Projecte de Direcció2018-2019 a 2021-2022

Codi: 08035881

Daniel Barbero SánchezNIF 46619751QGener de 2018

PdD 2018-2019 a 2021-2022 ÍNDEX

1. SOBRE EL PROJECTE I LA CANDIDATURA 3

1.1. INTRODUCCIÓ 31.2. ESTRUCTURA DEL PROJECTE 41.3. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE 41.3.1. PUNT DE PARTIDA I MOTIVACIONS 41.3.2. SOBRE LA FUNCIÓ DIRECTIVA I EL MEU MODEL DE LIDERATGE 51.3.3. REFERÈNCIES LEGALS BÀSIQUES 61.4. CANDIDATURA 61.4.1. PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA 61.4.2. CURRÍCULUM DEL CANDIDAT 6

2. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ESCOLA 8

2.1. DADES MÉS SIGNIFICATIVES DE L’ENTORN PROPER 82.2. DADES MÉS SIGNIFICATIVES DEL CENTRE 9

3. DIAGNOSI 11

3.1. FACTORS DE CONTEXT (NECESSITATS SOCIOEDUCATIVES ENTORN I REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA) 113.2. RESULTATS AVALUACIONS INTERNES I EXTERNES 113.3. SISTEMA D’INDICADORS DE CENTRES (SIC) 123.4. PRINCIPALS NECESSITATS INSTITUCIONALS, ORGANITZATIVES, PEDAGÒGIQUES I FUNCIONALS 133.5. RECURSOS DEL CENTRE, PROJECTES I PLANS ESPECÍFICS 153.6. NECESSITATS I DEMANDES DELS GRUPS D’INTERÈS 163.7. COMPENDI DE LES NECESSITATS I IDEES CLAU DETECTADES 17

4. OBJECTIUS DEL PDD 18

4.1. CONCORDANÇA AMB ELS DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT 184.2. OBJECTIUS 184.2.1. OBJECTIU 1: MODEL PEDAGÒGIC DE QUALITAT 184.2.2. OBJECTIU 2: MILLORA DE RESULTATS 18

5. ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ 19

5.1. ACTUACIONS 195.2. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE 235.3. LIDERATGE DISTRIBUÏT 23

6. L’AVALUACIÓ I LA RENDICIÓ DE COMPTES 25

6.1. SISTEMA D’AVALUACIÓ: RECOLLIDA D’INFORMACIÓ I DADES 256.2. INDICADORS D’AVALUACIÓ DEL PDD 256.3. MECANISMES DE RETIMENT DE COMPTES 26

2

PdD 2018-2019 a 2021-2022 “Per capgirar-ho tot, fa falta tenir nassos ”

Himne del Festial de Pallassos de Cornellà

1. Sobre el projecte i la candidatura 1.1. Introducció

Sóc conscient que és poc habitual presentar un projecte sense ser mestre del centre pel qual esconcursa a la direcció. Malgrat aquest fet, no sempre es poden fer els caniis quan un ioldria i hiha molts factors i casuístques que aporten incertesa i emoció a la iida. Qui em coneix sap que m’agraden els reptes i que no sóc partdari d’allargar eternament lesestàncies en un mateix centre. Els treballadors públics ens deiem a la societat per la qualtreballem. Una societat plural i diiersa. Crec que conèixer i treballar en diferents realitats,t’ajuda a obrir la mirada, a no estancar-te i millorar professionalment. He estat molts anys (disset) treballant al Baix Llobregat però fora de Cornellà. He donat el millorde mi mateix i molt de temps a escoles/comunitats educaties de dos municipis ieïns de l’altrabanda del riu (El Prat i Sant Boi). Aquest darrer curs també, però molt lluny de Catalunya. Crecque ha arribat el moment de treballar per a la ciutat que m’ha iist i m’ha fet créixer, per a laciutat que estmo. Em sento capacitat i molt il·lusionat per iniciar aquesta noia etapa.Les setmanes prèiies a la redacció d’aquest Projecte de Direcció (en endaiant PdD), iaigsondejar i estudiar l’estat de les comunitats educaties i projectes dels quatre centres deCornellà dels quals quedaia iacant la direcció a partr del 30 de juny de 2018. Tot i la incertesa inicial, no m’ho iaig haier de pensar gaire. La rebuda, confanna, transparència,sinceritat, clima, opinions de les famílies i professorat que ha passat per l’escola, el punt en quees troba el projecte pedagògic actual i conierses que iaig tenir amb l’equip de gestó del centre ipartcularment amb el seu equip directu/direcció (la Núria, la Rosa i la Neus) ian fer que tnguésmolt clar que optaria per presentar el PdD únicament a l’escola L’Areny. Em ian transmetre moltbones referències, paraules i sensacions (bones iibracions) i han tngut una col·laboració moltactia en la diagnosi i necessitats del centre que es ieuran en aquest PdD, .Presento en endaiant el que pretén ser un anàlisi de la realitat i conjunt de línies d’actuació,intencions i propostes per tal de seguir treballant en la millora contnua i caniis que l’escolaL’Areny ha iniciat els darrers cursos. És un projecte que marca nous objectus per anar una micamés enllà dins el conienciment de seguir construint L’Areny, apropant-nos cada cop més al queiolem que sigui l’educació dels infants del segle XXI, camí que ja està aiannant al centre, tot ique encara en queda. Com tots els projectes de direcció, és un projecte iiu i que pot tenir caniis durant els anys de laseia iigència. Marcarà les línies iertebradores des de les quals es concretaran els objectus iactuacions de les futures Programacions Anuals de Centre i, també, maneres de fer quequedaran recollides al Projecte Educatu de Centre.

3

PdD 2018-2019 a 2021-2022 1.2. Estructura del projecte

El projecte està estructurat en sis apartats:1. Introducció: es presenta el projecte i la candidatura2. Característques bàsiques de l’escola3. Diagnosi: identfcació de factors de context, anàlisi dels diferents resultats en

aialuacions internes i externes, SIC, recursos del centre, projectes i plans, demandes dels grups d’interès.

4. Objectus del PdD: concordanna amb els del Departament d’Ensenyament i objectus del projecte

5. Estratègies d’actuació: actuacions, organització del centre, lideratge distribuït i singularitats organitzaties.

6. Aialuació i rendició de comptes: sistema d’aialuació, indicadors d’aialuació del PdD i mecanismes de retment de comptes

1.3. Presentació del projecte

1.3.1. Punt de partda i motiacionnsAquest projecte no és un projecte que sorgeixi aquest curs. Darrera hi ha un treball d’una iida,línies discutdes, repensades, moltes hores de refexions amb professionals de l’educació.Conierses profundes amb mestres i, en partcular, amb les persones que m’han acompanyat o ales que he acompanyat a la direcció de l’escola Casablanca de Sant Boi durant pràctcament unadècada i amb qui he après molt. Somnis de moltes escoles “noies”. Caniis, que s’acompanyende pors i inseguretats. L’arribada d’una primaiera pedagògica que desitjo que faci totes lesescoles millors, perquè farà millor el món on iiiim. Admiració per mestres que m’han mostrat,sense que ells en siguin conscients, com fer que l’alumnat aprengui des de la motiació, elrespecte infnit i admiració recíproc. Visites a altres centres, conierses amb altres direccions,lectures... Racons, projectes, ambients, centres d’interès, treball cooperatu, per tasques,comunitats d’aprenentatge... Pel·lícules i reportatges sobre diferents maneres de fer, quet’indignen o t’emocionen. Hi ha un nou retorn a la uniiersitat i moltes hores de formació,xerrades, conferències i debats que et fan replantejar-te (i desaprendre) tot el que creies quehaiies aprés. Hi ha la professió, model i compromís del pare, de la mare i dels germans. Infnitesxerrades al tornar de la feina amb la Xantala, amb la que compartm el somni de que el Pau i laVera siguin els protagonistes dels seus aprenentatges i aprenguin felinos, respectats, amb calma,sense presses, al seu ritme, sempre ben acompanyats i sense que perdin les ales que aiui en diaels fan iolar. Escoles que escolten i acompanyen, que somien, s’il·lusionen i il·lusionen. Hi són lesganes de fer una escola on l’alumnat sigui capan d’aplicar allò que aprèn sobre la realitat,interactuant amb la realitat, en aquesta societat líquida i en canii constant. On es fomentn lainiciatia, l’esperit crítc, la responsabilitat amb la iida, la creatiitat i el gust per aprendre. On elsaprenentatges siguin compartts, cooperatus, de tots i totes. On s’aprenguin coses de l’aiui queno estan als llibres d’ahir. On l’objectu del professorat sigui que l’alumnat assoleixi lescompetències bàsiques per a la iida, gaudint al màxim del camí. On l’aialuació estgui al serieide l’aprenentatge. On els docents compartm allò que fem i iiiim a les aules, per tal d’aprendre

