PROJECTE EDUCATIU

D’AGRUPAMENT AEiG Xaloc

CURS 2018-19

2

Índex 1. Introducció

2. Anàlisi del context

2.1. L’escoltisme i el guiatge al món

2.2. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

2.2.1. Història

2.2.2. Organigrama

2.2.3. Ideari

2.2.3.1. La llei escolta i guia

2.2.3.2. Opcions

2.2.3.3. Dinamismes

2.2.3.4. Les fases del curs

2.2.3.5. Pedagogia del projecte

2.3. La demarcació de Tarragona

2.3.1. Història

2.3.2. Organigrama

2.4. L’Agrupament Escolta i Guia Xaloc

2.4.1. Història

2.4.2. Entorn

3. Ideari i trets d’identitat del Xaloc

3.1. Els símbols de l’agrupament

3.1.1. Foulard

3.1.2. Escut

3.1.3. Samarretes

3.1.4. Banderes

3.1.5. Insígnies

3.2. La llei escolta i guia

3.2.1. Com entenem la llei escolta

3.2.2. Com treballem la llei escolta a les branques

3.3. Opcions

3.3.1. País

3.3.2. Educació – persona

3.3.3. Espiritualitat

3.4. Dinamismes

3.4.1. Fraternitat universal

3.4.2. Joc institucional

3.4.3. Petit grup

3.4.4. Compromís

3.4.5. Progrés personal

3.5. Les fases del curs

3.5.1. Coneixença

3.5.2. Constitució

3.5.3. Llançament

3.6. La pedagogia del projecte

3

3.6.1. La importància de les descobertes.

3.6.2. El paper del cap

3.7. Proposta de valors

3.8. Línia d’actuació conjunta

3.9. Un curs al cau

3.9.1. Activitats de l’agrupament

3.9.2. El projecte d’agrupament

3.9.3. La promesa

4. Estructura, organització i funcionament

4.1. Organigrama de l’agrupament escolta i guia

4.1.1. Les branques

4.1.2. Tasques i funcions dels càrrecs

4.1.3. Equips, comissions i responsables i les seves tasques i funcions

4.2. Formació dels caps i pla de formació

4.3. Relacions

4.3.1. Entitat acollidora

4.3.2. Demarcació i moviment

4.3.3. Altres

4.4. Paper de les famílies i els/les tutors/es

4.4.1. La relació amb les famílies

4.4.2. El COMPAS: l’equip de pares i mares

5. Execució del projecte

5.1. Objectius concrets de l’agrupament escolta i guia

6. Avaluació

4

1. Introducció

El Projecte Educatiu d’Agrupament (PEA) és un document elaborat per l’Agrupament Escolta

i Guia Xaloc de Tarragona amb l’objectiu d’explicar qui som i què fem. Dissabte rere dissabte

i amb les sortides i campaments eduquem ciutadans crítics amb la voluntat de canviar el món

per deixar-lo millor de com l’han trobat. Aquest document recull tota la informació necessària

per entendre el funcionament i finalitats del cau. Com a entitat membre de Minyons Escoltes

i Guies de Catalunya (MEG) eduquem per mitjà de la metodologia escolta i guia, aix í i tot,

l’adaptació a la nostra realitat concreta fa que tinguem uns trets propis que ens identifiquen.

El PEA desenvoluparà aquells aspectes que són propis de la metodologia escolta i guia i alhora

hi incorporarà aquells que són més característics del nostre agrupament. Aquest document és

i ha de ser un document viu, que vagi adequant-se a les necessitats i realitats de l’agrupament

al llarg de la seva vida. És per tant un document permanentment temporal subjecte a

revisions constants que permetin adequar l’actuació que fem sobre infants i joves per poder

respondre a una realitat també canviant.

5

2. Anàlisi del context

L’escoltisme i el guiatge eduquen persones per ‘deixar un món millor de com l’hem trobat’.

És fonamental que aquesta educació no sigui aliena a la realitat on es duu a terme. Entendre

el context on es desenvolupa permet entendre el què i el perquè d’allò que es fa a

l’agrupament.

El Xaloc està situat a Tarragona i forma part d’un moviment a nivell nacional, Minyons Escoltes

i Guies de Catalunya, que també té una representació a nivell internacional. Aquest apartat

narra la realitat de l’agrupament començant des de la visió més allunyada i internacional per

acabar a la més propera i local.

2.1. L’escoltisme i el guiatge al món

El Moviment Scout és un moviment educatiu voluntari, no partidista, per a joves. Està obert

a tothom, sense distinció de raça o creença, d'acord amb el propòsit, els principis i el mètode

concebut pel seu fundador Sir Robert Baden-Powell. El seu objectiu és contribuir al

desenvolupament dels i les joves en la consecució del seu potencial físic, intel·lectual,

emocional, social i espiritual com a individus responsables i com a membres de les seves

comunitats locals, nacionals i globals. L'Escoltisme opera a través d'una xarxa de grups locals

de suport de les Organitzacions Scout Nacionals (OSN) en 216 països amb més de 40 milions

de membres arreu del món.

WOSM:

L’Organització Mundial del Moviment Scout (WOSM) és una organització

independent, mundial, sense ànim de lucre i no partidista, que serveix al

Moviment Scout. El seu propòsit és promoure la unitat i la comprensió de la

finalitat i els principis del Moviment Scout, alhora que facilita la seva expansió

i desenvolupament. Està present a 161 països amb més de 40 milions de

membres. Ha tingut l'estatus consultiu davant la Comissió Econòmica i Social des de 1947. És

un fet reconegut per la majoria de les agències i els governs i treballa en col·laboració amb

altres agents del món de l'educació i la societat civil de l'ONU. Els òrgans de l'Organització

Mundial són la Conferències Mundials Escoltes i el Comitès Escoltes Mundial.

- Conferències Mundials Escoltes:

Són les assemblees generals de l'escoltisme i estan compostes per sis delegats de cadascuna

de les associacions escoltes que en formen part. Si un estat disposa de més d'una associació,

aquestes formen una federació per a coordinar-se i escollir la seva representació mundial. A

les Conferències Mundials Escoltes s'acorden els esforços bàsics de cooperació i s'adopta un

pla de coordinació mútua.

6

- Comitè Escolta Mundial:

És el principal òrgan executiu, sorgit de les Conferències Mundials Escoltes i format per un

grup de voluntaris escollits. El Comitè Mundial Escolta representa a la Conferència Mundial

Escolta en el període entre les reunions del plenari de la Conferència.

WAGGGS:

L'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS) és una federació

mundial de noies guies i noies escoltes que agrupa associacions orientades cap a les

nenes i noies de 145 països, amb més de 10 milions de membres. La WAGGGS dona

suport a les nenes i a les joves per desenvolupar el seu màxim potencial com a

ciutadanes actives i responsables, amb especial èmfasi en el desenvolupament del

lideratge i la presa de decisions. Aquestes es promouen a través de programes

d'educació global a la comunitat basats en valors ben establerts, gràcies els quals les nenes i

joves desenvolupen habilitats a través d'auto-desenvolupament, el desafiament i l'aventura.

Hi ha cinc regions de la WAGGGS: Àfrica, Àrab, Àsia-Pacífic, Europa i

l'Hemisferi Occidental. A més de quatre centres mundials, aquests són

centres residencials i de formació on les nenes i les dones joves

desenvolupen habilitats de lideratge a través de programes i amistats

internacionals.

Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG):

La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) es va constituir el 1977 agrupant el que

ara són les associacions escoltes i guies existents a Catalunya: Minyons Escoltes i Guies de

Catalunya (MEG), Escoltes Catalans (EC) i Acció Escolta de Catalunya (AEC).

A través de la FCEG els agrupaments escoltes i guies també adquireixen una dimensió

internacional formant part i participant de l’Organització Mundial del Moviment Escolta

(WOSM) i l’Associació Mundial de Noies Escoltes i Noies Guies (WAGGGS) amb presència a més

de 161 països i amb més de 40 milions de membres arreu del món.

La FCEG és el projecte d’escoltisme i guiatge del país, present arreu del territori català, i

que implica directament a més de 20.000 infants i joves, 3.000 dels quals són els i les caps,

responsables i líders d’aquest gran projecte educatiu. La FCEG compta amb 200 agrupaments

arreu del territori català, amb presència a 30 comarques i 95 municipis, que desenvolupen el

projecte escolta i guia des de l’arrelament i la implicació local, desencadenant sinergies de

participació i compromís amb els municipis amb els que conviuen.

Àmbit Internacional de MEG:

S’encarrega d’assegurar la presència internacional de l’associació en organitzacions escoltes

i guies a nivell europeu i mundial. Promou les experiències internacionals dels membres de

7

l’associació i dels agrupaments a trobades, intercanvis i formacions fora de Catalunya.

Gestiona l’acollida dels agrupaments escoltes i guies d’altres països. Aquest àmbit està format

pel comissari i la comissària internacional.

Els representants a les trobades mundials per MEG són el comissari internacional a la WOSM

i la comissària internacional a la WAGGGS. Pel que fa a les trobades amb la FCEG hi són

presents el comissari i la comissària general de MEG.

Els càrrecs de comissari/a internacional són escollits per la Taula Executiva i presentats a la

Assemblea General. Els càrrecs de comissari/a general, són escollits i votats per majoria

simple per tots els caps afiliats presents a la Assemblea General celebrada cada curs.

2.2. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) és un moviment d’educació no formal que ofereix

als nois i a les noies l’aventura de créixer, aprendre i fer projectes en grup a través del

mètode escolta amb l’objectiu que es converteixin en persones compromeses, amb ganes de

gaudir de la vida i de fer-la gaudir als altres.

La nostra proposta educativa té l’objectiu d’aconseguir que aquest col·lectiu sigui capaç de

participar activa i críticament a la societat on viu i, per tant, pugui assumir les

responsabilitats necessàries per ajudar a fer-la més justa, solidària i sostenible des de tots

els punts de vista. Seguint la proposta pedagògica i metodològica de l’escoltisme i el guiatge,

a MEG treballem per a l’educació integral de la persona a partir de l’experiència viscuda i de

la transmissió de valors com el respecte, la tolerància, el diàleg, la interculturalitat, la

sostenibilitat; treballant per tal de ‘deixar aquest món una mica millor de com l’hem trobat’.

Aquesta educació pretén que els infants i joves coneguin el seu entorn, el país i les seves

característiques socials, culturals i històriques, en detectin les necessitats existents i

descobreixin com contribuir a cobrir-les en la mesura que els sigui possible. A MEG treballen

doncs perquè cada noi i cada noia esdevingui protagonista del seu propi projecte i de les

accions que decideix en equip, amb la finalitat d’aprendre i, a la vegada, de construir una

societat més humana, més acollidora, més tolerant, més participativa, democràtica i

solidària.

Des del moviment, treballem per aconseguir una societat capaç de viure en harmonia amb el

medi natural i de respectar els drets bàsics de les persones i dels pobles. La igualtat

d’oportunitats, l’eradicació de la pobresa, la fam i l’atur, la lluita contra la injustícia i el

diàleg són per a nosaltres les eines que ens permetran construir una societat que valori i

visqui la pau. Des de l’escoltisme i el guiatge comptem amb la capacitat de generar

pensament, opinió i acció, elements que han esdevingut motor de canvi social al llarg de la

història.

El moviment associatiu més gran de Catalunya, MEG, forma part de la comunitat mundial

escolta i guia i compta amb més de 15.000 membres. D’aquests, 3.000 són joves educadors/es

(caps) que amb la seva participació activa i dedicació voluntària constitueixen una xarxa de

persones arrelades i compromeses. Els nostres membres formen part dels 150 agrupaments

8

que MEG té distribuïts a més de gairebé 100 poblacions d’arreu de Catalunya i que s’organitzen

en vuit demarcacions, les quals són: Barcelonès, amb quatre sots-demarcacions o sectors

(Sector I, Sector II, Sector III i Nord i Sector IV), Baix Llobregat/Garraf/Alt Penedès, Girona,

Nord-Occidental, Catalunya Central, Tarragona, Alt Ter i Vallès/Maresme.

2.2.1. Història

L’escoltisme a Catalunya data de la primera dècada del s. XX quan s’intenten formar alguns

grups escoltes, però no és fins als anys vint quan es consolidà un escoltisme conforme a la

societat catalana. Així, el 1927, Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya, i el

1932 neix Germanor de Noies Guies. Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser

d’expansió i van anar acompanyats d’un procés d’aproximació a les altres associacions escoltes

catalanes. L’acostament va fer que totes aquestes organitzacions, que ja des de 1934 es

trobaven sota el patronatge de la Generalitat, s’unifiquessin l’any 1936 sota el nom

d’Institució Catalana d’Escoltisme.

Aquell mateix any, la guerra civil espanyola va malmetre el projecte de l’escoltisme català

il·legalitzant la ICE. Un grup reduït va intentar reprendre l’activitat escolta en la

clandestinitat i va aconseguir que aquesta no desaparegués en cap moment.

L’any 1945, impulsades per Mossèn Antoni Batlle naixien de manera clandestina, d’una banda,

Minyons Escoltes i, de l’altra, Guies Sant Jordi. L’opressió del règim franquista, però, feia

témer per la seguretat de nois i noies, de caps i de responsables, i la situació va arribar a ser

tan crítica, que l’any 1954, el Consell de la Institució va acordar suspendre les activitats. Tot

i aquesta resolució, alguns agrupaments es van continuar reunint.

L’any 1956, el bisbe de Barcelona va crear la Delegació Diocesana d’Escoltisme, que va

permetre que alguns agrupaments s’emparessin en la legalitat. Poc després, els bisbes de Vic

i de Girona també van crear les seves delegacions. La unió de totes elles va constituir el

moviment Minyons Escoltes. No tots els agrupaments estaven d’acord amb aquesta

estructuració i aquest fet va portar que, l’any 1959, es reformés la Institució Catalana

d’Escoltisme. Aquesta es va substituir per una estructura federativa que preservava la unitat

de l’escoltisme català al mateix temps que permetia l’actuació autònoma de les diferents

versions d’escoltisme, opcions que divergien per raons d’opció educativa.

Per la seva banda, la Germanor de Noies Guies no va haver de suspendre mai les seves

activitats. Tot i això, dins del guiatge també van sorgir discrepàncies quan els agrupaments

catòlics, que eren la majoria, van aconseguir que se’ls reconegués el dret d’associació dins la

Germanor de Noies Guies. Aquest fet va generar tensions que van culminar amb la separació

definitiva dels agrupaments catòlics que van crear Guies Sant Jordi amb una estructura

federativa similar a la que tenien els escoltes.

Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van evolucionar de manera

paral·lela com a espai de formació democràtica i de renovació pedagògica i es van convertir

en una escola de democràcia i civisme. El treball conjunt entre ambdues associacions va

9

portar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D’aquesta manera, es va crear Minyons

Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEG), que introduïa definitivament el concepte de

coeducació, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies.

La legalització de la FCEG i de les seves associacions federades no es fa fins al 1983, quan la

Generalitat de Catalunya assumeix les competències en matèria de legalització

d’associacions. El 1984, la FCEG rep la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca

social i de país. El 2004 té lloc la darrera integració de la FCEG i el reconeixement

internacional. Tres anys més tard se celebra el centenari de l’escoltisme arreu del món i a

Catalunya molt activament. El 2009 comença el Procés d’Unitat de l’escoltisme i el guiatge

català, de le tres entitat de la FCEG per a l’enfortiment i la unitat de l’escoltsime i el guiatge

a Catalunya. Amb l’objectiu de projectar els reptes del Moviment pels propers 20 anys, el

2011 hi ha la primera trobada de caps i posteriorment, el 2014, s’aprova el Full de Ruta del

Procés d’Unitat per part de les tres associacions que formen la FCEG, que comportarà, si

escau, la fusió de les tres entitats, i apostar, novament, per un escoltisme i guiatge unit en

una sola associació. Aquesta votació tindrà lloc a l’Assemblea General de cada entitat el

proper 2019 i en cas que s’aprovi, es farà efectiva la fusió dels tres moviments escoltes

catalans en un de sol.

L’any 2017 es va realitzar la Jamborinada, la trobada d’escoltes i guies més gran que s’ha fet

mai a Catalunya, amb més de 13.000 infants, joves i persones voluntàries. Va tenir lloc durant

tot un cap de setmana al municipi de Tàrrega, organitzada per Minyons Escoltes i Guies de

Catalunya i comptant amb la participació activa de les entitats de la Federació Catalana

d’Escoltisme i Guiatge. El lema de la trobada va ser “La força per moure el món”.

2.2.2. Organigrama

Actualment Minyons Escoltes i Guies de Catalunya està integrada per agrupaments escoltes i

guies d’arreu de les comarques catalanes organitzats en vuit demarcacions. Consta de tres

òrgans de govern formats per representants de les demarcacions: el Comissariat General, la

Taula Pedagògica General i la Taula de Secretaris i Administradors Generals.

Comissariat General:

El Comissariat general és l’òrgan de govern que vetlla pel progrés de l’associació i desenvolupa

les línies generals aprovades per l'Assemblea general.

Es reuneix mensualment i hi participen els comissaris de les demarcacions i sectors, els

membres de la Taula Executiva, els comissaris internacionals, els consiliaris i animadors de

l’espiritualitat, els directors/res de l’Escola de Formació i els i les responsables dels equips

generals.

Taula Pedagògica General:

10

La Taula Pedagògica General (TAPE General) és l'òrgan que vetlla per la qualitat pedagògica

de l’associació. Està formada pels i les responsables pedagògics/ques de les diferents

demarcacions i sectors, els directors/res de l’Escola de Formació i l’àmbit de Mètode i

Formació.

Taula de Secretariat i Administració General:

La Taula de Secretariat i Administració General (TASA General) és l'òrgan que vetlla per la

bona gestió i administració de l’associació. Està formada pels secretaris/àries i

administradors/es de les diferents demarcacions i sectors i l’Àmbit de Gestió.

Taula Executiva:

La Taula Executiva (TAEX) és l’encarregada de coordinar i dinamitzar l’acció de l’associació,

per tal de desenvolupar les línies i programes aprovats pel Comissariat General. Està formada

11

per dos comissaris/es generals que actuen com a presidents i representants legals de

l’associació, un/a secretari/a general, un/a tresorer/a general, un/a coordinador/a general

de relacions i un consiliari general.

Assemblea General:

El màxim espai de participació de l'associació a nivell nacional és l'Assemblea General, en què

hi poden exercir el dret a vot totes les persones de l’associació que siguin majors d’edat i

tinguin responsabilitats voluntàries dins els agrupaments, demarcacions o equips generals de

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

La missió de l’Assemblea General, que es reuneix un cop a l’any en caràcter ordinari, és

aprovar l’estat de comptes, la memòria de curs, els pressupostos generals, etc., aix í

com escollir els càrrecs dels diferents membres de la Taula Executiva. A més, hi ha altres

òrgans de govern a qui es delega la presa de decisions entre assemblees.

Consell Executiu:

El consell executiu (COEX) és el conjunt dels equips generals o àmbits que, per encàrrec de

la Taula Executiva, s’encarreguen de desenvolupar els projectes recollits al Pla Estratègic. Els

àmbits que formen el Consell Executiu actualment són:

- Àmbit de Comunicació: s’encarrega d’implantar les línies estratègiques fixades al Pla de

Comunicació. Representa l’associació en plataformes i grups de treball en aspectes vinculats

a la comunicació. Desenvolupa i revisa projectes que responen a la comunicació interna i

també a la comunicació externa de l’associació.

- Àmbit de Gestió: proporciona eines, formació i suport sobre gestió administrativa i

comptable a tots els nivells de l'associació i en fa el seguiment, juntament amb la Taula

Executiva. Representa l'associació en organitzacions sobre finançament i cerca noves fonts de

finançament.

- Àmbit Internacional: s’encarrega d’assegurar la presència internacional de l’associació en

organitzacions escoltes i guies a nivell europeu i mundial. Promou les experiències

internacionals dels membres de l’associació i dels agrupaments a trobades, intercanvis i

formacions fora de Catalunya. Gestiona l’acollida dels agrupaments escoltes i guies d’altres

països.

- Àmbit Mètode i Formació: genera eines formatives per a millorar l’aplicació del mètode

escolta i guia als agrupaments mitjançant l’Escola de Formació, els projectes de mètode i les

publicacions pedagògiques específiques.

- Àmbit 4 vents: reforça les relacions entre les associacions escoltes i guies dels territoris de

parla catalana. Actualment en formen part escoltes i guies de València (FEV), Mallorca

(MEGM), Menorca (EM), Catalunya (MEG) i l'Alguer EGA (AGESCI). Crea sinèrgies i potencia les

característiques culturals, lingüístiques i metodològiques en el marc del projecte 4vents per

arribar a tots els agrupaments d’arreu del país.

12

- Àmbit Espiritualitat i Fe: elabora propostes i recursos que permeten el treball de la dimensió

espiritual a les persones que formen part de l’associació. Representa l’associació en espais

d’àmbit nacional i internacional de temàtica espiritual.

- Àmbit de Participació Infantil: té com a objectiu principal fomentar la participació dels

infants i joves de l'associació a través de crear cultura de participació i que aquesta sigui

present cada cop en més espais i amb més qualitat.

Oficina de Serveis Generals:

L’associació gestiona, a més, l'Oficina de Serveis Generals (OSG), que dona suport als

projectes que promouen els voluntaris i a la gestió quotidiana de l’associació. Compta amb

un equip tècnic distribuït entre la seu central a Can Cadena, Valldoreix; i les secretaries

tècniques a les seus de cada demarcació.

Aquesta oficina compta amb un/a cap executiu i una sèrie de tècnics/ques. El/la cap executiu

assumeix tasques de gerència, coordina els diferents serveis que formen l’equip tècnic i

exerceix de nexe d'unió entre els òrgans polítics i l’OSG. Els tècnics/ques ofereixen

assessorament als agrupaments des de diferents serveis com per exemple comunicació,

informàtica, secretaria, projectes i administració, finançament i comptabilitat.

D’altra banda, MEG dona suport a la Fundació Josep Sans, una entitat sense afany de lucre

d’àmbit català que té com a missió col·laborar en l’educació d’infants i joves, mitjançant el

suport d’institucions de joventut catalanes que emprin el mètode escolta i guia. Aquesta

fundació gestiona, entre d’altres, la central de reserves de terrenys d'acampada de MEG

(Campaments i més), la botiga de material d'escoltisme, natura i muntanya (Brownsea),

Centres Escoltes i una xarxa pròpia de difusió del mètode escolta i guia (Xarxameg).

2.2.3. Ideari

A continuació, en el bloc de l’ideari es presenten els trets principals de la filosofia escolta

des del punt de vista de MEG. Aquesta filosofia comprèn la Llei Escolta, les opcions, els

dinamismes, les fases del curs i la pedagogia del projecte.

2.2.3.1. La Llei Escolta i Guia

El mètode escolta està basat en la Llei Escolta i Guia: un conjunt de deu lleis carregades de

valors que ens ajuden a fer vives les opcions allà on existeixi l’escoltisme.

- Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom:

Els escoltes veiem el valor de la confiança com un valor fonamental i un pilar essencial de la

vida, ja que tot es construeix al voltant de la confiança. La societat actual, però, ens porta

a ser malfiar-nos de les persones, a competir els uns contra els altres i a la poca comunicació.

Aquesta desconfiança funciona com un mecanisme de defensa contra les presumptes

13

amenaces que ens assetgen, però pot fer-nos sentir malament, sols i aïllats. Confiar pot ser

arriscat, però hem d’aprendre a obrir-nos als altres i viure en l’emoció incerta del què passarà.

Tot això requereix d’una responsabilitat a nivell personal i de grup per poder mostrar-nos tal

com som i conviure sense prejudicis.

- Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres:

L’escoltisme es mou per intentar assumir de forma habitual l’espiritualitat. La vivència

espiritual ens permet construir un país menys pla i més profund, fomentar una manera viva

de fer escoltisme i cultivar aquesta dimensió de l’educació. L’espiritualitat, però, no es pot

convertir en un motiu d’exclusió, ja que en aquest cas l’escoltisme esdevindria un instrument

adoctrinador. Hem d’admetre la diversitat religiosa i trobar punts d’encaix entre posicions

distants. Respectar les conviccions dels altres vol dir apostar pel diàleg interreligiós, de

manera que el fet que cadascú visqui la seva pròpia fe sigui compatible amb la construcció

d’una societat laica i pluralista. Laica perquè entenem que la fe arrela en espais íntims i

personals i pluralista perquè convivim amb molts ciutadans que cerquen el creixement

espiritual en confessions que no són la cristiana.

- Aprenem a ser útils i a fer servei:

És fonamental en els escoltes: tot el que fem ha de servir per a alguna cosa. Però el que és

més important, som gent activa que participem conscientment en la societat, involucrant-

nos per canviar allò que no ens agrada. Som gent crítica, tant amb nosaltres mateixos com

amb tot allò que ens envolta. Però no ens quedem només amb la crítica, sinó que treballem

per aprendre i créixer com a persones i per a millorar el nostre entorn i la societat on vivim.

- Som germans de tothom i treballem per la pau:

En l’escoltisme és bàsica la igualtat: tractem a tothom per igual sense cap mena de distinció

ni discriminació, ja sigui de sexe, raça o edat. Donem sempre les mateixes oportunitats als

nouvinguts que als que ja hi són. Rebutgem qualsevol tipus de violència i apostem pel diàleg

com a eina en la resolució de conflictes tant en petit com en gran grup. Els escoltes apostem

per la pau i la propiciem no només a gran escala, sinó cercant l’harmonia en els petits actes

que ens engloben a tot.

- Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món:

El nostre país és Catalunya i ser-ne fidel implica conèixer i recollir el bo i millor del nostre

passat i projectar-lo amb força i determinació cap al futur. La nostra identitat catalana és un

regal que no volem amagar ni imposar, sinó compartir, sempre oberts a noves cultures. Tot i

això, no podem entendre la nostra societat sense considerar el què passa arreu del planeta:

la majora de problemàtiques actuals són d’abast global però necessiten resposta local. Som

ciutadans del món i ens hi sentim.

