PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 2.2.1 Prin ipis retors del sistema edu atiu estalerts a lart.2 de la...

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

2019 2020

ESCOLA SANT JOAN BAPTISTA |BALBOA 19-27 | 08003 BARCELONA

Revisió i actualització – Gener 2020


1

ÍNDEX ÍNDEX ..................................................................................................................................1 1. INTRODUCCIÓ..............................................................................................................3

1.1 ASPECTES NORMATIUS ........................................................................................3 2. DEFINICIÓ INSTITUCIONAL ...........................................................................................4

2.1 RAÓ DE SER I VISIÓ DEL CENTRE ...........................................................................4 2.2 TRETS D’IDENTITTAT I CARÀCTER PROPI ...............................................................5

2.2.1 Principis rectors del sistema educatiu establerts a l’art.2 de la LEC........................ 5 2.2.2 Trets d’identitat específics del centre ...................................................................... 7

2.2.2.1 El barri de La Barceloneta ................................................................................ 7 2.2.2.2 Història del centre ........................................................................................... 7 2.2.2.3 Espais dels centre ............................................................................................ 8

2.3 CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT ESCOLAR .........................................................8 2.3.1 Perfils familiars i de l’alumnat .................................................................................. 8 2.3.2 Característiques de l’entorn escolar ........................................................................ 9

2.4 PRIORITATS DERIVADES DEL CONTEXT ESCOLAR ................................................. 10 3. OBJECTIUS DEL CENTRE .............................................................................................. 11

3.1 OBJECTIUS I PRIORITATS EDUCATIVES GENERALS ............................................... 11 3.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS ....................................................................................... 12

3.2.1 El desenvolupament del currículum, els aprenentatges i els resultats educatius de l’alumnat.............................................................................................................................. 12

3.2.1.1 Pla d’Acció Pedagògica .................................................................................. 12 3.2.1.2 Projectes d’escola .......................................................................................... 13

3.2.2 La cohesió social ..................................................................................................... 16 3.2.3 La vinculació amb l’entorn ..................................................................................... 18 3.2.4 Altres ...................................................................................................................... 19

4. CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE ...................................................... 20 4.1 CRITERIS D’ORGNITZACIÓ PEDAGÒGICA ............................................................. 20

4.1.1 Criteris per a la concreció competencial del currículum ....................................... 20 4.1.1.1 Educació Infantil ............................................................................................ 20 4.1.1.2 Educació Primària: Les competències bàsiques com a referent curricular... 22 4.1.1.3 Educació Secundària Obligatòria ................................................................... 24

4.1.2 Criteris metodològics ............................................................................................. 26 4.1.3 Criteris organitzatius .............................................................................................. 27

4.1.3.1 Horaris dels alumnes ..................................................................................... 27 4.1.3.2 Activitats no lectives i horari del centre ........................................................ 28 4.1.3.3 Grups d'alumnes ............................................................................................ 28 4.1.3.4 Equip docent .................................................................................................. 28

4.1.4 Criteris per a l’avaluació de l’alumnat.................................................................... 29 4.1.5 Criteris per a l’atenció inclusiva a la diversitat ...................................................... 30 4.1.6 Criteris per al seguiment i l’orientació acadèmica i professional de l’alumnat ..... 31

4.2 CRITERIS D’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE GESTIO....................................... 32 4.2.1 Òrgans de govern i de coordinació ........................................................................ 32

4.2.1.1 Òrgans de govern i de coordinació pedagògica ............................................ 32 4.2.1.2 Òrgans de govern i de gestió econòmica i administrativa ............................ 32

4.2.2 Participació de la comunitat educativa .................................................................. 32 4.2.2.1 Consell Escolar ............................................................................................... 32 4.2.2.2 Claustre de professors ................................................................................... 33 4.2.2.3 Comissió de Coordinació Pedagògica ............................................................ 33


2

4.2.2.4 Departament d’Orientació ............................................................................ 33 4.2.2.5 Tutors ............................................................................................................. 34

4.2.3 Promoció de la convivència i gestió de conflictes.................................................. 34 4.2.3.1 Comportament .......................................................................................... 34 4.2.3.2 Correccions i procediments ........................................................................... 34

4.2.4 Elaboració i actualització de documents de gestió ................................................ 35 4.2.5 Serveis escolar /menjador, transport, acollida matinal o de tarda ....................... 36

4.3 CRITERIS PER A LA PLANIFICACIÓ DEL DESPLEGAMENT I LA INSERCIÓ DE LES TAC 36 4.3.1 OBJECTIUS .............................................................................................................. 37

4.4 EL PROJECTE LINGÜÍSTIC ................................................................................... 37 4.4.1 El tractament i ús de les llengües ........................................................................... 37 4.4.2 Criteris d’aprenentatges de les llengües oficials i estrangeres .............................. 37

5. AVALUACIÓ ............................................................................................................... 37 5.1 AVALUACIÓ INTERNA......................................................................................... 38 5.2 Avaluació Inicial................................................................................................. 38 5.3 Avaluació Contínua ............................................................................................ 38 5.4 Juntes d’avaluació ............................................................................................. 38 5.5 AVALUACIÓ EXTERNA. ....................................................................................... 38

5.5.1 Proves de Competències Bàsiques ......................................................................... 38 5.5.2 Avaluacions de centre ............................................................................................ 39

6. APROVACIÓ, DIFUSIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PEC ......................................................... 39


3

1. INTRODUCCIÓ

El projecte educatiu de centre (PEC) és un document que inclou els trets d'identitat del centre, els principis pedagògics, els principis organitzatius i el projecte lingüístic. En aquest document s'especifiquen els valors, els objectius i les prioritats d'actuació del centre, la concreció dels currículums que s'imparteixen i el tractament transversal en les àrees, matèries o mòduls de l'educació en valors i altres ensenyaments. El Projecte Educatiu és el document estratègic marc per a la institució escolar. És l’instrument clau que orienta la intervenció educativa del centre, el projecte de referència a l’hora de justificar i legitimar qualsevol actuació que a nivell individual o col·lectiu realitzi qualsevol membre de la comunitat educativa. El PEC l'elabora el claustre, a iniciativa del director, l’aprova el titular del centre i es dóna a conèixer al consell escolar.

1.1 ASPECTES NORMATIUS

• Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009)

• Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (DOGC núm. 6780, de 31.12.2014)

• Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010)

• Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent (DOGC núm. 5753, d'11.11.2010)

• Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents (DOGC núm. 6591, de 27.3.2014)

• Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu (DOGC núm. 7477, de 19.10.2017)

• Resolució de 20 de febrer de 2014, que estableix el marc per a la formalització d'acords de coresponsabilitat amb els centres educatius de titularitat de la Generalitat de Catalunya, i per a l'aplicació del projecte educatiu del centre d'acord amb el projecte de direcció

• Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s'estableix l'elaboració i la implementació del Projecte de Convivència en els centres educatius dins el marc del Projecte Educatiu de Centre (DOGC núm. 7336, de 24.3.2017

• Resolució de 24 de maig de 2004 de la Secretaria General del Departament d'Ensenyament, per la qual es dicten instruccions sobre els procediments a seguir en el cas de queixes presentades per l'alumnat, pares, professorat o altra persona interessada que qüestionin la prestació del servei en un centre docent públic del Departament d'Ensenyament.

• Instrucció 2/2019, de 25 de febrer, per a la tramitació de les sol·licituds de dret d’accés a la informació pública i al compliment de les obligacions de publicitat activa, obertura de dades públiques, bon govern i participació ciutadana, que es regulen a la Llei 19/2014, de 29 del desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=480169&language=ca_ES






http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DisposicionsInternes/ResolucioAcordsCoresponsabilitat.pdf

https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=781530&language=ca_ES

http://educacio.gencat.net/extranet/dogc/resolucio_sgde_24_mai_2004.htm

http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DisposicionsInternes/Instruccio_transparencia_educacio_22019.pdf


4

2. DEFINICIÓ INSTITUCIONAL

L’escola Sant Joan Baptista està situada al barri de La Barceloneta, districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Som un centre concertat per la Generalitat de Catalunya que pertany a la Fundació Escola Vicenciana-CEV

Ens regim pels principis del sistema educatiu català (equitat, excel·lència i coresponsabilitat) i pels principis del caràcter propi vicencià (formació integral, opció pels més dèbils, vivència dels valors evangèlics, compromís per la justícia i respecte a la vida i a la natura).

Ens organitzem per garantir els principis de qualitat pedagògica, direcció responsable, dedicació i professionalització dels docents, d’avaluació i retiment de comptes i d’implicació de les famílies i participació de la comunitat escolar.

2.1 RAÓ DE SER I VISIÓ DEL CENTRE

VISIÓ. Volem ser un centre de prestigi i referència al barri formant i educant els nostre alumnes per a que esdevinguin ciutadans competents i autònoms, solidaris i compromesos, lliures i crítics. Un centre obert a la participació de la comunitat escolar, assegurant la implicació i fomentant el sentiment de pertinença.

Per aconseguir-ho volem:

• Oferir un ensenyament que afavoreixi l’èxit acadèmic de cada alumne segons les seves necessitats educatives i el seu ritme d’aprenentatge, avançant en l’aplicació dels criteris d’escola inclusiva.

• Crear espais i temps que permetin construir al nostre alumnat una escala de valors pròpia que afavoreixi el seu creixement personal en totes les dimensions: autoconeixement, interioritat, sentit crític, aprofundiment en la fe cristiana, compromís, resiliència...

• Accentuar la motivació i estímul dels alumnes, a través d’una curosa acció tutorial i orientació, perquè aconsegueixin el màxim desenvolupament de les seves potencialitats i la seva inserció responsable en la societat.

• Afavorir un clima d’acollida, de proximitat i de senzillesa que resulti estimulant per als membres de la comunitat educativa i els convidi a comprometre’s, a implicar-se i a participar responsablement en els desafiaments del nostre Projecte Educatiu.

• Incentivar la implicació i la participació de les famílies en l’acció educativa, així com la col·laboració activa en un projecte comú.

• Esdevenir una xarxa on els nostres docents es trobin identificats i implicats en el caràcter propi Vicencià, siguin flexibles, aportin el màxim del seu potencial i desenvolupin el seu talent en harmonia amb aquest Projecte Educatiu.

• Fer de la diversitat social i cultural una font de riquesa i d’estímul, arrelant amb la realitat del centre educatiu i el seu entorn, obrint les nostres estructures i projectes per afavorir la integració i cohesió amb les institucions del nostre àmbit més proper.

• Possibilitar una experiència real i constant en la construcció d’una societat més justa, acostant-se a la realitat de les obres socials.

