PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL …talarn.cat/pdf/projecte_agbs.pdfPALLARS JUSSÀ. LLEIDA....

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL FERM DE

LA CARRETERA D’ACCÉS A LA ACADEMIA GENERAL

BÀSICA. TALARN. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

- FASE II -

PETICIONARI: AJUNTAMENT DE TALARN REDACTAT PER: Gemma Reguart Querol

Arquitecte, núm. Col·legiada 44.010/8

PRESSUPOST: 100.000,00 € (IVA Inclòs) DATA: Talarn, 20 NOVEMBRE de 2009

NDEX GENERAL DOCUMENT NÚMERO 1 1 MEMORIA 1.1 DADES GENERALS.............................................................................................. 3 1.2 MEMORIA DESCRIPTIVA .................................................................................... 7 2 ANNEXES 2.1 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT.................................................................... 11 2.2 GESTIÓ DE RESIDUS ...................................................................................... 105 2.3 CONTROL DE QUALITAT ................................................................................ 114 DOCUMENT NÚMERO 2 3 PLEC DE CONDICIONS GENERALS ................................................................. 152 4 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS ..................................... 181 DOCUMENT NÚMERO 3 5 MEDICIONS......................................................................................................... 250 6 PRESSUPOST .................................................................................................... 266 DOCUMENT NÚMERO 4 7 PLANOS .............................................................................................................. 270

M E M O R I A

MEMORIA

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL FERM DE LA CARRETERA D’ACCÉS A LA ACADEMIA GENERAL BÀSICA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. FASE II. MEMORIA

9049-MEMORIA

1 DADES GENERALS

1.1 Antecedents

El projecte de millora del ferm de la carretera es presenta per a poder-se realitzar en dues fases. Una primera fase que englobaria el traçat més al sud i englobaria l’execució d’un mur escullera per a protegir la carretera. I una segona fase, que seria la resta de traçat de la carretera.

El projecte de millora de ferm que es desenvolupa en la present memòria fa referència als treballs que s’han de realitzar per a millorar el ferm de la carretera local i recollir l’aigua pluvial per així protegir-la i millorar la circulació. Per aquest motiu es col·locarà cuneta de formigó realitzada in situ en forma de “V” per conduir les aigües pluvials fora de la calçada.

1.2 Sol·licitant

Ajuntament de Talarn

Carrer de Pau Coll 3

25630 Talarn. Pallars Jussà.

973.650.812

CIF P-2.526.800-D

1.3 Autora de la memòria

Gemma Reguart Querol

Arquitecte col.legiada 44.010/8

Soldevila, 4 / 25630 – Talarn

[email protected]

1.4 Identificació

Municipi: Talarn

Comarca: Pallars Jussà

Província: Lleida

Comunitat autònoma: Catalunya

1.5 Situació geogràfica

La població de Talarn, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, ocupa la conca mitjana de la Noguera Pallaresa, a cavall entre els alts cims dels Pirineus i la serra de Montsec. Al sud, limítrof amb la Catalunya central i la comarca de la Noguera.

El municipi de Talarn s'estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, amb una extensió de 29,86 Km2.

El municipi comprèn, a més de la vila de Talarn, el caseriu de Nerets, l'antic despoblat de Castelló d'Enclús i l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials. Aquesta conta amb 45 habitants empadronats, que amb els 320 habitants de Talarn formen un municipi de 365 habitants.

El cementiri està ubicat a la cruïlla que dona accés a la població des de la carretera local, ubicat per tant, en un lloc molt visible i a on si s’accedeix amb vehicle no hi ha un espai per a poder aparcar sense molestar a la circulació i l’accés a peu es feixuc sobretot per la gent gran degut al fort desnivell del terreny.

1.6 Objecte de la memòria

Es redacta aquest projecte per tal de definir i valorar les obres per a millorar el ferm de mescla bituminosa existent i que presenta en molts punts flonjalls importants i desperfectes com a conseqüència del temps i en alguns punts per l’acció de l’aigua pluvial que circula amb tota llibertat per la calçada.

L’actuació es contempla en aquest memòria es realitzarà sobre un àmbit que forma part del sistema equipaments bàsics de Talarn.

1.7 Estat actual

La carretera presenta un mal estat de conservació produït pel constant trànsit de vehicles, tant turismes com pesats i no disposa de cuneta per a la recollida d’aigua. La pendent és variable en tot el seu desenvolupament.


9049-MEMORIA

Desperfectes importants a l’accés al polígon industrial.

Inexistència de cuneta per a recollir les aigües pluvials.

Sots al tram final abans de l’accés a la Academia.


9049-MEMORIA

2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA

2.1 Objecte del projecte

El present projecte té com objecte la redefinició i millora de l’espai públic comprès entre la carretera local que dona accés al nucli i el cementiri mitjançant la construcció d’un mur de contenció de les terres del camí d’accés actualment inexistent..

Les obres a realitzar son:

Moviment de terres, anivellament del terreny.

Demolició i/o desviament de totes les unitats preexistents no adequades a les noves determinacions.

Pavimentació amb mescla bituminosa calenta.

Construcció de cuneta de formigó entre la base del mur i la carretera.

La descripció dels treballs a realitzar es contemplen en els capítols i plànols que composen aquest projecte.

2.2 Descripció de la solució adoptada

Paviment continu mitjançant mescla bituminosa en calent, àrid màxim 12 mms de diàmetre, amb consistència densa. Prèvia capa d’adherència del nou paviment amb l’antic amb una neteja prèvia per a garantitzar la màxima adherència.

2.3 Descripció de les obres

La descripció de la solució adoptada per l’execució d’aquest projecte, així com la seva justificació, queda definida als apartats següents:

2.3.1 Enderrocs i serveis afectats

El projecte contempla l’enderroc i/o demolició de totes aquelles preexistències que no es puguin adequar als nous usos del sector, a més d’aquells necessaris per tal de realitzar les connexions entre la xarxa viària existent i la nova, i per la interconnexió dels serveis del equipament amb els preexistents.

2.3.2 Moviment de terres i topografia

En primer lloc es realitzarà l’esbrossada del terreny i l’excavació de la capa vegetal, i es deixarà a l’obra pel seu aprofitament.

No es contempla aportació de terres per al reblert del terreny, n’obstant les cunetes que pel desnivell actual i per la seva neteja tinguin un desnivell important es considera un omplert de tot-u artificial abans de l’execució de la cuneta de formigó.

2.3.3 Xarxa viària, afermat i pavimentació

La xarxa viària té com a eixos estructurals els vials existents. Es modifica l’eix actual que dona accés a la població i a la Academia General Bàsica de Suboficials, no hi haurà variació en les pendents ni transversals ni longitudinals.

L’amplada que s’ha considerat és de 6 metres.

Els canvis de rasant longitudinals s’enllacen mitjançant acords parabòlics.

Els criteris de pavimentació establerts corresponen als criteris adoptats per l’Ajuntament per a la totalitat del casc antic i en el seu defecte l’aplicació de les Instruccions del MOPT, per a seccions de ferms, 6.1-IC i 6.2-IC. Els morters a utilitzar seran del tipus M-160. Es compactarà el terreny natural fins al 98% del Proctor Modificat, abans de procedir al refinat de la caixa per l’assentament del paviment.

2.3.4 Clavegueram

Els desguàs lateral existent a les vores de la carretera local es refaran seguint la secció en “V” i al punt d’accés es realitzarà amb un tub de formigó de 30 cm de diàmetre, per a la recollida de les aigües, que connectarà amb l’existent i que permeti el pas de vehicles.

2.4 Normativa aplicable La normativa aplicable al projecte es troba enunciada al Plec de Condicions Tècniques particulars del projecte. Amb caràcter general seran d’aplicació:

• Llei 13/1995 de 18 de maig de Contractes de les administracions Públiques ( LCAP)

• Condicions tècniques d’elements simples i compostos d’edificació, urbanització i enginyeria civil, Institut de la Construcció de Catalunya.

• NTE, Normes Tecnològiques de l'Edificació

• Normes UNE

• Plec de Prescripcions Tècniques generals PG-4-1998

• Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades de sanejament de poblacions (BOE 228 de 23 setembre 1986)

• Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades d’abastament d’aigua (28 juliol 1974)

• Normes 8-1-IC, 8-2-IC i 8-3-IC per a la senyalització horitzontal, vertical i per barreres de seguretat

2.5 Termini d’execució de les obres

Es preveu un termini d’execució de 3 mesos.


9049-MEMORIA

2.6 Classificació del contractista, revisió de preus i termini de garantia

D’acord amb la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, no és exigible la classificació de contractista en obres amb un pressupost de licitació inferior o igual a 120.202,42€.

El termini d’execució de les obres es inferior al termini fitxat per la Llei de Contractes de l'Estat a partir del qual es fa necessària l’aplicació de revisió de preus (1 any) i per tant no es preveu cap tipus de revisió de preus. Dins el termini d’1 mes següent al lliurament o realització de les obres s’aixecarà acta de recepció si es troben en estat de ser rebudes i a satisfacció de l’Ajuntament.

Rebudes les obres, començarà a córrer el termini de garantia que serà d’UN (1) any.

2.7 Seguretat i salut

Donat l’import i el termini de l’obra que desenvolupa el projecte, i segons la llei vigent, cal desenvolupar un Estudi Bàsic de Seguretat i Salut. El projecte incorpora l’annex de seguretat i salut, necessari per dur a bon fi l’execució de les obres d’urbanització i complir amb la llei. En aquest estudi s’especifiquen i descriuen les mesures de Seguretat i Salut que s’han de prendre en la realització de les obres, amb caràcter general i particular.

2.8 Pressupost general d’obra

El pressupost d’execució material ascendeix a la quantitat de 72.442,77 € el qual incrementat amb el 13% de despeses generals i el 6% de benefici industrial dona un pressupost per a contracta de 86.206,89 € que amb el 16% d’IVA dóna un pressupost global per a contracta de 100.000,00 € (CENT-MIL EUROS)

2.9 Documents que integren el projecte

El present Projecte consta dels següents documents: Document núm. 1 - Memòria; Document núm. 2 - Plec de Condicions Generals i Particulars; Document núm. 3 – Amidaments i Pressupost; Document núm. 4 – Documents gràfics. El contingut d'aquests documents es detalla a la Memòria.

L’arquitecte redactor

Gemma Reguart i Querol

Talarn, 20 de Novembre del 2009

ANNEXE - ESTUDI SEGURETAT I SALUT

MEMÒRIA

1. OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

1.1. Identificació de les obres

1.2. Objecte

El present E.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques, per fixar els paràmetres de laprevenció de riscos professionals durant la realització dels treballs d’execució de les obres delProjecte objecte d’aquest estudi, així com complir amb les obligacions que es desprenen de laLlei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el seguiment delscompromisos adquirits al respecte per part del/s Contractista/es.

En el present Estudi de Seguretat i Salut s'ha dut a terme un estudi aprofundit dels riscosinherents a l'execució de l'obra i de les mesures preventives i cautelars consegüents pergarantir la seguretat de les persones en l'execució de les obres en compliment del quedetermina la Llei 3/2007 del 4 de juliol de l’obra pública en el seu article 18.3.h).

D’aquesta manera, s’integra en el Projecte Executiu, les premisses bàsiques per a les qualsel/s Contractista/es constructor/s pugui/n preveure i planificar, els recursos tècnics i humansnecessaris per a l’acompliment de les obligacions preventives en aquest centre de treball, deconformitat al seu Pla d’Acció Preventiva propi d’empresa, la seva organització funcional i elsmitjans a utilitzar, havent de quedar tot allò recollit al Pla de Seguretat i Salut, que haurà/n depresentar-se al Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Execució, amb antelació a l’inici deles obres, per a la seva aprovació i l’inici dels tràmits de Declaració d’Obertura davant l’AutoritatLaboral.

En cas de què sigui necessari implementar mesures de seguretat no previstes en el presentEstudi, a petició expressa del coordinador de seguretat i salut en fase d'execució de l'obra, elcontractista elaborarà el corresponent annex al Pla de Seguretat i Salut de l'obra quedesenvoluparà i determinarà les mesures de seguretat a dur a terme amb la memòria, plec decondicions, amidaments, preus i pressupost que li siguin d'aplicació si n'és el cas.

2. PROMOTOR - PROPIETARI

Promotor : AJUNTAMENT DE TALARNNIF : P-2.526.800-DAdreça : PAU COLL 3Població : TALARNRepresentant : ANTONIO CIRERANIF :

3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

Redactor E.S.S. : GEMMA REGUART QUEROLTitulació/ns : ARQUITECTECol·legiat núm. : 44.010

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER LA MILLORA DEL FERM DE LA CARRETERA D'ACCÉS A LA ACADEMIA GENERAL.TALARN. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. - FASE II -

Pàgina: 1

4. DADES DEL PROJECTE

4.1. Autor/s del projecte

Autor del projecte : GEMMA REGUART QUEROLTitulació/ns : ARQUITECTECol·legiat núm. : 44.010

4.2. Coordinador de Seguretat durant l'elaboració del projecte

Coordinador de S & Sdesignat pel promotor : GEMMA REGUART QUEROLTitulació/ns : ARQUITECTECol·legiat núm. : 44.010

4.3. Tipologia de l'obra

Obres de millora del ferm de l'actual carretera local que uneix la població de Talarn amb l'AcademiaGeneral Bàsica de Suboficials ubicada al terme municipal de Talarn.

4.4. Situació

Emplaçament : Carretera local Talarn- AGBSCarrer,plaça :Número :Codi Postal :Població :

4.5. Comunicacions

Carretera :Ferrocarril :Línia Metro :Línia Autobús :Telèfon :Fax :E – mail :Altres :

4.6. Subministrament i Serveis

Aigua : No afectaGas : No afectaElectricitat : No afectaSanejament : No afectaAltres : No afecta


Pàgina: 2

4.7. Localització de serveis assistencials, salvament i seguretat i mitjansd'evacuació

Hospital Comarcal 973.652.255 CAP : 973.650.110 Ambulàncies - TSC : 973.651.000 Bombers (Tremp) : 973.650.880 Mossos d'Esquadra (Tremp) : 973.658.800 Guardia Civil : 973.650.353 Urgències sanitaries : 061 EMERGENCIES: 112 FECSA (Avaries): 902.356.356

4.8. Pressupost d'execució material del projecte

El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa laSeguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de . ().

4.9. Termini d'execució

El termini estimat de duració dels treballs d’execució de l’obra és de 2 mesos.

4.10. Mà d'obra prevista

L’estimació de mà d’obra en punta d’execució és de 5 persones.

4.11. Oficis que intervenen en el desenvolupament de l'obra

Enderrocadors.Artillers.Operadors de maquinària de moviment de terres.Operadors de maquinària d’elevació.Operadors de planta de formigons.Operadors de planta de matxuqueig.Consolidadors de terrenys.Col·locadors d’asfalt.JardinersPaletes.

Muntadors de sistemes de protecció col·lectiva. Pavimenters. Instal·ladors de xarxa de sanejamen

4.12. Tipologia dels materials a utilitzar a l'obra

4.13. Maquinària prevista per a executar l'obra

MÀQUINES PER A PRODUCCIÓ I TRANSFORMACIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA,HIDRÀULICA I PNEUMÀTICA

Grups electrògens.Transformadors i centres de transformació.Centrals electro-hidràuliques.Compressors.Generadors de vapor.


Pàgina: 3

MÀQUINES PER A BOMBEIG, ELEVACIÓ I ESGOTAMENT DE LÍQUIDS Bombes submergibles.Bombes centrifugues de superfície.Grups de pressió.Equips per a rebaixar el nivell freàtic.

MÀQUINES PER A PERFORACIÓ, SONDEIG, CLAVAMENTS I PANTALLES

Màquines per a perforació i demolició.Màquines per a pilotatge.Maquinària per a pantalles.

MÀQUINES PER A MOVIMENT DE TERRES A CEL OBERT

Excavadores.Carregadores.Retrocarregadores.Excavadora de draga per a arrossegament.Rasadores contínues.Tractors de cadenes.Màquines per a anivellació i refí.(Motoanivelladores)Transport extravial .(Dumpers).

MÀQUINES PER A COMPACTACIÓ

Compactador vibratori de tambor llis.Compactador tandem vibratoriCompactador de pneumàtics.Compactador estàtic de pota de cabra

MÀQUINES PER A TRANSPORT PER CARRETERA

Transport per carretera (Camions)Cisternes per a combustibles.

MÀQUINES PER A REPARACIÓ I TRACTAMENT D’ÀRIDS

Matxucadora de mandíbulesMatxucadores giratòries, impactes i molins.CribesTremuja recepció i alimentadorCintes transportadores

MÀQUINES PER A FABRICACIÓ, TRANSPORT I POSADA EN OBRA DE MORTERS IFORMIGONS

Centrals de dosificacióCentrals de formigonatFormigoneresSitges per a cimentCamió formigoneraAutoformigoneresBombes de formigó.Cintes per a col·locació de formigó.Projectors de morter i formigonsAllisadores de paletesVibradors.Convertidors i grups electrògens


Pàgina: 4

Màquines per a prefabricats de formigó.

MÀQUINES PER A CONSTRUCCIÓ DE CARRETERES I CANALS

Central de grava-ciment i sòl-cimentEstabilitzador „in situ“ muntat sobre tractorMàquina estabilitzadora integralEstenedores de graves i gravetes autopropulsadesEstenedora lateral de vorals.Estenedores remolcables acoplables.Caldera per a recs asfàlticsCamió cisterna de rec asfàlticEquips per a beurades asfàltiquesPlanta asfàltica contínua en fredPlanta asfàltica discontínua en calentEstenedores asfàltiques sobre rodesEstenedores asfàltiques sobre cadenesFresadora de paviments.Rectificadora de paviments.Estenedora de formigó hidràulic sobre cadenesEstenedora de formigó hidràulic, allisadora de rodets.Estenedores de formigó per a vorades, mitjanes i cunetesEquips per a curat i ranurat de superfícies.Equips per a canals. RefinadoraRevestidora per a canals a secció completaRevestidora per a canals a mitja secció.

MÀQUINES PER A CONSERVACIÓ DE CARRETERES

Recicladores de pavimentMàquines per a col·locació de biondaEscombradoresFresadoresFalca i fulla per a treure la neuRentadora de senyalitzacióEsparcidora de salPlataformes elevadores.

MÀQUINES PER A CONSTRUCCIÓ DE VIES FÈRREES

Batonadora contínua de líniaBatonadora de líniaBatonadora lleugera de líniaBatonadora de canvisPerfiladora de balastEstabilitzador dinàmicDesguarnidora de balastTremuges detritus desguarnitTremuges de descàrrega de balastEquip de renovació de desviamentsParella de pòrtics de renovació de viaMàquina de substitució de travessesPosicionadora de carrilsMàquina per a aixecament i ripat de viaMototaladradora de carrilsMotobarrenadora de travessesMotoclavadoraMotoserra de carrilsTronçadora de carrilsGats d’elevació i alineació de via


Pàgina: 5

Gats hidràulics alliberament de tensionsSoldadura elèctrica a topall per xisporroteigEquip de soldadura aluminotèrmicaEquip de soldadura elèctrica manualEquip d’esmerilatLocomotoresLocotractorsVagons plataforma

MÀQUINES PER A OBRES SUBTERRÀNIES

Jumbos.Roçadores.Excavadora per a pous i plànols inclinats.Bulonadores pneumàtica i empenyadorBulonadora hidràulica automotriuCarregadora de descàrrega posteriorCarregadora de descàrrega frontalCarregadora de braços recollidors i cintaCarregadora de perfil baixBolquet automotorCintes de desescombramentVagonetesLocomotora dieselLocomotores elèctriquesTransportador remesclador per a túnel.Robot de gunitat

MÀQUINES PER A OLEODUCTES, GASODUCTES I ALTRES CANALITZACIONS

Rasadora sobre pneumàtics amb cadena excavadoraRasadora sobre cadenes amb cadena excavadoraRasadora sobre cadenes amb roda de cangilonsRasadora per a rocaCorbadora hidràulicaCompressorGrup hidràulic d’alimentacióTractor sobre cadenes per a soldarGrup de soldadura per a tubsEstenedor de tubsTractor estenedor de cables per escarificadorTaladre pneumàtic a percusióPerforadora per barrena i hèlix en capEmpenyador de tubs amb grup hidràulic

MÀQUINES PER A ELEVACIÓ I MANIPULACIÓ

Grua sobre pneumàtics autopropulsadaGrua sobre camió amb pluma telescòpicaGrua torre (sobre via amb pluma horitzontal)Pòrtic sobre pneumàticsBigues de llançament.Montacàrregues de materialsElevador per a persones i materialsPlataformes mòbils elevadores (tisores)Carretó elevador

MATERIAL FLOTANT I MÀQUINES PER A TREBALLS MARÍTIMS I FLUVIALS


Pàgina: 6

Pontona metàl·lica sense propulsióDic per a construcció de caixons de formigó

5. INSTAL·LACIONS PROVISIONALS

5.1. Instal·lació elèctrica provisional d'obra

És faran els tràmits adients, per tal que la companyia subministradora d’electricitat o unaacreditada faci la connexió des de la línia subministradora fins els quadres on s’had’instal·lar la caixa general de protecció i els comptadors, des dels quals els Contractistesprocediran a muntar la resta de la instal·lació elèctrica de subministrament provisional al’obra, conforme al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, segons el projecte d’uninstal·lador autoritzat.

Es realitzarà una distribució sectoritzada, que garanteixi l’adient subministrament a tots elstalls i punts de consum de l’obra, amb conductor tipus V -750 de coure de seccionsadequades canalitzades en tub de PVC, rígid blindat o flexible segons el seu recorregut,però sempre amb l’apantallament suficient per a resistir al pas de vehicles i trànsit normald’una obra.

La instal·lació elèctrica tindrà una xarxa de protecció de terra mitjançant cable de coure nuque estarà connectat a una javelina, plaques de connexió al terra, segons càlcul delprojectista i comprovació de l’instal·lador.Les mesures generals de seguretat en la instal·lació elèctrica són les següents:

Connexió de servei

Es realitzarà d’acord amb la companyia de subministrament. La seva secció vindrà determinada per la potència instal·lada. Existirà un mòdul de protecció (fusibles i limitadors de potència). Estarà situada sempre fora de l’abast de la maquinària d’elevació i les zones sense

pas de vehicles.

Quadre General

Disposarà de protecció vers als contactes indirectes mitjançant diferencial desensibilitat mínima de 300 mA. Per a enllumenat i eines elèctriques de dobleaïllament la seva sensibilitat caldrà que sigui de 30 mA.

Disposarà de protecció vers als contactes directes per tal que no hi existeixin partsen tensió al descobert (embornals, cargols de connexió, terminals automàtics, etc.).

Disposarà d’interruptors de tall magnetotèrmics per a cadascú dels circuitsindependents. Els dels aparells d’elevació hauran de ser de tall omnipolar (tallarantots els conductors, inclòs el neutre).

Anirà connectat a terra (resistència màxima 78 ). A l’inici de l’obra es realitzarà unaconnexió al terra provisional que haurà d’estar connectada a l’anell de terres, totseguit després de realitzats els fonaments.

Estarà protegida de la intempèrie. És recomanable l'ús de clau especial per a la seva obertura. Se senyalitzarà amb senyal normalitzada d’advertència de risc elèctric (R.D.

485/97).

Conductors

Disposaran d’un aïllament de 1000 v de tensió nominal, que es pot reconèixer per laseva impressió sobre el mateix aïllament.

Els conductors aniran soterrats, o grapats als paraments verticals o sostres allunyatsde les zones de pas de vehicles i / o persones.

Les empiuladures hauran de ser realitzades mitjançant „jocs“ d’endolls, mai amb


Pàgina: 7

regletes de connexió, retorciments i embetats.

Quadres secundaris

Seguiran les mateixes especificacions establertes pel quadre general i hauran deser de doble aïllament.

Cap punt de consum pot estar a més de 25 m d’un d’aquests quadres. Encara que la seva composició variarà segons les necessitats, l’aparellatge més

convencional dels equips secundaris per planta és el següent:· 1 Magnetotèrmic general de 4P : 30 A.· 1 Diferencial de 30 A : 30 mA.· 1 Magnetotèrmic 3P : 20 mA.· 4 Magnetotèrmics 2P : 16 A.· 1 Connexió de corrent 3P + T : 25 A.· 1 Connexió de corrent 2P + T : 16 A.· 2 Connexió de corrent 2P : 16 A.· 1 Transformador de seguretat : (220 v./ 24 v.).· 1 Connexió de corrent 2P : 16 A.

Connexions de corrent

Aniran proveïdes d’embornals de connexió al terra, excepció feta per a la connexiód’equips de doble aïllament.

S’empararan mitjançant un magnetotèrmic que faciliti la seva desconnexió. Es faran servir els següents colors:

· Connexió de 24 v : Violeta.· Connexió de 220 v : Blau.· Connexió de 380 v : Vermell

No s’empraran connexions tipus „lladre“.

Maquinària elèctrica

Disposarà de connexió a terra. Els aparells d’elevació aniran proveïts d’interruptor de tall omnipolar. Es connectaran a terra el guiament dels elevadors i els carrils de grua o d’altres

aparells d’elevació fixos. L’establiment de connexió a les bases de corrent, es farà sempre amb clavilla

normalitzada.

Enllumenat provisional

El circuit disposarà de protecció diferencial d’alta sensibilitat, de 30 mA. Els portalàmpades haurà de ser de tipus aïllant. Es connectarà la fase al punt central del portalàmpades i el neutre al lateral més

pròxim a la virolla. Els punts de llum a les zones de pas s’instal·laran als sostres per tal de garantir-ne

la inaccessibilitat a les persones.

Enllumenat portàtil

La tensió de subministrament no ultrapassarà els 24 v o alternativament disposaràde doble aïllament, Classe II de protecció intrínseca en previsió de contactesindirectes.

Disposarà de mànec aïllant, carcassa de protecció de la bombeta amb capacitatanticops i suport de sustentació.

5.2. Instal·lació d'aigua provisional d'obra

Per part del Contractista Principal, es realitzaran les gestions adients davant de lacompanyia subministradora d’aigua, perquè instal·lin una derivació des de la canonada


Pàgina: 8

general al punt on s’ha de col·locar el corresponent comptador i puguin continuar la resta dela canalització provisional per l'interior de l’obra.

La distribució interior d’obra podrà realitzar-se amb canonada de PVC flexible amb elsronsals de distribució i amb canya galvanitzada o coure, dimensionat segons les NormesBàsiques de l’Edificació relatives a fontaneria en els punts de consum, tot allò garantit enuna total estanquitat i aïllament dialèctric en les zones necessàries.

5.3. Instal·lació de sanejament

Des del començament de l’obra, es connectaran a la xarxa de clavegueram públic, lesinstal·lacions provisionals d’obra que produeixin abocaments d’aigües brutes.

Si es produís algun retard en l’obtenció del permís municipal de connexió, s’haurà derealitzar, a càrrec del contractista, una fossa sèptica o pou negre tractat amb bactericides.

5.4. Altres instal·lacions. Prevenció i protecció contra incendis

Per als treballs que comportin la introducció de flama o d’equip productor d’espurnes azones amb risc d’incendi o d’explosió, caldrà tenir un permís de forma explícita, fet per unapersona responsable, on al costat de les dates inicial i final, la naturalesa i la localització deltreball, i l’equip a usar, s’indicaran les precaucions a adoptar respecte als combustiblespresents (sòlids, líquids, gasos, vapors, pols), neteja prèvia de la zona i els mitjansaddicionals d’extinció, vigilància i ventilació adequats.

Les precaucions generals per la prevenció i la protecció contra incendis seran les següents La instal·lació elèctrica haurà d’estar d’acord amb allò establert a la Instrucció

M.I.B.T. 026 del vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió per a locals ambrisc d’incendis o explosions.

Es limitarà la presència de productes inflamables en els llocs de treball a lesquantitats estrictament necessàries perquè el procés productiu no s’aturi. La restaes guardarà en locals diferents al de treball, i en el cas que això no fos possible esfarà en recintes aïllats i condicionats. En tot cas, els locals i els recintes aïllatscompliran allò especificat a la Norma Tècnica „MIE-APQ-001 Almacenamiento delíquidos inflamables y combustibles“ del Reglament sobre Emmagatzematge deProductes Químics.

S’instal·laran recipients contenidors hermètics i incombustibles en què s’hauran dedipositar els residus inflamables, retalls, etc.

Es col·locaran vàlvules antirretorn de flama al bufador o a les mànegues de l’equipde soldadura oxiacetilènica.

L’emmagatzematge i ús de gasos liquats compliran amb tot allò establert a lainstrucció MIE-AP7 del vigent Reglament d’Aparells a pressió en la norma 9,apartats 3 i 4 en allò referent a l’emmagatzematge, la utilització, l’inici del servei i lescondicions particulars de gasos inflamables.

Els camins d’evacuació estaran lliures d’obstacles. Existirà una senyalitzacióindicant els llocs de prohibició de fumar, situació d’extintors, camins d’evacuació,etc.

Han de separar-se clarament els materials combustibles els uns dels altres, i totsells han d’evitar qualsevol tipus de contacte amb equips i canalitzacions elèctriques.

La maquinària, tant fixa com mòbil, accionada per energia elèctrica, ha de tenir lesconnexions de corrent ben realitzades, i en els emplaçaments fixos, se l’haurà deproveir d’aïllament al terra. Tots els devessalls, ensegellats i deixalles que esprodueixin pel treball han de ser retirats amb regularitat, deixant nets diàriament elsvoltants de les màquines.

Les operacions de transvasament de combustible han d’efectuar-se amb bonaventilació, fora de la influencia d’espurnes i fonts d’ignició. Han de preveure’s tambéles conseqüències de possibles vessaments durant l’operació, pel que caldrà tenir amà, terra o sorra.

La prohibició de fumar o encendre qualsevol tipus de flama ha de formar part de la


Pàgina: 9

conducta a seguir en aquests treballs. Quan es transvasin líquids combustibles o s’omplin dipòsits hauran de parar-se els

motors accionats amb el combustible que s’està transvasant. Quan es fan regates o forats per permetre el pas de canalitzacions, han d’obturar-se

ràpidament per evitar el pas de fum o flama d’un recinte de l’edifici a un altre,evitant-se així la propagació de l’incendi. Si aquests forats s’han practicat en paretstallafocs o en sostres, la mencionada obturació haurà de realitzar-se de formaimmediata i amb productes que assegurin l’estanquitat contra fum, calor i flames.

En les situacions descrites anteriorment (magatzems, maquinària fixa o mòbil,transvasament de combustible, muntatge d’instal·lacions energètiques) i enaquelles, altres en què es manipuli una font d’ignició, cal col·locar extintors, lacàrrega i capacitat dels quals estigui en consonància amb la naturalesa del materialcombustible i amb el seu volum, així com sorra i terra a on es maneguin líquidsinflamables, amb l’eina pròpia per estendre-la. En el cas de grans quantitatsd’aplecs, emmagatzement o concentració d’embalatges o devessalls, han decompletar-se els mitjans de protecció amb mànegues de rec que proporcionin aiguaabundant.

Emplaçament i distribució dels extintors a l’obra

Els principis bàsics per l’emplaçament dels extintors, són: Els extintors manuals es col·locaran, senyalitzats, sobre suports fixats a paraments

verticals o pilars, de forma que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 1,70m del sòl.

En àrees amb possibilitats de focs „A“, la distància a recórrer horitzontalment, des dequalsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, noexcedirà de 25 m.

En àrees amb possibilitats de focs „B“, la distància a recórrer horitzontalment, des dequalsevol punt de l’àrea protegida fins a aconseguir l’extintor adequat més pròxim, noexcedirà de 15 m.

Els extintors mòbils hauran de col·locar-se en aquells punts on s’estimi que existeix unamajor probabilitat d’originar-se un incendi, a ser possible, pròxims a les sortides isempre en llocs de fàcil visibilitat i accés. En locals grans o quan existeixin obstaclesque dificultin la seva localització, s’assenyalarà convenientment la seva ubicació.

6. SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL

Les instal·lacions provisionals d’obra s’adaptaran a les característiques especificades alsarticles 15 i ss del R.D. 1627/97, de 24 d’octubre, relatiu a les DISPOSICIONS MÍNIMES DESEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.

Per al servei de neteja d'aquestes instal·lacions higièniques, es responsabilitzarà a unapersona o un equip, els quals podran alternar aquest treball amb altres propis de l’obra.

Per l’execució d’aquesta obra, es disposarà de les instal·lacions del personal que esdefineixen i detallen tot seguit:

6.1. Serveis higiènics

Lavabos

Com a mínim un per a cada 10 persones.

Cabines d’evacuació

S’ha d’instal·lar una cabina d’1,5 m2 x 2,3 m d’altura, dotada de placa turca, com a mínim,per a cada 25 persones


Pàgina: 10

Local de dutxes

Cada 10 treballadors, disposaran d’una cabina de dutxa de dimensions mínimes d’1,5 m2 x2,3 m d’altura, dotada d’aigua freda-calenta, amb terra antilliscant.

7. ÀREES AUXILIARS

7.1. Tallers

Estaran ubicats estratègicament en funció de les necessitats de l’obra.

De forma general els locals destinats a tallers, tindran les següents dimensions mínimes(descomptats els espais ocupats per màquines, aparells, instal·lacions i/o materials): 3 m

d’altura de pis a sostre, 2 m2 de superfície i 10 m3 de volum per treballador.

La circulació del personal i els materials estarà ordenada amb molta cura, abalisada isenyalitzada, amb una amplada mínima de la zona de pas de personal (sense càrrega)

d’1,20 m2 per a passadissos principals (1 m en passadissos secundaris) independent de lesvies de manutenció mecànica de materials. En zones de pas, la separació entre màquinesi/o equips mai no serà inferior a 0,80 m (comptat des del punt més sortint del recorregut del’òrgan mòbil més pròxim). Al voltant dels equips que generin calor radiant, es mantindrà unespai lliure no inferior a 1,50 m, estaran apantallats i disposaran de mitjans portàtilsd’extinció adequats. Les instal·lacions provisionals suspeses sobre zones de pas estarancanalitzades a una altura mínima d’1,90 m sobre el nivell del paviment.

La intensitat mínima d’il·luminació, en els llocs d’operació de les màquines i equips, serà de200 lux. La il·luminació d’emergència serà capaç de mantenir, al menys durant una hora,una intensitat de 5 lux, i la seva font d’energia serà independent del sistema normald’il·luminació.

L’accés, als diferents tallers provisionals d’obra, ha de restar restringit exclusivament alpersonal adscrit a cada un d’ells, restant expressament abalisada, senyalitzada i prohibidala presència de tota persona en el radi d’actuació de càrregues suspeses, així com en elsde desplaçament i servituds de màquines i/o equips. Tots els accessos o passarel·lessituades a altures superiors a 2 m sobre el sòl o plataforma de nivell inferior, disposarà debarana reglamentària d’1 m d’altura.

Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de passusceptibles de possibilitar atrapaments o en el seu defecte es trobaran degudamentsenyalitzats. Els buits horitzontals seran condemnats.

La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic deBaixa Tensió.

Les operacions de manteniment preventiu de la maquinària es realitzaran de conformitat ales instruccions del fabricant o importador.

Les emanacions de pols, fibres, fums, gasos, vapors o boirines disposaran d’extracciólocalitzada, en la mesura del possible, evitant la seva difusió per l’atmosfera. En els tallerstancats, el subministrament d’aire fresc i net per hora i ocupant serà, al menys, de 30 a 50

m3, llevat que s’efectuï una renovació total d’aire diversos cops per hora (no inferior a 10cops).

7.2. Zones d'apilament. Magatzems

Els materials emmagatzemats a l’obra, hauran de ser els compresos entre els valors„mínims-màxims“, segons una adequada planificació, que impedeixi estacionaments de


Pàgina: 11

materials i/o equips inactius que puguin ésser causa d’accident.

Els Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, necessaris per a complementar la manipulaciómanual o mecànica dels materials apilats, hauran estat previstos en la planificació delstreballs.

Les zones d’apilament provisional estaran balisades, senyalitzades i il·luminadesadequadament.

De forma general el personal d’obra (tant propi com subcontractat) haurà rebut la formacióadequada respecte als principis de manipulació manual de materials. De forma méssingularitzada, els treballadors responsables de la realització de maniobres amb mitjansmecànics, tindran una formació qualificada de les seves comeses i responsabilitats durantles maniobres.

8. TRACTAMENT DE RESIDUS

El Contractista és responsable de gestionar els sobrants de l’obra de conformitat amb lesdirectrius del D. 201/1994, de 26 de juliol, i del R.D. 105/2008, d'1 de febrer, regulador delsenderrocs i d’altres residus de construcció, a fi i efecte de minimitzar la producció de residusde construcció com a resultat de la previsió de determinats aspectes del procés, que calconsiderar tant en la fase de projecte com en la d’execució material de l’obra i/o l’enderroc odesconstrucció.

Al projecte s’ha avaluat el volum i les característiques dels residus que previsiblements’originaran i les instal·lacions de reciclatge més properes per tal que el Contractista triï ellloc on portarà els seus residus de construcció.

Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, finançant el contractista, els costos que aixòcomporti.

Si a les excavacions i buidats de terres apareixen antics dipòsits o canonades, nodetectades prèviament, que continguin o hagin pogut contenir productes tòxics icontaminants, es buidaran prèviament i s’aïllaran els productes corresponents del’excavació per ser evacuats independentment de la resta i es lliuraran a un gestorautoritzat.

9. TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES

El Contractista es responsable d’assegurar-se per mediació de l’Àrea d’Higiene Industrialdel seu Servei de Prevenció, la gestió del control dels possibles efectes contaminants delsresidus o materials emprats a l’obra, que puguin generar potencialment malalties opatologies professionals als treballadors i/o tercers exposats al seu contacte i/o manipulació.

L’assessoria d’Higiene Industrial comprendrà la identificació, quantificació, valoració ipropostes de correcció dels factors ambientals, físics, químics i biològics, dels materials i/osubstàncies perilloses, per a fer-los compatibles amb les possibilitats d’adaptació de lamajoria (gairebé totalitat) dels treballadors i/o tercers aliens exposats. Als efectes d’aquestprojecte, els paràmetres de mesura s’establirà mitjançant la fixació dels valors límit TLV(Threshold Limits Values) que fan referència als nivells de contaminació d’agents físics oquímics, per sota dels quals els treballadors poden estar exposats sense perill per a la sevasalut. El TLV s’expressa amb un nivell de contaminació mitjana en el temps, per a 8 h/dia i40 h/setmana.

9.1. Manipulació

En funció de l’agent contaminant, del seu TLV, dels nivells d’exposició i de les possibles viesd’entrada a l‘organisme humà, el Contractista haurà de reflectir en el seu Pla de Seguretat iSalut les mesures correctores pertinents per a establir unes condicions de treball


Pàgina: 12

acceptables per als treballadors i el personal exposat, de forma singular a: Amiant. Plom. Crom, Mercuri, Níquel. Sílice. Vinil. Urea formol. Ciment. Soroll. Radiacions. Productes tixotròpics (bentonita) Pintures, dissolvents, hidrocarburs, coles, resines epoxi, greixos, olis. Gasos liquats del petroli. Baixos nivells d’oxigen respirable. Animals. Entorn de drogodependència habitual.

9.2. Delimitació / condicionament de zones d'apilament

Les substàncies i/o els preparats es rebran a l’obra etiquetats de forma clara, indeleble icom a mínim amb el text en idioma espanyol.

L’etiqueta ha de contenir:a. Denominació de la substància d’acord amb la legislació vigent o en el seu defecte

nomenclatura de la IUPAC. Si és un preparat, la denominació o nom comercial.b. Nom comú, si és el cas.c. Concentració de la substància, si és el cas. Si és tracta d’un preparat, el nom químic de

les substàncies presents.d. Nom, direcció i telèfon del fabricant, importador o distribuïdor de la substància o

preparat perillós.e. Pictogrames i indicadors de perill, d’acord amb la legislació vigent.f. Riscos específics, d’acord amb la legislació vigent.g. Consells de prudència, d’acord amb la legislació vigent.h. El número CEE, si en té.i. La quantitat nominal del contingut (per preparats).

El fabricant, l’importador o el distribuïdor haurà de facilitar al Contractista destinatari, la fitxade seguretat del material i/o la substància perillosa, abans o en el moment del primerlliurament.

Les condicions bàsiques d’emmagatzematge, apilament i manipulació d’aquests materialsi/o substàncies perilloses, estaran adequadament desenvolupades en el Pla de Seguretatdel Contractista, partint de les següents premisses:

Explosius

L’emmagatzematge es realitzarà en polvorins/minipolvorins que s’ajustin als requerimentsde les normes legals i reglaments vigents. Estarà adequadament senyalitzada la presènciad’explosius i la prohibició de fumar.

Comburents, extremadament inflamables i fàcilment inflamables

Emmagatzematge en lloc ben ventilat. Estarà adequadament senyalitzada la presència decomburents i la prohibició de fumar.

Estaran separats els productes inflamables dels comburents.

El possible punt d’ignició més pròxim estarà suficientment allunyat de la zona d’apilament.

Tòxics, molt tòxics, nocius, carcinògens, mutagènics, tòxics per a la reproducció


Pàgina: 13

Estarà adequadament senyalitzada la seva presència i disposarà de ventilació eficaç.

Es manipularà amb Equips de Protecció Individual adequats que assegurin l’estanquitat del’usuari, en previsió de contactes amb la pell.

Corrosius, Irritants, sensibilitzants

Estarà adequadament senyalitzada la seva presència.

Es manipularan amb Equips de Protecció Individual adequats (especialment guants, ulleres imàscara de respiració) que assegurin l’estanquitat de l’usuari, en previsió de contactes ambla pell i les mucoses de les vies respiratòries.

10. CONDICIONS DE L'ENTORN

Ocupació del tancament de l’obra

S’entén per àmbit d’ocupació el realment afectat, incloent tanques, elements de protecció,baranes, bastides, contenidors, casetes, etc.

Cal tenir en compte que, en aquest tipus d’obres, l’àmbit pot ser permanent al llarg de total’obra o que pot ser necessari distingir entre l’àmbit de l’obra (el de projecte) i l’àmbit delstreballs en les seves diferents fases, a fi de permetre la circulació de vehicles i vianants ol’accés a edificis i guals.

En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació del’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferentsfases de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols perfases i interrelacionats amb el procés constructiu.

Situació de casetes i contenidors

Es col·locaran, preferentment, a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra.

Si per les especials característiques de l’obra no és possible la ubicació de les casetes al’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra, ni és possible el seu trasllat dinsd’aquest àmbit, ja sigui durant tota l’obra o durant alguna de les seves fases, s’indicaran alPLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.

Les casetes, els contenidors, els tallers provisionals i l’aparcament de vehicles d’obra, essituaran segons s’indica en l’apartat “Àmbit d’ocupació de la via pública”.

10.1. Serveis afectats

Pel caràcter de l'obra no es veuran afectat cap servei de subministrament a la població.

Els Plànols i d’altra documentació que el Projecte incorpora relatius a l’existència i lasituació de serveis, cables, canonades, conduccions, arquetes, pous i en general,d’instal·lacions i estructures d’obra soterrades o aèries tenen un caràcter informatiu i nogaranteixen l’exhaustivitat ni l’exactitud i per tant no seran objecte de reclamació permancances i/o omissions. El Contractista ve obligat a la seva pròpia investigació per a laqual cosa sol·licitarà dels titulars d’obres i serveis, plànols de situació i localitzarà idescobrirà les conduccions i obres enterrades, per mitjà del detector de conduccions o percales. Les adopcions de mesures de seguretat o la disminució dels rendiments esconsideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.


Pàgina: 14

10.2. Característiques de l'entorn

L'obra està ubicada a la carretera local.

11. UNITATS CONSTRUCTIVES

ENDERROCSENDERROC D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA FONDARIAENDERROC D'ESTRUCTURES AÈRIESENDERROC DE PAVIMENTS I REVESTIMENTS - ARRENCADA D'ELEMENTS- DESMUNTATGE D'INSTAL.LACIONSENDERROC DE COBERTESENDERROC D'ENVANS I PARETS DIVISÒRIES

MOVIMENTS DE TERRESREBAIX DEL TERRENYEXCAVACIÓ DE RASES I POUSEXCAVACIÓ DE RECALÇATSREBLERTS I TERRAPLENSCÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNESSUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓ

PAVIMENTSPAVIMENTS AMORFS ( FORMIGÓ, SUB-BASES, TERRA, SAULO )ENRAJOLATS I APLACATS DE PECES AMB PULIT ( PEDRA, CERAMICA,MORTER CIMENT, ESCOPIDORS, ETC.)PAVIMENTS SINTÈTICS ( PVC, GOMA, MOQUETES, ETC. )PAVIMENTS DE FUSTAPINTATS I ENVERNISATSPAVIMENTS TÈXTILSPAVIMENTS METÀL·LICSPAVIMENT DE COCO

INSTAL.LACIONS D'EVACUACIÓELEMENTS COL·LOCATS SUPERFICIALMENT ( CAIXES SIFÒNIQUES,DESGUASSOS BUNERES, ETC.)CONDUCTES VERTICALS O PENJATS ( BAIXANTS I COL·LECTORSSUSPESOS, FUMS )ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES )

12. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

El Contractista amb antelació suficient a l’inici de les activitats constructives n’haurà deperfilar l’anàlisi de cada una d’acord amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L.31/1995 de 8 de novembre) i els „Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“(Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre).

12.1. Procediments d'execució

Aquí es definiran les característiques constructives i els procediments d’execució mésrellevants (procediments d’excavació i els mitjans a utilitzar, tipus de fonamentació i mitjansa emprar, estructura metàl·lica soldada, prefabricats, etc.).

Els aspectes a examinar per a configurar cadascun dels procediments d’execució, haurande ser desenvolupats pel Contractista i descrits en el Pla de Seguretat i Salut de l’obra.

12.2. Ordre d'execució dels treballs


Pàgina: 15

Aquí es descriurà la previsió d’ordre d’execució dels treballs, si es preveuen diferents fasesd’execució (en casos de reforma i ampliació), etc.

Complementant els plantejaments previs realitzats en el mateix sentit per l’autor delprojecte, a partir dels suposats teòrics en fase de projecte, el Contractista haurà d’ajustar,durant l’execució de l’obra, l’organització i planificació dels treballs a les seves especialscaracterístiques de gestió empresarial, de forma que resti garantida l’execució de les obresamb criteris de qualitat i de seguretat per a cadascuna de les activitats constructives arealitzar, en funció del lloc, la successió, la persona o els mitjans a emprar.

12.3. Determinació del temps efectiu de duració. Pla d'execució

Per a la programació del temps material, necessari per al desenvolupament dels distintstalls de l’obra, s’han tingut en compte els següents aspectes:

LLISTA D’ACTIVITATS : Relació d’unitats d’obra.

RELACIONS DE DEPENDÈNCIA : Prelació temporal de realitzaciómaterial d’unes unitats respectea altres.

DURADA DE LES ACTIVITATS : Mitjançant la fixació de terministemporals per a l’execució decadascuna de les unitats d’obra.

De les dades així obtingudes, s’ha establert, en fase de projecte, un programa generalorientatiu, en el qual s’ha tingut en compte, en principi, tan sols les grans unitats (activitatssignificatives), i un cop encaixat el termini de durada, s’ha realitzat la programació previsible,reflectida en un cronograma de desenvolupament. El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut haurà de reflectir, les variacionsintroduïdes respecte, al procés constructiu inicialment previst en el ProjecteExecutiu/Constructiu i en el present Estudi de Seguretat i Salut.

13. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O

INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU

Tot projecte constructiu o disseny d’equip, mitjà auxiliar, màquina o ferramenta a utilitzar al’obra, objecte del present Estudi de Seguretat i Salut, s’integrarà en el procés constructiu,sempre d’acord amb els „Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 denovembre), els „Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD.1627/1997 de 24 d’octubre) „Reglas generales de seguridad para máquinas“ (Art.18 RD.1495/1986 de 26 de maig de 1986), i Normes Bàsiques de l’Edificació, entre altresreglaments connexos, i atenent les Normes Tecnològiques de l’Edificació, InstruccionsTècniques Complementàries i Normes UNE o Normes Europees, d’aplicació obligatòria i/oaconsellada.

14. MEDIAMBIENT LABORAL

14.1. Agents atmosfèrics

Possibles agents atmosfèrics que poden afectar a l’obra:neu copiosa, boira que dificulti la visibilitat i sigui perillòs estar treballant a peu de carretera.


Pàgina: 16

14.2. Soroll

Per a facilitar el seu desenvolupament al Pla de Seguretat i Salut del contractista, esreprodueix un quadre sobre els nivells sonors generats habitualment en la indústria de laconstrucció:

Compressor .................... 82-94 dBEquip de clavar pilots (a 15 m dedistància)

.................... 82 dB

Formigonera petita < 500 lts. .................... 72 dBFormigonera mitjana > 500 lts. .................... 60 dBMartell pneumàtic (en recinte angost) .................... 103 dBMartell pneumàtic (a l’aire lliure) .................... 94 dBEsmeriladora de peu .................... 60-75 dBCamions i dumpers .................... 80 dBExcavadora .................... 95 dBGrua autoportant .................... 90 dBMartell perforador .................... 110 dBMototrailla .................... 105 dBTractor d’orugues .................... 100 dBPala carregadora d’orugues .................... 95-100 dBPala carregadora de pneumàtics .................... 84-90 dBPistoles fixaclaus d’impacte .................... 150 dBEsmeriladora radial portàtil .................... 105 dBTronçadora de taula per a fusta .................... 105 dB

Les mesures a adoptar, que hauran de ser adequadament tractades al Pla de Seguretat iSalut pel contractista, per a la prevenció dels riscos produïts pel soroll seran, en ordred’eficàcia:

1er.- Supressió del risc en origen.2on.- Aïllament de la part sonora.3er.- Equip de Protecció Individual (EPI) mitjançant taps o orelleres.

Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o els nivells de risc, lessituacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions,l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendreles decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció al’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives iinformatives

14.3. Pols

La permanència d’operaris en ambients polserígens, pot donar lloc a les següentsafeccions:

Rinitis Asma bronquial Bronquitis destructiva Bronquitis crònica Efisemes pulmonars Neumoconiosis Asbestosis (asbest – fibrociment - amiant) Càncer de pulmó (asbest – fibrociment - amiant) Mesotelioma (asbest – fibrociment - amiant)

La patologia serà d’un o d’altre tipus, segons la naturalesa de la pols, la seva concentració iel temps d’exposició.


Pàgina: 17

En la construcció és freqüent l’existència de pols amb contingut de sílice lliure (Si O2) que

és el component que ho fa especialment nociu, com a causant de la neumoconiosis. Elproblema de presència massiva de fibres d’amiant en suspensió, necessitarà d’un Plaespecífic de desamiantat que excedeix a les competències del present Estudi de Seguretat iSalut, i que haurà de ser realitzat per empreses especialitzades.

La concentració de pols màxima admissible en un ambient al qual els operaris es trobinexposats durant 8 hores diàries, 5 dies a la setmana, és en funció del contingut de sílice ensuspensió, el que ve donat per la fórmula:

10

C = -------------------------- mg / m3

% Si O2 + 2

Tenint en compte que la mostra recollida haurà de respondre a la denominada “fracciórespirable”, que correspon a la pols realment inhalada, ja que, de l’existent en l’ambient, lespartícules més grosses són retingudes per la pituïtària i les més fines són expeses ambl’aire respirat, sense haver-se fixat en els pulmons.

Els treballs en els quals és habitual la producció de pols, són fonamentalment els següents:

Escombrat i neteja de locals Manutenció de runes Demolicions Treballs de perforació Manipulació de ciment Raig de sorra Tall de materials ceràmics i lítics amb serra mecànica Pols i serradures per tronçat mecànic de fusta Esmerilat de materials Pols i fums amb partícules metàl·liques en suspensió, en treballs de soldadura Plantes de matxuqueix i classificació Moviments de terres Circulació de vehicles Polit de paraments Plantes asfàltiques

A més a més dels Equips de Protecció Individual necessaris, com màscares i ulleres contrala pols, convé adoptar les següents mesures preventives:

ACTIVITAT MESURA PREVENTIVANeteja de locals Ús d’aspiradora i regat previManutenció de runes Regat previDemolicions Regat previTreballs de perforació Captació localitzada en carros perforadors o

injecció d’aiguaManipulació de ciment Filtres en sitges o instal·lacions

confinadesRaig de sorra o granalla Equips semiautònoms de respiracióTall o polit de materialsceràmics o lítics

Addició d’aigua micronitzada sobre la zonade tall

Treballs de la fusta, desbarbat isoldadura elèctrica

Aspiració localitzada

Circulació de vehicles Regat de pistesPlantes de matxuqueix i plantesasfàltiques

Aspiració localitzada

Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les


Pàgina: 18

situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions,l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendreles decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció al’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives iinformatives.

14.4. Ordre i neteja

El Pla de Seguretat i Salut del contractista haurà d’indicar com pensa fer front a lesactuacions bàsiques d’ordre i neteja en la materialització d’aquest projecte, especialment pelque fa a:

1er.- Retirada dels objectes i coses innecessàries.2on.- Emplaçament de les coses necessàries en el seu respectiu lloc d’apilament.3er.- Normalització interna d’obra dels tipus de recipients i plataformes de transport de

materials a granel. Pla de manutenció intern d’obra.4art.- Ubicació dels baixants de runes i recipients per a apilament de residus i la seva

utilització. Pla d’evacuació de residus.5è.- Neteja de claus i restes de material d’encofrat.6è.- Desallotjament de les zones de pas, de cables, mànegues, fleixos i restes de matèria.

Il·luminació suficient.7è.- Retirada d’equips i ferramentes, descansant simplement sobre superfícies de suport

provisionals.8è.- Drenatge de vessaments en forma de tolls de carburants o greixos.9è.- Senyalització dels riscos puntuals per falta d’ordre i neteja.10è.- Manteniment diari de les condicions d’ordre i neteja. Brigada de neteja.11è.- Informació i formació exigible als gremis o als diferents participants en els treballs

directes i indirectes de cada partida inclosa en el projecte en el que és relatiu almanteniment de l’ordre i neteja inherents a l’operació realitzada.

En els punts de radiacions el consultor hauria d’identificar els possibles treballs on es podendonar aquest tipus de radiacions i indicar les mesures protectores a prendre.

14.5. Radiacions no ionitzants

Són les radiacions amb la longitud d’ona compresa entre 10-6 cm i 10 cm, aproximadament.

Normalment, no provoquen la separació dels electrons dels àtoms dels que formen part,però no per això deixen de ser perilloses. Comprenen: Radiació ultraviolada (UV), infraroja(IR), làser, microones, ultrasònica i de freqüència de ràdio.

Les radiacions no ionitzants són aquelles regions de l’espectre electromagnètic on l’energiadels fotons emesos és insuficient. Es considera que el límit més baix de longitud d’ona per aaquestes radiacions no ionitzants és de 100 nm (nanòmetre) inclosos en aquesta categoriaestan les regions comunament conegudes com bandes infraroja, visible i ultraviolada.

Els treballadors més freqüents i intensament sotmesos a aquests riscos són els soldadors,especialment els de soldadura elèctrica.

Radiacions infraroges

Aquest tipus de radiació és ràpidament absorbida per els teixits superficials, produint unefecte d’escalfament. En el cas dels ulls, a l’absorbir-se la calor pel cristal·lí i nodispersar-se ràpidament, pot produir cataractes. Aquest tipus de lesió s’ha considerat lamalaltia professional més probable en ferrers, bufadors de vidre i operaris de forns.

Totes les fonts de radiació IR intensa hauran d’estar dotades de sistemes de protecció tantpropers a la font com sigui possible, per aconseguir la màxima absorció de calor i prevenirque la radiació penetri als ulls dels operaris. En cas d’utilització d’ulleres normalitzades,


Pàgina: 19

haurà d’incrementar-se adequadament la il·luminació del recinte, de manera que s’eviti ladilatació de la pupil·la de l’ull.

A les obres de construcció, els treballadors que estan més freqüentment exposats aaquestes radiacions són els soldadors, especialment quan realitzen soldadures elèctriques.Així mateix, s’ha de considerar l’entorn de l’obra, com a possible font de les radiacions.

La resposta primària a aquestes absorcions d’energia és de tipus tèrmic, afectantprincipalment a la pell en forma de: cremades agudes, augment de la dilatació dels vasoscapil·lars i un increment de la pigmentació que pot ser persistent.

De forma general, tots aquells processos industrials realitzats en calent fins a l’extrem dedesprendre llum, generen aquest tipus de radiació.

Radiacions visibles

L’òrgan afectat més important és l’ull, sent transmeses aquestes longituds d’ona, a travésdels mitjans oculars sense apreciable absorció abans d’aconseguir la retina.

Radiacions ultraviolades

La radiació UV és aquella que té una longitud d’ona entre els 400 nm (nanometres) i els 10nm. Queda inclosa dins de la radiació solar, i es genera artificialment per a molts propòsitsen indústries, laboratoris i hospitals. Es divideix convencionalment en tres regions:

UVA: 315 - 400 nm de longitud d’ona.UVB: 280 - 315 nm de longitud d’ona.UVC: 200 - 280 nm de longitud d’ona.

La radiació a la regió UVA, la més propera a l’espectre UV, és emprada àmpliament a laindústria i representa poc risc, pel contrari les radiacions UVB i UVC, són més perilloses. Lanorma més completa és nord americana i està, acceptada per la WHO (World HealthOrganization).

Les radiacions a les regions UVB i UVC tenen efectes biològics que varien marcadamentamb la longitud d’ona, sent màxims entorn als 270 nm (la llàntia de quars amb vapor demercuri a baixa pressió té una emissió a 254 nm aproximadament). També varien amb eltemps d’exposició i amb la intensitat de la radiació. La exposició radiant d’ulls o pell noprotegits, per a un període de vuit hores haurà d’estar limitada.

La protecció contra la sobreexposició de fonts potents que poden constituir riscos, haurà dedur-se a terme mitjançant la combinació de mesures organitzatives, d’apantallaments oresguards i de protecció personal. Sense oblidar que s’ha d’intentar substituir el que ésperillós pel que comporta poc o cap risc, d’acord a la llei de prevenció de riscos laborals.

S’haurà de posar especial èmfasi en els apantallaments i en les mesures de substitució, pera minimitzar el tercer, que implica la necessitat de protecció personal. Tots els usuaris del’equip generador de radiació UV han de conèixer perfectament la naturalesa dels riscosinvolucrats. En l’equip, o prop d’ell, s’han de disposar senyals d’advertència adequades alcas. La limitació d’accés a la instal·lació, la distància de l’usuari respecte a la font i lalimitació del temps d’exposició, constitueixen mesures organitzatives a tenir en compte.

No es poden emetre de forma indiscriminada radiacions UV en l’espai de treball, perexemple realitzant l’operació en un recinte confinat o en una àrea adequadament protegida.Dins de l’àrea de protecció, s’ha de reduir la intensitat de la radiació reflexada, emprantpintures de color negre mate. En el cas de fonts potents, on se sospiti que sigui possible unaexposició per sobre del valor límit admissible, haurà de disposar-se de mitjans de proteccióque dificultin i facin impossible el flux radiant lliure, directe i reflexat. Quant la naturalesa deltreball requereixi que l’usuari operi junt a una font de radiació UV no protegida, haurà defer-se ús dels mitjans de protecció personal. Els ulls estaran protegits amb ulleres o


Pàgina: 20

màscara de protecció facial, de manera que s’absorbeixin les radiacions que sobre ellsincideixin. Anàlogament, hauran de protegir-se les mans, utilitzant guants de cotó, i la cara,emprant qualsevol tipus de protecció facial.

L’exposició dels ulls i pell no protegits a la radiació UV pot conduir a una inflamació delsteixits, temporal o prolongada, amb riscos variables. En el cas de la pell, pot donar lloc a uneritema similar a una cremada solar i, en el cas dels ulls, a una conjuntivitis i queratitis (oinflamació de la còrnia), de resultats imprevisibles.

La font és bàsicament el sol però també es troben en les activitats industrials de laconstrucció: llums fluorescents, incandescents i de descàrrega gasosa, operacions desoldadura (TIG-MIG), bufador d’arc elèctric i làsers.

Les mesures de control per a prevenir exposicions indegudes a les radiacions no ionitzantsse centren en l’emprament de pantalles, blindatges i Equips de Protecció Individual (perexemple pantalla de soldadura amb visor de cèl·lula fotosensible), procurant mantenirdistàncies adequades per a reduir, tenint en compte l’efecte de proporcionalitat inversa alquadrat de la distància, la intensitat de l’energia radiant emesa des de fonts que espropaguen en diferent longitud d’ona.

Làser

La missió d’un làser és la de produir un raig d’alta densitat i s’ha emprat en camps tandiversos com cirurgia, topografia o comunicació. Es construeixen unitats amb força polsanto continua de radiació, tant visible com invisible. Aquestes unitats, si són suficientmentpotents, poden danyar la pell i, en particular, els ulls si estan exposats a la radiació. La unitatpolsant d’alta energia és particularment perillosa quan el polze curt de radiació impacte en elteixit causant una amplia lesió al voltant del mateix. Els làsers d’ona continua també podencausar danys en els ulls i la pell. Els de radiació IR i V presentaran perill per a la retina, enforma de cremades; els de radiació UV e IR poden suposar un risc per a la còrnia i elcristal·lí. D’una manera general, la pell és menys sensible a la radiació làser i en el casd’unitats de radiació V i IR de grans potències, poden ocasionar cremades.

