Area d’Urbanisme Programa d’Obres d’Equipaments

PROJECTE D’EXECUCIÓ PER L’AMPLIACIÓ DE POTENCIA

I MODIFICACIONS A LA INSTA·.LACIÓ ELECTRICA DEL

CEIP ESPRONCEDA DE SABADELL

PROJECTE D’EXECUCIÓ PER L’AMPLIACIÓ DE POTENCIA I MODIFICACIONS A LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DEL CEIP

ESPRONCEDA DE SABADELL ÍNDEX MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1. GENERALITATS

1.1. Objecte del projecte

1.2. Emplaçament

1.3. Promotor

1.4. Tècnics redactors

1.5. Antecedents

2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE.

2.1. Condicionaments generals.

2.2. Ampliació de potència de la instal·lació elèctrica

2.3. Reforma i adequació general de les instal·lacions.

3. DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS.

3.1. Ampliació de la potència de la instal·lació elèctrica

3.2. Reforma i adequació general de les instal·lacions.

3.3. Normativa per a instal·lacions.

3.4. Durada de l’obra

3.5 Resum del Pressupost

4. NORMATIVA TÈCNICA APLICABLE.

5. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

6. PLEC DE CONDICIONS

7. PRESSUPOST I AMIDAMENTS

8. PLANOLS

1.- GENERALITATS. 1.1. Objecte del projecte. L'objecte d'aquest projecte és l’ ampliació i reforma i adequació de la instal·lació elèctrica del CEIP la Espronceda de Sabadell. 1.2. Emplaçament. El CEIP Espronceda de Sabadell està ubicat al carrer Drapaires, 6 de Sabadell. 1.3. Promotor. L'encàrrec del projecte ha estat fet per l’ Ajuntament de Sabadell. 1.4. Tècnics redactors. La redacció del projecte és a càrrec de l ‘enginyer : Miquel Homs Obradors 1.5. Antecedents. Es preveu realitzar l’ampliació de la potència de la instal·lació elèctrica, així com l’adequació de la instal·lació elèctrica. 2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. 2.1 Condicionaments Generals 2.2. Ampliació de potència. Es tracta d’un seguit d’actuacions per a l’ampliació de la potència elèctrica i l’adequació de la instal·lació elèctrica segons informe de l’EIC . L’ampliació de la potència és degut a la instal·lació al col·legi de la infraestructura elèctrica necessària per la implantació en el centre del Projecte Heura( instal·lació de veu i dades. Les necessitats d’aquest projecte farà que es sol·liciti a la Companyia Subministradora una ampliació de potència de 39,1 KW. Tenint en compte que la potència contractada actualment és de 47,50 KW. La potència final necessària pel correcte funcionament de la instal·lació elèctrica del col·legi serà de 86,60 Kw. 2.3. Reforma i adequació general de la instal·lació elèctrica segons informe EIC. Per poder legalitzar la instal·lació s’ha sol·licitat una inspecció d’una EIC per tal de saber quines actuacions es tenen que realitzar ala instal·lació per tal de complir el Reglament electrotècnic per Baixa Tensió Decret 2413/1973.

Es realitzaren totes les modificacions i adequacions indicades en el informe de l’EIC per tal de poder legalitzar la instal·lació elèctrica. 3. DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS. 3.1. Ampliació de la potència de la instal·lació el èctrica 3.1.1 Escomesa El subministra d'energia es realitza a partir de la connexió de servei general, des de la nova CGP a instal·lar segons informe de la Companyia subministradora. Aquesta escomesa serà suficient per la potència activa en BT. Per la ubicació de la CGP , així com la caixa seccionadora que instal·larà la companyia subministradora , es construirà un recinte d’obra, de dimensions segons especifica la GUIA VADEMECUM PER A INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ EN BAIXA TENSIO DE FECSA-ENDESA. Aquest es situarà tal i com està especificat en els plànols adjunts 3.1.2 Conjunt de mesura Es preveu la instal·lació d’una nova caseta d’obra per la ubicació del conjunt de mesura, que per la potencia a contractar, es tractarà d’una TMF10, s'allotjarà en un conjunt de mòduls de doble aïllament i grau de protecció IP 559 segons UNE 20324.amb el comptador multifunció corresponent segons la potència que es contractarà finalment. Per la ubicació del conjunt de mesura es realitzarà un recinte de dimensions segons s’especifica en la GUIA VADEMECUM PER A INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ EN BAIXA TENSIO DE FECSA-ENDESA. Aquest s’ubicarà , tal i com s’indica en els plànols adjunts. Aquest recinte serà d’obra amb una porta metàl·lica de com a mínim 2 mm d’espessor, grau de protecció IK10 i pany JIS 3.1.3 Equipo de reactiva Instal·lació d’equip per la compensació de l’ energia reactiva, amb l’objectiu de millorar la qualitat del subministrament. S’instal·larà una bateria de condensadors regulable automàticament en armari Prisma amb seccionador i una potència de 50 KVA 3.1.4 Quadres generals i secundaris Els quadres generals seran metàl·lics i s'ubicaran en una dependència exclusiva per a aquest fi. Es preveu la instal·lació de un nou quadre general de distribució, des de aquest s’alimentarà els dos quadres generals existents, ja que aquest col·legi actualment de dos subministrament, un per la força i l’altre per l’enllumenat, el

nou quadre a instal·lar del Projecte Heura, objecte d’aquesta ampliació, l’equip de reactiva nou a instal·lar, i sortiran també diverses línies que alimentaran diversos receptors, tal i com s’indica en esquema unifilar adjunt No s’efectuarà cap ampliació en els sotsquadres existents. En aquest quadre general nou, s'allotjaran els dispositius de comandament i protecció denominats interruptors automàtics magnetotèrmics de tall omnipolar, i els interruptors diferencials, que s'indiquen en l'esquema unifilar dels plànols. b) Sobre cada un dels interruptors es col·locaran plaques indicadores del circuit al qual protegeixen, donant amb això compliment al previst en el REBT, referides a dispositius privats de comandament i protecció, possibilitat de connectar i desconnectar amb càrrega i contra sobrecàrregues, respectivament. Els conductors de connexió seran de coure, del tipus RZ1 0.6/1 KV.; segons UNE 31.123, tal i com preveu la ITC-BT-028. 3.1.5 Xarxa interior Aquest edifici es considerat de "Pública concurrència". a) A l'esquema unifilar del plànol es grafia els circuits de la instal·lació, els possibles receptors i la potència que alimenten. b) Les canalitzacions de la instal·lació estaran constituïdes per conductors de coure aïllats, tipus RZ1 0.6/1 kv segons UNE 21.123, tal i com preveu la ITC-BT-028, estesos sobre safata o degudament protegits contra els cops o esforços mecànics, amb encobriments metàl·lics, en el cas dels que van encastats, sense altres proteccions. En el cas de conductors encastats o vistos però sempre sota tub de protecció, el tipus de conductor de coure serà el normalitzat 750 Vols de tensió d’aïllament complint el ja citat de la ITC-BT-28. 3.1.6 Protecció contra contactes indirectes Descripció del sistema La protecció contra contactes indirectes, consistirà en la posada a terra de les masses, també dels dispositius de tall per intensitat de defecte. Es compliran les instruccions ITC-BT-19 i 22, en allò referent a la continuïtat del neutre, i el previst en la ITC-BT-24 relatiu a protecció contra contactes directes i indirectes. a) Per a una tensió màxima de seguretat de 24 v, amb utilització d’interruptors diferencials de 30 mA. i 300 mA, la resistència màxima de contacte al terra hauria de valer:

Rt = U / I = 24/0.03 = 800 Ohms. i 24/0.3 = 80 Ohms, respectivament. No obstant, per seguretat, considerarem que la resistència òhmica del terra haurà de ser molt inferior, fixant com a recomanable un valor no superior a 10 Ohms, donades las característiques de la instal·lació, la qual cosa s'haurà de verificar conforme estableix el REBT. La línia general de terra serà realitzada a base de cable de coure nu de 35 mm2. Si s'utilitzen plaques o piques seran d'acer i coure normalitzades. Els conductors de protecció, a més de ser de la mateixa secció que els de fase, seran distingits per una coberta bicolor verda - groga, aquests es muntaran a l'interior del mateix tub protector que els conductors actius. b) Es posaran a terra totes les masses metàl·liques, caixes, etc. c) S'han previst interruptors diferencials de 30 mA. d'intensitat de defecte per les instal·lacions d'enllumenat i consums mitjançant endolls, i interruptors diferencials de 300 mA. d'intensitat de defecte per a les instal·lacions específiques de força motriu, directament connectades a la xarxa. 3.1.7 Protecció contra contactes directes Descripció del sistema Les instal·lacions es realitzaran encastades o preferentment vistes, sota safates tancades i tubs protectors. Els quadres, així com els elements interiors de les caixes, seran només accessibles pel personal especialitzat, s'hauran de registrar amb l'ajuda d'un útil o clau, quedant per això, fora de l'abast fortuït del públic. Les bases d'endoll estaran aïllades del paviment en torretes normalitzades, i la resta anirà a la alçada reglamentària i separades dels mecanismes d'enllumenat. Tanmateix, els aplics, lluminàries i quadres es situaran fora de l'abast del públic. 3.1.8 Ajudes a les instal·lacions Degut a les actuacions que s’hauran de realitzar per tal d’ampliar la potència de la instal·lació elèctrica serà necessària l’execució d’algunes feines tal i com repassos de pintura, etc. 3.1.9 Potència instal·lada i màxima admissible El total dels receptors projectats, així com les previsions de futures càrregues donen la potència instal·lada que amb simultaneïtat resulten els 86,60 Kw de potència màxima admissible.