4

PdD 2018-2019 a 2021-2022 els uns dels altres. Hi ha una estma molt gran per cadascuna de les escoles on he pogut treballari per les seies comunitats educaties. Darrere d’aquest projecte hi ha el conienciment quel’educació és l’arma més poderosa per construir un món millor, en un futur totalment incert, queserà de l’alumnat d’aiui, o no podrà ser.

1.3.2. Sobre la funció directia i el meu model de lideratgeÉs a traiés de la partcipació i la implicació de tota la comunitat educatia l’única maneramitjannant la qual es pot arribar a ieritables millores i caniis a un centre. La il·lusió no em falta iiull liderar l’escola fent que, gràcies al treball de totes les persones del claustre com a motor i lacomunitat educatia també remant en el mateix sentt faci, l’escola, cada dia millor per al’alumnat. Vull ieure com totes les persones que tenen ganes de sumar i trar endaiant d’unprojecte amb il·lusió, es posen al daiant dels projectes i necessitats del centre. Cal un equipdirectu cohesionat, amb els horitzons marcats i amb molta energia per contagiar-la. Caldistribuir les responsabilitats per tal de crear una gran xarxa de diferents líders amb unaresponsabilitat comuna compartda. Cal conèixer les persones que formen el claustre i crearespais on cada persona pugui aportar allò que només pot fer ella i faci sentr important atothom. Cal que les persones que hi treballen sentn reconeguda la seia tasca quan la feina està ben feta,ja siguin mestres, conserges, PAS, alumnat...El bon líder és honest, té credibilitat (dóna exemple i és coherent), sap delegar, té creatiitat iimaginació, sap escoltar, és comunicatu, humil (sap admetre errades i crítques) i reconeix l’èxit ila feina dels altres. És discret, camina amb pas ferm però tranquil alhora. Ha de ser capan deposar-se al daiant en els moments més durs i fugir del protagonisme quan les coses estantranquil·les.El projecte que lidero té com a rerefons una contnuïtat en el camí de redefnició/actualització dela línia educatia del centre, que ja està iniciada i té molta empenta. Vull que treballem plegats ifer l’escola de tots/es, acompanyant-nos els uns als altres. El fet de poder comptar amb un equipde persones que ja coneixen en profunditat l’escola dins l’Equip Directu, com són la Rosa i laNeus, ha estat determinant en la decisió de presentar aquest PdD. Són persones que ja sabenquè és estar a un equip directu, coneixen el centre i a tota la seia comunitat. Estem segurs queentre tots i totes farem que l’escola iagi cada dia millor i l’alumnat del segle XXI aprengui de lesmillors maneres (no n’hi ha una de sola).És cabdal aconseguir una bona comunicació entre tots els membres de la comunitat educatia,entenent el terme “comunitat” de la manera més àmplia possible: professorat, alumnat,famílies, altres treballadors/es del centre (CREDA, EAP, Serieis Socials,...) administracionsproperes (Ajuntament i Departament d’Ensenyament), enttats ieïnals, organitzacions culturals iesporties, associacions...etc. És per tot això que decideixo presentar aquest projecte amb total responsabilitat i compromísiers l’escola i el càrrec que ocuparé. Però, per sobre de tot, amb compromís cap a l’alumnat,nens i nenes de l’aiui pel demà.

5

PdD 2018-2019 a 2021-2022 1.3.3. Referènciens legalns bànsiquens

LLEI 12/2009, de 10 de juliol, d’educació.DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatus.DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatus públics i del personaldirectu professional docent.DECRET 29/2015, de 3 de març, de modifcació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de ladirecció dels centres educatus públics i del personal directu professional docent.RESOLUCIÓ ENS/2785/2017, de 28 de novembre, de convocatòria de concurs de mèrits perseleccionar el director o directora de diversos centres educatus dependents del Departamentd’Ensenyament.

1.4. Candidatura

1.4.1. Prensentació de la candidaturaDes dels meus inicis en la funció pública l’any 2005, he tngut l’oportunitat d’anar assumintresponsabilitats diferents al ioltant de la coordinació d’equips, direcció d’escoles i representaciód’aquestes en diferents òrgans i comissions municipals i comarcals. Primer com a coordinador,després com a secretari i fnalment com a director. Crec que estc capacitat per a la tasca delideratge i gestó d’escoles i els seus projectes. He gaudit i m’ha ajudat a créixer tantprofessionalment com a niiell personal. Per això presento aquest projecte i ho deixo escrit en lessegüents línies:Jo, Daniel Barbero Sánchez, amb DNI 46619751Q, presento la meia candidatura a la direcció del’Escola L’Areny de Cornellà de Llobregat pels propers quatre cursos, corresponents al períodecomprés entre l’1 de juliol de 2018 i el 30 de juny de 2022.

Com a proposta d’Equip Directu presento:Cap d’Estudis: Rosa Morella FierroSecretària: Neus Berrio Rodrigo

1.4.2. Currículum del candidatEnstudins1998:BUP i COU (Ciències Socials) a l’Insttut Francesc Macià de Cornellà de Llobregat, ambMatrícula d’Honor2001: Diplomatura de Mestre d’Educació Física per la Uniiersitat Autònoma de Barcelona2001 a 2018: més de 1500 hores de formació en cursos reconeguts/organitzats pel Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya2006: Postgrau en Agent de Deseniolupament Internacional per la Uniiersitat Politècnica deCatalunya2009: Certfcat de Niiell Intermedi d’Anglès B12014: Grau de Mestre d’Educació Primària per la Uniiersitat Camilo José Cela de Madrid2014: Màster Uniiersitari en Direcció i Gestó de Centres Educatus per la Uniiersitat CardenalHerrera-CEU de València, amb Matrícula d’Honor al TFM sobre la “Partcipació de les famílies al’escola pública”.