Els làsers s’han classificat, d’acord amb els riscos associats al seu ús, en els dos grups iquatre classes següents:

j) Grup A: unitats intrínsecament segures i aquelles que cauen dins de les classes I y II. Classe I: els nivells d’exposició màxima permissible no poden ser excedits. Classe II: de risc baix; emissió limitada a 1 mW en menys de 0,25 s, entre 400 nm i

700 nml; es preveuen els riscos per desviament de la radiació reflexada incloent laresposta de centelles.

k) Grup B: tots els làsers presents o de ona continua amb potencia major d’1 mW, com esdefineix a les classes IIIa, IIIb i IV respectivament. Classe IIIa: risc baix; emissió limitada a 5 vegades la corresponent a la classe II;

l’ús d’instruments òptics pot resultar perillós. Classe IIIb: risc mitjà; major límit d’emissió; l’impacte sobre l’ull pot resultar perillós,

però no respecte a la reflexió difusa. Classe IV: risc alt; major límit d’emissió; l’impacte per reflexió difusa pot ser

perillós; poden causar foc i cremar la pell. El grau de protecció necessari depèn dela longitud d’ona i de l’energia emesa per la radiació. Qualsevol equip base s’ha dedissenyar d’acord amb mesures de seguretat apropiades, com per exemple,encaixonament protector, obturador d’emissió, senyal automàtica de emissió, etc.

Els làsers poden produir llum visible (400-700 nm), alguna radiació UV (200-400 nm), ocomunament radiació IR (700 nm – 1 m).

A continuació, es presenta una guia de riscos associats amb unitats concretes de raigslàser:


Pàgina: 21

a) Amb làsers de la classe IIIa (< 5 mW), s’ha de prevenir únicament la visió directa delraig.

b) Amb els de la classe IIIb i potències compreses entre 5 mW y 500 mW, s’ha deprevenir l’impacte de la radiació directa i de reflexió especular, en els ulls noprotegits, que pot resultar perillós.

c) Amb làsers de la classe IV i potències majors de 500 mW, s’ha de prevenir l’impactede la radiació directa, de les reflexions secundaries i de les reflexions difuses, quepot resultar perillós.A més dels riscos associats a aquest tipus de radiació, s’ha de tenir en compte elsdeguts a les unitats d’energia elèctrica emprats per a subministrar energia a l’equiplàser. A continuació, es dóna un codi de pràctica que cobreix personal, àrea detreball, equip i operació, respectivament, en l’ús de làsers.Tots els usuaris s’han de sotmetre a un examen oftalmològic periòdicament, fentèmfasi especial en les condicions de la retina. Les persones que treballen amb laclasse IIIb i IV, tindran al mateix temps un examen mèdic d’inspecció de danys a lapell.

d) Amb prioritat a qualsevol autorització, el contractista s’assegurarà que els operarisautoritzats estan degudament entrenats tant en procediment de treball segur com enel coneixement dels riscos potencials associats amb la radiació i equip que lagenera.

e) Qualsevol exposició accidental que suposi impacte en els ulls, haurà de serregistrada i comunicada al departament mèdic.

f) La pràctica amb làser del grup B requereix la mesura general de protecció ocular,però que mai serà utilitzada per visió directa del raig.

- Àrea de treball:

a) L’equip làser s’instal·larà en una àrea o recinte degudament controlats. Lail·luminació del recinte haurà de ser tal manera que eviti la dilatació de la pupil·la del’ull i així disminuir la possibilitat de lesió.

b) Els raigs làser reflectits poden ser tant perillosos com els directes, i per tant, haurand’eliminar-se les superfícies reflectants i polides.

c) A l’àrea de treball s’haurà d’investigar periòdicament la presència de qualsevol gastòxic que pugui generar-se durant el treball, per exemple, l’ozó.

d) S’han de col·locar senyals lluminoses d’advertència en totes les zones d’entrada alsrecintes en els que els làsers funcionin. Quant la senyal estigui en acció, haurà deprohibir-se l’accés al mateix. L’equip de subministrament de potència al làser ha dedisposar de protecció especial.

e) Allà on sigui necessari, s’ha de prevenir la possibilitat de desviament del raig fora del’àrea de control, mitjançant proteccions i blindatges. En el cas de radiació IR, had’emprar-se materials no inflamables per a proporcionar aquestes barreres físiquesal voltant del làser. En aquests casos, s’ha d’evitar la proximitat de materialsinflamables o explosius.

- Equip:

a) Qualsevol operació de manteniment haurà de dur-se solament si la força estàdesconnectada.

b) Tots els làsers, hauran de disposar de rètols d’advertència que tindran en compte laclasse de làser a que correspon i el tipus de radiació visible o invisible que general’aparell.

c) Quan els aparells que pertanyen al grup B no s’utilitzin, s’hauran de treure les clausde control d’engegada, així com la de control de força, que quedaran custodiadesper la persona responsable autoritzada per el treball amb làser en el laboratori.

d) Les ulleres protectores normalitzats, hauran de comprovar-se regularment i han deseleccionar-se d’acord amb la longitud d’ona de la radiació emesa per el làser enús.

e) Qualsevol protector de pantalla que s’utilitzi, haurà de ser de material absorbent queprevingui la reflexió especular.


Pàgina: 22

- Operació:

a) Únicament el mínim nombre de persones requerides en l’operació es trobaran dinsde l’àrea de control; no obstant, en el cas de làser de la classe IV, al menys dospersones estaran sempre presents durant l’operació.

b) Únicament personal autoritzat tindrà permís per a muntar, ajustar i operar l’equip delàser.

c) L’equip de làser haurà d’operar el temps mínim requerit per a la realització delstreballs, no es deixarà en funcionament sense estar vigilat.

d) Com a procediment de protecció general, hauran d’utilitzar-se ulleres que previnguinel risc de dany ocular.

e) L’equip de làser haurà de ser muntat a una alçada que mai superi la corresponent alpit de l’operador.

f) S’ha de tenir especial cura en la radiació làser invisible, essent essencial lautilització d’un escut protector al llarg de tota la trajectòria.

g) Donat que els làsers polsants presenten un risc incrementat per l’operador, com aguia d’alineació del raig, han d’emprar-se làsers de baixa potència d’heli o neó quepertanyin a la classe II, i no conformar-se amb una indicació somera de la direccióque adoptarà el raig. En aquests casos, sempre s’ha d’utilitzar la protecció ocular.Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells delrisc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicamentles condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors ambla finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el riscmitjançant mesures de prevenció en l’origen, organitzatives, de prevenciócol·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives.En construcció acostuma a emprar-se monogràficament en l’establimentd’alineacions i nivells topogràfics.Per la seva extrema perillositat, quan el làser estigui enfocat paral·lel al sòl, l’àreade perill s’haurà d’acordonar. L’Equip de Protecció Individual contra el làser són lesulleres de protecció completa, amb el visor dotat del filtre adequat al tipus de làserque es tracti.

14.6. Radiacions ionitzants

Dins de l’àmbit de la construcció existeixen pocs treballs propis en els que es generenaquests tipus de riscos, malgrat que si existeixen situacions on es puguin donar aquest tipusde radiació, com són:

Detecció de defectes de soldadura o esquerdes en canonades, estructures iedificis.

Control de densitats “in situ” pel mètode nuclear. Control d’irregularitats en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits. Identificació de trajectòries, emprant traçadors en corrents hidràuliques,

sediments, moviment de granels, etcètera.

Serà obligació del contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció determinarun procediment de treball segur per a realitzar les esmentades operacions.

També es pot considerar una possible generació de riscos en treballs realitzats dintre d’unentorn o en proximitat de determinades instal·lacions, com poden ser:

Les instal·lacions on es realitzin exàmens de maletes i embalums en elsaeroports; detecció de cartes bomba.

Les instal·lacions mèdiques on es realitzin pràctiques de teràpia, mitjançantradiacions ionizants.

Les instal·lacions mèdiques on es realitzen pràctiques de diagnòstic amb raigs Xamb equips amb un potencial d’operació per disseny, sigui major de 70 Kilovolts.

Les instal·lacions mèdiques on es manipula o es tracti material radioactiu, enforma de fonts no segellades, per a ús en teràpia o diagnòstic amb tècniques "invivo".


Pàgina: 23

Les instal·lacions d’ús industrial on es tracti o manipuli material radioactiu. Els acceleradors de partícules o d’investigació o d’ús industrial. Les instal·lacions i equips per a gammagrafía o radiografia industrial, sigui

mitjançant l’ús de fonts radioactius o equips emissors de raig X. Els dipòsits de residus radioactius, tant transitoris com definitius. Les instal·lacions on es produeixin, fabriqui, repari o es faci manutenció de fonts

o equips generadors de radiacions ionitzants. Control d’irregularitats en l’espessor de blocs de paper, làmines de plàstic i fulles

de metall o en el nivell d’omplenat de recipients o grans dipòsits. Estimació de l’antiguitat de substàncies, emprant el carboni-14 o altres isòtops,

com l’argó-40 o el fòsfor-32. Il·luminació passiva de rellotges o de sortides d’emergència.

Les funcions de protecció radiològica són responsabilitat del titular de la instal·lació, essentel Consell de Seguretat Nuclear el qui decidirà si han de ser encomanades a un Servei deProtecció Radiològica propi del titular o a una Unitat Tècnica de Protecció Radiològicacontractada a l’efecte.

La reacció d’un individu a l’exposició a les radiacions depèn de la dosi, del volum i del tipusdels teixits irradiats.

Encara que poden ocórrer en combinació, correntment es fa una distinció entre duesclasses fonamentals d’accidents per radiació, és dir: a) Irradiació externa accidental (perexemple en treballs de radiografiat de soldadura). b) Contaminació radioactiva accidental.

Els nivells màxims de dosi permesa han estat fixats tenint en compte que el cos humà pottolerar una certa quantitat de radiació sense perjudicar el funcionament del seu organismeen general. Aquests nivells són, per a persones que treballen en Zones Controlades (perexemple edifici de contenció de central nuclear) i tenint en compte l’efecte acumulatiu de lesradiacions sobre l’organisme, 5 rems per any ó 300 milirems per setmana. Per a detectar iamidar els nivells de radiació, s’empren els comptadors Geiger.

Per al control de la dosi rebuda, s’ha de tenir en compte tres factors: a) temps de treball. b)distància de la font de radiació. c) Apantallament. El temps de treball permès s’obté dividintla dosi màxima autoritzada per la dosi rebuda en un moment donat. La dosi rebuda ésinversament proporcional al quadrat de la distància a la font de radiació. Els materials ques’empren habitualment com barreres d’apantallament són el formigó i el plom, encara quetambé se n’usen d’altres com l’acer, totxos massissos de fang, granit, calcària, etc., engeneral, l’espessor necessari està en funció inversa de la densitat del material.

Per a verificar les dosis de radiació rebudes s’utilitzen dosímetres individuals, que podenconsistir en una pel·lícula dosimètrica o un estildosímetre integrador de butxaca. Sempreque no s’especifiqui el contrari, el dosímetre individual es durà a la butxaca o davanter de laroba de treball, tenint especial cura en no col·locar els dosímetres sobre cap objecte queabsorbeixi radiació (per exemple objectes metàl·lics).

Haurà de dur-se un Llibre de registre, on figurarà les dosis rebudes per cadascun delstreballadors professionalment exposats a radiacions.

15. MANIPULACIÓ DE MATERIALS

Tota manutenció de material comporta un risc, per tant, des del punt de vista preventiu, s’hade tendir a evitar tota manipulació que no sigui estrictament necessària, en virtut del conegutaxioma de seguretat que diu que “el treball més segur és aquell que no es realitza”.

Per a manipular materials és preceptiu prendre les següents precaucions elementals:

Començar per la càrrega o material que apareix més superficialment, és dir elprimer i més accessible.

Lliurar el material, no tirar-lo.


Pàgina: 24

Col·locar el material ordenat i en cas d’apilat estratificat, que aquest es realitzi enpiles estables, lluny de passadissos o llocs on pugui rebre cops o desgastar-se.

Utilitzar guants de treball i calçat de seguretat amb puntera metàl·lica iembuatada en empenya i turmells.

En el manejament de càrregues llargues entre dues o més persones, la càrregapot mantenir-se en la mà, amb el braç estirat al llarg del cos, o bé sobrel’espatlla.

S’utilitzaran les ferramentes i mitjans auxiliars adequats per al transport de cadatipus de material.

En les operacions de càrrega i descàrrega, es prohibirà col·locar-se entre la partposterior del camió i una plataforma, pal, pilar o estructura vertical fixa.

Si durant la descàrrega s’utilitzen ferramentes, com braços de palanca, ungles,potes de cabra o similar, disposar la maniobra de tal manera que es garanteixi elque no es vingui la càrrega damunt i que no rellisqui.

En el relatiu a la manipulació de materials el contractista en l’elaboració del Pla de Seguretati Salut haurà de tenir en comte les següents premisses:

Intentar evitar la manipulació manual de càrregues mitjançant:

Automatització i mecanització dels processos. Mesures organitzatives que eliminin o minimitzin el transport.

Adoptar Mesures preventives quan no es pugui evitar la manipulació com:

Utilització d’ajudes mecàniques. Reducció o redisseny de la càrrega. Actuació sobre l‘organització del treball. Millora de l’entorn de treball.

Dotar als treballadors de la formació i informació en temes que incloguin:

Ús correcte de les ajudes mecàniques. Ús correcte dels equips de protecció individual. Tècniques segures per a la manipulació de càrregues. Informació sobre el pes i centre de gravetat.

Els principis bàsics de la manutenció de materials

1er.- El temps dedicat a la manipulació de materials és directament proporcional al’exposició al risc d’accident derivat de dita activitat.

2on.-Procurar que els diferents materials, així com la plataforma de suport i de treballde l’operari, estiguin a la mateixa alçada en què s’ha de treballar amb ells.

3er.- Evitar el dipositar els materials directament sobre el terra, fer-ho sempre sobrecatúfols o contenidors que permetin el seu trasllat a dojo.

4art.-Escurçar tant com sigui possible les distàncies a recórrer pel material manipulat,evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material manipulatevitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material il’emplaçament definitiu de la seva posada en obra.

5è- Traginar sempre els materials a dojo, mitjançant palonniers, catúfols, contenidorso palets, en lloc de portar-los d’un en un.

6è.- No tractar de reduir el nombre d’ajudants que recullin i traginin els materials, siaixò comporta ocupar els oficials o caps d’equip en operacions de manutenció,coincidint en franges de temps perfectament aprofitables per l’avanç de laproducció.

7è.- Mantenir esclarits, senyalitzats i enllumenats, els llocs de pas dels materials amanipular.

Manejament de càrregues sense mitjans mecànics


Pàgina: 25

Per a l’hissat manual de càrregues la totalitat del personal d’obra haurà rebut la formacióbàsica necessària, comprometent-se a seguir els següents passos:

1er.- Apropar-se el més possible a la càrrega.2on.- Assentar els peus fermament.3er.- Ajupir-se doblegant els genolls.4art.- Mantenir l’esquena dreta.5è.- Subjectar l’objecte fermament.6è.- L’esforç d’aixecar l’han de realitzar els músculs de les cames.7è.- Durant el transport, la càrrega haurà de romandre el més a prop possible del cos.8è.- Per al manejament de peces llargues per una sola persona s’actuarà segons els

següents criteris preventius:h) Durà la càrrega inclinada per un dels seus extrems, fins l’altura de l’espatlla.i) Avançarà desplaçant les mans al llarg de l’objecte, fins arribar al centre de

gravetat de la càrrega.j) Es col·locarà la càrrega en equilibri sobre l’espatlla.k) Durant el transport, mantindrà la càrrega en posició inclinada, amb l’extrem

davanter aixecat.9è.- És obligatòria la inspecció visual de l’objecte pesat a aixecar, per a eliminar arestes

afilades.10è.- Està prohibit aixecar més de 50 kg de forma individual. El valor límit de 30 Kg per

homes, pot superar-se puntualment a 50 Kg quan es tracti de descarregar un materialper a col·locar-lo sobre un mitjà mecànic de manutenció. En el cas de tractar-se dedones, es redueixen aquests valors a 15 i 25 Kg respectivament.

11è.- És obligatori la utilització d’un codi de senyals quan s’ha d’aixecar un objecte entreuns quants, per a suportar l’esforç al mateix temps. Pot ser qualsevol sistema acondició que sigui conegut o convingut per l’equip.

16. MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP)

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de MAUP, tot MitjàAuxiliar dotat de Protecció, Resguard, Dispositiu de Seguretat, Operació seqüencial, Seguretatpositiva o Sistema de Protecció Col·lectiva, que originàriament ve integrat, de fàbrica, enl’equip, màquina o sistema, de forma solidària i indisociable, de tal manera que s’interposi, oapantalli els riscos d’abast o simultaneïtat de l’energia fora de control, i els treballadors,personal aliè a l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àread’influència, anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat restagarantida pel fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicionsd’utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequadaelecció, seguiment i control d’ús.

Els MAUP més rellevants, previstos per a l’execució del present projecte són els indicats acontinuació:

Codi UA DescripcióHX11X003 u Bastida modular amb estructura tubular i sistema de seguretat amb tots els requisits

reglamentaris en previsió de caigudes per a la realització d'estructures, tancaments, cobertes, ialtres treballs en alçada

HX11X004 u Barana definitiva, prevista en projecte, per a protecció de caigudes a diferent nivell entremuntants d'escala i/o d'alçada pel forat interior

HX11X005 u Escala modular d'estructura porticada, per accedir a cotes de diferent nivell, superiors a 7 mamb sistema de seguretat integrat

HX11X007 u Plataforma telescòpica articulada, mòbil, autopropulsada amb sistema de seguretat integratHX11X008 u Plataforma motoritzada sobre màstil amb sistema de seguretat integratHX11X010 u Bastida amb cavallets i sistema de seguretat amb tots els requisits reglamentarisHX11X011 u Equip de tall oxiacetilènic reglamentari amb sistema de seguretat integrat amb porta-ampolles,

vàlvules reductores de pressió i antirretrocès, manòmetre, mànigues, broques i bridesnormalitzades

HX11X012 u Serra circular reglamentària amb certificat CE, amb sistema de seguretat integrat amb protectorde disc inferior fixe, superior abatible, aturada d'emergència amb fre-motor, ganivet divisor,regle guia longitudinal i transversal

HX11X013 u Maquinària amb cabina d'operari amb sistema de resguard i protecció integrat


Pàgina: 26

HX11X014 u Eina elèctrica amb sistema de doble aïllament integratHX11X015 u Premarc metàl.lic amb sistema de seguretat integrat contra caigudes a diferent nivellHX11X016 u Formigonera portàtil amb protectors i resguards integratsHX11X017 u Element prefabricat de formigó amb sistema de seguretat integrat amb balaustre de seguretat

de reserva d'ancoratge de cable per amarrament i lliscament d'equips de protecció individual,d'alçària 1 m

HX11X018 u Paletitzat i empaquetat o fleixat normalitzatHX11X019 m Marquesina de protecció en voladiu en bastida tubular amb sistema de seguretat amb tots els

requisits reglamentaris, normalitzada i incorporada UNE-EN 12810-1 (HD-1000)HX11X021 u Passadís de protecció prefabricat metàl.lic amb sistema de seguretat amb tots els requisits

reglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platinesmetàl.liques i rampes articulades, baranes metàl.liques reglamentàries, muntants de 2 md'alçada, sostre de xapa d'acer de 3 mm de gruix

HX11X022 u Passadís de protecció prefabricat metàl.lic amb sistema de seguretat amb tots els requisitsreglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platinesmetàl.liques i rampes articulades, baranes metàl.liques reglamentàries

HX11X023 u Protector de mans per a cisellarHX11X024 u Connexió elèctrica de seguretat tipus petacaHX11X025 u Serra de trepar amb aigua amb sistema de seguretat integratHX11X026 u Plataforma elevadora manual per a subministrament de material a nivell de bastida de cavalletsHX11X028 u Grua mòbil d'accionament manualHX11X029 u Carretó ergonòmic per servei de material al nivell de treball, regulable en alçadaHX11X031 u Sistema de ventilació forçada en túnels i zones tancadesHX11X032 u Suport de repòs per al disc radial portàtilHX11X035 u Estrebat i apuntalament de rases de serveis amb malla tèxtil de poliamida d'alta tenacitat i

accionament hidràulic des de l'exterior de la rasaHX11X036 u Estrebat i apuntalament interior de rases amb escuts i estampidors interiors hidràulics o roscatsHX11X037 u Sitja-barrejadora per a la confecció de morterHX11X039 u Carretó manual porta paletsHX11X041 u Ancoratge amb disseny específic per a la manipulació de prefabricatsHX11X045 u Estrebat de pou circular amb tensorHX11X046 u Estrebat de pou rectangular amb tensorHX11X047 u Apuntalament de talús inestable amb panellsHX11X048 u Connexionat i cablejat provisional de la instal.lació elèctrica de l'obra amb sistema de protecció

integratHX11X049 u Quadre elèctric secundari provisional de l'obra amb sistema de protecció integratHX11X050 u Enllumenat provisional de l'obra amb un nivell lumínic mínim de 250 luxHX11X052 u Pont volat semiprefabricat per treballs en ràfecs amb plataforma de treball i barana perimetral

amb els requisits reglamentaris amb sistema de seguretat integratHX11X053 u Plataforma metàl.lica en voladiu per descàrrega de material en façanes amb trapa practicable

per al pas del cable de la grua amb sistema de seguretat integratHX11X054 u Instal.lació de posta a terra amb conductor de coure i elèctrode connectat a terra en rails de

grua torre, masses metàl.liques, quadres elèctrics, conductors de proteccióHX11X055 u Interruptor diferencial de sensibilitat mitjana 300 mA, i 40 A d'intensitat nominalHX11X057 m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra de 10x10 cm i de 3-3 mm

de D embeguda al formigó per a proteccions horitzontals de forats en sostres de 5 m de D coma màxim, i amb el desmuntatge inclòs

HX11X058 u Senyal acústica de marxa enreraHX11X059 m2 Lona de polietilè amb malla de reforç per a recobriment de càrrega de caixa de camióHX11X060 m Cable d'acer de guiat de material suspèsHX11X061 u Retenidor de pilota de neteja incorporat a l'equip de bombeig del formigóHX11X063 u Encenedor de gúspira amb mànecHX11X064 u Cinturó portaeinesHX11X066 u Biga rígida de repartiment de càrregues suspesesHX11X067 u Ganxo de grua amb dispositiu de tancamentHX11X068 u Catifa portàtil de neoprè per treball en plans inclinatsHX11X070 u Recipient metàl.lic per a la manutenció de materials a granel per a una càrrega màxima de 1200

kgHX11X071 u Plataforma aïllant de base per treball en quadres elèctrics de distribució d'1x1 m i de 3 mm de

gruixHX11X075 u Equip comprovador portàtil complet d'instal.lacions de baixa tensióHX11X076 u Anemòmetre fix amb el desmuntatge inclòsHX11X077 u Sonòmetre portàtil de rang dinàmic de 23 a 130 dbaHX11X078 u Luxímetre portàtilHX11X079 u Detector d'instal.lacions i serveis soterrats portàtilHX11X080 u Termòmetre / baròmetreHX11X082 u Porta de planxa nervada d'acer galvanitzat, d'amplària 1 m i alçària 2 m, amb bastiment de tub

d'acer galvanitzat, per a tanca de planxa metàl.lica i amb el desmuntatge inclòsHX11X083 u Porta de planxa nervada d'acer galvanitzat, d'amplària 5 m i alçària 2 m, amb bastiment de tub

d'acer galvanitzat, per a tanca de planxa metàl.lica i amb el desmuntatge inclòsHX11X088 m Baixant de tub de P.V.C. de runes, de 40 cm de diàmetre, amb boques de descàrrega, brides i

acoblament, col.locat i amb el desmuntatge inclòsHX11X089 u Transformador de seguretat de 24 V, col.locat i amb el desmuntatge inclòs


Pàgina: 27

HX11XG05 u Comporta basculant per a subministrament de material, d'estructura tubular acoblat a la baranaHX11XG11 u Escala portàtil dielèctrica de fibra de vidre i 3,2 m de llargàriaHX11XG12 u Bastida tubular dielèctrica de polièster i fibra de vidre, de 2,5 m d'alçària i 3,5 m de llargàriaHX11XG13 u Equip de connexió a terra de línia elèctrica aèria de distribució, amb 3 perches telescópiques

per a conductors de 7 a 380 mm2 i una alçada màxima d'11,5 m, cable de coure de secció 35mm2 i piqueta de connexió a terra

17. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC)

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de Sistemes deProtecció Col·lectiva, el conjunt d’elements associats, incorporats al sistema constructiu, deforma provisional i adaptada a l’absència de protecció integrada de major eficàcia (MAUP),destinats a apantallar o condonar la possibilitat de coincidència temporal de qualsevol tipusd’energia fora de control, present en l’ambient laboral, amb els treballadors, personal aliè al’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència,anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat garanteix la integritat deles persones o objectes protegits, sense necessitat d’una participació per a assegurar la sevaeficàcia. Aquest últim aspecte és el que estableix la seva diferència amb un Equip de ProteccióIndividual (EPI).

En absència d’homologació o certificació d’eficàcia preventiva del conjunt d’aquests Sistemesinstal·lats, el contractista fixarà en el seu Pla de Seguretat i Salut, referència i relació delsProtocols d’Assaig, Certificats o Homologacions adoptades i/o requerits als instal·ladors,fabricants i/o proveïdors, per al conjunt dels esmentats Sistemes de Protecció Col·lectiva.

Els SPC més rellevants previstos per a l’execució del present projecte són els indicats enl’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES

18. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració d’Equips deProtecció Individual, aquelles peces de treball que actuen a mode de coberta o pantalla portàtil,individualitzada per a cada usuari, destinats a reduir les conseqüències derivades del contactede la zona del cos protegida, amb una energia fora de control, d’intensitat inferior a la previsibleresistència física de l’EPI.

La seva utilització haurà de quedar restringida a l’absència de garanties preventivesadequades, per inexistència de MAUP, o en el seu defecte SPC d’eficàcia equivalent.

Tots els equips de protecció individual estaran degudament certificats, segons normesharmonitzades CE. Sempre de conformitat als R.D. 1407/92, R.D.159/95 i R.D. 773/97.

El Contractista Principal portarà un control documental del seu lliuramentindividualitzat al personal (propi o subcontractat), amb el corresponent avís de recepciósignat pel beneficiari.

En els casos en què no existeixin normes d’homologació oficial, els equips de proteccióindividual seran normalitzats pel constructor, per al seu ús en aquesta obra, triats d’entre elsque existeixin en el mercat i que reuneixin una qualitat adequada a les respectivesprestacions. Per aquesta normalització interna s’haurà de comptar amb el vist-i-plau deltècnic que supervisa el compliment del Pla de Seguretat i Salut per part de la Direcciód’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució.

Al magatzem d’obra hi haurà permanentment una reserva d’aquests equips de protecció, demanera que pugui garantir el subministrament a tot el personal sense que se’n produeixi,raonablement, la seva carència.

En aquesta previsió cal tenir en compte la rotació del personal, la vida útil dels equips i la datade caducitat, la necessitat de facilitar-los a les visites d’obra, etc.

Els EPI més rellevants, previstos per a l’execució material del present projecte són els


Pàgina: 28

indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes ambRISC-AVALUACIÓ-MESURES

19. RECURSOS PREVENTIUS

La legislació que s’ha de complir respecte a la presència de recursos preventius a les obresde construcció està contemplada a la llei 54/2003. D’acord amb aquesta llei, la presènciadels recursos preventius a les obres de construcció serà preceptiva en els següents casos:

l) Quan els riscos es puguin veure agreujats o modificats en el desenvolupament delprocés o l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupensuccessivament o simultàniament i que facin precís el control de la correcta aplicaciódels mètodes de treball. La presència de recursos preventius de cada contractistaserà necessari quan, durant l’obra, es desenvolupin treballs amb riscos especials,com es defineixen en el real decret 1627/97.

m) Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament es considerinperillosos o amb riscos especials.

n) Quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball iSeguretat Social, si les circumstàncies del cas ho exigissin degut a les condicions detreball detectades.

Quan a les obres de construcció coexisteixen contractistes i subcontractistes que, de formasuccessiva o simultània, puguin constituir un risc especial per interferència d’activitats, lapresència dels ''Recursos preventius'' és, en aquests casos, necessària.

Els recursos preventius són necessaris quan es desenvolupin treballs amb riscos especials,definits a l’annex II del RD 1627/97:

1. Treballs amb riscos especialment greus d’enterrament, enfonsament o caigudad’altura, per les particulars característiques de l’activitat desenvolupada, elsprocediments aplicats, o l’entorn del lloc de treball.

2. Treballs en els quals l’exposició a agents químics o biològics suposi un risc d’especialgravetat, o pels que la vigilància específica de la salut dels treballadors siguilegalment exigible.

3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels que la normativa específica obligaa la delimitació de zones controlades o vigilades.

4. Treballs a la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió.5. Treballs que exposin a risc d’ofegament per immersió.6. Obres d’excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra

subterranis.7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic.8. Treballs realitzats en caixons d’aire comprimit.9. Treballs que impliquin l’ús d’explosius.10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

A continuació es detallen, de forma orientativa, les activitats de l’obra del present estudi deseguretat i salut, en base a l’avaluació de riscos d’aquest, que requereixen la presència derecurs preventiu:

ENDERROCS

ENDERROC D'ESTRUCTURES AÈRIESENDERROC DE PAVIMENTS I REVESTIMENTS - ARRENCADAD'ELEMENTS - DESMUNTATGE D'INSTAL.LACIONSENDERROC DE COBERTESENDERROC D'ENVANS I PARETS DIVISÒRIES


Pàgina: 29

MOVIMENTS DE TERRESEXCAVACIÓ DE RASES I POUS

INSTAL.LACIONS D'EVACUACIÓCONDUCTES VERTICALS O PENJATS ( BAIXANTS ICOL·LECTORS SUSPESOS, FUMS )ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS,DRENATGES )

20. SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT

Quant a la senyalització de l’obra, és necessari distingir entre la que es refereix a la quedemanda de l’atenció per part dels treballadors i aquella que correspon al tràfic exteriorafectat per l’obra. En el primer cas són d’aplicació les prescripcions establertes per el ReialDecret 485/1997, de 14 d’abril. La senyalització i el abalisament de tràfic vénen regulats,entre altra normativa, per la Norma 8.3-I.C. de la Direcció General de Carreteres i no ésobjecte de l’Estudi de Seguretat i Salut. Aquesta distinció no exclou la possiblecomplementació de la senyalització de tràfic durant l’obra quan aquesta mateixa es faciexigible per a la seguretat dels treballadors que treballin a la immediació d’aquest tràfic.

S’ha de tenir en compte que la senyalització per si mateixa no elimina els riscos, malgrataixò la seva observació quan és l’apropiada i està ben col·locada, fa que l’individu adopticonductes segures. No és suficient amb col·locar un plafó a les entrades de les obres, sidesprés en la pròpia obra no se senyalitza l’obligatorietat d’utilitzar cinturó de seguretat alcol·locar les mires per a realitzar el tancament de façana. La senyalització abundant nogaranteix una bona senyalització, ja que el treballador acaba fent cas omís de qualsevoltipus de senyal.

El R.D.485/97 estableix que la senyalització de seguretat i salut en el treball hauràd’utilitzar-se sempre que l’anàlisi dels riscos existents, les situacions d’emergènciaprevisibles i les mesures preventives adoptades, posin de manifest la necessitat de:

Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicionso obligacions.

Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència querequereixi mesures urgents de protecció o evacuació.

Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans oinstal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.

Orientar o guiar als treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses.

La senyalització no haurà de considerar-se una mesura substitutiva de les mesurestècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i haurà d’utilitzar-se quan, mitjançantaquestes últimes, no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment.

Tampoc haurà de considerar-se una mesura substitutiva de la formació i informació delstreballadors en matèria de seguretat i salut en el treball.

Així mateix, segons s’estableix en el R.D. 1627/97, s’haurà de complir que:

11.Les vies i sortides específiques d’emergència hauran de senyalitzar-se conforme alR.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocsadequats i tenir la resistència suficient.

12.12.Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis hauran d’estar senyalitzatsconforme al R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà defixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient.

13.El color utilitzat per a la il·luminació artificial no podrà alterar o influir en la percepcióde les senyals o panells de senyalització.

14.Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l’altura de la vista.


Pàgina: 30

15.Quan existeixin línies d’estesa elèctrica àrees, en el cas que vehicles l’obra haguessinde circular sota l’estesa elèctrica s’utilitzarà una senyalització d’advertència.

La implantació de la senyalització i balisament s’ha de definir en els plànols de l’Estudi deSeguretat i Salut i s’ha de tenir en compte en les fitxes d’activitats, al menys respecte elsriscos que no s’hagin pogut eliminar.

21. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA

Les afectacions que es produiran seran talls amb pas alternatiu en cada una de lesdireccions o desviament del trànsit per l'interior de la població si fós necessari i com a últimaopció.

En el PLA DE SEGURETAT I SALUT el Contractista definirà les desviacions i passosprovisionals per a vehicles i vianants, els circuits i trams de senyalització, la senyalització,les mesures de protecció i detecció, els paviments provisionals, les modificacions quecomporti la implantació de l’obra i la seva execució, diferenciant, si és cas, les diferentsfases d’execució. A aquests efectes, es tindrà en compte el que determina la Normativa pera la informació i senyalització d’obres al municipi i la Instrucció Municipal sobre la instal·laciód’elements urbans a l’espai públic de la ciutat que correspongui.

Quan correspongui, d’acord amb les previsions d’execució de les obres, es diferenciarà ambclaredat i per cadascuna de les distintes fases de l’obra, els àmbits de treball i els àmbitsdestinats a la circulació de vehicles i vianants, d’accés a edificis i guals, etc.., i es definiranles mesures de senyalització i protecció que corresponguin a cadascuna de les fases.

És obligatori comunicar l’inici, l’extensió, la naturalesa dels treballs i les modificacions de lacirculació de vehicles provocades per les obres, a la Guàrdia Municipal i als Bombers o al’Autoritat que correspongui.

Quan calgui prohibir l’estacionament en zones on habitualment és permès, es col·locarà elcartell de “SENYALITZACIÓ EXCEPCIONAL” (1050 X 600 mm), amb 10 dies d’antelació al’inici dels treballs, tot comunicant-ho a la Guàrdia Municipal o l’Autoritat que correspongui.

En la desviació o estrenyiment de passos per a vianants es col·locarà la senyalitzaciócorresponent.

No es podrà començar l’execució de les obres sense haver procedit a la implantació delselements de senyalització i protecció que corresponguin, definits al PLA DE SEGURETATaprovat.

El contractista de l’obra serà responsable del manteniment de la senyalització i elements deprotecció implantats.

Els accessos de vianants i vehicles, estaran clarament definits, senyalitzats i separats

21.1. Normes de Policia

Control d’accessos

Una vegada establerta la delimitació del perímetre de l’obra, conformats els tancaments iaccessos per els vianants i de vehicles, el contractista amb la col·laboració del seu servei deprevenció definirà, dins del Pla de Seguretat i Salut, el procés per al control d’entrada isortida de vehicles en general (inclosa la maquinària com grues mòbils, retroexcavadores) ide personal de manera que garanteixi l’accés únicament a persones autoritzades.


Pàgina: 31

Quan la delimitació de l’obra no es pugui portar a terme, per les pròpies circumstàncies del’obra, el contractista, al menys haurà de garantir, l’accés controlat a les instal·lacions d’úscomú de l’obra, i haurà d’assegurar que les entrades a l’obra estiguin senyalitzades, i quequedin tancades les zones que puguin presentar riscos

Coordinació d’interferències i seguretat a peu d’obra

El contractista, quan sigui necessari, donat el volum d’obra, el valor dels materialsemmagatzemats i altres circumstàncies que així ho aconsellin, definirà un procés pergarantir l’accés controlat a les instal·lacions que suposin risc personal i/o comú per a l’obra il’intrusisme a l’interior de l’obra en tallers, magatzems, vestuaris i d’altres instal·lacions d’úscomú o particular.

21.2. Àmbit d'ocupació de la via pública

Ocupació del tancament de l’obra

S’entén per àmbit d’ocupació el realment ocupat, incloent tanques, elements de protecció,baranes, bastides, contenidors, casetes, etc.

En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació del’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferentsfases de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols perfases i interrelacionats amb el procés constructiu.

L’amplada màxima a ocupar serà proporcional a l’amplada de la vorera. L’espai lliure per apas de vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent.

En cap cas es podrà ocupar una amplada superior a tres (3) metres mesurats des de la líniade façana, ni més de dos terços (2/3) de l’amplada de la vorera, si no queda al menys unafranja d’amplada mínima d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants.

Quan, per l’amplada de la vorera, no sigui possible deixar un pas per a vianants d’un metre iquaranta centímetres (1,40 m) es permetrà, durant l’execució dels treballs a planta baixa, lacol·locació de tanques amb un sortint màxim de seixanta centímetres (60 cm) deixant unpas mínim per a vianants d’un metre (1 m). Per a l’enderrocament de les plantes superiors ala planta baixa, es col·locarà una tanca a la línia de façana i es farà una protecció voladaper la retenció d’objectes despresos de les cotes superiors. Si la vorera és inferior a unmetre seixanta centímetres (1,60 cm) durant els treballs a la planta baixa, el pas per avianants d’un metre (1 m) d’amplada podrà ocupar part de la calçada en la mesura quecalgui. En aquest cas, s’haurà de delimitar i protegir amb tanques l’àmbit del pas devianants.

Situació de casetes i contenidors.

S’indicaran en el PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.

Les casetes, contenidors, tallers provisionals i aparcament de vehicles d’obra, sesituaran en una zona propera a l’obra que permeti aplicar els següents criteris: Preferentment, a la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta

centímetres (1,40 m) per a pas de vianants per la vorera. A la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m)

per a pas de vianants per la zona d’aparcament de la calçada sense envaircap carril de circulació.

Si no hi ha prou espai a la vorera, es col·locaran a la zona d’aparcament de lacalçada procurant no envair cap carril de circulació i deixant sempre com amínim un metre (1m) per a pas de vianants a la vorera.

- Es protegirà el pas de vianants i es col·locarà la senyalització corresponent.


Pàgina: 32

Situació de grues-torre i muntacàrregues

Només podran estar emplaçats a l’àmbit de l’obra.

Canvis de la Zona Ocupada

Qualsevol canvi en la zona ocupada que afecti l’àmbit de domini públic es considerarà unamodificació del PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL i s’haurà de documentar itramitar d’acord amb el R.D. 1627/97.

21.3. Tancaments de l'obra que afecten l'àmbit públic

Tanques

Situació Delimitaran el perímetre de l’àmbit de l’obra o, enordenació entre mitgeres, tancaran el front de l’obra osolar i els laterals de la part de vorera ocupada.

Tipus de tanques Es formaran amb xapa metàl·lica opaca o a base deplafons prefabricats o d’obra de fàbrica arrebossada ipintada.

Les empreses promotores podran presentar al’Ajuntament per a la seva homologació, si s’escau, elseu propi model de tanca per tal d’emprar-lo en totesles obres que facin.

Les tanques metàl·liques de 200 x 100 cm noméss’admeten per a proteccions provisionals enoperacions de càrrega, desviacions momentànies detrànsit o similars.

En cap cas s’admet com a tanca el simple abalisatamb cinta de PVC, malla electrosoldada de ferrallista,xarxa tipus tenis de polipropilè (habitualment de colortaronja), o elements tradicionals de delimitacionsprovisionals de zones de risc.

Complements Totes les tanques tindran balisament lluminós ielements reflectants en tot el seu perímetre.

Manteniment El Contractista vetllarà pel correcte estat de la tanca,eliminant grafittis, publicitat il·legal i qualsevol altreelement que deteriori el seu estat original.

Accés a l’obra

Portes Les tanques estaran dotades de portes d’accésindependent per a vehicles i per al personal de l’obra.

No s’admet com a solució permanent d’accés laretirada parcial del tancament.

21.4. Operacions que afecten l'àmbit públic

Entrades i sortides de vehicles i maquinària.

Vigilància Personal responsable de l’obra s’encarregarà de dirigir les


Pàgina: 33

operacions d’entrada i sortida, avisant els vianants a fid’evitar accidents.

Aparcament Fora de l’àmbit del tancament de l’obra no podranestacionar-se vehicles ni maquinària de l’obra, excepte a lareserva de càrrega i descàrrega de l’obra quan existeixi zonad’aparcament a la calçada.

Camions en espera Si no hi ha espai suficient dins de l’àmbit del tancament del’obra per acollir els camions en espera, caldrà preveure ihabilitar un espai adequat a aquest fi fora de l’obra.

El PLA DE SEGURETAT preveurà aquesta necessitat,d’acord amb la programació dels treballs i els mitjans decàrrega, descàrrega i transport interior de l’obra.

Càrrega i descàrrega

Les operacions de càrrega i descàrrega s’executaran dintre l’àmbit del tancament de l’obra.Quan això no sigui possible, s’estacionarà el vehicle en el punt més proper a la tanca del’obra, es desviaran els vianants fora de l’àmbit d’actuació, s’ampliarà el perímetre tancat del’obra i es prendran les següents mesures:

S’habilitarà un pas per als vianants. Es deixarà un pas mínim d’un metre i quarantacentímetres (1,40 m) d’ample per a la vorera o per a la zona d’aparcament de lacalçada, sense envair cap carril de circulació. Si no és suficient i/o si cal envair elcarril de circulació que correspongui i contactar prèviament amb la Guàrdia Urbana.

Es protegirà el pas de vianants amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, delimitantel camí pels dos costats i es col·locarà la senyalització que correspongui.

La separació entre les tanques metàl·liques i l’àmbit d’operacions o el vehicle, formaràuna franja de protecció l’amplada de la qual dependrà del tipus de productes acarregar o descarregar i que establirà el Cap d’Obra prèvia consulta al Coordinadorde Seguretat de l’obra.

Acabades les operacions de càrrega i descàrrega, es retiraran les tanquesmetàl·liques es netejarà el paviment.

Es controlarà la descàrrega dels camions formigonera a fi d’evitar abocaments sobrela calçada.

Descàrrega, apilament i evacuació de terres i runa

Descàrrega La descàrrega de runa des dels diferents nivells de l’obra,aprofitant la força de la gravetat, serà per canonades (cotessuperiors) o mecànicament (cotes sota rasant), fins elscontenidors o tremuges, que hauran de ser cobertes amblones o plàstics opacs a fi d’evitar pols. Les canonades ocintes d’elevació i transport de material es col·locaran sempreper l’interior del recinte de l’obra.

Apilament. No es poden acumular terres, runa i deixalles en l’àmbit dedomini públic, excepte si és per a un termini curt i si s’haobtingut un permís especial de l’Ajuntament, i sempre s’ha dedipositar en tremuges o en contenidors homologats.

Si no es disposa d’aquesta autorització ni d’espais adequats,les terres es carregaran directament sobre camions per a laseva evacuació immediata.

A manca d’espai per a col·locar els contenidors en l’àmbit deltancament de l’obra, es col·locaran sobre la vorera en el punt


Pàgina: 34

més proper a la tanca, deixant un pas per als vianants d’unmetre i quaranta centímetres (1,40 m) d’amplada com a mínim.

S’evitarà que hi hagi productes que sobresurtin del contenidor.

Es netejarà diàriament la zona afectada i després de retirat elcontenidor.

Els contenidors, quan no s’utilitzin, hauran de ser retirats.

Evacuació Si la runa es carrega sobre camions, aquests hauran de portarla caixa tapada amb una lona o un plàstic opac a fi d’evitar laproducció de pols, i el seu transport ho serà a un abocadorautoritzat. El mateix es farà en els transports dels contenidors.

Proteccions per a evitar la caiguda d’objectes a la via pública

Al PLA DE SEGURETAT s’especificaran, per cada fase d’obra, les mesures i proteccionsprevistes per a garantir la seguretat de vianants i vehicles i evitar la caiguda d’objectes a lavia pública, tenint en compte les distàncies, en projecció vertical, entre els treballs en altura,el tancament de l’obra i la vorera o zona de pas de vianants o vehicles.

Bastides Es col·locaran bastides perimetrals a tots els paraments exteriors a laconstrucció a realitzar.Les bastides seran metàl·liques i modulars. Tindran una protecció de lacaiguda de materials i elements formant un entarimat horitzontal a 2,80 md’alçada, preferentment de peces metàl·liques, fixat a l’estructura vertical ihoritzontal de la bastida, així com una marquesina inclinada en voladís quesobresurti 1,50 m, com a mínim, del pla de la bastida.

Les bastides seran tapades perimetralment i a tota l’alçada de l’obra, des del’entarimat de visera, amb una xarxa o lones opaques que eviti la caigudad’objectes i la propagació de pols.

Xarxes Sempre que s’executin treballs que comportin perill per als vianants, pel riscde caiguda de materials o elements, es col·locaran xarxes de protecció entreles plantes, amb sistemes homologats, de forjat, perimetrals a totes lesfaçanes.

Grues torre En el PLA DE SEGURETAT s’indicarà l’àrea de funcionament del braç i lesmesures que es prendran en el cas de superar els límits del solar o deltancament de l’obra.

El carro del qual penja el ganxo de la grua no podrà sobrepassar aquestslímits. Si calgués fer-ho, en algun moment, es prendran les mesuresindicades per a càrregues i descàrregues.

21.5. Neteja i incidència sobre l'ambient que afecten l'àmbit públic

Neteja

Els contractistes netejaran i regaran diàriament l’espai públic afectat per l’activitat de l’obra iespecialment després d’haver efectuat càrregues i descàrregues o operacions productoresde pols o deixalles.

Es vigilarà especialment l’emissió de partícules sòlides (pols, ciment, etc.).

Caldrà prendre les mesures pertinents per evitar les roderes de fang sobre la xarxa viària ala sortida dels camions de l’obra. A tal fi, es disposarà, abans de la sortida del tancament del’obra, una solera de formigó o planxes de „relliga“ de 2 x 1 m, com a mínim, sobre la qual


Pàgina: 35

s’aturaran els camions i es netejaran per reg amb mànega cada parella de rodes.

Està prohibit efectuar la neteja de formigoneres al clavegueram públic.

Sorolls. Horari de treball

Les obres es realitzaran entre les 8,00 i les 20,00 hores dels dies feiners.

Fora d’aquest horari, només es permet realitzar activitats que no produeixin sorolls mésenllà d’allò que estableixen les OCAF. Les obres realitzades fora d’aquest horari hauran deser específicament autoritzades per l’Ajuntament.

Excepcionalment i amb l’objecte de minimitzar les molèsties que determinades operacionspoden produir sobre l’àmbit públic i la circulació o per motius de seguretat, l’Ajuntamentpodrà obligar que alguns treballs s’executin en dies no feiners o en un horari específic.

Pols

Es regaran les pistes de circulació de vehicles.

Es regaran els elements a enderrocar, la runa i tots els materials que puguin produir pols.

En el tall de peces amb disc s’hi afegirà aigua.

Les sitges de ciment estaran dotades de filtre.

21.6. Residus que afecten a l'àmbit públic

El contractista, dins del Pla de Seguretat i Salut, definirà amb la col·laboració del seu serveide prevenció, els procediments de treball per a l’emmagatzematge i retirada de cadascundels diferents tipus de residus que es puguin generar a l’obra.

El contractista haurà de donar les oportunes instruccions als treballadors i subcontractistes,comprovant que ho comprenen i ho compleixen.

21.7. Circulació de vehicles i vianants que afecten l'àmbit públic

Senyalització i protecció

Si el pla d’implantació de l’obra comporta la desviació del trànsit rodat o la reducció de vialsde circulació, s’aplicaran les mesures definides a la Norma de Senyalització d’Obres 8.3-

Està prohibida la col·locació de senyals no autoritzades pels Serveis Municipals.

Dimensions mínimes d’itineraris i passos per a vianants

Es respectaran les següents dimensions mínimes:

En cas de restricció de la vorera, l’amplada de pas per a vianants no serà inferior a unterç (1/3) de l’amplada de la vorera existent.

L’amplada mínima d’itineraris o de passos per a vianants serà d’un metre i quarantacentímetres (1,40 m).

Elements de protecció

Pas vianants Tots els passos de vianants que s’hagin d’habilitar esprotegiran, pels dos costats, amb tanques o baranes resistents,ancorades o enganxades a terra, d’una alçada mínima d’unmetre (1 m) amb travesser intermedi i entornpeus de vint


Pàgina: 36

centímetres (0,20 m) a la base. L’alçada de la passarel·la nosobrepassarà els quinze centímetres (0,15 m).

Els elements que formin les tanques o baranes seranpreferentment continus. Si són calats, les separacions mínimesno podran ser superiors a quinze centímetres (015 m).

Forats i rases Si els vianants han de passar per sobre els forats o les rases, escol·locaran xapes metàl·liques fixades, de resistència suficient,totalment planes i sense ressalts.

Si els forats o les rases han de ser evitats, les baranes o

tanques de protecció del pas es col·locaran a 45º en el sentit dela marxa.

Enllumenat i abalisament lluminós

Els senyals i els elements d’abalisament aniran degudament il·luminats encara que hi hagienllumenat públic.

S’utilitzarà pintura i material reflectant o fotoluminiscent, tant per a la senyalització vertical ihoritzontal, com per als elements d’abalisament.

Els itineraris i passos de vianants estaran convenientment il·luminats al llarg de tot el tram(intensitat mínima 20 lux).

Les bastides de paraments verticals que ocupin vorera o calçada tindran abalisamentlluminós i elements reflectants a totes les potes en tot el seu perímetre exterior.

La delimitació d’itineraris o passos per a vianants formada amb tanques metàl·liques de 200x 100 cm, tindran abalisament lluminós en tot el seu perímetre.

Abalisament i defensa

Els elements d’abalisament i defensa a emprar per passos per a vehicles seran elsdesignats com tipus TB, TL i TD a la Norma de carreteres 8.3 – IC. amb el següent criterid’ubicació d’elements d’abalisament i defensa: o) En la delimitació de la vora del carril de circulació de vehicles contigu al tancament de

l’obra.p) En la delimitació de vores de passos provisionals de circulació de vehicles contigus a

passos provisionals per a vianants.q) Per impedir la circulació de vehicles per una part d’un carril, per tot un carril o per

diversos carrils, en estrenyiments de pas i/o disminució del número de carrils.r) En la delimitació de vores en la desviació de carrils en el sentit de circulació, per salvar

l’obstacle de les obres.s) En la delimitació de vores de nous carrils de circulació per a passos provisionals o per a

establir una nova ordenació de la circulació, diferent de la que hi havia abans de lesobres.

Es col·locaran elements de defensa TD – 1 quan, en vies d’alta densitat de circulació, envies ràpides, en corbes pronunciades, etc.., la possible desviació d’un vehicle de l’itinerariassenyalat pugui produir accidents a vianants o a treballadors (desplaçament o enderroc deltancament de l’obra o de baranes de protecció de pas de vianants, xoc contra objectesrígids, bolcar el vehicle per l’existència de desnivells, etc..,).

Quan l’espai disponible sigui mínim, s’admetrà la col·locació d’elements de defensa TD – 2.

Paviments provisionals


Pàgina: 37

El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents dels propis del gravat de lespeces. Si és de terres, tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat).

Si cal ampliar la vorera per a pas de vianants per la calçada, es col·locarà un entarimatsobre la part ocupada de la calçada formant un pla horitzontal amb la vorera i una baranafixa de protecció.

Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda

Si la via o vies de l’entorn de l’obra estan adaptades d’acord amb el que disposa el Decret135/1995 de 24 de març, i no hi ha itinerari alternatiu, els passos o itineraris provisionalscompliran les següents condicions mínimes:

Alçada lliure d’obstacles de 2,10 m. En els canvis de direcció, l’amplada mínima de pas haurà de permetre inscriure un

cercle d’1,5 m de diàmetre. No podran haver-hi escales ni graons aïllats. El pendent longitudinal serà com a màxim del 8% i el pendent transversal del 2%. El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de

peces. Si és de terres tindrà una compactació del 90% PM (Pròctor Modificat). Els guals tindran una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m) i un

pendent màxim del 12%.

Si hi ha itinerari alternatiu, s’indicarà, en els punts de desviació cap a l’itinerari alternatiu,col·locant un senyal tipus D amb el símbol internacional d’accessibilitat I una fletxa desenyalització.

Manteniment

La senyalització i els elements d’abalisament es fixaran de tal manera que impedeixi el seudesplaçament i dificulti la seva subtracció.

La senyalització, l’abalisament, els paviments, l’enllumenat i totes les proteccions delsitineraris, desviacions i passos per a vehicles i vianants es conservaran en perfecte estatdurant la seva vigència, evitant la pèrdua de condicions perceptives o de seguretat.

Els passos i itineraris es mantindran nets.

Retirada de senyalització i abalisament

Acabada l’obra es retiraran tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats.

El termini màxim per a l’execució d’aquestes operacions serà d’una setmana, un copacabada l’obra o la part d’obra que exigís la seva implantació.

21.8. Protecció i trasllat d'elements emplaçats a la via pública

Arbres i jardins

Al PLA DE SEGURETAT s’assenyalaran tots els elements vegetals i l’arbrat existent a la viapública que estiguin a la zona de les obres i al seu llindar. L’Entitat Municipal responsablede Parcs i Jardins emetrà un informe previ preceptiu.

Mentre durin les obres es protegirà l’arbrat, els jardins i les espècies vegetals que puguinquedar afectades, deixant al seu voltant una franja d’un (1) metre de zona no ocupada. Elcontractista vetllarà, perquè els escossells i les zones ajardinades estiguin sempre lliuresd’elements estranys, deixalles, escombraries i runa. S’hauran de regar periòdicament,sempre que això no es pugui fer normalment des de l’exterior de la zona d’obres.


Pàgina: 38

Els escossells que quedin inclosos dins l’àmbit d'estrenyiment de pas per a vianantss’hauran de tapar de manera que la superfície sigui contínua i sense ressalts.

Parades d’autobús, quioscos, bústies

A causa de la implantació del tancament de l’obra, ja sigui, perquè queden al seu interior oper quedar en zona de pas restringit, caldrà preveure el trasllat provisional de paradesd’autobús, quioscos, bústies de Correus o elements similars emplaçats a l’espai públic.

En aquest cas, caldrà indicar-ho en el PLA DE SEGURETAT, preveure el seu emplaçamentdurant el temps que durin les obres i contactar amb els serveis corresponents per tal decoordinar les operacions.

22. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ

22.1. Riscos de danys a tercers

Els riscs que durant les successives fases d'execució de l'obra podrien afectar persones oobjectes annexos que en depenguin són els següents: Caiguda al mateix nivell. Atropellaments. Col·lisions amb obstacles a la vorera. Caiguda d'objectes.

22.2. Mesures de protecció a tercers

Es consideraran les següents mesures de protecció per a cobrir el risc de les persones quetransiten pels voltants de l'obra:

16. Muntatge de tanca metàl·lica a base d'elements prefabricats de 2 m. d'alçada, separantel perímetre de l'obra, de les zones de trànsit exterior.

17. Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs, s’instal·laràun passadís d’estructura consistent en l’assenyalament, que haurà de ser òptic illuminós a la nit, per a indicar el gàlib de les proteccions al tràfic rodat. Ocasionalmentes podrà instal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en voladís de materialresistent.

18. Si fos necessari ocupar la vorera durant l’aplec de materials a l’obra, mentre duri lamaniobra de descàrrega, es canalitzarà el trànsit de vianants per l’interior del passadísde vianants i el de vehicles fora de les zones d’afectació de la maniobra, amb proteccióa base de reixes metàl·liques de separació d’àrees i es col·locaran llums de gàlibnocturns i senyals de trànsic que avisin als vehicles de la situació de perill.

19. En funció del nivell d’intromissió de tercers a l’obra, es pot considerar la conveniènciade contractar un servei de control d’accessos a l'obra, a càrrec d’un Servei de Vigilànciapatrimonial, expressament per a aquesta funció.

23. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS

Els principals riscos catastròfics considerats com remotament previsibles per aquesta obrasón: Incendi, explosió i/o deflagració. Inundació. Col·lapse estructural per maniobres fallides. Atemptat patrimonial contra la Propietat i/o contractistes. Enfosament de càrregues o aparells d’elevació.

Per a cobrir las eventualitats pertinents, el Contractista redactarà i inclourà com annex alseu Pla de Seguretat i Salut un „Pla d’Emergència Interior“, cobrin les següents mesures


Pàgina: 39

mínimes:1.- Ordre i neteja general.2.- Accessos i vies de circulació interna de l'obra.3.- Ubicació d'extintors i d’altres agents extintors.4.- Nomenament i formació de la Brigada de Primera Intervenció.5.- Punts de trobada.6.- Assistència Primers Auxilis.

24. PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS

Previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, en les degudes condicions deseguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment) segons art. 5.6RD.1627/97

25. ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES

E01 ENDERROCSE01.E01 ENDERROC D'ELEMENTS SOTERRATS A POCA FONDARIAENDERROC D'ELEMENTS CONSTRUCTIUS ENTERRATS REALITZAT AMB MITJANS MANUALS O MECÀNICS, APOCA PROFUNDITAT, AMB CÀRREGA DE RUNA SOBRE CAMIÓ. INCLOU, FONAMENTS EN FORMIGÓ EN MASSA IARMAT, DE MAMPOSTERIA I INSTAL.LACIONS DE SANEJAMENT DE FORMIGÓ

Avaluació de riscosId Risc P G A2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 1 2

Situació: ITINERARIS A OBRA4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 2 2 3

Situació: MANIPULACIÓ DE RUNA9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 3 1 3

Situació: EINES10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3

Situació: PRODUCCIÓ I RETIRADA DE RUNA12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 3 3

Situació: RECORREGUTS SOBRE SUPERFÍCIES IRREGULARS13 SOBREESFORÇOS 2 2 3

Situació: MANIPULACIÓ MANUAL DE RUNA14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2

Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2

Situació: POLS D'ENDERROC25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 2 2

Situació: ITINERARIS SOBRE TERRENY IRREGULARS26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 3 1 3

Situació: MÀQUINES PER A ENDERROCS27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2

Situació: CABINES MÀQUINES ENDERROCSP: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000010 Executar les escales a la vegada que el sostre de la planta a la que doni accés 10I0000013 Ordre i neteja 2I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9


Pàgina: 40

I0000045 Formació 10 /12 /13I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000063 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14I0000064 Suspensió de les feines a cobertes inclinades amb vent superior a 40 km/h 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000076 Reconeixement dels materials a enderrocar 17I0000079 Realitzar els treballs a láire lliure, sempre a sotavent 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E01.E02 ENDERROC D'ESTRUCTURES AÈRIESENDERROC D'ESTRUCTURES PORTANTS DE FORMIGÓ EN MASSA O ARMAT, METÀL.LIQUES, DE FÀBRICA AMBREVOLTONS CERÀMICS, FORMIGÓ O FUSTA, REALITZAT SOBRE LA RASANT DEL TERRENY AMB MITJANSMECÀNICS I/O MANUALS. ES CONSIDERA LÉNDERROC D'ELEMENTS CONSTITUITS PER AMIANT


Situació: ITINERARIS A OBRAÀREA DE TREBALLMANCA D'IL.LUMINACIÓ

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 3 4Situació: ENFONSAMENT DE PARETS EN EXCAVACIÓ

4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 2 2 3Situació: MANIPULACIÓN DE MATERIAL D'ENDERROC

5 CAIGUDA D'OBJECTES DESPRESSOS 2 3 4Situació: AL EXECUTAR ENDERROCS PARCIALS

6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 3 1 3Situació: ITINERARIS A OBRA

ÀREA DE TREBALLMANCA D'IL.LUMINACIÓ

9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 3 1 3Situació: EINES MANUALS, BARRA, MAÇA, PIC

10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3Situació: EN EL PROCÉS DÉNDERROC

12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 3 3Situació: RECORREGUTS SOBRE TERRENYS IRREGULARS

13 SOBREESFORÇOS 2 2 3Situació: MANIPULACIÓ MANUAL

14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR

15 CONTACTES TÈRMICS 1 2 2Situació: TALL AMB OXIACETILÈNIC

17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 3 1 3Situació: GASOS TALL OXIACETILÈNIC

POLS EN ENDERROCSPOLS DE FIBRES DÁMIANT

20 EXPLOSIONS 1 3 3Situació: BOMBONES OXIACETILÈ

24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS 1 2 2Situació: PARÀSITS, MÚRIDS

25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 2 2Situació: ITINERARIS SOBRE TERRENYS IRREGULARS

26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 3 1 3Situació: MÀQUINES DÉNDERROC

27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2Situació: MARTELL PNEUMÀTIC

MARTELL TRENCADOR PNEUMÀTICP: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)


Pàgina: 41

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000013 Ordre i neteja 2 /6I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000019 Realitzar un estudi dénderroc amb Pla d'Emergència 3I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 3 /5I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000045 Formació 10 /12 /13I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000063 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14I0000064 Suspensió de les feines a cobertes inclinades amb vent superior a 40 km/h 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000076 Reconeixement dels materials a enderrocar 17I0000079 Realitzar els treballs a láire lliure, sempre a sotavent 17I0000091 No soldar sobre contenidors de materials inflamables o explosius (pintures, dissolvents,

etc)20

I0000092 Utilitzar aigua sabonosa per a detectar fuites de gas 20I0000093 Evitar unions de mangueres amb filferros 20I0000094 Revisió periòdica dels equips de treball 20I0000095 Impedir el contacte de l'acetilè amb el coure 20I0000096 No fumar 20I0000099 Establir una zona de protecció de radi 10 m, en treballs de soldadura i tall amb serra

radial20

I0000100 Reconeixement prèvi de l'edifici 24I0000101 Actuacions prèvies de desparasitació i desratització 24I0000102 Procediment previ de treball 24I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E01.E03 ENDERROC DE PAVIMENTS I REVESTIMENTS - ARRENCADA D'ELEMENTS -

DESMUNTATGE D'INSTAL.LACIONSENDERROC DE PAVIMENTS I REVESTIMIENTS AMB RETIRADA I DESMUNTATGE D'INSTAL.LACIONS, REALIZATSEN L'INTERIOR DE LA EDIFICACIÓ, AMB MITJANS MECÀNICS I/O MANUALS. ES CONSIDERA LÉNDERROCD'ELEMENTS CONSTITUITS PER AMIANT

Avaluació de riscosId Risc P G A1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 2 3 4

Situació: ITINERARIS ENDERROCTREBALLS EN ALÇADA

2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 1 2Situació: ITINERARIS A OBRA

ÀREA DE TREBALL


Pàgina: 42

MANCA D'IL.LUMINACIÓ3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 3 4

Situació: ELEMENTS A ENDERROCAR EN ALÇADA4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 2 2 3

Situació: MANIPULACIÓ DE RUNES5 CAIGUDA D'OBJECTES DESPRESSOS 2 3 4

Situació: ESLLAVISSADES D'OBJECTES6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 3 1 3

Situació: ITINERARIS A OBRAÀREA DE TREBALLMANCA D'IL.LUMINACIÓ

9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 3 1 3Situació: EINES MECÀNIQUES I MANUALS

10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3Situació: PRODUCTE DEL PROCÉS DÉNDERROC

13 SOBREESFORÇOS 2 2 3Situació: EN L'ÚS D'EINES

17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 3 1 3Situació: POLS

26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 3 1 3Situació: PRODUIT PER LES MÀQUINES DÉNDERROC

27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2Situació: EN L'ÚS D'EINES DE PERCUSSIÓ I TRENCADORES

P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000008 Personal qualificat per a treballs en alçada 1I0000012 Assegurar les escales de mà 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000019 Realitzar un estudi dénderroc amb Pla d'Emergència 3I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 3 /5I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000045 Formació 10 /13I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000061 Rotació dels llocs de treball 26 /27I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E01.E04 ENDERROC DE COBERTESENDERROC DE COBERTES AMB MITJANS MECANICS I/O MANUALS


Situació: ITINERARIS A OBRATREBALLS EN ALÇADA



3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 3 4


Pàgina: 43

Situació: ENFONSAMENT DE PARETS, ENVANS I DIVISÒRIESENFONSAMENT DE PART DE LA COBERTA

4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 2 2 3Situació: MANIPULACIÓ MANUAL DE RUNA I MATERIAL SOBRANT

5 CAIGUDA D'OBJECTES DESPRESSOS 2 3 4Situació: EN EXECUTAR ENDERROCS PARCIALS D'ELEMENTS

6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 3 1 3Situació: ITINERARIS D'OBRA

ÀREA DE TREBALLSUPERFÍCIES IRREGULARSMANCA D'IL.LUMINACIÓ

9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 3 1 3Situació: UTILITZACIÓ D'EINES MANUALS O MECÀNIQUES

10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3Situació: EN PROCESSOS D´ENDERROC




15 CONTACTES TÈRMICS 1 2 2Situació: TALL AMB OXIACETILÈNIC

17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 3 1 3Situació: GASOS TALL OXIACETILÈNIC

POLS ENDERROCPOLS FIBRES D'AMIANT

20 EXPLOSIONS 1 3 3Situació: BOMBONES OXIACETILÈ

24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS 1 2 2Situació: PARÀSITS, MÚRIDS

26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 3 1 3Situació: MAQUINÀRIA

27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2Situació: MAQUINÀRIA


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000008 Personal qualificat per a treballs en alçada 1I0000012 Assegurar les escales de mà 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000019 Realitzar un estudi d´enderroc amb Pla d'Emergència 3I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 3 /5I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 /5I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /15I0000045 Formació 10 /12 /13 /17I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 /27I0000063 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14


Pàgina: 44

I0000064 Suspensió de les feines a cobertes inclinades amb vent superior a 40 km/h 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000076 Reconeixement dels materials a enderrocar 17I0000079 Realitzar els treballs a láire lliure, sempre a sotavent 17I0000085 Ventilació de les zones de treball 17I0000091 No soldar sobre contenidors de materials inflamables o explosius (pintures, dissolvents,

etc)15 /20

I0000092 Utilitzar aigua sabonosa per a detectar fuites de gas 15 /20I0000093 Evitar unions de mangueres amb filferros 15 /20I0000094 Revisió periòdica dels equips de treball 15 /20I0000095 Impedir el contacte de l'acetilè amb el coure 15 /20I0000096 No fumar 15 /20I0000099 Establir una zona de protecció de radi 10 m, en treballs de soldadura i tall amb serra

radial20

I0000100 Reconeixement prèvi de l'edifici 24I0000101 Actuacions prèvies de desparasitació i desratització 24I0000102 Procediment previ de treball 24I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E01.E05 ENDERROC D'ENVANS I PARETS DIVISÒRIESENDERROC D'ENVANS I PARETS DIVISÒRIES AMB MITJANS MECÀNICS I/O MANUALS


Situació: ITINERARIS D'OBRAÀREA DE TREBALLMANCA D'IL.LUMINACIÓ

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 3 4Situació: ENFONSAMENT DE PARETS

4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 2 2 3Situació: MANIPULACIÓ MANUAL O MECÀNICA

5 CAIGUDA D'OBJECTES DESPRESSOS 2 3 4Situació: EN EXECUTAR ENDERROCS PARCIALS



9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 3 1 3Situació: EINES MANUALS, BARRA, MAÇA I PICS

10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3Situació: TREBALLS DÉNDERROC



17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 3 1 3Situació: PROCESSOS DE TALL

24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS 1 2 2Situació: PARÀSITS I MÚRIDS

26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 3 1 3Situació: MAQUINÀRIA

27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2Situació: MAQUINÀRIA


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000013 Ordre i neteja 2 /6I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000019 Realitzar un estudi dénderroc amb Pla d'Emergència 3I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 3 /5I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4


Pàgina: 45

I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000045 Formació 10 /13I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000063 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14I0000064 Suspensió de les feines a cobertes inclinades amb vent superior a 40 km/h 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000076 Reconeixement dels materials a enderrocar 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000085 Ventilació de les zones de treball 17I0000100 Reconeixement prèvi de l'edifici 24I0000101 Actuacions prèvies de desparasitació i desratització 24I0000102 Procediment previ de treball 24I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E02 MOVIMENTS DE TERRESE02.E01 REBAIX DEL TERRENYEXCAVACIÓ PER A REBAIX DEL TERRENY DE FINS A 3 METRES DE FONDÀRIA, AMB MITJANS MECÀNICS


Situació: ITINERARIS A OBRAACCÉS FONS EXCAVACIÓPERÍMETRE EXCAVACIÓ


ÀREA DE TREBALLSUPERFÍCIE DE PAS, IRREGULARMANCA D'IL.LUMINACIÓ

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 2 3Situació: A L'INTERIOR D'EXCAVACIÓ



10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 1 2 2Situació: MANTENIR AL PERSONAL ALLUNYAT DE LES MÀQUINES



CANVI COMPLEMENTS MÀQUINES14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2


Situació: TERRES POLSOSSES25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 2 2

Situació: ITINERARIS A OBRA SOBRE TERRENYS IRREGULARS26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 2 1 2

Situació: MAQUINÀRIA PER A REBAIXOS27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2

Situació: CABINES MÀQUINESP: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1


Pàgina: 46

I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000023 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000045 Formació 10 /12 /13I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E02.E02 EXCAVACIÓ DE RASES I POUSEXCAVACIÓ DE RASES I POUS DE FINS A 2,5 METRES DE FONDARIA, APLEGANT LES TERRES PROP DE LAEXCAVACIÓ


Situació: ITINERARIS A OBRAACCÉS A RASES I POUSTREBALLS EN VORES D'EXCAVACIÓ


ÀREA DE TREBALLSUPERFÍCIES DE PAS IRREGULARSMANCA D'IL.LUMINACIÓ

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 3 4Situació: ENFONSAMENT DE PARETS EN EXCAVACIÓ






CANVI COMPLEMENTS MÀQUINES14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2



Situació: ITINERARIS SOBRE TERRENYS IRREGULARS26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 1 2 2

Situació: MÀQUINES EXCAVACIÓ27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2

Situació: MARTELL PNEUMÀTIC EXCAVACIÓ


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció Riscos


Pàgina: 47

I0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1I0000012 Assegurar les escales de mà 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000023 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000045 Formació 10 /12 /13I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000059 Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E02.E03 EXCAVACIÓ DE RECALÇATSEXCAVACIÓ DE RECALÇATS DE 2,5 METRES DE PROFUNDITAT, COM A MÀXIM, AMB MITJANS MECÀNICS,APLEGANT LES TERRES PROP DE LA EXCAVACIÓ


Situació: ITINERARIS A OBRAACCÉS FONS EXCAVACIÓPERÍMETRE EXCAVACIÓ


ÀREA DE TREBALLSUPERFÍCIE IRREGULARMANCA D'IL.LUMINACIÓ

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 2 3Situació: A L'INTERIOR D'EXCAVACIÓ

5 CAIGUDA D'OBJECTES DESPRESSOS 2 3 4Situació: ESTUDI DE L'EDIFICI O TRAM A RECALÇAR

6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 2 1 2Situació: ITINERARIS INTERIOR OBRA



12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 3 3Situació: RECORREGUT SOBRE TERRENYS IRREGULARS

13 SOBREESFORÇOS 2 2 3Situació: MANIPULACIÓ MANUAL COMPLEMENTS MÀQUINES


17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2Situació: TERRES POLSOSSES

25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 3 3Situació: ITINERARIS A OBRA EN TERRENYS IRREGULARS

26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 2 1 2Situació: MAQUINÀRIA REBAIX

27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2Situació: CABINES MÀQUINES


Pàgina: 48


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000012 Assegurar les escales de mà 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 5I0000023 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000045 Formació 10 /12 /13I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E02.E04 REBLERTS I TERRAPLENSREBLERT, TERRAPLENAT I COMPACTACIÓ DE TERRES, AMB MITJANTS MECÀNICS


Situació: ITINERARIS A OBRAACCÉS A FONS PER A REBLIMENTS


ÀREA DE TREBALLSUPERFÍCIE IRREGULARMANCA D'IL.LUMINACIÓ

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 1 2 2Situació: A L'INTERIOR DE L'EXCAVACIÓ A REBLIR


12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 2 2Situació: RECORREGUT SOBRE TERRENYS IRREGULARS

13 SOBREESFORÇOS 2 2 3Situació: MANIPULACIÓ MANUAL COMPLEMENTS MÀQUINES


16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 3 3Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES


25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 3 3Situació: ITINERARIS SOBRE TERRENYS IRREGULARS

26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 2 1 2Situació: MÀQUINES D'EXCAVACIÓ




Pàgina: 49

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000009 Realitzar el reblert de l´extradós del mur quan aquest estigui en condicions d'entrar en

servei1

I0000012 Assegurar les escales de mà 1I0000013 Ordre i neteja 2I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000023 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000045 Formació 10 /12 /13I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000067 No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos 16I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E02.E05 CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNESCÀRREGA MECÀNICA SOBRE CAMIÓ DE TERRES O RUNES PROCEDENTS D'EXCAVACIÓ I TRANSPORT AABOCADOR


Situació: ITINERARIS A OBRA2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 2 2

Situació: ITINERARIS A OBRAMANCA D'IL.LUMINACIÓ



10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3Situació: MANTENIR AL PERSONAL ALLUNYAT DE LA MAQUINÀRIA




25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 3 3Situació: ITINERARIS A OBRA SOBRE TERRENYS IRREGULARS

26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 2 1 2Situació: MAQUINÀRIA DE CÀRREGA I TRANSPORT



MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1


Pàgina: 50

I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000045 Formació 10 /12I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E02.E06 SUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓSUBMINISTRAMENT DE TERRES DE L'EXTERIOR DE L'OBRA PER A REBLERTS I TERRAPLENS, AMB MITJANSMECÀNICS


Situació: ITINERARIS D'OBRAÀREA DE TREBALLSUPERFÍCIES IRREGULARSMANCA D'IL.LUMINCACIÓ

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 1 2 2Situació: ZONES D'APLECS DE TERRES


13 SOBREESFORÇOS 2 2 3Situació: MAQUINÀRIA (COMPLEMENTS)

MANIPULACIÓ MANUAL14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2

Situació: TREBALLS EN EXTERIORS17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2


Situació: ITINERARIS D'OBRA26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 2 1 2

Situació: MAQUINÀRIA27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2

Situació: MAQUINÀRIAP: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000013 Ordre i neteja 2I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000023 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000045 Formació 12 /13I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /26 /27


Pàgina: 51

I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000108 Eliminar el soroll en origen 26I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E09 PAVIMENTSE09.E01 PAVIMENTS AMORFS ( FORMIGÓ, SUB-BASES, TERRA, SAULO )PAVIMENTS AMORFS A BASE DE TERRES, SORRES, SUBBASE GRANULAR I DE FORMIGÓ, SUBMINISTRATS,EXTESSOS I COMPACTATS MECÁNICAMENT


Situació: ITINERARIS A OBRAPERÍMETRE I VORES DE FORATS

2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 2 3Situació: ITINERARIS A OBRA ÀREA DE TREBALL AMB BAIXA IL.LUMINACIÓ


ÀREA DE TREBALL AMB BAIXA IL.LUMINACIÓ9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 1 2 2


Situació: DESCÀRREGA, EXTESA DE MATERIALS11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 1 2 2

Situació: COMPORTES DE CAMIONS DE SUBMINISTRAMENTCANVI COMPLEMENTS MÀQUINES

12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 3 3Situació: DESNIVELLS ALS ITINERARIS D'OBRA




17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2Situació: MANIPULACIÓ MATERIALS POLSOSSOS

ADITIUS PER A FORMIGONS25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 3 3

Situació: ITINERARIS A OBRA PER SUPERFÍCIES IRREGULARS27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 1 2 2

Situació: CABINES MAQUINÀRIAP: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000045 Formació 10 /12 /13I0000047 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11I0000048 No treballar al costat de paraments acabats de fer ( < 48 h ) 11I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12


Pàgina: 52

I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /27I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25I0000110 Eliminar vibracions en origen 27

E09.E02 ENRAJOLATS I APLACATS DE PECES AMB PULIT ( PEDRA, CERAMICA, MORTER CIMENT,

ESCOPIDORS, ETC.)PAVIMENTS DE RAJOLES CERÀMIQUES, DE PEDRA NATURAL I DE TERRATZO, POLITS I ABRILLANTATS EN OBRA


Situació: ITINERARIS A OBRAPERÍMETRE I VORES DE FORATS



4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 3 3Situació: MANIPULACIÓ D'APLECS




Situació: TALLS EN SECMANIPULACIÓ MATERIALSRETIRADA RUNES

11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 1 3 3Situació: PELS MATERIALS

PER LA FORMIGONERA DE MORTER13 SOBREESFORÇOS 2 2 3

Situació: MANIPULACIÓ MANUAL14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2

Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2

Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2

Situació: TALL EN SEC - POLSRETIRADA DE RUNA

18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS OAL·LERGÈNIQUES)

1 2 2

Situació: AGLOMERANTS, SEGELLANTSABRILLANTADORS, NETEJA


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6


Pàgina: 53

I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000030 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10I0000045 Formació 10 /11 /13 /18I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000063 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000078 Evitar processos de divissió de material en sec 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 18

E09.E03 PAVIMENTS SINTÈTICS ( PVC, GOMA, MOQUETES, ETC. )PAVIMENTS SINTÈTICS EN ROTLLES O LLOSETES DE PVC, DE GOMA I DE SURO, ADHERITS I DE MOQUETESADHERIDES I TENSADES


Situació: ITINERARIS A OBRATREBALLS EN PERÍMETRE I VORES DE FORATS


EJECUCIÓN ESCALERASMANCA D'IL.LUMINACIÓ

4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 3 3Situació: MANIPULACIÓ D'APLECS



Situació: EINES13 SOBREESFORÇOS 2 2 3

Situació: MANIPULACIÓ MANUAL16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2


Situació: COLES, MÀSTICSPULIT EN SEC - POLS


2 2 3

Situació: COLES, MÀSTICS21 INCENDIS 1 2 2

Situació: MATERIALS COMBUSTIBLESP: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1


Pàgina: 54

I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000030 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000041 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9I0000045 Formació 13 /18 /21I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 18I0000097 Substituir l'inflamable per no infamable 21

E09.E04 PAVIMENTS DE FUSTACOL.LOCACIÓ DE PAVIMENTS DE FUSTA O PARQUET FORMAT PER LLISTONS CLAVATS SOBRE LLATAD'EMPOSTISSAR, TIRES FLOTANTS O LLOSETES ADHERIDES


Situació: ITINERARIS A OBRATREBALLS EN PERÍMETRE O VORES DE FORATS


MANCA D'IL.LUMINACIÓ4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 3 3

Situació: MANIPULACIÓ D'APLECS6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 1 2 2

Situació: ITINERARIS A OBRA ÀREA DE TREBALLMANCA D'IL.LUMINACIÓ

9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 1 2 2Situació: EINES

10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 1 2Situació: AL TALLAR, MANIPULAR MATERIALS

RETIRADA DE RUNA13 SOBREESFORÇOS 2 2 3

Situació: MANIPULACIÓ MANUAL16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2


Situació: TALL PLANEJAT RETIRAR RUNES


2 2 3

Situació:21 INCENDIS 1 2 2

Situació: MATERIALS COMBUSTIBLES I INFLAMABLESCOLES, DISSOLVENTS



Pàgina: 55

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000030 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000041 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10I0000045 Formació 10 /13 /18 /21I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000061 Rotació dels llocs de treball 17I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 18I0000097 Substituir l'inflamable per no infamable 21

E09.E05 PINTATS I ENVERNISATSPLANEJAT, FREGAT AMB PAPER DE VIDRE, PREPARACIÓ DEL SUPORT, NETEJA I ENVERNISSAT I/O PINTAT DEPAVIMENTS


Situació: ITINERARIS A OBRA2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 2 2

Situació: ITINERARIS A OBRAÀREA DE TREBALL AL COSTAT DE LES ESCALESEXECUCIÓ D´ESCALES



17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 2 3Situació: POLS, PINTURES, ENVERNISSATS, DISSOLVENTS


2 2 3

Situació: PINTURES, ENVERNISSATS, DISSOLVENTS21 INCENDIS 1 2 2

Situació: MATERIALS COMBUSTIBLES


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1


Pàgina: 56

I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1I0000013 Ordre i neteja 2 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000045 Formació 13 /18 /21I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000061 Rotació dels llocs de treball 17I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 18I0000097 Substituir l'inflamable per no infamable 21

E09.E06 PAVIMENTS TÈXTILSCOL.LOCACIÓ DE PAVIMENTS DE MATERIAL TÈXTIL (MOQUETES) AMB FIXACIÓ O SENSE


Situació: TREBALLS EN PERÍMETRE I VORES DE FORATSITINERARIS D'OBRA

2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 2 3Situació: ITINERARIS D'OBRA

EXECUCIÓ D'ESCALESMANCA D'IL.LUMINACIÓ

4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 3 3Situació: MANIPULACIÓ DE MATERIALS


ÀREES DE TREBALL9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 1 2 2

Situació: ÚS D'EINES MANUALS13 SOBREESFORÇOS 2 2 3

Situació: MANIPULACIO MANUAL DE MATERIALS16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2

Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTESCONTACTES AMB INSTALACIONS EXISTENTS

17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 2 3Situació: COLES, MÀSTICS


2 2 3


Situació: MATERIALS COMBUSTIBLES


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 4I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000045 Formació 9 /13 /18 /21


Pàgina: 57

I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 18I0000097 Substituir l'inflamable per no infamable 21

E09.E07 PAVIMENTS METÀL·LICSCOL.LOCACIÓ DE PAVIMENT METÀL.LIC, AMB O SENSE ENTARIMAT


Situació: PERÍMETRE I VORES DE FORATS2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 2 2

Situació: ITINERARIS D'OBRAÀREA DE TREBALLPROCÉS DE CONSTRUCCIÓMANCA D'IL.LUMINACIÓ




Situació: ÚS D'EINES MANUALS I/O MECÀNIQUES10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 1 1 1

Situació: MANIPULACIÓ DE MATERIALSPROCESSOS D'AJUST DE MATERIALS

13 SOBREESFORÇOS 1 2 2Situació: MANIPULACIÓ MANUAL DE MATERIALS


17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 1 1 1Situació: POLS RUNES

PROCESSOS DE TALLP: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000030 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10I0000045 Formació 10 /13I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13


Pàgina: 58

I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000078 Evitar processos de divissió de material en sec 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17

E09.E08 PAVIMENT DE COCOCOL.LOCACIÓ DE PAVIMENTS DE COCO AMB FIXACIÓ O SENSE


Situació: TREBALLS EN PERÍMETRE I VORES DE FORATSITINERARIS D'OBRA

2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 2 3Situació: ITINERARIS D'OBRA

EXECUCIÓ D'ESCALESMANCA D'IL.LUMINACIÓ




Situació: ÚS D'EINES MANUALS13 SOBREESFORÇOS 2 2 3

Situació: MANIPULACIÓ MANUAL DE MATERIALS16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2


Situació: COLES, MÀSTICS18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O

AL·LERGÈNIQUES)2 2 3


Situació: MATERIALS COMBUSTIBLESP: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1I0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 4I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000045 Formació 9 /13 /18 /21I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 18I0000097 Substituir l'inflamable per no infamable 21


Pàgina: 59

E12 INSTAL.LACIONS D'EVACUACIÓE12.E01 ELEMENTS COL·LOCATS SUPERFICIALMENT ( CAIXES SIFÒNIQUES, DESGUASSOS

BUNERES, ETC.)XARXA HORITZONTAL D'EVACUACIÓ ENTERRADA SUPERFICIALMENT, COMPOSADA D´ARQUETES, ARQUETESSINFÒNIQUES I DESGUASSOS, EN MATERIAL PREFABRICAT


Situació: CAIGUDES EN RASES OBERTES2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 1 2

Situació: TERRENY IRREGULARMATERIAL MAL APLEGAT

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 1 3 3Situació: ENFONSAMENT DE TERRES

6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 2 1 2Situació: SOBRE MATERIAL

9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 2 2 3Situació: COPS AMB MATERIALS

TALLS EN LA MANIPULACIÓ10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 1 2 2

Situació: A LA MANIPULACIÓ DELS MATERIALSAL REJUNTAR I REBLIR DE MATERIAL

11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 2 2 3Situació: PER MATERIALS PESATS COM PERICONS

MANIPULACIÓ FORMIGONERA13 SOBREESFORÇOS 2 2 3


Situació: TREBALL A L'EXTERIOR15 CONTACTES TÈRMICS 1 2 2

Situació: MANIPULACIÓ DE BUFADOR17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 1 2 2

Situació: POLS D'EXCAVACIÓDISSOLVENTS DE COLESGASOS I SUBSTÀNCIES TÒXIQUES EN CLAVEGUERES EXITENTS


1 2 2

Situació: COLES I RESINESCIMENT

24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS 1 2 2Situació: EN CONNEXIONS AMB CLAVEGUERES EXISTENTS

25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 2 3 4Situació:


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1I0000011 Incorporar al projecte mesures de protecció per al muntatge i manteniment de la

instal.lació1

I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000023 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3I0000024 Execució de treballs a l'interior de rases per equips 3I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 /11I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000042 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10I0000045 Formació 10 /13 /18I0000046 Evitar processos d'ajust en obra 10I0000047 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11I0000050 No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses 11I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13


Pàgina: 60

I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000059 Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000066 Utilitzar peces especials d'unió de PVC per tal d'evitar de dilatar les peces amb calor 15I0000080 Elecció dels materials al disseny del projecte 17I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 /18I0000101 Actuacions prèvies de desparasitació i desratització 24I0000102 Procediment previ de treball 24I0000103 Planificació de les àrees de treball 25I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25

E12.E02 CONDUCTES VERTICALS O PENJATS ( BAIXANTS I COL·LECTORS SUSPESOS, FUMS )XARXA DE DESGUÀS VERTICAL I PENJADA, I EVACUACIÓ DE FUMS EN MATERIAL PREFABRICAT


Situació: TREBALLS EN ALÇADADES DE BASTIDES DE BORRIQUETES

2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 1 2Situació: EN ITINERARIS A OBRA

4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 2 3 4Situació: MANIPULACIÓ I MANTENIMENT DE EINES


9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 2 1 2Situació: MANIPULACIÓ MATERIALS

PROCÉS DE ANCORATGES10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 1 2 2

Situació: MANIPULACIÓ MATERIALSPROCÉS DE ANCORATGESTALL MATERIAL CERAMICO



15 CONTACTES TÈRMICS 1 2 2Situació: BUFADOR


17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 1 2 2Situació: POLS

COLESTALL DE MATERIAL


1 2 2

Situació: COLESCIMENTS

24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS 1 2 2Situació: CONNEXIONS A CLAVEGUERES EXISTENTS


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000005 Integrar la seguretat al disseny arquitectònic 1I0000007 Adoptar les mesures preventives necessàries per al manteniment correcte posterior 1I0000011 Incorporar al projecte mesures de protecció per al muntatge i manteniment de la

instal.lació1

I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 4


Pàgina: 61

I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4I0000030 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l'envolcall o fleixos originals 4I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, solicitar un procediment de

treball específic4

I0000033 Solicitar habilitació professional del personal encarregat del manteniment de l'obra 4I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000042 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10I0000045 Formació 10 /13 /18I0000046 Evitar processos d'ajust en obra 10I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000059 Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000066 Utilitzar peces especials d'unió de PVC per tal d'evitar de dilatar les peces amb calor 15I0000067 No treballar al costat de linies elèctriques amb cables nusos 16I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16I0000071 Revisió de la posta a terra 16I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000078 Evitar processos de divissió de material en sec 17I0000084 Tall de material ceràmic per via humida 17I0000085 Ventilació de les zones de treball 17I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 /18I0000101 Actuacions prèvies de desparasitació i desratització 24I0000102 Procediment previ de treball 24

E12.E03 ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES )XARXA HORITZONTAL D'EVACUACIÓ ENTERRADA, COMPOSADA DE POUS DE REGISTRE, DRENATGES IDESGUÀS, EN MATERIAL PREFABRICAT


Situació: CAIGUDES DINS RASES OBERTES I POUS2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 1 2

Situació: TERRENY IRREGULARMATERIALS MAL APLEGATS

3 CAIGUDA D'OBJECTES PER DESPLOM, ESFONDRAMENT O ENSORRAMENT 2 3 4Situació: CAIGUDES DE TERRES EN POUS I RASES

ENFONSAMENT DE TALUSSOS.6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 1 1 1

Situació: ITINERARIS A OBRA9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 2 2 3

Situació: MANIPULACIÓ DE MATERIALS I EINES10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 1 2 2

Situació: MANIPULACIÓ D'ELEMENTSREJUNTATS I FARCITS DE MATERIAL

11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 2 2 3Situació: MANIPULACIÓ DE MATERIALS PESANTS

MANTENIMENT DE MATERIALS13 SOBREESFORÇOS 2 2 3


Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR15 CONTACTES TÈRMICS 1 2 2

Situació: BUFADOR17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 1 2 2

Situació: COLESPOLS


Pàgina: 62

GASOS18 CONTACTES AMB SUBSTANCIES NOCIVES (CÀUSTIQUES, CORROSIVES, IRRITANTS O

AL·LERGÈNIQUES)1 2 2

Situació: COLACIMENT

24 ACCIDENTS CAUSATS PER ÉSSERS VIUS 1 2 2Situació: EN CONNEXIÓ A LA XARXA EXISTENT

25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 2 3 4Situació:


MESURES PREVENTIVES

Codi Descripció RiscosI0000003 Itineraris preestablerts i balissats per al personal 1I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1I0000012 Assegurar les escales de mà 1I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6I0000020 No realitzar treballs a la mateixa vertical 3I0000023 Solicitar dades de les característiques físiques de les terres 3I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 3I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 /11I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9I0000042 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10I0000045 Formació 10 /13 /18I0000046 Evitar processos d'ajust en obra 10I0000047 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11I0000050 No treballar ni estar al radi d'acció de les càrregues suspesses 11I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13I0000059 Elecció dels materials alternatius poc pessats i més manegables 13I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14I0000066 Utilitzar peces especials d'unió de PVC per tal d'evitar de dilatar les peces amb calor 15I0000074 Reg de les zones de treball 17I0000078 Evitar processos de divissió de material en sec 17I0000079 Realitzar els treballs a l´aire lliure, sempre a sotavent 17I0000082 Aïllament del procés 17I0000084 Tall de material ceràmic per via humida 17I0000085 Ventilació de les zones de treball 17I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 /18I0000101 Actuacions prèvies de desparasitació i desratització 24I0000102 Procediment previ de treball 24

26. Signatures

ArquitecteGemma Reguart i Querol


Pàgina: 63

PLEC

1. DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC

1.1. Identificació de les obres

1.2. Objecte

Aquest Plec de Condicions de l’Estudi de Seguretat i Salut comprèn el conjunt d'especificacionsque hauran d’acomplir tant el Pla de Seguretat i Salut del Contractista com a document deGestió Preventiva (Planificació, Organització, Execució i Control) de l’obra, les diferentsproteccions a emprar per la reducció dels riscos (Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva,Sistemes de Protecció Col·lectiva, Equips de Protecció Individual), Implantacions provisionalsper a la Salubritat i Confort dels treballadors, així com les tècniques de la seva implementació al’obra i les que hauran de manar l’execució de qualsevol tipus d’instal·lacions i d’obresaccessòries. Per a qualsevol tipus d’especificació no inclosa en aquest Plec, es tindran encompte les condicions tècniques que es derivin d’entendre com a normes d’aplicació:

a) Tots aquells continguts al: Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació’‘, confeccionat pel Centre

Experimental d’Arquitectura, aprovat pel Consell Superior de Col·legisd’Arquitectes i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció General d’Arquitectura’‘.(cas d'Edificació)

‘‘Plec de Clàusules Administratives Generals, per a la Contractació d’Obres del’Estat’‘ i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció de Política Territorial i ObresPúbliques’‘. (cas d'Obra Pública)

b) Les contingudes al Reglament General de Contractació de l’Estat, Normes Tecnològiquesde l’Edificació publicades pel ‘‘Ministerio de la Vivienda’‘ i posteriorment pel ‘‘Ministerio deObras Públicas y Urbanismo’‘.

c) La normativa legislativa vigent d’obligat compliment i les condicionades per lescompanyies subministradores de serveis públics, totes elles al moment de l’oferta.

1.3. Documents que defineixen l'Estudi de Seguretat i Salut

Segons la normativa legal vigent, Art. 5, 2 del R.D. 1627/1997, de 24 d'octubre sobre‘‘DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I DE SALUT A LES OBRES DECONSTRUCCIÓ’‘, l'Estudi de Seguretat haurà de formar part del Projecte d'Execució d'Obra o,al seu defecte, del Projecte d'Obra, havent de ser coherent amb el contingut del mateix i recollirles mesures preventives adequades als riscos que comporta la realització de l'obra, contenintcom a mínim els següents documents:

Memòria: Descriptiva dels procediments, equips tècnics i medis auxiliars que hagind'utilitzar-se o que la seva utilització es pugui preveure; identificació dels riscoslaborals que puguin ser evitats, indicant a l'efecte les mesures tècniquesnecessàries per fer-ho; relació dels riscos laborals que no es puguin eliminarconforme als assenyalats anteriorment, especificant les mesures preventives iproteccions tècniques tendents a controlar i reduir els esmentats riscos i valorantla seva eficàcia, en especial quan es proposin mesures alternatives.

Plec: De condicions particulars en el que es tindran en compte les normes legals ireglamentaries aplicables a les especificacions tècniques pròpies de l'obra quees tracti, així com les prescripcions que s'hauran de complir en relació amb lescaracterístiques, l'ús i la conservació de les màquines, utensilis, eines, sistemes i


Pàgina: 1

equips preventius.

Plànols: On es desenvolupen els gràfics i esquemes necessaris per la millor definició icomprensió de les mesures preventives definides a la Memòria, amb expressióde les especificacions tècniques necessàries.

Amidaments: De totes les unitats o elements de seguretat i salut al treball que hagin estatdefinits o projectats.

Pressupost: Quantificació del conjunt de despeses previstes per l'aplicació i execució del'Estudi de Seguretat i Salut.

1.4. Compatibilitat i relació entre els esmentats documents

L'estudi de Seguretat i Salut forma part del Projecte d'Execució d'obra, o en el seu cas, delProjecte d'Obra, havent de ser cadascun dels documents que l'integren, coherents amb elcontingut del Projecte, i recollir les mesures preventives, de caràcter pal·liatiu, adequades alsriscos, no eliminats o reduïts a la fase de disseny, que comporti la realització de l'obra, en elsterminis i circumstàncies socio-tècniques on la mateixa es tingui que materialitzar.

El Plec de Condicions Particulars, els Plànols i Pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut sóndocuments contractuals, que restaran incorporats al Contracte i, per tant, són d’obligatacompliment, llevat modificacions degudament autoritzades.

La resta de Documents o dades de l’Estudi de Seguretat i Salut són informatius, i estanconstituïts per la Memòria Descriptiva, amb tots els seus Annexos, els Detalls Gràficsd’interpretació, els Amidaments i els Pressupostos Parcials.

Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada de l’Autor del’Estudi de Seguretat i Salut, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de lesdades que se subministren. Aquestes dades han de considerar-se, tant sols, com acomplement d’informació que el Contractista ha d’adquirir directament i amb els seus propismitjans.

Només els documents contractuals, constitueixen la base del Contracte; per tant el Contractistano podrà al·legar, ni introduir al seu Pla de Seguretat i Salut, cap modificació de les condicionsdel Contracte en base a les dades contingudes als documents informatius, llevat que aquestesdades apareguin a algun document contractual.

El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se de no obtenir lasuficient informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del’Estudi de Seguretat i Salut.

Si hi hagués contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, en casd’incloure’s aquestes com a document que complementi el Plec de Condicions Generals delProjecte, té prevalença el que s’ha prescrit en les Prescripcions Tècniques Particulars. Enqualsevol cas, ambdós documents tenen prevalença sobre les Prescripcions TècniquesGenerals.

El que s’ha esmentat al Plec de condicions i només als Plànols, o viceversa, haurà de serexecutat com si hagués estat exposat a ambdós documents, sempre que, a criteri de l’Autor del’Estudi de Seguretat i Salut, quedin suficientment definides les unitats de Seguretat i Salutcorresponent, i aquestes tinguin preu al Contracte.

2. DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU

Dins l'àmbit de la respectiva capacitat de decisió cadascun dels actors del fet constructiu,


Pàgina: 2

estan obligats a prendre decisions ajustant-se als Principis Generals de l'Acció Preventiva(Art. 15 a la L. 31/1995) :

1. Evitar els riscos.2. Avaluar els riscos que no es poden evitar.3. Combatre els riscos en el seu origen.4. Adaptar la feina a la persona, en particular al que fa referència a la concepció dels llocs

de treball, com també a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, ambl'objectiu específic d'atenuar la feina monòtona i repetitiva i de reduir-ne els efectes a lasalut.

5. Tenir en compte l'evolució de la tècnica.6. Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap.7. Planificar la prevenció, amb la recerca d'un conjunt coherent que hi integri la tècnica,

l'organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influènciadels factors ambientals al treball.

8. Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual.9. Facilitar les corresponents instruccions als treballadors.

2.1. Promotor

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, serà considerat Promotor qualsevolpersona, física o jurídica, pública o privada, que, individual o col·lectivament, decideixi, impulsi,programi i financi, amb recursos propis o aliens, les obres de construcció per sí mateix, o per laseva posterior alienació, lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Promotor:

10. Designar al tècnic competent per la Coordinació de Seguretat i Salut en fase de Projecte,quan sigui necessari o es cregui convenient.

11. Designar en fase de Projecte, la redacció de l'Estudi de Seguretat, facilitant al Projectista ial Coordinador respectivament, la documentació i informació prèvia necessària perl'elaboració del Projecte i redacció de l'Estudi de Seguretat i Salut, així com autoritzar alsmateixos les modificacions pertinents.

12. Facilitar que el Coordinador de Seguretat i Salut en la fase de projecte intervingui en totesles fases d'elaboració del projecte i de preparació de l'obra.

13. Designar el Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra per l'aprovació del Pla deSeguretat i Salut, aportat pel contractista amb antelació a l'inici de les obres, el qualCoordinarà la Seguretat i Salut en fase d'execució material de les mateixes.

14. La designació dels Coordinadors en matèria de Seguretat i Salut no eximeix al Promotor deles seves responsabilitats.

15. Gestionar l’‘‘Avís Previ’‘ davant l'Administració Laboral i obtenir les preceptives llicències iautoritzacions administratives.

16. El Promotor es responsabilitza que tots els agents del fet constructiu tinguin en compte lesobservacions del Coordinador de Seguretat i Salut, degudament justificades, o bé proposinunes mesures d'una eficàcia, pel cap baix, equivalents.

2.2. Coordinador de Seguretat i Salut

El Coordinador de Seguretat i Salut serà als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut,qualsevol persona física legalment habilitada pels seus coneixements específics i quecompti amb titulació acadèmica en Construcció.

És designat pel Promotor en qualitat de Coordinador de Seguretat: a) En fase de concepció,


Pàgina: 3

estudi i elaboració del Projecte o b) Durant l'Execució de l'obra.

El Coordinador de Seguretat i Salut i Salut forma part de la Direcció d’Obra o DireccióFacultativa/Direcció d’Execució.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat del Projecte:

El Coordinador de Seguretat i Salut en fase de projecte, és designat pel Promotor quan enl’elaboració del projecte d’obra intervinguin varis projectistes.

Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l’elaboració delprojecte, segons el R.D. 1627/1997, són les següents:

17. Vetllar per a què en fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte, el Projectistatingui en consideració els ‘‘Principis Generals de la Prevenció en matèria deSeguretat i Salut’‘ (Art. 15 a la L.31/1995), i en particular:d) Prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització amb la finalitat

de planificar les diferents feines o fases de treball que es desenvolupinsimultània o successivament.

e) Estimar la duració requerida per l'execució de les diferents feines o fases detreball.

18. Traslladar al Projectista tota la informació preventiva necessària que li cal per integrarla Seguretat i Salut a les diferents fases de concepció, estudi i elaboració del projected'obra.

Tenir en compte, cada vegada que sigui necessari, qualsevol estudi de seguretat i salut oestudi bàsic, així com les previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, ambles degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors(manteniment).

Coordinar l'aplicació del que es disposa en els punts anteriors i redactar o fer redactarl'Estudi de Seguretat i Salut.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat i Salut d'Obra:

El Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'execució d'obra, és designat pel Promotor entots aquells casos en què intervé més d'una empresa i treballadors autònoms o diversostreballadors autònoms.

Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra,segons el R.D. 1627/1997, són les següents:

1. Coordinar l'aplicació dels Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995):

a) En el moment de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi deplanificar les diferents tasques o fases de treball que s'hagin de desenvoluparsimultània o successivament.

b) En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests treballs o fasesde treball.

2. Coordinar les activitats de l'obra per garantir que els Contractistes, i, si n’hi ha delsSubcontractistes i els treballadors autònoms, apliquin de manera coherent iresponsable els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei dePrevenció de Riscos Laborals (L.31/1995 de 8 de novembre) durant l'execució del'obra i, en particular, en les tasques o activitats al què es refereix l'article 10 del R.D.1627/1997 de 24 d'octubre sobre Disposicions mínimes de Seguretat i Salut a lesobres de construcció:a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja.b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les

seves condicions d'accés, i la determinació de les vies o zones de


Pàgina: 4

desplaçament o circulació.c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars.d) El manteniment, el control previ a la posta en servei i el control periòdic de les

instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, a fi de corregirels defectes que pugin afectar a la seguretat i la salut dels treballadors.

e) La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsitdels diferents materials, en particular si es tracta de matèries o substànciesperilloses.

f) La recollida dels materials perillosos utilitzats.g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació dels residus i deixalles.h) L'adaptació, d'acord amb l'evolució de l'obra, del període de temps efectiu que

haurà de dedicar-se als diferents treballs o fases de treball.i) La informació i coordinació entre els contractistes, subcontractistes i

treballadors autònoms.j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol tipus de treball o activitat que

es realitzi en l'obra o a prop del lloc de l'obra.3. Aprovar el Pla de Seguretat i Salut (PSS) elaborat pel contractista i, si s’escau, les

modificacions que s'hi haguessin introduït. La Direcció Facultativa prendrà aquestafunció quan no calgui la designació de Coordinador.

4. Organitzar la coordinació d'activitats empresarials prevista en l'article 24 de la Llei dePrevenció de Riscos Laborals.

5. Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes detreball.

6. Adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les personesautoritzades.

El Coordinador de Seguretat i Salut en la fase d'execució de l'obra respondrà davant delPromotor, del compliment de la seva funció com staff assessor especialitzat en Prevencióde la Sinistralitat Laboral, en col·laboració estricta amb els diferents agents que intervinguina l'execució material de l'obra. Qualsevol divergència serà presentada al Promotor com amàxim patró i responsable de la gestió constructiva de la promoció de l’obra, a fi que aquestprengui, en funció de la seva autoritat, la decisió executiva que calgui.

Les responsabilitats del Coordinador no eximiran de les seves responsabilitats al Promotor,Fabricants i Subministradors d’equips, eines i mitjans auxiliars, Direcció d’Obra o DireccióFacultativa, Contractistes, Subcontractistes, treballadors autònoms i treballadors.

2.3. Projectista

És el tècnic habilitat professionalment que, per encàrrec del Promotor i amb subjecció a lanormativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el Projecte.

Podran redactar projectes parcials del Projecte, o parts que el complementin, altres tècnics,de forma coordinada amb l'autor d'aquest, contant en aquest cas, amb la col·laboració delCoordinador de Seguretat i Salut designat pel Promotor.

Quan el Projecte es desenvolupa o completa mitjançant projectes parcials o d’altresdocuments tècnics, cada projectista assumeix la titularitat del seu projecte.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Projectista:

7. Tenir en consideració els suggeriments del Coordinador de Seguretat i Salut en fase deProjecte per integrar els Principis de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995), prendre lesdecisions constructives, tècniques i d'organització que puguin afectar a la planificaciódels treballs o fases de treball durant l'execució de les obres.

8. Acordar, en el seu cas, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.

2.4. Director d'Obra

És el tècnic habilitat professionalment que, formant part de la Direcció d’Obra o Direcció


Pàgina: 5

Facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics,urbanístics i mediambientals, de conformitat amb el Projecte que el defineix, la llicènciaconstructiva i d'altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objected'assegurar l'adequació al fi proposat. En el cas que el Director d'Obra dirigeixi a més amés l'execució material de la mateixa, assumirà la funció tècnica de la seva realització i delcontrol qualitatiu i quantitatiu de l'obra executada i de la seva qualitat.

Podran dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del Directord’Obra, contant amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra,nomenat pel Promotor.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Director d’Obra:

9. Verificar el replanteig, l’adequació dels fonaments, estabilitat dels terrenys i del’estructura projectada a les característiques geotècniques del terreny.

10. Si dirigeix l’execució material de l’obra, verificar la recepció d'obra dels productes deconstrucció, ordenant la realització dels assaigs i proves precises; comprovar els nivells,desploms, influència de les condicions ambientals en la realització dels treballs, elsmaterials, la correcta execució i disposició dels elements constructius, de lesinstal·lacions i dels Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i la Senyalització, d’acord amb el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut.

11. Resoldre les contingències que es produeixin a l’obra i consignar en el Llibre d’Ordres iAssistència les instruccions necessàries per la correcta interpretació del Projecte i delsMedis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i solucions de Seguretat i Salut Integrada previstesen el mateix.

12. Elaborar a requeriment del Coordinador de Seguretat i Salut o amb la seva conformitat,eventuals modificacions del projecte, que vinguin exigides per la marxa de l’obra i quepuguin afectar a la Seguretat i Salut dels treballs, sempre que les mateixes s’adeqüin ales disposicions normatives contemplades a la redacció del Projecte i del seu Estudi deSeguretat i Salut.

13. Subscriure l’Acta de Replanteig o començament de l’obra, confrontant prèviament ambel Coordinador de Seguretat i Salut l’existència prèvia de l’Acta d’Aprovació del Pla deSeguretat i Salut del contractista.

14. Certificar el final d’obra, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat, amb elsvisats que siguin preceptius.

15. Conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra i deSeguretat i Salut executades, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat.

16. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, serannormalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecteal compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibred’incidències

17. Elaborar i subscriure conjuntament amb el Coordinador de Seguretat, la Memòria deSeguretat i Salut de l’obra finalitzada, per lliurar-la al promotor, amb els visats que forenperceptius.

2.5. Contractista o constructor (empresari principal) i Subcontractistes

Definició de Contractista:

És qualsevol persona, física o jurídica, que individual o col·lectivament, assumeixcontractualment davant el Promotor, el compromís d’executar, en condicions de solvència iSeguretat, amb medis humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixesamb subjecció al contracte, el Projecte i el seu Estudi de Seguretat i Salut.

Definició de Subcontractista:

És qualsevol persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista,empresari principal, el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra,amb subjecció al contracte, al Projecte i al Pla de Seguretat, del Contractista, pel que esregeix la seva execució.


Pàgina: 6

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Contractista i/o Subcontractista:

18. El Contractista haurà d’executar l’obra amb subjecció al Projecte, directrius del’Estudi i compromisos del Pla de Seguretat i Salut, a la legislació aplicable i a lesinstruccions del Director d’Obra, i del Coordinador de Seguretat i Salut, amb lafinalitat de dur a terme les condicions preventives de la sinistralitat laboral il’assegurament de la qualitat, compromeses en el Pla de Seguretat i Salut i exigidesen el Projecte

19. Tenir acreditació empresarial i la solvència i capacitació tècnica, professional ieconòmica que l’habiliti per al compliment de les condicions exigibles per actuarcom constructor (i/o subcontractista, en el seu cas), en condicions de Seguretat iSalut.

20. Designar al Cap d’Obra que assumirà la representació tècnica del Constructor (i/oSubcontractista, en el seu cas), a l’obra i que per la seva titulació o experiènciahaurà de tenir la capacitat adequada d’acord amb les característiques i complexitatde l’obra.

21. Assignar a l’obra els medis humans i materials que la seva importància horequereixi.

22. Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l’obradins dels límits establerts en el Contracte.

23. Redactar i signar el Pla de Seguretat i Salut que desenvolupi l’Estudi de Seguretat iSalut del Projecte. El Subcontractista podrà incorporar els suggeriments de milloracorresponents a la seva especialització, en el Pla de Seguretat i Salut delContractista i presentar-los a l’aprovació del Coordinador de Seguretat.

24. El representant legal del Contractista signarà l’Acta d’Aprovació del Pla deSeguretat i Salut conjuntament amb el Coordinador de Seguretat.

25. Signar l’Acta de Replanteig o començament i l’Acta de Recepció de l’obra.26. Aplicarà els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de

Prevenció de Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques oactivitats indicades en l'esmentat article 10 del R.D. 1627/1997:k) Complir i fer complir al seu personal allò establert en el Pla de Seguretat i Salut

(PSS).l) Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en

compte, si s'escau, les obligacions que fan referència a la coordinaciód'activitats empresarials previstes en l'article 24 de la Llei de Prevenció deRiscos Laborals, i en conseqüència complir el R.D. 171/2004, i també complirles disposicions mínimes establertes en l'annex IV del R.D. 1627/1997, durantl'execució de l'obra.

m) Informar i facilitar les instruccions adequades als treballadors autònoms sobretotes les mesures que s'hagin d'adoptar pel que fa a la seguretat i salut a l'obra.

n) Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria deseguretat i salut durant l'execució de l'obra, i si és el cas, de la DireccióFacultativa.

27. Els Contractistes i Subcontractistes seran responsables de l'execució correcta deles mesures preventives fixades en el Pla de Seguretat i Salut (PSS) en relació ambles obligacions que corresponen directament a ells o, si escau, als treballadorsautònoms que hagin contractat.

28. A més, els Contractistes i Subcontractistes respondran solidàriament de lesconseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes al Pla, alstermes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

29. El Contractista principal haurà de vigilar el compliment de la normativa de prevencióde riscos laborals per part de les empreses Subcontractistes.

30. Abans de l’inici de l’activitat a l’obra, el Contractista principal exigirà alsSubcontractistes que acreditin per escrit que han realitzat, per als treballs a realitzar,l’avaluació de riscos i la planificació de la seva activitat preventiva. Així mateix, elContractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per escrit que hancomplert les seves obligacions en matèria d’informació i formació respecte alstreballadors que hagin de prestar servei a l’obra.

31. El Contractista principal haurà de comprovar que els Subcontractistes que


Pàgina: 7

concorren a l’obra han establert entre ells els medis necessaris de coordinació.32. Les responsabilitats del Coordinador, de la Direcció Facultativa i del Promotor no

eximiran de les seves responsabilitats als Contractistes i al Subcontractistes.33. El Constructor serà responsable de la correcta execució dels treballs mitjançant

l'aplicació de Procediments i Mètodes de Treball intrínsecament segurs(SEGURETAT INTEGRADA), per assegurar la integritat de les persones, elsmaterials i els mitjans auxiliars fets servir a l'obra.

34. El Contractista principal facilitarà per escrit a l'inici de l'obra, el nom del DirectorTècnic, que serà creditor de la conformitat del Coordinador i de la DireccióFacultativa. El Director Tècnic podrà exercir simultàniament el càrrec de Capd'Obra, o bé, delegarà l'esmentada funció a altre tècnic, Cap d'Obra, ambconeixements contrastats i suficients de construcció a peu d'obra. El DirectorTècnic, o en absència el Cap d'Obra o l'Encarregat General, ostentaransuccessivament la prelació de representació del Contractista a l'obra.

35.35. El representant del Contractista a l'obra, assumirà la responsabilitat de l'execució deles activitats preventives incloses al present Plec i el seu nom figurarà al Llibred'Incidències.

36. Serà responsabilitat del Contractista i del Director Tècnic, o del Cap d'Obra i/oEncarregat en el seu cas, l'incompliment de les mesures preventives, a l'obra ientorn material, de conformitat a la normativa legal vigent.

37. El Contractista també serà responsable de la realització del Pla de Seguretat i Salut(PSS), així com de l'específica vigilància i supervisió de seguretat, tant del personalpropi com subcontractat, així com de facilitar les mesures sanitàries de caràcterpreventiu laboral, formació, informació i capacitació del personal, conservació ireposició dels elements de protecció personal dels treballadors, càlcul i dimensionsdels Sistemes de Proteccions Col·lectives i en especial, les baranes i passarel·les,condemna de forats verticals i horitzontals susceptibles de permetre la caiguda depersones o objectes, característiques de les escales i estabilitat dels esglaons irecolzadors, ordre i neteja de les zones de treball, enllumenat i ventilació dels llocsde treball, bastides, apuntalaments, encofrats i estintolaments, aplecs iemmagatzematges de materials, ordre d'execució dels treballs constructius,seguretat de les màquines, grues, aparells d'elevació, mesures auxiliars i equips detreball en general, distància i localització d'estesa i canalitzacions de lescompanyies subministradores, així com qualsevol altre mesura de caràcter general id’obligat compliment, segons la normativa legal vigent i els costums del sector i quepugui afectar a aquest centre de treball.

38. El Director Tècnic (o el Cap d'Obra), visitaran l'obra com a mínim amb una cadènciadiària i hauran de donar les instruccions pertinents a l'Encarregat General, quehaurà de ser una persona de provada capacitat pel càrrec, haurà d’estar present al'obra durant la realització de tot el treball que s'executi. Sempre que sigui preceptiui no existeixi altra designada a l'efecte, s'entendrà que l'Encarregat General és almateix temps el Supervisor General de Seguretat i Salut del Centre de Treball perpart del Contractista, amb independència de qualsevol altre requisit formal.

39. L'acceptació expressa o tàcita del Contractista pressuposa que aquest ha reconegutl'emplaçament del terreny, les comunicacions, accessos, afectació de serveis,característiques del terreny, mides de seguretats necessàries, etc. i no podràal·legar en el futur ignorància d'aquestes circumstàncies.

40. El Contractista haurà de disposar de les pòlisses d'assegurança necessària per a cobrir les responsabilitats que puguin esdevenir per motius de l'obra i el seu entorn,i serà responsable dels danys i prejudicis directes o indirectes que pugui ocasionara tercers, tant per omissió com per negligència, imprudència o imperíciaprofessional, del personal al seu càrrec, així com del Subcontractistes, industrials i/otreballadors autònoms que intervinguin a l'obra.

41. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, serannormalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviamentsrespecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador alLlibre d’Incidències.

En cas d’incompliment reiterat dels compromisos del Pla de Seguretat i Salut (PSS),el Coordinador i Tècnics de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Constructor,Director Tècnic, Cap d'Obra, Encarregat, Supervisor de Seguretat, Delegat Sindical


Pàgina: 8

de Prevenció o els representants del Servei de Prevenció (propi o concertat) delContractista i/o Subcontractistes, tenen el dret a fer constar al Llibre d'Incidències,tot allò que consideri d'interès per a reconduir la situació als àmbits previstos al Plade Seguretat i Salut de l'obra.

42. Les condicions de seguretat i salut del personal, dins de l'obra i els seusdesplaçaments a/o des del seu domicili particular, seran responsabilitat delsContractistes i/o Subcontractistes així com dels propis treballadors Autònoms.

43. També serà responsabilitat del Contractista, el tancament perimetral del recinte del'obra i protecció de la mateixa, el control i reglament intern de policia a l'entrada,per a evitar la intromissió incontrolada de tercers aliens i curiosos, la protecciód'accessos i l'organització de zones de pas amb destinació als visitants de lesoficines d'obra.

44. El Contractista haurà de disposar d'un senzill, però efectiu, Pla d'Emergència per al'obra, en previsió d'incendis, pluges, glaçades, vent, etc. que puguin posar ensituació de risc al personal d'obra, a tercers o als medis e instal·lacions de la pròpiaobra o limítrofs.

45. El Contractista i/o Subcontractistes tenen absolutament prohibit l'ús d'explosiussense autorització escrita de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa.

46. La utilització de grues, elevadors o d'altres màquines especials, es realitzarà peroperaris especialitzats i posseïdors del carnet de grua torre, del títol d’operador degrua mòbil i en altres casos l’acreditació que correspongui, sota la supervisió d'untècnic especialitzat i competent a càrrec del Contractista. El Coordinador rebrà unacopia de cada títol d'habilitació signat per l'operador de la màquina i del responsabletècnic que autoritza l'habilitació avalant-hi la idoneïtat d'aquell per a realitzar la sevafeina, en aquesta obra en concret.

47. Tot operador de grua mòbil haurà d'estar en possessió del carnet de gruista segonsl'Instrucció Tècnica Complementaria "MIE-AEM-4" aprovada per RD 837/2003expedit pel òrgan competent o en el seu defecte certificat de formació emés perentitat reconeguda; tot ell per garantir el total coneixement dels equips de treballs deforma que es pugui garantir el màxim de seguretat a les tasques a desenvolupar.

48. El delegat del contractista haurà de certificar que tot operador de grua mòbil estroba en possessió del carnet de gruista segons especificacions del paràgrafanterior, així mateix haurà de certificar que totes les grues mòbils que s'utilitzin al'obra compleixen totes i cadascunes de l'especificacions establertes a l'ITC"MIE-AEM-4".

2.6. Treballadors Autònoms

Persona física diferent al Contractista i/o Subcontractista que realitzarà de forma personal idirecta una activitat professional, sense cap subjecció a un contracte de treball, i queassumeix contractualment davant el Promotor, el Contractista o el Subcontractista elcompromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador Autònom:

49. Aplicar els Principis de l'Acció Preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei dePrevenció de Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitatsindicades en l'article 10 del R.D. 1627/1997.

50. Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut, que estableix l'annex IV delR.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra.

51. Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pelstreballadors l'article 29, 1,2, de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

52. Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitatsempresarials establerts en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals,participant, en particular, en qualsevol mesura d'actuació coordinada que s'hagiestablert.

53. Utilitzar els equips de treball d'acord amb allò disposat en el R.D. 1215/1997, de 18de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a lautilització dels equips de treball per part dels treballadors.


Pàgina: 9

54. Escollir i utilitzar els equips de protecció individual, segons preveu el R.D. 773/1997, de30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relativa a la utilització delsequips de protecció individual per part dels treballadors.

55. Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria deseguretat i de salut durant l'execució de l'obra i de la Direcció d’Obra o DireccióFacultativa, si n'hi ha.

56. Els treballadors autònoms hauran de complir allò establert en el Pla de Seguretat i Salut(PSS):o) La maquinària, els aparells i les eines que s'utilitzen a l'obra, han de respondre a les

prescripcions de seguretat i salut, equivalents i pròpies, dels equipaments de treballque l'empresari Contractista posa a disposició dels seus treballadors.

p) Els autònoms i els empresaris que exerceixen personalment una activitat a l'obra,han d'utilitzar equipament de protecció individual apropiat, i respectar elmanteniment en condicions d'eficàcia dels diferents sistemes de protecciócol·lectiva instal·lats a l'obra, segons el risc que s'ha de prevenir i l'entorn del treball.

2.7. Treballadors

Persona física diferent al Contractista, Subcontractista i/o Treballador Autònom querealitzarà de forma personal i directa una activitat professional remunerada per compte aliè,amb subjecció a un contracte laboral, i que assumeix contractualment davant l’empresari elcompromís de desenvolupar a l’obra les activitats corresponents a la seva categoria iespecialitat professional, seguint les instruccions d’aquell.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador:

57. El deure d'obeir les instruccions del Contractista en allò relatiu a Seguretat i Salut.58. El deure d'indicar els perills potencials.59. Té responsabilitat dels actes personals.60. Té el dret a rebre informació adequada i comprensible i a formular propostes, en relació

a la seguretat i salut, en especial sobre el Pla de Seguretat i Salut (PSS).61. Té el dret a la consulta i participació, d'acord amb l'article 18, 2 de la Llei de Prevenció

de Riscos Laborals.62. Té el dret a adreçar-se a l'autoritat competent.63. Té el dret a interrompre el treball en cas de perill imminent i seriós per a la seva

integritat i la dels seus companys o tercers aliens a l'obra.64. Té el dret de fer us i el fruit d’unes instal·lacions provisionals de Salubritat i Confort,

previstes especialment pel personal d’obra, suficients, adequades i dignes, durant eltemps que duri la seva permanència a l’obra.

3. DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL

3.1. Interpretació dels documents vinculants en matèria de Seguretat i Salut

Excepte en el cas que l’escriptura del Contracte o Document de Conveni Contractual hoindiqui específicament d’altra manera, l’ordre de prelació dels Documents contractuals enmatèria de Seguretat i Salut per aquesta obra serà el següent:

65. Escriptura del Contracte o Document del Conveni Contractual.66. Bases del Concurs.67.67. Plec de Prescripcions per la Redacció dels Estudis de Seguretat i Salut i la Coordinació

de Seguretat i salut en fases de Projecte i/o d’Obra.68. Plec de Condicions Generals del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut.69. Plec de Condicions Facultatives i Econòmiques del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i

Salut.70. Procediments Operatius de Seguretat i Salut i/o Procediments de control Administratiu

de Seguretat, redactats durant la redacció del Projecte i/o durant l’Execució material del’Obra, pel Coordinador de Seguretat.


Pàgina: 10

71. Plànols i Detalls Gràfics de l’Estudi de Seguretat i Salut.72. Pla d’Acció Preventiva de l’empresari-contractista.73. Pla de Seguretat i Salut de desenvolupament de l’Estudi de Seguretat i Salut del

Contractista per l’obra en qüestió.74. Protocols, procediments, manuals i/o Normes de Seguretat i Salut interna del

Contractista i/o Subcontractistes, d’aplicació en l’obra.

