Estudi patrimoni cultural · 2010-12-15 · Estudi Patrimoni Cultural Projecte. Millora general....

Estudi d’impacte ambiental: “Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona-Pujalt”, clau: IA-XC-08053”.

ANNEX IV. ESTUDI PATRIMONI CULTURAL

ANNEX IV- ESTUDI PATRIMONI CULTURAL

Estudi Patrimoni Cultural Projecte. Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt

1

ESTUDI DEL PATRIMONI CULTURAL DEL PROJECTE. MILLORA GENERAL. NOVA CARRETERA. MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT DE GUISSONA AMB L’EIX TRANSVERSAL, CARRETERA C-25. TRAM: GUISSONA - PUJALT.

Realització:............................................................................................IDOM

Direcció tècnica:........................................…............ROSER POU i CALVET

Autors:................….......................................…....... ROSER POU i CALVET

MIQUEL MARTÍ i ROSELL

CANET DE MAR, NOVEMBRE DE 2010


2

ÍNDEX

1. Introducció i metodologia ...................................................................................................................... 3

2. Marc legal aplicable .............................................................................................................................. 3

3. La Segarra i l’Anoia. Marc històric i geofísic ......................................................................................... 4

4. Inventari del patrimoni cultural .............................................................................................................. 6

5. Prospecció arqueològica preventiva ..................................................................................................... 8

5.1. Mètode emprat en el treball de camp......................................................................................... 8

5.2. Resultats de la Prospecció Superficial ....................................................................................... 8

5.3. Conclusions d’interès arqueològic............................................................................................ 11

6. Avaluació d’impacte sobre el patrimoni cultural.................................................................................. 12

7. Mesures correctores ........................................................................................................................... 13

7.1. Valoració econòmica de les mesures correctores.................................................................... 14

8. Documentació gràfica ......................................................................................................................... 16

8.1. Fotografies dels elements catalogats ....................................................................................... 16

8.2. Fotografies de les àrees de prospecció (A.P.) ......................................................................... 20

8.3. Fotografies de les Zones d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.) ................................................ 28

8.4. Fotografies de les edificacions documentades durant la prospecció (E.D.) ............................ 29

9. Bibliografia .......................................................................................................................................... 35

10. Netgrafia.............................................................................................................................................. 35

Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica

Annex 2: Fitxes de la prospecció arqueològica preventiva

Annex 3: Sol·licituds i permisos administratius


3

1. Introducció i metodologia

Arran de l’elaboració de l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte. Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt, l’enginyeria IDOM ha encarregat als arqueòlegs Roser Pou i Calvet i Miquel Martí i Rosell, la redacció de la part d’aquest estudi dedicat a l’Impacte sobre el Patrimoni Cultural (Patrimoni Arqueològic i Patrimoni Arquitectònic).

S’ha realitzat un inventari dels béns culturals presents inventariats a l’àmbit d’estudi que ha constat de dos fases:

Consulta de cartes arqueològiques i bases de béns arquitectònics documentats a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Catalunya (Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), dels termes municipals afectats per aquesta obra d’infraestructura viaria: Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana i Ivorra (la Segarra), Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra i Pujalt (l’Anoia).

Verificació de camp dels diferents jaciments, i prospecció superficial de tot l’àmbit del projecte com a noves zones d’ocupació prevista. Tasques que han efectuat Roser Pou Calvet i Miquel Martí Rosell, i les presenten en aquest estudi tècnic.

Els béns resultants d’aquesta fase dels treballs s’han englobat en els capítols d’Arqueologia, Paleontologia i Patrimoni Arquitectònic i historicoartístic.

La informació obtinguda es reflexa sobre la planimetria a escala 1:5.000 que se’ns ha facilitat, dividida en Jaciments Arqueològics (J.A.), elements del Patrimoni Arquitectònic de caràcter historicoartístic (P.A.). Edificis i/o construccions localitzats durant la realització de la prospecció superficial que podrien tenir certa rellevància històrico-arquitectònica, que no es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o a cap catàleg municipal, que s’han determinar amb les sigles (E.D.) (Edifici rellevant Determinat), i recursos culturals de caràcter civil.

Després de realitzar, tant la recollida de dades, com la comprovació i avaluació sobre el terreny, es presenten en aquest estudi tot un seguit de mesures a prendre per tal de preservar el possible impacte negatiu que pogués tenir aquesta obra d’infraestructura sobre el Patrimoni Cultural.

La valoració de l’impacte o tipus d’impacte s’ha fet d’acord amb el Decret 114/1988 de 7 d’abril (DOGC 1000, 03/06/1988).

2. Marc legal aplicable

La legislació autonòmica catalana estableix un seguit de figures de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural Català. Destaca la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni català, desplegada recentment pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Destaquen les següents figures:

Bé Cultural d’interès Nacional (BCIN). Són els bens més rellevants del patrimoni cultural català. Es classifiquen en :

Monument històric

Conjunt històric

Jardí històric

Lloc històric

Zona d’interès etnològic

Zona arqueològica

Zona paleontològica

Estan declarats BCIN els castells de Catalunya (disposició addicional primera de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

La incoació de l’expedient de declaració d’un BCIN comporta l’aplicació immediata i provisional del règim de protecció establert per als BCIN ja declarats (article 9.2 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

Bé Catalogat (BC) - Bé Cultural d’Interès Local (BCIL): aquells béns del patrimoni cultural català que malgrat la seva significació i importància no compleixen les condicions pròpies dels BCIN.

La catalogació dels béns immobles s’efectua mitjançant la seva declaració com a BCIL.


4

Tota catalogació de béns immobles ha de contenir els jaciments del terme municipal que hagin estat declarats espai de protecció arqueològica (article 15.1 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català.). Sota aquesta denominació es consideren aquells llocs no declarats d’interès nacional on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques (article 49.1 de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).

Segons la disposició addicional primera de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català els bens radiats a Catalunya que hagin estat declarats d’interès cultural (BIC) o hagin estat inclosos a l’Inventari General de Béns Mobles d’acord amb la Llei de l’estat 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, passen a tenir respectivament la consideració de BCIN o de BC. Els béns immobles que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 9/93 estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats a plans urbanístics passen a tenir, excepte si són BCIN, la consideració de BCIL.

3. La Segarra i l’Anoia. Marc històric i geofísic

La Segarra

Els primers indicis d’ocupació humana es remunten a l’època Prehistòrica i constitueixen un clar exemple d’una comunitat que pertany a la cultura del Bronze Final i que té continuïtat fins a la primera Edat del Ferro (700-600 aC. en el moment inicial, fins el 500 aC.) com queda reflectit en alguns jaciments, com a Guissona i la necròpolis del Colomer (Pallerols), característics dels pobles amb camps d’urnes i sense cap de les manifestacions típiques de l’horitzó ibèric antic.