MISSIÓ. Educar infants, adolescents i joves des d’una visió cristina, segons els models de Sant Vicenç de Paül i de Santa Lluïsa de Marillac, proporcionant-los una formació integral de qualitat que afavoreixi la seva autonomia, el seu sentit crític i el seu compromís social.


5

2.2 TRETS D’IDENTITTAT I CARÀCTER PROPI

2.2.1 Principis rectors del sistema educatiu establerts a l’art.2 de la LEC

La LEC, en el seu Article 2 defineix els principis rector del nostre sistema educatiu:

El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals següents:

a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la resta de legislació vigent.

b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.

c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d’elecció entre centres públics o centres 32 altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.

e) El pluralisme.

f) La inclusió escolar i la cohesió social.

g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat.

h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència.

i) El respecte i el coneixement del propi cos.

j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.

k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.

l) El foment de l’emprenedoria.

m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.

o) L’educació al llarg de la vida.

p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions.

q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

El sistema educatiu es regeix pels principis específics següents:

a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut, en els centres públics i en els centres privats en què ho determini llur caràcter propi.

b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals.


6

c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral.

d) L’habilitació per a l’aprenentatge permanent.

e) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i la constància en el treball.

f) La capacitació per a exercir activament la ciutadania.

g) L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació.

h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals.

i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.

El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius següents:

a) El funcionament integrat i la gestió descentralitzada.

b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats canviants de la societat.

c) L’autonomia de cada centre.

d) La participació de la comunitat educativa.

e) La promoció del reconeixement social i professional del professorat.

f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul i el suport per a fer-lo possible.

g) La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics.

h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilitat amb els ajuntaments i altres administracions públiques.

Tenint en compte doncs, aquests principis rectors, l’escola Sant Joan Baptista és un centre educatiu concertat per la Generalitat de Catalunya que pertany a la Fundació Escola Vicenciana-CEV.

L’escola Sant Joan Baptista es defineix d’acord amb principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i de professionalitat docent, d’avaluació, de retiment de comptes, d’implicació de les famílies i de cerca de l’excel·lència. Som una escola catalana, religiosa, integral, plural, inclusiva, participativa i oberta al diàleg i a l’entorn.

Aquest trets definidors del nostre caràcter propi són:

Som una escola catalana que educa amb sentiment de pertinença a Catalunya, referent a partir del qual es fomenta el respecte pels valors creences, llengües i tradicions de totes les cultures. La llengua catalana té la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, per tant, el català és la nostra llengua vehicular i d’aprenentatge.

Som una escola religiosa. L’harmonia entre la fe i el conjunt de sabers, valors, actituds i comportaments afavoreixen la síntesi personal entre la fe, la cultura i la vida.

Entenem que l’educació és un procés integral on es desenvolupen les dimensions individuals i socials dels alumnes. Per això ens centrem en fomentar els àmbits artístics, físics, intel·lectuals, emocionals i socials oferint una educació integral dels nostres alumnes.


7

Son una escola plural que vetlla perquè l’educació es basi en el respecte a la persona, en la igualtat de drets i de responsabilitats, en la no discriminació per raons econòmiques, ni de sexe, ni d’origen, ni de religió. Potenciem la defensa dels drets humans i el respecte pel medi ambient.

Som una escola inclusiva. La diversitat social i cultural és una font de riquesa i d’estímul. El centre acull tot tipus d’alumnat que tenen els mateixos drets i deures, sense distincions. La nostra estructura i els nostres projectes educatius afavoreixen la integració i la cohesió social dels nostres alumnes.

Som una escola participativa i oberta al diàleg. Incentivem la implicació i la participació de les famílies en l’acció educativa així com la col·laboració activa en un projecte comú.

Som una escola oberta a l’entorn. Potenciem el coneixement i el respecte per l’entorn i el medi ambient col·laborant amb diferents entitats del barri (educatives, socials, esportives, cultural i mediambientals). També desenvolupem activitats complementàries en el medi natural per afavorir el coneixement d’aquest entorn (convivències i sortides).

2.2.2 Trets d’identitat específics del centre

2.2.2.1 El barri de La Barceloneta

El centre està situat a Barcelona, al barri de La Barceloneta. La seva proximitat al mar va afavorir que els seus primers habitants fossin pescadors. Durant el segle XIX el barri va experimentar un fort desenvolupament industrial amb la construcció de grans fàbriques com La Maquinista Terrestre i Marítima. Actualment el barri continua tenint aspecte de barri petit on tothom es coneix i a on existeix una constant afluència de turisme. Al barri predominen els habitatges de lloguer per sobre de les propietat i, molts d’ells, no disposen d’ascensor. Actualment, la població de La Barceloneta està assetjada pels arrendataris i per l’especulació immobiliària i les noves generacions estan sent expulsades del barri degut als elevats preus del habitatges.

2.2.2.2 Història del centre

L'escola és fruit d'una donació de per part de la senyora Dorotea de Chopitea. El 1885 germanes d'una altra comunitat propera imparteixen classes nocturnes per adults (taquigrafia i confecció). Després de la guerra civil del 1936, cap el 1940, l'obra Sant Joan Baptista va prenent força com a escola i a l'any 1975 s'instal·la una comunitat i tot l'edifici es posa al servei de l'ensenyament, adaptant-se a la normativa del moment (Reforma del 1970).

La senyora Milagros Fontcuberta, descendent de la senyora Dorotea Chopitea, cedeix l’edifici a les Filles de la Caritat. El 1996, es realitza una reforma integral, es transforma i s’actualitza l’edifici per dotar al barri d’una escola digna, competent, acollidora i propera als veïns, convertint-se en un centre educatiu de referència a La Barceloneta.

Actualment l’escola forma part de la Fundació Escola Vicenciana-CEV. La Fundació neix arran de la voluntat de la Companyia de les Filles de la Caritat de la província canònica de Barcelona de


8

donar continuïtat a les seves obres educatives. Després d'una acurada anàlisi i d'una profunda reflexió, les germanes consideren oportú donar un impuls als seus centres educatius, amb la ferma voluntat de formar i educar integralment als seus alumnes presents i futurs com a escola cristiana, segons el caràcter propi de Sant Vicent de Paül i de Santa Lluïsa de Marillac. La Fundació Escola Vicenciana-CEV està conformada per 14 centres educatius.

2.2.2.3 Espais dels centre

Aula de música

Aula de tecnologia

Aules digitalitzades

Aula polivalent

Biblioteca

Capella

Gimnàs

17 aules

Hort

Laboratori

Menjador

Sala de reunió AMPA

Vestidors amb dutxes

5 espais de reunió

3 patis

Sala de professors

ESPAIS COL·LABORADORS: IEM Espai de Mar Club Natació Atlètic-Barceloneta

2.3 CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT ESCOLAR

2.3.1 Perfils familiars i de l’alumnat

L’escola acull els nivells de Llar d’Infants, Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria.

A l’escola en els darrers anys, en l’aspecte social, conviuen veïns assentats al barri i famílies provinents d’altres països.

L’escola ha esdevingut un centre de referència en el barri al llarg de la seva trajectòria de 130 anys de servei a les famílies més necessitades per carisma vicencià.

El centre, d’una línia educativa en totes les seves etapes, és sol·licitat per les famílies del barri i de la resta del districte. La ràtio es va modificant al llarg del curs escolar degut a la matrícula viva.


9

El centre acull un nombre considerable d’alumnat amb necessitats educatives derivades de situacions socials i situacions econòmiques desfavorides, al voltat de 27,3% de l’alumnat és atès per agents externs.

La població de nacionalitat estrangera al centre en està al voltant d’un 15,6% a l’etapa infantil, un 17,5% a l’etapa de primària i un 14,2% a la secundària.

A l’escola conviuen alumnes de 24 nacionalitats diferents, un 83,9% (226) de nacionalitat espanyola i un 15,6% (40 alumnes) de nacionalitat estrangera. La distribució és la següent: Argentina (2), Bèlgica (1) Brasil(1), Colòmbia (3), El Salvador (1), França (1) , Hondures (2), Índia (1), Itàlia (3), Marroc (3), Ucraïna ( 2), Equador (3), Polònia (2), Pakistan (3), Rússia (1), Perú (1), Bolívia (1), Síria ( 1), Regne Unit (2), Veneçuela (2),Xile (1), Xina (2), i Romania (1).

La llengua vehicular del centre és el català tot i que la llengua castellana és molt present en la interacció entre els alumnes. Per a l’escola és molt important que tot l’alumnat adquireixi un bon domini de la llengua catalana en acabar l’escolaritat per aconseguir una veritable igualtat d’oportunitats

2.3.2 Característiques de l’entorn escolar

L’escola està ubicada en ple barri de La Barceloneta, des de el punt de vista urbanístic els habitatges en general són petits i els carrers estrets, contempla un gran passeig marítim i proper a l'accés a la platja.

Entorn amb:

• El serveis d’assistència sanitària, Cap de salut (Barceloneta) , Hospital del Mar i farmàcies.

• D’altres serveis comercials, Mercat Municipal, comerços i restauració .

• Dotació esportiva del barri amb instal·lacions: 1 camp de futbol (Club de Futbol Barceloneta), 2 clubs de Natació (Club Natació Atlètic-Barceloneta i Club Natació Barcelona) a més d’altres instal·lacions.

• Entre les entitats culturals es troben: la Biblioteca de La Fraternitat, Centre Cívic, espai infantil, parròquia de Sant Miquel del Port, obra social Santa Lluïsa de Marillac (de la mateixa congregació Vicenciana).

• En la vessant educativa el barri disposa de: o Escola Bressol Municipal La Mar (pública) o Escola Alexandre Galí (pública) o Escola Mediterrània(pública) o Institut Joan Salvat i Papasseit (públic) o Institut Narcís Monturiol (públic) o Institut de Nàutica de Barcelona (públic) o Escola Sant Joan Baptista (concertat). Llar d’Infants, Educació Infantil,

Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria. o La Salle Barceloneta (concertat)

Considerem l’escola com un medi educatiu estretament lligat a la comunitat que la compon i, per extensió, al seu entorn geogràfic, ambiental, social i cultural.

Aquest posicionament fa que sigui un centre obert i actiu predisposat a participar en els diferents actes i activitats que organitzin les institucions i agrupacions de l’entorn, contribuint així a establir el sentiment de pertinença i a facilitar la relació i coneixença amb d’altres nens, famílies i persones que no es produeixen espontàniament.


10

El centre obre les seves portes per fomentar la interacció amb les famílies, les entitats, les institucions i el conjunt de la comunitat educativa de l’escola.