Feta aquesta excepció, els diferents documents que constitueixen el Contracte seranconsiderats com mútuament explicatius, però en el cas d’ambigüitats o discrepànciesinterpretatives de temes relacionats amb la Seguretat, seran aclarides i corregides pelDirector d’Obra qui, desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, farà l’ús de laseva facultat d’aclarir al Contractista les interpretacions pertinents.

Si en el mateix sentit, el Contractista descobreix errades, omissions, discrepàncies ocontradiccions tindrà que notificar-ho immediatament per escrit al Director d’Obra quidesprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, aclarirà ràpidament tots elsassumptes, notificant la seva resolució al Contractista. Qualsevol treball relacionat ambtemes de Seguretat i Salut, que hagués estat executat pel Contractista sense prèviaautorització del Director d’Obra o del Coordinador de Seguretat, serà responsabilitat delContractista, restant el Director d’Obra i el Coordinador de Seguretat, eximits de qualsevolresponsabilitat derivada de les conseqüències de les mesures preventives, tècnicamentinadequades, que hagin pogut adoptar el Contractista pel seu compte.

En el cas que el contractista no notifiqui per escrit el descobriment d’errades, omissions,discrepàncies o contradiccions, això, no tan sols no l’eximeix de l’obligació d’aplicar lesmesures de Seguretat i Salut raonablement exigibles per la reglamentació vigent, els usos ila praxi habitual de la Seguretat Integrada en la construcció, que siguin manifestamentindispensables per dur a terme l’esperit o la intenció posada en el Projecte i l’Estudi deSeguretat i Salut, si no que hauran de ser materialitzats com si haguessin estat completes icorrectament especificades en el Projecte i el corresponent Estudi de Seguretat i Salut.

Totes les parts del contracte s’entenen complementàries entre si, per la qual cosa qualsevoltreball requerit en un sol document, encara que no estigui esmentat en cap altre, tindrà elmateix caràcter contractual que si s’hagués recollit en tots.

3.2. Vigència de l'Estudi de Seguretat i Salut

El Coordinador de Seguretat, a la vista dels continguts del Pla de Seguretat i Salut aportatpel Contractista, com document de gestió preventiva d’adaptació de la seva pròpia ‘‘culturapreventiva interna d’empresa’‘ el desenvolupament dels continguts del Projecte i l’Estudi deSeguretat i Salut per l’execució material de l’obra, podrà indicar en l’Acta d’Aprovació del Plade Seguretat, la declaració expressa de subsistència, d’aquells aspectes que puguin estar,a criteri del Coordinador, millor desenvolupats en l’Estudi de Seguretat, com ampliadors icomplementaris dels continguts del Pla de Seguretat i Salut del Contractista.

Els Procediments Operatius i/o Administratius de Seguretat, que pugessin redactar elCoordinador de Seguretat i Salut amb posterioritat a l’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut,tindrà la consideració de document de desenvolupament de l’Estudi i Pla de Seguretat,essent, per tant, vinculants per les parts contractants.

3.3. Pla de Seguretat i Salut del Contractista

D’acord al que es disposa el R.D. 1627 / 1997, cada contractista està obligat a redactar,abans de l’inici dels seus treballs a l’obra, un Pla de Seguretat i Salut adaptant aquestE.S.S. als seus medis, mètodes d'execució i al ‘‘PLA D’ACCIÓ PREVENTIVA INTERNAD’EMPRESA’‘, realitzat de conformitat al R.D.39 / 1997 ‘‘LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOSLABORALS’‘ (Arts. 1, 2 ap. 1, 8 i 9) .

El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut està obligat a incloure els requisits formals


Pàgina: 11

establerts a l’Art. 7 del R.D. 1627/ 1997, no obstant, el Contractista té plena llibertat perestructurar formalment aquest Pla de Seguretat i Salut .

El Contractista, en el seu Pla de Seguretat i Salut, adjuntarà, com a mínim, els plànolssegüents amb els continguts que en cada cas s’indiquen.

Plànol o Plànols de situació amb les característiques de l’entorn. Indicant:

- Ubicació dels serveis públics.- Electricitat.- Clavegueram.- Aigua potable.- Gas.- Oleoductes.- Altres.

- Situació i amplada dels carrers (reals i previstos).- Accessos al recinte.- Garites de control d’accessos.

- Acotat del perímetre del solar.- Distàncies de l’edifici amb els límits del solar.- Edificacions veïnes existents.- Servituds.

Plànols en planta d’ordenació general de l’obra, segons les diverses fasesprevistes en funció del seu pla d’execució real. Indicant:

- Tancament del solar.- Murs de contenció, atalussats, pous, talls del terreny i desnivells.- Nivells definitius dels diferents accessos al solar i rasants de vials colindants.- Ubicació d’instal·lacions d’implantació provisional per al personal d’obra:

- Banys: Equipament (lavabos, retretes, dutxes, escalfador..,).- Vestuaris del personal: Equipament (taquilles, bancs correguts, estufes..,).- Refectori o Menjador: Equipament (taules, seients, escalfaplats, frigorífic..,).- Farmaciola: Equipament.- Altres.

- Llocs destinats a apilaments.- Àrids i materials ensitjats.- Armadures, barres, tubs i biguetes.- Materials paletitzats.- Fusta.- Materials ensacats.- Materials en caixes.- Materials en bidons.- Materials solts.- Runes i residus.- Ferralla.- Aigua.- Combustibles.- Substàncies tòxiques.- Substàncies explosives i/o deflagrants.

- Ubicació de maquinària fixa i àmbit d’influència previst.- Aparells de manutenció mecànica: grues torre, muntacàrregues, cabrestants,

maquinetes, baixants de runes, cintes transportadores, bomba d’extracció de fluids.- Estació de formigonat.- Sitja de morter.- Planta de piconament i/o selecció d’àrids.

- Circuits de circulació interna de vehicles, límits de circulació i zones d’aparcament.Senyalització de circulació.

- Circuits de circulació interna del personal d’obra. Senyalització de Seguretat.


Pàgina: 12

- Esquema d’instal·lació elèctrica provisional.- Esquema d’instal·lació d’il·luminació provisional.- Esquema d’instal·lació provisional de subministrament d’aigua.

Plànols en planta i seccions d’instal·lació de Sistemes de Protecció Col·lectiva.(*) Representació cronològica per fases d’execució.

- Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals defaçanes:

- Ubicació de bastida porticada d’estructura tubular cobrint la totalitat dels fronts defaçana en avançament simultani a l’execució d’estructura fins l’acabament detancaments i coberta.(*).(*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent

- Ubicació i replanteig del conjunt de forques metàl·liques i xarxes de seguretat.(*).(*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèviajustificació en l‘ESS.

- Ubicació i replanteig de xarxes de desencofrat.- Ubicació i replanteig de baranes de seguretat (*).

(*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèviajustificació en l’ESS.

- Ubicació i replanteig de marquesines en voladís de seguretat (*).(*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèviajustificació en l‘ESS.

- Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticalsd’escales:

- Ubicació i replanteig de xarxes verticals de seguretat en perímetre i buit detravessers d’escales (*).(*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent.

- Ubicació i replanteig de baranes de seguretat en perímetre i buit de travessersd’escales.

- Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits horitzontals depatis de llums, xemeneies, buits d’instal·lacions i encofrats.

- Ubicació i replanteig de condemna amb malla electrosoldada enjovat en el cèrcolperimetral (*).(*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent en forjat

- Ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat en patis interiors.- Planta d’estructura amb ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat

sota taulers i sotaponts d’encofrats horitzontals recuperables.- Ubicació i replanteig d’entarimat horitzontal de fusta colada en passos

d’instal·lacions, arquetes i registres provisionals.- Ubicació i replanteig de barana perimetral de seguretat.

Plànols de proteccions en plataformes i zones de pas. Contingut:

Passarel·les (ubicació i elements constitutius). Escales provisionals. Detalls de tapes provisionals d’arquetes o de buits. Abalisament i senyalització de zones de pas. Condemna d’accessos i proteccions en contenció d’estabilitat de terrenys. Ubicació de bastides penjades: Projecte i replanteig dels pescants i les guindoles. Sàgola de cable per a ancoratge i lliscament de cinturó de seguretat en perímetres

exteriors amb risc de caigudes d’altura.

Plànol o plànols de distribució d’elements de seguretat per a l’ús i mantenimentposterior de l’obra executada (*).

- Bastides suspeses sobre guindoles carrileres per a neteja de façana.- Plataformes lliscants sobre carrils per a manteniment de paraments verticals.- Bastides especials.- Plataformes en voladís i moll de descàrrega escamotejables per a introducció i


Pàgina: 13

evacuació d’equips.- Baranes perimetrals escamotejables per a treballs de manteniment en cobertes no

transitables.- Escales de gat amb enclavament d’accessos i equipament de Sistema de

Protecció Col·lectiva.- Replanteig d’ancoratges i sàgoles per a cinturons en façanes, xemeneies,

finestrals i patis.- Replanteig de pescants escamotejables o bigues retràctils.- Escala d’incendis i/o mànega tèxtil ignífuga d’evacuació.- Altres. (*) Tant sols en cas que estiguin contemplats en el Projecte Executiu.

Plànol d’evacuació interna d’accidentats (*).

- Plànol de carrers per a evacuació d’accidentats en obres urbanes.- Plànol de carreteres per a evacuació d’accidentats en obres aïllades. (*) Tant sols per a obres complexes o especials.

Altres.

3.4. El ''Llibre d'Incidències''

A l'obra existirà, adequadament protocolitzat, el document oficial ‘‘LLIBRED'INCIDÈNCIES’‘, facilitat per la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, visat pel Col·legiProfessional corresponent (O. Departament de Treball 22 Gener de 1998 D.O.G.C. 2565-27.1.1998).

Segons l'article 13 del Real Decret 1627/97 de 24 d'Octubre, aquest llibre haurà d’estarpermanentment a l'obra, en poder del Coordinador de Seguretat i Salut, i a disposició de laDirecció d’Obra o Direcció Facultativa, Contractistes, Subcontractistes i TreballadorsAutònoms, Tècnics dels Centres Provincials de Seguretat i Salut i del Vigilant (Supervisor)de Seguretat, o en el seu cas, del representat dels treballadors, els quals podran realitzar-liles anotacions que considerin adient respecte a les desviacions en el compliment del Pla deSeguretat i Salut, per a que el Contractista procedeixi a la seva notificació a l'AutoritatLaboral, en un termini inferior a 24 hores.

3.5. Caràcter vinculant del Contracte o document del ''Conveni de Prevenció i

Coordinació'' i documentació contractual annexa en matèria de Seguretat

El CONVENI DE PREVENCIÓ i COORDINACIÓ subscrit entre el Promotor (o el seurepresentant), Contractista, Projectista, Coordinador de Seguretat, Direcció d’Obra oDirecció Facultativa i Representant Sindical Delegat de Prevenció, podrà ésser elevat aescriptura pública a requeriment de les parts atorgants del mateix, essent de compteexclusiva del Contractista totes les despeses notarials i fiscals que es derivin.

El Promotor podrà prèvia notificació escrita al Contractista, assignar totes o part de lesseves facultats assumides contractualment, a la persona física, jurídica o corporació quetingues a be designar a l’efecte, segons procedeixi. Els terminis i provisions de la documentació contractual contemplada en l’apartat 2.1. delpresent Plec, junt amb els terminis i provisions de tots els documents aquí incorporats perreferència, constitueixen l’acord ple i total entre les parts i no durà a terme cap acord oenteniment de cap naturalesa, ni el Promotor farà cap endossament o representacions alContractista, excepte les que s’estableixin expressament mitjançant contracte. Capmodificació verbal als mateixos tindrà validesa o força o efecte algun.El Promotor i el Contractista s’obligaran a si mateixos i als seus successors, representantslegals i/o concessionaris, amb respecte al pactat en la documentació contractual vinculant


Pàgina: 14

en matèria de Seguretat. El Contractista no es agent o representant legal del Promotor, pelque aquest no serà responsable de cap manera de les obligacions o responsabilitats en quèincorri o assumeixi el Contractista.

No es considerarà que alguna de les parts hagi renunciat a algun dret, poder o privilegiatorgat per qualsevol dels documents contractuals vinculants en matèria de Seguretat, oprovisió dels mateixos, llevat que tal renúncia hagi estat degudament expressada per escrit ireconeguda per les parts afectades.

Tots els recursos o remeis brindats per la documentació contractual vinculant en matèria deSeguretat, hauran de ser presos i interpretats com acumulatius, és a dir, addicionals aqualsevol altre recurs prescrit per la llei.

Les controvèrsies que puguin sorgir entre les parts, respecte a la interpretació de ladocumentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, serà competència de lajurisdicció civil. No obstant, es consideraran actes jurídics separables els que es dicten enrelació amb la preparació i adjudicació del Contracte i, en conseqüència, podran serimpugnats davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu d’acord amb la normativareguladora de l’esmentada jurisdicció.

4. NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ

Per a la realització del Pla de Seguretat i Salut, el Contractista tindrà en compte la normativaexistent i vigent en el decurs de la redacció de l’ESS (o EBSS), obligatòria o no, que puguiésser d’aplicació.

A títol orientatiu, i sense caràcter limitatiu, s’adjunta una relació de normativa aplicable. ElContractista, no obstant, afegirà al llistat general de la normativa aplicable a la seva obra lesesmenes de caràcter tècnic particular que no siguin a la relació i correspongui aplicar al seuPla.

4.1. Textos generals

Convenis col·lectius.

“Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo en la industria de la construcción.OM 20 de mayo de 1952 (BOE 15 de junio de 1958)”. Modificada per “Orden 10 dediciembre de 1953 (BOE 2 de febrero de 1956)” i “Orden 23 de de septiembre 1966(BOE 1 de octubre de 1966)”. Derogada parcialment per “Orden 20 de enero de 1956(BOE 2 de febrero de 1956)” i “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre de 2004)”.

“Ordenanza laboral de la construcción, vidrio y cerámica. OM 28 de agosto de 1970(BOE 5, 7, 8, 9 de septiembre de 1970)”, en vigor capítols VI i XVI i les modificacions“Orden 22 de marzo de 1972 (BOE 31 de marzo de 1972)”, “Orden 28 de julio (BOE 10de agosto de 1972)” i “Orden 27 de julio de 1973 (BOE 31 de julio de 1973)”. Derogadaparcialment per “Orden 28 de diciembre (BOE 29 de diciembre de 1994)”.

“Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo. OM 9 de marzo de 1971(BOE 16 de marzo de 1971)”, en vigor parts del títol II. Derogada parcialment per “R.D.1316/1989 (BOE 2 de noviembre de 1989)”, “Ley 31/1995 (BOE 10 de noviembre de1995)”, R.D. 486/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”, “R.D. 664/1997 (BOE 24 de mayode 1997)”, “R.D. 665/1997 (BOE 24 de mayo de 1997)”, “R.D. 773/1997 (BOE 12 dejunio de 1997)”, “R.D. 1215/1997 (BOE 7 de agosto de 1997)”, “R.D. 614/2001 (BOE 21de junio de 2001)” i “R.D. 349/2003 (BOE 5 de abril de 2003)”.

“Cuadro de enfermedades profesionales. R.D. 1995/1978 (BOE 25 de agosto de1978)”. Modificada per “R.D. 2821/1981 de 27 de noviembre (BOE 1 de diciembre de1981)”.

“Regulación de la jornada de trabajo, jornadas especiales y descanso. R.D. 2001/1983de 28 de julio (BOE 29 de julio de 1983)”. Modificada per “R.D. 2403/1985 (BOE 30 de


Pàgina: 15

diciembre de 1985)“, “R.D. 1346/1989 (BOE 7 de noviembre 1989)“ i anul·ladaparcialment per “R.D. 1561/1995 de 21 de septiembre (BOE 26 de septiembre de1995)“.

“Orden de 20 de septiembre de 1986, por la que se establece el modelo de libro deincidencias correspondiente a las obras en las que sea obligatorio un estudio deSeguridad e Higiene en el trabajo (BOE de 13 de octubre de 1986)“.

“Establecimiento de modelos de notificación de accidentes de trabajo. OM 16 dediciembre de 1987 (BOE 29 de diciembre de 1987)”.

“Instrumento de ratificación de 17 de julio de 1990 del Convenio de 24 de junio de 1986sobre Utilización del asbesto en condiciones de seguridad (número 162 de la OIT),adoptado en Ginebra (BOE de 23 de noviembre de 1990)”.

“Ley de prevención de riesgos laborales. Ley 31/1995 de noviembre (BOE 10 denoviembre de 1995)”. Complementada per “R.D. 614/2001 de 8 de junio (BOE 21 dejunio de 2001)”.

“Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por la que se aprueba el reglamento sobrenotificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustanciaspeligrosas (BOE de 5 de junio de 1995)”.

“Real Decreto 1561/1995, de 21 de septiembre, sobre jornadas especiales de trabajo(BOE de 26 de septiembre de 1995)”.

“Reglamento de los servicios de prevención. R.D. 39/1997 de 17 de enero (BOE 31 deenero de 1997)”. Complementat per “Orden de 22 de abril de 1997 (BOE 24 de abril de1997)” i “R.D. 688/2005 (BOE 11 de junio de 2006)”. Modificat per “R.D. 780/1998 de30 de abril (BOE 1 de mayo de 1998)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de 2006)”.

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. R.D. 486/1997de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”. Complementat per “OrdenTAS/2947/2007 (BOE 11 de octubre de 2007)” i modificat per “R.D. 2177/2004 (BOE 13de noviembre de 2004)”.

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual decargas que comporten riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores.R.D. 487/1997 de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”.

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores delos equipos de trabajo. R.D. 1215/1997 de 18 de julio (BOE 7 de agosto de 1997)”.

“Disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de lostrabajadores en las actividades mineras. R.D. 1389/1997 de 5 de septiembre (BOE 7de octubre de 1997)”.

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción. R.D. 1627/1997 de 24 de octubre (BOE 25 de octubre de 1997)”. Modificat per “R.D.2177/2004 (BOE 13 de noviembre 2004)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de2006)”. Complementat per “R.D. 1109/2007 (BOE 25 de agosto de 2007)”.

Ordre de 12 de gener de 1998, per la qual s’aprova el model de Llibre d'Incidències enles obres de construcció (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 27 degener de 1998).

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud en el trabajo en el ámbito de lasempresas de trabajo temporal. R.D. 216/1999 de 5 de febrero (BOE 24 de febrero de1999)”.

“Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación (BOE de 6 denoviembre de 1999)”.

“Protección de la seguridad y la salud de los trabajadores contra los riesgosrelacionados con los agentes químicos durante el trabajo. R.D. 374/2001 de 6 de abril(BOE 1 de mayo de 2001)”.

“Real Decreto 379/2001, de 6 de abril, por el que se aprueba el Reglamento dealmacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias


Pàgina: 16

MIE APQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 y MIEAPQ-7 (BOE 112 de 10 de mayo de 2001)”. Complementat per “R.D. 2016/2004 (BOE23 de octubre de 2004)”.

“Real Decreto 783/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento sobreprotección sanitaria contra radiaciones ionizantes (BOE de 26 de julio de 2001)”.

“Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de reforma del marco normativo de la prevención deriesgos laborales (BOE de 13 de diciembre de 2003)”.

“Real Decreto 1801/2003, de 26 de diciembre, sobre seguridad general de losproductos (BOE 10 de enero de 2004)”.

Real Decreto 171/2004, por el que se desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995 deprevención de laborales, en materia de coordinación de actividades empresariales(BOE 31 de enero de 2004).

Decret 399/2004, de 5 d’octubre de 2004, pel qual es crea el registre de delegats idelegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula eldipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i deconstitució dels comitès de seguretat i salut (DOGC Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya de 7 d’octubre de 2004).

“Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el R.D.1215/1997, de 18 de julio, en el que se establecen las disposiciones mínimas deseguridad y salud para la utilización por parte de los trabajadores de los equipos detrabajo, en materia de trabajos temporales en altura (BOE de 13 de noviembre de2004)”.

“Real Decreto 312/2005, de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de losproductos de construcción y de los elementos constructivos en función de suspropiedades de reacción y de resistencia frente al fuego”.

“Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud yseguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse dela exposición a vibraciones mecánicas”.

“Real Decreto 551/2006, de 5 de mayo, por el que se regulan las operaciones detransporte de mercancías peligrosas por carretera en territorio español (BOE 113 de 12de mayo)”.

“Real Decreto 604/2006, de 19 de mayo, por el que se modifican el R.D. 39/1997, de17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, y elR.D. 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen las disposiciones mínimasde seguridad y salud en las obras de construcción (BOE 127 de 29 de mayo)”.

“Real Decreto 635/2006, de 26 de mayo, sobre requisitos mínimos de seguridad en lostúneles de carreteras del Estado”.

“Ley ordinaria 32/2006 reguladora de la subcontratación en el Sector de laConstrucción (BOE 250 de 19 de octubre)”.

“Ley orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres(BOE 23 de marzo de 2007)”.

“Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción (BOE204 de 25 de agosto)”.

Decret 102/2008, de 6 de maig, de creació del Registre d'Empreses Acreditades deCatalunya per intervenir en el procés de contractació en el sector de la construcció(DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 08 de maig de 2008).

“Real Decreto 1802/2008, de 3 de noviembre, por el que se modifica el Reglamentosobre notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado desustancias peligrosas, aprobado por R.D. 363/1995, de 10 de marzo, con la finalidadde adaptar sus disposiciones al Reglamento (CE) n.º 1907/2006 del ParlamentoEuropeo y del Consejo (Reglamento REACH)”.


Pàgina: 17

4.2. Condicions ambientals

Ordre de 27 de juny de 1985, sobre inscripció d’empreses amb risc per amiant (DOGCDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 05 d’agost de 1985).

Ordre de 30 de juny de 1987, sobre registre de dades de control de l’ambient laboral ivigilància mèdica en empreses amb risc d’amiant (DOGC Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya de 10 de juliol de 1987).

“Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de lacontaminación del medio ambiente producida por el amianto (BOE de 6 de febrero de1991)”.

“Real Decreto 664/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contralos riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo (BOEde 24 de mayo de 1997)”. Modificat per “Orden de 25 de marzo de 1998”.

“Real Decreto 665/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contralos riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo(BOE de 24 de mayo de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 1124/2000 (BOE de 17 dejunio de 2000)” i “Real Decreto 349/2003 (BOE de 5 de abril de 2003)”.

“Real decreto 212/2002, de 22 de febrero de 2002, por el que se regulan las emisionessonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre (BOE de 1de marzo de 2002)”. Modificat per “Real Decreto 524/2006 (BOE de 4 de mayo de2006)”.

“Real Decreto 681/2003, de 12 de junio, sobre la protección de la salud y la seguridadde los trabajadores expuestos a los riesgos derivados de atmósferas explosivas en ellugar de trabajo (BOE de 18 de junio de 2003).

“Ley ordinaria 37/2003 del Ruido de 17 de noviembre (BOE de 18 noviembre de2003)”.Desenvolupada per “Real Decreto 1513/2005 (BOE de 17 de diciembre de 2005)” i“Real Decreto 1367/2007 (BOE de 23 de octubre 2007)”.

“Protección de los trabajadores ante los riesgos derivados de la exposición al ruidodurante el trabajo. Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de lasalud y seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposiciónal ruido. (BOE 11 de marzo de 2006)”.

“Real decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidady emisiones acústicas (BOE de 23 de octubre de 2007)”.

“Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera(BOE de 16 de noviembre de 2007)”.

4.3. Incendis

Ordenances municipals.

“Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento deInstalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) (BOE de 14 de diciembre de1993)”. Complementat per “Orden de 16 de abril de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)”i “Orden de 27 de julio de 1999 (BOE de 5 de agosto de 1999)”.

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendisforestals (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de març de 1995) idesenvolupada per Ordre MAB/62/2003 (DOGC Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya de 24 de Febrer de 2003).

“Real decreto 110/2008, de 1 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto312/2005 de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos deconstrucción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de


Pàgina: 18

reacción y de resistencia frente al fuego. BOE núm. 37 de 12 de febrero”.

4.4. Instal·lacions elèctriques

“Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. R.D. 3151/1968 de 28 de noviembre(BOE 27de diciembre de 1968)”. Rectificat: “BOE 8 de marzo de 1969”. Es deroga ambefectes de 19 de setembre de 2010, per “R.D. 223/2008 (BOE 19 de marzo de 2008)”.

“Orden de 18 de julio de 1978, por la que se aprueba la Norma TecnológicaNTE-IEE/1978, “Instalaciones de electricidad: alumbrado exterior” (BOE de 12 deagosto de 1978)”.

Resolució de 4 de novembre de 1988, per la qual s’estableix un certificat sobrecompliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques(DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 30 de novembre de 1988).

“Ley 54/1997, de 27 de noviembre de 1997, del Sector Eléctrico (BOE de 28 denoviembre de 1997)”. Complementada per “Real Decreto 1955/2000 (BOE de 27 dediciembre de 2000)”.

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a laprotecció del medi nocturn (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 12 dejuny de 2001).

“Real Decreto 614/2001, de 8 de junio, sobre disposiciones mínimas para la protecciónde la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico (BOE de 21 dejunio de 2001)”.

Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament delsubministrament elèctric (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 dedesembre de 2001).

“Reglamento electrotécnico de baja tensión. R.D. 842/2002 de 2 de agosto (BOE de 18de septiembre de 2002)”.

“Sentencia de 17 de febrero de 2004, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por laque se anula el inciso 4.2.c.2 de la ITC-BT-03 anexa al Reglamento Electrónico parabaja tensión, aprobado por Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto”.

“Real decreto 223/2008, de 15 de febrero, del Ministerio de Industria, Turismo yComercio por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas ygarantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicascomplementarias ITC-LAT 01 a 09 (BOE de 19 de marzo de 2008)”.

“Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento electrotécnico de bajatensión: ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior e ITC-BT-33 Instalacionesprovisionales y temporales de obras”.

4.5. Equips i maquinària

“Orden de 30 de julio de 1974, por la que se determinan las condiciones que debenreunir los aparatos elevadores de propulsión hidráulica y las normas para la aprobaciónde sus equipos impulsores (BOE de 9 de agosto de 1974)”.

“Orden de 23 de mayo de 1977, por la que se aprueba el Reglamento de AparatosElevadores para obras (BOE de 14 de junio de 1977”. Modificada per “Orden de 7 demarzo de 1981 (BOE de 14 de marzo de 1981)”. Es deroga amb efectes de 29 dedesembre de 2009, per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”.

“Reglamento de recipientes a presión. R.D. 1244/1979 de 4 de abril (BOE de 29 demayo de 1979)”. Modificat per “R.D. 507/1982 (BOE de 12 de marzo de 1982)” i “R.D.1504/1990 (BOE de 28 de noviembre de 1990)”.


Pàgina: 19

“Reglamento de aparatos de elevación y su mantenimiento. R.D. 2291/1985 de 8 denoviembre (BOE de 11 de diciembre de 1985)”. Derogat parcialment per “R.D.1314/1997 (BOE de 30 de septiembre de 1997)”.

“Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, por el que se dictan las disposiciones deaplicación de la Directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 84/528/CEEsobre aparatos elevadores y de manejo mecánico (BOE de 20 de mayo de 1988)”.

“Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, por el que se dictan las disposicionesde aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE, relativa a la aproximación de laslegislaciones de los estados miembros sobre maquinas (BOE de 11 de diciembre de1992)”. Modificat per “Real Decreto 56/1995 (BOE de 8 de febrero de 1995)”. Esderoga amb efecte de 29 de desembre de 2009, per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de11 de octubre de 2008)”.

“Resolución de 3 abril de 1997, de la Dirección General de Tecnología y SeguridadIndustrial por la que se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas(BOE de 23 de abril de 1997)”.

“Real Decreto 488/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas de seguridad ysalud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización (BOE de23 de abril de 1997)”.

“Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por lostrabajadores de equipos de protección Individual. RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE12 de junio de 1997)”.

“Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio por el que se establecen las disposicionesmínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos detrabajo (BOE de 7 de agosto de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 2177/2004 (BOEde 13 de noviembre de 2004)”.

“Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones deaplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobreascensores (BOE de 30 de septiembre de 1997)”. Complementat per “Real Decreto1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”.

“Resolución de 10 de septiembre de 1998, de la Dirección General de Tecnología ySeguridad Industrial, por la que se autoriza la Instalación de ascensores con máquinasen foso (BOE de 25 septiembre de 1998)”.

“Real decreto 769/1999, de 7 de mayo, por el cual se dictan las disposiciones deaplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 97/23/CE, relativa alos equipos de presión, y se modifica el Real decreto 1244/1979, de 4 de abril, queaprobó el Reglamento de aparatos de presión (BOE de 31 de mayo de 1999)”.

“Real Decreto 1849/2000, de 10 de noviembre, del Reglamento de seguridad en lasmáquinas, por el que se derogan diferentes disposiciones en materia de normalizacióny homologación de productos industriales (BOE de 2 de diciembre de 2000)”.

“Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas deseguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, enmateria de trabajos temporales en altura (BOE de 13 de noviembre de 2004)”.

“Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre de 2005, sobre la protección de la salud yla seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarsede la exposición a vibraciones mecánicas (BOE de 5 de noviembre de 2005)”.

Instruccions Tècniques Complementaries:

“ITC – MIE - AP5 del Reglamento de Aparatos a Presión ''Extintores de incendio'' Ordende 31 de mayo de 1982 (BOE de 23 de junio de 1982)”. Modificació: “Orden de 26 deoctubre de 1983 (BOE de 7 de noviembre de 1983)”, “Orden de 31 de mayo de 1985(BOE de 20 de junio de 1985)”, “Orden de 15 de noviembre de 1989 (BOE de 28 denoviembre de 1989)” i “Orden de 10 de marzo de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)”.


Pàgina: 20

“ITC – MIE – AEM1: Ascensores electromecánicos. OM 23 de septiembre de 1987 (BOE6 de octubre de 1987)”. Modificació: “Orden de 11 de octubre de 1988 (BOE 21 deoctubre de 1988)”. “Autorización de instalación de ascensores con máquina en foso.Resolución de 10 de septiembre de 1998 (BOE 25 de septiembre de 1998)”.“Autorización de la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas. Resolución de 3de abril de 1997 (BOE de 23 de abril de 1997)”.

“ITC – MIE – AEM2: Grúas torre desmontables para obras. RD 836/2003 de 27 de mayode 2003 (BOE 17 de julio de 2003)”.

“ITC – MIE – AEM3: Carretas automotrices de manutención. OM. 26 de mayo de 1989(BOE 9 de junio de 1989)”.

“ITC – MIE – AEM4: Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referentes agrúas móviles autopropulsadas. RD 837/2003 de 27 de mayo de 2003 (BOE 17 de juliode 2003)”.

“ITC - MIE - MSG1: Máquinas, elementos de máquinas o sistemas de protecciónutilizados. OM. 8 de abril de 1991 (BOE 11 de abril de 1991)”.

“Norma UNE-58921-IN Instrucciones para la instalación, manejo, mantenimiento,revisiones e inspecciones de las plataformas elevadoras móviles de personal (PEMP)”.

4.6. Equips de protecció individual

“Comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protecciónindividual. R.D. 1407/1992 de 20 de noviembre (BOE 28 de diciembre de 1992)”.Modificat per “OM de 16 de mayo de 1994”, per “R.D. 159/1995 de 3 de febrero (BOE 8de marzo de 1995)” i per la “Resolución de 27 de mayo de 2002 (BOE 4 de julio de2002)”. Complementat per la “Resolución de 25 de abril de 1996 (BOE de 28 de mayode 1996)”, “Resolución de 18 de marzo de 1998 (BOE de 22 de abril de 1998)”,“Resolución de 29 de abril de 1999 (BOE de 29 de junio de 1999)”, “Resolución de 28de julio de 2000 (BOE de 8 de septiembre de 2000)” i “Resolución de 7 de septiembrede 2001 (BOE de 27 de septiembre de 2001)”.

“Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero , por el que se modifica el Real Decreto1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regula las condiciones para lacomercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protecciónindividual (BOE de 8 de marzo de 1995) modificado por Orden de 20 de febrero de1997 (BOE de 6 de marzo de 1997)”.

“R.D. 773/1997 de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y saludrelativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual”.

“Decisión de la Comisión, de 16 de marzo de 2006, relativa a la publicación de lasreferencias de la norma EN 143:2000, Equipos de protección respiratoria. Filtros contrapartículas. Requisitos, ensayos, marcado, de conformidad con la Directiva 89/686/CEEdel Consejo (equipos de protección individual) [notificada con el número C(2006) 777]”.

Normes Tècniques Reglamentàries.

4.7. Senyalització

“Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo.R.D. 485/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”.

“Orden de 31 de agosto de 1987 sobre Señalización, balizamiento, defensa, limpieza yterminación de obras fijas en vías fuera de poblado (BOE de 18 de septiembre de1987)”.

Normes sobre senyalització d’obres en carreteres. “Instrucción 8.3. IC del MOPU”.


Pàgina: 21

4.8. Diversos

“Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instruccionestécnicas complementarias, relativas a los capítulos IV, V, IX y X del ReglamentoGeneral de Normas Básicas de Seguridad Minera (BOE de 11 de abril de 1986)”.Modificada per “Orden de 29 de abril de 1987 (BOE de 13 de mayo de 1987)” i “Ordende 29 de julio de 1994 (BOE de 16 de agosto de 1994)”.

“Orden de 20 de junio de 1986 sobre Catalogación y Homologación de los explosivos,productos explosivos y sus accesorios (BOE de 1 de julio de 1986)”.

“Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento deexplosivos (BOE de 12 de marzo de 1998)”. Modificat per “Real Decreto 277/2005(BOE de 12 de marzo de 2005)” i “Orden INT/3543/2007 (BOE núm. 292 de 6 dediciembre de 2007)”. Complementada per la “Resolución de 24 de agosto de 2005(BOE de 13 de septiembre de 2005)”, “Orden PRE/252/2006 (BOE de 9 de febrero de2006)”, “Orden PRE/672/2006 (BOE de 11 de marzo de 2006)” i “Orden PRE/174/2007(BOE de 3 de febrero de 2007)”.

“Orden de 16 de diciembre de 1987 por la que se establecen nuevos modelos para lanotificación de accidentes de trabajo y se dan instrucciones para su cumplimentación ytramitación (BOE de 29 de diciembre de 1987)”. Modificada per “Orden TAS/2926/2002(BOE de 21 de noviembre de 2002)”.

“Orden de 6 de mayo de 1988, por la que se modifica (i deroga) la Orden de 6 deoctubre de 1986 sobre los requisitos y datos que deben reunir las comunicaciones deapertura previa o reanudacion de actividades en los centros de trabajo, dictada endesarrollo del Real Decreto-Ley 1/1986, de 14 de marzo (BOE de 16 de mayo de1988)”. Modificada per la “Orden de 29 de abril de 1999 (BOE de 25 de mayo de1999)”.

“Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre por el que se aprueba el cuadro deenfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social y se establecencriterios para su notificación y registro (BOE de 19 de diciembre de 2006)”.Complementat per “Orden TAS/1/2007 (BOE de 4 de enero de 2007)”.

“Resolución de 1 de agosto de 2007, de la Dirección General de Trabajo, por la que seinscribe en el registro y publica el IV Convenio Colectivo General del Sector de laConstrucción (BOE de 17 de agosto de 2007)”.

Convenis col·lectius.

5. CONDICIONS ECONÒMIQUES

5.1. Criteris d'aplicació

L’ Art. 5, 4 del R.D. 1627 / 1997, de 24 d’octubre, manté per al sector de la construcció, lanecessitat d’estimar l’aplicació de la Seguretat i Salut com un cost ‘‘afegit’‘ a l'Estudi deSeguretat i Salut, i per conseqüent, incorporat al Projecte.

El pressupost per a l'aplicació i execució de l’estudi de Seguretat i Salut, haurà dequantificar el conjunt de ‘‘despeses’‘ previstes, tant pel que es refereix a la suma total com ala valoració unitària d’elements, amb referència al quadre de preus sobre el que es calcula.Sols podran figurar partides alçades en els casos d’elements o operacions de difícil previsió.

Els amidaments, qualitats i valoració recollides en el pressupost de l’Estudi de Seguretat iSalut podran ser modificades o substituïdes per alternatives proposades pel Contractista enel seu Pla de Seguretat i Salut, prèvia justificació tècnica degudament motivada, sempreque això no suposi disminució de l’import total ni dels nivells de protecció continguts enl’Estudi de Seguretat i Salut. A aquests efectes, el pressupost del E.S.S. haurà d’anarincorporant al pressupost general de l’obra com un capítol més del mateix.


Pàgina: 22

La tendència a integrar la Seguretat i Salut (pressupost de Seguretat i Salut = 0), escontempla en el mateix cos legal quan el legislador indica que, no s’inclouran en elpressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut els costos exigits per la correcta execucióprofessional dels treballs, conforme a les normes reglamentàries en vigor i els criteristècnics generalment admesos, emanats dels organismes especialitzats. Aquest criteri esl’aplicat en el present E.S.S. en l’apartat relatiu a Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva(MAUP).

5.2. Certificació del pressupost del Pla de Seguretat i Salut

Si bé el Pressupost de Seguretat, amb criteris de ‘‘Seguretat Integrada’‘ hauria d’estar inclòs enles partides del Projecte, de forma no segregable, per les obres de Construcció, es precisal'establiment d’un criteri respecte a la certificació de les partides contemplades en el pressupostdel Pla de Seguretat i Salut del Contractista per cada obra.

El pressupost de seguretat i salut s’abonarà d’acord amb el que indiqui el corresponentcontracte d’obra.

5.3. Revisió de preus del Pla de Seguretat i Salut

Els preus aprovats pel Coordinador de Seguretat i Salut continguts en el Pla de Seguretat iSalut del Contractista, es mantindrà durant la totalitat de l’execució material de les obres.

Excepcionalment, quan el contracte s’hagi executat en un 20% i transcorregut com a mínim unany des de la seva adjudicació, podrà contemplar-se la possibilitat de revisió de preus delpressupost de Seguretat, mitjançant els índexs o fórmules de caràcter oficial que determinil'òrgan de contractació, en els terminis contemplats en el Títol IV del R.D. Legislatiu 2 / 2002,de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les AdministracionsPúbliques.

5.4. Penalitzacions per incompliment en matèria de Seguretat

La reiteració d’incompliments en l’aplicació dels compromisos adquirits en el Pla de Seguretat iSalut, a criteri per unanimitat del Coordinador de Seguretat i Salut i dels restants componentsde la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, per acció u omissió del personal propi i/oSubcontractistes i Treballadors Autònoms contractats per ell, duran aparellats conseqüentmentper el Contractista, les següents Penalitzacions:

1.- MOLT LLEU : 3% del Benefici Industrial de l’obra contractada2.- LLEU : 20% del Benefici Industrial de l’obra contractada3.- GREU : 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada 4.- MOLT GREU : 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada5.- GRAVÍSSIM : Paralització dels treballadors +100% del Benefici

Industrial de l’obra contractada + Pèrduad’homologació com Contractista, per la mateixaPropietat, durant 2 anys.

6. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT

6.1. Previsions del Contractista a l'aplicació de les Tècniques de Seguretat

La Prevenció de la Sinistralitat Laboral, pretén aconseguir uns objectius concrets, en elnostre cas, detectar i corregir els riscos d'accidents laborals.

El Contractista Principal haurà de reflectir al seu Pla de Seguretat i Salut la manera concreta de desenvolupar les Tècniques de Seguretat i Salut i com les aplicarà en aquesta


Pàgina: 23

obra.

Tot seguit s’anomenen a títol orientatiu una sèrie de descripcions de les diferents TècniquesAnalítiques i Operatives de Seguretat:

Tècniques analítiques de seguretat

Les Tècniques Analítiques de Seguretat i Salut tenen com a objectiu exclusiu la detecció deriscos i la recerca de les causes.

Prèvies als accidents.-

- Inspeccions de seguretat.- Anàlisi de treball.- Anàlisi Estadística de la sinistralitat.- Anàlisi del entorn de treball.

Posteriors als accidents.-

- Notificació d'accidents.- Registre d'accidents Investigació Tècnica d'Accidents.

Tècniques operatives de seguretat.

Les Tècniques Operatives de Seguretat i Salut pretenen eliminar les Causes i a travésd'aquestes corregir el Risc

Segons que l'objectiu de l'acció correctora hagi d’operar sobre la conducta humana o sobreels factors perillosos mesurats, el Contractista haurà de demostrar al seu Pla de Seguretat iSalut i Higiene que té desenvolupat un sistema d'aplicació de Tècniques Operatives sobre

El Factor Tècnic:

- Sistemes de Seguretat - Proteccions col·lectives i Resguards- Manteniment Preventiu- Proteccions Personals- Normes- Senyalització

El Factor Humà:

- Test de Selecció prelaboral del personal.- Reconeixements Mèdics prelaborals.- Formació- Aprenentatge- Propaganda- Acció de grup- Disciplina- Incentius

6.2. Condicions Tècniques del Control de Qualitat de la Prevenció

El Contractista inclourà a les Empreses Subcontractades i treballadors Autònoms, lligatsamb ell contractualment, en el desenvolupament del seu Pla de Seguretat i Salut; hauràd'incloure els documents tipus en el seu format real, així com els procediments decomplimentació fets servir a la seva estructura empresarial, per a controlar la qualitat de laPrevenció de la Sinistralitat Laboral. Aportem al present Estudi de Seguretat, a títol de guia,


Pàgina: 24

l'enunciat dels més importants:

75. Programa implantat a l'empresa, de Qualitat Total o el reglamentari Pla d’AccióPreventiva.

76. Programa Bàsic de Formació Preventiva estandarditzat pel Contractista Principal77. Formats documentals i procediments de complimentació, integrats a l'estructura de

gestió empresarial, relatius al Control Administratiu de la Prevenció.78. Comitè i/o Comissions vinculats a la Prevenció79. Documents vinculants, actes i/o memoràndums.80. Manuals i/o Procediments Segurs de Treball, d'ordre intern d'empresa81. Control de Qualitat de Seguretat del Producte.

6.3. Condicions Tècniques dels Òrgans de l'Empresa Contractista competents

en matèria de Seguretat i Salut

El comitè o les persones encarregades de la promoció, coordinació i vigilància de laSeguretat i Salut de l'obra seran almenys els mínims establerts per la normativa vigent pelcas concret de l'obra de referència, assenyalant-se específicament al Pla de Seguretat, laseva relació amb l’organigrama general de Seguretat i Salut de l'empresa adjudicatària deles obres.

El Contractista acreditarà l'existència d'un Servei Tècnic de Seguretat i Salut (propi oconcertat) com a departament staff depenent de l'Alta Direcció de l'Empresa Contractista,dotat dels recursos, medis i qualificació necessària conforme al R.D. 39 /1997 ‘‘Reglamentode los Servicios de Prevención’‘. En tot cas el constructor comptarà amb l'ajut delDepartament Tècnic de Seguretat i Salut de la Mútua d'Accidents de Treball amb la quetingui establerta pòlissa.

El Coordinador de Seguretat i Salut podrà vedar la participació en aquesta obra del DelegatSindical de Prevenció que no reuneixi, al seu criteri, la capacitació tècnica preventiva pelcorrecte compliment de la seva important missió.

L’empresari Contractista com a màxim responsable de la Seguretat i Salut de la sevaempresa, haurà de fixar els àmbits de competència funcional dels Delegats Sindicals dePrevenció en aquesta obra.

L'obra disposarà de Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) a temps parcial, queassessori als responsables tècnics (i conseqüentment de seguretat) de l'empresaconstructora en matèria preventiva, així com una Brigada de reposició i manteniment de lesproteccions de seguretat, amb indicació de la seva composició i temps de dedicació aaquestes funcions.

6.4. Obligacions de l'Empresa Contractista competent en matèria de Medicina

del Treball

El Servei de Medicina del Treball integrat en el Servei de Prevenció, o en el seu cas, elQuadre Facultatiu competent, d'acord amb la reglamentació oficial, serà l'encarregat devetllar per les condicions higièniques que haurà de reunir el centre de treball.

Respecte a les instal·lacions mèdiques a l'obra existiran almenys una farmaciola d'urgència,que estarà degudament assenyalada i contindrà allò disposat a la normativa vigent i esrevisarà periòdicament el control d'existències.

Al Pla de Seguretat i Salut i Higiene el contractista principal desenvoluparà l'organigramaaixí com les funcions i competències de la seva estructura en Medicina Preventiva.

Tot el personal de l'obra (Propi, Subcontractat o Autònom), amb independència del terminide durada de les condicions particulars de la seva contractació, haurà d'haver passat unreconeixement mèdic d'ingrés i estar classificat d'acord amb les seves condicions


Pàgina: 25

psicofísiques.

Independentment del reconeixement d'ingrés, s'haurà de fer a tots els treballadors delCentre de Treball (propis i Subcontractats), segons ve assenyalat a la vigent reglamentacióal respecte, com a mínim un reconeixement periòdic anual.

Paral·lelament l’equip mèdic del Servei de Prevenció de l'empresa (Propi, Mancomunat, oassistit per Mútua d'Accidents) haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programad'actuació cronològica a les matèries de la seva competència:

- Higiene i Prevenció al treball.- Medicina preventiva dels treballadors.- Assistència Mèdica.- Educació sanitària i preventiva dels treballadors.- Participació en comitè de Seguretat i Salut.- Organització i posta al dia del fitxer i arxiu de medicina d'Empresa.

6.5. Competències dels Col·laboradors Prevencionistes a l'obra

D'acord amb les necessitats de disposar d’un interlocutor alternatiu en absència del Capd’Obra es nomenarà un Supervisor de Seguretat i Salut (equivalent a l'antic Vigilant deSeguretat), considerant-se en principi l'Encarregat General de l'obra, com a persona mésadient per a complir-ho, en absència d'un altre treballador més qualificat en aquests treballsa criteri del Contractista. El seu nomenament es formalitzarà per escrit i es notificarà alCoordinador de Seguretat.

S’anomenarà un Socorrista, preferiblement amb coneixements en Primers Auxilis, amb lamissió de realitzar petites cures i organitzar l’evacuació dels accidentats als centresassistencials que correspongui que a més a més serà l’encarregat del control de la dotacióde la farmaciola.

A efectes pràctics, i amb independència del Comitè de Seguretat i Salut, si la importància del’obra ho aconsella, es constituirà a peu d'obra una ‘‘Comissió Tècnica Interempresarial deResponsables de Seguretat’‘, integrat pels màxims Responsables Tècnics de les Empresesparticipants a cada fase d’obra, aquesta ‘‘comissió’‘ es reunirà com a mínim mensualment, iserà presidida pel Cap d'Obra del Contractista, amb l'assessorament del seu Servei dePrevenció (propi o concertat).

6.6. Competències de Formació en Seguretat a l'obra

El Contractista haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació quereflecteixi un sistema d'entrenament inicial bàsic de tots els treballadors nous. El mateixcriteri es seguirà si són traslladats a un nou lloc de treball, o ingressin com a operadors demàquines, vehicles o aparells d'elevació.

S'efectuarà entre el personal la formació adequada per assegurar el correcte ús dels medisposats al seu abast per millorar el seu rendiment, qualitat i seguretat del seu treball.

7. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS

EQUIPS, MÀQUINES I/O MÀQUINES-FERRAMENTES

7.1. Definició i característiques dels Equips, Màquines i/o

Màquines-Ferramentes

Definició

És un conjunt de peces o òrgans units entre si, dels quals un al menys és mòbil i, en el seu


Pàgina: 26

cas, d’òrgans d’accionament, circuits de comandament i de potència, etc., associats de formasolidària per a una aplicació determinada, en particular destinada a la transformació,tractament, desplaçament i accionament d’un material.

El terme equip i/o màquina també cobreix:

Un conjunt de màquines que estiguin disposades i siguin accionades per a funcionarsolidàriament.

Un mateix equip intercanviable, que modifiqui la funció d’una màquina, que escomercialitza en condicions que permetin al propi operador, acoblar a una màquina, auna sèrie d’elles o a un tractor, sempre que aquest equip no sigui una peça de recanvi ouna ferramenta.

Quan l’equip, màquina i/o màquina ferramenta disposi de components de seguretat que escomercialitzin per separat per a garantir una funció de seguretat en el seu ús normal, aquestsadquireixen als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut la consideració de Mitjà Auxiliard’Utilitat Preventiva (MAUP).

Característiques

Els equips de treball i màquines aniran acompanyats d’unes instruccions d’utilització, estesespel fabricant o importador, en les quals figuraran les especificacions de manutenció, instal·laciói utilització, així con les normes de seguretat i qualsevol altra instrucció que de forma específicasiguin exigides en les corresponents Instruccions Tècniques Complementàries (ITC), les qualsinclouran els plànols i esquemes necessaris per al manteniment i verificació tècnica, estantajustats a les normes UNE que li siguin d’aplicació. Portaran a més a més, una placa dematerial durador i fixada amb solidesa en lloc ben visible, en la qual figuraran, com a mínim, lessegüents dades:

Nom del fabricant. Any de fabricació, importació i/o subministrament. Tipus i número de fabricació. Potència en Kw. Contrasenya d’homologació CE i certificat de seguretat d’ús d’entitat acreditada, si

procedeix.

7.2. Condicions d'elecció, utilització, emmagatzematge i manteniment delsEquips, Màquines i/o Màquines-Ferramentes

Elecció d’un Equip

Els Equips, Màquines i/o Màquines Ferramentes hauran de seleccionar-se en base a unscriteris de garanties de Seguretat per als seus operadors i respecte al seu Medi Ambient deTreball.

Condicions d’utilització dels Equips, Màquines i/o Màquines ferramentes

Són les contemplades en l’Annex II del R.D. 1215, de 18 de juliol sobre ‘‘Disposicions mínimesde Seguretat i Salut per a la utilització pels treballadors dels Equips de treball’‘:

Emmagatzematge i manteniment

Se seguiran escrupolosament les recomanacions d’emmagatzematge i esment, fixatspel fabricant i contingudes en la seva ‘‘Guia de manteniment preventiu’‘.

Es reemplaçaran els elements, es netejaran, engreixaran, pintaran, ajustaran i escol·locaran en el lloc assignat, seguint les instruccions del fabricant.

S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compresesentre 15 i 25ºC.

L’emmagatzematge, control d’estat d’utilització i els lliuraments d’Equips estaran


Pàgina: 27

documentades i custodiades, amb justificant de recepció de conformitat, lliurament irebut, per un responsable tècnic, delegat per l’usuari.

7.3. Normativa aplicable

Directives comunitàries relatives a la seguretat de les màquines, transposicions idates d’entrada en vigor

Sobre comercialització i/o posada en servei en la Unió Europea

Directiva fonamental.

Directiva del Consell 89/392/CEE, de 14/06/89, relativa a l’aproximació de leslegislacions dels Estats membres sobre màquines (D.O.C.E. Núm. L 183, de 29/6/89),modificada per les Directives del Consell 91/368/CEE, de 20/6/91 (D.O.C.E. Núm. L 198,de 22/7/91), 93/44/CEE, de 14/6/93 (D.O.C.E. Núm. L 175, de 19/7/93) i 93/68/CEE, de22/7/93 (D.O.C.E. Núm. L 220, de 30/8/93). Aquestes 4 directives s’han codificat en unsols text mitjançant la Directiva 98/37/CE (D.O.C.E. Núm. L 207, de 23/7/98).

Transposada pel Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre (B.O.E. d’11/12/92),modificat pel Reial Decret 56/1995, de 20 de gener (B.O.E. de 8/2/95).

Entrada en vigor del R.D. 1435/1992: l’1/1/93, amb període transitori fins l’1/1/95.

Entrada en vigor del R.D. 56/1995: el 9/2/95.

Excepcions: Carretons automotors de manutenció: l’1/7/95, amb període transitori fins l’1/1/96. Màquines per a elevació o desplaçament de persones: el 9/2/95, amb període transitori

fins l’1/1/97. Components de seguretat (inclou ROPS i FOPS, vegeu la Comunicació de la Comissió

94/C253/03 -D.O.C.E. ISP C253, de 10/9/94): el 9/2/95, amb període transitori finsl’1/1/97.

Marcat: el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97.

Altres Directives.

Directiva del Consell 73/23/CEE, de 19/2/73, relativa a l’aproximació de les legislacionsdels Estats membres sobre el material elèctric destinat a utilitzar-se amb determinatslímits de tensió (D.O.C.E. Núm. L 77, de 26/3/73), modificada per la Directiva del Consell93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 7/1988, de 8 de gener (B.O.E. de 14/1/88), modificat pelReial Decret 154/1995 de 3 de febrer (B.O.E. de 3/3/95).Entrada en vigor del R.D. 7/1988: l’1/12/88.Entrada en vigor del R.D. 154/1995: el 4/3/95, amb període transitori fins l’1/1/97.A aquest respecte veure també la Resolució d’11/6/98 de la Direcció General deTecnologia i Seguretat Industrial (B.O.E. de 13/7/98).

Directiva del Consell 87/404/CEE, de 25/6/87, relativa a l’aproximació de les legislacionsdels Estats membres sobre recipients a pressió simple (D.O.C.E. Núm. L 270 de 8/8/87),modificada per les Directives del Consell 90/488/CEE, de 17/9/90 (D.O.C.E. Núm. L 270de 2/10/90) i 93/68/CEE.Transposades pel Reial Decret 1495/1991, d’11 d’octubre (B.O.E. de 15/10/91), modificatpel Reial Decret 2486/1994, de 23 de desembre (B.O.E. de 24/1/95).Entrada en vigor del R.D. 1495/1991: el 16/10/91.Entrada en vigor del R.D. 2486/1994: l’1/1/95 amb període transitori fins l’1/1/97.

Directiva del Consell 89/336/CEE, de 3/5/89, relativa a l’aproximació de les legislacionsdels Estats membres sobre comptabilitat electromagnètica (D.O.C.E. Núm. L 139, de23/5/89), modificada per les Directives del Consell 93/68/CEE i 93/97/CEE, de 29/10/93(D.O.C.E. Núm. L 290, de 24/11/93); 92/31/CEE, de 28/4/92 (D.O.C.E. Núm. L 126, de


Pàgina: 28

12/5/92); 99/5/CE, de 9/3/99 (D.O.C.E. Núm. L 091, de 7/4/1999).Transposades pel Reial Decret 444/1994, d’11 de març (B.O.E. d’1/4/94), modificat pelReial Decret 1950/1995, d’1 de desembre (B.O.E. de 28/12/95) i Ordre Ministerial de26/3/96 (B.O.E. de 3/4/96).Entrada en vigor del R.D. 444/1994: el 2/4/94 amb període transitori fins l’1/1/96. Entradaen vigor del R.D. 1950/1995: el 29/12/95. Entrada en vigor de l’Ordre de 26/03/1996: el4/4/96.

Directiva del Consell 90/396/CEE, de 29/6/90, relativa a l’aproximació de les legislacionsdels Estats membres sobre aparells de gas (D.O.C.E. Núm. L 196, de 26/7/90),modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE.Transposada pel Reial Decret 1428/1992, de 27 de novembre (B.O.E. de 5/12/92),modificat pel Reial Decret 276/1995, de 24 de febrer (B.O.E. de 27/3/95).Entrada en vigor del R.D. 1428/1992: el 25/12/92 amb període transitori fins l’1/1/96.Entrada en vigor del R.D. 276/1995: el 28/3/95.

Directiva del Parlament Europeu i del Consell 94/9/CE, de 23/3/94, relativa al’aproximació de legislacions dels Estats membres sobre els aparells i sistemes deprotecció per a ús en atmosferes potencialment explosives (D.O.C.E. Núm. L 100, de19/4/94).Transposada pel Reial Decret 400/1996, d’1 de març (B.O.E. de 8/4/96).Entrada en vigor: l’1/3/96 amb període transitori fins l’1/7/03.

Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE, de 29/5/97, relativa al’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre equips a pressió (D.O.C.E.Núm. L 181, de 9/7/97).Entrada en vigor: 29/11/99 amb període transitori fins el 30/5/02.

Onze Directives, amb les seves corresponents modificacions i adaptacions al progréstècnic, relatives a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobredeterminació de l’emissió sonora de màquines i materials utilitzats en les obres deconstrucció.Transposades pel Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer (B.O.E. d’1/3/02); OrdreMinisterial de 18/7/1991 (B.O.E. de 26/7/91), Reial Decret 71/1992, de 31 de gener(B.O.E. de 6/2/92) i Ordre Ministerial de 29/3/1996 (B.O.E. de 12/4/96).Entrada en vigor: En funció de cada directiva.

Sobre utilització de màquines i equips per al treball:

Directiva del Consell 89/655/CEE, de 30/11/89, relativa a les disposicions mínimes deseguretat i de salut per a la utilització pels treballadors en el treball dels equips de treball(D.O.C.E. Núm. L 393, de 30/12/89), modificada per la Directiva del Consell 95/63/CE, de5/12/95 (D.O.C.E. Núm. L 335/28, de 30/12/95).Transposades pel Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol (B.O.E. de 7/8/97).Entrada en vigor: el 27/8/97 excepte per l’apartat 2 de l’Annex l i els apartats 2 i 3 del’Annex II, que entren en vigor el 5/12/98.

Normativa d’aplicació restringida

Reial Decret 1849/2000, de 10 de Novembre, pel qual es deroguen diferents disposicionsen matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de2/12/2000), i Ordre Ministerial de 8/4/1991, per la qual s’aprova la Instrucció TècnicaComplementària MSG-SM-1 del Reglament de Seguretat de les Màquines, referent amàquines, elements de màquines o sistemes de protecció, usats (B.O.E. d’11/5/91).

Ordre Ministerial, de 26/5/1989, per la qual s’aprova la Instrucció TècnicaComplementària MIE-AEM-3 del Reglament d’Aparells d’Elevació i Manutenció referent aCarretons automotors de manutenció (B.O.E. de 9/6/89).

Ordre de 23/5/1977 per la qual s’aprova el Reglament d’Aparells elevadors per a obres(B.O.E. de 14/6/77), modificada per dues Ordres de 7/3/1981 (B.O.E. de 14/3/81) icomplementada per l'Ordre de 31/3/1981 (B.O.E 20/4/1981)

Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, per la qual s’aprova la nova Instrucció TècnicaComplementària MIE-AEM-2 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referenta Grues Torre desmuntables per a obres (B.O.E. de 17/7/03).

Reial Decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la


Pàgina: 29

Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-4 del Reglament d’Aparells d’elevació iManutenció, referent a Grues mòbils autopropulsades usades (B.O.E. de 17/7/03).

Reial Decret 1849/2000, de 10 de novembre, pel qual es deroguen diferents disposicionsen matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/00).

Ordre Ministerial, de 9/3/1971, per la qual s’aprova l’Ordenança General de Seguretat iHigiene en el Treball (B.O.E. de 16/3/71; B.O.E. de 17/3/71 i B.O.E. de 6/4/71). Anul·ladaparcialment per R.D 614/2001 de 8 de juny. BOE de 21 de juny de 2001.

8. Signatures

L'arquitecte redactorGemma Reguart Querol


Pàgina: 30

ANNEXE - GESTIÓ DE RESIDUS

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL FERM DE LA CARRETERA D’ACCÉS A LA ACADEMIA GENERAL BÀSICA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. FASE II. GESTIÓ RESIDUS

9049-ANNEXE DE GESTIO RESIDUS

GESTIÓ DE RESIDUS

1.1 Tipologia de residus generats

A continuació es presenta un llistat dels residus que es poden produir durant l’obra i la seva classificació segons el Catàleg Europeu de Residus (CER), que està en vigor des de l’1 de gener de 2002. Amb el nou catàleg, mitjançant un sistema de llista única s’estableix quins residus han d’ésser considerats com a perillosos (especials).

En el nou Catàleg, els residus adopten una codificació de sis xifres, essent el format de la codificació el mateix que en el Catàleg de Residus de Catalunya (CRC), tot i que aquests no tenen per què coincidir.

El CRC continua essent vigent per a determinar la correcta gestió que ha de tenir cadascun dels residus (valorització, tractament o disposició), sempre que no entri en contradicció amb l’aplicació del nou Catàleg Europeu de Residus, com és el cas de la seva classificació.

1.1.1 Residus principals

Els principals residus de la present obra de demolició son els següents:

Terres

Roca

Formigó (paviments, murs, ...)

Mescles bituminoses

Cablejat elèctric

Restes vegetals

Metalls

Maons

Altres: fusta, vidre i plàstic

Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s’inclouen en els següents grups:

(17) Residus de la construcció i demolició

17 01 Formigó, maons, teules i materials ceràmics

17 01 01 Formigó

17 01 02 Maons

17 01 03 Teules i materials ceràmics

17 02 Fusta, vidre i plàstic

17 02 01 Fusta

17 02 02 Vidre

17 02 03 Plàstic

17 03 Mescles bituminoses, quitrà d’hulla i altres productes enquitranats

17 03 02 Mescles bituminoses diferents de les especificades en el codi 170301

17 04 Metalls (inclosos els seus aliatges)

17 04 01 Coure, bronze, llautó

17 04 02 Alumini

17 04 04 Zinc

17 04 05 Ferro i acer

17 04 11 Cables diferents dels especificats en el codi 17 04 10

17 05 Terra (inclosa l’excavada de zones contaminades), pedres i llots de drenatge

17 05 04 Terra i pedres diferents de les especificades en el codi 17 05 03

(20) Residus municipals (residus domèstics residus assimilables procedents dels comerços, indústries i institucions), incloses les fraccions recollides selectivament

20 02 Residus de parcs i jardins (inclosos els residus de cementiris)

20 02 01 Residus biodegradables

Aquests residus es consideren com NO ESPECIALS.