En època ibèrica trobem un cert augment demogràfic, apareixen nous poblats, situats generalment en indrets enlairats de fàcil defensa, creant un recinte emmurallat. L’economia és agrícola. Els principals jaciments apareguts són a Verdú, Tornabous, la Móra, Guissona - Iesso- i Cervera- Sant Pere Gros-.

A partir del segle IV aC. la comarca ofereix un panorama inèdit respecte a la població de les etapes precedents. Els poblats es multipliquen i ocupen els llocs més idonis segons els recursos naturals (aigua i terres de conreu) que ofereix l’entorn.

La romanització portarà la destrucció de molts poblats ibèrics i els indígenes passaran a un nou tipus de vida basat en poblats sense muralles dependents de la vila romana i situats prop del riu. A tota la comarca es troben restes de paviments, material ceràmic, sitges, dipòsits, molins, etc... El nombre de pobladors va créixer, i el nivell de vida també. S’han trobat restes de poblats importants prop de Tarroja, Castellnou de Sió, Guissona- antiga Iesso i el nucli més important- Guimerà, la Curullada, el Vilet, les Oluges, l’Aranyó, etc...

Un excel·lent exemple d’aquesta evolució és el poblat de Guissona. Sobre el (125-75 aC.) es crea una ciutat de nova planta, delimitada per una muralla notable d’uns 3 m d’ ample. No se saben els límits del seu territorium, però s’han observat traces de cadastre romà almenys fins a Tarroja, Bellvei i Sedó.

Amb l’arribada del segle III dC., els aconteixements que fan trontollar el conjunt de l’imperi Romà també afecten aquests terres. Alguna viles romanes s’abandonen (Vinya Crispí, els Vilassos de Tarroja, Sant Pere de la Curullada), però la resta continuaran en funcionament durant el Baix Imperi. De la xarxa viària instaurada pels romans es conserva un mil·liari de Claudi, aparegut prop de Guimerà, i que es relaciona amb la via que unia Barcelona amb Lleida, passant possiblement per la vall del riu Corb.


5

Després de la caiguda de l’imperi Romà, les dades de la població es fan cada vegada més confuses i l’única cosa segura és que la Segarra fou durant molt temps, la frontera entre els reis cristians i àrabs instal·lats, respectivament, a llevant i a ponent.

La comarca de la Segarra va passar a mans musulmanes, entre els anys 716 i 719. No obstant, no sembla que en el primer segle de domini sarraí es produís un establiment de tropes musulmanes en zones rurals. Per tant, amb més o menys intensitat, va restar una població cristiana que voluntàriament o resignadament va acceptar als invasors. Aquesta situació va canviar a partir de l’any 801, amb la conquesta de la ciutat de Barcelona pels carolingis i l’establiment d’una frontera cristiana al llarg dels rius Cardener - Llobregat.

A finals del segle IX la situació es va invertir. En aquests moments els comtats cristians van passar a dependre del comte Guifré, el qual, a partir del comtat de Barcelona i del d’Urgell, va creuar la línia defensiva musulmana i va portar la frontera cristiana al riu Gaià, per Queralt va arribar a l’alta Segarra i per Calaf a les antigues fortaleses sarraïnes de Torà, Sanaüja i Biosca, per arribar a Ponts. Per primera vegada les tropes cristianes ocuparen terres de la Segarra.

La conquesta de la Segarra data del primer quart del segle XI, poc després de la mort de Ramon Borrell. Cap el 1015 es consolidà la repoblació del sector de Calaf i cap el 1025 la repoblació arribava fins a Cervera. Tots els pobles que s’anaven repoblant constaven de castell (la Segarra és una de les comarques amb més castells de Catalunya), amb església parroquial i cases agrupades i emmurallades.

A l’inici del segle XII existien ja tots els pobles principals. Al segle XIV el número d’habitants de la Cort de Cervera era molt important i desmesurat, si el comparem amb la població catalana total del moment. El segle XV fou desgraciat per la demografia catalana en general i per la de la Segarra en particular. La pesta, les guerres, les males collites, etc... seran les causants d’aquesta davallada en la població.

Durant el segle XVI, XVII i XVIII la crisis queda aparcada justificada bàsicament per l’abundància de cereal, primera matèria molt valorada en èpoques de crisis i que oferia un bon rendiment, especialment a les classes privilegiades. Així es renoven la majoria de castells, cosa que no passa en la major part de Catalunya.

Del segle XVII no se’n té cap dada demogràfica, però sembla ser que persisteix un creixement lent d’aquest. En canvi aquest creixement serà molt important al segle XVIII, gràcies al desenvolupament agrícola. Aquesta població, per la seva fidelitat a Felip V, es va veure colmada de privilegis; en especial, el fet de tenir l’única Universitat del país va comportar un gran moviment de gent entre residencies de professors i alumnes.

A finals del segle XVIII i a principis del XIX va ser un període d’estancament i retrocés demogràfic a tota Catalunya: Guerra Gran, Guerra del Francès, etc ... A l’últim decenni del segle XIX s’iniciarà un període d’expansió demogràfica a tot el territori que també es donarà a la comarca de la Segarra i que serà impulsat, sobretot, per la recuperació industrial catalana, el comerç americà i el desenvolupament agrícola, tot i que amb l’aparició de la fil·loxera l’any 1894 s’arribà a la misèria de molts camperols, que basaven la seva economia en aquest conreu.

Finalment a inicis del segle XX, la comarca intenta una tímida recuperació demogràfica, basada sobretot en l’explotació racional de la terra amb el conreu del cereal; fins els anys 50 s’aconseguirà mantenir estabilitzada la població, tot i que es concentra als nuclis més grans i s’inicia un lent abandonament dels nuclis rurals, procés que actualment encara no ha finalitzat

L’Anoia

La comarca de l’Anoia està situada geològicament en l’anomenada Depressió del Vallès-Penedès, una de les fosses tectòniques més importants del marge oest de l’actual conca Nordbaleàrica-Provençal. En els marges septentrionals d’aquesta fossa s’han documentat importants dipocentres de sediments miocènics, essencialment continentals, que arriben a ultrapassar els 2.000 metres. Les dades estructurals i estratigràfiques que es disposen actualment, permeten assenyalar aquesta zona com un sector en el que el joc d’importants sistemes de fractures ha influït sobre l’existència d’afloraments de diferents formacions neògenes i, per tant, d’importants jaciments paleontològics.

