de Palamós. Un Pla que defineix noves possibilitats de
creixement i ordenació territorial. De forma paral·lela es desenvolupa el Pla Palamós
Millora, que ha de suposar una important inversió als barris amb major densificació i
mancances infraestructurals i de cohesió social.
Quadre 1.2. Plànol de Palamós. Barris.
Font: Elaboració pròpia a partir de plànols de l’Ajuntament de Palamós
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 14
2. Població
2.1. Evolució
L’evolució de la població de Palamós, els últims anys, està clarament caracteritzada
pel creixement. Així, entre el 1998 i el 2008, com es veu en el següent gràfic, la
població ha crescut en gairebé 4.000 persones, situant el nombre d’habitants en un
màxim històric de 18.139 persones2. Si es manté la línia de tendència actual en pocs
anys s’arribarà a la barrera dels 20.000 habitants.
Gràfic 1.1. Evolució de la població
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i Padró Municipal d’Habitants
Més enllà d’aquest creixent volum de població, en un municipi com Palamós –turístic i
amb força segones residències- cal tenir en compte la quantitat de persones que hi
són de pas (població estacional). Aquesta dada (Taula 1.1.) -segons els càlculs
realitzats per l’Institut d’Estadística de Catalunya i estimats per al present estudi amb
dades de 2007- ens indica que la població equivalent a temps complert a l’any de
Palamós és gairebé de 23.000 persones.
2 Dades del Padró Municipal a 22/04/08
18.139
17.400
14.420
17.197
16.81716.231
15.96815.662
15.20314.959
14.740
12.000
13.000
14.000
15.000
16.000
17.000
18.000
19.000
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 15
Taula 1.1. Població equivalent a temps complert a l’any de Palamós
Any Població total Pob. total ETCA Diferència
2003 15.968 20.309 4.341
2007 17.982 22.870 4.888
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i estimació pròpia per a l’any 2007
Una mirada a la resta de municipis i a àmbits territorials superiors permet comprovar
com aquest creixement, tot i que és important, està molt per sota de les taxes
comarcals i de les dinàmiques d’alguns municipis del voltant. Els càlculs de creixement
de població entre 1998 i 2007, situant com a any base el primer, mostren com, dels
municipis comparats, Palamós és el tercer amb un creixement més baix (21%).
Certament, es tracta d’un creixement quatre punts per sobre de la taxa catalana, però
lluny del 29% de mitjana del Baix Empordà. Municipis veïns com Calonge han
protagonitzat un creixement espectacular (61%), mentre que Palafrugell, segurament
el municipi més similar demogràficament, ha tingut un creixement lleugerament
superior (22%) al de Palamós.
Gràfic 1.2. Comparació creixement poblacional de Palamós amb d’altres municipis veïns i àmbits territorials. Base 100 l’any 1998. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Taxa creixement període
98 – 06
18%
61%
69%
22%
21%
19%
36%
29%
17%
95
105
115
125
135
145
155
165
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Bisbal d'Empordà
Calonge
Castell-Platja d'Aro
Palafrugell
Palamós
Sant Feliu de Guíxols
Torroella de Montgrí
Baix Empordà
Catalunya
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 16
La corba del Gràfic 1.3. mostra clarament com el creixement de població s’ha produït
gairebé exclusivament pel saldo migratori –diferència entre la població que arriba a
viure a Palamós i la que marxa-. Tot i que només es disposa de dades fins al 2005, es
pot veure com les corbes de saldo migratori i de creixement discorren de forma
paral·lela, mentre que el saldo natural –diferència naixements amb defuncions- tot i
ser positiu, aporta poc volum de població.
Gràfic 1.3. Caracterització del creixement poblacional de Palamós.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
2.2. Estructura d’edats
La piràmide d’edats mostra com el creixement de població ha provocat, també, canvis
en la seva estructura d’edats. Les diferències més importants entre 1996 i 2006 es
donen en les franges d’edat entre els 15 i els 24, que han perdut molt de pes sobre el
total de població (el 1996 eren el 16% de la població i el 2006 representen el
10,56%). En canvi, les franges de 30 a 49 anys tenen un pes major l’any 2006 (33%)
del pes que tenien el 1996 (28,5%).
0
100
200
300
400
500
600
700
Creixement 320 219 244 459 306 263 586
Saldo natural 39 21 50 23 26 31 23
Saldo migratori 281 198 194 436 280 232 563
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 17
La població de Palamós presenta una distribució per edats amb un clar predomini de
la franja de 25 a 45 anys (34%), mentre que la franja dels 0 als 25 presenta
percentatges de pes inferiors el 2006 (25,6%) que els que presentava el 1996 (32%).
Per tant, responent a la piràmide es podria parlar d’un cert envelliment de la població
de Palamós, amb un clar predomini en del pes de la població adulta major de 25
anys. També cal fer notar que la major esperança de vida femenina explica les
diferències en el vèrtex de la piràmide. Així, mentre el global de població la divisió del
pes entre sexes el 2006 és pràcticament d’equilibri (49,6% d’homes per un 50,4% de
dones), quan s’analitza les persones majors de 70 anys la diferència entre sexes és
important: els homes representen el 4,86% i les dones el 7,38%.
Gràfic 1.4. Piràmides d’edats. Comparativa. 1996 i 2006
-5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5
De 0 a 4 anys
De 5 a 9 anys
De 10 a 14 anys
De 15 a 19 anys
De 20 a 24 anys
De 25 a 29 anys
De 30 a 34 anys
De 35 a 39 anys
De 40 a 44 anys
De 45 a 49 anys
De 50 a 54 anys
De 55 a 59 anys
De 60 a 64 anys
De 65 a 69 anys
de 70 a 74 anys
De 75 a 79 anys
De 80 a 84 anys
De 85 anys i més
Homes 2006 Homes 1996 Dones 2006 Dones 1996
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
El total de la població menor d’edat és de 3.207 persones. Els contingents de cada
edat són força semblants, amb una mitjana situada en 178 persones. La lectura del
Gràfic 1.5. permet comprovar com les edats menors són les que se situen per sobre la
mitjana. Això podria indicar una certa recuperació de la base de la piràmide
poblacional. Recollint el que s’ha vist en les piràmides d’edat, és de preveure que es
produirà un creixement de la població infantil ja que el gruix de la piràmide se situa
en aquella població que presenta índex de fertilitat elevats.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 18
Gràfic 1.5. Població menor d’edat. Palamós 2007.
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d’Habitants de Palamós. Novembre de 2007 A Palamós s’observa una tendència a l’envelliment de la població superior a la del Baix
Empordà i Catalunya. Així, mentre el pes de la població menor d’edat perd 2,77 punts
respecte 1996 (2,61% a la comarca i 1,89% a Catalunya) la població de 65 anys o
més en guanya 0,81 (0,02 Baix Empordà i 0,2 a Catalunya). Com es veia a la
piràmide el tram entre 18 i 64 anys és el que guanya pes poblacional.
Taula 1.2. Evolució del pes de la població menor d’edat i major de 65 anys
Àmbit territorial Tram d’edat 1996 2006
Palamós
Menors d’edat 20,53% 17,76%
18 a 64 anys 63,88% 65,84%
65 o més 15,59% 16,40%
Baix Empordà
Menors d’edat 20,16% 17,55%
18 a 64 anys 63,49% 66,08%
65 o més 16,35% 16,37%
Catalunya
Menors d’edat 18,95% 17,06%
18 a 64 anys 64,77% 66,47%
65 o més 16,28% 16,48%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
166206
179188
207185
176189
177175171
165162166170
179177
169
0 50 100 150 200 250
0 anys
1 any
2 anys
3 anys
4 anys
5 anys
6 anys
7 anys
8 anys
9 anys
10 anys
11 anys
12 anys
13 anys
14 anys
15 anys
16 anys
17 anys
178
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 19
2.3. Procedència i nacionalitat
La diversitat de dades estadístiques provoca que calgui anar referint fonts diferents
segons l’objectiu que es cerqui: si es tracta de realitzar fotografies estàtiques,
s’utilitza el Padró Municipal, si es tracta de realitzar comparatives, s’utilitzen dades de
l’IDESCAT.
Perspectiva de comparativa amb altres territoris i evolutiva
Les xifres que caracteritzen la població segons el lloc de naixement se situen entre les
mitjanes comarcals i nacionals. Un 43% de la població ha nascut a la pròpia comarca;
un 21% ho ha fet en una altra; un 20% a la resta de l’Estat i un 15% a l’estranger.
Aquest percentatge de població estrangera, tot i ser lleugerament superior a la mitja
catalana, és quatre punts inferior a la mitjana del Baix Empordà.
Gràfic 1.6 Població segons el lloc de naixement. 2006.
43% 21% 20% 15%
41% 22% 18% 19%
45% 19% 22% 14%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Palamós
Baix Empordà
Catalunya
Mateixa Comarca Altra comarcaResta de l'Estat Estranger
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
La Taula 1.3. permet veure el detall de la població nascuda a la resta de l’Estat. En
ella s’hi pot comprovar com la comunitat andalusa manté un pes important, del
13,22% de la població, producte dels processos migratoris interns dels anys 50, 60 i
70. L’atractivitat laboral de Palamós fa que el percentatge de població de la resta de
l’Estat estigui per sobre de la mitjana comarcal.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 20
Taula 1.3. Població segons el lloc de naixement per Comunitats Autònomes 2006
Lloc naixement Palamós Baix Empordà Catalunya
Catalunya 64,30% 63,34% 63,71%
Resta Estat 20,47% 17,63% 22,29%
Andalusia 13,22% 11,18% 10,07%
Aragó 0,65% 0,54% 1,70%
Astúries 0,19% 0,16% 0,23%
Balears 0,13% 0,14% 0,14%
Canàries 0,10% 0,08% 0,09%
Cantàbria 0,05% 0,08% 0,13%
Castella-M 0,71% 0,82% 1,65%
Castella-Ll 0,94% 0,99% 2,03%
P. Valencià 0,97% 0,55% 0,91%
Extremadura 0,97% 1,14% 2,05%
Galícia 0,73% 0,56% 1,18%
Madrid 0,50% 0,48% 0,62%
Múrcia 0,53% 0,37% 0,75%
Navarra 0,13% 0,10% 0,15%
País Basc 0,32% 0,24% 0,30%
Rioja 0,05% 0,05% 0,10%
Ceuta/Melilla 0,28% 0,15% 0,20%
Estranger 15,22% 19,04% 14,00%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Si els anys 50, 60 i 70 el creixement de població estava protagonitzat per la
immigració interior, la última dècada s’ha caracteritzat per l’arribada de població amb
nacionalitat estrangera3. A Palamós el 1996 només el 2,4% de la població tenia
nacionalitat estrangera. Aquest percentatge creix fins a pràcticament el 6% el 2001.
Però l’acceleració definitiva es produeix en els últims anys, arribant al 14% el 2006. Al
Gràfic 1.7., es pot comprovar com l’evolució ha estat similar a la comarca i a
Catalunya. Cal fer notar, però, que l’evolució dels últims 5 anys ha estat molt major a
la comarca que a Palamós. Al Baix Empordà la població estrangera arriba al 18,4% el
2006, creixent una diferència de 12 punts en relació al 2001, mentre que a Palamós
es situa en el 14%, amb una diferència de 8,1 punts.
3 Cal tenir en compte que el Gràfic 1.6. i la Taula 1.3. es refereixen al lloc de naixement i no a la nacionalitat, variable que es tindrà en compte en els propers gràfics.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 21
Gràfic 1.7. Evolució de la població estrangera entre 1996 i 2006. En percentatges sobre el total de població
2,4
5,9
14,1
4,35,8
18,4
1,6
4,9
12,8
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
Palamós Baix Empordà Catalunya
1996 2001 2006
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) Si es compara el pes de la població estrangera de Palamós amb municipis de la
comarca es pot veure com presenta dades força inferiors a aquests. Certament, dels
municipis analitzats, Palamós i Sant Feliu de Guíxols són els municipis amb
percentatges inferiors de població estrangera, amb un 14% que se situa lluny del
29% de Castell-Platja d’Aro o del 21% de Palafrugell.
Gràfic 1.8. Població segons nacionalitat. Comparativa municipis. 2006.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Perspectiva estàtica
Més enllà de les dades que permeten realitzar les comparatives mostrades fins al
moment, al ser l’arribada de població estrangera un fenomen en evolució constant,
cal fer referència a les dades més actualitzades en l’elaboració d’aquest estudi. En
13%
18%
26%
14%
14%
21%
29%
22%
16%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
Bisbal d'Empordà
Castell-Platja d'Aro
Palamós
Torroella de Montgrí
Catalunya
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 22
aquest sentit, amb el Padró del 22 d’abril de 2008, el percentatge de població
estrangera és del 16,7% del total.
Segons aquestes dades la població estrangera resident a Palamós prové
majoritàriament de l’Amèrica Llatina (36,05%) i del Magreb (31,88%). Menys
important, en volum, és la que té nacionalitat d’algun país de la Unió Europea
(17,79%) o de la resta d’Europa (7,12%). Certament, es pot afirmar que la població
immigrada no respon a un únic perfil sinó que és força diversa.
Gràfic 1.9. Nacionalitat de la població estrangera. Palamós 2007.
0,39%
17,79%
7,12%
3,84%31,88%
36,05%
2,92%
Unió Europea
Resta d'Europa
Àsia i Oceania
Magreb
Amèrica del Nord
Amèrica Llatina
Àfrica subsahariana
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d’Habitants de Palamós. Novembre de 2007 Ara bé, tot i la diversitat apuntada cal remarcar el pes de la població amb nacionalitat
marroquina dins la població estrangera (31,52%) i, fins i tot, sobre el total de
població (5,29%). Per tant, tot i que quan es parla d’immigració a Palamós cal fer-ho
de diversitat de nacionalitats, també és cert que cal remarcar el pes de la població
marroquina com el col·lectiu immigrant més nombrós (960 persones).
Taula 1.4. Població segons principals nacionalitats presents a Palamós. 2007.
País / nacionalitat Nombre total Pes sobre població estrangera
Pes sobre total població
Marroc 960 31,52% 5,29%
Bolivia 229 7,52% 1,26%
Argentina 204 6,70% 1,12%
Colòmbia 151 4,96% 0,83%
Equador 139 4,56% 0,77%
Itàlia 106 3,48% 0,58%
França 105 3,45% 0,58%
Romania 93 3,05% 0,51%
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d’Habitants de Palamós. Novembre de 2007
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 23
La població estrangera es reparteix de manera desigual dins del terme municipal,
produint concentracions més importants en algunes zones i menys en d’altres. La
major concentració (del 25%) es produeix en la Secció 1 del Districte 4, que en bona
part correspon al Barri de Mas Guàrdies. En segon lloc, acollint també un percentatge
elevat de immigració hi ha les Seccions 1 (21%) i 2 (22%) del Districte 1. Es
corresponen a l’Eixample Nord, el barri Vell i El Pedró. També són significatius el 18%
i 19% de la zona de l’Eixample, que correspon al Districte 2. Les concentracions
s’expliquen tant pel mercat de l’habitatge com per la voluntat dels nouvinguts de
trobar entorns socials que els facilitin la integració.
Quadre 1.3. Distribució de persones estrangeres pel territori
Font: Elaboració pròpia a partir de plànols de l’Ajuntament de Palamós
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 24
2.4. El nivell d’instrucció
Per a poder realitzar comparatives sobre els nivells d’instrucció4 amb altres realitats
territorials només es disposen de dades del 2001. Certament, es tracta de dades
antigues que segur que s’han modificat el últims anys, però que apunten alguns
elements interessants per a l’anàlisi. Així, Palamós mostra un percentatge de dèficit
instructiu inferior al de la comarca i Catalunya i a la majoria dels municipis del voltant.
En contrapartida, però, tampoc mostra percentatges superiors de grau d’instrucció
elevat. Per la qual cosa es pot dir que predomina la població amb titulacions mitjanes.
Gràfic 1.10. Nivell d’instrucció de la població de 10 anys i més. Any 2001.
51%
42%
29%
46%
39%
32%
37%
39%
40%
33%
31%
40%
36%
40%
42%
42%
39%
31%
16%
27%
31%
18%
21%
26%
21%
22%
29%
Bisbal d'Empordà, la
Calonge
Castell-Platja d'Aro
Palafrugell
Sant Feliu de Guíxols
Torroella de Montgrí
Palamós
Baix Empordà
Catalunya
Dèficit instructiu Suficiència acadèmica Nivell d'Instrucció elevat
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
4 S’han agrupat els nivells d’instrucció en tres categories: “dèficit instructiu” quan no se sap llegir ni escriure, no es té cap tipus d’estudis, s’han fet estudis de primària però no s’han finalitzat o tan sols s’ha completat l’EGB1; la “suficiència acadèmica” fa referència a l’EBG-2, Batxillerat-ESO i FP1; i, el “nivell d’instrucció elevat” quan s’han superat els estudis de Batxillerat Superior, FP2, BUP i COU o s’ha obtingut un títol de Grau Mig o de Grau Superior.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 25
El nivell d’instrucció està clarament determinat per factors generacionals. Així, al
gràfic 1.11. es pot veure com el dèficit instructiu és superior quan major és l’edat de
la població estudiada i inferior quan l’edat és menor. Un comportament invers al del
nivell d’instrucció elevat.
Gràfic 1.11. Nivell d’instrucció Palamós. Per grups d’edat. 2001.
17%
23%
32%
45%
64%
47%
48%
49%
43%
30%
36%
29%
19%
12%
6%
de 25 a 34
de 35 a 44
de 45 a 54
de 55 a 64
de 65 i més
Dèficit instructiu Suficiència Acadèmica Nivell d'instrucció elevat
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Es disposa de dades més actualitzades (2007) sobre el nivell d’instrucció, però només
corresponen a Palamós. Aquestes dades confirmen algunes de les qüestions ja
assenyalades anteriorment. Tot tenint en compte l’estructura d’edats de la població
(més població adulta que jove), el nivell d’instrucció predominant és el de suficiència
acadèmica (47,42% de la població), en segon lloc apareix la població amb dèficit
instructiu (34,22%) i, finalment, la que presenta un nivell d’instrucció elevat
(18,36%).
Gràfic 1.12. Nivell d’instrucció de la població de 10 anys i més. Palamós 2007.
34,22%
47,42%
18,36% Dèficit instructiu
Suficiència Acadèmica
Nivell d'instruccióelevat
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d’Habitants de Palamós. Novembre de 2007
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 26
2.5. La població en relació a l’activitat
L’evolució del nombre d’aturats que mostra el gràfic 1.13. apunta a un creixement
d’aquest indicador els últims anys5. Així, entre 1998 i el 2007 el nombre d’aturats ha
crescut en 85 persones, un 15%. Ja s’ha vist, però, que el creixement de població
durant aquests anys ha estat del 21%. Per tant ha augmentat la població a un ritme
superior que l’increment de l’atur. En aquest sentit, es pot afirmar que el mercat
laboral ha estat capaç d’absorbir la important arribada de persones en edat de
treballar els últims anys.
Al Gràfic 1.13. també es pot veure com durant tots aquests anys s’ha mantingut una
diferència clara entre sexes. El 2007 el 35% dels aturats són homes i el 65% són
dones.
Gràfic 1.13. Evolució de l’atur a Palamós. Totals i percentatges per sexe
38% 38% 35%29%
37% 38% 39% 37% 40% 35%
496442 454 443
403 429
592
672639
554
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 20070
100
200
300
400
500
600
700
800
% Homes Total
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
La Taxa d’activitat calcula el percentatge de població major de 16 anys que es mostra
activa –estigui ocupada o no- per al mercat laboral. En aquest cas, les dades del
2001 situen Palamós amb una taxa lleugerament inferior a la mitjana comarcal i
5 L’IDESCAT va canviar de metodologia l’any 2005 a l’hora de comptabilitzar els aturats. És l’any on es veu un major salt en les dades.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 27
catalana. En concret, el 42,62% de la població major de 16 anys de Palamós, per una
raó o altra, no entra en el mercat del treball remunerat. La diferència entre sexes és
clara: més de la meitat de les dones majors de 16 anys no es mostren disponibles.
Taula 1.5. Taxa d’activitat a Palamós 2001. Comparativa.
Àmbit Taxa d’activitat %
Homes 68,81%
Dones 46,53%
Palamós 57,38%
Baix Empordà 58,04%
Catalunya 58,38%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
La població activa de Palamós mostrava, el 2001, percentatges d’ocupació
lleugerament inferiors als del Baix Empordà i de Catalunya. Tot i així, se situa en
xifres tant similars que es fa difícil parlar d’una realitat econòmica diferent en el cas
de Palamós.
Taula 1.6. Població activa a Palamós 2001. Comparativa.
Àmbit Ocupats Busquen 1ª ocupació Desocupats Total
Palamós 88,20% 1,40% 10,40% 100%
Baix Empordà 90,00% 1,25% 8,75% 100%
Catalunya 89,83% 1,55% 8,62% 100%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
La comparativa amb àmbits territorials superiors permet caracteritzar mínimament la
realitat de la ciutat. Així, mentre en tots tres casos els serveis representen entorn el
60% de l’ocupació, la indústria, la construcció i l’agricultura mostren realitats
contraposades.
En primer lloc, la indústria, que manté un pes important a Catalunya (25%), només
representa el 14,6% de l’ocupació de la comarca. A Palamós, amb una llarga tradició
industrial, la indústria ocupa el 17,2% de la població, xifra superior a la mitjana de la
comarca però encara inferior a la del conjunt del país.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 28
En segon lloc, pel que fa a la construcció, es pot apreciar com aquest sector té un
pes més important al Baix Empordà (19,9%) i Palamós (17,1%) que no pas pel
global de Catalunya. Un aspecte a tenir en compte atesa l’evolució a la baixa que
està experimentant aquest sector actualment.
Finalment, cal fer menció que tant a la comarca (4,9%) com a Palamós (4,7%)
pràcticament es dobla el pes de l’ocupació agrícola sobre el total en relació a la xifra
catalana (2,5%). Aquest és un factor important tant pel que fa a l’oferta i la demanda
en el mercat del treball com en la preservació de l’entorn.
