PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ RE-PAVIMENTACIÓ DE LA PISTA...

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ RE-PAVIMENTACIÓ DE LA PISTA D’ATLETISME JOSEP MOLINS

COMPLEX ESPORTIU SANT OLEGUER

ANNEXOS A LA MEMÒRIA

1.4.1. ESTUDI GEOTÈCNIC 1.4.2. PLA DE CONTROL DE QUALITAT 1.4.3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 1.4.4. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

RE-PAVIMENTACIÓ DE LA PISTA D’ATLETISME JOSEP MOLINS DEL COMPLEX ESPORTIU SANT OLEGUER . Ajuntament de Sabadell Febrer 2016


1.4.1.- ESTUDI GEOTÈCNIC


1.4.2.- CONTROL DE QUALITAT


PLA DE CONTROL DE QUALITAT El present pla de control de qualitat té per objecte el control dels materials que es faran servir per a dur a terme les diferents unitats d’obra, fixant les característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment. D’igual manera fixar les característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig. També es prescriuen les verificacions i proves de servei a realitzar per comprovar les prestacions finals exigides a l’equipament acabat. Els assaigs a realitzar en les diferents fases seran :

A. PLA DE CONTROL -

CONTROLS DE QUALITAT DELS PAVIMENTS Controls previs i d’execució: Comparatiu mostra fitxa fabricant: A realitzar per laboratori homologat per ENAC, Tipus I.B.V. (INSTITUT BIOMECÀNIC DE VALENCIA), LABOSPORT,... Els paviments compliran la Norma UNE-EN 14877:2014 referent a superfícies sintètiques per espais esportius d’exterior. Estaran certificats per la I.A.A.F. i R.F.E.A. Certificat del fabricant dels paviments instal·lats segons normativa vigent UNE-EN 14877:2014 La pista d’atletisme haurà de ser homologable, si s’escau, amb els corresponents assaigs realitzats “in situ”, per la IAAF Control de l’execució:

- Cada 100 m2 es realitzarà un control d’execució del paviment, per a comprovar la planeïtat en totes les direccions amb una regla de 2 m.

- No s’acceptaran capes i espessors inferiors als especificats.


- No s’acceptaran la presència de bosses i fissures o escletxes.

- No s’acceptaran variacions superiors a 2 mm. ANNEX PROCEDIMENT PEL CONTROL DE RECEPCIÓ DELS MATERIALS ALS QUÈ NO ELS HI ÉS EXIGIBLE EL SISTEMA DE “MARCAT CE” A continuació es detalla el procediment a realitzar pel Control de recepció dels materials de construcció als que no els hi és exigible el sistema de marcat CE (tant per no existir encara UNE-EN o Guia DITE per aquest producte com, existint aquestes, per estar dins del termini de coexistència). En aquest cas, el Control de recepció ha de fer-se d’acord amb l’exposat en l’Article 9 del RD1630/92, podent-se presentar tres casos en funció del país de procedència del producte:

1. Productes nacionals. 2. Productes d’altre estat de la Unió Europea. 3. Productes extracomunitaris.

1. Productes nacionals D’acord amb l’Art.9.1 del RD 1630/92, aquests han de satisfer les vigents disposicions nacionals. El compliment de les especificacions tècniques contingudes en elles es pot comprovar mitjançant:

a) La recopilació de les normes tècniques (UNE fonamentalment) que s’estableixen com obligatòries en els Reglaments, Normes Bàsiques, Plecs, Instruccions, Ordres d’homologació, etc., emeses principalment pels Ministeris de Foment i de Ciència i Tecnologia.

b) L’acreditació del seu compliment exigint la documentació que pugui garantir la seva observança.

c) Donar l’ordre de realització dels assaigs i proves precises en cas que la documentació aportada no ens hagi estat facilitada o no existeixi.

A més a més, s’han de tenir en compte les especificacions tècniques de caràcter contractual que es defineixin en els plecs de prescripcions tècniques del projecte en qüestió. 2. Productes que provenen d’un país comunitari En aquest cas, l’Art.9.2 del RD 1630/92 estableix que els productes (a petició expressa i individualitzada) seran considerats per la Administració de l’Estat conformes amb les disposicions espanyoles vigents si:

• Han superat els assaigs i les inspeccions efectuades d’acord amb els mètodes en vigor a Espanya.

• Ho han fet amb mètodes reconeguts com equivalents a Espanya, efectuats per un organisme autoritzat en l'Estat membre en el que s’hagin fabricat i que hagi estat


comunicat per aquest d’acord als procediments establerts en la Directiva de Productes de la Construcció.

Aquest reconeixement de l’Administració de l’Estat es fa a traves de la Direcció General competent mitjançant l’emissió, per a cada producte, del corresponent document, que serà publicat al BOE. No s’ha d’acceptar el producte si no compleix aquest requisit i es pot remetre el producte al procediment descrit en el punt 1. 3. Productes que provenen de un país extracomunitari L’Art.9.3 del RD 1630/92 estableix que aquests productes podran importar-se, comercialitzar-se i utilitzar-se dins el territori espanyol si satisfan les disposicions nacionals, fins que les especificacions tècniques europees corresponents disposis un altre cosa; és a dir, el procediment analitzat en el punt 1. Documents acreditatius Es relacionen a continuació els possibles documents acreditatius (i les seves característiques més notables) que es poden rebre al sol·licitar l’acreditació del compliment de les especificacions tècniques del producte en qüestió. La validesa, la idoneïtat i l’ordre de prelació d’aquests documents estarà detallada en les fitxes específiques de cada producte.

• Marca / Certificat de conformitat a Norma: - És un document expedit per un organisme de certificació acreditat per

l’Empresa Nacional d’Acreditació (ENAC) que afirma que el producte satisfà una(es) determinada(es) Norma(es) que li són d’aplicació.

- Aquest document presenta grans garanties, ja que la certificació s’efectua mitjançant un procés de concessió i altre de seguiment (en els que s’inclouen assaigs del producte en fàbrica i en el mercat) a través dels Comitès Tècnics de Certificació (CTC) del corresponent organisme de certificació (AENOR, ECA, LGAI...)

- Tant els certificats de producte, com els de concessió del dret a l’ús de la marca tenen una data de concessió i una data de validesa que ha de ser comprovada.

• Document d’Idoneïtat Tècnica (DIT):

- Els productes no tradicionals o innovadors (pels que no existeix Norma) poden ser acreditats per aquest tipus de document, on la seva concessió es basa en el comportament favorable del producte per la utilització prevista en front als requisits essencials descrivint-se, no només les condicions del material, sinó les de posada en obra i conservació.

- Com en el cas anterior, aquest tipus de document és un bon aval de les característiques tècniques del producte.

- A Espanya, l’únic organisme autoritzat per la concessió de DIT, es el “Instituto de Ciencias de la Construcció Eduardo Torroja” (IETcc) havent-se de, com en el cas anterior, comprovar la data de validesa del DIT.

• Certificació de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris (CCRR)


- Document (que substitueix als antics certificats d’homologació de producte i de tipus) emès pel Ministeri de Ciència i Tecnologia o un organisme de Control, i publicat en el BOE, en el que es certifica que el producte compleix amb les especificacions tècniques de caràcter obligatori contingudes en les disposicions corresponents.

- En molts productes afectats per aquests requisits d’homologació, s’ha regulat, mitjançant Ordre Ministerial, que la marca o certificat de conformitat AENOR equival al CCRR.

• Segell INCE

- És un distintiu de qualitat voluntari concedit per la DGAPV del “Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial, que no suposa, per sí mateix, l’acreditació de les especificacions tècniques exigibles.

- Significa el reconeixement, exprés i periòdicament comprovat, que el producte compleix les corresponents disposicions reguladores de concessió del Segell INCE relatives a la matèria primera de fabricació, els mitjans de fabricació i el Control així com la qualitat estadística de la producció.

- La seva validesa té una vigència d’un any natural, prorrogable per terminis iguals, tantes vegades com ho sol·liciti el peticionari, podent-se cancel·lar el dret de l’ús del Segell INCE quan es comprovi l’incompliment de les condicions que, en el seu cas, van servir per a la seva concessió.

• Segell INCE / Marca AENOR

- És un distintiu creat per integrar en la estructura de certificació d’AENOR aquells productes que ostentaven el Segell INCE i que, a més a més, són objecte de Norma UNE.

- Ambdós distintius es concedeixen per l’organisme competent, òrgan gestor o CTC d’AENOR (entitats que tenen la mateixa composició, reunions comunes i mateix contingut en els seus reglaments tècnics pera la concessió i enretirada).

- Als efectes de Control de recepció d’aquest distintiu és equivalent a la Marca / Certificat de conformitat a Norma.

• Certificats d’assaig

- Són documents, emesos per un Laboratori d’Assaig, en el què es certifica que una mostra determinada d’un producte satisfà unes especificacions tècniques. Aquest document no és, per tant, indicatiu referent a la qualitat posterior del producte ja que la producció total no es controla i, per tant, cal mostrar-se cautelós en front a la seva admissió.

- En primer lloc, cal tenir present l’Article 14.3.b de la LOE, que estableix que aquests Laboratoris han de justificar la seva capacitat amb la corresponent acreditació oficial atorgada per la Comunitat Autònoma corresponent. Aquesta acreditació és requisit imprescindible per que els assaigs i proves que es redactin siguin vàlids, en el cas que la normativa corresponent exigeixi que es tracti de laboratoris acreditats.

- En la resta dels casos, en què la normativa d’aplicació no exigeixi l’acreditació oficial del laboratori, l’acceptació de la capacitat del laboratori resta al judici del tècnic, recordant que pot servir de referència la relació d’aquests i les seves àrees d’acreditació que elabora i comprova ENAC

- En tot cas, per a procedir a l’acceptació o rebuig del producte, s’haurà de comprovar que les especificacions tècniques detallades en el certificat


d’assaig aportat són les exigides per les disposicions vigents i que s’acredita el seu compliment.

- Per últim, es recomana exigir el lliurament d’un certificat del subministrador assegurant que el material lliurat es correspon amb el del certificat aportat.

• Certificat del fabricant

- Certificat del propi fabricant on aquest manifesta que el seu producte compleix una sèrie d’especificacions tècniques.

- Aquests certificats poden estar acompanyats amb un certificat d’assaig dels descrits en l’apartat anterior; en aquest cas seran valides les citades recomanacions.

- Aquest tipus de documents no tenen gran validesa real però poden tenir-la a efectes de responsabilitat legal si, posteriorment, apareix qualsevol problema.

• Altres distintius i marques de qualitat voluntaris

- Existeixen diversos distintius i marques de qualitat voluntaris, promoguts per organismes públics o privats, que (com el segell INCE) no suposen, per si mateixos, l’acreditació de les especificacions tècniques obligatòries.

- Entre els de caràcter públic es troben els promoguts pel Ministeri de Foment (regulats per la OM 12/12/1977) entre els que es troben, per exemple, el Segell de conformitat CIETAN per biguetes de formigó, la Marca de qualitat EWAA EURAS per pel·lícula anòdica sobre alumini i la Marca de qualitat QUALICOAT per revestiment d’alumini.

- Entre els promoguts per organismes privats es troben diversos tipus de marques com, per exemple les marques CEN, KEIMARK, N, Q, EMC, FERRAPLUS, etc.

Informació suplementària

• La relació i àrees dels Organismes de Certificació i Laboratoris d’Assaig acreditats per la Empresa Nacional d’Acreditació (ENAC) es poden consultar en la pàgina WEB: www.enac.es.

• Les característiques dels DIT i el llistat de productes que posseeixin els citats documents, concedits per l’IETcc, es poden consultar en la següent pàgina web: www.ietcc.csic.es/apoio.html

• Els segell i concessions vigents (INCE, INCE/AENOR.....) poden consultar-se en www.miviv.es, en “Normativa”.

• La relació de productes certificats pels diferents organismes de certificació poden trobar-se en les seves pàgines web www.aenor.es , www.lgai.es, etc.


1.4.3.- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT


1.4.3.1.- MEMÒRIA ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT


ÍNDEX

1.- MEMÒRIA. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 2.- ANNEX I. ANÀLISIS DE RISCOS I MESURES PREVENTIVES 3.- ANNEX II. ANÀLISIS DE RISCOS I MESURES PREVENTIVES 4.- AMIDAMENTS. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 5.- PRESSUPOST. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT


1. MEMÒRIA. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

1. Dades generals

Promotor: Ajuntament de Sabadell

Domicili social: Plaça Sant Roc, 1

Localitat: Sabadell Província: Barcelona

Autora d'aquest Estudi de Seguretat i Salut: Carlota Sanz i Ortega

Situació de l’obra:

Compleix Esportiu Sant Oleguer pista d’Atletisme Josep Molins. Cami de Can Quadres núm. 179. de Sabadell.

Objecte d'aquest document: El present E.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques, per fixar els paràmetres de la prevenció de riscos professionals durant la realització dels treballs d’execució de les obres del Projecte objecte d’aquest estudi, així com complir amb les obligacions que es desprenen de la Llei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el seguiment dels compromisos adquirits al respecte per part del/s Contractista/es. En el present Estudi de Seguretat i Salut s'ha dut a terme un estudi aprofundit dels riscos inherents a l'execució de l'obra i de les mesures preventives i cautelars consegüents per garantir la seguretat de les persones en l'execució de les obres en compliment del que determina la Llei 3/2007 del 4 de juliol de l’obra pública en el seu article 18.3.h). D’aquesta manera, s’integra en el Projecte Executiu/Constructiu, les premisses bàsiques per a les quals el/s Contractista/es constructor/s pugui/n preveure i planificar, els recursos tècnics i humans necessaris per a l’acompliment de les obligacions preventives en aquest centre de treball, de conformitat al seu Pla d’Acció Preventiva propi d’empresa, la seva organització funcional i els mitjans a utilitzar, havent de quedar tot allò recollit al Pla de Seguretat i Salut, que haurà/n de presentar-se al Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Execució, amb antelació a l’inici de les obres, per a la seva aprovació i l’inici dels tràmits de Declaració d’Obertura davant l’Autoritat Laboral. En cas de què sigui necessari implementar mesures de seguretat no previstes en el present Estudi, a petició expressa del coordinador de seguretat i salut en fase d'execució de l'obra, el contractista elaborarà el corresponent annex al Pla de Seguretat i Salut de l'obra que desenvoluparà i determinarà les mesures de seguretat a dur a terme amb la memòria, plec de condicions, amidaments, preus i pressupost que li siguin d'aplicació si n'és el cas.

Aquest Estudi de Seguretat i Salut, queda integrat com annex en el projecte elaborat per l’arquitecta municipal, Carlota Sanz i Ortega, sobre l'obra descrita.


Data d'inici dels treballs: segon trimestre del 2016.

Termini d’execució: 2 mesos.

Pressupost d’execució de material de l’ Estudi de Seguretat i Salut: 4.411,85 €

2. Característiques constructives

2.1. Descripció de les obres que s’han de fer:

L’objecte del present projecte és realitzar el canvi de paviment de l’actual pista

d’atletisme del complex esportiu Sant Oleguer, situat al barri de Sant Oleguer de

Sabadell.

Es realitzarà un retopping del paviment sintètic sintètic tipus bicapa executat in situ en

els 8 carrils, les zones de salts i zones de les mitges llunes, mitjançant l’aplicació d’una

nova capa d’ús sobre la capa base del paviment existent, tipus BEYNON BSS300 o

equivalent, per pista d’atletisme de 13mm de gruix.

Tanmateix, es realitzarà un nou paviment de gespa artificial en la vorera perimetral de

la pista.

Superfície total actuació: 9.841,98 m²

Pressupost d'execució per contracte: 429.861,01 €

Termini d'execució: 2 mesos

Nombre màxim de treballadors previstos: 6

Nombre de jornades aproximades del total de treballadors: 260

2.2. Execució de l'obra:

Fase d'obra Mitjans auxiliars a usar per fase (bastides, plataformes, etc.)

Enderroc i desmuntatge Plataformes, bastides, grues i tanques de senyalització i limitació

Moviments de terra Tanques de senyalització i limitació Instal·lacions Plataformes, bastides, escales de mà,

bastides de borriquetes i tanques de senyalització i limitació

3. Instal·lació elèctrica

Tensió de xarxa:


125/220 V 230/380 V

Sistemes de protecció:

Presa de terra: SÍ NO Núm. piques-plaques:

Diferencials: SÍ NO 30 mA

Altres sistemes de protecció:

Número de quadres per planta: 1

4. Equip i maquinària que cal utilitzar

Maquinària fixa Núm. de màquines Observacions

Serra de disc 1 Haurà de tenir protector i diferencials

Formigonera 1 Amb un quadre elèctric independent

Maquinària portàtil i pesada Núm. de màquines Observacions

Perforadora 1 Guants de cuir i ulleres de protecció

Annivelladora – explanadora 1 Operari qualificat i senyalitació de la zona de treball.

Grua 1 Operari qualificat i senyalitació de la zona de treball. Un operari de senyalitzador amb casc i armilla fluorescent.

Dumper 1 Operari qualificat i senyal acústica.

Martell pneumàtic 1 Guants de cuir, ulleres de protecció i faixa protectora.

Retroexcavadora 1 Operari qualificat amb un operari senyalitzador.

Camió transport 1 Operari qualificat amb un operari senyalitzador.

Camió formigonera 1 Operari qualificat amb un operari senyalitzador.

Asfaltadora 1 Operari qualificat amb un operari senyalitzador.


Compactadora 1 Operari qualificat amb un operari senyalitzador.

5. Conduccions de serveis (aigua, gas, etc.) pròxims a l'obra i als accessos immediats

Hi ha línies elèctriques aèries que afecten la construcció?: SÍ NO

En cas afirmatiu, indiqueu: Núm. de línies:

Tensió:

Distància a l’obra o a elements pròxims (grues, bastides, etc.):

Hi ha serveis subterranis (aigua, col·lectors, gas, etc.) que cal desviar: SÍ NO

Observacions:

L’Ajuntament de Sabadell informa que es un terreny de reblert i en principi només hi passen les instal.lacions soterrrades actuals del camp ( reg, electricitat, clavegueram i gas de la propia instal.lació existent). Tot i així l’empresa constructora de les obres haurà de sol·licitar a les respectives companyies la localització i situació de les instal·lacions subterrànees, abans de procedir el moviment de terres.

6. Pla de circulació a l’obra (personal, maquinària, materials)

Es marcarà un itinerari per l’entrada i sortida dels treballadors, i es senyalitzarà la prohibició d’entrada de personal aliè a l’obra. L’entrada de vehicles quedarà independitzat de l’entrada de personal, a més l’obra actualment esta tancada per una tanca perimetral que es conservara.

7. Anàlisi de riscos i mesures preventives

Descripció dels riscos, les mesures de protecció col·lectiva i els equips de protecció individual que cal adoptar en cada fase de l'obra. En el posterior annex I de l’estudi bàsic de seguretat.

8. Enumeració de les proteccions col·lectives que cal adoptar

8.1. Relació de mesures preventives.

Fase d’obra Mesures preventives previstes (només enumereu-les)

Durant tota l’obra Casc, guants, granota, senyalització reflectant i calçat de seguretat

En treballs amb maquinària portàtil Ulleres de protecció, guants i segons la maquinària protecció auditiva.