Conèixer l’entorn, el barri, el municipi, la comarca i Catalunya serà també objectiu prioritari perquè els alumnes prenguin consciència de la importància que té la preservació, conservació i millora del medi ambient més proper i de la vàlua del llegat cultural i lingüístic.

La participació dels alumnes en activitats o en actes de representació fora del centre ha de tenir, com a requisit principal, l’existència de nexes amb els continguts curriculars o projectes educatius, els valors que impregnen el tarannà de l’escola i que l’activitat o acte proposat siguin factibles de realitzar. Totes les activitats han d’estar incloses al PGA i aprovades pel consell escolar.

A l’inici de cada curs escolar es planificaran activitats que tinguin l’objectiu de facilitar el contacte de l’alumnat amb el seu entorn.

Correspondrà al professorat:

• Incorporar a les programacions didàctiques els objectius i continguts relacionats amb l’entorn més proper dels alumnes.

• Realitzar activitats i sortides que facilitin el coneixement del seu entorn i de les institucions .

• Promoure la consciència col·lectiva i individual sobre les dificultats de la humanitat: el desarmament i la pau, la conservació dels espais naturals, el desenvolupament de tots els pobles,...

• Sensibilitzar l’alumnat envers la problemàtica diversa (social, mediambiental, urbanística, humana...) de l’entorn més proper al centre i dissenyar activitats que propiciïn el coneixement i, en alguns casos, la col·laboració dels nens i nenes en projectes solidaris i de cooperació.

2.4 PRIORITATS DERIVADES DEL CONTEXT ESCOLAR

L’escola promou l’aprenentatge significatiu, allò que ens connecta amb la realitat que vivim, i treballa a partir de la convicció que els alumnes són el centre dels seus aprenentatges. Per aconseguir una actitud positiva vers aquests, cal que tinguem clar el que necessiten aprendre i com aconseguir motivar-los. Per això impulsem pràctiques centrades en l’alumne/a i en la manera com arriba als aprenentatges.

Ens proposem promoure el treball amb contingut significatiu, perquè el sentit del treball que fem sigui fer un treball amb sentit, afavorint el desenvolupament de persones autònomes, responsables i creatives.

Les prioritats que ens plantegem derivades del context escolar són:

• LLENGUA CATALNA. Promoure l’ús de la llengua catalana per a que tot l’alumnat adquireixi un bon domini de la llengua catalana en acabar l’escolaritat per aconseguir una veritable igualtat d’oportunitats

• ESCOLA INCLUSIVA. L’escola es regeix pels principis rectors de cohesió social i d’educaicó inclusiva i dóna atenció educativa a tot l’alumnat i, en particular, a aquell que pot trobar més dificultats a causa de les seves condicions personals o socials. Tothom és igual, però cadascú d’acord amb les seves característiques personals que cal respectar i valorar.


11

Correspon a la CAD la concreció de criteris i prioritats per a l’atenció a la diversitat dels alumnes, l’organització, l’ajustament i el seguiment dels recursos de què disposa el centre, el seguiment de l’evolució dels alumnes amb NEE i la proposta de plans individuals o adaptacions curriculars pels alumnes que ho requereixin. El Pla d’atenció a la diversitat ésel document que recull el procés que seguim a l’escola per a la detecció de necessitats educatives especials dels alumnes i l’organització dels recursos de què disposem per donar-hi resposta.

• COMPETÈNCIA SOCIAL. Afavorir l’assoliment de les competències d’àmbit personal i social que estiguin relacionades amb aspectes del creixement global i aprenentatge de l’alumne. Aquest assoliment ha de permetre que l’alumne construeix el seu propi projecte de vida per viure i conviure en una societat plural i canviant.

3. OBJECTIUS DEL CENTRE

Ens basem en els objectius del sistema educatiu català per tal de garantir l'èxit escolar i l'excel·lència educativa, prioritzem el desenvolupament màxim de les capacitats de tots i cadascun dels alumnes com a principi fonamentador de l'equitat i també de la cohesió social.

L’objectiu prioritari del sistema educatiu català és desenvolupar un sistema educatiu cada vegada més competencial, amb una capacitat d’adaptació als canvis constants, que situï l’alumne com a protagonista actiu del seu procés d’aprenentatge i com a ciutadà crític en una societat democràtica.

Basant-nos en els objectius del sistema educatiu català i en el caràcter propi dels Centres Educatius Vicencians (CEV), presentem a continuació els objectius i prioritats educatives generals del nostre centre.

3.1 OBJECTIUS I PRIORITATS EDUCATIVES GENERALS

Des de la visió i Caràcter Propi dels CEV, es deriven les següents prioritats d'actuació:

● Oferir un ensenyament que afavoreixi l’èxit acadèmic de cada alumne segons les seves capacitats i necessitats educatives i el seu ritme d’aprenentatge, avançant en l’aplicació dels criteris d’escola inclusiva.

● Crear espais i temps (recolzat pel Projecte Pastoral) que permetin forjar en el nostre alumnat una escala de valors pròpia que afavoreixi el seu creixement personal en totes les dimensions: autoconeixement, interioritat, sentit crític, aprofundiment en la fe cristiana, compromís...

● Accentuar la motivació i l’estímul dels alumnes, mitjançant la cura de l’acció tutorial i de l’orientació, perquè aconsegueixin el màxim desenvolupament de llurs potencialitats i la seva inserció responsable en la societat.

● Ser un centre educatiu de qualitat, on els espais, els recursos, els serveis i les metodologies estiguin plenament enfocades a la millora de l’aprenentatge.

● Incentivar la implicació i la participació de les famílies en l’acció educativa, així com la col·laboració activa en un projecte comú.

● Donar continuïtat a la formació del professorat mitjançant el Pla de Formació conjunta i contínua.


12

● Fer de la diversitat social i cultural una font de riquesa i d’estímul, obrint el nostre centre i projectes per afavorir la integració i cohesió amb les institucions del nostre àmbit més proper.

● Proporcionar una oferta d’activitats de temps lliure que completi la nostra proposta de formació integral de cada alumne.

3.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS

3.2.1 El desenvolupament del currículum, els aprenentatges i els resultats educatius de l’alumnat

Tenint en compte els objectius i prioritats educatives, seguint el principi de l'escola inclusiva i d'acord amb les nostres característiques de complexitat:

• El nostre centre dissenya un Pla d’Acció Pedagògica amb l’objectiu de desenvolupar els aspectes d’aprenentatge i millorar els resultats educatius del nostre alumnat.

• El nostre centre dissenya i posa en pràctica uns projectes d’escola amb l’objectiu de reforçar els aprenentatges a partir de recursos pedagògics innovadors.

3.2.1.1 Pla d’Acció Pedagògica

Basarem la nostra formació i programació en donar resposta en aquests àmbits d’acció pedagògica recollits en el PLA TRIENNAL (2019-2022):

ÀMBIT D’INNOVACIÓ PEDAGÒGICA

OBJECTIUS ● Millorar i renovar el procés d'ensenyament i aprenentatge que es produeix

fonamentalment a l'aula i al centre educatiu, en general. ● Aplicar nous recursos, eines i pràctiques pedagògiques que s'adrecin a

desenvolupar les competències que els alumnes necessiten per al seu èxit personal, acadèmic i professional.

ÀMBIT DE LA COMPETÈNCIA DIGITAL

OBJECTIUS ● Desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats en l’ús de les

tecnologies de la informació i la comunicació des de totes les àrees curriculars per aconseguir la millora de la competència digital dels alumnes.

● Dinamitzar la presència a Internet del centre.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC, MATEMÀTIC I CIENTÍFIC TECNOLÒGIC

OBJECTIUS • Dissenyar programacions de nivell, cicle i etapa, en què es recullin i distribueixen de manera coherent les competències lingüístiques, matemàtiques i cientificotecnològiques, els seus continguts i els criteris d’avaluació continuada, amb l’objectiu de garantir una progressió real i efectiva de l’aprenentatge. Les programacions han d‘incloure, a més les mesures previstes per atendre els diferents ritmes d’aprenentatges dels alumnes.

ÀMBIT DE LA COMPETÈNCIA PERSONAL I SOCIAL

OBJECTIUS ● Afavorir l’autoconeixement. ● Desenvolupar la competència d’aprendre aprendre. ● Participar socialment al centre i al barri.


13

3.2.1.2 Projectes d’escola

L’escola ofereix uns projectes que afavoreixen l’adquisició de les competències bàsiques i el desplegament dels continguts curriculars:

L'IMPULS DE LA LECTURA

OBJECTIU ● Aconseguir la millora de l’èxit escolar de tots els alumnes. ● Continuar millorant la competència lectora per augmentar el rendiment

acadèmic de tots els alumnes i afavorir així l'èxit educatiu. ● Aconseguir que els infants i joves assumeixin les seves responsabilitats com

a aprenents autònoms amb capacitat per accedir a la informació i al coneixement, fent de la lectura l'eina per a l'aprenentatge en totes les àrees i matèries del currículum.

● Formar bons lectors que gaudeixin i aprenguin llegint. L'escola aposta per consolidar aquest projecte en el seu dia a dia i per fer-ho es marquen objectius generals que permeten establir els eixos vertebradors de les diferents activitats que es duen a terme en el marc d'aquest projecte.

PROGRAMA D’ADAPTACIÓ CURRICULAR PER A ALUMNES ESPORTISTES – ESO

OBJECTIU ● Garantir una educació de qualitat adaptada a les necessitats dels alumnes que afavoreix el seu èxit escolar.

● Adaptar l’horari per compatibilitzar la formació amb la pràctica esportiva (entrenaments, concentracions i competicions).

● Oferir una educació que permeti construir una escala de valors que afavoreixi el creixement personal en totes les dimensions.

● Fer seguiment a partir d’una acció tutorial i d’orientació que ajudi a desenvolupar les potencialitats i la inserció responsable en la societat.

● Garantir el dret a la igualtat d’oportunitats, com a estudiants, a rebre la millor educació i formació.

Des del curs 2017-2018 donem resposta a les necessitats d’aquells alumnes que practiquen esport d’alt rendiment amb la finalitat que puguin compaginar estudis i esport. La primera promoció d’alumnes PAE va graduar-se el curs 2018-2019.


14

SWIM & SURF

OBJECTIUS ● Oferir als nostres alumnes la possibilitat de practicar diferents esports aquàtics (natació, waterpolo, tècniques de salvament aquàtic, surf, paddle-surf i sup) aprofitant el que els ofereix el seu entorn més immediat.

● Oferir a tot l’alumnat un servei d’activitats aquàtiques que comprengui diferents finalitats com és la utilitària, educativa, recreativa i de salut.