Gràfic 1.14. Ocupats segons grans sectors d’activitat Comparativa. 2001
17,20%
25,20%
17,10%
19,90%
10,40%
61,10%
60,50%
62,00%
4,90%
4,70%
2,50%
14,60%
Palamós
Baix Empordà
Catalunya
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 29
2. Mapa escolar
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 30
El Mapa Escolar de Palamós fa una aproximació a la realitat escolar de la ciutat. A
partir de les dades estadístiques disponibles es cerca l’objectiu de trobar indicadors
que permetin objectivar aquesta realitat. La informació estadística permet dos
paràmetres de comparació: per una banda, amb altres àmbits territorials – comarcal,
regional i nacional-; i per l’altra, amb l’evolució temporal experimentada al llarg dels
darrers cursos escolars.
Per elaborar aquest mapa bàsicament s’han utilitzat dues fonts d’informació
estadística: en primer lloc, les dades facilitades per l’Àrea d’Ensenyament de
l’Ajuntament de Palamós; en segon lloc, les dades provinents de l’Estadística de
l’Ensenyament, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
corresponents al curs 2006 – 2007 (les dades més actualitzades encara no es troben
disponibles).
Finalment, cal fer notar que aquest mapa només es recull l’oferta formativa reglada
dels 0 als 18 anys. Així, l’oferta de l’Escola Municipal d’Adults, atenent seu caràcter
mixt de formació reglada i no reglada, s’analitza al Mapa d’Educació al Llarg de la
Vida.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 31
1. Els centres i les infraestructures
Palamós disposa, per al curs 2007 – 2008, de nou centres escolars entre els de
titularitat pública i privada (Quadre 2.1.). Els centres privats d’educació infantil de
segon cicle, primària i secundària obligatòria gaudeixen d’un concert amb la
Generalitat de Catalunya. No en disposa, en canvi, el batxillerat de l’Escola Vedruna
que és completament privat.
Quadre 2.1. Centres escolars de Palamós. Curs 2007 – 2008
Cicle educatiu Sector públic Sector privat
Infantil primer cicle L’estel de Mossèn Gumersind Montisbel
Kumbayà
Infantil segon cicle i primària
CEIP Ruiz Giménez Col·legi La Salle
CEIP Vila – Romà Escola Vedruna
Secundària obligatòria IES Palamós Escola Vedruna
Batxillerat IES Palamós Escola Vedruna
CFGM IES Palamós
Educació especial EE Els Àngels
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació. Servei d’Estadística i Documentació. Estadística de l’ensenyament.
L’any 2007 aquest mapa va experimentar un canvi important amb la incorporació
d’oferta pública per a l’educació infantil de primer cicle. A les dues escoles bressol
existents, s’afegeix la posada en marxa, el mes de setembre, de la Llar d’infants
municipal L’estel de Mossèn Gumersind, de 115 places. Una oferta que representa
un important salt qualitatiu i una aposta de l’Ajuntament. Cal tenir en compte que
l’escolarització en l’etapa de 0-3 anys no és obligatòria i per tant la iniciativa per tirar
endavant una Llar d’infants prové de l’Ajuntament.
Fruit del creixement de la demanda caldrà dotar la ciutat de dos equipaments escolars
nous: el tercer CEIP i un segon IES. Des de l’Ajuntament de Palamós ja s’ha informat
al Departament d’Educació de la Generalitat de la reserva de 40.000 metres quadrats
de sòl d’equipament on ubicar aquests centres. Ara, mancarà que des del
Departament s’iniciïn els tràmits per a la seva construcció.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 32
Des d’un punt de vista infraestructural, una de les situacions que requereix
d’actuacions urgents són les reformes de les instal·lacions del CEIP Vila-Romà. Unes
reformes llargament reclamades per l’AMPA del centre. De fet, es tracta d’un edifici
que té més de 30 anys i que, tot i no tenir problemes greus en l’estructura mostra
deficiències importants en les instal·lacions. Certament, es pot dir que l’edifici actual
ha quedat obsolet.
La situació del Vila-Romà ha generat conflictes i tensions els últims temps, fins i tot la
convocatòria de vagues. En aquest sentit, cal dir que ja s’han fet, per part de
l’Ajuntament, algunes actuacions d’urgència per garantir el bon funcionament i
seguretat de les instal·lacions. Igualment, ja està en tràmit administratiu el projecte
de construcció de la nova escola del Vila-Romà, en la ubicació actual, i s’estima que
pugui ser una realitat l’any 2010.
En el Quadre 2.2 es mostra la ubicació espacial dels centres escolars de Palamós,
així com de l’Aula d’Aprenentatge. Com es pot observar la majoria de centres es
troben al centre urbà (Eixample i Eixample nord), a excepció de l’escola bressol
Kumbayà i el CEIP Vila – Romà, que es troben al barri de Sant Joan, i l’escola Els
Àngels que se situa al barri del Tennis, separada de la resta per la carretera C-31 que
actua com a barrera física.
La zonificació escolar estableix dues zones de matriculació per a infantil i primària: la
zona sud, equivalent als districtes 1 i 2, està assignada al CEIP Ruiz Giménez i la zona
nord, equivalent als districtes 3 i 4, al CEIP Vila – Romà. D’aquesta manera es manté
l’equilibri entre les dues escoles. Val a dir que per al curs 2007-2008 els centres
concertats, La Salle i Vedruna, també s’han incorporat a la zonificació, el primer a la
mateixa zona que el Vila-Romà i el segon a la del Ruiz Giménez.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 33
Quadre 2.2. Plànol d’ubicació dels centres escolars de Palamós
Font: Ajuntament de Palamós
2. La cobertura escolar
El sector públic i el sector privat es reparteixen, quasi bé en la mateixa proporció,
l’escolarització de l’alumnat. Les xifres corresponen al curs 2006 – 2007, les que estan
publicades. Ara bé, per tal de reflectir la realitat actual s’han incorporat dades del curs
2007-2008 que recullen les matriculacions a l’EBM L’Estel de Mossèn Gumersind, que
va obrir les seves portes el mes de setembre de 2007. D’aquesta manera, en l’oferta
d’escolarització d’Infantil de Primer Cicle, l’equilibri és pràcticament del 50%. És
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 34
important remarcar que el curs 2007-2008, el d’obertura de l’Estel, es varen poder
atendre totes les sol·licituds de matrícula, quedant dues places lliures a P2.
Tot i aquest repartiment quasi equitatiu (52% al sector públic i 48% al privat),
s’aprecien lleugeres diferències quan es fa la comparativa per cicles educatius. A
infantil de segon cicle i primària és el sector privat qui escolaritza un volum superior
d’alumnat. En el cas de l’educació infantil les diferències són petites (el 50,9% està
escolaritzat en el sector privat i el 49,1% en el sector públic). En canvi, és en
l’educació primària on guanya pes el nombre d’alumnes que estan matriculats al
sector privat (el 52,4% del total). En la secundària obligatòria s’inverteixen els pesos i
és el sector públic qui assumeix en major mesura l’escolarització dels joves entre 12 i
16 anys. Finalment, pel que fa al batxillerat cal destacar que l’Escola Vedruna
escolaritza un volum superior d’alumnes tot i que, com ja ha quedat apuntat, es
tracta d’una oferta que no gaudeix de concert públic i, per tant, el cost de la
matriculació és força més elevat que el del sector públic. Tanmateix, també el
repartiment per a aquest nivell educatiu entre els dos sectors és força semblant.
Taula 2.1. Nombre de centres i alumnes segons cicle i titularitat. Curs 2006 – 2007
Cicle educatiu Titularitat pública Titularitat privada
Centres Alumnes Centres Alumnes
Infantil primer cicle * 1 113 2 117
Infantil segon cicle 2 297 2 308
Primària 2 564 2 621
Secundària obligatòria 1 467 1 379
Batxillerat 1 127 1 134
CFGM 1 42 -- --
Educació especial 1 66 -- --
Total 5 1.676 4 1.559
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació. * Les dades de L’Estel són del curs 2007-2008 Si es compara Palamós amb altres àmbits territorials, s’aprecien algunes diferències
pel que fa a la cobertura del sector públic i privat per a cada un dels cicles educatius.
La consolidació de l’oferta privada amb La Salle i Vedruna explica perquè Palamós és
el territori que presenta percentatges més baixos de cobertura del sector públic. En
els cicles d’educació obligatòria els percentatges oscil·len entorn el 50%, mentre que
al Baix Empordà i al conjunt de Catalunya la cobertura del sector públic és bastant
superior. Són especialment destacables les diferències que s’estableixen entre
Palamós i la seva comarca. El Baix Empordà presenta una cobertura pública molt
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 35
elevada per a tots els cicles educatius i, en canvi, a Palamós la presència del sector
privat és força superior.
Gràfic 2.1 Titularitat dels centres escolars en els diferents nivells formatius. Percentatge sobre el total d’alumnat. Curs 06/07
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
Les taxes d’escolarització acaben de completar la informació sobre la cobertura dels
dos sectors en cada un dels cicles educatius. Les dades que es presenten en les
següents taules corresponen, per una banda, a la matriculació corresponent al curs
2006 – 2007 i, per l’altra, a les dades de població corresponents a l’any 2006.
La ràtio d’escolarització6 de l’alumnat de primer cicle d’educació infantil cal analitzar-la
amb cautela, ja que per tal de tenir informació s’han barrejat dades d’anys diferents,
entenent que tot i que les variacions no són molt importants d’una anys a l’altra sí
6 Quan la ràtio d’escolarització és igual a 1 s’indica que tota la població de les edats corresponents al cicle educatiu es troba escolaritzada en el municipi; si és inferior a 1 que hi ha una part de la població que no està escolaritzada en el municipi i si és superior a 1 que la població escolaritzada és més gran que la població resident al municipi.
47
49
76
65
48
73
63
55
75
59
49
83
63
100
100
70
24
35
52
27
37
45
25
41
17
37
0
30
73
49
0
51
51
53
27
51
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Palamós
Baix Empordà
Catalunya
Palamós
Baix Empordà
Catalunya
Palamós
Baix Empordà
Catalunya
Palamós
Baix Empordà
Catalunya
Palamós
Baix Empordà
Catalunya
Palamós
Baix Empordà
Catalunya
Titularitat Pública Titularitat Privada
Infa
ntil
1r c
icle
In
fant
il 2n
cic
le
Prim
ària
E
SO
B
atxi
lle.
CF
GM
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 36
que modifiquen resultats. S’ha optat per fer això per tal de fer una anàlisi més fidel a
la realitat, ja que l’obertura l’Estel de Mossèn Gumersind ha modificat molt el
panorama en aquest nivell educatiu. Així, a les dades de Palamós del curs 06/07 s’hi
ha sumat les dades de matriculació del curs 2007/2008 que el situen en una millor
posició que les ràtios de la comarca i del conjunt del país. Novament, cal advertir que
les dades es corresponen a cursos diferents i serveixen només per aproximar l’anàlisi.
Gràfic 2.2 Ràtio d’escolarització 0-2 anys. Comparativa. Curs 06/07
0,45
0,34 0,32
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
Palamós Baix Empordà Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació, Ajuntament de Palamós i IDESCAT (Població any 2006). Taula 2.2. Matriculats a primer cicle d’educació infantil sobre la població de 0 a 2 anys. Curs 06/07. Comparativa
Àmbit territorial Nombre de matriculats
Població de 0 a 2 anys (2006)
Ràtio d’escolarització
Palamós 232 514 0,45
Baix Empordà 1.352 3.960 0,34
Catalunya 73.801 231.619 0,32
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació. Servei d’Estadística i Documentació. Estadística de l’ensenyament, Ajuntament de Palamós i IDESCAT.
El Gràfic 2.4. mostra les ràtios d’escolarització de segon cicle infantil, primària i
secundària obligatòria7. Són aquests indicadors els que reflecteixen una realitat
singular de Palamós. Totes les ràtios són superiors a 1, fet que indica que els centres
escolars de Palamós acullen a alumnes provinents d’altres municipis, ja que és
superior el nombre de matriculats que el volum de població en edat d’escolarització
obligatòria empadronada al municipi. Aquest factor de capitalitat escolar s’explica
7 Per la resta de cicles educatius, la comparativa amb els àmbits territorials superiors no és pertinent ja que en tractar-se d’ensenyaments obligatoris les ràtios són sempre igual a 1 (amb petites variacions) ja que rarament els alumnes s’escolaritzen fora de la seva pròpia comarca o del país.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 37
perquè Palamós (juntament amb Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols) juga un paper de
referent per als municipis petits i mitjans de la comarca; disposa d’oferta pública i
privada per a totes les etapes educatives, fet que cobreix les necessitats
d’escolarització dels pobles del voltant, sobretot a partir de l’educació secundària.
Les ràtios d’escolarització mostren com el sector públic ofereix una cobertura superior
a la que mostraven els percentatges de distribució de l’alumnat entre el sector públic i
el sector privat. Les ràtios assenyalen que més del 50% de l’alumnat assisteix a les
escoles públiques, amb un percentatge que augmenta considerablement en el cas de
la ESO, quan gairebé 7 de cada 10 estudiants s’escolaritzen a l’IES Palamós. Cal tenir
en compte que els municipis de poques dimensions del voltant no disposen d’institut
i, per tant, els seus estudiants s’han de desplaçar a Palamós o a Palafrugell, ja sigui
per anar a l’institut públic o a l’escola concertada.
Gràfic 2.4. Ràtios d’escolarització. Curs 06/07
1,12
0,55
1,16
0,55
1,23
0,68
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
Infantil 2on cicle Primària ESORàtio d’escolarització
Ràtio d’escolarització a centres públics
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació. Servei d’Estadística i Documentació. Estadística de l’ensenyament i IDESCAT.
Finalment, també pel que fa a la cobertura escolar, cal fer referència al Centre
d’Educació Especial Els Àngels, que atén cada curs a una setantena d’alumnes (el curs
2006-2007, un total de 66) d’edats compreses entre els 3 i els 20 anys; els quals
representen entre el 20% i el 25% de l’alumnat amb necessitats educatives especials
de la comarca. La resta s’escolaritzen en centres ordinaris.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 38
3. La densitat a les aules
Tal i com mostra la comparativa de les piràmides d’edat de 1996 i 2006 (Mapa de
territori i població), el creixement poblacional ha afectat en menor mesura les franges
d’edat escolar en relació a les franges d’edat adulta. Això fa preveure que aquest
creixement en la part central de la piràmide, persones en edat de tenir fills, es pot
traduir els propers anys en un augment del nombre d’infants i joves. El detall del
nombre d’efectius dels menors d’edat sí que ha reflectit, però, que les franges dels
més petits són més nombroses que els d’edat compresa entre els 14 i els 18 anys.
Aquest comportament poblacional ha tingut un impacte clar en l’augment i la reducció
del nombre d’aules disponibles per cada cicle educatiu i, en conseqüència, sobre la
densitat de les aules. Si s’analitzen les dades corresponents als cursos 2001-02 i
2006-07 s’observa com a infantil de segon cicle i primària, tot i l’obertura de noves
línies, ha crescut la mitjana d’alumnes per aula en el sector públic: ha crescut més
ràpid la demanda que l’oferta. No obstant, tot i l’augment de les ràtios això no ha
suposat superar els màxims establerts per la normativa de 25 alumnes per aula.
A secundària també s’ha produït un augment de les ràtios, però a diferència del que
passava a infantil i primària s’ha degut a la disminució del nombre d’aules disponibles.
Les dades demogràfiques ens han mostrat com en deu anys (del 1996 al 2006) s’ha
reduït substancialment el nombre de població en edat de cursar la secundària, fet que
ha repercutit directament en la reducció del nombre de grups a l’IES Palamós, de 25
aules per al curs 2001 – 2002, s’ha passat a 17 per al curs 2006 – 2007. La reducció
en vuit aules ha provocat que les ràtios hagin crescut, tot i que s’han mantingut per
sota del màxim dels 30 alumnes per aula.
L’educació post-obligatòria ha viscut dues situacions ben diferents: així com en el
batxillerat s’han reduït les ràtios fruit de l’obertura d’una aula més (de 4 a 5), en els
cicles formatius han augmentat com a conseqüència de disposar d’una aula menys
(de 2 a 1). El nombre absolut d’alumnes s’ha reduït en els dos casos, però pel fet de
disposar de més o menys grups la densitat a l’aula ha estat diferent.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 39
En el sector privat la situació pràcticament no ha variat entre aquests dos cursos, fet
que ens indica que a les fluctuacions demogràfiques principalment s’hi ha adaptat el
sector públic. Només en el cas d’infantil de primer cicle s’ha augmentat l’oferta en una
aula més fet que ha permès que la densitat disminuís considerablement (de 14 infants
per aula a 11). En general, la demanda a infantil de segon cicle i primària s’ha
mantingut igual (amb petites variacions d’augment de les ràtios) i a secundària i
batxillerat en canvi s’han reduït les ràtios també lleugerament.
Les dades del CFGM s’expliquen perquè en realitat hi ha alumnat que està matriculat
d’alguns crèdits pendents o de pràctiques, per tant, la major part del curs no estan
presents a les aules. Així que no es pot parlar d’una important massificació en aquests
nivells educatius.
Taula 2.3. Mitjana d’alumnes per aula. Curs 01/02
Cicle educatiu Titularitat pública Titularitat privada
Aules Alumnes/aula Aules Alumnes/aula
Infantil primer cicle -- -- 9 14,4
Infantil segon cicle 10 21,7 12 24,3
Primària 22 22,0 24 25,8
Secundària obligatòria 25 16,6 12 30,8
Batxillerat 4 34,2 4 34,2
CFGM 2 29 -- --
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació. Taula 2.4. Mitjana d’alumnes per aula. Curs 06/07
Cicle educatiu Titularitat pública Titularitat privada
Aules Alumnes/aula Aules Alumnes/aula
Infantil primer cicle -- -- 10 11,7
Infantil segon cicle 13 22,8 12 25,6
Primària 25 22,6 24 25,9
Secundària obligatòria 17 27,5 12 31,6
Batxillerat 5 25,4 4 33,5
CFGM 1 42 -- --
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació. El creixement de la població de menor edat ha tingut el seu impacte en les aules
d’educació infantil de segon cicle i educació primària. Tal i com es pot observar en el
Gràfic 2.7 s’han obert tres aules més per a cada un dels cicles i, en canvi, la ràtio
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 40
d’alumnes per aula també ha crescut. No obstant, tot i aquest increment de les ràtios
també val a dir que s’ha pogut assumir correctament l’impacte, tot deixant les ràtios
només 1 punt (a infantil) i 0,5 punt (a primària) per sobre en el període de tres
cursos. A més a més, com ja s’ha dit, encara resta un marge de 2,2 punts per assolir
el nivell màxim que marca la normativa i, per tant, es pot afirmar que les aules de
Palamós no es troben saturades.
Gràfic 2.7. Evolució de l’oferta de places i la mitjana d’alumnes per aula
10
13
21,722,8 22
25
22,1 22,6
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Aules Alumnes/aula Aules Alumnes/aula
Curs 01 - 02 Curs 06 - 07
Infantil 2n cicle Primària
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació. Servei d’Estadística i Documentació. Estadística de l’ensenyament.
En general, el sector concertat presenta una densitat més elevada de les aules
(veure Taula 2.4), fet que provoca que en alguns casos se superi el nombre màxim
d’alumnat per aula permès. Per cicles educatius, les màximes diferències s’estableixen
a l’ESO i al batxillerat, on les aules del sector privat tenen entre 5 i 8 alumnes més
que les aules del sector públic. Precisament en aquests nivells se supera en els dos
casos el màxim establert de 30 alumnes per aula: 31,6 alumnes per aula de mitjana a
l’ESO i 33,5 al batxillerat. És en aquest sentit que es pot afirmar que les aules de
l’Escola Vedruna presenten una densitat força més elevada que les de l’IES Palamós.
Si es fa la comparativa amb els territoris de referència s’observa, com a característica
general, que la mitjana d’alumnes de les aules de Palamós és superior que les
mitjanes que presenten el Baix Empordà i Catalunya. Aquesta major pressió exercida
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 41
sobre les aules de Palamós reafirma la capitalitat escolar que exerceix la ciutat envers
el seu territori del voltant. Això fa que Palamós no només hagi d’assumir els seus
creixements poblacionals sinó els d’una àrea territorial més vasta.
Tot i aquesta major densitat de les aules dels centres escolars de Palamós que les
mitjanes comarcal i nacional, també cal dir que se situen dins dels nivells de
normalitat. Només en un cas se supera amb escreix el que estableix la normativa: en
les aules dels cicles formatius. Aquest cas, però, és excepcional ja que atesa la
disminució del nombre d’alumnes es va optar per fusionar els dos grups existents en
un de sol i com s’ha explicat en paràgrafs anteriors la matrícula no es tradueix
directament en presència d’alumnat a l’aula.
Una qüestió important en l’anàlisi de les ràtios de les aules és la dificultat que es
troba en reflectir el que realment passa als centres. En realitat, davant de l’increment
d’alumnat els centres estan fent esforços molt importants per tal de dividir grups i
evitar massificació. Això s’afegeix a que, com es veurà en propers apartats, la
diversitat a les aules és cada cop més important i la proximitat del docent amb
l’alumnat és necessària per tractar amb aquesta heterogeneïtat.
Gràfic 2.8. Mitjana d’alumnes per aula. Comparativa Territorial. Curs 06/07
42
29
29,2
24,2
24,2
11,7
24,9
22,1
21,1
27,9
27,8
13,7
22,1
22,2
22,5
26,7
27,2
13,8
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Infantil 1er cicle
Infantil 2on cicle
Primària
ESO
Batxillerat
CFGM
Palamós Baix Empordà Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
Ràtio màxima a infantil i primària
Ràtio màxima a secundària
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 42
El fet que el creixement demogràfic s’estigui centrant en la població en edat de tenir
fills i que ja es comenci a notar un major nombre d’infants entre els 0 i els 6 anys fa
preveure que els propers anys es produirà una major pressió sobre el sistema escolar
de Palamós. Cal tenir en compte aquestes prospeccions per anticipar-se a la
necessitat de disposar de nous equipaments o encarar la reforma dels ja existents per
tal que es pugui absorbir amb garanties aquests creixements.
4. La diversitat a l’escola
Tal i com es constata en el Mapa de territori i població, Palamós ha començat a
acollir, aquests darrers cinc anys, població estrangera bàsicament provinent d’Amèrica
Llatina i el Magreb. No obstant, si s’observa la realitat dels municipis més importants
de la comarca, Palamós encara se situa en la franja baixa pel que fa al nombre de
nouvinguts (el 14% l’any 2006). L’arribada d’aquesta població, tot i que és
relativament recent, ja s’ha començat a notar a les aules del municipi.