14

- Defensem la natura i protegim la vida:

Els escoltes sempre hem buscat protegir la natura i més encara, tenint en compte l’època en

que vivim, una època de degradació del medi ambient, de canvi climàtic. Per això els escoltes

intentem dur a terme una vida sostenible amb els recursos naturals que formen part del

nostre paisatge i també de la nostra vida. Treballem pel país construint un entorn més

habitable i recuperant el vincle amb la naturalesa, però també aprofitant els molts reptes

educatius i espirituals que la natura ens ofereix que fan que gaudim d’oportunitats de

conèixer-nos.

- Aprenem a viure en equip i ho fem tot entre tots:

Els escoltes defensem que si aprenem a viure en equip farem del nostre lloc de relacions un

lloc millor. Saber estar és una qualitat molt preuada actualment; significa també saber

acompanyar i ser acompanyat, comprendre el teixit de relacions i encaixar-hi de la manera

més escaient per a un mateix i per als altres. Rebutgem l’individualisme i per això valorem

la capacitat de relacionar-nos i fer coses plegats perquè ens movem per molts escenaris

diferents al llarg del dia i hem d’aprendre a conviure-hi. Per a aprendre a conviure és vital

que entenguem que hi ha diferències entre nosaltres, però que no han de ser un obstacle,

sinó que han de servir per enriquir el grup. Creiem que la millor resposta comunitària a la

nostra realitat és la xarxa: ni individus isolats, ni un col·lectiu inseparable. Volem ser peces

autònomes capaces d’establir lligams per a dur projectes que ens beneficiïn a tots.

- Som decidits i afrontem les dificultats sense por:

Els escoltes necessitem gent decidida, valenta i amb empenta per assolir les finalitats que

ens plantegem, per crear i construir les organitzacions que el nostre pa ís reclama. La societat

actual porta al consumisme, la passivitat, el conformisme i l’efímer i és per això que volem

gent sense por a qüestionar-se ni a fer front a l’invisible. Entenem que en la societat actual

tenir empenta és una revolució. No hem de tenir por al fracàs, i és que aquest pot ser una

victòria si aprenem de les nostres errades. Sabem que a vegades es guanya i a vegades es

perd, i això no ens ha de fer enrere perquè hem de saber perdre, però també guanyar. Els

escoltes apostem per avançar amb iniciativa i empenta, conscient dels nostres límits i també

del que pot passar i disposats i decidits a assumir les conseqüències sense excuses, per

aprendre.

- Estimem el treball i volem fer bé les coses:

Als escoltes ens agrada treballar, per això ens endinsem en projectes que ens apassionen i

aprenem a considerar el treball com a un terme no oposat al divertiment. Ens agrada trobar

el gust a la feina, sobretot si es tracta de feina ben feta. El nostre treball es basa en l’actuació

sobre les coses o realitats que ja existeixen per transformar-les en quelcom millor. I amb

això busquem assolir les fites que ens plantegem, no treballem perquè sí. Som conscients que

aquest treball s’allargarà en el temps i ens portarà maldecaps, però tot i això, ens esforcem

perquè surti bé. Aquest esperit de superació personal, ens relaciona amb el temps de manera

15

diferent: aprenem a esperar, a observar, a confiar i a aprofitar les oportunitats que se ’ns

donen.

- Aprenem a estimar i a jugar net:

Els escoltes estimem les persones i el que ens envolta, però primer n’hem d’aprendre. Per a

poder estimar els altres, primer és fonamental estimar-se i valorar-se a un mateix. Per això

treballem l’autoestima, les emocions, l’empatia i la confiança de grup, ja que són essencials

per a potenciar les relacions personals i afectives. A més els escoltes juguem net, som

honestos. Sabem que no estem sols i que tots ens necessitem, ens importa l’altra gent. Per

això, respectem les nostres normes i les dels que ens envolten i entenem que hem de saber

guanyar i també perdre.

2.2.3.2. Opcions

Escoltes i Guies de Catalunya es proposa educar infants i joves de Catalunya de cara al seu

desenvolupament com a ciutadans i ciutadanes compromesos i compromeses. La proposta

educativa de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es fonamenta en tres opcions bàsiques

que representen tres angles d’actuació concreta en el terreny del servei a la societat. Tres

punts sobre els quals, com a moviment, pensem que és indispensable treballar per

dinamitzar, transformar o desenvolupar el nostre medi social i superar algunes mancances.

- Optem pel País:

El nostre escoltisme es desenvolupa a Catalunya i es proposa crear una consciència crítica

sobre la situació actual de la societat, educant en aquelles actituds i aquells valors que poden

ajudar a la seva transformació. No ens tanquem dins un país estereotipat i inamovible, estem

oberts a valorar i treballar totes les possibilitats que poden enriquir i millorar el nostre pa ís.

L’opció país comporta, doncs, prendre una postura clara davant de fets i esdeveniments, com

també la idea d’arrelament que ha de presidir qualsevol intenció educativa.

Creiem que els ciutadans compromesos amb la societat catalana que volem han d’anar-se

fent a poc a poc, tot començant a comprometre’s amb petites responsabilitats dins els seus

equips, i anar creixent i aprenent a gestionar les unitats participant en les institucions que

els entrenaran per a la vida social adulta i compromesa. Aquesta és la nostra principal acció

educativa en aquest sentit, ja que s’aprèn a comprometre’s amb el país tot

corresponsabilitzant-se en el correcte funcionament d’un grup que va esdevenint més

complex de mica en mica.

- Optem per l’Espiritualitat:

MEG aposta per un espai de diàleg i de treball entre les diferents opcions i sensibilitats

espirituals, buscant el punt de trobada i enriquint-nos amb les diferències. A més, essent

fidels al nostre origen cristià, el Moviment aposta per facilitar l’acollida i la trobada de les

persones que volen conèixer, viure, celebrar i aprofundir en aquesta proposta. Eduquem per

mitjà de l’animació, el respecte i l’acompanyament dels diferents processos personals i de

les diferents expressions i sensibilitats espirituals, sempre que aquestes aprofundeixin la

16

proposta de valors de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, els principis del Moviment

Escolta i Guia, i promoguin el progrés personal i el compromís comunitari.

La nostra proposta promou la creació de situacions, espais i moments que transcendeixin la

persona i li permetin, en plena llibertat i acompanyat dels altres, la creació del seu propi

sistema de conviccions, valors, actituds i accions.

- Optem per la Persona:

Que s’autoeduca tot fent camí amb els companys i les companyes, i amb els i les caps.

L’educació de la persona es basa en la responsabilització al si del petit equip integrat en un

marc més ampli de realització que és el grup (la unitat). Caminar cap a l’autonomia personal,

la responsabilització, la capacitat d’organitzar-se i l’autogestió del grup són objectius

essencials cap a on apunta la pedagogia del projecte. Dins la nostra proposta educativa és

essencial l’ajuda del/de la cap o de l’animador/a com a guia del progrés de cada persona, de

la mateixa manera que és imprescindible la interrelació entre els companys i les companyes

de diferents edats dins d’una mateixa etapa evolutiva. L’aprenentatge entre companys/es

enriqueix el procés educatiu. Pretenem arribar a ser els guies de la nostra educació personal.

Volem que tot progrés sigui conegut i interioritzat per la persona que fa l’aprenentatge per

tal que sigui conscient, en tot moment, de la pròpia formació.

2.2.3.3. Dinamismes

Els trets qualitatius o dinamismes que configuren aquest mètode de treball són els següents:

- El petit grup:

Treballar amb grups reduïts ens permet que cada noi i noia se senti acollit i valorat, pugui

trobar el seu lloc, realitzi una funció concreta i aprengui a responsabilitzar-se de la tasca

conjunta. El diàleg, la confrontació d’opinions i el treball en equip porten a l’adquisició

d’actituds de col·laboració, respecte, tolerància, valoració de la diversitat i comprensió.

- El progrés personal:

Cada infant i jove rep l’atenció personalitzada del seu educador/a amb un seguiment

constant, mostrant de forma explícita la seva millora en la relació amb els altres i l’entorn,

el domini de tècniques concretes, el canvi d’actituds, etc. Cada nova responsabilitat i cada

nova situació generen noves necessitats d’aprenentatge i dinamitzen el progrés.

- El compromís:

Fer explícit el compromís personal davant dels companys/es implica l’acceptació i integració

plena al grup i l’assumpció personal dels valors de la llei escolta i guia. Assumir un compromís

davant del grup autoeduca la persona. Des de la seva entrada al grup, el noi o noia assumeix

responsabilitats pròpies de la seva edat i d'acord amb les seves capacitats.

- El joc institucional:

17

Potenciem la maduresa, la participació activa i la solidaritat a través del propi protagonisme

i el repartiment de funcions, responsabilitats i àmbits de decisió dins del grup. Treballem

aquests aspectes mitjançant la participació democràtica, que és un dels principis bàsics de

la pedagogia escolta i guia.

- La fraternitat universal:

A partir de la descoberta de l’entorn més immediat, els nois i les noies arriben

progressivament a conèixer, valorar i comprometre’s amb realitats d’abast més ampli. La

descoberta d’una realitat concreta demana a la persona un compromís per realitzar un servei

que ajudi a transformar-la. L’educador/a vetlla perquè aquests elements - descoberta,

compromís i servei- siguin els dinamitzadors del projecte de grup.

2.2.3.4. Les fases del curs

El curs al cau sempre està estructurat de la mateixa manera, amb les tres fases: coneixença,

constitució i llançament. Això permet treballar d’acord amb la metodologia escolta, i per

tant, amb la pedagogia del projecte.

Cadascuna de les fases no està temporitzada d’una manera concreta, sinó que fins que no

s’assoleix la primera no s’hauria de passar a la següent, independentment del temps que s’hi

dediqui. Tot i així solen coincidir amb la divisió del curs en trimestres.

Aquestes fases les duem a terme en totes les branques excepte a la de truc, on la metodologia

de truc ja especifica com s’organitzen aquests dos anys.

- Fase de coneixença:

És la primera fase del curs. Cada any al començar és un retrobament dels nois i noies que ja

estaven el curs passat, dels més petits que passen de branca i de les noves incorporacions al

cau. Per tant, ens trobem en un ambient on els membres de la branca no es coneixen; els

més petits estan insegurs i potser fins i tot cohibits pels que ara són els més grans, i els nous

es troben en un ambient totalment desconegut.

Aquesta fase consisteix en aconseguir que cadascun dels membres agafi confiança en el grup

i senti que en forma part. L’ideal és arribar a tenir un ambient còmode a la branca, on tothom

s’hi senti a gust i pugui expressar lliurement les seves opinions i inquietuds. No només s’han

de conèixer els nens i nenes entre si, sinó que aquests també han de descobrir qui i com són

els seus caps.

Aquesta fase, doncs, està caracteritzada per tenir molts jocs i activitats amb l’objectiu de la

coneixença i la confiança del grup.

- Fase de constitució:

Un cop els caps considerin que dins la branca s’ha creat l’ambient adequat per seguir amb el

treball del curs passem a la fase de constitució. Aquesta etapa consisteix en reafirmar cada

membre dins la branca i començar a encarar el treball del projecte.

18

Es creen els petits grups que es mantindran tot el curs, els quals tindran un paper clau en el

projecte. En cada branca reben nom diferent:

- Castors i Llúdrigues: escamots

- Llops i Daines: sisenes

- Ràngers i Noies Guies: patrulles

- Pioners i Caravel·les: equips

Els petits grups han de ser equilibrats, és a dir, s’han de combinar caràcters i rols dels nois/es

per tal que en surti un grup capaç de treballar sense problemes.

En les branques més petites aquests petits grups els fan els caps, però sempre s’intenta que

això no sigui molt evident. Es busca que cada nen/a no vegi aquests grups com una imposició

dels caps sinó com quelcom que ha sorgit; d’aquesta manera ningú es prendrà malament la

combinació dels nois/es.

En les branques més grans, Pioners i Caravel·les i, si es pot, Ràngers i Noies Guies també, els

grups els fan els nois/es mateixos. Es considera que ja són prou madurs com per poder parlar

entre tots amb qui poden treballar millor i amb qui no.

Cada component d’aquests petits grups ha de tenir un paper i una tasca específica; es busca

que cadascun dels membres vegi que és essencial per tirar endavant el grup. Sovint aquestes

tasques són les de cap del petit grup, secretari, portaveu, material, etc. (els rols és

convenient que els decideixin els nens i nenes), i s’intentarà que fins a final de curs no es

perdin aquestes tasques ja que ajuda molt a mantenir motivats tots els nois/es.

Un cop els petits grups estan creats s’hauria de trobar l’espai perquè se’l facin seu, que es

busquin un nom que els representi, entre altres coses. Aix í potenciem la il·lusió de cadascun

d’ells de pertànyer en un grup.

- Fase de llançament:

Un cop hem creat els petits grups ja tenim l’eina per treballar amb la pedagogia del projecte.

Aquesta fase acostuma sempre a ser la més llarga.

Començarem buscant les motivacions dels nois i noies i fent-los-hi obrir nous horitzons

(descobertes). Escollirem els objectius del nostre futur projecte, el què volem aconseguir, i

tot seguit cada petit grup desenvoluparà una proposta de projecte. En farem l’elecció per

consens de tota la branca, planificarem el calendari, durem a terme l’execució i per acabar

el revisarem.

2.2.3.5. Pedagogia del projecte

La nostra proposta educativa pretén que cada noi i cada noia, que cada jove, esdevingui

protagonista del seu propi projecte i de les accions que decideix en equip, amb la finalitat

19

d’aprendre i, a la vegada, de construir una societat més humana, més acollidora, més

participativa, democràtica i solidària.

La Pedagogia del Projecte és una ‘forma de fer les coses’, amb uns passos determinats que

tot projecte hauria de seguir: descobrir, idear, proposar, escollir, planificar, realitzar i

revisar. El protagonista absolut de la història, en totes i cadascuna de les esmentades fases,

ha de ser el nen / jove.

La Pedagogia del Projecte és el motor de la branca, ja que, si funciona, estem potenciant el

progrés personal, el compromís, la vida en petit grup i el joc institucional. I, per mitjà de la

descoberta, també la fraternitat universal.

1. Motivació:

Abans de triar cap projecte, és bo realitzar algunes activitats de motivació per als nois i

noies, perquè això ens permetrà un camp de mires més ampli. Aquestes activitats poden ser

de moltes menes, segons l’edat: des de portar ex-caps que els expliquin projectes que han

fet, passant per mostrar-los textos, fotos, cançons..., i és molt interessant, també, realitzar

algunes descobertes.

Les descobertes consisteixen en activitats curtes que obrin als nois els horitzons, sovint

visites a entitats que realitzen algun servei a la societat. Si aquesta activitat, a més

d’ensenyar-los alguna cosa, els dóna la possibilitat de participar, pot ser l’iniciador que

comenci a fer funcionar la màquina de crear projectes. Abans de la descoberta, s’hauria fer

una petita xerrada introductòria sobre les activitats que porta a terme l’entitat que anem a

veure. I després de la descoberta, hi ha d’haver un espai per al diàleg i la reflexió al voltant

del que hem après, que a més ens pot servir per engrescar-los a fer-hi alguna cosa.

Els caps hem de ser conscients de que aquesta fase és molt important, ja que hem de saber

transmetre l’ideari escolta (eduquem per la transformació social), per tal que els nens se’l

facin seu, i que els surtin uns bons objectius.

2. Objectius:

Quan ens sembla que la motivació inicial ha fet efecte, és el moment de començar a pensar

quins objectius volen aconseguir amb el projecte que realitzaran.

Aquest objectius han de ser pocs, clars i concisos, i és important que s’hagin triat mitjançant

el consens de tots els nois i noies. Els objectius marcaran el projecte que finalment es durà

a terme, i al finalitzar el projecte haurem de revisar si s’han complert.

3. Pluja d’idees:

Quan tots estan d’acord amb els objectius que es volen marcar, és el moment de començar a

idear projectes. La pluja d’idees consisteix en que cada nen proposi idees per a possibles

accions. Es tracta de fer una llarga llista de projectes que compleixin els objectius proposats.

Tota idea que compleixi els objectius hi té cabuda.

4. Proposta:

20

A partir de la llista d’idees, cada petit grup tria, per consens, una d’aquestes idees, que serà

la seva proposta. Un cop triada, el petit grup prepara la seva presentació davant de la resta

de companys de la branca per tal de convèncer-los que la seva proposta és la millor.

5. Elecció:

Un cop preparades les presentacions, tot el grup es reuneix per escoltar y debatre les

propostes de cada petit grup.

Quan han estat explicades totes les propostes, es passarà a l’elecció: es tria una d’elles o

s’elabora una de nova a partir d’algunes de les idees exposades. L’elecció no es fa per simple

votació sinó per consens. Preferim la unanimitat al vot per majoria perquè interessa que

tothom senti com a seu el projecte.

Els caps simplement fan d’àrbitres per tal d’evitar les radicalitzacions, les polaritzacions o

les manipulacions, i fer que tots els nois i noies participin.

6. Planificació:

Una vegada tenim la proposta escollida, es tracta de fer-la assequible a les possibilitats de

la branca. Els nens, amb l’ajuda dels caps si és una branca petita, hauran de pensar quan la

volen fer, quant temps durarà, quines coses necessitaran, com es repartiran les feines, qui

els ajudarà...

En la planificació és el moment de crear les comissions que es dedicaran a les tasques

concretes necessàries per preparar el projecte. A partir d’aquest moment, al cau, ja no

treballaran amb petits grups fixes, sinó amb les comissions. Els nens han de triar a quines

comissions volen anar segons les seves aptituds i les ganes que tinguin de fer cada tasca. S’ha

de consensuar entre tots, però, ja que no poden restar tasques sense fer.

En la feina que se li encarrega a cada comissió cal deixar clar en què consisteix i què s’espera

exactament que es faci, així com el temps màxim de què es disposa per fer-la.

És recomanable que hi hagi una comissió d’organització o coordinació, que haurà d’anar fent

un seguiment de totes les feines, controlar que tot es vagi executant a temps, solucionar els

problemes tècnics que no s’hagin previst, i coordinar el treball de les altres comissions. Ens

les branques petites aquesta feina poden fer-la els caps.

No convé que els projectes s’allarguin massa en el temps, perquè això genera cansament. Es

recomana, per exemple, un màxim de 3 setmanes per a nens fins a 8 anys, i un màxim de 7

setmanes per a nens fins a 14 anys.

7. Realització:

És l’execució, pròpiament dita, del projecte que havíem planificat. Segons el tipus de

projecte, pot tenir lloc en un dia concret o al llarg de vàries setmanes.

La realització és dels nens i nenes des del principi fins al final. Ells són els protagonistes de

la seva història, dividint-se les funcions de la manera que ells creguin més oportuna.

21

Mentre duri el projecte, hi haurà moments en què caldrà que els caps estimulin els nois i noies

recordant-los els compromisos adquirits i transmetent-los en tot moment alegria, satisfacció

per la feina ben feta, bon humor, ànims i, sobretot, no deixant-se atrapar pel mateix desànim

dels nois.

Si a mig projecte veiéssim que trontolla, cal fer una parada i iniciar un procés de revisió que

airegi els problemes i ajudi a prendre un nou ritme.

8. Revisió:

Per acabar l’empresa, cal procedir a una revisió a tres nivells:

- A nivell individual (participació, actitud i progrés de cada noi/a)

- A nivell col·lectiu (coordinació i funcionament del grup)

- A nivell del treball fet (eficàcia objectiva, resultats assolits)

Tot el grup es reuneix i avalua el compliment d’objectius, la participació, les actituds, el

progrés personal...

La revisió no s’ha de limitar a la fase de realització, sinó que volem avaluar totes les fases.

Les crítiques hauran de ser constructives, mai destructives. Dels errors també s’aprèn.

De la mateixa manera, un cop acabada la revisió amb els nois i les noies, els caps fan la seva

pròpia revisió a partir dels objectius educatius que s’havien proposat.

22

2.3. La Demarcació de Tarragona

La Demarcació de Tarragona és el conjunt d’agrupaments de Minyons Escoltes i Guies de

Catalunya a les nostres terres. Els límits de la demarcació són els de l’Arquebisbat de

Tarragona que comprèn les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de

Barberà, el Priorat, el Baix Penedès, l’Urgell i les Garrigues.

La demarcació és una entitat pròpia i com els agrupaments també s’estructura en diferents

equips. Si bé en l’organigrama es pot veure que hi ha un equip de demarcació que és la

representació dels agrupaments als espais de decisió generals, també hi ha altres equips que

en formen part. L’equip de la demarcació està format per dos/dues comissaris/es, un/a

administrador/a, dos responsables pedagògics/ques, un/a animador/a de la fe i un consiliari.

Els altres equips propis de la demarcació són els equips de formació. El nombre d’equips que

la formen és variable en funció de les necessitats de la pròpia demarcació. Així al llarg de la

història hi ha hagut altres equips que n’han format part.

2.3.1.Història

Durant la primera meitat del decenni de 1960 no es constituí cap altra Delegació Diocesana

d’Escoltisme fora de les tres fundadores. Existí només un comissari itinerant encarregat dels

agrupaments escampats pels bisbats catalans on encara no hi havia una Delegació Diocesana

d’Escoltisme.

Cap a 1961 es va fundar el primer agrupament a Tarragona va ser l’Agrupament Robert

d’Aguiló Sempre, d’on després va sorgir l’Agrupament Escolta i Guia Alverna. A Reus, el primer

va ser l’Agrupament Escolta Mare de Déu del Montsant i Verge del Cim; i a Valls, l’Agrupament

Escolta Verge de la Candela.

El 1964 la demarcació itinerant comprenia els agrupaments de Tarragona, Reus i Valls. Va ser

el 1968 quan s’organitzà la Delegació Diocesana d’Escoltisme de Tarragona, primera

demarcació, que comptava amb agrupaments establerts a Tarragona, Reus, La Selva del

Camp, Montblanc, Santa Coloma de Queralt i El Vendrell. No tots constituïen veritables

agrupaments amb una unitat de totes les branques o etapes.

Als anys 70 es van fundar agrupaments a El Catllar, l’Espluga del Francolí, la Canonja i a

Cambrils. En aquesta última població, la fundació va ser a càrrec de mossèn Daniel i Barenys,

qui el 1983, va fundar també l’Agrupament Escolta i Guia Xaloc.

El 1974 es van fer els primers estatuts diocesans que van ser aprovats per, el llavors

arquebisbe de Tarragona, Dr. Antoni Pont i Gol. Foren publicats al Butlletí Diocesà Església

de Tarragona.

El 1977 s’aprovaren uns nous estatuts coincidint amb la constitució de Minyons Escoltes i

Guies Sant Jordi de Catalunya.

A principis dels anys 80 es fundà l’Agrupament Escolta i Guia Xaloc a Tarragona, de la mà de

de mossèn Daniel Barenys. A meitats d’aquesta dècada es va finalitzar el procés d’expansió

23

de meitats dels 70 i es tancaren un seguit d’agrupaments. Van desaparèixer l’Agrupament

Escolta Jaume I i el Mare de Déu de Meritxell.

Als anys 90 es fundaren un seguit d’agrupaments com van ser el Verge de Fàtima al Vendrell,

l’Agrupament Escolta Salt a Sarral i el Mare de Déu del Tallat a Blancafort. A Reus, amb el

mossèn Josep Moreno va fundar el Mare de Déu de la Misericòrdia. Sota el patrocini dels

germans de La Salle es fundaren diversos agrupaments: el GELSTO al barri de Torreforta, el

Ben Enllà a Reus i el Fent Camí a Tarragona. Aquest últim se’n va escindir l’any 2007. A

Altafulla, per iniciativa d’antics membres de Minyons es va fundar l’Agrupament Escolta

Altafulla. Fou un període d’expansió al que després segueix un període de retrocés, i alguns

d’aquests agrupaments, avui dia formen part de la història de l’escoltisme.

A la dècada del 2000 van néixer a la demarcació dos agrupaments més gràcies al treball fet

des dels diferents equips que la formaven. Aix í, a Tarragona es creà l’Agrupament Escolta i

Guia Ixent a la Salle Tarragona i a Maspujols l’Agrupament Escolta i Guia Treu Banya. Aquest

últim a principis de la dècada del 2010 va deixar de formar part de MEG. L ’Agrupament Escolta

Pont i Gol va tancar també a meitats de la dècada del 2000.

2.3.2.Organigrama Demarcació

L’AEiG Xaloc forma part de la Demarcació de Tarragona, una de les 8 demarcacions de

Minyons Escoltes i Guies (MEG). Aquesta està formada per 13 agrupaments de les comarques

de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès

i la seu està a la ciutat de Tarragona. En total s’hi engloben uns 950 infants i joves i més de

250 caps i responsables. Es va fundar el curs 1969 – 1970.

L’Equip de Demarcació (ED) és qui representa i coordina als agrupaments del territori a través

de les taules. Està constituït per 8 persones que són escollides per assemblea: dos comissaris

o comissàries, un/a secretari/a, un/a tresorer/a, dos responsables pedagògics/ques, i un

consiliari.

L’ED transmet als membres de l’Equip d’Agrupament la informació que prové de MEG

mitjançant les taules de demarcació i els membres de l’Equip d’Agrupament la transmeten

als consells de caps. A més, es debaten diversos temes que es parlen a cada cau i després es

traspassen a les diferents taules.

Aquestes taules són:

- Taula de Caps d’Agrupament (TACA), formada pels caps d’agrupament de cada cau i tot

l’Equip de Demarcació; s’encarreguen de desenvolupar les línies d’acció aprovades per

l’assemblea i proposar normatives, projectes i pressupostos a l’Assemblea de Demarcació.