3.2 Adequació de la instal·lació elèctrica segons i nspecció ICICT 3.2.1 Adaptació quadres existents Segons l’ informe realitzat per l’EIC, a diversos quadres de la instal·lació existent s’haurà de realitzar algunes modificacions, com per exemple canvi de proteccions magnetotèrmiques i diferencials per tal de complir amb la Normativa. També s’haurà de canviar el cablejat entre diferencial i protecció magnetotèrmica, per que la secció instal·lada no és la suficient. S’haurà de identificar tots els circuits 3.2.2 Comprovació línies existents Es comprovarà l’ aïllament de línies existents així com que la secció de les mateixes corresponguin amb la protecció magnetotèrmica que les protegeixen. Segons el informe elaborat per l’EIC, hi ha alguna línia que l’aïllament no compleix amb el mínim establert per la Normativa 3.2.3 Canvi de regletes fluorescents Segons l’informe de l’IEIC hi ha regletes fluorescents que s’han de canviar degut a que estan deteriorades. També s’hauran de canviar alguns equips fluorescents que estan fosos 3.2.4 Canvi d’equips autònoms d’emergència S’ha observat que diversos equips d’enllumenat d’emergència no funcionant, per tant es substituiran per uns nous equips de 11 w. Entre 60- 200 lúmens 3.2.5 Caixes de connexions S’adequaran algunes caixes de connexions que es troben deteriorades, manca de tapes , etc. 3.2.6 Canalitzacions Hi ha diverses canalitzacions ( safates, tubs, etc) que no estan en condicions i es convenient adequar-les o substituir-les 3.2.7 Cablejat Hi ha alguns circuits que el cablejat actual no compleix amb la Normativa, per tant s’haurà de substituir. El circuit que alimenta la pista poliesportiva té un defecte en l’aïllament., és necessari substituir la línia.

Hi ha cables que no compleixen amb el codi establert pel Reglament 3.2.8 Xarxa terres Comprovació de l’estat de la xarxa de terres , i si fos necessari realitzar les actuacions necessàries per tal de que compleixi amb la normativa. Hi ha alguna presa decorrent que la connexió a terra és defectuosa 3.3 Normativa aplicacable Per l’ampliació de potència ens regirem segons el RBT, del Real Decret 842/2002, d’Agost de 2002) Per l’adequació de la instal·lació existent en regirem segons el RBT del Decret 2413/1973, de 20 de setembre 3.4 Durada de l’obra Està previst que l’obra duri al voltant de 2 mesos, intervenint a l’obra un encarregat i dos operaris( 352 hores) . 3.5 Resum del Pressupost El pressupost (P.E.M.) per la realització de totes les instal·lacions objecte d’aquest projecte es de VINT-I-SIS MIL TRES-CENTS VINT-I-CINC EUROS AMB SETANTA SET CÈNTIMS( 26.325,77 EUROS) Sabadell, Desembre de 2008 Miquel Homs Obradors Enginyer Industrial

4. NORMATIVA TÈCNICA APLICABLE. NORMATIVA SOBRE REDACCIÓ DE PROJECTES I DIRECCIÓ D’OBRES • NORMAS PARA LA REDACCIÓN DE PROYECTOS Y DIRECCIÓN DE OBRAS DE EDIFICACIÓN D. 462/71 (BOE: 24/3/71) Modificat pel R.D. 129/85 (BOE: 7/2/85) • NORMAS SOBRE EL LIBRO DE ORDENES Y ASISTENCIAS EN OBRAS DE EDIFICACIÓN O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) Correcció d’errors (BOE: 6/7/71) Modificada per l’O. 14/6/71 (BOE: 24/7/91) • LIBRO DE ORDENES Y VISITAS EN VIVIENDAS DE PROTECCION OFICIAL O. 10/5/70 (BOE: 26/5/70) • CERTIFICADO FINAL DE DIRECCIÓN DE OBRAS O. 28/1/72 (BOE: 10/2/72) • CONTROL DE QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ D.375/88 (DOGC: 28/12/88) Correcció d'errors (DOGC: 24/2/89) Desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/ 89, 22/6/92 I 12/9/94) • OBLIGATORIETAT DE FER CONSTAR EN EL PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITAT LES DADES REFERENTS A L'AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA RELATIVA ALS SOSTRES I ELEMENTS RESISTENTS O. 18/3/97 (DOGC: 18/4/97) • CRITERIS D’UTILITZACIÓ EN L’OBRA PÚBLICA DE DETERMINATS PRODUCTES UTILITZATS EN L’EDIFICACIÓ. (En vigor a partir del 3/2/99) • REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN. INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS. Instruccions Interpretatives de la Generalitat de Catalunya, entre las quals cal destacar: INSTRUCCIÓ INTERPRETATIVA DE LA MI BT 010, CAPÍTOL 5, RELATIU A LA PREVISIÓ DE CÀRREGUES ELÈCTRIQUES ALS EDIFICIS D. 2413/73 (BOE: 9/10/73) Modificació (BOE: 12/12/85) Resolució de 17/11/92 (DOGC: 8/1/93) • REGLAMENTO SOBRE CONDICIONES TÉCNICAS Y GARANTÍAS DE SEGURIDAD EN CENTRALES ELÉCTRICAS Y CENTROS DE TRANSFORMACIÓN R.D. 3275/82 (BOE: 1/12/82) Correcció d'errors (BOE: 18/1/83)

• NORMAS SOBRE VENTILACIÓN Y ACCESO DE CIERTOS CENTROS DE TRANSFORMACIÓN Res. 19/6/84 (BOE: 26/6/84) • NORMAS SOBRE ACOMETIDAS ELÉCTRICAS R.D. 2949/82 (BOE: 12/11/82) Correcció d'errors (BOE: 4/12/82; 29/12/82 i 21/2/83) • REGLAMENTO DE CONTADORES DE USO CORRIENTE. CLASE 2 R.D. 875/84 (BOE: 12/05/84) Correcció d'errors (BOE: 22/10/84) • NORMES PARTICULARS. INSTAL·LACIONS D'ENLLAÇ Resolució Dep. Indústria 24/2/83 (DOGC: 6/7/83)

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

5. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT ÍNDEX 1. DADES DE L'OBRA 2. DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT I L’OBRA 3. COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.

1. DADES DE L'OBRA 1.1. Tipus d'obra Es tracta de l’ ampliació de potència i adequació i modificació de la instal·lació elèctrica del col·legi CEIP Espronceda de Sabadell 1.2. Emplaçament Les feines i treballs a realitzar es situen al col·legi CEIP Espronceda ubicat a: c/ Drapaires, 6 Sabadell 1.3. Superfície d’actuació Totalitat del col·legi 1.4. Promotor Aquest estudi i el projecte per al qual es desenvolupa són per encàrrec de l’Ajuntament de Sabadell 1.5. Tècnic autor del Projecte d'execució El tècnic redactor del projecte és : Miquel Homs Obradors Enginyer Industrial 1.6. Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut El tècnic redactor del projecte és : Miquel Homs Obradors Enginyer Industrial 2. DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT i DE L’OBRA 2.1 Topografia No és una informació necessària. 2.2 Característiques del terreny: resistència cohes ió. No és una informació necessària.

2.3 Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'e ntorn No hi ha cap edifici que pogués ser afectat per l’obra. 2.4 Instal·lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades Les instal·lacions que donen servei a l’edifici són soterrades 2.5 Ubicació de vials i amplada de voreres. El carrer d’accés es troba asfaltat i amb les condicions adequades per un bon accés i circulació. 2.6 Durada de l’obra Està previst que l’obra duri al voltant de 2 mesos, intervenint a l’obra un encarregat i dos operaris (352 hores) . 2.7 Nombre de treballadors Està previst que treballin a l’obra aproximadament 3 treballadors. 3. COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBR E DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBR ES DE CONSTRUCCIÓ 3.1. Introducció Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per a efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per a donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració.

