Projecte “Petitons”: Anàlisi i valoració (1994-2006) · 2012-11-08 · Marià Fortuny, Dr....

Projecte “Petitons”: Anàlisi i valoració (1994-2006)

Comes, Gabriel Ponce, Carmen

AGRAÏMENTS Aquest treball consistent en realitzar la valoració del Projecte Petitons, ha estat possible

gràcies a la demanda feta per la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus i

a l’ajuda de nombroses persones, a les quals volem agrair la seva col·laboració:

- a la direcció i professorat del centres de Reus: Rubio i Ors, Pompeu Fabra, Prat

de la Riba, Ciutat de Reus, Teresa Miquel i Pàmies, Eduard Toda, Rosa Sensat,

Marià Fortuny, Dr. Alberich i Cases, General Prim, St. Pau i Misericòrdia.

- a les mestres del Projecte Petitons.

- a les educadores socials: Pilar Dominguez, Teresa Barceló, Neus Domenech i

Eugènia Calvo.

- a la coordinadora d’Atenció Primària, Consuelo Collado.

- a la Cap de Serveis de Serveis Socials, Montserrat Ibarz.

- a la tècnica de suport: Victòria Morales

De la mateixa manera, agraïm la col·laboració del Departament d’Educació i

Universitats pels permisos atorgats.

1

PROJECTE PETITONS: ANÀLISI I VALORACIÓ (1994-2006)

1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 2

2. PROJECTE “PETITONS” ......................................................................... 3

2.1 Origen i justificació ............................................................................ 3

2.2 Objectius ............................................................................................. 5

2.3 Destinataris del projecte ..................................................................... 8

2.4 Context i escenaris d'intervenció ........................................................ 10

2.5 Professionals que intervenen ............................................................... 13

2.6 Descripció del projecte ........................................................................ 15

3. AVALUACIÓ DEL PROJECTE PETITONS ............................................ 39

3.1 Disseny ................................................................................................ 39

3.1.1 Selecció de la mostra .................................................................. 42

3.1.2 Recollida de dades i instruments ................................................ 46

3.2 Desenvolupament ................................................................................ 48

3.2.1 Fase 1: Valoració del Projecte Petitons per part dels agents

implicats ............................................................................................... 48

3.2.2 Fase 2: Anàlisi inicial i final del nivell socioeducatiu assolit

pels alumnes del Projecte Petitons 2005-06 ....................................... 61

3.2.3 Fase 3: Anàlisi del nivell d’adaptació escolar assolit pels

alumnes del Projecte Petitons 2004-05, al finalitzar el 1r Q de

P3 (2005-06) ........................................................................................ 80

3.2.4 Fase 4: Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes

del Projecte Petitons 2003-04, al finalitzar P3 (2004-05) ................. 106

3.2.5 Fase 5 : Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes

del Projecte Petitons 2002-03, al finalitzar P4 (2004-05) ................ 146

4. CONCLUSIONS I VALORACIONS ........................................................ 186

5. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................... 199

2

1. INTRODUCCIÓ Quan es dissenya un projecte en el que s’ha invertit notables recursos econòmics i

personals i s’han posat en marxa diversos agents educatius i socials per a aconseguir uns

objectius valuosos des de la perspectiva social i educativa, com és en el cas del Projecte

Petitons, és del tot lògic i recomanable que es vulgui fer una avaluació per comprovar,

fonamentalment, si efectivament s’han aconseguit els objectius marcats a l’inici del

projecte. I és que com diu Cembranos (1988:187), hi ha principalment dues raons que

justifiquen una avaluació:

1- És una manera de rebre “feed-Back” sobre les intervencions i els programes que

es porten a cap, una manera de millorar i progressar.

2- És una responsabilitat social i política, especialment si les activitats portades a

terme es financin amb fons públics, ja que el contribuint té dret a saber en què i

com s’està emprant el diner públic.

Aquesta avaluació encara es fa més necessària i valuosa quan no només examina els

guanys aconseguits desprès d’haver passat un curs escolar, sinó que contempla els

beneficis obtinguts desprès d’haver transcorreguts uns quants anys ja que d’aquesta

forma es poden aconseguir millor les finalitats de tota avaluació:

1- Mesurar el grau de pertinença, idoneitat, efectivitat i eficàcia d’un projecte.

2- Facilitar el procés de presa de decisions per a millorar i/o modificar un programa

o projecte.

3- Establir en quin grau s’han produït altres conseqüències imprevistes.

4- Fomentar una anàlisi prospectiva sobre quines i com han d’ésser les

intervencions futures. ( Pérez, 2004)

En el cas del Projecte Petitons que ja són 12 els anys que porta desenvolupant-se i que

ja és un projecte consolidat, aquesta avaluació que dèiem abans, s’ha pogut portar a

terme. Creiem que en el que portem dit, queda justificat el fet de que l’avaluació de

projectes és una tasca no només necessària si no imprescindible. Així ho han entès des

3

de la Regidoria de Serveis Social de l’Ajuntament de Reus al voler fer aquesta avaluació

del Projecte Petitons.

2. PROJECTE PETITONS 2. 1 ORIGEN I JUSTIFICACIÓ

El Projecte Petitons va sorgir l’any 1994 per donar resposta, en un primer moment, a la

necessitat d’intervenir educativament, en determinades zones de la ciutat, davant la

detecció per part dels professionals dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus de

molts casos de nenes i nens en edat escolar que no estaven escolaritzats i altres que

presentaven un grau elevat d’absentisme i inadaptació escolar.

Per evitar aquesta problemàtica, es va partir de la hipòtesis que la prevenció era l’arma

més eficaç que es tenia, per la qual cosa, es va considerar imprescindible intervenir

primerencament ja que molt estudis confirmen la idea de que les activitats educatives en

aquestes edats primerenques poden actuar com una “vacuna contra el fracàs escolar”

A més, es citen altres raons que avalen la importància decisiva de l’atenció primerenca

en les primeres edats:

• Les bases del desenvolupament de les capacitats fonamentals tenen lloc en

els primers anys de vida.

• Des del naixement, els processos de maduració i de desenvolupament són

possibles gràcies a l’interrelació e interacció del nen amb el medi.

Es per això que Projecte Petitons va destinat a nens i nenes amb d’edats primerenques

(d’2 a 3 anys).

Per altra banda, per aconseguir que el Projecte Petitons tingués la màxima eficàcia i

funcionalitat, no només es va pretendre que servís com a mesura preventiva i

compensadora de desigualtats per aquells alumnes que estaven en desavantatge social,

sinó que a més es va voler oferir un servei educatiu públic de qualitat per a que el

poguessin gaudir el màxim de nens i nenes que residien en aquelles zones.

Recordant les crítiques que es van realitzar als programes compensatoris que es varen

dissenyar en alguns països per atendre al nenes i nenes desafavorits, el currículum que

4

segueix el Projecte Petitons no és diferent del que segueixen o poden seguir els nens i

nenes que assisteixen a les escoles infantils, per evitar que el grup d’alumnes que

participa en el Projecte Petitons treballi un currículum especial o paral·lel que en res el

beneficiaria.

Així doncs, el Projecte Petitons ha partit fonamentalment del currículum de l’etapa

d’educació infantil elaborat per la Generalitat de Catalunya. Destacant en el Projecte

Petitons, les següents característiques: el seu caràcter cognitivista (es treballen els

aspectes cognitius de l’alumne a traves del joc i de les activitats especialment

dissenyades per treballar aquest camp, i també amb l’ús com a instrument privilegiat, no

només per part dels educadors sinó també de la família, de la lectura d’un llibre

il·lustrat, també utilitzat com nexe per a poder relacionar-se amb la família i fer-la

partícip) i “ecològic” (intervenint-hi encara que en diferents graus d’implicació, la

família, l’escola, els serveis socials i els pedagogs).

Es va intentar, més que dissenyar mesures compensatòries de caràcter general,

programar estratègies específiques per a uns determinats nens i nenes amb unes

característiques socioculturals concretes, partint de les seves necessitats personals, una

vegada diagnosticades, i buscant fonamentalment que desenvolupessin al màxim les

seves capacitats, i que quan s’incorporin als centres educatius la seva adaptació escolar

sigui òptima. Per això, a més de treballar educativament de forma sistemàtica i

aprofundida amb els menors, es fa necessària la participació activa dels pares i la

col·laboració dels mestres dels centres educatius ordinaris de la zona.

5

2.2 OBJECTIUS Atenent als principis en què es basa el nostre projecte, es contemplen objectius per a

desenvolupar les capacitats dels nens i nenes s’ha donat prioritat a la cognició, el

llenguatge, la psicomotricitat, els hàbits escolars i les habilitats socials, però també,

atenent a un principi ecològic, es preveuen objectius per fer intervenir a la família i el

professorat de les escoles on es matricularan els nens i nenes que assisteixen al Projecte

Petitons.

A grans trets, els objectius perseguits pel Projecte Petitons han estat:

* En relació al nen:

A través del Projecte Petitons es pretén crear un espai educatiu on els alumnes

desenvolupin les seves potencialitats i assoleixin una sèrie d’hàbits i aprenentatges. Tot

plegat li facilitarà la posterior adaptació al medi escolar. Els objectius a aconseguir en

aquest apartat es poden concretar en:

• Oferir un servei educatiu de qualitat a aquells nens i nenes que no en disposen.

• Detectar primerencament qualsevol problemàtica especial en l’esfera afectiva, física,

psíquica, intel·lectual, … que pot presentar el nen o nena, i derivar-lo cap altres

serveis i/o recursos en casos necessaris.

• Afavorir el procés d’autonomia i socialització de l’infant per fer-lo capaç de viure

unes relacions estables i afectives amb ell mateix i amb els altres.

• Afavorir el desenvolupament harmònic del nen/a atenen a les seves necessitats

bàsiques d’ordre biològic, afectiu, lúdic i social.

• Afavorir en el nen/a el desenvolupament de les seves capacitats de coneixement i

d’interpretació d’ell mateix i de l’entorn.

• Afavorir el desenvolupament d’una capacitat comunicativa amb els seus semblants i

amb persones adultes.

• Afavorir l’expressió i la comprensió oral.

• Afavorir l’adquisició dels hàbits escolars bàsics que li permetin una bona adaptació

escolar.

6

• Millorar l’autoestima i la confiança.

• Preparar el nen/a per iniciar l’escolaritat amb èxit, prenent com a punt de referència

el disseny curricular d’educació infantil.

* En relació a la família:

La família participa activament en el projecte. Es vol aplicar activament els pares en

l’educació dels seus fills perquè millori la seva actuació educativa, ajudant a aconseguir

els objectius proposats al projecte, i tinguin una actitud positiva, vers un futur proper, en

l’escolarització dels seus fills i filles i la cooperació amb els educadors.

Per a treballar aquests aspectes es proposen els següents objectius:

• Fomentar la participació activa dels pares i mares en les activitats educatives dels

seus fills i filles.

• Potenciar actituds positives cap a la realitat escolar.

• Afavorir la interacció entre els pares/mares i els professionals de l´educació.

• Orientar els pares respecte a l’educació dels seus fills i filles.

• Propiciar que la família participi en la dinàmica del centre.

• Potenciar la participació dels pares en activitats relacionades amb el programa

(xerrades sobre temes educatius, sanitaris..., relacionats amb els seus fills i filles),

que es porten a terme al centre.

• Informar i orientar sobre el procés de matriculació escolar perquè portin a terme la

matriculació dels seus fills i filles en l’etapa d’educació infantil (P-3).

* En relació als mestres:

A través de la implicació dels mestres de l’escola es vol fomentar una actitud receptiva

cap als nens que participen en el projecte i que probablement durant el curs següent

seran els seus alumnes.

7

Els objectius són:

• Donar a conèixer la problemàtica que poden presentar certs nens/nenes en possible

situació de desavantatge.

• Potenciar actituds positives cap a nens i nenes que poden presentar dificultats

escolars

• Assegurar una coherència i una continuïtat en els serveis educatius que oferta la

societat.

8

2.3 DESTINATARIS DEL PROJECTE

El Projecte Petitons, no ha volgut ser un projecte paral·lel als programes que

s’ofereixen des de les escoles infantils de la ciutat, sinó que la seva finalitat, és oferir un

servei educatiu de qualitat que s’adeqüi a les necessitats concretes dels nens i nenes, i

llurs famílies, d’una determinada zona.

La població a qui va adreçat és la de famílies que tinguin infants de 2 a 3 anys que no

assisteixin a cap institució educativa per diferents raons: per manca de places en escoles

infantils, per manca de recursos econòmics, idiosincràsia de les famílies, poca valoració

de les institucions educatives en les primeres edats...

Es dóna prioritat als infants que pertanyen a famílies amb dificultats socials i/o

presenten mancances d’estímuls educatius.

La detecció es realitza mitjançant famílies en què s’intervé des dels Equips d’Atenció

Primària Municipal o que vénen derivades d’altres serveis. També s’atenen les

demandes dels pares i mares que s’interessen pel projecte. Es fa una valoració posterior

de la conveniència o no de la seva participació.

Es contemplen especialment els següents criteris:

*En relació a les famílies:

*Famílies que no porten als seus fills petits a l´escola infantil encara que en

algun cas, la zona on viuen compte en aquest servei.

*Famílies residents als barris on es desenvolupa el projecte.

*Famílies amb intervenció des de Serveis Socials municipals.

*Pares molt joves, novells en molts casos, això explica la inexperiència en la

criança i cura dels seus fills.

*Situació laboral poc estable i amb dificultats econòmiques.

*Famílies que presenten una situació de desestructuració familiar.

*Pares amb problemes de toxicomania, delinqüència, amb estils de vida que

podrien denominar-se marginals.

9

*En relació als nens i nenes:

*Amb edats compreses entre 2 i 3 anys.

*Nens que no estan escolaritzats.

*Alguns dels seus germans presenta un alt absentisme i fracàs escolar.

