projecte Ciutat Medieval de Verges

TEXT REFS DEL PROJECTE DOBRES ORDINRIES DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES MEMRIA

1

Document 1. Memria i annexes Document 2. Plnols Document 3. Plec de prescripcions tcniques Document 4. Amidaments, preus i pressupost

Document 1.1 memria Document 1.2 annexos

DOCUMENT 1. - MEMRIA I ANNEXOS Ajuntament de Verges

TEXT REFS DEL PROJECTE DARRANJAMENT DE LA CIUTAT MEDIEVAL DE VERGES.


2

1. Objecte del projecte i resum executiu. 2. Antecedents.

3. Referncies histriques i altres condicionants. 4. Descripci de lmbit dactuaci. 5. Estat Actual. 6. Memria explicativa de lactuaci. 7. Descripci esquemtica de la proposta. 8. Descripci detallada de lactuaci 9. Compliment de normatives. 10. Supressi de barreres arquitectniques. 11. Altre normativa vigent rellevant. 12. Expropiacions i ocupacions temporals. 13. Termini i programaci dexecuci de les obres. 14. Termini de garantia. 15. Revisi de preus. 16. Seguretat i salut. 17. Control de qualitat. 18. Classificaci del contractista. 19. Preceptes legals. 20. Contingut del projecte. 21. Permisos i autoritzacions. 22. Estudi geotcnic. 23. rgan promotor. 24. Pressupost. 25. Annex 1 - Xarxa de Sanejament 26. Annex 2.1 - Clculs denllumenat: elctrics 27. Annex 2.1 Clculs denllumenat: lumnics 28. Annex 3.1 Memria de lestudi de seguretat i salut 29. Annex 3.2 - Plec de prescripcions tcniques de seguretat i salut 30. Annex 3.3 - Estudi de seguretat i salut: plnols 31. Annex 4 - Programa de gesti de residus

DOCUMENT 1.1. -MEMRIA


3

NDEX

1 OBJECTE DEL PROJECTE I RESUM EXECUTIU. .................................................................... 6

2 ANTECEDENTS. .................................................................................................................. 6

3 REFERNCIES HISTRIQUES I ALTRES CONDICIONANTS. ................................................. 9

4 DESCRIPCI DE LMBIT DACTUACI. ............................................................................ 10

5 ESTAT ACTUAL. ................................................................................................................ 10

6 MEMRIA EXPLICATIVA DE LACTUACI. ........................................................................ 11

7 DESCRIPCI ESQUEMTICA DE LA PROPOSTA. ................................................................ 14

8 DESCRIPCI DETALLADA DE LA PROPOSTA. .................................................................... 15

8.1 . MOVIMENTS DE TERRES I ENDERROCS. ................................................................................. 15 8.2 . VIALITAT, AFIRMAT I PAVIMENTACI. .................................................................................. 15

8.2.1 Esplanada ........................................................................................... 15

8.2.2 Secci estructural del ferm .................................................................... 16 8.2.3 Sub-base ............................................................................................ 16 8.2.4 Cadncia dassaig: ............................................................................... 16 8.2.5 Base .................................................................................................. 17 8.2.6 Paviments de peces de formig ............................................................. 17

8.3 . CLAVEGUERAM ............................................................................................................. 17 8.4 . XARXES DE SERVEIS ....................................................................................................... 19

8.4.1 Xarxa elctrica .................................................................................... 19 8.4.2 Xarxa dabastament daigua .................................................................. 20 8.4.3 Xarxa de gas natural ............................................................................ 20 8.4.4 Xarxa de telefonia ................................................................................ 20 8.4.5 Xarxa de fibra ptica ............................................................................ 21

8.5 . JARDINERIA I REG ......................................................................................................... 21 8.6 . MOBILIARI URB ........................................................................................................... 21 8.7 . SENYALITZACI ............................................................................................................ 21 8.8 . ENLLUMENAT PBLIC ...................................................................................................... 21

8.8.1 Reglaments que afecten a la installaci.................................................. 21 8.8.2 Titular i dades ..................................................................................... 22 8.8.3 Emplaament ...................................................................................... 22 8.8.4 Tipus dinstallaci. classificaci elctrica. manteniment. ........................... 22 8.8.5 Caracterstiques del subministrament ..................................................... 22 8.8.6 Previsi de potncies elctriques ............................................................ 23 8.8.7 Escomesa ........................................................................................... 24 8.8.8 Equip de mesura .................................................................................. 24 8.8.9 Dispositius de protecci ........................................................................ 24 8.8.10 Conductors. canalitzacions. ................................................................... 24 8.8.11 Lluminries ......................................................................................... 25 8.8.12 Columnes ........................................................................................... 25 8.8.13 Protecci de contactes indirectes ........................................................... 26 8.8.14 Protecci de contactes directes .............................................................. 26 8.8.15 Caixes ................................................................................................ 27 8.8.16 Clcul de les lnies elctriques. .............................................................. 27 8.8.17 Clculs lumnics. .................................................................................. 28

9 COMPLIMENT DE NORMATIVES ........................................................................................ 28

10 SUPRESSI DE BARRERES ARQUITECTNIQUES ............................................................. 28

10.1 ITINERARIS DE VIANANTS................................................................................................. 29 10.2 PAVIMENTS. ................................................................................................................ 29 10.3 GUALS. ...................................................................................................................... 29 10.4 APARCAMENTS.............................................................................................................. 29 10.5 SENYALS VERTICALS. ...................................................................................................... 29 10.6 ELEMENTS URBANS DIVERSOS. .......................................................................................... 30 10.7 PROTECCI I SENYALITZACI DE LES OBRES EN LA VIA PBLICA. .................................................. 30


4

11 ALTRA NORMATIVA VIGENT RELLEVANT .......................................................................... 30

11.1 VIALITAT .................................................................................................................... 30 11.2 XARXES DE SERVEIS ....................................................................................................... 31

11.2.1 Xarxa de sanejament ........................................................................... 32

11.2.2 Xarxa de provement daigua ................................................................. 32 11.2.3 Xarxa denergia elctrica / enllumenat .................................................... 33 11.2.4 Xarxa de telecomunicacions .................................................................. 33 11.2.5 Xarxa de gas ....................................................................................... 34

11.3 BARRERES URBANSTIQUES .............................................................................................. 34 11.4 SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL .................................................................................. 34

12 EXPROPIACIONS I OCUPACIONS TEMPORALS ................................................................. 35

13 TERMINI I PROGRAMACI D'EXECUCI DE LES OBRES ................................................... 35

14 TERMINI DE GARANTIA ................................................................................................... 35

15 REVISI DE PREUS .......................................................................................................... 35

16 SEGURETAT I SALUT ........................................................................................................ 36

17 CONTROL DE QUALITAT ................................................................................................... 36

18 CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA ............................................................................... 36

19 PRECEPTES LEGALS. ........................................................................................................ 36

20 CONTINGUT DEL PROJECTE ............................................................................................. 37

21 PERMISSOS I AUTORITZACIONS...................................................................................... 38

22 ESTUDI GEOTCNIC ......................................................................................................... 39

23 RGAN PROMOTOR .......................................................................................................... 39

24 PRESSUPOST ................................................................................................................... 39

25 ANNEX 1. -XARXA DE SANEJAMENT ................................................................................. 43

25.1 INTRODUCCI .............................................................................................................. 43 25.2 ANTECEDENTS .............................................................................................................. 43 25.3 CLCUL DE CABALS ........................................................................................................ 44

25.3.1 Aiges pluvials .................................................................................... 44 Metodologia de clcul............................................................................................. 44 Conques 47 Estimaci dels cabals ............................................................................................. 48 25.3.2 Aiges residuals................................................................................... 49 Metodologia de clcul............................................................................................. 49 Conques 50 Estimaci dels cabals ............................................................................................. 51

25.4 DIMENSIONAMENT I TRAAT ............................................................................................. 52 CRITERIS HIDRULICS ........................................................................................................... 52 EQUACIONS ........................................................................................................................ 53 ESQUEMA DE CLCUL ............................................................................................................. 54 CONCA XARXA DAIGES RESIDUAL 1 ......................................................................................... 54 CONCA XARXA DAIGUA RESIDUAL 2 .......................................................................................... 56 CONCA XARXA DAIGUA PLUVIAL 1 I 2 ........................................................................................ 57 CONCA XARXA DAIGUA PLUVIAL 3 ............................................................................................. 58 CONCA XARXA DAIGUA PLUVIAL 4 ............................................................................................. 60 25.5 ANLISIS DELS RESULTATS I CONCLUSIONS ........................................................................... 61

26 ANNEX 2.1. CLCULS DENLLUMENAT: ELCTRICS ........................................................ 64

27 ANNEX 2.2. CLCULS DENLLUMENAT: LUMNICS ......................................................... 65

28 ANNEX 3.1. -MEMRIA DE LESTUDI DE SEGURETAT I SALUT .......................................... 68

28.1 OBJECTE D'AQUEST ESTUDI .............................................................................................. 68

28.2 CARACTERSTIQUES DE L'OBRA .......................................................................................... 68


5

28.2.1 Descripci de lobra i situaci. ............................................................... 68 28.2.2 Pressupost, termini dexecuci i m d'obra .............................................. 68 28.2.3 Interferncies i serveis afectats ............................................................. 68 28.2.4 Unitats constructives que composen l'obra .............................................. 69

28.3 RISCS ....................................................................................................................... 69 28.3.1 Riscs professionals. .............................................................................. 69 28.3.2 Riscs produts per agents atmosfrics ..................................................... 70 28.3.3 Riscs elctrics ...................................................................................... 70 28.3.4 Riscs d'incendi ..................................................................................... 70 28.3.5 Riscs de danys a tercers. ...................................................................... 70