Treballs amb soldadura. Màscara homologada, mandril i guants Enderrocs i moviment de terres Casc, guants, granota, mascareta antipols,

ulleres de protecció d’impactes i antipols, calçat de seguretat, etc.

Estructura, ram de paleta i manyeria Casc, guants, calçat de protecció i proteccions per a soldadures i oxitall.

Instal·lacions Casc, guants resistents a l’electrocució, calçat


de protecció. Pintures Casc, guants, calçat de protecció, ulleres de

protecció contra partícules i gotes, màscares amb filtre específic bescanviable.

Observacions: Durant els treballs en les rases i pous , quan aquestes superin els 60 cm de profunditat, s’hauran d’entibar correctament i els treballadors treballar amb cinturó de seguretat lligats a un punt exterior fix, on estarà controlant un treballador per si hi hagués una esllevissada.

8.2. Descripció.

Proteccions col·lectives Descripció Plataforma de borriquetes Tindrà un arriostrament dels suports Senyalització d’obra Cartell en la zona d’entrada ben visible que

prohibeixi l’accés a personal aliè de l’obra i s’indiquin les mesures de seguretat

Tanques de limitació i protecció Es limitarà la zona de treball per l’actual tanca del perimetre que es conservarà. Caldrà reforçar amb tanques la deliminitació de rases i pous oberts.

Mesures contra-incendis Hi haurà extintors de CO2 en les zones de treball i també extintors tipus ABC.

8.3. Bastides i plataformes.

Tipus Càrrega màxima total

Núm. màxim de treballadors

Característiques constructives. Mesures preventives i ubicació

Borriquetes 150 Kg 2 Arriostrament del suports no superant longituds màximes de 3 m.

Bastida 200 Kg 2 Amb baranes de 90 cm amb roda peu, travesser i passa mà. Ben fixades I ancorades, amb suports homologats.

*Nota: les bastides estaran muntades correctament i amb tots els accessoris homologats.

8.4. Localització i identificació de les zones on es presten treballs que impliquen riscos especials.

Descripció del risc Zona (fase d’obra) Mesures preventives previstes (solament enumerar)

Enfonsament Fonaments Estintolament i estabilització de terres. No es circulará amb cap vehicle ni amb la maquinaria pesada a menys de 2m de les zones de caigues de sals.

Caiguda d’altura de les zones de caigudes de sals

Tancaments i acabats

Col.locació de baranes als desnivells de 100cm amb bara intermitja i sòcol peu.


Exposició a agents químics Treballs previs desmuntatge del paviment existent de la pista.

EPIs: mascareta, ulleres protectores, personat qualificat per a la manipul.lació de productes quimics. si fos necessari s’haurà de tenir a l’obra un equip autónom de respiració..

Muntatge i desmuntatge d’elements i prefabricats

Tancaments Grua (operari qualificat)

9. Equips de protecció individual

Tipus Núm. Tipus Núm. Botes d’aigua 6 Protectors auditius 2 Vestit de treball (teixit impermeable)

6 Guants dielèctrics 1

Cascos de seguretat, classe 6 Guants soldador 2 Pantalles protectores de la cara 3 Calçat de seguretat, classe EN

– 345 6

Mascareta autofiltrant pols 6 Cinturons de seguretat, classe 1 Màscara protecció respiratoria 1 Armilla reflectant 6 Ulleres de seguretat 3 Guants proteccioó riscos mec. 7 10. Serveis

Tipus de servei Núm. Sup. total destinada Observacions Vàters 1 8 m² Lavabos 1 8 m² Vestuaris 1 10 m² Taquilles 6 Dutxes 2 Amb aigua calenta SÍ Menjador/cuina 1

Farmaciola 1 Observacions: A l’obra es veurà la possiblitiat de substituir part dels moduls per la possible utilització de zones dels vestidors actuals, a tal efecte. 11. Informacions útils per a treballs posteriors

A partir de les previsions del projecte, s'establiran les condicions de seguretat i salut per als posteriors treballs de manteniment.

12. Comunicacions Carretera : Centre urbà


Ferrocarril : FFGC i RENFE Línea Autobús 4 i 80 Telèfon : 93 725 99 79 13. Subministrament i serveis Aigua : Si Gas : Si Electricitat Si Sanejament Si Altres :

14. Observacions

Perquè les mesures preventives enumerades en aquest Estudi de Seguretat i Salut tinguin l’efectivitat adequada, cal que, en les clàusules del contracte d’obra, s’incloguin les disposicions adequades dirigides al compliment efectiu d’aquestes mesures per part de l’empresa contractista, dels seus subcontractats i dels treballadors autònoms que utilitzi. Cal esmentar que els treballs es realitzaran a la vegada que al costat coexisteixen un parc públic i un equipament esportiu, per tant caldrà augmentar i fer un seguiment exahustiu de la zona de treball. A l’avegada caldrà mantenir l’obra perfectament ordenada, neta, limitada i senyalitzada. A més es prendran les mesures protectores necessàries en cada moment segons determini la direcció facultativa i el coordinador de seguretat. Sabadell, abril del 2015. Carlota Sanz i Ortega Lídia Martín Santolaria Arquitecta. Cap de Secció. Arquitecta. Direcció del projecte ANNEX I. ANÀLISIS DE RISCOS I MESURES PREVENTIVES


Anàlisi de riscos i mesures preventives que cal adoptar en diferents fases d'obra.

Treballs preliminars

Riscos més freqüents: Atropellament i cops amb maquinària Bolcada o falses maniobres de maquinària mòbil Caiguda de persones

Proteccions col·lectives: En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades A nivell de sòl, s'acotaran les àrees de treball sempre que hi hagi previsió de

circulació de persones o vehicles i es col·locaran els senyals SNS-311 "RISCOS DE CAIGUDES A DIFERENTS NIVELLS", SNS-312 "RISCOS DE CAIGUDES A NIVELL" i SNS-310 "MAQUINÀRIA PESADA EN MOVIMENT". La rampa de sortida de vehicles serà independent dels accessos als vianants, no

tindrà un pendent superior al 7%, estarà il·luminada adequadament i disposarà d'un senyal d'STOP ben visible abans d'accedir a la via pública. Als accessos a l'obra es col·locaran de forma ben visible els senyals normalitzats

"PROHIBIT EL PAS A TOTA PERSONA ALIENA A L'OBRA", "ÚS OBLIGATORI DE CASC PROTECTOR" I "RISCOS DE CAIGUDA D'OBJECTES". Les façanes principals romandran tancades i disposaran, a nivell del primer forjat,

d'una marquesina rígida per protegir els vianants de la caiguda d'objectes des de nivells superiors.

Equips de protecció individual: Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE. És preceptiu l'ús de granota de treball. S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les

condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Instal.lació provisional d’electricitat

Riscos més freqüents: Cremades per deflagració elèctrica. Contactes elèctrics directes. Contactes elèctrics indirectes. Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell.

Proteccions col·lectives:


Qualsevol part de la instal·lació es considerarà sota tensió mentre l'empresa subministradora no comprovi l'escomesa, que preferentment serà soterrada i disposarà d'un armari de protecció i mesura directa, realitzat amb material aïllant, amb entrada i sortida de cables per la part inferior. La porta disposarà de pany de cop, amb clau de triangle i amb possibilitat de passar-hi un enclavament. La profunditat mínima de l'armari serà de 0,25 m. El quadre general de comandament i protecció estarà col·locat a continuació del

quadre d'escomesa, i estarà dotat de seccionador general de comandament i tall automàtic omnipolar i protecció, mitjançant interruptors magnetotèrmics i diferencials de 300 mA. El quadre estarà col·locat de manera que impedeixi el contacte dels elements sota

tensió. D'aquest quadre sortiran els circuits secundaris per a l'alimentació de les màquines i

les eines d'obra, que estaran dotats d'interruptor omnipolar i interruptor general magnetotèrmic. Les sortides estaran protegides amb interruptors magnetotèrmics diferencials de 30 mA. Les bases seran blindades tipus CETAC i els cables mànega disposaran també de funda protectora aïllant i resistent a l'abrasió. El circuit d'il·luminació portàtil d'obra disposarà d'un transformador a 24 V. Del quadre general sortirà un circuit d'alimentació per als quadres secundaris,

protegits amb interruptors magnetotèrmics d'alta sensibilitat, circuit de presa a terra i circuit de tensió de seguretat a 24 V, on es connectaran les eines elèctriques per a treballs en zones humides i la il·luminació portàtil (24V), respectivament en els diferents talls. Aquests quadres seran instal·lació mòbil, segons les necessitats de l'obra, i compliran les condicions exigides per a instal·lacions a l'intempèrie. Es col·locaran de manera estratègica, a fi de disminuir en la mesura del possible el nombre de línies i la seva longitud. Tots els conductes utilitzats a la instal·lació estaran aïllats per a una tensió de

1000V. Tots els quadres elèctrics d'obra tindran col·locat de manera visible el senyal

normalitzat "RISC ELÈCTRIC", que disposarà d'una plataforma aïllant a la base i no tindrà accés directe a elements de baixa tensió.

Equips de protecció individual: Casc de seguretat dielèctric, homologat per la UE. Guants dielèctrics, homologats per la UE. Guants de tafilet (tipus alta sensibilitat), amb maniguets llargs incorporats, per a

retirar fusibles i realitzar treballs de precisió al voltant d'elements de baixa tensió. Comprovador de tensió. Eines manuals dielèctriques, homologades per la UE. Pantalla facial de policarbonat sense arnès metàl·lic. Ulleres de protecció arc elèctric, visor 3 DIN. Botes aïllants. Jaqueta ignífuga en maniobres elèctriques. Tarimes, catifes, penjadors, cortines aïllants. S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les



Enderrocs i desmuntatges

Riscos més freqüents: Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell. Caiguda d'objectes. Caiguda de runa. Esfondraments no controlats. Generació de pols. Projecció de partícules. Cops i talls. Ambient excessivament sorollós. Sobreesforços per postures incorrectes.

Proteccions col·lectives: Tota la part de l'obra que limiti amb vies públiques s'haurà de barrar amb una tanca

de 2.00 m d'alçada, feta amb material consistent. S'han de preveure portes d'accés independents per a vehicles i persones, que s'han

de poder tancar perfectament un cop acabada la jornada laboral. Protecció de les instal.lacions generals que passin a prop de la finca . Protecció de la pols produïda per la demolició mitjançant la col.locació de lones o

canyís al llarg de tot. Perimetre. S'ha de tenir cura de l'estabilitat i la continuïtat dels conductes verticals d'evacuació

de runa. Els conductes disposaran a la part inferior d'un tram una mica inclinat per tal d'evitar l'impacte directe de la runa sobre el camió o la tremuja. Tots el forats, tan horitzontals com verticals, estaran protegits amb baranes rígides

de 0,90 m d'alçada, amb protecció intermèdia i entornpeu, que siguin capaces de suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml., que no es retiraran fins el moment d'enderrocar el forjat que correspongui.

Equips de protecció individual: Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat, homologats per la UE. És preceptiu l'ús de granota de treball. Guants de treball o antitallada, segons el tipus d'activitat. Per a treballs d'alçada serà obligatori l'ús de cinturó de seguretat homologat. Ulleres antifragments homologades, quan hi hagi risc de projecció de fragments de

runa.


S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Buidats i moviments de terres

Riscos més freqüents:

Atropellament i cops amb la maquinària. Bolcada o falses maniobres de la maquinària mòbil Caiguda de persones a diferent nivell. Caiguda de persones al mateix nivell. Interferències amb instal.lacions de subministrament públic.

Proteccions col·lectives En tot moment es mantindrà les zones de treball netes i ordenades. A nivell del sòl, s'acotaran les àrees de treball sempre que es prevegi circulació de

persones o vehicles i es col·locaran els senyals SNS-311 "RISCOS DE CAIGUDES A DIFERENT NIVELL" i SNS-310 "MAQUINÀRIA PESADA EN MOVIMENT". Les rampes d'accés de vehicles a l'àrea de treball seran independents dels

accessos de vianants. Quan necessàriament els accessos hagin de ser comuns, es delimitaran als vianants

mitjançant tanques, voreres o mitjans equivalents. La barana situada a la coronació del mur perimetral no es retirarà fins a l'execució

del nivell del carrer. S'evitarà mitjançant cinta de abalissament i senyalització adequada la permanència o pas de persones sota càrrega suspesa. La sortida del recinte de l'obra a la zona d'oficines i vestuaris serà degudament protegida amb una marquesina de seguretat capaç de suportar la caiguda dels materials comuns. Sempre que s'hissin materials i la grandària o la forma d'aquests pugui ocasionar

topades amb l'estructura i altres elements, es guiarà la càrrega amb cables o corda de retinguda. La maquinària de moviment de terres disposarà de cabina amb pòrtic antivolcada,

d'extintor i de dispositiu avisador acústic de marxa enrera. Es disposarà d'una il·luminació amb focus fixos o mòbils, que en tot moment

proporcionin visibilitat suficient a la totalitat de les zones de treball i circulació. Els materials sobrants, procedents de l'apuntalament, desencofrat o retalls metàl·lics

s'arreplegaran a suficient distància de les zones de circulació i treball. Es retiraran els elements punxants o tallants que en sobresurtin.

Equips de protecció individual: Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica i sola

antilliscant, homologats per la UE. És preceptiu l'ús de granota de treball. Cinturó anticaigudes homologat, classe C, en treballs d'alçada. Sàgola d'ancoratge per a desplaçaments del cinturó de seguretat i fiançament.


S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les condicions de treball ho exigeixin, sempre de conformitat als RD 1407/1992 (BOE 28/12/1992), RD 159/1995 (BOE 08/03/1995) i RD 773/1997 (BOE 12/06/1997).

Xarxa horitzontal de sanejament

Riscos més freqüents: Esllavissades del terreny Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell. Cop i talls. Atrapament amb tubs i elements d'hissat

Proteccions col·lectives: En tot moment es mantindran netes i ordenades les àrees de treball. A nivell del sòl s'acotaran les àrees de treball sempre que es prevegi circulació de

personal o vehicles a les seves proximitats i es col·locarà el senyal SNS-311 "RISC DE CAIGUDA A DIFERENT NIVELL". En treballs a l'interior de rases de profunditat superior a 1,30m, si l'estabilitat del

terreny ho aconsella, s'entibaran o atalussaran adequadament els laterals.

Equips de protecció personal: Serà obligatori l'ús del casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE. Es preceptiu l'ús de la granota de treball. El personal que transporti o munti tubs es protegirà amb guants de treball. S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les


Ram de paleta

Riscos més freqüents: Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell. Caiguda de material. Lesions oculars. Afeccions a la pell. Cops i talls produïts per eines de mà. Generació de pols.

Proteccions col·lectives: En tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades.


Per damunt d'alçàries de treball superiors als 2m., la bastida ha d'estar provista de barana de 0,90 m. d'alçada mínima, amb protecció intermedia i entompeu, que sigui capaç de suportar una empenta tangencial de 150 Kg/ml. L'accés a les bastides de més de 1,50m. d'alçada es farà mitjançant escales de mà

provistes de recolzador antilliscant al sòl i la seva longitud haurà de sobrepassar al menys 0,70m. la superfície superior de la plataforma de treball. Sempre que sigui indispensable muntar una bastida prop d' un forat de forjat o

façana serà obligatori per als operaris fer servir el cinturó de seguretat, o dotar la bastida de baranes sòlides. En aquests casos, les característiques de seguretat han de ser les següents:

1. Disposar de les bastides necessàries perquè l'operari no hagi de treballar per damunt de les espatlles.

2. Fins a 3m. d'alçada es podran fer servir les bastides de cavallets fixos sense travaments.

3. Per sobre dels 3m. i fins a 6m. (màxima alçada permesa per aquest tipus de bastides) es faran servir cavallets armats de bastidors mòbils travats.

4. Totes les plataformes que formen la bastida han d'estar subjectades als cavallets per sogalls i no poden volar més de 0,20m.

5. L'amplada mínima de la plataforma de treball serà de 0,60m. 6. Es prohibeix adossar les bastides a envans o pilastres acabats de fer, ni

a qualsevol altre mitjà de suport fortuït que no sigui el cavallet sòlidament construït.

Equips de protecció individual: Serà obligatori l'ús de casc i botes de seguretat amb puntera metàl·lica, homologats

per la UE. És aconsellable l'ús de guants de goma o crema protectora per les mans quan es

manipuli morter. El tragí manual de material ceràmic es realitzarà amb guants antitallada de làtex

rugós. S'haurà de dotar els treballadors d'altres elements de protecció sempre que les


Acabats

Riscos generals més freqüents: Caiguda de persones al mateix nivell. Caiguda de persones a diferent nivell. Caiguda de materials. Topades amb objectes. Ferides a les extremitats superiors i inferiors.


Talls i cops amb la maquinària de mà. Projecció de partícules.

Riscos específics per a pintures i vernissos: Intoxicació per emanació de gasos. Cremades per deflagracions i incendis. Esquitxades a cara i ulls

Proteccions col.lectives: En tot moments es mantindran les zones de treball netes i ordenades. Comprovació a l'inici de la jornada de l'estat dels mitjans auxiliars (bastides,

cinturons de seguretat, ancoratges, cavallets, etc.)

Equips de protecció individual: Pintures i vernissos: Es preceptiu l'ús de la granota de treball. Caputxa protectora en previsió d'esquitxades, per a treballs de pintura en sostres. Ulleres amb visor de reixa metàl·lica, per a treballs de pintura aplicada amb pistola o

en sostres. Ús de mascareta protectora per a treballs de pintura aplicada amb pistola o gotelé.

Riscos de danys a tercers i mesures de protecció

Riscos de danys a tercers: Els riscos que durant les diferents fases d'execució de l'obra poden afectar les persones o objectes són els següents: 1. Caiguda de persones al mateix nivell. 2. Caiguda d'objectes. 3. Atropellaments. 4. Col·lisions amb obstacles a la vorera

Mesures de protecció a tercers: Es consideraran les mesures de protecció següents per tal de cobrir el risc de les persones que transiten pels voltants de l'obra: 1. Muntatge de tanques, a base d'elements prefabricats, de 2m. d'alçada, separant el

perímetre de l'obra de les zones de trànsit exterior. 2. Si fos necessari ocupar la vorera durant l'aplec de materials a l'obra, durant la

maniobra de descàrrega es canalitzarà el trànsit de vianants per l'interior del passadís de vianants i el de vehicles per fora de les zones d'afectació de la maniobra, amb protecció a base de reixes metàl·liques de separació d'àrees. Es col·locaran llums de gàlib nocturns i senyals de trànsit que avisin els vehicles de la situació de perill.


Riscos per al desplaçament a l'obra i mesures de protecció Si l'obra es troba dins del casc urbà i en una zona habitada, s'adoptaran les mesures preventives següents: 1. Conducció contínua d'evacuació de brossa, preferiblement amb mòduls articulats

de poliester, per a reduir el nivell de soroll de les descàrregues, amb abocament directe a contenidors o si elàstic d'aplec al nivell del carrer.