- Taula de Secretaris i Administradors (TASA), constituïda pels secretaris i

administradors dels agrupaments, el secretari i l’administrador de l’Equip de

Demarcació i de manera ocasional els membres dels equips de demarcació que

correspongui. Desenvolupen les línies d’acció aprovades a l’Assemblea pel que fa a

24

temes de gestió de la Demarcació i aproven els comptes del curs i el pressupost a

presentar a l’Assemblea.

- Taula Pedagògica (TAPE), la formen els equips de formació, l’equip GOGOS, l’equip

de Gènere i els responsables pedagògics dels agrupaments i la demarcació. És l’espai

que vetlla pel progrés de la línia pedagògica de la Demarcació i la qualitat de l’Escola

de Formació, entre d’altres.

A inici de curs, els càrrecs de l’ED s’escullen a l’Assemblea de Demarcació. En aquesta

assemblea també s’aproven els pressupostos del curs, l’estat de comptes del curs anterior,

així com la memòria del curs, entre d’altres.

25

2.4. L’agrupament Escolta i Guia Xaloc

L’Agrupament Escolta i Guia Xaloc és una entitat sense ànim de lucre que forma part de MEG.

Situat al centre de Tarragona és un dels agrupaments més nombrosos de la demarcació,

acollint vora un centenar d’infants i joves de la comarca.

2.4.1. Història

La història del Xaloc comença l’any 1983, gràcies a Mossèn Daniel Barenys, que en arribar el

Nadal de 1982, va decidir convocar els joves a la Parròquia de Sant Joan, per tal de col·laborar

en les activitats parroquials. Per aquest motiu, va enviar una carta als joves confirmats el

1981 i 1982, entre altres. En aquesta carta, s’informa de les activitats que es podien fer: una

sortida a Poblet, una fira al Seminari de Tarragona per a tots els nens i nenes de catequesi i

unes colònies d’estiu a l'Obaga d'Ulldemolins, l'abril del 1983, on amb una trentena de nens i

nenes, Mossèn Daniel, 12 caps, i 6 catequistes, ja es parla de conèixer el mètode i l’ideari

escolta per tal de formar un agrupament escolta a la Parròquia.

La sortida a Poblet i la fira es van realitzar tal com s’havien planejat, així com unes colònies

a l’Obaga d’Ulldemolins l’abril del 1983 amb una trentena de nens i nenes, Mossèn Daniel, 12

caps i 6 catequistes.

Durant els anys posteriors els joves van endinsar-se en el món de l’escoltisme amb el llibre

L’Agrupament a Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi de Catalunya i també amb les primeres

formacions per als caps. En aquesta etapa l’Agrupament duia un fulard verd amb el ribet de

la senyera i es va escollir Xaloc com a nom després de guanyar en la votació final contra més

de 30 propostes, per només un vot respecte “Un gra de sorra”. Es van anar consolidant els

espais de cau dels dissabtes a la tarda, encara sense divisions d’edat, així com també les

colònies i campaments.

L’any 1986, coincidint amb la incorporació de l’Agrupament a Minyons Escoltes i Guies Sant

Jordi de Catalunya, es va aprovar un canvi de fulard a un fulard verd amb el ribet blau que

ha perdurat fins a l’actualitat. Aquest fet representa una nova etapa en el Xaloc en la que es

comença a treballar per branques els dissabtes a la tarda, s’obren les unitats de Llops i Daines

i Trucs, s’incorpora la promesa escolta i es participa en trobades de branques del moviment

així com en sortides conjuntes de tot l’agrupament.

Els anys posteriors van estar marcats per un fort relleu generacional a nivell de caps que va

portar a replantejar el paper educatiu de l’Agrupament, decidint retornar a les fonts

escoltes, aplicant el mètode a cada branca i utilitzant el català com a llengua vehicular.

Aquests fets van provocar certes tensions que van fer que alguns caps deixessin el cau.

L’any 1993, coincidint amb el 10è aniversari, es va crear la branca de Castors i Llúdrigues es

va celebrar una acampada general amb l’Agrupament i les famílies a Poblet, mostra del

treball que s’havia realitzat els anys previs per acostar el Xaloc a les fam ílies. A més aquell

mateix any s’aprovà el Reglament de Règim Intern de l’agrupament.

26

Durant els anys següents el Xaloc va seguir creixent, tant en nombre d’afiliats com en

activitat. Algunes mostres van ser l’arranjament de la casa rectoral de l’Argentera, la

participació en una trobada de P/C, la creació i consolidació de l’Equip de Pares o l’activitat

‘L’Agrupament, una entitat de Tarragona’ en la que es realitzaren descobertes a diferents

entitats de la ciutat.

Els 15 anys de l’Agrupament van arribar amb la celebració de diferents actes com una taula

rodona sobre ‘L’escoltisme com a eina vàlida per a la formació de ciutadans compromesos’,

una exposició i opuscle commemoratius, una xerrada sobre l’escoltisme i una acampada

general a l’Argentera.

El Xaloc va continuar amb el seu creixement en nombre de nens i nenes, fins al punt que

l’any 2000 la branca de Llops i Daines es va veure obligada a separar-se en dos estols: els

Cadells i els Tramuntana. Aquell mateix any s’engega la revisió del Reglament de Règim Intern

i el Projecte d’Agrupament. També es va treballar per fomentar l’activitat del grup de pares

mitjançant la preparació d’activitats com la posada del pessebre i la calçotada a l’Argentera.

Aquell mateix any va néixer també la revista bimensual “Aires del Xaloc” destinada a familiars

i antics membres del Xaloc.

L’any 2003 es commemorà el 20è aniversari amb actes com una fira a la plaça de la Parròquia,

un sopar d’aniversari amb la participació de nens i nenes, famílies, caps i antics membres de

l’Agrupament, així com del nostre fundador Mn. Daniel Barenys. A més també es van realitzar

actes com la Sortida del Pessebre, la celebració per primer cop de la Castanyada i una jornada

de portes obertes. A nivell de branques, els Pioners i Caravel·les van editar un CD cantat per

totes les branques: “Les veus del Xaloc”. A més va ser un any marcat pel fort retorn de

l’Agrupament a la Demarcació mitjançant la participació a la Bajoca, una trobada general

dels caus de la Demarcació de Tarragona realitzada a Montblanc.

El curs 2004-05 va iniciar-se amb la primera Sortida d’Agrupament per celebrar el Pas de

Branca, en la que totes les branques van engegar el curs conjuntament a Ulldemolins. A més,

durant aquell curs es va decidir reimpulsar els Camps de Primavera a totes les branques

durant les vacances escolars de Setmana Santa.

El curs 2005-2006 va ser un curs molt emotiu, ja que es va realizar un homenatge al fundador

de l’agrupament, Mossèn Daniel Barenys. S’organitza el Ralli d’orientació Xalocaire, on cada

família, amb el cotxe tunejat i després d’haver superat tot una sèrie de proves, arribaven al

punt de sortida per la ja tradicional “Posada del Pessebre”. L’any 2006 es participa a l’Espai

Barraques de les festes de Santa Tecla, amb una barraca conjunta amb altres caus de la

ciutat.

L’estiu del 2007 es fan uns camps conjunts amb tot l’agrupament a Queralbs on, després de

molts anys, pugen mares i pares com a intendents. A continuació s’inicia l’any del 25è

aniversari de l’agrupament, on es van realitzar una sèrie d’actes commemoratius; els més

rellevants van ser l’acte d’inauguració el 20 d’octubre i el sopar Xalocaire realitzat el dia 1

de desembre, on es va fer una tómbola a partir del material que les famílies van portar.

Aquell any es va crear el Compàs, formada per pares i mares que es van implicar en

27

l’organització del 25è. És destacable també el projecte de Rwanda, on el Xaloc va col·laborar

en la construcció d’una escola a Kampanga, amb Mossèn Cabayol.

El 2009 es va recuperar la branca de Trucs després de cinc anys, i l’agrupament va

replantejar-se els actes que feia per enfortir-se encara més: es van iniciar projectes nous,

com la Festa Major amb el sopar del Xivarri, on es realitza una vetllada de competició entre

homes i dones, i se’n van abandonar d’altres com Barraques. Cal destacar que es van fer uns

campaments d’estiu conjunts a Montesquiu, on es podia captar el bon moment en el qual

estava el Xaloc, tant en nombre d’efectius com en motivació.

Durant els següents anys es comença a preparar el 30è aniversari, i es realitza un acte conjunt

amb la Parròquia anomenat ‘el tub del temps’. El curs 2012-2013 es celebra el 30è aniversari,

i el Xaloc es mobilitza per fer-se veure a la ciutat i implicar a totes les branques i famílies

amb tot una sèrie d’actes, entre els quals cal destacar el Dia de la Cultura a l’abril, on es va

organitzar un dinar popular, diversos concerts de grups locals, activitats i una xaranga, així

com un sopar i la llegida d’un manifest a favor de la cultura per a tothom. Durant el curs

2013-2014 es torna a realitzar, tres anys després, el sopar i la vetllada del Xivarri. Aquesta

s’ha consolidat durant els següents anys.

En el curs 2014-2015 es realitza la Sortida amb Famílies a Cubelles, amb molt d’èxit. També

en canviar la relació amb la Parròquia es comencen a fer varis actes al llarg de l’any, tals

com un Bingo solidari i visites a la gent gran del barri.

Entre els cursos 2011-2015 queden totes les branques completes, consolidant-se així la branca

de Truc amb el nou mètode. En aquests anys destaca la recuperació del Projecte

d’Agrupament, en són exemples la protecció de la flora i fauna del Riu Francolí, el curs 2013-

2014, i la delineació d’un nou camí a l’Anella Verda el curs 2015-2016. Just en aquest curs,

el volum de caps augmenta fins a 30, cosa que comporta un canvi o relleu generacional

important, amb una mitjana d’edat jove. Aquell any no s’aconsegueix omplir la branca de

Truc.

Com a inici de la celebració del 35è aniversari de l'agrupament, es fan els Campaments

Conjunts a Bagà l'estiu del 2017. Durant el curs 2017-18, l’agrupament va celebrar el 35è

aniversari, amb un eix d’animació transversal durant tot el curs: la Felicitat. I on cada

trimestre es va anar treballant més concretament des de diferents vessants: Sóc, Som, Són.

A mitjans de curs coincidint amb la calçotada d’agrupament es va fer un servei a Càrites de

recollida de roba i joguines. I acabant el curs, el sopar d’aniversari amb una exposició de

fotografies i material d’aquests darrers 35 anys que han anat passant pel Xaloc.

2.4.2. Entorn

L’Agrupament Escolta i Guia Xaloc està al centre de Tarragona, una ciutat de més de 130.000

habitants, capital de la província de Tarragona i que compta amb un conjunt artístic i

monumental romà declarat Patrimoni de la Humanitat.

El local de l’Agrupament es troba a la Plaça Prim núm. 8, als locals de l’Església de Sant Joan

Baptista i compartim les seves instal·lacions amb els joves de la parròquia, els grups de

catequesis i confirmació, la confraria i l’entitat de Càritas. A la mateixa plaça també hi

28

trobem l’Esbart Dansaire. Cal afegir que ens trobem a cinc minuts de l’estació de trens i a

deu de l’estació d’autobusos de Tarragona.

Tot i trobar-nos al centre de la ciutat, entre la Rambla Nova i el Barri del Port, a cinc minuts

de l’estació de trens i a deu de l’estació d’autobusos. En general és una zona tranquil·la i

agradable on predomina la gent de la tercera edat i en general, de classe mitjana i

immigrant.

A la plaça de la parròquia sovint hi ha transeünts que hi acudeixen per tal de rebre aliments

i ocasionalment alguna branca col·labora per donar resposta a aquesta demanda. A part

d’això, i de la col·laboració amb Càritas en època de Nadal, la nostra relació amb el barri és

bastant escassa i a l’hora de fer extrajobs a la plaça del cau, l’assistència la formen

bàsicament els pares i mares de l’agrupament, i no els habitants del barri. Tot i això, sí que

a nivell de la ciutat ens donem a conèixer, ja sigui amb la parada de roses de Sant Jordi,

venent castanyes i participant en esdeveniments com la Imaginada i l’11 de setembre per tal

de fer xarxa.

No hi ha gaire sentiment de pertinença al barri, principalment perquè tenim poca implicació

en ell i perquè no es realitzen activitats enfocades a aquest. Probablement també perquè la

majoria de caps i infants de l’agrupament venim d’altres zones de Tarragona, inclús de fora

de la ciutat i això dificulta la possibilitat de crear un lligam estret entre l’agrupament i el

barri.

Des de l’any 2015 l’agrupament realitza un joc de rol per les festes de Santa Tecla, l’Assassí

de la Pastanaga” amb l’objectiu de fer xarxa i donar a conèixer el Xaloc a la ciutat. Es segueix

organitzant anualment ja que l’equip de caps està motivat i dóna bons resultats de cara al

jovent de Tarragona.

Característiques de les famílies de l’agrupament:

Les famílies que constitueixen l’agrupament són bastant heterogènies. El perfil

socioeconòmic predominant és de classe mitjana-alta i la majoria són de fora del barri. Tot

i l’elevada proporció de famílies immigrants que hi ha en el barri, l’agrupament no reflecteix

aquesta diversitat cultural. A més, moltes de les famílies del Xaloc tenen dos o més fills. Pel

que fa a la llengua, la gran majoria són catalanoparlants.

Podríem arribar a afirmar que hi ha un gran nombre de fam ílies que són a l’agrupament per

afinitat amb altres famílies, amb algun cap o per parentiu amb algun membre del Xaloc,

indiferentment de la presència d’aquest en el barri o del vincle amb l’entitat acollidora.

3. Ideari i trets d’identitat del Xaloc

L’Agrupament Escolta i Guia Xaloc té una realitat pròpia a l’hora de viure el mètode escolta i guia. Aquest apartat recull com som i com volem ser en la nostra tasca

educativa al cau.

29

3.1. Els símbols de l’agrupament

A continuació hi ha explicats i detallats cadascun dels símbols propis del nostre agrupament així com els seus significats. Cal mencionar que només hi ha reflectits els que ens identifiquen com a agrupament. Per tant, no hi trobarem símbols propis de MEG com poden ser la Senyera i la Creu de Sant Jordi. Entenem que aquests símbols ens identifiquen pel fet de pertànyer a aquesta associació però no són característics del Xaloc.

3.1.1. El foulard

El foulard és un mocador que els escoltes i les guies duem al coll. Serveix com a tret identificatiu de cada agrupament, demarcació o organització escolta alhora que és un símbol que uneix tots els escoltes i guies del món.

El foulard de l’agrupament té el fons verd que fa referència a la nostra estima per la natura. També hi ha una franja de color blau representant el mar, ja que en el moment de la seva fundació la parròquia de Sant Joan Baptista era considerada com la parròquia del barri marítim.

Antigament el foulard tenia el fons verd i en comptes d’una franja blava hi tenia la Senyera. El curs 1985-86 es va haver de canviar perquè l’agrupament es volia federar a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, on cap foulard podia estar conformat per aquesta bandera.

Com que el foulard és un símbol identificatiu de l’agrupament, es dóna cap a finals del primer trimestre, durant els campaments d’hivern, perquè el nen o nena se senti part de l’agrupament. Si no hi pot anar es dona a la propera sortida on assisteixi. És un moment en el qual l’infant ja coneix els seus companys i companyes, el seu equip de caps i l’agrupament. Entregar el foulard en aquest moment comporta que els nens i nenes hagin de fer l’esforç de quedar-se a dormir a fora i conviure dos dies amb la branca i a més a més fa que sigui un acte especial i rellevant per la vida escolta dels infants.

El foulard es dona als i les caps que entren nous a l’agrupament a la Sortida de Caps o a un

consell.

3.1.2. L’escut

L’escut de l’AEiG Xaloc està format per una alzina, un arbre autòcton de les terres tarragonines. La que apareix a l’escut té tres arrels que signifiquen els tres pilars de l’escoltisme: educació, país i espiritualitat; les dues branques representen la lletra Tau (τ), símbol de la ciutat de Tarragona; el fons és una senyera i al voltant hi ha un cercle de color blau, com la franja del foulard, en què hi apareix el nom de l’Agrupament.

3.1.3. Samarretes de branca

Cadascuna de les branques de l’Agrupament té una samarreta amb el seu color identificatiu. La samarreta es dona al Pas de Branca a tots els nens i nenes que entren nous a la branca.

30

Hi ha també una samarreta de Caps que se’ls dona a aquests a la sortida de caps de principi de curs. El disseny de la samarreta ha estat, des dels inicis, el mateix.

3.1.4. Banderes de branca

A cada branca li correspon una bandera pròpia, una tela del color de la unitat que s’utilitza en actes rellevants, com poden ser el Pas de Branca, l’entrega de foulards o la promesa. La celebració d’aquests actes es duu a terme amb les banderes per tal de fer-los més solemnes.

3.1.5. Insígnies de branca

Les insígnies són uns pegats identificatius de cada branca que es donen als infants que han passat per aquella branca a campaments d’estiu del seu últim any a la branca. Cadascuna és del color de la branca a la que pertany:

Castors i

Llúdrigues Llops i Daines Ràngers i Noies

Guies Pioners i

Caravel·les Trucs

31

3.2. La llei escolta i guia

En aquest punt, concretarem com entenem i com treballem la llei escolta a l’agrupament

Xaloc. Com s’observa, la nostra visió s’assimila molt a la de MEG, tot i que amb alguns trets

característics del Xaloc, que ens identifiquen especialment.

3.2.1. Com entenem la llei escolta

− Som decidits i afrontem les dificultats sense por

Al cau som emprenedors i valents i lluitem per aconseguir els objectius que ens proposem. Sabem que tenim uns límits i aprenem a ser-ne conscients per poder marcar-nos fites d’acord amb les nostres realitats personals.

Som perseverants i ens agrada millorar dia a dia. Per això ens esforcem per conèixer les nostres dificultats o mancances i treballem amb determinació per superar-les. Volem que els nens i nenes tinguin esperit resolutiu i s’acostumin a treballar amb coratge i perseverança per aconseguir el que volen malgrat les adversitats. Sempre podem fracassar, tot i que pot ser una victòria si ens serveix per aprendre de les nostres errades.

Apostem per avançar amb iniciativa i empenta, sabent fins on podem arribar i assumint quines conseqüències ens portarà el que fem per seguir aprenent.

- Aprenem a estimar i a jugar net

Volem que els nens i nenes aprenguin a estimar i a estimar-se. Per a poder estimar, primer

cal que aprenguin a acceptar-se i a valorar-se a ells mateixos tal com són i fer-ho extensiu a

aquells qui els envolten. Som partidaris que els infants i joves entenguin que existeixen

diferents tipus d’amor i la importància de mostrar l’afecte cap a aquells que els envolten.

Creiem que la base de tot això és el treball de les emocions, però també l’empatia envers

les persones i la confiança en el grup. I és que sense aquesta base no es poden construir

relacions personals ni afectives.

Volem que agafin consciència de la importància de cuidar aquestes relacions, perquè no

estem sols i necessitem la gent que ens envolta. Per això és molt important també el respecte

cap a les normes pròpies i dels altres, ser honestos i entendre que hem de saber perdre i

també guanyar.

- Aprenem a ser útils i a fer servei

El nostre compromís amb l’entorn i el coneixement de les seves necessitats ens fa tenir una

actitud de servei i ajuda tant individual com col·lectiva. Així doncs, realitzem accions que

comporten una transformació de la societat i un sentiment d’utilitat. Aquesta vivència

implica un progrés personal.

- Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom

Creiem que la confiança en un mateix és essencial per a poder obrir-se i confiar en els altres.

Per aquest motiu treballem per a què cada nen i nena conegui les seves capacitats, potenciï

les seves qualitats i s’esforci per millorar els seus defectes.

32

Eduquem per vèncer els prejudicis i valorar totes les persones pel que són. Per això, pensem

que la confiança és el camí per arribar a l’altre com a un igual i creiem que cal treballar i

esforçar-se per merèixer-la.

- Som germans de tothom i treballem per la pau

Eduquem els nois i noies en el respecte, la tolerància i la igualtat. Treballem i descobrim la

individualitat de cadascú no com un factor aïllat sinó a partir de la convivència i experiències

del grup cap a objectius comuns. Ensenyem als nois i noies a identificar els conflictes i els

donem eines perquè ells mateixos els resolguin.

- Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres

Eduquem en uns valors concrets marcats dins els valors escoltes i proposem una forma de viure i conviure amb els altres i l’entorn, però sempre estem oberts a qualsevol mostra de diversitat, multiculturalitat i creença, ja que les veiem com a quelcom enriquidor. Creiem en la igualtat dins les diferències i per això apostem pel diàleg com a eina de contacte i resolució de conflictes.

Donem molta importància al creixement personal de cada nen/a i noi/a i per això busquem que els infants i joves visquin experiències significatives en sortides, campaments i excursions que els permetin realitzar una introspecció que els porti a la coneixença de si mateixos/es.

- Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món

Eduquem els infants i joves en un context molt concret, Tarragona. Ens trobem dins el marc d’un país més gran, Catalunya. Estimem i promovem la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua, alhora que coneixem i valorem altres cultures.

Creiem en el país com un conjunt de les persones que hi viuen i en formen part. Considerem les diferències com un enriquiment recíproc entre persones i cultures.

Com a membres del moviment escolta i guia mundial som conscients que la nostra tasca va més enllà de les fronteres i en fem partícips als infants i joves que creixen a l’agrupament.

- Estimem el treball i volem fer bé les coses

Creiem que el cau és un espai on combinem el treball i les ganes de millorar passant-nos-ho bé. Això ho aconseguim amb l’autocrítica i la voluntat de millora: sent exigents amb nosaltres

mateixos, posant èmfasi en la superació personal i aprenent dels propis errors per créixer com a persones.

Una eina que utilitzem molt sovint per aconseguir aquesta superació és la revisió. Així, podem prendre consciència dels errors i intentem no cometre’ls en un futur i alhora valorem positivament aquelles coses que han anat bé. També ens és de gran ajuda poder treballar amb uns objectius marcats i en petits grups, perquè tothom sigui partícip de les tasques. Amb tot això aconseguim el progrés personal de cada infant, jove i cap.

- Aprenem a viure en equip i ho fem tot entre tots

El saber conviure i treballar amb els altres és essencial pel dia a dia de tots i totes els qui formem part de l’agrupament. Considerem que envoltats d’una societat individualista, el cau és el lloc on poder anar més enllà i poder pensar pel bé comú del grup.

33

La responsabilitat i el sentiment de pertinença al grup de cada individu ens aporta l’oportunitat d’expressar l’opinió, ser crítics, empàtics i respectuosos. L’objectiu també és sentir-se acceptat, donant peu al creixement personal i a l’autoestima, i per tant, a poder aconseguir una millor aportació. Així doncs, el grup fa un efecte d’enriquiment recíproc, i com a conseqüència, el treball en equip incita al progrés personal.

Per tal que el treball en equip sigui representatiu de cadascun dels membres del grup utilitzem el diàleg i el consens per prendre decisions. El projecte és la màxima representació del treball en equip al cau i els campaments el millor moment de convivència del grup.

- Defensem la natura i protegim la vida

Al cau, proposem una educació basada en el coneixement de la natura i en el respecte envers el medi ambient, i és per això que apostem per l’excursionisme i pionerisme progressiu al llarg de totes les branques i etapes del cau. Creiem que aquest contacte amb l’entorn més enllà de la ciutat és fonamental pels infants i joves i els permet prendre consciència de la importància de la conservació i preservació dels diversos espais. Fem sortides i campaments a la muntanya amb el propòsit de prolongar el contacte amb la natura i també de reflectir l‘esforç dels infants a l’hora de caminar i fer excursions i rutes.

Som conscients del consumisme que forma part de la nostra societat i per això eduquem en la sostenibilitat i l’austeritat. El reciclatge és un hàbit interioritzat en tots els espais de l’agrupament, així com la reutilització de recursos i la reducció de residus, de manera que poc a poc també ho va sent dels infants i joves que conformen l’agrupament.

3.2.2. Com treballem la llei escolta a les branques.

En aquest apartat es detalla la manera com preferim treballar cadascuna de les lleis a les

branques del cau. Aquest treball ha de ser sempre, gradual, progressiu i continu per tal de

garantir el desenvolupament personal de cada infant i jove.

- Som decidits i afrontem les dificultats sense por

Castors i Llúdrigues

Aquesta llei la treballem mitjançant eixos d’animació, durant els quals busquem que experimentin aquestes sensacions d’inseguretat i a partir d’aquí treballar la superació i l’enteniment d’aquestes emocions a través de tallers i altres dinàmiques. Els jocs, els bona nits i bons dies són també una altra bona eina per afrontar la por. També podem treballar-

ho donant un rol diferent a cada nen i nena.

Busquem que perdin la vergonya en els moments d’expressar-se davant de tots i totes. A més, per molts infants d’aquesta edat és la primera vegada que dormen fora de casa i també afronten aquesta por en les sortides i els campaments.

Llops i Daines

Els llops i daines afronten les seves pors afrontant responsabilitats en petits grups. És important que en agafar aquests càrrecs estiguin motivades i motivats per a complir-los. Els eixos són un moment molt important on els nens i nenes poden desenvolupar la seva part més aventurera i investigadora. Posteriorment treballem aquestes pors en tallers i dinàmiques perquè puguin prendre consciència de la naturalitat de la por. A la vegada és el moment per acabar de consolidar la superació de la por de dormir fora de casa, que comencen a treballar a castors i llúdrigues.

34

Ràngers i Noies Guies

En aquesta etapa intentem que els nois i noies exterioritzin les seves pors i les acceptin

davant del grup per normalitzar aquest sentiment. A més, hem de vetllar perquè tendeixin a

realitzar projectes ambiciosos tot i la dificultat que els pugui suposar, superant així els seus

obstacles interiors. Han d’afrontar aquestes inseguretats amb un treball conjunt en la

preparació i execució del projecte.