La comarca de l’Anoia ha conservat un dels vestigis més antics i importants de poblament Prehistòric a Catalunya: l’abric Romaní de Capellades (Paleolític mitjà), on foren descobertes indústries mosterianes. També tenim indicis de poblament humà en aquesta comarca al Paleolític Inferior (150.000 anys aC.) com queda reafirmat per l’exemple de Sant Jaume Sesoliveres. El poblament sistemàtic sembla que començà amb la civilització dels Sepulcres en Fossa, documentats a Castellolí, el Bruc, Santa Maria de Miralles i la Llacuna.

No obstant, no serà fins a l’arribada dels romans que es troben els primers nuclis de població importants, convivint amb les comunitats ibèriques, sen el nucli urbà més destacat Prats de Rei, que tenia la categoria jurídica de municipi, mentre que la resta del poblament romà de la comarca devien ser vil·les rurals. Ja en l’Alta Edat Mitjana, quan es produeix la conquesta, per part dels musulmans, de gran part de la Península Ibèrica, la comarca esdevé una terra de ningú, entre les àrees dominades pels cristians i les dominades pels musulmans.


6

Al darrer terç del segle X, desprès de dos-cents cinquanta anys d’ocupació islàmica i retirats els musulmans que poblaven la conca del Llobregat des del s IX, fou iniciat el repoblament cristià de la comarca amb la construcció de castells a les muntanyes que l’envoltaven.

No va ser fins el segle XV , temps després de l’arribada de la pau en aquestes terres, que es produeix un important augment demogràfic. La població va començar a créixer, procés que no s’aturà fins a mitjans del segle XIX, moment en què hi ha una crisi econòmica en el sector de l’agricultura, deguda a la plaga de la fil·loxera. En el sector industrial, la manca de cabal important d’aigua provoca que no es pugui desenvolupar, com en altres zones del país, el fort creixement del procés industrial que succeeix en aquests moments.

Però amb l’arribada del ferrocarril l’any 1893 hi va haver un canvi, provocant que algunes zones de la comarca de l’Anoia tinguessin un fort creixement demogràfic, les quals han restat fins a l’actualitat, fortament ocupades, com és per exemple la conca d'Òdena i la Depressió Penedessenca.

4. Inventari del patrimoni cultural

Els antecedents que tenim de Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN), Jaciments Arqueològics (J.A.), Jaciments Paleontològics (J.P.) i Patrimoni Arquitectònic (P.A.), documentats a la zona per on s’ha de desenvolupar aquesta obra d’infraestructura viaria, són: 2 BCIN (el BCIN 1 Iesso, inclou tots el elements del patrimoni arqueològic i arquitectònic documentats dins l’àrea determinada per el BCIN), 8 Jaciments Arqueològics i 14 punts localitzats al Patrimoni, documentats a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Catalunya (Servei d’Arqueologia de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Tots aquest punt poden quedar afectats amb major o menor mesura pel projecte.

BÉNS CULTURALS INTERÈS NACIONAL (BCIN).

Es documenten 2 elements del patrimoni arqueològic i arquitectònic amb la qualificació de BCIN, en els entorns de la zona afectada per la Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt, que es poden veure afectats per aquesta obra d’infraestructura viaria. (Veure documentació gràfica)

BÉNS CULTURALS INTERÈS NACIONAL

Núm. Nom de l’Element i Municipi Cronologia Descripció Marc legal BCIN 1 Iesso, Guissona. Foto 1, 2, 3,

4 i 5) Ibèric segle IV aC.

Romà (50 aC. – 476 dC.)

L’antiga ciutat romana de Iesso, mencionada per fons documentals d’època romana (Plini i Ptolomeu), s’identifica amb tota seguretat amb el jaciment arqueològic conservat sota la vila de Guissona i els camps de conreus dels seus voltants. També es documenten restes Ibèriques del segle IV. Diferents intervencions dins l’àrea del BCIN. Diferents edificis catalogat com a BCIN i catalogats al Patrimoni Arquitectònic: BCIN: Església de Santa Maria, Muralla i portal de l’Àngel. Patrimoni Arquitectònic: edifici de l’Ajuntament, plaça Major, Cal Moliner, Plaça Vella, edifici de la Cooperativa, edifici del Centre Catòlic, etc...

BCIN

RI-55-0487

Zona Arqueològica (DOGC 2103)

BCIN 2 Obra de Fluvià, Guissona. (Foto 6)

Iberoromà (150 aC. – 476 dC.) Medieval i Modern.

Restes d’un edifici d’estil Gòtic. Al seu entorn es documentaren restes ibèriques i romanes.

BCIN

Monument Històric

RI-51-6349


7

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS (J.A.)

Fruit de la consulta de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es localitzen 8 jaciments arqueològics (J.A.) de diferents tipologies i cronologies, propers a la zona afectada per la Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt, que es poden veure afectats per aquesta obra d’infraestructura viaria. (Veure documentació gràfica)

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Núm. Nom del Jaciment i Municipi Cronologia Descripció Marc legal

J.A. 1 L’Auditori, Guissona. Calcolític Balma aprofitada com a lloc d’enterrament. IPAC

J.A. 2 Camí vell de Guissona, Guissona. Romà i Medieval. Camí tradicional de 7546 metres de llargada i una amplada mitjana de 4 metres que discorre en sentit nord – sud entre els Plans de Bellvei i el TM de Guissona.

IPAC

J.A. 3 Torre Aumedes, Guissona. (Foto 7)

Romà (50 aC. – 300 dC.)

Documentació de ceràmiques romanes en superfície localitzades el 1990 durant una prospecció superficial.

IPAC

J.A. 4 Les Ivorres, Ivorra. Edat del Bronze – Ferro Ibèric (900 – 300)

Documentació de materials ceràmics en superfície.

IPAC

J.A. 5 Font de Santa Maria, Ivorra. Ferro Ibèric (200 – 50 aC.)


IPAC

J.A. 6 Necròpolis de Santa Maria, Ivorra Medieval (800 – 1299) Documentació de diferents tombes realitzades amb lloses.

IPAC

J.A. 7 Cal Quec – I, Castellfollit de Riubregós. (Foto 8)

Ferro – Ibèric i Romà (200 aC. – 476 dC.)


IPAC,

J.A. 8 Cal Quec – II, Castellfollit de Riubregós.

Ferro – Ibèric i Romà (200 aC. – 192 dC.) i Medieval (800 – 1150)


IPAC,

JACIMENTS PALEONTOLÒGICS

Les consultes realitzades han estat les següents:

Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.

No es té constància de l’existència de Jaciments Paleontològics que puguin veure’s afectats a la zona d’estudi.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (P.A.)