6

PdD 2018-2019 a 2021-2022

Experiència docent/laboral relacionada amb l’educació1996/2001: coordinador escolar de bàsquet a Cornellà, CB Cornellà1996/2001: monitor del Centre d’Esplai Infantl i Juienil Gaiina de Cornellà de Llobregat (esplai,casals d’estu, colònies i campaments)1997/2001: director del Centre d’Esplai Infantl i Juienil Gaiina de Cornellà de Llobregat (esplai,casals d’estu, colònies i campaments)2000/2001: professor col·laborador del Departament de Pedagogia de l’Escola del’Esplai/Fundació Pere Tarrès2001/2005: mestre a l’Escola La Seda de Barcelona, El Prat de Llobregat2005/2017: mestre d’EF a l’Escola Casablanca, Sant Boi de Llobregat2007/2008: coordinador de cicle a l’Escola Casablanca, Sant Boi de Llobregat2008/2010: secretari a l’Escola Casablanca, Sant Boi de Llobregat2010/2017: director a l’Escola Casablanca, Sant Boi de Llobregat2012/2014: representant direccions escoles públiques de Sant Boi a la Comissió de Garantesd’Admissió d’Educació Infantl i Primària.2014/2016: representant direccions Sant Boi/Santa Coloma de Cerielló a la Junta Territorial deDireccions del Baix Llobregat2017/2018: mestre d’EF al CEIP Miralialle, Plasencia (Cáceres)

7

PdD 2018-2019 a 2021-2022 “Tu saps que no sóc gaire de pàtries,

però si algun dia n’hagués de tenir una,m’agradaria que s’assemblés molt a Cornellà”

Jordi Éiole

2. Caracterínstquens bànsiquens de l’enscola 2.1. Dades més significatives de l’entorn proper

L’escola L’Areny es troba al Districte I de Cornellà, al sud de la ciutat, sent l’únic dels sis districtesde la ciutat que està format per dos barris: el barri Centre i el barri Riera.

L’Areny està dins el barri Riera, totjust a la frontera amb el barri Centreque està situada al Passeig delsFerrocarrils. L’alumnat és en la seiapràctca totalitat del districte (tant delbarri Centre com del barri Riera). El barri Riera és un dels més extensosde la ciutat degut a l’àmplia zonad’equipaments esportus (camp del’Espanyol, Parc Esportu Llobregat,Delfos, Federació Catalana de Tennis,Camp de Rugbi i Atletsme) i zonaagrícola que té, ja que té dins el propibarri part del curs del riu Llobregat i laseia iora.

El districte I acull aproximadament el 25% de la població i extensió de la ciutat (un 18% el barricentre i un 7% el barri Riera) dels al ioltant de 87000 habitants que ha mantngut Cornellàdurant els darrers anys malgrat la crisi. Riera ha renoiat la seia fsonomia degut a la construcció recent de tots els equipamentsesportus, l’obertura al riu de la ciutat i de la zona comercial Splau. És una zona amb pochabitatge nou (majoritàriament habitatge més aiiat iell), amb habitatges de poca alnada (tres oquatre alnades com a màxim). A niiell del lloc de naixement, la població dels dos barris queda distribuïda majoritàriament amb

població nascuda a Catalunya, després la d’origenestranger (superior a Riera respecte el barricentre) i després la de la resta de l’estat espanyol,sent important els nascuts a Andalusia iExtremadura, que sumats igualen a la poblaciód’origen estranger. Dins el districte hi ha tres de les setze escolespúbliques d’educació primària que hi ha aCornellà (1, 6 i 3) i una concertada més, unaescola d’adults i dos insttuts públics. També

trobem dues escoles bressol municipals. Cal dir que a Cornellà la distribució entre l’oferta actualde pública i concertada està repartda a l’infantl i primària aproximadament amb un 80% per a la

8

PdD 2018-2019 a 2021-2022 pública i no arriba al 20% per a la concertada. Tot i que Cornellà sigui zona escolar única a lapreinscripció, el percentatge de famílies que tenen l’escola que iolen (i que sol ser una de lesescoles que tenen prop de casa) és superior al 90%.El niiell socioeconòmic de les famílies en global és mig (escola tpologia B). Són espais dereferència al districtel’ajuntament i tot elque l’eniolta (església,Plana de l’Església,edifcis municipals), elcastell, el Patronat, elmercat del centre,l’estació de ferrocarrils,tota la zona esportia (partcularment el camp de l’Espanyol) i la biblioteca Marta Mata. Tambéés important la zona que comunica el barri amb el riu, un dels espais de lleure més importantsde la ciutat. Hi ha dos paiellons poliesportus propers, el paielló del Centre i el paielló Riera. Dins el districte es concentren les seus de moltes associacions populars, culturals i tradicionals,partcularment al ioltant del Patronat.

2.2. Dades més significatives del centreL’escola es ia inaugurar al 1980 com a Can Gaia, a l’edifci històric del mateix nom del carrerRubió i Ors del barri Centre on actualment està la Guàrdia Urbana, a 700 m de l’actual. Part del’escola també estaia situada al Patronat. El curs 1986/1987, després de moltes reiiindicacions,es ia passar a l’actual edifci de noia construcció i, per la seia situació prop del riu Llobregat, iarebre el nom de L’Areny.El curs 1998/1999 ia comennar a ser escola d’acollida de nens/nenes amb dèfcit auditu encol·laboració amb el CREDA de Sant Feliu. Ha estat històricament una de les escoles dereferència dins la ciutat. Les escoles més properes són l’Abat Oliba, Els Pins i l’Anselm Claié. Com a insttuts als quals estàadscrita, estan l’INS Joan Miró i l’INS Miquel Mart i Pol.Té doble línia en l’actualitat, excepte a P4, 17 grups de P3 a 6è, i els darrers cursos s’ha mogutentre els 415 actuals i els 460 alumnes.Com ja hem comentat a l’anàlisi de l’entorn, l’alumnat del centre procedeix en la seia majoriadels barris Riera i Centre.El profensnsorat és pràctcament tot funcionariat amb destnació defnitia al centre. Hi ha alguninterí o comissió de serieis ocupant places de professorat que està actualment en comissió deserieis o places estructurals a altres centres. És un claustre relatiament joie (sobre els 45 anysde mitja), molt compromès amb la professió i que dedica molt de temps, energia i il·lusió a laseia feina, a la seia escola.Lens famíliens del centre són molt diierses. N’hi ha un percentatge pett amb moltes necessitats, itambé n’hi han amb un niiell socioeconòmic alt. Els darrers cursos el percentatge de famíliesassociades a l’AMPA ronda el 90%, superior al percentatge de es escoles de la mateixa tpologia.

9

PdD 2018-2019 a 2021-2022 L’AMPA és molt potent i gestona serieis d’acollida, menjador i actiitats extraescolars per al’alumnat i també per a les famílies, així com partcipa en festes i celebracions del centre comtambé organitza algunes celebracions fora de l’horari lectu. Lens innstal·lacionns de l’escola/edifci sónsingulars. Un únic edifci de dues plantesen la part que ocupen les aules deprimària i d’una planta a la part central dela zona de primària, a la zona de serieis id’educació infantl. A la primera planta hi ha aules de primària(totes comunicades entre sí) i una demúsica. La planta baixa un gran iestbulamb dues portes gegants, cuina, menjador, sala de mestres, despatxos de secretaria i equipdirectu, laiabos de mestres, laiabos d’alumnat, aules d’informàtca, logopèdia/AMPA, aules deprimària, aules d’educació infantl, sala de psicomotricitat. Dins la zona d’infantl, dues zonesamb casetes. A la zona central, també de planta baixa, trobem aules d’EE i desdoblaments, l’aula“Juguem” que es comparteix amb l’AMPA en horari extraescolar i la biblioteca. Té tres zones depat: pat d’infantl de sorra, zona de pistes (pat de primària) i un pat de sorra en un lateral ambzona d’hort. En l’actualitat s’està construint un gimnàs a la zona de les pistes.Al centre l’alumnat hi accedeix pel carrer Sant Isidre, tot i que entre hores l’entrada és pel carrerSant Lluís. Les instal·lacions són ielles i, tal i com remarcaré a les necessitats del centre, caldrà insistr pertal que se segueixin fent iniersions per part de les diferents administracions.