1.1.2 Altres residus

A més a més dels residus citats es poden originar altres residus en petites quantitats com són:

Paper, cartró

Vasos, draps de neteja i roba de treball

Segons el Catàleg Europeu de Residus, aquests residus s’inclouen en els següents grups:

(15) Residus d’envasos, absorbents, draps de neteja, materials de filtració i roba de protecció no especificats en cap altra categoria

Aquests residus es consideren com RESIDUS NO ESPECIALS.

1.1.3 Residus generats durant les obres

Durant les obres es poden generar residus:

(13) Residus d’olis i combustibles líquids (excepte olis comestibles i els dels capítols 05, 12 i 19)

Es tracten de RESIDUS ESPECIALS, i com a tal hauran de tenir un tractament específic.

(02) Residus de l’agriculura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca i residus de la preparació i elaboració d’aliments

02 01 Residus de l’agricultura, horticultura, aqüicultura, silvicultura, caça i pesca.

02 01 08 Residus agroquímics que contenen substàncies perilloses.



Aquests residus es consideren com RESIDUS ESPECIALS

1.1.4 Volum de residus

Pels tipus d’obra que es realitza els principals residus són restes vegetals, roca, terres i terra vegetal, tots ells es reutilitzaran a la mateixa obra i per tant, deixant de ser residus. Sempre que tècnicament sigui adient a criteri de la Direcció d’Obres.

1.1.5 Vies de gestió de residus

Marc legal

Durant les obres, tal i com s’ha descrit anteriorment, es generaran una sèrie de residus que hauran de ser gestionats correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l’entorn.

La gestió de residus es troba emmarcada legalment a nivell autonòmic per la Llei 6/1993, de 15 de Juliol, reguladora dels residus, modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny, així com la Llei 3/1998 de febrer de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. A nivell estatal es troba regulada per la Llei 10/1998 de 21 d’abril de residus, desenvolupada reglamentàriament pel Real Decret 833/1998 de 20 de juliol i el Real Decret 952/1997 de 20 de juny, en el que es desenvolupen les normes bàsiques sobre els aspectes referits a les obligacions dels productors i gestors i a les operacions de gestió.

A nivell sectorial, la normativa aplicable és el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny, així com l’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació dels residus i la llista europea de residus.

Procés de descontrucció

Per a una correcta gestió dels residus generats cal tenir en compte el procés de generació dels mateixos, és a dir, la tècnica de deconstrucció. Com a procés de deconstrucció s’entén el conjunt d’accions de desmantellament d’una construcció que fa possible un alt grau de recuperació i aprofitament dels materials, per tal de poder-los valoritzar. Així, amb l’objectiu de facilitar els processos de reciclatge i gestió dels residus, cal disposar de materials de naturalesa homogènia i exempts de materials perillosos.

Per tal de facilitar el tractament posterior dels materials i residus obtinguts durant l’enderroc de paviments i altres elements i la desinstal·lació de xarxes en estesa aèria, majoritàriament mitjançant disposició, la deconstrucció es realitzarà de tal manera que els diversos components puguin separar-se fàcilment en l’origen, i ser disposats segons la seva naturalesa. Amb aquest objectiu es disposaran diverses superfícies degudament impermeabilitzades per acollir els materials obtinguts segons la seva naturalesa, especialment per segregar correctament els residus especials, no especials i inerts. Les accions que es duran a terme per aconseguir aquesta separació són les següents:

Adequació de diferents superfícies o recipients per a la segregació correcta dels residus

Asfalt

Formigó

Terres, roca

Material vegetal

Cablejat

Metalls

Altres: vidre, fusta, plàstics.

Identificació mitjançant cartells de la ubicació dels diferents residus

Codi d’identificació segons el Catàleg Europeu de Residus

Nom, direcció i telèfon del titular dels residus

Naturalesa dels riscs

Es realitzarà un control dels volums al final de l’obra i de la correcta gestió de tots ells.

A continuació es mostra, a tall d’exemple, un esquema de gestió de residus:

Zona d’emmagatzematge deformigó i material ceràmic

Zona d’emmagatzematge de metalls (acer laminat)

Zona d’emmagatzematge dematerials tòxics en diferents

dipòsits

Zona d’emmagatzematge defibrociment

Zona d’acopi de terres

Contenidor per a plàstic per a reciclar

Contenidor per a paper i cartróper a reciclar

Contenidor per a fustaper a reciclar

Contenidor de banals perabocador



1.2 Gestió dels residus

Els objectius generals de l’aplicació d’un Pla de Gestió de Residus consisteixen principalment en:

Incidir en la cultura del personal de l’obra amb l’objectiu de millorar en la gestió dels residus.

Planificar i minimitzar el possible impacte ambiental dels residus de l’obra. En aquest cas els objectius es centraran en la classificació en origen i la correcta gestió externa dels residus.

Consultat el “Catàleg de Residus de Catalunya”, els residus generats en la present obra es gestionen mitjançant els següents processos:

T 11- Disposició de residus inerts

Formigó

Metalls

Vidres, plàstics

T 15- Disposició en dipòsit de terres i runes

Formigó, maons

Materials ceràmics

Vidre

Terres

Paviments

Derivats asfàltics i mescles de terra i asfalt

V 11- Reciclatge de paper i cartó

V 12- Reciclatge de plàstics

V-14 Reciclatge de vidre

V-15 Reciclatge i recuperació de fustes

V 41- Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics

V 83- Compostatge

El seguiment es realitzarà documentalment i visual tal i com indiquen les normes del Catàleg de Residus de Catalunya. Documentalment es comprovarà mitjançant:

Fitxa d’acceptació (FA): Acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor del mateix i l’empresa gestora escollida.

Full de seguiment (FS): Document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut.

Full de seguiment itinerant (FI): Document de transport de residus que permet la recollida amb un mateix vehicle i de forma itinerant de fins a un màxim de vint productors o posseïdors de residus.

Fitxa de destinació: Document normalitzat que te que subscriure el productor o posseïdor d’un residu i el destinatari d’aquest i que te com objecte el reconeixement de l’aptitud del residu per a ser aplicat a un determinat sòl, per ús agrícola o en profit de l’ecologia.

Justificant de recepció (JRR): Albarà que lliura el gestor de residus a la recepció del residu, al productor o posseïdor del residu.

1.2.1 Gestió de residus tòxics i/o perillosos

Els residus perillosos contenen substàncies tòxiques, inflamables, irritants, cancerígenes o provoquen reaccions nocius en contacte amb altres materials. El tractament d’aquests consisteix en la recuperació selectiva, a fi d’aïllar-los i facilitar el seu tractament específic o la deposició controlada en abocadors especials, mitjançant el transport i tractament adequat per gestor autoritzat.

D’entre els possibles residus generats a l’obra es consideraran inclosos en aquesta categoria els següents:

Residus de productes utilitzats com dissolvents, així com els recipients que els contenen.

Olis usats, restes d’olis i fungibles usats en la posta a punt de la maquinaria, així com envasos que els contenen.

Barreges d’olis amb aigua i de hidrocarburs amb aigua com a resultat dels treballs de manteniment de maquinaria i equips.

Restes de tints, colorants, pigments, pintures, laques i vernissos, així com els recipients que els contenen.

Restes de resines, làtex, plastificants i coles, així com eles envasos que els contenen.

Residus biosanitaris procedents de cures i tractaments mèdics a la zona d’obres.

Residus fitosanitaris i herbicides, així com els recipients que els contenen.

A continuació s’indiquen les diverses possibilitats de gestió segons l’origen del residu:

Els olis i greixos procedents de les operacions de manteniment de maquinaria es disposaran en bidons adequats i etiquetats segons es contempla en la legislació sobre residus tòxics i perillosos i es concertarà amb una empresa gestora de residus degudament autoritzada i homologada, la correcta gestió de la



recollida, transport i tractament de residus. La Generalitat de Catalunya ha assumit la titularitat en la gestió d’olis residuals. La Junta de Residus, desprès del corresponent concurs públic, ha fet concessionària a l’empresa CATOR, S.A., la qual és encarregada en l’actualitat de la recollida, transport i tractament dels olis usats que es generen a Catalunya.

Especial atenció a restes de pintures, dissolvents i vernissos els quals han de ser gestionats de forma especial segons el CRC. S’hauran d’emmagatzemar en bidons adequats per aquest us, donant especial atenció per evitar qualsevol abocament especialment en trasvàs de recipients.

Els residus biosanitaris i els fitosanitaris i herbicides es recolliran específicament i seran lliurats a gestor i transportista autoritzat i degudament acreditat. S’utilitzaran envasos clarament identificables, diferents per a cada tipus de residu, amb tancament hermètic i resistent a fi d’evitar fugues durant la seva manipulació.

En cas de que es produeixi l’abocament accidental d’aquest tipus de residus durant la fase d’execució, l’empresa licitadora notificarà d’immediat del que s’ha produït als organismes competents, executant les actuacions pertinents per tal de retirar els residus i elements contaminats i procedir a la seva restitució.

En l’aplicació de la legislació vigent en l’etiqueta dels envasos o contenidors que contenen residus perillosos figurarà:

El codi d’identificació els residus

El nom, direcció i telèfon del titular dels residus

La data d’envasament

La naturalesa dels rics que presenten els residus

Respecte als olis usats, mencionar la prohibició de realitzar qualsevol abocament en aigües superficials, subterrànies, xarxes de clavegueram o sistemes d’evacuació d’aigües residuals, prohibició que es fa extensible als residus derivats del tractament d’aquests olis usats.

1.2.2 Gestors de residus

Segons les diferents tipologies dels residus obtinguts, el seu destí serà a abocador controlat o a planta de reciclatge. A continuació es proposen diversos gestors de residus propers a l’àmbit d’actuació per gestionar els residus generats al llarg de l’obra.

Runes, terres i altres residus de la construcció

Dipòsit controlat de runes i altres residus de la construcció de Talarn

Gestora de Runes de la Comarca de Lleida S.L.

Codi de gestor

Operacions autoritzades T15- Deposició en dipòsit de terres i runes

Adreça física Polígon Industrial 6 parcel·la 10-64

25630 Talarn

Telèfon 973230640

E-mail

L’Arquitecte redactor


Badalona, 20 de Novembre del 2009

ANNEXE - CONTROL QUALITAT

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL FERM DE LA CARRETERA D’ACCÉS A LA ACADEMIA GENERAL BÀSICA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. FASE II. CONTROL DE QUALITAT

ÍNDEX

MEMÒRIA PLA DE CONTROL DE QUALITAT

Justificació del compliment el decret 375/88

PLEC CONTROL QUALITAT

1. MATERIALS BÀSICS 1.1. Aigua per pastar 1.2. Àrid per elaborar formigó 1.3. Ciment per elaborar formigó 1.4. Additius per a formigó 1.5. Formigó fet a l’obra 1.6. Formigó fabricat en central 1.7. Rodons d’acer per a formigó 1.8. Acer laminat per a estructures 1.9. Maons amb funció estructural 1.10. Materials utilitzats com a aïllament tèrmic 1.11. Materials utilitzats com a aïllament acústic

2. MOVIMIENT DE TERRES 2.1. Terraplens 2.2. Subbases granulars

3. FONAMENTS 3.1. Pous i capa de neteja. 3.2. Sabates, riostres i murs 3.3. Acer per armat de fonaments

4. ESTRUCTURES DE FORMIGÓ 4.1. Formigó per a forjats i lloses 4.2. Formigó per a pilars 4.3. Acer per armat d’estructures

5. TANCAMENTS I DIVISORIES 5.1. Parets i envans de fàbrica de maó

6. REVESTIMENTS 6.1. Revocs i enguixats

7. PAVIMENTS 7.1. Paviments de formigó 7.2. Prefabricats per paviments

8. TANCAMENTS PRACTICABLES 8.1. Fusteria d’alumini

9. SANEJAMENT I CANALITZACIONS 9.1. Pous i pericons 9.2. Claveguerons

9049-ANNEXE_CONTROL_QUALITAT

MEMÒRIA PLA DE CONTROL DE QUALITAT El present document de Control de Qualitat està redactat incloent totes les partides i pressupost necessari per la elaboració del PROJECTE EXECUTIU PER LA MILLORA DEL FERM DE LA CARRETERA D’ACCÉS A LA ACADEMIA GENERAL BÀSICA DE TALARN. PALLARS JUSSÀ, LLEIDA. L’objectiu del present Pla de Control és especificar tots els requisits normatius i que la D.F. exigeix per la correcta recepció dels materials, desenvolupament i execució dels treballs en obra, que hauran de ser acomplerts per la Contracta que porti a terme els treballs i avalats per laboratoris acreditats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. A continuació es fa una relació i definició de tots els controls que es realitzaran d’acord amb el que s’estableix al decret 375/1988 d’1 de desembre (DOG 28.12.88) sobre el control de qualitat en l’edificació. El nivell de controls que es realitzarà en aquesta obra serà NORMAL. Justificació del compliment el decret 375/88

El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri necessaris per a la seva finalitat, pot en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals han de ser acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’arquitecte o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes en el projecte d’execució un programa de control de qualitat del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s’especifiquen els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte.


Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, i resta obligat a satisfer-les puntualment en el moment en què se’n produeixi l’acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 20 dies des del moment en què es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a aquest efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat; el propietari té la facultat de rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.


PLEC PLA DE CONTROL


1. MATERIALS BÀSICS 1.1 AIGUA PER PASTAR L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada

per la pràctica i complirà les condicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

En cas que no quedi expressament indicat, la D.F. responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé es justificarà especialment que no perjudica les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesis i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE:

Determinació del pH (UNE 7234/71) Determinació de substàncies dissoltes (UNE 7130/58) Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) Determinació de l’Ió-clor (UNE 7178/60) Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58) Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71)

La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71 1.2 ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2):


Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions fisicoquímiques, fisicomecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE.

És prohibida la utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables.

Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que se n’eviti la segregació i contaminació, i hauran de mantenir les seves característiques gramulomètriques fins a la incorporació a la mescla.

Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ

Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i on hi figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE.

Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé es justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE.

En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons:

Estabilitat d’escòries siderúrgiques (EHE, art. 28.1) Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3) Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3) Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3) Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)


Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1) Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1) Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1) Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE,

art. 28.3.1) Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1) Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE

146508/99 EX) (EHE, art. 28.3.1) Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2) Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art.

28.3.2) Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2) Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2) Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art.

28.3.2) 1.3 CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que

s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-97) i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. És a dir:

Tipus de ciment (RC-97, art. 8): Distintiu de qualitat: Altres característiques:

No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1).

Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-97, art. 10 o el que defineixi l’aparellador o arquitecte tècnic):



Documentals:

Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera legal (RC-97, art. 10.b).

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 9.b.1 de la RC-97.

Operatius:


Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2 de l’EHE.

Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article 26.2 de l’EHE i de l’article 9 de la RC-97.

En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar els treballs de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per a la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment, resistència a la compressió i estabilitat de volum.

En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els assaigs de recepció es podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons que s’indica als articles 10.b de la RC-97 i 81.1.2 de l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment juntament amb els resultats de l’autocontrol. (RC-97, art. 10.b; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1).

Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons que s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 10.c de la RC-97.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o especificats en el segon parèntesi:

Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) Putzolanitat (UNE EN 196-5/96) Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96) Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) Resistència a la compressió (UNE EN 196-1/96) Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX) Índex de blancor (UNE 80117/87 EX)


Alúmina (UNE 80217/91) Àlcalis (UNE 80217/91) Finor de mòlta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) Pes específic (UNE 80103/86) Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) Humitat (UNE 80220/85) Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) Titani (UNE 80228/88 EX) Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua

del mar (UNE 80303/96) Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) Composició i especificacions dels ciments de baixa calor d’hidratació

(UNE 80306/96) Composició i especificacions dels ciments per a usos especials (UNE

80307/96) Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE

80310/96) Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)

1.4 ADDITIUS PER A FORMIGÓ Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una

proporció no superior al 5% del pes de ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Tipus d’additiu: Proporció:

Està prohibida la utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures.



Documentals: Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons

que s’indica a l’article 29.1 de l’EHE. Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent,

segons que s’indica a l’article 81.4.2 de l’EHE.


Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.

Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l’article 81.4.2 de l’EHE.

Operatius:

En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament, segons que s’indica en els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:

Anàlisi infraroja (UNE EN 480-6/97) Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97) Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85) Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85) Residu insoluble en aigua destil·lada (UNE 83208/85) Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86) Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX) Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX) Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86) Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86) Determinació del pH (UNE 83227/86) Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE

83258/88 EX) Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX)

La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX. En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98. 1.5 FORMIGÓ FET A L’OBRA El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”,

complirà les condicions indicades a l’article 69.3 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols.


Element a construir: Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2): Altres característiques:

Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o el que defineixi l’aparellador o

arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA

En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III o IV, o qualsevol classe específica d’exposició) i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE.

Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons que s’indica a l’article 68 de l’EHE.

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricat segons les dosificacions previstes i acceptades prèviament per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3).

Operatius:

Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE.

Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84).


Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesis i amb els criteris de tolerància expressats en l’article 88 de l’EHE:

Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesis:

Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

1.6 FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central

formigonera, complirà les condicions indicades a l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir (veure EHE, art. 69.2.8):

Element a construir:

Designació del formigó per propietats: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):

Designació del formigó per dosificació: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97): Altres característiques:

Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88):


Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o el que defineixi l’aparellador o arquitecte tècnic):

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE.

Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu reconegut oficialment o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81).

Operatius:

Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE.

Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84).

En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s’indica a l’article 81 de l’EHE.

Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d’amassaments a assajar per cada lot segons que s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesis i amb els criteris de toleràncies expressats en l’article 88 de l’EHE:

Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesis:

Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)


Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

1.7 RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les

condicions indicades a l’article 31 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir:

Designació (EHE, art. 31): Diàmetres: Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1): Altres característiques:

No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de

garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 90.1). Nivell de control (EHE, art. 90): Criteri de divisió de lots (EHE, art. 90.3 o el que defineixi l’aparellador o

arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte.

En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu reconegut oficialment o un certificat CC-EHE, es sol·licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1).

Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l’EHE (EHE, art. 31.5.2).

En barres corrugades i malles electrosoldades es sol·licitarà, per a cada subministrador i tipus d’acer, el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l’article 31.1 de l’EHE.


En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que les característiques dels ressalts s’ajusten a les variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal).

En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, amb l’objecte de verificar el gravat de les marques d’identificació (tipus d’acer, país d’origen i marca del fabricant) segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE.

Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblec i ganxos d’ancoratge, mitjançant inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblec - desdoblec segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control a nivell normal).

En el cas que hi hagi unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons l’article 90.4 de l’EHE.

Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l’allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d’acer, segons l’article 90.3 de l’EHE (control normal).

En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre principal utilitzat, i inclouran l’assaig de resistència a l’arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal).

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació.

En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar d’assajar l’acer en les condicions que estableix l’apartat 2 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col·locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) Càrrega de trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) Allargament en trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) Doblec-desdoblec (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art.

90.5) Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art.

90.5)


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5) Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)

1.8 ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES L’acer que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que

s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Estructuras de acero en edificación” (NBE-EA-95). És a dir:

Classe (NBE-EA-95, art. 2.1.1): Sèrie (NBE-EA-95, art. 2.1.6.1): Tipus i ubicació indicats als plànols.

Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (NBE-EA-95, art

3.1.5): Criteri de divisió de lots (NBE-EA-95, art. 2.1.5.2 o el que defineixi

l’aparellador o arquitecte tècnic): S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer, segons que s’indica a l’article 2.1.5.1 de la NBE-EA-95.

Operatius:

Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació, segons que s’indica a l’article 2.1.6.2 de la NBE-EA-95.

Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s’ajusten al que s’indica a l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s’ajusten al que s’indica a l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

ASSAIGS DE LABORATORI


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes referenciades entre parèntesi:

Límit elàstic (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) Resistència a tracció (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) Allargament fins a ruptura (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i

2.1.5) Doblec sobre mandrí (UNE 7472/89) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) Resiliència (UNE 7475-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) Estat de desoxidació (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75,

UNE 7349/76) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE 7029/51) (NBE-EA-95,

art. 2.1.3 i 2.1.5) Contingut de sofre en colada i producte (UNE 7019/50) (NBE-EA-95, art.

2.1.3 i 2.1.5) Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE 36317-1/85) (NBE-EA-

95, art. 2.1.3 i 2.1.5) Contingut de silici en colada i producte (UNE 7028/1 R75) (NBE-EA-95,

art. 2.1.5.7) Contingut de manganès en colada i producte (UNE 7027/51) (NBE-EA-

95, art. 2.1.5.7) Duresa Brinell (UNE 7422/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.8)

1.9 MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL Els maons que s’utilitzaran en l’execució de l’obra han de tenir les

característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Muros resistentes de fábrica de ladrillo” (NBE-FL-90) i en el “Pliego General de Condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en las obras de construcción” (RL-88) i que, en resum, són els següents:

Classe (vist o no vist: RL-88, apt. 3): Tipus (massís, calat o foradat: RL-88, apt. 2): Dimensions (RL-88, apt. 4): Resistència a compressió (NBE-FL-90, art. 2.2 i RL-88, apt. 4.2): Geladicitat (RL-88, apt. 4.2): Distintiu de qualitat, segell INCE o equivalent (RL-88, apt. 6.6): En el cas de que no es demani, indicació expressa en aquest sentit

La definició de “partida” i “mostra” es realitzarà segons els apartats 6.1 i 6.2

de la RL-88, identificant sempre el subministrament amb el seu destí a l’obra. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte, segons les indicacions de l’apartat 5.2 de la RL-88.

Es sol·licitarà, per a cada subministrament i tipus de maó, el document de garantia del fabricant de la resistència a compressió, segons que s’indica a l’apartat 4.2 de la RL-88.

Si els maons no disposen de distintiu de qualitat, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, la certificació dels assaigs realitzats en laboratori, segons l’apartat 6.4 de la RL-88.

Si els maons tenen segell INCE o equivalent, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, la vigència i documentació del distintiu de qualitat.

Operatius:

Es verificarà la correspondència entre la mostra de contrast i la partida subministrada, segons l’apartat 6.4 de la RL-88.

Es comprovarà la inexistència de fissures no tolerables, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.

Es comprovarà la inexistència d’exfoliacions, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.

Es comprovarà la inexistència d’escrostonaments per pinyol, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Dimensions i forma (UNE 67030/85) (RL-88, apt. 4.1) Resistència a compressió (UNE 67026/84) (RL-88, apt. 7.2) Eflorescència (UNE 67029/85) (RL-88, apt. 4.2) Succió (UNE 67031/85) (RL-88, apt. 4.2) Geladicitat (UNE 67028/84) (RL-88, apt. 4.2) Massa (RL-88, apt. 7.2) (RL-88, apt. 4.2)

1.10 MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC El material que s’utilitzarà com a aïllament tèrmic en l’execució de l’obra tindrà

les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure taula 2 de la NRE-AT-87 o taula 2.8 de la NBE-CT-79)

Tipus de material (mantes, plafons, morter projectat ...):


Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, EPS, XPS, argila expandida, perlita, escuma de poliuretà, suro ...): Densitat aparent: Conductivitat tèrmica: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CT-79, annex 5.2.2): Altres característiques (NBE-CT-79, annex 5.1):

Divisió en unitats d’inspecció (apartat 5.2.3 de l’annex 5 de la NBE-CT-79 o la

que defineixi l’aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s’especifica les dimensions i toleràncies, segons que s’indica en l’apartat 5.1.6 de l’annex 5 de la NBE-CT-79.

Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda mitjançant la comprovació de l’etiquetat, segons que s’indica en l’apartat 5.1.7 de l’annex 5 de la NBE-CT-79.

Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s’indica a l’apartat 5.2.2 de l’annex 5 de la NBE-CT-79.

Operatius:


ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis:

Conductivitat tèrmica (UNE 53037/76) Densitat aparent (UNE 53144/69; 53215/71; 56906/74) Permeabilitat al vapor d’aigua (UNE 53312/76) Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 7405/76; 82205/78) Absorció d’aigua per volum (UNE 53028/55)


1.11 MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC El material que s’utilitzarà com a aïllament acústic en l’execució de l’obra

tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Condiciones acústicas en los edificios” (NBE-CA-88). És a dir: (veure annex 4 de la NBE-CA-88)

Tipus de material (mantes, plafons...): Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, suro, ...): Densitat aparent: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CA-88, annex 4.6.2): Altres característiques (NBE-CA-88, annex 4.2.2):

Divisió en unitats d’inspecció (apartat 4.6.3 de l’annex 4 de la NBE-CA-88 o la

que defineixi l’aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s’especifica les dimensions i toleràncies, segons que s’indica en l’apartat 4.4 de l’annex 4 de la NBE-CA-88.

Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda mitjançant la comprovació de l’etiquetatge, segons que s’indica en l’apartat 4.5 de l’annex 4 de la NBE-CA-88.

Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s’indica en l’apartat 4.6.2 de l’annex 4 de la CA-88.

Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica els resultats dels assaigs d’aïllament acústic de la solució constructiva, per tal de justificar la fitxa de compliment de la NBE-CA-88 sense necessitat de fer assaigs a l’obra.

Es comprovarà que el material rebut a l’obra coincideix amb el producte del qual s’han fet tots els assaigs.

Operatius:



ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis:

Aïllament a soroll aeri (UNE 74040/84) Aïllament a soroll d’impacte (UNE 74040/84) Materials absorbents acústics (UNE 74041/80) Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 85208/81)


2. MOVIMIENT DE TERRES NORMATIVA PG-3-1975/ “Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes”. 2.1. TERRAPLENS.

1. Control de materials.

En origen - Retirada de capa vegetal.

- Exclusió de vetes no utilitzables.

- Toma de mostres representatives.

ASSAJOS

- Próctor Normal (NLT-107 / UNE 103-500)), cada 2500 m3 ó 1 Dia

- Granulomètric (NLT-104 / UNE 7-376) 1 cada 2500 m3 ó 3 Dies

- Límits d’Atterberg (NLT-105 i NLT-106 / UNE 103-103 i UNE 103-104) 1 cada 2500 m3 ó 3 Dies

- C.B.R. (NLT-111) 1 cada 2500 m3 ó 1 Setmana

- Matèria Orgànica(NLT-118) 1 cada 2500 m3 ó 1 Setmana

En el lloc d’us - Inspecció de la descàrrega del material descartat l’aspecte inadequat.

- Pressa de mostres dels aplecs sospitosos i repetició dels assajos.

2. Control de la extensió. - Control del espessor de les tongades.

- Control de la temperatura ambient.

3. Control de la compactació.

ASSAJOS - Mides de densitat i humitat: 5 cada 2.000 m2.

- Plaques de càrrega:

- Nucli de terraplè: 1 Placa/15.000 m2

- Coronació de terraplè: 1 Placa/10.000 m2

- Bases i subbases: 1 Placa/8.000 m2


2.2. SUBBASES GRANULARS.


En origen - Retirada de capa vegetal.

- Exclusió de vetes no utilitzables.

- Toma de mostres representatives.

ASSAJOS - Próctor Modificat 1 cada 750 m3 ó 1 Dia

- Granulomètrico 1 cada 750 m3 ó 1 Dia

- Equivalent d’arena 2 cada 750 m3 ó 1 Dia

- Límits de Atterberg 1 cada 1500 m3 ó 2 Dies

- C.B.R. 1 cada 4500 m3 ó 1 Setmana

- Desgast de Los Angeles 1 cada 4500 m3 ó 1 Setmana

En el lloc d’us - Inspecció de la descàrrega del material descartat l’aspecte inadequat.

- Pressa de mostres dels aplecs sospitosos i repetició dels assajos.

2. Control de la superfície d’assentament. - Es posarà a disposició de la D.F. el pla de control de execució dels terraplens existents,

així com els informes de laboratori corresponents a les terres aportades i el compactat de cada tongada.

- Inspecció visual.

- Comprovar rasants.

- Eliminació de dipòsits d’arrastres de material.

- Observar l’efecte del pas d’un camió carregat.

- Repetició dels assajos de densitat del terraplenat base a les zones que es creguin descompactades.

- No serà suficient el control efectuat durant el terraplenat si posteriorment ha hagut circulació de vehicles pesants o pluges intenses.

3. Control de la extensió.

- Control de l’espessor de les tongades.


- Vigilar que no se produeixi segregació o contaminació del material durant la extensió.

- En cas de sospita d’aquesta circumstància, es repetiran els assajos de granulometria i de equivalent de sorra en les zones corresponents, aixecant-se la capa en el cas que resultin desfavorables.

4. Control de la compactació

ASSAJOS - Mides de densitat i humitat en cada unitat: 5 cada 4.000 m2


5. Control de la extensió.

- Es comprovarà les cotes de replanteig en l’eix amb mira cada 20 m.

- Es comprovarà les cotes de replanteig en els punts singulars.

- Es comprovarà la planeïtat o pendent transversal segons el caso.


4. ESTRUCTURES DE FORMIGÓ NORMATIVA EHE-98/ “Instruccion para el proyecto y la ejecucion de obras de hormigón en masa como armado o pretensado”. Real Decreto 1627/1997/ “Disposiciones minimas de seguridad y salud en la edificación” 4.1. FORMIGÓ EN FORJATS I LLOSES.


Assajos previs - Es repetiran els controls descrits per sabates i riostres. En cas de produïrse

canvis en l’origen del subministrament del formigó.

Assajos característics - Es repetiran els controls descrits per sabates i riostres. En cas de produïrse


Control de recepció - Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màxim de l’àrid 20mm

Control de la fulla de subministrament.

Control del temps transcorregut desde la fabricació fins la posada en obra del formigó.

PRESA DE MOSTRES Formigó fresc 1 cada 200m3

ASSAJOS Con d’Abrams 2-6cm

Assajos de control - Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.

CONTROL Estadístic del formigó

PRESA DE MOSTRES

1 SERIE de 6 provetes

cilíndriques de 15x30 cm 2 per cada forjat.

ASSAJOS

Ruptura a compressió 1 a 7 dies 17 N/mm2

1 a 14 dies 20 N/mm2


1 de reserva


2. Control de la execució. - Control de la correcta col·locació de taulers, bastides, encofrats i revoltons.

- Control d’armadures i esperes (tipus, diàmetre, posició, execució i solapes)

- Comprovació de recobriments i separadors.

- Previsió i control de juntes de formigonat.

- Control del vertit i compactat del formigó


- Control del nivell superior a cada pilar i forjat.

- Control de les superfícies de formigó amb acabat vist.

3. Tolerància d’execució. - Variació dimensió en secció de pilars: -5mm/+10mm

- Desplome de la directriu respecte de la vertical: d<±10mm cada3,00m

d<±25mm a tota l’alçada

- Variacions en dimensió de secció de forjats i jàsseres: -5mm/+10mm

4.2. FORMIGÓ EN PILARS.


Assajos previs - Es repetiran els controls descrits per sabates i riostres. En cas de produïrse


Assajos característics - Es repetiran els controls descrits per sabates i riostres. En cas de produïrse


Control de recepció - Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màxim de l’àrid 20mm



PRESA DE MOSTRES Formigó fresc 1 cada amasada


Assajos de control - Formigó HA-25 de consistència plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.

CONTROL Al 100%

PRESA DE MOSTRES



cilíndriques de 15x30 cm 1 per cada amasada

ASSAJOS




1 de reserva

2. Control de la execució. - Control de la correcta col·locació de taulers, bastides, encofrats i revoltons.

- Control d’armadures i esperes (tipus, diàmetre, posició, execució i solapes)

- Comprovació de recobriments i separadors.


- Control del vertit i compactat del formigó


- Control del nivell superior a cada pilar i forjat.

- Control de les superfícies de formigó amb acabat vist.

3. Tolerància d’execució. - Variació dimensió en secció de pilars: -5mm/+10mm

- Desplome de la directriu respecte de la vertical: d<±10mm cada3,00m

d<±25mm a tota l’alçada

- Variacions en dimensió de secció de forjats i jàsseres: -5mm/+10mm 4.3. ACER PER ARMAT PER ESTRUCTURES.

1. Control de materials. - Acer B-500S de límit elàstic 510 N/mm2.

CONTROL Normal

S’exigeix segell de conformitat del certificat CC-EHE

S’aplicaran els mateixos criteris per les presses de mostres, verificacions i assajos indicats a l’apartat de l’acer per a fonaments.

2. Control de recepció (per productes certificats)

S’aplicaran els mateixos criteris per les presses de mostres, verificacions i assajos indicats a l’apartat de l’acer per a fonaments.

3. Control d’execució.

- Control de la correcta col·locació d’armadures:

- Tipus, diàmetre i posició

- Doblat d’armadures


- Revestiments

- Solapes

4. Tolerància d’execució.

- Desplaçament en amplada de barres en secció:

d1<±0,06xB; siguent B l’amplada de la sabata

d<±50mm - Desplaçament en el cantell de barres en secció:

d2<±0,03xH; siguent H el cantell de la peça

d2<±25mm - Desplaçament longitudinal de barres: ±50mm

- Recobriment de barres: ±0,20 revestiment teòric

- Separació entre estreps ±15mm


7 PAVIMENTS NORMATIVA

PG-3-1975/ “Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes”

EHE-98/ “Instrucción para el proyecto y ejecución de obras de hormigón tanto en masa como armado o pretensado”

NTE-RSC 1986/ “Norma tecnológica de la edificación. Revestimiento de suelos continuos Instrucción 6.1-IC y 6.2-IC 1989/ Secciones de Firme”

7.1. PAVIMENTS DE FORMIGÓ


Assajos previs - Formigó HM-20 de consistència plàstica i tamany màxim de l’àrid 20mm.

4 AMASADES

PRESA DE MOSTRES

Formigó fresc 1 cada amasada


cilíndriques de 15x30 cm 1 cada amasada.

ASSAJOS

Con de Abrams 2-6 cm

Rotura a compressió 2 a 28 dies 20 N/mm2

Rotura a tracció 2 a 28 dies 2,0N/mm2

- Formigó HM-20 de consistència fluïda -us de plastificants limitant la relació A/C a

0,5- i tamany màxim de l’àrid 20mm, àrid rodat, amb posterior adició d’un mínim de 30Kg/m3 de fibres metàl·liques ‘Dramix’ de ‘Bekaert’.

4 AMASADES Abans de l’adició de fibres

PRESA DE MOSTRES


ASSAJOS

Con de Abrams >12 cm

Despres de l’adició de fibres

PRESA DE MOSTRES


prismàtiques de 15x15x45 cm 1 cada amasada.

ASSAJOS

Rotura a flexió 4 a 28 dies


Resistència resultant

Equivalent a flexotracció 3,2N/mm2

Assajos característics

- Formigó HM-20/PL-20

CONTROL Normal

PRESA DE MOSTRES


cilíndriques de 15x30 cm 1 per cada 50m3

ASSAJOS


Ruptura a tracció 3 a 28 dies 2,0 N/mm2

- Formigó HM-25/FL/20mm amb ‘Dramix’

PRESA DE MOSTRES


prismàtiques de 15x15x45 cm 1 cada 200m2

ASSAJOS







1 de reserva

Control de recepció









Recepció de fibres, segell de qualitat homologat i garantia del fabricant.


Control visual de l’amasat del formigó desprès de l’adició de les fibres fins aconseguir una distribució homogènia.


ASSAJOS Homogeneïtat de la barreja - Recepció d’armadures i malles electrosoldades: tipus, diàmetre i separacions; segell de qualitat homologat.

- Recepció de materials de tractament superficial, segell de qualitat homologat i garantia del fabricant.

- Recepció de materials d’execució i tractament de juntes, segell de qualitat homologat i garantia del fabricant.

Assajos de control


CONTROL Estadístic del formigó

PRESA DE MOSTRES


cilíndriques de 15x30 cm 1 cada 50m3

ASSAJOS


Ruptura a tracció 3 a 28 dies 2,0 N/mm2


PRESA DE MOSTRES


prismàtiques de 15x15x45 cm 1 cada 200m2

ASSAJOS







1 de reserva

2. Control de la execució. - Anivellació i planeitat del suport.

- Control de la correcta col·locació d’armadures i esperes.


- Control del vertit i reglejat del formigó


- Control dels tractaments superficials.

- Anivellació i planeïat del paviment acabat.


- Espessor total del paviment acabat.

- Traçat de juntes de retracció i execució en el moment adequat.

- Control d’aspecte, reblert i sellat de juntes. 7.2. PREFABRICATS PER PAVIMENTS


Unitat de recepció: Partida

- Conjunt de peces de la mateixa designació i procedència rebuts en obra en un mateix dia.

Control d’apreciació de característiques en la recepció

- Identificació de cada partida: fabricant, marca i designació de la peça.

- Bon estat aparent.

- Certificats de garantia del fabricant.

- Segell de Qualitat Homologat.

- Correspondència del material recepcionat amb el definit en plànols.

Assatjos de recepció y de Control del formigó

d’assentament - Formigó HA-250 de consistència seca i tamany màx. de l’àrid 20 mm.

CONTROL Normal

PRESA DE MOSTRES

Formigó fresc 1 cada 50 m3


cilíndriques de 15x30 cm 1 cada 50 m3.

ASSATJOS

Con de Abrams 2- 6 cm.

Rotura a compressió 1 a 7 dies 17 N/mm2 3 a 28 dies 25 N/mm2

2. Control d’execució.

- Anivellació i planeïtat del suport.

- Control del vertit del formigó d’assentament.

- Col·locació de peces, espessor i alineació de juntes.

- Previsió i control de juntes de dilatació.

- Control de dosificació i consistència del morter d’agarre.

- Anivellació i planeïtat del pavimento acabat.

- Control del nivell superior en elements lineals.


9. SANEJAMENT I CANALITZACIONS NORMATIVA

NTE-ISA-1973/ “Instalaciones de Salubridad. Alcantarillado”

NTE-ISS-1973/ “lnstalaciones de Salubridad. Saneamiento”

RL-88/ “Pliego general de condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en obras de construcción”

RB-90/ “Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción”

RC-97/ “Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción cementos”

EHE-98/ “lnstrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón en masa, armado o pretensado” 9.1. POUS I PERICONS


Control d’apreciació de característiques en la recepció de maons.

- Recepció d’empaquetats

- Identificació de cada partida:

- Fabricant, marca, tipus i classe de maó.

- Resistència a compressió.

- Dimensió nominal.





Assatjos de recepció y de Control del formigó de solera. - Formigó pobre, amb un contingut de 150kg/m3 de ciment, de consistència

plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.

CONTROL Reduït

ASSATJOS

Con d’Abrams 2- 6 cm.

2. Control d’execució. - Replanteig.


- Control del vertit del formigó d’assentament.

- Col·locació de maons, espessor i horitzontalitat de juntes.

- Control de dosificació y consistència del morter d’agarre

- Cota resultant de solera.


- Desnivell zero o negatiu entre las boques d’entrada i la de sortida del pou.

- Enrase de la tapa del pou amb el paviment. 9.2. CLAVEGUERONS


Control d’apreciació de característiques en la recepció de maons.

- Identificació de cada partida:

- Fabricant, marca, tipus i classe de maó.





Assatjos de recepció y de Control del formigó d’assentament i reforç. - Formigó pobre, amb un contingut de 150kg/m3 de ciment, de consistència

plàstica i tamany màx. de l’àrid 20 mm.

CONTROL Normal

PRESA DE MOSTRES



cilíndriques de 15x30 cm 1 cada amasada.

ASSAJOS

Con de Abrams 2- 6 cm.

Rotura a compressió 1 a 7 dies 15 N/mm2

3 a 28 dies 20 N/mm2 2. Control d’execució.


- Control del vertit del formigó d’assentament. Formació de rasants.

- Col·locació de tubs, alineació i rasants resultants, execució de juntes.

- Control de vertit de formigó de reforç.

- Control d’estanqueïtat de cada tram sotmès a una pressió de 0,5 atm durant 3 hores

3. Tolerància d’execució. - Desviació lateral.

- Trams rectes ±50mm

- Trams corbs ±100mm

- Ample de la secció a qualsevol nivell siguent B l’ample bàsic:

- Variació . ±(2.5B+24)mm (Variació = mm)

B=m - Desviació lateral.


- Solera ±12mm

L’arquitecte


Badalona, 20 de Novembre del 2009

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER LA MILLORA DEL FERM DE LA CARRETERA D´ACCÉS A LA ACADEMIA GENERALPALLARS JUSSÀ. LLEIDA. - FASE II -

AMIDAMENTS Pàg.:17/11/09 1Data:

PRESSUPOST 9.049OBRA 01CONTROL DE QUALITATCAPÍTOL 05

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

u Presa, confecció de tres provetes cilíndriques, determinació de la densitat, trencament, estabilitat i fluència (assaigMarshall) d'una mostra de mescla bituminosa, segons la norma NLT 159 i NLT 168

1 J9H1410A

AMIDAMENT DIRECTE 3,000

u Anàlisi granulomètrica del granulat recuperat d'una mostra de mescla bituminosa, segons la norma NLT 1652 J9H1310G


u Extracció, tall i determinació del gruix d'una proveta testimoni de mescla bituminosa, segons la norma NLT 3143 J9H1D20L


u Determinació de la densitat aparent d'una proveta testimoni de mescla bituminosa4 J9H1E200


u Mostreig, realització de con d'Abrams, elaboració de les provetes, cura, recapçament i assaig a compressió d'una sèrie detres provetes cilíndriques de 15x30 cm, segons la norma UNE-EN 12350-1, UNE-EN 12350-2, UNE-EN 12390-1, UNE-EN12390-2 i UNE-EN 12390-3

5 J060760A


u Mostreig, realització del con d'Abrams, elaboració de provetes, cura i assaig a flexotracció d'una sèrie de tres provetesprismàtiques de 15x15x60 cm, segons la norma UNE-EN 12350-1, UNE-EN 12350-2, UNE-EN 12390-1, UNE-EN 12390-2i UNE-EN 12390-5

6 J060SA09


Euro


PRESSUPOST Pàg.:17/11/09 1Data:

OBRA PRESSUPOST 9.04901

CAPÍTOL CONTROL DE QUALITAT05

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 J9H1410A u Presa, confecció de tres provetes cilíndriques, determinació de ladensitat, trencament, estabilitat i fluència (assaig Marshall) d'unamostra de mescla bituminosa, segons la norma NLT 159 i NLT168 (P - 14)

3,000123,76 371,28

2 J9H1310G u Anàlisi granulomètrica del granulat recuperat d'una mostra demescla bituminosa, segons la norma NLT 165 (P - 13)

1,00035,52 35,52

3 J9H1D20L u Extracció, tall i determinació del gruix d'una proveta testimoni demescla bituminosa, segons la norma NLT 314 (P - 15)

1,00052,09 52,09

4 J9H1E200 u Determinació de la densitat aparent d'una proveta testimoni demescla bituminosa (P - 16)

1,00017,01 17,01

5 J060760A u Mostreig, realització de con d'Abrams, elaboració de les provetes,cura, recapçament i assaig a compressió d'una sèrie de tresprovetes cilíndriques de 15x30 cm, segons la norma UNE-EN12350-1, UNE-EN 12350-2, UNE-EN 12390-1, UNE-EN 12390-2 iUNE-EN 12390-3 (P - 11)

1,00075,71 75,71

6 J060SA09 u Mostreig, realització del con d'Abrams, elaboració de provetes,cura i assaig a flexotracció d'una sèrie de tres provetesprismàtiques de 15x15x60 cm, segons la norma UNE-EN12350-1, UNE-EN 12350-2, UNE-EN 12390-1, UNE-EN 12390-2 iUNE-EN 12390-5 (P - 12)

1,000109,43 109,43

CAPÍTOLTOTAL 01.05 661,04

Euro

PLEC DE CONDICIONS

PLEC CONDICIONS GENERALS

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL FERM DE LA CARRETERA D’ACCÉS A LA ACADEMIA GENERAL BÀSICA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. FASE II. PLEC CONDICIONS GENERALS

9049-PLEC CONDICIONS GENERALS

ÍNDEX OBJECTE DEL PLEC i ÀMBIT D’APLICACIÓ CONDICIONS GENERALS DESCRIPCIÓ DE LES OBRES DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA REPLANTEIG DE LES OBRES MATERIALS DESVIAMENTS PROVISIONALS ABOCADORS SERVITUDS i SERVEIS AFECTATS PREUS UNITARIS PARTIDES ALÇADES TERMINI DE GARANTIA CONSERVACIÓ DE LES OBRES EXISTÈNCIA DE TRÀNSIT DURANT L'EXECUCIÓ DE LES OBRES INTERFERÈNCIA AMB ALTRES CONTRACTISTES EXISTÈNCIA DE SERVITUDS i SERVEIS EXISTENTS DESVIAMENT DE SERVEIS MESURES D'ORDRE i SEGURETAT CONTROL DE QUALITAT DE LES OBRES COMENÇAMENT DE L'OBRA, RITME D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS MODIFICACIÓ O AMPLIACIÓ DE PROJECTE 1 TERMINI CONDICIONS GENERALS D'EXECUCIÓ

1. INTRODUCCIÓ I GENERALITATS

1. OBJECTE DEL PLEC I ÀMBIT D'APLICACIÓ

1.1.1. Objecte del Plec General de Prescripcions Tècniques El present Plec General de Prescripcions Tècniques té per objecte definir les especificacions, prescripcions, criteris i normes que regiran la construcció del PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL FERM DE LA CARRETERA D’ACCÉS A LA ACADEMIA GENERAL BÀSICA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. FASE II.

1.1.2. Àmbit d'Aplicació Les prescripcions d'aquest Plec seran d'aplicació a les obres objecte d'aquest projecte, en tot el que no siguin explícitament modificades pel Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, i restaran incorporades al Projecte. En tot cas les condicions establertes en el Contracte d'Obres prevaldrà per sobre aquestes Condicions Generals en el cas de discrepàncies entre ells. En tots els articles del present Plec General de Prescripcions Tècniques s'entendrà que el seu contingut regeix per les matèries que expressen els seus títols en quant no s'oposin per ésser menys restrictives a l'establert en disposicions legals vigents.

1.1.3. Disposicions Generals En tot el que no estigui expressament previst en el present Plec ni s'oposin a ell seran d'aplicació els següents documents: Llei de Contractació de les Administracions Públiques. Llei 13/1995 de 18 de Maig de 1.995 Contractes de l'Estat. Plec de clàusules administratives generals per la Contractació d’obres. Clàusules 7, 19 i 20.- Decret 3854/1970, del Ministeri d'Obres Públiques de 31 de Desembre de 1970, s'exceptua el que hagi sigut modificat per el reglament que és cita a continuació. Reglament General de Contractació de l’Estat- Decret 3410/1975, 3410/1975, del Ministeri de Hisenda de 25 de Novembre de 1975. Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Canonades de Sanejament de Poblacions. Aprovació per O.M. de 15 de Setembre de 1986 BOE n° 228 de 23 de Setembre de 1986. Normes provisionals per la redacció de projectes d’Aprovisionament i Sanejament de poblacions.- (En el que modifiquin o complementin a les anteriors). Reglamentació Nacional del Treball en la Construcció i Obres Públiques i disposicions complementàries. Ordre 11-4-1946 i 8-2-1951.



Reglamentació i ordre en vigor sobre seguretat i salut en el treball en la construcció i obres públiques. O.M. de 14 de Març de 1960 i D.C. n°67 de la Direcció General de Carreteres sobre senyalització de les obres. Modificació parcial i ampliació de les Instruccions complementàries MI.BT.004. 007 i 017. annexes el vigent reglament electrotècnic per a baixa tensió.- Ordre del Ministre d’indústria i Energia de 19 de Desembre de 1977. Instrucció de formigó estructural EHE-98. Instrucció relativa a les Accions a considerar en el Projecte de Ponts de Carretera. Aprovació per Ordre de 28 de Febrer de 1972 (BOE n°93 de 18 d'Abrilde1972). Plec de condicions Facultatives Generals per obres d'aprovisionament d’aigües.- Aprovat per O.M. de 7 de Genera de 1978 i per obres de sanejament, aprovat per O.M. de 23 d'agost de 1949. Instruccions per la fabricació i subministrament de formigó preparat (ENPRE-72).- O.M. de 10 de maig de 1973. Instruccions per tubs de formigó armat o pretensat. (CI.ET. 1980). Plec General de Condicions Facultatives per a canonades d'aprovisionament d'aigües, aprovat per O.M. de 28 de Juliol de 1974. Plecs de Condicions per a la fabricació, transport i muntatge de canonades de formigó de l'Associació Tècnica de Derivats del Ciment.- Barcelona 1960. Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la recepció de ciments RC-75.- Decret 1964/1975, de la Presidència del Govern de 23 de Maig de 1975. Criteris a seguir per a la utilització de ciments inclosos en el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la recepció de ciments RC-75.- Ordre del Ministeri d'Obres Públiques de 13 de Juny de 1977. Plec General de Condicions per a la recepció de guixos i escaiola en les obres de construcció. Ordre de la Presidència del Govern de 27 de Gener de 1972. Fabricació i ús de sistemes de forjat o estructures per a pisos i cobertes- Decret 124/1966 de la Presidència del Govern de 20 de Gener de 1966. Normes per a l'aplicació del Decret 124/1966 de 20 de Gener. sobre forjats o estructures per a pisos o cobertes- Resolució de la direcció General de Indústries per a !a Construcció del 31 d'Octubre de 1966. Normes HTM-73.- Del Institut Eduardo Torroja.

Normes UNE compliment obligatori en el Ministeri d'Obres Públiques.- O.O.M.M. de 5 de Juliol de 1967, 11 de Maig de 1671 i 28 de Maig de 1974. Normes DIN.- (Les no contradictòries amb les normes FEM) i Normes UNE. Instal·lacions de transport i línies en general- (O.M. de Febrer de 1949 BOE. 10d'Abril). Reglament electrotècnic per a baixa tensió.- Decret 2413/1973, del Ministeri d’indústria de 20 de Setembre de 1973. Instruccions complementàries del reglament electrotècnic per a baixa tensió- Ordre del Ministeri d’indústria de 31 d'Octubre de 1973. Aplicació de les Instruccions de línies aèries de transport de energia elèctrica d'alta tensió en els serveis d'obres públiques- (O.M. de 10 de Juliol de 1948 BOE de 21 de Juliol) Reglament tècnic de línies elèctriques aèries d'alta tensió- Decret 3151/1968 de 28 de Novembre. Modificació de la Instrucció complementària MI.BT.025 del vigent reglament electrotècnic per a baixa tensió- Ordre del Ministeri d’indústria i Energia de 19 de desembre de 1977. Llei d'ordenança i defensa de la indústria nacional.- Llei de 24 de Novembre de 1939. Norma Sismorresistent P.D. S-1.- (Decret 3209/1974 de 30 d'Agost). Normes NLT del laboratori de transports i mecànica del terra del Centre d'Estudis i Experimentació de Obres Públiques. Mètode d'assaig del Laboratori Central (MOPU). Norma MV 101-1962 "Accions en la Edificació".- Decret 195/1963, del Ministeri de l'habitatge de 17 de Gener de 1963. Norma EA-95.- Càlcul de les estructures d'acer en l'edificació. Instruccions ME-762 de estructures d'acer, de I'lnstitut Eduardo Torroja de la Construcció i del Ciment. Norma MV 301-1970.- "Impermeabilització de cobertes amb materials bituminosos". Decret 2752/1971, del Ministeri de l'habitatge de 13 d'Agost de 1971. Normes INTA.- (Institut Nacional de Tècnica Aerospacial "Esteban Terradas") de la comissió 16 sobre pintures, vernissos, etc. Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura- Ordre del Ministeri de l'habitatge de 4 de Juny de 1973.



Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres PG-3- 1975.- Aprovat per O.M. de 6 de Febrer de 1976. Instrucció per el control de fabricació i posada en obre de mescles bituminoses. lnstrucció6.1.I.C. 1975.- "Firmes Flexibles".- Aprovat per O.M. 12/3 de 1976. Instrucció 6.2.I.C 1975.- "Firmes Rígides" aprovat per O.M. 12/3 de 1976. Instrucció de carreteres traçat en vies urbanes Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-ECS.- Estructures. Càrregues Sísmiques. Ordre del Ministeri de l'habitatge de 15 de Febrer de1973. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-IEP.- "Instal·lacions d'Electricitat. Posada a terra" Ordre del Ministeri de l'habitatge de 13 de Març de 1973. Norma Tecnològica de l'Edificació.- "Estructures. Càrregues. Retracció". Ordre del Ministeri de l'habitatge de 12 d'Abril de 1973. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-RPA.- "Revestiment de Paraments Alicatats". ordre del Ministeri de l'habitatge de 25 de Maig de 1973. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-ECV.- "Estructures Càrregues: Vent". Ordre del Ministeri de l'habitatge de 4 de Juny de 1973. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-IEB.- "Instal·lacions d' electricitat: Baixa Tensió". Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 13 d'Abril de 1974. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-PRG.- "Revestiments de Paraments: Guarnits i lliscats". Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 25 d'Abril de 1974. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-EFB.- "Estructures de Fàbrica de Blocs". Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 27 de Juliol de 1974. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-ADD.- "Condicionament del terreny. Desmunts: Demolicions". Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 10 de Febrer de 1975. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-CEG.- "Ciments Estudis: Geotècnics. Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 10 de Desembre de 1975. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-ADV.- "Condicionament del terreny. Desmuntatge: Buidats". Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 1 de Març de 1976. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-ECG.- "Estructures Càrregues: Gravitatòries". Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 10 de Juny de 1976.

Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-ADZ.- "Condicionament del terreny. Desmuntatges: Rases i Pous". Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 29 de Desembre de 1976. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-ADE.- "Condicionament del terreny. Desmuntatges: Explanacions". Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 25 de Març de 1977". Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-ASD.- Condicionament del terreny. Sanejament: Drenatges i drenants". Ordre del Ministeri de l'Habitatge de 18 d'Abril de 1977. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-CCT.- "Fonamentacions. Contencions: Talús". Ordre del Ministeri de Obres Públiques i Urbanisme de 22 de Novembre de 1977. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-CPI.- "Fonamentacions. Pilots: In situ". Ordre del Ministeri de Obres Públiques i Urbanisme de 25 de Novembre de 1977. Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-CPE/1978.- "Fonamentacions. Pilots: Encepats" Norma ASTM C76.- Reinforced Concrete Culvert, Storm Drain and Sewer Pipe. Norma ASTM C361.- Reinforced Concrete Low-Head Pressure Pipe Norma ASTM C443.- Joints for Circular Concrete Sewer and Culvert Pipe, with Rubber Gaskets. Norma ASTN C478.- Precast Reinforced Concrete Manhola Risers and Tops. Norma ASTM C506.- Reinforced Concrete, Arch Culvert, Storm Drain and Sewer Pipe. Norma ASTM C655.- Reinforced Concrete D-Load Culvert, Storm Drain and Sewer Pipe. Norma ASTM C789.- Precast Reinforced Concrete Box Sections for Culverts, Sotrm Drains and Sewers. Norma ASTM C877.- External Sealing Bands for Noncircular Concrete Sewer, Storm Drain and Culvert Pipe. Norma ASTM C923.- Resilient. Connectors between Reinforced Concret Manhole Structure and Pipe. Norma ASTM C497.- Testing Concrete Pipe and Tile. Norma "Pipe, Asbestos - Cement".- Federal Specifications 55-P-351a (Pressure). Norma "Pipe. Asbestos. - Cement. Sewer. Nonpressure".- SS-P331a (Pressure) Norma "Pipe. Asbestos - Cement. Sewer. Nonpressure".- SS-P331c Norma "Tentative Standard Specification for Asbestos-Cement Water Pipe".- AWWA CHOOT.



Norma ASTM C296.- Asbestos - Cement Pressure Pipe. Norma ASTM C428.- Asbestos - Cement Nonpressure Sewer Pipe. Norma ASTM C500.- Testing Asbestos - Cement Pipe. Norma ASTM C14.- Concrete Sewer, Sotrm Drain and Culvert Pipe. Norma ASTM C497.- Standard Methods of Testing concrete Pipe, Setion or Tile. Norma ASTM C465.- Additius químics. En general, quantes prescripcions figuren a les Normes, Instruccions o Reglaments oficials, que guarden relació amb les obres del present projecte, amb les seves instal·lacions complementàries o amb els treballs necessaris per realitzar-les. 1.2. CONDICIONS GENERALS

1.2.1. Documents del Projecte El present Projecte consta dels següents documents: Document núm. 1 - Memòria; Document núm. 2 - Plec de Condicions Generals i Particulars; Document núm. 3 – Amidaments i Pressupost; Document núm. 4 – Annexes i Document núm.5 - Plànols. El contingut d'aquests documents es detalla a la Memòria. S'entén per documents contractuals, aquells que resten incorporats al contracte i que són d’obligat compliment, llevat modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són: Plànols, Plec de Condicions, Quadre de preus núm. 1, Pressupost Total. La resta de documents o dades del Projecte són documents informatius; Memòria, annexos, els amidaments i els Pressupostos Parcials. Els esmentats documents informatius representen únicament una opinió fonamentada de la propietat, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que es subministren. Aquestes dades han de considerar-se tan sols com a complement d’informació que el Contractista ha d'adquirir directament i amb els seus propis mitjans. Solament els documents contractuals, definits a l'apartat anterior constitueixen la base del contracte; per tant, el Contractista no podrà al·legar modificació de les condicions del contracte en base a les dades contingudes en els documents informatius, llevat que aquestes dades apareguin en alguns documents contractuals. El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar de no obtenir la suficient informació directa que rectifiqui o ratifiqui la continguda en els documents informatius del Projecte.

En cas de contradicció entre els plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars prevaleix el que s'han prescrit en aquestes últimes. En qualsevol cas, ambdós documents prevaleixen sobre les Prescripcions Tècniques Generals contingudes en el capítol 1 del present Plec. El que s'ha esmentat en el Plec de Condicions i omès en els plànols o viceversa, haurà de ser executat com si hagués estat exposat en ambdós documents, sempre que a judici del Director, quedin prou definides les unitats d'obra corresponents i aquestes tinguin preu en el Contracte.

1.2.2. Direcció d'obra Les atribucions assignades en el present Plec al Director d'Obra i que li assigna la legislació Vigent, podran ésser delegats amb el seu personal col·laborador d'acord amb les prescripcions establertes, i poden exigir al Contractista que dits atributs delegats s'emeten explícitament en ordre que consti en el corresponent "Llibre d'Ordres" de l'Obra. Qualsevol membre de l'equip col·laborador del Director d'Obra, inclòs explícitament a l'òrgan de la Direcció d'Obra, podrà donar en cas d'emergència, a judici d'ell mateix, les instruccions que estimi pertinents dintre de les atribucions legals, que seran d'obligació compliment pel Contractista. La inclusió en el present Plec de les expressions Director d'Obra i Direcció d'Obra són pràcticament ambivalents, tenint en compte l' anteriorment apuntat, s'entén així que en indicar Direcció d'Obra, les funcions o tasques a que es refereix dita expressió són presumiblement delegables. Les funcions del Director, en ordre a la Direcció, control i vigilància de les obres que fonamentalment afecten a les seves relacions amb el Contractista, són les següents: Exigir al Contractista, directament o a través del personal a les seves ordres, el compliment de les condicions contractuals. Garantir l' execució de les obres amb estricta subjecció al projecte aprovat, o modificacions degudament autoritzades, i el compliment del programa de treballs. Definir aquelles condicions tècniques que els Plecs de Prescripcions corresponents deixin a la seva decisió. Resoldre totes les qüestions tècniques que sorgeixin en quant a interpretació de plànols, condicions de materials i d' execució d'unitats d'obra, sempre que no és modifiquin les condicions del Contracte. Redactar els compliments o rectificacions del Projecte que facin falta. Estudiar les incidències o problemes plantejats en les obres que impedeixen el normal compliment del Contracte o aconsellin la seva modificació, tramitació, en el seu cas, les propostes corresponents.



Proposar les actuacions procedents per obtenir, dels organismes oficials i dels particulars, els permisos i autoritzacions necessàries per l'execució de les obres i ocupació dels béns afectats per ells, i resoldre els problemes plantejats pels serveis i servituds relacionades amb les mateixes. Assumir personalment i sota la seva responsabilitat, en cas d'urgència o gravetat, la direcció immediata, per la qual el Contractista deurà de posar a la seva disposició el personal, material de l'obra i maquinària necessària. Acreditar al Contractista les obres realitzades, conforme a allò que es disposa en els documents del contracte. Participar en les recepcions provisionals i definitiva i redactar la liquidació de les obres, conforme a les normes legals establertes. El Contractista estarà obligat a prestar la seva col·laboració al Director per al normal compliment de les funcions a aquest encomanades. Preparar la documentació final de l'Obra i expedir el Certificat final d'Obra.