*Nens que pertanyen a famílies en desavantatge social.

Es destaca que en el Projecte Petitons no es crea un grup només constituït per nens i

nenes amb problemàtiques de tipus psicosocial, donat que el projecte està obert a tots

els nens i nenes de 2 a 3 anys d'aquelles famílies de la zona que demandin gaudir

d'aquest servei educatiu, però hi tenen prioritat aquells casos detectats des dels serveis

socials d'atenció primària.

10

2.4 CONTEXT I ESCENARIS D´INTERVENCIÓ

El Projecte Petitons es desenvolupa a la ciutat de Reus. Des d’una línia

descentralitzadora i d’atenció a la diversitat s’ha anat implantant en diferents districtes (i

barris ) de la ciutat. La seva trajectòria en línies generals des del seu inici ha estat la

següent:

A l’any 1994 s’inicia el Projecte Petitons amb 10 alumnes al Districte V, al Barri

Juroca-Fortuny. A l’any 1995 i 96 són 3 els districtes que porten a terme el Projecte:

• Nucli Antic

• Districte IV: Barri St. Josep Obrer

• Districte IV: El Roser

De l’any 1997 al 2000 són 4 els districtes que desenvolupen el Projecte, al tornar-se a

reincorporar-se el districte V. Així doncs són:

• Districte I: Nucli Antic

• Districte IV: St. Josep Obrer

• Districte IV: El Roser

• Districte V: Barri Juroca-Fortuny

A l’any 2001 és quan agafa la seva màxima expansió, al afegir-ne als 4 districtes

anteriors un 5è, el districte II.

A continuació presentem un quadre resum del que ha estat el Projecte al llarg d’aquests

anys:

11

Dtes./ Zones de la Ciutat

CURS

Dte.I Nucli

Antic

Dte.II

Dte.IV St.

Josep Obrer

Dte. IV Roser

Dte. V

1994-95 X

1995-96 X X X

1996-97 X X X

1997-98 X X X X

1998-99 X X X X

1999-00 X X X X

2000-01 X X X X

2001-02 X X X X X

2002-03 X X X X X

2003-04 X X X X X

2004-05 X X X X X

2005-06 X X X X

Com es pot comprovar el Projecte Petitons des de que l’any 1994 va començar-la

implementació, s’ha anat ampliant abraçant la majoria de districtes de la ciutat de Reus.

Pel que fa a l’escenari per al desenvolupament de la intervenció del nostre Projecte dir

que han estat els centres cívics i d’altres centres de serveis socials d’aquests districtes

els llocs elegits. Concretament, els llocs on s’ha desenvolupat, han estat:

• Centre Cívic Llevant

• Centre Cívic Ponent

• Centre Cívic Migjorn

• Centre de Serveis Socials Pellicer

• Centre de Serveis Socials Nucli Antic.

12

Aquests espais es consideren els més adequats pels següents motius:

• És un lloc ubicat en el barri que tots coneixen i on les mares hi poden realitzar o

hi realitzen activitats.

• Coneixen les instal·lacions i el seu funcionament han tingut contacte amb els

professionals que hi treballen, facilitant així que els seus fills participen a les

activitats.

• Els equipaments disposen de la infraestructura adequada, amb sales polivalents

i material didàctic.

13

2.5 PROFESSIONALS QUE INTERVENEN

El Projecte Petitons sorgeix arrel d'una demanda que fa l'Àrea de Serveis Socials de

l'Ajuntament de Reus al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili de

Tarragona. Per tant, el disseny i aplicació del Projecte Petitons ha exigit la participació

dels següents professionals, amb les funcions que detallem seguidament:

*L´educador/a social:

-Dissenyar, planificar, avaluar globalment el projecte.

-Coordinar les accions educatives.

-Informar als altres professionals de l'Equip Bàsic d'Atenció Social Primària

sobre els aspectes organitzatius del projecte.

-Servir de pont entre les famílies, les escoles i el projecte.

*La mestra / monitora de suport:

-Programar les activitats.

-Desenvolupar la programació.

-Intervenció i seguiment dels infants a l’aula.

-Parlar amb els pares per fer el seguiment de les activitats educatives que aquells

han de realitzar.

*Els alumnes de pràctiques:

-Suport en la realització del diagnòstic.

-Suport amb la planificació i realització d´activitats.

-Suport en la conducció de les sessions de lectura primerenca.

-Fer una gravació de les activitats.

-Avaluació continua individualitzada del progrés dels nens i nenes.

-Redactar els informes de valoració dels alumnes.

*Professors de Pedagogia de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la

URV:

-Dissenyar i prioritzar els objectius, continguts i metodologia del projecte

conjuntament amb l’ES.

-Supervisar la marxa del projecte.

14

-Realitzar seminaris per aprofundir en diferents aspectes rellevants del projecte.

-Avaluació final del projecte.

-Disseny de propostes de millora

* Coordinadora d’Atenció Primària de Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus:

-Coordinar els diferents professionals del servei.

-Participar en els diferents seminaris.

-Supervisar els diferents aspectes tècnics i organitzatius que facilitin i

possibilitin el desenvolupament del projecte.

*Coordinadora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Reus:

- Impuls i promoció del projecte.

15

2.6 Descripció del projecte

Per desenvolupar el Projecte Petitons s’han seguit una sèrie de fases, que de forma

sintètica indiquem en l’esquema següent:

FASES DEL PROJECTE PETITONS

FASE I

Elecció de famílies

FASE II

FASE III

FASE IV

Amb la família Amb el nen Amb l’escola

16

A continuació, també de forma esquemàtica, apuntem els instruments dissenyats i utilitzats en cada una de les fases: Fase I: Elecció de famílies • Entrevista inicial pares-mares Fase II: Intervenció amb el nen

Intervenció amb la família

• Document de compromís • Protocol d’entrevista • Fitxa treball d’hàbits a casa per part dels pares • Fitxa conte

Intervenció amb l’escola

• Qüestionari mestres

Fase III: Valoració

• Qüestionari de valoració general del Projecte Petitons

per part dels pares • Qüestionari a les famílies

Fase IV: Seguiment post-projecte

• Qüestionari seguiment alumnes que han participat en el Projecte Petitons

Tot seguit, s’apunten els objectius, els continguts, estratègies més rellevants i utilitzats

en cada una de les fases.

17

2.6.1 FASE I: ELECCIÓ DE FAMÍLIES

La finalitat d’aquesta fase és triar, d’entre les famílies que resideixen a la zona, les que

es consideren que poden treure més profit de la seva participació en el Projecte

Petitons.

Els procés seguit en aquesta fase, seria de forma esquemàtica, el següent:

FASE I : ELECCIÓ DE FAMÍLIES

Grups d’incidència

Elecció famílies

Criteris de priorització

Recollida

dades familiars

18

Grups d’incidència

En aquesta fase inicial es detecten les famílies susceptibles de participar en el Projecte

Petitons. La detecció portada a terme pels Serveis Socials municipals es realitza

mitjançant diversos canals:

• Famílies amb seguiment per part dels Serveis Socials: famílies que venen al servei i

que ja es treballa amb elles, per això es té un bon coneixement de la seva realitat

familiar i situació i de les necessitats del nen o nena.

• Famílies amb risc social conegut: famílies que encara que no vagin al servei, es té

coneixement o sospita que la seva situació familiar pot ser conflictiva mitjançant

informacions dels veïns, informes de la policia local, comunicació dels serveis

sanitaris, sòcioeducatius, etc.

• Famílies que volen participar: famílies que vénen a informar-se del projecte, perquè

ja coneixen la seva existència a través algun familiar, conegut o per demanda pròpia.

Són un tipus de família que cerca un recurs de suport i d’acompanyament en el

procés de desenvolupament dels seus fills/filles.

Recollida dades familiars

Amb les famílies que participaran en el projecte se segueix el següent procediment:

• Es cita a la família per realitzar una entrevista individual amb l’educador/a social.

• Si no existeix resposta en un primer intent, es torna a repetir el procediment.

En la entrevista es recullen una sèrie de dades familiars (genograma, situació familiar,

etc.)

19

2.6.2 FASE II: INTERVENCIÓ AMB EL NEN/NENA

En aquesta fase, es treballa de forma sistemàtica amb el nen o nena, després d’un

diagnòstic, les àrees educatives següents:

2.6.2.1 DIAGNÒSTIC

Amb la finalitat de detectar, no només possibles mancances sinó també les potencialitats

que manifesten els infants en els diferents camps del seu desenvolupament el Projecte

Petitons realitza un diagnòstic individual. Per aconseguir-ho s’han utilitzat diversos

instruments d’avaluació, a més de l’observació de situacions reals en la que el nen o

nena manifesten els aspectes a avaluar d’una forma espontània i possiblement més

complerta de la què es produeix en una situació d’examen formal.

Concretament, els camps més rellevants que s’han avaluat han estat:

a. Aspectes generals del desenvolupament (a través de la Guia Portage)

b. Aspectes psicomotrius (a través d’una taula de desenvolupament psicomotriu)

c. Problemes sensorials (a través d’escales de detecció i llistes d’observació).

Les dades obtingudes permeten prioritzar els objectius a aconseguir i ajuden a dissenyar

les activitats més adequades.

20

2.6.2.2 ÀREES D’INTERVENCIÓ

A- ÀREA D’HÀBITS

Els continguts que es treballen són fonamentalment els següents:

VESTIR-SE:

• Descordar-se l’abric

• Treure’s l’abric

• Col·locar el abric al seu lloc

• Cordar i descordar-se els botons

• Pujar i baixar la cremallera

• Fer i desfer-se llaços

• Distingir el dret i el revés de la roba

• Distingir el davant i el darrere

• Vestir-se bé sense cap vigilància

ORDRE:

• Penjar les peces de vestir i en tenir-ne

cura

• Posar la cadira al lloc corresponent

• Una vegada assegut, control postural

sobre la cadira

• Controlar no fer soroll al posar la cadira

al seu lloc

• Deixar els materials al seu lloc

• Ordenar el seu propi espai

• Llançar el material inservible a la

paperera

HIGIENE:

• Rentar-se les mans abans i després de menjar

• Rentar-se les mans després d’anar al lavabo

• Rentar-se després d’activitats que embruten

• Indicar que té ganes d’anar al lavabo

• Anar al lavabo sol

NETEJA:

• Tenir cura de la neteja dels estris que

utilitza (pinzells, recipients, etc.)

• Tenir cura de la taula després de cada

activitat

ALIMENTACIÓ:

• Beure en un got o tassa a glops o amb canyeta

sense que caigui líquids

• Menjar sol

• Fer servir las cullera

• Fer servir la forquilla

21

L’objectiu és que el grup d’infants adquireixi uns hàbits de forma permanent, per tant, el

treball fet a classe es complementa amb la participació dels pares en aquesta tasca.

Amb la participació de les diferents famílies es pretén que els pares coneguin la

importància de l’adquisició d’aquestes pautes de comportament i treballin de forma

continuada aquestes àrees. Es proposa una col·laboració conjunta amb l’observació i

control dels hàbits dels seus fills/es.

L’hora de l’esmorzar és especialment important. Tal és així que se’ls hi demana a les

mares/pares que portin algun tipus d’aliment per poder compartir amb els altres

companys de classe aquest període de menjar i poder treballar tots plegats els hàbits

d’ordre, de neteja i d’higiene que es programen.

També, es treballen hàbits alimentaris, ja que hem pogut detectar diverses

problemàtiques en aquest camp:

• alimentació basada en pastisseria industrial

• absència de l’esmorzar en alguns infants

• alimentació excessiva i supressió d’altres menjades (per exemple es fa un esmorzar

abundós i no es torna a menjar fins a mitja tarda per berenar)

• mancances d’aliments rics per al desenvolupament infantil (fruita).

Per evitar-les s’ha dissenyat un menú setmanal, amb dibuixos, i en algunes zones escrit

amb àrab perquè no hi hagi problemes de comprensió (que es dóna als pares a

començament de setmana) que ajuda a diversificar l’alimentació dels infants i a treballar

diversos aspectes educatius i de l’alimentació: menjar sòlid, beure amb got, palleta,

menjar amb cullereta, etc.

Es té en compte en aquest camp alimentari, les diferents cultures que estan

representades a les aules, així, per exemple la religió musulmana no permet menjar carn

de porc ni derivats (moltes galetes, polvorons, etc. tenen entre els seus ingredients

22

aquests derivats) per la qual cosa es respecta aquest fet cultural a l’hora de menjar

aliments, en especial quan es fan celebracions i festes.

B. ÀREA D’HABILITATS SOCIALS I ACTITUDS

TREBALL AMB LES HABILITATS SOCIALS

Els continguts i disseny d’activitats que s’han seleccionat com a guia d’ensenyament i

control de les habilitats socials, es poden veure al quadre següent:

Habilitats socials

A) Pautes de convivència

• Saber escoltar

• Esperar torn

• Demanar permís

• Demanar ajuda per a fer les coses

• Expressar ordres i sentiments de forma correcta

• Donar les gràcies

• Seguir ordres, instruccions

• Formular preguntes

• Ajudar els altres

• Respectar el que és de tots

• Compartir les coses

• Fer un compliment

• Presentar-se a altres persones

• Saber esperar

• Acceptar les negatives

• Saber com respondre quan se’l molesta

23

B) Responsabilitat

• Encarregar-li una tasca concreta dintre del grup d’aspectes comunitaris.

Ordre:

• Posar les cadires al seu lloc.

• Plegar les joguines del grup.

• Posar els objectes que ha fet servir el grup al seu lloc.

• Ordenar material.

Neteja:

• Netejar la taula.

• Netejar els pinzells del grup.

• Endreçar la classe.

Organització:

• Repartir els estris que s’han de fer servir en una activitat.

C) Cooperació

• Realitzar una tasca comú en què cadascú aporta el seu esforç personal:

• Puzzles.