D’igual manera, en la consulta de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, s’han documentat 14 edificis i/o elements inventariats i protegits (P.A.) propers a la zona afectada per la construcció de la Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt, que es poden veure afectats per aquesta obra d’infraestructura viaria. (Veure documentació gràfica) Revisat el 2006 i el 88

ELEMENTS INVENTARIATS DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Núm. Nom de l’Element i Municipi Cronologia Descripció Marc legal P.A. 1 Ermita de Sant Pere dels pastors de

Guissona, Guissona. (Foto 9) Segles XIII - XVIII Ermita d’estil romànic. IPAC

P.A. 2 Pont de Santa Llúcia, Guissona. (Foto 10)

Finals del segle XIX Obra d’estil Popular amb un arc de mig punt adovellat.

IPAC

P.A. 3 Font de l’Estany, Guissona Inicis del segle XIX. Obra d’estil Popular, espai en un parc infantil.

IPAC

P.A. 4 Església parroquial de Sant esteve de Vicfred, Sant Guim de la Plana. (Foto 11)

Segles XVI i Finals del XIX.

Obra d’estil Popular. IPAC

P.A. 5 Castell de Vicfred, Sant Guim de la Plana. (Foto 12)

Segles XI i XVI - XVI.

Edifici d’estil Romànic i Barroc. IPAC

P.A. 6 Hostalets, Ivorra. (Foto 13) Segle XVIII - XIX. Obra d’estil Popular, localitzat en una cruïlla de camins.

IPAC

P.A.7 Font de la Figuera, Ivorra. Segle XVIII. Obra d’estil Popular. IPAC

P.A. 8 Fonts de Santa Maria, Ivorra. Segle XVIII. Obra d’estil Popular. IPAC

P.A. 9 Cabana de volta del Cunye de Viver, Ivorra.

Segles XIX - XX. Obra d’estil Popular. IPAC

P.A. 10 Santuari de Santa Maria d’Ivorra, Ivorra

Segles XVII - XVIII. Edifici d’estil Barroc. IPAC

P.A. 11 Moli del Paredador, Ivorra. Segle XIV - XIX. Obra d’estil Popular IPAC

P.A. 12 Cal Millars, Castellfollit de Riubregós. (Foto 14)

Segles XVI - XVII Obra d’estil Popular. IPAC

P.A. 13 Cal Quec, Castellfollit de Riubregós. (Foto 14)

Segle XVII. Obra d’estil Popular. IPAC

P.A. 14 Ca l’Escura, Calonge de Segarra. (Foto 15)

Segle XVII. Obra d’estil Popular. IPAC


8

5. Prospecció arqueològica preventiva

Els dies 29 i 30 de novembre de 2008, s’ha dut a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel Projecte de Construcció de la Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt. Aquesta prospecció anava encaminada a localitzar restes de materials arqueològics en superfície que delimitessin futures àrees d’actuació, i cercar possibles nous elements arqueològics per poder donar una valoració (delimitar els jaciments i concretar la possible afectació) d’aquells elements del Patrimoni Cultural ja inventariats/catalogats. (Veure documentació gràfica)

La prospecció es va portar a terme sota la direcció de l’arqueòloga Roser Pou i Calvet, juntament amb l’arqueòleg, Miquel Martí i Rosell.

Referent a aquest projecte, l’empresa IDOM, ha encarregat a aquest dos arqueòlegs la realització de l’Estudi d’Impacte sobre el Patrimoni Cultural Arqueològic i Arquitectònic. Part d’aquest estudi es completa amb la realització d’una prospecció arqueològica superficial en aquelles zones més sensibles de quedar afectades per les obres. (Veure documentació gràfica)

Aquesta prospecció superficial s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

5.1. Mètode emprat en el treball de camp

La prospecció superficial es realitzà a tota la superfície afectada pel traçat del projecte constructiu de la Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt. Per portar a terme aquesta tasca es va seguir el traçat de l’obra delimitant 8 Àrees de Prospecció (A.P.), en funció del traçat, els camins i carreteres actuals, els termes municipals i els límits dels camps afectats pel projecte. (Veure documentació gràfica)

Es va procedir a prospectar cadascuna d’elles per poder documentar les possibles concentracions i afloraments de materials arqueològics. Aquest treball va estar realitzat pels dos arqueòlegs que examinaren, de forma intensiva i sistemàtica, tota la superfície afectada.

Per dur a terme la prospecció d’una forma sistemàtica els dos arqueòlegs anaven fent passades a peu per les zones que s’havien establert amb anterioritat fins recórrer tota la superfície a estudiar, alhora que s’omplia una fitxa amb els resultats. Si en una Àrea Prospectada es constatava la presència de materials arqueològics susceptibles d’indicar l’existència d’algun jaciment, es determinava el camp o la zona on s’havia documentat el material com a Zona d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.). Durant les tasques de prospecció s’ha documentat una Z.E.A. on es documenten restes constructives, possiblement modernes, però que s’hauran de delimitar amb mètode arqueològic.

Els edificis i/o elements patrimonials localitzats que podrien tenir certa rellevància històrico-arquitectònica, que no es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o als diferents catàlegs locals, es van determinar amb les sigles E.D. (Edifici rellevant Determinat). Durant les tasques de prospecció s’han documentat 19 E.D., de característiques singulars cada una d’elles.

5.2. Resultats de la Prospecció Superficial

ÀREES DE PROSPECCIÓ (A.P.)

ÀREA DE PROSPECCIÓ 1 (A.P. 1). Es localitza a l’inici d’aquesta obra d’infraestructura viària, dins el nucli urbà de Guissona, zona urbana entre el carrer del Notari Roca Sastre i el final del carrer del doctor Torres Escriba, on hi ha la rotonda d’enllaç amb la carretera de Guissona a Sant Guim de la Plana LV-3201. Tota la zona als marges dels carrers està construïda. (Veure documentació gràfica) (Foto 16, 17 i 18)

S’ha documentat la E.D. 1.

A l’Àrea de Prospecció 1 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni immobles). Cal tenir en compte, però, que el carrer del Notari Roca Sastre marca el límit est del BCIN de la ciutat romana de Iesso.

ÀREA DE PROSPECCIÓ 2 (A.P. 2). Es localitza entre la rotonda d’enllaç amb la carretera de Guissona a Sant Guim de la Plana LV-3201, dins el nucli urbà de Guissona i la cruïlla d’aquesta amb la carretera de Vicfred, al límit del TM de Guissona. Es documenten camps de conreu i terrasses llaurades, algunes amb els conreus ja germinats, camps segats i plantacions d’ametllers, a ambdós marges de la carretera LV-3201. (Veure documentació gràfica) (Foto 19, 20, 21, 22 i 23)

S’han documentat les E.D. 2, 3 i 4.


9

A l’Àrea de Prospecció 2 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni immobles), Dins d’aquesta A.P. es documenta el P.A. 1, Ermita de Sant Pere dels Pastors.