1.2.3. Organització i Representació del Contractista. El Contractista, amb l'oferta, inclourà un Organigrama designat per les diferents funcions el personal que compromet en la realització dels treballs, incloent com a mínim les funcions que NNmés endavant s'indiquen, amb independència de que en funció de la grandària de l'obra poden ésser assumides varies d'elles per una mateixa persona. El Contractista nomenarà a la persona que hagi d'estar per part seva al front de les obres per representar com a "Delegat d'Obra", segons el disposat en el Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d'Obres de l'Estat, i Plecs de Licitació. Aquesta representació, com a plena dedicació de l'obra, tindrà la titulació d'Enginyer Superior i l'experiència professional suficient, a judici de la Direcció d'Obra, i haurà de residir a la zona on es desenvoluparà els treballs i no podrà ésser substituït sense previ coneixement i acceptació per part d'aquella. Igualment, comunicarà els noms, condicions i organigrames addicionals de les persones que dependran de l’esmentat representant, han de tenir comandament i responsabilitat en sectors de l'obra, sent obligat, al menys, que existeixi amb plena dedicació un titulat de grau superior responsable del control de qualitat. Serà d'aplicació tot allò que s'ha indicat anteriorment i podrà realitzar-se prèvia aprovació de la Direcció d'Obra o per ordre d'aquesta. El Contractista inclourà amb la seva oferta els "currículum vitae" del personal de la seva organització que assignarà a aquests treballs, fins el nivell de l'encarregat inclòs, en la intel·ligència de que qualsevol modificació posterior, només podrà realitzar-se prèvia aprovació de la Direcció d'Obra o per ordre d'aquesta.

Abans de iniciar-se els treballs, la representació del Contractista i la Direcció d'Obra, acordaran els detalls de les seves relacions establint-se mètodes i procediments per a comunicació escrita entre ambdós, transmissió d'ordres, així com la periodicitat i nivell de reunions per a control de la marxa de les obres.

1.2.4. Documents a lliurar al Contractista. Els documents, tant del Projecte com altres complementaris, que la Direcció d'Obra lliuri al Contractista poden tenir un valor contractual o merament informatiu, segons el seu detall a continuació:

1.2.4.1.- Documents contractuals. Serà d'aplicació el que es disposa en els articles del Reglament General de Contractació i les Administracions Públiques. En el cas de considerar-se necessari qualificar de contractual qualsevol altre document del Projecte, és farà constar així en el Plec de Prescripcions Tècniques. Particularitats establertes a continuació les normes per les que regiran els incidents de contractació amb els altres documents contractuals, de forma anàloga a l'expressada a l'Article 1.3.1 del present Plec. Malgrat tot l'anterior, el caràcter contractual només es considera aplicable a l'esmentada documentació si s'indica expressament en els Plecs de Licitació.

1.2.4.2.- Documents informatius Les dades sobre sondeigs, procedència de materials (a menys que tal procedència s'exigeixi en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars), assaigs, condicions locals, diagrames de moviments de terres, estudis de maquinària, de condicions climàtiques, de justificació de preus i, en general, tots els que inclouen habitualment a la Memòria dels Projectes, són documents informatius i, en conseqüència, hauran d'acceptar-se tan sols com a complements de la informació que el Contractista ha d'adquirir directament i amb els seus propis mitjans. Per tant, el Contractista serà responsable dels errors que es poden derivar del seu defecte o negligència en la consecució de totes les dades que afecten al contracte, al planejament i a l'execució de les obres.

1.2.5. Compliment de les ordenances i normativa vigents El Contractista està obligat al compliment de la legislació vigent que per qualsevol concepte, durant el desenvolupament dels treballs, els sigui d'aplicació, encara que no expressament indicat en aquest Plec o en qualsevol altre document de caràcter contractual.



Particularment el Contractista haurà de reparar, a càrrec seu, els serveis públics o privats fets malbé, indemnitzant a les persones o propietats que resultin perjudicades. El Contractista adoptarà mesures necessàries per tal d'evitar la contaminació del rius, llacs i dipòsits d'aigua així com del medi ambient, per l'acció de combustible, olis, lligants, fums, etc., i serà responsable dels danys i perjudicis que es puguin causar. El Contractista haurà de mantenir durant l'execució de l'obra i refer al seu acabament, les servituds afectades, conforme estableix la clàusula 20 de l'esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals", sent a! seu compte els treballs necessaris.

1.2.6. Obligacions i Drets del Contractista.

1.2.6.1.- Obligacions Generals corresponent al Contractista. Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. Elaborar, quant es requereixi, el Pla de Seguretat e Higiene de l'obra en aplicació de l'estudi corresponent i disposar, en tot cas, l'execució de les mesures preventives, vetllant pel seu compliment i per l'observació de la normativa vigent en matèria de seguretat i higiene en el treballs. Subscriure amb la Direcció d'Obra i la resta d'Entitats afectades, l'acta replanteig de l'obra. Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. Assegurar la idoneïtat de tots i cada un dels materials i elements constructius que s'utilitzin, comprovant els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de la Direcció d'Obra, el subministres o prefabricats que no compti amb les garanties o documents d'idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar l'enterat a les anotacions que es practiquin en el mateix. Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. Subscriure amb el Promotor i la Direcció Facultativa les actes de recepció provisional i definitiva. Concretar les assegurances d'accident de treball i de danys a tercers durant l'obra.

1.2.6.2.- Verificació dels documents del projecte. Abans d'iniciar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per la compressió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitar les aclaracions pertinents.

1.2.6.3.- Pla de Seguretat i Salut. El Contractista a la vista del Projecte d' Execució que contingui, el Projecte de Seguretat i Salut presentarà el Pla de Seguretat i Salut dels treballadors de l'obra a l'aprovació de la Direcció facultativa.

1.2.6.4.- Oficina a l'obra El Contractista habilitarà a l'obra una oficina en la que existirà una taula o tauler adient, en el que poder estendre i consultar-se els plànols. En dita oficina tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: El Projecte d' Execució complert, inclosos els complements que en el seu cas redacti la Direcció Facultativa. La llicencia d'Obres. El llibre d'Ordenances i Assistències. El Pla de Seguretat i Salut El llibre d’incidències. E! Reglament i Ordenances de Seguretat e Salut en el Treball. La documentació de les assegurances esmentades als articles corresponents.

1.2.6.5.- Presència del constructor a l'obra El Cap d'Obra, per si mateix o per mitjà dels seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa, en les visites que hagin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrarà les dades precises per la comprovació d'amidaments i liquidacions.



1.2.6.6.- Treballs no estipulats expressament. És obligatori del contracte executar quant sigui necessari per la bona construcció i aspecte de les obres, encara quant no s'hagi expressament determinat en els documents del Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el Director d'Obra dins dels límits de possibilitats que els pressupostos habilitin, per cada unitat d'obra i tipus d'execució. En defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que requereix reformat de projecte amb consentiment exprés de la propietat, tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra a més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100.

1.2.6.7.- Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte. Quan es tracta d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit el Constructor; per part seva, aquest haurà de tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura l'interessat, que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions preses per aquests cregui oportú fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins del termini de tres dies, a qui la hagi dictat, la qual donarà a! Constructor el corresponent rebut, si aquest ho sol·licités. El Constructor podrà requerir de la Direcció d'Obra, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projectat.

1.2.6.8.- Reclamacions contra les ordres de la direcció facultativa. Les reclamacions que el Contractista vol fer contra les ordres o instruccions demanades de la Direcció Facultativa, només podrà presentar-les, a través de la Direcció d'Obra, davant la Propietat, si són de l'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d' ordre tècnic de la Direcció d'Obra, no s'admetrà cap reclamació; el Constructor podrà salvar la seva responsabilitat, si ho considera oportú, mitjançant exposició raonable dirigida a la Direcció d'Obra, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció, que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

1.2.6.9.- Recusació pel Contractista del personal nomenat per l'arquitecte. El Contractista no podrà recusar la Direcció Facultativa o personal encarregat per aquest de la vigilància de les obres, ni demanar que per part de la propietat es designi altres facultatius per als reconeixements.

Quant es cregui perjudicat per la tasca de aquests, procedirà d'acord amb l'estipulat a l'article precedent, però sense que per aquesta causa puguin interrompre ni pertorbar-se la marxa dels treballs.

1.2.6.10.- Faltes del personal La Direcció Facultativa, en supòsits de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetent o negligència greu que comprometin o pertorbin la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista per que aparti de l'obra els dependents o operaris causants de la pertorbació. El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, amb subjecció en el seu cas, a l'estipulat en el Plec de Condicions Particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra. 1.3.- DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

1.3.1. Documents que defineixin les obres i ordres de prelació. Les obres es defineixen en els Plànols i els Plecs de Prescripcions Tècniques General i Particular.

1.3.1.1.- Plànols Les obres es realitzaran d'acord amb els plànols del Projecte utilitzat per la seva adjudicació i amb les instruccions i plànols complementaris d'execució que, amb detall suficient per la descripció de les obres, lliurarà la Propietat al Contractista.

1.3.1.2.- Plànols complementaris. El Contractista haurà de sol·licitar el dia primer de cada mes els plànols complementaris d'execució, necessaris per definir les obres que hagin de realitzar-se seixanta (60) dies després de la data indicada. Els plànols sol·licitats en aquestes condicions seran lliurats al Contractista en un termini no superior a trenta (30) dies.

1.3.1.3.- Interpretació dels plànols Qualsevol dubte en la interpretació dels plànols haurà de ser comunicada al Director de l'Obra, el qual, abans de quinze (15) dies, donarà les explicacions necessàries per aclarir els detalls que no estiguin perfectament definits en els plànols.



1.3.1.4.- Confrontació de plànols i mides. El Contractista haurà de confrontar, immediatament després de rebuts, tots els plànols que l'hagin sigut facilitats, i haurà d'informar aviat al Director de l'Obra sobre qualsevol anomalia o contradicció. Les cotes dels plànols prevaldran sempre sobre les mides a escala. El Contractista haurà de confrontar els diferents plànols i comprovar les cotes abans d'aparellar l'obra i serà responsable de qualsevol error que hagi pogut evitar de fer.

1.3.1.5.- Contradiccions, omissions o errades en la documentació. L'esmentat en els Plecs de Prescripcions Tècnics General i Particular i omès en els Plànols o viceversa, haurà d'ésser executat com si estigués en tots aquests documents. En cas de contradicció entre els plànols del Projecte i els Plecs de Prescripcions, prevaleix el prescrit en aquests últims. Les omissions en els Plànols i Plecs a les descripcions errònies de detalls de l'Obra, que siguin manifestament indispensables per portar a terme l'esperit o la intenció exposada en els Plànols i Plecs o que per ús i costums tinguin que ser realitzats, no només no eximeix al Contractista de l'obligació d'executar aquests detalls d'obra omesos o erròniament descrits, sinó que, pel contrari, haurà d'ésser executats com si haguessin estat complerts i correctament especificats. Per a l'execució dels detalls esmentats, el Contractista prepararà uns croquis que proposaran el Director d'Obra per la seva aprovació i posterior execució i abonament. En tot cas, les contradiccions, omissions o errors que s'adverteixen en aquests documents per el Director, o pel Contractista, haurà de reflectir-se perceptivament a l'Acta de Comprovació del Replanteig.

1.3.1.6.- Descripció de les obres en el Plec de Prescripcions. En el Plec de Prescripcions Tècniques Particular s'inclourà la descripció de les obres a les que aquest Plec de Prescripcions Tècniques Generals haurà d'aplicar-se, a més de l'establert en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. En el cas de que el present Plec de Prescripcions Tècniques Generals prevegi diferents opcions per determinat material, sistema d'execució, unitat d'obra, assaig, etc., el Plec de Prescripcions Tècniques Particular fixarà exactament la que sigui d'aplicació. 1.4. DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA A més de les despeses i taxes que es citen a les clàusules 13 i 38 del "Plec de Condicions de Clàusules Administratives Generals", aniran a càrrec del Contractista, si en el capítol II d'aquest Plec o Contracte no es preveu explícitament el contrari, les següents despeses:

Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària i escomeses provisionals de Serveis. Despeses de construcció i retirada de tota classe de construccions auxiliars, instal·lacions, ferramentes. Despeses de llogaters o adquisició de terrenys per a dipòsit de maquinària i materials. Despeses de protecció d'aplec i de la pròpia obra contra tot deteriorament. Despeses de muntatge, conservació i retirada d’instal·lacions per al subministrament d'aigua i energia elèctrica, necessaris per a l'execució de les obres, així com els drets, taxes o impostos de presa, comptadors, etc. Despeses i indemnitzacions que es produeixin en les ocupacions temporals; despeses d'explotació i utilització de préstecs, pedreres, lleres i abocadors. Despeses de retirada de material rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l'obra i zones confrontades afectades per les obres, etc. Despeses de permisos o llicències necessàries per a l'execució excepte dels corresponents a Expropiacions i Serveis afectats. Despeses de Senyalització per a desviament de trànsit afectat per l'obra. Despeses d'accés i vials provisionals. Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa en els preus unitaris contractats. 1.5. REPLANTEIG DE LES OBRES El Contractista realitzarà tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta execució de les obres, que han de ser aprovats per la Direcció. Haurà també de materialitzar sobre el terreny, tots els punts de detall que la Direcció consideri per l'acabament, en planta i perfil de les diferents unitats. Tots els materials, equips i mà d'obra, necessaris per aquest treballs, aniran a càrrec del Contractista. 1.6. MATERIALS A més del que es disposa en les clàusules 15, 34, 35, 36, i 37 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", hauran d'observar-se les següents prescripcions: Si les procedències de materials fossin fixades en els documents contractuals, e! Contractista haurà d'utilitzar obligatòriament les esmentades procedències, llevat l'autorització



expressa del Director de l'obra. Si fos imprescindible, a judici de la Propietat, canviar aquell origen o procedència, hom es regirà pel que es disposa a la clàusula 60 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". Si per no complir les prescripcions del present Plec es rebutgen materials procedents de l'explanació, préstecs i pedreres, que figuren com utilitzables només en els documents informatius, el Contractista tindrà obligació d'aportar altres materials que acompleixin les prescripcions, sense que per això tinguin dret a un nou preu unitari. El Contractista obtindrà a càrrec seu totes les despeses, cànons, indemnitzacions, etc., que es presentin per I'aportació de material així com la seva retirada a abocadors controlats. El Contractista notificarà a la Direcció de l'obra, amb suficient antelació, les procedències dels materials que es proposa utilitzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que es refereix a la quantitat com a la qualitat. 1.7. DESVIAMENTS PROVISIONALS El Contractista executarà o condicionarà en el moment oportú, les carreteres, camins o accessos provisionals per al desviament, que imposin les obres en relació amb el trànsit general i amb els accessos dels confrontats, d'acord amb com es defineix en el Projecte o a les instruccions que rebi de la Direcció. Els materials i les unitats d'obra que comporten les esmentades obres provisionals, compliran totes les prescripcions del Present Plec, com si fossin obres definitives. Aquestes obres seran d'abonament, amb càrrec a les partides alçades que per tal motiu figurin en el pressupost, en cas que no hi siguin, s'entendrà com a despesa general del contractista. Si aquests desviaments no fossin necessaris per a l'execució normal de les obres, a judici de la Direcció, sent, per tant, conveniència del Contractista per facilitar o accelerar l'execució de les obres, no seran d'abonament. Tampoc seran d'abonament els camins d'obra com accessos, pujades, passos provisionals, etc., necessaris per la circulació interior de l'obra o per transport de materials de l'obra, o per accessos i circulació del personal de la propietat i visites d'obra. Malgrat tot, el Contractista haurà de mantenir els esmentats camins d'obra i els accessos en bones condicions de circulació. La conservació durant el termini d'utilització d'aquestes obres provisionals serà a càrrec del contractista. 1.8. ABOCADORS Llevat manifestació expressa contrària al Capítol II del Present Plec, la localització d'abocadors, així com les despeses que comporti la seva utilització, seran a càrrec del Contractista.

Si en els amidaments i documents informatius del projecte es suposa que el material de l'excavació de l'aplanament, fonaments o rases ha d'utilitzar-se per terraplè, replens, etc. i la Direcció d'obra rebutja l'esmentat material per no complir les condicions del Present Plec, el Contractista haurà de transportar l'esmentat material a abocadors sense dret a cap abonament complementari en la corresponent excavació, ni increment del preu del Contracte per haver d'emprar majors quantitats de material procedent de préstecs. El Contractista resta obligat a portar a Plantes de Reciclatge aquells materials sobrants de l'obra que siguin susceptibles de ser reciclats. 1.9. SERVITUDS I SERVEIS AFECTATS En relació a les servituds existents hom es regirà pel que s'estipula en la clàusula 20 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". A aquest efecte, també es consideren servituds relacionades en el "Plec de Prescripcions", aquelles que apareguin definides en els Plànols del Projecte. Els objectes afectats seran traslladats o retirats per les Companyies i Organismes corresponents. Malgrat tot, tindrà l'obligació de realitzar els treballs necessaris per la localització, protecció o desviament, en tot cas, del serveis afectats de poca importància que la Direcció consideri convenient per a la millora del desenvolupament de les obres, si bé aquest treballs seran de pagament al Contractista, ja siguin amb càrrec a les partides alçades existents a l'efecte en el pressupost o per unitats d'obra, amb aplicació del preus del Quadre núm. 1. En el seu defecte, hom es regirà pel que s'estableix en la clàusula 60 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". 1.10. PREUS UNITARIS El preu unitari que apareix en lletra en el Quadre de Preus núm. 1, serà el que s'aplicarà en els amidaments per obtenir l'import d'Execució Material de cada unitat d'obra. Complementàriament al que es prescriu a la clàusula 51 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", els preus unitaris que figuren en el Quadre de Preus núm. 1 inclouen sempre, llevat prescripció expressa en contra d'un document contractual i que no figurin en la descomposició del quadre núm. 2 ni en la justificació de preus, els següents conceptes: subministrament (inclosos drets de patents, cànon d'extracció, etc.), transports, aplec, manipulació i utilització de tots els materials usats en l'execució de la corresponent unitat d'obra; les despeses de mà d'obra, maquinària, mitjans auxiliars, ferramentes, instal·lacions, etc.; les despeses de tots tipus d'operacions normalment o incidentalment necessàries per acabar la unitat corresponent i els costos indirectes. La descomposició dels preus unitaris que figura en el Quadre de Preus núm. 2 és d'aplicació exclusiva a les unitats d'obra incompletes, el Contractista no podrà reclamar modificació dels preus en lletra del Quadre núm. 1, per les unitats totalment executades, per errades i omissions en la



descomposició que figura en el Quadre de Preus núm. 2. A l'encapçalament d'ambdós quadres de preus figura una advertència a l'efecte. La descripció de les operacions i materials necessaris per executar cada unitat d'obra, que figura en els corresponents Articles del Present Plec, no és exhaustiva sinó enunciativa, per a la millor comprensió del conceptes que comprèn la unitat d'obra. Per això, les operacions o materials no relacionats però necessaris per executar la unitat d'obra en la seva totalitat, formen part de la unitat i conseqüentment, es consideren inclosos en el preu unitari corresponent. 1.11. PARTIDES ALÇADES Les partides que figuren com "pagament íntegre" en les Prescripcions Tècniques particulars, en els quadres de preus o en els Pressupostos parcials o generals, es pagaran íntegrament al Contractista, un cop realitzats els treballs ais quals corresponen. Les partides alçades "a justificar" es justificaran a partir del Quadre de Preus núm. 1 i, en el seu defecte, a partir dels preus unitaris de la Justificació de Preus. 1.12. TERMINI DE GARANTIA El termini de garantia de l'obra serà d'un (1) any comptat a partir de la Recepció Provisional, llevat que el Capítol II del Present Plec o en el Contracte es modifiqui expressament aquest termini. Aquest termini s'estendrà a totes les obres executades sota el mateix contracte (obra principal, balisament, senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.). En cas de Recepcions parcials, hom es regira pel que disposa l'article 171 del Reglament General de Contractació de l'Estat. 1.13. CONSERVACIÓ DE LES OBRES Definició: Es defineix com a conservació de l'obra els treballs de neteja, acabaments, entreteniments i reparació, i tots aquells treballs que siguin necessaris per mantenir les obres en perfecte estat de funcionament i policia. L'esmentada conservació s'estén a totes les obres executades sota el mateix contracte (obra principal, balisament, senyalitzacions i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.). A més del que es prescriu en el present Article, hom es regirà pel que es disposa a la clàusula 22 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". El present article serà d'aplicació des de l'ordre d'endegaments de les obres fins a la recepció definitiva. Totes les despeses originades en aquest concepte seran a compte de Contractista. Seran a càrrec del Contractista la reposició d'elements que s'hagin deteriorat o hagin estat objecte de robatori. El Contractista haurà de tenir en compte el càlcul de les seves proposicions

econòmiques les despeses corresponents a les reposicions esmentades o a les assegurances que siguin convenients. 1.14. EXISTENCIA DE TRANSIT DURANT L•EXECUCIÓ DE LES OBRES L'existència de determinats vials que s'hagin de mantenir en servei durant l'execució de les obres no serà motiu de reclamació econòmica per part del Contractista. E! Contractista programarà l'execució de les Obres de manera que les interferències siguin mínimes i, si s'escau, construirà els desviaments provisionals que siguin necessaris, sense que això sigui motiu d'increment del preu del contracte. Les despeses ocasionades pels anteriors conceptes i per la conservació dels vials de servei esmentats es consideren incloses en els preus del contracte i en cap moment podran ser objecte de reclamació. En el cas de que l'anterior impliqui la necessitat d'executar determinades parts de les Obres per fases, aquestes seran definides per la Direcció de les Obres i el possible cost addicional es considerarà com en l'apartat anterior inclòs en els preus unitaris. 1.15. INTERFERÈNCIA AMB ALTRES CONTRACTISTES El Contractista programarà els treballs de manera que durant el període d'execució de les obres sigui possible executar treballs de jardineria, obres complementàries com poden ser execució de xarxes elèctriques, telefòniques o altres treballs. En aquest cas el Contractista complirà les ordres de la Direcció referents a l'execució de les Obres per fases que marcarà la Direcció de les Obres a fi de delimitar zones amb determinades unitats d'obra totalment acabades a fi d'endegar els treballs complementaris esmentats. Les possibles despeses motivades per eventuals paralitzacions o increments de cost deguts a l'esmentada execució per fases, es consideren incloses en els preus del contracte i no podran ser en cap moment objecte de reclamació. 1.16. EXISTENCIA DE SERVITUDS l SERVEIS EXISTENTS Quan sigui necessari executar determinades unitats d'obra, en presència de servituds de qualsevol tipus o de serveis existents que sigui necessari respectar o bé quan s'escaigui l'execució simultània de les Obres i la substitució o reposició de serveis afectats, el Contractista estarà obligat a emprar els mitjans adequats per a l'execució del treball de manera que s'eviti la possible interferència i el risc d'accidents de qualsevol tipus. El Contractista sol·licitarà a les diferents entitats subministradores o propietaris de serveis plànols de definició de la posició dels esmentats serveis, i localitzarà i descobrirà les canonades de serveis enterrats mitjançant treballs d'excavació manual. Les despeses originades o les disminucions de rendiment originades es consideraren incloses en els preus unitaris i no podran ser objecte de reclamació.



1.17. DESVIAMENT DE SERVEIS Abans de començar les excavacions, el Contractista, fonamentat en el plànols i dades de què disposi, o mitjançant la visita als serveis si és factible, haurà d'estudiar i replantejar sobre el terreny els serveis i instal·lacions afectades, considerar la millor rnanera d'executar els treballs per no fer-los malbé i assenyalar aquells que, en últim cas, consideri necessari modificar. Si l'enginyer Director es mostra conforme, sol·licitarà de l'Empresa i Organismes corresponents, la modificació d'aquestes instal·lacions. Malgrat tot, si amb la fi d'accelerar les obres, les empreses interessades recaptin la col·laboració del Contractista, aquest haurà de prestar l'ajuda necessària. 1.18. MESURES D'ORDRE l SEGURETAT El Contractista està obligat a adoptar mesures d'ordre i seguretat necessàries per la bona i segura marxa dels treballs. En tot cas, el constructor serà únicament i exclusivament el responsable durant l'execució de les obres de tot els accidents o perjudicis que pugui sofrir el seu personal o causar-los a alguna altra persona o Entitat. .En conseqüència el constructor assumirà totes les responsabilitats annexes al compliment de la legislació vigent sobre accidents de treball. Serà obligació del constructor la contractació d'assegurança contra el risc per incapacitat permanent o mort dels seus obrers, segons la normativa vigent. 1.19. CONTROL DE QUALITAT DE LES OBRES La Direcció podrà ordenar que es realitzin els assaigs, anàlisis hi proves de materials i unitats d'obra que en cada cas resultin pertinents, tant durant l'execució de les obres com després del seu termini a efectes de recepció. En el cas de que no vinguin determinats en el plec de prescripcions tècniques ni existeixi disposició general a l'efecte, la Direcció fixarà el nombre, forma i característiques que tenen que reunir els esmentats assaigs, anàlisis i proves. També indicarà el laboratori per a realitzar-los. Les despeses originades per aquests conceptes seran a càrrec del Contractista fins els límits que estableixin en cada cas els plecs de clàusules particulars. En cas del seu defecte aquest límit serà de l'un i mig per cent (1,5 per 100) de l'import d'execució material del projecte base de licitació. En el cas de que les modificacions del projecte superin la xifra del pressupost d'execució material abans esmentat. Si les despeses sobrepassen els esmentats límits, es procedirà de la forma següent: Es calcularà el percentatge de l'import corresponent a resultats satisfactoris, respecte al total de despeses fins el moment en que s'arribi al límit establert en el plec de clàusules particulars o, en el seu defecte, en el present Plec de Clàusules Generals.

De les despeses produïdes a partir del límit fixat es determinarà l'import que correspon a resultats satisfactoris. Aquest import multiplicat per el percentatge calculat segons el paràgraf anterior serà per compte del PROMOTOR , per aquest import addicional s'inclou una previsió de cost en el Pressupost per a Coneixement de l'Administració. La resta de despeses seran a càrrec del Contractista. Les despeses a càrrec deI PROMOTOR seran abonats per aquesta al Contractista, qui justificarà el previ abonament d'ells a qui correspongui. L'import d'aquestes despeses tindrà caràcter d'execució material, siguin d'aplicació l'augment de contracta i la baixa de la licitació, si n'hi hagués. El PROMOTOR podrà exigir al Contractista els comprovants de haver abonat les despeses a qui es refereixi la present clàusula, i li podrà retenir de les certificacions, liquidació o fiances, les quantitats no pagades en tant s'acrediti el seu abonament. En el supòsit de que en el plec de clàusules particulars s'indiqui que les despeses d'assaig i control de qualitat els contracta el PROMOTOR independentment del contracte d'obres, es suposarà que aquestes no s'inclouen a l'oferta del Contractista.

1.19.1. Definició S'entendrà per Control de Qualitat el conjunt d'accions plantejades i sistemàtiques necessàries per proveir la confiança adient de que totes les estructures, components i instal·lacions es construeixen d'acord amb el Contracte, Codis, Normes i Especificacions de disseny del present Projecte. El Control de Qualitat comprendrà els aspectes següents: Qualitat de matèries primeres. Qualitat d'equips o materials subministrats a obra, incloent el seu procés de fabricació. Qualitat d'execució de les obres (construcció i muntatge). Qualitat de l'obra terminada (inspecció i proves). Programa de Control de Qualitat.

1.19.2.1.- Inspecció i control de qualitat per part de la Direcció d'Obra. La Direcció d'Obra, a càrrec seu, mantindrà un equip d'inspecció i Control de les obres i realitzarà els assaigs, i en donarà facilitats necessàries. El cost de l'execució d'aquests assaigs, serà per compte de la Propietat si com a conseqüència dels mateixos el subministrament, material o unitat d'obra compleix les exigències de qualitat.



Els assaigs seran per compte del Contractista en els següents casos: Si com a conseqüència dels assaigs el subministrament, material o unitat d'obra és rebutjat. Si és tracta d'assaigs addicionals proposats per el Contractista sobre subministres, materials o unitats d'obra que hagin sigut prèviament rebutjats en els assaigs efectuats per la Direcció d'Obra. Tots els Assaigs i Proves a realitzar pels fabricants i subministradors.

1.19.2.2.- Procediments, Instruccions i Plànols. Totes les activitats relacionades amb \a construcció, inspecció i assaigs, s'hauran d'executar d'acord amb instruccions de treball, procediments, plànols o altres documents anàlegs que desenvoluparan detalladament l'especificat en els plànols i Plecs de Prescripcions del Projecte.

1.19.2.3. Control de materials i serveis comprats. Contractista realitzarà una avaluació i selecció prèvia de proveïdors que haurà de quedar documentada i serà sotmesa a l' aprovació de la Direcció d'Obra. Així mateix, realitzarà la inspecció de recepció en la que és comprovi que els materials estan d'acord amb els requisits del projecte, i emetrà els corresponents informes d'inspecció degudament avalats amb els resultats i certificats dels assaigs realitzats.

1.19.2.4. Maneig, emmagatzematge i transport. El Control de Qualitat a realitzar per el Contractista haurà de tenir en compte els procediments i instruccions pròpies per al compliment dels requisits relatius al transport, maneig i emmagatzematge del materials i components utilitzats en l'Obra.

1.19.2.5. Processos especials. Els processos especials com a soldadures, assaigs, proves, etc., seran realitzades i controlades per personal qualificat de Laboratoris Oficials utilitzant procediments homologats d'acord amb els Codis, Normes i Especificacions aplicables d'acord amb els Plecs de Prescripcions i Plànols del Projecte. El Programa definirà els medis per assegurar i documentar aquests requisits.

1.19.2.6. Inspecció d'obra per part del Contractista. El Contractista és responsable de realitzar els controls, assaigs, inspeccions i proves necessàries per que la Construcció de l'obra s'ajusti a les condicions requerides en el Projecte. El responsable del Control de Qualitat del Contractista assistirà juntament amb la representació de la Direcció d'Obra a la presa de provetes, realització d'assaigs "in situ" i/o en Laboratoris, controls de fabricació, etc., que realitzin la Direcció d'Obra.

1.19.2.7. Gestió de la documentació. S'assegurarà l'adequada gestió de la documentació relativa a la qualitat de l'obra de forma que s'aconsegueixi una evidència final documentada de la qualitat dels elements i activitats incloses en el Programa de Control de Qualitat.

1.19.3. Plans de Control de Qualitat (P.C.Q.) i Programes de Punts de Inspecció (P.P.I.). La Direcció d'obra prepararà un Pla de Control de Qualitat, desenvolupant el previst el 1.19.2., per cada activitat o fase d'obra amb un mes d'antelació a la data programada d'inici de l'activitat o fase. Les activitats o fases d'obra per les que es presentarà Pla de Control de Qualitat, seran, entre altres, les següents: Recepció i emmagatzematge de materials. Fabricació de tubs. Col·locació de tubs en rases. Rebliments i compactacions. Pavimentacions Rics i aglomerats asfàltic. Construcció de Pous de Registre. Formigons en General - Col·locació i cura Construcció de Galeries (Encofrats acer i formigons) Acers en general. Obres de fàbrica.



Fabricació i transport de formigó. Etc. El Pla de Control de Qualitat inclourà, com a mínim, la descripció dels següents conceptes, quant siguin aplicables: Descripció i objecte del Pla Codis i normes aplicables. Materials a utilitzar Plànols de construcció (número i denominació) Procediments de construcció prevists per el Contractista. Procediments d'inspecció, assaigs i proves Proveïdors i subcontractistes. Embalatge, transport i emmagatzematge. Marcat e identificació. Documentació a generar referent a la construcció inspecció, assaigs i proves. Adjunt al P.C.Q. s'inclourà un Programa de Punts d’inspecció, document que consistirà en un llistat seqüencial de totes les operacions de construcció, inspecció, assaigs i proves a realitzar durant tota la activitat o fase d'obra. Per cada operació s'indicarà, sempre que sigui possible, la referència dels plànols i procediments a utilitzar, així com la participació de les organitzacions del Contractista en els controls a realitzar. Una vegada finalitzada la activitat o fase d'obra, existirà una evidència (mitjançant protocols o firmes en el P.P.I.) de que s'han realitzat totes les inspeccions, proves i assaigs programats.

1.19.4.- Abonament dels costos del Sistema de Garantia de Qualitat. Els costos ocasionats al Contractista com a conseqüència de les obligacions que contreu en compliment dels Plecs de Prescripcions, serà de la seva compte i s'entén inclòs en els Preus del Contracte.

1.19.5.- Nivell de Control de Qualitat. En els articles corresponents del present Plec o en els plànols, s’especifica el tipus i número d'assaigs a realitzar de forma sistemàtica durant l'execució de l'obra per controlar la qualitat dels treballs. S'entén que el número fixat d'assaigs es mínim i que en el cas d'indicar varis criteris per determinar la seva freqüència, es prendrà aquells que exigeixi una freqüència major. El Director d'Obra podrà modificar la freqüència i el tipus de dits assaigs per tal d'aconseguir el control adient de la qualitat dels treballs, o realitzar controls de qualitat no previstos en el projecte. Els assaigs addicionals ocasionats per resultats no acceptables seran de compte del Contractista.

1.19.6.- Responsable del Contractista del Control de Qualitat. El Contractista tindrà al front del Control de Qualitat i al llarg de tota l'Obra un Tècnic Superior amb tot l'equip necessari per l'execució d'aquest control. 1.20. COMENÇAMENT DE L'OBRA, RITME D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS. El Constructor donarà començament a les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant en la forma necessària per que dintre dels períodes parcials en aquell assenyalats quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, la execució total es porti a terme dintre del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'antelació.

1.20.1.- Ordre dels treballs. En general, la determinació de l'ordre dels treballs es facultat de la contracta, llevat d'aquells casos en que, per circumstàncies d'ordre tècnic, estimi convenient la seva variació la Direcció Facultativa. 1.21. MODIFICACIÓ o AMPLIACIÓ DE PROJECTE l PLAÇ

1.21.1.- Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major. Quant sigui previst per motiu imprevist o per qualsevol accident, ampliar el projecte, no s'interromprà els treballs, continuant-se segons les instruccions donades per la Direcció Facultativa en tant és formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials quant la Direcció de les obres disposi per estintolaments, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol altra



obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que es convingui.

1.21.2.- Pròrroga per causa de forca major. Si per causa de força major o independent de la voluntat del Constructor, aquest no pugues començar les obres, o tingués que suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, es donarà una pròrroga proporcionada pel compliment de la contracta, previ informe favorable de la Direcció d'Obra, Per això, el Constructor exposarà, en escrit dirigit a la Direcció d'Obra, la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i l'endarreriment que per això s'originarà en els terminis acordats, raonat degudament la pròrroga que per aquesta causa sol·licita. responsabilitat de la direcció facultativa en el retard de l'obra. El Contractista no podrà excusar-se de no haver complit els terminis d'obres estipulats, adduint com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en que tot i sol·licitar-les per escrit no se li haguessin proporcionat. 1.22. CONDICIONS GENERALS D'EXECUCIÓ. Tots els treballs s'executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les modificacions del mateix que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la seva responsabilitat i per escrit entreguin a la Direcció d'Obra al Contractista dins de les limitacions pressupostades i de conformitat amb l'especificat a l'article 11.

1.22.1.- Obres ocultes. De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de restat ocultes a l'acabament de l'Obra, s'aixecaran els plànols previs per que quedin perfectament definits; aquests documents s’estendran per duplicat, entregant-se un a la Direcció Facultativa i l'altre al Contractista, signats tots ells per els dues parts. Aquest plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideren documents indispensables i irrecusables per efectuar els amidaments.

1.22.2.- Treballs defectuosos. El Constructor haurà de fer servir els materials que compleixin les condicions exigides a les "Condiciones generales y particulars de índole tècnic" del Plec de Condicions i es realitzaran tots i cada un dels treballs contractats d'acord amb l’especificat també en aquest document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'obra, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en aquest poden existir sense que l'exoneri de responsabilitat el control a la Direcció Facultativa, ni tampoc el fet de que aquests treballs hagin sigut valorats en els certificats parcials d' obra, que sempre s'entendran estesos i abandonats a bon compte.

Com a conseqüència de l'anteriorment expressat, quan la Direcció Facultativa observa vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats, o els aparells col·locats no reuneixen les condicions preceptuals, ja sigui en el curs de l'execució dels treballs, o finalitzats aquests, abans de verificar-se la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el contractat, i tot allò a expenses de la contracta. Si aquest no considerés justa la decisió i és negués a l'enderrocament i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Director d'Obra, qui ho resoldrà.

1.22.3.- Vicis ocults. Si la Direcció d'obra tingués fonaments raonables de l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar en qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessari per reconèixer els treballs que suposi defectuosos, donant compte de la circumstància l'Arquitecte. Les despeses que se'n derivin seran a compte del Constructor, sempre que els vicis existeixin realment; en cas contrari a càrrec de la Propietat. L’Arquitecte redactor Gemma Reguart Querol Badalona, 20 de Novembre del 2009

PLEC CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL FERM DE LA CARRETERA D’ACCÉS A LA ACADEMIA GENERAL BÀSICA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. FASE II. PLEC CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

9049-PLEC CONDICIONS TECNIQUES Page 1 of 67

B - Tipus B ................................................................................. 2 B0 - Familia 0 .............................................................................. 2 B01 - LÍQUIDS ............................................................................. 2 B011 - NEUTRES........................................................................... 2

B03 - GRANULATS ........................................................................... 2 B031 - SORRES............................................................................ 2 B033 - GRAVES............................................................................ 5 B037 - TOT-U............................................................................. 8

B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS ........................................................ 10 B051 - CIMENTS.......................................................................... 10 B055 - LLIGANTS HIDROCARBONATS.......................................................... 13

B06 - Familia 06 ......................................................................... 16 B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR................................................. 16

B07 - MORTERS DE COMPRA .................................................................. 19 B0D - Familia 0D ......................................................................... 22 B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS.............................. 22

B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS .......................................................... 24 B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS ............................................. 24 B8ZB - PINTURES PER A SENYALITZACIÓ..................................................... 24

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS ............................................................. 25 B9H - MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS .............................................. 25 B9H1 - MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT.......................................... 25

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ........................................... 26 BBM - MATERIALS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT ............................................ 26 BBM1 - SENYALS.......................................................................... 26 BBMZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT................................ 30

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA ......................... 32 BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS ............................................... 32 BD75 - TUBS CIRCULARS DE FORMIGÓ........................................................ 32

D - ELEMENTS COMPOSTOS ..................................................................... 35 D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS ............................................................. 35 D06 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS ........................................................... 35 D060 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS, AMB CIMENTS PORTLAND AMB ADDICIONS..................... 35

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ ........................................................... 36 E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS .................................... 36 E22 - MOVIMENTS DE TERRES ................................................................ 36 E221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY............................................. 36 E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS...................................................... 38

E2R - GESTIÓ DE RESIDUS .................................................................. 40 E3 - FONAMENTS ............................................................................. 42 E31 - RASES I POUS ....................................................................... 42 E315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS.................................................... 42

E32 - MURS DE CONTENCIÓ .................................................................. 44 E325 - FORMIGONAMENT DE MURS DE CONTENCIÓ............................................... 44 E32D - ENCOFRAT PER A MURS DE CONTENCIÓ................................................. 46

F - Tipus F ................................................................................ 50 F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS .................................. 50 F2R - GESTIÓ DE RESIDUS .................................................................. 50

F9 - PAVIMENTS ............................................................................. 52 F92 - SUBBASES ........................................................................... 52 F921 - SUBBASES DE TOT-U................................................................ 52 F923 - SUBBASES DE GRANULAT............................................................. 53

F9H - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA ..................................................... 54 F9J - REGS SENSE GRANULATS ............................................................... 57

FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ........................................................... 58 FBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL .......................................................... 58 FBB - SENYALITZACIÓ VERTICAL ............................................................. 61 FBB1 - SENYALS DE PERILL, PRECEPTIUS I DE REGULACIÓ..................................... 61 FBB2 - SENYALS D'INFORMACIÓ I DE DIRECCIÓ............................................... 62 FBBZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A SENYALITZACIÓ VERTICAL.................................. 63

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS ........................................................... 64 FD7 - CLAVEGUERES ........................................................................ 64 FD75 - CLAVEGUERES AMB TUB DE FORMIGÓ CIRCULAR I ENCADELLAT............................. 64

FR - JARDINERIA ............................................................................ 66 FR1 - OPERACIONS PRÈVIES ................................................................. 66

2

B - Tipus B B0 - Familia 0 B01 - LÍQUIDS B011 - NEUTRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0111000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó - Confecció de morter - Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions - Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases - Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica. Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials. Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques: Exponent d'hidrogen pH (UNE 7-234): >= 5 Total de substàncies dissoltes (UNE 7-130): <= 15 g/l Sulfats, expressats en SO4- (UNE 7-131) - En cas d'utilitzar-se ciment SR: <= 5 g/l - En la resta de casos: <= 1 g/l Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7-178) - Formigó pretesat: <= 1 g/l - Formigó armat: <= 3 g/l - Formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l Hidrats de carboni (UNE 7-132): 0 Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7-235): <= 15 g/l Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). B03 - GRANULATS B031 - SORRES 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS



Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquest tipus de residu. S'han considerat els tipus següents: - Sorra de marbre blanc - Sorra per a confecció de formigons, d'origen: - De pedra calcària - De pedra granítica - Sorra per a confecció de morters - Sorra per a reblert de rases amb canonades CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF. No ha de tenir argiles, margues o altres materials estranys. Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0% Contingut de matèria orgànica (UNE 7-082): Baix o nul SORRA DE MARBRE BLANC: Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0% SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Mida dels granuls (Tamís 4 UNE_EN 933-2): <= 4 mm Terrossos d'argila (UNE 7-133): <= 1% en pes Partícules toves (UNE 7-134): 0% Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE 7-244): <= 0,5% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,4% en pes Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507-1/2): Nul·la Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,8% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE 83-124 EXP) - Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Estabilitat (UNE 7-136): - Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15% SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-2): - Granulat gruixut: - Granulat arrodonit: <= 1% en pes - Granulat de matxuqueig no calcàri: <= 1% en pes - Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pes Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8): - Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 75 - Resta de casos: >= 80 Friabilitat (UNE 83-115): <= 40 Absorció d'aigua (UNE 83-133 i UNE 83-134): <= 5% SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-2): - Granulat gruixut: - Granulat arrodonit: <= 1% en pes - Granulat fí:

4

- Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes - Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 15% en pes Valor blau de metilè(UNE 83-130): - Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents: +-------------------------------------------------+ ¦ Tamís ¦ Percentatge en ¦ Condicions ¦ ¦ UNE 7-050 ¦ pes que passa ¦ ¦ ¦ mm ¦ pel tamís ¦ ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦ ¦ 5,00 ¦ A ¦ A = 100 ¦ ¦ 2,50 ¦ B ¦ 60 <= B <= 100 ¦ ¦ 1,25 ¦ C ¦ 30 <= C <= 100 ¦ ¦ 0,63 ¦ D ¦ 15 <= D <= 70 ¦ ¦ 0,32 ¦ E ¦ 5 <= E <= 50 ¦ ¦ 0,16 ¦ F ¦ 0 <= F <= 30 ¦ ¦ 0,08 ¦ G ¦ 0 <= G <= 15 ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦ ¦ Altres ¦ ¦ C - D <= 50 ¦ ¦ condi- ¦ ¦ D - E <= 50 ¦ ¦ cions ¦ ¦ C - E <= 70 ¦ +-------------------------------------------------+ Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt Contingut de matèries perjudicials: <= 2% GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització. No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua. S'ha considerat que l'ús serà el reblert de rases amb canonades. Per a qualsevol utilització diferent d'aquesta, es requereix l'acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assajos que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per l'us al que es pretén destinar. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS: Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de sorra s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec. Les sorres de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat. Cada càrrega de granulat ha d'anar identificada amb un full de subministrament que ha d'estar a disposició de la DF en el que hi han de constar, com a mínim, les dades següents: - Nom del subministrador - Número de sèrie del full de subministrament - Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat - Data del lliurament - Nom del peticionari - Tipus de granulat - Quantitat de granulat subministrat - Denominació del granulat(d/D) - Identificació del lloc de subministrament 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE).



SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus. SORRES PER A ALTRES USOS: No hi ha normativa de compliment obligatori. B033 - GRAVES 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Granulats utilitzats per a algun dels usos següents: - Confecció de formigons - Confecció de barreges grava-ciment per a paviments - Material per a drenatges - Material per a paviments El seu origen pot ser: - Granulats naturals, procedents d'un jaciment natural - Granulats naturals, obtinguts per matxucament de roques naturals - Granulats procedents d'escòries siderúrgiques - Granulats procedents del reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenints d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus Els granulats naturals poden ser: - De pedra granítica - De pedra calcària Els granulats procedents del reciclatge d'enderrocs de la construcció que s'han considerat són els següents: - Granulats reciclats provinents de construcció de maó - Granulats reciclats provinents de formigó - Granulats reciclats mixtes - Granulats reciclats prioritariament naturals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els granulats procedents de reciclatge d'enderrocs no han de contenir en cap cas restes provinents de construccions amb patologies estructurals, com ara ciment aluminós, granulats amb sulfurs, sílice amorfa o corrosió de les armadures. Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF. Han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme. No han de tenir pols, brutícia, argila, margues o d'altres matèries estranyes. Diàmetre mínim: 98% retingut tamís 4 (UNE_EN 933-2) GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització. No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua. GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE CONSTRUCCIÓ DE MAÓ: El seu origen ha de ser construccions de maó, amb un contingut final de ceràmica superior al 10% en pes.

6

Contingut de maó + morters + formigons: >= 90% en pes Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: Reblerts per a drenatges i protecció de cobertes GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE FORMIGONS: El seu origen ha de ser de construccions de formigó, sense barreja d'altres enderrocs. Contingut de formigó: > 95% Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: - Drenatges - Formigons de resistencia característica <= 20 N/mm2 utilitzats en classes d'exposició I o Iib - Protecció de cobertes - Bases i subases de paviments GRANULATS RECICLATS MIXTES: El seu origen ha de ser enderrocs de construccions de maó i formigó, amb una densitat dels elements massissos > 1600 kg/m3. Contingut de ceràmica: <= 10% en pes Contingut total de matxuca de formigó + maó + morter: >= 95% en pes Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: - Drenatges - Formigons en massa GRANULATS RECICLATS PRIORITARIAMENT NATURALS: Granulats obtinguts de pedrera amb incorporació d'un 20% de granulats reciclats provinents de formigó. Ús admissible: - Drenatges i formigons utilitzats en classes d'exposició I o IIb S'han considerat les següents utilitzacions de les graves: - Per a confecció de formigons - Per a drens - Per a paviments - Per a confecció de mescles grava-ciment tipus GC-1 o GC-2 GRANULATS PROCEDENTS D'ESCORIES SIDERÚRGIQUES Contingut de silicats inestables: Nul Contingut de compostos fèrrics: Nul GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Si el formigó porta armadures, la grandària màxima del granulat és el valor més petit dels següents: - 0,8 de la distància lliure horitzontal entre beines o armadures que formin grup, o entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle >45º (amb la direcció de formigonat) - 1,25 de la distància entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle <=45º (amb la direcció de formigonat) - 0,25 de la dimensió mínima de la peça que es formigona amb les excepcions següents: - Lloses superiors de sostres, amb TMA < 0,4 del gruix mínim - Peces d'execució molt curosa i elements en els que l'efecte de la paret de l'encofrat sigui reduït (sostres encofrats a una sola cara), amb TMA < 0,33 del gruix mínim Tot el granulat ha de ser d'una mida inferior al doble del límit més petit aplicable a cada cas. Fins que passen pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2): - Per a graves calcàries: <= 2% en pes - Per a graves granítiques: <= 1% en pes - Granulats, reciclats de formigó o prioritariament naturals: < 3% - Per a granulats reciclats mixtos: < 5% Coeficient de forma per a granulats naturals o reciclats de formigó o prioritariament naturals (UNE 7-238): >= 0,20 Terrossos d'argila (UNE 7-133): <= 0,25% en pes Partícules toves (UNE 7-134): <= 5% en pes Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE 7-244): <= 1% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): - Granulats reciclats mixtos: < 1% en pes - Altres granulats: <= 0,4% en pes Sulfats solubles en àcids, expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,8% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits a granulat sec (UNE 83-124 EX):



- Formigó armat o en massa amb armadura de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes L'ió clor total aportat pels components d'un formigó no pot excedir: - Pretensat: <= 0,2% pes del ciment - Armat: <= 0,4% pes del ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes del ciment Contingut de pirites o d'altres sulfurs: 0% Contingut de ió Cl-: - Granulats reciclats mixtos: < 0,06% Contingut de matèria orgànica per a granulats naturals o reciclats prioritariament naturals (UNE 7-082): Baix o nul Contingut de materials no petris (roba, fusta, paper...): - Granulats reciclats provinents de formigó o mixtos: < 0,5% - Altres granulats: Nul Contingut de restes d'asfalt: - Granulat reciclat mixt o provinent de formigó: < 0,5% - Altres granulats: Nul Reactivitat: - Àlcali-sílici o àlcali-silicat (Mètode químic UNE 146-507-1 EX o Mètode accelerat UNE 146-508 EX): Nul·la - Àlcali-carbonat (Mètode químic UNE 146-507-2): Nul·la Estabilitat (UNE 7-136): - Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 12% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 18% Absorció d'aigua: - Granulats naturals (UNE 83-133 i UNE 83-134): < 5% - Granulats reciclats provinents de formigó: < 10% - Granulats reciclats mixtos: < 18% - Granulats reciclats prioritariament naturals: < 5% GRAVA PER A DRENATGES: La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamís 80 UNE 7-050) i el garbellat ponderal acumulat pel tamís 0,08 (UNE 7-050) ha de ser <= 5%. La composició granulomètrica ha de ser fixada explícitament per la DF segons les característiques del terreny per drenar i del sistema de drenatge. Coeficient de desgast (assaig "Los Ángeles" NLT 149): <= 40 Equivalent de sorra: > 30 Si s'utilitza granulats reciclats caldrà comprovar que l'inflament sigui inferior al 2% (UNE 103-502). 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS: Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT: Cada càrrega de granulat ha d'anar identificada amb un full de subministrament que ha d'estar a disposició de la DF en el que hi han de constar, com a mínim, les dades següents: - Nom del subministrador - Número de sèrie del full de subministrament - Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat - Data del lliurament - Nom del peticionari - Tipus de granulat - Quantitat de granulat subministrat - Denominació del granulat(d/D) - Identificació del lloc de subministrament El subministrador de granulats procedents de reciclatge, ha d'aportar la documentació que garanteixi el compliment de les especificacions establertes a l'art.28.3 de la norma EHE, si el material s'ha d'utilitzar en la confecció de formigons. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.

8

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). GRAVA PER A PAVIMENTS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) GRAVA PER A DRENATGES: Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la norma 5.1.-IC: Drenaje Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos. Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus. B037 - TOT-U 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B037R000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Material granular de granulometria contínua, utilitzat com capa de ferm. S'han considerat els tipus següents: - Tot-u natural - Tot-u artificial CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la DT o en el seu defecte el que determini la DF. No ha de ser susceptible de cap tipus de meteorització o alteració física o química apreciable sota les condicions possibles més desfavorables. No ha de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin afectar a estructures, a d'altres capes de ferm, o contaminar el sòl o corrents d'aigua. Els materials no han de tenir terrossos d'argila, marga, matèria orgànica, ni d'altres matèries extranyes que puguin afectar la durabilitat de la capa. TOT-U NATURAL: El tot-u natural ha d'estar compost de granulats procedents de graveres o dipòsits naturals, sòls naturals o per la mescla d'ambdòs. La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat entre un dels següents fusos: +------------------------------------------------+ ¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦ ¦Tamís UNE-EN¦---------------------------------- ¦ ¦ 933-2 (mm) ¦ ZN40 ZN25 ZN20 ¦ ¦------------¦-----------------------------------¦ ¦ 50 ¦ 100 -- -- ¦ ¦ 40 ¦ 80-95 100 -- ¦ ¦ 25 ¦ 60-90 75-95 100 ¦ ¦ 20 ¦ 54-84 65-90 80-100 ¦ ¦ 8 ¦ 35-63 40-68 45-75 ¦ ¦ 4 ¦ 22-46 27-51 32-61 ¦ ¦ 2 ¦ 15-35 20-40 25-50 ¦ ¦ 0,500 ¦ 7-23 7-26 10-32 ¦ ¦ 0,250 ¦ 4-18 4-20 5-24 ¦ ¦ 0.063 ¦ 0-9 0-11 0-11 ¦ +------------------------------------------------+ La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2). Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2): - Categoria de trànsit pesat T00 a T2: > 35



- Categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: > 40 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): - T00 a T1: > 35 - T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 30 - Vorals de T3 i T4: > 25 Plasticitat: - Trànsit T00 a T3: No plàstic - T4: - Límit líquid (UNE 103103): < 25 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6 - Vorals sense pavimentar: - Límit líquid (UNE 103103): < 30 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10 TOT-U ARTIFICIAL: El tot-u artificial ha d'estar compost de granulats procedents de la trituració, total o parcial, de pedra de cantera o de grava natural. Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta autoritzada legalment per el tractament d'aquests residus. En obres de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4. La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar, que ha d'estar continguda dins d'un dels fusos següents: +------------------------------------------------+ ¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦ ¦Tamís UNE-EN¦---------------------------------- ¦ ¦ 933-2 (mm) ¦ ZA25 ZA20 ZAD20 ¦ ¦------------¦-----------------------------------¦ ¦ 40 ¦ 100 -- -- ¦ ¦ 25 ¦ 75-100 100 100 ¦ ¦ 20 ¦ 65-90 75-100 65-100 ¦ ¦ 8 ¦ 40-63 45-73 30-58 ¦ ¦ 4 ¦ 26-45 31-54 14-37 ¦ ¦ 2 ¦ 15-32 20-40 0-15 ¦ ¦ 0,500 ¦ 7-21 9-24 0-6 ¦ ¦ 0,250 ¦ 4-16 5-18 0-4 ¦ ¦ 0,063 ¦ 0-9 0-9 0-2 ¦ +------------------------------------------------+ La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2). Índex de llenques (UNE-EN 933-3): < 35 Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2): - Trànsit T0 a T2: < 30 - T3, T4 i vorals: < 35 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): - T00 a T1: > 40 - T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 35 - Vorals de T3 i T4: > 30 Plasticitat: - Trànsit T00 a T4: No plàstic - Vorals sense pavimentar: - Límit líquid (UNE 103103): < 30 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

10

* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. * Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus. B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua. S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-03 amb les característiques següents: - Ciments comuns (CEM) - Ciments d'aluminat de calci (CAC/R) - Ciments blancs (BL) - Ciments resistens a l'aigua de mar (MR) CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició. El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps prou llarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistència i mantenir estabilitat de volum a llarg termini. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d'acord amb l'establert a l'Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s'han d'utilitzar o comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del pes sec del ciment. CIMENTS COMUNS (CEM): Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reals Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-EN 197-1. Tipus de ciments: - Ciment Pòrtland: CEM I - Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II - Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III - Ciment putzolànic: CEM IV - Ciment compost: CEM V Alguns d'aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l'addició o barreja d'addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipus poden ser A, B o C. Addicions del clinker pòrtland (K): - Escòria de forn alt: S - Fum de sílice: D - Putzolana natural: P - Putzolana natural calcinada: Q - Cendra volant Sicília: V - Cendra volant calcària: W - Esquist calcinat: T - Filler calcari L: L - Filler calcari LL: LL



Relació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i addicions: +------------------------------------------------------+ ¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ CEM I ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ CEM II/A-S ¦ ¦ ¦ CEM II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ CEM II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ CEM II/A-P ¦ ¦ ¦ CEM II/B-P ¦ ¦ ¦ CEM II/A-Q ¦ ¦ ¦ CEM II/B-Q ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ CEM II/A-V ¦ ¦ volants ¦ CEM II/B-V ¦ ¦ ¦ CEM II/A-W ¦ ¦ ¦ CEM II/B-W ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb esquist ¦ CEM II/A-T ¦ ¦ calcinat ¦ CEM II/B-T ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb filler ¦ CEM II/A-L ¦ ¦ calcari ¦ CEM II/B-L ¦ ¦ ¦ CEM II/A-LL ¦ ¦ ¦ CEM II/B-LL ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland mixt ¦ CEM II/A-M ¦ ¦ ¦ CEM II/B-M ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ CEM III/A ¦ ¦ forn alt ¦ CEM III/B ¦ ¦ ¦ CEM III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ CEM IV/A ¦ ¦ ¦ CEM IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ ¦ ¦ CEM V/B ¦ +------------------------------------------------------+ En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker han de ser declarats a la designació del ciment. La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l'especificada al capítol 6 de la norma UNE-EN 197-1. Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1. CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC/R): Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris. D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades al capítol 7 de la norma UNE 80310. CIMENTS BLANCS (BL): Ciments homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de paleta) que compleixin amb l'especificació de blancor. Índex de blancor (UNE 80117): >= 85 D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).