ANNEX II. ANÀLISIS DE RISCOS I MESURES PREVENTIVES

DEMOLICIONS I DESMUNTATGES

1.-Introducció.

1.1 Definició: La demolició consisteix en aconseguir la total desaparició del paviment existent.

1.2 Diferents mètodes de demolició o desmuntatge:

• Demolició o desmuntatge manual (mètode clàssic). • Demolició o desmuntatge per mètodes mecànics.

1.3 Observacions generals:

A la memòria d’aquest projecte, s’haurà de reflectir: • Un examen previ del lloc, observació de l’entorn, fent referència a las vies de circulació,

instal·lacions o conduccions alienes al desmuntatge, (serveis afectats), també s’haurà de fer referència a les preses de gas, electricitat i aigua que hi hagi en el paviment a desmuntar.

• La descripció de las operacions preliminars al desmuntatge, com per exemple, anul·lar totes les instal·lacions per evitar explosions de gas, inundacions per trencament de canonades d’aigua, electrocucions degudes a instal·lacions elèctriques i inclòs contaminació per aigües residuals.

• La descripció minuciosa del mètode operatiu del desmuntatge.

Com a conseqüència de tot plegat el cap d’obra o el director tècnic del desmuntatge haurà de tenir: • una programació exhaustiva de l’avançament de l’obra a desmuntat, atenent als

paràmetres de seguretat, temps i cost. • una organització òptima de l’obra: accessos, camins d’evacuació cap a l’exterior sense

cap dificultat, àrees d’aplec de material reciclables i de material purament de runes, per poder realitzar de forma adequada i segura els treballs de demolició.

• Finalment una previsió d’elements auxiliars com puntals, bastides, marquesines, tubs d’evacuació de runes, cabrestant, minipales mecàniques, traginadora de trabuc ”dúmper” etc; previsió dels Sistemes de Protecció col·lectiva, dels equips de Protecció Individual i de les instal·lacions d’higiene i benestar: tanmateix una previsió d’espais per poder


moure adequadament la maquinària de transport de runes i la previsió de vies d’evacuació.


DEMOLICIÓ O DESMUNTATGE MANUAL 1.- Definició i descripció.

1.1 Definició: La demolició manual consisteix a realitzar treballs corresponents al desmuntatge del paviment i de aparell esportius auxiliat per eines manipulades manualment (pico, pala, martell pneumàtic, etc.). L’evacuació d’aquestes runes es realitza mitjançant l’ajuda de maquinària de moviment de terres (pala carregadora, traginadora de trabuc ”dúmper”, etc.).

1.2 Descripció: La demolició o desmuntatge s’ha de realitzar de manera inversa al procés de construcció, és a dir: • Començant per la retirada d’instal·lacions: subministrament d’aigua, evacuació d’aigües

fecals, • Subministrament de gas, ventilació i aire condicionat, calefacció, dipòsits de

combustibles, etc. • Retirada de fusteria,de aparells esportius, manyeria, etc.. S’ha de realitzar l’evacuació immediata de les runes, per evitar l’acumulació. Per realitzar l’evacuació de la manera més ràpida possible s’auxiliarà aquesta amb elements de transport horitzontal, que portarà les runes fins al punt d’evacuació. Posat l’enderroc, procurant evacuar les runes amb la grua mòbil que transportarà les runes en un contenidor.

Per realitzar la demolició desmuntatge serà imprescindible considerar el següent equip humà, per a desenvolupar les subjectivitats següents: • operaris especialitzats en la realització d’enderrocs. • conductors de maquinària per al transport horitzontal. • Operadors de grua per a l’hissat de runes.

També serà necessari tenir presents els mitjans auxiliars necessaris per a dur a terme la demolició: • Maquinària: compressor, traginadora de trabuc ”dúmper”, minipala, camió bolquet,

camió portacontenidors, grua mòbil, etc. • una organització òptima de l’obra: accessos, camins d’evacuació fins a l’exterior

sense cap dificultat, àrees d’ aplec de materials reciclables i de material purament de runes; per poder realitzar de forma acurada i segura els treballs de demolició., etc.

• Eines manuals. • Instal·lació elèctrica provisional d’obra per l’ il·luminació i l’alimentació de les

màquines elèctriques. • Instal·lació de boques d’aigua provisionals, distribuïdes estratègicament, pel rec de

les runes.


DEMOLICIÓ O DESMUNTATGE MANUAL 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. Pel que fa a les causes dels accidents s'ha tingut present la guia d'avaluació de Riscos editada pel Departament de Treball de la Generalitat, considerant a cada activitat només els Riscos més importants. I en la seva avaluació s' han tingut en compte les consideracions constructives del Projecte d’Execució Material de l' obra, considerant: la probabilitat és la possibilitat que es materialitzi el Risc, i la Gravetat (severitat) és la conseqüència normalment esperada de la materialització del Risc. En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ser modificada en funció de la tecnologia que aporti l' empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l' Article 7 del R. D. 1627/1997, del 24 d' octubre. L'objectiu principal d'aquesta avaluació serà el d’establir un esglaonament de prioritats per anul·lar, o en el seu cas, controlar i reduir els citats Riscos, tenint en compte les mesures preventives que es desenvolupen a continuació.

Riscos Probabilitat

Gravetat Avaluació del Risc

1.-Caigudes de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU

CRÍTIC

2.-Caigudes de persones al mateix nivell. ALTA GREU ELEVAT 3.-Caiguda d’objectes per desplom. MÈDIA GREU ELEVAT 5.-Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 6.-Trepitjades sobre objectes. ALTA GREU ELEVAT 7.-Cops contra objectes immòbils. ALTA LLEU MEDI 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX 9.-Cops amb objectes o eines. MÈDIA LLEU BAIX 10.-Projecció de fragments o partícules. MÈDIA LLEU BAIX 13.-Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 15.-Contactes tèrmics. BAIXA GREU BAIX 16.-Contactes elèctrics. MÈDIA MOLT

GREU MEDI

17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives.

MÈDIA LLEU BAIX

19.-Exposició a radiacions. MÈDIA GREU MEDI 20.-Explosions. BAIXA MOLT

GREU MEDI

21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 22.-Causats per éssers vius. BAIXA LLEU ÍNFIM 23.-Atropellaments, cops i topades contra vehicles.

MEDIA GREU BAIX

26.-O.R.: manipulació de materials tallants. ALTA LLEU MEDI 27.-Malalties causades per agents químics. MÈDIA GREU MEDI 28.-Malalties causades per agents físics. MÈDIA GREU MEDI

OBSERVACIONS (8) Risc causat pel moviment d’elements mòbils de maquinària de moviment de terres. (15 i 19) Risc específic del treball de tall de metalls mitjançant bufador.


(16) Risc degut al contacte directe amb cables aeris i contacte indirecte causat per errades d’aïllament a les màquines. (17 i 27) Risc causat per la presència de pols pneumoambiòtic. (28) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dúmper” i del martell rompedor i risc causat pel nivell de soroll.


DEMOLICIÓ O DESMUNTATGE MANUAL 3.- Norma de Seguretat El personal encarregat de la realització d’aquesta activitat caldrà que conegui els riscos específics, així com l’ús dels mitjans auxiliars necessaris pel desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat possible.

Abans de la demolició o desmuntatge:

• L’edifici s’envoltarà amb una tanca segons les ordenances municipals; • S’establiran accessos obligatoris a la zona de treball, convenientment protegits, etc. • S’anul·laran totes les preses de les instal·lacions existents en el paviment a desmuntar. • S’instal·laran preses d’aigua provisionals per al reg de les runes evitant d’aquesta

manera la formació de pols durant la realització dels treballs. • S’instal·larà l’embrancament elèctric provisional, que disposarà de diferencials d’alta

sensibilitat (30 m A) per a l’alimentació de sortida de llum i dels diferencials de mitja sensibilitat (300 mm A) per a la maquinària elèctrica (muntacàrregues).

• Es dotarà l’obra d’instal·lacions d’higiene i benestar pel personal de demolició, i de la senyalització de seguretat en el treball necessària.

Durant la demolició o desmuntatge: • En qualsevol treball que presenti un risc de caiguda a diferent nivell, de més de 2,5

metres, l’operari haurà d’utilitzar cinturons anticaiguda ancorats a punts fixes o a punts mòbils, guiats per sirgues o cables en posició horitzontal, adequadament ancorats en tots dos extrems.

• Cap operari es col·locarà damunt d’un mur a enderrocar que tingui menys de 35 cm. de gruix.

• En el cas, de les zones de pas, fora de l’àrea de demolició es procurarà instal·lar les corresponents baranes de seguretat als perímetres de buits tant a nivell horitzontal com a nivell vertical.

• Els productes de la demolició es conduiran, per a la seva evacuació, a lloc de càrrega mitjançant rampes, tremuges, transport mecànic o a mà o altres mitjans que evitin llençar les runes des de dalt.

• Les zones de treball hauran d’estar suficientment il·luminades. • S’evacuaran totes les runes generades en la mateixa jornada a través dels conductes

d'evacuació o altres sistemes instal·lats amb aquesta finalitat, procurant, en acabar la jornada, deixar l’obra neta i endreçada.

• No es podran acumular runes ni tampoc es podran recolzar elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgers, mentre aquests hagin d’estar dempeus, tampoc es dipositaran runes sobre de les bastides.

• Per a la limitació de les zones d’aplec de runes s’empraran tanques per a vianants col·locades braç a braç, tancant la totalitat d’aquesta zona.

• Tota la maquinària d’evacuació, en realitzar marxa enrere, haurà d’activar un senyal acústic.

• A causa de les característiques de treball a que s’exposen els operaris, aquests empraran en tot moment casc, botes de seguretat i granota de treball.

• En el cas de la manipulació de materials que presentin risc de tall o que puguin erosionar al treballador, aquest emprarà guants de cuir.

• En cas que es generi pols es regaran les runes.


• En cas que no sigui possible la reducció de la pols i fibres generat en el procés de demolició, els treballadors hauran d’emprar mascaretes antipols adequades, per evitar que hi hagi problemes a les vies respiratòries.

• En el cas d’utilització d’eines manuals que generin projecció de partícules, s’hauran d’utilitzar ulleres de protecció contra impactes mecànics.

• El grup compressor haurà d’estar insonoritzat, a l’igual que el martell pneumàtic. Si no fos possible, l’operari haurà d’utilitzar equip de protecció individual (auriculars o tampons).

• En cas de tall de bigues metàl·liques mitjançant bufador, l’operari emprarà les corresponents proteccions oculars, guants de cuir amb màniga alta, botes de seguretat, polaines i davantal.

Després de la demolició:

• S’ha de deixar el solar net, sense cap runa, podent així iniciar els treballs de construcció del nou paviment.

ELEMENTS AUXILIARS

En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s’utilitzaran per realitzar els treballs d’aquesta activitat.

Oxitallada Escales de mà

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 1627/1997)


DEMOLICIÓ O DESMUNTATGE MANUAL 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives esmentades en les normes de seguretat es troben constituïdes per: • Baranes de seguretat formades per sistemes de subjecció, passamans, barra intermèdia

i entornpeu. L’alçada de la barana serà de 90 cm., i el passamà haurà de tenir com a mínim 2,5 cm de gruix i 10 cm d’alçada. Els guarda cossos hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim.

• Xarxes de seguretat, horitzontal o verticals segons cada cas, que seran de poliamida amb un diàmetre mínim de la corda de mm. i un llum de xarxa màxima de 100x100 mm. La xarxa anirà proveïda de corda perimetral de poliamida de 12 mm. de diàmetre com a mínim, ancorada. L’ancoratge òptim de les xarxes, són els pilars, ja que així la xarxa pot romandre convenientment tensa de manera que pot suportar al seu centre un esforç de fins a 150 Kp..

• Tanques tubulars de peus drets de limitació i protecció, de 90 cm. d’alçada; o "palanques" de peus inclinats units a la part superior per un tauló de fusta.

Senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal de perill indefinit. • Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Senyalització de seguretat en el Treball, segons el RD 485/1997, del 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. • Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d’advertència de risc elèctric. • Senyal d’advertència de perill en general. • Senyal d’advertència de matèries explosives. • Senyal de prohibit el pas als vianants. • Senyal de no fumeu. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria de la cara. • Senyal de protecció obligatòria de la vista • Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. • Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció individual obligatòria contra caigudes. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)


DEMOLICIÓ O DESMUNTATGE MANUAL 5.- Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: • Treball manual de demolició pels operaris especialitzats:

- Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Cinturó de seguretat. - Ulleres panoràmiques (contra la pols). - Granota de treball.

• Pels treballs de demolició auxiliats amb el bufador:

- Cascos. - Ulleres de vidre fumat per a la protecció de radiacions emeses per raigs

d’infrarojos. - Guants de cuir. - Davantal de cuir. - Maniguets de cuir. - Granota de treball. - Botes de cuir amb polaines. - Cinturó de seguretat anticaiguda.

• Treball manual de demolició auxiliat amb el martell pneumàtic:

- Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó de seguretat anticaiguda. - Protecció auditiva (auriculars o tampons). - Canelleres.

• Treballs de transport horitzontal (conductors):

- Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó antivibratori.

• Treballs de transport vertical (operadors de grua):

- Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, seran proporcionats als treballadors dels mateixos, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts al RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.


PAVIMENTS 1.- Introducció.

1.1 Definició: Element superficial que, aplicat a un sòl, està destinat a millorar les seves propietats i/o aspecte.

1.2 Tipus de revestiments:

• peces rígides: revestiment de sòls i escales interiors i exteriors amb peces dels següents materials: pedra natural o artificial, ceràmica, ciment, terratzo, formigó, fusta i xapa d’acer.

• flexibles: revestiment de sòls i escales a interiors, amb llosetes, rajoles i rotllos dels següents materials: moqueta de fibres naturals o sintètiques, linòleum, PVC i a interiors i exteriors amb rotllos i rajoles de goma i policloroprè.

• soleres: revestiment de sòls naturals a l’interior d’edificis amb capa resistent de formigó en massa, la superfície superior de la qual quedarà vista o rebrà un revestiment.

1.3 Observacions generals: En aquesta activitat, per facilitar el transport vertical, s’empraran gruetes de petita capacitat, sistemes de bombatge pneumàtic de morters o assimilables. Aplec de material paletitzat, les elevacions del qual s’haurien d’haver realitzat abans del desmuntatge de la grua. Als treballs interiors, s’ha de garantir la il·luminació a les zones de pas i de treball mitjançant punts de llum, la potència dels quals ha de ser d’una intensitat lumínica mèdia de 100 lux. S’ha de considerar, abans de l’inici d’aquesta activitat, que ja hi ha instal·lades les tanques perimètriques de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra; les instal·lacions d’higiene i benestar així com també, les preses provisionals d’obra (aigua i electricitat).


PAVIMENTS 1.- Definició i descripció.

1.1 Definició: Element superficial que, aplicat a un sòl, està destinat a millorar les seves propietats i/o aspecte.

1.2 Descripció:

• tipus de revestiments amb peces rígides: - amb rajoles de pedra, ceràmiques rebudes amb morter, ceràmiques enganxades, de

ciment, de ciment permeable, de terratzo, de formigó, de parquet hidràulic, de fosa, de xapa d’acer i d’asfalt.

- amb llistons d’empostissar (mosaic). - amb posts (fusta). - amb lloses de pedra. - amb plaques de formigó armat. - amb llambordins de pedra i formigó.

• tipus de revestiments flexibles: - Llosetes de moqueta autoadhesives, de linòleum adherides, de PVC homogeni o

heterogeni adherides a tocar o soldades. - Rotlles de moqueta adherits, tesats per adhesió o tesats per llates d’empostissar; de

linòleum adherits, de goma adherits o rebuts amb ciment, de PVC homogeni o heterogeni adherits amb juntes a tocar o soldades.

- Rajoles de policloroprè adherides o rebudes amb ciment, de goma adherides o rebudes amb ciment.

• tipus de soleres: per a instal·lacions, lleugeres, semipesants i pesants. En la realització d’aquesta activitat constructiva, abans del seu inici, s’ha de garantir el subministrament dels elements necessaris per la seva construcció. Per això s’haurà de considerar un previ aplec de material a les respectives plantes. Aquest aplec de material s’elevarà mitjançant la maquinària instal·lada per a aquella fi: grues, muntacàrregues, gruetes, etc. El transport s’auxiliarà mitjançant toros a la corresponent planta. El transport del material paletitzat des del camió o magatzem fins els aparells elevadors es realitzarà mitjançant el carretó elevador. Per realitzar els paviments serà imprescindible considerar el següent equip humà: • operadors de grua. • enrajoladors i d’altres. • operadors de carretó elevador. També serà necessari tenir en compte els mitjans auxiliars necessaris per dur a terme la realització dels paviments: • Maquinària: formigonera pastera, bomba de morter, traginadora de trabuc “dúmper” de

petita cilindrada per transport auxiliar, carretó elevador, toro, etc. • Estris. • Eines manuals. • Presa provisional d’aigua. • Instal·lació elèctrica provisional. • Instal·lacions d’higiene i benestar.


PAVIMENTS 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. A la relació de les causes dels accidents s’ha tingut en compte la guia d’avaluació de riscos editada pel Departament de Treball de la Generalitat, considerant a cada activitat només els riscos més importants. I a la seva avaluació s’han tingut en compte les consideracions constructives del Projecte d’Execució Material de l’obra, considerant que: la probabilitat és la possibilitat que es materialitzi el risc, i la gravetat (severitat) és la conseqüència normalment esperada de la materialització del risc. A la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ésser modificada en funció de la tecnologia que aporti l’empresa constructora o empreses que intervinguin al procés constructiu, segons disposa l’Article 7 del R. D. 1627/1997, de 24 d’octubre. L’objectiu principal d’aquesta avaluació és el d’establir un esglaonament de prioritats per anul·lar, o al seu cas, controlar i reduir aquests riscos, tenint en compte les mesures preventives que es desenvolupen a continuació. Riscos Probabil

itat Gravetat Avaluaci

ó del risc

1.-Caigudes de persones a diferent nivell. BAIXA MOLT GREU

MEDI

2.-Caigudes de persones al mateix nivell MÈDIA GREU MEDI 4.-Caiguda d’objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 5.-Caiguda d’objectes. BAIXA GREU BAIX 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. MÈDIA GREU MEDI 10.-Projecció de fragments o partícules MÈDIA LLEU BAIX 11.-Atrapaments per o entre objectes. BAIXA GREU BAIX 13.-Sobreesforços. BAIXA GREU BAIX 16.-Contactes elèctrics. MÈDIA GREU MEDI 17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives.

MÈDIA GREU MEDI

18.-Contactes amb substàncies càustiques o corrosives

MÈDIA GREU MEDI

20.-Explosions. BAIXA MOLT GREU

MEDI

21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 26.-O. R.: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MEDI 27.-Malalties causades per agents químics. MÈDIA GREU MEDI

OBSERVACIONS: (8) Risc causat pel moviment d’elements mòbils de maquinària de bombatge de material o degut a la manipulació de l’esmoladora angular. (11) En treballs de manutenció de càrregues paletitzades. (16) Risc específic en treballs de poliment (18 I 27) Risc causat pel contacte de la pell amb el morter o a l’ús de dissolvents o pigments tòxics. (17, 20 i 21) Risc causat per l’ús de dissolvents. (26) Risc causat per la manipulació de peces per pavimentar.