• Encaixos, etc.

• Col·laborar en el repartiment del material.

D) Participació

• Realitzar tasques què sigui necessària la participació de tots per portar-les a terme

amb èxit:

• Pintar un dibuix en què cada nen hi té un color.

24

• Construir quelcom en què cadascú hi aporta un material.

• Participar en diàlegs.

• Mostrar iniciativa en el treball.

TREBALL AMB LES ACTITUDS

El treball de les actituds té un lloc privilegiat en el Projecte Petitons, es considera que

són un dels elements que ajudaran al nen o la nena a construir la seva personalitat, i

aquestes, s’adquireixen en edats primerenques.

Per a facilitar la tasca, en quant a seguiment i control, s’han sistematitzat els continguts

d’aquesta àrea més rellevants, són:

CONTINGUTS DE L’AREA D’ACTITUDS

ACTITUD GENERAL

Es mostra content i alegre

Es veu trist i, de vegades, plora

Es força passiu

Es mostra inquiet i mogut

És actiu i participa en les activitats

Manté una actitud tranquil·la

ACTITUD AMB EL

PROFESSIONAL

Es mostra obert i comunicatiu

Procura atreure sempre l’atenció

25

Es mostra tímid i retret

Es mostra dependent

ACTITUD AMB ELS

COMPANYS

És sociable i col·labora

Li costa relacionar-se i col·laborar

Es mostra dominant

Sovint es deixa dominar pels altres

Reacciona amb agressivitat si no

aconsegueix el seu propòsit

De vegades molesta

Es apreciat i estimat

ACTITUD EN EL JOC

Es diverteix i juga a gust

Sembla que no gaudeix en els seus

jocs

Prefereix els jocs molt tranquils

Prefereix els jocs molt actius

No accepta les normes

Sap seguir unes normes de joc

ACTITUD DAVANT LES ACTIV.

D’APRENENTATGE

Mostra interès

Es distreu amb facilitat

26

Es mostra independent en la

realització d´activitats

ACTITUD DAVANT EL

MATERIAL

Es mostra ordenat

Li costa ordenar

No sempre respecta el material

El respecta i utilitza adequadament

C- ÀREA D’INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES

Dins d’aquesta àrea s’inclouen els llenguatges: verbal, musical, plàstic i matemàtic.

Un dels llenguatges que s’ha prioritzat al Projecte Petitons i que es treballa de forma

global i sistemàtica, és el llenguatge verbal.

Dintre del llenguatge verbal, ocupa en el projecte un lloc preferent la comprensió oral i

a l’expressió oral, perseguint, entre d’altres, els següents objectius i continguts:

OBJECTIUS I CONTINGUTS DE LA COMPRENSIÓ ORAL

• Capacitat d’interpretació i seguiment d’ordres verbals.

• Comprensió de dades referides a si mateix.

• Comprensió de dades referides al seu entorn.

• Capacitat de identificació d’objectes i dibuixos.

• Comprensió de coneixements d’àmbit familiar, social, natural.

• Comprensió de categories:

Característiques d’objectes:

- Tamany: gran/petit

- Formes: quadrat/rodona/triangle

27

- Quantitat: més/menys/molt/poc

- Qualitat: aspre/llis/fred/calent.

- Alçada: alt/baix

- Color: vermell/blau/verd/groc/blanc/negre

Relacions espacials:

- Dintre/fora

- Aquí/allí

- A prop/lluny

- Dalt/baix

- davant/darrera

Relacions temporals:

- Avui/ahir/demà

- Més aviat/més tard

- Abans/després

- Primer/últim.

OBJECTIUS I CONTINGUTS EXPRESSIÓ ORAL

• Capacitat de nomenar els diferents objectes i persones relacionades amb el seu medi

familiar.

• Capacitat de estructuració progressiva de la frase.

• Capacitat de retenir els elements més rellevants d’un conte i d’una narració.

• Capacitat de respondre i formular preguntes.

• Capacitat d’aplicar categories a objectes i animals.

• Capacitat per a descriure objectes, imatges i activitats.

• Exposar les pròpies idees de la forma més coherent i fluida possible.

• Capacitat de expressió de adaptar- se a les seves capacitats i desitjos.

• Capacitat d’expressar frases de salutació, acomiadament, demanda, agraïment.

• Emprar variacions morfològiques de gènere, nombre.

• Emprar frases senzilles amb entonació.

• Utilitzar noms, adjectius i verbs.

28

• Capacitat d’expressar categories.

A l’aula aquesta àrea de llenguatge verbal es treballa mitjançant diverses activitats, però

una de les més destacades és la utilització del llibre il·lustrat.

Una altra activitat privilegiada del Projecte Petitons dins de l’àrea de llenguatge, és

l’inici de la lectura primerenca.

En l’àrea del llenguatge verbal, també es potencien en la mesura del possible els jocs de

llenguatge que van encaminats a treballar el coneixement fonològic. Segons Rueda

(1995), el coneixement fonològic es defineix com la capacitat que té una persona per a

operar explícitament amb els segments de la paraula. Essent el coneixement fonològic

un coneixement metalingüístic i, en últim terme, un metaconeixement. Aquest

coneixement s’ha demostrat com a imprescindible per aconseguir amb èxit superar les

primeres etapes de la lectura i evitar l’aparició de dificultats lectorals.

Per a treballar aquest important aspecte s’han seleccionen les activitats que poden

ajustar-se millor al grup d’alumnes d’entre les que s’acostumen a dissenyar:

• Rimes

• Embarbussaments

• Contar, representant a la pissarra, en una tira gràfica o donant cops amb les mans,

segments orals com: paraules, síl·labes o fonemes

• Buscar paraules que comencin pel mateix segment sil·làbic o fonema

• Descobrir un segment oral diferent

• Jocs d’onomatopeies (Calero; Pérez, 1993).

Finalment, i molt relacionat amb les activitats anteriors, cal esmentar el paper important

que se li dóna a l’aprenentatge de cançons infantils, sobretot aquelles que estan

conformades per abundoses rimes i van associades a accions (mentre es canta “Sol-

29

solet” per exemple, el mestre o mestra pica de mans al ritme de la cançó i anima els

nens perquè el segueixin).

Aquestes cançons, estan gravades en cassette perquè els pares les puguin escoltar i, si és

possible, cantar-les conjuntament.

Cal dir que els nens i nenes d’una altra llengua materna que la catalana, no presenten

cap dificultat per comprendre ràpidament el català i comencen a expressar-se en

aquesta llengua, fins i tot els nens i nenes marroquins que tenen una llengua tan diferent

de la nostra.

Els pares col·laboren amb diferents activitats que s’organitzen al voltant d’aquesta àrea

d’intercomunicació i llenguatges. Entre d’altres, s’hi trobem les següents: hi ha un

servei de préstec de llibres per als nens i nenes, es fa arribar a les famílies un cassette

de les cançons que habitualment es treballen al centre, per tal que les famílies les

coneguin i puguin cantar-les amb els seus fills; sessions amb les mares (com explicar un

conte –passi vídeo-, tonades de cançons…), etc.

D- ÀREA DE PSICOMOTRICITAT

Per poder-la treballar, s’ha partit de les capacitats i les característiques generals que els

nens i nenes tenen en aquesta etapa evolutiva.

Però, donat que no tots els infants segueixen un mateix ritme de desenvolupament es

comença realitzant una avaluació de cadascun dels alumnes. Per aquesta finalitat de

diagnòstic, s’aprofita:

a) l’apartat de la guia Portage que es dedica a aquest aspecte.

b) els ítems que estableixen en les taules de desenvolupament psicomotor

A partir de les observacions de les característiques generals dels nens i nenes i de les

escales aplicades es dissenyen una sèrie d’activitats, que especialment a través del joc,

persegueixen millorar fonamentalment els aspectes que s’han detectat com a deficitaris.

30

Com exemple, s’indiquen activitats que es realitzen al Projecte en el camp de la

psicomotricitat:

1. L’Esquema corporal

1.1. Coneixement corporal

• Assenyalar davant el mirall les diverses parts del propi cos.

• Tocar-se les diferents parts del cos quan se li anomenen.

• Dibuixar les parts del cos, pintar parts del cos.

1.2. Lateralitat

• Treballar la dominància de la mà: pentinar-se, tallar, passar fulls, repartir cartes,

puntejar, etc.

• Treballar la dominància del peu: xutar una pilota, arrossegar amb la punta del peu

un objecte, etc.

• Treballar la dominància de l’ull: mirar a través d’un cartró al qual se li ha fet un

forat al mig; fer-lo mirar a través d’un paper enrotllat en forma de ullera de llarga

vista, etc.)

1.3. Conductes respiratòries

• Conscienciació de la respiració bucal

• Ensinistrament en la respiració nasal

• Ensinistrament rítmic inspiratori-espiratori

• Praxis: inflar un globus, fer bombolles de sabó, bufar i desplaçar objectes lleugers,

fer sonar un xiulet, una flauta, sonar-se el nas, “olorar una flor”, etc.

1.4. Control segmentari

• Relaxació global per sentir: repòs, pes, contacte.

31

• Relaxació segmentària, parts del cos: deixar caure una cama, els braços; pujar i

baixar una cama, després una altra; comprimir una pilota i desprès afluixar la mà

fins que la pilota cau, etc.

1.5. Equilibri corporal

• Equilibri estàtic: mantenir cos redreçat sense desplaçar-se, fins i tot en condicions

difícils( equilibri sobre un peu, amb els ulls tancats...).

• Equilibri dinàmic: mantenir posició correcta que requereix l’activitat a realitzar,

generalment amb desplaçaments: salts sobre els dos peus junts, sobre un peu; anar

cap enrere, desplaçar-se sobre rampes, en escales, exercicis de carrera, etc.

2. Coordinació motriu

2.1. Coordinació dinàmica general

• Córrer

• Saltar

• Agafar

• Enfilar-se

2.2. Coordinació dinàmica manual

• Llançaments

• Recepcions

3. Conductes perceptivo-motrius

3.1. Organització espacial

• Adquirir nocions de dreta-esquerra

• Adquirir nocions de: dalt, baix; davant, darrere; a prop, lluny.

• Desplaçaments amb orientacions orals de tipus espacial.

32

3.2. Organització espacio-temporal

• Adquirir noció de velocitat (desplaçaments a diferents velocitats del nen o nena i

dels objectes).

• Adquirir nocions de durada i de temps (diferenciar dia/nit, repetir seqüències

temporals, seqüències de fets ordenats).

• Adquirir nocions de successió (a l’instant, abans, després, simultani i successiu,

etc.).

• Noció del ritme a través, especialment, d’instruments de percussió.

E- ÀREA DE COGNICIÓ

Al projecte Petitons se li dóna una gran importància el treballar els aspectes cognitius ja

que es considera que, bàsicament, l’entrenament cognitiu pretén desenvolupar en

l’alumnat capacitats, procediments o estratègies que li permetin adquirir, elaborar i

recuperar informació o coneixement per tal de poder fer front a les exigències del medi,

resoldre problemes i prendre decisions adequades. Exemples de les activitats que s’han

programat, poden veure’s a continuació:

ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT DE CLASSIFICAR

1- Reconèixer propietats d’objectes (forma, tamany, color, per a què serveix, etc.).

2- Descobrir diferències entre dues imatges, objectes, personatges, etc.

3- Descobrir semblances

4- Comparar imatges, objectes, personatges, introduint conceptes (p. ex. Personatge:

alt/baix, ros; petit/gran, etc.)

5- Agrupar objectes

33

6- Classificar objectes amb l’ús de diferents criteris:

• Color

• Tamany

• Forma, etc.

7- Relacionar imatges, objectes, etc. a partir d’un criteri

8- Jerarquitzar

9- Ordenar

10- Seriar

ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT DE REPRESENTAR

• Reproduir amb gestos o dramatitzant (Rol-Playing) situacions vistes a les històries

il·lustrades (p. ex. Què feia Teo quan va anar a visitar el metge?)

• Reconèixer objectes a través de la seva representació gràfica.

ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT DE RETENIR I RECUPERAR

• Retenir noms de personatges de la història il·lustrada

• Retenir noms d’animals, objectes de la història contada

• Retenir el fil argumental de la història contada

• Reproduir els noms, situacions, conceptes... apresos en dies anteriors (p. ex. Com es

deia el gos d’en Teo?).

• Reproduir detalls o característiques dels personatges, objectes, etc. sense tenir

davant la imatge

• Contar històries sentides a classe.

34

ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT DE INTERPRETAR, INFERIR I

TRANSFERIR.

• Descriure un objecte presentat.

• Explicar una imatge, una situació tenint-les davant.

• Explicar, deduir, justificar un determinat fet o situació.

• Comparar algun fet o situació amb la pròpia de l’alumne. (p. ex. Vas fer tu el mateix

que en Teo a l’anar al metge?)

• Anticipar esdeveniments (p. ex., Què penses que farà desprès Teo?)

• Fer transferir un fet o situació a la vida real.

• Relacionar causa-efecte.

• Solucionar situacions problemàtiques semblants a les estudiades en els contes o

llibres il·lustrats treballats a classe.

ACTIVITATS PER TREBALLAR L’HABILITAT D’AVALUAR

• Jutjar si la conducta d’un personatge del conte és bona o dolenta

• Criticar la conducta o comportament de determinat personatge

• Valorar el comportament o conducta de determinat personatge

E- ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI AMBIENT I SOCIAL

Es treballa la descoberta de l’entorn natural i social buscant que els nens i nenes tinguin

uns coneixements sobre:

- Les característiques dels elements de l’entorn proper

- Els elements que configuren l’entorn humà proper

- Els costums i estil de vida referits a la pròpia cultura.

35

I fomentar unes actituds que persegueixen:

- L’adaptació a l’entorn de l’aula

- L’estimació, respecte i interès pels elements del marc natural i social.