Si es té en compte que el Baix Empordà és una de les comarques catalanes que més
estrangers ha acollit els darrers anys pot sorprendre el relativament baix percentatge
de població estrangera de Palamós. I, aleshores, pel que fa a la població escolar, els
nivells d’alumnat estranger de Palamós s’assemblen més als que s’aprecien en el
conjunt de Catalunya, que no pas als del Baix Empordà que de mitjana són més
elevats.
Per cicle, primària i ESO són els que més estan notant la presència de nouvinguts,
amb percentatges que oscil·len entre 13,8% i els 12,9%, mentre que el batxillerat
presenta encara percentatges molt baixos, inferiors al 4% de l’alumnat. On més
sobresurt la presència d’estrangers és a les aules de cicles formatius: de 42 alumnes
matriculats el curs 2006 – 2007, 13 són d’origen estranger, fet que representa el 31%
del total d’alumnes. Aquest percentatge situa a Palamós com el territori amb un
volum més elevat d’aquest alumnat, molt per sobre del 20,8% del Baix Empordà i el
9,8% de Catalunya.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 43
Gràfic 2.9. Percentatge d’alumnes de procedència estrangera sobre el total d’alumnes matriculats. Curs 06/07.
6,8
13,7
8,4
13,8
21,4
13,8 12,9
19,3
13,5
3,4
9,6
6
31
20,8
9,8
0
5
10
15
20
25
30
35
Infantil Primària ESO Batxillerat Ciclesformatius
Palamós Baix Empordà Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
Si es fa una anàlisi de la distribució de l’alumnat estranger entre els diversos centres
de Palamós s’observa que, en gran mesura, qui assumeix l’escolarització d’aquest
alumnat és el sector públic. El volum, com ja s’ha vist, encara no és molt elevat, però
quasi en la seva totalitat van als centres de titularitat pública.
Aquest desequilibri a l’hora d’assumir l’escolarització de l’alumnat estranger entre el
sector públic i el sector privat es dóna a tot arreu, però com es pot observar en el
Gràfic 2.10 en el cas de Palamós és especialment accentuat. Si posem en comparació
la distribució dels alumnes estrangers entre el sector públic i el privat i l’oferta de
places que s’ofereixen en cada un dels sectors, a Palamós s’aprecia que la desviació
envers una situació totalment equitativa és de 45,2 punts. Això vol dir que amb un
49% de les places escolars, el sector públic escolaritza el 94,2% de l’alumnat
estranger, mentre que amb el 51% de les places escolars, el sector privat només
assumeix el 5,8% dels alumnes estrangers. Al Baix Empordà, sobretot, i a Catalunya
les diferències són molt menors. Per exemple, a la comarca el decalatge se situa en
14,2 punts i en el conjunt del país en 23,4 punts.
Aquest fet pot ser degut a que el fenomen migratori és relativament recent i, en
conseqüència, encara no s’han pres les mesures necessàries per garantir un
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 44
repartiment el més equitatiu possible entre tots els centres sustentats amb fons
públics. Caldria actuar, doncs, amb una certa rapidesa a fi de corregir aquesta
tendència que pot arribar a estigmatitzar els centres públics i provocar la fuga de les
famílies autòctones cap als centres concertats de la ciutat.
Gràfic 2.10. Distribució de l’alumnat estranger entre els centres de titularitat pública i privada. Curs 06/07
94,2 5,8
49 51
89,6 10,4
75,4 24,6
84,9 15,1
61,5 38,5
0 20 40 60 80 100
Alum. estranger
Oferta places
Alum. estranger
Oferta places
Alum estranger
Oferta places
Sector públic Sector privat
Pala
mós
B.Em
pord
àCa
talu
nya
45,2 punts
14,2 punts
23,4 punts
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
Per cicles educatius, el batxillerat apareix com el cicle on s’aconsegueix un millor
repartiment de l’alumnat estranger entre el sector públic i el privat. Val a dir, però,
que en nombre absoluts són encara molt pocs els alumnes estrangers que cursen el
batxillerat (en total 9), sobretot perquè molts d’ells opten pels cicles formatius o bé
per incorporar-se al mercat de treball a l’edat de 16 anys. A més a més, cal tenir en
compte que l’arribada dels nouvinguts és força recent i, per tant, el nombre de joves
estrangers en edat de cursar l’educació post-obligatòria encara no és molt elevat.
On més diferència s’aprecia entre el pes que suposen els alumnes estrangers, sobre el
total d’alumnat, en el sector públic i el privat és a primària. El 27,5% de l’alumnat de
la pública és d’origen estranger, mentre que aquest mateix percentatge en el cas del
sector privat no supera el 1,4%.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 45
Gràfic 2.11. Pes de l’alumnat estranger de Palamós per sector. Curs 06/07
15,5
0,7
27,5
1,4
21,8
1,8
6,3
0,7
0
5
10
15
20
25
30
Infantil Primària Secundàriaobligatòria
Batxillerat
Sector públic Sector privat
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
L’anàlisi de l’origen de l’alumnat estranger per grans regions del món mostra com
quasi la meitat (el 48%) prové del Magreb, mentre que el segon col·lectiu en
importància és el de Centre i Sudamèrica (30,5%). És de destacar que aquestes
proporcions s’inverteixen en el cas de la població total: són més nombroses les
persones provinents d’Amèrica Llatina (35,9%) que les del Magreb (32,6%), tot i que
les diferències són petites. Es podria explicar perquè les del Magreb fa més temps que
van arribar i els seus fills han assolit tots els cicles educatius.
El tercer col·lectiu en importància és el dels alumnes europeus, de països de la UE i
de la Resta d’Europa, que constitueixen el 10,6% i el 8%, respectivament, del total de
l’alumnat. No es tracta de xifres molt elevades però sí que indica la singularitat de
Palamós: nucli costaner que històricament ha acollit a població provinent d’Europa,
atreta per la bona qualitat de vida i, inicialment, pel turisme i les segones residències.
Gràfic 2.12. Procedència de l’alumnat estranger de Palamós. Curs 06/07.
1,7%
48,0%
30,5%
10,6%8,0%1,1%
Magreb
Centre i Sudamèrica
Unió Europea
Resta Europa
Àsia i Oceania
Resta Àfrica Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 46
La presència d’alumnes d’origen magrebí en tots els cicles educatius té una traducció
directa en el fet que la llengua estrangera més present a les aules de Palamós és
l’àrab. A infantil, primària i cicles formatius, els infants i joves magrebins són el
col·lectiu estranger més nombrós: suposen més del 50% del total de l’alumnat
estranger i, en el cas del cicles formatius, representen el 84,6% dels alumnes
estrangers. En canvi, on la seva presència és més minsa és al batxillerat, en que
representen una tercera part del total d’estrangers.
Els alumnes provinents de centre i sud-amèrica tenen una presència força semblant
en tots els cicles educatius, sent a secundària quan el seu pes és major (el 35,8%).
També, com en el cas dels alumnes magrebins, disminueix la seva presència un cop
s’arriba a l’educació post-obligatòria, fet que mostra que una bona part d’ells
abandona el sistema escolar per incorporar-se al mercat de treball.
Gràfic 2.13. Principals col·lectius d’origen estranger per nivell educatiu. Curs 06/07
53,1
53
34,9
33,3
84,6
26,5
29,3
35,8
22,2
15,4
20,4
17,7
29,4
44,4
0
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Infantil
Primària
Secundària
Batxillerat
Cicles formatius
Magrib Centre i Sudamèrica Resta procedències
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
Aquesta situació comporta, doncs, que la majoria dels alumnes d’origen estranger no
tenen com a llengua materna cap de les dues llengües oficials de Catalunya. D’aquí
que en alguns casos poden tenir, en un primer moment, certes dificultats d’adaptació.
L’alumnat d’origen llatinoamericà, en canvi, sí que coneix el castellà, fet però que en
alguns casos va en detriment de la rapidesa en l’aprenentatge del català.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 47
5. Èxit/fracàs escolar
Palamós presenta un grau d’èxit escolar lleugerament més baix que la resta de
territoris de referència. Per al curs 2006 – 20078, el percentatge d’alumnes que es
graduen en finalitzar la ESO ha estat de 74,6% del total, mentre que el Baix Empordà
i el conjunt del país se situen entorn el 79%. Això vol dir que gairebé 8 de cada 10
alumnes es graduen, mentre que a Palamós la correspondència és de 7,5 de cada 10.
No obstant, la gran diferència envers el comportament que presenten els altres dos
territoris rau en el percentatge d’alumnes que repeteixen. Quan en les mitjanes de la
comarca i de Catalunya el percentatge de repetidors se situa entorn el 14%, a
Palamós gairebé es dobla aquest percentatge (el 24,3% de l’alumnat repeteix). En
canvi, a Palamós és simbòlic el nombre d’alumnes que no es graduen però obtenen el
certificat d’escolarització obligatòria (CES), mentre que al Baix Empordà aquest mateix
percentatge creix fins al 7,5% de l’alumnat i a Catalunya fins al 6,7%.
S’han de prendre en consideració aquestes xifres, però també cal tenir en compte que
fan referència només a un curs i, per tant, poden ser el reflex d’una casuística
concreta d’aquest curs. En tot cas, s’ha de fer el seguiment de l’evolució d’aquests
percentatges per comprovar en quina mesura s’aproximen a les mitjanes.
Gràfic 2.14. Adhesió escolar dels alumnes. Curs 2005 – 2006. En percentatges.
79 6,7 14,3
78,9 7,5 13,6
74,6 1,1 24,3
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Catalunya
Baix Empordà
Palamós
Es graduen en finalitzar l'ESO Obtenen el Certificat
Repeteixen en finalitzar
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
8 Encara no es disposen de dades més actualitzades en relació a l’avaluació dels alumnes de 4rt d’ESO
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 48
3. Mapa de recursos educatius
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 49
El Mapa de Recursos Educatius de Palamós recull l’oferta educativa que hi ha en el
municipi més enllà de l’escolar reglada – presentada en el Mapa Escolar-. Per conèixer
tota aquesta oferta, en primer lloc, es presenten tots els actors educatius del
municipi, tant els públics com privats i, seguidament, se’n detalla les activitats
educatives que aquests desenvolupen. Finalment, el present document també analitza
les diferents relacions que s’estableixen entre ells.
L’objectiu d’aquest mapa és fer un recull de tots aquells recursos educatius que
existeixen a Palamós, entenent que això no equival a fer un catàleg exhaustiu de
serveis i oferta formativa, sinó que el que s’ha buscat és, a partir de l’anàlisi de fonts
secundàries i de la sistematització de la informació existent, oferir una visió general
de qui és avui en dia un agent educatiu a Palamós i quin tipus d’activitat educativa
està duent a terme per tal de ser considerat com a tal.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 50
1. Mapa d’actors educatius
El Mapa d’actors educatius té per objectiu descriure quins són els actors educatius del
municipi (la seva activitat s’analitza en el mapa d’activitats). D’aquests es poden fer
en tres grans grups: les escoles, el sector públic i el tercer sector i el sector privat.
a. Les escoles
Les escoles són els principals actors educatius d’un municipi. Més enllà de la seva
funció en l’àmbit de l’educació reglada, les escoles també s’han de considerar actors
educatius per la tasca que duen a terme durant l’horari lectiu i extraescolar a fi
d’incidir sobre l’educació des d’un punt de vista general. En el mapa escolar l’anàlisi
de les escoles s’ha fet des de la vessant de l’escolarització; aquí s’amplia la mirada i
es consideren les escoles com agents inserits en un entorn determinat (la ciutat) i que
interactuen amb la resta d’actors educatius. En aquest sentit, a l’hora de conèixer
RECURSOS EDUCATIUS
ESCOLES
SECTOR PÚBLIC
Ajuntament
+
Altres administracions
TERCER SECTOR (entitats, fundacions…)
SECTOR PRIVAT
(empreses, acadèmies…)
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 51
l’oferta educativa de Palamós cal tenir en compte quines són les activitats educatives
que organitzen les escoles.
Quadre 3.1. Equipaments escolars de Palamós
Centres Edats Titularitat
Llar municipal l’Estel de M. Gumersind 0 – 3 Pública
Kumbayà 0 – 3 Privada
Montisbel 0 – 3 Privada
CEIP Ruiz Giménez 3 – 12 Pública
CEIP Vila – Romà 3 – 12 Pública
Col·legi La Salle 3 – 12 Privada
Escola Vedruna 3 – 18 Privada
IES Palamós 12 – 18 Pública
EE Els àngels 3 – 20 Pública
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament
b. El sector públic
Dins del sector públic s’analitza la programació d’activitats educatives que duen a
terme les diverses àrees de l’Ajuntament o altres administracions. Això porta a parlar
de serveis, activitats i equipaments. Els serveis i activitats poden tenir lloc en els
equipaments o fora d’ells, mentre que els equipaments fan la funció d’actors
educatius tant pel fet que acullen aquestes activitats, com perquè el seu ús pot tenir
components educatius, més enllà dels programes o activitats que s’hi duguin a terme.
Pel que fa als serveis: per tal d’aprofundir en l’anàlisi de l’Ajuntament com a principal
actor del sector públic, s’ha considerat l’acció de les diverses regidories o àrees.
Majoritàriament, les àrees que promouen activitats educatives són les que es poden
englobar sota l’epígraf de Serveis a les Persones (Educació, Cultura i Patrimoni,
Esports, Joventut, Acció social i ciutadania...). A part, també s’han abordat les altres
àrees (Urbanisme, Medi Ambient i Seguretat ciutadana) des de la perspectiva de la
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 52
cooperació i les relacions que molt sovint estableixen amb les regidories de serveis a
les persones.
Quadre 3.2. Regidories i àrees municipals amb serveis o oferta educativa
Àrea Regidoria/Servei
Àrea Social
Educació
Acció social i ciutadania
Joventut
Cultura i Patrimoni
Esports
Cooperació i solidaritat
Salut pública
Àrea Territorial Urbanisme
Medi ambient
Àrea Interna Seguretat ciutadana i mobilitat
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament
Tot i que en els últims anys s’ha avançat en la dotació d’equipaments, Palamós té
camí per córrer tant en nombre com en la situació de les instal·lacions. Bàsicament es
poden classificar segons la funció principal que despleguen (en l’àmbit educatiu,
cultural, de l’esport...) val a dir que alguns acullen activitats diverses.
En l’àmbit cultural, els equipaments que aglutinen més serveis i que, per tant, són
referents per a la ciutadania, són el Centre Cultural La Gorga , La Biblioteca Lluís
Barceló, el Museu de la Pesca i la Casa Muntaner. La Gorga es pot considerar el
principal equipament cultural de referència(es tracta d’una sala de teatre que també
disposa d’una sala d’exposicions/sala d’actes). La nova biblioteca Lluís Barceló i Bou
està agafant centralitat en el panorama cultural i ciutadà de la ciutat. La seva
ubicació, amb una plaça al davant i una proposta de biblioteca oberta i moderna ha
permès que, en poc temps, s’hagi consolidat com a oferta cultural.
Per la seva banda, la Casa Muntaner, ubicada a poca distància de la biblioteca, acull
tres serveis diferents: el Servei d’Arxiu municipal, les oficines del Museu de la Pesca i
la Càtedra d’Estudis Marítims. Per últim, el Museu de la Pesca, gestionat per la
Fundació Promediterrània, s’ubica en el Port de Palamós.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 53
Una segona tipologia d’equipaments són els esportius. Palamós disposa d’un ampli
ventall d’equipaments esportius públics, en que hi sobresurten l’Estadi Municipal de
Futbol i el Pavelló Municipal d’Esports. A part, també es compta amb tres zones
esportives, situades a les afores del municipi (ZE Josep Massot i Sais, el Tennis i el
Skate Park). Acaba de completar el conjunt el Rocòdrom, situat dins del Pavelló.
Aquests equipaments acullen activitats formatives adreçades a la pràctica de diversos
esports, i alguns d’ells també permeten fer-ne un ús més lliure.
En l’àmbit educatiu, a part de les escoles (de les quals ja se n’ha parlat
anteriorment), en l’àmbit educatiu es disposa de l’Aula d’Aprenentatge, coneguda
antigament com el centre cívic. Aquest espai acull fins a tres serveis, tots ells centrats
en la formació de les persones adultes: l’Escola Municipal d’Adults de Palamós, el Pla
de Transició al Treball (PTT) i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que duu a
terme els cursos de català per adults. Pel que fa a l’àmbit de Joventut, es compta
amb dos espais: el Punt Jove de Palamós i l’Espai Jove. En relació a la gent gran cal
remarcar la tasca de la Llar municipal de la Gent Gran.
Quadre 3.3. Equipaments públics del Mapa de Recursos Educatius de Palamós
Equipament/Servei Àmbit
Centre Cultural La Gorga Cultural
Biblioteca municipal Lluís Barceló i Bou Cultural
Casa Montaner (Servei d’arxiu municipal, oficines Museu de la Pesca i Càtedra d’Estudis Marítims)
Cultural
Museu de la Pesca Cultural
Pavelló Municipal d’Esports Esportiu
Estadi Municipal de Futbol Esportiu
Zona Esportiva “Josep Massot i Sais” Esportiu
Zona Esportiva Tennis Esportiu
Zona Esportiva Skate Park Esportiu
Rocòdrom Esportiu
Aula d’aprenentatge Educatiu
Punt Jove de Palamós Sociocultural
La Nau dels 50 m. Sociocultural
Llar municipal de la Gent Gran Gent Gran
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 54
c) El tercer sector i el sector privat
Segons la classificació establerta, el tercer actor educatiu correspon al tercer sector i
el sector privat. Dins d’aquest grup s’inclouen realitats força diverses: en primer lloc,
el conjunt d’entitats de Palamós; en segon lloc, el conjunt d’equipaments de titularitat
privada que completen el mapa d’equipaments; i en tercer lloc, el conjunt
d’acadèmies privades que ofereixen formació específica en àmbits diversos.
Palamós disposa d’un teixit associatiu força ampli: es tenen comptabilitzades cent
entitats, repartides entre diversos sectors d’activitat. Tenint en compte la dimensió de
Palamós, es tracta d’una xifra prou important que possibilita que es produeixi una
oferta àmplia d’activitats que respon a bona part de les necessitats que la ciutadania
pot expressar. La cultura (amb el 37%) de les entitats és l’àmbit que més
associacions aglutina, seguit de l’esport (26%) i el civisme (26%) que inclou totes les
activitats d’ajuda mútua i de cooperació.
En l’àmbit educatiu es comptabilitzen sis associacions de mares i pares d’alumnes,
corresponents als CEIP Vila-Romà i Ruiz Giménez, a les escoles Vedruna i La Salle, a
l’IES Palamós i al Centre d’educació especial Els àngels. Les AMPA, més enllà de la
funció que desenvolupen dins de cada centre, són peces importants dins la xarxa
associativa de Palamós. Dins de l’àmbit veïnal es comptabilitzen les cinc associacions
de veïns i veïnes actualment existents.
Taula 3.1. Distribució d’entitats per àmbits de treball
Àmbits entitats Número %
Educatiu (AMPA) 6 6,0
Cultura 37 37,0
Esportiu 26 26,0
Civisme 26 26,0
Veïnal 5 5,0
Total 100 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web de l’Ajuntament.
En el marc del Projecte Educatiu de Palamós totes les entitats es consideren, pel valor
que donen al fet associatiu, potencials agents educatius. No obstant, una mirada més
detinguda sobre el moment que travessen, en definitiva sobre la seva vitalitat, ens
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 55
possibilitarà valorar amb més exactitud fins a quin punt estan exercint el seu paper
educador. Així mateix, també caldrà tenir en compte quines activitats es duen a
terme, atès que hi ha activitats amb components més educatius, formatius o de lleure
i quins valors s’estan transmeten a través d’aquestes activitats.
A part dels equipaments públics que ja s’han esmentat, Palamós també disposa
d’equipaments de titularitat privada relacionats amb els àmbits considerats.
Aquest és el cas del Club Sant Jordi, que actua com a Casal d’avis, i que depèn de la
Caixa Catalunya.
Quadre 3.4. Equipaments privats del Mapa de Recursos Educatius de Palamós
Equipament/Servei Àmbit
Club Sant Jordi (Caixa de Catalunya) Gent Gran
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament.
Finalment, cal tenir en consideració les acadèmies i/o entitats dedicades a la
formació que hi ha a Palamós. Es comptabilitzen entitats com el Cercle Artístic, que
organitza cursos d’arts plàstiques. A part es poden incloure en aquest recompte les
escoles d’idiomes, els centres que fan cursos d’informàtica o els que duen a terme
reforç escolar.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 56
2. Mapa d’activitats educatives
En aquest segon apartat del mapa de recursos educatius l’objectiu central és
presentar i analitzar el gruix de les activitats educatives que tenen lloc en el municipi
de Palamós. Un cop coneguts els agents, cal analitzar l’activitat educativa que
desenvolupen, individualment o conjuntament.
Els diversos recursos i activitats s’han classificat temàticament: algun d’ells són
específics d’un àmbit i per a un grup d’edat (per exemple, les activitats extraescolars
per a infants), però n’hi ha d’altres que poden considerar-se per a tota la població o
per més d’un grup d’edat.
És important tenir en compte que un dels pilars més importants de la filosofia dels
projectes educatius de ciutat és el de considerar el concepte “educació” de la manera
més àmplia possible. Per això, en aquest mapa hi ha activitats amb un clar objectiu
formatiu mentre que n’hi ha d’altres que tenen un caràcter més lúdic i
d’entreteniment, però que es recullen perquè tenen intencions i/o conseqüències
educatives.
Finalment, és també necessari esmentar que el mapa d’activitats educatives no
pretén ser un recompte exhaustiu de les activitats educatives de Palamós, sinó
que és un instrument que ha de permetre caracteritzar les activitats i programes
educatius que conformen l’oferta del municipi, per poder-ne extreure unes
conclusions bàsiques. És possible, doncs, que alguna activitat no s’hagi recollit;
l’esquema creat, però, ha de permetre que aquest mapa es pugui anar actualitzant
periòdicament.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 57
2.1. Activitats segons el grup d’edat a qui van dirigides
2.1.1. Les activitats dirigides a públic escolar
a) Organitzades pels centres escolars i les seves AMPA
Tots els centres educatius de Palamós, més enllà del currículum que ofereixen, han
articulat una oferta de serveis i activitats que reforcen el seu projecte educatiu.