28.4 PREVENCI DE RISCS PROFESSIONALS ................................................................................. 70 28.4.1 Proteccions individuals.......................................................................... 70 28.4.2 Proteccions col.lectives ......................................................................... 70 28.4.3 Formaci ............................................................................................ 71 28.4.4 Medecina preventiva i primers auxilis ..................................................... 71 28.4.5 Normes bsiques de seguretat ............................................................... 71

28.5 PREVENCI DE RISCS DE DANYS A TERCERS ........................................................................... 72 28.6 PLA DE SEGURETAT I SALUT .............................................................................................. 72

29 ANNEX 3.2. -PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES DE SEGURETAT I SALUT ................... 74

29.1 DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACI .................................................................................... 74 29.2 PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT ............................................................................ 74 29.3 CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCI ............................................................................ 75 29.4 EQUIPS DE PROTECCI INDIVIDUAL (EPI) .............................................................................. 76 29.5 SISTEMES DE PROTECCIONS COLLECTIVES (SPC) .................................................................... 77 29.6 SERVEIS DE PREVENCI ................................................................................................... 77 29.7 COMIT DE SEGURETAT I SALUT ......................................................................................... 78 29.8 INSTALLACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT .......................................................................... 78 29.9 CONDICIONS ECONMIQUES ............................................................................................. 78 29.10 AVS PREVI ............................................................................................................... 78 29.11 PLA DE SEGURETAT I SALUT ........................................................................................... 78 29.12 LLIBRE D'INCIDNCIES ................................................................................................. 79

30 ANNEX 3.3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT: PLNOLS ................................................ 80

31 ANNEX 4. -PROGRAMA DE GESTI DE RESIDUS ............................................................... 82

31.1 TIPOLOGIA DE RESIDUS GENERATS ...................................................................................... 82 31.2 RESIDUS PRINCIPALS ...................................................................................................... 82 31.3 ALTRES RESIDUS ........................................................................................................... 83 31.4 VIES DE GESTI DE RESIDUS ............................................................................................ 83

31.4.1 Marc legal ........................................................................................... 83 31.4.2 Procs de descontrucci ........................................................................ 83 31.4.3 Gesti dels residus ............................................................................... 84 31.4.4 Gesti dels residus ............................................................................... 85 31.4.5 Gestors de residus ............................................................................... 86


6

1 Objecte del projecte i resum executiu.

El present projecte t com a objecte la definici i valoraci de les obres

ordinries darranjament de la Ciutat Medieval de Verges, amb una superfcie total

de 3.658,03 m de sl destinat a sistema urbanstic de comunicacions, subsistema

de xarxa viria, que inclou tots el vials, places i espais lliures situats dins lmbit

dactuaci.

El projecte contempla totes les obres auxiliars necessries per a larranjament

de la Ciutat Medieval, tant pel que fa els acabats com els serveis, concretament: la

pavimentaci integral de lmbit a un nic nivell, construcci duna xarxa separativa

de recollida daiges pluvials i residuals, previsi duna escomesa per finca a les

dues xarxes, substituci i ampliaci de la xarxa dabastament daigua potable,

installaci dhidrants, renovaci de lenllumenat pblic, trenat de les xarxes de

serveis existents i soterrament dels creuaments, collocaci de mobiliari urb i

plantaci puntual darbrat amb installaci de xarxa de reg.

El pressupost dexecuci per contracte de les obres (IVA incls) s de

802.075,55 , i es preveu finanar en part amb els 400.000 de subvenci

obtinguda en el PUOSC, per lanualitat 2012, i laportaci de recursos municipals

que quedaran reduts per la possible subvenci sollicitada al FEDER Catalunya

2007-2013, eix 4, programa Viure al Poble.

El termini previst per a lexecuci de les obres s de 12 mesos.

2 Antecedents.

El nucli urb de Verges, amb una intensitat edificatria alta i carrers molt

estrets i discontinus, nicament disposa de tres espais amplis que conformen

petites places: la Plaa Onze de Setembre, la Plaa Major i la Placeta.

Lorganitzaci daquests espais es configura pel buit creat per les edificacions,

per cap respon a una idea generadora dun s que se sustenti en un disseny en

positiu de lespai. Les places i els carrers estan pavimentats des de fa temps, sense

un criteri urbanstic predefinit, les obres ms recents responien a necessitats

immediates i no anaven ms enll dintentar resoldre una necessitat concreta. Els

materials emprats en la pavimentaci, el mobiliari i la canalitzaci dels serveis

utilitzats sn un veritable catleg, sense una idea unitria ni un criteri a seguir. Els

vials no compleixen les disposicions sobre la supressi de barreres arquitectniques

i la circulaci s complexa, tant pels vianants com pel trnsit rodat. El cas ms

significatiu daquest fet es fa pals a la Plaa Major que, tot i ser el lloc ms

emblemtic del municipi, s una taca contnua daglomerat asfltic.

Lany 2004, lAjuntament va iniciar la renovaci del nucli urb mitjanant

lexecuci del projecte darranjament de la Plaa Onze de Setembre i el seu entorn

ms immediat, amb la voluntat de marcar una pauta a seguir en quan els criteris i

els materials a emprar en les futures actuacions. Aquest projecte va ser

subvencionat pel PUOSC del quadrienni 2004-2007.


7

Com a continuaci de la renovaci iniciada es va presentar al PUOSC 2008-

2012 un projecte general de renovaci del nucli urb, amb el pretext de lexecuci

del Pla director de clavegueram, integrat per quatre fases: les dues primeres,

situades a la ciutat medieval i a part del primer eixample, a ms de la construcci

de la xarxa de sanejament prevista en el Pla director de clavegueram proposava la

renovaci integral dels serveis, els paviments i el mobiliari urb. La fase

corresponent a la ciutat medieval ha estat subvenciona amb 400.000 per a

lanualitat 2012, tot i lAjuntament t previst sollicitar lanticipaci de la seva

execuci.

Ats que el primer eixample no va obtenir subvenci, lAjuntament va

extreure de lactuaci lelement ms representatiu daquest mbit: la plaa Major, i

el va presentar als Fons estatals dinversi local, aprovat pel Real Decret Llei

9/2008. Nogensmenys, i tenint en compte que abans de la seva redacci es

coneixia la quantitat de la subvenci a obtenir, es va preveure la seva execuci en

dues fases, la primera, en fase dexecuci, cont la part central de la Plaa; i la

segona els espais perimetrals i diferents elements de serveis i acabat de la part

central.

Amb la finalitat de poder executar la segona fase de la Plaa Major i ordenar

la resta despais pblics no subvencionats pel PUOSC 2008-2012, lAjuntament va

veure en el FEDER Catalunya 2007-2013, eix 4, programa Viure al Poble, leina

idnia per impulsar la renovaci daquest mbit del nucli urb, i aix recuperar part

del cam perdut vers altres municipis que van iniciar aquesta transformaci fa molts

anys.

Amb aquesta finalitat sha presentat a aquesta subvenci un projecte global a

executar en cinc fases: la plaa Major 2a fase, loficina de turisme, la ciutat

medieval, el carrer Major i el carrer dels Bous.

Amb lesperana dobtenir subvenci daquest programa i addicionar-la a

lobtinguda en el PUOSC 2012, lAjuntament va encomanar la redacci del projecte

darranjament inicial de la ciutat medieval, per tal que fos possible avanar la

subvenci del PUOSC del 2012 al 2010 i poder-lo executar lany 2010.

El 5 de mar de 2010 la Comissi dels ST de Cultura i Mitjans de Comunicaic

de Girona van emetre informe desfavorable, i es va redactar un document amb la

proposta de modificaci del projecte dobres ordinries darranjament de la Ciutat

Medieval de Verges.

A lesmentada reuni la Comissi va acordar no aprovar el projecte ja que el

tractament formal dels espais presentaven alineacions que trencaven la tipologia de

cada espai accentuat en algun punt per la plantaci darbrat, aix com la

convenincia de buscar pel paviment un cromatisme ms similar.

Arran de les reunions efectuades amb els vens ja es van introduir en el

projecte una srie de modificacions, tot i que encara no shavia realitzat la

tramitaci corresponent.

Les modificacions que es van introduir arran daquest informe, van ser les

segents:

1. Tractament unitari de tot el paviment amb llambordes de formig de 20,80 x

17,30 x 7 cm de color arena, de la mateixa textura i color que lemprada a la


8

plaa Major a la zona reservada per a vianants, per de dimensions ms

redudes.

2. No semfatitza el especejament del paviment, nicament es preveuen dues peces

planes a la intersecci de les vessants de cada carrer per a una correcte

implantaci dels embornals.

3. Es modifiquen les vessants dalguns carrers per a una millor adaptaci dels

pendents al recorregut de la process.

4. Selimina tot larbrat, noms es conserven els elements existents davant

lAjuntament i lesglsia.

5. Es mantenen els tres gaons daccs a lAjuntament des de la placeta, la qual

cosa permet mantenir la rasant actual de lesplanada de davant i reduir en 60

cm. la diferncia de cotes amb el vial en el punt de mxim desnivell (d1,74 m. a

1,14 m.) i conseqentment el nombre de graons (d11 a 7).

6. Es canvia la forma de lescala de davant lAjuntament, els graons sn parallels i

langle es fa ms obts.

Al maig de 2010 la Comissi dels ST de Cultura i Mitjans van emetre un segon

informe favorable, fent pallesa la necessitat daprofundir i especificar alguns

aspectes de la proposta i de detallar parts del projecte.