Pioners i Caravel·les

Els pioners i caravel·les desenvolupen el treball d’aquesta llei fent diferents jocs de

superació i afirmació que els permeten, no només identificar les pròpies pors, sinó afrontar-

les. Reconèixer les dificultats i mancances davant del gran grup pot ser una bona manera per

a millorar-ho. Una bona eina per a treballar l’autosuperació pot ser mitjançant dinàmiques

de posicionament, tallers de resolució de conflictes o el consens.

Truc

A la branca de Truc es plantegen reptes personals: com serà el seu futur, què volen ser o què

poden aportar a la societat. Es busca que entenguin aquests canvis com a noves oportunitats,

evitant que certes pors es puguin interposar en el seu creixement personal.

- Aprenem a estimar i a jugar net

Castors i Llúdrigues

Els nens i nenes d'aquesta edat comencen a conèixer les diferents emocions, per això les treballem mitjançant jocs i dinàmiques que els permeti identificar els diferents sentiments. A més, es comencen a conèixer i a veure les diferències que hi ha entre ells i els nens i nenes del seu entorn. Per això, és important que entenguin aquestes diferències des del respecte. Per tal de fer-ho possible fem jocs i dinàmiques que els reforcin l’autoestima i potenciïn la cohesió de grup. Vetllem també perquè aquest respecte el facin extensiu també al seu entorn, al material i a les normes, i entenguin que tan bo és guanyar com perdre.

Llops i Daines

En aquesta edat l’autoconeixença té un paper molt gran sobre l'infant, àmbit que li donem molta importància ja que no entenem la coneixença personal com a eina sinó com a objectiu final i en busquem més grau de profunditat. Seguim treballant amb les emocions perquè aprenguin a gestionar-les i de la mateixa manera que amb els Castors i Llúdrigues busquem la cohesió de grup. Volem que els infants prenguin consciència de la implicació com a mitjà per estimar i que per tant, es cuidin els uns als altres, ja que és una branca on la diferència d’edat entre els infants de primer i de tercer és molt evident. Els Llops i les Daines sovint tenen problemes amb el respecte envers la resta de la branca, per això és molt important treballar l’empatia i afecció cap als nens i les nenes i el respecte cap als altres i les normes.

Ràngers i Noies Guies

Els Ràngers i Noies Guies es troben en una edat en la que sovint tenen problemes d’autoestima, per això cal fer dinàmiques per reforçar-los i a més seguir aprofundint en el seu propi coneixement. També han de seguir treballant el respecte i ser capaços de confiar en la resta de la branca sense distincions de sexes, ni d’edats. El respecte cap a les normes

35

en aquesta branca es segueix treballant posant èmfasi en les normes que ells i elles mateixes treballen i redacten. També és un moment de remarcar les normes de convivència més enllà de la unitat tot treballant el civisme i la seva responsabilitat cap a la resta de gent.

Pioners i Caravel·les

Els nois i noies d’aquesta unitat fan un treball extens i profund de les emocions, creant dinàmiques i reflexions amb un gran treball d’empatia cap als altres. Amb aquesta introspecció van aprenent a valorar-se i estimar-se els uns als altres. És molt important que els i les joves entenguin les diferents formes d’estimar i la importància d’establir vincles afectius amb els altres. En tot això, igual que en les branques anteriors el treball es fa per mitjà de tallers i dinàmiques que potenciïn la confiança en els altres i el respecte pels altres i l’entorn. Ells i elles redacten les seves pròpies normes i vetllen pel seu compliment.

Truc

Els Trucs treballen aquesta llei de la mateixa manera que els pioners i caravel·les, fent

dinàmiques d’emocions, que permetin un elevat grau d’autoestima, introspecció i empatia

cap al grup, l’entorn i els altres. La principal diferència és que, en tractar-se d’una unitat

per norma general més reduïda, el paper del grup és molt més important, creant així més

vincles amb la resta de trucaires.

- Aprenem a ser útils i a fer servei

Castors i Llúdrigues

A Castors i Llúdrigues vetllem perquè els nens i nenes puguin triar un càrrec dins el petit grup i complir-lo amb responsabilitat, d’aquesta manera es fan seva la tasca i es senten protagonistes de la feina feta. En aquesta edat els infants sovint no són conscients de les necessitats de l'entorn més proper, així doncs són els i les caps qui els organitzen uns serveis per a mostrar-les i que puguin ser capaços de prendre'n consciència, a més a més de despertar entre ells i elles les ganes d’ajudar i de millorar el seu entorn.

Llops i Daines

En aquesta edat realitzem descobertes que els permetin veure injustícies properes a la seva realitat i així que siguin ells i elles mateixes qui decideixen treballar per a millorar-ho. Hem de vetllar perquè se sentin útils al realitzar aquestes accions, indiferentment de la repercussió real que tenen en el problema que volen solucionar. També és important reforçar l’actitud de servei dels infants fomentant-la amb l’exemple i reconeixent-la quan surti d’ells i elles.

Ràngers i Noies Guies

És molt útil treballar amb descobertes, les quals busquem que siguin especialment variades i originals, ja que en aquesta edat estan vivint una etapa de canvis i sovint és necessari motivar-los per a fer servei. És molt important la post-descoberta i el debat per poder aprofundir en la reflexió. A partir d’això busquem que el servei i les ganes de canviar i millorar surtin d’ells mateixos.

Pioners i Caravel·les

Fem èmfasis en les descobertes de caire social i vetllem perquè aquestes estiguin dinamitzades per gent entesa. Per tal que la descoberta sigui més profitosa busquem un treball previ perquè puguin fer-se una idea del que tractaran, i per tant, hi participin més

36

activament. No podem oblidar el treball posterior ja que és molt enriquidor crear debat i espais d'intercanvi d'opinions.

Creiem que és important que descobreixin les necessitats pròpies i de l’entorn, i poden ser elles i ells mateixos els qui proposen les descobertes. En aquesta branca haurien d’adonar-se de la seva utilitat i actuar directament sobre el problema.

Truc

Els i les Trucaries són conscients de les necessitats de l'entorn, són capaços i capaces d'analitzar les necessitats de la branca i tenen els recursos necessaris per a preparar descobertes i serveis per a la resta de trucs. Creiem que han de ser conscients de l’evolució del servei al llarg de les etapes anteriors, i d’aquesta manera que actuïn sobre l’arrel del problema.

- Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom

Castors i Llúdrigues

A la branca de castors i llúdrigues treballem la confiança creant un clima propici per l’obertura dels nens i nenes, doncs la meitat de la branca acaba de començar en l’escoltisme i la resta només porta un any, per tant no es coneixen. Els caps fem petits grups variats i de canvi constant, intentant la interrelació de tots els infants i creant molts moments de coneixença per a començar a treballar la confiança mútua.

També treballem en tallers i activitats per a que exterioritzin les emocions i sentiments, creant vincles més transparents i estrets entre ells i elles.

Llops i Daines

A la branca de llops i daines treballem la confiança fent grups de nens i nenes amb la intenció de que es coneguin bé tots i trenquin amb els prejudicis, sobretot amb el tema del gènere. També treballem l’autoestima per a que aprenguin a valorar-se més i confiar en ells mateixos. Per últim els fem sentir responsables en les tasques assumides tant individualment com en petit grup.

Ràngers i Noies Guies

Els ràngers i noies guies progressen en la confiança fent tallers d’autoestima i jocs de confiança en petits grups. S’intenta que els grups variïn sovint per conèixer tota la branca i intentar crear lligams entre tots i totes. En les estones de descans entre les activitats, ells i elles mateixes es relacionen i treballen la confiança i cohesió del grup, però sovint necessiten una supervisió dels caps per a que no s’exclogui a ningú.

Pioners i Caravel·les

Els pioners i caravel·les assoleixen la confiança treballant en petit grup, fet que propicia que els més tímids donin la seva opinió i es sentin més segurs en petit comitè que davant de tota la branca. Donar protagonisme als nois i noies intentant que agafin responsabilitats dins la branca també ajuda a que agafin confiança en si mateixos i es sentin part del grup. Fent jocs i tallers de confiança en el gran grup per aconseguir la unió de tota la unitat també es treballa, d’una manera sovint més explícita, les relacions i vincles que es creen entre els joves, però considerem que la maduresa que tenen en aquesta etapa és prou com per parlar obertament el tema i afrontar-lo tots com a grup.

Truc

37

La branca de trucs es reafirma en la confiança de manera individual per aconseguir la

confiança i unió de la resta de la unitat. La cohesió del grup evoluciona treballant el respecte,

la responsabilitat, la empatia... Entre ells i elles. És la culminació del treball fet durant els

anys passats, de manera que sovint no és tant important la relació entre el grup com la

confiança que puguin tenir en ells i elles mateixes.

- Som germans de tothom i treballem per la pau

Castors i Llúdrigues

Treballem perquè entenguin i expressin les seves emocions i empatitzin amb les dels altres. Vetllem perquè visquin en la igualtat i el respecte cap a les persones del seu entorn i per tant, donem eines per a la resolució de conflictes.

Llops i Daines

Creem espais de reflexió personal guiats per profunditzar en la coneixença dels propis sentiments. A partir d’això, podran començar a resoldre ells mateixos els conflictes que sorgeixin i no dependre tant del cap.

Ràngers i Noies Guies

Busquem de manera destacada la no distinció de gèneres en qualsevol àmbit, ja que en aquesta edat els nois i noies es troben en una etapa de canvi que els diferencia més entre

ells. Per això busquem crear vincles personals indiferentment del gènere. Això ens permetrà crear un clima d’unió entre els membres de la branca.

Pioners i Caravel·les

Busquem un treball d’introspecció i plena coneixença personal mitjançant tallers que fomentin l’autoestima dels nois i noies i el treball de les pròpies emocions. També busquem que comencin a ser capaços de resoldre i gestionar els propis conflictes entre ells, tot i que els caps poden proporcionar-los ajuda en forma de dinàmiques.

Truc

És fonamental assolir el ple coneixement del propi individu com a ésser social i d’aquesta manera ser capaç de gestionar els conflictes quotidians en grup. També han d’entendre el cau com una manera d’acostar-se a l’entorn i conviure-hi amb normalitat.

- Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres

Castors i Llúdrigues

Els Castors i Llúdrigues tenen una edat en la qual moltes vegades no en són conscients del què creuen o com es senten, per tant és important fer un treball per a què els nens i nenes comencin a conèixer la seva dimensió espiritual i, així, poder desenvolupar unes creences pròpies; a més, cal que coneguin i entenguin les seves emocions per a aprendre a gestionar-les. Els nens i nenes d'aquesta edat sovint només coneixen el seu entorn més proper, per tant, mitjançant activitats de coneixença d’un mateix i dels seus companys i companyes. També treballem el respecte cap als altres perquè creiem important que el tinguin interioritzat durant el seu creixement personal.

Llops i Daines

38

A l'edat dels Llops i Daines, sovint ens podem trobar una manca de respecte cap als altres i les seves conviccions, per tant fem dinàmiques per a solucionar-ho. Les nenes i els nens comencen a tenir idees i creences pròpies, però molts s'adapten a les dels altres sense desenvolupar-les individualment, així doncs hem de vetllar perquè ells mateixos creïn la seva pròpia dimensió espiritual. Fem dinàmiques i tallers d'altres realitats perquè comprenguin altres maneres de viure i que no només es quedin amb la del seu entorn.

Ràngers i Noies Guies

Els Ràngers i Noies Guies ja coneixen altres realitats més enllà de les del seu propi entorn, per tant és important treballar el respecte a les conviccions dels altres fent-los partícips en les descobertes d'altres maneres de viure. De la mateixa manera, els nois i noies es troben en una edat de canvi on cal fomentar especialment el respecte cap als companys i companyes. A més, ja tenen edat per tenir ideologies i creences pròpies i fonamentades, i hem d'evitar que es deixin endur per la resta.

Pioners i Caravel·les

Els Pioners i Caravel·les segueixen fent descobertes aprofundint en altres estils de vida llunyans als de la seva realitat, altres cultures i altres conviccions. Tots i totes estan treballant la seva pròpia dimensió espiritual amb les seves idees i opinions però segueixen realitzant tallers per ser autocrítics, tenint un millor coneixement d'ells mateixos i reflexionant sobre els diferents patrons ja establerts a la societat.

Truc

A Truc els nois i noies segueixen treballant d’una manera més ferma una dimensió espiritual i una ideologia, per tant, hem de posar èmfasi en l'autocrítica, han de valorar com són i com pensen i aconseguir avaluar-se per a poder ser conscients del que volen canviar o del que volen aportar i emportar-se dels altres. És molt interessant fer debats i descobertes ja que són prou madurs com per a poder aprofundir-hi al màxim i enriquir-se’n.

- Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món

Castors i Llúdrigues

Els nens i nenes d’aquesta edat comencen per treballar el seu entorn més proper, ja sigui la ciutat o el barri. Aquest primer contacte el fan mitjançant descobertes dels pobles on van de sortida o fent caus i sortides d’un dia per Tarragona i els voltants. També és molt important que els nens i nenes siguin conscients d’on fan les sortides de dos dies, així com les excursions i rutes. Pel que fa a la multiculturalitat, els Castors i Llúdrigues comencen a conèixer altres realitats diferents a la seva mitjançant tallers i activitats de coneixença. D’aquesta manera poden comprendre-les i compartir-les des del respecte.

Llops i Daines

Els Llops i les Daines també treballen el seu entorn més proper mitjançant descobertes dels llocs on van, però fan un pas més enllà i comencen a i prenen consciència d'on són. Aprenen a orientar-se i conèixer l’entorn natural quan van de ruta i sortida. Fem dinàmiques i activitats d'altres cultures i realitats perquè comprenguin altres maneres de viure i que no només es quedin amb la del seu entorn, ja que sovint tendeixen a adoptar el paper o el pensament d’aquells que tenen més a prop. D’aquesta manera, i també potenciant el treball de reflexió individual a més del grupal, vetllem perquè els nens i nenes construeixin els seus

propis sentiments de pertinença.

39

Ràngers i Noies Guies

Els Ràngers i Noies Guies tenen una millor coneixença del seu entorn més proper i es centren més en l’aprofundiment de l’entorn seu entorn natural quan van de rutes i campaments. També creen lligams amb la natura mitjançant excursions i activitats d’orientació. Intentem sempre que hi hagi molta varietat i innovació en aquest aspecte, perquè es troben en una edat que sovint necessiten la motivació d’anar a llocs on no hagin anat ja en les branques anteriors. Treballen per la conscienciació de diferents moviments socials, realitats diferents i projectes que els envolten. Les seves descobertes van encarades en aquests camps, descobertes en les que ells i elles hi poden participar de manera directa i oberta. D’aquesta manera, comprenen ideals i opinions que poden estar allunyats dels seus propis.

Pioners i Caravel·les

Els Pioners i Caravel·les ja decideixen ells i elles on volen anar de campaments i sovint comencen a buscar les rutes que volen fer. D’aquesta manera prenen consciència de l’entorn natural del país. Tendeixen a anar de campaments a llocs allunyats i a participar en trobades amb escoltes d’altres nacionalitats. D’aquesta manera, potenciem l’enriquiment recíproc entre cultures. També fan descobertes que els permeten aprendre d’una manera més profunda altres maneres de viure. A banda d’això, potenciem els debats perquè reflexionin sobre la pròpia identitat i sentiment de pertinença.

Truc

Els truc centren gran part del primer any en conèixer diferents realitats, projectes i iniciatives a partir de les seves inquietuds mitjançant descobertes del seu entorn, i en el seu segon any realitzen un projecte de grup i individuals encarats plenament a la societat. Podem dir que gran part de la metodologia truc es centra especialment sobre aquesta llei. Prenen de manera completament autònoma les decisions dels llocs on volen anar de campaments, sortides, excursions i rutes. D’aquesta manera coneixen amb profunditat diferents territoris, ja que tendeixen a anar a llocs innovadors i desconeguts per a ells i elles. També treballem el sentiment de pertinença de cada noi i noia quan participen en trobades, intercanvis o campaments fora del nostre territori. De la mateixa manera que els pioners i les caravel·les participen en debats i reflexions sobre la pròpia identitat i la convivència de cultures, introduïdes també mitjançant descobertes d’altres realitats.

- Estimem el treball i volem fer bé les coses

Castors i Llúdrigues

En aquesta edat és bàsic descobrir el gust pel treball. Aquesta motivació l’aconsegueixen mitjançant eixos d’animació en els que hi poden haver sorpreses o premis si fan les coses bé i engrescant-los en petites escomeses basades en l’esforç o realització de tasques senzilles. El projecte és el treball més important que realitzaran al llarg del curs i per això han de tenir ganes de fer-lo i estar engrescats perquè surti bé. Una altra eina és la revisió; que els nens i nenes agafin l’hàbit de dir les coses bones i les dolentes per intentar millorar cada vegada és enriquidor per a tots i totes i ajuda a que el grup reconegui la feina ben feta i se n’aprengui dels petits errors.

Llops i Daines

Els llops i daines comencen a treballar de manera constant al llarg del curs i a cada sortida

preparen activitats variades. En acabar, les revisen i aprenen a sentir crítiques constructives de les seves feines i així millorar progressivament al llarg del curs. En aquesta branca, les

40

gimcanes i els eixos d’animació segueixen sent molt importants ja que encara estan creant l’hàbit del treball i l’esforç. El projecte també és bàsic pels nens i nenes i és molt important que parteixi de les motivacions concretes del grup.

Ràngers i Noies Guies

És molt important despertar l’esperit crític dels nois i noies i que ells mateixos vulguin millorar el seu entorn. Això ho treballem mitjançant descobertes a entitats dedicades al servei i tallers de reflexió, de manera que surti d’ells mateixos realitzar algun servei o voluntariat i sentin gratificant l’ajuda donada. També és molt important la revisió de totes les activitats, tant les pròpies com les que realitzen els caps, perquè busquin sempre el fer les coses millor.

Pioners i Caravel·les

En aquesta branca els nois i noies prenen molt més protagonisme en el moment de preparar activitats o sortides i és per això que la revisió també creix en importància. Han de voler millorar contínuament i les revisions els han de servir per a aconseguir-ho, treballant l’autocrítica i l’afany de progrés personal. També és molt important el seguiment individual de cada noi i noia, de manera que cadascú reflexioni sobre el curs, com s’ha sentit i tingui un espai on pugui expressar qualsevol proposta de millora. A més, el debat dels temes importants es fa de manera assembleària per tal de fer-los més partícips del treball comú. Igual que a la branca de ràngers i noies guies, l’esperit crític dels nois i noies és molt important i han de ser capaços de veure les necessitats de la societat i decidir actuar sobre elles.

Truc

Han de prendre consciència de la responsabilitat que es desprèn de les conseqüències del seu treball. Hem de vetllar perquè vegin la feina com una eina d’acció directa sobre la societat. El treball a truc és grupal, com a la resta d’unitats, però també individual i és per això que s’han de proposar reptes individuals que hauran d’assolir més enllà del projecte com a branca, en el seu projecte de vida.

- Aprenem a viure en equip i ho fem tot entre tots

Castors i Llúdrigues

Els nens i nenes treballen en escamots que vénen donats pels caps. La distribució dels càrrecs la fan ells amb l’ajuda dels caps. En aquesta edat, els nens i nenes tendeixen a ser força individualistes i per això hem de vetllar especialment perquè s’uneixin com a grup. Per això les gimcanes i els eixos d’animació tenen molt de pes en aquesta branca. També acostumen a aparèixer rols molt marcats en els infants i per això fem grups variats i diversos.

Llops i Daines

Els nens i nenes treballen en sisenes que, en aquesta edat, també vénen marcades pels caps, tot i que la distribució dels càrrecs i les tasques ja ho fan ells i elles pel seu compte. De la mateixa manera, entre tots i totes fan les comissions del projecte, sense que els caps hi tinguin cap paper. En aquesta edat, els nens i nenes encara són força individualistes i els costa treballar en equip, per això es fan grups variats i segueixen tenint molta importància els jocs de cooperació i afirmació. Les gimcanes i els eixos d’animació segueixen tenint un paper molt rellevant per a aconseguir-ho.

41

Ràngers i Noies Guies

En aquesta branca seguim treballant en grups diferents i variats per tal que els nois i noies vegin diferents punts de vista a l’hora de treballar i aprenguin a treballar amb tots. A diferència de les branques anteriors, els nois i noies comencen a tenir més protagonisme en el moment de fer les patrulles, ja que aquestes no vénen marcades únicament pels caps. Els nois i noies s’organitzen en el moment de fer el projecte i distribueixen per si mateixos les comissions i les seves tasques, ja que d’aquesta manera se’n fan més partícips.

Pioners i Caravel·les

En aquesta etapa volem que els nois i noies aprenguin de treballar amb qualsevol membre de la branca i un bon recurs per a aconseguir-ho són els jocs de cooperació. Durant el curs creem comissions molt variades i diverses per tal de facilitar que tots els nois i noies treballin en algun moment amb tots els altres. A més, els pioners i caravel·les tenen un paper fonamental a l’hora de fer els equips, ja que participen activament en la seva distribució, a diferència de les unitats anteriors. La repartició i realització de les tasques, així com la gestió de les comissions del projecte, es fan de manera equitativa entre tots els nois i noies.

Truc

A truc és necessària més implicació per part de tots els membres de la branca perquè es tracta de grups més reduïts. A més, els trucaires treballen completament sols comptant amb un paper igualitari de l’animador. Això reclama un treball d’autogestió molt important. La cohesió del grup és molt important a l’hora de realitzar les diferents tasques i per tant, és fonamental veure les diferències entre els membres de l’equip com a quelcom positiu i enriquidor.

- Defensem la natura i protegim la vida

Castors i Llúdrigues

És fonamental que els nens i nenes tinguin un contacte directe i proper amb la natura, ja sigui fent excursions, activitats al bosc o campaments. Hem de començar a treballar el reciclatge i l’austeritat per tal de començar a crear un hàbit.

Una bona manera de fer que aquests siguin engrescadors és amb l’ajuda dels eixos d’animació i els jocs.

Llops i Daines

Introduïm les rutes més enllà d’una excursió d’un dia, ja que així prolonguem el temps de contacte amb la natura i podem fer-hi tallers relacionats. Hem de seguir treballant perquè el reciclatge sigui un hàbit, i aquí l’exemple del cap és essencial pels infants.

Ràngers i Noies Guies

Seguim treballant amb el contacte amb la natura i el reciclatge ja hauria de ser un hàbit interioritzat. Afegim en aquesta etapa el pionerisme i nocions d’orientació, doncs és una manera molt motivadora de treballar amb l’entorn. En aquesta unitat l’exemple del cap segueix sent bàsic.

Pioners i Caravel·les

42

El contacte amb la natura no només es limita a excursions i rutes sinó que també fomentem el servei. A més, per mitjà de tallers, descobertes, pel·lícules i altres recursos introduïm el debat sobre temes relacionats amb la vida.

Truc

Es duen a terme descobertes de persones o entitats que defensin activament la natura. Igual que a Pioners i Caravel·les, en aquesta branca, busquem el posicionament personal davant temes polèmics socials i per a poder-ho debatre amb criteri.

43

3.3. Opcions

En aquest apartat es concreta com entenem cadascun dels tres pilars o opcions de

l’escoltisme. De la mateixa manera que les lleis, el nostre punt de vista de les opcions, és

molt similar al de MEG, tot i que amb algun tret caracter ístic del Xaloc.

3.3.1. País

Amb el pilar de país pretenem que la nostra tasca sempre estigui englobada en l'entorn més proper de l'Agrupament, el qual és Tarragona i Catalunya. Tenim com a objectiu respectar-lo i aportar el nostre granet de sorra per a millorar-lo.

Treballem aquest pilar sempre respectant la identitat i el sentiment de cadascú, la llei escolta que ens ajuda a entendre-ho millor és: “som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món”. Busquem que els nois i noies sentin que formen part d'un col·lectiu, de la nostra societat i, per tant, que tinguin la iniciativa i l'ímpetu per voler millorar-la.

El nostre escoltisme es desenvolupa a Tarragona, la nostra ciutat. Mitjançant gimcanes, descobertes i serveis, entre altres, aconseguim descobrir-la, participar-hi i donar-nos-hi a conèixer. També sentim que formem part de Catalunya, ja que és el territori en el qual ens identifiquem i, per tant, utilitzem la cultura, símbols i tradicions catalanes com a representatives de l'Agrupament, sempre amb respecte i tenint en compte la diversitat d'opinions. És exemple d'això el fet que al cau parlem català i utilitzem la senyera com a

símbol.

Tenim moltes maneres de treballar aquest pilar. D'una banda, mitjançant rutes, excursions, sortides i campaments fem coneixença del territori geogràfic, sumant-hi també el coneixement de la flora i la fauna de l’entorn. No només treballem aquest pilar de manera interna, sinó també a partir d'intercanvis amb altres agrupaments que ens permeten conèixer gent que treballa amb els mateixos objectius. Quan marxem fora del nostre territori ens resulta més senzill poder portar al món la nostra cultura i aprendre de les altres.

Aquesta opció proposa crear una consciència crítica sobre la situació actual de la societat, educant en aquelles actituds i aquells valors que poden ajudar a la seva transformació. No ens tanquem dins un país estereotipat i inamovible, estem oberts a valorar i treballar totes les possibilitats que poden enriquir i millorar el nostre país. És per això que realitzem descobertes a entitats i projectes per poder veure diverses realitats. Això ens condueix a dur a terme debats sobre la nostra identitat, d'on sentim que formem part i quines són les nostres arrels.

L’opció país comporta, doncs, prendre una postura clara davant de fets i esdeveniments, com també la idea d’arrelament que ha de presidir qualsevol intenció educativa. Creiem que els ciutadans compromesos amb la societat catalana que volem han d’anar-se fent a poc a poc, tot començant a comprometre’s amb petites responsabilitats dins els seus equips i anar creixent i aprenent a gestionar les unitats participant en les institucions que els entrenaran per a la vida social adulta i compromesa.