PAVIMENTS 3.- Norma de Seguretat

POSADA A PUNT DE L’OBRA PER REALITZAR AQUESTA ACTIVITAT

• Es garantirà el subministrament de material als diferents talls mitjançant la grua, el muntacàrregues d’obra; per elements de poc pes, la grueta, i bombes per les elevacions de morters, formigons i materials a granel.

• Donats els treballs que es desenvolupen a l’activitat de revestiments s’ha d’assegurar que ja estan construïdes les instal·lacions d’Higiene i Benestar definitives per l’execució de la resta de l’obra.

PROCÉS

• El personal encarregat de la realització dels paviments ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible.

• Per evitar el risc de caiguda al mateix nivell s’haurà de mantenir el tall net, endreçat i ben il·luminat.

• Per evitar el risc de caiguda a diferent nivell es respectaran les baranes de seguretat ja instal·lades a les activitats anteriors (balconeres, cornises, etc.)

• Si hi ha substàncies pastoses (pel poliment del paviment) s’haurà de limitar amb garlandes i senyalitzar el risc de pis lliscós.

• La il·luminació mínima a les zones de treball ha de ser de 100 lux, mesurats a una alçada sobre el paviment de dos metres.

• La il·luminació mitjançant portàtils es realitzarà emprant “portabombetes estancs amb mànec aïllant” i reixeta de protecció de la bombeta; alimentats a 24 Volts.

• El material paletitzat serà transportat mitjançant ungles portadores de palets convenientment bragat a la grua.

• Si l’entrada de material paletitzat a planta es realitza amb la grua torre, ha de ser auxiliat per plataformes específiques.

• S’ha de controlar el bon estat de fleixat dels materials paletitzats. • Els fleixos s’han de tallar, doncs, posat que no es faci, aquests podrien convertir-se en

un “llaç”, amb el qual, en ensopegar, es produïssin caigudes a diferent nivell, i fins i tot des d’alçada.

• En la manipulació de materials s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per evitar cops, ferides i erosions.

• En la manipulació del toro es procurarà no introduir les mans ni els peus als elements mòbils, i en especial, es tindrà la precaució de no posar el peu sota el palet.

• Per evitar lumbàlgies es procurarà que el material a transportar manualment no superi els 30 Kg.

• Es vigilarà en tot moment la bona qualitat dels aïllaments així com la correcta disposició d’interruptors diferencials i magnetotèrmics al quadre de zona.

• És prohibit de connectar cables als quadres de subministrament d’energia sense les clavilles mascle-femella.

• Els operaris que realitzin la manipulació del material paletitzat hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat i cinturó de seguretat si en aquests treballs a desenvolupar hi ha risc de caiguda a diferent nivell.


Peces rígides • El tall de peces de paviment s’executarà a una via humida per evitar lesions als pulmons

per treballar en ambients amb pols neumoconiòtiques. • El tall de peces de paviment en via seca amb serra de trepar es realitzarà situant el

tallador a sotavent, per evitar en la forma del possible, de respirar els productes del tall en suspensió.

• Posat que es realitzessin els talls amb serra circular o rotaflex (radial) es tindrà molt de compte amb la projecció de partícules, per la qual cosa s’ha de fer a un lloc on el trànsit de personal sigui mínim, i cas de no ser així, s’haurà d’apantallar la zona de tall.

• Les peces de paviment s’aixecaran sobre palets convenientment fetes les vorades. • Les peces del paviment s’aixecaran a les plantes a sobre de plataformes emplintades,

cas de no estar paletitzats i totalment fetes les vorades. • Les peces s’hauran d’apilar correctament dins de la plataforma emplintada, apilades dins

de les caixes de subministrament i no es trencaran fins a l’hora d’utilitzar el seu contingut.

• El conjunt apilat es fleixarà o lligarà a la plataforma d’hissat per evitar vessaments de la càrrega.

• Les peces de paviment soltes s’hauran d’hissar perfectament apilades a l’interior de gàbies de transport per evitar accidents per vessament de la càrrega.

• Els sacs d’aglomerant s’hissaran perfectament apilats i fleixats o lligats a sobre de plataformes emplintades, fermament amarrades per evitar vessaments.

• Els llocs de trànsit de persones s’hauran d’acotar mitjançant cordes amb banderoles a les superfícies recentment solades.

• Les caixes o paquets de paviment s’aplegaran a les plantes linealment i repartides al costat dels talls, a on es vagi a col·locar.

• Les caixes o paquets de paviment mai s’han de disposar de mode que obstaculitzin les zones de pas.

• Quan estigui en fase de pavimentació un lloc de pas i comunicació interna de l’obra, es tancarà l’accés, indicant-se itineraris alternatius mitjançant senyals de direcció obligatòria.

• Els llocs en fase de poliment seran senyalitzats mitjançant un senyal d’advertència de “perill” amb rètol de “paviment lliscant”

• Les polidores i abrillantadores a emprar estaran dotades de doble aïllament, per evitar els accidents per risc elèctric.

• Les polidores i abrillantadores estaran dotades de cèrcol de protecció antiatrapaments, per contacte amb els raspalls i papers de vidre.

• Les operacions de manteniment i substitució o canvi d’aquells raspalls o papers de vidre es realitzaran amb la màquina “desendollada de la xarxa elèctrica”.

• Els llots, producte dels poliments, han de ser retirats sempre cap a les zones que no siguin de pas, i han de ser eliminats immediatament de la planta un cop finalitzat el treball.

• Els operaris que realitzin el transport de material hauran d’emprar el casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball i botes de cuir de seguretat.

• Els operaris que manipulin llots, morters, etc. hauran d’emprar casc de seguretat, guants de neoprè o làtex, granota de treball, botes de goma de seguretat amb sola antilliscant.

• Els operaris que realitzin el tall de les peces hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat, ulleres antiimpactes i als casos en què es necessitin, màscara antipols.

• Els paquets de lamel·les de fusta seran transportats per un mínim de dos homes, per evitar accidents per descontrol de la càrrega i lumbàlgies.


• Els accessos a zones en fase d’arrebossats, s'assenyalaran amb “prohibit el pas” i amb un rètol de “superfície irregular”, per prevenir de caigudes al mateix nivell.

• Els llocs en fase de fregat amb paper de vidre, romandran constantment ventilats per tal d’evitar la formació d’atmosferes nocives (o explosives) per pols de fusta.

• Les màquines de fregar a emprar, estaran dotades de doble aïllament, per evitar accidents per contacte amb energia elèctrica.

• Les polidores a emprar tindran el manillar de maneig i control revestit de material aïllant de l’electricitat.

• Les operacions de manteniment i substitució dels papers de vidre es realitzaran sempre amb la màquina "desendollada de la xarxa elèctrica”.

• Les serradures produïdes seran escombrades mitjançant raspalls i eliminades immediatament de les plantes.

• Es disposaran a cada planta petits contenidors per emmagatzemar les deixalles generades; que s'hauran d’evacuar als muntacàrregues.

Flexibles • Les caixes de llosetes o rotlles s’aplegaran a les plantes linealment i repartides al costat

dels talls on s’hagin d’emprar, situades el més allunyats possible dels trams, per evitar sobrecàrregues innecessàries.

• Els aplecs de material mai es disposaran de manera que obstaculitzin els llocs de pas. • És prohibit d’abandonar i deixar encesos els encenedors i bufadors; un cop utilitzats

s’apagaran immediatament, per tal d’evitar incendis. • Durant l’ús de coles i dissolvents, es mantindrà constantment un corrent d’aire suficient

per a la renovació constant, evitant atmosferes tòxiques. • S’establirà un lloc per l’emmagatzematge de coles i dissolvents; aquest magatzem haurà

de mantenir una ventilació constant. • És prohibit de mantenir i emmagatzemar coles i dissolvents a recipients sense estar

perfectament tancats, per evitar la formació d’atmosferes nocives. • Els paviments plàstics s’emmagatzemaran separadament dels dissolvents i coles, per

evitar incendis. • S’instal·laran dos extintors de pols química seca ubicats cada un d’ells al costat de cada

porta del magatzem (al de dissolvents i al de productes plàstics) • S’instal·laran rètols de perill d’incendis i de no fumeu a sobre de la porta del magatzem

de coles i dissolvents i del magatzem de productes plàstics. • En l’accés a cada planta on s’estiguin utilitzant coles i dissolvents, s’instal·larà un rètol de

no fumeu.. • Els recipients d’adhesius inflamables i dissolvents estaran, allunyats de qualsevol focus

de calor, foc o espurna. • És prohibit d’abandonar directament a terra, tisores, ganivets, grapadores, etc. • Els operaris hauran d’emprar casc de seguretat, guants de neoprè, granota de treball,

botes de cuir de seguretat i màscara de filtre químic si l’adhesiu conté productes volàtils químics tòxics.

ELEMENTS AUXILIARS En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s’empraran pel desenvolupament d’aquesta activitat:


Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 R.D. 1627/1997)


PAVIMENTS 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per: • Baranes de seguretat formades per muntants, barra intermèdia i sòcol. La barana ha de

ser de 90 cm., i el passamà ha de tenir com a mínim 2,5 cm de gruix i 10 cm d’alçada. Els muntants (guardacossos) hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim.

• Baranes modulars formades per una carcassa perimètrica de tub buit de 30x30x1 mm. i reforç central amb tub buit, i a la part central d’aquest mòdul es col·locarà un tramat de protecció format per malla electrosoldada de 150x150 mm. i gruix de ferro de 6 mm. Aquesta barana modular estarà sustentada per un guardacòs en forma de muntant.

• Extintor de pols química seca. Senyalització de seguretat al Treball, segons el R.D. 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal de perill. • Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d’advertència de risc elèctric. • Senyal d’advertència de risc d’incendi. • Senyal de prohibit el pas als vianants. • Senyal de no fumeu. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció obligatòria de la vista. • Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. • Senyal de protecció obligatòria de la cara. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 R.D. 1627/1997).


PAVIMENTS 5.- Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: • Treballs de transport (conductors i operadors de grua):

- Cascos de seguretat. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó antivibratori (especialment a traginadores de trabuc “dúmpers” de petita

cilindrada). • Pels treballs amb coles i dissolvents:

- Cascos de seguretat. - Guants de goma (neoprè). - Granota de treball. - Botes de cuir de seguretat. - Màscara amb filtre químic o mecànic segons el tipus de producte. - Pantalla facial, si s’escau.

• Pels treballs amb morters, formigons i llots:

- Cascos de seguretat. - Guants de goma (neoprè). - Granota de treball. - Botes de goma de seguretat.

• Pels treballs de col·locació de paviment:

- Cascos de seguretat. - Guants de cuir i lona (tipus americà). - Granota de treball. - Botes de cuir de seguretat. - Genolleres. - Ulleres antiimpactes als casos de paviments rígids. - Màscara antipols, als casos de tall de paviments rígids.

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 R.D. 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel R.D. 773/1997, del 30 de maig; R.D. 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. • Els operaris que realitzin la col·locació del vidre hauran d’emprar casc de seguretat,

guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat i cinturó de seguretat si en aquests treballs a desenvolupar hi ha risc de caiguda a diferent nivell.

ELEMENTS AUXILIARS En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s’empraran pel desenvolupament d’aquesta activitat.


Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)


RAM DE FUSTER 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives a què fan referència les normes de seguretat estaran constituïdes per: • Baranes de seguretat formades per muntants, passamà, barra intermèdia i sòcol.

L’alçada de la barana ha de ser de 90 cm., i el passamà ha de tenir com a mínim 2,5 cm de gruix i 10 cm d’alçada. Els muntants (guardacossos) hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim.

• Baranes modulars formades per una carcassa perimètrica de tub buit de 30x30x1 mm. i reforç central amb tub buit i, a la part central d’aquest mòdul es col·locarà un tramat de protecció format per malla electrosoldada de 150x150 mm. i gruix de ferro de 6 mm. Aquesta barana modular estarà sustentada per un guardacòs en forma de muntant.

• Marquesines o viseres de protecció que volin entre 1,5 i 2 metres quallades amb taulons de 2,5 cm. de gruix i 20 cm. d’ample.

• Extintor de pols química seca. Senyalització de seguretat al Treball, segons el R.D. 485/1997, de 14 d'abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: • Senyal d’advertència de caiguda d’objectes. • Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. • Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. • Senyal d’advertència de risc elèctric. • Senyal d’advertència de risc d’incendi. • Senyal de prohibit el pas als vianants. • Senyal de no fumeu. • Senyal de protecció obligatòria del cap. • Senyal de protecció obligatòria dels peus. • Senyal de protecció obligatòria de les mans. • Senyal de protecció obligatòria del cos. • Senyal de protecció obligatòria de la vista. • Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. • Senyal de protecció obligatòria de la cara. • Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997).


ELEMENTS AUXILIARS

OXITALLADA

• El subministrament i transport intern en l’obra de les ampolles de gas liquats es farà tenint present les següents condicions:

- Hauran d’estar protegides, les vàlvules de tall, amb la corresponent caperutxa protectora.

- No es mesclaran les bombones de gasos diferents. - Les bombones s’hauran de transportar en batees engabiades en posició vertical i

lligades. • S’ha de prohibir que les bombones de gasos liquats romanguin exposades al sol de

manera perllongada. • S’han d’emprar les bombones de gasos liquats en posició vertical.ELEMENTS

AUXILIARS • S’ha de prohibir l’abandonament de les bombones després de la seva utilització. • Les bombones de gasos s´aplegaran a llocs d’emmagatzematge tot destriant les buides

de les que estiguin plenes. • El magatzem de gasos liquats s’ubicarà a l’exterior de l’obra, amb una ventilació

constant i directa. • Es senyalitzaran les entrades al magatzem amb el senyal de perill d’explosió i no fumeu. • Es controlarà que el bufador romangui completament apagat un cop finalitzada la tasca. • S’haurà de comprovar que estiguin instal·lades les vàlvules antirretrocès de la flama. • S’ha de vetllar perquè no hagi cap fuita de gas a les mànegues d’alimentació. • Tots els operaris de l’oxitallada hauran de conèixer la següent normativa:

- S’ha d’utilitzar a cada moment els carros portabombones per a realitzar el treball amb major seguretat i comoditat.

- S’ha d’evitar que es colpegin les ampolles o que puguin caure des d’una alçada per eliminar la possibilitat d’accidents.

- L’operari haurà d’emprar casc de polietilè (pels desplaçaments per l’obra), elm de soldador (casc + careta de protecció) o pantalla de protecció de sustentació manual, guants de cuir, maneguins de cuir, polaines de cuir, davantal de cuir i botes de seguretat.

- No s’han d’inclinar les bombones de acetilè fins a esgotar-les. - No s’han d’utilitzar les bombones d’oxigen tombades. - Abans d’encendre l’encenedor, s’ha de comprovar que estiguin ben fetes les

connexions de les mànegues i que aquestes es trobin en perfecte estat . - Abans d’encendre l’encenedor, s’haurà de comprovar que estiguin instal·lades les

vàlvules antirretrocès, per evitar així possibles retrocessos de la flama. - Per comprovar que a les mànegues no hi ha cap fuita ,s’han de submergir,

aquestes, sota pressió a un recipient amb aigua. - No s’ha d’abandonar el carro portabombones en cap absència perllongada, s’ha

de tancar sempre el pas del gas i portar el carro a un lloc segur. - S’ha d’obrir sempre el pas de gas amb la clau apropiada. - S’han d’ evitar focs a l’entorn de les bombones de gasos liquats. - No s’ha de dipositar l’encenedor a terra. - S’assegurarà que la trajectòria de la mànega sigui el més curta possible. - Les mànegues d’ambdós gasos han de romandre unides entre si, mitjançant cinta

adhesiva. - S’han d’utilitzar mànegues de colors diferents per a cada gas (oxigen color blau,

acetilè color vermell)


- No s’ha d’utilitzar l’acetilè per soldar o tallar materials que continguin coure ; encara que ho tinguin en poca quantitat, donat que per petita que aquesta sigui serà suficient perquè es produeixi una reacció química i doni lloc a un compost explosiu.

- Posat que s’utilitzi l’encenedor per desprendre pintures, l’operari haurà d’emprar mascareta protectora amb filtres químics específics pels productes que vagi a cremar.

- Posat que es soldi o es tallin elements pintats s’haurà de fer a l’aire lliure o en un local ben ventilat.

- Un cop utilitzades les mànegues s’hauran de recollir al carretó, així es realitzarà el treball d’una forma més còmoda, ordenada i alhora més segura.

- Es prohibit de fumar alhora que hom es troba soldant, tallant, o manipulant encenedors o bombones. Tampoc es pot fumar al magatzem de les bombones.

ESCALES DE MÀ.

• A les escales de fusta, el muntant ha de ser d’una sola peça i els graons han d’anar engalzats.

• Posat que es pintés les escales de fusta, s’haurà de fer mitjançant vernís transparent. • No han de superar alçades superiors a 5 metres. • Per a alçades entre 5 i 7 metres s’hauran d’utilitzar muntants reforçats en el seu centre. • Per a alçades superiors a 7 metres s’hauran d’utilitzar escales especials. • Han de disposar de dispositius antilliscants a la base o ganxos de subjecció a la seva

part superior . • L’escala haurà de sobrepassar, en qualsevol cas, la distància d’1 metre el punt de

desembarcada. • L’ascens o el descens per l’escala s’ha de realitzar de front a aquesta.

CAMIONS I TRAGINADORES DE TRABUC “DÚMPERS” DE GRAN TONATGE

• S’ha de vetllar perquè els camions hagin superat la ITV reglamentària. • Els conductors de camions i traginadores de trabuc “dúmpers” hauran d’estar en

possessió del corresponent permís de conducció per al vehicle que condueixen. • Quan s’hagi finalitzat l’operació de càrrega de terres en el camió o traginadora de trabuc

“dúmper”, i abans d’iniciar-se el transport, s’haurà de cobrir aquests amb una lona. • En bascular en abocadors i en proximitats de rases o si s’ha de parar en rampes

d’accés, s’hauran d’utilitzar topalls o tascons que impedeixin fer el recorregut marxa enrere a més a més de tenir accionat el fre d’estacionament.

• En tot moment s’ha de respectar la senyalització de l’obra, el codi de circulació i les ordres dels senyalitzadores autoritzats. Sempre s’haurà de donar preferència de pas a les unitats carregades.

• S’ha de triar el dúmper o camió més adequat segons la càrrega per transportar. • S’ha de parar esment especial al tipus, utilització i manteniment dels pneumàtics. • S’ha de respectar, en tot moment, les indicacions del conductor de la màquina de

càrrega. • Abans d’aixecar la caixa basculadora, s’ha d’assegurar l’absència d’obstacles aeris i de

què la plataforma estigui plana i sensiblement horitzontal. • Totes aquestes màquines hauran de tenir clàxon i llum de marxa enrere efectuant les

maniobres sense cap brusquedat tot i anunciant-les prèviament. • En tots els treballs el conductor haurà d’estar qualificat i haurà d’emprar casc de

seguretat quan surti de la cabina. • Durant els treballs de càrrega i descàrrega no pot romandre cap persona a prop de la

maquinària, evitant la permanència d’operaris sobre el basculador.