Aix, es va realitzar una proposta que continuava les directrius fixades

anteriorment, tractant dexplicar-les duna manera ms amplia i aprofundint en el

detall. Es va fer una descripci del temes ms importants del projecte i es van

presentar tota una srie de plnols de detall per tal de que la proposta fos ms

entenedora.

A la reuni del 4 de juny de 2010 la Comissi dels ST de Cultura i Mitjans de

Comunicaci de Girona va acordar, finalment aprovar el projecte, tot i que quedava

condicionat a que les obres que afectin el subsl es facin sota control arqueolgic,

atesa lalta expectativa arqueolgica de la zona dactuaci.

Per altra banda, a linforme ems pel sotsinspector de la Regi

dEmergncies de Girona de la Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i

Salvaments del dia 15 de febrer de 2010, es manifesta que es disposi dhidrants

contra incendis per tal de cobrir la totalitat del risc, si ms no intentar garantir que

els vials que tinguin una amplada mnima lliure superior a 3,50 metres disposin

dhidrants contra incendis segons lannex de condicionants urbanstics i de protecci

contra incendis als edificis del Decret 241/94.

Malgrat que en el projecte de la ciutat Medieval, en un principi, no es va

grafiar, al seu entorn existeixen quatre hidrants contra incendis que li donen

cobertura:

- A la plaa Major

- A lencreuament del carrer Baix Empord amb el Rec.

- A lencreuament del carrer del Rec amb el carrer de la Font.

- Al carrer situat al sud del carrer del Rec, tamb anomenat del Rec.


9

A ms a ms, del Pla director de les millores a realitzar a labastament

daigua potable, redactat per lempresa Sorea, sen preveu la installaci de varis

ms al seu entorn.

Per tant, no hi ha cap hidrant pressupostat en el projecte perqu no son

necessaris; tot i que sha decidit incloure la installaci de tres unitats dhidrants

com a millora en el plec de prescripcions tcniques per a la licitaci del contracte

dobres. Aix es degut a que la ciutat medieval est formada per carrers estrets i

sinuosos, i sha cregut oportuna la installaci dels tres hidrants, tal com es pot

apreciar en el plnol de projecte 09.2 Proposta Xarxa dAigua/Reg i Hidrants, de

manera que acompleixin les determinacions establertes als art. 1 a 4 de lannex del

Decret 241/1994, tot i que recentment ha estat derogat per la disposici

derogatria de la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenci i seguretat en matria

dincendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

El present Text Refs t com a base el projecte original presentat el juliol del

2009, per inclou totes les modificacions esmentades. Tot i que el pressupost

dexecuci material no varia, al actualitzar lIVA al 18% el pressupost per contracte

aumenta respecte a loriginal.

3 Referncies histriques i altres condicionants.

La part ms antiga del nucli urb de Verges s de lpoca medieval. Daquesta

data en queden les restes de lantiga ciutat murallada, de la qual en sn mostres la

plaa Major, on hi ha una porta que era l'entrada a la vila, la torre quadrada del

segle XIII i la circular del segle XV. Dins la zona murallada hi trobem lesglsia,

restes de lantic castell del segle XII, que ocupava el lloc on ara hi ha lAjuntament i

la Placeta, i carrers com el del Riboss o el de lEsglsia que conduen a la porta

oest de la muralla. Lnic vestigi del castell s una paret duns deu metres de llarg

per cinc dalt que actualment forma part de la Casa de la Vila.

Leixample del nucli urb data dels segles XVII i XVIII. La relativa tranquillitat

que va viure lEmpord en aquests temps va permetre un important creixement del

poble, fent insuficient el recinte murallat i creixent cap els afores, seguint els

camins que portaven a les portes de sortida o adossant-se a la muralla. Els carrers

Major, dels Bous, Ample, dels Valls, de Fora, entre altres, formen part daquest

creixement. Al mig, entre la ciutat murallada i el primer eixampla, de forma

atzarosa, es va configurar la Plaa Major.

El nucli antic de la ciutat murallada, observat amb certa perspectiva histrica

permet la lectura dels seus indrets com el resultat de la superposici daccions

artificialment transformadores dun paisatge no esttic, on del lligam entre el vell i

el nou ha desdevenir la complexitat de les relacions entre els diferents elements

que poden arribar a sser identificats (el Castell, la torre quadrada, la torre circular,

l'esglsia, la muralla, ...).

Les realitats a valorar i protegir serien trades en el seu esperit ms ntim si

fossin congelades en el temps, es convertirien en mscares inexpressives dun

passat artificialment paralitzat que contradiria el carcter canviant i superposat fruit

duna histria viva, que es la que dona valor a les realitats urbanes a les que hem

fet esment.

Probablement, cap altre municipi est tant mediatitzat per un acte cultural

com s el poble de Verges amb la celebraci de la Process, dorigen religis ha

esdevingut una veritable manifestaci popular, declarada Festa Tradicional dInters


10

Nacional per decret 413/1983, de 30 de setembre, pel qual es regula la qualificaci

dinters nacional de determinades manifestacions culturals, ara regulat per la Llei

2/1993, de 5 de mar.

Aquesta manifestaci cultural condiciona la configuraci de tots els espais

pblics del poble, sobretot pel que fa la disposici del mobiliari urb que

forosament sha de preveure com un espai difan, tan als carrers com en els altres

espais pblics ms amplis.

Atesa la histria del lloc, sha de tenir en compte que qualsevol actuaci en el

subsl de la ciutat medieval shaur de sotmetre prviament a una prospecci

arqueolgica tutelada per la Direcci General de Patrimoni Cultural de la Generalitat

de Catalunya

4 Descripci de lmbit dactuaci.

Lmbit dactuaci del projecte est delimitat al nord per la plaa Major, al sud

pel rec del Mol, a llevant pel carrer Canonge Iglesias i a ponent pel carrer dels

Bous. T una superfcie total aproximada de 12.060 m, dels quals 3.658,03 m

estan destinats a sistema urbanstic de comunicacions, subsistema de xarxa viria,

que inclou tots el vials, places i espais lliures i que sn els terrenys que el projecte

pretn arranjar.

Els carrers sn estrets, sinuosos i amb pendents rellevants. De la part ms

alta, situada a ponent de la plaa Major, a la part ms baixa, al final del carrer dels

Bous, hi ha un desnivell de 4,37 metres.

Lespai urb ms ampli d ela ciutat medieval s la Placeta, que en forma dele

voreja ledifici de lAjuntament i t un desnivell de 2,17 m des de la part nord fins la

sud.

5 Estat actual.

Els carrers i el altres sistemes urbanstics existents dins lmbit de lactuaci

no han estat mai renovats duna manera integral, el serveis sn obsolets i

insuficients, les voreres estretes i el paviment de la calada i la vorera est

completament deteriorats. Cap espai pblic incita a les relacions socials, el mobiliari

urb i larbrat s inexistent, no hi ha llocs de recs

Les niques actuacions efectuades a la via pblica responen a les obres

efectuades per les companyies subministradores per installar els seus serveis i per

les obres privades, que solucionen a lespai pblic els problemes de rasants de les

seves finques, amb la qual cosa lespai pblic esdev un pla apedaat, amb

pendents puntuals desproporcionades i amb graons i rampes daccs a les finques

privades que lenvaeixen.

Pocs dels edificis existents conserven vestigis de les construccions medievals,

tot i que alguns contenen materials, textures, colors, formes i proporcions que en

recorden el seu carcter.

Les plantes baixes dels edificis estan ocupades majoritriament per a ls

dhabitatge, la qual cosa no afavoreix les relacions socials a lespai pblic. El


11

projecte haur dincentivar el canvi daquesta tendncia, probablement

acompanyada de la formulaci i la tramitaci duna figura urbanstica adient que

reguli aquests usos.

6 Memria explicativa de lactuaci.

El projecte pretn sser linstrument dintervenci integral de lmbit

dactuaci proposat. Ha de permetre regenerar el teixit urb i fer-lo atractiu tant

pels vilatans com pels turistes, millorant la qualitat de vida dels residents i evitant

la despoblaci. s una llei emprica que la iniciativa pblica ha de ser limpulsora de

la transformaci urbana, la renovaci de lespai pblic indueix a la rehabilitaci de

les finques privades, i amb aquesta es faran palesos els elements arquitectnics

rellevants, ara ocults. A ms a ms, el projecte ha de posar en valor el patrimoni

arquitectnic medieval existent al municipi, ara confs en el monocronisme

existent.

Els elements ms rellevats daquest mbit sn lesglsia i ledifici de

lAjuntament, que es relacionen mitjanant la Placeta, motiu pel qual s lespai que

t un disseny ms acurat, seguint la pauta establerta a la plaa Major.

La placeta actual s un espai de pas i aparcament, nicament la part situada

davant lAjuntament esdev un rac destada. T un pendent considerable,

enlairant-se ms de dos metres des de la seva part sud-est a la nord-oest. Cal

donar-li el pendent adequat per a la connectivitat dels dos extrems i el pas de la

Process i, alhora, generar espais planers per a la seva funci de plaa.

Paviment

El tractament de tot el paviment es unitari, amb llambordes de formig de 20

x 40 x 7 cm de color arena, de la mateixa textura i color que lemprada a la plaa

Major a la zona reservada per a vianants. A ms, no semfatitza lespecejament del

paviment. Imatge del paviment escollit a la Plaa Major


12

A tot lmbit de la proposta, el

despecejament es

far amb la mateixa

direcci i orientaci,

que precisament

continua les directrius

del que hi ha a la

Plaa Major.