2.6.3 FASE II: INTERVENCIÓ AMB LES FAMÍLIES

En aquesta segona fase, una vegada seleccionades les famílies que participen en el

Projecte Petitons, es pretén informar-los del Projecte i aconseguir la seva implicació i

participació.

Els passos seguits en aquesta fase, serien de forma esquemàtica els següents:

37

C. PERÍODE FINAL

C.1. Família:

• Informació/orientació acadèmica

2.6.4 FASE II: INTERVENCIÓ AMB L´ESCOLA

En aquesta fase es pretén recollir informació de les escoles que revertirà en la qualitat

del projecte i aconseguir la implicació dels professors dels centres educatius on aniran

els alumnes.

Els passos seguits en aquesta fase, serien, de forma esquemàtica, els següents:

A. PERÍODE INICIAL

• Donar a conèixer el projecte • Recollir sol·licitar informació als mestres

B. PERÍODE INTERMEDI

• Intercanvi d’informacions • Donar a conèixer el progrés dels alumnes

C. PERÍODE FINAL

• Visita dels nens i nenes a l’escola i l’aula

38

2.6.5 Fase III: AVALUACIÓ/VALORACIÓ

L’avaluació és una part integrant dels programes d’intervenció i no alguna cosa que

apareix al final, que té com a missió principal recollir informació sobre el procés i a la

vegada optimitzar-lo.

En el Projecte Petitons, l’avaluació es realitza dintre dels àmbits següents:

• Pares

• Nens/nenes

• Professionals

2.6.6 FASE IV: SEGUIMENT POST-PROJECTE

En aquesta fase s’intenta fer el seguiment dels nens que durant l’any anterior van

participar en el Projecte Petitons.

Amb aquest propòsit es recull informació de les educadores i dels educadors socials de

la zona que continuen fent el seguiment dels nens i les seves famílies. Els educadors i

educadores, tenen constància d’una sèrie d’indicadors relacionats amb l’escolarització:

matriculació, assistència a l’escola, procés d’adaptació, …. A més, molts dels nens i

nenes que han passat pel projecte continuen participant en programes educatius que es

programen i desenvolupen des dels centres de Serveis Socials.

Dels mestres que reben aquests nens a l’escola (les mestres de P-3), també s’intenta

recollir informació: sobre característiques dels alumnes, que l’any anterior van

participar en el projecte, respecte a la seva relació amb l’escola en general, l’aula en

particular i companys de classe.

39

3. AVALUACIÓ DEL PROJECTE PETITONS

3.1 Disseny

Per dur a terme l’avaluació del Projecte Petitons s’ha seguit una sèrie de passos que, de

manera sintètica, presentem a continuació:

1) Parlar amb els serveis socials

Amb les educadores socials i amb la coordinadora de Serveis Socials es va

mantenir una reunió inicial per presentar la proposta per dur a terme la valoració

del Projecte Petitons i a la vegada contrastar amb elles diferents aspectes.

2) Carta adreçada al Departament d’Educació i Universitats.

Vam adreçar a la Delegació a Tarragona del Departament d’Educació i

Universitats una carta, on es van comunicar els objectius de la investigació i el

procedir que seguiríem, segons les normes ètiques, en utilitzar les dades dels

nens i nenes, garantint el seu anonimat, i sol·licitar la seva autorització per poder

entrar a les escoles.

3) Les educadores socials es posen en contacte amb les escoles.

Les diferents educadores socials es van ficar en contacte amb els seus centres

escolars de referència, ja que aquesta professional té contacte molt directe amb

les escoles. Va explicar a l’equip directiu la valoració que es volia fer del

Projecte Petitons i va demanar la col·laboració per que ens facilitessin les dades

acadèmiques i els historials dels alumnes dels centres que havien participat a

Petitons.

4) Contacte amb les escoles de l’equip investigador de la URV .

Aquest contacte va ser telefònicament i anant personalment a les escoles.

A l’establir contacte amb l’escola, es fa menció explicita a l’entrevista que

havien mantingut amb la educadora social de referència del districte i a la carta

que els hi havia arribat a través de la Delegació a Tarragona del Departament

d’Educació i Universitats, on s’especificava l’interès de l’estudi i es sol·licitava

40

la seva col·laboració. A la vegada es concretaven els alumnes que havien

participat en el projecte i es concertava ja cita amb el centre per tal que el

membre de suport a l’equip investigador, pugues passar a deixar els instruments

i/o recollir les dades.

El fet de que les educadores socials parlessin personalment amb el director/a i

professorat del centre va facilitar molt el nostre treball.

5) Anàlisi dels resultats dels nens i nenes i famílies que han participat en el

projecte. Per aconseguir-ho es va voler conèixer el grau de satisfacció dels

agents implicats, l’expedient acadèmic i nivells assolits per l’alumnat. Tot seguit

es mostren les fases que s’han seguit i que més tard aprofundirem:

41

6) Interpretació de les dades i conclusions

Una vegada recollides i analitzades les dades es passa a intentar establir connexions entre tots els elements per tal de proporcionar informació suficient sobre els principals fets i descripció de situacions del que ha succeït, que s’ha fet, com i els resultats obtinguts.

FASE 2: Anàlisi inicial i final del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte Petitons (2005-06)

FASE 1: Valoració del Projecte per part dels

agents implicats

.Mestres

.Educadors socials

.Famílies

FASE 3 : Anàlisi del nivell d’adaptació escolar assolit pels alumnes del Projecte Petitons 2004-05, al finalitzar el 1r Q de P3 (2005-06)

FASE 4 : Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte Petitons 2003-04, al finalitzar P3 (2004-05)

FASE 5 : Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte Petitons 2002-03, al finalitzar P4 (2004-05)

42

3.1.1 SELECCIÓ DE LA MOSTRA Per realitzar la valoració del que ha estat el Projecte Petitons al llarg de 12 anys que

porta d’existència, un dels primers passos a establir ha estat l’elecció de la mostra sobre

la qual treballarem i que hem distribuït en dos grans grups:

a) Nens i nenes

b) Agents implicats (Famílies, educadores socials, metres del Projecte Petitons i

mestres de les escoles)

a) Nens i nenes

Es va establir en primer lloc contactes amb les educadores socials on es van explicar el

projecte i se’ls va demanar un llistat del nombre de nens i nenes entre 2 i 3 anys que

havien participat en el Projecte des de l’any 1994 al 2006, que han resultat ser un total

de 554 nens i nenes, repartits en 5 districtes: Dte. I, Dte. II, Dte. IV St. Josep Obrer, Dte.

IV El Roser i Dte. V.

Un cop obtingudes aquestes dades, es va prendre la decisió de seleccionar el grup de

nens i nenes que aquest any 2005-06 han participat en el projecte Petitons, i el grup de

nens i nenes que actualment estan cursant Educació Infantil: P3, P4 i P5. El motiu

d’utilitzar aquesta mostra ha estat per dos criteris:

• Per ser el grup de nens i nenes en què el Projecte Petitons ha tingut una

incidència més recent, no fa molt de temps que han acabat de participar i per

tant els beneficis que hagin pogut obtenir de Petitons encara són patents,

donat que en cas contrari les influències del projecte es veurien molt

mediatitzades per altres factors importants, i

• són alumnes que les educadores socials dels diferents districtes han pogut

localitzar per poder estudiar el seu historial acadèmic i el seu rendiment, és a

dir que tenen informació referent a la seva trajectòria escolar.

43

Així, doncs, hem obtingut el llistat que ens van proporcionar els educadors socials dels

nens i nenes que aquest curs havien participat en el projecte, i també el llistat de nens i

nenes i de les escoles de referència dels que ara cursaven educació infantil.

La mostra ha resultat està formada per un total de 156 nens i nenes:

FASES CURS Número

de nens i

nenes

Fase 5 2002-03 23

Fase 4 2003-04 44

Fase 3 2004-05 41

Fase 2 2005-06 48

TOTAL 156

A continuació presentem els quadres de com estan distribuït aquests nens i nenes per

cursos:

Dtes. de REUS 2005-06

Dte. I Nucli Antic 11

Dte.II Ponent 12

Dte. IV 1 El Roser-Llevant 12

Dte. IV 2 St. Josep Obrer 13

TOTAL núm. de nens i nenes 48

CEIPS de REUS 2002-03 2003-04 2004-05 Núm. de

nens i nenes

Rubio i Ors 6 9 13 28

Pompeu Fabra 2 2 4

Prat de la Riba 4 3 2 9

Ciutat de Reus 1 1 2

Teresa Miquel i Pàmies 1 2 3

Eduard Toda 5 4 6 15

Rosa Sensat 2 6 6 14

Marià Fortuny 12 1 13

44

Dr. Alberich i Cases 2 3 4 9

General Prim 3 2 1 6

St. Pau 2 2 4

Misericòrdia 1 1

23 44 41 108

A l’hora d’establir la mostra de nens i nenes, hem de tenir en compte la gran mobilitat

de les famílies que fa que canvien d’escola i de residència, fins i tot fora de la pròpia

ciutat, per la qual cosa les educadores i les escoles havien perdut el contacte amb alguns

dels nens i nenes que amb el seu dia havien participat en el Projecte Petitons. Amb això

volem dir que si bé el nombre inicial de nens i nenes entre 2002-06 que ha participat en

el Projecte Petitons ha estat de 506, els nens i nenes que s’han pogut localitzar, en total

han estat 156.

b) Agents implicats

També formen part de la mostra, els que anomenem agents implicats, i que participen

activament en la Fase 1 del projecte: les educadores socials, els mestres del projecte i

les famílies que durant el curs 2005-06 han participat en el projecte:

FASE CURS Participants

Fase 1 2005-06 .4 educadores

socials

.4 mestres

.46 famílies

45

Amb les educadores socials dels diferents districtes que participen actualment en el

Projecte Petitons, curs 2005-06 hem tingut un parell de reunions:

-La primera per explicar l’abast i objectius de l’avaluació del Projecte Petitons, i

en el que elles han participat activament al llarg d’aquests anys, i a més

sol·licitar la seva col·laboració en la validació i experimentació d’una sèrie

d’instruments per recollir informació necessària per dur a terme el treball

d’investigació, i

-la segona, per fer un seguiment i contrast d’informació de com s’anava

desenvolupant el projecte.

A les mestres que han participat durant aquest curs al Projecte, se’ls hi ha passat, a

través de les educadores socials un qüestionari, per tal de valorar el seu nivell de

satisfacció respecte al projecte.

Als pares i mares que durant el curs 2005-06 els seus fills i filles han participat en el

Projecte, les educadores socials els hi van passar un qüestionari, que en alguns casos,

degut al desconeixement que tenien de la llengua, les educadores havien de fer oralment

les preguntes i escriure les respostes. Però a la vegada, aquesta circumstància això va

servir per poder incidir i aprofundir en alguns aspectes i temàtiques que tenien com a

finalitat analitzar i contrastar el nivell de satisfacció de les famílies en haver participat

els seus fills i filles en el projecte.

46

3.1.2 RECOLLIDA DE DADES I INSTRUMENTS

Una vegada seleccionada la mostra, es va passar a la recollida de dades. Es va analitzar

el grau de satisfacció dels agents implicats (famílies, educadors socials i mestres) i

l’adaptació escolar i el nivell socioeducatiu dels nens i nens que havien participat en el

Projecte Petitons. I per aconseguir-ho es van emprar diferents tècniques: qüestionaris i

graelles.

Els qüestionaris incloïen dos tipus d’ítem: oberts i tancats i eren complimentats pels

propis actors: educadors socials, mestres i pares. Concretament són quatre els

qüestionaris que s’han confeccionat:

• Qüestionari educadores socials

• Qüestionari mestres de Petitons

• Qüestionari pares

• Qüestionari seguiment alumnes que han participat en el Projecte

Petitons (2004-05) a complimentar pel professorat (primer trimestre de

P3)

Del segon instrument, la graella, s’han fet servir dues:

• Graella informe inicial i final dels alumnes que el curs (2005-06) han

participat en el Projecte Petitons

• Graella informe final dels alumnes que han participat en el Projecte

Petitons al 2003-04 i 2202-03, a partir dels historials i expedients

acadèmics dels alumnes.

Les entrevistes eren semiestructurades i amb preguntes obertes i van ser respostes per

les educadores socials i pares.

47

Del tercer instrument, la graella, hem de diferenciar dos models:

-la dissenyada i complimentada pels propis educadors, per fer una

valoració i seguiment dels nens que participen actualment en el projecte

-la dissenyada per l’equip investigador per fer l’anàlisi, a partir de

l’informe escolar de final de curs, dels nens i nenes que estan cursant

Educació Infantil.

48

3.2 Desenvolupament

3.2.1 Fase 1: Valoració del Projecte Petitons per part dels agents implicats

En aquesta fase, es recull l’opinió sobre el Projecte Petitons dels educadores socials,

mestres i famílies que durant el curs 2005-06 han participat en el Projecte. Per a obtenir

dades s’han utilitzat com a instruments la entrevista i el qüestionari.

• EDUCADORES SOCIALS

Per conèixer l’opinió de les 4 educadores socials que han participat durant el curs 2005-

06 en el projecte Petitons, se’ls ha formulat les següents preguntes:

1) Com valores el Projecte Petitons?

2) Quina singularitat creus que té el Projecte Petitons davant altres alternatives

educatives com l’escolarització a l’escola d’educació infantil?

3) Quins beneficis socioeducatius obtenen les famílies amb la participació al

Projecte Petitons?

4) Quins beneficis socioeducatius obtenen els nens amb la participació al Projecte

Petitons?

Respecte a la valoració del Projecte Petitons, tots els educadors coincideixen en

valorar-lo com a molt positiu, no només pels nens sinó també per les seves famílies. Pel

que fa als nens es destaca un avenç significatiu en les àrees treballades (hàbits, actituds,

cognició, llenguatge, ...) i el poder gaudir en una etapa primerenca d’un servei

socioeducatiu.