ÀREA DE PROSPECCIÓ 3 (A.P. 3). Es localitza entre l’inici de la carretera de Vicfred, i el camí del Far a Vicfred, al límit d’aquest nucli rural. Es documenten camps de conreu i terrasses llaurades, camps amb els conreus germinats, camps segats i zones de bosc i matolls, a ambdós marges de la carretera de Vicfred. Dins les zones de bosc, als marges de la carretera, es documenten abocaments moderns de runes i deixalles. (Veure documentació gràfica) (Foto 24, 25, 26, 27 i 28)

S’han documentat les E.D. 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12.

S’ha determinat la Z.E.A. 1, en una zona de bosc i matolls junt a la carretera, al Pla de Santaeulària, on es documenten unes restes d’una construcció circular, segurament d’època moderna, que en cas de quedar afectada s’hauria de delimitar amb mètodes arqueològics.

A la resta de l’Àrea de Prospecció 3 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni immobles).

ÀREA DE PROSPECCIÓ 4 (A.P. 4). Es localitza entre el camí del Far a Vicfred i els Plans de Vicfred, als entorns d’aquest nucli rural. Es documenten camps de conreu germinats, zones de bosc i matolls, zones ermes i zones amb abocaments moderns de runes i deixalles a l’entorn del nucli urbà. (Veure documentació gràfica) (Foto 29 i 30)

A l’Àrea de Prospecció 4 no es documenta cap tipus de resta arqueològica (ni béns mobles ni immobles).

ÀREA DE PROSPECCIÓ 5 (A.P. 5). Es localitza entre els Plans de Vicfred, als entorns d’aquest nucli rural i la carretera de Torà a Portell LV-3003, a la zona de la Masia d’Hostalets. Es documenten camps de conreu i terrasses llaurades, camps amb els conreus germinats i petites zones de bosc, a ambdós marges de la carretera de Vicfred a la Masia d’Hostalets. (Veure documentació gràfica) (Foto 31, 32, 33, 34 i 35)

S’han documentat les E.D. 13, 14 i 15.


ÀREA DE PROSPECCIÓ 6 (A.P. 6). Es localitza entre la carretera de Tora a Portell LV-3003, a la zona de la Masia d’Hostalets i el camí de Castellfollit de Riubregós a Ferran, a la zona de Millars. Es documenten zones ermes/abandonades, camps de conreu i terrasses llaurades, camps amb els conreus germinats, zones de bosc i matolls i camps segats, a ambdós marges del camí de Conill a Hostalets - camí d’Hostalets d’Ivorra. (Veure documentació gràfica) (Foto 36, 37, 38, 39, 40 i 41)

S’han documentat les E.D. 16, 17, 18 i 19.


ÀREA DE PROSPECCIÓ 7 (A.P. 7). Es localitza entre el camí de Castellfollit de Riubregós a Ferran, a la zona de Millars i l’Eix transversal, carretera C-25; zona d’enllaços de la nova carretera. Es documenten camps de conreu llaurats, camps amb els conreus germinats i camps segats, a ambdós marges del camí d’Hostalets d’Ivorra. (Veure documentació gràfica) (Foto 42, 43, 44 i 45)


ÀREA DE PROSPECCIÓ 8 (A.P. 8). Es localitza entre l’Eix transversal, carretera C-25 i el final del projecte de nova carretera; zona d’enllaços de la nova carretera amb la C-25. Es documenten camps de conreu llaurats a ambdós marges del camí d’Hostalets d’Ivorra. (Veure documentació gràfica) (Foto 46, 47 i 48)


ZONES D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA (Z.E.A.)

Z.E.A. 1, es documenta a l’A.P. 3. S’ha delimitat aquesta Z.E.A. per la documentació d’unes restes constructives, segurament les restes d’una construcció circular, una barraca o cobert d’època moderna, que en cas de quedar afectades s’haurien de delimitar amb mètodes arqueològics. A l’entorn d’aquestes restes s’hi han realitzat abocaments de runes modernes, cosa que fa difícil la seva delimitació. S’ha determinat aquesta Z.E.A. en una zona de bosc i matolls junt a la carretera, al Pla de Santaeulària. (Veure documentació gràfica) (Foto 49 i 50)


10

EDIFICIS RELLEVANTS DOCUMENTATS DURANT LA PROSPECCIÓ (E.D.)

En zones pròximes al traçat d’aquesta nova caretera s’han documentat construccions i/o edificis rellevants no catalogats (E.D.), son, bàsicament, edificis relacionats amb l’ocupació i el desenvolupament de practiques agrícoles, masets, coberts i barraques de pedra seca, construccions realitzades majoritàriament durant el segle XIX.

E.D. 1, es documenta a l’A.P. 1, Creu de terme de la plaça del mil·lenari. (Veure documentació gràfica) (Foto 51)

E.D. 2, es documenta a l’A.P. 2, Font del Piteu/Font de Sant Pere, de l’any 1988. (Veure documentació gràfica) (Foto 52)

E.D. 3, es documenta a l’A.P. 2, cobert d’obra de maçoneria, pedres lligades amb morter de calç. (Veure documentació gràfica) (Foto 53)

E.D. 4, es documenta a l’A.P. 2, cabana de volta sota marge. (Veure documentació gràfica) (Foto 54)

E.D. 5, es documenta a l’A.P. 3, fita. (Veure documentació gràfica) (Foto 55)

E.D. 6, es documenta a l’A.P. 3, cabana de volta, barraca. Cabana del Pastor. (Veure documentació gràfica) (Foto 56)

E.D. 7, es documenta a l’A.P. 3,cobert d’obra de maçoneria. Cobert del Brufi. (Veure documentació gràfica) (Foto 57)

E.D. 8, es documenta a l’A.P. 3,cobert d’obra de maçoneria, pedres lligades amb morter de calç. (Veure documentació gràfica) (Foto 58)

E.D. 9, es documenta a l’A.P. 3, fita. (Veure documentació gràfica) (Foto 59)

E.D. 10, es documenta a l’A.P. 3, cementiri de Vicfred. (Veure documentació gràfica) (Foto 60)

E.D. 11, es documenta a l’A.P. 3, restes d’un cobert d’obra de maçoneria, (Veure documentació gràfica) (Foto 61)

E.D. 12, es documenta a l’A.P. 3, construcció de pedra seca. (Veure documentació gràfica) (Foto 62)

E.D. 13, es documenta a l’A.P. 5, cobert construït amb pedra seca. Cabana del Meix. (Veure documentació gràfica) (Foto 63)

E.D. 14, es documenta a l’A.P. 5, cobert molt reformat. (Veure documentació gràfica) (Foto 64)

E.D. 15, es documenta a l’A.P. 5, Mas junt als Hostalets. (Veure documentació gràfica) (Foto 65)

E.D. 16, es documenta a l’A.P. 6, Pou dels Hostalets. Construcció en pedra seca. (Veure documentació gràfica) (Foto 66)

E.D. 17, es documenta a l’A.P. 6, era del Salvadoret, construcció en pedra seca. (Veure documentació gràfica) (Foto 67)

E.D. 18, es documenta a l’A.P. 6, cobert del Salvadoret, construcció en pedra seca. (Veure documentació gràfica) (Foto 68)

E.D. 19, es documenta a l’A.P. 6, cobert d’obra de maçoneria. Cabana del Ros. (Veure documentació gràfica) (Foto 69)


11

5.3. Conclusions d’interès arqueològic

La prospecció superficial realitzada als terrenys afectats per la Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt, ha permès comprovar la inexistència de restes arqueològiques en superfície en la majoria de trams prospectats, exeptuant unes restes constructives que s’haurien de delimitar amb mètodes arqueològics a la Z.E.A. 1.