D’aquesta manera, la tasca educativa que duen a terme es materialitza tant durant
l’horari escolar, a través d’activitats diverses, com fora de l’horari escolar. Aquesta
oferta prové del propi centre i de les associacions de mares i pares d’alumnes.
Totes les escoles despleguen programes educatius que reforcen i completen la
transmissió de coneixements que ja venen determinats pel currículum oficial.
D’aquesta manera, cada curs, els centres duen a terme sortides (de caire cultural,
esportiu...) i participen en la celebració de les festes tradicionals i populars del
calendari (Carnaval, Sant Jordi, Castanyada, Nadal).
Així mateix, les AMPA lideren l’organització d’activitats extraescolars. Ofereixen
diverses activitats de tipus cultural per a cada un dels nivells educatius, tot posant
l’èmfasi en cobrir les necessitats de cada edat i escoltant les suggerències que es
recullen per part de les famílies. Per al curs 2007 – 2008 s’han ofert activitats de
coral, teatre, manualitats, dibuix i còmic, etc.
Una de les activitats extraescolars que destaca en tots els centres és la del teatre. Hi
ha una tradició important de fer teatre a l’escola, començant per als alumnes
d’educació infantil. Un indicador de la vitalitat d’aquesta activitat a les escoles de
Palamós és l’existència de la Mostra de teatre infantil i juvenil, que des de fa més
de 17 anys organitza l’Agrupació teatral La Gespa, i des del 2000 amb la seva represa
s’organitza conjuntament amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament. Es tracta d’una
mostra dels espectacles que les escoles han anat preparant al llarg del curs que té
lloc a La Gorga. S’estableixen una sèrie de premis simbòlics per tal d’incentivar la
qualitat de les obres i per generar afició pel teatre.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 58
Les activitats esportives tenen una organització diferent. Des de l’Ajuntament, a
través del Programa d’Activitats Esportives, s’ofereix a les AMPA una oferta força
àmplia d’activitats, a les quals s’hi poden adherir les diverses escoles. Per als infants,
s’ofereix Psicomotricitat, Multimèdia/Multiesport i Esportiu. En aquestes activitats
primen, sobretot, els valors de no competició i la pràctica de diversos esports. Pel que
fa a les activitats pels joves hi ha la possibilitat de fer Manteniment físic, Ioga o
Cursos de natació i vela. D’entre tots aquests cursos, destaca per singular el de vela
dins l’horari lectiu. En aquest sentit, l’escola del Club de Vela Palamós ha estat
pionera en realitzar programes de vela escolar en horari lectiu.
Quadre 3.5. Programa d’Activitats Esportives. Curs 2007 – 2008 Grup d’edat Activitat
Infants
Psicomotricitat
Multimèdia i Multiesport
Esportiu
Joves
Manteniment físic
Ioga i consciència corporal
Curs d’iniciació a la natació (juntament amb el Club de Vela) en horari lectiu
Curs escolar d’iniciació a la vela (juntament amb el Club de Vela) en horari lectiu
Font: Palamós Esportiu
L’IES Palamós s’ha adherit al Pla de l’esport a l’escola de Catalunya, una iniciativa
impulsada pel Departament d’Educació i la Secretaria General de l’esport, que pretén
incrementar la pràctica esportiva en horari no lectiu, incidint especialment en els
alumnes d’educació secundària i les noies. Aquest projecte ha de servir, a part
d’impulsar l’adquisició d’hàbits saludables, per fomentar la formació en valors. En el
marc d’aquest projecte s’ha constituït una Associació esportiva escolar (AEE).
En l’actualitat, l’AEE de l’IES Palamós ja compta amb més de 200 esportistes que
participen en les diverses activitats organitzades. S’han creat uns 20 equips
pertanyents a esports tan diversos com el bàdminton, el tennis taula, el korfbal, el
bàsquet o el futbol sala. A part de les activitats pels alumnes de secundària,
batxillerat i cicles formatius, l’AEE també s’ha proposat organitzar activitats per als
pares i mes mares i el professorat de l’institut. Entre aquestes destaquen el fitball, el
ioga i el judo. Una altra de les novetats que impulsa aquesta nova associació són els
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 59
intercanvis esportius i culturals amb instituts d’altres països i/o d’altres indrets de
l’Estat espanyol. Fins ara s’han fet intercanvis amb Alemanya, Holanda, Portugal i
Madrid.
La creació d’aquesta entitat esportiva, però, ha tingut repercussió més enllà de l’IES
Palamós i és que des del curs 2007 – 2008 també ha passat a gestionar les activitats
esportives extraescolars del CEIP Ruiz Giménez. L’AMPA d’aquesta escola va demanar
col·laborar amb l’AEE IES Palamós; d’aquesta manera es compleix un dels objectius
de l’associació que consisteix a implicar des dels alumnes més petits fins als adults
que es mouen al voltant dels centres (famílies i professors).
Més enllà de la valoració que es pugui fer de cadascuna de les activitats cal dir que
des de l’àmbit escolar es valora molt positivament l’oferta d’extraescolars que
s’ofereixen des d’una escola però que acullen alumnat de diverses escoles de
Palamós. Un pràctica que a més d’aprofitar economies d’escala permet una circulació
d’alumnat que foment el coneixement mutu i la visualització de Palamós com un únic
sistema escolar.
b) Organitzades per l’Ajuntament de Palamós
A part de les activitats esportives que s’organitzen en col·laboració amb les AMPA dels
centres, l’Ajuntament de Palamós també desplega un ventall d’activitats culturals i de
coneixement de l’entorn. Així, des de les Àrees de Cultura i Patrimoni i Medi Ambient
de l’Ajuntament de Palamós s’ha dissenyat el programa pedagògic Fem arrels
especialment pensat per les escoles de Palamós. En aquest programa hi participen
activament fins a quatre serveis: el Museu de la Pesca, el Servei d’arxiu municipal,
l’Àrea de Medi Ambient i el Documare.
Entre totes les activitats que inclou aquest programa pedagògic sobresurten les que
organitza el Museu de la Pesca, de forma autònoma o juntament amb l’Àrea de Medi
Ambient de l’Ajuntament. Per a tots els cicles s’ofereixen visites al Museu, a
l’exposició permanent o la temporal, i específicament per a batxillerat s’ofereix la
possibilitat de conèixer amb profunditat què és un museu i com funciona.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 60
Especialment interessants per conèixer l’entorn són els itineraris que s’organitzen amb
l’Àrea de Medi Ambient per a l’alumnat de 6è de primària. El de Muralles – Cap Gros
permet el coneixement de la història i el patrimoni del barri vell de Palamós; el de
Bell-lloc permet aproximar-se a l’espai agrícola que encara conserva el municipi i als
antics masos que poblaven aquest espai; i, finalment, el de Platges de Llevant
possibilita el reconeixement del litoral palamosí.
A part del Museu de la Pesca, la Regidoria de Medi Ambient és una de les que més
activitats organitza per a les escoles. Entorn el programa ambiental, es posen a
disposició activitats per a tots els cicles. En aquest sentit, s’aprofiten tant els recursos
naturals (el litoral, la pineda d’en Gori, les platges, etc.) com els equipaments
(deixalleria i depuradora) de que disposa Palamós. La multiplicitat d’activitats que
s’organitzen denota l’aposta que s’està fent en aquesta direcció, així com el fet que
s’està aprofitant la proximitat d’un entorn privilegiat per al coneixement i l’estudi de la
flora i la fauna.
Per la seva banda, els dos serveis documentals existents (l’Arxiu i el Documare, centre
de documentació relacionat amb el mar i la pesca) són dos recursos molt importants
per la quantitat d’activitats que s’organitzen en el marc del coneixement de la història
local i ajuts a la recerca. Com a novetat d’aquest curs, s’ofereix des del Documare una
activitat per aprendre a fer treballs de recerca, dirigit als alumnes de Secundària i
Batxillerat.
Quadre 3.6. Programa pedagògic Fem arrels per les escoles de Palamós. Curs 2007
- 2008
Nom de l’activitat Servei qu e l’ofereix Cicle a qui va dirigida
Visita al Museu Museu de la Pesca Infantil, Primària i Secundària
Pirates a la Mediterrània. Un viatge a través de la història de la pirateria (Expo. temporal)
Museu de la Pesca Primària, Secundària i Batxillerat
Què és un museu? Museu de la Pesca Batxillerat
Aprendre a fer treballs de recerca
Documare Secundària i Batxillerat
Simulació de naixement, vida i arxiu de documents
Servei d’arxiu municipal 5è i 6è de Primària, Secundària i Batxillerat
Què hi ha als arxius? Tu també Servei d’arxiu municipal 5è i 6è de Primària,
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 61
hi ets a l’arxiu Secundària i Batxillerat
La teva escola té 70 anys Servei d’arxiu municipal 6è Primària (Ruiz Giménez)
La Guerra Civil a Palamós Servei d’arxiu municipal Secundària i Batxillerat
La revista Proa de Palamós (expo temporal) Servei d’arxiu municipal Secundària i Batxillerat
El Servei d’Arxiu Municipal: possibilitats per a la recerca
Servei d’arxiu municipal Batxillerat
Muralles – Cap Gros Museu de la Pesca i Àrea de Medi Ambient
6è de Primària
Bell-lloc Museu de la Pesca i Àrea de Medi Ambient
6è de Primària
Platges de Llevant Museu de la Pesca i Àrea de Medi Ambient
6è de Primària
La festa de l’arbre Àrea de Medi Ambient P5, 1er i 2n de Primària
El joc “Avança reciclant” Àrea de Medi Ambient 2n i 5è de Primària
Taller de residus. Visita a la deixalleria
Àrea de Medi Ambient 3r de Primària
Taller de l’aigua. Visita a la depuradora
Àrea de Medi Ambient 4rt de Primària
Descobrir el litoral: les roques a trenc d’ona
Àrea de Medi Ambient 5è de Primària
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Palamós
Com a valoració d’aquesta oferta cal dir que no totes les escoles l’aprofiten de la
mateixa manera. Caldria fer un pas més en aquesta oferta de manera que les escoles
intervinguessin més en el seu disseny i s’impliquessin més en l’aprofitament d’aquests
serveis. Per la seva banda, l’Ajuntament podria sistematitzar més tota aquesta oferta.
2.1.2. El lleure educatiu infantil
Per abordar la formació en el lleure infantil Palamós disposa d’un esplai en actiu i dels
casals de vacances. L’Agrupament Escolta Palamosí és l’agrupament que es
manté, no sense dificultats. El cert declivi que estan experimentant les entitats
dedicades al lleure infantil i juvenil cal entendre’l dins un marc més general i les
causes cal buscar-les en un canvi de l’entorn que els hi exigeix un funcionament i
unes responsabilitats d’empresa de serveis. Tot i això, continua desenvolupant la seva
tasca, amb l’organització d’activitats dirigides als alumnes i les famílies. Aquestes
activitats tenen lloc, principalment, els caps de setmana.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 62
Una altra iniciativa que no és pròpiament un esplai o agrupament, però que funciona
tot l’any durant els caps de setmana és el casal que l’Associació cultural El Caliu
de Sant Joan, que compta amb un conveni amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament,
organitza per a nens i nenes del barri i, en general, de tota la ciutat. Es tracta d’una
oferta ben valorada i força utilitzada perquè cobreix les necessitats d’una part de la
població que veuen en les activitats que s’organitzen un recurs per a l’educació dels
infants en les seves hores lliures.
Als esplais com a serveis que funcionen durant tot l’any, se li afegeixen, durant els
períodes festius, els casals de vacances. L’Ajuntament organitza cada any el Casal
d’estiu (durant les vacances escolars de juliol i agost) i el Parc Infantil de Nadal
“Juguiparc” que té lloc durant les tardes dels dies no festius de Nadal. Totes dues
activitats mouen any rere any un nombre força elevat de nens i joves del poble.
L’activitat més destacada, però, és el Casal d’estiu. S’hi poden inscriure nens i nenes
de 3 a 12 anys i les activitats tenen lloc a les diverses escoles de la ciutat, així com
també a altres instal·lacions de Palamós. El “Juguiparc” és una activitat més puntual,
pensada per omplir d’activitats les tardes de les vacances nadalenques. Tot i ser d’una
durada més curta, val a dir que des de que s’organitza té una acceptació força
considerable.
Finalment, entre les entitats dedicades a treballar amb el públic infantil podem
destacar la tasca que fa La Xarxa a Palamós, també amb conveni amb l’Àrea de
Cultura de l’Ajuntament. Tot i no ser una entitat estrictament de lleure (es considera
una entitat cultural), cal destacar l’aposta que fa per un model de lleure basat en el
descobriment dels llenguatges artístics. En aquest sentit, La Xarxa programa
espectacles de teatre familiar a La Gorga.
Certament, tot i que hi ha un volum important d’oferta, el declivi d’entitats d’esplai
està deixant un buit considerable des de la perspectiva de l’educació en el lleure. Un
declivi que ve determinat per la manca d’associacionisme juvenil i compromís en
desenvolupar una oferta al respecte.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 63
2.1.3. Les activitats pels joves
El Punt Jove de Palamós (depenent de la Regidoria de Joventut) s’encarrega de
coordinar bona part de les activitats dirigides als joves. Els serveis i infraestructures
que ofereix són els següents:
Serveis
� Punt d’Informació Juvenil
� Informació en plafons i expositors classificats per temàtiques (formació, lleure,
habitatge, treball, vacances i estades, agenda...)
� Tramitació de carnets (estudiant, professor i alberguista)
� Programació d’activitats, tallers, exposicions i xerrades
� Club de la feina
� Punt Jove de Salut
� Punt Jove als centres
Espais
� Sala d’ordinadors i d’estudi
� Racó d’autoconsulta
� Espai Jove de La Nau
Bàsicament es tracta d’un servei dirigit als joves d’entre 12 i 35 anys, tot i que a
vegades els seus usuaris també se situen en franges d’edat més petites i més grans.
D’entre tots els serveis que presta el Punt Jove cal destacar tot el treball que es fa
entorn la salut i la promoció d’hàbits saludables. El Punt Jove de Salut compta amb
la presència d’un agent de salut que s’encarrega d’assessorar, donar suport i resoldre
els dubtes que, de forma confidencial, li puguin plantejar els usuaris del servei.
Aquest agent és present al Punt Jove cada divendres de les 18 a les 20 hores per
atendre totes les consultes.
A part, durant tot l’any es fan diverses activitats, xerrades i tallers entorn aquests
temes. Una de les iniciatives que aglutina més activitats és la campanya de promoció
d’hàbits saludables i d’oci alternatiu “De què vas?”. Durant uns quants dies
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 64
s’organitzen activitats lúdiques, esportives i formatives que aborden el tema de la
salut i els joves. Es compta amb la col·laboració d’ACAS, entitat que ja col·labora amb
el Punt Jove de Salut.
Una altra de les accions que més impacte té és l’edició anual de la Carpeta de salut.
Es tracta d’una carpeta, que es reparteix entre tots els i les joves de Palamós, que
recull informació rellevant, adreces i contactes sobre sexualitat, malalties de
transmissió sexual, mètodes anticonceptius, drogues, alimentació, etc. La carpeta ha
esdevingut un suport molt útil per difondre tots aquells aspectes que tenen a veure
amb comportaments saludables i és un recurs molt ben valorat tan pels joves com per
les famílies i altres agents educatius.
La tasca entorn la salut i els joves ha adquirit un pes important dins dels serveis del
Punt Jove fins al punt que també s’actua proactivament gràcies a la coordinació que
s’estableix amb els recursos sanitaris de Palamós i, sobretot, amb els responsables del
programa “Salut i escola” que tenen presència als centres d’educació secundària de la
ciutat.
Per tal de difondre totes les activitats, el Punt Jove se serveix de la seva principal
publicació, el P(i)Jzine, que ofereix tota la programació trimestral d’activitats i
d’informació relativa al Punt jove, així com aquella informació relativa a altres
departaments de l’Ajuntament o entitats o associacions que organitzin activitats que
puguin ser d’interès pel jovent de Palamós.
El Punt Jove és també l’encarregat d’organitzar l’espai de les “Barraques” per Festa
Major. Tota la programació d’activitats i concerts pels joves que tenen lloc en aquest
espai és un altre dels moments culminants de la tasca que desenvolupa aquest servei.
Una altra de les funcions que ha desplegat el Punt Jove són les activitats de formació.
S’ha detectat la necessitat de posar en marxa cursos de monitors de menjador escolar
i de lleure i de directors d’entitats de lleure. Per a joves d’entre 14 i 17 anys són
cursos de pre-monitors i per a majors de 18 anys són per a monitors. En aquests
cursos s’adquireixen les bases (teòriques i pràctiques) per a poder dur a terme
activitats o dirigir grups d’esplai. Aquests cursos s’han desenvolupat amb la
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 65
col·laboració de l’Escola l’Empordà, una entitat reconeguda pel Departament de
Joventut de la Generalitat de Catalunya.
A part d’aquesta formació més específica, també s’han engegat monogràfics per a
entitats centrats en temes específics o d’interès sobre l’organització de l’entitat,
l’obtenció de recursos, etc.
Una de les demandes més expressades pels i les joves de Palamós i de les
associacions juvenils ha estat poder disposar d’un espai per al desenvolupament de
les seves activitats. A aquesta demanda se li ha donat resposta, parcialment, a través
del Punt Jove; un dels serveis que s’ofereixen és la cessió d’espais i l’ús de la sala
polivalent per a dur a terme trobades i reunions. Però més enllà dels locals del Punt
Jove, actualment Palamós també ofereix l’espai de La Nau dels 50 metres per tal que
pugui ser utilitzat per les entitats i grups de joves que així ho sol·licitin.
Molt directament relacionat amb l’educació, el Departament de Joventut organitza les
Jornades d’Educació i Família. Es tracta d’un cicle de xerrades d’interès educatiu, per
a famílies i agents socials, en que es tracten diversos temes d’interès sobre infants,
adolescents i joves. Enguany (any 2008) s’ha celebrat la cinquena edició i es
consolida, doncs, aquesta oferta dins del projecte de ciutat educadora que tira
endavant el municipi de Palamós.
L’anàlisi dels recursos educatius dirigits als joves també ha d’incloure el
comportament d’aquest joves vers als recursos. Els últims temps, amb una presència
clara de dinamitzadors juvenils als centres escolars, s’ha assolit un major grau de
participació. El que fa pensar que calen mecanismes com aquest per fer arribar
l’oferta i animar als joves a participar. Per altra banda, també cal tenir en compte que
els interessos dels i les joves han canviat considerablement els últims anys i,
certament, des de l’administració no s’arriba al ritme d’innovació i canvis de models
en el consum cultural i les noves tecnologies.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 66
2.1.4. La formació d’adults
La formació reglada dirigida a la població adulta de Palamós es desenvolupa a l’Aula
d’Aprenentatge que aglutina diversos serveis: l’Escola Municipal d’Adults, el Pla de
Transició al Treball (PTT) i el Consorci de Normalització Lingüística.
L’oferta de l’Escola Municipal d’Adults combina tant els cursos reglats i oficials (de
lecto-escriptura, preparació a les proves d’accés als cicles formatius i a la universitat i
idiomes) com activitats dirigides a la població més gran de caire més lúdic o
d’aproximació a les noves tecnologies (activitats recreatives, informàtica). En total,
l’Escola Municipal d’Adults matricula, en els seus diferents cursos, uns 450 alumnes. El
12% dels participants a aquesta oferta formativa és de nacionalitat estrangera.
Taula 3.2. Cursos i nombre d’alumnes de l’Escola Municipal d’Adults
Tipologia del curs Nom del curs Nombre alumnes
Formació bàsica (Lecto-escriptura)
Iniciació a la llengua escrita 10
Iniciació a la llengua oral 6
Taller 1 competències bàsiques 14
Taller 2 competències bàsiques 17
Preparació accés titulacions oficials
Preparació per a l’obtenció del Graduat de secundària (GES)
26
Preparació a la prova d’accés a CFGM 19
Preparació a la prova d’accés CFGS 24
Preparació prova d’accés a la Universitat per a majors de 25 a.
25
Idiomes
Anglès inicial 14
Anglès funcional I 13
Anglès funcional II 13
Alemany 1er nivell 5
Francès inicial 7
Italià 1er nivell 8
Llengua castellana 13
Recreatius
Restauració de mobles 8
Gimnàstica recreativa 12
Tècniques de relaxació 11
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 67
Tai-txí 19
Gimnàstica terapèutica 11
Dansa del ventre 28
Informàtica
Iniciació a la informàtica 41
Informàtica 1er nivell 17
Comptabilitat 11
Informàtica per a jubilats 42
Informàtica per a gent gran 26
TOTAL 447
Font: Aula d’aprenentatge
Des de l’Aula d’aprenentatge també es desenvolupa el Pla de Transició al Treball
(PTT Palamós), un programa de garantia social per a tots aquells nois i noies, majors
de 16 anys, que han abandonat el sistema escolar sense l’obtenció de cap títol oficial.
El PTT té l’objectiu d’afavorir la inserció professional d’aquests joves i, si s’escau, la
seva reinserció en el sistema educatiu, per tal de millorar les seves possibilitats
d’ocupació en el futur. El PTT compta amb la col·laboració activa de les empreses que
s’impliquen en tot el procés. Actualment s’ofereixen dos mòduls: auxiliar d’oficina,
comerç i atenció al públic i auxiliar de cuina i serveis de restauració. El PTT té, durant
aquest curs 2007 – 2008, 30 alumnes participant. Val a dir que des de fa dos cursos
els mòduls de cuina i restauració es realitzen a Palafrugell gràcies a un conveni signat
entre Ajuntaments. També és de remarcar que un percentatge elevat, entorn al 50%,
de l’alumnat matriculat té nacionalitat estrangera.
El tercer dels serveis que es desenvolupa en les instal·lacions de l’Aula d’aprenentatge
és el Consorci de Normalització Lingüística que du a terme els cursos de català
per adults. El CNL que gestiona l’Oficina de Català de Palamós, funciona de forma
independent a l’Aula, ja que administrativament no depèn de la regidoria. Aquests
cursos oficials permeten l’obtenció dels títols que acrediten els diversos coneixements
de català. En total, el Consorci l’utilitzen 441 alumnes (curs 2007 – 2008).