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avís a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 3.2. Principis generals aplicables durant l'execuci ó de l'obra L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors. e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses. f) La recollida dels materials perillosos utilitzats.

g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes. h) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball. i) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms. j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: 1. L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: a) Evitar riscos. b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar. c) Combatre els riscos a l'origen. d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut. e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica. f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual i) Donar les degudes instruccions als treballadors 2. L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines. 3. L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.

4. L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només es podran adoptar quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures. 5. Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. 3.3. Identificació dels riscos Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, s'hauran d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). 3.3.1 Mitjans i maquinària - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitjes, grues...). - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caiguda de la càrrega transportada. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques.

3.3.2 Treballs previs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 3.3.3 Enderrocs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes 3.3.4. Ram de paleta - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 3.3.5. Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 3.3.6. Instal·lacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobreesforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes 3.3.7 Relació no exhaustiva dels treballs que impli quen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997) 1. Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball. 2. Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible. 3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades. 4. Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió 5. Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió 6. Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis 7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic 8. Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit 9. Treballs que impliquin l'ús d'explosius 10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. 3.4. Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primer es tindran en compte les proteccions col·lectives en front les individuals.

A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). 3.4.1. Mesures de protecció col·lectiva. - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra. - Senyalització de les zones de perill. - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents. - Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants. - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra. - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat. - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes). - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats. - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxa en forats horitzontals. - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones). - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades. - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides. 3.4.2. Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules. - Utilització de calçat de seguretat. - Utilització de casc homologat. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades. - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos. - Utilització de mandils.

- Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire. 3.4.3. Mesures de protecció a tercers - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors. - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes). - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones). 3.5 Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. TELEFONS D’INTERÈS D’ASSISTÈNCIA MÈDICA Corporació Sanitària Parc Taulí Parc Taulí s/n, 08208 Sabadell Telèfon: 93-7231010 Altres telèfons d’urgències: 061 i 112 3.6 Normativa aplicable - Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles - RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques

- Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions: - RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97) Reglamento de los Servicios de Prevención - RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo - RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) - RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores - RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización - RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo - RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo - RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual - RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) - O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956 - O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40) Reglamento general sobre Seguridad e Higiene - O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Correció d'errades: BOE: 17/10/70 - O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86)

Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Correcció d'errades: BOE: 31/10/86 - O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación - O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado - O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) - O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) Intrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90) - O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89) Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo - O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997 - O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció • Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores - R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores. Modificació: BOE: 24/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad. Modificació: BOE: 25/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos. Modificació: BOE: 27/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras. Modificació: BOE: 28/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales. Modificació: BOE: 29/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos. Modificació: BOE: 30/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes. Modificació: BOE: 31/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco. Modificació: BOE: 01/11/75 - Normativa d'àmbit local (ordenances municipals) 3.7. Serveis de prevenció SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT: El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern. SERVEI MÈDIC Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat. Tot el personal de nou ingrés a la contracta, encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats. 3.8. Comité de Seguretat i Salut Es constituirà el comitè de Seguretat i Salut quan calgui segons la legislació vigent i allò que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector. Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vistiplau del servei mèdic. És interessant que participi en el Comitè de Segureta i Salut. El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit. 3.9. Instal·lacions de seguretat i confort Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de seguretat higiene i 335, 336 i 337 de l'Ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica. 3.10. Condicions econòmiques El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l'estudi bàsic de seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució.

3.11. Coordinador de Seguretat El promotor ha d'efectuar un avís als Serveis territorials de treball de la Generalitat, carrer Carrera, 20-24 de Barcelona, abans de l'inici de les obres. L'avís previ és redactarà d'acord amb el disposat en l'annex III del RD 1627/1997, de data 24-10-97. 3.12. Pla de Seguretat i Salut El contractista principal està obligat a redactar un pla de seguretat i salut abans de l'inici de l'obra, en què s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant aquest Estudi bàsic de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial decret 1627/97, amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta d'aprovació visada col·legialment pel col·legi professional corresponent. Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de l'obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha servit de base per elaborar aquest estudi bàsic de seguretat i salut, requerirà l'aprovació del tècnic autor de l'estudi bàsic de seguretat i salut, així com del coordinador en matèria de seguretat en la fase d'execució d'obres. 3.13. Llibre d'incidències A l'obra hi haurà un llibre d'incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà d'estar en poder del contractista o representant legal o del coordinador de seguretat en fase d'execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè el coordinador o, si no cal coordinador, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de treball a Barcelona, Travessera de Gracia, 303-311 dins del termini de 24 hores. Sabadell, Desembre de 2008 Miquel Homs Obradors Enginyer Industrial

PLEC DE CONDICIONS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

6.1.- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES 2.1.- Contingut, àmbit d’aplicació i normativa Per aquesta obra regiran tots aquells continguts en el Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació, confeccionat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes. Seran d’aplicació totes les especificacions que encapçalen cadascuna de les partides d’obra ressenyades al pressupost; totes les precisions que contenen els plànols i altra documentació gràfica del projecte, encara que no quedin relaxades explícitament als documents escrits; i les precisions incloses a la memòria. També serà d’aplicació tota la normativa legislativa vigent de compliment obligatori en el moment de l’oferta econòmica. Les condicions tècniques fan referència al conjunt de característiques que han de complir els materials previstos en el projecte, les tècniques de la seva col·locació a l’obra i les d’execució de tots els treballs necessaris. Aquestes condicions queden assenyalades en els següents documents del projecte: - Plànols - Memòria descriptiva - Amidaments i pressupost - Plec de Condicions Els aspectes que no quedin suficientment detallats en els anteriors documents s’atindran al que prescriu la normativa tècnica general aplicable als projectes d’edificació, segons relació adjunta:

Normativa tècnica aplicable

Àmbit general Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 Codi Tècnic de l’Edificació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección d e obras de edificación O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91) Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març Certificado final de dirección de obras D. 462/71 (BOE: 24/3/71) Requisits bàsics de qualitat Seguretat d’utilització CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes CTE DB SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades CTE DB SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament” CTE DB SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació CTE DB SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament CTE DB SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Instal·lacions Instal·lacions d’electricitat Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02) CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió Instrucció 7/2003, de 9 de setembre Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig Certificat sobre compliment de les distàncies regla mentàries d’obres i construccions a línies elèctriques Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988) Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías d e seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83) Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centro s de transformación Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84) Reglamento de líneas aéreas de alta tensión D 3151/1968 Actividades de transporte, distribución, comerciali zación, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000) Instal·lacions d’il·luminació CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lac ions d’il·luminació RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il ·luminació inadequada RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 2.2.- Apartats per capítols d’obra 2.2.1.- Electricitat 1 Documents d’execució a) Les instal·lacions representades als plànols del Projecte i documents de l’avantprojecte es donaran a conèixer a l’empresa instal·ladora. b) Abans de començar el muntatge de la instal·lació hauran de presentar-se a la Direcció Facultativa tots els plànols d’obra elaborats per l’empresa instal·ladora. Si s’efectuen treballs sense l’aprovació de la Direcció Facultativa, les despeses aniran a càrrec de l’instal·lador. 2 Mitjans auxiliars en el muntatge a) Els diferents elements es recobriran abans i després del muntatge amb una protecció adient. Abans de la recepció, si fos necessari, es canviaran tots els elements o es restauraran totes les pintures que estiguin fetes malbé. b) Per raons de muntatge general, la col·locació de les instal·lacions elèctriques no haurà de repercutir en el seu cost. c) Abans de la seva col·locació, es presentaran mostres a la Direcció Facultativa de tots els materials i aparells que s’hagin de muntar; aquesta determinarà si acompleixen tots els requisits que s’expressaven en el Plec de Condicions. 3 Obres a realitzar pel Contractista Els treballs relacionats amb les instal·lacions elèctriques que a continuació s’exposen aniran a càrrec del Contractista:

- col·locació dels marcs de fonamentacions. - canals de l’estesa de cables. - construccions necessàries per amortitzar els sorolls. - construcció de regates, forats, passos, col·locació dels conductes i la seva fixació dins dels murs. - col·locació de perns en murs. - subministrament i col·locació de plataformes adients pel muntatge dels equips elèctrics. L’empresa instal·ladora confeccionarà els corresponents plànols per a l’execució dels treballs de ram de paleta. Donarà a conèixer les ventilacions necessàries, elements de protecció, etc. 4 Instal·lacions de baixa tensió 4.1 L’industrial adjudicatari realitzarà el treball d’acord amb les prescripcions que estableixen els reglaments vigents (Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, BOE 224, de 18.09.2002). També es tindran en compte les ordres de les Delegacions Provincials d’Indústria que siguin de compliment obligatori d’acord amb la legislació elèctrica espanyola. Es consideraran bàsiques les normes de la V.D.E. i DIN, en tot el que s’especifica a les reglamentacions esmentades als apartats, sempre i quan no s’hi oposin. 4.2 Tots els borns de connexió i derivació a emprar per a la tensió de servei, igual o superior a 380 v entre fases, 220 v entre fase i neutre, serà d’esteatita. La cargolaria de ferro serà tota de pressió, polida, cadmiada o pavonada. Tota la cargolaria per a la tanca de les caixes de connexió o derivació serà de llautó per tal d’evitar l’oxidació. Les peces de ferro o brides per a la fixació de cables de terra seran galvanitzades. L’industrial adjudicatari presentarà mostres a la Direcció Facultativa per a l’aprovació de tots els materials emprats a la instal·lació. Les caixes hauran de ser metàl·liques o de material aïllant i protegides contra la corrosió, amb una profunditat i diàmetre de 40 x 80 mm, respectivament; estaran proveïdes de finestres trencables per a permetre l’entrada de tubs; es col·locaran de manera que les tapes quedin enrasades amb la superfície del revestiment; cas d’instal·lar-se del tipus rectangular s’exigirà que les seves cares laterals estiguin perfectament paral·leles respecte al sostre i cantonades de la dependència. S’emplaçaran sempre a 25 cm del sostre, cel ras, etc. amb les tapes accessibles i desmuntables un cop acabada l’obra. 4.3 Proximitat d’altres canalitzacions o conduccions Als trams paral·lels haurà de deixar-se com a mínim una distància de 25 cm entre les canalitzacions d’una instal·lació i les canalitzacions d’un altre ús o conduccions d’aigua, gas, etc. Als creuaments de separació podrà ser menor si es disposa d’un tros de tub aïllant. No es col·locaran altres canalitzacions en un allotjament, conducte o galeria previst per a la instal·lació elèctrica. Quant a l’elecció, degut a les característiques constructives, es farà considerant a més

els següents factors: forma d’instal·lació, emplaçament i característiques del local. Els aparells es col·locaran de manera que es puguin revisar sense que sigui necessari deteriorar la instal·lació ni l’element constructiu. Per encastar-la a la paret es col·locarà en caixes que s’instal·laran abans de fer l’enlluït dels murs o envans i quedaran enrasades amb les superfícies acabades. La intensitat nominal dels interruptors serà com a mínim igual a la corresponent dels aparells de protecció situats per davant d’ells a la instal·lació. Es col·locarà un interruptor a cadascun dels circuits que hagin de ser oberts i tancats amb independència de la resta dels circuits de la instal·lació. Els petits interruptors i commutadors seran preferentment de tipus basculant i els que serveixin per encendre i apagar l’enllumenat en general d’una cambra es situaran al costat oposat al muntant sobre el que es fixi la porta. Les bases de la presa de corrent es col·locaran de manera que el seu cantell inferior quedi com a mínim a 180 cm del terra; s’evitarà col·locar-los a llocs amagats, per exemple, per darrera de les portes o als espais ocupats pels mobles. Se seguirà sempre el que estableixi el Projecte. Als quadres o armaris només serà admissible la presentació de peces sota tensió al descobert als locals a persones no autoritzades. Els aparells han d’estar instal·lats de manera que la seva maniobra, revisió i reemplaçament puguin fer-se fàcilment i sense perill. S’instal·laran sobre murs o envans, en muntatge sortint o encastat de manera que els interruptors quedin a l’alçada de terra superior a 1,80 m. Les connexions es realitzaran mitjançant borns, blocs o regletes. Les peces sota tensió nues estaran separades entre si a les parets amb una distància no inferior a 1,5 cm. 4.4 Caigudes de tensió admissibles Des de la caixa general de protecció fins als aparells receptors, la màxima caiguda de tensió admissible és del 3 % de la tensió nominal. Aquesta caiguda de tensió es pot repartir entre les diferents parts de la següent manera: - instal·lació escomesa individual 0,5 % de U - instal·lació interior 2,5 % de U - U (tensió entre fases) Les caigudes de tensió en línies repartidores trifàsiques es col·locaran considerant les càrregues polifàsiques equilibrades i les monofàsiques repartides el millor possible entre les diferents fases, efectuant el càlcul per a la fase més carregada. 4.5 S' Hauran de connectar a terra les “masses” de tots els elements o aparells que es puguin considerar perillosos, en cas que siguin posats accidentalment sota tensió. La instal·lació de posta de terra consta de: a) presa de terra b) circuits de terra c) connexions a masses

Les preses de terra podran estar construïdes per plaques o platines enterrades de dimensions suficients i materials apropiats per a resistir l’acció destructiva del terreny, com el coure o el ferro galvanitzat. Totes les masses d’una mateixa instal·lació hauran d’estar unides pels circuits de terra a una mateixa presa de terra. Es recomana que el circuit i la presa estiguin units per un conductor nu de coure, amb secció mínima de 35 mm2; les unions es faran amb peces de pressió o per soldadures de fusió. Els circuits es podran revisar i estaran formats per una línia general i derivacions secundàries de secció igual als conductors d’alimentació de les esmentades derivacions. No es podran emprar com a circuits de terra les canonades d’aigua, gas, calefacció o desguassos. Als circuits de terra no s’intercalarà cap fusible ni cap interruptor automàtic. Tot plegat acomplirà la NTE-IEP. Per a la posta a terra de les “masses” dels aparells receptors que es connectin al circuit d’alimentació per mitjà d’una presa de corrent, aquesta tindrà un contacte especial de posta a terra. El conductor de posta a terra formarà un cable multipolar amb els conductors mòbils d’alimentació. 4.6 Recepció de la instal·lació En el decurs dels treballs d’instal·lació i un cop acabats, la Direcció Facultativa procedirà, en presència de l’instal·lador, als exàmens i assajos necessaris per comprovar la qualitat dels materials emprats, la seva correspondència amb el que estava previst al Projecte d’Instal·lacions i la seva correcta instal·lació. L’instal·lador, a càrrec seu haurà de desmuntar i muntar els aparells i parts de la instal·lació que siguin indispensables pels assajos. S’acorda que, segons el que disposa l’article 64 de l’actual Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, la Delegació d’Indústria haurà de reconèixer la instal·lació abans que pugui ser utilitzada. Abans de fer-se la recepció de la instal·lació es comprovarà l’aïllament de la instal·lació, la protecció contra les sobrecàrregues i tallacircuits, les seccions dels conductors emprats, les connexions dels conductors, la possibilitat de retirar i introduir cables i fils, l’emplaçament i fixació dels diferents aparells i caixes i, per últim, la intensitat nominal de tots els mecanismes. En cap cas es disposaran en un mateix espai mal ventilat cables elèctrics i conduccions de gas. Les canalitzacions elèctriques no s’instal·laran paral·lelament i per sota de conduccions que puguin donar lloc a condensacions. La instal·lació en aquestes condicions serà admissible quan s’emprin cables aïllats sotacoberta de plom o de matèries plàstiques, i en cas que, disposats els cables en tubs protectors, es protegeixin els tubs contra les condensacions. Les canalitzacions elèctriques es mantindran a una distància suficient de les conduccions de calefacció, d’aire calent o fums, i n’estaran separats mitjançant pantalla aïllant tèrmica a fi de sotmetre-les a temperatures elevades. 4.7 Execució de les connexions Les connexions dels conductors entre ells i amb els aparells o dispositius es faran de manera que els contactes siguin segurs, durables i no s’escalfin anormalment; ha de ser possible la seva revisió periòdica. Quan es facin

dispositius de connexió a l’interior de caixes o aparells i sempre que el tipus de canalització ho permeti haurà de deixar-se una longitud lliure de cable suficient per a permetre les posteriors revisions i reparacions. En preparar l’extrem d’un cable per fer una connexió, tan sols es traurà la coberta i l’aïllament en les longituds previstes. Els conductors hauran d’estar perfectament nets i sense res que impedeixi un bon contacte. La connexió directa per retorçament o enrotllament entre si dels conductors serà admissible quan la unió estigui perfectament unida i sense joc. A l’interior de caixes d’acoblament o derivació s’empraran preferentment borns de connexió muntats individualment o amb blocs regletes. Els borns o peces de connexió seran apropiats al diàmetre dels conductors. En el cas de borns constituïts per un cargol que oprimeixi el conductor entre una volandera metàl·lica, disposada sobre el seu cap i una superfície metàl·lica, els conductors de secció superior a 6,3 mm2, es connectaran per mitjà de terminals. Es tindrà cura que els punts on es facin connexions puguin quedar sotmesos a esforços de tracció o torsió. 4.8 Aparells de maniobra, protecció i presa de corrent Per determinar les característiques elèctriques dels aparells es tindrà en compte: la intensitat del servei, la tensió de servei, la naturalesa de la corrent i la seva freqüència. 4.9 Prescripcions tècniques instal·lació elèctrica A. Quadres elèctrics de baixa tensió En els quadres, els equips elèctrics es disposarà de forma adequada per aconseguir un fàcil accés al mateix en el cas d’avaria. A.1 Normes constructives i de disseny Les normes i recomanacions aplicades al disseny i a la construcció dels quadres de distribució de potència seran les següents: Reglament Electrotècnic Espanyol CEI núm. 51 "Recomanacions per a aparells de mesura elèctrica i els seus accessoris " CEI núm. 337 "Auxiliars de comandament , Primera part: Prescripcions generals" (337.1) El cablejat dels quadres es realitzarà segons les normes ASA ,i s'enumeraran ambdós extrems de cada fil, coincidint exactament amb els esquemes elèctrics. Els quadres de distribució de potència estaran constituïts per plafons de xapa plegada de, pel cap baix, 2,5 mm. de gruix, i es reforçaran en aquells punts en què el pes dels aparells ho aconselli. Els plafons es compartimentaran per a la formació de cubicles independents. Cadascun d'aquests cubicles anirà dotat d'una porta i allotjarà els elements constitutius d'una sortida.