En relació als pares es destaca, principalment, que s’ofereix un espai que facilita la

interacció entre l’educador i la família i, aquesta, queda enriquida en el seu paper com

agent educatiu.

De les singularitats del Projecte, els educadors destaquen:

• La ratio alumne-professorat, que permet una atenció individual molt acurada.

• Es facilita la detecció primerenca de les necessitats que puguin presentar.

49

• Treball directe amb les famílies, ajudant-los i acompanyant-los en el procés de

criança dels seus fills.

• Permetre un espai de trobada i de relació amb altres progenitors, sobretot quan

es tracta del primer fill el que participa en el Projecte.

Són molts els beneficis que obtenen les famílies que participen en el Projecte, segons les

educadores:

• Es un suport educatiu pels pares en una etapa vital dels menors que no

assisteixen a cap institució educativa.

• Es facilita a les famílies l’augment de la seva xarxa social i el coneixement dels

recursos socials de la comunitat, en especial els educatius.

• Els pares assoleixen bagatge i experiència parental amb la participació en:

xerrades, festes culturals, reunions informatives de pares, activitats programades,

....

• Es propicia un intercanvi cultural enriquidor entre els pares, tenint en compte la

diversitat ètnica i cultural.

Pel que fa als beneficis socioeducatius pels nens que participen en el Projecte es

valoren, fonamentalment, els següents:

• El bon nivell assolit en les àrees del curriculum d’educació infantil, i que es

reflecteixen en la seva posterior adaptació a l’escola.

• S’incideix en els processos que fan possible l’aprenentatge dels hàbits en

general, l’autoconeixement i el coneixement dels altres, així com la relació amb

els companys i l’entorn. En aquest sentit es dóna prioritat al valor del respecte a

l’altre, la cooperació i el compartir.

50

• MESTRES

Per averiguar l’opinió dels 4 mestres que han participat al curs 2005-06 en el projecte

Petitons, se’ls han formulat les següents preguntes:

1) Com valores el Projecte Petitons?

2) Què es el que creus més important, beneficiós del projecte?

3) Quina de les àrees s’han treballat més atenent a les característiques del

alumnes?

4) Quins són els aspectes que han pogut beneficiar més a l’alumnat?

5) En quina mesura el Projecte Petitons prepara per l’escolarització i adaptació

de l’alumne a P-3?

Respecte a la valoració del projecte Petitons, tots els mestres coincideixen en que no

només és molt positiu, sinó molt necessari.

En relació als beneficis del projecte, apunten com a més rellevats:

• El treball amb les famílies i la prioritat d’aquelles que presenten necessitats a

nivell social.

• Implicar a les famílies en les diferents activitats programades.

• Atenció personalitzada que es dóna atenent la ratio mestres-alumnes.

• Adequació a les necessitats específiques de cada alumne.

• Fer un seguiment de l’alumne quan inicia la seva escolarització a P-3.

• Treball coordinat entre els diferents professionals dels distints districtes de la

ciutat que participen en el projecte.

• Treball coordinat amb els recursos i serveis existents a la comunitat.

Malgrat s’ha fet un treball global educatiu en el que s’han contemplat totes les àrees

curriculars, les que més s’han aprofundit en funció de les necessitats detectades, han

estat:

51

• Hàbits d’autonomia personal (saber penjar-se la jaqueta, control d’esfínters,

menjar tot sol, ....)

• Habilitats socials i actituds (saludar i acomiadar-se, compartir, ...)

Els aspectes que les mestres consideren que han pogut beneficiar més a l’alumnat fan

referència principalment als culturals i lingüístics, pels motius següents:

• En moltes ocasions el projecte suposa un primer contacte de l'alumnat i les

famílies, en especial els que provenen d’altres cultures i/o marc geogràfic, en

les tradicions catalanes que s’han treballat en el projecte: castanyada, Nadal,

Sant Jordi, ...

• Molts dels alumnes tenen com a llengua materna el castellà o altres llengües, la

seva participació al projecte ha fet que s’inicien en la llengua catalana.

No obstant, també s’han remarcat com a beneficiosos els aspectes curriculars: el domini

dels continguts de les diferents àrees d’educació infantil.

Pel que fa a la preparació dels alumnes que participen en el projecte, per la futura

escolarització a P-3, tots els mestres coincideixen en que s’aconsegueix amb escreix,

destacant el coneixement que els alumnes han adquirit de la “cultura escolar” i del grau

de preparació a nivell curricular, sense deixar de banda el benefici que comporta que els

mestres que els han de rebre, disposen d’un coneixement exhaustiu de les

característiques de l’alumnat.

52

• FAMÍLIES

Per saber la valoració de les 46 famílies que durant el curs 2005-06, els seus fills/es han

participat en el Projecte Petitons se’ls ha passat un qüestionari que pretenia que

valoressin aspectes sobre:

• Grau de satisfacció

• Aspectes treballats que han enriquit més els seus fills

• Aspectes del Projecte que els han enriquit més com a pares

• El que més valoren del Projecte

Com ja hem comentat anteriorment, en alguns casos, degut al desconeixement de la

llengua per part de les famílies, s'ha substituit el qüestionari per una entrevista en la

que l’educadora social ha formulat oralment les preguntes i escrit les respostes.

Les dades obtingudes les reflectim en els gràfics següents :

• Grau de satisfacció

54

Com es pot comprovar, els pares, majoritàriament, valoren com a “molt”positiu l’haver

participat en el projecte (91.3%), el troben “molt” necessari (73.9%) i també creuen

majoritàriament que el que els seus fils i filles hagin participat en el Projecte els hi

facilitat “molt” l’entrada a l’escola (78.3%).

• Aspectes treballats que han enriquit més els seus fills

56

Les famílies destaquen remarquen tot el treball que s’ha desenvolupat al llarg del curs, i

en el que el seu fill o filla ha estat molt beneficiat. Assenyaleu com a important el treball

que s’ha fet:

-d’hàbits de neteja (ordre, atenció, concentració, ...). Ho valoren com a “molt”

important el 60.9% de les famílies i “bastant” el 32.6%

-d’habilitats socials, com la participació, solidaritat, responsabilitat, cooperació,

... El 60.9% de les famílies consideren que ha estat “molt” important i el 32.6%

“bastant”

-de cognició i llenguatge (expressió i comprensió oral), és a dir, vocabulari,

expressió i comprensió oral. Un 65.2% de les famílies consideren que el treball

en aquesta àrea ha estat “molt” important, i el 28.3% "bastant".

-de psicomotricitat (esquema corporal, coordinació motriu, organització

espacial, ...), ha estat valorat per les famílies com a “molt” (65.2%) i “bastant”

(26.1%) important.

57

• Aspectes del Projecte que els han enriquit més com a pares

59

En relació als aspectes treballats a Petitons i que els han enriquit més com a pares,

destaquen:

- les pautes educatives que els hi ha proporcionat la mestra i l’educadora

social respecte als fills, ho valoren com a “molt” positiu el 60.9% de les

famílies i “bastant” el 28.3%

- el haver participat en reforçar a la llar el treball que es duia a terme al

Projecte. Es a dir el fet d’haver fet a casa activitats com la lectura de

contes, fitxes de seguiment dels hàbits, ... les famílies ho valoren com a

“molt” (47.8%) i “bastant” (41.3%) important.

- el treball que es fa sobre les pautes culturals autòctones. El fet de que als

grups hi hagi nens i nenes de diferents països i cultures fa que les

famílies valorin com a “bastant” (45.7%) i “molt” (39.1%) important el

coneixement de les pautes culturals autòctones (festa de la castanyada, el

“tió” per Nadal, Sant Jordi, ...), ja que això afavoreix l’adaptació i

integració dels seus fills i filles al territori.

- la informació que se’ls hi ha donat sobre el procés de matriculació.

L’educadora social informa a les famílies sobre els tràmits que s’han de

seguir per l’escolarització dels seus fills i filles i els pares valoren “molt”

(50%) i “bastant” (30.4%) com s’ha fet.

60

• El que més valoren del Projecte

D’aquesta valoració general en que les famílies han opinat obertament sobre el que més

destaquen del projecte, els pares apunten i consideren molts aspectes, però destacar que

de les famílies que donen la seva opinió (hi ha un 28.3% de famílies que no contesten),

un 15.2% consideren molt important la professionalitat i dedicació de les educadores

dels infants, i un 17.4% de les famílies consideren i valoren tot, el Projecte Petitons

com a molt positiu en la seva globalitat.

Resumint podríem dir que la immensa majoria de les famílies que han participat en el

projecte valoren com a molt positiu el Projecte Petitons, el troben molt necessari i

creuen que els seus fills han sortit beneficiats.

61

3.2.2 Fase 2: Anàlisi inicial i final del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del

Projecte Petitons 2005-06

Les dades que en esta fase 2 es presenten són el resultat de la valoració feta per les 4

educadores socials dels 48 nens i nenes que durant el curs 2005-06 van participar en el

Projecte Petitons. Durant aquest curs van ser 4 els centres on es va dur a terme el

projecte.

Les dades que s’han analitzat han estat registrades en una escala de valoració que les

educadores van elaborar i on es contemplen 3 àrees:

-Àrea 1: Descoberta d’un mateix

-Àrea 2: Descoberta de l’entorn natural i social

-Àrea 3: Intercomunicació i llenguatges

La mateixa escala de valoració es va passar en dos moments diferents del procés: a

l'iniciar el curs i al finalitzar. S’analitzava quines dificultats presentaven els nens i nenes

al començar el projecte en les diferents àrees i si s’havien superat en finalitzar el curs.

A continuació presentem els resultats obtinguts en cadascuna de les àrees.

62

ÀREA 1: DESCOBERTA D’UN MATEIX

Coneixement d'un mateix i del propi cos

0

5

10

15

20

25

Con

eix

les

part

s de

l seu

cos

Sap

ano

men

ar le

s pa

rts

del s

eu c

os

Sap

man

ifest

ar m

olès

tia d

avan

tde

term

inad

es s

ituac

ions

Sap

man

ifest

ar p

laer

Sap

exp

ress

ar n

eces

sita

t de

gan

a

Sap

exp

ress

ar n

eces

sita

t de

set

Sap

rec

onèi

xer

una

situ

ació

de

peril

l

%

Alumnes amb dificultats1r trimestre

Alumnes amb dificultatsal 3r trimestre

Alumnes que hansuperat les dificultats

Coneixement d’un mateix i del propi cos

Passat el primer quadrimestre on presentaven més dificultats els nens i nenes era en

anomenar les parts del seu cos. Dels 20 nens i nenes que presentaven dificultats, 14 ja la

van superar en acabar el tercer trimestre. També tenien dificultat en conèixer les parts

del seu cos (17 nens i nenes), i en acabar el tercer trimestre, només 3 nens i nenes van

continuar sense conèixer les parts del seu cos.

63

Sentiments i emocions

0

2

4

6

8

10

12S

ap e

xpre

ssar

les

seve

s em

ocio

ns

Sap

con

trola

r les

sev

es e

moc

ions

neg

ativ

esco

m a

gres

sivi

tat,

opos

ició

...

Hab

itual

men

t es

mos

tra tr

anqu

il

Hab

itual

men

t es

mos

tra c

ol·la

bora

dor

Hab

itual

men

t es

mos

tra a

legr

e

%

Alumnes amb dificultatsal 1r trimestreAlumnes amb dificultatsal 2n trimestre

Alumnes que han superatles dificultats

Sentiments i emocions

10 nens i nenes del grup presentaven dificultats en expressar les emocions i controlar les

negatives. En finalitzar el curs, 6 dels nens i nenes si que van ser capaços d’expressar

les seves emocions, però en relació al control de les emocions negatives, cap dels 10

nens i nenes va ser capaç de reconduir la situació, de progressar en el control de

l’agressivitat.

64

Acceptació i confiança en ell mateix

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20É

s au

tòno

m r

espe

cte

l’adu

lt pe

r fe

rta

sque

s ha

bitu

als

Mos

tra

satis

facc

ió p

er le

s se

ves

acci

ons

o pr

oduc

cion

s

Com

plei

x co

rrec

tam

ent e

ncà

rrec

s(s

ervi

r go

ts a

ls c

ompa

nys,

etc

.)

Agr

aeix

que

el f

elic

itin

per

una

tasc

a be

n fe

ta

Li a

grad

a se

r el

cen

tre

d’at

enci

óen

det

erm

inad

es s

ituac

ions

%




Acceptació i confiança en ell mateix

Hi ha 18 nens i nenes del grup que els hi agrada ser el centre d’atenció en determinades

situacions, per la qual cosa, de vegades la seva conducta genera conflictes en la

dinàmica del grup, doncs reclamen l’atenció de l’adult de forma impulsiva,

distorsionant la dinàmica de l’aula. En finalitzar el tercer quadrimestre 11 dels 18 nens i

nenes han reconduït aquesta conducta. Alguns nens i nenes (9) tenen dificultats

inicialment en ser autònoms i requereixen força l’atenció de l’adult per fer les tasques

65

habituals. En acabar el curs, la majoria són autònoms, només 2 nens continuen

reclamant l’atenció de l’adult a l’hora de realitzar les tasques.

Hàbits d'higiene/ neteja

0

5

10

15

20

25

30

Es

autò

nom

a l’

hora

de

rent

ar-s

e le

s m

ans

S’a

dona

que

té

moc

s

Sap

moc

ar-s

e so

l/a

Dem

ana

anar

al W

C q

uan

ho n

eces

sita

%




Hàbits d’higiene/neteja

En iniciar el curs, 24 dels 48 nens i nenes no demanaven per anar al lavabo quan ho

necessitaven, en acabar ja ho saben demanar 40 nens i nenes del grup.

Un altre hàbit en el que presentaven dificultats era a l’hora de mocar-se, 21 dels 48

nenes i nenes, i al finalitzar el curs encara hi ha 13 nens i nenes que no ho saben fer.