10

PdD 2018-2019 a 2021-2022 “Ajuda’m a fer-ho per mi mateix”

Maria Montessori

3. Diagnonsi 3.1. Factors de context (necessitats socioeducatives entorn i realitat sociolingüística)

La iarietat en la tpologia de famílies que ienen al centre i la diferència en les necessitats iexpectaties d’aquestes sobre la iida escolar, fa que la importància de la millora de les iiiènciesi l’experiència a l’escola de cada infant sigui clau. Hi ha alumnat de fns a quaranta països d’origen diferents al centre sent important, al marge delsautòctons, el percentatge d’alumnat xinés (3%), equatorià (4%) i marroquí (10%). El totald’alumnat amb famílies d’origen diferent a l’espanyol arriba al 34% del total de 415 alumnes quehi ha en l’actualitat al centre. Això implica que la llengua materna de pràctcament totesaquestes famílies sigui diferent al castellà i el català. A niiell majoritari de centre, en canii, lallengua materna a les llars és el castellàEn aquest sentt, l’esforn en la introducció de caniis a niiell metodològic i pedagògic que estàfent el claustre els darrers cursos és de ialorar. S’ha de seguir treballant en la millora delsaprenentatges i resultats de cada alumne/a, fent que l’alumnat aprengui en contextosagradables, innoiadors i motiadors.A la diiersitat d’origen cal afegir l’alumnat que és atès pel CREDA i també l’alumnat amb NEEque el centre acull, a més a més de la quanttat de casos que són tractats des de la ComissióSocial. Ser un centre “d’acollida” és un dels trets que identfquen al centre i s’ha de seguircuidant i treballant en ell.

3.2. Resultats avaluacions internes i externes

Els darrers resultats globals interns d’àrees per cicle del centre contemplats al SIC (16-17) estanbastant equilibrats amb els de la resta de centres de la mateixa tpologia, només una mica persota. Cal subratllar, però, que tant a matemàtques com a català a fnal de cicle inicial i a fnal decicle mitjà, els resultats estan per sota de la resta d’àrees i també, en algun cas, lluny de la mitjade la tpologia. Els resultats són millors a CS que a CI o CM. A niiell global, a Cicle Inicial i CicleMitjà el percentatge d’alumnat que supera les àrees instrumentals està per sota de la mitja deCatalunya, i a Cicle Superior, per sobre. L´índex global que es genera creuant les proies internes i externes, dóna al centre unpercentatge de superació del 92,6%, sent superior a la mitja de Catalunya de la mateixatpologia. Els resultats a l’AEP 14/15 a 16/17 marquen una tendència bona especialment a l’anglès, on elstres darrers cursos només s’ha estat de mitja un punt percentual per sota dels centres de lamateixa tpologia (84% is 85%). A matemàtques i castellà els resultats són una mica més fuixos,tot i ser encara forna bons, situant-se al 80% respecte al 86% de la mateixa tpologia. El punt méscrítc està al català, on s’està de mitja a una distància del 13% dels centres de la mateixatpologia. Aquest aspecte s’haurà de treballar per a la millora i analitzar els diferents ítems.

11

PdD 2018-2019 a 2021-2022

AEP 6è

CATALÀ CASTELLÀ MATES ANGLÈS

ESCOLA MITJA 73,0 80,1 80,1 83,9

CATALÀ CASTELLÀ MATES ANGLÈS

CATALUNYA MITJA 86,2 86,2 85,9 84,7(Resultats dels tres darrers cursos)

A l’AGD, tot i la noietat de les proies que només porten tres cursos fent-se a 3r (anteriorment a5è), ja es poden ieure tendències que caldrà analitzar amb el claustre. A castellà s’està 3 puntsper sobre de la mitja de Catalunya. En canii, a català 6 punts i a matemàtques 15 punts per sotade la mitja. Caldrà fxar-se, analitzar i prendre decisions al respecte d’aquests resultatsmillorables, analitzant en profunditat els resultats dels diferents apartats de les proies.

AD

CATALÀ CASTELLÀ MATES

ESCOLA MITJA 69,9 79,5 61,6

CATALÀ CASTELLÀ MATES

CATALUNYA MITJA 75,9 76,1 76,3(Resultats dels tres darrers cursos)

Com a conclusió del creuament de dades entre les aialuacions internes i externes, podemextreure que tant en matemàtques com en català hi ha marge de millora i cal seguir dedicantesfornos i ha de ser una prioritat de centre tal i com detallarem als objectus del projecte.

3.3. Sistema d’indicadors de centres (SIC)

Del Sistema d’Indicadors de Centre, destacar els següents aspectes: 1) La constatació que el centre té una diiersitat d’alumnat amb NEE superior a la mitjana i queha anat in crescendo els darrers cursos.2) Que hi ha hagut els darrers cursos un índex alt de moiiment de l’alumnat, que en algun cursha arribat al 14% (triplicant la mitja de Catalunya). 3) L’índex de mobilitat del professorat s’ha reduït fns al punt de ser tres cops inferior a la mitjade Catalunya. 4) L’absentsme de l’alumnat és inferior a la mitja de Catalunya.5) L’absentsme del professorat s’ha reduït, situant-se molt per sota de la mitja catalana. 6) Es constata una mitja bastant alta els darrers cinc cursos pel que fa a la demanda per part deles famílies a P3 en el procés de preinscripció, situant-se al 0.92 demandes per plana, tot i que undels cursos es ia perdre una línia abans de la preinscripció. Cal tenir en compte que els properscursos (comennant pel proper que es correspon amb els nascuts al 2015), hi ha una preiisió debaixada notable del nombre d’alumnes de P3 a niiell de ciutat, i que es manté per al següentcurs també amb només 758 naixements al 2016.

7) Tot el que té a ieure amb els resultats acadèmics ho he comentat al punt 3.2. 8) Degut a la tpologia d’alumnat amb NEE que hi ha al centre, el iolum d’hores assignades perpersonal de suport socioeducatu pràctcament triplica a la mitja de Catalunya.

12

PdD 2018-2019 a 2021-2022 En aquest apartat crec que és important tenir en compte la preiisió incerta del futur sobre elnombre de línies educaties per centre a Cornellà deguda al descens de natalitat per als properscursos. Jo sóc partdari de no fcar-nos en disputes polítques ni amb altres centres, ja que somun seriei públic, tots plegats i no és més que llennar-se pedres a la pròpia teulada. Crec que elsprojectes de centre clars, atractus i ben defnits són ialorats per la població i és en l’únicadirecció en la que podem treballar. En aquest sentt s’ha de seguir enfortnt i defnint ambclaredat el projecte educatu del centre per tal de donar una imatge nítda i transparent daiantde les persones que s’interessin en l’escola per als seus flls/es i seguir sent cada dia més unreferent educatu de qualitat a la ciutat de Cornellà. Per altra banda hem de ieure quin és el tractament/dotació d’hores que es dóna de la diiersitatal centre, ja que la plantlla és la que és i, en funció de les ialoracions que es faci del treball perambients i/o projectes o d’altres metodologies i formes de treballar al centre que es iaginconcretant, s’haurà d’anar prioritzant: deixar de fer coses que es feien de la manera que es feienper fer-ne d’altres.