• Durant les operacions de càrrega i descàrrega de la caixa basculadora : - el conductor s’haurà de quedar a la cabina, sempre que aquesta disposi d’una

visera protectora. - s’ha d’assegurar que la caixa basculadora pugi dreta durant la descàrrega i la

càrrega estarà equilibrada quan es carregui. - s’han de respectar les instruccions del guia en la descàrrega. - sempre que la maquinària es trobi a la cresta de un talús es respectarà la

distància de seguretat. - si el bolquet és articulat, aquest s’ha de mantenir en línia. - si la caixa basculadora té portes posteriors, s’han de respectar les consignes

pròpies en cada tipus d’obertura, tancament i bloqueig de les portes. • Després de la descàrrega de la caixa basculadora :

- no s’ha de posar en marxa la màquina fins que s’hagi assegurat que la caixa basculadora està totalment abaixada.

RETROEXCAVADORA

• S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines. • És prohibida la presència de treballadors en el radi de gir de les màquines, prohibició

que s’haurà de senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor. • En marxa enrere, el conductor haurà d’accionar el clàxon i les llums blanques. • Abans d’iniciar els treballs d’excavació mitjançant retroexcavadora s’haurà:

- Revisar els frens, d’ajustar els miralls retrovisors, comprovar la visibilitat - Comprovar el clàxon de marxa enrere.

• En finalitzar la jornada, s’haurà de deixar la màquina a la zona d’estacionament prefixada,

• baixar el catúfol i recolzar-lo a terra. • Abans de sortir del lloc de conducció s’ha de tenir present :

- Posar el fre d’estacionament. - Posar en punt mort els diferents comandaments. - Si l’estacionament és perllongat (més d’una jornada), es desconnectarà la

bateria. - Treure la clau de contacte. - Tancar la cabina i tots els punts d’accés a la màquina.

• S’ha de tenir la precaució de no deixar mai en el cas d’estacionament, ni en cas de curts períodes, el motor en marxa ni la cullera aixecada.

COMPACTADORA

• S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines. • És prohibida la presència de treballadors en el radi de gir de les màquines, prohibició

que s’haurà de senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor. Tanmateix en la direcció de treball.

• En marxa enrere, el conductor haurà d’accionar el clàxon i les llums blanques. • Abans d’iniciar els treballs de compactació mitjançant la compactadora s’haurà:

- Revisar els frens, d’ajustar els miralls retrovisors, comprovar la visibilitat - Comprovar el clàxon de marxa enrere.

• En finalitzar la jornada, s’haurà de deixar la màquina a la zona d’estacionament prefixada,

• Abans de sortir del lloc de conducció s’ha de tenir present : - Posar el fre d’estacionament.


- Posar en punt mort els diferents comandaments. - Si l’estacionament és perllongat (més d’una jornada), es desconnectarà la

bateria. - Treure la clau de contacte. - Tancar la cabina i tots els punts d’accés a la màquina.

• S’ha de tenir la precaució de no deixar mai en el cas d’estacionament, ni en cas de curts períodes, el motor en marxa .

BOMBEIG DE FORMIGÓ

• L’equip encarregat de la manipulació de la bomba de formigó haurà d’estar especialitzat en aquest tipus de treball.

• La canonada de la bomba de formigó s’haurà de recolzar sobre cavallets, esbiaixant-se les parts susceptibles de moviment.

• La mànega terminal d’abocada romandrà governada per un mínim de dos operaris alhora, evitant, així les caigudes per possibles moviments incontrolats de la mateixa.

• Abans d’iniciar el formigonat d’una determinada superfície, s’haurà d’establir un camí de taulons segur, sobre el qual es recolzin els operaris que realitzen l’abocada dirigint la mànega des de castellet de formigó (torreta de formigonat).

• La manipulació, el muntatge i desmuntatge de la canonada de la bomba de formigonat, serà dirigit per un operari especialitzat, evitant així, accidents per tampons o sobretensions interns.

• Abans d’iniciar el bombament de formigó s’haurà de preparar el conducte (ficar greix a la canonada) enviant masses de morter de dosificació, per evitar obturació del conducte.

• És prohibit d’introduir o accionar la pilota de neteja, si no s’ha instal·lat abans els dispositius de recollida a la sortida de la mànega després del recorregut total del circuit.

• En cas de detenció de la bola s’haurà de paralitzar la màquina, reduint la pressió a zero i desmuntant tot seguit la canonada.

• Els operaris lligaran la mànega terminal abans d’iniciar el pas de la pilota de neteja a elements sòlids, allunyant-se del lloc abans de què comenci el procés.

• S‘ha de revisar de manera periòdica els circuits d’oli de la bomba de formigó i s’haurà de tenir present que qualsevol altra reparació de la màquina es realitzarà amb els circuits elèctrics apagats.

• Posat que s’apliqués el bombeig de formigó mitjançant el camió amb braç desplaçable. • Caldrà estendre les potes estabilitzadores del camió abans de maniobrar per evitar la

bolcada.

SERRA CIRCULAR

• S’haurà de disposar d’un gabinet divisor separat- tres mil·límetres del disc de la serra. • S’ha d’instal·lar un caperutxó a la part superior de manera que no dificulti la visibilitat per

realitzar el tall. • S’ha de tancar completament el disc de la serra que es troba per sota de la taula del tall,

mitjançant un resguard, es deixarà només una sortida per les llimadures. • S’ha de situar un interruptor de parada i marxa, a la mateixa serra circular. • Es vetllarà en tot moment que les dents de la serra circular es trobin convenientment

entrescades.


• En el cas que s’observi que les dents de la serra circular s’hagin esmussats en aquests moment no presentin la forma de entrescat corresponent s’haurà de canviar el disc, s’ha de rebutjar-lo, el disc.

• S’haurà de complir a cada moment el RD 1435/1992, del 27 de novembre, pel qual es dictaminen les disposicions d’aplicació en seguretat i condicions de salut sobre maquinària.

PASSAREL·LES

• L’amplada de la passarel·la no ha de ser mai inferior a 60 cm. • Quan l’alçada d’ubicació de la passarel·la estigui a 2 o més metres d’alçada, s’haurà de

disposar de barana de seguretat (passamans, llistó intermedi i entornpeu). • El terra de recolzament de la passarel·la ha de tenir la resistència adequada i mai serà

relliscós. • Les passarel·les es mantindran sempre lliures d’obstacles. • Les passarel·les hauran de disposar d’un pis perfectament lligat. • S’ha de disposar d’accessos fàcils i segurs. • S’han d’instal·lar de forma que es pugui evitar la caiguda per basculament o lliscada.

SOLDADURA ELÈCTRICA

• Els soldadors hauran d’emprar a cada moment casc de seguretat, pantalla de soldador, guants de cuir, granota de treball, maniguets de cuir, davantal de cuir, polaines de cuir i botes de seguretat de cuir, als casos que sigui necessari també hauran d’emprar el cinturó de seguretat anticaiguda.

• La pantalla de soldadura haurà de disposar del vidre inactínic adequat a la intensitat de treball de l’elèctrode.

• No es pot picar el cordó de la soldadura sense protecció ocular, els resquills de cascareta despreses poden produir greus lesions als ulls.

• No es pot mirar directament a l’arc voltaic sense la corresponent protecció ocular. • No es poden tocar les peces acabades de soldar donat que poden estar a temperatura

elevada. • S’ha de soldar en un lloc ben ventilat, evitant així, intoxicacions i asfixies. • Abans de començar la soldadura s’ha de comprovar que no hi hagi cap persona a la

vertical del seu treball. • S’ha d’emprar la guindola de soldador adaptada, amb barana de seguretat a tot el seu

perímetre, i pis format per taulons llisos de 2,5 cm de gruix que formin una plataforma de treball de com a mínim 60x60

• No s’ha de deixar la pinça damunt del sobre ni sobre el perfil a soldar, s’haurà de dipositar sobre un portapinces.

• S’ha d’instal·lar el cablejat del grup de manera que s’evitin ensopegades i caigudes. • No es pot utilitzar el grup sense que porti instal·lat el protector de clemes. • S’haurà de comprovar que el grup estigui connectat correctament a terra abans de

començar els treballs. • Posat que hi hagi pauses perllongades s’haurà de desconnectar el grup de soldadura. • S’ha de comprovar que les connexions de les mànegues siguin totalment estancs a la

intempèrie.


• Abans de començar els treballs caldrà comprovar que es trobin ben instal·lades les pinces portaelectrodes i els borns de connexió.

• Posat que hi hagi inclemència del temps s’han de suspendre els treballs de soldadura. • S’ ha de col·locar al lloc de la soldadura un extintor contraincendis.

ESMOLADORES ANGULARS

• S’ha d’informar al treballador dels riscos que té aquesta màquina i la forma de prevenir-los.

• S’ha de comprovar que el disc a utilitzar estigui en perfectes condicions, emmagatzemant-lo en llocs secs lliures de cops i atenent a les indicacions del fabricant.

• Utilitzar sempre la coberta protectora de la màquina. • No es pot sobrepassar la velocitat de rotació prevista i indicada a la mola. • S’haurà d’utilitzar un diàmetre de mola compatible amb la potència i les característiques

de la màquina. • No s’haurà de sotmetre el disc a sobreesforços, laterals o de torsió, o per aplicació de

una pressió excessiva. Els resultats poden ser nefastos: trencament del disc, sobreescalfament, pèrdua de velocitat i de rendiment, rebuig de la peça o reacció de la màquina, pèrdua d’equilibri, etc.

• Posat que es treballi sobre peces de petita mida o en equilibri inestable, s’haurà d’assegurar la peça, de manera que no sofreixi moviments imprevistos durant l’operació.

• S’ha de parar la màquina totalment abans de posar-la, en prevenció dels possibles desperfectes al disc o moviments incontrolats de la mateixa. La situació ideal és disposar de suports especials propers al lloc de treball.

• En desenvolupar treballs amb risc de caiguda des d’alçada, cal assegurar sempre la postura de treball, ja que, en cas que es perdés l’equilibri per reacció incontrolada de la màquina, els efectes es poden arribar a multiplicar.

• No s’ha d’utilitzar la màquina en postures que obliguin a mantenir-la per sobre del nivell de les espatlles, ja que, en cas que es perdés el control, les lesions poden afectar a la cara, pit o extremitats superiors.

• En funció del treball a realitzar, s’haurà d’utilitzar una empunyadura adaptables laterals o de pont.

• En casos d’utilització de plats de lijar, s’haurà d’instal·lar en la empunyadura lateral la protecció corresponent per a la mà.

• Per a treballs de precisió, utilitzar suports de taula adequats per a la màquina, que permeten, a més de fixar convenientment la peça, graduar la profunditat o inclinació del tall.

• S’hi troben també guies acoblables a la màquina que permeten, de manera portàtil, executar treballs d’aquest tipus, obtenint resultats precisos i evitant perillosos esforços laterals del disc; en molts d’aquests casos serà necessari ajudar-se amb un regle que ens defineixi netament la trajectòria.

• Si s’executen treballs repetitius i en sec, esdevé convenient utilitzar un protector amb una connexió per a la captació de la pols. Aquesta solució no podrà ser factible si els treballs impliquen continus i importants desplaçaments o el medi de treball és complex.

• En llocs de treball contigus, es convenient disposar de pantalles absorbents com a protecció abans de la projecció de partícules i com a aïllants de les tasques en relació al soroll.

• L’operari que realitzi aquest treball haurà d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de seguretat de cuir, mascareta antipols si n’hi ha, un sistema eficaç d’aspiració de la pols, ulleres antiimpactes i protector auditiu si el nivell del soroll així ho requereix .


INSTAL·LACIONS D’HIGIENE I BENESTAR: S’ha de preveure a l’obra una zona per a la ubicació de les Instal·lacions d’Higiene i Benestar, preveient la presa provisional d’aigua i electricitat i l’evacuació d’aigües fecals. Aquestes instal·lacions es construiran en funció del nombre de treballadors de l’obra, considerant l’evolució d’aquests en el temps, i tenint en compte que s’han de cobrir les següents necessitats : canvi de roba, higiene personal i necessitats fisiològiques. Les Instal·lacions d’Higiene i Benestar poden ser : • mòduls prefabricats, o • construïdes a l’obra. Als dos casos, s’han de tenir en compte els següents paràmetres : • vestuaris amb una superfície de 2 m2 per treballador, alçada mínima de 2,30 m. I

estaran equipats amb seients i casellers individuals. • lavabos que poden estar situats als vestuaris, essent la dotació mínima d’un lavabo per

cada 10 treballadors. • dutxes, igual que els lavabos, es poden ubicar als vestuaris amb una dotació mínima

d’una dutxa per cada 10 treballadors. • inodors que no s’han de comunicar directament amb els vestuaris i la seva dotació

mínima serà de : un inodor per cada 25 treballadors i un inodor per cada 15 treballadores. Les dimensions mínimes dels mateixos seran de 1 x 1,20 m. i de 2,30 m. d’alçada.

• menjador que haurà de disposar d’un escalfaplats, pica, galleda de la brossa, ventilació, calefacció i il·luminació.

Els mòduls prefabricats s’acostumen a agrupar en: mòduls sanitaris (dutxa, lavabo i inodor), i mòduls de vestuari, acoblant-se els mòduls de manera que pugui haver accés directe d’un mòdul a l’altre. Les Instal·lacions d’Higiene i Benestar construïdes a l’obra, si el solar ho permet s’han de construir a prop de l’accés, perquè el treballador es pugui canviar abans d’incorporar-se al treball. En obres entre mitjaneres, a zona urbana, atesa l’escassetat d’espai s’ha de preveure en principi una zona per a la ubicació de les instal·lacions i una vegada, degut a la dinàmica de l’obra, es disposa d’espai en l’interior de l’edifici que s’està construint, s’hauran de construir les Instal·lacions d’Higiene i Benestar seguint els paràmetres anteriorment assenyalats. S’aconsella que aquestes instal·lacions es trobin, també, a prop de les vies d’accés. Independentment d’aquestes instal·lacions, també s’han de construir les oficines de la obra que han de complir a cada moment la idoneïtat en relació a la il·luminació, la climatització segons la temporada. Respecte al personal d’oficina s’ha de considerar, també, la instal·lació de lavabos i inodors.


S’ha de preveure un magatzem d’eines, estris, petita maquinària i equips de protecció personal i col·lectiva. S’ha de preveure una zona d’aparcament per als cotxes del personal d’oficina i d’obra, si l’obra ho permet. S’han de preveure zones d’estacionament de vehicles que subministren material i maquinària a l’obra, i en el posat que estiguin estacionats limitant la circulació viària, s’haurà de demanar permís municipal. Es senyalitzarà la prohibició d’estacionament de vehicles aliens a l’obra, i si calgués, s’ha de limitar la zona amb tanques per vianants, convenientment senyalitzades mitjançant balises destellants durant la nit. Sabadell, febrer de 2016 Carlota Sanz Ortega, arquitecta Cap de Secció d’Edificis d’Equipaments


1.4.3.2.- AMIDAMENTS ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT RE-PAVIMENTACIÓ DE LA PISTA D´ATLETISME JOSEP MOLINSDEL COMPLEX ESPORTIU SANT OLEGUEREQE002 ESSAJUNTAMENT DE SABADELL

AMIDAMENTS Data: 05/02/16 Pàg.: 1

Obra 01 PRESSUPOST ESS RE-PAVIMETACIÓ PISTA D'ATLETISMECapítol 01 SEGURETAT I SALUTSubcapítol 01 PROTECCIONS INDIVIDUALS

1 H1411111 U CASC DE SEGURETAT PER A ÚS NORMAL, CONTRA COPS, DE POLIETILÈ AMB UN PES MÀXIM DE 400G, HOMOLOGAT SEGONS UNE-EN 812

AMIDAMENT DIRECTE 6,000

2 H142BA00 U PANTALLA FACIAL PER A PROTEGIR CONTRA LA PROJECCIÓ DE PARTÍCULES I A L'ENCEBAMENTD'ARCS ELÈCTRICS, DE POLICARBONAT TRANSPARENT, PER A ACOBLAR AL CASC AMB ARNÈSDIELÈCTRIC


3 H142CE70 U PANTALLA FACIAL PER A PROTECCIÓ DE RISCS MECÀNICS, AMB VISOR DE MALLA DE REIXETAMETÀL·LICA, PER ACOBLAR AL CASC AMB ARNÈS, HOMOLOGADA SEGONS UNE-EN 1731


4 H1421110 U ULLERES DE SEGURETAT ANTIIMPACTES ESTÀNDARD, AMB MUNTURA UNIVERSAL, AMB VISORTRANSPARENT I TRACTAMENT CONTRA L'ENTELAMENT, HOMOLOGADES SEGONS UNE-EN 167 IUNE-EN 168


5 H1423230 U ULLERES DE SEGURETAT PER A TALL OXIACETILÈNIC, AMB MUNTURA UNIVERSAL DE BARNILLAD'ACER RECOBERTA DE PVC, AMB VISORS CIRCULARS DE 50 MM DE D FOSCOS DE COLOR DIN 5,HOMOLOGADES SEGONS UNE-EN 175 I UNE-EN 169


6 H1432012 U PROTECTOR AUDITIU D'AURICULAR, ACOBLAT AL CAP AMB ARNÈS I ORELLERES ANTISOROLL,HOMOLOGAT SEGONS UNE-EN 352-1 I UNE-EN 458


7 H1431101 U PROTECTOR AUDITIU DE TAP D'ESCUMA, HOMOLOGAT SEGONS UNE-EN 352-2 I UNE-EN 458


8 H1441201 U MASCARETA AUTOFILTRANT CONTRA POLSIMS I VAPORS TÒXICS, HOMOLOGADA SEGONS UNE-EN405


9 H1447005 U MÀSCARA DE PROTECCIÓ RESPIRATÒRIA, HOMOLOGADA SEGONS UNE-EN 136


10 H145D002 U PARELLA DE GUANTS DE PROTECCIÓ CONTRA RISCOS MECÀNICS MOLT AGRESSIUS NIVELL 5,HOMOLOGATS SEGONS UNE-EN 388 I UNE-EN 420


11 H1456821 U PARELLA DE GUANTS DIELÈCTRICS PER A BAIXA TENSIÓ, DE CAUTXÚ, AMB MANIGUETS FINS A MIGAVANTBRAÇ

Euro




12 H145C002 U PARELLA DE GUANTS DE PROTECCIÓ CONTRA RISCS MECÀNICS COMUNS DE CONSTRUCCIÓNIVELL 3, HOMOLOGATS SEGONS UNE-EN 388 I UNE-EN 420


13 H1461120 U PARELLA DE BOTES D'AIGUA DE PVC DE MITJA CANYA, AMB SOLA ANTILLISCANT I FOLRADES DENILÓ RENTABLE


14 H1462241 U PARELLA DE BOTES DE SEGURETAT RESISTENTS A LA HUMITAT, DE PELL RECTIFICADA, AMBTURMELLERA ENCOIXINADA SOLA ANTILLISCANT I ANTIESTÀTICA, FALCA AMORTIDORA PER ALTALÓ, LLENGÜETA DE MANXA, DE DESPRENIMENT RÀPID, AMB PUNTERA METÀL·LICA