En aquelles sortides la intensitat nominal de les quals sigui baixa, s'admetran dues o més sortides per cubicle El conjunt anirà pintat interior i exteriorment; la pintura exterior tindrà prou resistència com per suportar els fregaments normals en explotació ; el color serà escollit per la Direcció d'Obra ,entre les mostres presentades pel constructor. Els interruptors, polsadors,etc., s'accionaran sense necessitat d'obrir la porta. Els aparells es disposaran a l'interior dels cubicles de manera que qualsevol curtcircuit que es produeixi a l'interior no pugui propagar-se a les barres o a altres equips. Aquesta disposició permetrà també treballar en un equip sense alterar el servei dels circuits restants. Els embarrats generals es disposaran a la part superior, en un compartiment estanc. L'alimentació de cadascun dels cubicles es realitzarà mitjançant embarrats parcials que, partint dels generals, baixaran verticalment per la part lateral dels plafons i alimentaran els compartiments situats en una mateixa fila. A la part inferior es preveurà una zona lliure de 25 cm. d'alçada, per tal que serveixi de repartidora de cables. De la mateixa manera en aquesta zona s'hi col·locaran els borns finals. Per a la connexió dels quadres amb elements exteriors a ells (alarmes, senyalitzacions exteriors, etc. ), es disposarà una regleta de borns en la qual aniran centralitzats aquests circuits. L'accés dels plafons s'efectuarà mitjançant portes metàl·liques amb frontisses de tipus ocult, dissenyades i construïdes de manera que evitin que la porta pugui despenjar-se, garrotar-se o distorsionar-se d'alguna manera. Aquestes portes hauran de quedar retingudes en la seva posició de tancament mitjançant uns elements tals que no calgui utilitzar cap eina quan s'hagi de procedir a la seva obertura. Els quadres tindran una protecció adequada contra la penetració de la pols i, per aquest efecte, les portes i obertures tindran juntes de neoprè. Els equips que integren el quadre quedaran muntats sobre suports convenients. Tots els aparells fràgils aniran muntats sobre suports elàstics adients. A.2 Base de fixació Consistirà en una estructura adequada per a ser ancorada al terra, amb els seus perns de fixació corresponents. La base de fixació i els perns d'ancoratge seran subministrats amb el quadre, però separats, de tal manera que pugin ser instal·lats abans que el mateix quadre.

A.3 Tractament de la xapa Les parts metàl·liques del quadre seran sotmeses a un procés normal de desengreixat i fosfatat, i l’acabat es realitzarà amb una capa de pintura antioxidant, i una altra d'esmalt sintètic, eixugat al forn, el color de la qual es definirà en el moment oportú. Tots els cargols, perns ,i femelles d'acer seran cadmiats, galvanitzats, o, en tot cas, tractats de manera que es protegeixin contra la corrosió. En el cas que l'ambient en el qual treballi el quadre tingui característiques especials d'agressivitat, la xapa serà sotmesa a tractaments d'acord a la circumstància. A.4 Resistència a les sol·licitacions tèrmiques i d inàmiques El quadre i tots els seus components elèctrics hauran de ser capaços de suportar esforços tèrmics i dinàmics, resultants de la intensitat eficaç de curt circuit i del seu valor de cresta respectivament. La capacitat tèrmica dels quadres haurà de ser suficient com per què suportin el pas de la intensitat eficaç de curt circuit durant un segon, sense que es malmeti res. El proveïdor del quadre haurà de subministrar els certificats dels assaigs de curt circuit corresponents. El quadre haurà de ser capaç de suportar el pas de la intensitat nominal assignada, amb la tensió nominal, sense que excedeixi l'escalfament permès en cadascun dels seus components. Els embarrats s'hauran de dimensionar específicament en complet acord amb el Reglament Electrònic de Baixa Tensió. El dimensionat en cada plafó s'efectuarà de conformitat amb els equips que contingui i haurà de complir amb les condicions següents: - Facilitat de manteniment. - Facilitat de connexionat de circuits exteriors. - Separació de seguretat entre equips propers. - Disposició d'embarrats a la part superior del quadre. - Disposició d'equips de mesura i regulació a la part frontal, posició superior del quadre. S'haurà de respectar el concepte de característiques generals del quadre, i les seves dimensions i formes s'adaptaran en cada cas a les normalitzades pel fabricant de quadres.

A.5 Embarrats generals Els suports de les barres i els separadors d'aquestes es faran amb un material aïllant no higroscòpic, d'alta qualitat, preferentment del tipus poliester fibra de vidre . Els embarrats seran de coure electrònic d'alta conductivitat, estirat en fred i seran dimensionats per al servei conductiu i de curt circuit que s'indiquin a les dades base. Les unions de les barres principals es faran mitjançant de cargols d'acer d'alta resistència, amb femelles, volanderes de pressió i altres dispositius que impedeixin l'afluixament de les barres. Les barres principals, unions, cargols, suports, etc. hauran d'estar dimensionats i subjectes de manera que suportin els efectes dinàmics del valor de cresta de la intensitat de curt circuit durant un segon, sense que es malmetin els equips. En els quadres de molta longitud , el Fabricant haurà de preveure, d'acord amb la seva experiència, les juntes d'expansió necessàries de manera que no es produeixin esforços als suports de les barres. La seqüència de les fases a les barres serà R.S.T. amb fase S al mig i les fases R en les posicions següents, mirant el quadre frontalment: - A dalt, per a la disposició en línia vertical. - Davant, per a la disposició en línia horitzontal. - A l'esquerra, per a les barres verticals. - Les barres hauran de ser pintades de la manera següent: - Fase R Verda - Fase S Groga - Fase T Marró - Terra Verda-Groga A.6 Barra de terra S’instal·larà una barra de terra horitzontal de coure al llarg del quadre per realitzar la posada a terra de totes les parts sense tensió dels equips, l'estructura metàl·lica del quadre, l'armadura del cable o del conductor de terra. Aquesta barra portarà un terminal a cada extrem per tal de poder connectar-la en dos punts a la xarxa general de terres. La secció d'aquesta barra anirà en funció de la intensitat de curtcircuit de la instal·lació en el quadre. Les portes del quadre hauran de portar una connexió flexible a terra, i no s'hauran de realitzar només mitjançant de les frontisses. A.7 Connexionats La connexió entre embarrats i equips es podrà efectuar : Mitjançant platina de coure aïllada, de secció adequada i pintada en els colors anteriorment especificats.

Mitjançant cable aïllat amb PVC no inflamable, per a una tensió de servei de 1000 v. per a equips d'intensitat inferior a 250 A. El cablejat de circuit de comandament, amidament i protecció s'efectuarà amb cable flexible, aïllat amb PVC no inflamable tensió de servei 750 v. La secció mínima serà d'1,5 mm2. Per als circuits de comandament, protecció i amidament de tensió, i de 2'5 mm2 pels circuits d'amidament de corrent. El cablejat haurà de realitzar-se fins les regletes terminals i connectors de fàbrica. Cap tipus de cablejat no podrà deixar-se pendent per a ser acabat en obra. La connexió de les puntes dels fils als borns dels aparells i les regletes es realitzarà mitjançant terminals de pressió del tipus adient. No es podrà utilitzar un terminal a compressió per efectuar la connexió de diversos circuits de diferents equips. La mateixa norma té aplicació pel que fa a borns. A.8 Cintes aïllants No s'admetrà l'ús de cintes tèxtils. Les cintes de PVC seran autoextingibles i no han de propagar la flama. A.9 Canaletes El cablejat que es disposarà en canaletes de plàstic serà amb tapa engatellada, de dimensions suficient per tal que la reposició o revisió del cablejat no presenti problemes especials. La subjecció de les canaletes es realitzarà de manera que el conjunt quedi perfectament rígid. Seran autoextingibles. A.10 Material d’identificació Els cables de connexionats de circuits de comandament, protecció i amidament estaran referenciats amb numeracions imperdibles i resistents al pas del temps. Tota la numeració estarà reflectida en el seu corresponent esquema, el qual quedarà incorporat a una carpeta metàl·lica, pensada per aquest efecte. Al davant del quadre s'hi disposaran etiquetes d'identificació per a cada plafó, cada interruptor, cada equip de comandament, regulació, protecció, etc. Amb nomenclatura que especifiqui clarament l’element o elements que comanden, senyalitzen, mesuren, etc.. Aquestes etiquetes seran de plàstic laminat. Al davant del quadre s'hi col·locarà el corresponent sinòptic per facilitar les maniobres en el quadre. Aquest sinòptic es construirà mitjançant làmina de plàstic de gruix normalitzat. Cada conductor connectat als borns d’entrada o de sortida, estarà identificat amb la mateixa referència que el born al qual està connectat.