3.4. Principals necessitats institucionals, organitzatives, pedagògiques i funcionals

Després dels primers contactes que iaig tenir amb L’Areny de manera formal per tal de redactaraquest PdD, em queda molt clar que és una escola amb un projecte educatu (PEC) il·lusionant.Un PEC iiu, perquè el professorat sap el que està fent i té moltes ganes de fer coses. Però,també, un PEC que no s’ha concretat mai en un document malgrat els requeriments delDepartament d’Ensenyament els darrers cursos i que era una de les actuacions fxades al darrerPdD, que no ia arribar al fnal del mandat. Per a la redacció d’aquest PdD iaig sol·licitar al centre consultar tota la documentació que teniaa ieure amb la línia d’escola i que estgués concretada al PEC (Projecte Lingüístc, Pla d’AccióTutorial, Pla d’Atenció a la Diiersitat, Pla d’Acollida, Pla de Coniiiència, ...) i no existeix. Eraimportant saber el per què de tot plegat, i no hi era. Aquests documents justfquen i plasmen elscriteris de gestó de molts dels recursos del centre (per exemple al Pla d’Atenció a la Diiersitatpodríem ieure com es gestonen els PI, els suports dins l’aula, els desdoblaments, l’EE, el paperde la CAD dins el centre...etc...) i la refexió sobre aquest ús dels criteris t’ajuda, soiint, aoptmitzar-los. Sí que és ieritat que s’està recollint informació en relació a l’acció tutorial i tambésobre l’atenció a la diiersitat, però no existeixen documents de consens de centre. Cal afegir quela discussió de la línia d’escola (PEC) és aquest curs un dels objectus de la PGAC. El punt ons’arribi serà el punt d’inici de treball per al 2018/2019 en relació amb el PEC.Crec que és bàsic per dotar de ialor tot el que s’està fent al centre, tenir clar el model de centreque som i cap a on iolem caminar. És aquest treball sobre el PEC per a mi (i per a la normatia)un treball de claustre (“el claustre partciparà en l’elaboració, la modifcació i l’actualització delPEC” liderat per l’ED), que formarà part també dels objectus i actuacions d’aquest PdD. El PEC ésun document d’intencions i concrecions consensuades que ia més enllà del PdD i que assegura ales famílies, el claustre i a l’alumnat una estabilitat i coherència pedagògica hi hagi l’equip demestres que hi hagi al centre. Radica aquí el ialor de que estgui escrit.El fet de que hi hagin hagut fns a cinc direccions diferents en deu/dotze cursos (si comptem elpossible futur canii de cara al curs iinent) lligat a la manca de concrecions al PEC del centre, crec

13

PdD 2018-2019 a 2021-2022 que no dóna l’estabilitat necessària a un centre pel que fa al lideratge pedagògic irepresentació/imatge de la insttució. Espero que amb el canii preiist pugui haier-hi aquestacontnuïtat. En relació a les NOFC, estan recentment actualitzades però manca passar algun tràmit formalque imagino que es passarà durant aquest curs. També hi ha algun ajustament a fer, com lacomposició del Consell Escolar pel que respecta al número de mestres i de representants de lesfamílies. És important que tota la comunitat educatia conegui les NOFC, comennant pelprofessorat, i siguin útls per a l’alumnat. Tots els caniis metodològics que s’estan introduint els darrers cursos dibuixen i marquen d’unamanera molt clara les intencions del claustre. És habitual i normal (no passa només a l’Areny)que els caniis costn menys de fer a l’Educació Infantl i a Cicle Inicial i, en canii, hi hagi més porsi inseguretats a Cicle Mitjà i Cicle Superior. També aquesta situació serà una de les línies detreball per als propers cursos com es ieurà als objectus i actuacions del punt 4 i 5. Un altre punt important detectat després d’analitzar les diferents documentacions del centre ésel marge de millora que hi ha en el que respecta a la “programació estratègica” i la “cultura del’aialuació”. Dins la “cultura de l’aialuació” enfocada a la millora contnua del centre, prioritzaréquatre apartats en aquest projecte: anàlisi de la coherència en criteris d’aialuació dels diferentscicles i en els resultats de l’aialuació interna/externa; l’aialuació dins l’ús de les noiesmetodologies usades al centre; disseny i inclusió d’indicadors de progrés de centre al PEC;disseny d’una aialuació senzilla i útl per part dels diferents sectors de la comunitat educatiasobre el centre.Tot i que en tornaré a parlar al punt 5, iull dedicar dues línies a “L’Equip de Gestó”. És un pilarbàsic del centre i que dinamitza i lidera la iida dels equips/cicles i niiells al centre, semprenecessari, però més en moments de forta refexió pedagògica i necessitats d’acords i consensosde centre. És el lideratge pedagògic el que ha de ser la seia funció bàsica, més que la transmissiód’informació. Hem de dedicar la majoria del temps que tnguem al centre per parlar i construir ibuscar altres canals o moments molt acotats/reduïts per fer mera transmissió d’informació. Com a necessitats bàsiques del claustre apareixen dues: lideratge de les TAC irenoiació/innoiació pedagògica. Malgrat el centre té una dotació correcta d’aparellsinformàtcs, no hi ha cap persona que tngui coneixements sufcients per liderar un projecte decentre sobre l’ús de les TAC i fer un manteniment mínim i seguiment de les incidències senzilles(molts dels aparells no funcionen). Per aquest motu, sempre que les característques de laplantlla ho permetn, ens crearà un perfl profensnsional “TAC” al centre per intentar que unapersona amb aquests coneixements i les condicions iingui a treballar al centre. Aquest perfl TACs’encarregarà d’assessorar el professorat en l’ús didàctc de les TAC, col·laborar en el disseny dela programació de la inclusió de les TAC a tots els niiells, difusió i manteniment de xarxes socialsdel centre, fer tasques de pett manteniment...coordinar i dissenyar el Pla TAC del centre. Esreiisaran les dotacions horàries de les diferents coordinacions (TAC, LIC, PRL, cicles i es ialoraranles funcions de la biblioteca) per tal que tnguin horari proporcional depenent de laresponsabilitats assignades . Sobre la prioritat del claustre que recullo i també és meia de “renoiació/innoiació pedagògica”,seguirem aiannant en els caniis que s’han anat introduint darrerament, paral·lelament al

14

PdD 2018-2019 a 2021-2022 deseniolupament del PEC, que ha de ser el mirall on preguntar-se com hem de treballar i qui hade justfcar qualseiol actuació dins el centre. La inclusió de metodologies amb enfocamentglobalitzat com els ambients o el treball per projectes i l’eliminació sistemàtca de llibres de texten alguns cicles, justfquen que sempre que les característques de la plantlla ho permetn (irespectant la prioritat número 1 del perfl TAC), ens crearà una plaça amb perfl “metodologiensamb enfocament globalitzat ” al centre (es caracteritza per ser professorat que ja tél’experiència en treballar en centres amb metodologies d’ensenyament amb enfocamentglobalitzat). Pel que fa al profensnsorat, és un claustre amb un grau de compromís cap al centre molt alt i moltcohesionat. Aquest compromís està fent que iagin aiannant projectes innoiadors amb il·lusió almateix temps que amb calma. Hem de seguir treballant plegats per tal que s’apreciï que la líniaeducatia del centre està assumida per tot l’equip.S’ha parlat al centre el fet de ser escola de pràctques uniiersitàries però mai no s’ha concretat.Per projecte i per localització, opino que seria una oportunitat tant pel claustre com pelsfuturs/es docents, conèixer i aprendre en realitats així. No només pràctques uniiersitàries, sinótambé pràctques d’alumnat de cicles formatus i insttuts que en facin d’alguna de lesespecialitats que tenim al centre. A niiell comunicatu, l’ús de l’APP (relacionada amb la web) de comunicació amb les famílies esialora com a molt positu i s’ha de seguir introduint elements que facin que la informació arribide manera ràpida i senzilla. S’haurà de ialorar si l’intranet i el seriei de pagaments disponible lipot ser útl a l’escola. És una eina compartda per tots els serieis del centre: menjador,extraescolars i AMPA. Hi ha una bona comunicació amb l’AMPA que s’ha de mantenir, i sistemattzar les trobades (unparell per trimestre).El menjador escolar, actiitats extraescolars i seriei d’acollida funcionen molt bé i s’han deseguir cuidant les relacions amb els responsables d’aquests tres serieis.Amb els caniis a la direcció, una altra de les prioritats serà la comunicació amb l’ajuntament i laresta d’escoles de la zona i la ciutat, per tal de donar a conèixer els caniis i mantenir unesrelacions cordials i basades en la col·laboració mútua. També és molt important mantenir la coordinació que hi ha de manera sistemàtca amb elsserieis de suport al centre com són l’EAP, el CREDA o els Serieis Socials del municipi.A niiell de coordinació i partcipació de les famílies al centre, s’haurà de ialorar quin paperpoden jugar en tots els caniis metodològics que s’estan introduint al centre i quin paper lidonem en l’organigrama general, i ialorar si l’únic interlocutor és o no l’AMPA.