Com a Minyons Escoltes estem adherits a diverses causes i manifestos, per la qual cosa com

a Agrupament Escolta i Guia Xaloc també en formem part de manera directa. Algunes

d’aquestes causes són, per exemple, el nostre compromís favor de la democràcia i de la

llibertat d’expressió a partir del Referèndum de l’1-O del passat 2017, o bé el posicionament

de l’escoltisme i el guiatge català en solidaritat a les persones refugiades. L’any passat la

44

Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge també va donar suport a la vaga feminista del 8

de març.

3.3.2. Persona

En el pilar de l’educació - persona treballem els valors escoltes, tal i com nosaltres els entenem. La profunditat i forma de treballar-los aniran variant de manera progressiva al llarg del curs i de les branques. Una de les finalitats que perseguim amb el desenvolupament d’aquests valors és aconseguir que els nens i les nenes de l’agrupament aprenguin a conviure, tant entre elles i ells, com amb la resta del món que els envolta. Aquesta convivència ajudarà a que arribin a ser autònoms, constituint grups que sàpiguen autogestionar-se.

Aquests valors ens ajuden a treballar de forma transversal, ja que tot allò que es transmet segueix essent treballat en cada moment i no forma apartats diferents dins d’aquest aprenentatge, sinó una progressió en continu descobriment.

Juntament amb aquests valors treballem en una educació per a la transformació social, a

través de l’esperit crític, incitat ja des dels i les més petites de l’agrupament. Els valors escoltes sovint s’allunyen de la realitat de la societat que avui vivim, és per això, que busquem transformar-la.

Creiem que l’educació no s’ha d’ensenyar sinó tot el contrari, s’ha de viure. És més útil anar a un lloc i viure-ho que no pas que des del mateix cau se’ls expliqui. La canalla de l’agrupament són els protagonistes i, per tant, han de ser ells i elles mateixes els qui han de viure les experiències de les diferents maneres de viure i, així, arribem a un aprenentatge més profund, real i crític.

Aquesta educació vivencial ens ajudarà a entendre el perquè de la transformació social, a través de descobertes de l’entorn tan natural com social. A la vegada aquesta es durà a terme a través de serveis i projectes, que els infants i joves desenvoluparan.

Un dels aspectes més importants a tenir en compte a l’hora de dur a terme l’educació tal i com l’entenem, és el fet que l’equip de caps sigui coherent amb les dinàmiques que creen i proposen. La relació de proximitat que es busca establir entre infants i caps fa que la figura del cap esdevingui exemple pels infants, tot fomentant el seu propi aprenentatge.

Durant tot un curs es duu a terme un acompanyament, a nivell de creixement com individus i com a grup, i aquest és molt important per a saber en quin punt del seu desenvolupament es troben i així poder treballar conseqüentment i de forma progressiva, tenint en compte les etapes vitals que se succeeixen, juntament amb la condició especial de cada persona i grup.

Una altra eina en construcció que tenim actualment és el càrrec de responsabilitat

pedagògica; aquest duu a terme un acompanyament del treball pedagògic que es realitza a

l’Agrupament, tant fent un seguiment del funcionament de les branques com de

l’Agrupament en la seva totalitat.

3.3.3. Espiritualitat

45

En el pilar de l’espiritualitat es treballa la transcendència personal i emotiva dels infants. Donades les característiques completament subjectives i personals d’aquest pilar, treballem sempre d’una manera oberta i receptiva, sense cap doctrina ni prejudici, guiant-los únicament en el marc dels valors escoltes.

Per a que cada individu trobi la seva realitat única i personal nosaltres proposem diverses activitats que faciliten a la introspecció i coneixença d’un mateix: tallers, moments de reflexió, debats, serveis, descobertes... Una de les eines més importants que tenim per a treballar-ho són les revisions i seguiments personals. En aquests moments el o la cap i l’infant estableixen un vincle molt estret de confiança que permet treballar en profunditat el transcurs personal i espiritual de la persona i que serveix també per a prendre consciència de les pròpies mancances. Aquestes acabaran sent l’essència de la promesa, cerimònia de l’escoltisme on el nen o nena farà explícit davant la resta del grup el resultat del progrés de creixement espiritual realitzat durant el curs, mitjançant un compromís de millora.

A l’hora de treballar-ho considerem com a punt fonamental l’espai on es desenvolupi la reflexió. La natura és el bon lloc per excel·lència. Amb això entenem que les introspeccions i revisions personals realitzades a la muntanya, enmig d’un entorn natural i lliure, acostumen a ser més profundes i profitoses. No sempre ens és possible treballar en la natura però no per això descuidem la resta d’espais. Creiem molt important l’acondicionament del lloc on es realitzi el taller d’introspecció, recorrent sovint a ambients amb coixins i espelmes, tes o infusions, berenars distesos, música suau, espais silenciosos...

Finalment, trobem actes com “La Llum de la Pau”. En aquesta cerimònia (realitzada a nivell de demarcació) tots els agrupaments reben la flama de la Pau arribada des de Betlem. Com a Xaloc, ho treballem fent les activitats proposades per MEG amb cada branca durant els Campaments d’Hivern.

46

3.4. Dinamismes

En aquest apartat es detalla com entenem cadascun dels cinc dinamismes i com els treballem al cau. Aquesta segona part, a diferència de les lleis, no ha estat detallada per a cada branca, ja que creiem que no hi ha diferències significatives en la metodologia de treball dels dinamismes sinó que és tracta d’adaptar el treball a l’edat i a les necessitats de la branca.

3.4.1. Fraternitat universal

- Com ho entenem?

Amb aquest dinamisme volem aconseguir que els infants i joves prenguin consciència de la diversitat existent en la societat, ja sigui de cultura, individus o realitats, sempre entesa des del respecte i la igualtat de totes les persones.

La coneixença és molt important, perquè a partir d’aquesta podem crear vincles que potenciïn la col·lectivitat tot creant un sentiment de companyonia i estima tant en el seu entorn més proper com amb la resta d’individus. Per això apostem per una actitud solidària i una acció inclusiva per tots aquells i aquelles qui ho necessiten.

- Com ho treballem?

L’eina que més utilitzem a l’hora de conèixer noves i diferents realitats és la descoberta. Aquesta ve determinada per les necessitats de la unitat, majoritàriament observades pels caps, tot i que a mesura que els infants i joves van creixent van prenent un paper més determinant envers aquest aspecte. A partir de la coneixença de l’entorn de vegades es fa servei, amb el que es pretén actuar davant d’aquestes realitats tot ajudant en la mesura que sigui possible en funció de les capacitats de cada edat. Amb els serveis i les descobertes, a més s’estableixen vincles amb altres entitats que promouen la creació de xarxes per poder actuar de manera conjunta sobre les diferents realitats. Un exemple molt clar d’aquesta col·lectivitat la podem trobar en el projecte, on es fan les descobertes prèvies i el corresponent servei o actuació envers la societat.

A nivell d’agrupament i branca promovem la fraternitat universal tot fomentant la coneixença dels infants i joves de cada unitat i creiem que la manera idònia per a dur-ho a terme és a través de la convivència. Al llarg del curs i sobretot en sortides i campaments, els nois i noies conviuen els uns amb els altres en una situació d’igualtat. Aquest fet els permet crear un espai bo per a la inclusió de tots els membres de la branca, un ambient favorable

que els ajudi a acceptar les seves diferències com a quelcom positiu i enriquidor.

3.4.2. Joc institucional

- Com ho entenem?

El dinamisme del joc institucional és aquell que ens permet treballar les responsabilitats individuals i la participació de cada nen i nena en la presa de decisions del gran grup.

Partint d’un punt d’igualtat i buscant sempre un consens final, els debats o decisions que es prenen a la branca, es treballen des de la diversitat d’opinions i visions entre iguals i es desenvolupen mitjançant intercanvis d’idees des d’una visió crítica, empàtica i respectuosa.

47

Utilitzem aquest dinamisme quan treballem per projectes, preparem sortides o pensem activitats dins la branca. El repartiment de responsabilitats, el treball en comissions, els càrrecs dins els petits grups, la vivencialitat d’un raid, etc. serveixen perquè cada infant o jove desenvolupi un rol important dins la unitat, treballant la confiança en si mateix, la seva implicació en el gran grup i el grau de participació en les decisions preses.

Entenem que mitjançant aquest dinamisme treballem de manera directa la iniciativa de cada infant o jove, l’aprenentatge a partir dels rols concrets de responsabilitat i l’autogestió.

- Com ho treballem?

Per tal d’extreure’n el màxim potencial, vetllem pels espais on es pot desenvolupar transversalment el joc institucional. Les revisions ens ajuden a treure opinions individuals i a treballar el respecte cap aquestes, la promesa escolta i l’espai del consell de roca on els infants viuen de manera individual el seu procés davant la resta del grup i prenen consciència de la seva pròpia realitat. Amb els repartiments de tasques i càrrecs dins els equips, vetllem perquè tots siguin igual d’útils i importants i que cada rol representi un paper únic i necessari per al bon funcionament general.

3.4.3. Petit grup

- Com ho entenem?

Amb el petit grup volem que els infants i joves prenguin consciència de la importància de cadascú com a individu. Això permet establir vincles de coneixença i confiança amb els altres membres de la unitat i cohesionar la branca com a tal. Entenem que aquest dinamisme parteix de la igualtat de tothom qui el conforma, així com de l’acceptació i la valoració de la diversitat i de l’enriquiment que suposa.

El treball en equip potencia la participació activa de tots els infants i joves i els ajuda a comprometre’s a progressives responsabilitats. A més és un recurs molt útil a l’hora d’agilitzar la feina del gran grup, per això cal aprendre a treballar de manera autònoma. Apostem per la comunicació i el diàleg com a eines de treball i organització dels petits grups.

- Com ho treballem?

El petit grup és un dinamisme que es treballa al llarg de tot el curs, tot i que el seu objectiu varia en funció de la fase del curs. Una de les intencions de treballar en petit grup és incentivar la coneixença i confiança de totes les persones que formen la branca, per això fem dinàmiques i jocs en grups aleatoris i variats especialment al principi de curs.

Quan ja està la unitat consolidada, es fan petits grups fixats que tenen diferents noms a cada branca.

● Castors i Llúdrigues: escamots

● Llops i daines: sisenes

● Ràngers i Noies Guies: patrulles

● Pioners i Caravel·les: equips.

Aquests petits grups es fan seguint uns criteris de diversitat de rols, edats i gènere per tal que els grups siguin el màxim d’equilibrats possibles. A Truc, el petit grup és la branca en sí.

A mida que els infants van creixent van prenent més protagonisme en la constitució d’aquests

48

petits grups, de manera que quan són més petits, aquests petits grups venen tancats pels i les caps i quan són més grans s’organitzen ells i elles de manera autònoma.

També utilitzem el petit grup per treballar el procés d’elecció del projecte, així com la seva planificació i organització que duem a terme mitjançant comissions formades pels mateixos infants. De la mateixa manera, el treball en petits grups i comissions es duu a terme al llarg de tot el curs, però és en aquest moment on els petits grups prenen més rellevància, ja que es tracta de grups fixos i no puntuals.

3.4.4. Compromís

- Com ho entenem?

El treball del compromís com a dinamisme permet als infants i joves prendre consciència de la responsabilitat que implica tota tasca, activitat o convivència en el grup. L’entenem com la implicació personal que parteix de la pròpia motivació i que, per tant, cadascú se’l sent i l’interpreta d’una manera diferent.

Valorem molt l’assistència i la constància com a reflex d’aquest compromís, tot i que entenem que ha de ser personal, partint de les necessitats i la situació de cada escolta. Per això vetllem perquè el compromís individual sigui el màxim realista possible i s’adeqüi a les prioritats de cada infant i jove.

- Com ho treballem?

Al llarg de tot el curs treballem de manera implícita el compromís mitjançant un control d’assistència entre els infants i joves de la unitat per tal de fer-los conscients i responsables de la seva participació i les seves implicacions. També vetllem perquè els infants es responsabilitzin de dur el foulard a totes les activitats i actes relacionats amb l’agrupament.

Optem també perquè els infants i joves vagin assumint, de manera progressiva al llarg del curs i de la seva vida escolta, diferents tasques a realitzar sabent a què es poden comprometre i fent-se responsables de la seva preparació i execució. A més, revisem el seu compromís al llarg del curs mitjançant els seguiments individuals amb cadascun d’ells, fent-los responsables de la seva implicació en el grup i les diferents activitats.

Hi ha dos grans moments en un curs de treball més explícit i directe d’aquest compromís.

D’una banda tenim el projecte, que requereix la màxima participació per part de tots els membres de la branca. De l’altra, a Camps d’Estiu, es realitza la promesa, on cada infant i jove explicita el seu compromís després d’un treball personal i col·lectiu realitzat al llarg del curs.

3.4.5. Progrés personal

- Com ho entenem?

Entenem per progrés personal la constància, l’autocrítica, el compromís que adquireixen els infants i joves al llarg del curs. També anomenem progrés personal a l’esforç que fan per tal de superar-se.

Al llarg del curs, hi ha una evolució del progrés personal de l’infant o jove. Comença necessitant l’acompanyament constant dels i les caps i, a mesura que va aprenent, va

49

adquirint una reflexió més personal, una opinió més crítica i es va expandint així aquest progrés.

- Com ho treballem?

Per tal d’aconseguir que aquest progrés personal sigui el més gran possible, els i les caps fan seguiments als infants i joves al llarg del curs, on poden explicar com veuen la seva unitat i com es veuen a si mateixos. A més a més, l’infant o jove rep l’acompanyament de la resta de membres de la branca.

També hi ha l’espai de promesa, que fomenta la introspecció de l’escolta al llarg del curs i normalment culmina als campaments d’estiu amb l’adquisició d’un compromís personal.

Els infants i joves van agafant responsabilitats progressives. Això no resta importància al foment de l’autonomia i l’autogestió, que també s’intenta a través dels tallers, jocs i activitats que es fan al llarg de l’any, i s’aprofiten les excursions i les rutes per fer raids amb les branques més grans.

Durant les fases del projecte també es dona importància a aquest progrés personal, i les revisions, tant del projecte com de la resta d’activitats, fomenten la reflexió dels infants i joves.

50

3.5. Fases del curs

Tot el contingut pedagògic es treballa de manera estructurada i temporalitzada. L’estructura temporal que se segueix es basa en tres fases de durada variable: coneixença, constitució i llançament. En el següent apartat s’explica com les entenem, de quina manera duem a terme el treball i el paper del cap en cadascuna de les fases.

3.5.1. Coneixença

La primera de les fases és la de coneixença. Aquesta la duem a terme al començament del curs i serveix per treballar una primera aproximació entre els infants i joves de la branca donat que cada curs canvia una part dels companys i companyes de la unitat. En aquest

període introduïm l’escoltisme i l’agrupament als nous infants i joves que hagin pogut entrar al cau i fem moltes dinàmiques de cohesió i jocs de coneixença i contacte per a què els infants i joves es vagin coneixent entre tots i alhora agafin confiança amb el grup.

Per tot això es fan moltes activitats que combinen petits grups i gran grup i es vetlla per a que tothom pugui compartir algun espai amb tota la resta de companys i companyes, propiciant així que es coneguin entre tots i totes. A més a més, és important que durant aquesta fase es vagi veient com és cada persona i quin tarannà tindrà la branca durant aquell any.

És molt important la motivació dels infants i joves durant el principi de curs, per tal “d’enganxar-los” i que puguin ser partícips des del principi de tot. També cal destacar la importància de l’assistència en aquesta fase. Si bé en totes és important la seva presència, en aquesta és especialment quan ens trobarem amb problemes d’adaptació si algun dels infants falta bastant i no viu el procés de coneixença i confiança alhora que ho fa la resta de la unitat. Sovint utilitzem eixos d’animació potents en aquesta fase i que permetin la creació dels grups aleatoris i variables que hem comentat anteriorment.

Durant tota la fase, el paper dels i les caps és fonamentalment d’observador. Permet veure des d’un punt extern la interrelació entre els infants i joves i així poder detectar possibles problemes que puguin sorgir. Per altra banda, també han de participar de manera activa en el procés de coneixença entre els infants i joves, ja que aquest punt és fonamental per treballar i fer créixer la confiança entre tots i totes.

Vista la importància d’aquesta fase per a poder encarar bé la resta del curs, entenem que no té una durada concreta: s’estendrà depenent del grup i de com aquests es relacionin, donant-se per tancada quan l’equip de caps consideri que hi ha prou confiança i cohesió per a seguir avançant amb la resta de fases. De totes maneres, acostuma a concloure’s a Campaments d’Hivern.

3.5.2. Constitució

En aquesta fase, el grup amb l’ajuda dels caps duu a terme un procés en el qual se senten les bases reals d’una bona convivència. Cada membre s’ha de sentir vinculat amb la resta del grup a través dels valors derivats de la llei escolta i ha de participar activament en la presa de decisions.

En la fase de constitució es formen els petits grups:

51

● Escamots, a Castors i Llúdrigues.

● Sisenes, a Llops i Daines.

● Patrulles, a Ràngers i Noies Guies.

● Equips, a Pioners i Caravel·les.

● A Truc no hi ha petits grups.

Aquests petits grups els fan els i les caps, i quan són més grans, com a Pioners i Caravel·les, ho fan els mateixos joves sempre d’acord amb uns principis de paritat de sexes, equilibri d’edats, personalitats... Dins d’aquests grups, cada infant o jove desenvoluparà alguna de les tasques que s’hagin repartit a través del consens, com per exemple secretari/a, portaveu o follet (que realitza la tasca de les persones que en aquell moment no hi són). El fet de que comencin a agafar responsabilitats fomenta el joc institucional i potencia la personalitat de cada infant i jove. Per aquest motiu és important que els caps estiguin atents a que cada infant o jove desenvolupi alguna tasca, que tothom participi en l’autogestió del grup.

És també en aquesta etapa que s’inicien les descobertes. En elles, els infants i joves coneixen i aprenen del que els envolta, ja sigui des del seu entorn social i natural més proper, fins a nivell més global. Normalment es fan a través de xerrades, tallers, serveis, APS en col·laboració amb col·lectius socials o de treball per la natura, entitats culturals, professionals d’algun camp...

El paper del cap en aquest tram consisteix en conèixer les inquietuds i necessitats del grup. Les ja anomenades descobertes han de respondre a aquestes. Han de preveure quin rumb prendrà el gran grup, anticipar-se als problemes que puguin sorgir i solucionar-los quan abans possible.

En definitiva, els i les caps fan la tasca de guia i acompanyament dels infants i joves.

3.5.3. Llançament

La fase de llançament és la darrera fase del curs i té una gran importància a nivell pedagògic, ja que és quan els infants i joves de la unitat duen a terme el projecte. Aquest projecte és la culminació del curs i reflecteix el treball realitzat per la branca a les fases anteriors. Apostem per un bon treball del projecte a totes les branques, ja que és quan els infants i joves tenen l’oportunitat de transformar i actuar sobre el seu entorn, sentint-se transformadors i motor de canvi social.

Amb aquesta proposta educativa pretenem que cada infant i jove esdevingui protagonista

del seu propi projecte i de les accions que decideix en equip, amb la finalitat d’aprendre i de construir una societat més justa. Per això donem molta importància als projectes APS (Aprenentatge i Servei), amb els que busquem un aprenentatge conscient dels infants i joves, a la vegada que un impacte positiu en l’entorn.

Per a dur a terme el projecte, utilitzem una metodologia marcada, l’anomenada Pedagogia del Projecte. Aquesta parteix d’una primera fase de motivació de la branca on hi tenen lloc les descobertes per tal que ampliïn horitzons, fet que possibilita la següent fase en què la unitat es planteja les seves necessitats i a partir d’aquestes, uns objectius a assolir, tant individuals com grupals. Tot seguit es duu a terme una pluja d’idees i a partir d’aquesta cada petit grup escull i desenvolupa una proposta concreta que presenta davant la resta de la branca. A continuació té lloc l’elecció del projecte, que s’escull per consens per tal que cada infant i jove es faci seu el projecte triat.

52

Un cop escollit el projecte, els infants i joves de la branca s‘autogestionen, organitzant la feina en comissions i planificant-la en el temps fins al dia de l’execució o boom final. Per acabar revisaran totes les fases del projecte, una per una, de manera individual i/o col·lectiva. El paper del cap en aquesta fase és d’observador actiu per preveure la direcció de la branca i anticipar-se als problemes que puguin sorgir. Ha de saber modular-se en funció de la situació, sabent quan intervenir i quan deixar fer, vetllant sempre per l’autogestió i la motivació de tots els infants i joves de la unitat.

53

3.6. Pedagogia del projecte

La pedagogia del projecte és una eina educativa que utilitzem per apoderar els infants i joves

en el seu procés d’aprenentatge, situant-los com a protagonistes d’aquest i permetent-los

que siguin motor de transformació. Aquesta metodologia la utilitzem de transversalment al

llarg del curs i de manera explícita en la última fase realitzant el projecte de branca, el

resultat del qual no és l’execució sinó l’aprenentatge que es deriva del procés.

En totes i cadascuna de les unitats el seu pes pedagògic és el mateix i es treballa amb la

mateixa intensitat.

3.6.1. La importància de les descobertes

El principal objectiu de les descobertes és despertar les inquietuds dels nens i nenes, que

guiaran el rumb del projecte. Es tracta d’activitats i tallers dinamitzats de forma molt

diversa, de caire social, cultural, mediambiental, etc, que poden anar des de la visita d’una

entitat de la ciutat a una excursió a un espai natural, passant per activitats de descobriment

personal (introspecció) o de coneixement del propi grup.

En primer lloc, a la branca de Castors i Llúdrigues són els caps qui decideixen les descobertes

a partir de les necessitats de la branca. El grau d’influència en aquesta edat és molt gran, ja

que els infants no tenen encara creada la seva personalitat i és probable que es deixin endur

fàcilment. És fonamental que en aquesta etapa les descobertes que es facin siguin ben

variades, així com molt vivencials. Per aquest motiu cal donar molta importància a la forma

com es presenten aquestes descobertes.

Pel que fa als Llops i Daines, els seus caps també decideixen les descobertes a partir de la

pròpia visió de les necessitats del grup, però també parteixen dels interessos i temàtiques

que proposen els infants, ja que el grau d’influència és semblant al de Castors i Llúdrigues,

però molts ja comencen a tenir criteri propi. En aquesta branca s’intenten ampliar horitzons;

anar una mica més enllà, trencar amb les descobertes típiques.

Quant als Ràngers i les Noies Guies, els nois i noies es comencen a implicar activament en les

descobertes i l’entorn es veu ampliat, cosa que obre un gran ventall de possibilitats per

conèixer. El grau d’influència ve marcat pels gustos i la motivació que es generen en la pròpia

persona. És important que les descobertes a R/NG continuïn estant dinamitzades, cuidant

encara la forma.

Finalment, en relació amb els Pioners i Caravel·les, la mateixa branca pot proposar

descobertes però segueixen sent els caps els que decideixen. En aquesta etapa s’ha de

prioritzar el contingut per sobre de la forma i, sobretot, intentar eliminar tòpics, fer que els

nois i noies s’adonin que les coses són més complexes del que semblen. Les descobertes han

de seguir sent molt vivencials per tal de motivar-los.

3.6.2. El paper del cap

54

Al Xaloc creiem essencial el rol que hauria de prendre el cap en cada moment i fase del

projecte, ja que aquest és el referent i l’educador de tots els infants i joves. Hem dividit

aquest paper del cap segons les branques i les fases del projecte:

Castors i Llúdrigues

A la fase de motivació és important que el cap els ensenyi què vol dir fer un projecte ja que

no tenen experiències anteriors. S’hauria d’explicar intentant no fer servir exemples perquè

en aquesta edat és fàcil que es tanquin amb allò que diuen els caps. El cap hauria de fer-los

veure el potencial que poden arribar a tenir i la importància de treballar com a equip per tal

d’aconseguir el que es proposin.

Pel que fa a la proposta, a la branca de C/LL ha de ser força pautada, de manera que puguin

passar les seves pròpies idees a propostes explícites que facilitin la tria. Aquesta mateixa

pauta es fa palès en la fase d’elecció que ha d’estar totalment dinamitzada i conduïda pels

caps, per tal de fomentar la participació de totes i tots i que els Castors i Llúdrigues aprenguin

a construir-se una opinió pròpia.

Durant l’execució del projecte el protagonisme és dels infants, però els caps tenen un paper

molt important en l’àmbit logístic i organitzador i haurien de preparar les comissions i la

planificació. S’ha de fer el possible perquè els nens i nenes participin al màxim possible.

Llops i Daines

La motivació pel projecte s’ha de dur a terme mitjançant descobertes preparades pels caps.

Aquestes seria interessant que fossin de temàtica àmplia i variada, però sense aprofundir en

cap tema massa específic, ja que l’important és obrir la visió dels infants i fer-los marcar

nous reptes. Tot seguit, el/la cap hauria de guiar i dinamitzar la tria d’objectius. S’ha de

procurar que aquests siguin el màxim precisos per fer-ho més fàcil alhora de fer propostes.

En aquest moment els i les caps han d’aprofitar la diversitat d’experiències dels infants per

tal que surtin propostes de projectes el més diverses possibles i evitar que s’encasellin en

una idea massa prefixada.

Durant la fase d’elecció, el cap té el paper de dinamitzador perquè els nens i nenes arribin al

consens per ells i elles mateixes. Per acabar, en l’execució del projecte, el cap hauria de ser-

ne l’organitzador i, igual com hem dit amb els Castors i Llúdrigues, s’ha de fer el possible

perquè els nens i nenes participin el màxim i sentin que el projecte és seu.