S’ha procedit ha prospectar les zones afectades pel nou projecte i el seu entorn immediat, delimitant vuit Àrees de Prospecció (A.P.: Àrees Prospectades). Aquest treball va estar realitzat per dos d’arqueòlegs que examinaren els diferents camps, camins i zones de bosc, que a partir del projecte constructiu, es veuran afectats de forma directa.

En zones pròximes al traçat d’aquesta nova carretera s’han documentat construccions i/o edificis rellevants no catalogats (E.D.). La majoria d’ells corresponen a edificis i elements relacionats amb l’ocupació i el desenvolupament de practiques agrícoles, masos, barraques i construccions en pedra seca, realitzades majoritàriament durant el segle XIX.

D’altra part, cal tenir en compte que els resultats de tota prospecció superficial han de ser considerats únicament com a orientatius. Per tal que resulti més fiable, la prospecció superficial ha de ser realitzada quan les condicions del terreny permeten la correcta inspecció visual de la seva superfície. En el cas dels camps de conreu, l’estat òptim és quan els camps es troven llaurats, resultant molt difícil i, per tant, menys fiable, la realització d’una prospecció superficial amb el conreu segat o germinat. Pel que fa a les zones de bosc i matolls molt densos i a les zones ermes, els resultats de les prospeccions no són determinants. En el cas de les prospeccions realitzades en el curs dels estudis d’impacte sobre el patrimoni de qualsevol obra d’infraestructura, el moment escollit per a dur-les a terme ve marcat per les necessitats i terminis d’execució del projecte, de manera que en molts dels casos els terrenys sobre els quals es realitzen aquelles no presenten les millors condicions per a ser prospectats.

Per aquests motius exposats anteriorment i per les característiques dels jaciments documentats en les comarques de la Segarra i l’Anoia, jaciments d’època prehistòrica i jaciments d’època romana, es proposarà com a mesura correctora de caràcter general un programa de seguiment arqueològic dels rebaixos.

Amb les dades obtingudes durant la prospecció superficial i presentades en aquest estudi, es podran adoptar les mesures correctores adients per tal de no afectar el patrimoni ja documentat, i evitar la destrucció de noves restes que poguessin aparèixer sense documentar,

quan es porti a terme la Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt,


12

6. Avaluació d’impacte sobre el patrimoni cultural

S’han situat sobre els plànols tots aquells Jaciments Arqueològics (J.A.) coneguts fins el moment, que es localitzen dins l’àrea afectada per l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte: Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt. Al mateix temps, també s’han situat totes aquelles construccions catalogades com a Patrimoni Arquitectònic (BCIN i P.A.). De tots ells se n’ha dut a terme un estudi detallat.

Tots aquests elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic s’han classificat en funció del grau de protecció de l’element patrimonial (BCIN/ BIC / J.A. / P.A.) segons la Llei (9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català) i la (Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès). Per tant cadascun d’ells presenta un Nivell de Sensibilitat d’acord amb aquesta protecció. La divisió és la següent:

Elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que estan declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional, segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Els elements patrimonials amb aquesta catalogació reben la més alta protecció, segons la citada legislació.

▪ Els seu Nivell de Sensibilitat és Molt Alt i, conseqüentment, es produiria una pèrdua permanent d’aquest patrimoni, sense cap possible recuperació, ni amb l’aplicació de mesures protectores o correctores (en el cas del BCIN de Iesso, aquest no s’afecta directament, si no que s’afecten els límits establers per el BCIN en la seva part est).

Amb aquesta catalogació es localitzen els següents elements:

IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL ARQUITECTÒNIC

Núm. Nom de l’element Tipus d’afectació Valoració d’Impacte Impacte Residual

BCIN 1 CIUTAT ROMANA DE IESSO MODERADA MODERAT COMPATIBLE

Elements del Patrimoni Arqueològic que estan catalogats i per tant protegits segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català.

▪ Degut a aquest grau de protecció, cadascun d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt i el seu entorn més immediat un nivell de Sensibilitat Moderat. És per això que s’haurien d’aplicar mesures correctores o protectores severes.

▪ Amb aquesta catalogació es localitzen els següents Jaciments Arqueològics:

▪ No es localitza cap element patrimonial amb la catalogació i protecció de J.A. que es pugui veure afectat per la construcció d’aquesta obra d’infraestructura de Viaria.

Elements del Patrimoni Arquitectònic que estan catalogats i per tant protegits segons la llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català.

▪ Degut a aquest grau de protecció, cadascun d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt. És per això que hauran d’aplicar-se mesures correctores o protectores severes.

▪ Amb aquesta catalogació es localitzen els següents elements del Patrimoni Arquitectònic, que podrien quedar afectats per la realització d’aquest projecte constructiu, descrits mitjançant una fitxa en que figura la numeració utilitzada en els plànols, el nom de l’edifici i/o element inventariat i protegit, el tipus d’afectació, la valoració de l’impacte i l’impacte residual.

IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL ARQUITECTÒNIC (P.A.)


P.A. 1 ERMITA DE SANT PERE DELS PASTORS

MODERADA MODERAT COMPATIBLE

Elements patrimonials (Zones d’Expectativa Arqueològica / Edificacions no catalogades) documentats com a conseqüència de la prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment establert pel Decret 78/2002, del 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic).

▪ Amb aquesta catalogació es localitzen els següents Elements patrimonials (Zones d’Expectativa Arqueològica / Edificacions no catalogades), que podrien quedar afectades per la realització d’aquest projecte constructiu, descrits mitjançant una fitxa en que figura


13

la numeració utilitzada en els plànols, el nom de la Z.E.A. i E.D., el tipus d’afectació, la valoració de l’impacte i l’impacte residual.

IMPACTE SOBRE LES Z.E.A. i E.D.