15 H146J364 U PARELLA DE PLANTILLES ANTICLAUS DE FLEIX D'ACER DE 0,4 MM DE GRUIX, DE 120 KG DERESISTÈNCIA A LA PERFORACIÓ, PINTADES AMB PINTURES EPOXI I FOLRADES, HOMOLOGADESSEGONS UNE-EN ISO 20344 I UNE-EN 12568


16 H1487350 U IMPERMEABLE AMB JAQUETA, CAPUTXA I PANTALONS, PER A EDIFICACIÓ, DE PVC SOLDAT DE 0,3MM DE GRUIX, HOMOLOGAT SEGONS UNE-EN 340


17 H1485800 U ARMILLA REFLECTANT AMB TIRES REFLECTANTS A LA CINTURA, AL PIT I A L'ESQUENA,HOMOLOGADA SEGONS UNE-EN 471


Obra 01 PRESSUPOST ESS RE-PAVIMETACIÓ PISTA D'ATLETISMECapítol 01 SEGURETAT I SALUTSubcapítol 02 PROTECCIONS COL.LECTIVES

1 H152U000 M TANCA D'ADVERTÈNCIA O ABALISAMENT D'1 M D'ALÇADA AMB MALLA DE POLIETILÈ TARONJA,FIXADA A 1 M DEL PERÍMETRE DEL SOSTRE AMB SUPORTS D'ACER ALLOTJATS AMB FORATS ALSOSTRE


2 H1533591 M2 PLATAFORMA METÀL·LICA PER A PAS DE VEHICLES PER SOBRE DE RASES, D'AMPLADA <= 1 M, DEPLANXA D'ACER DE 12 MM DE GRUIX, AMB EL DESMUNTATGE INCLÒS


3 H15Z1001 H BRIGADA DE SEGURETAT PER A MANTENIMENT I REPOSICIÓ DE LES PROTECCIONS


4 H15Z2011 H SENYALER


Euro



5 H6AA2111 M TANCA MÒBIL, DE 2 M D'ALÇÀRIA, D'ACER GALVANITZAT, AMB MALLA ELECTROSOLDADA DE 90X150MM I DE 4,5 I 3,5 MM DE D, BASTIDOR DE 3,5X2 M DE TUB DE 40 MM DE D, FIXAT A PEUSPREFABRICATS DE FORMIGÓ, I AMB EL DESMUNTATGE INCLÒS


Obra 01 PRESSUPOST ESS RE-PAVIMETACIÓ PISTA D'ATLETISMECapítol 01 SEGURETAT I SALUTSubcapítol 03 SENYALITZACIONS

1 HBC1B001 M CINTA D'ABALISAMENT ADHESIVA REFLECTANT DE COLOR VERMELL I BLANC ALTERNATS I AMB ELDESMUNTATGE INCLÒS


2 HBC1A081 M CINTA D'ABALISAMENT REFLECTORA, AMB UN SUPORT CADA 5 M I AMB EL DESMUNTATGE INCLÒS


3 HBBU001 U SENYAL HOMOLOGADA D'ACCÈS A L'OBRA AMB TOTA LA INFORMACIÓ DE LES MESSURESPREVENTIVES, SENYALS D'OBLIGACIÓ, DISPOSSITIUS D'ACCÈS, RESTRICCIO D'ACCÈS.


4 HBBU002 U PLACA DE SEGURETAT RD 485/97 DE 30 CM.


5 HBBU003 U PLACA DE SEGURETAT RD 485/97 DE 4CM.


Obra 01 PRESSUPOST ESS RE-PAVIMETACIÓ PISTA D'ATLETISMECapítol 01 SEGURETAT I SALUTSubcapítol 04 INSTAL.LACIONS SANITARIES D'OBRA

1 H110U0B2 U AMORTITZACIÓ MENSUAL DE MÓDUL DE VESTIDORS I DUTXES, INCLÓS TRANSPORT MUNTATGE IDESMUNTATGE


2 H110U0B3 U AMORTITZACIÓ MENSUAL DE MÓDUL DE CASETA PREFABRICADA D'OBRA, INCLÓS TRANSPORTMUNTATGE I DESMUNTATGE


Obra 01 PRESSUPOST ESS RE-PAVIMETACIÓ PISTA D'ATLETISMECapítol 01 SEGURETAT I SALUTSubcapítol 05 MEDICINA PREVENTIVA

1 H120U001 U RECONEIXEMENTS MÈDICS TREBALLADORS

Euro




2 H120U003 U FARMACIOLA, MANTENIMENT FARMACIOLA, LLIT DE CURES, MATERIAL DE DESFER.


Obra 01 PRESSUPOST ESS RE-PAVIMETACIÓ PISTA D'ATLETISMECapítol 01 SEGURETAT I SALUTSubcapítol 06 FORMACIÓ I REUNIONS

1 H16F1003 U REUNIÓ DEL COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT CONSTITUÏT PER 6 PERSONES


2 H16F1004 H INFORMACIÓ EN SEGURETAT I SALUT PER ALS RISCOS ESPECÍFICS DE L'OBRA


Euro


1.4.3.3.- PRESSUPOST ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT


PRESSUPOST Data: 05/02/16 Pàg.: 1

Obra 01 Pressupost ESS RE-PAVIMETACIÓ PISTA D'ATLETISME

Capítol 01 SEGURETAT I SALUT

Subcapítol 01 PROTECCIONS INDIVIDUALS

1 H1411111 U CASC DE SEGURETAT PER A ÚS NORMAL, CONTRA COPS, DEPOLIETILÈ AMB UN PES MÀXIM DE 400 G, HOMOLOGAT SEGONSUNE-EN 812 (P - 5)

5,43 6,000 32,58

2 H142BA00 U PANTALLA FACIAL PER A PROTEGIR CONTRA LA PROJECCIÓDE PARTÍCULES I A L'ENCEBAMENT D'ARCS ELÈCTRICS, DEPOLICARBONAT TRANSPARENT, PER A ACOBLAR AL CASC AMBARNÈS DIELÈCTRIC (P - 8)

6,59 1,000 6,59

3 H142CE70 U PANTALLA FACIAL PER A PROTECCIÓ DE RISCS MECÀNICS,AMB VISOR DE MALLA DE REIXETA METÀL·LICA, PER ACOBLARAL CASC AMB ARNÈS, HOMOLOGADA SEGONS UNE-EN 1731 (P -9)

6,75 1,000 6,75

4 H1421110 U ULLERES DE SEGURETAT ANTIIMPACTES ESTÀNDARD, AMBMUNTURA UNIVERSAL, AMB VISOR TRANSPARENT ITRACTAMENT CONTRA L'ENTELAMENT, HOMOLOGADESSEGONS UNE-EN 167 I UNE-EN 168 (P - 6)

5,44 2,000 10,88

5 H1423230 U ULLERES DE SEGURETAT PER A TALL OXIACETILÈNIC, AMBMUNTURA UNIVERSAL DE BARNILLA D'ACER RECOBERTA DEPVC, AMB VISORS CIRCULARS DE 50 MM DE D FOSCOS DECOLOR DIN 5, HOMOLOGADES SEGONS UNE-EN 175 I UNE-EN169 (P - 7)

4,61 1,000 4,61

6 H1432012 U PROTECTOR AUDITIU D'AURICULAR, ACOBLAT AL CAP AMBARNÈS I ORELLERES ANTISOROLL, HOMOLOGAT SEGONSUNE-EN 352-1 I UNE-EN 458 (P - 11)

17,21 2,000 34,42

7 H1431101 U PROTECTOR AUDITIU DE TAP D'ESCUMA, HOMOLOGATSEGONS UNE-EN 352-2 I UNE-EN 458 (P - 10)

0,21 8,000 1,68

8 H1441201 U MASCARETA AUTOFILTRANT CONTRA POLSIMS I VAPORSTÒXICS, HOMOLOGADA SEGONS UNE-EN 405 (P - 12)

0,64 6,000 3,84

9 H1447005 U MÀSCARA DE PROTECCIÓ RESPIRATÒRIA, HOMOLOGADASEGONS UNE-EN 136 (P - 13)

11,13 1,000 11,13

10 H145D002 U PARELLA DE GUANTS DE PROTECCIÓ CONTRA RISCOSMECÀNICS MOLT AGRESSIUS NIVELL 5, HOMOLOGATS SEGONSUNE-EN 388 I UNE-EN 420 (P - 16)

5,54 8,000 44,32

11 H1456821 U PARELLA DE GUANTS DIELÈCTRICS PER A BAIXA TENSIÓ, DECAUTXÚ, AMB MANIGUETS FINS A MIG AVANTBRAÇ (P - 14)

31,90 1,000 31,90

12 H145C002 U PARELLA DE GUANTS DE PROTECCIÓ CONTRA RISCSMECÀNICS COMUNS DE CONSTRUCCIÓ NIVELL 3,HOMOLOGATS SEGONS UNE-EN 388 I UNE-EN 420 (P - 15)

5,50 5,000 27,50

13 H1461120 U PARELLA DE BOTES D'AIGUA DE PVC DE MITJA CANYA, AMBSOLA ANTILLISCANT I FOLRADES DE NILÓ RENTABLE (P - 17)

4,82 5,000 24,10

14 H1462241 U PARELLA DE BOTES DE SEGURETAT RESISTENTS A LAHUMITAT, DE PELL RECTIFICADA, AMB TURMELLERAENCOIXINADA SOLA ANTILLISCANT I ANTIESTÀTICA, FALCAAMORTIDORA PER AL TALÓ, LLENGÜETA DE MANXA, DEDESPRENIMENT RÀPID, AMB PUNTERA METÀL·LICA (P - 18)

18,72 6,000 112,32

15 H146J364 U PARELLA DE PLANTILLES ANTICLAUS DE FLEIX D'ACER DE 0,4MM DE GRUIX, DE 120 KG DE RESISTÈNCIA A LA PERFORACIÓ,PINTADES AMB PINTURES EPOXI I FOLRADES, HOMOLOGADESSEGONS UNE-EN ISO 20344 I UNE-EN 12568 (P - 19)

2,19 6,000 13,14

16 H1487350 U IMPERMEABLE AMB JAQUETA, CAPUTXA I PANTALONS, PER AEDIFICACIÓ, DE PVC SOLDAT DE 0,3 MM DE GRUIX,HOMOLOGAT SEGONS UNE-EN 340 (P - 21)

4,02 6,000 24,12

17 H1485800 U ARMILLA REFLECTANT AMB TIRES REFLECTANTS A LACINTURA, AL PIT I A L'ESQUENA, HOMOLOGADA SEGONSUNE-EN 471 (P - 20)

16,52 6,000 99,12

euros



TOTAL Subcapítol 01.01.01 489,00



Subcapítol 02 PROTECCIONS COL.LECTIVES

1 H152U000 M TANCA D'ADVERTÈNCIA O ABALISAMENT D'1 M D'ALÇADA AMBMALLA DE POLIETILÈ TARONJA, FIXADA A 1 M DEL PERÍMETREDEL SOSTRE AMB SUPORTS D'ACER ALLOTJATS AMB FORATSAL SOSTRE (P - 22)

2,45 225,000 551,25

2 H1533591 M2 PLATAFORMA METÀL·LICA PER A PAS DE VEHICLES PERSOBRE DE RASES, D'AMPLADA <= 1 M, DE PLANXA D'ACER DE12 MM DE GRUIX, AMB EL DESMUNTATGE INCLÒS (P - 23)

7,54 1,000 7,54

3 H15Z1001 H BRIGADA DE SEGURETAT PER A MANTENIMENT I REPOSICIÓDE LES PROTECCIONS (P - 24)

51,36 13,000 667,68

4 H15Z2011 H SENYALER (P - 25) 23,59 7,000 165,13

5 H6AA2111 M TANCA MÒBIL, DE 2 M D'ALÇÀRIA, D'ACER GALVANITZAT, AMBMALLA ELECTROSOLDADA DE 90X150 MM I DE 4,5 I 3,5 MM DE D,BASTIDOR DE 3,5X2 M DE TUB DE 40 MM DE D, FIXAT A PEUSPREFABRICATS DE FORMIGÓ, I AMB EL DESMUNTATGE INCLÒS(P - 28)

3,14 200,000 628,00

TOTAL Subcapítol 01.01.02 2.019,60



Subcapítol 03 SENYALITZACIONS

1 HBC1B001 M CINTA D'ABALISAMENT ADHESIVA REFLECTANT DE COLORVERMELL I BLANC ALTERNATS I AMB EL DESMUNTATGEINCLÒS (P - 33)

1,38 200,000 276,00

2 HBC1A081 M CINTA D'ABALISAMENT REFLECTORA, AMB UN SUPORT CADA 5M I AMB EL DESMUNTATGE INCLÒS (P - 32)

3,65 80,000 292,00

3 HBBU001 U SENYAL HOMOLOGADA D'ACCÈS A L'OBRA AMB TOTA LAINFORMACIÓ DE LES MESSURES PREVENTIVES, SENYALSD'OBLIGACIÓ, DISPOSSITIUS D'ACCÈS, RESTRICCIO D'ACCÈS.(P - 29)

64,92 2,000 129,84

4 HBBU002 U PLACA DE SEGURETAT RD 485/97 DE 30 CM. (P - 30) 12,98 4,000 51,92

5 HBBU003 U PLACA DE SEGURETAT RD 485/97 DE 4CM. (P - 31) 2,03 4,000 8,12




Subcapítol 04 INSTAL.LACIONS SANITARIES D'OBRA

1 H110U0B2 U AMORTITZACIÓ MENSUAL DE MÓDUL DE VESTIDORS I DUTXES,INCLÓS TRANSPORT MUNTATGE I DESMUNTATGE (P - 1)

216,50 1,000 216,50

2 H110U0B3 U AMORTITZACIÓ MENSUAL DE MÓDUL DE CASETAPREFABRICADA D'OBRA, INCLÓS TRANSPORT MUNTATGE IDESMUNTATGE (P - 2)

173,10 1,000 173,10

euros






Subcapítol 05 MEDICINA PREVENTIVA

1 H120U001 U RECONEIXEMENTS MÈDICS TREBALLADORS (P - 3) 13,20 6,000 79,20

2 H120U003 U FARMACIOLA, MANTENIMENT FARMACIOLA, LLIT DE CURES,MATERIAL DE DESFER. (P - 4)

216,38 1,000 216,38




Subcapítol 06 FORMACIÓ I REUNIONS

1 H16F1003 U REUNIÓ DEL COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT CONSTITUÏT PER6 PERSONES (P - 26)

177,10 1,000 177,10

2 H16F1004 H INFORMACIÓ EN SEGURETAT I SALUT PER ALS RISCOSESPECÍFICS DE L'OBRA (P - 27)

23,59 12,000 283,08


euros

PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓRENOVACIÓ DEL PAVIMENT DE LA PISTA D'ATLETISMEJOSEP MOLINS DEL COMPLEX DE SANT OLEGUEREQE002 SEGURETAT I SALUT

RESUM TOTAL DE PRESSUPOST SEGURETAT I SALUT

PROTECCIONS INDIVIDUALS 489,00 €PROTECCIONS COL·LECTIVES 2.019,60 €SENYALITZACIONS 757,88 €INSTAL·LACIONS SANITÀRIES D'OBRA 389,60 €MEDICINA PREVENTIVA 295,58 €FORMACIÓ I REUNIONS 460,18 €

PRESSUPOST SEGURETAT I SALUT 4.411,84 €

Sabadell, febrer del 2016


1.4.4.- ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

RE- PAVIMENTACIÓ DE LA PISTA D’ATLETISME JOSEP MOLINS DEL COMPLEX ESPORTIU SANT OLEGUER . Ajuntament de Sabadell Febrer 2016

ÍNDEX MEMÒRIA 1.- Objecte. 2.- Definicions. 3.- Classificació general dels residus generats en obres de construcció. 4.- Mesures de minimització i prevenció de residus. 5.- Volum de residus d’enderrocs generats en obra. 6.- Vies de Gestió de residus.

6.1.- Marc legal. 6.2.- Gestió segons tipologia de residus. No Especials. 6.3.- Gestió segons tipologia de residus. Especials. 6.4.- Senyalització de contenidors.

7.- Destí dels residus segons tipologia. 8.- Plec de condicions tècniques. FITXA DE GESTIÓ DE RESIDUS

MEMÒRIA 1. OBJECTE Amb la redacció d'aquest Estudi Gestió de Residus es pretén incorporar el seguiment i control dels residus de construcció i d’enderrocs generats en obra. L’aprovació del Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el qual se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición, estableix un precedent a nivell nacional en la gestió de residus de construcció i d’enderrocs. L'Ajuntament de Sabadell, com a productor de residus de construcció i/o demolició ha de vetllar pel compliment de la normativa específica vigent, fomentant la prevenció de residus d’obra, la reutilització, el reciclat i altres formes de valoració, tot assegurant un tractament adequat amb l’objecte d’assolir un desenvolupament sostenible de l’activitat de la construcció 2. DEFINICIONS Residu de construcció i demolició: qualsevol substància o objecte que, complint la definició de "Residu" inclosa en l'article 3.a de la Ley 10/998, de 21 d’abril, de residus, es generi en una obra de construcció o demolició. Residu especial: tots aquells residus que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereixen un tractament específic i un control periòdic i que estan inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre. Residu inert: residu no perillós que no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives, no és soluble ni combustible, ni reacciona físicament ni química ni de cap altra manera, no és biodegradable, no afecta negativament a altres matèries amb les quals entra en contacte de manera que pugui donar lloc a contaminar el medi ambient o perjudicar la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants del residu i l'ecotoxicitat del lixiviat han de ser significants, en particular no han de suposar un risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. Residu no especial: tots els residus que no es classifiquen com a residus inerts o especials. Productor de residus de construcció i demolició:

1. La persona física o jurídica titular de la llicència urbanística en una obra de construcció o demolició; en les obres que no necessitin llicència urbanística, té la consideració de productor del residu la persona física o jurídica titular del bé immoble objecte d’una obra de construcció o demolició.

2. La persona física o jurídica que efectuï operacions de tractament, de mescla o d’un altre tipus, que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició dels residus.