3.5. Recursos del centre, projectes i plans específics

Aquest curs acaba el projecte d’anglès que es ia originar a l’anterior PdD. És un projecte que nos’ha pogut desplegar a tot el centre de P3 a 6è i que ha tngut una acceptació desigual per partdel claustre. S’haurà de ialorar a fnal de curs amb els resultats i ialoracions de la MAC i lesprioritats de centre quin paper se li dóna per a propers cursos. Com he comentat ambanterioritat en un altre apartat del PdD, la priorització en la dedicació dels recursos serà clau enel futur amb la implementació de metodologies innoiadores amb grups reduïts, i no es podrà fer

15

PdD 2018-2019 a 2021-2022 tot ja que les hores són les que són. Per a mi no és, en principi i a l’espera de ialoracions de fnalde curs, una prioritat, justfcat en que els resultats d’anglès en les aialuacions externes estanper sobre de la mitja de Catalunya, entre un 80% i 95% de superació 4 dels darrers 5 cursos(excepte el curs passat), amb tendència molt faiorable. La biblioteca a un centre educatu és un espai important i que ha de ser referent del treball ifoment del gust per llegir de l’alumnat. Crec que deixar la coordinació d’aquest espai en mans depersones interines que ian caniiant cada curs, no és positu pel centre ni per l’espai. S’haurà deialorar quin paper iolem que jugui la biblioteca a l’escola i prendre decisions al respecte. Dinsles formulacions del PEC, serà un dels punts a tractar. Si es ialora com a necessari i ieiem que alclaustre no hi ha persones disponibles per donar-li una estabilitat i liderar el recurs, ialoro com apossible crear una plaça amb perfl “lectura i biblioteca enscolar” sempre i quan lescaracterístques de la plantlla ho permetn. Pel que fa als recursos, a part dels humans i d’espais, tenim els econòmics. Segons he pogutparlar amb l’ED actual, s’acabarà de ialorar durant aquest curs si es fan caniis en la gestóeconòmica i de diferents contractes en iigor per intentar ajustar-los al màxim als requerimentslegals del Departament i a criteris d’estalii. Un altre projecte important és el de socialització de llibres, que es ialora positiament.Dins la gestó de les TAC del centre ja he comentat que s’haurà de pensar com s’utlitzen leseines de comunicació (twiter, facebook, youtube, pàgina web, blogs) que hi ha possibilitatd’utlitzar per difondre les actiitats del centre i que poden ajudar a una millor i més àmpliaimatge del centre. Ara mateix la web és la fnestra al món de l’escola i, els blogs, el diari del dia adia de l’alumnat.

3.6. Necessitats i demandes dels grups d’interès

Les famílies del centre representades per l’AMPA, tenen com a prioritat i demanda principal queel claustre segueixi treballant en la implementació de metodologies innoiadores ambenfocament globalitzat dins el centre. Ho recolzen i és per a ells important. Confueix amb les prioritats del claustre que, com he comentat en l’apartat pedagògic, prioritzenper sobre de tot el que té a ieure amb la innoiació educatia que s’està introduint al centre desde fa alguns cursos. Com a segon aspecte, el lideratge de les TAC al centre. També coincideixen els diferents membres de la comunitat educatia en que cal renoiar lapintura de l’edifci tant de l’interior com de l’exterior, la qual cosa milloraria encara més laimatge (primera impressió) de l’escola.

16

PdD 2018-2019 a 2021-2022 3.7. Compendi de les necessitats i idees clau detectades

Per acabar el punt 3 del PdD, faré un llistat esquemàtc de les necessitats detectades. Moltesd’aquestes no estaran posades a cap objectu, però es tndran en compte perquè moltprobablement siguin repescades en alguna PGAC:

El tractament de la diiersitat al centre (segons origen, CREDA, NEE, altres necessitats...) il’assignació de recursos. Els resultats més baixos en català i matemàtques a les proies externesAlt índex de mobilitat de l’alumnatDemanda bastant alta a la preinscripcióConcreció del PEC i dels documents que el completenEstabilitat i contnuïtat de la direccióFinalització tràmits NOFCPosicionament i necessitats de cada cicle respecte als caniis metodològicsProgramació estratègicaCultura de l’aialuació: coherència aialuació cicles i aialuacions internes i externes;aialuar dins de contextos d’ensenyament globalitzadors; indicadors de progrés del centreal PEC; aialuació del centre per part de la Comunitat Educatia.L’equip de gestó com a equip impulsor pedagògicLideratge de les TAC dins el centreRenoiació i innoiació pedagògicaPràctques: formació de futurs mestres i altres educadors/es.Comunicació amb les famílies: APPLa fortalesa de l’AMPALa bona ialoració del menjador i el funcionament dels extraescolars. Comunicació amb escoles i ajuntamentCoordinació sistemàtca amb CREDAPaper/partcipació de les famílies al centreAssignació de recursos a projectes i caniis (prioritats) del centreLa importància de la biblioteca dins el centrePossibles caniis gestó econòmica. Contractes i requeriments departament.Eines de difusió i imatge del centre a les xarxesMillores en els edifcis (pintura...)

17

PdD 2018-2019 a 2021-2022 “Tell me and I’ll forget;

show me and I may remember;involve me and I’ll understand”

B. Franklin?/Proierbi xinès?

4. Objectuns del PdD 4.1. Concordança amb els del Departament d’Ensenyament

Els objectus prioritaris del sistema educatu català són l’èxit escolar i l’excel·lència educatia,mitjannant el deseniolupament màxim de les capacitats de tots i cadascun dels alumnes com aprincipi que fonamenta l'equitat i és garanta, alhora, de la cohesió social. Alineats amb aquestsobjectus, marcaré els que seran les prioritats del centre els propers quatre cursos.

4.2. Objectius

Haig de dir que hi ha un objectu transiersal al PdD que no estarà escrit i que ocuparà la primera etapa de l’escola que serà “conèixer la vida quotdiana de tot el centre, les persones, les relacionsque s’estableixen, el funcionament de tot plegat, les dinàmiques, ,...” per donar-li encara més forna a tot el que anem deseniolupant.