12

La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1. La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1. CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR): D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l'aigua de mar segons el tipus, subtipus i addicions: +------------------------------------------------------+ ¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland ¦ I ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ II/A-S ¦ ¦ ¦ II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ II/A-P ¦ ¦ ¦ II/B-P ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ II/A-V ¦ ¦ volants ¦ II/B-V ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment amb escòries de ¦ III/A ¦ ¦ forn alt ¦ III/B ¦ ¦ ¦ III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment putzolànic ¦ IV/A ¦ ¦ ¦ IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦ ¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ +------------------------------------------------------+ Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns homòlegs de la norma UNE-EN 197-1. Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques. El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 1+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat de conformitat CE del producte El fabricant ha de lliurar un full de característiques del ciment on s'indiqui la classe i proporcions nominals de tots els seus components. A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Data de subministrament - Identificació del vehicle de transport - Quantitat subministrada - Designació i denominació del ciment - Referència de la comanda - Referència del certificat de conformitat o de la marca de qualitat equivalent - Advertències en matèria de seguretat i salut per a la manipulació del producte - Restriccions d'utilització Si el ciment es subministra en sacs, als sacs hi ha de figurar les següents dades: - Dates de producció i d'ensacat del ciment - Pes net - Designació i denominació del ciment - Nom del fabricant o marca comercial - Restriccions d'utilització - Advertencies en matèria de seguretat i salut per a la maipulació del producte El fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents: - Inici i final d'adormiment



- Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges. Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments: - Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos - Classes 42,5 : 2 mesos - Classes 52,5 : 1 mes 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE. Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre. Real decreto 1797/2003, de 26 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción para la recepción de cementos (RC-03). UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad de los cementos comunes. UNE 80310:1996 Cementos de aluminato de calcio. UNE 80305:2001 Cementos blancos. UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al agua de mar. B055 - LLIGANTS HIDROCARBONATS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0552410,B0552B00. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Lligants hidrocarbonats segons les definicions del PG 3/75. S'han considerat els tipus següents: - Emulsions bituminoses: - Aniònica - Catiònica - Polimèrica - Betum fluidificat per a regs d'emprimació: - Betum fluxat L'emulsió bituminosa és un producte obtingut per la dispersió de petites partícules d'un lligant hidrocarbonat en una solució aquosa, amb un agent emulsionant. El betum fluidificat i el betum fluxat són lligants hidrocarbonats obtinguts per la incorporació, a un betum asfàltic, de fraccions líquides, més o menys volàtils, procedents de la destilació del petroli i del quitrà respectivament. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

14

En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. EMULSIÓ BITUMINOSA ANIÒNICA: Cal que tingui un aspecte homogeni, sense separació de l'aigua ni coagulació del betum asfàltic emulsionat. Ha de ser adherent sobre superfícies humides o seques. No ha de sedimentar-se durant l'emmagatzematge fins el punt que no recuperi la seva consistència original mitjançant una agitació moderada. Tamisatge retingut al tamís 0,08 UNE (NLT-142): <= 0,10% Demulsibilitat (NLT 141) per a tipus EAR: >= 60% Càrrega de partícules (NLT 194): Negativa Assaig amb el residu de destil·lació: - Ductilitat (NLT 126): >= 40 cm - Solubilitat (NLT 130): >= 97,5% Característiques físiques de les emulsions bituminoses aniòniques: +--------------------------------------------------------------+ ¦Característiques ¦ Tipus emulsió ¦ ¦ ¦--------------------------------------------¦ ¦ ¦EAR 1 ¦EAR 2 ¦ EAM ¦EAL 1 ¦EAL 2 ¦ EAI ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦---------¦ ¦Viscositat ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Saybolt (NLT 134)¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Universal a 25°C ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦Furol a 25°C ¦<=50s ¦>=50s ¦>=40s ¦<=100s¦<=50s ¦ <=50s ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦---------¦ ¦Contingut d'aigua¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦(NLT 137) ¦<=40% ¦<=35% ¦<=40% ¦<=45% ¦<=40% ¦ <=50% ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦---------¦ ¦Betum asfàltic ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦residual ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦(NLT 139) ¦>=60% ¦>=65% ¦>=57% ¦>=55% ¦>=60% ¦ >=40% ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦---------¦ ¦Fluidificant per ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦destilació ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦(NLT 139) ¦ 0% ¦ 0% ¦<=10% ¦ <=8% ¦ <=1% ¦5<=F<=15%¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦---------¦ ¦Sedimentació a 7 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦dies (NLT 140) ¦ <=5% ¦ <=5% ¦ <=5% ¦ <=5% ¦ <=5% ¦ <=10% ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦---------¦ ¦Assaigs amb el ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦residu de desti- ¦130<= ¦130<= ¦130<= ¦130<= ¦130<= ¦200<= ¦ ¦lació: ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Penetració (P) ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦ ¦(NLT 124) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦0,1 mm ¦200 ¦200 ¦250 ¦200 ¦200 ¦300 ¦ +--------------------------------------------------------------+ EMULSIÓ BITUMINOSA ANIÒNICA EAL 2 O EMULSIÓ BITUMINOSA CATIÒNICA ECL 2: Barreja amb ciment (NLT 144): <= 2% En cas de no complir amb aquesta especificació, podran ser acceptades per la DF previa comprovació de la seva idoneïtat per a l'ús al que estan destinades. EMULSIÓ BITUMINOSA CATIÒNICA: Cal que tingui un aspecte homogeni, sense separació de l'aigua ni coagulació del betum asfàltic emulsionat. Ha de ser adherent sobre superfícies humides o seques. No ha de sedimentar-se durant l'emmagatzematge fins el punt que no recuperi la seva consistència original mitjançant una agitació moderada. Tamissatge retingut al tamís 0,8 UNE (NLT 142): <= 0,10% Càrrega de partícules (NLT 141): Positiva Assaig amb el residu de destil·lació: - Ductilitat (NLT 126): >= 40 cm - Solubilitat (NLT 130): >= 97,5% Característiques físiques de les emulsions bituminoses catiòniques: +----------------------------------------------------------------+ ¦Característiques ¦ Tipus emulsió ¦



¦ ¦----------------------------------------------¦ ¦ ¦ECR 1 ¦ECR 2 ¦ECR 3 ¦ ECM ¦ECL 1 ¦ECL 2¦ ECI ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦------¦ ¦Viscositat ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Saybolt (NLT 138)¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Universal a 25°C ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦Furol 25°C ¦<=50s ¦ - ¦ - ¦ - ¦<=100s¦<=50s¦<=50s ¦ ¦Furol 50°C ¦ - ¦>=20s ¦>=40s ¦>=20s¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦------¦ ¦Contingut d'aigua¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦(NLT 137) ¦<=43% ¦<=37% ¦<=32% ¦<=35%¦ <=45%¦<=40%¦<=50% ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦------¦ ¦Betum asfàltic ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦residual ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦(NLT 139) ¦>=57% ¦>=63% ¦>=67% ¦>=59%¦>=55% ¦>=60%¦>=40% ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦------¦ ¦Fluidificant per ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦10<=F ¦ ¦destilació ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦(NLT 139) ¦<=5% ¦<=5% ¦<=2% ¦<=12%¦ <=10%¦ 1% ¦<=20% ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦------¦ ¦Sedimentació a 7 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦dies (NLT 140) ¦<=5% ¦<=5% ¦<=5% ¦<=5% ¦<=5% ¦<=10%¦<=10% ¦ ¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦------¦ ¦Assaig amb el ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦residu de desti- ¦130<= ¦130<= ¦130<= ¦130<=¦130<= ¦130<=¦200<= ¦ ¦lació: ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Penetració (P) ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦ P<= ¦ P<= ¦ P<= ¦ ¦(NLT 124) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦0,1 mm ¦200 ¦200 ¦200 ¦250 ¦ 200 ¦ 200 ¦ 300 ¦ +----------------------------------------------------------------+ BETUM FLUIDIFICAT PER A REGS D'IMPRIMACIÓ: Ha de tenir un aspecte homogeni. No ha de tenir aigua i no ha de fer escuma al escalfar-lo a la temperatura d'utilització. No ha de tenir símptomes de coagulació. La denominació del tipus de betum fluidificat per a regs d'emprimació serà FM-100. Característiques físiques del betum fluidificat: - Punt d'inflamació (NLT 136): >=38ºC - Viscositat Saybolt-Furol (NLT 133): 75>=V>=150 - Destilació (NLT 134): 225ºC <=25% 260ºC 40%<=D<=70% 316ºC 75%<=R<=93% Residus de la destilació a 360ºC: 50%<=R<=60% Contingut d'aigua en volum: <=0,2% Assaigs sobre el residu de destilació: - Penetració (a 25°C, 100 g, 5 s) (NLT 124): >= 12 mm, <= 30 mm - Ductilitat (a 25°C, 5 cm/min) (NLT 126): >= 100 cm - Solubilitat (NLT 130): >= 99,5% BETUM FLUXAT: Ha de tenir un aspecte homogeni. No ha de tenir aigua i no ha de fer escuma al escalfar-lo a la temperatura d'utilització. No han de tenir símptomes de coagulació. Punt d'inflamació v/a (NLT 136): >= 60°C Fenols en volum (NLT 190): <= 1,5% Naftalina en massa (NLT 191): <= 2% Assaigs sobre el residu de destilació: - Penetració (a 25°C, 100 g, 5 s) (NLT 124): >= 10 mm, <= 15 mm Característiques físiques del betum fluxat: +-------------------------------------------------------------+ ¦ Característiques ¦ Tipus betum ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ FX 175 ¦ FX 350 ¦ ¦-------------------------------¦--------------¦--------------¦

16

¦Viscositat STV a 40°C ¦ ¦ ¦ ¦(orifici 10 mm) (NLT 187) ¦150<=V<=200s ¦300<=V<=400s ¦ ¦-------------------------------¦--------------¦--------------¦ ¦Destilació (% del volum total ¦ ¦ ¦ ¦destilat fins a 360°C) ¦ ¦ ¦ ¦ a 190°C ¦ <= 3% ¦ <= 2% ¦ ¦ a 225°C ¦ <= 10% ¦ <= 10% ¦ ¦ a 316°C ¦ <= 75% ¦ <= 75% ¦ ¦-------------------------------¦--------------¦--------------¦ ¦Residu de la destilació ¦ ¦ ¦ ¦a 360°C (NLT 134) ¦ >= 90% ¦ >= 92% ¦ +-------------------------------------------------------------+ 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE EMULSIONS BITUMINOSES ANIÒNIQUES O CATIÒNIQUES: Subministrament: en bidons nets o en camions cisterna. Els bidons han d'estar constituïts per una virolla d'una sola peça, no han de tenir desperfectes ni fugues, han de ser hermètics i no es poden utilitzar els usats anteriorment per emulsions diferents. Les cisternes poden ser sense aïllament ni sistema de calefacció, si han contingut altres líquids hauran d'estar completament netes abans de la càrrega. Les cisternes disposaran d'un element adequat per a prendre mostres. Emmagatzematge: els bidons en instal·lacions protegides de la pluja, la humitat, la calor, les gelades i de la influència de motors, focs o altres fonts de calor. El subministrat a granel, en tancs aïllats amb ventilació amb un element adequat per a prendre mostres. BETUMS FLUIDIFICATS PER A REGS D'IMPRIMACIÓ, BETUMS FLUXATS O QUITRÀ: Subministrament: en bidons nets o en camions cisterna. Els bidons han d'estar constituits per una virolla d'una sola peça, no han de tenir desperfectes ni fugues i han de ser hermètics. Els camions cisterna per a transportar betums tipus FM 100, FR 100 i els quitrans AQ 38 o BQ 30, poden no estar calefactats. La resta de betums i quitrans s'ha de transportar en cisternes calefactades i provistes de termòmetres de control de la temperatura situats en llocs visibles. Emmagatzematge: els bidons en instal·lacions protegides de la pluja, la humitat, la calor, les gelades i de la influència de motors, focs o altres fonts de calor; si hi hagués el risc que la temperatura ambient pogués arribar a valors propers al punt d'inflamació del producte, s'extremarà la vigilància d'aquestes condicions. El subministrat a granel en tancs aïllats, amb ventilació, sistema de control i una vàlvula per a prendre mostres. Tots els tubs de càrrega i descàrrega han d'estar calorifugats. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 21 de enero de 1988 sobre modificación de determinados artículos del Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden de 8 de mayo de 1989 por la que se modifican parcialmente determinados preceptos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden de 27 de diciembre de 1999 por la que se actualizan determinados artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a conglomerantes hidráulicos y ligantes hidrocarbonados. B06 - Familia 06 B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril. CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL:



Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE. La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació: - Consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó - Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats - Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació - La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat La designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A - T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel formigó pretesat - R: Resistència característica especificada, en N/mm2 - C: Lletra indicativa del tipus de consistència: F fluida, B tova, P plàstica i S seca - TM: Grandària màxima del granulat en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment). En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistencia i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat. En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades en la designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'ha d'especificar abans de l'inici del subministrament. El formigó ha de complir amb les exigencies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE. Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, no pot contenir cendres volants ni addicions de cap altre tipus, excepte el fum de sílice. Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres volants o fum de sílice per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de sílice no ha de superar el 10% del pes del ciment. La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons art. 29.2.2 de la EHE i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un segell o marca de conformitat oficialment homologat a nivell nacional o d'un país membre de la CEE. Les cendres han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials (UNE 80307) - Formigó armatCiments comuns (UNE-EN 197-1) - Formigó pretesatCiments comuns tipus CEM I, II/A-D (UNE 80307) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE 80303-3) Classe del ciment: 32,5 N El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3 - A totes les obres: <= 400 kg/m3 La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65 kg/m3 - Formigó armat: <= 0,65 kg/m3 - Formigó pretesat: <= 0,60 kg/m3

18

Assentament en el con d'Abrams (UNE 83-313): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10-15 cm L'ió clor total aportat pels components d'un formigó no pot excedir: - Pretensat: <= 0,2% pes del ciment - Armat: <= 0,4% pes del ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes del ciment Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm - Consistència fluida: ± 2 cm FORMIGONS PER A PILOTIS O PANTALLES FORMIGONATS “IN SITU” Tamany màxim del granulat. El mes petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions d'amasat: - Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6 - Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3 - Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3 El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE: Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No és pot emmagatzemar. CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Nom de la central que ha elaborat el formigó - Número de sèrie del full de subministrament - Data de lliurament - Nom del peticionari i del responsable de la recepció - Especificacions del formigó: - Resistència característica - Formigons designats per propietats: - Designació d'acord amb l'art. 39.2 de la EHE - Contingut de ciment en kg/m3 (amb 15 kg de tolerància) - Formigons designats per dosificació: - Contingut de ciment per m3 - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Grandària màxima del granulat - Consistència - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té - Designació específica del lloc de subministrament - Quantitat de formigó que compon la càrrega, en m3 de formigó fresc - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI



Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). PILOTIS I PANTALLES FORMIGONADES “IN SITU” Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. B07 - MORTERS DE COMPRA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0718000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials. S'han considerat els tipus següents: - Morter adhesiu - Morter sintètic de resines epoxi - Morter sec de ciment 1:4, amb additius plastificants - Morter d'anivellament - Morter refractari - Morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres - Morter de ram de paleta El morter d'anivellament és una barreja de granulats fins, ciment i additius orgànics, que al afegir-li aigua forma una pasta fluida per escampar sobre terres existents i fer una capa de 2 a 5 mm de gruix de superfície plana i horitzontal amb acabat porós. El morter refractari és un morter de terres refractàries i aglomerant específic per a resistir altes temperatures, utilitzat per a la col·locació de maons refractaris a forns, llars de foc, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES: Mescla de conglomerants càrregues minerals i additius orgànics que donen com a resultat una pasta adequada per a fixar revestiments ceràmics en terres i parets situats en exterior o interior. S'han considerat els tipus següents: - Adhesiu cimentos (C): Mescla de conglomerants hidràulics, additius orgànics i càrregues minerals, que s'han de barrejar amb aigua just abans d'utilitzar-se. - Adhesiu en dispersió (D): Mescla de conglomerant orgànic en forma de polímer en dispersió aquosa, additius orgànics i càrregues minerals, que es presenta llesta per a ser utilitzada. - Adhesiu de resines reactives (R): Mescla de resines sintètiques, additius orgànics i càrregues minerals que el seu enduriment resulta d'una reacció química, poden presentar-se en forma d'un o més components. S'han considerat les classes següents, en funció de les característiques addicionals: - 1: Normal - 2. Millorat (compleix amb els requisits per a les característiques addicionals) - F: D'adormiment ràpid - T: Amb lliscament reduït - E: Amb temps obert perllongat (només per a adhesius cimentosos millorats i adhesius en dispersió millorats). ADHESIU CIMENTOS (C): Característiques dels adhesius d'adormiment normal: - Adherència inicial (EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després d'immersió en aigua (EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després d'envelliment amb calor (EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després de cicles gel-desgel (EN 1348): >= 0,5 N/mm2

20

- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Els adhesius d'adormiment ràpid, han de complir a més: - Adherència inicial (EN 1348): >= 0,5 N/mm2 (antes de las 24 h) - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 10 min) Característiques especials: - Lliscament (EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Alta adherència inicial (EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència després d'immersió en aigua (EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència després de envelliment amb calor (EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència inicial després de cicles de gel-desgel (EN 1348): >= 1 N/mm2 - Temps obert ampliat: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min) ADHESIUS EN DISPERSIÓ (D): Característiques fundamentals: - Adherència inicial (EN 1324): >= 1 N/mm2 - Adherència després d'envelliment amb calor (EN 1324): >= 1 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Característiques especials: - Lliscament (EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Adherència després d'immersió en aigua (EN 1324): >= 0,5 N/mm2 - Adherència a alta temperatura (EN 1324): >= 1 N/mm2 - Temps obert ampliat: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min) ADHESIUS DE RESINES REACTIVES (R): Característiques fundamentals: - Adherència inicial (EN 12003): >= 2 N/mm2 - Adherència després d'immersió en aigua (EN 12003): >= 2 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Característiques especials: - Lliscament (EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Adherència després del xoc tèrmic (EN 12003): >= 2 N/mm2 MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI: El morter sintètic de resines epoxi és un morter obtingut a partir d'una mescla de granulats inerts i d'una formulació epoxi en forma de dos components bàsics: una resina i un enduridor. La formulació de l'epoxi ha de ser determinada per l'ús a que es destini el morter i la temperatura ambient i superficials del lloc on es col·loqui. Aquesta formulació ha de ser aprovada per la DF. Mida màxima del granulat: <= 1/3 del gruix mitjà de la capa de morter Mida mínima del granulat: >= 0,16 mm Proporció granulat/resina (en pes) (Q): 3 <= Q <= 7 MORTER SEC DE CIMENT AMB ADDITIUS PLASTIFICANTS: El morter sec de ciment amb additius plastificants és un morter de granulat fi, ciment pòrtland i additiu plastificant per a barrejar amb aigua, formant una pasta apta per a construir parets de maons. Resistència a la compressió al cap de 28 dies: >= 8 N/mm2 Consistència (assentament al con d'Abrams): 17 cm Percentatge de fins a la mescla seca (P): 20% <= P <= 10% Toleràncies: - Consistència (assentament al con d'Abrams): ± 20 mm MORTER POLIMÈRIC: El morter polimèric es un producte a base de ciment, resines sintètiques, fum de sílice i fibres de poliamida, d'alta resistència mecànica que s'utilitza per a la reparació i regularització d'elements de formigó. Granulometria: 0 - 2 mm Resistència a compressió a 28 dies : 5 - 6 kN/m2 Resistència a flexotracció a 28 dies : 90 - 120 kg/m2 MORTER DE RAM DE PALETA: Mescla formada per un o varis conglomerants inorgànics, granulats, aigua i addicions o additius (en el seu cas), per a fàbriques d'obra ceràmica (façanes, murs, pilars, envans) com a material d'unió i rejuntat. S'han considerat els tipus següents: - Morter d'us corrent (G): sense característiques especials - Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima del granulat menor o igual al valor que figura especificat



- Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit i sec), es inferior o igual al valor que figura especificat La classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència a compressió mínima declarada per el fabricant en N/mm2. En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components de la mescla, en volum o en pes. Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant, assajades segons la norma corresponent: - Característiques dels morters frescos: - Temps d'us (EN 1015-9) - Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17): <= 0,1% - Contingut en aire (EN 1015-7) o (EN 1015-6) si s'han utilitzat granulats porosos - Característiques dels morters endurits: - Resistència a compressió (EN 1015-11) - Resistència d'unió (adhesió) (EN 1052-3) - Absorció d'aigua (EN 1015-18) - Permeabilitat al vapor d'aigua (EN 1745) - Densitat (morter endurit i sec) (EN 1015-10) - Conductivitat tèrmica (EN 1745) - Durabilitat (resistència als cicles de gel/desgel) (comprovat segons les disposicions que li siguin aplicables) - Característiques addicionals per als morters lleugers: - Densitat (EN 1015-10): <= 1300 kg/m3 - Característiques addicionals per als morters per a junts i capes fines: - Mida màxima del granulat (EN 1015-1): <= 2 mm - Temps obert o temps de correcció (EN 1015-9) - Reacció davant del foc: - Material amb contingut de matèria orgànica <= 1,0%: Classe A1 - Material amb contingut de matèria orgànica > 1,0%: Classe segons UNE-EN 13501-1 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS: Subministrament: en envasos tancats hermèticament. Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen i en llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegit de la intempèrie, de manera que no se n'alterin les condicions inicials. Temps màxim d'emmagatzematge: - Morter adhesiu: 1 any - Morter amb resines sintètiques o morter polimèric: 6 mesos ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES: El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de tipus, realitzat pel laboratori notificat A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Nom del producte - Marca del fabricant i lloc d'origen - Data i codi de producció, caducitat i condicions d'emmagatzematge - Referència a la norma UNE-EN 12004 - Tipus d'adhesiu, designat segons l'apartat 6 de la norma UNE-EN 12004 - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol - Instruccions d'us: - Proporcions de la mescla - Temps de maduració: interval de temps des del moment de fer la mescla i el moment en que està llest per a ser aplicat - Vida útil: interval de temps màxim en que el material pot ser utilitzat desprès de fer la mescla - Mètode d'aplicació - Temps obert - Temps que cal esperar des del rejuntat fins que es permeti la circulació - Àmbit d'aplicació

22

MORTER DE RAM DE PALETA: El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: Morters dissenyats: - Sistema 2+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de producció en fàbrica emès per l'organisme d'inspecció Morters prescrits: - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Referència a la norma UNE-EN 998-2 - Nom del fabricant - Codi o data de fabricació - Tipus de morter - Temps d'us - Contingut en clorurs - Contingut en aire - Proporció dels components (morters prescrits) - Resistència a compressió o classe de resistència a compressió - Resistència d'unió (adhesió) - Absorció d'aigua - Permeabilitat al vapor d'aigua - Densitat - Conductivitat tèrmica - Durabilitat - Mida màxima del granulat - Temps obert o temps de correcció - Reacció davant el foc - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES: A l'envàs hi ha de figurar les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Instruccions d'utilització - Composició i característiques del morter 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES: UNE-EN 12004:2001 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones. UNE-EN 12004/A1:2002 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones. MORTER DE RAM DE PALETA: UNE-EN 998-2:2004 Especificaciones para los morteros de albañilería. Parte 2: Morteros para albañilería. MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES: No hi ha normativa de compliment obligatori. B0D - Familia 0D B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Elements auxiliars per al muntatge d'encofrats i apuntalaments, i per a la protecció dels espais de treball a les bastides i els encofrats. S'han considerat els següents elements: - Tensors per a encofrats de fusta - Grapes per a encofrats metàl·lics - Fleixos d'acer laminat en fred amb perforacions, per al muntatge d'encofrats metàl·lics - Desencofrants



- Conjunts de perfils metàl·lics desmuntables per a suport d'encofrat de sostres o de cassetons recuperables - Bastides metàl·liques - Elements auxiliars per a plafons metàl·lics - Tubs metàl·lics de 2,3" de D, per a confecció d'entramats, baranes, suports, etc. - Element d'unió de tubs de 2,3" de D, per a confecció d'entramat, baranes, suports, etc. - Planxa d'acer, de 8 a 12 mm de gruix per a protecció de rases, pous, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tots els elements han de ser compatibles amb el sistema de muntatge que utilitzi l'encofrat o apuntalament i no han de disminuir les seves característiques ni la seva capacitat portant. Han de tenir la resistència i la rigidesa suficient per a garantir el compliment de les toleràncies dimensionals i per a resistir, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions que es puguin produir sobre aquests com a conseqüència del procès de formigonament i, especialment, per les pressions del formigó fresc o dels mètodes de compactació utilitzats. Aquestes condicions s'han de mantenir fins que el formigó hagi adquirit la resistència suficient per a suportar les tensions a que serà sotmès durant el desencofrat o desenmotllat. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. TENSORS, GRAPES I ELEMENTS AUXILIARS PER A PLAFONS METÀL·LICS: No han de tenir punts d'oxidació ni manca de recobriment a la superfície. No han de tenir defectes interns o externs que en perjudiquin la utilització correcta. FLEIX: Ha de ser de secció constant i uniforme. Amplària: >= 10 mm Gruix: >= 0,7 mm Diàmetre de les perforacions: Aprox. 15 mm Separació de les perforacions: Aprox. 50 mm DESENCOFRANT: Vernís antiadherent format amb silicones o preparat amb olis solubles en aigua o greix diluït. No s'ha d'utilitzar com a desencofrant el gas-oil, els greixos comuns ni altres productes anàlegs. Ha d'evitar l'adherència entre el formigó i l'encofrat, sense alterar l'aspecte posterior del formigó ni impedir l'aplicació de revestiments. No ha d'impedir la construcció de junts de formigonat, en especial quan es tracti d'elements que s'hagin d'unir per a treballar de forma solidària. No ha d'alterar les propietats del formigó amb què estigui en contacte. El seu ús ha d'estar expressament autoritzat per la DF. CONJUNT DE PERFILS METÀL·LICS: Conjunt format per elements resistents que conformen l'entramat base d'un encofrat per a sostres. Els perfils han de ser rectes, amb les dimensions adequades a les càrregues que han de suportar i sense més desperfectes que els deguts als usos adequats. Els perfils han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant. El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor ni la seva posició. La connexió entre el conjunt de perfils i la superfície encofrant ha de ser suficientment estanca per tal de no permetre la pèrdua apreciable de pasta pels junts. Toleràncies: - Rectitud dels perfils: ± 0,25% de la llargària - Torsió dels perfils: ± 2 mm/m BASTIDES: Ha d'estar formada per un conjunt de perfils d'acer buits i de resistència alta. Ha d'incloure tots els accessoris necessaris per tal d'assegurar-ne l'estabilitat i la indeformabilitat. Tots els elements que formen la bastida han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant. Els perfils han de ser resistents a la torsió respecte dels diferents plans de càrrega. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

24

Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions. Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. DESENCOFRANT: Temps màxim d'emmagatzematge: 1 any 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo. B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS B8ZB - PINTURES PER A SENYALITZACIÓ 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Pintura per a senyalització horitzontal, sobre paviments. S'han considerat les pintures següents: - Pintura reflectora - Pintura no reflectora a base de resines sintètiques i clorcautxú PINTURA REFLECTORA: Ha de ser blanca i del tipus B-118 segons UNE 48-103. No hi ha d'haver dipòsits durs en el fons del pot ni pells o coàguls. En agitar el producte, el contingut de l'envàs s'ha de barrejar amb facilitat fins a quedar completament homogeni, sense que apareguin pigments flotant en la superfície. Ha de tenir una consistència adequada per tal de poder aplicar-se fàcilment per polvorització o d'altres mitjans mecànics (MELC 12.03). La pel·lícula de pintura un cop aplicada, ha de tenir un aspecte uniforme, sense grans ni desigualtats en el to del color ni en la brillantor. El fabricant ha d'indicar la quantitat de matèria fixa de la pintura i el seu pes específic. Temps d'assecatge (UNE 135-202): < 30 min Sagnat (MELC 12.84): >= 6 Color (ASTM D 2616-67): < 3 Munsell Reflectància (MELC 12.97): >= 80 Poder de cubrició (UNE 48-081): >= 0,95 Consistència (MELC 12.74): 80-100 U.K. Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 unitats Conservació dins l'envàs: bo Estabilitat dins l'envàs (assaig a 60°C ± 2°C, 18 h, UNE 48-083): <= 5 U.K. Estabilitat dilució (MELC 12.77): >= 15% Aspecte: bo Flexibilitat (MELC 12.93): bona Resistència a l'immersió a l'aigua (MELC 12.91): bona Envelliment artificial: bo Toleràncies: - Matèria fixa (MELC 12.05): ± 2 - Pes específic (MELC 12.72): ± 3 - Color (ASTM D 2616-67, UNE 48-103): < 3 Munsell per a grisos - Color al cap de 168 h (MELC 12.94, ASTM D 2616-67): < 2 Munsell per a grisos - Consistència (UNE 48-076): ± 10 U.K. - Contingut en lligant (UNE 48-238): ± 2% - Contingut en pigment diòxid de titani (UNE 48-178): ± 1% - Densitat relativa (UNE 48-098): ± 2% - Poder de cubrició (UNE 48-081): <= 0,01 PINTURA NO REFLECTORA: Tipus d'oli: soja



Tipus de lligant: soja/clorcautxú Pes específic: 15 kN/m3 Viscositat Stomer a 25°C: 83 unitats krebs Temps d'assecatge: - Sense pols: 30 min - Sec: 2 h - Dur: 5 dies - Repintat: >= 8 h Dissolvents utilitzables: universal/toluol Rendiment: 2,5 m2/kg Toleràncies: - Pes específic: ± 1 kN/m3 - Viscositat Stomer a 25°C: ± 1 unitat krebs - Rendiment: ± 0,5 m2/kg 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En envàs hermètic que conservi les propietats de la pintura. Emmagatzematge: L'envàs s'ha de col·locar en posició invertida, en llocs ventilats i no exposats al sol. No s'han d'emmagatzemar envasos que hagin estat oberts més de 18 h. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * UNE 135200-2:1997 EX Equipamiento para la señalización vial. Señalización horizontal. Parte 2: Materiales. Ensayos de laboratorio. B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B9H - MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS B9H1 - MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B9H17110,B9H12110. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats i pols mineral, prèviament escalfats, que es posa a l'obra a temperatura superior a l'ambient. S'han considerat totes les mescles contemplades a l'article 542 del PG 3/75 MOD 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els granulats han de ser nets, sense terrossos d'argila, matèria vegetal, marga o d'altres matèries estranyes. GRANULAT GROS: Ha de quedar retingut pel tamis 2 mm de la UNE-EN 933-2. Els àrids seran de procedència natural o artificial. El contingut d'impureses ha de ser inferior al 0,5% en massa. GRANULAT FI: Ha de passar pel tamís 2 mm i quedar retingut pel tamís 0,063 mm UNE-EN 933-2. El granulat fi pot procedir de la trituració de pedra de pedrera o granulat natural, o en part de sorrers naturals. El material que es trituri per a l'obtenció del granulat fi ha de complir les condicions exigides per al granulat gros.

26

POLS MINERAL O FILLER: Ha de passar pel tamís 0,063 mm UNE-EN 933-2. Pot procedir dels granulats, separant-lo per mitjà dels ciclons de la central de fabricació, o aportar-se a la mescla per separat. Si la totalitat del pols mineral és d'aportació, el pols mineral adherit als granulats després de passar pels ciclons ha de ser <= 2% de la massa de la mescla. Densitat aparent del pols mineral (NLT-176) (D): 0,5 <= D <= 0,8 g/cm3 LLIGANT HIDROCARBONAT: Ha de ser sòlid o viscós i ha d'estar preparat a partir d'hidrocarburs naturals, per destilació, oxigenació o "cracking Cal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència quasi absoluta d'aigua, de manera que no formi escuma al escalfar-lo a la temperatura d'ús. Ha de tenir una temperatura homogènia, ésser consistent i viscós, i flexible a baixes temperatures. Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats, siguin seques o humides. MESCLA BITUMINOSA: La mescla s'ha de fabricar per mitjà de central contínua o discontínua, que ha de complir les prescripcions de l'article 542.4.1 del PG 3/75 MOD 7. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: La mescla s'ha de transportar amb camions de caixa llisa i estanca, neta i tractada per a evitar l'adherència de la mescla. Durant el transport s'ha de protegir la mescla amb lones o altres cobertures, per tal d'evitar el refredament. La mescla s'ha d'aplicar inmediatament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. Aquest criteri inclou l'abonament del lligant hidrocarbonat i del pols mineral d'aportació utilitzats en la confecció de la mescla bituminosa. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) MESCLA BITUMINOSA: Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. LLIGANT HIDROCARBONAT: * Orden de 21 de enero de 1988 sobre modificación de determinados artículos del Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden de 8 de mayo de 1989 por la que se modifican parcialmente determinados preceptos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). * Orden de 27 de diciembre de 1999 por la que se actualizan determinados artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a conglomerantes hidráulicos y ligantes hidrocarbonados. BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BBM - MATERIALS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT BBM1 - SENYALS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials per a proteccions de vialitat i senyalització. S'han considerat els elements següents: - Placa per a senyal de trànsit i caixetins de ruta - Microesferes de vidre S'han considerat els tipus de senyals de trànsit i caixetins de ruta següents:



- Amb pintura no reflectora - Amb làmina reflectora d'intensitat normal PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT: L'element, placa o caixetí, ha d'estar format per l'estampació d'una planxa d'alumini o acer galvanitzat, recoberta amb l'acabat que li sigui propi de pintura no reflectora, o làmina reflectora. La utilització de materials d'una altra naturalesa o un altre tipus de planxa d'alumini haurà de ser aprovada per la DF. La superfície metàl·lica ha de ser neta, llisa, sense porus, sense corrosió i resistent a la intempèrie. No ha de tenir ratllades, bonys ni d'altres defectes superficials. Ha d'estar construït amb un reforç perimetral format amb la mateixa planxa doblegada 90°. Tindran les dimensions, colors i composició indicades en el capítol VI, secció 4a del "Reglamento de Circulación”. Els ancoratges per a plaques, els cargols de subjecció i els perfils d'acer galvanitzat utilitzats com a suport, compliràn les característiques indicades per a cadascún d'ells en les normes UNE 135312 i UNE 135314. Han d'estar preparats per a la unió amb l'element per mitjà de cargols o abraçadores. En cas que hi hagi soldadura, aquesta respectarà l'especificat en els artícles 624, 625 i 626 del "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales".(PG 3/75) Les plaques de planxa d'acer galvanitzat compliràn les especificacions de les normes UNE 135310 i UNE 135313. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes a la superfície. El recobriment ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc. No ha de tenir taques, inclusions de flux, de cendres o de clapes. No ha de tenir exfoliacions visibles, ni bombolles, ratllades, picadures o punts sense galvanitzar. Gruix del caixetí: 1,8 mm Gruix de la placa: 1,8 mm Amplària del reforç perimetral: 25 mm Protecció del galvanitzat de la senyal (UNE 135310): 256 g/m2 Adherència i conformabilitat del recobriment (UNE 135310): Ha de complir Protecció del galvanitzat dels elements de sustentació: >= 505 g/m2 Puresa del zinc: 98,5% Adherència del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Continuïtat del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Condicions de les zones no retrorreflectores pintades de les senyals: - Els colors han d'estar dins dels límits cromàtics i de factor de luminància especificats a la norma UNE 135331 - L'esmalt no ha de tenir benzol, derivats clorats ni qualsevol altre dissolvent tòxic. - La pel·lícula seca de pintura ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial Condicions de la pel·lícula seca de pintura: - Brillantor especular a 60°C: > 50% - Adherència (assaig 4.4): <= 1, No han d'aparèixer dents de serra - Resistència a l'impacte (assaig 4.5): Sense rotura - Resistència a la immersió en aigua (assaig 4.6): - Immediatament després de l'assaig : Sense ampolles, arrugues ni reblaniments - A les 24 hores: Brillantor especular >= 90% brillantor abans d'assaig - Resistència a la boira salina: Ha de complir especificacions art.3.7 - Resistència a la calor i al fred (assaig 4.8 i 4.9): - No hi ha d'haver ampolles, pèrdua d'adherència o defectes apreciables - Envelliment artificial: Ha de complir les condicions art. 3.9. Tots aquests valors s'han de comprovar d'acord amb la UNE 135331. Toleràncies: - Compliran la Euronorma 143 PLAQUES I CAIXETINS ACABATS AMB LÀMINA REFLECTORA: Els materials retrorreflectants utilitzats en senyals i rètols verticals de circulació es classificaran, segons la seva naturalesa i característiques, en tres nivells: - Nivell de retrorreflexió 1: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre incorporades a una resina o aglomerant transparent i pigmentat amb els colors apropiats. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la

28

pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè. - Nivell de retrorreflexió 2: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre encapsulades entre una pel·lícula externa, pigmentada amb els colors apropiats, i una resina o aglomerant transparent amb la pigmentació adequada. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè. - Nivell de retrorreflexió 3: La seva composició estarà realitzada a base de microprismes integrats en la cara interna d'una làmina polimèrica. Aquests elements han de ser capaços de reflexar la llum incident en amplies condicions d'angularitat i a les distàncies de visibilitat considerades característiques per a les diferents senyals i rètols verticals, amb una intensitat lluminosa per unitat de superfície <= 10 cd/m2 per al color blanc. Han de ser capaços de reflectir la major part de la llum incident, en la mateixa direcció però en sentit contrari. Ha de tenir els colors i el factor de luminancia d'acord amb el que prescriuen les normes UNE 48073 i UNE 48060, dins dels límits especificats a la norma UNE 135330 i UNE 135334. Exteriorment, la làmina reflectora ha de tenir una pel·lícula de resines sintètiques, transparent, flexible, de superfície llisa i resistent als agents atmosfèrics. La làmina reflectora ha de ser resistent als dissolvents com el querosè, la turpentina, el metanol, el xilol i el toluè. La làmina reflectora ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial. Els valors de coeficient de retrorreflexió, determinats segons la norma UNE 135350, han de complir les especificacions establertes a la norma UNE 135330. Resistència a l'impacte (UNE 48184): Sense clivelles ni desenganxades Adherència al substrat (UNE 135330): Ha de complir Resistència a la calor (UNE 135-330): Ha de complir Resistència al fred (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la humitat (UNE 135-330): Ha de complir Resistència als detergents (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la boira salina (UNE 135-330): Ha de complir Envelliment accelerat (UNE 135-330): Ha de complir Condicions de la làmina reflectora: - Gruix de la làmina reflectora: <= 0,3 mm - Flexibilitat (MELC 12.93): Ha de complir - Brillantor especular amb un angle de 85° (MELC 12.100): >= 40 - Intensitat reflexiva sota pluja artificial: >= 90% valor original (angle divergència 0,2° i incidència 0,5°) - Retracció: - Al cap de 10 min: < 0,8 mm - Al cap de 24 h: < 3,2 mm - Resistència a la tracció: > 0,1 N/mm2 - Allargament: > 10% MICROESFERES DE VIDRE: Partícules de vidre esfériques, transparents destinades a assegurar la visibilitat nocturna de les marques vials per retrorreflexió dels feixos de llum incidents, des dels fars d'un vehicle, al seu conductor. No ha de tenir defectes a la superfície que alterin el fenomen catadiòptric. La granulometria es descriurà fixant els límits inferior i superior dels percentatges de massa retinguda acumulada de microesferes retingudes en els tamisos d'assaig ISO 565(R40/3). +---------------------------------------+ ¦ Tamís ¦Massa retinguda ¦ ¦ (ISO 565 R 40/3) ¦ acumulada ¦ ¦ ¦ (% en pes) ¦ ¦---------------------¦-----------------¦ ¦Superior de seguretat¦ 0 a 2 ¦ ¦Superior nominal ¦ 0 a 10 ¦ ¦Intermedis ¦ N1 a N2 (*) ¦ ¦Inferior nominal ¦ 95 a 100 ¦ +---------------------------------------+ * N2-N1 <= 40 Microesferes defectuoses (MELC 12.30): - Diametre < 1 mm: < 20% - Diametre >= 1 mm: < 30% Índex de refracció (MELC 12.31): - Classe A: >= 1,5 - Classe B: >= 1,7 - Classe C: >= 1,9 Resistència a l'aigua: Sense alteració superficial Resistència als àcids: Sense alteració superficial



Resistència al clorur càlcic: Sense alteració superficial Resistència al sulfur sòdic: Sense alteració superficial Aquests valors s'han de comprovar segons la norma UNE_EN 1423. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT: Subministrament: Embalades individualment o agrupades en embalatge rígid de fusta o metàl·lic. A l'exterior ha de figurar el símbol de les plaques i el nombre d'unitats. Emmagatzematge: Assentades en horitzontal en llocs secs, ventilats i sense contacte directe amb el terra. MICROESFERES DE VIDRE: Subministrament: En envàs tancat. El subministrador ha d'aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Sistema 1: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat de conformitat CE del producte Cada envàs ha de portar en un lloc visible el marcatge CE de conformitat amb els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol que a més haurà de tenir la següent informació: - Nom o marca d'identificació del fabricant i direcció registrada - Les dues últimes xifres de l'any de fabricació del producte - Número del certificat de conformitat CE - El número i any d'aquesta norma Europea (UNE-EN 1423:1997) - Descripció del producte - El número de lot i massa neta - La presència eventual de tractaments superficials i la seva finalitat - Indicacions que permetin identificar les característiques harmonitzades del producte: - Índex de refracció - Granulometria - Resistència a la fragmentació (per a granulats antilliscants) - En cas de mescla de microesferes de vidre i granulats antilliscants, les proporcions d'ambdós. Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen, sense que s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT: * Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras. 1984. * UNE 135310:1991 Señales metálicas de circulación. Placas embutidas y estampadas de chapa de acero galvanizado. Características y métodos de ensayo de la chapa. * UNE 135330:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes retroreflectantes mediante làminas con microesferas de vidrio. Características y métodos de ensayo. * UNE 135331:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes. Zona no retrorreflectante. Pinturas. Características y métodos de ensayo. MICROESFERES DE VIDRE: UNE-EN 1423:1998 Materiales para señalización vial horizontal. Materiales de postmezclado. Microesferas de vidrio, granulados antideslizantes y mezclas de ambos. UNE-EN 1423/A1:2004 Productos de marcas viales. Productos de post-mezclado, microesferas de vidrio, granulados antideslizantes y mezcla de ambos.

30

BBMZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials auxiliars per a proteccions de vialitat. S'han considerat els elements següents: - Suport de perfil d'acer galvanitzat per a barreres de seguretat flexibles - Suport de tub d'acer laminat i galvanitzat per a suport de senyalització - Amortidor per a barreres de seguretat flexibles - Captallums per a barreres de seguretat - Part proporcional d'elements de fixació per a barreres de seguretat - Terminal en forma de cua de peix per a barreres de seguretat - Captallums retrorreflectants per a senyalització horitzontal, per a fixar al paviment SUPORTS D'ACER GALVANITZAT: L'alçària del suport ha de ser l'especificada al projecte. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície. Els forats han de ser allargats, s'han de realitzar en el taller amb trepant i les dimensions han de ser les especificades en el projecte. No s'han d'engrandir o rectificar forats per mitjà d'una broca passant. Tipus d'acer: S235JR (UNE-EN 10025-2) Protecció de galvanització: >= 505 g/m2 Puresa del zinc: >= 99% Límit elàstic mínim: - Gruix e <= 16 mm: 235 N/mm2 - 16 mm < e <= 40 mm: 225 N/mm2 - 40 mm < e <= 65 mm: 215 N/mm2 Resistència a tracció: - Gruix e < 3 mm: 360 a 510 N/mm2 - 3 mm <= e <= 65 mm: 340 a 470 N/mm2 SUPORTS DE PERFILS D'ACER LAMINAT GALVANITZAT: Perfil d'acer laminat i galvanitzat en calent per a suport de barreres de seguretat. Es poden utilitzar indistintament perfils C i UPN. SUPORTS DE TUB D'ACER GALVANITZAT: Perfil de secció tancada, no massissa, d'acer laminat i galvanitzat en calent, per al suport de senyalització vertical. El recobriment dels elements ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc. No ha de tenir taques, inclusions de flux, cendres o clapes. No ha de tenir exfoliacions visibles ni bombolles, ratlles, picadures o punts sense galvanitzar. Tipus d'acer: AP 11(UNE 36-093) Doblegament (UNE 7-472): Ha de complir Toleràncies: - Secció rectangular: - Dimensió: ±1% (mínim ± 5mm) - Gruix: -10% (toler.+limitada per toler. en massa) - Massa: +8%; -6% - Secció circular: - Dimensió: ±1% (mínim ± 5mm) - Gruix: -10% (toler.+limitada per toler. en massa) - Massa: +8%; -6% Allargament fins a la ruptura: +---------------------------------+ ¦Gruix ¦ Allargament mínim (%) ¦ ¦ (mm) ¦--------------------------¦ ¦ ¦Longitudinal¦Transversal ¦ ¦------¦------------¦-------------¦ ¦ <=40 ¦ 26 ¦ 24 ¦ ¦------¦------------¦-------------¦ ¦ > 40 ¦ 25 ¦ 23 ¦ ¦ <=65 ¦ ¦ ¦ +---------------------------------+ AMORTIDORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:



Amortidor tipus bionda, format per un perfil d'acer laminat i galvanitzat en calent, per a barreres de seguretat. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície. Tipus d'acer: S235JR (UNE-EN 10025-2) Protecció de galvanització: >= 505 g/m2 Puresa del zinc: >= 98,5% Gruix del recobriment: 70 micres CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT: Captallums de forma angular, realitzat amb xapa d'acer laminat i galvanitzat en calent, recobert a l'exterior amb una làmina reflectora, per fixar a la barrera de seguretat. Ha de ser capaç de reflectir la major part de llum incident. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació, ratlladures en la làmina reflectant ni desperfectes en la seva superfície. Tipus d'acer: S235JR (UNE-EN 10025-2) Gruix: 3 mm CAPTALLUMS PER A COL.LOCAR EN EL PAVIMENT: Els captallums es classifiquen segons el seu ús en: - Permanents (color blanc en la part no retrorreflectant) - Temporals (color groc en la part no retrorreflectant) Segons la naturalesa del retrorreflector, es classifiquen en: - Códi 1: retrorreflector de vidre - Códi 2: retrorreflector orgànic de naturalesa polimèrica - Códi 3: retrorreflector orgànic de naturalesa polimèrica, protegit amb una superfície resistent a l'abrasió Si esta format per dues o més parts, s'han de poder desmuntar només amb l'eina recomanada pel fabricant (si es necessari la seva substitució). L'element reflectant pot ser unidireccional o bidireccional. La zona reflectant del element ha d'estar formada per retrorreflectors de vidre o de naturalesa polimèrica, protegits o no, aquests últims amb una superfície resistent a l'abrasió. Els captallums retrorreflectants que hagi de ser vist des d'un vehicle en moviment, ha de tenir les dimensions, nivell de retrorreflexió, disseny i colors, indicats en la UNE-EN 1463-1. El contorn del cos de l'element, no ha de tenir vores afilades que puguin comprometre la seguretat de la circulació vial. El sistema d'ancoratge ha de garantir la seva fixació permanent i que, en cas d'arrencament o trencament, no produeixi un perill per al trànsit ni degut a l'element arrencat ni degut als elements d'ancoratge que pugin restar sobre la calçada. Ha de portar marcat en la part superior, de forma indeleble i ben visible, com a mínim, el nom del fabricant i la data de fabricació. Les característiques tècniques de l'element han de ser les definides en la UNE-EN 1463-1 i s'han de comprovar segons aquesta norma. PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE FIXACIÓ PER A BARRERES DE SEGURETAT: Conjunt d'elements de fixació d'acer, formats per mitjà d'estampació i galvanitzats en calent, necessaris per a la fixació d'un metre de barrera de seguretat. Les superfícies han de ser llises, sense fissures, rebaves ni d'altres defectes superficials. Els fils de la rosca dels cargols no han de tenir defecte de material ni empremtes d'eina. Unió separadors al suport: - Cargols, femelles i volanderes: M16 x 35 (segons DIN 7990, DIN 7989 i UNE_EN 24034) - Qualitat dels cargols: 5.6 Unió entre barreres: - Cargols i volanderes segons fig.11 UNE 135-122 - Qualitat dels cargols: 4.6 - Femelles: M16 (UNE-EN 24034) TERMINAL EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT: Terminal en forma de cua d'oreneta format per una banda d'acer laminat i galvanitzat en calent. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície. El tall del terminal s'ha de fer per mitjà d'oxitall. Els forats han de ser allargats, s'han de realitzar en el taller amb trepant i les dimensions han de ser les especificades a la figura 13 UNE 135-122.

32

No s'han d'engrandir o rectificar forats per mitjà d'una broca passant. Tipus d'acer: S235JR (UNE-EN 10025-2) Allargament fins a la ruptura: >= 26% Gruix de la planxa: 3 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE SUPORTS DE PERFILS LAMINATS O TUBS D'ACER: Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol de designació de l'acer. Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats sense contacte directe amb el terra. AMORTIDORS PER A BARRERES DE SEGURETAT: Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol de designació de l'acer. Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats sense contacte directe amb el terra. TERMINAL EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT: Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol de designació de l'acer. Emmagatzematge: En el mateix lloc on serà col·locat, de manera que no s'alterin les seves característiques. CAPTALLUMS: Subministrament: Empaquetats en caixes, de manera que no s'alterin les seves característiques. A l'exterior hi ha d'haver el nombre d'unitats que conté. Emmagatzematge: En el propi embalatge, de manera que no s'alterin les seves característiques. PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS: Subministrament: Empaquetats en caixes. A l'exterior hi ha d'haver les característiques de l'element de fixació i el nombre d'unitats que conté. Emmagatzematge: En el propi embalatge, de manera que no s'alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE FIXACIÓ PER A BARRERES DE SEGURETAT: Unitat d'elements necessaris per a realitzar la unió d'una barrera al tram contigu i al seu suport. BANDEROLA, PÒRTIC, SUPORT, AMORTIDORS, CAPTALLUMS I TERMINALS EN FORMS DE CUA DE PEIX: Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT: * Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras. 1984. CAPTALLUMS PER A COL.LOCAR EN EL PAVIMENT: * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. * UNE-EN 1463-1:1998 Materiales para señalización vial horizontal.Captafaros retrorreflectantes.Parte 1:Características iniciales. PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE FIXACIÓ I TERMINALS EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT FLEXIBLES: * UNE 135122:1999 Sistemas viales de contención de vehículos. Barreras metálicas. Elementos accesorios de las barreras metálicas. Materiales, dimensiones, formas de fabricaión y ensayos. BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS BD75 - TUBS CIRCULARS DE FORMIGÓ



0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BD757000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tub recte de secció circular i amb els extrems acabats amb encaix obtingut per un procés d'emmotllament i compactació per vibrocompressió d'un formigó sense armadura. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El formigó ha de ser de ciment pòrtland o putzolànic. No s'han d'admetre barreges de ciments de diferents tipus o procedències. Un cop endurit ha de ser homogeni i compacte. L'element ha de tenir una secció constant i un gruix uniforme. Els extrems de l'encaix han d'acabar amb un tall recte perpendicular a l'eix, sense rebaves. No ha de tenir escrostaments, esquerdes que travessin la paret, ni defectes que indiquin imperfeccions del procés d'emmotllament. La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals que no disminueixin la qualitat de l'element, ni la capacitat de desguàs. La DF pot exigir, en qualsevol moment, la realització de l'assaig de resistència a l'aixafament d'una mostra de cada remesa. L'assaig s'ha de fer segons el "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para tuberías de Saneamiento de poblaciones" del MOPU. Resistència a l'aixafament i gruix de la paret: +---------------------------------------------------------------+ ¦ DN ¦Resistència a l'aixafament ¦ Gruix ¦Toleràncies del DN ¦ ¦(cm) ¦ (kg/m) ¦ (mm) ¦ (mm) ¦ ¦-----¦---------------------------¦--------¦--------------------¦ ¦ 20 ¦ >= 2500 ¦ >= 25 ¦ ± 4 ¦ ¦ 30 ¦ >= 2500 ¦ >= 35 ¦ ± 4 ¦ ¦ 40 ¦ >= 2500 ¦ >= 40 ¦ ± 4 ¦ ¦ 50 ¦ >= 3000 ¦ >= 45 ¦ ± 5 ¦ ¦ 60 ¦ >= 3600 ¦ >= 52 ¦ ± 6 ¦ ¦ 70 ¦ >= 4200 ¦ >= 59 ¦ ± 7 ¦ ¦ 80 ¦ >= 4800 ¦ >= 66 ¦ ± 7 ¦ ¦ 90 ¦ >= 4800 ¦ >= 70 ¦ ± 7 ¦ ¦100 ¦ >= 4900 ¦ >= 74 ¦ ± 7 ¦ ¦120 ¦ >= 5500 ¦ >= 82 ¦ ± 7 ¦ ¦150 ¦ >= 6000 ¦ >= 95 ¦ ± 8 ¦ ¦200 ¦ >= 6000 ¦>= 120 ¦ ± 10 ¦ +---------------------------------------------------------------+ Llargària: >= 100 cm Rugositat interior, coeficient de fricció de Manning: <= 0,012 Resistència característica estimada a compressió del formigó als 28 dies proveta cilíndrica: >= 27,5 N/mm2 Estanquitat a 1 bar de pressió interior (T.H.M.): No hi ha d'haver pèrdues abans de 10 min Pressió interior de trencament: >= 2 bar Toleràncies: - Ovalació (diferència diàmetre interior màxim i mínim als extrems): ± 0,5% diàmetre nominal - Llargària nominal: ± 2% - Gruix nominal: ± 5%, <= 3 mm - Rectitud: ± 5 mm/m, <= 10 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A cada peça o a l'albarà de lliurament han de figurar les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Diàmetre nominal - Pressió de treball o indicació: Sanejament - Identificació de la sèrie o data de fabricació Emmagatzematge: Protegits del sol i de les gelades. Assentats horitzontalment sobre superfícies planes o bé apilats de manera que la càrrega no superi el 50% de la resistència a l'aixafament del tub. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

34

Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.



D - ELEMENTS COMPOSTOS D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D06 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS D060 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS, AMB CIMENTS PORTLAND AMB ADDICIONS 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Mescla de ciment amb possibilitat de contenir addicions, granulats, sorra, aigua i additius, en el seu cas, elaborada a l'obra amb formigonera, d'ús no estructural. La mescla ha de ser homogènia i sense segregacions. No s'admet cap addició que no sigui cendres volants o fum de sílice. Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE. Assentament en el con d'Abrams (UNE 83-313): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10 - 15 cm Relació aigua-ciment: <= 0,65 Contingut de ciment: <= 400 kg/m3 Per als formigons amb addicions, el contingut d'addicions en estructures d'edificació ha de complir: - Cendres volants: <= 35% pes de ciment - Fum de sílice: <= 10% pes de ciment Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul·la - Consistència plàstica o tova: ± 10 mm - Consistència fluida: ± 20 mm 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Per a l'elaboració i la utilització de formigons, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. No s'han de barrejar formigons frescos fabricats amb ciments incompatibles entre ells. S'ha d'utilitzar abans que hagi començat l'adormiment. El temps màxim entre l'addició de l'aigua al ciment i als granulats, i la col·locació del formigó, no pot ser superior a una hora i mitja. Com a orientació l'inici de l'adormiment es situa aproximadament en 1,5 h. La formigonera ha d'estar neta abans de començar l'elaboració del formigó. L'ordre d'abocada dels materials ha de ser: aproximadament la meitat de l'aigua, el ciment i la sorra simultàniament, la grava i la resta de l'aigua. Els additius fluidificants, superfluidificants i inhibidors de l'adormiment s'han d'afegir a l'aigua abans d'introduir-la a la formigonera. L'additiu colorant s'ha d'afegir a la formigonera juntament amb el ciment i els granulats. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE).

36

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS E22 - MOVIMENTS DE TERRES E221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny. S'han considerat els tipus següents: - Neteja i esbrossada del terreny - Excavació per a buidada de soterrani - Excavació per mètodes arqueològics - Excavació de roca a cel obert amb morter expansiu L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Excavació per esplanació, buidat de soterrani o caixa de paviment: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Neteja i esbrossada del terreny: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Protecció dels elements que s'han de conservar - Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa - Càrrega dels materials sobre camió Excavació per mètodes arqueològics: - Preparació de la zona de treball - Situació de les referències topogràfiques externes - Excavació manual per nivells - Passar pel sedàs la terra excavada i classificar les restes - Aixecament de croquis i fotografies dels elements d'interès apareguts Excavació de roca amb morter expansiu: - Preparació de la zona de treball - Situació de les referències topogràfiques externes - Perforació de la roca d'acord amb un pla de treball preestablert - Introducció del morter a les perforacions - Trossejat de les restes amb martell trencador - Càrrega de la runa sobre camió o contenidor CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY: S'ha de retirar la capa superficial del terreny i qualsevol material existent (brossa, arrels, runa, escombraries, etc.), que puguin destorbar el desenvolupament de treballs posteriors. L'àmbit d'actuació ha de quedar limitat pel sector de terreny destinat a l'edificació i la zona influenciada pel procés de l'obra. S'ha de deixar una superfície adequada per al desenvolupament dels treballs posteriors, lliure d'arbres, de plantes, de deixalles i d'altres elements existents, sense fer malbé les construccions, els arbres, etc., que s'han de conservar. Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació. S'han de conservar en zona a part les terres o els elements que la DF determini. S'han de traslladar a un abocador autoritzat tots els materials que la DF no hagi acceptat com a útils. EXCAVACINS PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI:



L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfícies petites o mitjanes i amb una profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o camions. S'entén que el rebaix es fa en superfícies mitjanes o grans, sense problemes de maniobrabilitat de màquines o de camions. S'entén que la buidada de soterrani es fa en terrenys amb dos o més costats fixos on és possible la maniobrabilitat de màquines o de camions sense gran dificultat. El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista. S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF. L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra existent i amb la mateixa compacitat. La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a un abocador autoritzat. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 100 mm - Nivells: + 10 mm, - 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Angle del talús: ± 2° EXCAVACIO PER MÈTODES ARQUEOLÒGICS: S'han de conservar tots els elements constructius o restes dels mateixos que indiqui el programa d'actuacions arqueológiques, i els que, durant el procés d'excavació, determini el director de les excavacions arqueológiques. S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF. Cal confeccionar una memòria amb una descripció de les feines fetes amb les següents dades com a mínim: - Registre estratigràfic íntegre de les restes excavades - El registre gràfic tant de les estructures com de la seqüència estratigràfica del jaciment, amb indicació de les cotes de fondària, que s'han d'especificar en relació a una cota zero determinada respecte el nivell del mar - El siglatge del material arqueològic moble. - El reportatge fotogràfic en blanc/negre i diapositiva color dels aspectes generals i dels detalls significatius del jaciment - Anàlisi de mostres de terres o d'altres elements per analitzar, si s'escau Cal que el material arqueològic moble trobat estigui net i siglat. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar quan plou, neva o fa vent superior als 60 km/h. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. EXCAVACINS PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: Les terres s'han d'extreure de dalt a baix, sense soscavar-les. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. EXCAVACIÓ PER A BUIDADA DE SOTERRANI: No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha de fer per franges horitzontals, d'alçària no superior a 3 m. EXCAVACIO PER MÈTODES ARQUEOLÒGICS: En tot moment s'ha de garantir l'estabilitat dels talussos i de les restes constructives especialment si es treballa a la seva base.

38

EXCAVACIÓ AMB MORTER EXPANSIU: Cal fer un programa de les perforacions i del procés del reblert amb morter i extracció de la roca. En fer les perforacions, cal verificar que no es produeixen danys a estructures properes. Si es donés aquest cas, cal evitar l'ús de barrines percussores i fer els forats exclusivament per rotació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT NETEJA I ESBROSSADA: m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT. No inclou la tala d'arbres. EXCAVACIÓ: m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. E222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF. El fons de l'excavació ha de quedar anivellat. El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts. Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF. Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT. La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Toleràncies d'execució:



- Dimensions: ± 5%, ± 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm - Nivells: ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF. Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol. Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment en que es pugui formigonar la capa de neteja. Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment. Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades. S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions. S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents: - S'hagi de treballar a dins - Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada - Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la. Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar. L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual. S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques.

40

S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. E2R - GESTIÓ DE RESIDUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC E2R540G0. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions de càrrega i transport, o de transport amb temps d'espera per a la càrrega, de terres, material d'excavació i residus de la construcció i operacions de tria dels materials sobrants i de rebuig que es generen a l'obra, o en un enderroc, per tal de classificar-los en funció del lloc on es dipositaran o es reutilitzaran. S'han considerat els tipus següents: - Transport o càrrega i transport de terres i material procedent de l'excavació, dins de l'obra o entre obres, amb dúmper o mototragella o camió - Transport o càrrega i transport de terres i material procedent d'excavació a un a monodipòsit o centre de reciclatge, amb contenidor, dúmper o camió - Transport o càrrega i transport de residus dins de l'obra amb camió o dúmper - Transport o càrrega i transport de residus de la construcció a centre de reciclatge, a monodipòsit, a abocador específic o a centre de recollida i transferència, amb contenidor o amb camió - Subministrament de bidó per a emmagatzemar residus potencialment perillosos. - Càrrega i transport fins a centre de recollida o transferència de bidons amb residus potencialment perillosos. - Classificació dels materials sobrants i de rebuig en funció del lloc on es dipositaran o es reutilitzaran. - Descàrrega i emmagatzematge dels residus de l'obra en un lloc especialitzat, d'acord amb el tipus de residu. CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. RESIDUS ESPECIALS: Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. A L'OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.



Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi la DF. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats. Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la DF. A CENTRE DE RECICLATGE, A MONODIPÒSIT, A ABOCADOR ESPECÍFIC O A CENTRE DE RECOLLIDA I TRANSFERÈNCIA: S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la DF no accepti com a útils, o siguin sobrants. El transportista ha de lliurar un certificat on s'indiqui el lloc d'abocament, la classificació del centre on s'ha fet l'abocament i la quantitat de material de cada tipus que s'ha abocat. DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada material, en funció de la seva classificació de tipus de residu, s'ha de disposar en un lloc adequat, legalment autoritzat per al tractament o emmagatzematge d'aquell tipus de residu. CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: Han d'estar classificats en contenidors o espais separats els materials inerts, com ara restes de formigó, morters, ceràmica, etc.. els materials orgànics, com ara fustes, cartrons, etc., els metàl·lics, els plàstics i els materials potencialment perillosos, com ara pintures, dissolvents, etc.. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE TERRES O RESIDUS INERTS O NO ESPECIALS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% - Excavacions en roca: 25% RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%. RESIDUS ESPECIALS: unitat de quantitat de bidons o contenidors subministrats i transportats al centre de recollida. TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS: La unitat d'obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: m3 de volum realment classificat d'acord amb les especificacions de la DT.

42

DISPOSICIÓ DE RUNA O RESIDUS INERTS: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS NO ESPECIALS O ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d'obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya. Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el catàleg de Residus de Catalunya. E3 - FONAMENTS E31 - RASES I POUS E315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formigonament d'estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat o per a pretensar, de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió, amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura del formigó. S'han considerat els elements a formigonar següents: - Rases i pous L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formigonament: - Preparació de la zona de treball - Humectació de l'encofrat - Abocada del formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE, en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37 de la EHE) en funció de les classes d'exposició. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. Els defectes que s'hagin produït en formigonar s'han de reparar de seguida, prèvia aprovació de la DF. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. Resistència característica estimada del formigó (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck Gruix màxim de la tongada: - Consistència seca: <= 15 cm - Consistència plàstica: <= 25 cm - Consistència tova: <= 30 cm Toleràncies d'execució: Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5 de l'annex 10 de la norma EHE.



Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831. No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d'instal·lacions, etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF. RASES I POUS: Toleràncies d'execució: - Desviació en planta, del centre de gravetat: < 2% dimensió en la direcció considerada, ± 50 mm - Nivells: - Cara superior del formigó de neteja: + 20 mm, - 50 mm - Cara superior del fonament: + 20 mm, - 50 mm - Gruix del formigó de neteja: - 30 mm - Dimensions en planta: - 20 mm - Fonaments encofrats : + 40 mm - Fonaments formigonats contra el terreny (D:dimensió considerada): - D <= 1 m : + 80 mm - 1 m < D <= 2,5 m : + 120 mm - D > 2,5 m : + 200 mm - Secció transversal (D:dimensió considerada): - En tots els casos: + 5%(<= 120 mm), - 5%(<= 20 mm) - D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm - 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm - 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm - Planor (EHE art.5.2.e): - Formigó de neteja: ± 16 mm/2 m - Cara superior del fonament: ± 16 mm/2 m - Cares laterals (fonaments encofrats)± 16 mm/2 m - Horitzontalitat: ± 5 mm/m, <= 15 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ FORMIGONAMENT: Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la part afectada. La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida. Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó. No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. No s'ha de formigonar sense la conformitat de la DF, un cop s'hagi revisat la posició de les armadures (si s'escau) i demés elements ja col·locats. Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig prèviament al formigonament. No pot transcórrer més d'1 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1,5 m, sense que es produeixin disgregacions. L'abocada ha de ser lenta per evitar la segregació i el rentat de la mescla ja abocada. La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el formigó. Alhora s'ha de vibrar enèrgicament. El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF. En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat. Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt. En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius.