Tot i que l’Aula d’aprenentatge és l’espai que centralitza el gruix de la formació per
adults, també cal comptar amb l’existència de dos serveis més: la Unitat
d’escolarització compartida (UEC) i l’Escola Taller les Gavarres.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 68
La UEC està organitzada per l’Ajuntament gràcies a un conveni signat amb el
Departament d’Educació de la Generalitat. Es desenvolupa a través d’activitats
complementàries a l’ESO adreçades a l’alumnat amb necessitats educatives
específiques fruit de la seva inadaptació al medi escolar. Es parla d’escolarització
compartida perquè els alumnes segueixen pertanyent i, per tant, assistint al centre
docent on estan matriculats, a la vegada que realitzen tallers de fusteria/restauració
de mobles, comerç, coneixement de l’entorn, coneixement personal i esports.
Actualment, la part dels tallers s’ubica a la Nau dels 50 metres, un espai que no és del
tot adequat per a poder oferir en òptimes condicions aquesta formació. Cal entendre-
ho com una ubicació temporal a espera de trobar un millor emplaçament.
L’Escola Taller les Gavarres, que depèn del Consell Comarcal proposa una
formació en l’aprenentatge d’oficis considerats nous jaciments d’ocupació en l’àmbit
del medi ambient i el patrimoni cultural. A través d’un conveni, des de l’Àrea de Medi
Ambient de l’Ajuntament es participa en l’especialitat de recursos forestals. Un dels
projectes que s’ha desenvolupat a Palamós és la recuperació de Can Pere Tià, a la
vall de Bell-lloc, una finca ubicada en un entorn natural que té importants
potencialitats per al seu ús educatiu.
2.1.5. Les activitats per a la gent gran
Palamós disposa de dos equipaments que, de manera preferent, atenen al col·lectiu
de la gent gran: la Llar municipal de la Gent Gran i el Club Sant Jordi.
L’oferta d’activitats de la Llar Municipal de la Gent Gran va des dels cursos i tallers
fins als balls i àpats de germanor, passant per l’organització de sortides i excursions.
En referència als cursos s’hi fa: ioga, pintura sobre roba, gim dansa, taller de
memòria, call country i escola d’art. Aquest servei té 700 socis.
El Club Sant Jordi, depenent de l’obra social de Caixa Catalunya, es troba situat a
l’Avinguda Francesc Macià, a l’eixample palamosí. Funciona com a casal d’avis i atén,
sobretot, a persones grans, en bon estat de salut i que se solen valer per elles
mateixes. A part de constituir un espai per a la lectura de la premsa diària, els jocs de
sobretaula i disposar d’un petit bar, el Club Sant Jordi organitza un bon nombre
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 69
d’activitats esportives, culturals i de lleure, sobretot de dilluns a divendres, tals com
cursos de ioga, tai-txí, dibuix, coral, etc. Els caps de setmana també es fan sortides.
Finalment, tot i el bon volum d’activitat que hi ha en aquests centres, des de diversos
àmbits hi ha la impressió que no s’aprofita prou el coneixement de les persones grans
i els valors educatius que poden transmetre .
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 70
2.2. Activitats segons l’àmbit
2.2.1. El panorama esportiu de Palamós
Palamós disposa de diverses instal·lacions esportives que es poden considerar com a
recursos educatius, en tant que permeten l’aprenentatge i la pràctica esportiva d’un
bon nombre d’esports. A aquestes instal·lacions cal afegir-hi el nombre significatiu,
tenint en compte la dimensió del municipi, d’entitats que vehiculen en molts casos
aquest aprenentatge i pràctica dels esports.
Tal i com ja s’ha esmentat anteriorment, Palamós disposa de dos grans equipaments
esportius (l’Estadi i el Pavelló) i de dues zones amb diversos equipaments de
dimensions més reduïdes: zona esportiva “Josep Massot i Sais”, situada al costat de
l’Estadi i formada, bàsicament, per camps de futbol; i l’Skate park, ubicat a la Plaça
del Suro. Finalment cal parlar de la zona esportiva del Tennis. Uns equipaments que
després de diferents intents de gestió no han aconseguit consolidar-se per la qual
cosa fa temps que no s’obren al públic i el seu abandonament ha deteriorat molt la
situació de les instal·lacions.
Les instal·lacions que estan en funcionament són utilitzades o bé per les diverses
entitats per desenvolupar-hi les seves activitats (aquest és el cas del Pavelló
poliesportiu) o bé se’n pot fer un ús més lliure (com és el cas dels diversos
equipaments de lleure i jocs infantils situats al costat de l’Estadi Municipal).
Tot i que es tracta d’una tendència general, la pràctica esportiva, sobretot la que es
vincula als clubs esportius, està força masculinitzada. Si s’analitza el perfil dels afiliats
a les entitats esportives de Palamós es pot observar com el 74% dels que en formen
part són homes, mentre que les dones només representen el 26%.
Taula 3.3. Perfil dels afiliats a les entitats esportives de Palamós. 2007
Núm. %
Homes 2.355 74,0
Dones 829 26,0
TOTAL 3.184 100,0
Font: Palamós esportiu 2007
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 71
En el Pavelló municipal és on el Club Esportiu Palamós, que reuneix a diversos
equips de bàsquet, i els equips del Club Futbol Sala Palamós realitzen els
entrenaments i juguen els partits de les seves respectives competicions. També s’hi fa
bàsquet, judo i entrenament pel rem. De forma excepcional, el Pavelló també s’utilitza
per a la celebració d’esdeveniments socials i culturals.
Per altra banda, al Pavelló s’ofereixen les següents activitats:
• Al matí: manteniment físic per adults i tercera edat i ioga.
• Per la tarda les escoles: Vedruna i Ela Àngels i l’IES Palamós utilitzen les
instal·lacions per fer activitat física.
• De 5 a 8 es fa: escoles esportives, patinatge artístic, aeròbic, hip hop i
fanky.
L’Estadi de futbol s’utilitza bàsicament per als entrenaments i els partits dels
diversos equips de la Fundació Esportiva Palamós i el primer equip del Palamós CF i
dels veterans. La importància del futbol a Palamós queda reflectida en la dimensió de
les instal·lacions, amb el camp principal i els annexos, un fet particular per una ciutat
com Palamós.
A part de les entitats que ja s’han esmentat en el repàs de les instal·lacions esportives
(entitats, per tant, que gaudeixen d’una massa social important), a Palamós
destaquen les entitats esportives vinculades al mar (i a la natura en general). En
aquest sentit, cal subratllar la tasca que duu a terme el Club de Vela, amb
l’organització de la seva competició més coneguda, la Christmas Race, i la important
labor envers la vela de base amb la posada en funcionament de l’escola de vela l’any
1998. Entre les diverses activitats que s’organitzen hi ha el curs de vela escolar que ja
hem esmentat per la seva singularitat. Dins d’aquest àmbit també destaquen el Club
Alpí Palamós, el Club Skaphos Sub i el Club de Rem.
Una altra entitat amb una llarga trajectòria i que ha anat reunint i generant altres
iniciatives és l’Associació Atlètica Palamós. Dins de les seves seccions destaquen
l’atletisme, en primer lloc, que es practica a la Zona Esportiva de Josep Massot i al
passeig marítim i el Patinatge artístic. A part, l’Associació Atlètica Palamós també és
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 72
l’encarregada d’organitzar, conjuntament amb l’Ajuntament, les activitats d’aeròbic o
activitats físiques per adults i manteniment per a la tercera edat, el ioga i la
consciència corporal, o la psicomotricitat i el multimèdia que ara organitzen
directament les AMPA dels centres escolars.
En el cas del bàsquet succeeix una situació força peculiar. A part del Club Esportiu
Palamós, l’únic club de bàsquet que disposa de categories infantils i juvenils és el Club
de Bàsquet de l’AMPA del Col·legi Vedruna. Això fa que tot els nens i nenes i joves
que vulguin practicar aquest esport ho hagin de fer en aquesta entitat vinculada a un
centre escolar determinat.
Quadre 3.7. Entitats esportives de Palamós
Entitat Entitat
Penya Barcelonista Palamós Agrupament Escolta Palamosí
Bàsquet Club Palamós Grup Esportiu Esteve
Club de bàsquet La Salle Palamós Associació recreativa Volem Palamós, Palamós CF
Unió Esportiva Marítima Penya Sport del Palamós CF
Club d’Esquí Palamós Associació de Navegants Baix Empordà
Club Esportiu Palamós Club Bàsquet AMPA Vedruna
Club Ciclista Palamós Fundació Esportiva Palamós
Club Alpí de Palamós Associació Esportiva Grup Millora
Associació atlètica de Palamós Associació amics de l’oci, la petanca i l’esport
Club de Judo Palamós Associació “La Mar d’Amics”
Club Skaphos Sub Club de rem de Palamós
Club de Futbol – Sala Palamós Club Dards Tennis Palamós
Penya Comercial Martí Club de Vela Palamós
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament.
En conclusió, a Palamós es pot afirmar que hi ha una important pràctica esportiva i
que es disposa d’una bon nombre d’equipaments per a realitzar-la. Però per altra
banda, també és cert que hi ha instal·lacions que estan quedant antigues i
abandonades com el cas del Tennis.
Per altra banda, al considerar l’esport com un fet educatiu cal analitzar si realment en
tots els casos allà on es practica esport també s’educa. En massa ocasions l’esperit
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 73
competitiu prima per sobre de valors com el companyerisme i el treball d’equip. En
aquest aspecte caldrà treballar en el futur.
Per últim, es troba a faltar un equipament com una piscina municipal on es pogués
desenvolupar programes d’activitat aquàtica. Sense cap dubte, aquesta és la
mancança més important en quant a equipaments esportius de la ciutat.
2.2.2. El panorama cultural a Palamós
A l’hora d’analitzar la realitat cultural de Palamós des de la perspectiva del Projecte
Educatiu s’han de tenir en compte dos aspectes: per una banda, el paper que juguen
les entitats i, per l’altra, l’activitat cultural que generen els equipaments. En general,
tal i com també s’ha fet amb els altres àmbits, es parteix d’una mirada “generosa”
sobre el component educatiu de les activitats culturals; no obstant, no s’han tingut en
compte totes aquelles en que hi predominés clarament una vessant merament lúdica.
Les entitats
Palamós disposa de trenta-set entitats registrades dins de l’àmbit cultural, segons
dades de l’Ajuntament. Aquesta xifra no contempla alguns col·lectius que si bé tenen
una activitat cultural més o menys continuada no estan constituïts com a entitats. Cal,
doncs, tenir en compte aquest marge. Destaquen, per la seva trajectòria i pel nombre
d’associats que hi participen, les dedicades a la cultura tradicional i popular
(Associació Sardanista Costa Brava, Societat coral El Progrés, Colla Gegantera de
Palamós, Casa cultural de Andalucía), a les arts escèniques (Agrupació teatral La
gespa, Agrupació Teatral 100%, Els Cosinets) i a promoure la cultura festiva (totes les
entitats vinculades al carnaval).
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 74
Quadre 3.8. Entitats culturals de Palamós
Entitat Entitat
Cine Club Bahia Associació cultural “Centre d’iniciatives Audiovisuals”
Òmnium Cultural de Palamós Agrupació Teatral La Gespa
Xarxa de Palamós Associació cultural Amics de la Ràdio – ACAR-
Cercle Artístic de Palamós Colla carnavalesca “Els Pirats de Palamós”
Associació cultural d’edicions palamosines Xarxa de Palamós
Associació Carnaval de Palamós Associació Juvenil “La Cremallera”
Associació Sardanista Costa Brava Casa Parroquial
Societat coral El Progrés Associació cultural educativa Marinada
Casa cultural de Andalucía Associació cultural carnavalesca “La Moralla Palamosina”
Associació Educació i Gestió del Lleure a l’Empordà
Associació de boletaires de Sant Joan i Palamós
Agrupació Teatral 100% Associació teatral Els Gorgues
Colla Gegantera de Palamós Associació cultural “Carnestoltes de Palamós”
Associació Juvenil “El Filtre” Associació juvenil Show Boys
Centre Cultural Islàmic de Palamós Associació Les Barquetes de la Fosca
FEFE, MOMO i Cia Associació cultural de Carrossaires de Palamós
Joventuts Musicals de Palamós Associació cultural Casa del Mar
Associació cultural Amics del Museu Associació cultural El Caliu de Sant Joan
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament.
A part de les associacions culturals, a Palamós també s’hi compten fins a vint-i-set
entitats que sota l’epígraf de “cíviques” desenvolupen tot tipus d’activitats, des de les
de divulgació del coneixement (com pot ser l’Ateneu de Palamós) a les que es
dediquen a l’ajuda, la solidaritat i la cooperació (com Creu Roja, Càrites o la Fundació
VIMAR). A part hi ha col·lectius diversos vinculats a l’entorn natural, patrimonial o
assemblees locals d’entitats que operen en el conjunt del territori.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 75
Quadre 3.9. Entitats cíviques de Palamós
Entitat Entitat
Associació Front El Mar UGT
Associació Gent Gran de Palamós Associació Global d’Obesos
Unió Radioaficionats del Baix Empordà Associació catalana afectats de la fibromiàlgia
Associació ornitologia Baix Empordà A prop teu
Col·lectiu Dones de Palamós Germandat donadors de sang
Fundació Oreig Associació Catalunya contra el càncer. Junta local
Amics de la Vall del Bell-lloc Fundació PROIDE
Mans Unides. Assemblea local L’Ateneu de Palamós
Càritas Associació Fira Nadalenca
PROANE Acción ya! Menjadors infantils
Germans Sense Fronteres ASFADA
Associació d’Amics de la Barca de Mitjana Rafael
Palamós pel Sàhara
Creu Roja Palamós Fundació Vilagran – Maristany VIMAR
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament.
A part del volum i de la seva vitalitat, cal assenyalar que les entitats a Palamós són
una peça important dins del panorama cultural de la ciutat perquè d’elles en depèn
(amb el recolzament indispensable de l’Ajuntament) la programació habitual
d’activitats que tenen lloc al llarg de l’any.
Des de l’àmbit associatiu cultural es té la impressió de que existeix poc treball en
comú entre entitats. Certament no existeixen espais de coordinació i de definició
d’objectius conjunts entre les entitats. En aquest sentit, des de la perspectiva de
l’educació, cal entendre el PEC com una oportunitat per marcar nous objectius de
treball entre les entitats.
Finalment, cal destacar l’activitat en l’àmbit de les conferències i xerrades que impulsa
l’entitat l’Ateneu de Palamós. Entre les diverses activitats que dur a terme aquesta
entitat (en àmbits diversos) sobresurt la seva voluntat de cimentar el concepte de
Ciutat educadora a través de xerrades que, la majoria de les vegades, tenen lloc a La
Gorga.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 76
L’àmbit de les arts escèniques
El Centre Cultural La Gorga és l’equipament cultural de referència per a Palamós.
Durant els darrers anys ha consolidat una programació estable de teatre professional i
amateur, dansa, teatre infantil i música. A part, a la sala polivalent, s’hi duen a terme
tant exposicions d’arts plàstiques i visuals com cicles de conferències.
Amb el pas dels anys, tant l’ocupació del teatre com de la sala d’exposicions, ha anat
creixent constantment, sent pràcticament de forma constant que hi ha una activitat o
altra a les instal·lacions. En el cas del teatre, això fa que hagin de conviure tant les
activitats d’assaig com les representacions i en l’espai de la sala polivalent que s’hagin
de compaginar les exposicions professionals, les més amateurs i les conferències o
xerrades de tot tipus. Les xifres de l’any 2007 així ho demostren: s’han organitzat 122
activitats programades per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament o en conveni amb
diverses entitats de la ciutat.
Taula 3.4. Activitats culturals del Centre Cultural La Gorga. 2007
Activitats Participants
Mostra de teatre, teatre escolar, infantil, professional i amateur; música professional i amateur; dansa professional i amateur
21.441
Exposicions (sala polivalent) 2.565
Arts escèniques i música realitzades fora de La Gorga 8.240
TOTAL 32.246
Font: Ajuntament de Palamós
El Centre Cultural La Gorga també participa del Pla de residència per a creadors de la
Generalitat de Catalunya tot acollint a la companyia de dansa CobosMika Company.
Aquesta formació no només utilitza La Gorga per a preparar les seves creacions, sinó
que en contrapartida desplega un ventall d’activitats de difusió de la dansa
contemporània, així com tallers adreçats a un públic infantil i adult, que estan tenint
força acceptació. Els tallers són de dansa contemporània, fusió jazz – flamenc,
interpretació composició i hip hop, amb tres nivells (principiant, intermedi i avançat).
A part, de forma concreta, també s’ofereixen masterclasses per als alumnes de nivell
més avançat.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 77
Aquests any 2008 s’organitzarà entorn de la dansa el Palamós Summer Dance
festival que inclourà una mostra dels espectacles que han treballat els alumnes i
espectacles professionals de la companyia CobosMika. Es tracta de la cinquena edició
d’aquest festival en el qual es combinen classes per a professionals i amateurs amb
espectacles i activitats diverses.
També en l’àmbit de la dansa cal destacar el projecte que s’ha iniciat recentment: el
Trobadansa. Es realitza el Dia internacional de la dansa i és una cercaciutat popular
amb parades a les places principals de la part antiga de la ciutat de Palamós on s’hi
produeixen mostres de diferents i variades disciplines de dansa per part de les escoles
i els grups de dansa de la Ciutat.
Quan es parla d’arts escèniques a Palamós s’ha d’esmentar l’Agrupació Teatral La
Gespa com la companyia amateur més important de la ciutat i una de les més
importants de les comarques gironines. A part de la Mostra de teatre infantil i juvenil
que ja hem esmentat, La Gespa manté una producció d’espectacles regular que al
llarg de l’any va presentant a La Gorga. Gràcies a un acord que s’ha establert
recentment amb l’Ajuntament de Palamós, La Gespa podrà disposar d’un local
d’assaig i magatzem gràcies al condicionament d’una part de l’anomenada Nau dels
50 metres. D’aquesta manera s’aconsegueix una reivindicació històrica de l’entitat.
La tradició teatral de Palamós, però, no només compta amb aquestes iniciatives
esmentades sinó que també se sustenta gràcies a l’existència d’altres agrupacions que
contribueixen a que el panorama amateur sigui força ric. La companyia Els Cosinets
és un bon exemple. Es tracta d’una companyia de teatre infantil i juvenil, relativament
jove, però que ja s’ha fet un espai dins la cita teatral nadalenca de Palamós.
En resum, en l’àmbit de les arts escèniques, les diverses entitats i projectes que es
desenvolupen, gairebé tots vinculats a La Gorga, tenen un important component
educatiu. S’està fent una bona tasca de formació i s’està posant l’accent educatiu en
molta de l’activitat que es programa.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 78
L’àmbit de la música
Des de l’àmbit musical, de forma més o menys estable, dues entitats més estableixen
convenis amb l’Ajuntament per fornir d’activitat La Gorga. Aquestes dues provenen de
l’àmbit de la música i són les Joventuts Musicals de Palamós i la Coral el
Progrés. Tot i que l’activitat musical no està tant consolidada com la del teatre (fet
que no només succeeix a Palamós) es va mantenint una programació que combina
concerts de tipus més professional i amateur.
També dins l’àmbit musical, tot i que no vinculat a la Gorga, cal destacar l’activitat
sardanista, que impulsa l’Associació Sardanista Costa Brava. L’entitat compta
amb un conveni amb l’àrea de Cultura i desenvolupa un programa estable
d’actuacions de cobles i ballades que tenen el Passeig de Mar com a principal
escenari.
Per altra banda, també cal destacar el dinamisme creatiu entorn a la música de
diferents grups joves palamosins. Des de l’Àrea de Joventut es tenen censat 20
grups de música joves. Ara bé, són grups que tenen dificultats per trobar espais
d’assaig i demanden a l’Ajuntament que habiliti algun espai per fer-ho.
La Biblioteca Lluís Barceló i Bou
Des del punt de vista de servei cultural continuat, caldria destacar també el paper que
juga la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou. Es tracta d’un equipament nou,
recentment inaugurat. La nova biblioteca es troba situada a la Plaça dels Països
Catalans, davant de la Casa Montaner. D’aquesta manera s’ha constituït un nou pol de
densitat cultural.
Amb el canvi d’ubicació, s’ha passat de disposar de 285 m2 de superfície (a l’antic
edifici del carrer Mn, Jacint Verdaguer) a disposar-ne més de 900. Una de les
particularitats del nou equipament és l’existència d’una sala polivalent annexa, de més
de 100 m2, que es podrà utilitzar de forma independent a la biblioteca. L’antiga seu
de la biblioteca acull el Pla de barris “Palamós Millora” i l’Àrea de Medi Ambient de
l’Ajuntament.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 79
A part dels serveis habituals de consulta i préstec de documents i informació diversa,
la Biblioteca de Palamós s’ha mostrat especialment activa en l’organització d’activitats
diverses tals com conferències, presentacions de llibres, animació infantil, explicació
de contes, tallers d’escriptura, etc. D’entre totes aquestes activitats destaca
l’organització d’un club de lectura, especialment actiu. Al nou edifici, amb la
possibilitat de disposar de més espai per a la celebració d’esdeveniments diversos, es
preveu que el volum d’activitats continuarà creixent i es consolidarà.
El Museu de la Pesca
El Museu de la Pesca és un altre dels equipaments culturals de referència. A part de
complir amb les funcions pròpies d’un museu, tal i com ja s’ha explicat, no només
participa des de primera línia en el programa de coneixement de l’entorn per a les
escoles de Palamós, sinó que també s’ha convertit en un recurs, de rellevància a nivell
català, per al coneixement del mar i la pesca. L’any 1997 es crea el programa
pedagògic Viu la mar que posteriorment es reorienta, amb la inauguració de
l’exposició permanent del museu el mes de setembre de 2002.
El Museu de la Pesca ha fet, doncs, una clara aposta per el desenvolupament de la
vessant educativa dels seus serveis, sobretot per articular un programa pedagògic
complet que abasta des d’activitats per a primària fins a batxillerat. Treballa amb tres
empreses especialitzades que dissenyen i porten a terme les activitats.
Durant l’any 2007, més de 6.560 escolars de tot Catalunya van ser usuaris de les
activitats organitzades pel Museu de la Pesca de Palamós.