A.11 Borns Tots els circuits de sortida del quadre acabaran en el seu born corresponent, els quals s'intentarà que estiguin a la mateixa regleta. Estaran situats en un lloc fàcilment accessible. Els borns seran de melamina fins intensitats de 100 A. i d'esteatita a partir d'aquest amperatge. Els borns s'escolliran segons les normes dictades pel fabricant. Per a circuits d'elevada intensitat, s'hauran de preveure, des de l'interruptor corresponent, unes platines de coure acabades en pales de connexió de dimensions en concordança al nombre i a la secció dels cables que li seran connectats. Aquestes pales estaran a la mateixa alçària que la regleta de borns previst tot pels casos restants. Si la connexió s'efectués a conductes de barres blindades, la connexió entre aquestes barres i les pales de l'interruptor -constituïdes segons s'ha descrit- s'efectuarà mitjançant connexions flexibles. Cada born tindrà inscrita una referència que serà idèntica a la dels esquemes. A.12 Fixacions Tots els equips instal·lats quedaran fixats als seus suports corresponents mitjançant cargol, femella, i altres dispositius que n'impedeixin l'afluixament, i caldrà seguir sempre les instruccions del fabricant d'aquests elements. Les canaletes es fixaran mitjançant cargol o bé a través d'Araldite i hauran d'aguantar el pes dels cables. Els conductors (petits conductors de connacional) quan no vagin per canaleta, s'uniran mitjançant cinta helicoïdal tipus unexpiro. A.13 Pilots de senyalització Seran díodes emissors LED preferentment. En alguns casos es podran utilitzar de llumeta de neó, seran fàcilment canviables i portaran un cercle reflector. El codi de colors a utilitzar és el següent : Verd: Indica que l'element està funcionant. Vermell: Indica que l'element s'ha disparat per avaria en el circuit alimentat. A.14 Rètols Totes les sortides portaran el rètol corresponent, amb indicació de l'element que alimenten. Aquest rètol serà prèviament aprovat en característiques per la direcció d'obra.

A.15 Interruptors automàtics Podran ser fixos i es podran desendollar , segons s'especifiqui. S'utilitzaran principalment per a la protecció de circuits de distribució d'elevada potència. Seran de tall a l'aire ; tindran una potencia de tall i de tancament d'acord amb el que s'especifiqui a la petició d'ofertes. Disposaran, pel cap baix, de 4 contactes auxiliars. Tret que es digui el contrari, aniran equipats amb bobina de tret a emissió de corrent amb relés tèrmics i magnètics ajustables. Els interruptors seran capaços d'efectuar ,pel cap baix, tres cicles complerts per hora, espaiats en no més de quinze minuts entre ells. Els interruptors tindran senyalització mecànica amb indicació "Obert-Tancat" i lluminosa per mitjà de pilots. A.16 Contactors Estan destinats principalment a l'arrencada de motors, malgrat que es poden usar per seccionar línies. Hauran de tenir bobina encapsulada, contactes de plata i caldrà poder canviar fàcilment els contactes. Hauran de suportar tres milions de maniobres sense que presentin desperfectes apreciables. Seran de marca solvent i amb adquisició fàcil de recanvis. A.17 Relés Entre els relé cal distingir tres funcions diferents: a) Protecció de línies Generalment van incorporats als interruptors, ja que aquesta protecció pot resoldre's a base de relés indirectes. b) Maniobra Relé que s'endolla d'una altra mena, segons les necessitats. Es destinen a la interconnexió entre els diferents equips de control. Es disposaran dispositius de contactes de prova per tal de permetre la verificació i el calibrat dels relés sense deixar anar els cables. La porta o tapa dels relés no podrà tancar-se amb els relés en posició de prova. Els relés que ho necessitin disposaran de dispositius d'indicació de l'operació que fan.

Aquests dispositius seran clarament visibles des del davant del quadre, sense que calgui treure la tapa del relé. c) Protecció de motors Relé de desconnexió tèrmic-diferencial. S'escolliran segons les taules del fabricant i segons la potència dels motors. Hauran de disparar per tèrmic en cas de fallada de fase i disposaran de contacte auxiliar per connectar el pilot que indica la desconnexió. Els relés de protecció de línies, quan siguin indirectes, i també els relés de maniobra, es muntaran a la part superior dels plafons, en una porta independent de la dels interruptors. Tots els aparells de control hauran de portar dispositius de seguretat per tal d'evitar trets accidentals. Les alimentacions a circuits de control i maniobra estaran protegides per interruptors automàtics bipolars del tipus de caixa moldejada, equipats amb un contacte auxiliar , normalment tancat, que actuarà sobre un senyal en cas de tret. A.18 Interruptors i relés diferencials Seran d'alta qualitat. Els instal·lats a la capçalera de circuits, que tinguin aigües avall del seu emplaçament altres proteccions d'aquesta mena, disposaran de protecció diferencial amb regulació d'intensitat i de temps de resposta. Els instal·lats als finals de circuit o que no tinguin proteccions similars, aigües avall del seu punt d'emplaçament, podran ser d'intensitat de resposta fixa i de desconnexió instantània. A.19 Transformadors d’intensitat Seran de tipus sec, encapsulats en resines o similar. Els terminals primaris i secundaris seran marcats de forma indeleble. Seran capaços de suportar els efectes tèrmics produïts pel pas del corrent màxim de curt-circuit durant un segon, i els esforços dinàmics corresponents al seu valor màxim. Els valors mínims acceptables per a la intensitat tèrmica i dinàmica seran de 100 In i 200 In, respectivament. La intensitat secundària per a mesura i protecció serà de 5 A. Hauran de tenir prou precisió en cas de sobrecàrrega i de curt circuit per garantir l'operació correcte dels relés i la selectivitat del sistema de proteccions, en el cas que no s'hagi previst sistemes de protecció a base de relés indirectes. Per a mesura, el factor de saturació dels transformadors d'intensitat serà Fs (signe de menor-igual) 5.

La classe de precisió serà de : Classe 0,5 per a equips comptadors d'energia. Classe 1 per a amidament general. Classe 3 per a protecció. A.20 Aparells de mesura Comprèn aquest aparell els voltímetres, amperímetres, fasímetres i freqüencímetres. S’instal·laran els següents aparells de mesura. Un voltímetre amb el seu commutador en cada línia d'escomesa i en cada joc de barres. Un amperímetre per fase a les escomeses. Seran de precisió 99.9% mínim tipus digital. A.21 Tallacircuits Els cartutxos tallacircuits fusibles portaran marcada la intensitat, tensió de treball (gT. gF.aM) i la capacitat de ruptura els que siguin A.P.R. Aquests aniran col·locats sobre material aïllant incombustible. Estaran protegits de manera que no puguin projectar el material fos i que pugui efectuar-se el recanvi de baixa tensió, en cas que calgui, sense cap perill. Hauran de resistir durant una hora una intensitat igual a 1'3 In per a seccions de conductors de 10 mm2 en endavant ,i 1'2 per a seccions inferiors. De la mateixa manera, es fondran en menys de mitja hora amb una intensitat igual 1'6 In per a seccions superiors de conductors de 10 mm2 i 1'4 In per a seccions inferiors. A.22 Identificació de l’aparellatge Tots els elements de potència o de control i comandament tindran un sistema d’identificació sobre el mateix element, amb nomenclatura plenament coincident a la donada a l’esquema corresponent. Els elements situats a la tapa tindran aquesta identificació pel costat intern. Els conductors que interconnecten el diferent aparellatge i entre l’aparellatge i els borns, estaran numerats i identificats en ambdós extrems, amb un sistema imperdible i perdurable en el temps. Aquesta prescripció és vàlida tant pels conductors de potència com pels de maniobra i la identificació serà la mateixa que l'especificada als esquemes.