Daquesta manera, es pretn unificar la

plaa amb la resta del

poble i aconseguir una

lectura homogenea de

tot lespai.

Imatge unitria de la Plaa Major i el Projecte de Ciutat Medieval

Criteri de recorregut de les aiges

Laigua es recull mitjanant embornals de fosa situats al llarg de tot lmbit. El nombre i posici daquests depen de factors com la pendent del carrer, la superfcie a recollir i la direcci de les aiges.

Per altra banda, el paviment crear les pendents necessaries per tal de poder

realitzar la recollida correctament, tal i com ja es va fer al projecte de la Plaa Major:

Imatge del recoprregut de les aiges

emprat a la Plaa Major

Recorregut de les aiges

pendent %


13

Pendents i rasants

La diferncia de rasant entre lespai adjacent a lAjuntament i les edificacions

confrontants se soluciona amb una graderia dinmica, que parcialment esdev una

escala. Tot i aix, es mantenen els tres graons daccs a lAjuntament des de la

Placeta, la qual cosa permet mantenir la rasant actual de lesplanada de davant i

reduir en 60 cm. la diferncia de cotes amb el vial en el punt de mxim desnivell

(d1,74 m. a 1,14 m.) i conseqentment el nombre de graons (d11 a 7). Per altra

banda, laccs adaptat es realitza per lentrada posterior.

Les pendents i rasants tamb permeten que ledifici situat enfront de

lAjuntament, la casa de cultura tingui un accs adaptat.

Els graons de la Plaa de lAjuntament tindrn un davanter de corten,

sistema que ja sha emprat al projecte de la Plaa Major:

Imatge dun dels espais de la Plaa Major

Vegetaci existent

Selimina tot larbrat, noms es conserven els elements existents davant lAjuntament, als laterals de lesglsia i a la petita plaa de devant de lesglsia:


14

7 Descripci esquemtica de la proposta.

El projecte contempla totes les obres auxiliars necessries per a larranjament

integral dels espais pblic que inclou, tant pel que fa els acabats com els serveis,

concretament: la pavimentaci integral de lmbit a un nic nivell, construcci

duna xarxa separativa de recollida daiges pluvials i residuals, previsi duna

escomesa per finca a les dues xarxes, substituci i ampliaci de la xarxa

dabastament daigua potable, installaci dels hidrants necessaris, renovaci de

lenllumenat pblic, trenat de les xarxes de serveis existents i soterrament dels

creuaments, collocaci de mobiliari urb i plantaci darbrat amb installaci de

xarxa de reg.

De manera esquemtica, les obres que es preveuen a totes les fases sn les

segents:

1. Realitzaci dels treballs de prospecci arqueolgica mitjanant lobertura de

cales per part dels arquelegs designats per lAjuntament i amb la tutela de la

Direcci General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

2. Enderrocament del paviment, voreres i altres elements existents.

3. Inspecci amb cmera de la xarxa de clavegueram unitria actual per valorar la

possibilitat dadequar-la o substituir-la.

4. Construcci duna nova xarxa de clavegueram daiges residuals per tal de

donar servei a totes les finques adjacents des dels vials pblics. La proposta no

soluciona el greu problema de clavegueram del reg del Mol, situat fora de

lmbit dactuaci, que shaur de solucionar amb lexecuci del Pla director de

clavegueram.

5. Tot i que Pla director proposa bsicament una xarxa unitria, per tal de no

sobrecarregar els collectors en alta seliminen en origen la major quantitat

daiges possible i s proposa la construcci duna xarxa de recollida daiges

pluvials, en aquells llocs on la dimensi del carrer permet el desdoblament de

la xarxa de clavegueram.

6. Renovaci de la xarxa daigua sense que es prevegi la installaci de cap

hidrants ats que els existents donen compliment a les determinacions de

document bsic SI, seguretat en cas dincendi, del Codi Tcnic de lEdificaci,

que facilitin la installaci dusos en els edificis privats.

7. Renovaci de la xarxa de telefonia, eliminant laria actual per una altra

trenada per les faanes i soterrada en els creuaments.

8. Renovaci de la xarxa de baixa tensi, eliminant laria actual per una altra

trenada per les faanes i soterrada en els creuaments.

9. No es preveu la installaci de la xarxa de gas natural, ats que la companyia

no ho considera.

10. Eliminaci de totes les barreres arquitectniques dels espais pblics i adequaci

dels pendents a la normativa daccessibilitat.

7. Pavimentaci unitria amb llambordes de formig de 20 x 40 x 7 cm de color

arena, de la mateixa textura i color que lemprada a la plaa Major a la zona

reservada per a vianants.


15

11. Construcci dels davanters dels graons de les escales amb planxes de corten.

12. Collocaci de lluminries tipus HPS-204 de vapor de sodi (Vsap) sobre

columnes de 5,40 m per a lenllumenat ordinari.

13. Ubicaci de bancs tipus Nu de Santa Cole o similar, destinats a incentivar la

relaci social i lintercanvi cultural.

14. Ubicaci daltre mobiliari urb seguint el criteri perimetral, bsicament

paperers.

15. Plantaci darbres amb installaci de reg.

8 Descripci detallada de la proposta.

8.1 Moviments de terres i enderrocs.

Es realitzar lenderroc del paviment de panot de les voreres i les vorades,

laglomerat asfltic de la calada. Daltra banda es realitzar larrencada i

desmuntatge de senyals, papereres i fanals.

Es faran els moviments de terres corresponents a les rases de clavegueram,

enllumenat, jardineria, reg, aix com el corresponent per a la formaci de la caixa

de paviment de calada i voreres.

8.2 Vialitat, Afirmat i Pavimentaci.

Per lestudi de la pavimentaci de plaa hem tingut en compte les instruccions

del MOPU, per sobretot es segueix el manual de seccions estructurals de ferms

urbans a sectors de nova construcci de lEduard Alabern i en Carles Guilemany.

Dacord amb aquest manual cal dimensionar els paviments a partir dels

vehicles pesats que es preveu que circulin durant el perode de vida til, que en el

cas de paviments rgids sestableix en trenta anys.

Per establir la classificaci de la via segons el trnsit que ha de suportar

agafem el tipus V3, corresponent a accs i vialitat principal a sectors residencials de

200 a 600 habitatges, ats que considerem que el transit que discorrer per la

plaa ser elevat.

Segons els criteris del manual i vist la resta de condicionants que es solliciten

sestableix una secci estructural de calada del tipus 3PF1, que es correspon a les

dades segents:

- Nivell de trnsit: V3

- Material de paviment: Peces de formig (P)

- Material de base: Formig (F)

- Qualitat desplanada: E1

8.2.1 Esplanada

La funci de la secci estructural del ferm es repartir les crregues de manera

que pugui sser suportada per lesplanada, de tal manera que tot el paquet de

ferms depn de la capacitat portant de la mateixa.


16

En el cas dels vials del present projecte hem considerat que lesplanada s

adequada (E1) ja que est completament consolidada i es mant lexistent, segons

aix tindrem un CBR (California Bearing Ratio) entre 5 i 10.

8.2.2 Secci estructural del ferm

Segons el quadre del manual, tenint en compte que hem acceptat una

explanada tipus E1, i que el volum de circulaci es correspon a vialitat principal a

sectors residencials de 200 a 600 habitatges, la secci estructural de calada

acceptada s la 3PF1, amb els gruixos segents:

- 7 cm de les peces de formig

- 3 cm. morter dadherncia

- 17 cm. Base de formig

- 20 cm de capa de sub-base granular tipus S-2

- esplanada existent

8.2.3 Sub-base

La sub-base s la capa de material granulat situada entre la base del ferm i

lesplanada. La sub-base protegeix lesplanada, serveix de superfcie de treball per

executar la resta de lobra.

Els materials escollits podran ser balast natural o balast procedent del

material de cantera o de graves naturals o tot-u artificial grantic.

La seva granulometria ser: La fracci del material que passi pel tams 0,080 UNE ser inferior als 2/3 de la fracci que passi pel tams 0,40 UNE. La mida mxima de lrid ser inferior a la meitat de la tongada compactada.

La corba granulomtrica estar compresa entre els lmits:

TAMIS UNE

50 100

25 75-95

10 40-75

5 30-60

2 20-45

0,40 15-30

0,080 5-15

El material tindr un coeficient de desgast segons lassaig Los Angeles,

inferior a 35. La capacitat portant del material tindr un CBR superior a 20.

Lequivalent a arena ser superior a 25. La plasticitat complir simultniament:

Lmit lquid inferior a 25 (LL inferior a 25). ndex de plasticitat inferior a 6 (IP

inferior a 6).

8.2.4 Cadncia dassaig:

- Granulomtric

- Proctor modificat

- Equivalent de sorra


17

- Lmits dAtterberg 2000 m2

- ndex CBR

- Qualitat los Angeles

- Densitat in situ

Es realitzar un assaig de cada una per cada 300 m3 de material granular

diferent excepte de densitat in situ que shauran de realitzar 5 assaigs cada 300

m3.

8.2.5 Base

s la capa que suporta directament el paviment. En aquest cas utilitzem per a

la base el formig en massa H-150,. Aquest ser de consistncia intermitja entre

plstica i fluda. A lassaig de consistncia sobtindr un assentament del con

dAbrams entre 5 i 8 cm. La resistncia ser 20N.

8.2.6 Paviments de peces de formig

El paviment escollit s el de peces de formig. El comportament de les

seccions estructural amb llambordes s ms semblant al dels ferms flexibles que als

rgids. El repartiment de les tensions es realitza a partir de la capacitat de

transmissi de les crregues verticals dunes peces a les altres a travs de les

juntes.