4.2.1. Objectu 1: model pedagggic de qualitatObjectu general

1. Defnir un model pedagògic identfcable i que sigui un referent de qualitat alterritori

Objectuns enspecífcns

1.1. Aiannar en la construcció d’una línia educatia innoiadora i compartda1.2. Introduir aspectes claus de la programació estratègica i la cultura de l’aialuació1.3. Millorar l’ús de les TAC al centre

4.2.2. Objectu 2: millora de rensultatnsObjectu general

2. Millorar els resultats educatus de l’alumnat d’acord amb els principisd’excel·lència i equitat

Objectuns enspecífcns

2.1. Millorar els resultats de l’AGD i l’AEP en català i matemàtques

18

PdD 2018-2019 a 2021-2022

5. Enstratègiens d’actuació 5.1. Actuacions

Objectu general número 1Defnir un model pedagògic identfcable i que sigui un referent de qualitat alterritori

Objectu enspecífc 1.1 Aiannar en la construcció d’una línia educatia innoiadora i compartdaEnstratègiens d’actuació

(actiitats)18/19 19/20 20/21 21/22 Rensponnsable

(recursos)1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3Contnuació del treball iniciat ambientns i projectens

Creació d’espais de refexió, intercanii, apropament alcurrículum des d’un enfocament globalitzat (centrat enambients, racons, projectes...) que faciliten i potencien el seuassoliment amb propostes concretes d’aplicació

Incentiació de processos d’innoiació i creixementprofessional compartts al centre i la posada en comú de lesexperiències

Posada en marxa de les actuacions i fer propostes de milloradurant el procés, si s’escau

Detecció de les necessitats de formació, de iisites a centresi/o altres realitats.

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

ED, Equip de Gestó i Claustre. (reunions, formacions)

Genstó de lens noiens incorporacionns Acollida, acompanyament i tutorització del professorat nou X X X X X X X X X X X X

ED, Equip de Gestó i claustre. (Pla d’acollida de centre)

Redacció del PEC Aportació de proposta per part de l’ED Documentació de tots els acords que defneixin la línia

d’escola en cadascun dels àmbits (Pla d’Acollida, PAT, Plad’Atenció a la Diiersitat, Projecte Lingüístc, Pla deconiiiència....)

X XX X X X X X X X X X X

ED i claustre. (PEC)

PdD 2018-2019 a 2021-2022

Objectu general número 1Defnir un model pedagògic identfcable i que sigui un referent de qualitat alterritori

Objectu enspecífc 1.2 Introduir aspectes claus de la programació estratègica i la cultura de l’aialuacióEnstratègiens d’actuació

(actiitats)18/19 19/20 20/21 21/22 Rensponnsable

(recursos)1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3Concreció d’unns indicadorns de progréns de centre al PEC

Refexió als cicles i niiells de quins aspectes i resultatscreiem que són importants per saber que l’escola està fentbé la seia feina

Incorporació dels acords al PEC

X

X

X

X

ED i claustre

Dinsnseny d’una eina d’aialuació (enquensta) amb la intenció que lensfamíliens i el profensnsorat aialuïn anualment el funcionament del’enscola, lens nseiens actiitatns i nserieins méns denstacatns

Utlització dels resultats com a indicadors per a la millora. Incorporació al PEC dels acords de claustre

X XX

X X X

ED, Equip de Gestó i Claustre

Treball intern nsobre l’aialuació a lens metodologiens d’ennsenyamentglobalitzat

Detecció de les necessitats sobre aquest aspecte dins elclaustre i fer propostes de formació

Disseny dels models d’informes per a les famílies coherentsamb la línia educatia del centre

X

X

X

X

X

X

Claustre(Model d’informe)

Anàlinsi de la coherència i tendènciens en elns rensultatns de l’aialuacióinterna entre ciclens, i en la coherència entre elns rensultatns del’aialuació interna i externa.

Establiment cada curs, un cop es tenen els resultats del SIC,d’una comissió que analitzi tots aquests aspectes i que puguifer propostes d’actuació als diferents cicles.

X X X X

ED i Equip de Gestó(SIC)

PdD 2018-2019 a 2021-2022

Objectu general número 1Defnir un model pedagògic identfcable i que sigui un referent de qualitat alterritori

Objectu enspecífc 1.3 Millorar l’ús de les TAC al centreEnstratègiens d’actuació

(actiitats)18/19 19/20 20/21 21/22 Rensponnsable

(recursos)1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3Lideratge de lens TAC

Defnir un perfl TAC que lideri aquest apartat XCoordinació TAC i ED.(Nomenaments d’estu)

Potenciació del treball amb lens TAC com a eina d’aprenentatge Estudi de les diferents casuístques que ens trobem al

claustre i detecció dels problemes més comuns Disseny d’actiitats tpus per a totes les àrees, situacions

d’ensenyament globalitzat i niiells o interniiells Acompanyament al professorat en cas necessari i

possibilitats de formació Pett manteniment del material del centre

X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

ED, Coordinació TAC i claustre. (Aules d’informàtca, pissarres aules,ordinadors d’aula i noies tauletes o portàtls)

Genstó de lens noiens incorporacionns Acollida i acompanyament del professorat nou X X X X X X X X X X X X

Coordinació TAC, ED i claustre. (Pla d’acollida de centre.)

Dinsnseny d’un Pla TAC de centre Incorporació al PEC dels documents i acords de claustre X X X X X X X X X

Coordinació TAC i Claustre

PdD 2018-2019 a 2021-2022

Objectu general número 2Millorar els resultats educatus de l’alumnat d’acord amb els principis d’excel·lència iequitat

Objectu enspecífc 2.1 Millorar els resultats de l’AGD i l’AEP en català i matemàtquesEnstratègiens d’actuació

(actiitats)18/19 19/20 20/21 21/22 Rensponnsable

(recursos)1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3Anàlinsi i ialoració de lens proiens externens de l’àrea de matemàtquensi català

Anàlisi de tots els apartats per tal de ieure els més fuixosque són tendència.

Detecció dels possibles factors que infueixen en que elcomportament dels resultats de matemàtques i català nosiguin similars als de la resta d’àrees amb aialuació externa.

X

X

X

X

X X

Responsables de les àrees i Equip Directu.(Resultats AEP i AGD)

Anàlinsi del procéns d’ennsenyament-aprenentatge de lensmatemàtquens i el català

Coordinació del professorat de les àrees de tots els niiellsper ieure com s’està treballant i aialuant l’àrea

Propostes d’actuació, incorporació de millores per niiell icaniis metodològics reals, amb metodologies innoiadores

Posada en marxa de les actuacions i fer propostes de milloradurant el procés, si s’escau

X

X

X

X

X

X

X

X X X X X X X X X

Responsables de les àrees i Equip Directu.(Programacions d’aula i horaris)

PdD 2018-2019 a 2021-2022 5.2. Organització del centre

Encara no sóc una persona del centre i que el conegui en profunditat i no puc ialorar, des defora, si tot funciona o s’han de proposar caniis. Conec com està organitzada l’escola. El que hellegit a PGAC, a les NOFC i m’han comentat des del centre em sembla un model d’organitzacióque pot funcionar. Com que s’haurà de concretar a l’hora de plantejar el model d’escola que somi iolem ser, si s’han de proposar caniis es faran en el nou PEC que es redactarà al principi delmandat.