● Proporcionar una autonomia bàsica en el medi aquàtic mitjançant el desenvolupament d’habilitats aquàtiques bàsiques i específiques i així poder gaudir i desenvolupar-se de forma segura en aquest medi.

● Fomentar una actitud favorable cap a la pràctica d’activitats aquàtiques. El projecte SWIM & SURF neix dels recursos i l’entorn que ens ofereix el barri de La Barceloneta (IEM Espai de Mar i Club Natació Atlètic-Barceloneta). Donant a conèixer aquest entorn i les seves possibilitats podem oferir als alumnes espais de socialització, d’ocupació del seu temps de lleure, de moments de millora d’hàbits saludables i de vida activa. En totes les tres etapes educatives obligatòries en les que se centra el projecte el desenvolupament físic i motriu a través de l’activitat física és vital per a la formació integral dels alumnes, per a la seva millora de la qualitat de vida i per a l’ús constructiu del seu temps de lleure.

DIMECRES DE FRUITA

OBJECTIU ● Fomentar en els alumnes un estil de vida saludable.

Fa anys l’escola es va adherir al programa Pla de Consum de fruita a les escoles impulsat per la Generalitat, amb el suport financer de la Comissió Europea (CE) i del DAAM. En el Pla hi col·laboraven els departaments d'Ensenyament i de Salut de la Generalitat de Catalunya i l'Associació Catalana d'Empreses de Fruita i Hortalisses (Afrucat), que és qui s'encarregava de la distribució de la fruita a les escoles. Objectius del Pla de Consum de fruita: ● Informar sobre els beneficis de l’increment del consum de les fruites i les verdures, i sobre

la seva diversitat, característiques, producció, l’estacionalitat, etc. ● Proposar el consum de fruites com una alternativa excel·lent al consum d’altres aliments

amb menys qualitat nutricional.

Fa un temps l’escola va decidir continuar-ho amb la col·laboració de les nostres famílies implantat el Dimecres de fruita a l’escola.

https://www.espaidemar.cat/

https://www.cnab.cat/ca/


15

ESCOLES + SOSTENIBLES

OBJECTIU ● Desenvolupar tota una sèrie d’activitats entorn al reciclatge, l’estalvi de recursos, la formació ecològica, l’hort com a eina educativa, projectes APS amb altres entitats...

La nostra escola pertany des de fa més de 10 anys a la Xarxa d’Escoles + Sostenibles (més de 400 escoles), un programa pensat per a facilitar la implicació dels centres educatius en l’ambiciós projecte planetari d’imaginar i construir un món millor i més sostenible, començant per la intervenció en l’entorn més immediat.

DANSA A LES ESCOLES

OBJECTIU • Participar socialment en les activitats del barri i a l’hora que es fomenta una actitud favorable cap a la pràctica d’activitats esportives.

Aquest projecte s’ofereix des del Centre Cívic de la Barceloneta a totes les escoles del barri, per tal de promoure la seva participació en unes activitats de dansa comunes. Està adreçat als alumnes de 2n i 3r de primària i consten de 3 tallers de dansa que tenen com a objectiu desenvolupar el ritme i el moviment. Els alumnes estan dirigits per membres de la companyia” Increpació”. Per finalitzar les activitats, les professores, fan una representació de dansa per totes les escoles que han participat.

KEEP CALM & LOVE

OBJECTIU ● Proporcionar diverses maneres de créixer en la interioritat: des de la paraula, des de l’estètica, des del moviment, des de la contemplació de la natura, des del silenci, des de la música i des del compromís social.

● Potenciar la dimensió interior de l’alumnat per tal que esdevingui una eina en les seves vides en el procés de transformació del món.

El projecte Keep Calm & Love implementa a l’Escola Sant Joan Baptista altres propostes prèvies relacionades amb el creixement personal, l’autoconeixement… El projecte no oblida que l’escola treballa des de la potenciació de les intel·ligències múltiples per tal que els alumnes esdevinguin ciutadans competents, i aquí l’espiritualitat té un lloc rellevant. És per aquest motiu que proposa diverses maneres de créixer en la interioritat: des de la paraula, des de l’estètica, des del moviment, des de la contemplació de la natura, des del silenci, des de la música i des del compromís social. Cada alumne trobarà en algun d’aquests vessants la seva manera de fer créixer la seva interioritat. Com a valor afegit, la pràctica del projecte “Keep Calm” incorpora també alguna pràctica de relaxació. Per altra banda, com a institució, és funció de l’Escola Vicenciana potenciar la dimensió interior de l’alumnat per tal que esdevingui una eina en les seves vides en el procés de transformació del món. Hi ha, doncs, un vessant de compromís social explícit, fruit del modelatge de Sant Vicenç de Paül i Santa Lluïsa de Marillac.

http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/escoles-sostenibles

http://ccivics.bcn.cat/barceloneta


16

PROJECTE CLAVÉ XXI

OBJECTIU ● Fomentar la inclusió social d'infants i joves. ● Participar socialment en les activitats del districte.

La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana impulsa el projecte Clavé XXI, una iniciativa social que a partir de la pràctica coral. El Projecte Social, Clavé XXI, s'ha consolidat enguany amb 19 formacions corals d'escoles de primària i entitats socials del Districte de Ciutat Vella, que impliquen un total de 362 infants i joves. Els directors i professors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català, amb una gran experiència en l'àmbit de la docència del cant coral, són els directors dels cors del projecte Clavé XXI. Com a programa educatiu i social, Clavé

XXI es desenvolupa tant als espais de l'Escola Coral de l'Orfeó Català (al Palau de la Música) com a les mateixes escoles. Les formacions assagen un dia a la setmana en sessions de 45 minuts.

3.2.2 La cohesió social

La cohesió social és un factor clau per mantenir i construir una escola inclusiva que afavoreixi la igualtat d’oportunitats i la convivència. Dins del nostre projecte triennal d’escola el treball de la cohesió social s’inclou a l’apartat de l’Àmbit d’innovació Pedagògica i l’Àmbit Personal i Social. 1 Altres documents que engloben el conjunt d’accions encaminades a afavorir la cohesió social:

PLA DE PASTORAL

OBJECTIU ● Contribuir al desenvolupament integral a partir d’una tasca harmonitzadora, una tasca que ha d’afavorir, potenciar i desenvolupar en els alumnes les seves possibilitats més humanes.

La nostra escola es defineix com Escola Vicenciana, és a dir, vol seguir l’estil proposat per Sant Vicenç de Paül i Santa Lluïsa de Marillac. D’aquí que les nostres propostes van encaminades a fer realitat aquest estil, juntament amb les altres escoles vicencianes.

Aprofudir en les actituds de Crist Servidor, arrel del carisma vicencià, comprometent-nos a ser servidors de la comunitat educativa i transformadors del nostre entorn.

1 Veure Pla Triennal

https://www.palaumusica.cat/ca

https://www.palaumusica.cat/ca

https://www.orfeocatala.cat/ca/presentacio-del-projecte-social-i-educatiu_11861

https://www.orfeocatala.cat/ca/presentacio-del-projecte-social-i-educatiu_11861


17

PLA DE CONVIVÈNCIA 2 (en elaboració)

OBJECTIU ● Assegurar i garantir la participació, la implicació i el compromís de tota la comunitat escolar.

● Ajudar cada alumne a relacionar-se amb si mateix, amb els altres i amb el món.

● Potenciar l’equitat i el respecte a la diversitat de l’alumnat en un marc de valors compartits.

● Fomentar la mediació escolar i la cultura del diàleg com a eina bàsica en la gestió del conflicte.

● Fomentar una cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.

Les accions que s’hi proposen al pla de convivència poden ser abordades des de tres nivells diferents: valors i actituds, resolució de conflictes i el marc organitzatiu. Així mateix, aquestes accions han d’anar adreçades a la millora de la convivència en tres àmbits diferents, aula, centre i entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits d'intervenció afavoreix la transferència d'aprenentatges, valors, actituds i hàbits relacionals.

TREBALL D’EQUIPS

OBJECTIU • Crear una línia metodològica d’escola on intervinguin tots els docents i s’interrelacionin totes les etapes..

S’han constituït com a recurs humà, són comissions inter-etapes per l’estudi exhaustiu de les àrees curriculars i la concreció metodològica. Els equips són comissions de treball i seguiment dels quatre àmbits de les línies d’acció en les que es basa el nou Pla Triennal. Els seus membres són especialistes en la comissió a la que pertanyen i representants de les tres etapes escolar. Prèvia programació i calendari es reuneixen periòdicament els dijous de cada setmana en horari de migdia de 14 a 15 h. Cada un dels equips l’àmbit de treball al que pertanyen, es marca un objectius generals, uns objectius específics, uns indicadors i programa les accions/ activitats a seguir a llarg del curs, es revisen al concloure cada trimestre, es valoren al acabar el curs i es fan propostes de millora, modificant si escau les accions a realitzar per tal de ser conseqüent amb l’objectiu proposat.

PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 3

OBJECTIU • Dissenyar i fer el seguiment de les mesures i els programes que es duguin a terme per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge..

• Acordar els criteris bàsics d’atenció a la diversitat del centre a partir de les propostes de cadascun dels professionals i recollint les necessitats dels cicles i de tot l’equip docent.

• Prioritzar les necessitats de suport de l’alumnat i establir els criteris d’atenció, optimitzant els recursos propis.

• Fer el seguiment de l'evolució dels alumnes NESE.

Un dels objectius prioritaris per a la millora dels resultats acadèmics és optimitzar el recursos humans i materials destinats a l’atenció a la diversitat de les necessitats educatives dels alumnes coordinats per l’acció planificada de la CAD i amb la implicació de tot el claustre.

2 Veure Pla de Convivència (en elaboració) 3 Veure Pla d’Atenció a la Diversitat


18

RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

OBJECTIU • Escola i família tenen un objectiu comú: l'èxit educatiu dels fills. Per aconseguir-ho i contribuir al seu desenvolupament personal, cal reforçar el vincle de confiança entre la família i els docents.

Per tal de crear aquest vincle, l’escola ha de ser oberta, un lloc de trobada respectuós, democràtic i participatiu que ofereixi moltes oportunitats i espais on les famílies puguin participar, intercanviar i compartir amb el professorat, concedint molt valor als moments quotidians (tallers, activitats del dia a dia a l’aula, període d’adaptació amb la família, entrades i sortides…). La família ha de confiar en l’escola i el seu professorat i sentir-se membres partícips i protagonistes, i fins i tot, transformadors, de la vida escolar. Participar i gaudir de les experiències i vivències de l’escola amb els seus fills i filles és la millor forma d’implicació en el seu aprenentatge i educació. El nostre centre ofereix diferents activitats durant el curs on les famílies poden participar i implicar-se en la vida de l’escola:

• Tallers a les aules d’Educació Infantil.