Z.E.A. 1 RESTES D’UNA CONSTRUCCIÓ CIRCULAR


E.D. 2 FONT DEL PITEU/FONT DE SANT PERE


E.D. 4 CABANA DE VOLTA SOTA MARGE MODERADA MODERAT COMPATIBLE

E.D. 5 FITA MODERADA MODERAT COMPATIBLE

E.D. 7 COBERT D’OBRA DE MAÇONERIA. COBERT DEL BRUFI


E.D. 9 FITA MODERADA MODERAT COMPATIBLE

E.D. 13 COBERT CONSTRUÏT AMB PEDRA SECA. CABANA DEL MEIX


E.D. 14 COBERT MOLT REFORMAT MODERADA MODERAT COMPATIBLE

E.D. 15 MAS JUNT ALS HOSTALETS MODERADA MODERAT COMPATIBLE

E.D. 16 POU DELS HOSTALETS. CONSTRUCCIÓ EN PEDRA SECA


E.D. 19 COBERT D’OBRA DE MAÇONERIA. CABANA DEL ROS


7. Mesures correctores

PATRIMONI DECLARAT BCIN

BCIN 1, Ciutat romana de Iesso

▪ Mesures correctores:

▪ Tots els rebaixos que s’hagin d’efectuar dins el nucli urbà de Guissona, especialment en el carrer del Notari Roca Sastre, s’hauran d’efectuar sota estricte control arqueològic, tal com es contempla en el Pla d’ordenació urbanística municipal de Guissona. Memòria, avanç de planejament, juny 2008.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (P.A.)

P.A. 1, Ermita de Sant Pere dels Pastors.


▪ No afectar aquest element ni el seu entorn mes immediat, incloent els murs que delimiten el tancament de la zona on s’ubica l’ermita, i que donen a la carretera.

ZONES D’EXPECTATIVA ARQUEOLOGIA (Z.E.A.)

L’estudi de l’àrea afectada pel Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt, ha permès comprovar sobre el terreny que hi ha 1 Zona d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A. 1) documentada durant la prospecció superficial realitzada, que es podria veure afectada durant els processos de construcció d’aquesta carretera.

Z.E.A. 1, Restes d’una construcció circular documentada en una zona de bosc.


▪ Efectuar un control del desbrossament i la delimitació de l’entorn d’aquestes restes. S’hi es considera adient, procedir a la seva excavació amb el registre gràfic i planimetric que es consideri necessari.


14

EDIFICIS RELLEVANTS NO CATALOGATS

L’estudi de l’àrea afectada pel Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt, ha permès comprovar sobre el terreny que hi ha 10 Edificacions o Elements (E.D.) documentats durant la prospecció superficial realitzada, que es podrien veure afectats durant els processos de construcció d’aquesta carretera.

E.D. 2. Font del Piteu/Font de Sant Pere, de 1988.

E.D. 4. Cabana de volta sota marge.

E.D. 5. Fita.

E.D. 7. Cobert d’obra de maçoneria. Cobert del Brufi.

E.D. 9. Fita.

E.D. 13. Cobert construït amb pedra seca. Cabana del Meix.

E.D. 14. Cobert molt reformat.

E.D. 15. Mas junt als Hostalets.

E.D. 16, Pou dels Hostalets. Construcció en pedra seca.

E.D. 19. Cobert d’obra de maçoneria. Cabana del Ros.


▪ Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements.

▪ En el cas de que durant la realització de les obres s’haguessin d’afectar ineludiblement algunes d’aquestes construccions, especialment les E.D. 15 i 16, que segurament tenen relació amb el P.A. 6, Hostalets, es realitzarà un estudi històric detallat d’aquests elements per determinar-ne la seva rellevància, s’efectuarà un aixecament topogràfic de les seves plantes i la seva documentació gràfica. A partir d’aquestes dades, s’establirà s’hi es pot procedir a la seva destrucció un cop documentats.

MESURES CORRECTORES DE CARÀCTER GENERAL

Degut a les característiques dels jaciments documentats majoritàriament a l’entorn de Guissona, jaciments d’època romana, i a les troballes d’època prehistòrica documentades en zones properes a Cal Quec, durant l’execució de les obres, s’haurà de portar a terme:

▪ un seguiment arqueològic dels moviments de terres que es realitzin en tot el traçat de la nova carretera, durant el procés constructiu d’aquesta.

▪ Durant aquest seguiment, s’efectuarà un control arqueològic del decapatge del substrat vegetal fins arribar al subsòl geològic natural.

▪ Controlar que l’establiment d’abassegaments temporals no afectin les àrees d’influència dels jaciments ja documentats/inventariats.

▪ Realitzar una prospecció superficial al lloc on es determinin l’establiment d’abassegaments temporals, que no s’ha realitzat durant aquest estudi d’impacte.

Tanmateix, també cal tenir present que aquest estudi sobre l’Impacte Patrimonial ha estat realitzat a partir solament de dades arqueològiques i arquitectòniques conegudes i també d’una prospecció arqueològica a nivell superficial. El descobriment de nous jaciments arqueològics i paleontològics només es pot realitzar a partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a priori el que resta amagat en ell i per tant no hem de descartar l’aparició d’aquests durant la realització de les obres.

Per tant, creiem necessari incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.

7.1. Valoració econòmica de les mesures correctores

MESURES CORRECTORES

Seguiment i control arqueològic dels rebaixos de l’obra realitzats per un arqueòleg (director) vuit hores, (prenen un mes com a referència i a multiplicar pel temps total del control de rebaixos, seguiment de l’obra i delimitació de la Z.E.A. 1):


15

1 arqueòleg x 8 hores x 20 dies a 25,90 € 4.144,00 €

+ 13 % de benefici industrial 538,72 €

+ 6 % de despeses generals 248,64 €

SUBTOTAL 4.931,36 €

+ 16 % IVA 789,02 €

TOTAL 5.720,38 €

S’ha de tenir en compte la possibilitat de que es documentessin nous jaciments a partir del seguiment i control arqueològic, i que la importància de les restes que es poguessin documentar obligués a efectuar una excavació d’urgència. Per aquest motiu creiem necessari establir una partida d’alçada a justificar de 100.000,00 euros per poder cobrir les contingències que es derivessin d’aquestes intervencions.


16

8. Documentació gràfica

8.1. Fotografies dels elements catalogats

Foto 1: BCIN 1 Iesso, Excavacions de la ciutat romana.

Foto 2: BCIN 1 Iesso, restes arqueològiques de la plaça Capdevila.

Foto 3: BCIN 1 Iesso, Muralla i portal de l’Àngel.


17

Foto 4: BCIN 1 Iesso, Església de Santa Maria.

Foto 5: BCIN 1 Iesso, edifici de l’Ajuntament i edifici del Centre Catòlic.

Foto 6: BCIN 2, Obra de Fluvia.

Foto 7: J.A. 3, Torre Aumedes.