A.23 Codis i normes Llevat del cas que s’especifiqui el contrari els quadres estaran d'acord amb els Codis i normes següents: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió Comissió Electrotècnica Internacional Normes UNE, BS, VDE, UTE. Tot l'equip complirà amb les exigències més rigoroses de qualsevol d'aquestes normes. B. Conductors Els conductors seran en coure electrolític pur, segons es prescriu en cada cas. Les unions bimetàl·liques es realitzaran de manera que no puguin quedar afectades per efecte de dilatació. La tolerància en la secció real serà del 3 % en més i del 1,5% en menys, entenent-se per secció la mitja de la mitja en varis punts i en un rotllo. Si en un sol punt la secció és d’un 3% menor que la normal, el conductor no serà admès. La conductivitat òhmica mínima del coure serà del 98% de la del patró internacional. La càrrega de ruptura del cable, ja terminat, no serà inferior a 3 kg/mm2 de secció i el allargament permanent en el moment de produir-se la ruptura no serà inferior al 20%. La totalitat dels cables emprats s’ajustaran al tipus RVK 0,6/1 KV segons norma UNE 21.123 quan discorrin a l’aire o sobre safata, i al tipus V 750 o V 750 F segons norma UNE 20.003, 21.011 i 21.022, quan discorrin sota tub. Quant a les barreges que constitueixin al aïllament i la coberta, respondran a les característiques definides als assaigs segons norma UNE 21.117. Amb caràcter general la secció mínima serà de 2,5 mm2 . L’adjudicatari podrà optar per cables unipolars o tripolars més neutre, segons convingui en cada cas, i sempre que ho accepti la Direcció Facultativa. En el cas de que substitueixi el cable tripolar per cables unipolars, aquests es portaran en terna triangular i de tal manera que estiguin permanentment en contacte les seves cobertes. S’interpretarà per secció equivalent la que tingui la mateixa secció física, no la que admeti la màxima densitat de corrent. L’aïllament exterior dels conductors serà de color, corresponent al següent codi: - Fase R: Verd - Fase S: Groga - Fase T: Marró - Neutre: Blau - Terra: Groc-verd La secció mínima de qualsevol conductor de la instal·lació serà de 2,5 mm2, efectuant-se totes les connexions amb terminals adequats.

C. Distribució de baixa tensió (safates, tubs i cai xes de derivació) S’utilitzen safates metàl·liques protegides contra la oxidació, s'admeten qualsevol dels dos procediments següents: Galvanitzat SENDZIMIR: Consisteix en utilitzar planxa d’acer dolç, laminat en fred, galvanitzat en banda per procediment SENDZIMIR en continu. El seu revestiment normal serà de 381 gr. de Zn doble cara, acabat en estrella. Aquest revestiment, degut a l’excel·lent adherència del zinc a l’acer permet qualsevol conformat i perfilat, sense que per això perdi la seva gran resistència front a les diferent condicions ambientals. Per regla general, s’instal·laran safates segons plànols horitzontals evitant dintre de lo possible, la col·locació de safates segons plànols verticals. No s’acceptaran canvis de direcció o pla que representin arestes vives, amb la finalitat d’evitar danys en la coberta dels conductors. Per això es realitzaran els canvis de direcció o pla adaptant la forma de les safates en els trams corresponents a arcs de circumferència o a la forma de línies trencades amb angles màxims de 45 º C. Les safates portacables portaran a tot lo llarg del seu recorregut un cable de terra grapat a aquestes i seguint els desviament que realitzi la safata. Les instal·lacions, quan no discorrin per safata, seran en la seva totalitat vistes i es realitzaran amb tubs de PVC amb rosca i que es pugui corbar en calent, o bé, segons sigui la instal·lació, amb tub d’acer galvanitzat, especial per instal·lacions elèctriques. En cap cas, s’admetran instal·lacions vistes amb tubs de plàstic semirígid o flexible. Totes les unions es realitzaran amb maneguets roscats o a pressió u altra disposició al llarg de la generatriu que garanteixi el continuat contacte a topall. En el muntatge totes les unions quedaran segellades mitjançant pasta ASADUR o producte similar. En les entrades dels tubs a les caixes s’empraran femelles en la part exterior i interior, amen de protector de fils en la part interior. Tot això de material plàstic aïllant del mateix tipus que el tub i de forma que el conducte quedi fermament fixat a la caixa sense possibles moviments. A aquest fi s’acceptaran altres solucions, d’acord amb el tipus de caixa emprada en cada cas. Tots els talls es practicaran en angle recte. No es permetrà que quedin fils de rosca al descobert. Els colzes doblegats o desviacions s’evitaran sempre que sigui possible. Quan siguin imprescindibles es realitzaran amb eines apropiades (motlles espirals d’acer, etc.) sense que en cap tram de la corba es deformi la secció del tub. En els recorreguts paral·lels a canonades d’aigua, calefacció, etc. la distància mínima a aquest serà de 300 mm. En el cas de que deguin discórrer

superposades i en els encreuaments la instal·lació elèctrica discorrerà pel nivell superior. Els suports dels tubs s’efectuaran amb claus de cap roscat fixat amb càrrega impulsora i abraçadores roscades a aquests, no estant distanciats entre si en cap cas més de 0,75 m. Les caixes de derivació, seran de material sintètic incombustible i aïllant. S’utilitzaran muntatge de superfície. Les tapes seran cargolades, no s'admeten caixes amb tapa a pressió. Les seves dimensions mínimes seran d’acord amb el diàmetre nominal del tub major que passi per las mateixes, Totes les caixes d’empalmament, inclòs les encastades més petites, inclouran regleta de borns de connexió. En cap cas es permetran derivacions sense la utilització de caixes d’empalmament. En el seu muntatge es mirarà de mantenir el grau de protecció IP-55 general per tota la instal·lació elèctrica, evitant deteriorament de juntes, premsa-estopes, etc. si bé, quan les necessitats ho requereixin, es podran utilitzar arquetes metàl·liques amb fons desmuntable, a fi d’evitar el tenir que seccionar els conductors. En aquest cas es disposarà de borns de derivació adequats. Quan els conductors que entren i surten de les caixes de derivació ho facin sense tubs de protecció serà de caràcter obligatori el instal·lar els corresponents premsa-estopes, no s'admeten cap instal·lació sense aquests. Tots els empalmaments de conductors es faran en les caixes corresponents. Totes les regletes de borns aniran cargolades al fons de la caixa sense perforar-la, no permetent-se filaments lliures sense fixar. Tampoc s’admetran empalmaments entre conductors per retorçat i vorada posterior. Els cables dintre de les caixes es pentinaran per presentar una aparença correcta. No es permetrà que el cables passin rectes per les caixes, amb la finalitat de disposar cable suficient per empalmaments, connexions, etc., que es puguin precisar en el futur. Quan per condicions d’estètica, decoració o derivat de la naturalesa de la zona en que es realitzi la instal·lació sigui necessari encastar-la no s’admetrà en cap cas que els conductors vagin directament encastats sense tub de protecció. Aquest podrà respondre a les característiques del tub de plàstic flexible o semirígid, s'accepten igualment la instal·lació amb tub de plàstic rígid. Les caixes de derivació i mecanismes com endolls i interruptors seran també encastats disposant-se de manera que quedin perfectament enrasats amb el acabat o blanquejat de parets o sostres. Quan la instal·lació s’efectuï per sobre de cel ras no es de gran importància la alineació i l’aspecte de les línies elèctriques, sempre que els conductors vagin protegits sota tub i fixats mitjançant grapes a les parets o sostre, efectuant les

derivacions mitjançant caixes de borns apropiades., En cap cas s’admetrà que qualsevol aparell (lluminària, presa de corrent, interruptor, etc.) serveixi de caixa de derivació, ja que aquestes es realitzaran en la seva totalitat en les caixes disposades a tal efecte. D. Mecanismes i aparells d’enllumenat La secció mínima de qualsevol conductor de la instal·lació serà de 2,5 mm2, efectuant-se totes les connexions amb terminals adequades. Totes les carcasses de quadres, presses de corrent i de més receptors, disposaran de la seva corresponent pressa de terra, que anirà connectada a l’anell general. Els aparells d’enllumenat encastat es subjectaran fortament al cel ras, i els que no estiguin en aquestes circumstàncies ho faran mitjançant tiratge spit o similars, o en el seu cas, tacs i cargols, i s’ancoraran fortament al tancament o a on procedeixi. En general, els mecanismes es situaran a 0,90 m del terra, excepte les preses de corrent que s’instal·laran a 30 cm d’aquest. Es posarà cura en la col·locació dels mateixos , així com de tots els elements encastats, a fi d’evitar correccions posteriors. Es deixaran cues de connexió lo suficientment llargues per que permetin la fàcil revisió dels mateixos. La totalitat de les caixes i mecanismes accessibles al contacte normal seran de material aïllant, i sobre la seva tapa s’indicarà de manera indeleble el circuit al que pertanyen. Les parts metàl·liques sota tensió hauran d’estar fixades sobre peces aïllants. Per la connexió dels conductors s’empraran borns amb cargols disposant d’espai suficient per que la connexió es pugui fer amb facilitat. E. Enllumenat d’emergència La instal·lació serà fixa, tindrà font pròpia d’energia i entrarà automàticament en funcionament al produir-se una fallada d’alimentació a la instal·lació d’enllumenat normal de les zones a il·luminar entenent-se per fallada el descens de la tensió d’alimentació per sota del 70 % del seu valor nominal. La instal·lació complirà les condicions de servei, que s’indiquen a continuació, durant 1 hora, com a mínim, a partir de l’instant en que tingui lloc la fallada. Proporcionarà una il·luminació de 1 lux, com a mínim, en el nivell del terra en els recorreguts d’evacuació, mesurada en l’eix en passadissos i escales, i en tot punt quan els esmentats recorreguts discorrin per espais distints dels citats. L’enllumenat serà, com a mínim, de 5 lux als punts en els que estiguin situats els equips de les instal·lacions de protecció contra incendis que exigeixin utilització manual i als quadres de distribució de l’enllumenat. La uniformitat de la il·luminació proporcionada en els distints punt de cada zona serà tal que el quocient entre l’enllumenat màxim i mínim sigui menor que 40. Els nivells d’il·luminació establerts s’hauran d’obtenir considerant nul el factor de reflexió sobre parets i sostres i contemplant un factor de manteniment que