• Dia dels avis/àvies.

• Jornades pedagògiques.

• Jornades de portes obertes de piscina i espai de mar.

• Rua de Carnestoltes.

• Jornades de la PAU.

• ...

3.2.3 La vinculació amb l’entorn

La vinculació amb l’entorn forma part del nostre projecte d’escola per tal que els nostres alumnes assoleixin competències en l’àmbit personal i social. Es pretén que l’alumne sigui el constructor del seu propi projecte de vida per conviure en societat. El nostre barri i l’entorn que ens envolta ens proporciona recursos que incorporem a les nostres programacions.

A l’inici de cada curs es programen les activitats i tallers que impliquen la participació al barri o districte amb la coordinació dels diferents estaments i equipaments del barri (Equipament Infantil de La Barceloneta, IEM Espai de Mar, Club Natació Atlètic-Barceloneta, Centre Cívic, Centre de Recursos, Institut Papasseit, Palau de la Música Catalana, Guàrdia Urbana, Esportiu CEM Marítim).

Aquestes activitats són programades per cadascuna de les etapes, pels equips de treball del centre o bé per l’equip directiu a partir d’uns criteris d’escola establerts:


19

• Aspectes didàctics.

• Proximitat. Una sortida a l’entorn proper (barri, districte..)

• Aprofitar les activitats del Programa d'Activitats Escolars

• Coordinació amb els diferents cicles a fi de no repetir les sortides.

• Condicions dels espais i de les activitats adequades a l'edat dels alumnes.

• Motivadores.

• Aspecte econòmic. Ser receptius davant propostes de baix cost d’entitats externes vinculades als nostres interessos.

• Dues sortides com a mínim de tot el dia, vinculades al currículum d’alguna àrea.

• Una activitat en anglès per cada curs (teatre, musical, taller…)

En finalitzar el curs s’avalua el grau d’implicació i participació de l’escola en les activitats i tallers.

3.2.4 Altres

El Pla de Formació de l’escola i el treball en xarxa de les escoles vicencianes són dues accions claus que donen resposta al compliment dels objectius prioritaris del nostre centre.

El Pla de Formació es considera com a línia de caràcter transversal al centre i té com a objectiu donar resposta a la realitat del centre, projectar línies de futur i marcar reptes orientats a la formació integral dels nostres alumnes.


20

PLA DE FORMACIÓ CONSORCI EDUCATIU DE BARCELONA

DISTRCITE DE CIUTAT VELLA

PLA DE FORMACIÓ PLA ESTRATÈGIC

FUNDACIÓ ESCOLA VICENCIANA

• Seminari per a direccions.

• Seminari Connexió Curricular Estable (caps d’estudi).

• Seminari d’anglès.

• Seminari TAC.

• Assessoraments CRP amb l’acció Formativa sobre Coeducació i Treball cooperatiu (EP i ESO)

• Jornades d’innovació proposades pel Departament d’Educació.

• Assessorament i Formació Medi ambient /Escoles + Sostenible

• Dimecres pedagògics Inter escoles de la Fundació Vicenciana

• Formació Equips Directius Espanya-Est

• Jornades Pastorals Vicencianes

• Tallers de formació pedagògica i pastoral Vicenciana.

• Jornades laics –filles de la caritat/ Trobada per a professorat novell

ALTRES

• Cursos de formació de la Fundació Escola Cristina de Catalunya.

• Formació LPD Previsió i Riscos (Mutua Maz)

• Formació en l’ús didàctic dels Chromebooks (Projecte Escola Digital)

• Formació editorial Baula

• Formació Robòtica Educativa

• Formació Jugar X Jugar

4. CONCRECIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

4.1 CRITERIS D’ORGNITZACIÓ PEDAGÒGICA

4.1.1 Criteris per a la concreció competencial del currículum

El centre concreta el currículum basant-se en la normativa vigent i en les instrucció de de principi de curs del Departament d’Educació.

Al mateix temps, l’escola ofereix activitats complementàries setmanals per tal de completar l’aprenentatge dels alumnes. Amb aquestes activitats no només es vol reforçar les àrees bàsiques de les llengües, sinó també donar suport a altres àrees amb la finalitat de contribuir a la formació global de l’alumne. Al llarg dels cursos aporten a la formació dels alumnes un complement imprescindible per poder assolir una preparació adequada.

4.1.1.1 Educació Infantil

La finalitat de l’ educació infantil als centres és contribuir en el desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on es senten acollits i amb expectatives d'aprenentatge.


21

En aquest cicle es parla de desenvolupar capacitats que són les que finalment han de permetre que siguin competents quan la seva maduresa ho permeti.

Al llarg de l'etapa d'educació infantil, caldrà desenvolupar unes capacitats motrius, cognitives, emocionals o d'equilibri personal, relacionals, i d'inserció i actuació social, amb l'objectiu d'educar per viure i conviure en el nostre món actual, segons el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. Les nou capacitats es desenvoluparan entorn als eixos següents:

• APRENDRE A SER I ACTUAR D'UNA MANERA CADA VEGADA MÉS AUTÒNOMA.

• APRENDRE A PENSAR I A COMUNICAR.

• APRENDRE A DESCOBRIR I TENIR INICIATIVA.

• APRENDRE A CONVIURE I HABITAR EL MÓN.

L’etapa d’educació infantil comparteix tres àrees de coneixement i d’experiència per tal d’afavorir el desenvolupament integral dels infants:

• Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres • Àrea de descoberta de l’entorn • Àrea de comunicació i llenguatges

A partir d'aquesta justificació prèvia, hem de dir que a l'educació infantil hem d'establir relacions de les àrees, objectius d'etapa, seqüenciació d'objectius d'àrea per cicles o cursos, selecció i seqüenciació del continguts de cicle amb les capacitats i no amb les competències bàsiques que sí es tindran com a referent a l'educació primària.

Les activitats complementàries que es desenvolupen a l’etapa d’Educació Infantil són:

• Anglès

• Robòtica i TIC

• Hort

• Matemàtiques recreatives

• Petits músics


22

4.1.1.2 Educació Primària: Les competències bàsiques com a referent curricular.

Tenir les competències bàsiques com a eix transversal, eina metodològica i d’avaluació en el currículum de l’educació bàsica permet al nostre alumnat adquirir la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers. Les vuit competències bàsiques s’agrupen en dos apartats, segons si tenen un caràcter transversal o específic:

COMPETENCIES TRANSVERSALS

COMPETENCIES PERSONALS

COMPETENCIES ESPECIFIQUES PER

CONVIURE I HABITAR EL MÓN

Competències comunicatives 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competència artística i cultural Competències metodològiques 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana


23

Cada competència fa referència a coneixements diversos (conceptuals, procedimentals, actitudinals) i a processos que han de mobilitzar-se per fer front de manera eficaç a la resolució de problemes i situacions de diferent complexitat. Les competències bàsiques ens ajuden a definir els objectius que es persegueixen, a seleccionar els continguts i les metodologies didàctiques i a concretar el grau d’assoliment dels objectius proposats. El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. Per avançar en l'assoliment de les competències bàsiques emmarquem els processos d'ensenyament i d'aprenentatge entorn als quatre eixos següents:

• Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

• Aprendre a pensar i comunicar.

• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

• Aprendre a conviure i habitar el món.

Les activitats complementàries que es desenvolupen a l’etapa d’Educació Primària són:

• Robòtica: Be Boot, Scratch i Lego WEDO 2.0

• Arribarem a ser científics.

• Juga-te-la!

• Dimensiona’t

• Oral English


24

4.1.1.3 Educació Secundària Obligatòria

El currículum a l’ESO s'organitza en àmbits de coneixement. Els àmbits de coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen les competències bàsiques específiques de cada àmbit i les competències dels àmbits transversals.

Una competència és la capacitat per aplicar coneixements, habilitats i actituds apresos en diferents contextos, és a dir, ser capaç de fer servir tot el que s'ha après a classe per aplicar-ho a diferents situacions reals. Les competències bàsiques es treballen i es desenvolupen des de cadascun dels àmbits que s'estudien a l'ESO. Les activitats que programen els professors al llarg del curs tenen com a objectiu essencial que l’alumnat les assoleixin.

Les competències bàsiques a l’educació secundària obligatòria es reparteixen en els àmbits següents:

• lingüístic

• matemàtic

• cientificotecnològic

• social

• artístic

• de l'educació física

• de cultura i valors

• digital

• personal i social

MATÈRIES DE PRIMER, SEGON I TERCER

En els tres primers cursos l’alumnat cursaran matèries comunes, matèries optatives i el Treball de Síntesi. Les següents matèries comunes són obligatòries:

• Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia; Física i Química)

• Ciències Socials: Geografia i Història

• Educació Física

• Educació Visual i Plàstica

• Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Aranès a l'Aran

• Llengua Estrangera

• Matemàtiques

• Música

• Tecnologia

• Religió o Cultura i Valors Ètics

• Tutoria

L’escola ofereix la matèria d’Emprenedoria com a matèria optativa a 3r d’ESO


25

TREBALL DE SÍNTESI A més de les matèries comunes i optatives, els/les alumnes hauran de fer, les darreres setmanes del curs, un Treball de Síntesi. Es tracta d'un projecte de caràcter transversal que proposa activitats relacionades amb les competències bàsiques. Planteja problemes relacionats amb la vida pràctica que els alumnes han de resoldre aplicant les competències i habilitats treballades en les diferents matèries al llarg del curs. En aquest treball en grup han de mostrar capacitat d'autonomia en l'organització del treball individual i també capacitat de cooperació i col·laboració amb els companys.

MATÈRIES DE QUART

A quart d'ESO es cursen matèries comunes, matèries optatives, el Projecte de Recerca i el Servei Comunitari.

Al nostre centre, l’alumnat ha de cursar obligatòriament les següents matèries comunes:

• Ciències Socials: Geografia i Història

• Educació Física

• Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Aranès a l'Aran

• Llengua Estrangera

• Matemàtiques Acadèmiques-aplicades

• Religió o Cultura i Valors Ètics

• Tutoria

A més a més de les següents matèries optatives:

• Biologia i Geologia

• Física i Química

• Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Informàtica)

EL PROJECTE DE RECERCA

El Projecte de Recerca consisteix en l'elaboració d'un treball en equip sobre un tema escollit i delimitat, en part, pels mateixos estudiants segons els seus interessos i motivacions. Un docent els guia i els orientarà per trobar la informació a partir de diferents fonts. Finalment, han d'arribar a unes conclusions argumentades i expressar-les en un informe escrit i fer-ne una breu exposició oral.