Quadre 3.10. Programa pedagògic Viu la mar. Museu de la Pesca de Palamós. 2007
Nom de l’activitat Tipus d’activitat Cicle a qui va dirigida
Viure el litoral Educació ambiental Primària i Secundària
Viure al fons Educació ambiental CM i CS de Primària i Secundària
Nosaltres i la mar Educació ambiental Primària i Secundària
Escola de pilots i grumets Navegació CM i CS de Primària i Secundària
Vela llatina Navegació CS Primària i Secundària
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 80
Navegació en terra Navegació Primària i Secundària
De la platja al fons del mar Descoberta Infantil
Temps de pesca Descoberta Secundària i Batxillerat
Feinejant pel mar Descoberta Primària
L’anxova, la reina Descoberta Primària, Secundària i Batxillerat
Port i subhasta Descoberta Primària, Secundària i Batxillerat
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Museu de la Pesca
Però a part dels tallers per a escolars, el museu organitza un bon nombre d’activitats
per a d’altres públics que també poden ser considerades, en un sentit ampli, activitats
educatives. Entre les més destacades hi ha els Tallers familiars, dirigits a les famílies
durant les vacances d’estiu; les Excursions i rutes marítimes a bord del vaixell Rafael,
amb la possibilitat d’escollir rutes o activitats diverses; els Itineraris fora del museu
pel Palamós medieval i el Poblat Iber del Castell; o les Converses de Taverna, que
tenen lloc a Ca la Pepa Caneja, amb l’objectiu d’aprendre i escoltar històries dels avis i
àvies, pescadors, mariners i gent de mar de Palamós. Cada sessió de les Converses
de Taverna es dedica monogràficament a un tema i en tant que activitat pensada per
preservar el patrimoni oral de la ciutat, les converses són enregistrades per passar a
formar part de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Cal tenir en compte
que el Museu de la Pesca de Palamós participa de l’Observatori per a la Recerca
Etnològica de Catalunya.
La Festa Major i el Carnaval
En termes de vitalitat cultural, els moments de més concentració corresponen,
sobretot, a la Festa Major d’estiu (que se celebra a finals de juny) i a la celebració
de les festivitats del calendari, sobretot el Carnaval. La Festa Major és especialment
viscuda i més si tenim en compte que coincideix amb el moment que comença la
temporada d’estiu. A part de les moltes activitats que s’hi organitzen destaca la
programació que es fa entorn Les Barrakes, l’espai on es concentra l’oferta cultural i
de lleure especialment dirigida al jovent.
El segon moment culminant i de més elevada concentració d’activitats se situa durant
les festes de Carnaval. Des de fa uns quants anys s’ha convertit en un dels més
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 81
importants de les comarques gironines, tot comptant amb un gran nombre de colles i
comparses que hi participen. Només cal fer una ullada al llistat d’entitats culturals de
Palamós per adonar-se’n de la quantitat de col·lectius dedicats a preparar durant tot
l’any la seva participació en el Carnaval.
La formació en l’àmbit artístic
Pel que fa a la formació en l’àmbit artístic, val a dir que bona part de l’oferta prové
d’iniciatives privades que gaudeixen d’un fort arrelament i d’una llarga trajectòria a
Palamós. Per exemple, el Cercle Artístic és l’entitat que en l’àmbit de les arts
plàstiques més cursos organitza per a infants, joves i adults. El Cercle Artístic és una
de les entitats que més directament col·labora amb l’Ajuntament per a l’organització
de tot tipus d’exposicions a la sala polivalent de La Gorga. Entre les iniciatives del
Cercle Artístic sobresurten en importància el Concurs de Pintura Ràpida, les
Col·lectives d’alumnes i les exposicions d’artistes importants del país i estrangers.
En l’àmbit de la música una mancança important és el fet de no disposar d’una
Escola Municipal de Música. Tot i que hi ha alguna iniciativa privada en aquest
sentit, una escola de caràcter públic seria la millor garantia d’accés a la formació
musical.
2.2.3. El panorama comunicatiu i informatiu de Palamós
Al parlar de l’àmbit comunicatiu i informatiu de Palamós la primera referència que cal
fer és a la important tasca que porta anys desenvolupant Ràdio Palamós. Es tracta
d’una ràdio de caràcter municipal que va néixer en l’àmbit educatiu el 1982 per
l’impuls d’un grup d’estudiants de l’escola Vedruna. Actualment la gestiona
l'Associació Cultural d'Amics de la Ràdio que a més de garantir una graella de
programació amb força seguiment ha diversificat la seva tasca oferint una línea de
publicacions (Col·lecció Crònica Nostra, Vint anys de Ràdio Palamós) i una altra de
formació (Curs de formació de ràdio – ara reconvertit en un seminari). Per tant, un
mitja de comunicació de referència en el municipi, que ha apostat per modernitzar
sistemes i ofereix informació municipal actualitzada a través de la seva web. En
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 82
definitiva un mitjà que fa una important funció de cohesió del municipi. La crítica que
es fa a la ràdio és el fet que s’ha reduït molt la presència de les entitats i la cobertura
informativa de les seves activitats (excepte en el cas de les entitats esportives).
Televisió de Palamós és una entitat privada que compta amb el suport de
l’Ajuntament. Es tracta d’una televisió local amb poques hores d’emissió però que fa
seguiment de la realitat política –a través de la retransmissió dels plens-, esportiva i
cultural. En l’àmbit televisiu té major abast Televisió Costa Brava que dóna
cobertura a diversos municipis. En el futur la implantació de la televisió terrestre
digital obligarà a canvis importants en aquest sector.
Entre els mitjans de comunicació tradicionals es troba a faltar la premsa escrita. Fa
una anys hi havia la revista “La Proa” que va sorgir d’una iniciativa ciutadana i on es
publicaven articles de diferents persones de la ciutat. Certament, era un espai
d’expressió que generava debat ciutadà i que no ha trobat relleu.
Finalment, cal parlar del poc impacte que tenen les noves tecnologies en la gestió
informativa i comunicativa de l’Ajuntament. Tot i que des de diferents regidories com
Cultura i Joventut es compta amb mailing de persones interessades a rebre
informació de programacions per correu electrònic, la web municipal no ha aconseguit
mostrar-se com una eina comunicativa de referència per a la població.
En conclusió, el bon treball de la ràdio tot i que no sense algunes crítiques, mostra la
importància d’establir canals de comunicació entre la ciutadania, les entitats i
l’administració. Una comunicació que cal entendre com un fet educatiu. Certament, la
informació i el coneixement d’allò que passa a la ciutat a més de poder escoltar
opinions diverses i interactuar són important eines de cohesió basades amb una base
educativa clara.
Projecte Educatiu de Palamós
ICC consultors 85
4. Mapa de visions educatives
Projecte Educatiu de Palamós
86
El Mapa de Visions educatives és una aproximació de caràcter qualitativa a la realitat
educativa de Palamós. Es fonamenta en els debats i reflexions produïts en els Grups de
Treball del procés participatiu d’elaboració del PEC així com en les aportacions de les
persones consultades directament en entrevistes. Aquest mapa té la funció de
sistematitzar aquest conjunt d’opinions de manera que s’acabin perfilant els reptes i els
elements de reflexió centrals del Projecte Educatiu de Palamós. No es tracta de
reproduir tots els debats, sinó de destil·lar-ne aquells elements que poden resultar més
significatius i explicatius de la ciutat des de la perspectiva educativa. Evidentment, els
discursos sobre Palamós són diversos i depenen de qui els elabori. El Mapa de Visions
permet detectar aquelles qüestions que poden ser la clau de volta per, des de
l’educació, donar resposta als principals reptes de la ciutat.
El mapa s’estructura en dos apartats: en primer lloc, es presenten els arguments que
des de la mirada educativa es mostren com a elements centrals a considerar; en segon
lloc, es llisten les qüestions que si bé no tenen aquest caràcter de centralitat, sí que
permeten tenir una panoràmica de les visions educatives de Palamós.
Projecte Educatiu de Palamós
87
1. Principals arguments de les visions educatives
� La importància central de l’escola en el Projecte Educatiu de Palamós.
En la filosofia dels Projectes Educatius de Ciutat es posa l’accent en la idea de
que l’educació va més enllà de la tasca que es fa a les escoles, sent múltiples
els agents educatius. Si bé això és cert, també ho és que l’escola és un agent
educatiu d’importància central i, per tant, un dels fonaments de la ciutat
educadora. Tant és així que la mala situació d’algunes infraestructures escolars
(CEIP Vila-Romà) i la necessitat de planificar-ne de noves (nou CEIP i nou IES)
apunten, segurament, un dels reptes més importants en matèria educativa al
qual s’enfronta Palamós per esdevenir realment una ciutat educadora. Pel
desenvolupament del Projecte Educatiu de Palamós és imprescindible actuar en
els ciments de l’educació del municipi. Per això, és positiu que la població
exigeixi una educació de qualitat a les escoles i que des de les institucions
s’accelerin els processos que portaran a tenir una nova escola del Vila-Romà el
2010.
� La singularitat de Palamós, un bon punt de partida per la ciutat
educadora
Cal situar Palamós en el seu context territorial i socioeconòmic per poder-ne fer
una valoració realista en termes de potencialitats educatives. I, en aquest
context, Palamós mostra unes característiques pròpies que cal entendre com un
bon punt de partida. La ciutat no ha estat víctima del creixement urbanístic
voraç i ni ha tingut el ritme de creixement de població que s’ha produït en molts
municipis de la Costa Brava. Preserva un entorn natural, una estructura urbana
i una idiosincràsia pròpia que contrasten amb la realitat de pobles avocats al
turisme, on l’activitat social i econòmica es concentra en pocs mesos l’any.
Certament, la vessant turística de Palamós és important, però també ho és la
pesca, els serveis (Hospital), la construcció, el comerç i el manteniment de
l’activitat industrial. La riquesa en la diversitat d’activitats ha permès que la
ciutat no depengui només dels seus visitants i de la construcció d’apartaments
Projecte Educatiu de Palamós
88
(com sí passa a municipis propers). Així, Palamós es mostra més cohesionada i
generadora de més possibilitats. Aquesta és la singularitat, en positiu, d’una
ciutat que afronta el repte de l’educació des de la seguretat del creixement
endreçat, la diversitat econòmica i uns graus de cohesió social suficients.
El punt de partida, sense caure en el cofoisme, té elements suficients,
comparativament amb l’entorn, com per afrontar els reptes que suposa la
voluntat de ser ciutat educadora. Certament, si la ciutat educa, el model de
ciutat és molt important. I més en un entorn molt turístic i de segones
residències, un model que acostuma a anar associat a l’abandonament escolar
en edats molt joves.
� L’educació podria tenir un pes major en la gestió i disseny de l’espai
públic
La concepció i disseny de l’espai públic és un element fonamental per a
entendre educativament un municipi. Així, a Palamós, es donen situacions de
bons i mals exemples de la funció educativa dels espais. En aquest sentit,
destaca en primer terme, el Passeig del mar, com a mostra d’espai de passeig,
trobada, veïnatge i referència per a tota la població; on persones diverses
utilitzen el mateix espai, fet que el converteix en un espai de convivència.
Sense entrar en el debat de la seva reforma, es destaca la seva funció actual.
En contraposició a aquest bon exemple apareixen altres situacions que la
mirada educativa permetria millorar:
- Es detecta un grau excessiu de privatització de l’espai públic: terrasses de
bars, mostradors dels comerços, sorolls, etc. que beneficien l’activitat
privada però no el públic en general. Cal trobar noves fórmules per conciliar
l’activitat privada amb el lliure gaudi de l’espai públic.
- No hi ha, més enllà de la funció que fa el passeig i el mercat, espais o nuclis
de referència que aglutinin població, interessos i generin activitat (es podria
parlar d’ateneus, antics casinos, etc.)
Projecte Educatiu de Palamós
89
- Manquen espais verds i places obertes per a activitats de lleure a l’espai
lliure; espais de trobada i veïnatge que generin dinàmiques positives en els
diferents barris.
� Hi ha recorregut fet, però també un important camí per córrer en matèria
d’equipaments.
La inauguració de la nova biblioteca Lluís Barceló i Bou (2008) i la posada en
funcionament de l’Escola Bressol l’Estel de Mossèn Gumersind (2007) són les
dues actuacions més importants en matèria d’equipaments realitzades els
últims anys. Tot i aquests notables avenços, es manté una sensació
generalitzada que, en alguns àmbits, Palamós pateix un cert retard en quant a
infraestructures i equipaments. Així, mentre disposa d’un gran Estadi Municipal
de Futbol amb capacitat per a 6.000 espectadors, manquen espais vinculats a
l’activitat cultural, formativa, juvenil i associativa amb caràcter polivalent, com
per exemple un centre cívic. Certament, la Gorga acompleix en bona mesura
aquesta funció, però caldria trobar nous espais per generar dinàmiques
associatives i culturals, amb una activitat diària oberta a tota la ciutadania. Des
del punt de vista educatiu és important disposar d’espais per al
desenvolupament d’activitats que reforcin el teixit associatiu i la iniciativa
ciutadana. Un importància que s’explica per la capacitat que tenen espais
d’aquestes característiques de fer aportacions a la cohesió social, al
coneixement i al veïnatge i a l’intercanvi cultural.
� Es detecten oportunitats i riscos en les noves formes de relacionar-se
amb la ciutat: l’ús, l’abús i l’estima del territori
Els canvis socials i demogràfics dels últims anys provoquen que s’hagi
diversificat la forma en què les persones es relacionen tant entre elles com amb
la ciutat. Així, l’arribada de població estrangera i la importància de la població
flotant mostren com les persones poden usar de forma molt diferent el territori:
els que hi viuen “des de sempre”, els que arriben amb un projecte de vida, o
els que l’utilitzen com a municipi d’oci i descans. La mirada educativa aconsella
Projecte Educatiu de Palamós
90
que cal establir mecanismes que conciliïn aquestes formes d’entendre la ciutat.
Un repte que adquireix importància amb l’aprovació d’un nou Pla d’Ordenació
Urbana Municipal a partir del qual s’endreça el creixement de la ciutat i el
desenvolupament del programa Palamós Millora, del Pla de Barris.
El respecte per l’espai públic depèn, en bona mesura, del fet de sentir-se
protagonista d’aquest espai. En aquest sentit, és important el coneixement de
l’entorn, la valoració d’aquest entorn i, en definitiva, l’estima per la ciutat. Les
actituds cíviques, un altre repte educatiu, depenen en gran mesura del fet de
sentir-se responsable de l’espai que s’utilitza i veí de les persones amb qui es
comparteix aquest espai.
En una societat caracteritzada per la mobilitat espaial de les persones (viure en
un lloc i treballar en un altre, el fenomen de la immigració, etc.) sumat al fet
d’acollir força segones residències, la ciutat educadora pot aportar respostes en
l’aprofitament de les oportunitats de la diversitat i la rebaixa dels riscos de la
desvinculació amb l’entorn.
Projecte Educatiu de Palamós
91
2. Altres qüestions importants
� Bona valoració de l’oferta de l’Aula d’Aprenentatge
L’Aula d’Aprenentatge és un servei ben valorat per la seva diversitat d’oferta i la
important aportació en matèria educativa que fa. Se’n valora la tasca que
combina formació reglada i formal amb una bona oferta de cursos per al
desenvolupament de diferents habilitats personals. De fet, la combinació entre
formació, espai de convivència i la important tasca d’integració fa que el servei
intervingui en diferents aspectes educatius. La bona valoració del servei
contrasta però amb la que es fa de les seves instal·lacions, que han quedat
força antigues.
� La necessitat d’un major treball en xarxa entre els centres escolars per
esdevenir un únic sistema escolar
Els diferents centres escolars de Palamós no acostumen a treballar projectes en
comú i en xarxa. De fet, és una inèrcia que dura “des de sempre” i no s’ha
replantejat. L’elaboració del Projecte Educatiu pot ser un bon impuls per
millorar aquesta situació. Certament, és responsabilitat de totes les escoles
aconseguir un major prestigi de tota la xarxa escolar del municipi. Per això, més
que cercar la diferenciació (tot i respectant els projectes educatius de cada
centre) cal treballar per aparèixer com una sola xarxa. Per això calen millores
en els sistemes de repartiment de l’alumnat i aprofundir en la tasca de
col·laboració endegada en l’oferta d’extraescolars comunes.
Fins ara des dels centres no s’ha fomentat prou la barreja entre l’alumnat amb
activitats que mobilitzin tota la ciutat. En aquest sentit, el disseny de noves
activitats hauria de tenir en compte aquesta idea d’una ciutat educadora i una
sola xarxa de centres.
� L’educació 0-3 anys, divergències entre realitat i percepció
Tot i que pel curs 2007/2008 es va donar resposta a totes les sol·licituds de
matrícula, encara es manté el discurs que l’oferta en aquest nivell educatiu no
és suficient. Segurament, la consolidació de l’Estel portarà a que augmenti la
Projecte Educatiu de Palamós
92
demanda i es faci més difícil donar resposta a totes les sol·licituds. És possible
que en el futur calgui ampliar l’oferta ja que no només és important l’educació
dels 0-3 anys per als infants sinó que s’ha demostrat que és un servei que
permet la conciliació de la vida laboral i familiar dels pares i mares a més de ser
un referent per a l’intercanvi i aprenentatge educatiu.
� Els adolescents, un col·lectiu sobre el que cal realitzar un treball
específic.
Hi ha una preocupació important per aquest grup d’edat. Una preocupació que
té un clar fonament educatiu. L’augment de la conflictivitat a les aules i a fora,
les desigualtats en l’accés a la formació no formal, l’agrupament entre joves per
raons d’origen, les conductes de risc amb drogues i sexe, l’incivisme,
l’individualisme, el consumisme són actituds i valors que recomanen que, des
de l’educació, es faci un esforç per compensar els missatges que reben els i les
joves a través de mitjans de comunicació, de la publicitat i de la societat en
general. Es troben a faltar iniciatives que fomentin la creativitat, el treball
col·lectiu, la solidaritat, la tolerància, el civisme dels joves a partir de l’oferta i
dinamització d’activitats. Una oferta que ha de tenir la seva base en el treball
amb els i les joves a partir del coneixement de les seves inquietuds i
necessitats.
Un aspecte important també en aquesta edat és la transició al treball. L’ESO
obliga a l’escolarització fins als 16 anys i això ha provocat dificultats en algunes
aules. En aquest sentit, s’assenyala el desenvolupament de programes com el
projecte “singular”, que permet les pràctiques professionals i l’acabament dels
estudis, com un dels camins a seguir.
� La gestió de la mobilitat necessita de la mirada educativa
La mirada educativa realitzada sobre la mobilitat que hi ha a la ciutat porta a
destacar alguns elements en els que cal millorar per esdevenir una ciutat
educadora:
- La pacificació dels carrers. Tot i que s’ha avançat molt amb la
peatonalització del centre, cal seguir apostant per donar prioritat als
Projecte Educatiu de Palamós
93
vianants i altres mitjans de transport (bicicleta). La recuperació de carrers
per a vianants dóna seguretat i fa la ciutat més amable a més d’evitar la
contaminació.
- Palamós encara no està prou preparada per a garantir l’accessibilitat arreu
per a persones amb mobilitat reduïda. Les característiques orogràfiques de
la ciutat i la composició demogràfica i social dels barris més elevats i amb
més pendents (amb força població gran) indiquen on hi ha les necessitats
més importants.
- Les entrades i sortides dels centres educatius, amb importants col·lapses
circulatoris i actituds de poc respecte a les normes de circulació i
aparcament, són exemples de com es pot educar malament als més joves.
- Els hàbits de mobilitat de la ciutadania, en general, són difícils de canviar
però calen accions en aquest sentit. A Palamós, per les seves dimensions, la
majoria de trajectes es poden fer a peu o en bicicleta.
� Cal un treball de base i educatiu en l’àmbit de l’esport.
Hi ha un consens generalitzat en valorar positivament tant l’oferta de l’esport
escolar com l’oferta d’activitats esportives que es fa des de l’Ajuntament a les
escoles (també el Pla d’Esport a l’Escola, iniciativa de la Generalitat és una
aposta ben valorada). Tot i així, es trobar a faltar una continuïtat més clara en
la oferta esportiva quan l’alumnat va augmentant l’edat i es deixa tota la
iniciativa als clubs. De fet, l’anàlisi de l’activitat més enllà de l’àmbit
estrictament escolar indica alguns elements a millorar. L’alt grau de
competitivitat que s’exigeix en alguns clubs és la crítica més clara. Per altra
banda, des de molts àmbits, es considera que seria convenient que el club de
bàsquet de la ciutat fos de Palamós i no d’un determinat centre escolar.
� El teixit associatiu molt voluntarista però amb poca capacitat
d’arrossegar la ciutadania.
La dinàmica associativa és clarament un element educatiu d’important valor per
la creació de consciència ciutadana i de pertinença a una col·lectivitat. Per això,
des de la mirada educativa s’analitza el teixit associatiu de Palamós. Aquest es
Projecte Educatiu de Palamós
94
caracteritza per una gran atomització i pocs espais de col·laboració i expressió
conjunta. Així mateix, mentre algunes entitats gaudeixen de bona salut en
quant a la seva massa social n’hi ha moltes que reuneixen a poques persones i
tenen un nivell d’activitat molt baix.
Un aspecte important és facilitar l’associacionisme juvenil que, com s’ha vist a
Palamós, és més intermitent i s’expressa de forma diferent que
l’associacionisme tradicional.
� La programació cultural ben valorada i el carnaval com l’exemple a seguir
A la Gorga s’ofereix una programació estable de música i teatre que està ben
valorada per la població. La crítica en aquest cas se centra en les limitacions
d’aforament i caixa escènica de les instal·lacions Per altra banda, com a
manifestació cultural que el últims anys ha agafat força embranzida destaca la
celebració del carnaval. És un model per la implicació que suposa de multitud
d’agents i perquè és una festa integradora on es barreja tot tipus de població de
totes les edats.
Projecte Educatiu de Palamós
95
5. Síntesi i conclusions del diagnòstic
Projecte Educatiu de Palamós
96
La síntesi i conclusions del diagnòstic pretén destil·lar els elements dominants tant dels
elements objectius com de les percepcions i avaluacions que es fan sobre la realitat
educativa de Palamós. Evidentment, es tracta de focalitzar en aquelles qüestions que
es consideren fonamentals des de la perspectiva educativa de la realitat actual de
Palamós. Respon a allò que en els diferents espais de participació del Projecte Educatiu
s’ha destacat com a principals elements descriptius i característics de la mirada
educativa aplicada a Palamós.
La síntesi s’estructura en tres apartats que es corresponen tant als tres primers mapes
com a l’estructura de taules de les sessions participatives de treball. Ara bé, s’hi
incorpora la lectura que des de les visions educatives es consideren fonamentals.