La llamborda utilitzada s de les clssiques, es a dir, les que no tenen cap

tipus dencaix.

Tot i que la tradici recomana assentar les llambordes sobre una capa de 2 o

3 cm. de sorra i rejuntar les peces tamb amb sorra, lexperincia ens porta a

assentar-les sobre 3 cm. de morter de dosificaci 1:3 i rejuntar-les amb morter sec

o sorra, ja que en el cas contrari, sovint es produeixen corriments daquest element

que produeixen enfonsament de les peces.

Per a la collocaci se seguiran les recomanacions del manual de paviments de

llambordes de formig, IECA.

8.3 Clavegueram

El nucli urb de Verges disposa duna xarxa de sanejament absoleta, que

majoritriament s unitria i no disposa de depuradora prpia ni est connectat a

cap altre sistema de sanejament. Totes les aiges, tan les pluvials com les

residuals, saboquen als recs i rieres existents, bsicament a dos cursos daigua que

travessen el terme municipal: la riera de la Vall i el rec del Mol de Bellcaire. Per

mitigar aquest fet i reduir labocament de les aiges residuals als cursos naturals

daigua sha redactat un projecte per a la construcci de collectors en alta de les

aiges residuals dels municipis de Verges, Colomers, Jafre, Albons, la Tallada

dEmpord, Tor i Bellcaire, per conduir-les a la depuradora de lEscala.

A ms a ms, a lany 2006, per encrrec de lAjuntament, lempresa Sorea va

redactar el Pla director de clavegueram de Verges amb la finalitat de conixer

lestat actual de la xarxa, el seu funcionament hidrulic, estudiar la seva connexi

als esmentats collectors i realitzar una proposta dactuacions per tal de garantir el

correcte funcionament de la xarxa. Aquest Pla director no dna detalls sobre les


18

actuacions proposades sin que planteja solucions a les insuficincies detectades,

que caldr executar mitjanant els corresponents projectes constructius, tot i que

cont recomanacions de com fer-ho i pressupostos indicatius.

Lesquema bsic que planteja el Pla director consisteix en conduir les aiges

residuals de la part sud del nucli urb a diferents pous per desprs ser aspirada fins

al collector previst en el rec de lEstany i el rec del Mol, mentre que les de la part

nord es recollirien en un altre collector per gravetat. Ambds collectors suniran a

lest del nucli urb i circularan per gravetat fins la depuradora de lEscala.

A la part de mes detall del Pla director es proposa un seguit dactuacions que

qualifica de prioritat alta, mitja i baixa, segons les necessitats a satisfer. No s

planteja un nou dimensionat de tota la xarxa, sin que partint de lexistent, mant

el concepte de xarxa unitria i proposa actuacions concretes, entre les quals es

preveu la construcci de trams de xarxes daiges plujanes per abocar-les als recs,

amb un pretractament que es realitza en uns dipsits anti-DSU.

Segons les conclusions del Pla director, en temps sec la xarxa no planteja

problemes ms que en un punt concret del carrer Davallada, per, hi ha un

problema sanitari puntual greu, ja que les finques que llinden amb el rec del Mol

aboquen les aiges directament al rec, la qual cosa no se soluciona amb la connexi

de la xarxa als collectors en alta i cal una actuaci especfica. En perodes de pluja

es detecten nombrosos punts de risc dinundaci que es detallen en els mapes del

Pla director i que bsicament es concentren als carrers: Girona, Canig, Baix

Empord, Trencada, esglsia, Cam Vell de Bellcaire, Cam del Fondo i de Xaloc.

El Pla no detecta greus problemes amb els nous creixements urbanstics

previstos en el planejament urbanstic general de Verges a la part nord del

Municipi, ja que les aiges pluvials es podran abocar directament a les rieres i les

residuals al nou collector en alta que funciona per gravetat.

El reconeixement de lestat actual de la xarxa que determina el Pla director ha

estat laboris atesa la manca de pous de registre a linici de les xarxes i en els

canvis de direcci, amb la qual cosa es desconeixen els dimetres, materials,

pendents, estat i escomeses existents de bona part de la xarxa actual. Els

sotasignats, com autors del projecte darranjament de la plaa Onze de setembre i

del seu entorn, van partir de les dades facilitades verbalment, les quals induen a

pensar que lestat de la xarxa era correcte, i en el moment dexecutar el projecte i

verificar el seu estat, mitjanant lexecuci de cales, s va optar per modificar el

projecte i substituir ntegrament la xarxa existent.

El pla director preveu tres collectors en alta per a les aiges residuals que

sinicien al reg del Moli que voreja la ciutat murallada pel seu llindar sud i dos

dipsits anti-DSU pel filtratge previ de les primeres aiges de pluja, abans

dabocar-les al rec del Mol de Bellcaire. Lgicament, ats que no s la seva funci,

no determina la xarxa interior del nucli urb. Per tal que posteriorment a lexecuci

de les obres de la ciutat medieval no calgui executar nous collectors que la

travessin, el present projecte realitza un estudi de tota la xarxa circumdant.

El projecte proposa la construcci duna xarxa separativa, tot i que mentre no

sexecuti el Pla director i es puguin conduir les aiges residuals fins la depuradora

de lEscala, al punt baix de lactuaci es tornaran a ajuntar per connectar a la xarxa

unitria existent.


19

La topografia permet conduir per gravetat les aiges de pluja, per espais

pblics, fins al rec del Mol de Bellcaire, a excepci de la part ms baixa del carrer

Riboss, que saprofita un petit pas entre les construccions de les finques per

abocar les aiges daquest punt directament al reg del Mol. Pel que fa les aiges

residuals, tamb es condueixen per gravetat fins els dos punts baixos de lactuaci.

El punt ms baix del carrer Riboss se soluciona per gravetat preveient una rasa de

gran fondria que caldr apuntalar.

A la xarxa daiges plujanes shi connecten els embornals, les reixes i els

baixants existents de les cobertes, les escomeses de les quals no es preveuen

sifnics, ats que lltim pou abans de la connexi de la xarxa de plujanes a la

xarxa unitria existent disposar del corresponent sif.

Els nous collectors seran de PEAD de dimetre nominal mnim 315. Es

collocaran sobre un llit de sorra, a menys que resti molt superficial. En aquest cas,

es protegir amb formig. La profunditat mnima per al collector de plujanes s de

1,0 metres i 1,50 metres per al de residuals i tindran un pendent mnim del 0,5%.

El fet que la canonada de residuals se situ a ms profunditat facilita la connexi de

les escomeses al collector. El disseny en alat dels collectors es realitza de manera

que la coronaci del conducte ms alt estigui al menys a 1,0 m de profunditat per

facilitar la futura installaci daltres xarxes de serveis sense que afectin al

collector.

Les reixes per als embornals seran de 700x381 cm amb forats rectangulars

model B-30ID de Fbregas o similar. La caixa per a embornals ser amb parets de

14 cm de gruix de ma calat, arrebossada i lliscada per dins amb morter de ciment

1:6, amb solera de 10 cm de formig de resistncia 15 n/mm2.

Els pous seran executats amb peces de mamposteria, dexecuci in-situ,

collocades amb morter mixt 1:2:10, elaborat a lobra amb formigonera de 165 l.

de 85cm de dimetre interior amb tapa de 65 cm de pas lliure circular model D-1

de Fbregas o similar i crrega de trencament superior a 40 Tn. La solera ser de

formig amb canonada passant per facilitar la circulaci de laigua.

Els graons se situaran en direcci perfectament vertical, de forma que la

separaci entre ells sigui de 350 mm. La separaci del gra superior ms prxim a

la boca daccs estar compresa entre 400 mm i 500 mm, i igualment pel gra

inferior o ltim.

A lannex 1 daquesta memria es realitzen els clculs necessaris i es

descriuen les caracterstiques daquesta installaci.

8.4 Xarxes de serveis

8.4.1 Xarxa elctrica

Lobjecte del present apartat es definir les actuacions a portar a terme en la

installaci de baixa tensi. La xarxa de baixa tensi tamb s existent i nicament

es realitzar una substituci de la xarxa aria per una altra trenada per les faanes

i amb el soterrament dels creuaments amb la finalitat de millorar la imatge daquest

mbit. Durant el termini dinformaci pblica del projecte caldr sollicitar a fecsa-

Endesa el corresponent assessorament pel soterrament de la xarxa aria.


20

8.4.2 Xarxa dabastament daigua

El projecte contempla la renovaci de la totalitat de la installaci de aigua

amb canonades de polietil i amb la resta dels elements de valvuleria necessaris,

seguint els criteris del Pla director de les millores a realitzar a labastament daigua

potable de Verges realitzat per Sorea.

Tot i que en el projecte de la ciutat Medieval, en un principi, no es va grafiar,

al seu entorn existeixen quatre hidrants contra incendis que li donen cobertura:

- A la plaa Major

- A lencreuament del carrer Baix Empord amb el Rec.

- A lencreuament del carrer del Rec amb el carrer de la Font.

- Al carrer situat al sud del carrer del Rec, tamb anomenat del Rec.

A ms a ms, del Pla director de les millores a realitzar a labastament

daigua potable, redactat per lempresa Sorea, sen preveu la installaci de varis

ms al seu entorn.