A partir de les activitats de recerca, han de mostrar capacitat d'autonomia i iniciativa en l'organització del seu treball individual. De la mateixa manera, han de cooperar i col·laborar en el treball d'equip. Durant la realització del treball utilitzen especialment les competències de l'àmbit personal i social, és a dir, han de ser capaços d'utilitzar recursos per cercar noves informacions que els permetin ampliar els seus coneixements per si mateixos.

SERVEI COMUNITARI El Servei Comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana dels nois i noies, ja que, amb la finalitat de millorar el seu entorn, porten a terme un servei a la comunitat, tot aplicant els seus coneixements, les seves capacitats i habilitats, alhora que aprenen l'exercici actiu de la ciutadania. Amb el Servei Comunitari es garanteix que els i les alumnes experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic al llarg de la seva trajectòria escolar.


26

Les activitats complementàries que es desenvolupen a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria són:

• SOMTIC (ESO1)

• Matemàtiques i competència científica-tecnològica. (ESO1-ESO3)

• Lectura. (Tot ESO)

• Ortografia (catalana) (ESO2 i ESO4)

• Basic Skills (ESO3)

• TalkEnglish (ESO4)

4.1.2 Criteris metodològics

L’escola vol garantir una coherència metodològica i una actuació homogènia en totes les àrees de coneixement que integren els currículums d’Educació Infantil, d’Educació Primària i de l’ESO.

Amb aquesta finalitat:

• Planteja l’educació com una tasca col·lectiva i d’equip.

• Aplica i és partidària d’una pedagogia que estimuli les capacitats d’aprenentatge de l’alumnat, la seva curiositat científica i investigadora, la seva creativitat i la seva actitud crítica i raonadora.

• Treballa l’aprenentatge significatiu.

• Concedeix la màxima importància a totes les àrees i al tractament de les competències bàsiques definides per la normativa educativa vigent.

L’acció docent respectarà els principis bàsics següents:

• Tenir en compte les diverses maneres d’aprendre de l’alumnat.

• Adequar l’ensenyament a les diverses característiques personals i socials que condicionen els aprenentatges.

• Seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que es pretén que els alumnes assoleixin.

• Potenciar que l’activitat de classe transcorri en les millors condicions possibles per a que cada alumne i el grup en conjunt s’esforci per aprendre, raonar i expressar el que sap,


27

plantejar dubtes, reelaborar el coneixement i per actuar amb autonomia, responsabilitat i compromís.

• Procurar els mitjans perquè cada alumne se senti atès, orientat i valorat sense cap tipus de discriminació.

La coherència en el desenvolupament de les activitats d’ensenyament i aprenentatge possibilitarà una millor adquisició de les competències bàsiques, ja siguin associades a una matèria concreta o bé treballades de manera transversal.

4.1.3 Criteris organitzatius

L’horari del centre es fonamenta en criteris pedagògics establerts en el nostre projecte educatiu i les prioritats que es concreten en la programació general anual. Aquest horari vetlla per la coherència de l'acció educativa i està orientat a l’assoliment de les competències bàsiques.

Per altra banda, està dissenyat per a conciliar, en la mesura del possible, la vida laboral i la vida escolar de les nostres famílies.

4.1.3.1 Horaris dels alumnes

L'horari de classes dels alumnes és el corresponent a l'horari propi del procés d'ensenyament i aprenentatge, regulat a l'ordenació de cadascun dels ensenyaments, (en el cas de l'educació primària, pel Decret 119/2015, de 23 de juny, i en el cas de l'educació secundària, pel Decret 187/2015, de 25 d'agost).

HORARI ALUMNES EDUCACIÓ INFANTIL EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

De dilluns a divendres 9:00h a 13:00h

15:00h a 17:00h


15:00h a 17:00h


De dilluns a dijous 15:00h a 17:00h

En funció de la concreció del Projecte Curricular i del Pla Anual, el centre pren les decisions per:

• L’organització de les hores dedicades a cada àrea.

• La distribució dels continguts al llarg de cada cicle.

• Les mesures adequades d’atenció a la diversitat.

• Els mecanismes per organitzar el reforç.


28

4.1.3.2 Activitats no lectives i horari del centre

Fora de l'horari lectiu destinat a l'ensenyament reglat, el centre programa activitats extraescolars que queden recollides en la programació general anual.

Aquestes activitats donen resposta a les necessitats de les famílies per conciliar la vida laboral i familiar.

L’escola està oberta de 7:45h a 18:00h. De 13h a 15h, el centre disposa de servei de menjador-monitoratge gestionat per l’empresa de càtering Ametller Origen Escoles.

A partir de les 17:00h l’escola oferta diferents tipus d’activitats extraescolar.

4.1.3.3 Grups d'alumnes

Som escola d’una sola línia, per tant els agrupaments es regeixen segons la normativa vigent.

LLARD D’INFANTS EDUCACIÓ INFANTIL EDUCACIÓ PRIMÀRIA ESO

Llar 1 Llar 2

P3 P4 P5

1r 2n 3r 4t 5è 6è

1r 2n 3r 4t

4.1.3.4 Equip docent

L'organització de l’equip docent està orientada a facilitar el desenvolupament del projecte educatiu i l'assoliment de les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu de tots els alumnes. Aquesta organització permet potenciar l'atenció a la diversitat i l’acció tutorial.

L’horari dels professors són elaborats per les caps d’estudi de cada etapa tenint en compte els espais, recursos pedagògics, agrupaments i l’atenció a la diversitat, d’acord amb el principi d’escola inclusiva. En alguns casos es fan intervencions simultànies de dos mestres a l’aula (coodocència).

Els horaris han de tenir en compte el següent:

• Preveure el temps necessari per a la coordinació didàctica, la coordinació dels equips docents i atenció tutorial d'alumnes i les famílies, d'acord amb les característiques dels ensenyaments i etapes

• Garantir que en cada període de classe, i durant el temps de descans o d'esbarjo, hi hagi el personal de guàrdia necessari per assegurar una correcta atenció als alumnes.

• El temps de descans en el cas de la jornada partida.

•

https://ametllerorigen.cat/ca/menjadors-escolars/ametllerorigenescoles

https://ametllerorigen.cat/ca/menjadors-escolars/ametllerorigenescoles


29

HORARI PROFESSORS EDUCACIÓ INFANTIL EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Dilluns, dimecres i divendres 8:55h a 13:00h

15:55h a 17:00h Dimarts i dijous 8:55h a 13:00h

14:00h a 17:00h



14:00h a 17:00h



14:00h a 17:00h

HORARI REUNIONS PROFESSORS

Etapa EI, EP i ESO dimarts de 14:00 a 15:00h

Comissions de treball Dijous de 14:00 a 15:00h Claustres 1 Dimarts al mes de 14:00 a 15:00h i extraordinaris fora de l’horari

escolar

Formació 14:00 a 15:00h i de 17:30 a 19:30h

L’equip directiu el compon la directora, la secretària i la cap d’estudis d’EP, la cap d’estudis d’ESO i la Coordinadora d’EI que són les encarregades del funcionament i organització del centre educatiu i de la gestió del projecte de direcció.

• Cap d’estudis. És la persona responsable de planificar i gestionar les activitats del centre, com poden ser l’elaboració dels horaris, la planificació dels processos d’acollida i altres activitats del centre i d’atenció als alumnes.

• Secretària. És la persona responsable de les tasques relacionades amb la gestió econòmica del centre, de la documentació acadèmica i administrativa i dels recursos materials. També controla el manteniment i la conservació de les instal·lacions.

HORARI EQUIP DIRECTIU

Dijous de 10:30h a 12:15h Més 5 hores de dedicació setmanals

4.1.4 Criteris per a l’avaluació de l’alumnat

L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat és un procés que ha de considerar-se com a part integrant de les activitats educatives, i ha de ser contínua i global.

L’observació, la documentació pedagògica i l’anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge han de ser els mitjans que permetin conèixer les condicions inicials de cada infant, els progressos efectuats en el seu desenvolupament i el grau d’assoliment dels objectius establerts.


30

Correspon al centre:

• Concretar els criteris d’avaluació.

• Dissenyar els instruments d’avaluació.

• Planificar les comissions d’avaluació trimestrals

• Aplicar els instruments d’avaluació interns (del propi centre) i externs (provinents del Departament d’Ensenyament)

• Lliurar a les famílies el resultat de l’avaluació dels fills i filles

• Informar dels resultats de l’avaluació al consell escolar i al Departament d’Ensenyament

Correspon al professorat:

• Realitzar l’observació sistemàtica de cada alumne/a

• Passar les proves d’avaluació específiques en iniciar cada nivell i en finalitzar cada cicle

• Aplicar els instruments d’avaluació continuada a totes les àrees

• Comentar amb l’alumnat els resultats obtinguts i notificar-los als pares

• Valorar trimestralment, en les comissions d’avaluació, els avanços realitzats per l’alumnat, tant individualment com col·lectiva del grup classe.

• Unificar criteris d’avaluació

• Utilitzar els resultats de les avaluacions per comprovar la consecució dels objectius formulats en les programacions de les diferents àrees i detectar possibles desviacions o mancances

• Adequar els instruments d’avaluació, quan les circumstàncies ho requereixin, als alumnes amb NEE

• Aplicar les avaluacions externes que proporcioni l’administració educativa.

4.1.5 Criteris per a l’atenció inclusiva a la diversitat

Considerem que l’escola ha d’acceptar les diferències de cada alumne i ha de respectar la singularitat i la diversitat com un valor que s’ha de compartir.

Valorem la integració dels alumnes amb necessitats educatives especials, i dels nouvinguts d’altres països i cultures com un fet enriquidor, tant a nivell personal com social, pel fet que tots convivim, ens relacionem i formem part de la comunitat educativa.

Entenem que cal desenvolupar una metodologia flexible basada en els diferents ritmes evolutius, les necessitats educatives individuals i les capacitats intel·lectuals de cadascú.

El centre disposa d’una planificació específica per atendre la diversitat on es desenvolupen, entre d’altres, les següents accions:

• Activació del Pla d’acollida en els casos d’alumnes d’incorporació tardana, desconeixedors de la llengua catalana.

• Planificació des de la comissió d’atenció a la diversitat (ATD) de totes les actuacions que s’hagin de preveure i seguir per atendre l’alumnat que ho requereixi

• Seguiment de l’evolució de cada alumne, des de la tutoria i des de la comissió d’ATD


31

• Realització de reunions entre els tutors, pares, especialistes de l’escola (referents ATD i psicopedagogia del centre, psicopedagog/a de l’EAP) i el/la cap d’estudis i, si ho requereixen les circumstàncies, amb especialistes externs

• Detecció de situacions manifestes dels alumnes que tinguin risc de marginació social i notificació a la comissió social.