66

H'hàbits d'autonomia

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Sap

treu

re’s

l’ab

ric s

ol/a

Sap

pen

ja l’

abric

, la

mot

xilla

al s

eu p

enja

dor

Sap

pos

ar-s

e la

bat

a so

l/a

Sap

fer e

ls b

oton

s de

la b

ata

Sap

des

fer e

ls b

oton

s de

la b

ata

Sap

man

ipul

ar la

cre

mal

lera

de

la m

otxi

lla

Sap

col

·loca

r l’a

gend

a al

seu

lloc

cor

resp

onen

t

Sap

pos

ar-s

e le

s sa

bate

s so

l/a

Sap

treu

re’s

les

saba

tes

sol/a

%


Alumnes amb dificultats al3r trimestre


Hàbits d’autonomia

La majoria dels nens i nenes del grup tenia força dificultats en vestir-se (36 no es sabien

cordar els botons de la bata, 35 no se la sabien posar sols i 33 no es sabien desfer els

botons). Al final del curs, la majoria ha superat ja aquestes dificultats, i per tant, han

aconseguint força independència respecte de l’adult, tant a l’entrada a l’aula com a la

sortida.

Hàbits d’autonomia

67

Hàbits alimentaris

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Es

autò

nom

a l’

hora

de

men

jar

Es

man

té n

et a

l’ho

ra d

e m

enja

r

S’e

stà

asse

gut q

uan

men

ja

Res

pect

a el

que

té p

er e

smor

zar

Com

plei

x am

b la

taul

a-ca

lend

ari

dels

esm

orza

rs d

el c

entre

Sap

beu

re a

mb

got t

ot s

ol/a

%




Hàbits alimentaris

Alguns alumnes presentaven dificultats a l’hora de manternir-se asseguts a l’hora de

menjar (8 nens i nenes) i alguns també tenien dificultats en mantenir-se nets mentre

menjaven (6 nens i nenes). En finalitzar el curs només 1 alumne té dificultats, la resta

han aconseguit assolir uns bons hàbits a l’hora del menjar.

68

Hàbits socials

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Sal

uda

i s’a

com

iada

Sap

fer l

a fil

era

“un

tren

petit

ó”

Aju

da a

end

reça

r les

jogu

ines

Llen

ça le

s co

ses

a la

pap

erer

a

Par

la s

ense

crid

ar

Sap

dem

anar

per

dó, s

i us

plau

i gr

àcie

s

Sap

com

parti

r les

cos

es d

e la

cla

sse

Con

eix

i s’a

dapt

a bé

a l’

orga

nitz

ació

hor

ària

%

Alumnes amb dificultats 1rtrimestre



Hàbits socials

Una part del grup (17 nens i nenes) tenia dificultats en desenvolupar habilitats socials

relacionades amb pautes de convivència com demanar perdó i fer servir "si us plau" i

"gràcies". La meitat del grup (9 nens i nenes), encara no ha assolit desenvolupar aquesta

habilitat.

Alguns nens i nenes (13) els hi costa compartir les coses de la classe. Al finalitzar el

curs, els nens i nenes han après força a compartir, les només 4 continuen tenint alguna

dificultat.

69

Hàbits de treball

0

2

4

6

8

10

12

Es m

ostra

pac

ient

aba

ns d

e com

ença

r una

tasc

a ha

bitu

al

Es m

ostra

tran

quil fe

nt u

na ta

sca

habi

tual

Es ca

paç de

con

cent

rar-se

una

eston

a en

la m

atei

xa a

ctivita

t

Fa

el q

ue li d

eman

en

Utilitz

a le

s ei

nes de

treb

all a

dequ

adam

ent

Res

pecta

el seu

mat

eria

l

Sap

resp

ecta

r l’o

rdre

de

treba

ll

%




Hàbits de treball

A alguns nens i nenes (11) els hi costa concentrar-se una estona en la mateixa activitat.

És molt important que els nens i nenes puguin desenvolupar processos com l’atenció, ja

que aquesta és una capacitat cognitiva bàsica que és important assolir en la primera

infància. Després del treball realitzat al llarg del curs, 5 nens i nenes encara continuen

mantenint certes dificultats en concentrar-se davant les activitats que se li proposen. A

l’hora de realitzar les tasques i fer el que li demanen, 9 alumnes tenen certes dificultats,

70

però en finalitzar el curs la majoria ja són capaços de fer les tasques que se’ls hi

encomanen.

Jocs

0

5

10

15

20

25

30

Juga

a jo

cs tr

anqu

ils

Juga

a jo

cs d

e m

ovim

ent

Juga

vol

tant

per

la c

lass

e

Juga

sol

/a

Juga

am

b el

s/le

s co

mpa

nys/

es

Par

ticip

a en

el j

oc c

ompa

rtit

Rep

rodu

eix

acci

ons

de la

vid

a

Tro

ba s

oluc

ions

tot s

ol/a

pel

s

Es

mos

tra

crea

tiu e

n el

s se

us

Li a

grad

en e

ls jo

cs d

e

%

Alumnes ambdificultats al 1rtrimestreAlumnes ambdificultats al 2ntrimestreAlumnes que hansuperat les dificultats

Jocs

Més de la meitat del grup (27 nens i nenes) presentaven inicialment dificultats en

solucionar de forma individual obstacles en una situació de joc. Gairebé la meitat del

grup (22 nens i nenes) tenien també dificultats en mostrar-se i ser creatius en els seus

jocs.

Al finalitzar el curs alguns dels nens i nenes han superat ja aquestes dificultats i millorat

significativament en aquests aspectes. Alguns, resolen ja de forma autònoma els

obstacles (18 nens i nenes han superat la dificultat) i d’altres es mostren més creatius

(10 han superat aquesta dificultat).

71

Habilitat manual

0

5

10

15

20

25

Fa

bole

s am

b la

pla

stili

na

Fa

enca

ixos

Util

itza

la c

ulle

ra m

ante

nint

-se

net

Agu

anta

el g

ot c

orre

ctam

ent

amb

les

man

s

Om

ple

una

supe

rfíc

ie a

mb

pint

ura,

gom

ets,

cer

es..

.

%




Habilitat manual

Aproximadament la meitat de nens del grup, inicialment, mostren dificultats amb

algunes activitats relacionades amb la motricitat fina (fer boles amb plastilina -20 nens i

nenes- i fer encaixos-21 nens i nenes). Destacar que al llarg del curs i amb el treball

psicomotriu que es du a terme, s’ha reduït pràcticament en la seva totalitat aquestes

dificultats.

72

ÀREA 2: DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL

Adapatació

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Ent

ra c

onte

nt/a

a l’

esco

la

S’a

com

iada

de

la p

erso

na q

ue l’

acom

pany

a

sens

e di

ficul

tats

Li é

s fà

cil q

ueda

r-se

des

prés

d’u

n pe

ríod

e

de n

o as

sist

ènci

a

Se’

l veu

con

tent

/a la

maj

or p

art de

l tem

ps

Con

eix

els

dife

rent

s es

pais

del

cen

tre

i les

pers

ones

que

hi h

a

Iden

tific

a el

s di

fere

nts

raco

ns d

e la

cla

sse

i

els

obje

ctes

cor

resp

onen

ts

%




Adaptació

En general, en aquesta àrea no presentava el grup gaires dificultats, només assenyalar

que hi havia 7 nens i nenes que inicialment els costava separar-se de la persona que

l’acompanyava al centre. Hi havia un petit grup (5 nenes i nenes) que no se’ls veia

contents, però en finalitzar el curs, cap dels nens i nenes manifestava dificultats

importants d’adaptació.

73

Relació amb els/les companys/es

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10N

orm

alm

ent

es r

elac

iona

am

b to

tsel

s in

fant

s

Es

mos

tra

soci

able

i co

l·lab

orad

oram

b el

s co

mpa

nys/

es

S’in

tegr

a e

les

activ

itats

col

·lect

ives

Con

eix

els

nom

s de

ls s

eus

com

pany

s/es

És

apre

ciat

i es

timat

pel

s se

usco

mpa

nys/

es,

sobr

etot

en

jocs

%




Relació amb els companys i companyes

La relació amb els companys ha estat des de l’inici força bona entre els nens i nenes.

Una petita part del grup (9 nens i nenes) han tingut dificultat inicialment en conèixer el

nom dels seus companys.

Alguns nens i nenes (6) els hi costava inicialment col·laborar amb els companys i

participar en les activitats col·lectives.

Però en acabar el curs només un alumne del grup continua tenint aquestes dificultats.

74

Relació amb l'educadora

0

2

4

6

8

10

12

Es

mos

tra

ober

t i c

omun

icat

iu

Acc

epta

les

prop

oste

s,no

rmes

de

l’edu

cado

ra

Rec

lam

a l’a

tenc

ió d

e le

sed

ucad

ores

Con

eix

el n

om d

e le

sed

ucad

ores

%




Relació amb l’educadora

Inicialment, un grup de nens i nenes ha tingut dificultats en relacionar-se amb l’adult de

referència a l’aula, amb l’educadora. 11 nens i nenes tenien dificultats en mostrar-se

comunicatiu, i a 10 nens i nenes els hi costava acceptar les propostes i normes de

l’educadora.

En finalitzar el curs, la majoria d’aquests nens i nenes ha superat ja aquestes dificultats,

encara que 3 continuen tenint una actitud reservada i poc oberta amb l’educadora, i a 4

dels nens i nenes encara els hi costa acceptar les propostes que se'ls hi fa.

75

Experimentació i exploració de l'entorn

0

5

10

15

20

25

30

35

Té

curio

sita

t per

tot e

l que

l’en

volta

Es m

ostra

obs

erva

dor i

fa p

regu

ntes

sob

re o

bjec

tes, situ

acio

ns,

pers

ones

...

Li a

grad

a ex

plicar

exp

eriè

ncie

s pe

rson

als

Par

ticip

a de

les fe

stes

Con

eix el

s ob

jectes

hab

itual

s de

l seu

ent

orn

i la

seva

func

ió

Ano

men

a i r

econ

eix al

guns

ani

mal

s i p

lane

tes

Obs

erva

i co

neix a

lgun

s fe

nòm

ens at

mos

fèric

s

%

Alumnes amb dificultats 1rtrimestre



Experimentació i exploració de l’entorn

Una part important del grup, 31 nens i nenes, tenen dificultats en explicar les seves

experiències personals. A la vegada, hi ha un grup de 21 nens i nenes, que els hi costa

formular preguntes. No hi ha la confiança suficient amb l’adult per poder li contar les

coses, per preguntar-li coses, però l’educador va establint al llarg del curs un vincle amb

els nens i nenes que fa que es vagi construint i consolidant una relació amb el nen i nena

que permet que del grup que presentava dificultats, 14 nens i nenes mostrin ja una

actitud més oberta amb l’educador.

76

ÀREA 3: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES

Llenguatge verbal

0

5

10

15

20

25

30Es co

munica

ver

balm

ent/ g

estualm

ent

És ca

paç

de res

pon

dre pr

egun

tes se

nzilles

Entén

ord

res se

nzilles

Esc

olta

els con

tes i les petite

s ex

plic

acions

que fa l’ed

ucado

ra

Exp

ress

a amb un

a ce

rta pr

ecisió esd

eve

nim

ents i situac

ions

Sap

imita

r so

rolls

d’anim

als i d

ifere

nts o

nomatope

ies

Cone

ix e

l seu no

m

Va adqu

irint v

ocabu

lari nou

Rec

orda

l’ar

gumen

t d’un conte

Recita

un petit poe

ma

%




Llenguatge verbal

En relació al llenguatge verbal on presenten més dificultats els nens i nenes és en saber

expressar amb una certa precisió esdeveniments i situacions. Dels 25 nens i nenes que

manifestaven dificultats en iniciar el curs, al finalitzar-ho 15 han superat aquesta

dificultat. També un grup de 18 nens i nenes i relacionat amb aquestes dificultats a

l’hora d’expressar-se, els hi costa recitar un poema i recordar l’argument d’un conte,

però al finalitzar el curs la meitat (9 nens i nenes), ja són capaços de realitzar aquestes

activitats.

77

Llenguatge plàstic

0

2

4

6

8

10

12

14

Li a

grad

en le

s ac

tivita

ts p

làst

ique

s

Sap

fer

la t

ècni

ca d

e l’e

stam

paci

ó

Sap

est

ripar

pap

er i

fer

bole

tes

Sap

util

itzar

el t

ub d

e pe

gam

ent

Sap

util

itzar

el p

unxó

%




Llenguatge plàstic

Alguns nens i nenes tenen certes dificultats en utilitzar estris que es fan servir a l'àrea de

plàstica: utilitzar el tub de pegament (tenen dificultats 13 nens i nenes), utilitzar el

punxó (10 nens i nenes) i estripar paper i fer boletes (7 nens i nenes). Al finalitzar el

curs, tots han superat aquestes dificultats, a excepció d’un alumne que encara mostra

certes dificultats en utilitzar el tub de pegament.

78

Llenguatge matemàtic

0

5

10

15

20

25D

iscr

imin

a co

lors

bàs

ic(g

roc,

ver

mel

l...)

Dis

tinge

ix le

s fo

rmes

:ce

rcle

i qu

adra

t i t

riang

le

Iden

tific

a le

s lín

ies

vert

ical

s

Iden

tific

a le

s lín

ies

horit

zont

als

%




Llenguatge matemàtic

Una part del grup (21 nens) té dificultats en distingir les formes geomètriques (cercle,

quadrat i triangle) i en discriminar els colors bàsics (19 nens). Al finalitzar el curs és

patent una millora en els dos aspectes però encara persisteixen certes dificultats en els

dos aspectes.