Aix, no es necessaria la collocaci dhidrants, i per tant, no estan

pressupostats en el present projecte. Nogensmenys, ats que la ciutat medieval

est formada per carrers estrets i sinuosos sha cregut oport preveuren la

installaci de tres unitats dins del seu recinte com a millora aportada en el plec de

prescripcions per a la licitaci del contracte dobres. La situaci dels hidrants es pot

apreciar en el plnol de projecte 09.2 Proposta Xarxa dAigua/Reg i Hidrants, de

manera que acompleixin les determinacions establertes als art. 1 a 4 de lannex del

Decret 241/1994, tot i que recentment ha estat derogat per la disposici

derogatria de la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenci i seguretat en matria

dincendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

8.4.3 Xarxa de gas natural

El projecte no preveu la installaci daquest servei, ats que els vens que

shan volgut connectar ja disposen daquest servei.

8.4.4 Xarxa de telefonia

El projecte contempla una proposta de nova xarxa de telefonia soterrada

composada per canalitzacions formigonades, arquetes i basament per armaris.

Lestesa del cablejat anir a crrec de la companyia.

Degut a que actualment, les connexions als edificis sefectua de manera aria

el soterrament de la lnia generava la problemtica de com connectar des de la

nova xarxa fins a ledificaci.

Ats que totes les edificacions disposen de faana sobre els vials la soluci de

com connectar la xarxa soterrada al punt de connexi existent s gaireb nica:

grapant el cable per faana conduint-lo fins al punts de connexi actual. En cas que

sigui necessari, es protegir el cable amb un pal metllic o similar.

Els prismes seran tubs de PEAD de dimetre 110mm embolcallats de formig.

Els pericons seran de 40x40cm o de 60x60cm fets in situ de ma lliscat

interiorment.


21

8.4.5 Xarxa de fibra ptica

Compartint les mateixes canalitzacions que les de la xarxa de telefonia, shan

previst dos tubulars que seran propietat de lAjuntament i que seran la previsi de

pas de telecomunicacions.

8.5 Jardineria i reg

Es plantaran grups de magnlies i de xiprers que disposaran duna xarxa de

reg automatitzat per degoteig. Sinstallaran nous comptadors i by-pass sectorials

connectats a un programador autnom segons sigui necessari. El by-pass sectorial

connectar mitjanant xarxa secundria de polietil als anells ubicats en els

escocells. En els finals de lnia s projecta collocar pericons amb desgus per

rentatge i connexions als embornals de la xarxa de sanejament.

8.6 Mobiliari Urb

Lnic mobiliari urb a collocar a lmbit de la Ciutat Medieval sn els bancs

model Nu de Santa Cole o similar i les papereres dinox model Barcelona de Benito

o similar.

8.7 Senyalitzaci

El projecte no preveu senyalitzaci horitzontal, el trnsit en aquest mbit

nicament sordenar mitjanant la senyalitzaci vertical que installar

lAjuntament una vegada finalitzada lactuaci.

8.8 Enllumenat pblic

Lobjecte del present apartat s la descripci de la installaci elctrica de la

modificaci de lenllumenat pblic del sector anomenat Ciutat Medieval de Verges,

Baix Empord, per a la correcte execuci de les obres, aix com de totes les

prescripcions tcniques reglamentries a seguir per a la seva realitzaci i posterior

legalitzaci.

Aquest enllumenat consta de la installaci de lluminries vials tal i com

podem veure en els plnols.

La illuminaci vial sefectuar mitjanant lluminries tipus HSP-204 amb

lmpada de VSAP 70 W installades sobre columna de secci quadrada de 5,4

metres dalada amb bra de 70 cm, o b directament sobre faana amb un bra

diguals caracterstiques.

Igualment, donat que hi ha un tram de carrer amb volta, sha previst

illuminar aquest tram amb dos projectors zenitals dempotar model 2100 Inox de

fundici injectada dalumini, amb marc dacer inoxidable, equipa per a lmpada

fluorescent de 18 W 230 V.

8.8.1 Reglaments que afecten a la installaci

La present installaci est sotmesa als segents Reglaments, Instruccions,

Normes, Recomanacions i plecs de condicions tcniques:


22

- Reial Decret 842/2002, de 2 dagost, pel qual saprova el Reglament

electrotcnic de Baixa tensi. I instruccions tcniques complementries (ITC)

BT01 a BT51.

- Reglament de Verificacions Elctriques reglamentries en el subministrament

denergia.

- Instruccions complementries del reglament electrotcnic de baixa tensi i fulls

dinterpretaci publicats pel Ministerio de Industria.

- Normes UNE declarades dobligat compliment.

- Les recomanacions de U.N.E.S.A.

- Disposicions i fulls dinterpretaci de la normativa aplicable a les installacions

elctriques de baixa tensi dictats per la Generalitat de Catalunya.

- Pla General dOrdenaci Municipal de Verges.

- Plec de prescripcions tcniques generals per obres de carreteres i ponts de la

Direccin General de carreteras (PG-3/75), aprovat per O.M. de 6 de febrer de

1976.

- Reglament General de Contractaci de lEstat, aprovat per Decret 3410/75, de

25 de novembre per aplicaci i desenvolupament de la Llei de Contractes de

lEstat, modificada per la Llei 5/73 de 17 de mar i la Llei 13/95 de 18 de maig

de contractes dAdministracions Pbliques.

- Plec de Clusules Administratives Generals per a la contractaci dobres de

lEstat aprovat per Decret 3854/70 de 31 de desembre.

8.8.2 Titular i dades

Ajuntament de Verges

C/ Placeta, s/n. Verges (Baix Empord)

8.8.3 Emplaament

La present installaci, objecte del projecte, comprn part de lenllumenat

pblic de la Ciutat Medieval de Verges.

8.8.4 Tipus dinstallaci. classificaci elctrica. manteniment.

La installaci elctrica estar dacord amb el vigent Reglament Electrotcnic

de Baixa Tensi, Reial Decret 842/2002, de 2 dagost i amb les corresponents

instruccions tcniques complementries (ITC) BT 01 a BT 51.

Pel fet de tractar-se duna installaci denllumenat exterior i amb una

potncia superior a 5 kW, ser considerada com a una installaci del grup k i per

tant, precisar projecte tcnic per a la seva legalitzaci.

Durant el perode de garantia de lobra; s a dir, un any a partir de lacta de

recepci, el manteniment anir a crrec de lempresa installadora que realitzi

lobra. A partir daquesta data el manteniment anir a crrec de lAjuntament.

8.8.5 Caracterstiques del subministrament

El subministrament del corrent lefectua la companyia Fecsa Endesa, SA, a la

tensi normalitzada de 3 x 400/230 Volts i a una freqncia de 50 Hz.


23

8.8.6 Previsi de potncies elctriques

Lenllumenat de lesmentada zona es troba alimentat des dun nou quadre de

protecci i mesura.

La part de la installaci que es reforma, i per tant, subjecta a aquest

projecte, est formada per

Circuit Lluminries Pot.

Unitr.

Pot. Nom.

(W)

Pot. Func.

(Wx1.1)

Pot. Clc.

(Wx1.8)

L1 18 70 1.260 1.386 2.268

L2 13 70 910 1.001 1.638

L3 18 70 1.260 1.386 2.268

L4 10 70 700 770 1.260

4.130 4.543 7.434

Tenint en compte aquestes dades i les taules de contractaci de la companyia

elctrica subministradora tindrem que la

Potncia elctrica a contractar 10,39 kW

Usuari Ajuntament de Verges

Emplaament Carrer de lesglsia Localitat Verges

Empresa subministradora Fecsa Endesa

Superfcie en m2 -

s a qu es destina Enllumenat exterior

Installaci Nova

Potncia concertada

promotor

10,39 kW

Interruptor diferencial

Circuit Nmero In Sensibilitat

Enllumenat Segons 300 mA

Fora Projecte 30 mA

Secci de la derivaci individual. 35 x 16 mm2 Resistncia terra protecci. 12

Potncia

Mxima

admissible. 10,39 kW

A autoritzar 10,39 kW

A contractar 10,39 kW

Tensi. 3 x 230/400 Volts

Intensitat ICPM. 15 Ampers


24

8.8.7 Escomesa

La present installaci requereix dun punt descomesa de nova contractaci,

que subicar en el punt indicat en el plnol de planta de la installaci, dins duns

terrenys de propietat municipal i amb accs directe des del carrer.

Lescomesa sefectuar dacord amb el Reglament Electrotcnic de Baixa

tensi, les corresponents normes UNE i les normes particulars de la companyia

subministradora. Lescomesa enllaar directament la xarxa elctrica soterrada de

baixa tensi de la companyia subministradora amb els tallacircuits de seguretat

(fusibles) del conjunt de mesura, tal i com especifica la ITC BT-12 i segents

sobre subministraments individuals industrials de les Normes particulars per a

installacions denlla contingudes en el REBT.

Els fusibles enllaaran directament amb els comptadors de labonat i aquests

enllaaran amb els corresponents dispositius privats de comandament i protecci.

8.8.8 Equip de mesura

Lequip de mesura installat s del tipus CPMST. Per a la collocaci del

comptador sutilitzar la forma indicada per lempresa distribudora en les seves

normes particulars. Fins a la intensitat de 630 Ampers lequip de protecci i mesura

anir ubicat en linterior embolcall de doble allament precintable segons norma RU

1410.

8.8.9 Dispositius de protecci

Aquests estan formats per un magnetotrmic de control de potncia ICPM de

15 A Tetrapolar, i de poder de tall de 4.5 KA i fusibles de 63 A muntats sobre bases

DIN 0.

Igualment es disposar dun interruptor general automtic (IGA) tamb de 15

A.