En relació al territori
� Palamós s’ubica en una comarca turística i un entorn molt explotat
econòmicament. Tot i això ha aconseguit mantenir diverses activitats
econòmiques i no dependre exclusivament del turisme. Així Palamós ha
preservat una identitat dins una dinàmica estandaritzadora en el model de
municipi que provoca l’obertura al turisme. Aquest és un bon punt de partida
per treballar educativament la vinculació al territori.
� Palamós mostra una morfologia urbana amb barris amb característiques
físiques, constructives i sociodemogràfiques força diferenciades. Això,
educativament a l’hora és una riquesa però també suposa reptes de treball en
relació a la cohesió social. En aquest sentit, el Pla de Barris que s’està
desenvolupant pot ser una bona oportunitat.
� A part del Passeig de Mar, no hi ha centralitats importants al municipi que es
percebin com a espais de veïnatge i relació. Caldria treballar en la consolidació
de noves centralitats de referència.
Projecte Educatiu de Palamós
97
� La manca de places i més carrers peatonalitzats o amb prioritat per a vianants,
és una de les causes perquè hi hagi un abandonament de l’espai públic. Es
considera que educativament caldria fomentar-ne la seva ocupació.
En relació a la població
� El creixement de població (4.000 persones en els últims 10 anys) ha configurat
una realitat sociodemogràfica molt diferent en pocs anys. Ara bé, Palamós ha
tingut uns nivells de creixement inferiors als municipis del voltant, fet que en fa
més fàcil la gestió.
� El creixement s’ha produït gairebé exclusivament pel saldo migratori fet que ha
comportat un cert envelliment de la població amb un clar predomini en del pes
de la població adulta major de 25 anys. Per aquest motiu és de preveure que es
produirà un creixement de la població infantil ja que el gruix de la piràmide se
situa en aquella població que presenta índex de fertilitat elevats. Això en un
futur immediat tindrà repercussions en les necessitats escolars.
� A Palamós el 1996 només el 2,4% de la població tenia nacionalitat estrangera,
mentre que el 2008 arriba al 16,7%. A més aquesta immigració també és molt
diversa encara que prové majoritàriament de l’Amèrica Llatina (36,05%) i del
Magreb (31,88%).
� Fins a dia d’avui el mercat laboral a absorbit l’arribada de població, però en la
conjuntura actual, i donat el pes de la construcció en l’ocupació de Palamós, cal
preveure que moltes persones necessitaran reciclatge professional.
En relació a les escoles
� Es fa difícil parlar d’un sol sistema escolar a Palamós. Tot i que s’han donat
passes importants, com la gestió de la matriculació a l’Àrea d’educació, cal
Projecte Educatiu de Palamós
98
avançar més en la consideració de la ciutat com un sol sistema escolar i en el
desenvolupament d’estratègies conjuntes entre totes les escoles.
� Les infraestructures escolars actuals no són suficients per donar resposta a les
necessitats futures. Cal una nova escola pel Vila-Romà, prevista pel 2010, i
planificar l’obertura d’un nou IES i un nou CEIP.
� L’obertura de l’Escola Bressol l’Estel de Mossèn Gumersind és un important pas
endavant en l’oferta d’ensenyament de 0-3 anys. Actualment, l’oferta de
l’escola bressol cobreix tota la demanda de matriculació.
� La mitjana d’alumnes per aula a Palamós és lleugerament superior que les
mitjanes del Baix Empordà i Catalunya, sense superar els límits normatius. El
sector privat presenta una densitat més elevada que el públic
� No es produeix un bon repartiment de l’alumnat estranger entre els centres de
la ciutat. Qui assumeix l’escolarització d’alumnat immigrat és el sector públic: el
94% va als centres de titularitat pública. Primària i ESO són els que més estan
notant la presència d’alumnat immigrat, amb percentatges que oscil·len entre
13,8% i els 12,9%. El batxillerat presenta encara percentatges molt baixos,
inferiors al 4% de l’alumnat. La meitat (el 48%) prové del Magreb i el segon
col·lectiu en importància és el de Centre i Sudamèrica (30,5%).
� Palamós presenta un grau d’èxit escolar lleugerament més baix que la resta de
territoris de referència (Baix Empordà i Catalunya), que s’explica perquè hi ha
un percentatge d’alumnes superior que repeteix curs al finalitzar la ESO. En
canvi hi ha un percentatge més baix d’alumnes que deixen els estudis amb un
certificat un cop han acabat la ESO. El percentatge d’alumnes que es graduen
en finalitzar la ESO ha estat de 74,6% del total d’alumnes.
En relació als recursos educatius
� Les activitats dirigides a públic escolar són representen un bon nombre de
recursos. Cal destacar l’oferta en activitats com el teatre i activitats esportives.
Projecte Educatiu de Palamós
99
Caldria aprofundir en la coordinació entre centres en l’oferta d’extraescolar, ja
que les experiències són positives.
� L’Ajuntament de Palamós desplega un ventall d’activitats culturals i de
coneixement de l’entorn per les escoles de Palamós (programa pedagògic Fem
arrels, principal exponent). Ara bé, la participació per part de les escoles és
desigual i caldria major treball conjunt en el disseny i definició d’aquestes
activitats.
� En relació als joves, des de l’Ajuntament s’ofereixen recursos que a vegades no
arriben de forma suficient als possibles usuaris. Tot i que el Punt Jove està
consolidat com a servei encara es podrien aprofitar més espais com La Nau.
S’ha mostrat com una bona eina l’apropament de serveis a centres escolars, la
presència del punt jove a través d’una persona que en fa la dinamització.
També en relació als joves cal destacar que l’associacionisme juvenil està en un
cert declivi.
� Per la població adulta els recursos educatiu estan molt vinculats a l’Aula
d’aprenentatge que on hi ha diversos serveis: l’Escola Municipal d’Adults, el Pla
de Transició al Treball (PTT) i el Consorci de Normalització Lingüística.
� Palamós disposa d’un teixit associatiu força ampli: es tenen comptabilitzades
cent entitats, repartides entre diversos sectors d’activitat. Ara bé, és un teixit
força atomitzat que rarament desenvolupa projectes de forma conjunta.
� Es valora molt positivament el Centre Cultural La Gorga com a l’equipament
cultural de referència amb una bona programació i nivell d’activitat. També la
nova biblioteca està agafant protagonisme. També en termes de vitalitat
cultural, els moments de més concentració corresponen, sobretot, a la Festa
Major d’estiu (que se celebra a finals de juny) i a la celebració de les festivitats
del calendari, sobretot el Carnaval. Se’n valora, des del punt de vista educatiu
el fet de tractar-se d’activitats intergeneracionals, on participa població molt
diversa i generen cohesió social.
Projecte Educatiu de Palamós
100
� Es troba a faltar una política de formació en l’àmbit artístic. En concret, la
possibilitat d’una Escola Municipal de Música.
� Pel que fa a l’esport, hi ha una llarga tradició esportiva i un bon nombre
d’infraestructures per a desenvolupar l’esport, tot i que hi ha instal·lacions que
cal millorar. En la vessant educativa, a més dels extraescolars els clubs tenen
un paper important i, en aquest sentit, cal posar en valor i potenciar la vessant
educativa de l’esport.
� En l’aspecte comunicatiu la web municipal no assoleix l’objectiu de ser una eina
de comunicació de referència com sí ho és Ràdio Palamós.
Projecte Educatiu de Palamós
101
III. ESTRATÈGIA
Projecte Educatiu de Palamós
102
L’estratègia del PEC de Palamós dibuixa possibilitats de resposta a les necessitats
detectades en els quatre mapes sobre la realitat educativa de la ciutat. Es tracta d’una
proposta oberta que pretén donar una mirada transversal a la realitat educativa de
Palamós.
En primer lloc, recull els reptes que té avui dia plantejats Palamós com a municipi. En
aquest sentit, s’evidencia com l’educació, mitjançant el PEC, pot contribuir a fer-hi
front. Una contribució que des d’un punt de vista de ciutat educadora situa l’educació
com una de les principals estratègies de la ciutat per al seu desenvolupament. I per
tant, des de l’educació es poden donar moltes respostes als reptes plantejats.
En segon lloc, per tal d’estructurar aquestes respostes, es dibuixen uns eixos
d’intervenció, que són la “columna vertebral” del PEC, els àmbits sobre els que cal
focalitzar l’acció educativa.
Per a cadascun dels eixos, s’han establert una sèrie d’objectius específics. D’ells se’n
deriva una definició de les fites a assolir en la tasca a desenvolupar en relació a
cadascun dels eixos. Per tant els objectius delimiten cap a on es vol avançar en
cadascun dels eixos.
Finalment, per a cada objectiu, s’assenyalen unes propostes d’actuació. Aquestes
propostes no són les úniques actuacions que caldrà fer per avançar cap a una ciutat
educadora, ja que aquest és un treball de fons amb molts anys de recorregut. Es tracta
de propostes que concreten possibilitats per tal d’assolir els objectius definits i que han
sorgit del debat ciutadà del procés d’elaboració del PEC. Però aquestes propostes s’han
d’anar renovant i avaluant cada any, de forma que el Nucli Impulsor i els
mecanismes de participació que s’endeguin les vagin revisant i actualitzant.
Projecte Educatiu de Palamós
103
REPTES DE LA CIUTAT
1. La identitat i singularitat
2. La participació ciutadana
3. Les infraestructures i equipaments
EIXOS ESTRATÈGICS
1. L’escola, fonament de la ciutat educadora
2. L’educació, una necessitat al llarg de tota la vida
3. Educar en la col·lectivitat i en la convivència en l’espai públic
OBJECTIUS
Educació i PEC: Situar l’educació en un espai de centralitat del debat ciutadà. Donar resposta als reptes de
futur de Palamós des de l’educació i mitjançant el PEC
1.1
Dota
r Pala
mós
dels
equi
pam
ent
s esc
ola
rs n
ece
ssaris
Pro
post
es
1.2
Fer
de la x
arx
a e
scola
r de
Pala
mós
un s
iste
ma e
duc
atiu
cohe
siona
t i co
ord
inat
Pro
post
es
1.3
Ince
ntiv
ar
el paper
de les
esc
ole
s co
m a
agent
s obert
s al
mun
icip
i
Pro
post
es
1.4
Faci
litar
la tra
nsic
ió e
scola
tr
eball
am
b p
rogra
mes
esp
ecí
fics
Pro
post
es
OBJECTIUS OBJECTIUS
2.1
Posa
r l’a
ccent
educ
atiu
en
la
tasc
a d
e les
ent
itats
i s
erv
eis
mun
icip
als
Pro
post
es
2.2
Dona
r un
a a
tenc
ió e
speci
al al
tem
ps
de lle
ure juv
eni
l des
de la
mirad
a e
duc
ativa
Pro
post
es
2.3
Posa
r en
valo
r i apro
fita
r la
ca
paci
tat educ
ativa
de la g
ent
gra
n
Pro
post
es
2.4
Treballa
r am
b e
ls a
dul
ts d
es
de
la d
oble
fun
ció: educ
adors
i
educ
ats
Pro
post
es
3.1
Fom
ent
ar
la p
art
icip
aci
ó
ciut
ad
ana
en
la p
resa
de
deci
sions
que
afe
ctin
al co
l·lect
iu
Pro
post
es
3.4
Pro
mour
e a
ctiv
itats
que
gene
rin
nove
s ocu
paci
ons
de l’e
spai
púb
lic p
er
part
de la c
iuta
dani
a
Pro
post
es
3.3
Fom
ent
ar
la v
incu
laci
ó d
e les
pers
one
s am
b e
l se
u ent
orn
im
media
t
Pro
post
es
3.2
Fer
del disse
ny i la g
est
ió d
e
l’esp
ai púb
lic u
n ele
ment
educ
atiu
Pro
post
es
3.5
Mill
ora
r la
com
unic
aci
ó d
e
l’Aju
ntam
ent
i les
ent
itats
am
b la
ciut
ad
ani
a
Pro
post
es
Projecte Educatiu de Palamós
104
1. Els reptes
Projecte Educatiu de Palamós
105
A partir d’una lectura transversal dels quatre mapes que conformen el diagnòstic
educatiu de Palamós es detecten tres grans reptes generals de la ciutat als quals cal
donar respostes des de l’àmbit educatiu.
La identitat i la singularitat
Palamós no es pot analitzar sense tenir en compte el context territorial en el que es
troba. Certament, el Baix Empordà té unes característiques pròpies de caràcter
natural, però també unes dinàmiques poblacionals i territorials que s’han accentuat
els últims anys. Així, mentre als municipis del voltant s’han donat creixements de
població i, per tant, urbanístics pràcticament exponencials i s’han abocat
econòmicament al turisme i la construcció, la ciutat de Palamós ha mantingut un
creixement més controlat i té la seva economia més diversificada (cal recordar
l’impacte econòmic de l’hospital o del propi port). Per tant, una ciutat que s’ha
transformat amb l’arribada de població nova, que manté força població estacional,
però que conserva una idiosincràsia pròpia. El repte doncs, es defineix com la
necessitat de reforçar el model de Palamós, com un municipi acollidor, respectuós
amb la diversitat i fonamentador de la cohesió social, que sàpiga mantenir una
identitat que el singularitza en el seu entorn més proper.
La participació ciutadana
La participació de la ciutadania en la presa de decisions col·lectives és un repte per a
qualsevol municipi. A Palamós, que no s’ha caracteritzat pel desenvolupament de
processos de participació ciutadana en la planificació estratègica aquest repte té un
accent especial. Després d’experiències participatives positives com el Palamós Millora
o el propi PEC, Palamós té el repte de fer una passa endavant en consolidar la
participació com a metodologia de treball. La participació no és només una
metodologia de treball sinó també una forma per avançar en la presa de consciència
d’allò col·lectiu, en l’estima cap a la ciutat, en la que la seva població s’ha de sentir
còmplice i partícip dels seus projectes. Per fer-ho però, caldrà educar en la
participació tant a joves com a adults. En aquest sentit, s’entén que una ciutat
educadora ha de ser també una ciutat participativa.
Projecte Educatiu de Palamós
106
Les infraestructures i equipaments
A Palamós, els últims anys, s’ha produït l’obertura o recuperació d’equipaments que
una ciutat de les seves dimensions necessita: la biblioteca Lluís Barceló, és l’últim
referent, com ho havien estat la recuperació de la Gorga o la posada en funcionament
del Museu de la Pesca. També en l’àmbit educatiu és de remarcar l’obertura de
l’Escola Bressol l’Estel de Mossèn Gumersind. En l’àmbit esportiu algunes instal·lacions
necessiten noves inversions. En aquest sentit, el repte central en aquesta matèria és
seguir i incrementar el ritme inversor en equipaments públics de qualitat. I,
evidentment, des de la perspectiva del PEC, cal assegurar les inversions en els
equipaments escolars necessaris, primer en aquells que necessiten una intervenció de
caràcter més urgent, com el CEIP Vila-Romà, i després en la planificació de nous
centres.
Projecte Educatiu de Palamós
107
2. Els eixos estratègics
Projecte Educatiu de Palamós
108
Eix 1. L’escola, fonament de la ciutat educadora
Si bé és cert que des del moviment de ciutats educadores s’insisteix en què l’educació
és quelcom que va més enllà de la feina de les escoles, també ho és que les escoles
són un fonament bàsic per tal que una ciutat esdevingui realment educativa. Una
ciutat educadora ha de situar l’escola com un dels ciments per a construir la nova
realitat. En aquest sentit, es proposa desenvolupar la present línia estratègica entorn
a quatre objectius específics:
Objectiu 1.1. Dotar a Palamós dels equipaments escolars necessaris
Tot i que ja s’ha avançat en aquest sentit cal no deixar de treballar per evitar
que els equipaments tinguin les condicions i oferta necessària per
l’escolarització.
Acció 1.1.1. Fer una nova escola pel Vila-Romà. Ja s’han avançat el
tràmits per tal de dotar el Vila-Romà de les instal·lacions
necessàries. L’objectiu és que el 2010 ja s’hagin realitzat les obres,
tot i així aquesta actuació que ja està prevista s’inclou com a
primera acció de l’estratègia del PEC des del convenciment que
l’escola és un fonament de la ciutat educadora. En aquest sentit,
des del PEC es farà un seguiment per tal que el projecte es
desenvolupi dins el calendari previst.
Acció 1.1.2. Estudiar noves necessitats escolars. Per tal que no es troni a
produir la situació viscuda amb el Vila-Romà, cal que s’estudiïn de
manera continua les necessitats escolars de la ciutat. Igualment,
cal preveure tenir sòl d’equipaments disponible (està previst en el
nou POUM).
Acció 1.1.3. Escola Artística Municipal. Tot i que s’ha de fer amb temps i
planificadament cal avançar en la creació d’una Escola Artística
Municipal que a més de l’ensenyament musical incorpori altres
disciplines d’arts visuals i escèniques. En els primers anys de
funcionament podria no tenir instal·lacions pròpies sinó utilitzar
espais dels centres escolars.
Projecte Educatiu de Palamós
109
Acció 1.1.4. Nous espais per l’Escola d’Adults, UEC i PTT. Calen nous
espais per desenvolupar l’activitat de l’Escola d’adults, la Unitat
d’escolarització Compartida i els Plans de Transició al Treball. En
els tres cassos es necessiten equipaments més ben condicionants
dels que utilitzen actualment i assolir una major proximitat amb
els potencials usuaris.
Acció 1.1.5. Augmentar l’oferta de cicles formatius. Tot i tractar-se d’una
competència de la Generalitat, que ja ha denegat algunes
propostes fetes des de Palamós, cal seguir demanant la possibilitat
d’oferir cicles formatius a la ciutat més enllà dels actuals
(sanitaris). En aquest sentit una possibilitat a explorar és la d’oferir
cicles formatius vinculats al treball forestal i aprofitar les
instal·lacions de Can Pere Tià per realitzar la part pràctica del cicle
o de monitoratge de modalitats esportives donada la important
tradició esportiva de Palamós.
Objectiu 1.2. Fer de la xarxa escolar de Palamós un sistema educatiu
cohesionat i coordinat:
El nivell actual d’entesa de les escoles i el paper del Consell Escolar Municipal
són un bon punt de partida per avançar en la consolidació d’un sistema escolar
que sigui vist com una unitat amb una oferta de qualitat i prestigi. Per això cal
que les escoles treballin colze amb colze i l’Ajuntament assumeixi el lideratge.
Acció 1.2.1. Constituir de forma oficial l’Oficina Municipal
d’Escolarització, com a garantia de transparència i informació
en el procés de matriculació. Tot i que ja es treballa en aquest
sentit i existeix una Comissió d’Escolarització amb tots els
centres, la seva oficialització suposaria un pas endavant
d’aquesta eina per procurar una distribució adequada d’alumnat
amb necessitats educatives específiques.
Acció 1.2.2. Desenvolupar la marca “escoles de Palamós” per identificar
projectes comuns entre les escoles. Tot allò que s’organitzi
conjuntament entre centres, a iniciativa pròpia o de
Projecte Educatiu de Palamós
110
l’Ajuntament, pot portar aquest segell que reforça la idea d’un
sol sistema escolar.
Acció 1.2.3. Edició d’una Guia didàctica amb tot l’oferta d’activitats per a
escolars que ofereixen a les escoles tant l’ajuntament com
entitats o empreses del municipi.
Acció 1.2.4. Crear la taula de directors d’escola per a un millor intercanvi i
coneixement de les activitats i per dissenyar estratègies
conjuntes.
Acció 1.2.5. AMPA’s de Palamós. Realitzar com a mínim una trobada anual
de les AMPA de la ciutat per tal de treballar l’oferta
d’extraescolars de forma coordinada entre els centres. Més enllà
d’aquesta trobada caldria trobar millors mecanismes de
coordinació entre les entitats compartint recursos i esforços.
Acció 1.2.6. “Valors a l’escola”. Projecte compartit entre totes les escoles
sobre el treball en valors que de manera conjunta es defineixin: la
disciplina, l’educació en les relacions, la cultura de l’esforç. Fer un
programa d’activitats conjunta dirigida tant a alumnat com a
pares i mares i professorat.
Objectiu 1.3. Incentivar el paper de les escoles com a agents oberts
al municipi
L’escola ha de recuperar el seu espai central de referència ciutadana a partir
d’estratègies que la obrin més a la ciutat. Els centres escolars juguen un
important paper de cohesió social i territorial del seu entorn.
Acció 1.3.1. Establir un protocol d’obertura d’instal·lacions escolars per
a l’ús d’entitats i fer-lo conèixer a totes les entitats de la ciutat.
Acció 1.3.2. Plans eductius d’entorn. Demanar suport al Departament
d’Educació per desenvolupar plans d’entorn en els CEIP de la
ciutat per tal fomentar el treball comunitari en entorns socials.
Acció 1.3.3. Permeabilitzar les aules. Dins un programa dissenyat i ben
planificat fer un treball pedagògic que es basi en l’aprofitament de
Projecte Educatiu de Palamós
111
les capacitats educatives i de l’experiència de persones, entitats i
professionals de la ciutat.
Objectiu 1.4. Facilitar la transició escola treball amb programes
específics
Ja existeixen algunes experiències que han resultat exitoses en el treball de
transició de l’etapa escolar amb la incorporació en el mercat de treball. Es
tracta d’una etapa important i des del PEC es proposen accions per seguir-hi
treballant:
Acció 1.4.1. Plans de Transició al Treball. Mantenir l’oferta de forma
conjunta amb l’Ajuntament de Palafrugell. Estudiar la possibilitat
de realitzar un nou programa vincular a l’atenció socio-sanitària a
partir d’un acord amb l’Hospital.
Acció 1.4.2. Escola Taller de les Gavarres. Aquesta iniciativa que està en
funcionament a través d’un conveni entre Consell Comarcal i
diferents municipis del Baix Empordà és un projecte amb bons
resultats i sobre el qual cal seguir apostant.
Acció 1.4.3. Reforçar el projecte “Singular” amb Cambra de Comerç. Aquest
projecte que ha donat bons resultats es mostra com una bona via
de treball a consolidar en el futur.