79

Llenguatge musical

0

1

2

3

4

5

6S

ap d

ifere

ncia

r el

so

del

sile

nci

Seg

ueix

la c

anta

rella

d’u

naca

nçó

Sap

rep

rodu

ir ca

nçon

sse

nzill

es e

n gr

up

Des

envo

lupa

el r

itme

per

mitj

à de

l cos

: pi

car

dem

ans,

fer

dan

ses.

..

%




Llenguatge musical

Un grup reduït (5 nens) té dificultats en seguir la cantarella d’una cançó i reproduir

cançons senzilles en grup. Després del treball realitzat en aquesta àrea de llenguatge

musical al llarg del curs, s’han superat les dificultats i tots els nens mostren un bon

nivell d’assoliment dels continguts i objectius d’aquesta àrea.

Com a conclusió podríem dir que en totes les àrees analitzades s'ha comprovat un avenç

significatiu des de que va iniciar-se el curs fins que finalitzar-lo, especialment

remarcable és el progrés que s'ha produït en el camp dels hàbits (d'higiene/neteja,

autonomia, alimentaris, socials i de treball).

80

3.2.3 Fase 3: Anàlisi del nivell d’adaptació escolar assolit pels alumnes del Projecte

Petitons 2004-05, al finalitzar el 1r Q de P3 (2005-06)

A continuació presentem els resultats del grup, 41 nens i nenes, que durant el curs 2004-

05 va participar al Projecte Petitons i que durant el curs 2005-06 ha fet P3. Aquestes

dades són el resultat de l’anàlisi dels qüestionaris que van complimentar els mestres de

P3 al final del primer quadrimestre del curs. Aquest és un període en que encara

perduren en els alumnes els beneficis que han tret de participar en el Projecte Petitons i

ja han fet ja el procés d’adaptació al nou entorn escolar.

A. Actituds generals

58,54

41,46

Sovint

Sempre

Ve content a l'escola

81

68,3

24,4

4,9 2,4

Quasi ma i

Algunes vegades

Sovint

Sempre

És agressiu

2,4

17,1

48,8

31 ,7

Quasi ma i

Algunes vegades

Sovint

Sempre

És sociable

82

2,4

17,1

41,5

39

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

És apreciat pels companys

12,2

34,1

53,7

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Participa en el joc

83

4,9

26,8

51,2

17,1

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Pren iniciativa en el joc i en les activitats escolars

Els resultats mostren que el grup de nens i nenes van molt contents a l’escola (58.5%

“sovint” i 41.5% “sempre”). Són sociables (48.8% “sovint” i 31.7 “sempre”) i apreciats

pels companys (41.5 “sovint” i 39% “sempre”). Podem parlar de nens i nenes que no

manifesten comportaments agressius (68.3% “quasi mai”).

En relació al joc, els hi agrada participar molt (53.7% “sempre”) i “sovint” són els que

prenen la iniciativa en el joc i en les activitats escolars (51.2%).

84

B. Actituds davant els aprenentatges

5 ,1

20 ,5

4 3,6

30 ,8

Qu as i ma i

A lgu ne s ve gad es

Sovint

Semp re

Està motivat per les activitats d'aprenentatge

1 0,3

30,8

33 ,3

2 5,6

Qu as i m a i


S ov int

S em p re

Està atent davant les exp licacions

En general, són nens força motivats per les activitats d’aprenentatge que tenen lloc

dintre l’espai de l’aula (43.6% “sovint” i 30.8% “sempre”), i en general estan atents a

les explicacions de l’adult. Un percentatge molt baix manifesta poca atenció, el 10.3%

“quasi mai” està atent davant les explicacions del professor/a.

85

C. Hàbits

4,9

22

48,8

24,4

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

De neteja

12,2

2,4

12,2

41,5

31,7

No sap / No contesta

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

D'higiene

86

9,8

26,8

26,8

36,6

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

De vestit

4,9

26,8

31,7

36,6

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

D'ordre

87

12,2

34,1

39

14,6

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

D'atenció i concentració

Els hàbits, entesos com a comportaments automatitzats orientats a donar seguretat i

eficàcia en el desenvolupament progressiu dels nens i nenes, son uns continguts força

treballats en el curriculum d’Educació Infantil. També van ser continguts prioritaris a

treballar en el Projecte Petitons, ja que alguns dels infants, per les condicions

socioeconòmiques i culturals en què es trobaven immersos, presentaven mancances en

aquest camp.

Del grup d’hàbits treballats, els que s'aconsegueix un percentatge d’assoliment més alt,

són els de vestit i ordre. El 36.6% “sempre” es vesteixen sense cap vigilància (es saben

cordar i descordar abric, botons ....) i sempre tenen cura del seu espai i les seves coses.

En quant a la neteja dels estris que utilitzen i en relació a la seva higiene personal també

observem un alt nivell de consecució: el 48.8% del grup “sovint” té cura de les coses

que utilitza (pinzells, recipients, ....) i un 41.5% “sovint” es renta les mans i va al lavabo

sol.

L’atenció i la concentració, són hàbits que es van assolint “sovint” (39%).

88

D. Habilitats socials

7,7

15,4

51,3

25,6

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Solidaritat

7,7

20,5

43,6

28,2

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Pautes de convivència

89

5,1

12,8

43,6

38,5

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Responsabilitat

5 ,1

20 ,5

38 ,5

35 ,9

Qu as i m a i


Sov int

Sem p re

Part icipació

90

5 ,1

12,8

56,4

25,6

Quasi ma i

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Cooperació

En quant a la competència en habilitats socials són nens i nenes que mostren “sovint”

competències en les següents habilitats socials: pautes de convivència (43.6%),

solidaritat (51.3%), responsabilitat (43.6%), participació (38.5%) i cooperació (56.4%).

91

E. Participació i comportament en la dinàmica de classe

2,47,3

34,156,1

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Regularitat amb l'assistència

2,49,8

12,2

17,1

58,5


Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Justificació de les absències

92

2,4 4,9

14,6

78

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Puntualitat

2,4

26,8

68,3

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Porta el material

93

2,4 4,9

19,5

73,2

Quasi mai

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Arriba a l'escola net i endreçat

7,3

31,7

61

Algunes vegades

Sovint

Sempre

Assistència a les activitats programades per l'escola

94

Un altre aspecte que ens interessava avaluar era la participació dels nens i nenes a l’aula

i el seu comportament.

La valoració que els mestres de P3 fan durant el primer quadrimestre del curs es que són

nens i nenes que “sempre” tenen una regularitat amb l’assistència (56.1%) i si hi ha

algun motiu per no assistir en el 58.5% dels casos “sempre” justifiquen l’absència.

Altres aspectes relacionats amb el bon funcionament de la dinàmica de la classe i en els

que els nens i nenes obtenen una molt bon nivell d’assoliment són la puntualitat

(“sempre” arriben puntuals el 78% dels nens i nenes de la mostra), porten el material

que els mestres sol·liciten (“sempre” ho fan el 68.3%), arriben “sempre” a l’escola nets i

endreçats (el 73.2%) i assisteixen a les activitats programades per l’escola (“sempre” ho

fan el 61%).

Són tots ells, aspectes molt ben valorats pels mestres, i on queda evident l'important

treball que han realitzat les famílies per llur consecució.

95

F. Adaptació a l’entorn escolar

30,8

43,6

20,5

5,1

Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Respecte a les normes

25,6

53,8

17 ,9

2,6

M o lt bo na

Bon a

R eg ular

D ole nta

Respecte als altres nens/es

96

43,6

38,5

17,9

Molt bona

Bona

Regular

Respecte al mestre/a

33,3

51,3

15,4

Molt bona

Bona

Regular

Respecte pel material

En preguntar quina ha esta l’adaptació dels nens i nenes a l’entorn escolar, els mestres

consideren que aquesta ha estat “bona”: els nens i nenes respecten les normes (43.6%),

respecten als altres nens/es (53.8%) i també respecten el material (51.3%).

En relació a l'adaptació al mestre/a, aquests consideren que ha estat “molt bona” (en el

43.6% dels casos).

97

G. Cognició i llenguatge

17,1

9,8

51,2

14,6

7,3


Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Expressió oral

17,1

12,2

46,3

19,5

4,9


Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Vocabulari

98

19,5

12,2

43,9

17,1

7,3


Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Comprensió oral

19,5

4,9

51,2

17,1

7,3


Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Desenvolupament conceptual

99

19,5

7,3

48,8

19,5

4,9


Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Desenvolupament del pensament lògic

Podem observar que, en relació a la capacitat de resoldre problemes i prendre decisions

adequades, captar semblances i diferències i establir relacions entre idees i coses, els

nens i nenes tenen un “bon” nivell tant de desenvolupament conceptual (51.2%) com de

desenvolupament lògic (48.8%).

Durant el desenvolupament del Projecte Petitons, es va treballar de forma sistemàtica i

global el llenguatge verbal i els fruïts obtinguts són evidents ja que els nens i nenes

mostren una “bona” expressió oral (51.2%), un “bon” vocabulari (46.3%) i una “bona”

comprensió oral (43.9%).

100

H. Descoberta d’un mateix

17,9

12,8

48,7

15,4

5 ,1


Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Coordinació motriu

23,1

7,7

46,2

17,9

5,1


Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Organització espacial

Destacar que els resultats mostren que els nens i nenes tenen un “bon” coneixement del

seu esquema corporal (53.8%), una “bona” coordinació motriu (48.7%) i una “bona”

coordinació espacial (46.2%). Aspectes tots ells que contribuiran de forma important en

el correcte aprenentatge del procés de lecto-escriptura.

101

I. Participació de la família en la dinàmica de l’escola

43,9

31,7

12,2

12,2

Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Assistència a la reunió general del grup classe

39

36,6

12,2

12,2

Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Assistència a altres reunions, en el cas que s'hagin programat

102

39

39

14,6

7,3

Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Mostren interès per l'escola

41,5

41,5

12,2

4,9

Molt bona

Bona

Regular

Dolenta

Responen positivament a les demandes que es fan des de l'escola

103

Es va preguntar als metres respecte al grau de participació de la família en la dinàmica

de l’escola.

Igual que en l’apartat de participació en la dinàmica de l’aula, on s’apuntava la

importància i el paper que tenia la família, aquí cal remarcar una vegada més el

protagonisme de les famílies i com els mestres valoren molt positivament la seves

actituds respecte a l’entorn escolar.

Els mestre valoren com a “molt bona” l’assistència de les famílies a les reunions

generals del grup classe (43.9%) i a altres reunions que s’hagin programat (39%).

També consideren “molt” alt l’interès que tenen per l’escola (39%) i la resposta

positiva a les demandes que fa l’escola (41.5%).

104

J. Valoració general

Gràfic de sectors

46,3

2,44,97,3

9,8

9,8

12,2

7,3


Actituds generals

Actituds davant els aprenentatges

Hàbits

Habilitats socials

Adaptació a l'entorn escolar

Cognició i llenguatge

En cap apartat en especial

En quin dels apartats presenta més dificultats el nen/a?

105

Un últim aspecte que es va consultar als mestres era que fessin una valoració general del

projecte. Van destacar el següent:

• Una de les àrees on presenten major dificultat els alumne són les de

cognició i llenguatge.

• Una de les àrees on presenten majors avenços és en el camp dels hàbits,

que han estat treballats tant al centre com a casa.

Presenta avenços respecte als seus companys resultat

d’haver participat a “Petitons”?

106

3.2.4 Fase 4: anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte

Petitons 2003-04, al finalitzar p3 (2004-05)

El grup està format per 44 nens i nenes que el curs 2004-05 van finalitzar P3.

Les dades que s’analitzen són les que consten als informes finals de P3, dels alumnes

que van participar a Projecte Petitons durant el curs 2003-04. Els resultats d’aquesta

anàlisi s’ha passat a unes graelles on es reflexa el nivell assolit en les diferents àrees.

A. Aspectes personals i evolutius

109

Els alumnes de P3 que han participat en el Projecte Petitons, són alumnes que se’ls veu

“molt” satisfets (61.4%) dins de l’ambient de classe, a la vegada que estan “força”

(59.1%) adaptats a l’entorn escolar. Aquesta adaptació a l’entorn escolar també queda

reflectida en el nivell d’autonomia assolit pels alumnes (“força” 54.5%).

La relació amb la mestra i els companys són, en general, positives en tots els nivells:

“molt” 22.7%, “força” 56.3% i “bastant” 15.9%, això queda reflectit en el respecte que

tenen cap als companys i la mestra: “força” el 54.5%.

Tenen, en general, uns bons hàbits i una bona participació en els treballs escolars (40.9

“forca” i 38.6% “bastant”).

En un alt percentatge (“bastant” 43.2% i “força” 34.1%) sol·liciten l’ajuda de l’adult a

l’hora de realitzar les tasques.

La seva evolució en el desenvolupament està d’acord en la que es requereix per un

infant de la seva edat (“força” 72.7%).

110

B. Descoberta d’un mateix

113

Els nens i nenes que han participat en el Projecte Petitons, al finalitzar P3 tenen un bon

reconeixement de les parts del cos (52.3% “molt”, 36.4% “força” i 11.4% “bastant”) i

bones destreses motrius (68.2% “força”, 22.7% “molt” i 9.1% “bastant”).

Hi ha un bon assoliment de l’equilibri físic (“força” 63.6%) i a la vegada emocional

(“força” 47.7%).

En relació a la neteja i higiene personals, són aspectes en els que des del projecte s’han

treballat molt, tant amb els nens i nenes com amb les seves famílies, i els nens i nenes

en finalitzar P3t tenen “molt” (56.8%) i “força” (29.5%) assolits aquests hàbits.

114

C. Descoberta de l’entorn natural i social

117

El grup de nens i nenes que ha participat en el Projecte Petitons, manifesten “força”

(59.1%) curiositat, interès, i a la vegada capacitat per fer descobriments; també, són

nens i nenes que tenen “força” (56.8%) coneixement de la seva realitat, la qual cosa be

potenciada per la seva capacitat d’observació de l’entorn (“força” 81.8%)

Aquest interès pel món que els envolta els porta ha interactuar activament amb aquest

entorn: participen “molt” (47.7%) activament en les activitats que se’ls hi proposen,

participen “molt” (40.9%) expressant les seves opinions i a la vegada escolten i

respecten “molt” les opinions dels altres (40.9%).