Per atendre la diversitat de ritmes en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, el centre rendibilitzarà els recursos humans al seu abast:

• Intervenció de dos mestres /professors a l’aula (docència compartida)

• Desdoblaments homogenis i/o heterogenis.

• Reforços en petit grup.

• Atenció individual o en petit grup dins i fora de l’aula.

Si les característiques especials d’un alumne/a així ho requereixen, se sol·licitaran al Departament d’Ensenyament recursos humans de diversa tipologia (CREDA, vetllador/a, etc.).

4.1.6 Criteris per al seguiment i l’orientació acadèmica i professional de l’alumnat

L'orientació acadèmica i professional forma part de l'acció educativa orientadora i té la finalitat de concretar al final de l'etapa educativa la presa de decisions de l'alumnat.

L'orientació acadèmica i professional és una de les àrees prioritàries de l’orientació psicopedagògica. Es tracta de preparar l’alumnat per a la vida laboral des del sistema educatiu tot fent prendre-li consciència que la professió és un aspecte significatiu de la vida d’ una persona.

La finalitat de l’orientació acadèmica i professional és facilitar la presa de decisions de cada alumne/a respecte del seu itinerari acadèmic i professional. En darrera instància volem aconseguir que sigui el propi alumnat qui prengui les decisions encara que en aquest procés serà molt important l’assessorament que pugui donar el professorat, especialment el tutor/a, així com els seus pares i mares, que també reben formació per part de l’escola.

Els aspectes que es treballen en el pla d’orientació acadèmica i professional són els següents:


32

• Autoconeixement d’aptituds, interessos, personalitat, valors, rendiment acadèmic, estil d’aprenentatge, etc.

• Informació acadèmica i professional: estructura del sistema educatiu, modalitats de batxillerat, cicles formatius, universitat, altres alternatives. Estructura del mercat de treball, professions i ocupacions, treball autònom, emprenedoria, etc.

• Procés de presa de decisions: actitud, llibertat, responsabilitat, flexibilitat, acceptació de riscos, etc.

• Procés de transició a la vida activa: elaboració del currículum vitae, entrevistes personals, aproximació al món laboral, tècniques de recerca de feina, etc.

4.2 CRITERIS D’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE GESTIO

4.2.1 Òrgans de govern i de coordinació

Per assolir els objectius que es deriven d’aquest projecte educatiu és necessari que l’escola tingui una estructura organitzativa definida a partir d’òrgans de govern i direcció, de coordinació i equips de treball.

4.2.1.1 Òrgans de govern i de coordinació pedagògica

• Directora: És el màxim responsable del centre.

• Cap d’Estudis: És la persona encarregada de coordinar i vetllar per l’execució de les activitats de caràcter acadèmic, de vetllar pel compliment del reglament de règim intern del centre, de control d’assistència i puntualitat a les classes, de coordinar les avaluacions dels grups d’alumnes, entre altres funcions.

4.2.1.2 Òrgans de govern i de gestió econòmica i administrativa

• Secretaria: És la persona responsable de les tasques relacionades amb la gestió

econòmica del centre, de la documentació acadèmica i administrativa i dels recursos materials. També controla el manteniment i la conservació de les instal·lacions.

4.2.2 Participació de la comunitat educativa

4.2.2.1 Consell Escolar

És l’òrgan de participació dels diferents membres de la comunitat educativa i el principal òrgan de decisió del centre. Està compost per:


33

• Direcció

• Secretària- PAS (amb veu però sense vot).

• Dos representants dels alumnes (ESO).

• Quatre professors representants del Claustre.

• Tres representants de la titularitat.

• Tres representants de les famílies.

• Una representant de les famílies de l’AMPA.

El Consell Escolar renova la meitat dels seus membres cada dos anys.

Les seves funcions, entre altres, són: establir les directrius i realitzar propostes per a l’elaboració del projecte educatiu de centre, aprovar-lo i avaluar-lo; aprovar el reglament d’organització i funcionament, el projecte lingüístic i avaluar-los; aprovar i avaluar la programació general del centre; aprovar el projecte de pressupost del centre.

4.2.2.2 Claustre de professors

Està constituït per la totalitat del professorat que presti serveis docents al centre i presidit pel Director/a. Té la responsabilitat de planificar, coordinar, avaluar i decidir sobre tots els aspectes educatius del centre. Entre altres, té les competències següents: formular propostes per a l’elaboració del projecte educatiu de centre, el projecte lingüístic i la programació general anual; establir criteris per a l’elaboració del projecte curricular, aprovar-lo, avaluar-lo i decidir-ne les possibles modificacions; analitzar i valorar l’evolució del rendiment general del centre, a través dels resultats de les avaluacions; aprovar els criteris pedagògics per a l’elaboració dels horaris de l’alumnat i del professorat; aprovar el calendari d’exàmens i avaluacions; promoure iniciatives pedagògiques.

4.2.2.3 Comissió de Coordinació Pedagògica

És el lloc de reflexió i presa de decisions de totes les activitats que es realitzen en el centre. Està integrada, almenys, pel Director/a , que en serà el president/a, el cap d’estudis, els caps de departaments.

Es reunirà com a mínim una vegada al mes i celebrarà una sessió extraordinària al començament i al final de cada curs. Són competències de la comissió de coordinació pedagògica, entre altres: establir les directrius generals per a l’elaboració, revisió i modificació dels projectes curriculars, que seran desenvolupats pels departaments didàctics, i pel departament d’orientació amb l’elaboració dels plans d’orientació i d’acció tutorial (serà el Claustre qui aprova els projectes curriculars); fer el seguiment i l’avaluació de totes les activitats i projectes docents del centre; proposar al Claustre la planificació de les sessions d’avaluació i qualificació, i el calendari d’exàmens; vetllar pel compliment dels projectes curriculars, etc.

4.2.2.4 Departament d’Orientació

Està format pel cap de departament (l’orientador/a) i el tutor de 4t d’ESO. Entre altres, té les següents funcions: organitzar, en col·laboració amb els tutors, l’orientació educativa, psicopedagògica i professional dels alumnes; elaborar el pla d’acció tutorial i proposar criteris i procediments per realitzar les adaptacions curriculars; col·laborar amb el professorat en la prevenció i la detecció de problemes d’aprenentatge i de conducta; col·laborar amb el cap d’estudis en l’elaboració i aplicació


34

4.2.2.5 Tutors

Tots els professors seran tutors dels seus respectius camps de coneixements amb atenció individualitzada als alumnes, així com col·laborant amb el tutor del grup a dur endavant la tutoria del grup. Són funcions dels professors tutors, entre altres: coordinar la tasca educativa de l’equip docent del grup; participar en el desenvolupament del pla d’acció tutorial; facilitar la integració dels alumnes en el centre i dins el grup; orientar i assessorar els alumnes sobre les seves possibilitats acadèmiques i professionals.

4.2.3 Promoció de la convivència i gestió de conflictes

4.2.3.1 Comportament

• Conèixer les NOFC i complir els seus preceptes.

• Utilitzar un comportament i llenguatge correctes i un vestit adequat i respectuós en totes les activitats acadèmiques que es duguin a terme i mantenir una correcta higiene personal.

• Mantenir les aules, passadissos, WC i altres dependències del centre nets i ordenats, utilitzant responsablement les papereres corresponents a les deixades i als materials reciclables. Respectar l’edifici escolar, les seves instal·lacions, el seu mobiliari i el seu material.

• Quan un alumne/a demostri un mal comportament dins classe, el professor/a podrà sancionar l’alumne/a amb una expulsió de classe. El professor/a decidirà la conveniència o no d’enviar l’alumne/a al Cap d’Estudis o al Director/a.

• El Cap d’Estudis o Director/a valorarà, conjuntament amb la tutoria, si es considera que l’alumne/a a tingut una conducta contrària a les normes de convivència del centre o greument perjudicial per a aquesta, i segons les NOFC, podrà sancionar a l’alumne/a d’1 a 3 dies d’expulsió del centre i/o l’obertura d’un expedient disciplinari.

4.2.3.2 Correccions i procediments

Conductes contràries a les normes de convivències

Quan un/a alumne incompleixi alguna de les normes de convivència, la seva conducta podrà ser corregida amb:

a) Una amonestació verbal o per escrit segons model. b) Compareixença immediata davant el Cap d’Estudis i/o Director/a. c) Realització de treballs específics en horari no lectiu. d) Realització de tasques que contribueixin a la millora i desenvolupament de les activitats

del centre, si procedeix, dirigides a reparar el dany causat a les instal·lacions o al material del centre o a les pertinences d’altres membres de la comunitat educativa.

e) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre. f) Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un termini màxim de tres dies.

Durant el temps que duri la suspensió, l’alumne/a haurà de realitzar els deures o treballs que es determini per tal d’evitar la interrupció en el seu procés formatiu.

g) Suspensió del dret d’assistència al centre per un termini màxim de tres dies. Durant el temps que duri la suspensió, l’alumne/a haurà de realitzar els deures o treballs que es determini per tal d’evitar la interrupció en el seu procés formatiu.

h) L’acumulació de tres amonestacions per escrit suposarà una conducta greument perjudicial per a la convivència.


35

Seran competents per corregir aquestes conductes:

• El professor d’/de la alumne/a, després d’haver-lo escoltat, les que s’estableixen en els apartats a) i b) i ho farà saber al tutor o tutora i al Cap d’Estudis.

• El/la tutor/a d’/de la alumne/a, les que s’estableixen en els apartats a), b), c), d).

• El Cap d’Estudis i el Director/a, les que s’estableixen en els apartats a), b), c), d), e), f), g), h).

Conductes greument perjudicials per a la convivències

a) Els actes d’indisciplina, injuria o ofenses greus contra els membres de la comunitat educativa.

b) L’agressió greu física o moral contra la resta dels membres de la comunitat educativa o la discriminació greu per raó de raça, sexe, situació econòmica o social, conviccions polítiques, morals o religioses, així com per discapacitats físiques, sensorials i psíquiques, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

c) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent. d) La falsificació o sostracció de documents acadèmics. e) L’incompliment de les Correccions imposades. f) Els actes injustificats que pertorbin greument el normal desenvolupament de les activitats

del centre. g) Els danys greus causats per ús indegut o intencionadament en el recinte escolar, el

material o documents del centre o en els béns d’altres membres de la comunitat educativa.

h) Les actuacions perjudicials per a la salut i la integritat física de les persones, o la incitació a aquestes.