englobi la reducció del rendiment lluminós degut a la brutícia de les llumeneres i l’envelliment de les llampares. Si la instal·lació es realitza amb aparells o equips autònoms automàtics, les característiques exigibles als esmentats aparells seran les establertes en UNE 20.062, UNE 20.392 i UNE-EN 60.598-2-22. F Xarxa de terres F.1 Especificacions de muntatge La instal·lació tindrà que estar d’acord amb el Reglament Electrotècnic en vigor. Els plànols del Projecte indicaran la situació real o molt aproximada dels diferents elements (aparells, circuits, etc.) de la instal·lació. De tota manera, la situació es fixarà sempre en el replanteig. Pel replanteig i execució del marcat de la instal·lació, es tindran que tenir en compte, molt i particularment, les instruccions de la Direcció d’Obra de manera que ella quedi perfectament coordinada amb les restants instal·lacions. En tots el casos, les connexions s’efectuaran de manera que el contacte elèctric quedi ben assegurat, durable sense cap escalfament anormal, i amb possibilitat de revisió periòdica, per lo que es tindrà que deixar la suficient longitud lliure del conductor. No s’admetran esforços mecànics, per efecte del conductor tens en els embornaments. Es senyalitzaran amb rètols denominatius les diferents línies generals i altres elements de la instal·lació, com son quadres, sotsquadres, caixes de derivació, etc. L’instal·lador electricista tindrà que adaptar-se al pla de muntatge general de l’obra. La Direcció d’Obra li comunicarà les dates concretes de finalització de les instal·lacions parcials, que estarà obligat a complir. Els elements de la instal·lació elèctrica tenen que quedar distanciats convenientment de les altres instal·lacions com aigua, gas, aire condicionat, etc. de manera que no hagin deterioraments mutus. No es tenen que realitzar connexions o acoblaments fora de les caixes de derivació i dels sotsquadres, o altres llocs adequats. Es mirarà l’eficàcia de la connexió al conductor de terra, de totes les masses dels elements elèctrics, i s’establirà en cadascuna d’elles, una perfecta continuïtat en totes les seves parts (portes, etc.) Es tindrà especialment cura de que la connexió a terra quedi assegurada permanentment. La separació física entre les distintes terres serà de com a mínim 15 metres.

F.2 Condicions per a la recepció Per a procedir a la recepció de l’obra, i sense perjudicar altres exigències no compreses en aquest Plec de Prescripcions Tècniques, es tindran que complir els següents punts: - Lliurament i aprovació de la documentació prescrita en els paràgrafs anteriors. - Comprovació per la Direcció d’Obres del bon acabat dels treballs. - Proves d’aïllament satisfactòries a una tensió mínima de 500 V. - Comprovació de la continuïtat del terra i equipotencialitat. L’instal·lador emetrà els corresponents certificats de totes les proves realitzades i necessàries per garantir les condicions inicials de seguretat de la facultat. G. Especificacions de muntatge La instal·lació tindrà que estar d’acord amb el Reglament Electrotècnics de Baixa Tensió. Els plànols del Projecte indicaran la situació real o molt aproximada dels diferents elements (aparells, circuits, etc.) de la instal·lació. De totes maneres, la situació es fixarà sempre en el replanteig. Pel replanteig i execució del marcat de la instal·lació, es tindran que tenir en compte, molt i particularment, les instruccions de la Direcció d’Obra, de manera que aquesta quedi perfectament coordinada amb les restant instal·lacions. En tots el casos, les connexions s’efectuaran de manera que el contacte elèctric quedi ben assegurat, durable, sense cap escalfament anormal, i amb possibilitat de revisió periòdica, per lo que es tindrà que deixar la suficient longitud lliure del conductor. No s’admetran esforços mecànics, per efecte del conductor tens en els embornaments. Es senyalitzaran amb rètols denominatius les diferents línies generals i altres element de la instal·lació, com son quadres, sotsquadres, caixes de derivació, etc. L’instal·lador electricista tindrà que adaptar-se al pla de muntatge general de l’obra. La Direcció d’Obra li comunicarà les dates concretes de finalització de les instal·lacions parcials, que estarà obligat a complir. Els elements de la instal·lació elèctrica tenen que quedar distanciats convenientment de les altres instal·lacions com aigua, gas, aire condicionat, etc. de manera que no hagin deterioraments mutus.

No es tenen que realitzar connexions o acoblaments fora de les caixes de derivació i dels sotquadres, o altres llocs adequats. Es mirarà l’eficàcia de la connexió al conductor de terra, de totes les masses dels elements elèctrics, i s’establirà en cadascuna d’elles, una perfecta continuïtat en totes les seves parts (portes, etc.) Es tindrà especialment cura de que la connexió a terra quedi assegurada permanentment. S’efectuarà una xarxa equipotencial en els banys, dutxes i similars, amb cable adequat i mínim de 2,5 mm2 de coure. En particular es connectaran també a terra les armadures de les lluminàries. Les alçades i distàncies de fixació dels mecanismes de maniobra i de les preses de corrent, queden establertes en principi de la següent manera: - Interruptors, polsadors i commutadors a 90 cm sobre el terra acabat, i a 15 cm de les portes d’entrada, al costat oposat al muntatge de fixació de la porta. - Bases d’endoll, a 35 cm sobre el terra acabat. Evitant la seva col·locació en llocs amagats, darrera de les portes, en zones a moblar, etc. Si s’instal·len sobre estants aniran a 120 cm en general la part inferior. Aquesta mateixa alçada s’utilitzarà en quiròfans i sales de parts per tots els seus mecanismes. Els quadres s’allotjaran en recintes no accessibles al públic i no inflamables, les claus dels quals quedarien en possessió del personal de manteniment. A la sortida dels quadres, els conductors es tindran que disposar racional i ordenadament. No es permetran als traçats dels cables de distribució, l’existència de corbes de radi inferior a 12 vegades el radi del cable. En els muntants i en les safates, s’agruparan els cables, segons el destí assignat i embridats en trams no superiors a l’indicat pel reglament. Els tubs no presentaran rebaves que puguin danyar als conductors. Per aquesta finalitat els tubs metàl·lics portaran un anell de protecció de plàstic al seu extrem. Si discorren en algun tram varis tubs paral·lels, es fixaran en rails metàl·lics amb grapes apropiades. Es mirarà molt especialment el bon equilibrat de les fases de la instal·lació, repartint els circuits en els sotsquadres, de la millor manera. H. Condicions per a la recepció Per procedir a la recepció de l’obra, i sense perjudicar altres exigències no compreses en aquest Plec de Condicions Tècniques, es tindran que complir els següents punts:

- Lliurament i aprovació de la documentació prescrita en els paràgrafs anteriors. - Comprovació per la direcció d’Obres del bon acabat dels treballs. - Proves d’aïllament satisfactòries a una tensió mínima de 500 V. - Comprovació de la continuïtat del terra i equipotencialitat. - Comprovació dels elements de seguretat: diferencials, vigilants d’aïllament, etc. - Legalització de la instal·lació i lliurament dels butlletins segellats. - L’instal·lador emetrà els corresponents certificats de totes les proves realitzades i necessàries per garantir les condicions inicials de seguretat del Centre. - Es valorarà positivament, que inclogui l’inventari de les seves instal·lacions en l’oferta.. Sabadell, Desembre de 2008 Miquel Homs Obradors

PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES

PRESSUPOST I AMIDAMENTS

PRESSUPOST I AMIDAMENTS QUADRE DE PREUS Nº1 QUADRE DE PREUS Nº 2

PLANOLS

PLANOLS

1.- EMPLAÇAMENT 2.- PLANTA BAIXA 3.- ESQUEMA UNIFILAR