5.3. Lideratge distribuït

L’organització del lideratge distribuït està basada en l’organització en xarxa i la delegació deresponsabilitats de diferents coordinadors/es o responsables daiant de la comunitat. Una de les qüestons bàsiques per tal que tot funcioni correctament, és l’ús correcte dels canalsde comunicació i informació que anem seleccionant al centre per fer arribar a cada grup lainformació de la que ha disposar per tal que tot iagi bé. Intentar eiitar la reiteració de lesmateixes informacions en diferents espais (el joc del telèfon) i optmitzar al màxim l’ús del tempsdel que disposem. Treballarem com a equip per intentar aconseguir que tothom sàpiga comestem Els diferents grups de treball que coniiuen en l’actualitat i també coniiuran el proper curs,seran:Equip Directu: ens trobarem setmanalment per reiisar el funcionament del centre i coordinar laiida d’aquest i dinamitzar el conjunt de xarxes del centre. Promourà, conjuntament amb l’equipde gestó, la màxima partcipació de tots els membres del claustre Equip de Genstó: principalment temes pedagògics i organitzatus, refexió sobre la pràctcadocent al centre. Fer seguiment de projectes i prioritats del centre. Mínimament traspàsd’informació. Reunions setmanals.Claunstrens: quan sigui necessari per compartr i discutr documents de centre i arribar a acordssobre qüestons iàries. Ciclens: reunions setmanals amb el niiell o niiells corresponents. Principalment temes pedagògicsi organitzatus. Interniiellns: reunió a inici o fnal de curs de traspàs d’informació entre tutors/es. Interciclens: temes pedagògics amb coordinació iertcal de com es treballa en concret un aspecteo àrea a l’escola. Niiellns: coordinació entre els membres d’un mateix niiell educatu, de manera setmanal. Cominsnsionns: equips reduïts que coordinen aspectes concrets de la iida quotdiana del centre.Reunions quinzenals.Grup d’àrea d’anglèns: coordinació entre els membres de la mateixa àrea per aiannar enprojectes, actiitats, o propostes. Coordinació amb el CREDA: a inici i fnal de curs amb la insttució. Al dia a dia (quinzenalment)amb la logopeda/tutor/a.Coordinació d’enspecialinstens: segons necessitats. EE, 1 sessió setmanal amb l’EAP. Coordinació amb l’EAP: coordinació el dia que ie l’EAP.

PdD 2018-2019 a 2021-2022 Cominsnsió Social: dues reunions al trimestre, per fer seguiment de l’alumnat amb situació socialdesfaiorida. CAD: reunions mensuals per fer seguiment de recursos i criteris d’atenció a la diiersitat. Connsell Enscolar: principi i fnal de curs i un cop al trimestre com a mínim. Connsell d’alumnens: un cop al trimestre amb els delegats d’alumnes dels grups de primària.Qüestons que preocupen a l’alumnat i refexió d’aspectes que després han de tornar a lestutories per parlar-ne i arribar a acords o recollir propostes concretes.Famíliens: és l’únic punt que deixo una mica a l’aire. Encara no estc dins el centre i no conecl’organització interna i quotdiana de tot plegat, però a mi m’agrada que la informació siguifuida, contnua i propera amb les famílies. Veurem quin encaix tndrà tot això en els caniis queestà gaudint l’escola a niiell pedagògic i quin és el paper que donem als pares i les mares en totplegat.

PdD 2018-2019 a 2021-2022 "Tothom és un geni. Però si jutges a un peix per

la seva habilitat de grimpar a un arbre passarà laresta de la seva vida creient que és un idiota."

A. Einstein

6. L’aialuació i la rendició de comptens 6.1. Sistema d’avaluació: recollida d’informació i dades

Curs rere curs, a la PGAC, s’aniran deseniolupant i concretant els objectus del PdD. Allà esmarcaran uns objectus operatus i uns indicadors i, a fnal de cada curs, es farà una memòria. Larecollida d’informació i de dades s’intentarà que sigui senzilla i poc costosa, feta amb eines quedonin rapidesa la seia ierifcació (enquestes), resultats d’aialuacions internes que ja es fan od’altres que ja existeixen (resultats de diferents apartats de l’AGD, l’AEP, el SIC, l’AVAC,...), pertal de facilitar el seguiment de tot el projecte i fer-lo àgil. Els ialors inicials corresponen a lamitjana dels darrers tres cursos en el cas que existeixi i s’hagi de tenir en compte com areferència.

6.2. Indicadors d’avaluació del PdD

1 Defnir un model pedagògic identfcable i que sigui un referent de qualitat al territori

INDICADORS D’AVALUACIÓ

INDICADORS

a) Mitjana d’alumnat que assoleix la prova d’avaluació d’educació primària 6èb) Mitjana d’alumnat que assoleix la prova d’avaluació general diagnòstica 3rc) Rendiment acadèmic de l’educació primària (índex d’avaluacions internes i externes)d) Índex de demanda d’escolarització a P3e) Mitjana de la valoració global del centre per part de les famíliesf) Mitjana de valoració global per part del professorat del procés TAC quan porti un curs funcionant

PROCEDÈNCIA

a) Resum dels resultats de la prova AEP 6èb) Resum dels resultats de la prova AGD 3rc) SICd) SICe) Enquesta anual famíliesf) Valoració del professorat el 3r o 4t curs d’aquest PdD

FREQÜÈNCIA

a) Anualb) Anualc) Anuald) Anuale) Anualf) Puntual

UNITAT

a) Percentatgeb) Percentatgec) Percentatged) Demandes/Ofertae) Valoració 1 (gens) a 4 (molt)f) Valoració 1 (gens) a 4 (molt)

VALOR INICIAL

a) 79,3%b) 70,3%c) 92,6%d) 0,92e) -f) -

META

a) 85%

b) 76%

c) 90%

d) 0,85

e) 3

f) 3

PdD 2018-2019 a 2021-2022 2 Millorar els resultats educatus de l’alumnat d’acord amb els principis d’excel·lència i

equitat

INDICADORS D’AVALUACIÓ

INDICADORS a) Mitjana del percentatge de superació de la llengua catalana a la prova d’AEP 6èb) Mitjana del percentatge de superació de la llengua catalana a la prova d’AGD 3rc) Mitjana del percentatge de superació de les matemàtiques a la prova d’AGD 3r

PROCEDÈNCIAa) Resum dels resultats de la prova AEP 6èb) Resum dels resultats de la prova AGD 3rc) Resum dels resultats de la prova AGD 3r

FREQÜÈNCIAa) Anualb) Anualc) Anual

UNITATa) Percentatgeb) Percentatgec) Valoració 1 (gens) a 4 (molt)

VALOR INICIALa) 73,03%b) 69,93%c) 61,55

METAa) 85%

b) 76%

c) 76%

Aquests indicadors estaran tots concentrats en un full de càlcul que facilitarà el seguiment curs acurs de les mitges d’assoliment o no dels objectus.

6.3. Mecanismes de retiment de comptes

S’ha de poder constatar a traiés dels indicadors si s’han aplicat les diferents estratègies, si s’handut a terme les actiitats planifcades, si s’ha respectat el pla de treball, si hi ha hagut laimplicació esperada i si s’han aconseguit els resultats desitjats. S’han d’anar comproiant durantel procés el grau d’assoliment de cadascun dels objectus i afegir/modifcar les orientacions demillora necessàries. Qui rendeix comptens Mecaninsme Denstnatari Temporització

Direcció Memòria anual Consell Escolar i inspecció Final de cada cursDirecció Quadre seguiment

d’indicadors de resultatsdel PdD

Claustre i Consell Escolar Final de cada curs

Direcció Memòria de fnal demandat

Claustre, Consell Escolar iinspecció

Final del mandat

Direcció/secretària Informeeconòmic/pressupost

Claustre i Consell Escolar Final de cada curs

Claustre Enquesta famílies Famílies Final de cada cursEquip Directu/Centre AVAC Equip Directu, claustre i

Consell EscolarSense concretar

Centre Indicadors de progrés delPEC

Claustre, Consell Escolar Final de cada curs o inicidel següent

Direcció Aialuació de fnal delmandat de la comunitateducatia (feta per lainspecció)

Direcció Uns mesos abans del fnaldel mandat

Tots aquests mecanismes de retment de comptes facilitaran la ialoració curs a curs de l’eioluciódel PdD i les necessitats reals del centre, i obligaran a fer ajustaments i millores en cas necessari.

PdD 2018-2019 a 2021-2022