Una conducta greument perjudicial per a la convivència suposarà l’obertura d’un expedient disciplinari.

4.2.4 Elaboració i actualització de documents de gestió

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació i el seu desplegament normatiu (el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius i el Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i documentació.

La legislació vigent preveu que tots els centres elaborin els seus documents de gestió, com a eines eficaces que els han de permetre un exercici responsable de l'autonomia reconeguda. Aquests documents són els següents:

• El projecte educatiu del centre (PEC), document que defineix la identitat d’un centre educatiu, així com els seus objectius, estructura organitzativa i funcional.

• La programació general anual (PGA) , Objectius previstos en el curs escolar.

• La memòria anual (MA) és l’avaluació de l'assoliment dels objectius previstos a la PGA, recollits.

• El projecte lingüístic (PL), és el document que recull els aspectes relatius a l’ensenyament i l’ús de les llengües en un centre educatiu.

• Les NOFC, normes d'organització i funcionament del centre .


36

Els centres públics i concertats han de publicar els documents de gestió que es detallen a continuació, de manera accessible, al web del centre i a la resta de sistemes d'informació interns: Projecte Educatiu de Centre (PEC), Projecte Lingüístic (PL) i les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC).

La resta dels documents han d'estar disponibles per a la comunitat educativa, però no són de caràcter públic, perquè poden contenir dades sensibles.

Tal com preveu la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, el projecte educatiu, les normes d'organització i funcionament del centre, i la programació general anual, amb tots els aspectes que conformen aquests documents, han d'estar a disposició de la comunitat escolar. Així per possibilitar el compliment dels articles 2 (h, j), 52, 57, 58, 59, 61 i 104 (j) de la Llei 12/2009, que fan referència a la competència digital, així com els nous decrets de currículum, i atès que la governança de les tecnologies en els centres educatius inclou El pla TAC és l'instrument que en facilita la planificació.

4.2.5 Serveis escolar /menjador, transport, acollida matinal o de tarda

• ACOLLIDA MATINAL: des de les 8:00h a les 9:00h

• CASAL D’ESTIU: els dies no lectius del mes de juny i durant el mes de juliol

• AMPA:

• CONVIVÈNCIES: activitats de lleure i convivències que es realitzen entre el mes de maig i juny.

• VIATGE FI DE CURS: per a l’alumnat de 4t ESO:

• SORTIDES ESCOLARS: que complementen el treball d’aula.

• CELEBRACIONS ESCOLARS: Sant Miquel, Castanyada, Carnestoltes, Sant Jordi, Festival de Nadal,

• LLIBRES RECICLATS: Música i religió des de 3r fins a 6è d’Educació Primària.

• MENJADOR SERVEI DE MONITORATGE.

4.3 CRITERIS PER A LA PLANIFICACIÓ DEL DESPLEGAMENT I LA INSERCIÓ DE LES TAC

Els canvis socials i culturals que han provocat la vertiginosa evolució dels recursos tecnològics, han fet que, l’escola, com a reflex de la mateixa, es vegi empesa a utilitzar-los, potenciar-los i fer-los seus com a eines imprescindibles en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes i per millorar l’eficàcia de la seva gestió interna.

Per tant l’escola, liderada per l’equip directiu, impulsor en l’ús de les noves tecnologies, tant en les tasques de gestió pròpies del centre com en el seu ús en tot el procés docent, vol establir una pla a mig termini sobre les actuacions a fer per esdevenir una escola referent en l’ús de les

TAC.


37

Incorporar tecnologies al sistema educatiu per sí sol no produeix innovació ni canvi metodològic. Les tecnologies han de fer que l'aprenentatge sigui més personalitzat i que els alumnes siguin autònoms, fet que implica una sèrie de canvis en tot el sistema educatiu: pedagògics, formatius, organitzatius, i òbviament tecnològics.

El Pla TAC, amb el compromís de tots els agents involucrats que formen part del centre, ha de procurar aconseguir els objectius de caire estratègic: millorar els resultats acadèmics i educatius i afavorir la cohesió social. Per la seva importància cabdal en el propòsit d'assolir els objectius estratègics, el Pla TAC ha d'estar integrat en el PEC (Projecte Educatiu de Centre).

No hem d’oblidar que la ràpida evolució d’aquests recursos ens obliguen a convertir aquesta planificació en un document viu, revisable constantment.

4.3.1 OBJECTIUS

• Planificar el desplegament i la inserció de les TIC en els àmbits educatiu, administratiu i comunicatiu.

• Promoure l'assoliment de la competència digital per part de tots els alumnes.

• Promoure l'assoliment de la competència digital docent per part de tots els mestres.

• Impulsar els usos curriculars de les TAC i fer-ne el seguiment i l'avaluació.

• Assignar responsabilitats compartides en la gestió de la tecnologia en el centre.

• Vetllar pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia.

• Establir criteris per a la definició de les prioritats de dotació dels recursos tecnològics i d'assessorament i de formació dels docents.

• Establir la presència del centre a Internet (web i xarxes socials).

• Afavorir la innovació metodològica.

4.4 EL PROJECTE LINGÜÍSTIC 4

4.4.1 El tractament i ús de les llengües

4.4.2 Criteris d’aprenentatges de les llengües oficials i estrangeres

5. AVALUACIÓ

L’avaluació és una eina per al coneixement i la millora constant del servei educatiu.

L’avaluació, ens permet com a centre, relacionar els resultats amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, la gestió dels recursos i els objectius que com a escola de La Barceloneta ens proposem amb els/les nostres alumnes.

L’avaluació es basa en indicadors, entesos com una dada generalment numèrica o estadística que proporciona informació sobre la condició i l’estat dels diferents aspectes del sistema educatiu i/o dels seus components, descriu els seus trets fonamentals. A partir d’aquest anàlisi anual, revisem i prenem les decisions oportunes per promoure la millora contínua de la qualitat educativa de l’escola.

4 Veure Projecte Lingüístic


38

Hi ha indicadors de context (escolarització, identificació, abandonament, d’equitat, inclusivitat...), de resultats (acadèmics interns i de proves externes), de processos (d’aula i de centre) i de recursos (humans, d’equipaments...).

Els indicadors que intervenen en el procés d’avaluació de l’escola es concreten en la Programació General Anual (PGA), a partir dels indicadors que consten en el Projecte Pedagògic de Centre.

5.1 AVALUACIÓ INTERNA

L'avaluació té la finalitat d'ajudar als/les alumnes a ser més competents i d'acompanyar-los per millorar el procés d'aprenentatge. També serveix per comprovar el grau d'assoliment de les competències.

5.2 Avaluació Inicial

L’objectiu de les avaluacions inicials és detectar les necessitats educatives de cadascun dels alumnes i organitzar els recursos i dissenyar les mesures d’atenció educativa que siguin necessàries.

A l’escola es fan proves inicials en tots els cursos d’Educació Primària i ESO, corresponents a l’àmbit lingüístic (llengua catalana, castellana i anglesa) i de l’àmbit matemàtic.

5.3 Avaluació Contínua

A totes les etapes educatives l’avaluació és contínua. En les diferents avaluacions es té en compte el procés i l'evolució dels alumnes al llarg del trimestre i de tot el curs.

5.4 Juntes d’avaluació

Trimestralment, els docents de cada etapa del centre es reuneixen per a valorar l’evolució de cadascun dels alumnes. De l’anàlisi dels resultats, es fan propostes de millora i si s’escau, s’acorden mesures d’atenció individualitzades. A la Junta d’avaluació final es decideixen els alumnes que promocionen de curs.

Les famílies posteriorment a les sessions d’avaluacions, reben un informe amb la informació corresponent a cada matèria i comentaris amb propostes concretes per la millora del seu aprenentatge.

Les qualificacions finals de cada curs faran referència al grau d'assoliment de les competències corresponents a cada matèria. També s’informa del grau d'assoliment de les competències dels àmbits transversals (àmbit digital i àmbit personal i social).

5.5 AVALUACIÓ EXTERNA.

5.5.1 Proves de Competències Bàsiques

Els Consell Superior d’Avaluació, porta a terme les proves d’avaluació externa de manera obligatòria i els resultats, proporcionen informació a les famílies i als centres, en relació al nivell competencial de cadascun dels alumnes.


39

Els i les alumnes de tercer d’Educació Primària passen les Proves Diagnòstiques, i els i les alumnes de sisè d’Educació Primària passen les Proves de les Competències Bàsiques.

A l’Educació Secundària són els/les alumnes de quart d’ESO els qui s’avaluen amb les Proves de les Competències Bàsiques.

5.5.2 Avaluacions de centre

Per altra banda, mitjançant la tasca de la Inspecció Educativa, el Departament d’Ensenyament realitza avaluacions anuals dels centres educatius. Per fer-ho, es recullen i s’analitzen els indicadors de les següents eines:

• Sistema d’indicadors de centre (SIC). Recull i analitza anualment, dades que faciliten informació mesurables del centre. Permet analitzar l’evolució del centre i comparar-lo amb altres centres de característiques similars. Aquests indicadors del centre inclouen informació del context, de resultats i de recursos.

• Avaluació Anual de Centre (AVAC): té en compte dades mesurables que aporten informació d’un conjunt de variables com ara: els rendiments educatius i les avaluacions externes dels alumnes, context socioeducatiu, condicions d’equitat, pràctiques inclusives i els indicadors de progrés del centre. L’AVAC proporciona informació sobre el nivell d’eficiència del centre i permet comparar l’evolució en el temps del propi centre.

• L’avaluació Global Diagnòstica (AGD) serveix per avaluar el conjunt del centre i proporciona una visió panoràmica del centre.

6. APROVACIÓ, DIFUSIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PEC

El Projecte Educatiu de Centre es realitza a proposta de la direcció del centre i s’aprovarà per 2/3 del Consell Escolar. En la seva elaboració es tindran en compte les aportacions del claustre. Es revisarà cada quatre anys, o sempre que un terç dels membres del Consell Escolar ho proposi i presenti una esmena o esmenes al Consell Escolar. Les esmenes s’hauran d’aprovar per 2/3 del Consell Escolar.

Després de la seva aprovació es difondrà a tota la comunitat educativa a través del Consell escolar, i serà penjat a la pàgina web del centre per a que l’ informació arribi a totes les famílies del centre..

Aquest Projecte Educatiu de Centre ha estat aprovat en Consell Escolar, el dia 23 de gener de 2020.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 2.2.1 Prin ipis retors del sistema edu atiu estalerts a lart.2 de la...

Documents

Transcript of PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE · 2.2.1 Prin ipis retors del sistema edu atiu estalerts a lart.2 de la...