3. L'importador o adquirent de residus de construcció i demolició en qualsevol Estat membre de la Unió Europea.


Posseïdor de residus de la construcció i demolició: la persona física o jurídica que tingui en el seu poder els residus de la construcció i demolició i que no tingui la condició de gestor de residus. En tot cas, té la consideració de posseïdor la persona física o jurídica que executi l'obra de construcció o demolició, com ara el constructor, els subcontractistes o els treballadors autònoms. En tot cas, no tenen la consideració de posseïdor de residus de construcció i demolició els treballadors per compte d'altri. 3. CLASSIFICACIÓ GENERAL DELS RESIDUS GENERATS EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ A continuació es presenta un llistat dels residus que es poden produir durant l’obra i la seva classificació segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), que està en vigor des de l’1 de gener de 2002. Amb el nou catàleg, mitjançant un sistema de llista única s’estableix quins residus han d’ésser considerats com a perillosos (especials). En el nou Catàleg, els residus adopten una codificació de sis xifres, essent el format de la codificació el mateix que en el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC), tot i que aquests no tenen perquè coincidir. El CRC continua essent vigent per a determinar la correcta gestió que ha de tenir cadascun dels residus (valorització, tractament o disposició), sempre que no entri en contradicció amb l’aplicació del nou Catàleg Europeu de Residus (CER), com és el cas de la seva classificació. Residus principals segons el CER de la construcció i demolició. Els principals residus del procés de demolició i/o urbanització son els següents:

• Terres • Roca • Formigó (paviments, murs, ...) • Mescles bituminoses • Cablejat elèctric • Restes vegetals • Metalls • Maons • Altres: fusta, vidre, plàstic, paper i cartró.

Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s’inclouen en els següents grups: RESIDUS NO ESPECIALS. (17) Residus de construcció i d’enderrocs RUNA: 17 01 01 Formigó 17 01 02 Maons 17 01 03 Teules i materials ceràmics 17 02 02 Vidre


17 05 04 Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03 FUSTA: 17 02 01 Fusta PLÀSTIC: 17 02 03 Plàstic FERRALLA: 17 04 Metalls (inclosos els seus aliatges) 17 04 01 Coure, bronze, llautó 17 04 02 Alumini 17 04 04 Zinc 17 04 05 Ferro i acer 17 04 11 Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10 RESIDUS ESPECIALS: (17) Residus de construcció i d’ enderrocs 17.01.06 Mescles, o fraccions separades, de formigó, maons, teules i materials ceràmics

que contenen substàncies perilloses 17 09 01 Residus de construcció i demolició que contenen mercuri. 17 09 02 Residus de construcció i demolició que contenen PCB (per exemple, segellants

que contenen PCB, revestiments de sòl a base de resines que contenen PCB, envidraments dobles que contenen PCB, condensadors que contenen PCB)

17 09 03 Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus mesclats) que contenen substàncies perilloses.

17 02 04 Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes.

17 04 10 Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d'hulla i altres substàncies perilloses.

17 08 01 Materials de construcció a base de guix contaminats amb substàncies perilloses.

17 06 01 Materials d'aïllament que contenen amiant 17 06 03 Altres materials d'aïllament que consisteixen en, o contenen, substàncies

perilloses. 17 06 05 Materials de construcció que contenen amiant. 17 05 03 Terra i pedres que contenen substàncies perilloses. 17 05 05 Llots de drenatge que contenen substàncies perilloses. 17 05 07 Balast de vies fèrries que conté substàncies perilloses. 17 04 09 Residus metàl·lics contaminats amb substàncies perilloses. 17 04 10 Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d'hulla i altres substàncies

perilloses. 17 03 01 Mescles bituminoses que contenen quitrà d'hulla. 17 03 03 Quitrà d'hulla i productes enquitranats.


ALTRES RESIDUS GENERATS DURANT LES OBRES NO INCLOSOS EN EL CAPÍTOL 17 DEL CER. RESTES VEGETALS: El Catàleg Europeu de Residus (CER) no inclou la classificació de restes vegetals en el capítol de Residus de Construcció i Demolició. Igualment, al capítol 02 del CER s’inclou els residus de silvicultura, aquest és equivalent a les restes vegetals. Aquests residus es consideren com a RESIDUS NO ESPECIALS. 02 01 07 Residus de silvicultura. ALTRES RESIDUS MINORITARIS A més a més dels residus citats es poden originar altres residus en petites quantitats com són:

• Paper i cartró • Envasos, draps de neteja i roba de treball

Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s’inclouen en els següents grups:

(08) Residus de la fabricació, formulació, distribució i UTILITZACIÓ (ffdu) de revestiments (pintures, vernissos i esmalts vitris), adhesius, segellants i tintes

d'impressió (12) Residus de l'emmotllament i tractament físic i mecànic de superfície de metalls i plàstics (13) Residus d'olis i de combustibles líquids (excepte olis comestibles i els dels capítols 05, 12 i 19 (15) Residus d’envasos, absorbents, draps de neteja, materials de filtració i roba de protecció no especificats en cap altra categoria. Aquests residus es consideren com a RESIDUS ESPECIALS O NO ESPECIALS segons les especificacions que s'indiquen en el CER dins de cada capítol dels apartats anteriors. residus originats denominats com a ESPECIALS, hauran de tenir un tractament específic. 4. MESURES DE MINIMITZACIÓ I PREVENCIÓ DE RESIDUS Independentment de les accions realitzades en el projecte per tal de disminuir la quantitats de residus produïts en una obra, cal tenir en compte que la gestió en obra d’aquests residus també pot reduir-ne la quantitat.


Una obra té dos tipus de gestió: la gestió dins de l’obra i fora de l’obra. Per aquest motiu es considera imprescindible fer una reflexió sobre les diferents possibilitats de gestió “internes” i “externes” més adequades per a la nostra obra d’acord amb: − L’espai disponible per realitzar la separació selectiva dels residus a l’obra. − La possibilitat de reutilització i reciclatge in situ. Pel que fa a la gestió “externa” de l’obra, s’ha de considerar sempre l’abocament en dipòsits controlats com a última opció en la gestió dels residus de construcció i demolició, i s’ha de tendir, per aquest ordre, a la reutilització, al reciclatge o a qualsevol altre tipus de valorització. Per fer-ho viable, la gestió mínima de separació selectiva per a les obres de construcció i demolició ha d’estar formada per la segregació dels residus inerts, dels residus no especials i dels residus especials (aquests sempre han d’anar separats de la resta). En el primer cas ens referim a la capacitat que pugui tenir una determinada obra de construcció d’absorbir part dels residus inerts que genera; en el segon cas ens referim a la viabilitat de comptar amb valoritzadors de residus (per exemple, si tenim a l’abast recicladors de plàstic, de fusta, de metall, de paper i cartró, etc.). Pel que fa a la gestió “interna” de l’obra, la classificació en origen (a la mateixa obra) dels residus de construcció i demolició és el factor que més influeix en el seu destí final. Un contenidor que surt de l’obra amb residus heterogenis té menys opcions de ser valoritzat que un de net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, si compleix amb les característiques físico-químiques exigides, pot ser reutilitzat (en el cas de la runa neta) a la mateixa obra on s’ha produït. És a dir, qualsevol operació de reciclatge o de reutilització ha d’estar sotmesa a una destria inicial que permeti disposar d’una matèria primera uniforme i d’un material resultant de qualitat. Per definir la possibilitat de reutilització i reciclatge in situ, caldrà deixar constància de: - El tipus de separació selectiva i el nombre de contenidors en funció de les possibilitats de reutilització, de les tipologies de residu, de l’espai de l’obra, de la viabilitat de tenir una planta mòbil matxucadora a l’obra, etc. - La quantitat de material reutilitzat (m3 una vegada matxucats) a l’obra procedent del reciclatge in situ dels residus petris generats en el mateix emplaçament. Quantitat de residu petri (m3) que s’ha evitat de portar a l’abocador. - Els models de senyalitzacions emprades per als contenidors segons el tipus de residu que poden contenir. -Les dades sobre destí dels residus (dades dels gestors de les instal·lacions de valorització, separació, transferència o de dipòsits controlats). Per exemple, els materials d’origen petri es poden reincorporar en una construcció, en general per mitjà d’un procés de matxuqueig. Els materials asfàltics i bituminosos es poden reincorporar en massa per a fer paviments i seccions de ferms. Un cop identificat el residu generat, cal determinar les característiques fisicoquímiques del material en funció del punt de reutilització i de les propietats definides en el projecte.


Qualsevol aprofitament de material a la mateixa obra ha d’anar seguit per unes garanties de qualitat del material. Un altre aspecte important és la fase en la qual es produeix el residu, que ha d’ésser anterior a la fase de la seva reutilització, en cas contrari, caldrà valorar-ne l’emmagatzematge correcte, o valorar la possibilitat de portar-lo a un valoritzador i, en el seu lloc, comprar material reciclat de les característiques demanades. 5. VOLUM DE RESIDUS D’ENDERROCS GENERATS EN OBRA Segons l’article 4 del Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición, s’ha d’estimar el volum dels residus de construcció i demolició que es generarà en obra en l’Estudi de Gestió de Residus. A partir de les fitxes adjuntades en aquest document s’elabora una estimació del volum de residus de demolició o enderrocs que es generen en obra. La classificació dels residus es basa en la codificació dels residus d’enderrocs del Catàleg Europeu de Residus (CE). L’elaboració de l’estimació del volum d’enderrocs s’ha de realitzar mitjançant una taula tipus que s’adjunta en elpresent apartat. 6. VIES DE GESTIÓ DE RESIDUS 1.1. Marc legal Durant les obres, tal i com s’ha descrit anteriorment, es generaran una sèrie de residus que hauran de ser gestionats correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l’entorn. La gestió de residus es troba emmarcada legalment per la següent normativa:

• ORDRE DE 6 DE SETEMBRE DE 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels olis usats

• LLEI 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. • DECRET 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre General de Gestors de

Residus. • DECRET 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la

construcció. • DECRET 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de

Catalunya. • DECRET 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en

dipòsits controlats. • DECRET 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel

qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya. • DECRET 93/1999, de 6 d’abril, sobre Procediments de Gestió de Residus. • DECRET 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de

juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.


• DECRET 219/2001, d’1 d’agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.

• LLEI 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus.

• LLEI 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residu.

• REAL DECRETO 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para la ejecución de la ley 2071986, básica de residuos tóxicos y peligrosos.

• ORDEN DE 28 DE FEBRERO DE 1989 (Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo), sobre gestión de. aceites usados.

• REAL DECRETO 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto.

• REAL DECRETO 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el reglamento para la ejecución de la ley 20/1996, de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1998 de 20 de julio.

• LEY 10/1998, de 21 de abril, de Residuos. • REAL DECRETO 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que se regula la

eliminación. de residuos mediante depósito en vertedero. • ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de

valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. • REAL DECRETO 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión de los

aceites industrials usados. • REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y

gestión de los residuos de construcción y demolición. Procés de desconstrucció en les tasques d’enderrocs. Per a una correcta gestió dels residus generats cal tenir en compte el procés de generació dels mateixos, és a dir, la tècnica de desconstrucció. Com a procés de desconstrucció s’entén el conjunt d’accions de desmantellament d’una construcció o infraestructura que fa possible un alt grau de recuperació i aprofitament dels materials, per tal de poder-los valoritzar. Així, amb l’objectiu de facilitar els processos de reciclatge i gestió dels residus, cal disposar de materials de naturalesa homogènia i exempts de materials perillosos. Per tal de facilitar el tractament posterior dels materials i residus obtinguts durant l’enderroc de construccions, paviments i altres elements i el desmuntatge d'instal·lacions existents, majoritàriament mitjançant disposició, la desconstrucció es realitzarà de tal manera que els diversos components puguin separar-se fàcilment en l’origen, i ser disposats segons la seva naturalesa. Amb aquest objectiu es disposaran diverses superfícies degudament impermeabilitzades per acollir els materials obtinguts segons la seva naturalesa, especialment per segregar correctament els residus especials, no especials i inerts. Les accions que es duran a terme per aconseguir aquesta separació són les següents: 1.2. Gestió segons tipologia de residu. No Especials Principalment els residus no especials s’originen en la construcció i l’enderroc d’obres d’edificació; contenen restes de formigó, maons, teules, materials ceràmics i derivats del guix.


Per definir les operacions de gestió de residus no especials, cal definir el tipus de separació selectiva i el nombre de contenidors en funció de les possibilitats de reutilització, de les tipologies de residu i de l’espai de l’obra. Cal que es realitzi una classificació en origen, ja que un contenidor que surt de l’obra amb residus heterogenis té menys opcions de ser valoritzat que un de net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, si compleix amb les característiques fisicoquímiques exigides, pot ser reutilitzat (en els cas de la runa neta) a la mateixa obra on s’ha produït. Quan no sigui viable la classificació selectiva en origen (a la mateixa obra), i sigui necessari fer-ho per requeriment del Reial Decret 105/2008, és obligatori derivar els residus barrejats (inerts i no especials) cap a instal·lacions on es faci un tractament previ i des d’on el residu pugui ser finalment tramès a un gestor autoritzat per la seva valorització o, en el cas més desfavorable, cap a l’abocament a dipòsit controlat. La regulació de les operacions de la gestió de la runa i restes d’obra és fixada pel Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció i modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny: enderrocs, runa i residus de la construcció en general que es destinin a l’abandonament. La generació de l’estudi de gestió de residus ve donat pel compliment del Reial Decret 105/2008 pel qual es regula la producció i la gestió de residus de producció i demolició. No es consideraran dintre d’aquest àmbit les terres i materials procedents de l’obra que puguin reutilitzar-se in situ o bé en una altra obra autoritzada. Els residus no especials es poden gestionar de manera conjunta a l’obra en un únic contenidor o bé en varis contenidors, en funció dels valors límit que demana el Reial Decret 105/2008. La classificació dels residus no especials en obra pot presentar el següent escenari: Contenidor de residus inerts Runes. LER 170107 Segregació en un contenidor de runa amb destinació a un gestor autoritzat. Abans d’evacuar les runes i restes d’obra, s’ha de verificar que no estan barrejades amb altres residus. Principalment s’originen en la construcció i l’enderroc d’obres d’edificació; contenen restes de formigó, maons, teules, materials ceràmics i derivats del guix. La regulació de les operacions de la gestió de la runa i restes d’obra està fixada pel Decret 201/1994 modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny. Gestió: Utilització en la construcció. Deposició en dipòsit de terres i runes. Terres no aptes. LER 170504 Abassegaments separatius amb destinació a un abocador autoritzat. Abans d’evacuar les terres no aptes s’ha de verificar que no es troben barrejades amb altres residus.


S’originen generalment a obra civil i a edificació i són terres no aptes per a ser utilitzades. Es tracta bàsicament d’argiles, terrenys amb guixos, amb matèries orgàniques, etc. Quan les terres són aptes, es reutilitzen per a terraplens i altres usos de la mateixa obra. Gestió: Deposició en dipòsit de terres i runes. Deposició de residus inerts. Vidre. LER 170202 Segregació en un contenidor de vidre amb destinació a un gestor autoritzat. Generalment s’originen en obres d’edificació. Gestió: Reciclatge de vidre. Deposició de residus inerts. Contenidors de residus no especials Ferralla. LER 170407 Fonamentalment s’originen en activitats consistents en la col·locació d’armadures metàl·liques en estructures. Quan es generen en reparacions realitzades a l’obra i aquesta no disposa de contenidor de ferralla, cal transportar-los al taller per optimitzar-ne la gestió. Gestió: Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics. Fusta. LER 170201 S’originen generalment a partir de les activitats de desencofrat i també en activitats derivades del transport de materials (palets). Quan les fustes incorporen algun tipus de tractament químic, coles, vernissos, etc., es gestionaran com a residus especials i el seu codi és LER-170204. S’originen generalment en abassegaments separatius o en segregació en un contenidor de fusta amb destinació a un gestor autoritzat. Gestió: Reciclatge i reutilització de fustes i utilització com a combustible. Paper i cartró. LER 200101 Segregació en un contenidor de paper i cartró amb destinació a un gestor autoritzat. S’originen principalment en les oficines provisionals i en la mateixa obra en operacions de desembalatge. Gestió: Reciclatge de paper i cartró, i utilització com a combustible. Digestió anaeròbia seguida de compostatge. Plàstics. LER 170203


Segregació en un contenidor de plàstics amb destinació a un gestor autoritzat. Només són reciclables els residus d’embalatges i bosses netes, la resta caldrà gestionar-los com a residus no especials barrejats. S’originen generalment en oficines i obres en general procedents d’activitats de desembalatge. Gestió: Reciclatge de plàstics. Segregació en un contenidor de plàstics amb destinació a un gestor autoritzat. PVC (Plàstics). LER 170203 Segregació en un contenidor de residus no especials barrejats amb destinació a un gestor autoritzat (no es pot barrejar amb la resta de plàstics). S’originen generalment en la instal·lació de canonades, làmines d’impermeabilització de cobertes i fusteria de PVC. Gestió: Contenidor de residus no especials barrejats (residus banals). Mescles bituminoses. LER 170302 Abassegaments separatius amb destinació a un abocador autoritzat. S’originen en obra civil en les activitats d’estesa, fresat i enderroc de mescles bituminoses. Gestió: Utilització en la construcció. Reciclatge de mescles asfàltiques. Fibra de vidre. LER 170604 Segregació en un contenidor de fibra i llana de vidre amb destinació a un gestor autoritzat. Trobarem fibra de vidre fonamentalment en accessoris i canonades de sanejament i caldereria, i fent funcions d’aïllant. Gestió: Deposició de residus no especials. Pneumàtics. LER 160103 Segregació en abassegaments amb destinació a un gestor autoritzat. Bàsicament es generen en operacions de manteniment de maquinària d’obres públiques. Gestió: Recuperació de pneumàtics i utilització com a combustible. Deposició de residus no especials icondicionament previ a disposició del rebuig. Incineració de residus no halogenats. Residus biodegradables. LER 200201 Es genera en operacions de tala d’arbres com a conseqüència de l’activitat d’esbrossament i replanteig a les obres.


En cas de ser necessària una crema controlada, cal l’autorització de l’Administració local. En aquest cas, s’han de prendre les mesures preventives adequades per evitar incendis. En qualsevol cas per realitzar una tala d’arbres caldrà el permís de tala corresponent. Gestió: Compostatge. Digestió anaeròbia seguida de compostatge. Segregació en abassegaments o en un contenidor de restes de poda amb destinació a un gestor autoritzat. Materials absorbents. LER 150203 La terra de diatomees és un material absorbent utilitzat per recollir determinats productes abocats accidentalment al sòl. S’usa majoritàriament en tallers de maquinària i substitueix les serradures. També en aquests llocs de treball és habitual la utilització de draps per netejar peces. En qualsevol cas la destinació final dels materials absorbents ha de ser segons la tipologia del residu que s’hagi netejat amb aquests productes. Si es tracta d’olis, hidrocarburs, etc., cal gestionar-los com a residus especials i el seu codi és LER- 150202. Gestió: Deposició de residus no especials, incineració de residus no halogenats i tractament per evaporació. Segregació en un contenidor de materials absorbents amb destinació a un gestor autoritzat. Tòners d’impressió. LER 080318 Segregació en un recipient específic per al tòner amb destinació a un gestor autoritzat Queden inclosos en aquest apartat els tòners d’impressió, cartutxos de tinta, etc. S’originen generalment en oficines provisionals de l’obra. Gestió: Reciclatge de tòners. Deposició de residus no especials. Restes de menjar. LER 200108 S’originen en els diferents àpats que els treballadors realitzen a l’obra. Segregació en un contenidor de fracció orgànica amb destinació a un gestor municipal de recollida d’escombraries. Gestió: Compostatge i digestió anaeròbia seguida de compostatge. Aquesta separació en contenidors es considera de màxims, en obra pot reduir-se el número de contenidors en funció de les necessitats i de l’espai. Tot i que la normativa aplicable no obligui a separar, és considera una correcta gestió de residus a l’obra disposar d’un contenidor de residus inerts, un de ferralla, un de fusta i finalment un contenidor de barreja de residus no especials. També s’aconsella disposar, a prop de les casetes d’obra, d’uns petits contenidors de residus orgànics per als treballadors, i d’uns de paper i residus informàtics a prop de les oficines. Per tal de millorar la gestió dels materials sobrants es preveu (en els contractes particulars) que les empreses subcontractades s’ocupin dels residus que generen (excepte els d’origen petri). 1.3. Gestió segons tipologia de residu. especials


S’entenen com a residus especials aquelles substàncies que a causa de la seva composició química i de les seves característiques (inflamabilitat, toxicitat, reactivitat química, etc.) són perilloses per a la salut i/o per al medi ambient. Moltes d’aquestes substàncies tenen l’agreujant de ser difícils de degradar per la natura, amb la qual cosa s’acumulen en el medi i els seus danys repercuteixen durant molt de temps; altres, en degradar-se produeixen substàncies encara més perilloses que les originals. Per tot això, aquests residus requereixen una consideració i un tractament especial. En la definició que dóna la Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos, es considera residu perillós tot aquell que figuri en la llista aprovada en el R.D. 952/1997 de Residus Perillosos, així com els recipients i envasos que els hagin contingut, els que hagin estat qualificats com a perillosos per la normativa comunitària i els que el Govern pugui aprovar de conformitat amb el que s'estableix a la normativa europea o en convenis internacionals. Els residus especials que se segreguin a l’obra mateixa cal gestionar-los a través de contenidors, abassegaments separatius o altres mitjans, de manera que s'identifiqui clarament el tipus de residu.