Ràngers i Noies Guies

De la mateixa manera que en les branques anteriors, la fase de motivació també es duu a

terme mitjançant descobertes que preparin els caps. Aquests han de tenir en compte que les

descobertes han de respondre a les mancances i necessitats que es detecten a la branca i,

alhora, que corresponguin a les idees i inquietuds que els han proposat els nois i noies. En

les fases posteriors, el cap té un paper dinamitzador i moderador, procurant no intervenir

tant com en les branques més petites però observant atent l’evolució i la situació concreta

55

de la branca per tal d’anticipar-se a possibles conflictes. Durant l’elecció del projecte, el cap

pren el paper de mediador del consens.

Per acabar, en l’execució, el cap ha de fer veure als nois i noies que la realització del projecte

depèn del seu esforç i treball i que d’ells depèn l’assoliment dels objectius. Tot i això, el cap

està pendent de l’actualitat de la branca, per tal de donar tocs d’atenció i gestionar

problemes quan convingui.

Pioners i Caravel·les

La branca de Pioners i Caravel·les sol estar formada per nois i noies amb una llarga trajectòria

a l’agrupament i, per això, cal buscar descobertes sorprenents i vivencials, que s’allunyin

dels tòpics i que ampliïn el seu camp de visió. El ritme de les fases en aquesta branca està

marcada per la importància de l’autonomia dels nois i noies en el transcurs del projecte. Així

doncs, han de dur a terme ells sols la fase de proposta, sense intervenció directa de l’equip

de caps, tot i que aquests han d’estar pendents que funcioni i, si cal, dinamitzar reflexions

sobre els objectius que ells i elles han triat.

De la mateixa manera, durant la fase d’elecció el cap pren el paper d’observador i només

intervé en el consens quan és indispensable. Per acabar, l’execució del projecte ha de

dependre totalment dels joves, determinant aix í el seu esforç i treball si el projecte servirà

per assolir els objectius plantejats o no.

56

3.7. Proposta valors

Al Xaloc creiem que una part fonamental de l’educació per a la transformació social és

l’educació en valors. Entenem per valor totes aquelles qualitats que guien allò que fem, diem,

pensem i sentim, i que segueixen una línia coherent i uns objectius comuns entre ells.

Vetllem perquè tots els infants i joves creixin educats en els valors de l’escoltisme, però tot

això fa referència a uns conceptes molt amplis, de manera que, acotant més la nostra

realitat, podem dir que treballem alguns valors de forma més explícita que altres, i aquests

són els que ens defineixen i marquen el caràcter més personal del nostre agrupament.

Posem especial èmfasi en el compromís. Eduquem perquè siguin persones compromeses amb

l’entorn i amb elles mateixes. Persones que mirin més enllà de l’individu i tinguin una

consciència social de germanor, sentint‐se en part responsables d’allò que els envolta i que

això acabi derivant en una implicació i un treball de millora del seu entorn. Aquesta

implicació i educació en el servei és un dels trets més distintius de l’escoltisme, i intentem

que cada nen i cada nena prengui consciència de la importància d’aquests valors.

També posem atenció a fomentar l’esperit crític per a poder fer una mirada conscient a allò

que ens envolta. Eduquem perquè cada infant i cada jove esdevingui crític amb tot el que

l’envolta i pugui prendre una posició d’acord als seus valors personals. Treballem

conjuntament amb el compromís, la implicació i l’esperit crític el valor de la coherència.

Creiem que si l’educació d’un jove es recolza en aquests tres valors, el resultat és una persona

amb una forta consciència social, inconformista amb allò que no troba correcte, i activa per

a treballar buscant la millora de tot el que pugui. Però no només eduquem infants perquè

esdevinguin aquest tipus de persones. Per a poder ser cr ítics hem d’ensenyar i aprendre a

valorar tot el que ens envolta, des de la natura i la cultura, a les persones i les accions

d’aquestes. Sabem que vivim en un entorn confortable i ple de comoditats, però creiem que

saber valorar les petites coses i no menysprear allò que tenim, per petit que sigui, ens farà

ser més agraïts i austers, valors que també ens agrada treballar.

Eduquem en el respecte en tots els nivells: les diferents opinions o creences, les coses

materials que ens envolten, els sentiments i les persones... Si no tenim joves respectuosos

amb allò que els envolta, difícilment podrem aconseguir cap dels altres valors. Per a treballar

les discrepàncies i no deixar de ser respectuosos, un dels valors que destaquem és en el

diàleg. Considerem la possibilitat de conversar i discrepar sense faltar el respecte i valorant

les opinions dels altres com una de les qualitats més bones que podem treballar, i és per això

que també donem especial importància a l’empatia i a la humilitat. Saber‐nos posar en el lloc

de l’altre facilita la comunicació entre ambdues persones i millora el diàleg, la comprensió i

l’estima.

També creiem molt important el ser creatius. Per molt simple que pugui semblar aquest

valor, trobem fonamental en els nois i noies l’espurna de bogeria, de creativitat,

d’innovació... que sovint es perd amb els anys i que hem d’intentar conservar i seguir

treballant amb totes les edats, dels més petits als caps. És un dels trets més significatius del

57

nostre Agrupament i volem seguir potenciant la imaginació i la creativitat de tots els nostres

joves i infants.

Tampoc volem que s’estanquin o es quedin en la faceta de l’inconformisme i la crítica, també

els volem educar amb un fort esperit de superació i iniciativa, tan personal com de grup,

perquè cada infant i jove avanci i millori dia rere dia, no només sol sinó també amb el conjunt

de companys i companyes amb qui comparteixen el cam í. Entenem aquestes ganes de

superació com un valor positiu, doncs no es tracta de passar per sobre els altres sinó de

progressar i millorar en un mateix i respecte les pròpies aptituds, sense comparacions ni

desmotivacions. Entenem que l’objectiu és ser conscient dels límits d’un mateix i treballar

per a superar‐los dia rere dia.

I per acabar, un altre dels valors als que més èmfasi posem treballant‐hi és en la solidaritat,

no des d’una posició de superioritat i compassió vers els altres, sinó des de l’horitzontalitat i

la germanor a aquells qui ens envolten. Creiem que fomentant la fraternitat entre persones

i col·lectius i sent solidaris, aconseguim créixer tots alhora i millorar ajudant‐nos els uns als

altres, no com a favor sinó com a petita empenta que tots podem arribar a necessitar algun

dia.

58

3.8. Línia d’actuació conjunta

La línia d’actuació conjunta comprèn un seguit de temes propis de la nostra tasca educativa

i que han sigut acordats pel conjunt del consell al llarg de diferents cursos. El resultat del

treball mostra específicament la proposta educativa de l’agrupament per tal de vetllar pel

desenvolupament integral dels infants i joves que formen part del nostre cau.

59

Línia d’actuació conjunta

C/LL LL/D R/NG P/C Truc

MENJAR

Quantitat i qualitat

Menjar de tot excepte sota recomanació mèdica. Racionalitzar el menjar (repartir equitativament i amb consciència). Establir mínims i màxims. Vetllar per una dieta sana i equilibrada. No es pot llençar el menjar. Farem sempre 5 àpats (esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar). Buscar l’equilibri entre sostenibilitat i austeritat (envasos, proximitat, ecològic, balanç carnis-vegetals).

Acabar-se el menjar

S’ha d’acabar el que hi ha al plat.

Menjar a deshores

No es pot excepte en casos puntuals (Tió, promesa)

S’autogestionen les menjades i els ressopons com vulguin

Begudes (cafè i refrescos)

Refrescos pels casos puntuals (Tió, promesa ) . I seran sense cafeïna. No es poden portar refrescos.

Podem beure refrescos amb cafeïna.

No poden beure cafè. Poden beure cafè si el demanen.

Llaminadures i Es poden menjar en els casos puntuals (Tió, promesa i activitat concreta)

60

aperitius No es poden portar llaminadures de casa. Els aperitius es poden portar pel primer àpat que ve de casa. Si es porten s’han de compartir

S’autogestionen els aperitius. Poden fer-ne sempre que vulguin.

PROGRÉS PERSONAL

Autonomia S’han d’aprendre a fer els cordons. S’han de fer la motxilla tant a casa com al cau. L’equip de caps els ajuden però no els hi fan. Els infants ajuden a l’equip de caps en el muntatge i plegatge de tendes. Es vesteixen sols, l’equip de caps els revisen. S’han de fer servir els coberts correctament i l’equip de caps ajudarem a pelar la fruita als infants.

Els infants munten i desmunten tendes, l’equip de caps els coordinen. Els infants es fan la motxilla sols.

Munten i desmunten tendes amb la supervisió de l’equip de caps. Se’ls responsabilitza del bon estat de les tendes (piquetes, vents, cremalleres...) i l’equip de caps revisen el resultat.

Munten, desmunten i revisen tendes sols. .

Realització de menús

L’equip de caps proposem què s’ha de menjar cada àpat i després els infants ho col·loquen dins a la planificació.

Fan els menús amb pautes prèvies i l’equip de caps ho revisa.

Fan els menús.

61

Cuinar Preparen plats amb l’ajuda de l’equip de caps.

Cuinen tot el menjar i l’equip de cap els ajuda. Cuinen sols.

Comprar menjar

En petit grup, en horari de cau i en petites quantitats amb l’ajuda de l’equip de caps.

Van a comprar sols, per petits grups, amb el llistat i les pautes donades per l’equip de caps.

Van a comprar sols.

Tasques Fan ús dels estris de neteja conjuntament amb l’equip de caps. Realitzen les tasques amb l’ajuda dels caps.

Fan ús dels estris de neteja conjuntament amb l’equip de caps. Realitzen les tasques amb la supervisió dels caps.

Ho fan sols amb la supervisió l’equip de caps.

Ho fan sols i l’equip de caps ho supervisa.

Ho fan sols.

Preparar activitats

Preparen activitats senzilles amb l’ajuda de l’equip de caps.

Preparen activitats més complexes i l’equip de caps els ajuden

Prepararen dies sencers amb la supervisió del equip de caps.

Poden organitzar uns campaments. L’equip de caps ho supervisa.

Ho fan tot. L’animador/a prepara activitats que considera necessàries.

Preparen activitats a totes les sortides

Projectes El cap ho pauta. El cap dinamitza totes les fases.

El cap consciencia i dinamitza. Els infants ho fan tot seguint la guia de l’equip de caps.

Els joves ho fan tot amb el suport i motivació del equip de caps.

Ho fan tot.

62

Seguiments L’equip de caps fan el seguiment. Es parla individualment amb el l’infant o jove S’informa a les famílies quan cal. Es parla amb els infants o joves. Es revisa amb el infant o jove amb profunditat. És l’acompanyament personal principal. Mínim dos per curs (CH i CE).

NATURA I MUNTANYA

Caminar Menys de 2 hores seguides.

Entre 2 i 3 hores seguides.

Entre 3 i 4 hores seguides.

Entre 5 i 7 hores seguides.

Fins a 7 hores seguides.

A peu pla o amb lleugers desnivells d’uns 300 m *Si és amb motxilla cal restar 200 m del desnivell

Desnivell màxim de 500-700m *Si és amb motxilla cal restar 200 m del desnivell

Desnivell màxim de 800m *Si és amb motxilla cal restar 200-400 m del desnivell

Desnivell màxim de 1000 m *Si és amb motxilla cal restar 200-400 m del desnivell

Desnivell màxim de 1300m. *Si és amb motxilla cal restar 200-400 m del desnivell

A ritme suau i amb jocs, cançons i descobertes. Aprenen a gestionar se l’aigua.

Comencem a fer pics.

Fan pics i rutes amb certa dificultat.

Es pot fer una iniciació a l’alpinisme

Mínim una excursió per trimestre.

Rutes L’equip de caps preparen la ruta. L’equip de caps preparen la ruta considerant l’opinió dels infants.

Preparen la ruta sencera i l’equip de l’equip de caps ho supervisen al final.

Ho preparen tot.

63

Pernocten 1 nit en ruta.

Pernocten d’ 1 a 2 nits en ruta.

Pernocten de 1 a 4 nits en ruta.

Pernocten de 1 a 6 nits en ruta.

No tenen límit de temps.

1 ruta al curs. 1 ruta al curs. 1 o 2 rutes al curs. 1 a 3 rutes. Sense límit.

Pionerisme Aprendre a fer diferents tipus de nusos. Aprendre utilitats del fulard. Comencen a fer construccions senzilles.

Practicar construccions de complexitat mitjana.

Aprendre a fer construccions complexes. Tallar pals. Introduir l’ús d’eines.

Aprendre a fer construccions.

Conèixer plantes bàsiques. Saber el comportament adequat amb els animals.

Conèixer la fauna i la flora.

Iniciació a la orientació espacial.

Aprendre a reaccionar davant del temps i situacions adverses.

Saber respondre quan es perden per la muntanya mitjançant l’orientació.

Aprendre a encendre i apagar el foc.

Orientació Ensenyar-los a situar geogràficament els lloc on es va d’excursió. Saber els 4 punts cardinals.

Tenir una noció bàsica de la brúixola. Iniciació al guiatge amb mapes esquemàtics.

Entendre les corbes de nivells dels mapes. Orientar-se amb mètodes tradicionals. Utilitzar correctament la brúixola, mapes i gps.

64

Raïds No en fan. Introducció al raïd en un espai i temps limitat (durant el dia).

Fer raïds amb condicions de seguretat. Sense possibilitat de dormir sols.

Realitzar raïds individuals.

SALUT

Primers auxilis Saber reaccionar en cas d’accident (avisar a un cap i estar tranquils).

Saber-se rentar les ferides amb sabó.

Curar-se ferides lleus amb una supervisió de l’equip de caps. Introducció sobre els primers auxilis.

Aprofundir en els primers auxilis.

Farmaciola Saber que l’equip de caps porta la farmaciola.

Saber què portem a la farmaciola i qui la porta.

Saber quines coses es poden portar a la farmaciola i la justificació. Establir un responsable de farmaciola canviant.

Saber fer i revisar una farmaciola.

Hàbits saludables

Saber que s’han de posar la gorra i la crema pel sol. Ser conscients de la importància sobre anar bevent aigua. Saber que s’han de posar anti-mosquits.

Hora d’aixecar-se

8h-9h 8h-9h 8h-9h 8h-9h 8h-9h

65

Hores de son Mínim 8 hores Mínim 7 hores No definit. Han de rendir l’endemà.

Higiene corporal

Dutxar-se cada 2 dies. Excepte en casos puntuals (sortides de 3 dies o en ruta).

Higiene dents Rentar-se les dents després de cada àpat principal. Exceptuant sortides d’un dia.

Higiene mans Rentar-se les mans abans de cada àpat i abans de cuinar.

Higiene a taula Es pot fer una activitat controlada durant les menjades (ex: sopar boig). Depèn de la dinàmica del grup.

Permetre un joc on hi hagi menjar sense que impliqui en cap cas altres persones. S’hagi fet el que s’hagi fet s’haurà de menjar. (ex: competició de flams, molinillo, posar-s’hi molta sal...).

No es pot llençar menjar durant els àpats (llençar molles, trossos de menjar...).

Drogues (alcohol, tabac i

altres)

En cap cas. Poden beure una copa de cava en moments de celebració. No poden fumar.

Poden beure amb moderació. No poden fumar exceptuant si es fa un treball previ demanat pels trucs on només els fumadors habituals puguin fumar individualment i amb el seu tabac.

66

CAMPAMENTS

CAMPAMENTS D’HIVERN

Durada (dies) 3 3 3-4 3-4 3-4

Obligació Obligatoris per totes les branques.

CAMPAMENTS DE PRIMAVERA

Durada (dies) 2-3 2-3 3-4 3-4 3-4

Obligació Voluntaris. La branca escull.

CAMPAMENTS D’ESTIU

Durada (dies) 5-7 7-10 7-12 9-15 Mínim 9

Obligació Obligatoris per totes les branques.

Infraestructura Tendes

Arribar i marxar de

campaments

L’equip de caps estableix una hora i data fixa per portar els infants i joves.

Pernoctacions fora de

campament estable (nits)

De cap a una nit fora De cap a dues nits fora.

D’una a tres nits fora. D’una a cinc nits fora.

67

FORMA PART DEL Reglament de Règim Intern i per tant se’n parlarà quan es revisi el RRI o en algun altre moment. *En cas de trobar: Alcohol i Tabac 1ra vegada: confiscar + avís 2a vegada: Confiscar + famílies/tutors + casa 3a vegada: Confiscar + famílies/tutors +fora del cau Droga 1ra vegada: Destruir + famílies/tutors + casa Reiterat: destruir + fora del cau

68

3.9. Un curs al cau

Tot i que les activitats amb les branques comencen al mes d’octubre l’agrupament comença

a treballar al mes d’agost, amb la repartició dels caps en les diferents branques, definint el

objectius del curs i planificant el calendari d’actes d’agrupament. Posteriorment es fan les

inscripcions i els caps ja comencen a treballar a nivell de branca.

3.9.1. Activitats d’agrupament

Els caus comencen la tercera setmana d’octubre, just després de la sortida d’agrupament.

L’horari és dissabtes de 16.30 a 19.00 i finalitzen juntament amb el curs escolar.

Al llarg del curs, realitzem diferents activitats conjuntes a nivell d’agrupament on hi

participen totes les branques, caps, mares i pares, entre d’altres. Tot i que pot ser un

esquema variable, normalment el curs segueix sempre el mateix patró:

- Sortida d’Agrupament

Aquesta sortida es realitza a principi de curs, la primera o segona setmana d’octubre. En

aquesta sortida hi participen tots els nens i nenes de l’Agrupament. El seu objectiu és

començar tots junts el curs promovent el sentiment de pertinença a l’agrupament. La sortida

dura un cap de setmana, moment en què es realitzen grups barrejats d'edats per afavorir la

coneixença entre infants i joves. El motiu principal d’aquesta sortida és el “Pas de Branca”

que és on es constitueixen les noves branques i els nens i nenes veuen els caps que tindran

al llarg del curs.

Durant aquest cap de setmana també es realitza l’“Empenta”, una competició entre totes les

famílies que consta d’un seguit de jocs i proves que s’han de superar. Al matí del diumenge

els pares i mares vénen a buscar els seus fills i realitzen una reunió amb l’Equip d’Agrupament,

veuen el Pas de Branca, assisteixen a la primera reunió amb els caps de cada branca i

finalment participen de l’Empenta (jocs competitius per fam ílies). La sortida finalitza amb

un dinar de germanor.

- Castanyada

Quan arriba la castanyada, la celebrem conjuntament tot l’agrupament. A l’acabar el cau a

les 19h, els pares i mares porten panellets i vi moscatell per compartir i l’agrupament posa

les castanyes preparades per les branques.

- Sortida del Pessebre i Llum de la Pau

Cada any, abans de les vacances de Nadal, l’Agrupament organitza una sortida oberta a la

gent de la parròquia que consisteix en una excursió i la posada d’un pessebre. En aquesta

sortida últimament també s’hi inclou l’acte de la Llum de la Pau.

69

La Llum de la Pau és un acte que duen a terme els escoltes de tot el món abans de Nadal.

Consisteix en repartir com a símbol de pau una flama provinent de l’església de la Nativitat

de Betlem. L’agrupament reparteix també la flama a tots els membres que en formem part,

així com als membres de la Parròquia.

- Calçotada

Des de fa molts anys, pels vols del febrer/març se celebra una calçotada amb tots els

membres de l’Agrupament. Al matí es fan una sèrie d’activitats on hi participen les fam ílies i

els caps mentre uns quants pares i mares es queden fent el dinar. En acabar es mengen els

calçots i es fa un dinar de germanor.

- Xivarri

El curs 2008-09, l’equip de caps van dur a terme com a Projecte d’Agrupament; la Festa Major

del Xaloc. La setmana de Sant Jordi van fer diversos actes on hi participava tot l’Agrupament

i d’altres activitats obertes a la ciutat.

L’any següent es va decidir seguir amb aquest acte i es va fer un petit concurs per a donar-li

un nom. A partir de llavors, el Xivarri es va convertir en el que és ara. El Xivarri consisteix

en diverses activitats preparades per les branques, altres pensades per l’equip de caps; com

ara serveis, descobertes, fires, jornades esportives, etc., un sopar de l’Agrupament amb una

posterior vetllada i una missa.

- Activitats de branca

A més de totes aquestes activitats a nivell global cada branca realitza pel seu compte una

sortida de dos dies i d’un dia cada trimestre. Les sortides de branca no estan fixades i es

poden variar segons les necessitats i disponibilitat de la branca en qüestió. A més també anem

de campaments d’hivern per Nadal, de primavera per Setmana Santa i campaments d’estiu

quan acaba el curs. Aquests últims també poden ser una activitat conjunta de l’agrupament.

3.9.2. El projecte d’agrupament

El Projecte d’Agrupament o PA va tenir, històricament, molta importància pel Xaloc, tot i

que amb el pas dels anys, es va perdre i va ser recuperat l’any del 25è aniversari del Xaloc.

Es tracta d’un projecte en el qual són partícips tots els membres de l’Agrupament, des del

més menut al més gran. Abans del 25è es van realitzar Projectes d’Agrupament, com ara

l’arranjament de la casa de colònies i el terreny de l’Argentera. A partir d’aquesta data de

recuperació, el Xaloc ha realitzat diversos Projectes d’Agrupament de diferent temàtica.

Alguns dels exemples es presenten a continuació:

‐ 25è aniversari de l’Agrupament i donatius a Rwanda (2007‐08)

‐ Xivarri: festa major del Xaloc (2008‐09)

‐ Bicicletada amb famílies (2009‐10)

70

‐ Cuidem l’ecosistema del riu Francolí (2013‐14)

- Procés

El Projecte d’Agrupament segueix totes les fases d’un projecte escolta: objectius, pluja

d’idees i proposta, elecció, preparació, execució i revisió. La importància del PA, és que en

cadascuna d’aquestes fases es vetlla perquè hi sigui present tot l’Agrupament. Així, s’intenta

que hi participin tots els membres de l’Agrupament i que tothom se’l senti seu. A l’inici de

curs, entre tot el consell de caps, es crea un equip que s’encarregarà de gestionar tot el

projecte al llarg del curs. L’equip, format per membres del consell de caps, es posa en marxa

per planificar el projecte en el temps (tenint en compte totes les fases). A partir d’aquí es

comença a treballar.

- Objectius

El primer que cal fer és definir el projecte. Per tant, s’han de definir una sèrie d’objectius a

assolir per començar a treballar en el Projecte d’Agrupament. Aquests es decideixen al

consell i es marcaran en funció dels objectius de curs i les necessitats de l’Agrupament

d’aquell any, fent èmfasi en l’aprenentatge i servei, la cohesió i la participació de tothom.

- Pluja d’idees i proposta

A partir d’aquests objectius marcats es fa un treball per branques del qual surt una pluja

d’idees amb diferents propostes. És aleshores quan cada branca consensua quina proposta

volen aportar a l’Agrupament. De la mateixa manera, les fam ílies i el consell de caps també

realitzen les seves propostes. Aquestes propostes han de ser el més acotades possible (què,

qui/amb qui, com, quan) de manera que faciliti el procés d’elecció.

- Elecció

Una vegada es tenen les propostes i aquestes han estat detallades i descrites convenientment

per l’equip, té lloc l’elecció del projecte, procés en el qual hi participa tot l’Agrupament. A

causa de la gran quantitat de gent que implica un projecte d’Agrupament, és impossible

realitzar l’elecció final per consens, per tant, es busca un espai on es pugui garantir la màxima

participació de nens/es i famílies. L’elecció es realitza amb una votació per part de tots els

membres de l’Agrupament. L’equip PA fa un recull dels resultats i es fa un petit acte per

anunciar a tot l’Agrupament el projecte escollit entre tots.

- Preparació

En aquesta fase hi juga un paper molt important l’equip PA. Una vegada definit el projecte,

l’equip s’ha de posar en marxa per tal de planificar d’una manera molt més detallada totes

les dates en les quals tindrà lloc l’execució del projecte així com organitzar i realitzar tots els

preparatius previs. La tasca principal és definir el paper de les branques, les fam ílies i l’equip

de caps en el projecte al llarg de tot el curs. En el cas que el PA escollit es faci conjuntament

amb una entitat, s’han de definir tots els aspectes i parlar amb l’entitat en qüestió per tal de

tancar‐ho tot i deixar‐ho tot lligat.

71

- Execució

En funció del projecte decidit, l’execució pot ser un acte puntual (un dia) o bé diversos dies

(normalment al llarg del segon i tercer trimestre). Cal remarcar que apostem, sempre que

sigui possible, per un projecte on es treballi de manera continuada al llarg del curs. Aquesta

és la fase decisiva en la que es mostra tot el treball realitzat anteriorment i en la que es veu

el resultat final. Aquí, és on s’han de veure reflectits els objectius establerts. A l’execució hi

participen totes les branques, els caps i les fam ílies. A cada grup se li assigna la tasca més

apropiada tenint en compte el tipus de projecte, l’edat, la motivació... A l’acabar l’execució

tots els membres de l’Agrupament han tingut l’oportunitat de participar en aquesta fase.

- Revisió

A la revisió s’avaluen totes les parts del projecte: l’acte i tota la feina prèvia. Aquesta revisió

es realitza de manera paral·lela. En primer lloc, les famílies i branques poden dir la seva i

revisar el projecte i, a banda, es revisa el projecte des d’un punt de vista més intern al

consell en presència dels caps. D’aquesta manera tothom pot opinar i revisar el projecte.