La disposici de magnetotrmics i interruptors diferencials ens ve detallada en

el plnol de lesquema unifilar i en lapartat de descripci tcnica del conjunt de la

installaci.

8.8.10 Conductors. canalitzacions.

Tots els conductors installats seran del tipus RV 0.6/1 kV, format per fil de

coure electroltic allat mitjanant aleaci especial de policlorur de vinil i farcit per

donar-li forma cilndrica mitjanant goma vulcanitzada.

La coberta exterior ser de policlorur de vinil de color negre per a tenir una

resistncia ms elevada a grasses, dissolvents i elements externs, i no deixar

passar els raigs ultraviolats.

Les canalitzacions o sistema dinstallaci del conductor es faran com a

installacions sota terra o com a muntant interior dins de les columnes.

8.8.10.1 Installaci sota terra.

Sha respectat per a les lnies de distribuci la secci mnima de 6 mm2

prescrita pel reglament.

Tota la installaci soterrada est dintre tub corrugat de doble capa de

polietil del tipus no propagador de la flama , amb resistncia al xoc 9 i de dimetre

90 mm.


25

La profunditat mnima del conductor s de 40 cm a voreres i zones sense

trfic rodat i de 60 cm a calades (o amb capa de formig de gruix equivalent de

protecci mecnica).

Es collocar una cinta de senyalitzaci que adverteixi de lexistncia de cables

denllumenat exterior, situat a una distncia mnima del nivell del terra de 0,10 m i

a 0,25 per sobre del tub.

En els creuaments de calades, la canalitzaci, a ms dentubada anir

formigonada i sinstallar un tub de reserva.

8.8.10.2 -Muntants interiors dins de les columnes.

A les columnes installades, shan installat caixes de derivaci amb borns de

la casa Sertem o similars.

Les caixes disposen de fusibles per a cada punt de llum i actuen produint un

tall omnipolar, de manera que a lobrir-les deixen el circuit dalimentaci a la

lmpada i a lequip sense tensi.

La lnia interior installada entre la caixa i la llumenera s flexible, de 2.5 mm2

de secci i 1 kV de tensi dallament.

Aquesta lnia no est sotmesa a cap mena de tensi mecnica.

A ligual que les lnies que ens arriben, de 6 mm2, com a mnim, que queden

installades a la base de la columna, que disposa dun espai ms que suficient a tal

efecte i tampoc provoca cap tensi mecnica inadmissible als corresponents borns

de connexi.

A ligual que es portar una lnia de terra fins a totes les parts metlliques

accessibles (tub dacer, balcons, baranes,.....)

8.8.11 Lluminries

Les lluminries seran dels tipus HSP-204 o similar. Aquestes lluminries tenen

un cos amb armadura de fundici dalumini, sistema de tancament per pla inclinat i

entrada de cables roscada a NPT. Reflector amb xapa dalumini anoditzat. Tanca

amb globus de vidre borosilicat i junta de neopr acabat color gris RAL 7035

Aquestes lluminries aniran equipades amb una lmpada de 70 W de vapor de

sodi alta pressi (VSAP).

La protecci de les lluminries s IP-66 i sn de classe I.

8.8.12 Columnes

Columnes de 5,4 metres de secci quadrada pintades, model Cipen de

Bacolgra o similar, amb 1 bra per a la collocaci de la lluminria.

Disposaran de portella a ms de 30 cm de terra per a installaci de la caixa

de borns i fusibles (ITC BT 09).amb una IP 44 o superior.

A la part superior disposaran dacoblament adient per a la collocaci de la

lluminria.

A la part inferior tindran una platina soldada que servir per a la seva

subjecci mitjanant 4 perns dancoratge.


26

Les dimensions de la portella i alada respecte del terra vnen determinades

en el plnol de caracterstiques de les columnes.

En els punts dentrada dels cables a linterior dels suports, els cables tindran

una protecci suplementria de material allant mitjanant prolongaci del tub o un

altre sistema que ho garanteixi.

8.8.13 Protecci de contactes indirectes

Aquesta protecci la realitzarem mitjanant la posta a terra de les masses i

delements metllics accessibles i dispositius de tall dintensitat de defecte, s a

dir, interruptors diferencials.

La mxima resistncia de posta a terra ser tal que, al llarg de la vida de la

installaci i en qualsevol poca de lany, no es podran produir tensions de contacte

majors de 24 volts, en les parts metlliques accessibles de la installaci,

No obstant aix, tenint en compte que els diferencials tenen una sensibilitat

de 300 mA i el valor que ens dna el terra, estem molt per sota dels 24 volts de

tensi de seguretat admissibles.

La xarxa de posta a terra est composta per les segents parts:

- Elctrode. Cada un daquests estar format per una piqueta de posta a terra

dacer courejat duna alada de 2 m. Es disposar com a mnim dun elctrode de

posta a terra cada 5 suports de lluminries i sempre en el primer i lltim suport

de cada lnia.

- Lnia denlla amb terra. Estar constitut per un conductor de coure de 16

mm2 de secci unit a lelctrode, ser unipolar allat de tensi assignada

450/750 V i recobriment de color verd-groc.

- Posta a terra. Consisteix en una caixa de PVC amb dos borns en el seu interior i

un tros de platina de coure que uneix els mateixos, de manera que pot efectuar-

se la connexi i desconnexi amb facilitat per portar a terme la mesura de la

presa de terra. Una dels borns sunir a la lnia denlla i laltra a la lnia

principal. Es situar a la base del quadre de control i mesura.

- Lnia principal de terres. Aquesta est formada per cable de coure de 35 mm2

de secci. Enllaar el punt de posta a terra i els elctrodes a travs de les lnies

denlla amb el terra, formant un circuit equipotencial.

- Elements connectats a terra. Es connectaran a terra totes les mquines,

canalitzacions metlliques, armaris i caixes de connexi metlliques, armadures

de les lluminries i preses de corrent.

Es comprovar la continutat en les canalitzacions metlliques i es puntejaran en

el cas de no estar degudament connectades.

Igualment es connectaran a terra totes les parts metlliques que, tot i no

formar part prpiament de la installaci elctrica, estiguin a una distncia que

una persona pugui accedir a elles i a una del circuit de la installaci elctrica;

Aix, es tindr especial cura de les tanques perimetrals, les portes daccs, ...

8.8.14 Protecci de contactes directes

Aquesta protecci saconsegueix mitjanant la protecci per mitj de

lallament envolvent de totes les parts metlliques de la installaci subjectes a


27

tensi, de manera que sigui impossible qualsevol contacte fortut entre aquestes

parts i les persones que el manipulen.

No obstant aix, els quadres disposen de pany amb clau, les columnes noms

sn accessibles amb lajuda duna eina especial i les lluminries estan a una alada

inaccessible.

8.8.15 Caixes

La caixa del quadre de comptatge i protecci ser de poliester amb tancament

tipus JIS, de caracterstiques aprovades per la companyia.

Les caixes auxiliars exteriors i les situades a linterior de les columnes sn

inaccessibles i protegides davant la pols i la pluja i disposen de borns de derivaci.

Les disposades a linterior de les columnes disposen, com sha dit, de

dispositius de desconnexi automtica i omnipolar a lobrir-les.

8.8.16 Clcul de les lnies elctriques.

Pel clcul de la intensitat que circular en cada lnia i de la seva corresponent

caiguda de tensi emprarem les segents frmules.

En cas que la lnia sigui monofsica la intensitat ser:

VxCOS

PI

En el cas que els receptors siguin punts de llum, per lmpades

dincandescncia tindrem que:

V

PI

i per tubs de descrrega tindrem que:

V

xPI

8.1

i la caiguda percentual de tensi ser:

En cas que la lnia sigui trifsica la intensitat ser de:

VxCOSx

PI

3

i la caiguda percentual de tensi ser:

Essent:

P-Potncia a transportar, en Watts.

I-Intensitat, en Ampers.

V- Tensi, en Volts.

KxSxVxV

xPxLxV

1002(%)

KxSxVxV

PxLxV

100(%)


28

Cos

- Factor de potncia

L Longitud, en m.

K Resistivitat

Cu = 56

Al = 35

La secci dels conductors emprats ser la suficient perqu la caiguda de

tensi percentual entre lorigen de la installaci i qualsevol punt dutilitzaci sigui

menor del 3 % de la tensi nominal en lorigen de la installaci.

Aquesta caiguda de tensi es calcular considerant alimentades totes les

lluminries.

En lannex 2.1 sadjunten els clculs de la part de lampliaci de lesmentada

installaci.

8.8.17 Clculs lumnics.

En lannex 2.2. sadjunten els clculs lumnics dels sector compresos en

aquest projecte. En aquests shan realitzat els corresponents clculs en la totalitat

de la plaa i en la zona vial.

9 COMPLIMENT DE NORMATIVES

El projecte sajusta a les Normes subsidiries de planejament de Verges i

compleix amb les normatives constructives que li sn daplicaci i que senumeren

de manera no exhaustiva en els apartats segents i en el Plec de condicions

tcniques.

Tanmateix, es compleix amb les disposicions establertes en la Llei 20/91, de

promoci de laccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques i el Decret

135/95 que desplega lesmentada Llei i en especial pel que fa a la disposici dun

itinerari adaptat, tal com es pot apreciar en lapartat segent daquesta memria.

10 SUPRESSI DE BARRERES ARQUITECTNIQUES

Tal com es descriu a larticle 4 de la Llei, els projectes durbanitzaci i

qualsevol altre instrument de Planejament i Execuci ha de garantir laccessibilitat i

utilitzaci, amb carcter general, dels espais ds pblic i observaran les

determinacions i criteris bsics establerts en el ttol II (Disposicions sobre el disseny

i lexecuci per a la supressi de barreres arquitectniques), captol I (Barreres

Arquitectniques Urbanstiques).