18

Foto 8: J.A. Cal Quec I.

Foto 9: P.A, 1, Ermita de Sant Pere dels pastors de Guissona.

Foto 10: P.A. 2, Pont de Santa Llúcia.

Foto 11: P.A. 4, Església parroquial de Sant Esteve de Vicfred


19

Foto 12: P.A. 5, Castell de Vicfred.

Foto 13: P.A, 6, Hostalets.

Foto 14: P.A. 12 i P.A. 13, Cal Millars i Cal Quec.

Foto 15: P.A. 14, Ca l’Escura


20

8.2. Fotografies de les àrees de prospecció (A.P.)

Foto 16: A.P. 1, Inici, carrer del Notari Roca Sastre. Zona urbana.

Foto 17: A.P. 1, carrer del Dr. Torres Escribà, marges carretera. Zona urbana.

Foto 18: A.P. 1, enllaç rotonda carretera LV-3201, zona urbana.


21

Foto 19: A.P. 2, Marges carretera camps i terrasses segats.

Foto 20: A.P. 2, plantacions d’ametllers. Zona de Sant Pere dels Pastors.

Foto 21: A.P. 2, marges carretera, camps llaurats.

Foto 22: A.P. 2, marges carretera, camps segats.


22

Foto 23: A.P. 2, marges carretera, camps germinats, zona del pouet del Bisbe.

Foto 24: A.P. 3. Inici A.P., carretera de Vicfred. Camps i terrasses llaurades.

Foto 25: A.P. 3, camps germinats.

Foto 26: A.P. 3, zona de bosc i matolls on es documenta la Z.E.A. 1..


23

Foto 27: A.P. 3, camps llaurats

Foto 28: A.P. 3, final A.P., camps llaurats, bosc i construccions modernes.

Foto 29: A.P. 4, zones ermes, zones de bosc i construccions modernes.

Foto 30: A.P. 4, nucli de Vicfred, camps germinats i construccions del poble.


24

Foto 31: A.P. 5, camps llaurats.

Foto 32: A.P. 5, camps germinats.

Foto 33: A.P. 5, camps llaurat, camps germinats i zones de bosc.



25

Foto 35: A.P. 5, final A.P., enllaç carretera LV-3003. camps llaurats.

Foto 36: A.P. 6, inici A.P., zona de bosc i erms, camí de Conill a Hostalets.

Foto 37: A.P. 6, terrasses llaurades.

Foto 38: A.P. 6, camps germinats


26


Foto 40: A.P. 6, conreus germinats i bosc a la zona de les Costes.

Foto 41: A.P. 6, camps segats a la zona de Millars.

Foto 42: A.P. 7, inici A.P., camps germinats.


27


Foto 44: A.P. 7, camps segats. Zona d’enllaços amb la C-25.

Foto 45: A.P. 7, coreus germinats. Zona d’enllaços amb la C-25.

Foto 46: A.P. 8, camí d’Hostalets d’Ivorra. Zona d’enllaços amb la C-25.


28

Foto 47: A.P. 8, camps llaurats. Zona d’enllaços amb la C-25.

Foto 48: A.P. 8, camps llaurats. Zona d’enllaços amb la C-25.

8.3. Fotografies de les Zones d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.)

Foto 49: Z.E.A. 1, zona de bosc, es documenten restes constructives i abocaments moderns.


29

Foto 50: Z.E.A. 1, es documenten restes d’una construcció circular.

8.4. Fotografies de les edificacions documentades durant la prospecció (E.D.)

Foto 51: E.D. 1, Creu de terme de la plaça del mil·lenari.


30

Foto 52: E.D. 2, Font del Piteu/Font de Sant Pere, de 1988.

Foto 53: E.D. 3,cobert d’obra de maçoneria, pedres lligades amb morter de calç.

Foto 54: E.D. 4, cabana de volta sota marge.

Foto 55: E.D. 5, fita.


31

Foto 56: E.D. 6, cabana de volta, barraca. Cabana del Pastor.

Foto 57: E.D. 7,cobert d’obra de maçoneria. Cobert del Brufi.

Foto 58: E.D. 8,cobert d’obra de maçoneria, pedres lligades amb morter de calç.

Foto 59: E.D. 9, fita.


32

Foto 60: E.D. 10, cementiri de Vicfred.

Foto 61: E.D. 11, restes d’un cobert d’obra de maçoneria,

Foto 62: E.D. 12, construcció de pedra seca.

Foto 63: E.D. 13, cobert construït amb pedra seca. Cabana del Meix.


33

Foto 64: E.D. 14, cobert molt reformat.

Foto 65: E.D. 15, Mas junt als Hostalets.

Foto 66: E.D. 16, Pou dels Hostalets. Construcció en pedra seca.

Foto 67: E.D. 17, era del Salvadoret, construcció en pedra seca.


34

Foto 68: E.D. 18, cobert del Salvadoret, construcció en pedra seca.

Foto 69: E.D. 19, cobert d’obra de maçoneria. Cabana del Ros.


35

9. Bibliografia

DD.AA (inèdit), Carta Arqueològica de la comarca de la Segarra: Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana i Ivorra. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

DD.AA (inèdit), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la comarca de la Segarra: Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana i Ivorra. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

DD.AA (inèdit), Carta Arqueològica de la comarca de l’Anoia: Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra i Pujalt. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

DD.AA (inèdit), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la comarca de l’Anoia: Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra i Pujalt. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

DD.AA (1988), Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

DD.AA (1990), Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artísdtics de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

DD.AA. (1992), Gran Enciclopèdia Catalana. Catalunya Romànica, Barcelona.

DALMAU, R (ed.): (1975) Els castells catalans. Barcelona.

JUNYENT, E., (1986), El poblament ibèric a l’àrea ilergeta, a 6e col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà.

JUNYENT, E.; LAFUENTE, A.; LOPEZ, J.B., (1994), L’origen de l’arquitectura en pedra i l’urbanisme a la Catalunya occidental, a Cota Zero núm. 10, Vic.

VIDAL-VILASECA, (1981), El romànic de la Segarra. Barcelona.

10. Netgrafia

www.guissona.net/la-vila/cultura

www.ccsegarra.com/turisme/index.asp?menu=ini&opc=dadesgen&muni=6&pobl=3

www.ca.wikipedia.org/wiki/Anoia

www.exercitpopular.org/presentacio.htm


Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica


Annex 2: Fitxes de la prospecció arqueològica preventiva


Annex 3: Sol·licituds i permisos administratius

Estudi patrimoni cultural · 2010-12-15 · Estudi Patrimoni Cultural Projecte. Millora general....

Documents

Transcript of Estudi patrimoni cultural · 2010-12-15 · Estudi Patrimoni Cultural Projecte. Millora general....