3.9.3. La promesa

La promesa és una eina per treballar l’espiritualitat a la qual li donem molta importància al

nostre cau. Tant nens/es com caps la valorem molt positivament i hi creiem. És un moment

de reflexió, de revisió personal, d’aturar-se, on cada nen/a i noi/a busquen aquella cosa

d’ells mateixos que no els agrada i voldrien millorar. És en aquests espais on es veu clarament

el treball espiritual que duem a terme a l’Agrupament

És un procés que dura tot el curs, és a dir, no és una activitat esporàdica. Es valora molt el

progrés personal de cada nen/a i noi/a, i és per això que s’ha d’anar seguint durant tot el

curs. Aquest seguiment l’han de dur a terme els caps i es va fent amb activitats de reflexió

personal, tallers i revisions, i així es pot anar valorant l’evolució dels infants i joves. Es

comença a treballar durant els campaments d’hivern, tot fent una petita introducció pels

nens/es nous de què és, i al mateix temps, una revisió de l’anterior per aquells nens/es que

la van fer el curs passat. Així també li donem una continuïtat i aconseguim treballar-la durant

tot l’any.

La promesa culmina en un acte que acostumem a fer a final de curs, normalment per

campaments d’estiu. Creiem que és llavors quan es pot fer una reflexió més profunda d’un

mateix i de com ha anat el curs, i és quan el nen/a està més preparat. Tot i així, qualsevol

nen/a o noi/a pot demanar de fer la promesa quan ell ho necessiti, en qualsevol moment del

curs. En aquest acte es fa explícit davant de tots els companys/es de branca el compromís

personal que cadascú ha triat. No s’ha de realitzar cada any, sinó que l’ideal és un cop per

branca. Normalment s’acostuma a fer al segon any de la unitat, on el nen/a ja té un any

d’experiència. Tot i així, cada persona és un món, i hi pot haver casos en què el nen o nena

hagi demostrat que és capaç de fer-la al seu primer any a la branca, o d’altres casos on

necessiti els tres anys de la unitat per dur-la a terme. Si un nen/a ja ha fet la promesa de la

72

branca té la possibilitat de renovar-la o canviar-la el curs següent dins la unitat en cas que

el Consell de Roca ho cregui adient. La branca de Castors i Llúdrigues és una mica especial.

Considerem que tots els nens i nenes han de fer la promesa els dos anys de la branca, per

així evitar diferències entre ells.

Els espais de treball de la promesa, doncs, consisteixen en moments de reflexió personal.

Acostumem a donar un “Llibret de Promesa” on hi apareix un text i certes preguntes, per

donar peu a què els nens/es pensin i reflexionin. Inclou una part de revisió personal dins

l’ambient del cau però també en els altres àmbits on es mou el nen/a (a la família, a l’escola

o bé en les activitats extraescolars). Després de tot aquest procés de pensar sobre un mateix,

de trobar-te els defectes i les coses que menys t’agraden, ja es pot redactar una promesa

que mostri les ganes de millorar aquests aspectes d’un mateix. Cada any l’equip de caps de

cada branca crearà el Llibret de Promesa adient pel grup de nens/es que tingui, mirant

sempre per les necessitats del grup.

El cap ha de vetllar per a què aquesta activitat de reflexió la dugui a terme el nen/a sol, és

un moment seu i és millor si no es distreu amb els seus companys/es. Un cop que ja es té la

promesa pensada, el nen/a ha de decidir si està preparat per fer-la o no. Ha de raonar si

després de tot el que ha pensat i descobert d’ell mateix es veu capaç de comprometre’s-hi.

A mesura que cada nen/a va acabant amb la seva tasca, ha d’anar a ensenyar el seu llibret i

a explicar-lo al Consell de Roca. El Consell de Roca el formen aquells nens/es de la unitat els

quals ja han fet la promesa d’aquella branca i el seu equip de caps. Considerem molt

important la diversitat entre caps i nens del Consell de Roca ja que, per una banda, els nois

que en formen part donen als caps un punt de vista molt diferent dels seus companys. D’altra

banda, el fet que dins els Consell de Roca l’opinió dels nois/es i els caps tinguin el mateix

pes suposa una responsabilitat i un exercici de maduresa molt important per aquests primers,

que hauran de deixar enrere situacions personals i prendre una decisió objectiva vers els

companys que volen fer la promesa.

Així doncs, el Consell de Roca parla dels llibrets dels nens/es amb cadascun d’ells

individualment, fa una petita revisió del curs, i finalment li pregunta si vol fer la promesa i

quina és. Després, sense el nen/a en qüestió, el Consell de Roca el valora, i depenent del

progrés que ha tingut durant el curs i el grau de reflexió que hagi pogut fer (en la seva mesura

possible) es consensua si pot fer o no la promesa.

Un cop tots els membres de la branca han passat pel Consell, aquest revisa els nens/es que

en formen part, repetint el mateix procés i preguntant si vol renovar o canviar la promesa

anterior. En cas afirmatiu aquest haurà d'abandonar el Consell i la resta haurà de valorar si

pot fer-ho o no, igual que s’ha fet amb la resta de companys.

Una vegada acabada les revisions es fa l’acte de la promesa. És un acte de caire seriós i molt

important i l’entenem com el punt culminant de tot aquest procés. Els/les nens/es mateixos,

per tal de fer-se aquest moment més seu, preparen i decoren un espai per dur-la a terme.

Ho solem decorar, entre d’altres, amb les banderes de la branca, la de Sant Jordi i la de

73

Catalunya. És en aquest moment on cada nen/a llegirà la seva promesa davant de tots els

seus companys i els seus caps i se li farà entrega de la insígnia de la branca.

En finalitzar l’acte, tots els nens i nenes que hagin fet la promesa l’escriuran al Llibre d’Honor

de la unitat (llibre que fa poc que existeix, però que va fent un recull de les promeses de

tots els nens i nenes que han passat per les branques), amb l’objectiu que en quedi constància

i que en un futur es pugui revisar.

En la branca de Truc li direm comprom ís. Al ser una unitat que dura dos anys, l’acte on

s’explicita el compromís es realitza als campaments d’estiu de Truc 2 davant dels seus

companys de branca. En aquest cas no existeix la figura del consell de roca, ja que no hi ha

ningú que hagi fet el compromís anteriorment, però es segueixen revisant entre tots. Aquest

moment és la culminació de tot el procés educatiu del cau i és per això que el compromís que

s’adquireix hauria d’anar encarat envers la societat i no només de cara a un mateix. Després

de fer l’acte davant dels seus companys, des del consell de caps s’ofereix un espai als

trucaires per mostrar el seu comprom ís davant de tots els caps.

Els caps també fan la promesa. Els caps que cursen la Formació de Caps (FOCA) poden dur a

terme un compromís, que pot ser el mateix cap a l’agrupament o bé poden demanar de fer-

ne un altre expressament. En cas que sigui el mateix comprom ís que a FOCA, seria bo que el

compartissin amb la resta d’equip de caps, ja que és quelcom prou important com perquè

tothom sigui conscient dels compromisos dels companys/es. En cas que el cap no faci FOCA

o bé sigui nou al cau, podrà fer la promesa com a cap guiat amb un llibret de seguiment del

curs (que realitzarà un equip encarregat).

Abans teníem la figura dels padrins. Cada nen/a escollia algú que ja hagués fet la promesa

d’aquella unitat, d’unitats més grans o bé un cap per tal que l’ajudés a complir la seva

promesa. Vam veure, però, que no estava gens clara la funció d’aquest padrí i que no hi havia

continuïtat d’aquest paper més enllà de l’acte de la promesa. A més s’ha d’afegir que el fet

que el nen/a hagi d’escollir entre els seus caps o companys no és idoni, ja que així es poden

crear diferències i algú es podria sentir molest. Així doncs, es va considerar oportú treure la

figura dels padrins.

74

4. Estructura, organització i funcionament

En aquest apartat descrivim com és l’estructura interna de l’agrupament (que segueix el

model de MEG i de la Demarcació), així com la manera en que s’organitza i les relacions que

té amb el moviment, l’entitat acollidora i la ciutat.

4.1. Organigrama de l’agrupament escolta i guia

- Organització del Xaloc

L'organització interna de l'Agrupament Escolta i Guia Xaloc es basa en un model horitzontal,

sense jerarquies.

El Consell d'agrupament és la peça central de l'entitat. Està format per tot l'equip de caps i

és l'òrgan decisori del cau. Aquest s'organitza mitjançant reunions periòdiques en què es

prenen decisions que concerneixen l'agrupament de manera assembleària. Per tal de ser més

eficients, del Consell surten equips i comissions que s'encarreguen de dur a terme tasques

específiques.

Del Consell se'n deriva l'Equip d'agrupament (EA), que és l'òrgan de representació i gestió del

Xaloc. Està format pels càrrecs de Cap d'agrupament, Responsable pedagògic/a, Secretari/a

i Tresorer/a. Aquest s'encarrega de coordinar la resta de l'equip de caps i de vetllar pel bon

funcionament de l'agrupament. A més, és l'encarregat de representar el Xaloc a les taules

de Demarcació i cara enfora, fer acompanyaments a les Branques i als caps, planificar les

tasques i reunions i gestionar l'economia i els documents legals.

Les branques es decideixen per consens al Consell, a partir d’una proposta prèvia de l’EA. Els

caps es distribueixen en petits equips que s'encarregaran cadascun d'una branca en concret.

Dins d'aquests equips, també es creen uns càrrecs per tal d'assegurar-ne el bon funcionament.

75

La distribució dels caps en les diferents branques es fa de manera consensuada per tot el

Consell. També existeix la figura dels Caps de suport, que són aquelles persones que formen

part del Consell però que no estan dins de cap equip de branca.

El consiliari és el representat de la nostra entitat acollidora (Parròquia de Sant Joan Baptista).

Aquest es reuneix periòdicament amb l'EA per poder intercanviar informacions i organitzar

els actes conjunts amb la Parròquia.

També són part de l’agrupament les famílies que tenen infants i joves inscrits. Aquestes es

relacionen amb l’equip de caps, ja sigui a través dels equips de les branques o bé amb el

Consell de caps. El COMPÀS és una comissió de les famílies, coordinada des de l’equip de

caps.

4.1.1. Les branques

Com tots els agrupaments de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, ens organitzem en cinc

branques: Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guies, Pioners i Caravel·les i

Truc. Cada branca està formada per un grup de nois i noies d’un mateix interval d’edat.

El mètode escolta i guia està pensat per treballar progressivament amb infants i joves des

dels 6 fins els 19 anys. Quan s’acaba aquest procés com a infants al cau, el o la jove pot optar

per continuar fent la seva tasca de compromís en el Moviment com a cap o bé continuar

participant en altres entitats de caire social, polític, cultural, etc.

Totes les branques segueixen tres fases: la fase de coneixença, en la qual tot el grup es va

coneixent mitjançant jocs i dinàmiques; la de constitució, en què es formen els petits grups

i cada nen hi té una responsabilitat; i la fase de llançament, on es realitza el projecte que

s’ha anat treballant. Cada branca treballa per separat, tot i que totes amb uns mateixos

objectius i metodologia: la Pedagogia del Projecte. Minyons fa servir un terme diferent per

a cada branca per anomenar el projecte, tot i que al nostre agrupament no es fa servir.

El nostre agrupament vetlla perquè les branques tinguin el mateix nombre de nens i de nenes

i que hi hagi uns 8 infants de cada grup d’edat, tot i que hi pot haver excepcions.

- Castors i Llúdrigues

És la branca formada pels més petits de l’agrupament. Tenen entre sis i vuit anys i el color

que els representa és el taronja. Normalment està formada per uns vint nens i nenes que

comencen en aquesta branca la primera etapa de la seva vida escolta. És l’única branca

formada per dues generacions d’edat corresponent a 1r i 2n de primària.

A Castors i Llúdrigues els petits grups s’anomenen escamots i, normalment, estan formats per

quatre o cinc infants. Aquests petits grups es formen a la fase de constitució i els creen els

caps de la branca. Els nens i nenes de cada grup tenen una responsabilitat dins el petit grup

que decideixen entre ells.

76

Els escamots serviran després per treballar al llarg de l’any. Durant tot el curs fan petits

projectes, ja que en aquesta edat els resulta més fàcil fer les coses a curt termini afavorint,

així, el seu aprenentatge.

En el marc del progrés personal sovint es fa una revisió amb el nen al final de cada trimestre

per veure quin és el progrés que ha estat fent durant el curs. A partir d’aquest, podrà

determinar a campaments d’estiu quina és la promesa que vol fer, és a dir, a què es vol

comprometre a millorar després d’haver vist com ha anat el curs. Els Castors i les Llúdrigues

que l’any anterior ja van fer la promesa, juntament amb els caps, fan l’última revisió del curs

amb els nens i nenes de primer any per veure aquest progrés.

Pel que fa a la visió de la societat d’aquests nens encara els queda una mica llunyana, tot i

que comencen a veure que amb petites coses poden canviar l'entorn.

- Llops i Daines

Aquesta branca està constituïda, normalment, per entre 25 i 30 nens i nenes. Tenen de vuit

a onze anys i el color que els representa és el groc.

Al ser una branca força nombrosa es fan més petits grups, anomenats sisenes, formats per

uns sis nens i nenes. En aquesta branca també formen les sisenes els caps i els components

de cada grup decideixen els seus càrrecs. Fa uns anys, quan la branca tenia molts nens i

nenes es feien dos estols, és a dir, es separava la branca en dos grups que formaven com

dues unitats que treballaven el mateix. Actualment no es divideixen les branques molt

nombroses en estols perquè es va veure que realment no funcionava prou bé l’assistència. De

la mateixa manera tampoc considerem que a l’hora de treballar el projecte i la cohesió es

pugui fer en dos grups separats. Sovint pot donar a lloc a comparacions i sorgir conflictes de

competitivitat, alhora que acaben funcionant com dues unitats independents, i és per això

que no trobem gaire sentit desdoblar la branca i procurem no sobrepassar el nombre

d’inscripcions per edat.

Els Llops i Daines ja són infants que comencen a veure quins són els problemes que hi ha al

seu voltant i ja intenten resoldre petits conflictes. No tenen encara una visió molt àmplia de

la societat, però saben veure com és el seu entorn.

Les sisenes seran les que, més endavant, treballaran per l’elecció del projecte. Els Llops i

Daines comencen a saber prendre decisions que afecten a la unitat. Aprenen amb el projecte

a veure els problemes del seu entorn proper.

Durant el curs 2010-2011 van participar en l’Experiència Lab, una iniciativa proposada des de

Minyons Escoltes i Guies a diversos agrupaments que havien de desenvolupar un projecte de

servei amb la branca, se’n feia un seguiment i es posava en comú amb tots els altres

agrupaments. La finalitat d’aquesta experiència era dur a terme uns projectes que

relacionessin aprenentatge i servei.

Pel que fa al progrés personal d’aquests nens i nenes, ja comencen a veure més clarament

en quins aspectes han de millorar i quins són els seus punt forts i febles. A campaments

d’estiu el Consell de Roca, format pels nens i nenes que ja han fet la promesa a Llops i Daines

77

i els caps, decideixen qui pot fer la promesa, revisant amb els altres nens com ha anat el

curs i quin ha estat el progrés que han tingut.

- Ràngers i Noies Guies

La branca de Ràngers i Noies Guies acostuma a tenir uns 20-25 nens i nenes que tenen entre

onze i catorze anys. El color que els representa és el blau. En aquesta edat hi ha una gran

evolució en la mentalitat dels nens i nenes, ja que comencen a entrar a l’adolescència i tenen

grans canvis.

Una de les diferències que s'observa en aquesta edat és que comencen a ser responsables.

Saben adonar-se de què fan bé i què malament, i són més crítics. També comencen a veure

els problemes i intenten solucionar-los.

Els Ràngers i Noies Guies s’agrupen en patrulles, petits grups formats per quatre o cinc nens

i nenes. Cadascú tindrà un rol determinat en el petit grup que exercirà des de la formació de

les patrulles fins a final de curs. Amb les patrulles treballaran per escollir el projecte, sovint

més elaborat que a Llops i Daines.

En el marc del progrés personal, els nois i noies d’aquesta branca saben veure força bé quin

és el seu progrés durant l’any, tant de cara al grup com personalment. A final de curs fan la

promesa aquells que estan preparats per fer-la. Qui ho decideix és el Consell de Roca que,

igual que en les altres branques, està format pels nens i nenes que ja han fet la promesa a

Ràngers i Noies Guies i els caps.

- Pioners i Caravel·les

Aquesta branca la formen nois i noies de catorze a disset anys. Normalment són uns 20- 25 i

el color que els representa és el vermell.

Els nois i noies d’aquesta branca decideixen com són els petits grups, anomenats equips,

quanta gent hi ha d’haver, quins càrrecs hi ha i qui hi ha d’haver en cada equip.

El paper dels caps en aquesta branca ja és més de guiatge i acompanyament. En moltes

ocasions, els nois i noies tenen espais en què ells decideixen i els caps estan per aconsellar i

guiar.

Els Pioners i Caravel·les estan en una edat on els preocupen els problemes de la societat i

del seu entorn. Per això, sovint els projectes solen ser encarats al servei. Aquests projectes

tenen uns objectius força elaborats i bastant realistes que reflecteixen el treball i el cam í

que segueix la branca.

En els últims anys s’ha apostat per participar en aquesta branca en projectes internacionals,

com és el cas dels campaments d’estiu que van fer a Alemanya l’any 2008 o els del 2011 a

Suïssa.

Els nois i noies tenen més esperit crític, saben veure com són, què els defineix i quines són

les seves virtuts i els seus defectes. També fan la promesa a campaments d’estiu, tots aquells

que, segons el Consell de Roca, poden fer-la perquè estan preparats.

78

- Truc

La branca de Truc està formada pels més grans del cau, nois i noies de disset a dinou anys.

Està dividida en dues petites branques (Truc 1 i Truc 2) que treballen per separat. El color

que representa aquesta branca és el verd.

El funcionament d’aquesta branca és diferent respecte les altres. Tenen un animador/a que,

com ja diu el nom, anima i guia els i les trucaires a seguir un cam í i dóna les orientacions

necessàries perquè assoleixin una autonomia plena en un context que segueix unes normes

però que alhora és força flexible. L’animador/a fa un paper d’acompanyament, més actiu en

un primer any i menys en un segon.

Truc acostuma a ser una branca poc nombrosa, tot i que hi pot haver anys en què hi ha més

trucaires. No treballen en petits grups, sinó que la branca és un sol grup. Durant l’any tenen

càrrecs que fan que tinguin una responsabilitat dins de la branca.

Els nois i noies de la branca treballen amb uns objectius del curs marcats per ells mateixos,

que guiaran el funcionament de la branca i la línia que se seguirà durant el curs.

Un dels pilars de Truc és el servei. Aquest es treballa en un primer moment mitjançant la

descoberta. Tant l’animador/a com els mateixos trucaires s’encarreguen de preparar

descobertes per treballar les necessitats del seu entorn més immediat. En una segona etapa

els trucaires desenvolupen un projecte servei en grup que pot anar dirigit a qui la branca

decideixi.

En aquesta branca el progrés personal del noi o noia és molt important, ja que va seguint un

camí cap a l’edat adulta i va agafant un rol cada vegada més autònom.

La Promesa pren un paper important en aquesta branca, ja que és un bon moment per revisar

el Compromís o fer-lo de nou. Truc és un viatge cap a l’edat adulta, i el marc simbòlic que

s’empra s’associa a conceptes de futur (a diferència de les altres branques, on s’utilitzen

marcs simbòlics que es basen en elements del passat o de la fantasia) com la mobilitat o la

descoberta de noves coses, i coincideix amb el desig o realitat pròpia dels i les joves de

viatjar, descobrir noves realitats i perspectives i conèixer gent d’altres indrets.

Truc és l’última etapa com a “nen/a” a l’agrupament. Per això, els campaments d’estiu,

l’última sortida de l’any i de Truc, es finalitzen amb un comiat especial. Després dels

campaments, els nois i noies decideixen si segueixen un nou cam í fora de l’agrupament o

volen continuar al cau com a caps.

4.1.2. Tasques i funcions dels càrrecs

L’EA treballa sempre conjuntament, vetlla per la pedagogia de l’agrupament i coordina

l’equip de caps per tal que el cau segueixi treballant de la millor manera. No obstant això,

es divideix en quatre càrrecs diferenciats per optimitzar la feina i poder representar el Xaloc

79

en diferents àmbits. Els i les seves membres són escollits pel Consell d’agrupament arran

d’una proposta del mateix EA, definint persona i càrrec. Aquesta elecció es fa amb suficient

antelació per poder permetre un bon relleu. Els nous càrrecs prenen un compromís de 3 anys,

coordinat de manera que cada curs es renovi una part de l’EA per tal que sempre hi hagi algú

amb experiència per fer relleu a les persones noves.

- Cap d’Agrupament

El o la cap d’agrupament té una funció de representació, tant dins del propi agrupament com

cara enfora, i és el responsable legal de l’entitat. També és el contacte amb l’administració

i altres entitats.

S’encarrega de representar el Xaloc a les Taules de Caps d’agrupament de la Demarcació

(TACA) i traspassar-ne la informació al Consell.

- Secretariat

El càrrec de secretariat vetlla perquè l’arxiu del cau estigui al dia i en bon estat. A més, té la

responsabilitat d’enviar les convocatòries i tenir cura de les actes. També s’encarrega de

mantenir la documentació legal al dia, tant de les inscripcions i els papers d’infants i joves,

com de les afiliacions i assegurances de l’agrupament.

Finalment, ha de representar el Xaloc a les Taules de Secretaris/àries i Administradors/res

de la Demarcació (TASA) i traspassar-ne la informació al Consell.

- Tresoreria

El càrrec de tresoreria es responsabilitza de gestionar l’economia de l’agrupament. A principi

de curs ha de fer una anàlisi de l’estat de comptes del curs anterior i fer una proposta de

pressupost per al curs següent. En el transcurs de l’any, ha de fer un seguiment dels comptes

de l’agrupament i les branques, recollir i guardar les factures i justificar-ho al ComptaCAU.

És el contacte amb l’entitat bancària, per tant també ‘encarrega dels cobraments pertinents

a les famílies i els pagaments de les despeses del Xaloc. A més, s’encarrega de gestionar els

ajuts i subvencions que poden sorgir.

Finalment, ha de representar el Xaloc a les Taules de Secretaris/àries i Administradors/res

de la Demarcació (TASA) i traspassar-ne la informació al Consell.

- Responsable pedagògica

El càrrec de responsable pedagògic/a s'encarrega de vetllar pel compliment de la línia

pedagògica de l'agrupament. A més, ha de fomentar els serveis i les descobertes durant tot

el curs i vetllar pel compromís dels caps al consell. També ha de ser la persona referent en

els recursos de caràcter pedagògic. Dins l'EA, és la persona encarregada de vetllar pel

compliment de les tasques de l'àmbit pedagògic que es duen a terme com a equip.

80

Finalment, ha de representar el Xaloc a les Taules de Responsables Pedagògics/ques de

Demarcació (TAPE) i traspassar-ne la informació al Consell.

4.1.3 Equips, comissions i responsables i les seves tasques i funcions

Determinades qüestions de l’Agrupament es treballen en petits grups de caps per tal de

repartir les tasques d’una manera més equitativa, hi ha la vegada per facilitar un

funcionament més àgil. Aquests petits grups de treball es formen i s’aproven al consell de

caps, depenen de la tasca a fer, ens organitzem de les següents maneres:

• Comissions

• Equips

• Responsables

La coordinació entre les diferents comissions, equips i responsables i el traspàs d’informació

es realitza a través del consell de caps. Tots aquests grups de treball al finalitzar la seva

tasca en concret i dissoldre’s, és revisen al propi consell.

És important que l’equip de treball el formin caps que treballin bé entre ells i alhora que

tinguin punts de vista diferents per aportar noves idees i pensaments.

És important vetllar perquè tots els caps estiguin dins d’algun equip o comissió sempre.

D’aquesta manera aconseguim no perdre el fil de l’Agrupament i també ens permet treballar

d’una forma més equitativa i justa tots junts.

Ara passem a descriure cadascuna de les formes que tenim per organitzar-nos i treballar:

- Comissions

Les comissions son petits grups de treball que s’encarreguen de portar a terme la planificació

i l’organització d’activitats o tasques concretes de l’Agrupament (Calçotada, sortida

agrupament, pessebre, cau conjunt...). Les comissions acostumen a tenir un caràcter

temporal o bastant limitat.

El grup de caps que forma la comissió va quedant de forma temporal per fer les reunions

necessàries i marcar-se els seus objectius i el full de ruta per seguir treballant.

Les comissions sempre que creguin necessari poden delegar tasques concretes a altres caps

per tal d’agilitzar la feina.

Un cop la comissió ja ha acabat la seva feina i la seva realització és porta a terme la revisió

al consell de caps.

- Equips

Els equips son petits grups de treball que s’encarreguen de portar a terme la planificació i

l’organització d’activitats o tasques concretes de l’Agrupament, però amb la diferencia que

aquestes tenen una llarga durada al llarg del curs, i fins i tot poden durar bastants cursos o

81

anys. Dins els equips podem trobar (equip arxiu, equip 30è, equip campaments, equip

PEA....).

El grup de caps que formen l’equip va fent reunions al llarg del temps per marcar-se els seus

objectius i poder seguir treballant. Aquest grup al tenir una durada més llarga s’anirà revisant

de forma periòdica dins el propi consell de caps.

Els Equips sempre que creguin necessari poden delegar tasques concretes a altres caps per

tal d’agilitzar la feina.

- Responsables

Els responsables els formen una persona “cap”, s’encarrega i vetlla d’una tasca o espai en

concret, i mira que és faci de forma correcte.

El responsable no es el que té de fer la feina, si no es el que s’encarrega d’organitzar i vetllar

perquè la seva responsabilitat es faci de forma correcta i se li faci un bon us.

El responsable pot delegar tasques o fins i tot demanar un dia per quedar tot l’equip de caps

per arreglar o fer alguna tasca en concret.

Els responsables tenen una durada d’un curs. Podem trobar al nostre cau responsables de

(farmaciola, tendes, neteja, fotos...). La seva revisió és portarà a terme a l’últim

consell de l’any.