• Els residus especials tòxics i perillosos no podran ser emmagatzemats més de 6 mesos, i s'haurà de demanar permís a l’entitat corresponent per tal d’ampliar aquest termini de permanència. Per aquest motiu, aquest tipus de residus ha de venir etiquetat de manera que quedi clarament identificada la data del seu emmagatzematge. En aquesta etiqueta, caldrà incloure-hi a més: • El codi d’identificació del residu. • El nom, l’adreça i el telèfon del titular dels residus. • La naturalesa dels riscos que presenten els residus (per mitjà d’un pictograma).

Els residus han d’ésser retirats per gestors autoritzats, els quals seran els encaregats d’assegurar-ne la gestió òptima: valorització, reutilització, deposició controlada, etc. S’adoptaran les mesures següents:

• El vessament de qualsevol tipus de líquid a l’obra estarà prohibit. • S’hauran d’emmagatzemar els olis emprats en condicions satisfactòries, evitant les

barreges amb aigua o altres residus no oliginosos, han d'estar en instal·lacions que permetin la conservació fins a la seva recollida, gestió i lliurament a persona autoritzada, degudament ubicades i senyalitzades.

• Els canvis d’oli es faran en la zona condicionada o en una cubeta mòbil. • Els residus especials s’hauran d’emmagatzemar degudament tapats i de manera que

qualsevol vessament no pugui entrar en contacte amb el terreny. A més, es disposaran de materials absorbents a l'obra.

A continuació es descriuen la valorització i el tractament per a cada residu :


Residus productes químics perillosos. LER 160506 Segregació en un contenidor de residus especials amb destinació a un gestor autoritzat. S’ha d’assegurar que els diferents envasos estan tancats degudament per evitar que se’n barregin els continguts. Es gestionen a través de centres de transferència. Poden ser de tipologia molt variada, àcids, detergents, coles, etc., però generalment se’n generen poques quantitats. En aquest apartat s’inclouen residus com tints, resines, vernissos, dissolvents, additius de formigó, desencofrants, àcids per acabats de formigó, líquids per polir el terratzo, etc. En qualsevol cas, atesa la gran varietat de productes d’aquestes característiques que hi ha al mercat, és convenient demanar en cada cas el full de seguretat al fabricant per determinar-ne la gestió. Gestió: Reciclatge de substàncies orgàniques que no s’utilitzen com a dissolvents i regeneració d’altres materials inorgànics. Tractament específic. Tractament fisicoquímic. Envasos i utillatge de productes químics. LER 150110 Segregació en un contenidor de residus especials amb destinació a un gestor autoritzat. S’originen en obres d’edificació, al taller de maquinària i, més puntualment, en obra civil. En aquest apartat s’inclouen envasos de pintures, tints, resines, coles, vernissos, dissolvents, additius de formigó, desencofrants, àcids per a acabats de formigó, líquids per polir el terratzo, etc. Gestió: Reciclatge de plàstics, reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics, i recuperació, reutilització i regeneració d’envasos. Reciclatge de paper i cartró. Condicionament previ a disposició del rebuig. Deposició de residus especials i incineració de residus no halogenats. Aerosols. LER - 150111 Segregació en un contenidor d’aerosols amb destinació a un gestor autoritzat. Aquest residu és generat, entre d’altres, pels equips de topografia en el moment de senyalitzar-ne les referències. Gestió: Tractament específic. Olis usats de maquinària o similar. LER 130205 Segregació en bidons o dipòsits específics amb destinació a un gestor autoritzat. Aquests recipients han de romandre tancats per evitar l’aigua de pluja i s’han d’identificar degudament. Es generen en operacions de manteniment de maquinària d’obres públiques o vehicles de l’obra. Gestió: Regeneració d’olis minerals. Envasos d’olis, combustibles o similar. LER 150110 Segregació en un contenidor de residus especials amb destinació a un gestor autoritzat. Bàsicament es generen en operacions de manteniment de maquinària d’obres públiques.


Gestió: Reciclatge de plàstics, reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics, i recuperació, reutilització i regeneració d’envasos. Condicionament previ a disposició del rebuig. Deposició de residus especials i incineració de residus no halogenats. Filtres usats d’oli. LER 160107 Trabucament en origen de l’oli contingut i segregació de l’oli i del filtre, per separat, a contenidor amb destinació a gestor autoritzat. Bàsicament es generen en operacions de manteniment de maquinària d’obres públiques. Gestió: Extracció de l’oli del filtre per premsatge o un altre mètode de separació. Reciclatge de metalls. Bateries usades. LER 160601 Segregació en un contenidor específic per a bateries amb destinació a un gestor autoritzat. En la seva manipulació s’han d’evitar les ruptures i vessaments. Bàsicament es generen en operacions de manteniment de maquinària d’obres públiques. Gestió: Recuperació de bateries, piles i acumuladors. Llots i residus procedents del rentat de màquines. LER 161003 El rentat de les màquines s’ha de realitzar al taller de maquinària i en zones habilitades per a aquesta activitat per assegurar l’emmagatzematge dels residus resultants mitjançant dipòsits hermètics. Finalment, els residus han de ser evacuats amb cisternes per gestors autoritzats. Aquests residus són més preocupants del que es podria pensar, atesa la presència important de greixos i olis en aquest tipus de màquines. Així mateix, és freqüent la utilització de dissolvents per afavorir la neteja, que s’incorporen al residu final. Gestió: Condicionament previ a disposició del rebuig. Incineració de residus no halogenats, tractament per evaporació i tractament fisicoquímic. Transformadors i condensadors que contenen PCB i PCT. LER 160209 En cas d’haver de gestionar aquests tipus de residus, s’ha de fer per mitjà d’un gestor autoritzat. Es tracta de transformadors i condensadors que contenen PCB (policlorbifenil) i PCT (policlorterfenil). Aquest residu es genera bàsicament en operacions de desconstrucció. La manipulació d’aquests aparells es realitzarà sempre mitjançant personal procedent d’empreses especialitzades. Al Reial decret 1378/1999, s’estableixen les mesures per a l’eliminació i gestió dels policlorbifenils i policlorterfenils, i dels aparells que els continguin. Gestió: Tractament específic. Incineració de residus halogenats. Fluorescents Usats. LER 200121 Segregació en un contenidor de residus especials amb destinació a un gestor autoritzat. És important evitar la ruptura dels tubs en el moment de manipular-los per evitar la fuita del gas. La gestió dels fluorescents és aplicable també a les làmpades de vapor de mercuri i làmpades de baix consum.


Gestió: Recuperació de fluorescents. Piles usades. LER 160603 (piles amb mercuri) Segregació en un contenidor de residus especials amb destinació a un gestor autoritzat. Se’n generen poques quantitats i en general procedeixen d’oficines i de petits equips de l’obra. Les piles de botó són molt tòxiques per al medi ambient perquè contenen mercuri. Gestió: Recuperació de bateries, piles i acumuladors. Estabilització. 1.4. Senyalització dels contenidors Els contenidors s’hauran de senyalitzar en funció del tipus de residu que continguin, d’acord amb la separació selectiva prevista. Inerts

Residus admesos: ceràmica, formigó, pedres, etc. CODI LER: 170107, 170504, ... (codis admesos en els dipòsits de terres i runes) No especials barrejats

Residus admesos: fusta, metall, plàstic, paper i cartró, cartró-guix, etc. CODI LER: 170201, 170407, 150101, 170203, 170401, ... (codis admesos en dipòsits de residus no especials). Aquest símbol identifica els residus no especials barrejats, no obstant, en cas d’optar per una separació selectiva més exigent, caldria un cartell específic per a cada tipus de residu:


CODI LER: (els codis dependran dels tipus de residus). Aquest símbol identifica els residus especials de manera genèrica i pot servir per senyalitzar la zona d’aplec habilitada per als residus especials, no obstant, a l’hora d’emmagatzemar-los cal tenir en compte els símbols de perillositat que els identifiquen i caldrà senyalitzar els bidons o contenidors d’acord amb la legislació de residus especials. 7. DESTÍ DELS RESIDUS SEGONS TIPOLOGIA El disseny d’estratègies de gestió és un tema complex, en què intervenen molts factors i del qual no hi ha una solució única que pugui aplicar-se a totes les situacions. Cal considerar les característiques de cada residu, el volum, la procedència i el cost de tractament, així com les possibilitats de recuperació i comercialització i l’existència de directrius administratives. Un exemple representatiu de la necessitat d’estudiar cada cas en particular són els residus radioactius; com que són especialment contaminants es gestionen seguint uns passos especials, amb l’únic objectiu de disminuir-ne en la mesura del possible el perill de radiació. Segons la Llei 105/2008, de residus de construcció i demolició: Es prohibeix el dipòsit en abocament de residu de construcció i enderroc que no hagin sigut sotmesos a alguna operació de tractament previ. Aquesta disposició no s’aplica als residus inerts, el tractament dels quals sigui tècnicament inviable, ni als residus de construcció i enderroc, el tractament dels quals no contribueixi a fomentar, per aquest ordre, la seva prevenció, reutilització, reciclatge i altres formes de valorització, ni a reduir els perills per a la salut humana o el medi ambient. En aquest cas, la legislació de les diferents comunitats autònomes pot eximir de l’aplicació del paràgraf anterior als abocadors de residus no perillosos o inerts de construcció o enderroc en poblacions aïllades que compleixin amb la definició que per a aquest concepte recull l’article 2 del Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador, sempre que l’abocador es destini a l’eliminació de residus generats únicament en aquesta població aïllada. Per seleccionar les opcions externes de gestió, existeixen diverses pàgines en Internet que ofereixen aquesta informació, entre d’altres, la pàgina web de l’agència de Residus de Catalunya (www.arc-cat.net) ofereix informació referent a les diferents instal·lacions de gestió autoritzades. Serà necessari informar-se en cada comunitat Autònoma de les instal·lacions existents.


Aquesta via permet obtenir dades per gestionar els residus segons la seva tipologia i destí (reciclatge, transvasament o triatge i abocament a dipòsit controlat). Cada comunitat autònoma disposa de bases de dades on apareixen els diferents gestors de residus de la comunitat, Normalment, la consulta en aquestes pàgines web pot realitzar-se de dos maneres: A) Directament per codi LER, a partir del vincle existent a la pàgina principal. B) Segons tipologies de residus, a partir del vincle existent a la pàgina principal. Els gestors que se seleccionin han d’estar inscrits en el Registre General de Gestors de Residus de la comunitat Autònoma corresponent i en la retirada dels residus, segons la tipologia i quantitat, poden generar els documents següents:

• Full de seguiment (FS): Document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut.

• Full de seguiment itinerant (FI): Document de transport de residus que permet la recollida amb un mateix vehicle i de forma itinerant de fins a un màxim de vint productors o posseïdors de residus.

• Fitxa de destinació: Document normalitzat que ha de subscriure el productor o posseïdor d’un residu i el destinatari d’aquest i que te per objecte el reconeixement de l’aptitud del residu per a ser aplicat a un determinat sòl, per ús agrícola o en profit de l’ecologia.

• Justificant de recepció (JRR): Albarà que lliura el gestor de residus a la recepció del residu, al productor o posseïdor del residu.

En funció de la tipologia i quantitat de residus transportats, caldrà que els vehicles estiguin autoritzats per l’autoritat corresponent. A les obres de fora de Catalunya, la gestió dels residus és regulada per la Llei 105/2008, de residus de construcció i demolició. Abans del començament de l’obra el contractista haurà de revisar i/o modificar l’estudi de gestió de residus i desenvolupar el pla corresponent. En qualsevol cas s’hauran de seguir les prescripcions previstes a la normativa d’aplicació. Caldria que el pla adjuntés els documents d’acceptació amb les empreses de gestió de residus, que hauran d’ésser formalitzats una vegada s'hagi aprovat el pla pel promotor i la direcció facultativa. El pla de gestió de residus haurà de seguir, com a mínim, els tipus d’operacions de gestió que s’hagi determinat a l’estudi o, en cas contrari, justificar-ho. 8. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES L’Estudi de Gestió de residus forma part del projecte d’execució i conte els requeriments estipulats per la legislació vigent. Aquest document recull les directrius de gestió de residus de la construcció i demolició que posteriorment es concretaran a obra mitjançant el Pla de Gestió de Residus.


En aquest estudi de Gestió de Residus i en conseqüència en el Pla de Gestió de Residus que d’ell es generi, serà d’aplicació al present projecte el Plec de Condicions Tècniques del projecte executiu. Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat. El Pla ha d'estar elaborat en base al Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte. Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la Propietat En el Pla s’haurà d’exposar quin sistema de seguiment i control documental es preveu desenvolupar durant l’obra per poder demostrar el compliment de les prescripcions del Pla de Gestió de Residus. Sabadell, febrer 2016 Carlota Sanz Ortega, arquitecta Cap de Secció d’Edificis d’Equipaments


FITXA DE GESTIÓ DE RESIDUS

Obra:Situació:Municipi :

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 0,00 0,00

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 0,00 0,00

totals d'excavació 0,00 t 0,00 m3

no no

Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 0,000 0,512 0,000

formigó 170101 0,084 0,000 0,062 0,000

petris 170107 0,052 0,000 0,082 0,000

metalls 170407 0,004 0,000 0,001 0,000

fustes 170201 0,023 0,000 0,066 0,000

vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 0,000 0,018 0,000

0 - 0,000 - 0,000

PAVIMENT SINTÈTIC 0,005 13764,000 2,400 58,790

ALUMINI 0,060 64,800 2,700 1,440

0,7556 13828,80 t 5,8544 60,23 m3

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparentOrdre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,0500 0,0000 0,0896 0,0000

obra de fàbrica 170102 0,0150 0,0000 0,0407 0,0000formigó 170101 0,0320 0,0000 0,0261 0,0000

petris 170107 0,0020 0,0000 0,0118 0,0000guixos 170802 0,0039 0,0000 0,0097 0,0000altres 0,0010 0,0000 0,0013 0,0000

embalatges 0,0380 0,0000 0,0285 0,0000

fustes 170201 0,0285 0,0000 0,0045 0,0000plàstics 170203 0,0061 0,0000 0,0104 0,0000

paper i cartró 170904 0,0030 0,0000 0,0119 0,0000metalls 170407 0,0004 0,0000 0,0018 0,0000

totals de construcció 0,00 t 0,00 m3

- altres

---

Codificació residus LER

Ordre MAM/304/2002

-

especificarespecificar -

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

Re-pavimentació de la Pista d'Atletisme Josep Molins del Complex Sant Oleguer

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residureutilització

mateixa obra altra obra

Residus de construcció

abocador

Residus d'enderroc

Camí de Can Quadres, 179Sabadell

si

Comarca : Vallès Occidental

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altresresidus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroctipus

quantitatsDECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra oen una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre queel seu nou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra podencoexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador

totals d'enderroc

és residu

1 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a f

ebre

r de

2011

. V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)

---si--

sisi----

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m3

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplè 0argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 0

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 0,00Maons, teules i ceràmics 40 0,00Metalls 2 0,00Fusta 1 0,00Vidres 1 0,00Plàstics 0,50 0,00Paper i cartró 0,50 0,00Especials* inapreciable inapreciable

projecte*Contenidor per Formigó no no

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no siContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no noContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si

Terres per a l'abocador

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-nemillorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

Enderroc, Rehabilitació, minimització

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gestió dins obra

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

5.-6.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

fusta en bigues reutilitzables

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

6.-

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

no inertno no especial

no inert

no no especialno no especialno no especialno no especialsi especial

materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta deresidus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

R.D. 105/2008

0,000,00

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

GESTIÓ (obra)

0,000,00

(m3)0,000,00

0,000,00

0,000,000,000,00

0,00

2 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

des

emb

re d

e 20

11. V

5 (

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

0,00 0,000,00

-

si

si

tipus de residuno especials UNIÓ TRANS MOVIL, SLL

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 5,00 €/m3 70,00 €/m3

Terres 0,00

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 0,00 0,00

Maons i ceràmics 0,00 0,00

Petris barrejats 0,00 0,00

Metalls 0,00 -

Fusta 0,00 0,00

Vidres 0,00 0,00

Plàstics 0,00 0,00

Paper i cartró 0,00 0,00

Guixos i no especials 0,00 0,00

Altres 81,31 1219,66

Perillosos Especials 0,00

1.219,66

Elements Auxiliars0,000,000,000,000,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

euros

El volum dels residus és de : 60,23

El pressupost de la gestió de residus és de : 2.195,38

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)

2.195,38

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus lesrealitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, gestió fora obra

975,73 0,00 0,00

Compactadores

- - -

-

- - -

- -

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

E-1056.08carretera comarcal 1413, Sant Cugat

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu (decret 161/2001)gestor adreça codi del gestor

-

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

-

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la sevacorrecta gestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport

- - 0,00

Valoritzador / Abocador

-

0,00

runa neta

- 0,00

- -

-

-

-

0,00

0,00

-

- -

3 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

PRESSUPOST

Classificació

975,73 406,55 -

- -

- - -

-

unitats -

unitats -

unitats -

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàsticsunitats - unitats -

--

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

--

----

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fu

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i meta

Bidó 200 L .Apte per a residus especials


Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previacord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut

4 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

plec de condicionstècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.


5 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

feb

rer 2

011

V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ RE-PAVIMENTACIÓ DE LA PISTA...

Documents

Transcript of PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ RE-PAVIMENTACIÓ DE LA PISTA...