44

Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar. Quan la interrupció hagi estat superior a 48 h s'ha de recobrir el junt amb resina epoxi. La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin disgregacions. El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i als paraments. Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser com a mínim de: - 7 dies en temps humit i condicions normals - 15 dies en temps calorós i sec, o quan la superfície de l'element estigui en contacte amb aigües o filtracions agressives Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). E32 - MURS DE CONTENCIÓ E325 - FORMIGONAMENT DE MURS DE CONTENCIÓ 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formigonament d'estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat o per a pretensar, de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió, amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura del formigó. S'han considerat els elements a formigonar següents: - Murs de contenció L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formigonament: - Preparació de la zona de treball - Humectació de l'encofrat - Abocada del formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE, en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37 de la EHE) en funció de les classes d'exposició. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. Els defectes que s'hagin produït en formigonar s'han de reparar de seguida, prèvia aprovació de la DF. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. Resistència característica estimada del formigó (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck Gruix màxim de la tongada: - Consistència seca: <= 15 cm - Consistència plàstica: <= 25 cm - Consistència tova: <= 30 cm Toleràncies d'execució:



Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5 de l'annex 10 de la norma EHE. Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831. No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d'instal·lacions, etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF. MURS DE CONTENCIÓ: Toleràncies d'execució: - Replanteig parcial dels eixos: ± 20 mm - Replanteig total dels eixos: ± 50 mm - Distància entre junts: ± 200 mm - Amplària dels junts: ± 5 mm - Desviació de la vertical (H alçaria del mur): - H <= 6 m. Extradòs: ± 30 mm, Intradòs: ± 20 mm - H > 6 m. Extradòs: ± 40 mm, Intradòs: ± 24 mm - Gruix (e): - e <= 50 cm: + 16 mm, - 10 mm - e > 50 cm: + 20 mm, - 16 mm - Murs formigonats contra el terreny: + 40 mm - Desviació relativa de les superfícies planes intradòs o extradòs: ± 6 mm/3 m - Desviació de nivell de l'aresta superior de l'intradòs, en murs vistos: ± 12 mm - Acabat de la cara superior de l'alçat en murs vistos: ± 12 mm/3 m - Horitzontalitat: ± 5 mm/m, <= 15 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ FORMIGONAMENT: Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la part afectada. La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C. La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida. Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó. No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. No s'ha de formigonar sense la conformitat de la DF, un cop s'hagi revisat la posició de les armadures (si s'escau) i demés elements ja col·locats. Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig prèviament al formigonament. No pot transcórrer més d'1 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1,5 m, sense que es produeixin disgregacions. L'abocada ha de ser lenta per evitar la segregació i el rentat de la mescla ja abocada. La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el formigó. Alhora s'ha de vibrar enèrgicament. El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF. En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat. Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt. En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius. Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar. Quan la interrupció hagi estat superior a 48 h s'ha de recobrir el junt amb resina epoxi. La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin disgregacions.

46

El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i als paraments. Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser com a mínim de: - 7 dies en temps humit i condicions normals - 15 dies en temps calorós i sec, o quan la superfície de l'element estigui en contacte amb aigües o filtracions agressives Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. MURS DE CONTENCIÓ: Si sobre de l'element es recolzen altres estructures, s'ha d'esperar al menys dues hores abans d'executar-los per tal que el formigó de l'element hagi assentat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). E32D - ENCOFRAT PER A MURS DE CONTENCIÓ 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el motlle on s'abocarà el formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del pla de recolzament - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat - Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant - Tapat dels junts entre peces - Col·locació dels dispositius de subjecció i arriostrament - Aplomat i anivellament de l'encofrat - Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui - Humectació de l'encofrat, si és de fusta - Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat. CONDICIONS GENERALS: Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació. Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó. L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col·locació d'aquests productes. El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament. No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilitzar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts. Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades. Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar. Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat. El fons de l'encofrat ha de ser net abans de començar a formigonar. El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits.



S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF. El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peça, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors. La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú. En obres d'importància i que no es tingui l'experiència de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat. No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF. Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. Si s'utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l'entumiment de les mateixes per l'humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta durant el formigonament. Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adequat. Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: - Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm - Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000 - Planor: - Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió - Per a revestir: ± 15 mm/m Toleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: +-------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦Replanteig eixos ¦Dimensions¦Aplomat ¦Horitzontalitat¦ ¦ ¦-----------------¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Parcial ¦ Total ¦ ¦ ¦ ¦ ¦-------------¦--------¦--------¦----------¦--------¦---------------¦ ¦Rases i pous ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ - 30 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ + 60 mm ¦ ¦ ¦ ¦Murs ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 20 mm ¦ ± 50 mm ¦ ¦Recalçats ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ - ¦± 20 mm ¦ - ¦ ¦Riostres ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦Basaments ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦Enceps ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦Pilars ¦± 20 mm ¦± 40 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦Bigues ¦± 10 mm ¦± 30 mm ¦ ± 0,5 % ¦ ± 2 mm ¦ - ¦ ¦Llindes ¦ - ¦ - ¦ ± 10 mm ¦ ± 5 mm ¦ - ¦ ¦Cèrcols ¦ - ¦ - ¦ ± 10 mm ¦ ± 5 mm ¦ - ¦ ¦Sostres ¦± 5mm/m ¦± 50 mm ¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦Lloses ¦ - ¦± 50 mm ¦ - 40 mm ¦ ± 2 % ¦ ± 30 mm/m ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ + 60 mm ¦ ¦ ¦ ¦Membranes ¦ - ¦± 30 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦Estreps ¦ - ¦± 50 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ +-------------------------------------------------------------------+ MOTLLES RECUPERABLES: Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura. No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures. El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats. Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar. FORMIGÓ PRETENSAT: Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges. Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó.

48

FORMIGÓ VIST: Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats. S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades. La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt. No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors. La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes. El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar. Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura. En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta. Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat. El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. ELEMENTS VERTICALS: Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat. S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària. En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d'esveltesa més gran de 10. ELEMENTS HORITZONTALS: Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessària per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum. Els puntals es col·locaran sobre soles. Quan aquestes estiguin sobre el terreny cal asegurar que no assentaran Els puntals s'han de travar en dues direccions perpendiculars Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó. Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i acondicionament dels elements utilitzats. La superfície corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els criteris següents: - Obertures d'1,00 m2 com a màxim: no es dedueixen - Obertures de més d'1,00 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, l'amidament inclou l'encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l'encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL:



Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

50

F - Tipus F F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F2R - GESTIÓ DE RESIDUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2R45039. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions de càrrega i transport, o de transport amb temps d'espera per a la càrrega, de terres, material d'excavació i residus de la construcció i operacions de tria dels materials sobrants i de rebuig que es generen a l'obra, o en un enderroc, per tal de classificar-los en funció del lloc on es dipositaran o es reutilitzaran. S'han considerat els tipus següents: - Transport o càrrega i transport de terres i material procedent de l'excavació, dins de l'obra o entre obres, amb dúmper o mototragella o camió - Transport o càrrega i transport de terres i material procedent d'excavació a un a monodipòsit o centre de reciclatge, amb contenidor, dúmper o camió - Transport o càrrega i transport de residus dins de l'obra amb camió o dúmper - Transport o càrrega i transport de residus de la construcció a centre de reciclatge, a monodipòsit, a abocador específic o a centre de recollida i transferència, amb contenidor o amb camió - Subministrament de bidó per a emmagatzemar residus potencialment perillosos. - Càrrega i transport fins a centre de recollida o transferència de bidons amb residus potencialment perillosos. - Classificació dels materials sobrants i de rebuig en funció del lloc on es dipositaran o es reutilitzaran. - Descàrrega i emmagatzematge dels residus de l'obra en un lloc especialitzat, d'acord amb el tipus de residu. CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. RESIDUS ESPECIALS: Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. A L'OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi la DF. L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats. Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la DF. A CENTRE DE RECICLATGE, A MONODIPÒSIT, A ABOCADOR ESPECÍFIC O A CENTRE DE RECOLLIDA I TRANSFERÈNCIA: S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la DF no accepti com a útils, o siguin sobrants. El transportista ha de lliurar un certificat on s'indiqui el lloc d'abocament, la classificació del centre on s'ha fet l'abocament i la quantitat de material de cada tipus que s'ha abocat. DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada material, en funció de la seva classificació de tipus de residu, s'ha de disposar en un lloc adequat, legalment autoritzat per al tractament o emmagatzematge d'aquell tipus de residu. CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: Han d'estar classificats en contenidors o espais separats els materials inerts, com ara restes de formigó, morters, ceràmica, etc.. els materials orgànics, com ara fustes, cartrons, etc.,



els metàl·lics, els plàstics i els materials potencialment perillosos, com ara pintures, dissolvents, etc.. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE TERRES O RESIDUS INERTS O NO ESPECIALS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% - Excavacions en roca: 25% RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%. RESIDUS ESPECIALS: unitat de quantitat de bidons o contenidors subministrats i transportats al centre de recollida. TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS: La unitat d'obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS: m3 de volum realment classificat d'acord amb les especificacions de la DT. DISPOSICIÓ DE RUNA O RESIDUS INERTS: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS NO ESPECIALS O ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d'obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya. Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el catàleg de Residus de Catalunya.

52

F9 - PAVIMENTS F92 - SUBBASES F921 - SUBBASES DE TOT-U 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F921R01F. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Subbases o bases de tot-u natural o artificial per a paviments. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Aportació de material - Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada - Allisada de la superfície de l'última tongada CONDICIONS GENERALS: El material que s'utilitzi ha de complir les especificacions fixades en el plec de condicions corresponent. Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta autoritzada legalment per el tractament d'aquests residus. En obres de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). Grau de compactació: - Tot-u artificial: - Carreteres amb categoria de trànsit pesat T00 a T2: >= 100% PM (UNE 103501) - Carreteres amb categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: >= 98% PM (UNE 103501) - Tot-u natural: >= 98% PM (UNE 103501) Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 510.5 de PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004. Toleràncies d'execució: - Rasant: + 0, -15 mm de la teòrica, en carreteres T00 a T2, + 0, -20 mm de la teòrica, en la resta de casos - Amplària: - 0 mm de la prevista en els plànols de seccions tipus - Gruix: - 0 mm del previst en els plànols de seccions tipus 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de l'aigua de compactació també s'ha de fer a central excepte en els casos en que la DF autoritzi el contrari. En el cas de tot-u natural, abans d'estendre una tongada, s'ha d'homogeneïtzar i humidificar, si es considera necessari. El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la seva humitat de tal manera que es superen els valors següents: - T00 a T1: ± 1 % respecte de la humitat òptima - T2 a T4 i vorals: ± 1,5 / + 1 % respecte de la humitat óptima L'estesa s'ha de realitzar, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix no superior a 30 cm. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent. La compactació s'ha de fer de forma continua i sistemàtica disposant l'equip necessari per aconseguir la densitat prescrita a l'apartat anterior. Si l'estesa del tot-u es fa per franges, la compactació ha d'incloure 15 cm de l'anterior, com a mínim.



Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista. No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. F923 - SUBBASES DE GRANULAT 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de subbase o base per a paviment, amb tongades compactades de material granular. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Aportació de material - Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada - Allisada de la superfície de l'última tongada CONDICIONS GENERALS: Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per el tractament d'aquests residus. La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). Toleràncies d'execució: - Replanteig de rasants: + 0, - 1/5 del gruix teòric - Nivell de la superfície: ± 20 mm - Planor: ± 10 mm/3 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. No s'ha d'estendre cap tongada mentre no s'hagi comprovat el grau de compactació de la precedent. S'han d'aturar els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C. El contingut òptim d'humitat s'ha de determinar a l'obra, en funció de la maquinària disponible i dels resultats dels assaigs realitzats.

54

Abans d'estendre una tongada es pot homogeneïtzar i humidificar, si es considera necessari. L'estesa s'ha de fer per capes de gruix uniforme, cal evitar la segregació o la contaminació. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent. La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i progressant cap al centre per a cavalcar-se en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista. No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la DF. Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades a l'apartat anterior han de ser corregides pel constructor. Caldrà escarificar en una profunditat mínima de 15 cm, afegint o retirant el material necessari tornant a compactar i allisar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT GRUIX SENSE ESPECIFICAR: m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. CAPES DE GRUIX DEFINIT: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. CONDICIONS GENERALS: L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. F9H - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9H17114. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Mescla bituminosa col.locada i compactada. S'han considerat els tipus següents: - Mescla bituminosa en fred, col·locada a la temperatura ambient. - Mescla bituminosa contínua o discontínua en calent, col·locada a temperatura superior a la de l'ambient. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície d'assentament - Estesa de la mescla bituminosa - Compactació de la mescla bituminosa - Execució de junts de construcció - Protecció del paviment acabat CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha de quedar plana, llisa, amb una textura uniforme i sense segregacions. S'ha d'ajustar a la secció transversal, a la rasant i als perfils previstos. Ha de tenir el pendent transversal que s'especifiqui a la DT. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Marshall (NLT-159). MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA EN CALENT: El gruix de la capa no ha de ser inferior, a cap punt, al 100% del previst a la secció tipus de la DT



L'amplària estesa a tots els semiperfils no ha de ser inferior a la teòrica deduïda de la secció-tipus. MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT: El gruix d'una capa no ha de ser inferior al previst per a ella a la secció-tipus. L'amplària estesa a tots els semiperfils no ha de ser inferior a la teòrica deduïda de la secció-tipus. Toleràncies d'execució: - Gruix de la capa base: >= 80% del gruix teòric - Gruix de la capa intermitja: >= 90% del gruix teòric. - Nivell de la capa de rodadura: ± 10 mm - Nivell de les altres capes: ± 15 mm MESCLA BITUMINOSA EN FRED: Ha de tenir el menor nombre de junts longitudinals possibles. Aquests han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa. Toleràncies d'execució: - Gruix del conjunt: >= 90% del gruix teòric - Planor de la capa de rodadura: ± 5 mm/3 m - Planor de les altres capes: ± 8 mm/3 m - Nivell de la capa de rodadura: ± 10 mm - Nivell de les altres capes: ± 15 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. El reg ha d'estar curat i ha de conservar tota la capacitat d'unió amb la mescla. No pot tenir restes de fluidificants o aigua a la superfície. L'estesa de la mescla s'ha de fer mecànicament començant per la vora inferior de la capa i amb la major continuïtat possible. L'estenedora ha d'estar equipada amb dispositiu automàtic d'anivellament. A les vies sense manteniment de la circulació per a les categoríes de trànsit T00 a T1 o amb superfícies per estendre superiors a 70000 m2, s'ha d'estendre la capa en tota la seva amplada, treballant si fos necessari amb 2 o més estenedores lleugerament desfasades, evitant junts longitudinals. La mescla s'ha de col·locar en franges successives mentre la vora de la franja contigua estigui encara calenta, si la mescla es en calent, i en condicions de ser compactada. Si l'estesa de la mescla es fa per franges, en compactar una d'aquestes s'ha d'ampliar la zona de piconatge per a què inclogui, com a mínim, 15 cm de l'anterior. Els corrons han de portar la seva roda motriu del costat més pròxim a l'estenedora; els seus canvis de direcció s'han de fer sobre la mescla que ja s'ha compactat, i els seus canvis de sentit s'han de fer amb suavitat. S'ha de cuidar que els elements de compactació estiguin nets i, si és precís, humits. S'ha de procurar que els junts transversals de capes sobreposades quedin a un mínim de 5 m un de l'altra, i que els longitudinals quedin a un mínim de 15 cm un de l'altra. La nova mescla s'ha d'estendre contra el junt, s'ha de piconar i allisar amb elements adequats, abans de permetre el pas de l'equip de piconatge. Els junts transversals de les capes de rodadura s'han de piconar transversalment, disposant els recolzaments necessaris per al corró. Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades, i les zones que retinguin aigua sobre la superfície, s'han de corregir segons les instruccions de la DF. MESCLA BITUMINOSA EN FRED: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja. Els junts han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa. La compactació s'ha de realitzar amb un corró vibratori autopropulsat i de forma contínua. Les possibles irregularitats s'han de corregir manualment. MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5ºC per a capes de gruixos >=5 cm o a 8ºC per a capes de gruixos <5 cm, o en cas de pluja.

56

Si la superfície està formada per un paviment heterogeni s'han d'eliminar mitjançant fresat els excessos de lligant i s'han de segellar les zones massa permeables. A les capes de rodadura amb mescles bituminoses drenants s'han d'evitar sempre els junts longitudinals. MESCLA BITUMINOSA EN CALENT: L'estenedora ha d'estar equipada amb un element calefactor per a l'execució del junt longitudinal. La temperatura de la mescla en el moment de la seva estesa no ha de ser inferior a la de la fórmula de treball. En cas d'alimentació intermitent, s'ha de comprovar que la temperatura de la mescla que quedi sense estendre, a la tremuja de l'estenedora i a sota d'aquesta, no sigui inferior a la de la fórmula de treball. La compactació ha de començar a la temperatura més alta possible, sense rebassar la màxima prescrita a la fòrmula de treball i sense que es produeixi desplaçament de la mescla extesa; i s'ha de continuar mentre la temperatura de la mescla no baixi de la mínima prescrita i la mescla estigui en condicions de ser compactada. MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT O MESCLA BITUMINOSA EN FRED: Excepte a les mescles drenants, els junts han de ser verticals i han de tenir una capa uniforme i fina de reg d'adherència. No s'ha d'autoritzar el pas de vehicles i maquinària fins que la mescla no estigui piconada, a la temperatura ambient i amb la densitat adequada. MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA EN CALENT: Excepte autorització expresa de la DF, no es permetrá la posada en obra de la mescla quan la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 8ºC amb tendència a minvar. Amb vent intens, després de glaçades, especialment sobre taulers de ponts i estructures, la DF pot augmentar el valor mínim de la temperatura. També s'han de suspendre els treballs en cas de precipitacions atmosfèriques. La mescla bituminosa s'ha d'estendre sempre en una sola tongada. L'estenedora s'ha de regular de manera que la superfície de la capa estesa resulti llisa i uniforme, sense segregacions ni arrossegaments, i amb un gruix tal, que després de la compactació s'ajusti a la secció transversal indicada a la DT amb les toleràncies previstes. La temperatura mínima de la mescla en la descàrrega des dels elements de transport i a la sortida de la estenedora, no pot ser inferior a 135ºC. La capa executada es podrà obrir a la circulació tant aviat com la temperatura de la mateixa arribi als 60ºC. Fins que la capa no assoleixi la temperatura ambient, s'han d'evitar les aturades brusques i els canvis de sentit del transit. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT O MESCLA BITUMINOSA EN FRED: t de pes segons tipus, mesurades multiplicant l'amplària de cada capa realment construïda d'acord amb les seccions tipus especificades a la DT, pel gruix menor dels dos següents: el que figura en els plànols o el deduït dels assaigs de control, i per la densitat mitjana obtinguda dels assaigs de control de cada lot. MESCLA BITUMINOSA EN FRED: No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables. MESCLA BITUMINOSA DISCONTÍNUA EN CALENT: m2 de superfície, mesurats multiplicant l'amplària senyalada per la capa en la DT per la llargària realment executada. CONDICIONS GENERALS: L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'emprimació o d'adherència. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras. Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) MESCLA BITUMINOSA EN CALENT: Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos.



F9J - REGS SENSE GRANULATS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9J13Q40. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Regs amb lligant de quitrà, emulsió bituminosa o betum asfàltic o reg de cura del formigó amb producte filmogen. S'han considerat els següents regs amb lligants hidrocarbonats: - Reg d'imprimació - Reg d'adherència - Reg de penetració - Reg de cura L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En el reg d'imprimació o de penetració: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós - Eventual extensió d'un granulat de cobertura En el reg d'adherència: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós Reg amb producte filmogen. - Preparació de la superfície existent - Aplicació del producte filmogen de cura CONDICIONS GENERALS: El reg ha de tenir una distribució uniforme i no pot quedar cap tram de la superfície tractada sense lligant. S'ha d'evitar la duplicació de la dotació als junts de treball transversals. Quan el reg s'hagi fet per franges, cal que l'estesa del lligant estigui superposada en la unió de dues franges. REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: El granulat de cobertura, en el seu cas, ha de tenir una distribució uniforme. La dotació de la capa de granulat de cobertura, ha de ser la necessària per tal d'absorbir l'excés de lligant o per tal de garantir la protecció del reg del trànsit d'obra. Dotació del granulat de cobertura: <= 6 l/m2, >= 4 l/m2 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja. La superfície per regar ha de ser neta i sense material engrunat. S'han de protegir els elements constructius o accessoris de l'entorn, per tal que quedin nets una vegada aplicat el reg. REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la DT. Ha de complir les condicions especificades per la unitat d'obra corresponent i no ha d'estar estovada per un excés d'humitat. L'equip d'aplicació ha d'anar sobre pneumàtics i ha de ser capaç de distribuir la dotació de producte a la temperatura especificada. El dispositiu regulador ha de proporcionar una uniformitat transversal suficient. En punts inaccessibles o on ho determini la DF, es pot completar l'aplicació manualment amb un equip portàtil. L'estesa del granulat del cobertura, en el seu cas, s'ha de fer, sempre que sigui possible, mecànicament.

58

El procés d'estesa del granulat, ha d'evitar la circulació sobre les capes de reg no tractades. REG D'IMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ: S'ha d'humitejar la superfície abans de l'aplicació del reg. Es pot dividir la dotació prevista per a la seva aplicació en dues vegades, si la DF ho considera necessari. Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): - Betum fluidificat: 20-100 s Saybolt Furol - Emulsió bituminosa: 5-20 s Saybolt Furol La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior. No s'ha de circular sobre el reg fins que el lligant no s'hagi absorbit completament o, en el cas de l'estesa d'un granulat de cobertura, fins passades 4 h de l'estesa. En qualsevol cas, la velocitat dels vehicles ha de ser <= 40 km/h. REG D'ADHERÈNCIA: La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior. Si el reg s'ha d'estendre sobre un paviment bituminós existent, s'han d'eliminar els excessos de betum i s'han de reparar els desperfectes que puguin impedir una perfecta unió entre les capes bituminoses. Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): 10-40 s Saybolt Furol S'ha de prohibir el trànsit fins que hagi acabat el curat o la ruptura del lligant. REG DE CURA AMB LLIGANT HIDROCARBONAT: Temperatura d'aplicació (viscositat NLT 138): 10-40 s Saybolt Furol REG DE CURA AMB PRODUCTE FILMOGEN: La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la DT Ha de complir les condicions especificades per l'unitat d'obra corresponent. S'ha de mantenir humida la superfície a tractar. No ha de circular trànsit durant els 3 dies següents a l'execució del reg. Si durant aquest període ha de circular trànsit, s'ha d'extendre un granulat de cobertura i els vehicles han de circular a velocitat <= 30 km/h. La dosificació del granulat de cobertura ha de ser de 4 l/m2 i ha de tenir un diàmetre màxim de 4,76 mm. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT SENSE ESPECIFICAR DOTACIÓ: t de pes mesurades segons les especificacions de la DT. DOTACIÓ EN KG/M2: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: No són d'abonament els excessos laterals. REG DE CURA AMB PRODUCTE FILMÒGEN, REG D'IMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ: Queda inclòs en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura al trànsit. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) REG AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS: * Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ FBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES



Pintat sobre paviment de marques de senyalització horitzontal. S'han considerat les marques següents: - Marques longitudinals - Marques transversals - Marques superficials S'han considerat els tipus de marques següents: - Reflectants - No reflectants S'han considerat els llocs d'aplicació següents: - Vials públics - Vials privats L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Neteja i acondicionament del paviment - Aplicació de la pintura - Proteccions provisionals durant l'aplicació i el temps d'assecatge CONDICIONS GENERALS: Les marques han de tenir el color, forma, dimensions i ubicació indicats a la DT. Han de tenir les vores netes i ben perfilades. La capa de pintura ha de ser clara, uniforme i duradera. El color de la marca ha de correspondre a la referència B-118 de la UNE 48-103. El color ha de complir les especificacions de la UNE_EN 1436. Dosificació de pintura: 720 g/m2 Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 3 cm - Dosificació de pintura i microesferes: - 0%, + 12% MARQUES REFLECTANTS: Dosificació de microesferes de vidre: 480 g/m2 CARRETERES: Relació de contrast marca/paviment (UNE 135-200/1): 1,7 Resistència al lliscament (UNE 135-200/1): >= 0,45 Coeficient de retrorreflexió (UNE_EN 1436): - Color blanc: - 30 dies: >= 300 mcd/lx m2 - 180 dies: >= 200 mcd/lx m2 - 730 dies: >= 100 mcd/lx m2 - Color groc: >= 150 mcd/lx m2 Factor de luminància (UNE_EN 1436): - Color blanc: - Sobre paviment bituminós: >= 0,30 - Sobre paviment de formigó: >= 0,40 - Color groc: >= 0,20 CRITERIS DE SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES: No s'iniciaran obres que afectin a la lliure circulació sense haver col·locat la corresponent senyalització, abalisament i, en el seu cas, defenses. La seva forma, suport, colors, pictogrames i dimensions es correspondran amb l'establert en la Norma de Carreteres 8.3.- IC i catàleg d'Elements de Senyalització, Abalisament i Defensa per a circulació vial. La part inferior dels senyals estaran a 1 m sobre la calçada. S'exceptua el cas dels senyals “SENTIT PROHIBIT” I “SENTIT OBLIGATORI” en calçades divergents, que podran col·locar-se sobre un pal solament, a la mínima altura. Els senyals i plafons direccionals, es col·locaran sempre perpendiculars a l'eix de la via, mai inclinades. El fons dels senyals provisionals d'obra serà de color groc. Està prohibit posar cartells amb missatges escrits, distints dels que figuren en el Codi de Circulació. Tot senyal que impliqui una PROHIBICIÓ o OBLIGACIÓ haurà de ser repetida a intervals d'1 min. (s/velocitat limitada) i anul·lada en quant sigui possible. Tota senyalització d'obres que exigeixi l'ocupació de part de l'explanació de la carretera, es compondrà, com a mínim, dels següents elements: - Senyal de perill “OBRES” (Placa TP 18). - Barrera que limiti frontalment la zona no utilitzable de l'explanació.

60

La placa “OBRES” haurà d'estar, com a mínim, a 150 m i, com a màxim, a 250 m de la barrera, en funció de la visibilitat del tram, de la velocitat del tràfic i del número de senyals complementaris, que es necessitin col·locar entre senyal i barrera. Finalitzats els treballs hauran de retirar-se absolutament, si no queda cap obstacle en la calçada. Per a aclarir, completar o intensificar la senyalització mínima, podrà afegir-se, segons les circumstàncies, els següents elements: - Limitació progressiva de la velocitat, en escalons màxims de 30 km/h, des de la màxima permesa a la carretera fins la detenció total si fos necessari (Placa TR 301). El primer senyal de limitació pot situar-se prèviament a la de perill “OBRES”. - Avís de règim de circulació a la zona afectada (Plaques TP 25, TR 400, TR 5, TR 6, TR 305). - Orientació dels vehicles per les possibles desviacions (Placa TR 401). - Delimitació longitudinal de la zona ocupada. No s'ha de limitar la velocitat per sota de 60 km/h en autopista o autovies, ni a 50 km a la resta de les vies, llevat del cas d'ordenació en sentit únic alternatiu, que podrà rebaixar-se a 40 km/h. L'ordenació en sentit únic “ALTERNATIU” es durà a terme per un dels següents sistemes: - Establiment de la prioritat d'un dels sentits mitjançant senyals fixos. Circular, amb fletxa vermella i negra. Quadrada, amb fletxa vermella i blanca. - Ordenació diürna mitjançant senyals manuals (paletes o discos), si els senyalitzadors es poden comunicar visualment o mitjançant radio telèfon. Nota: El sistema de “testimoni” està totalment proscrit. - Mitjançant semàfor regulador. Quan s'hagi de tallar totalment la carretera o s'estableixi sentit únic alternatiu, durant la nit, la detenció serà regulada mitjançant semàfors. Durant el dia, poden utilitzar-se senyalitzadors amb armilla fotoluminiscent. Quan per la zona de calçada lliure puguin circular dues files de vehicles s'indicarà la desviació de l'obstacle amb una sèrie de senyals TR 401 (direcció obligatòria), inclinades a 45º i formant en planta una alineació recta l'angle de la qual amb el cantell de la carretera sigui inferior quant major sigui la velocitat permesa en el tram. Tots els senyals seran clarament visibles, i per la nit reflectors. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'ha de treballar a una temperatura entre 5° i 40°C i amb vents inferiors a 25 km/h. Abans de començar les feines, la DF ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del trànsit i les senyalitzacions auxiliars. La superfície on s'ha d'aplicar la pintura ha d'estar neta, sense materials no adherits i completament seca. Si la superfície a pintar és un morter o formigó, no pot presentar eflorescències, ni reaccions alcalines. Si la superfície on s'ha d'aplicar la pintura és llisa i no té prou adherència amb la pintura, s'ha de fer un tractament per a donar-li el grau d'adherència suficient. En el cas de superfícies de formigó, no han de quedar restes de productes o materials utilitzats per al curat del formigó. Si la superfície presenta defectes o forats, s'han de corregir abans d'aplicar la pintura, utilitzant material del mateix tipus que el paviment existent. Abans d'aplicar la pintura s'ha de fer un replanteig topogràfic, que serà aprovat.per la DF. S'han de protegir les marques del trànsit durant el procés inicial de secat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT MARQUES LONGITUDINALS O MARQUES TRANSVERSALS: m de llargària pintada, d'acord amb les especificacions de la DT i mesurat per l'eix de la faixa al terreny. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. MARQUES SUPERFICIALS: m2 de superfície pintada, d'acord amb les especificacions de la DT, mesurant la superfície circumscrita al conjunt de la marca pintada. Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI VIALS PÚBLICS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)



* Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 16 de julio de 1987 por la que se aprueba la Norma 8.2-IC Marcas Viales, de la Instrucción de carreteras. * UNE-EN 1436:1998 Materiales para señalización horizontal. Comportamiento de las marcas viales aplicadas sobre la calzada. VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori. SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES: Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales. Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. Orden de 31 de agosto de 1987 por la que se aprueba la Instrucción de Carreteras 8.3.-IC: Señalización de Obras. FBB - SENYALITZACIÓ VERTICAL FBB1 - SENYALS DE PERILL, PRECEPTIUS I DE REGULACIÓ 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Elements per a senyalització vertical de vials fixats al seu suport. S'han considerat els elements següents: - Plaques amb senyals de perill, preceptives i de regulació S'han considerat els llocs de col·locació següents: - Vials públics - Vials d'ús privat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Fixació del senyal al suport - Comprovació de la visibilitat del senyal - Correcció de la posició si fos necessària CONDICIONS GENERALS: L'element ha d'estar fixat al suport, a la posició indicada a la DT, amb les modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la DF. Ha de resistir un esforç de 1 kN aplicats al seu centre de gravetat, sense que es produeixin variacions de la seva orientació. S'ha de situar en un pla vertical, perpendicular a l'eix de la calçada. Toleràncies d'execució: - Verticalitat: ± 1° VIALS PÚBLICS: Ha de ser visible des d'una distància de 70 m o des de la zona de parada d'un automòbil, tot i que hi hagi un camió situat per davant a 25 m. Aquesta visibilitat s'ha de mantenir de nit, amb les llums curtes. Distància a la calçada: >= 50 cm PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ I D'INFORMACIÓ I RÈTOLS: La distància al pla del paviment ha de ser >= 1 m, mesurat per la part més baixa de l'indicador. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'han de produir danys a la pintura, ni bonys a la planxa durant el procés de fixació. No s'ha de foradar la planxa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents. Els elements auxiliars de fixació han de complir les característiques indicades en les normes UNE 135312 i UNE 135314.

62

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ, D'INFORMACIÓ I COMPLEMENTÀRIES, I CAIXETINS DE RUTA: Unitat de quantitat realment col·locada a l'obra segons les especificacions de la DT, i aprovada per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI VIALS PÚBLICS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización Vertical, de la Instrucción de Carreteras. VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori. FBB2 - SENYALS D'INFORMACIÓ I DE DIRECCIÓ 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Elements per a senyalització vertical de vials fixats al seu suport. S'han considerat els elements següents: - Plaques amb senyals d'informació S'han considerat els llocs de col·locació següents: - Vials públics - Vials d'ús privat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Fixació del senyal al suport - Comprovació de la visibilitat del senyal - Correcció de la posició si fos necessària CONDICIONS GENERALS: L'element ha d'estar fixat al suport, a la posició indicada a la DT, amb les modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la DF. Ha de resistir un esforç de 1 kN aplicats al seu centre de gravetat, sense que es produeixin variacions de la seva orientació. S'ha de situar en un pla vertical, perpendicular a l'eix de la calçada. Toleràncies d'execució: - Verticalitat: ± 1° VIALS PÚBLICS: Ha de ser visible des d'una distància de 70 m o des de la zona de parada d'un automòbil, tot i que hi hagi un camió situat per davant a 25 m. Aquesta visibilitat s'ha de mantenir de nit, amb les llums curtes. Distància a la calçada: >= 50 cm PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ I D'INFORMACIÓ I RÈTOLS: La distància al pla del paviment ha de ser >= 1 m, mesurat per la part més baixa de l'indicador. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'han de produir danys a la pintura, ni bonys a la planxa durant el procés de fixació. No s'ha de foradar la planxa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents. Els elements auxiliars de fixació han de complir les característiques indicades en les normes UNE 135312 i UNE 135314. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ, D'INFORMACIÓ I COMPLEMENTÀRIES, I CAIXETINS DE RUTA: Unitat de quantitat realment col·locada a l'obra segons les especificacions de la DT, i aprovada per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI VIALS PÚBLICS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización Vertical, de la Instrucción de Carreteras. VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori. FBBZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A SENYALITZACIÓ VERTICAL 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Suports per a senyalització vertical de tub d'acer galvanitzat col·locats en la seva posició definitiva. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Col·locat clavat a terra - Col·locat formigonat a terra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col·locat clavat: - Replanteig - Clavat del suport Col·locat formigonat: - Replanteig - Preparació del forat o encofrat del dau - Col·locació del suport i apuntalament - Formigonat del dau - Retirada de l'apuntalament provisional CONDICIONS GENERALS: El suport ha de restar vertical, a la posició indicada a la DT, amb les correccions de replanteig aprovades per la DF. Ha de sobresortir del terreny una alçada suficient per tal que el senyal o rètol que li correspongui estigui a una alçada mínima d'un metre respecte a la rasant del paviment. En el cas de perfils buits, l'extrem del tub que quedi exposat a la intempèrie, un cop instal·lat, ha de quedar tancat de manera que s'impedeixi l'entrada d'agents agressius en el interior. La tapa ha de ser d'acer i ha de quedar soldada en tot el seu perímetre, abans del galvanitzat. La distància del suport a la part exterior de la calçada ha de ser tal que el senyal o rètol que li correspongui restin separats amb més de 50 cm de la part exterior de la calçada. L'ancoratge del suport ha de ser suficient per resistir una empenta de 1 kN aplicats al centre de gravetat de la senyal o rètol que li correspongui. Les perforacions del suport per l'ancoratge del senyal o rètol corresponent han de restar a la posició correcta. Tots els elements de fixació han de quedar protegits de la corrosió. Els suports amb corredera telescòpica, han de permetre substituir, afegir o treure els mòduls fàcilment, sense produir esforços al conjunt. En els suports d'alumini, l'ancoratge al fonament de formigó ha de ser amb quatre espàrrecs de diàmetre no inferior a 20 mm. La fixació del suport al formigó ha de ser amb brides d'ancoratge galvanitzades i cargols d'alumini. El sistema de fixació ha de permetre una substitució ràpida i fàcil del suport.

64

Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 5 cm - Alçària: + 5 cm, - 0 cm - Verticalitat: ± 1° COL·LOCAT FORMIGONAT: Resistència a la compressió del formigó als 28 dies: >= 0,9 x 12,5 N/mm2 Fondària d'ancoratge: > 40 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Abans de col·locar els suports s'ha de fer un replanteig del conjunt que ha d'aprovar la DF. COL·LOCAT CLAVAT: La màquina de clavar no ha de produir danys ni deformacions als suports. Una vegada clavat al suport no es pot rectificar la seva posició si no és treient-lo i tornant-lo a clavar. COL·LOCAT FORMIGONAT: No es pot treballar amb pluja, ni amb temperatures inferiors a 5°C. El formigó s'ha d'abocar abans que comenci el seu adormiment. No s'ha de col·locar el senyal o rètol fins passades 48 h de l'abocat del formigó. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària realment col·locat d'acord amb les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización Vertical, de la Instrucción de Carreteras. FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 - CLAVEGUERES FD75 - CLAVEGUERES AMB TUB DE FORMIGÓ CIRCULAR I ENCADELLAT 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FD757A15. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de clavegueró, claveguera o col·lector amb tubs de formigó circulars o ovoides encadellats, col·locats sobre llit d'assentament de formigó, rejuntats interiorment amb morter de ciment i argollats amb formigó, o amb maó foradat o rajola ceràmica col·locats amb morter. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Execució de la solera de formigó - Col·locació dels tubs - Segellat dels tubs - Rebliment amb formigó per acabar el llit d'assentament - Realització de proves sobre la tuberia instal·lada CONDICIONS GENERALS: El tub ha de seguir les alineacions indicades a la DT. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT. Ha de tenir el gruix mínim previst sota la directriu inferior del tub. El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a mig tub en el cas de tubs circulars i fins a 2/3 del tub en el cas de tubs ovoides.



El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com disgregacions o buits a la massa. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. Cada element ha de quedar encadellat amb el següent, segellat exteriorment amb una anella de formigó, de maó foradat o de rajola comuna i, interiorment, amb un rejuntat de morter. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal·lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la DF. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm Amplària de la rasa : - Tubs circulars: >= diàmetre nominal + 40 cm - Tubs ovoides: >= diàmetre menor + 40 cm Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 bar Argollat de formigó: - Gruix de l'anella: >= 5 cm, <= 10 cm - Amplària de l'anella: >= 20 cm, <= 30 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF. La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

66

m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la tuberia instal·lada. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la norma 5.1.-IC: Drenaje Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial FR - JARDINERIA FR1 - OPERACIONS PRÈVIES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FR115021. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Esbrossada i neteja del terreny. S'han considerat els mitjans següents: - Mitjans manuals - Esbrossadora - Motoesbrossadora L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Esbrossada del terreny - Reblert i compactació de forats - Conservació de la capa vegetal - Protecció de la vegetació a conservar CONDICIONS GENERALS: El terreny ha de quedar lliure de tots els elements que puguin destorbar l'execució de l'obra posterior (brossa, arrels, runa, plantes no desitjables, etc.). Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació. La superfície resultant ha de conservar la capa de sòl vegetal. Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Quan les operacions es realitzin amb mitjans manuals o esbrossadora, no han de quedar soques ni arrels > 10 cm fins a una fondària >= 25 cm. Quan les operacions es realitzin amb motoesbrossadora, no han de quedar soques ni arrels > 10 cm fins a una fondària >= 35 cm. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'han de protegir els elements vegetals d'interès i els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida. S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la DT o, en el seu defecte, per la DF. S'han de protegir arbres o altra vegetació que hagi de conservar-se amb valles o proteccions, segons s'indiqui en la DT o, en el seu defecte, per la DF. S'han de conservar apart les terres o elements que la DF determini. Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.), s'han de suspendre els treballs i avisar a la DF. No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.



3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT MITJANS MANUALS O ESBROSSADORA: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. MOTOESBROSSADORA: ha de superfície amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

AMIDAMENTS



PRESSUPOST 9.049OBRA 01ENDERROCSCAPÍTOL 01


m Tall amb disc o martell compresor, de paviments existents. Tot inclòs.1 F2190700

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C1 Unitats Longitud

C#*D#*E#*F#2 Cruïlla 1 1,000 6,000 6,000

C#*D#*E#*F#3 Cruïlla 2 1,000 12,000 12,000

C#*D#*E#*F#4 Final 1,000 6,000 6,000

TOTAL AMIDAMENT 24,000

m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora ambmartell trencador i càrrega sobre camió

2 F2194XK5


C#*D#*E#*F#1 Reparació de flonjalls 10,000 2,500 25,000


m2 Esbrossada del terreny amb esbrossadora de capçal de serra, per a una alçària de brossa de 40 a 70 cm, i un pendentinferior al 25 %

3 FR115021


C1 Unitats Longitud Ample

C#*D#*E#*F#2 Previ formació cuneta 0,000 0,000 0,000

C#*D#*E#*F#3 Tram 1 1,000 225,000 1,000 225,000

C#*D#*E#*F#4 Tram 2 1,000 300,000 1,000 300,000

C#*D#*E#*F#5 Altres 1,000 1.125,000 1,000 1.125,000

TOTAL AMIDAMENT 1.650,000

m3 Transport de residus a centre de reciclatge, a monodipòsit, a abocador específic o a centre de recollida i transferència,amb contenidor

4 E2R540G0


C1 Unitats Àrea Esponjament

C#*D#*E#*F#2 Reparació de flonjalls 12,000 2,500 1,350 40,500


m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, amb camió de 7 t, amb unrecorregut de més de 10 i fins a 15 km

5 F2R45039


C1 Unitats Gruix Longitud Esponjament

C#*D#*E#*F#2 Previ formació cuneta 1,000 0,150 1.650,000 1,350 334,125


Euro



PRESSUPOST 9.049OBRA 01PAVIMENTSCAPÍTOL 02


m Cuneta de drenatge d'1 m d'amplada i 0,25 m de fondària, en ''V'', revestida de formigó HM-20 d'un gruix de 0,10 cm,acabat llis i junts. Tot inclòs completament acabat.

1 FD570010


C1 Unitats Longitud

2 Cuneta formigó in situ

C#*D#*E#*F#3 Tram 1 1,000 225,000 225,000

C#*D#*E#*F#4 Tram 2 1,000 300,000 300,000

C#*D#*E#*F#5 Altres 1,000 120,000 120,000


m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, amb estesa2 F921R01F


C1 Unitats Longitud Àrea

C#*D#*E#*F#2 Base de cuneta 0,000 0,000

C#*D#*E#*F#3 Tram 1 1,000 225,000 0,280 63,000

C#*D#*E#*F#4 Tram 2 1,000 300,000 0,280 84,000

C#*D#*E#*F#5 Altres 1,000 120,000 0,280 33,600


m Claveguera de tub de formigó de D=30 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb additius plastificants,solera de 10 cm, rebliment fins a cota paviment definitiu amb formigó HM-20/P/20/I

3 FD757A15


C#*D#*E#*F#1 Pas de vehicles de caminsperpendiculars

13,400 13,400


m2 Reg d'adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-0, amb dotació 1 kg/m24 F9J13Q40


C1 Unitats Longitud Ample

C#*D#*E#*F#2 1,000 1.440,000 6,000 8.640,000


t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició semidensa S-12 amb granulat granític i betum asfàlticde penetració, estesa i compactada al 98 % de l'assaig marshall

5 F9H17114


C1 Longitud Ample Gruix Densitat

C#*D#*E#*F#2 1.440,000 6,000 0,050 2,400 1.036,800

Euro




t Estesa manual de menys de 6 m2 de superficie en obres de reparació, de capa de base o intermitja de paviment demescla bituminosa contínua en calent de composició grossa G-20 i betum asfàltic de penetració, estesa i compactada al 98% de l'assaig marshall i reg d'adherencia amb emulsió ECI.

6 M9RHU500


C1 Unitats Àrea Profunditat Densitat

C#*D#*E#*F#2 Reparació de flonjalls 12,000 2,500 0,080 2,400 5,760


PRESSUPOST 9.049OBRA 01SEGURETAT I SALUTCAPÍTOL 03


u Aplicació del Pla de seguretat i salut1 SIS00000


Euro


Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 1Data: 18/11/09

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€10,53m3E2R540G0 Transport de residus a centre de reciclatge, a monodipòsit, a abocador específic o a centre derecollida i transferència, amb contenidor

P- 1

(DEU EUROS AMB CINQUANTA-TRES CENTIMS)

€4,35mF2190700 Tall amb disc o martell compresor, de paviments existents. Tot inclòs.P- 2(QUATRE EUROS AMB TRENTA-CINC CENTIMS)

€6,01m2F2194XK5 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària ambretroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

P- 3

(SIS EUROS AMB UN CENTIMS)

€7,72m3F2R45039 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, ambcamió de 7 t, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

P- 4

(SET EUROS AMB SETANTA-DOS CENTIMS)

€20,92m3F921R01F Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, amb estesaP- 5(VINT EUROS AMB NORANTA-DOS CENTIMS)

€47,91tF9H17114 Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició semidensa S-12 amb granulatgranític i betum asfàltic de penetració, estesa i compactada al 98 % de l'assaig marshall

P- 6

(QUARANTA-SET EUROS AMB NORANTA-UN CENTIMS)

€0,38m2F9J13Q40 Reg d'adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-0, amb dotació 1 kg/m2P- 7(ZERO EUROS AMB TRENTA-VUIT CENTIMS)

€15,03mFD570010 Cuneta de drenatge d'1 m d'amplada i 0,25 m de fondària, en ''V'', revestida de formigó HM-20 d'ungruix de 0,10 cm, acabat llis i junts. Tot inclòs completament acabat.

P- 8

(QUINZE EUROS AMB TRES CENTIMS)

€37,64mFD757A15 Claveguera de tub de formigó de D=30 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 ambadditius plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a cota paviment definitiu amb formigóHM-20/P/20/I

P- 9

(TRENTA-SET EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CENTIMS)

€0,37m2FR115021 Esbrossada del terreny amb esbrossadora de capçal de serra, per a una alçària de brossa de 40 a70 cm, i un pendent inferior al 25 %

P- 10

(ZERO EUROS AMB TRENTA-SET CENTIMS)

€92,73tM9RHU500 Estesa manual de menys de 6 m2 de superficie en obres de reparació, de capa de base o intermitjade paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició grossa G-20 i betum asfàlticde penetració, estesa i compactada al 98 % de l'assaig marshall i reg d'adherencia amb emulsióECI.

P- 11

(NORANTA-DOS EUROS AMB SETANTA-TRES CENTIMS)

€1.104,41uSIS00000 Aplicació del Pla de seguretat i salutP- 12(MIL CENT QUATRE EUROS AMB QUARANTA-UN CENTIMS)


Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 2Data: 18/11/09

GEMMA REGUART QUEROLArquitecte col.legiada 44.010/8


QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 1Data: 18/11/09

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

m3E2R540G0 Transport de residus a centre de reciclatge, a monodipòsit, a abocadorespecífic o a centre de recollida i transferència, amb contenidor

P- 1 €10,53

Altres conceptes 10,53 €

mF2190700 Tall amb disc o martell compresor, de paviments existents. Tot inclòs.P- 2 €4,35


m2F2194XK5 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruix i fins a2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobrecamió

P- 3 €6,01


m3F2R45039 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres a monodipòsit o centre dereciclatge, amb camió de 7 t, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

P- 4 €7,72


m3F921R01F Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, amb estesaP- 5 €20,92

B0111000 Aigua €0,05050B037R000 Tot-u artificial procedent de granulats reciclats €17,25000


tF9H17114 Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composició semidensaS-12 amb granulat granític i betum asfàltic de penetració, estesa icompactada al 98 % de l'assaig marshall

P- 6 €47,91

B9H17110 Mescla bituminosa contínua en calent de composició semidensa S-12 ambgranulat granític i betum asfàltic de penetració

€44,20000Altres conceptes 3,71 €

m2F9J13Q40 Reg d'adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-0, amb dotació 1kg/m2

P- 7 €0,38

B0552410 Emulsió bituminosa catiònica tipus ECR-0 €0,26000Altres conceptes 0,12 €

mFD570010 Cuneta de drenatge d'1 m d'amplada i 0,25 m de fondària, en ''V'', revestidade formigó HM-20 d'un gruix de 0,10 cm, acabat llis i junts. Tot inclòscompletament acabat.

P- 8 €15,03

B064300C Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I

€7,36460Altres conceptes 7,67 €

mFD757A15 Claveguera de tub de formigó de D=30 cm, rejuntat interiorment amb mortersec de ciment 1:4 amb additius plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins acota paviment definitiu amb formigó HM-20/P/20/I

P- 9 €37,64

B0111000 Aigua €0,00101B064300C Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima del

granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I€8,66461

B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb additius plastificants €0,36498BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm €6,84600


m2FR115021 Esbrossada del terreny amb esbrossadora de capçal de serra, per a unaalçària de brossa de 40 a 70 cm, i un pendent inferior al 25 %

P- 10 €0,37


tM9RHU500 Estesa manual de menys de 6 m2 de superficie en obres de reparació, decapa de base o intermitja de paviment de mescla bituminosa contínua encalent de composició grossa G-20 i betum asfàltic de penetració, estesa icompactada al 98 % de l'assaig marshall i reg d'adherencia amb emulsió ECI.

P- 11 €92,73


QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 2Data: 18/11/09

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREUB0552B00 Emulsió bituminosa catiònica tipus ECI €0,79500B9H12110 Mescla bituminosa contínua en calent de composició densa D-12 amb

granulat granític i betum asfàltic de penetració€63,69840


uSIS00000 Aplicació del Pla de seguretat i salutP- 12 €1.104,41

Sense descomposició 1.104,41 €



JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 1Data: 18/11/09

MÀ D'OBRA

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€18,09h Oficial 1aA0121000

€15,24h Oficial 1a d'obra públicaA012N000

€12,62h ManobreA0140000

€13,11h Manobre especialistaA0150000

€17,50h Peó jardinerA016P000



MAQUINÀRIA


€76,78h Retroexcavadora amb martell trencadorC1105A00

€56,03h Pala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 kWC1311120

€41,12h Retroexcavadora petitaC1315010

€67,87h Retroexcavadora mitjanaC1315020

€55,40h Motoanivelladora petitaC1331100

€74,41h Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 tC13350C0

€13,67h Picó vibrant dúplex de 1300 kgC133A030

€31,42h Camió per a transport de 7 tC1501700

€41,44h Camió cisterna de 8 m3C1502E00

€10,53m3 Subministrament i recollida de residus amb contenidor, de 4a 6 m3 de capacitat

C150AE00

€27,42h Camió cisterna per a reg asfàlticC1702D00

€60,68h Estenedora per a paviments de mescla bituminosaC1709B00

€67,55h Corró vibratori per a formigons i betums autopropulsatpneumàtic

C170D0A0

€10,15h Màquina tallajuntsC170H000

€0,83h Esbrossadora de capçal de serra de 0,42 kW de potènciaCR113000



MATERIALS


€1,01m3 AiguaB0111000

€15,00m3 Tot-u artificial procedent de granulats reciclatsB037R000

€0,26kg Emulsió bituminosa catiònica tipus ECR-0B0552410

€0,53kg Emulsió bituminosa catiònica tipus ECIB0552B00

€64,04m3 Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

B064300C

€0,11kg Morter sec de ciment 1:4, amb additius plastificantsB0718000

€58,98t Mescla bituminosa contínua en calent de composició densaD-12 amb granulat granític i betum asfàltic de penetració

B9H12110

€44,20t Mescla bituminosa contínua en calent de composiciósemidensa S-12 amb granulat granític i betum asfàltic depenetració

B9H17110

€6,52m Tub de formigó de diàmetre 30 cmBD757000



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€10,53m3 Transport de residus a centre de reciclatge, a monodipòsit, aabocador específic o a centre de recollida i transferència,amb contenidor

E2R540G0 Rend.: 1,000P- 1

Unitats Preu Parcial Import€Maquinària:

10,53000/R 10,530001,000C150AE00 =xSubministrament i recollida de residus amb contenidor, de 4a 6 m3 de capacitat

m3

Subtotal... 10,53000 10,53000

COST DIRECTE 10,53000

0,00%DESPESES INDIRECTES

10,53000COST EXECUCIÓ MATERIAL

€4,35m Tall amb disc o martell compresor, de paviments existents.Tot inclòs.

F2190700 Rend.: 1,000P- 2

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

2,43322/R 13,110000,1856A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 2,43322 2,43322Maquinària:

1,88384/R 10,150000,1856C170H000 =xMàquina tallajuntsh

Subtotal... 1,88384 1,88384Altres:

% 0,028972,897001,00A%NAAA =S/Despeses auxiliarsU

Subtotal... 0,02897 0,02897




€6,01m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20cm de gruix i fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora ambmartell trencador i càrrega sobre camió

F2194XK5 Rend.: 1,000P- 3


4,99070/R 76,780000,065C1105A00 =xRetroexcavadora amb martell trencadorh

1,01805/R 67,870000,015C1315020 =xRetroexcavadora mitjanah

Subtotal... 6,00875 6,00875






PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€7,72m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres amonodipòsit o centre de reciclatge, amb camió de 7 t, ambun recorregut de més de 10 i fins a 15 km

F2R45039 Rend.: 1,000P- 4


1,90502/R 56,030000,034C1311120 =xPala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 kWh

5,81270/R 31,420000,185C1501700 =xCamió per a transport de 7 th

Subtotal... 7,71772 7,71772




€20,92m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, ambestesa

F921R01F Rend.: 1,000P- 5


0,63100/R 12,620000,050A0140000 =xManobreh


1,93900/R 55,400000,035C1331100 =xMotoanivelladora petitah

1,03600/R 41,440000,025C1502E00 =xCamió cisterna de 8 m3h

Subtotal... 2,97500 2,97500Materials:

0,050501,010000,050B0111000 =xAiguam3

17,2500015,000001,150B037R000 =xTot-u artificial procedent de granulats reciclatsm3

Subtotal... 17,30050 17,30050

0,009471,50%DESPESES AUXILIARS




€47,91t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent decomposició semidensa S-12 amb granulat granític i betumasfàltic de penetració, estesa i compactada al 98 % del'assaig marshall

F9H17114 Rend.: 1,000P- 6


0,28956/R 15,240000,019A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

1,08532/R 12,620000,086A0140000 =xManobreh


0,89292/R 74,410000,012C13350C0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 th



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU0,60680/R 60,680000,010C1709B00 =xEstenedora per a paviments de mescla bituminosah

0,81060/R 67,550000,012C170D0A0 =xCorró vibratori per a formigons i betums autopropulsatpneumàtic

h


44,2000044,200001,000B9H17110 =xMescla bituminosa contínua en calent de composiciósemidensa S-12 amb granulat granític i betum asfàltic depenetració

t

Subtotal... 44,20000 44,20000





€0,38m2 Reg d'adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-0,amb dotació 1 kg/m2

F9J13Q40 Rend.: 1,000P- 7




0,08226/R 27,420000,003C1702D00 =xCamió cisterna per a reg asfàltich


0,260000,260001,000B0552410 =xEmulsió bituminosa catiònica tipus ECR-0kg

Subtotal... 0,26000 0,26000





€15,03m Cuneta de drenatge d'1 m d'amplada i 0,25 m de fondària, en''V'', revestida de formigó HM-20 d'un gruix de 0,10 cm,acabat llis i junts. Tot inclòs completament acabat.

FD570010 Rend.: 0,910P- 8


4,47280/R 18,090000,225A0121000 =xOficial 1ah

3,18967/R 12,620000,230A0140000 =xManobreh


7,3646064,040000,115B064300C =xFormigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

m3

Subtotal... 7,36460 7,36460



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUAltres:

% 0,001537,650000,02A%NAAA =S/Despeses auxiliarsU

Subtotal... 0,00153 0,00153




€37,64m Claveguera de tub de formigó de D=30 cm, rejuntatinteriorment amb morter sec de ciment 1:4 amb additiusplastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a cota pavimentdefinitiu amb formigó HM-20/P/20/I

FD757A15 Rend.: 1,000P- 9



8,20300/R 12,620000,650A0140000 =xManobreh


4,11200/R 41,120000,100C1315010 =xRetroexcavadora petitah


0,001011,010000,001B0111000 =xAiguam3

8,6646164,040000,1353B064300C =xFormigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

m3

0,364980,110003,318B0718000 =xMorter sec de ciment 1:4, amb additius plastificantskg

6,846006,520001,050BD757000 =xTub de formigó de diàmetre 30 cmm

Subtotal... 15,87660 15,87660Altres:

% 0,3092620,617331,50A%AUX001 =S/Despeses auxiliars sobre la mà d'obra%

Subtotal... 0,30926 0,30926




€0,37m2 Esbrossada del terreny amb esbrossadora de capçal deserra, per a una alçària de brossa de 40 a 70 cm, i unpendent inferior al 25 %

FR115021 Rend.: 1,000P- 10


0,35000/R 17,500000,020A016P000 =xPeó jardinerh




PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU0,01245/R 0,830000,015CR113000 =xEsbrossadora de capçal de serra de 0,42 kW de potènciah

Subtotal... 0,01245 0,01245





€92,73t Estesa manual de menys de 6 m2 de superficie en obres dereparació, de capa de base o intermitja de paviment demescla bituminosa contínua en calent de composició grossaG-20 i betum asfàltic de penetració, estesa i compactada al98 % de l'assaig marshall i reg d'adherencia amb emulsióECI.

M9RHU500 Rend.: 1,000P- 11



7,57200/R 12,620000,600A0140000 =xManobreh



8,20200/R 13,670000,600C133A030 =xPicó vibrant dúplex de 1300 kgh


0,795000,530001,500B0552B00 =xEmulsió bituminosa catiònica tipus ECIkg

63,6984058,980001,080B9H12110 =xMescla bituminosa contínua en calent de composició densaD-12 amb granulat granític i betum asfàltic de penetració

t

Subtotal... 64,49340 64,49340Altres:

% 0,0241396,520000,03%AUX001 =S/Despeses auxiliars sobre la mà d'obra%

Subtotal... 0,02413 0,02413




€1.104,41u Aplicació del Pla de seguretat i salutSIS00000 Rend.: 1,000P- 12

PRESSUPOST


PRESSUPOST Pàg.:18/11/09 1Data:


CAPÍTOL ENDERROCS01


1 F2190700 m Tall amb disc o martell compresor, de paviments existents. Totinclòs. (P - 2)

24,0004,35 104,40

2 F2194XK5 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm degruix i fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martelltrencador i càrrega sobre camió (P - 3)

25,0006,01 150,25

3 FR115021 m2 Esbrossada del terreny amb esbrossadora de capçal de serra,per a una alçària de brossa de 40 a 70 cm, i un pendent inferior al25 % (P - 10)

1.650,0000,37 610,50

4 E2R540G0 m3 Transport de residus a centre de reciclatge, a monodipòsit, aabocador específic o a centre de recollida i transferència, ambcontenidor (P - 1)

40,50010,53 426,47

5 F2R45039 m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de terres a monodipòsito centre de reciclatge, amb camió de 7 t, amb un recorregut demés de 10 i fins a 15 km (P - 4)

334,1257,72 2.579,45

CAPÍTOLTOTAL 01.01 3.871,07


CAPÍTOL PAVIMENTS02


1 FD570010 m Cuneta de drenatge d'1 m d'amplada i 0,25 m de fondària, en ''V'',revestida de formigó HM-20 d'un gruix de 0,10 cm, acabat llis ijunts. Tot inclòs completament acabat. (P - 8)

645,00015,03 9.694,35

2 F921R01F m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, ambestesa (P - 5)

180,60020,92 3.778,15

3 FD757A15 m Claveguera de tub de formigó de D=30 cm, rejuntat interiormentamb morter sec de ciment 1:4 amb additius plastificants, solera de10 cm, rebliment fins a cota paviment definitiu amb formigóHM-20/P/20/I (P - 9)

13,40037,64 504,38

4 F9J13Q40 m2 Reg d'adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-0, ambdotació 1 kg/m2 (P - 7)

8.640,0000,38 3.283,20

5 F9H17114 t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent de composiciósemidensa S-12 amb granulat granític i betum asfàltic depenetració, estesa i compactada al 98 % de l'assaig marshall (P -6)

1.036,80047,91 49.673,09

6 M9RHU500 t Estesa manual de menys de 6 m2 de superficie en obres dereparació, de capa de base o intermitja de paviment de mesclabituminosa contínua en calent de composició grossa G-20 i betumasfàltic de penetració, estesa i compactada al 98 % de l'assaigmarshall i reg d'adherencia amb emulsió ECI. (P - 11)

5,76092,73 534,12



CAPÍTOL SEGURETAT I SALUT03


1 SIS00000 u Aplicació del Pla de seguretat i salut (P - 12) 1,0001.104,41 1.104,41


Euro


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.:18/11/09 1Data:

NIVELL 2: CAPÍTOL Import

Capítol 01.01 ENDERROCS 3.871,07Capítol 01.02 PAVIMENTS 67.467,29Capítol 01.03 SEGURETAT I SALUT 1.104,41

01 Pressupost 9.049Obra 72.442,77

72.442,77

NIVELL 1: OBRA Import

Obra 01 Pressupost 9.049 72.442,7772.442,77

Euro


PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1Pag.

72.442,77PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL..........................................................................

9.417,5613,00 % DESPESES GENERALS SOBRE 72.442,77.......................................................

6,00 % BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE 72.442,77.......................................................... 4.346,57

Subtotal 86.206,90

16,00 % IVA SOBRE 86.206,90.......................................................................................... 13.793,10

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 100.000,00€

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:

( CENT MIL EUROS )


PLANOLS

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL …talarn.cat/pdf/projecte_agbs.pdfPALLARS JUSSÀ. LLEIDA....

Documents

Transcript of PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE MILLORA DEL …talarn.cat/pdf/projecte_agbs.pdfPALLARS JUSSÀ. LLEIDA....