La finalitat daquest apartat s demostrar que el Projecte darranjament de la

Ciutat Medieval sajusta a les determinacions de la Llei 20/91, de 25 de novembre,

de promoci de laccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques i del

Decret 135/95, de 24 de mar de desplegament de la Llei.


29

10.1 Itineraris de vianants.

Ats els desnivells actuals no s possible que els pendents longitudinals dels

vials , en alguns trams, siguin inferiors als determinats per la llei (8% mxim en

trams de ms de 10 metres. Annex II. Apartat 3.1). Els transversals, en cap cas,

superen el 2%.

Lamplada mnima lliure s sempre superior als 140 cm necessaris pel

creuament de dos persones en que una delles utilitza cadira de rodes (Annex II.

Apartat 2.1. Fig 6).

Els girs dels itineraris disposen dun espai de maniobra i de radi de gir molt

superior al que la Llei especifica en LAnnex 2, Apartat 2.2.2. on es descriu la

situaci ms desfavorable amb un radi de 40 cm i una amplada de maniobra 105

cm.

10.2 Paviments.

Els paviments destinats al trnsit de vianants sn durs, antilliscants i noms

tenen els regruixos propis del raspallat del formig.

Totes les tapes de registre de les diferents conduccions subterrnies es

collocaran al mateix nivell que el paviment circumdant. Els forats de les reixes dels

embornals sn quadrats.

Els escossells dels arbres situats en els itineraris de vianants sompliran de

graves fins el nivell de la vorera per tal que no cren ressalts.

10.3 Guals.

Ats que es planteja un tipus de vialitat a un nic nivell no s necessari la

collocaci de guals per a vianants.

10.4 Aparcaments.

En principi no es preveuen zones especfiques per aparcament tot i que en

determinats espais es possible que el Departament de Governaci de lAjuntament

permeti aturar els vehicles, En aquest cas caldr senyalitzar, com a mnim un espai

per a laturada de persones amb mobilitat reduda.

Les dimensions daquestes places seran de 5 m per 2,5 m.

Si laccs es produeix des de la banda destinada al trnsit rodat shaur de

considerar un espai de 80 cm per laccs (170 amplada dun cotxe gran i 70-75 cm

mnim per usuaris amb cadira de rodes). Si laccs es produeix des del cota exclusiu

de vianants, aquesta acompleix totes les condicions descrites anteriorment en

aspectes relacionats amb itineraris de vianants.

10.5 Senyals verticals.

Els senyals de trnsit vertical, les columnes dilluminaci, les papereres i els

escossells dels arbres shan disposat de manera que no constitueixen cap obstacle

pels invidents ni pels usuaris de cadira de rodes.

No sha collocat cap mena dobstacle en tots els recorreguts de vianants.

No es preveu la installaci de semfors.


30

10.6 Elements urbans diversos.

Les papereres tenen les caracterstiques adients per la utilitzaci de tota mena

dusuaris.

No es preveu la installaci de cap altre element urb.

10.7 Protecci i senyalitzaci de les obres en la via pblica.

Qualsevol tipus dobra que es realitzi ha de ser senyalitzada i protegida

mitjanant barreres estables i continuats amb llums vermells que quedaran encesos

durant tota la nit, i es collocaran els elements de manera que els invidents puguin

detectar a temps lexistncia de lobstacle. En cap cas es permetr la substituci

daquests barrats per cordes, cables o similars.

11 ALTRA NORMATIVA VIGENT RELLEVANT

Sadjunta relaci de normativa i prescripcions aplicables, no exhaustiva, que intervenen en la redacci del projecte, que es consideren rellevants:

11.1 Vialitat

- ORDRE FOM/3460/2003, DE 28 DE NOVIEMBRE, POR LA QUE SE APRUEBA LA

NORMA 6.1-IC SECCIONES DE FIRME, DE LA INSTRUCCIN DE CARRETERAS.

(BOE NM. 297 DE 12/12/2003)

- ORDRE FOM/3459/2003, DE 28 DE NOVIEMBRE, POR LA QUE SE APRUEBA LA

NORMA 6.3-IC: REHABILITACIN DE FIRMES, DE LA INSTRUCCIN DE

CARRETERAS. (BOE NM. 297 DE 12/12/2003)

- ORDRE 27/12/1999, NORMA 3.1-IC. "TRAZADO, DE LA INSTRUCCIN DE

CARRETERAS (BOE NM. 28 DE 2/02/2000)

- ORDEN DE 14/05/1990 POR LA QUE SE APRUEBA LA INSTRUCCIN DE

CARRETERAS 5.2-IC DRENAJE SUPERFICIAL (BOE 17/09/1990)

- UNE-EN-124 1995. DISPOSITIVOS DE CUBRIMIENTO Y DE CIERRE PER A

ZONAS DE CIRCULACIN UTILIZADAS POR PEATONES Y VEHCULOS.

PRINCIPIOS DE CONSTRUCCIN, ENSAYOS DE TIPO, MARCADO, CONTROL DE

CALIDAD.

- ORDRE 2/07/1976, PG-3/88, PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TCNICAS

GENERALES PER A OBRAS DE CARRETERAS (BOE NM. 162 I 175 DE

2/07/1976 I 7/07/1976 RESPECTIVAMENT).

POSTERIORS MODIFICACIONS:

ORDRE CIRCULAR 292/86 T, DE MAIG DE 1986

ORDRE MINISTERIAL 31/07/86 (BOE 5/09/86)

ORDRE CIRCULAR 293/86 T.

ORDRE CIRCULAR 294/87 T., DE 23/12/87.

ORDRE CIRCULAR 295/87 T

ORDRE MINISTERIAL DE 21/01/88 (BOE 3/02/88) SOBRE MODIFICACI DE

DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES

GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS. (MODIFICACI PASA A

DENOMINAR-SE PG-4)


31

ORDRE CIRCULAR 297/88 T., DE 29/03/88.

ORDRE CIRCULAR 299/89.

ORDRE MINISTERIAL DE 8/05/89 (BOE 18/05/89), MODIFICACI DE

DETERMINATS ARTICLES DEL PG.

ORDRE MINISTERIAL DE 18/09/89 (BOE 910/89)

ORDRE CIRCULAR 311/90 , DE 20 DE MAR.

ORDRE CIRCULAR 322/97, DE 24 DE FEBRER.

ORDRE CIRCULAR 325/97, DE 30/12/97.

ORDRE MINISTERIAL DE 27/10/99 PEL QUE SACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES GENERALS PER A

OBRES DE CARRETERES I PONTS EN EL RELATIU A CONGLOMERANTS

HIDRULICS I LLIGANTS HIDROCARBONATS (BOE 22/1/2000).

ORDRE MINISTERIAL DE 28/10/1999 PEL QUE SACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES

GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS EN EL RELATIU A

SENYALITZACI, BALISSAMENT I SISTEMES DE CONTENCI DE VEHICLES

(BOE 28/01/2000).

ORDRE CIRCULAR 326/2000, DE 17 DE FEBRER.

ORDRE CIRCULAR 5/2001, DE 24 DE MAIG.

ORDRE MINISTERIAL FOM/475/2002, DE 13 DE FEBRER, PER LA QUE

SACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS RELATIUS A

FORMIGONS I ACERS. (BOE 6/03/2002)

ORDRE MINISTERIAL FOM 1382/2002, DE 16 DE MAIG, PER LA QUE SE

ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS

TCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS RELATIUS A

LA CONSTRUCCI DEXPLANACIONS, DRENATGES I FONAMENTS (BOE, DE L11 DE JULIOL).

ORDRE CIRCULAR 8/01.

ORDRE FOM/891/2004, DE L1 DE MAR, PER LA QUE SACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES

GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS, RELATIUS A FERMS I

PAVIMENTS.

- ORDENANA DOBRES I DINSTALLACIONS DE SERVEIS EN EL DOMINI PBLIC

MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA. (BOP NM. 122 DE 22/05/1991).

11.2 Xarxes de serveis

- DECRET 120/1992 DEL DEPARTAMENT DINDSTRIA I ENERGIA DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA: CARACTERSTIQUES QUE HAN DE COMPLIR LES

PROTECCIONS A INSTALLAR ENTRE LES XARXES DELS DIFERENTS

SUBMINISTRAMENTS PBLICS QUE DISCORREN PEL SUBSL. (DOGC NM.

1606 DE 12/06/1992)

- DECRET 196/1992 DEL DEPARTAMENT DINDSTRIA I ENERGIA DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA PEL QUE ES MODIFICA LAPARTAT A) DEL

PREMBUL I EL PUNT 1.2 DE LARTICLE 1 DEL DECRET 120/1992. (DOGC NM.

1649 DE 25/09/1992)


32

- ORDENANA DOBRES I DINSTALLACIONS DE SERVEIS EN EL DOMINI PBLIC

MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA. (BOP NM. 122 DE 22/05/1991)

- ESPECIFICACIONS TCNIQUES DE LES COMPANYIES SUBMINISTRADORES DELS

DIFERENTS SERVEIS.

- NORMES UNE DE MATERIALS, SISTEMES O MTODES DE COLLOCACI I

CLCUL

11.2.1 Xarxa de sanejament

- DECRET 130/2003, DE 13 DE MAIG, PEL QUAL SAPROVA EL RE

projecte Ciutat Medieval de Verges

Documents

Transcript of projecte Ciutat Medieval de Verges