Tant als equips com comissions o responsables poden demanar punt al consell per tal

d’informar a la resta de caps de la informació que creguin necessària.

82

4.2 Formació dels caps i pla de formació

La formació dels i les voluntàries de la nostra associació és essencial per desenvolupar una

tasca educativa de qualitat. Per aquest motiu, l’Agrupament aposta per tenir un equip de

caps format i a la vegada amb les titulacions necessàries que garanteixen la realització dels

nostres objectius.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya té una escola de formació pròpia, de base voluntària,

que ofereix la seva proposta educativa a caps, equips d’agrupament, formadors, formadores

i responsables associatius. Les formacions, que es desenvolupen al llarg del curs, es dissenyen

amb un estil propi d’acord amb la nostra proposta educativa: utilitzant metodologies

vivencials, significatives i globalitzadores i amb l’ajut de projectes de grup. Amb aquestes

formacions i les pràctiques que es fan als agrupaments, es poden

obtenir els títols oficials de monitor/a i director/a de lleure, que

permeten accedir a les certificacions i qualificacions de dinamització,

direcció i coordinació d’activitats de lleure educatiu infantil i

juvenil de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de

Catalunya.

L'Escola de Formació disposa de 4 itineraris formatius que es corresponen amb les tasques i

responsabilitats que cadascú desenvolupa en un moment determinat dins la nostra

associació.

83

Monitor/a

- Formació inicial

S’adreça als/a les caps de primer any. Aquesta formació a la demarcació de Tarragona la

dividim en dues parts. La primera que es realitza a l’Agrupament a càrrec de caps

experimentats i l’anomenem FINCA, Formació Inicial de Caps, i la segona que es fa a nivell

de Demarcació mitjançant un equip de la mateixa anomenat FOCA 0, FOrmació de CAps

0. En aquesta formació es tracten els temes més bàsics com són l’on som, el què fem i el

perquè ho fem.

- Foca 1

La FOrmació de CAps 1 està destinada als caps nous. És el bloc teòric més gran i important

de la formació per a monitors i només es pot realitzar si s’ha fet prèviament la Formació

Inicial. Per obtenir el títol de monitor/a d’educació en el lleure, s’ha d’entregar una

memòria de pràctiques i un treball al finalitzar-la.

Ajuda a entendre i assumir la proposta educativa de l’associació per aplicar-la

conscientment. També aporta recursos educatius per aplicar el mètode escolta i guia a la

realitat dels nois i noies, tant a nivell personal com social.

- Agrupament

És el principal espai de formació, on els i les caps aprenen a partir de la pràctica de com

portar una unitat d’infants i joves, així com dels coneixements i experiències dels seus

propis companys/es. A part del dia a dia al cau, també cal remarcar la formació

continuada que es pot realitzar als consells o altres espais formatius del propi

agrupament.

FORTRUC

La FORmació per a animadors i animadores de TRUC és un monogràfic organitzat a nivell de

tota Catalunya que pretén formar sobre el mètode truc. Aquest està dirigit per l’equip de

Fortruc de MEG.

Director/a

Aquesta formació està dividida, a banda de la part pràctica, en tres blocs teòrics, els quals

s’han de realitzar en l’ordre presentat. Tot i així, es poden fer en un mínim de dos anys tot

realitzant en un mateix curs dos dels tres blocs.

- Foca 2 o Formiga I

La FOrmació de CAps 2 o també anomenada FORmació de Minyons escoltes i Guies

d’Aprofundiment I és el primer bloc teòric de la formació de director. Aquest bloc tracta

84

sobre la direcció d’activitats, és dirigida per un equip de la demarcació i va destinada als

caps de la mateixa.

- Formiga II

La FORmació de Minyons escoltes Guies d’Aprofundiment II és el segon bloc teòric de la

formació de director, i tracta sobre la direcció i coordinació d’equips. Està dirigida per un

equip de formació de MEG i els destinataris són els caps de tot Catalunya.

- Formiga III

La FORmació de Minyons escoltes Guies d’Aprofundiment III és el tercer i últim bloc teòric

de la formació de director. Tracta sobre la direcció d’entitats i de la mateixa manera que

FORMIGA II, està dirigida per un equip de formació de MEG i els destinataris són els caps

de tot Catalunya. Una vegada finalitzat aquest bloc s’ha de presentar una memòria de

pràctiques i un treball d’aprofundiment per tal d’obtenir el títol de director/a d’activitats

de lleure infantil i juvenil.

- Taules de demarcació

Les taules de la demarcació, juntament amb la direcció d’activitats a la unitat i

agrupament, formar part de l’Equip d’Agrupament i la participació en espais de decisió

com són les assemblees de demarcació i general, són els espais on els caps duen a terme

el seu paper com a directors tot dirigint, organitzant, representant i decidint.

Monogràfics tècnics

Són formacions per a aprofundir en un tema concret, els dirigeixen diferents equips de les

demarcacions i de MEG. Estan destinats a tots els i les caps del moviment, i la seva durada

va en funció del tema que s’hi desenvolupa, per tant poden ser d’un, dos o tres caps de

setmana.

A banda d’aquestes també trobem altres espais anomenats en el diagrama del principi però

aquests no estan oberts a tots els caps. Aquests van destinats a formar als propis formadors

i als responsables associatius del moviment.

85

4.3 Relacions

L'AEiG Xaloc ens relacionem amb el nostre entorn i les entitats o associacions que també hi

són presents per tal de fer xarxa i servei.

4.3.1. Entitat acollidora

Des que es va fundar el Xaloc, aquest ha anat creixent al costat de la Parròquia de Sant

Joan Baptista, entitat que sempre ens ha acollit a les seves instal·lacions. Amb els anys, la

relació ha anat canviant. Aquest és un dels aspectes que més treballem conjuntament

amb el nostre consiliari i rector de la Parròquia, Mossèn Jordi Figueras.

Vetllem per mantenir una bona relació amb l’entitat i ho fem mitjançant reunions

periòdiques, si es pot, un cop al mes, entre l’Equip d’Agrupament i el consiliari. En aquestes

reunions es fa el traspàs d’informació entre el Consell de caps i la Parròquia.

El curs 2013‐2014 va sorgir la necessitat de replantejar la relació amb l’entitat acollidora i

sobretot la manera de participar del Xaloc en aquesta, ja que es va veure que cap de les

dues parts n’estava del tot satisfeta. Fins aleshores, la relació principal de l’Agrupament

amb la Parròquia es basava en la preparació de misses trimestrals on s’hi convidaven totes

les famílies, però amb el pas del temps la participació a aquests actes era cada vegada

menor i això ens va portar a reflexionar sobre quin tipus de vincle volíem mantenir amb

l’Església. A banda d’aquestes misses, l’equip de caps preparava uns tallers d’Advent

i Quaresma conjuntament amb Mossèn Jordi que, després de revisar, vam decidir

mantenir.

Així doncs, es va iniciar un treball, plantejant‐nos què volia rebre el Xaloc de la Parròquia

i què podia aportar el Xaloc a aquesta. Tot seguit, es va compartir aquesta necessitat amb

Mossèn Jordi i mitjançant el diàleg actiu es van posar sobre la taula noves propostes de

participació conjunta, per tal que ambdues entitats se sentissin a gust amb el nou vincle.

Durant aquest treball es va consensuar que la relació del Xaloc amb l’entitat acollidora no

era des de la vessant de l’evangelització, sinó des del servei, així que des d’aleshores es

van deixar de celebrar les misses de l’Agrupament i es va recuperar d’anys anteriors la

celebració del Festival de Càritas, un acte en el que col·laborem conjuntament en benefici

de Càritas.

Ara per ara, aquest procés de canvi i replanteig encara s’està construint i, tot i que hi

treballem de manera activa tan el Consell de caps com la Parròquia, encara hem de

consolidar el nou model de relació que tindrem.

4.3.2.Demarcació i moviment escolta i guia

86

L'Agrupament Xaloc té molts espais on es relaciona amb d'altres escoltes del moviment, els

més freqüents i nombrosos són els de la Demarcació de Tarragona ja que, per proximitat, és

amb els agrupaments propers amb qui més ens podem relacionar.

Un exemple serien les taules de la Demarcació (TACA i TASA), on l'EA representa al Xaloc i

treballa conjuntament amb els altres Equips d'Agrupament. A la Demarcació també hi trobem

les formacions (FOCA Inicial, FOCA 1 i Formiga 1), on la majoria de caps comparteixen tallers

i activitats formatives amb altres caps de la Demarcació. A més de les formacions reglades,

de vegades també trobem formacions més específiques, sovint en forma de matinals, on algun

equip de la Demarcació o altres persones del Moviment preparen un seguit de tallers oberts

als caps sobre temes més concrets.

Un espai anual de trobada és l'Assemblea de Demarcació, on els caps dels diferents caus i

equips de la Demarcació ens reunim per a prendre les decisions d’aquell curs. Posteriorment

a l'Assemblea, es realitza la Trobada 0, un espai lúdic per a fomentar la coneixença,

participació i motivació de tots els caps de la Demarcació. En aquesta trobada es fan jocs i

activitats conjunts, es treballa l'eix del curs i es fa un petit concurs per a guanyar "La Paella

de Demarcació".

A part d'aquesta trobada, no es solen fer més actes lúdics per a tots els caus al llarg del curs,

però també ens relacionem amb altres agrupaments quan es fan actes com la Llum de la Pau

de Demarcació, el torneig de futbol Lliga la Pilota (organitzat pel Xaloc), i d'altres actes més

concrets de cada curs.

A més dels caps, sovint també busquem que els infants i joves del Xaloc tinguin espais per a

relacionar-se amb altres caus. És per això que en moltes sortides, les diferents branques de

l'Agrupament es queden a dormir als locals d'altres caus, però també cedim els nostres espais

per a que altres agrupaments puguin fer-hi una estada.

A més d'anar als locals d'altres caus, moltes branques organitzen intercanvis amb altres

agrupaments, normalment els de la Demarcació, per a que els nois i noies realitzin activitats

conjuntament i puguin conèixer-se i crear a vincles, així com tenir una visió més global de

l'escoltisme. Majoritàriament ens relacionem amb els agrupaments pertanyents a MEG,

segurament perquè hi ha més coneixença a nivell de caps i fa més fàcil treballar

conjuntament. Alguns d'aquests intercanvis i trobades més rellevants són per exemple

"l'Allioli", la trobada de Llops i Daines de la Demarcació de Tarragona (que s’ha realitzat amb

continuïtat els cursos 2011/12 – 2013/14); o la "Bajoca", la trobada de tots els caus de la

Demarcació que es va realitzar l’any 2002 i s’ha recuperat el 2015.

A nivell de Catalunya, els moments de relació amb el Moviment són molts menys, ja que les

distàncies i la manca de coneixença solen dificultar-ho.

Quan és necessari, es convoca des de MEG la TECA (Taula de Caps d'Agrupament), però són

poques vegades les que es realitza (de les dues que s’han arribat a convocar hem assistit a

una).

87

A MEG, també hi trobem formacions, com són les Formigues 2 i 3 i els monogràfics, on els

caps que volen hi poden participar. La presència de l'Agrupament en aquestes formacions

però, sol ser més baixa que a les formacions de la Demarcació ja que solen ser més lluny i hi

ha més limitacions de places.

Minyons Escoltes i Guies, també compta amb l'AGO (Assemblea General Ordinària), que se

celebra cada curs i on tots els caps de l'entitat ens reunim per a decidir sobre alguns aspectes

de l'associació. Aquesta Assemblea sol venir acompanyada d'algunes activitats lúdiques per a

crear caliu entre els caps. L'assistència del Xaloc a l'AGO varia sobretot en funció d'on es

celebra i de la disponibilitat del consell aquell curs, però ja fa anys que hi tenim sempre

representació.

MEG també organitza altres actes i trobades com la Llum de la Pau de MEG o la "Xampminyons"

(Torneig de futbol), però normalment ens és difícil assistir-hi.

A nivell d'intercanvis i trobades, en realitzem moltes menys amb altres caus de Catalunya en

comparació amb els de la Demarcació, normalment el menor contacte i la distància ho posen

difícil. Tot i això, hem participat d'algunes trobades organitzades per la FCEG com poden ser

la Trobada de Caps "En Construcció" (2011) i la Trobada de Pioners i Caravel·les "Tropicat"

(2013).

Quan parlem d'escoltisme fora de Catalunya, les relacions són ben poques. A vegades, algun

agrupament es queda a dormir als nostres locals però no ens hi relacionem gaire. Algunes

vegades, les branques més grans han participen en "Jamborees" i trobades o projectes

internacionals, on poden relacionar-se i conèixer l'escoltisme més enllà de Catalunya.

4.3.3. Altres

Actualment de manera anual celebrem una sèrie d’actes que fan que mantinguem una certa

relació amb altres entitats de la ciutat.

- 11 de setembre

Cada any per l’onze de setembre ens unim tres caus de la ciutat (Alverna, Fent Cam í i Xaloc)

i, amb la Coordinadora 11 de setembre realitzem actes conjunts amb totes les entitats que

participen. Acostumem a realitzar jocs catalans per als nens i nenes de la ciutat durant tot

el matí.

- La imaginada: espai per a la llibertat d'expressió

És un col·lectiu que treballa per a recuperar les activitats al carrer i per promoure la cultura

gratuïta a Tarragona. Cada Sant Magí organitzen activitats culturals i d'oci de manera

autogestionada i sostenible. Diverses entitats de la ciutat hi col·laboren, nosaltres ho fem

organitzant activitats per als nens i nenes de la ciutat.

- El Tros

88

El Tros és una iniciativa, sorgida a inicis del 2013. Aquesta proposa un seguit d'activitats

adreçades a famílies i a grups que valoren un estil de vida saludable, senzill i compromès amb

el medi ambient. Des del seu inici l'Agrupament hem tingut una vinculació directe tot

participant en diferents activitats, fent difusió de les activitats proposades i amb l'opció

d'organitzar gimcanes i activitats. Per tal de tenir una millor comunicació existeix un cap

responsable que fa de contacte entre l'Agrupament i aquest projecte.

Tot i aquestes relacions, l’Agrupament també participa d’altres relacions de manera puntual

com per exemple la marató de tv3, recollida de joguines per nadal...

89

4.4 Paper de les famílies i els/les tutors/es

Les famílies també formen part de l’Agrupament tot i no tenir una relació directa amb l’equip

de caps. Són presents en molts dels actes al llarg del curs i el seu paper és vital.

4.4.1. La relació amb les famílies

Les famílies mantenen una estreta relació amb l'agrupament, ja que en molts moments del

curs participen en les activitats d’aquest.

Ja des de començament de curs assisteixen a les reunions de cada branca, per aix í assabentar-

se de tot el que faran els seus fills i filles durant l’any. Les primeres reunions, tant de branca

com amb l’Equip d’Agrupament, es realitzen durant la Sortida d’Agrupament, on tenen la

primera presa de contacte tant fam ílies com caps. Més endavant, al llarg dels tres trimestres,

se’n van realitzant d’altres per informar com va cada fase i com està anant el grup. En altres

casos també es poden donar reunions individuals si el nen o nena tingués algun problema

personal o de cara a la branca. A final de curs, els pares i mares de totes les branques

participen en una reunió amb l’Equip d’Agrupament. En aquesta trobada es fa una revisió de

com han vist el curs per tal de millorar-ho de cara a l’any vinent.

Per altra banda, participen en actes com la Sortida d’Agrupament a l’espai de l’Empenta. En

aquesta activitat competeixen totes aquelles fam ílies que tinguin ganes de riure i de passar-

ho bé. Realitzen una sèrie de proves i després es fa un concurs de menjar (truites, amanides,

postres...). Quan es tenen les puntuacions es diu la fam ília guanyadora la qual haurà de

guardar la paella, que és el premi, durant un any. A la següent Sortida d’Agrupament la

portaran pintada i en faran l’entrega a la nova família guanyadora.

Al llarg del curs també es fan diferents actes que compten amb la participació de les famílies.

En primer lloc la Sortida del Pessebre, on tot l’Agrupament fa una petita excursió conjunta

per col·locar el pessebre. Per la Calçotada d’agrupament es creen comissions puntuals de

pares i mares per comprar la carn i els calçots i també uns quants voluntaris es queden cuinant

i altres van a fer activitats preparades pels caps. Més endavant, ja cap al maig, es fa la festa

major del Xaloc, el Xivarri. Aquí també es fan una sèrie d’activitats durant tres dies en la qual

normalment els pares i mares també munten alguna activitat, com per exemple organitzar

taules rodones per debatre temes, s’encarreguen del sopar o formen equips per participar en

les jornades esportives.

També és molt comú que pels campaments conjunts alguns familiars que tinguin ganes puguin

participar com a intendents, ja que és una manera fàcil de conèixer el lloc on anem, el què

fem en uns campaments i potenciar el sentiment de pertinença a l’agrupament per part dels

pares i mares. Finalment, cada any l’Agrupament realitza el que s’anomena “Projecte

d’Agrupament”, on tant els pares i mares com els nois i noies formen part del procés de

proposta, elecció, preparació i execució, creant cada curs un projecte diferent on tothom hi

ha ajudat.

90

4.4.2. El COMPÀS: l’equip de pares i mares

A l’inici de curs, es fa la crida a l’Equip de Pares i Mares (l’anomenat, Compàs). Aquest és un

grup organitzatiu i permanent que durant tot el curs treballa a partir de les feines puntuals

i acordades. També poden sortir del grup mateix propostes d’activitats, com poden ser:

debats sobre temes específics, propostes d’activitats per als caps o ajudar en actes que fa

l’Agrupament, en la mesura del que sigui possible. Aquest grup té dos caps responsables que

són l’enllaç entre comissió i consell. Aquestes famílies són les encarregades de delegar tasques

a la resta i motivar-los. La participació dels que formen part del Compàs serà d’un curs com

a mínim, amb excepció d’alguns, que porten més anys i van fent el relleu al nou equip de

pares i mares. Entrar al Compàs és un pas molt important pels pares i mares ja els ajuda a

conèixer altres famílies, alhora que els apropa una mica més a l’agrupament. A més una

manera perquè famílies i agrupament treballem de manera més conjunta, un espai on, fent

funcions de delegats, poden aportar les seves preocupacions i a la vegada actuar amb

l'agrupament.

91

5. Execució del projecte

5.1 Objectius d'agrupament del curs 2018-2019

Logística:

- Mantenir el cau net i ordenat

o Fent una neteja a inici i a meitat de curs

o Recollint espais comuns mensualment (cau de caps, terrassa, secretaria, truc

i golfes)

o Tenint un equip encarregat que gestioni el material comú i controli les neteges

o Complint les normes de neteja i ordre dels espais comuns

o Avisant el Josep de les coses trencades

o Prohibint deixar menjar obert al cau de material i a la nevera

o Gestionant cada branca els seus objectes perduts

- Tenir cura del material

o Fent un seguiment de l'estat de tendes i arreglant-les

o Mantenint el material inicial

o Vigilant que els infants respectin el material

o Marcant el material de les branques

o Aplicant el protocol dels blauets i tarongets

o Tornant al seu lloc tot el material comú que s'agafi tant bon punt ja no sigui

necessari

o Avisant l’encarregat de tendes i agafant només les que ell/a ens digui

- Organitzar i preservar els documents del cau

o Passant un duplicat de les fotografies al disc dur i al flickr als consells

trimestralment

o Ordenant els recursos del Drive i de secretaria

o Preservant els documents històrics del cau

- Utilitzar la web i les xarxes socials

o Penjant les fotos de les sortides

o Penjant notícies de les activitats de branques al web i xarxes

o Seguint els criteris d’ús del web i les xarxes socials

Entitat acollidora

- Treballar la relació amb la parròquia

92

o Calendaritzant els espais que es realitzen conjuntament amb la parròquia

o Creant les comissions equitatives per realitzar els actes

o Fent partícip dels actes a tot l’agrupament

o Sent exemples de motivació i implicació en els actes

o Sent curosos amb els espais que ens cedeixen (tancar portes, finestres...)

o Tenint dues reunions al trimestre amb el Mn. Jordi

Caps

- Donar importància als seguiments

o Actuant quan les unitats o l'equip de caps ho necessitin

o Realitzant dos seguiments de branca: meitat i final de curs

o Realitzant dos seguiments individuals: meitat i final de curs

o Utilitzant els informes crítics per a mostrar els resultats dels seguiments

- Cohesionar l'equip de caps

o Fent comissions heterogènies (de diferents branques i generacions)

o Oferint la possibilitat a les noves incorporacions de quedar una mica abans

dels consells

o Acollint les noves incorporacions

- Millorar l'actitud als consells

o Sent més respectuosos amb la resta

o Fent més confiança amb la feina que ha fet la comissió/equip/responsable

prèviament

o Fent dues pauses de 10 minuts reals

o Fent servir correctament l'iConsell

- Donar importància a l'espai de compromís dels focaires

o Tenint calendaritzat l'acte

o Fent un seguiment més concret del compromís

- Participar als consells

o Fent un seguiment d’assistència

o Preparant les infos de branques i comis

- Obtenir títols director

o Demanant suport a Demarcació

o Facilitant un espai on fer les pràctiques

93

Entorn

- Tenir més activitat social

o Compartint projectes d'agrupament

o Compartint dies mundials de MEG

o Participant als actes que ens motivin

o Donant a conèixer a les branques temes d’actualitat

o Organitzant la pastanaga només si hi ha persones motivades

- Reforçar la consciència que al cau eduquem per la transformació social

o Fent conscients les famílies del treball a les branques

o Mantenint el taller inicial a les famílies

- Fer xarxa en el territori

o Col·laborant amb alguna entitat

o Apropant-nos a diferents agrupaments del territori

Agrupament

- Mantenir el PEA actiu

o Revisant-lo seguint la calendarització aprovada

o Imprimint la LAC perquè sigui accessible per les branques

- Reforçar el sentiment d'agrupament

o Fent només els actes més motivadors

o Motivant les branques dels i les grans a assistir als actes

- Ser sostenibles

o Reduint, reutilitzant i reciclant en tots els espais del cau

o Considerant l’ètica a l’hora de comprar

o Utilitzant els gots reutilitzables en tots els actes possibles

Famílies

- Tenir una relació igualitària amb les famílies

o Organitzant els rols dels caps davant de les famílies

o Moderant les confiances amb les famílies

o Posant atenció a les famílies de branques dels i les grans

o Utilitzant el mail com a canal de contacte amb les famílies

o Tenint un seguiment més acurat del procés d’integració de les famílies noves

94

- Tenir un COMPAS actiu

o Considerant-lo com un equip més

o Motivant a les famílies a entrar al COMPÀS

o Buscant perfils diversos de persones

o Facilitant l'espai a COMPAS per participar al consell

o Tenint més seguiment per part dels caps responsables

- Cohesionar les famílies

o Establint espais durant el curs amb caps i famílies

o Dinamitzant les famílies en els espais establerts perquè no es facin grupets

o Acabant campaments i sortides amb les famílies amb espais comuns

- Gestionar els espais on els infants es queden sols

o Avisant amb temps d'antelació

- Conscienciar les famílies de la nostra situació actual

o Recordant que som voluntaris i que arribem fins on podem

95

6. Avaluació del PEA

L’avaluació del PEA es duu a terme per parts, completant el cicle al cap de 3 cursos.

Cada curs es crearà un equip PEA format per 2 persones, una que estigués present en l’equip

el curs passat i una de nova. Així doncs, per assegurar el relleu, si es pren un compromís per

dos anys, cada curs hi haurà una persona amb experiència i una persona nova.

Aquest equip serà l’encarregat de gestionar la revisió dels punts que toquen aquell curs:

preparar dinàmiques si fan falta, demanar punts als consells, marcar la temporització... A

més, serà el responsable de canviar les esmenes, d’afegir nous treballs i d’actualitzar-lo cada

curs.

La revisió de tot el document en 3 anys està distribuïda de la següent manera:

PEA LAC HISTÒRIA OBJECTIUS

Any 1 3. Ideari i trets d’identitat del Xaloc

3.1. Els símbols de l’agrupament

3.2. La llei escolta i guia

3.3. Opcions

3.4. Dinamismes

3.5. Les fases del curs

Menjar

Progrés

personal

Afegir la

història del

Xaloc i la

Demarcació

del curs.

Afegir els

objectius

d’aquell

curs.

Any 2 3. Ideari i trets d’identitat del Xaloc

3.6. La pedagogia del projecte

3.7. Proposta de valors

3.9. Un curs al cau

3.9.1. Activitats de l’agrupament

3.9.2. El projecte d’agrupament

3.9.3. La promesa

4. Estructura, organització i

funcionament

4.1. Organigrama de l’agrupament escolta

i guia

4.1.1. Les branques

Natura i

muntanya

96

Any 3 4. Estructura, organització i

funcionament

4.1.2. Tasques i funcions dels

càrrecs

4.1.3. Equips, comissions i

responsables i les seves tasques

4.2. Formació dels caps i pla de formació

4.3. Relacions

4.4. Paper de les famílies i els/les

tutors/es

4.4.1. La relació amb les famílies

4.4.2. El COMPAS: l’equip de pares

i mares

Salut

Campaments

Cada curs s’afegiran els objectius pertinents i es completarà la història del Xaloc i de

Demarcació.

Pel que fa a la LAC, està dividida en tres anys perquè cada curs se’n pugui treballar una part,

ja que entenem que és la part que pot variar més vegades en el temps. La resta d’índex del

PEA està dividit equitativament en 3 parts, una per cada curs.

Els punts 1 (Introducció) i 2 (Anàlisi del context) no es revisaran cada curs, sinó que es faran

els canvis que pertoquin quan la situació així ho demani, per exemple: canvis d’estructures o

d’organigrama a MEG, diferent situació de l’escoltisme, canvi de context de l’agrupament,

etc.

Així doncs, si es compleix aquesta distribució, el PEA estarà revisat en la seva totalitat cada

3 anys, assegurant així la seva adaptació als nous temps.