Projecte Educatiu de Palamós
112
Eix 2. L’educació una necessitat al llarg de tota la vida
En les diferents etapes del cicle de la vida de les persones es tenen diferents
necessitats educatives. Certament, cal un esforç especial per als qui estan en procés
de socialització, ara bé, cal tenir present que rebre i donar educació són accions que
aporten importants elements per al desenvolupament de les persones i de la societat
en general. En aquest sentit, a Palamós es proposa treballar seguint els següents
objectius:
Objectiu 2.1. Posar l’accent educatiu en la tasca de les entitats i
serveis municipals
A Palamós es realitzen un bon nombre d’activitats culturals, esportives,
cíviques, etc. La majoria ja tenen un caràcter educatiu per definició. Tot i així
des del PEC es pot posar en valor aquest caràcter educatiu i fomentar-lo.
Acció 2.1.1 Ampliació dels serveis de la biblioteca. Recuperar el programa
“La biblioteca a casa”, un servei sociocultural que en la seva
primera edició va resultar molt beneficiós. Fomentar el voluntariat
de la gent gran i altres col·lectius a través d’activitats vinculades a
la lectura i la narració oral. Oferir el servei de biblioteca a la platja
de Palamós (biblioplatja) igual com es fa a molts municipis
costaners.
Acció 2.1.2. Campanya “la meva entitat també educa”. Convidar des del
nucli impulsor del PEC a entitats del municipi a compartir cada
any un projecte de caràcter educatiu
Acció 2.1.3. Esport Educatiu. Desenvolupament d’un programa de caràcter
formatiu per a monitors d’esport tant de clubs esportius com
d’activitats extraescolars. En aquest sentit, cal seguir treballant
en la línia que ja ho fa l’Associació Esportiva Escolar IES
Palamós.
Acció 2.1.4. Insultant no es juga millor: acció artística i de denúncia gravar
les veus que se senten mentre els equips de joves juguen partits.
Prendre consciència.
Projecte Educatiu de Palamós
113
Acció 2.1.5. L’educació com a criteri. Situar com a criteri i puntuació el
reforç del caràcter educatiu de les activitats en les bases
d’atorgament de subvencions i en l’establiment de convenis amb
entitats. També cal fomentar el voluntariat en la vessant
esportiva.
Objectiu 2.2. Donar una atenció especial al temps de lleure juvenil
des de la mirada educativa.
El temps de lleure dels i les joves és un temps en el qual es pot intervenir amb
propostes d’oci i activitats de caràcter educatiu. Els i les joves demanden
espais i des del PEC s’hi ha de donar continguts educatius.
Acció 2.2.1. La Nau dels 50 metres i entorns: espais educatiu modèlic.
Actualment la Nau dels 50 metres està sent utilitzada per
diversos serveis municipals i entitats: brigada, carrosses, UEC, La
Gespa, joventut. Des del PEC s’aposta perquè s’hi desenvolupi un
projecte a cavall entre la cultura, l’educació i el lleure juvenil. Un
projecte integrat en un entorn, que integra l’Skate parc, les
instal·lacions del IES, i la plaça del Suro. Es tracta de crear un
entorn on els i les joves trobin propostes de lleure creatiu i
educatiu. Algunes idees per aquest projecte són:
� Rehabilitar i adequar la Nau dels 50 metres amb espais per
reunions; una zona de bar; bucs d’assaig per grups de
música joves; espais per a tallers i activitats en grups
reduïts i una sala polivalent. Amb un funcionament de
Centre Cívic i un projecte tant de resposta a demandes com
de generació de programació i activitats pròpies.
� Fer de la pròpia nau i els espais de l’entorn una zona de
connexió wi-fi.
� Integrar l’espai esportiu cobert de l’IES a aquest projecte.
� Adequar la plaça del suro com espai de convivència veïnal
amb zones per a infants i gent gran.
Projecte Educatiu de Palamós
114
� Millorar les instal·lacions de l’skate-park
� Desenvolupar un programa d’activitats dirigides a joves que
es pugui desenvolupar a la Nau, la plaça i l’IES.
� Dissenyar un programa d’actuació amb dinamitzadors
juvenils i entitats per a aquest entorn.
Acció 2.2.2. Programa: alternativa educativa. Davant les problemàtiques
amb al consum de drogues, conductes de risc, etc. desenvolupar
un programa que impliqui diferents agents educatius: centres
escolars, serveis municipals, pares i mares, on aquestes
conductes no es tractin com a sanció sinó que s’ofereixin
alternatives educatives vinculades a l’esport, la cultura o la
natura.
Objectiu 2.3. Posar en valor i aprofitar la capacitat educativa de la
gent gran
Les persones grans són un dels valors de la nostra societat. La seva
experiència i coneixement de la història des de la vivència s’han d’aprofitar.
Igualment, tenen necessitats educatives i formatives pròpies a les que cal
atendre.
Acció 2.3.1. Projecte racons i històries: recorregut per diferents espais de
la ciutat on persones grans n’expliquen la seva història (dirigit a
escolars o grups). Cal estudiar l’experiència de col·laboració entre
museu i gent gran per veure fins a quin punt és aplicable en el
disseny de itineraris per la ciutat.
Acció 2.3.2. Els avis i les àvies a les aules. Aprofitar coneixements i
experiència de la gent gran de la ciutat per tal que la puguin
transmetre als joves escolars. Aprofitar l’aprenentatge
d’experiències que ja s’han donat a aules de Palamós per
estendre-les a totes les aules.
Projecte Educatiu de Palamós
115
Acció 2.3.3. L’experiència al servei de l’associacionisme. Programa a
partir del qual es posa en contacte a persones grans amb entitats
per tal que els puguin aportar experiència (per exemple en temes
com la comptabilitat).
Objectiu 2.4. Treballar amb els adults des de la doble funció:
educadors i educats
El treball amb adults es fa sobretot des de l’Aula de Formació. Una oferta
valorada però sobre la que cal seguir treballant, analitzant la possibilitat d’usar
altres espais. Els adults, a més, són els que tenen més responsabilitats
educatives ja que han de donar resposta a les necessitats dels seus fills i filles
Acció 2.4.1. Espai Familiar. Creació d’un espai de trobada de famílies on es
puguin disposar de recursos educatius suficients per tal que pares
i mares tinguin més i millors instruments per a l’educació dels
seus fills i filles. Un espai on a més de poder programa cicles de
xerrades i conferències, es puguin desenvolupar experiències
impulsades des d’iniciatives dels propis pares i mares com ara
tallers, grups de criança, etc. L’espai hauria de disposar també
d’un centre de recursos pedagògics i del suport de professionals
de l’àmbit educatiu. Un espai on consultar dubtes, compartir
experiències i aprendre a educar.
Acció 2.4.2 Programa: i quan em jubili? Programa d’assessorament sobre
les diverses formes de voluntariat que hi ha al municipi on
persones que es jubilen poden participar, siguin o no dirigides
exclusivament a persones jubilades.
Projecte Educatiu de Palamós
116
Eix 3. Educar en la col·lectivitat i la convivència en l’espai
públic.
Objectiu 3.1. Fomentar la participació ciutadana en la presa de
decisions que afectin al col·lectiu
La cultura participativa és quelcom que cal anar educant. A través de
l’experiència participativa i de la confirmació que el temps i treball dedicat a la
participació té influència positiva en la col·lectivitat és com millor s’avança en
aquesta educació.
Acció 3.1.1. Foment de la participació. En el Pla Palamós Millora s’han fet
importants avenços en incorporar la participació ciutadana en el
disseny d’entorns urbans. Cal seguir treballant en aquest sentit
amb projectes com fer participar a escolars en tria d’elements
com gronxadors de les places, als veïns i veïnes en obres de
carrers i places, etc.
Acció 3.1.2. El Ple dels Infants. Desenvolupar una activitat pedagògica amb
alumnes dels centres escolars de Palamós en la qual coneguin
com funciona l’ajuntament i com es prenen les decisions en els
Plens. A més d’una simulació caldria pensar en la possibilitat que
el seu debat tingués repercussions sobre projectes concrets per a
la ciutat com per exemple: escollir el mobiliari urbà (gronxadors i
altres) d’una plaça amb espai infantil.
Acció 3.1.3. Coneixent l’Ajuntament. Planificar continguts i visites dels
escolars i també de caràcter familiar per donar a conèixer tots els
serveis que tenen a la ciutat.
Objectiu 3.2. Fer del disseny i la gestió de l’espai públic un element
educatiu
L’espai públic, un espai on tota la població ha de conviure, és un element
fonamental per l’educació de la ciutadania. El disseny d’usos d’aquest espai
determina la seva funció educativa.
Projecte Educatiu de Palamós
117
Acció 3.2.1. Camins escolars. Per tal de fomentar un model de mobilitat
ecològica i segura es proposa desenvolupar un programa de
camins escolars. Una mesura per reconvertir la situació actual,
poc educativa, de concentració de cotxes i actituds invasives de
l’espai dels vianants durant les entrades i sortides de l’escola. En
el projecte caldria implicar alumnat de major edat recolzant els
recorreguts.
Acció 3.2.2. Pla de Mobilitat. Establir un pla de mobilitat sota els criteris de
preferència per a vianants i de foment de la bicicleta que
contempli: més prioritat semàfors per a vianants, aparcaments
de bicicletes, prioritats invertides, etc.
Acció 3.2.3. Pla d’accessibilitat. L’orografia d’algunes zones de Palamós i la
manca de sensibilitat durant molts anys cap a les necessitats de
persones amb mobilitat reduïda requereix que es faci una
planificació d’actuacions contra les barreres arquitectòniques i per
facilitar els desplaçaments.
Acció 3.2.4. “Més a prop del que et sembla, més saludable del que
t’imagines”. Fer una publicació i un espai web sobre distàncies i
temps de recorregut entre un punt i un altre de Palamós per
prendre consciència de que hi ha desplaçaments pot ser més
ràpid a peu que en cotxe i a més resulten més saludables
Objectiu 3.3. Fomentar la vinculació de les persones amb el seu
entorn immediat
Els sentiments d’orgull i pertinença a un territori i, per tant a una comunitat
són factors importants per la cohesió social. Uns sentiments que es poden
treballar des de la vessant educativa.
Acció 3.3.1. Can Pere Tià, espai de natura. Disseny d’un projecte per a Can
Pere Tià on es podria desenvolupar una escola de natura, un
punt d’informació sobre les Gavarres, informació sobre rutes de
BTT, etc. Evidentment cal pensar en que es tracti d’activitats
compatibles amb la seva funció actual d’Escola Taller. En aquest
Projecte Educatiu de Palamós
118
sentit, caldria fomentar una major vinculació entre les escoles i la
pròpia Escola Taller, de forma que els alumnes de l’escola Taller
poguessin participar en projectes de l’escola com la creació
d’horts.
Acció 3.3.2. Treballs de recerca. Promoció de treballs de recerca de
caràcter científic vinculats a la mar (col·laboració Càtedra
d’Estudis Marins amb centres de secundària).
Acció 3.3.4. Foment del voluntariat i la recuperació d’espais. Aprofitar
sinergies que es generen en la recuperació d’espais, com per
exemple recuperacions que ha fet l’Escola Taller, per
desenvolupar programes de divulgació realitzats pels propis
recuperadors. És a dir fer un treball integral tant de recuperació
d’espais com de vinculació dels voluntaris que ajudin a recuperar-
los i a l’hora treballin com a divulgadors de l’entorn.
Acció 3.3.5. Gimcana de descoberta de l’entorn. Realitzar un gimcana amb
el treball coordinat de totes les escoles que estigui dissenyada per
a la descoberta de l’entorn.
Objectiu 3.4. Promoure activitats que generin noves ocupacions de
l’espai públic per part de la ciutadania.
L’ocupació de l’espai públic com una manifestació de ciutadania i convivència
fomenta el coneixement entre les persones i la creació de xarxes socials
sòlides.
Acció 3.4.1. Palamós, terra de pirates. Desenvolupament d’un programa
d’activitats impulsades per diferents agents del municipi que
reconegui les arrels marítimes de Palamós. Un projecte compartit
en el que participin amb activitats el Museu amb exposició
temàtica, l’Arxiu mostrant documentació al respecte, les entitats i
les escoles programant tallers i activitats. Caldria constituir un
comissió ciutadana amb l’impuls de l’Ajuntament que dissenyés
aquest projecte i posés l’accent en la seva vessant educativa.
Projecte Educatiu de Palamós
119
Acció 3.4.2. Festa de la diversitat. A partir de la bona experiència de
l’activitat festiva sobre la diversitat de cultures a Palamós que va
realitzar el CEIP Ruiz Giménez programar una activitat més oberta
i amb més repercussió per a tota la ciutat.
Acció 3.4.2. Equipaments esportius i lúdics a l’espai públic: col·locar
equipaments-mobiliari esportiu en zones de Palamós que siguin
accessibles a tothom. També crear zones amb espai wi-fi, per
fomentar més ús de l’espai públic.
Acció 3.4.3. La biblioteca a la plaça. Fomentar a través de la programació
d’activitats una major vinculació de la Biblioteca amb la plaça on
s’ubica, fomentant el paper d’aquesta zona com una nova
centralitat cívica i social
Objectiu 3.5. Millorar la comunicació de Ajuntament i les entitats
amb la ciutadania.
Un element important per la cohesió social és el fet de disposar de mitjans de
comunicació que informin sobre qüestions que afecten a tota la col·lectivitat.
Igualment, a més d’informació calen mecanismes de comunicació bilaterals i
multilaterals per tal de que tothom pugui participar en la vida col·lectiva.
Acció 3.5.1. Pla de participació ciutadana. Elaboració d’un Pla de
participació ciutadana que dissenyi els mecanismes de participació
a Palamós a partir d’una perspectiva global, millorant la
coordinació dels processos i evitant solapaments. Dins el pla
caldria realitzar activitats formatives per a la ciutadania en la qual
s’eduqués en la participació.
Acció 3.5.2. Nova web municipal. Dissenyar una nova web municipal en la
qual la informació es presenti de forma més clara i atractiva que
no pas en l’actualitat. Des d’aquesta web caldria donar serveis a
les entitats com l’hostalatge o la possibilitat d’incorporar
directament informació a l’agenda d’activitats. També pot
disposar d’un espai “el meu ajuntament” adreçat als infants.
Projecte Educatiu de Palamós
120
Finalment, a partir de la millora dels serveis d’informació caldria
activar un “newsletter”.
Acció 3.5.3. Continguts educatius a la Ràdio Municipal. La bona tasca de
la ràdio municipal ha estat molt orientada als informatius, caldria
pensar en alguna emissió de caràcter més divulgatiu i educatiu.
Caldria també obrir la ràdio a la participació d’escolars ja sigui
amb programes impulsats des de les escoles, ja sigui realitzant
experiències com tertúlies amb nens i nenes.
Acció 3.5.4. Butlletí municipal. Edició d’un butlletí que informi sobre
l’activitat municipal però que també doni veu a diferents agents
del municipi com entitats o possibles col·laboradors. Crear un
consell de Redacció plural per la gestió de continguts.
Projecte Educatiu de Palamós
121
3. Recomanacions pel
desenvolupament de l’estratègia
Projecte Educatiu de Palamós
122
El Projecte Educatiu és un projecte de tota la ciutat. Un projecte que lidera
l’Ajuntament però que es fa extensiu a totes les entitats i tota la ciutadania en
general. Per aquest motiu, és imprescindible que a l’hora de desenvolupar-lo la
societat civil tingui un protagonisme important, com també l’han de tenir entitats,
escoles i el propi Ajuntament. En aquest sentit es defineixen les següents
recomanacions que poden ser bones per desenvolupar l’estratègia:
1. El Nucli Impulsor; aquest grup de ciutadans i ciutadanes que han participat
activament i voluntàriament en la definició del PEC, han de mantenir una
dinàmica d’impuls, de generació d’idees, de replantejar solucions, etc. Són un
element fonamental par visualitzar que el PEC és un projecte de la ciutat, en
el qual l’Ajuntament facilita la participació ciutadana i dóna protagonisme a la
ciutadania. Les funcions del Nucli Impulsor són:
a. Fer seguiment del Projecte Educatiu.
b. Definir i prioritzar actuacions en el marc del PEC a través de Plans
d’Actuació Anuals.
c. Aconseguir complicitats amb entitats i societat civil pel
desenvolupament de projectes del PEC.
d. Avaluar amb certa periodicitat el grau d’assoliment dels objectius del
PEC.
2. La Secretaria Tècnica del PEC. En el procés d’elaboració del PEC s’ha
comptat amb professionals externs experts en aquests tipus de processos i el
suport de personal tècnic de l’Ajuntament de Palamós, que han tingut com a
tasca principal l’elaboració de continguts i la conducció del procés participatiu.
A partir de l’aprovació del document del PEC caldrà crear una nova Secretaria
Tècnica del PEC que desenvolupi les següents tasques:
a. Convocatòria i dinamització del Nucli Impulsor
b. Coordinació de tasques vinculades a actuacions del PEC
Projecte Educatiu de Palamós
123
c. Treball interdepartamental a l’Ajuntament pel desenvolupament de les
accions del PEC
d. Treball amb entitats pel desenvolupament de les accions del PEC
3. El Consell Escolar Municipal. Com que les escoles són un dels fonaments
de la ciutat educadora el Consell Escolar ha de tenir un paper fonamental en el
desenvolupament de les accions i estratègies que es defineixen en el PEC pel
que fa referència a l’àmbit escolar.
4. Les entitats i la ciutadania: sense l’actuació d’entitats i la ciutadania en
general no es pot assolir la fita de ser, realment, una ciutat educadora. En
aquest sentit, cal que les entitats facin seva la idea de ciutat educadora, s’hi
adhereixin i aportin la seva experiència i treball en aquest objectiu comú.
Projecte Educatiu de Palamós
124
RELACIÓ DE PARTICIPANTS
El procés d’elaboració del PEC ha estat un projecte participat per diferents entitats i
persones que aquí es recullen:
Nucli Impulsor Anna Bohigas Pere Cañigueral Lourdes Ferrando Adela Ferrer Núria Lisbona Maria Leiva Josep Mª Lisbona Patty Puiggròs Encarna Ruiz David Sagrera Marta Salvador Núria Torné Lourdes Valls Momo Vinyals
Persones que han estat entrevistades:
Gràcia Artigas Carles Camós Josep Cordomí David Costa Lourdes Ferrando Francesc Magán Carolina Martí Rafael Mendieta Josep Mercader Gloria Nyaco Sonia Perramon Josep Mª Prat Telma Romaní Antoni Romero Encarna Ruiz David Sagrera
Projecte Educatiu de Palamós
125
Xavier Salvadó Francesc Sánchez David Sánchez Gaspar Segués Jordi Sistachs Pere Trijueque Albert Vancells
Persones que han participat en els grups de treball de la fase de diagnòstic:
Grup ciutadania i entorn Mireia Agulló Tauler Gràcia Artigas Imbers Montse Ballesta Cristian Barquero Rodríguez Ariadna Collell Navarrete Carles Díaz Oliu Dolors Fernández Lourdes Ferrando Sánchez Àngels Fondevila Ruche Joan Gasull Batlle Pere Hoste Camps Núria Lisbona Bohigas Josep Maria Lisbona Ginesta Laura Mató Garcia Ariadna Morcillo Illa Patrícia Puiggròs Miranda Anna Reyner i Torres Jordi Salvador i Gràcia Jordi Sistachs Grup Educació al llarg de la vida Anna Bohigas Vives Pep Espadalé Lourdes Ferrando Sánchez Josep Maria Lisbona Ginesta Francesc Matés i Gàlvez Patrícia Puiggrós Miranda David Sagrera Gemma Vellvé Deulofeu Momo Vinyals Candeler
Projecte Educatiu de Palamós
126
Grup Escola Anna Bohigas Vives Montse Company Agustina Gómez Núria Lisbona Bohigas Josep Maria Lisbona Ginesta Carme Gaju Olivan Cristina Inoriza Nadal
Maria Leiva Valmaña Jordi Mas i Juli Maria Morcillo Mari Muñoz Guirado Mireia Palomo Balmaña Agustí Ramon Pijaume Marta Salvador Ramos Nuri Torné Coloreu Gemma Vilar Tejada Lourdes Valls Momo (Montserrat) Vinyals Candeler
Persones que han participat al I Fòrum Ciutat Educadora de Palamós:
Grup1. L’escola, fonament de la ciutat educadora
Guillem Batllori Pagès
Joan Bolaño Vilella
Albert Buxeda Garcia
Monsterrat Company Doporto
Carme Cordomí Díaz
Mª Dolors Del Hoyo Pastor
Adela Ferrer Blanch
Margarida Garcia Fornells
Jaume Gasull Buenaventura
Agustina Gómez Rodríguez
Antonia Lozano Gallego
Màrius Mercader Morenza
Maria Morcillo Fernández
Meli Ramírez Murcia
Encarna Ruiz Heredia
Esther Sabrià Duran
Projecte Educatiu de Palamós
127
Lourdes Valls i Estartús
Grup 2. L’educació, una necessitat al llarg de tota la vida
Agrupament Escolta Palamosí
Elisenda Alvarez Candau
Josep Antoni Blasco
Anna Bohigas Vives
Consol Carmona Espino
Maria Leiva Valmaña
Josep Mª Lisbona Ginesta
Roser Llobet Serra
Isabel Martín Garcia
Elena Montiel
Susana Requena Sena
Jordi Suñer
Nuri Torné
Momo Vinyals Candeler
Grup 3. Educar en la col·lectivitat i la convivència en l’espai públic
Lluís Algué Paulé
Dulce Mª Antequera Perea
Marc Boix
Pere Cañigueral Barnés
Mª Laura Creus Valls
Glòria Ñaco
Maria Pàmies Solà
Patrícia Puiggròs Miranda
Anna Reyner i Torres
Fermí Ros Garcia
David Sagrera
Marta Salvador Ramos
Projecte Educatiu de Palamós
128
CRÈDITS
Ajuntament de Palamós
M. Teresa Ferrés Àvila, Alcaldessa de Palamós
Raquel Gallego Cristóbal, Regidora d’Ensenyament, Joventut, Solidaritat i Cooperació
Equip tècnic municipal
Emília Retortillo, tècnica d’educació
Lourdes Ferrando, Francesc Puig i Elisabeth Ungé, tècnics del Pla de Barris
També s’ha comptat amb la col·laboració de tècnics municipals de diferents àrees que
han aportat tota la informació necessària per a elaborar el diagnòstic.
Equip de professionals externs
Carles Spà i Eulàlia Formiguera, membres de l’equip d’ICC consultors, han dirigit
l’estudi i l’han coordinat metodològicament.