La participació activa en l’entorn els porta també a tenir “força” (79.5%) interès en

manipular, físicament, els materials que troben al seu voltant

118

D. Llenguatge verbal

123

El àrea de llenguatge verbal és molt important i en aquesta etapa els nens i les nenes

comencen a expressar els seus sentiments, no només amb el llenguatge corporal, sinó

també amb el verbal.

Els nens i nenes que han cursat P3 i van estar al Projecte Petitons, tenen “força”

(45.5%) comprensió i expressió oral, a la vegada que reconeixen “força” (60.4%) els

sons i les lletres.

També saben escriure el seu propi nom i el d’algun company (60.4% “força”). Tenen

facilitat per participar en diàlegs (38.6% “força” i “molt”), i també comprenen sense

dificultat les explicacions (61.4% “força”).

Tenen “força” nivell de vocabulari (75%), la qual cosa facilita el que puguin memoritzar

texts curts (“força” 45.5% i “bastant” 43.2%).

En relació al procés lecto-escriptor, en general, el tenen assolit sense problemes. Mostra

tot el grup un nivell òptim: “molt” (6.8%), “força” (56.8%) i “bastant” (36.4%).

Aquesta absència de dificultats en l’inici del procés lecto-escriptor també es reflexa en

la facilitat que tenen per agafar el llapis correctament (“força” 86.4%).

Encara que en els diferents apartats relacionats amb el llenguatge verbal, el grup

presenta un bon assoliment, cal remarcar que en relació a l’expressió en llengua

catalana, si que presenten algunes dificultats. El 31.8% del grup s’expressa “poc” en

llengua catalana, utilitzant la llengua materna, que en un percentatge elevat, no és el

català.

124

E. Llenguatge matemàtic

127

Els nens i nenes d’aquest grup tenen assolits els conceptes espacials (“força” 54.5%,

“bastant” 43.2%), reconeixen “força” (72.7%) els nombres i les figures geomètriques,

també les qualitats dels objectes (“força” 65.9%) i usen “força” relacions de quantitat i

fan sèries (68.2%).

També mostren facilitat per resoldre i representar problemes senzills (“força” 47.7% i

“bastant” 40.9%) i per classificar i ordenar (“força” 63.6%).

128

F. Llenguatge plàstic

130

En aquesta etapa, els nens i nenes tenen “molt” (40.9%) i “força” (38.6%) assolits els

hàbits de neteja i ordre, hàbits imprescindibles per al desenvolupament d’un bon treball

en aquesta àrea de plàstica.

Els nens i nenes coneixen “molt” els colors (65.9%) i tenen “força” coordinació viso-

motriu (68.2%), necessària per poder treballar aspectes com: agafar el punxó

correctament, fer boles de paper (“força” 56.8%).

En general, el ritme en l’assoliment dels continguts de l’àrea de plàstica és “força” bo

(70.5%).

131

G. Llenguatge musical

132

En general, les actituds vers l`àrea musical son “molt” bones (61.4%). Els nens i nenes

tenen “força” facilitat per manipular objectes de so (70.5%), “força” sensibilitat per les

audicions (47.7%), i “força” capacitat per dur a terme treballs de dansa i moviment

(52.3%). Mostren cap a les activitats de l’àrea musical “força” (50%) i “molta” (40.9%)

disposició a participar.

133

H. Observacions

136

Cal destacar que el grup d’alumnes que han participat en el Projecte Petitons, tenen

“força” ritme en el desenvolupament dels aprenentatges (77.3%) i a la vegada en

l’assoliment de les actituds, valors i normes (“força” 81.3%).

En general, tots han assolit “força” els objectius del curs (86.4%), i tan sols un 2.3% del

grup no els ha assolit.

En l’àrea de psicomotricitat, el grup presenta “força” competències motores (61.4%).

També destacar la participació i interès de l’alumne (“força” 43.2%, “bastant” 29.5% i

“molt” 27.3%) cap a les tasques escolars.

Així doncs, dir que el grup de nens i nenes que ha finalitzat P3 ha assolit els hàbits

escolars: “força” (63.6%).

137

I. Regularitat en l’assistència

És un grup que mostra una gran regularitat en l’assistència (“molta” 59.1%) a excepció

d’un cas (2.3%).

138

J. Adaptació a l’entorn

139

MoltForçaBastant

S'ha adaptat al ritme escolar

80

60

40

20

0

Per

cen

tatg

e

S'ha adaptat al ritme escolar

MoltForçaBastant

Relació amb la mestra i els companys

60

40

20

0

Per

cen

tatg

e

Relació amb la mestra i els companys

140

MoltForçaBastant

Nivell d'adaptació correcte

80

60

40

20

0

Per

cen

tatg

e

Nivell d'adaptació correcte

L’ adaptació a l’entorn ha estat molt favorable. Els nens i nenes van “molt” contents a

l’escola (75%), es mostren “molt” comunicatius (45.5%), s’han adaptat “força” al ritme

escolar (79.5%) i tenen “força” relació amb la mestra i els companys (65.9%).

Per tot això, podem dir que el nivell d’adaptació a l’entorn escolar ha estat “força”

correcte (77.3%).

141

K. Participació dels pares

142

MoltForçaBastantNo sap/ No contesta

Compleixen amb les demandes de materials, estris...

60

50

40

30

20

10

0

Per

cen

tatg

e

Compleixen amb les demandes de materials, estris...

143

MoltForçaBastantPocNo sap/ No contesta

Fomenten a casa el que s'ensenya a l'escola

60

50

40

30

20

10

0

Per

cen

tatg

e

Fomenten a casa el que s'ensenya a l'escola

144

La participació dels pares en la dinàmica de l’escola es valorada força positiva per part

dels tutors dels seus fills. Aquesta participació queda reflectida en les consideracions

que fan els propis tutors: consideren positiva la relació que tenen amb els pares (“força”

54.5%, “bastant” 22.7% i “molta” 18.2%), l’assistència a la reunió inicial del curs ha

estat important (“força” 54.5% i “molt” 25%) i també han assistit quan se’ls ha

convocat (“força” 50% i “molt” 22.7%).

En relació a les activitats promogudes pel centre, els tutors no han pogut obtenir

informació sobre el treball que els alumnes realitzen a casa.

145

L. Valoració global

Com a conclusió, d’aquest apartat, podríem dir que en tots els aspectes analitzats, els

avenços són significatius i que els mestres que han acollit als alumnes que van fer

Petitons es mostren força satisfets del nivell socioeducatiu que presenten. Destacar que

tots ells han promocionat el curs.

146

3.2.5 Anàlisi del nivell socioeducatiu assolit pels alumnes del Projecte Petitons

2002-03, al finalitzar p4 (2004-05)

Les dades que s’analitzen són les que consten als informes finals de P4, dels alumnes

que van fer Petitons al curs 2002-03.

El grup està format per 23 nens i nenes que al curs 2004-05 han fet P4. Aquestes dades

són el resultat de l’anàlisi dels informes finals de P4, buidats a unes graelles on es

reflexa el nivell d’assoliment de les diferents àrees per part dels alumnes:

• Aspectes personals i evolutius

• Descoberta d’un mateix

• Descoberta de l’entorn natural i social

• Llenguatge verbal

• Llenguatge matemàtic

• Llenguatge plàstic

• Llenguatge musical

També s’ha analitzat a aquest apartat el desenvolupament dels aprenentatges i aspectes

com la regularitat en l’assistència, la participació dels pares i la valoració global que

obté l’alumne. Tot seguit passem a comentar-les:

147

A. Aspectes personals i evolutius

151

Al finalitzar P4 els alumnes es mostren “força” (43.5%) i “molt” (34.8%) satisfets dins

de l’ambient de classe, s’han adaptat molt bé a l’entorn escolar. Aquest sentiment de

satisfacció, fa que els alumnes es mostrin força autònoms a nivell personal i que les

relacions tant en els mestres com amb els companys siguin “força” fluides (47.8%).

Aquesta actitud també es reflexa amb el respecte cap a les normes de l’escola i cap els

altres; només un 4.3% dels nens i nenes té “poc” respecte als companys i a la mestra.

La majoria dels nens i nenes mostren tenir assolits uns bons hàbits, ritme i participació

pel desenvolupament dels treballs escolars (només un 8.7% presenten alguna dificultat),

i demanen el requeriment de l’ adult quan la situació ho precisa (ho fan “bastant”el

39.1%).

En general l’evolució, el desenvolupament dels nens i nenes es correspon “força” amb

la seva edat (en el 52.2% dels casos).

152

B. Descoberta d’un mateix

154

En diferents graus (47.8% “molt” i 39% “força”) tots els nens i nenes reconeixen les

parts del seu cos. Tenen això fa que tinguin una bona destresa motriu (65.2% “força”) i

“força” agilitat, equilibri, domini i seguretat (43.5%).

A la vegada, presenten un bon control de les emocions (43.5 “força”, “bastant” 30.4% i

“molt” 17.4%). Només un 8.7% del grup manifesta alguna dificultat en fer-ho.

Tenen també “molt” (43.5%) assolit els aspectes relacionats amb la neteja i higiene

personal.

155

C. Descoberta de l’entorn natural i social

158

Els nens i les nenes mostren “força” interès i capacitat per fer descobriments (52.2%).

Aquesta curiositat pel seu entorn fa que tinguin un bon coneixement de la realitat social

i cultural que els envolta (“bastant” 39.1% i “força” 34.8%).

Aquest estar atent a la realitat es manifesta en el bon nivell i capacitat d’observació que

tenen (“força” 69.6%) en relació als esdeveniments i elements de l’entorn.

Per conèixer l’entorn, els nens i nenes necessiten establir una interacció, i per tant, se’ls

ha d’implicar en vivències i activitats (el 34.8% participa “molt” en les activitats, el

30.4% “bastant” i el 26.1% “força”) que els portin a incorporar habilitats, actituds,

normes i valors relacionats amb formes culturals admeses i valorades pel seu entorn

socio-cultural.

Amb la pròpia activitat els nens i nenes aporten l’estil i forma de relacionar-se amb

l’entorn: els nens i les nenes expliquen allò que fan i expressen les opinions (47.8%

“força”), escolten i respecten les opinions dels altres (47.8% “molt”) i inclou també el

respecte als objectes i materials (73.9% “força”) que formen part del seu medi habitual.

159

D. Llenguatge verbal

164

En general, tenen “força” nivell en comprensió i expressió oral (69.6%).

Aquests aspectes es treballen mitjançant diverses activitats en les que els nens i nenes

han de reconèixer sons, lletres i noms dels companys (ho aconsegueixen “força” el

56.5%); escriure el propi nom i el d’algun companys (“força” en el 52.2% dels casos);

participar en els diàlegs que es generen a l’aula entre companys i amb la pròpia mestra i

comprendre les explicacions (52.2% “força”); memoritzar texts curts (ho aconsegueixen

“bastant” el 60.9%) i tenen assolit “força” nivell de vocabulari el 60.9% dels nens i

nenes.

Altres aspectes a tenir en compte i que també contribuiran a desenvolupar un bon nivell

d’expressió oral són els relacionats amb el procés de lecto-escriptura: un 69.l6% dels

nens i nenes agafen “força” bé el llapis i el 52.2% han assolit “força” el procés lecto-

escriptor (52.2%).

Destacar també que encara que moltes de les famílies dels nens i nenes no són

catalanoparlants els nivell d’expressió en llengua catalana dels nens i nenes es “força”

(34.8%) i “bastant” (34.8%) bo.

165

E. Llenguatge matemàtic

168

A través d’aquest llenguatge els nens i nenes desenvolupen el plaer de l’exercici de les

pròpies capacitats, i a més els continguts matemàtics els necessiten per comprendre com

són les coses i les persones. Els necessiten per situar-se en el món i poder col·laborar

significativament amb la gent amb que conviuen en la seva vida quotidiana.

El 60.9% dels nens i nenes reconeixent i utilitzen “força” els números, la representació

gràfica de la sèrie numèrica, i les figures geomètriques.

El 56.5% reconeixent “força” les qualitats dels objectes, les propietats que tenen en,

principalment, relació al tamany i la forma.

En relació a la capacitat per resoldre i representar problemes senzills i problemes

pràctics de la vida quotidiana, els nens i nenes presenten “bastants” habilitats (39.1%).

Per un altra banda, els nens i nenes mostren “força” habilitats per classificar i ordenar

(52.2%).

169

F. Llenguatge plàstic

171

Hi ha una sèrie d’hàbits que contribueixen a donar seguretat al nens i nenes i a la vegada

són imprescindibles per a l’alumne per aconseguir una independència respecte a l’adult,

i especialment rellevants en l’àrea del llenguatge plàstic: la neteja dels estris que utilitza

i l’ordre en el seu espai de treball. Els hàbits en aquest sentit, han estat “força” (39.1%)

i fins i tot “molt” (34.8%) assolits.

El 47.8% dels nens i nenes coneix “molt” bé els colors i el 39.1% “força”.

La coordinació viso-motriu està “força” desenvolupada (56.5%), la qual cosa, els

facilita la realització d’activitats relacionades amb la psicomotricitat fina, com resseguir,

agafar el punxó correctament, fer boles de paper, etc. En general, el ritme en

l’assoliment dels continguts de l’àrea de plàstica està “força aconseguit” (60.9%).

172

G. Llenguatge musical

174

Els objectius vers l’àrea de música i les actituds vers la pràctica de la música com a

instrument de comunicació, estan “molt” assolits (43.5%).

Els nens i nenes tenen “força” (60.9%) interès per la manipulació dels objectes de so i

per la reproducció de sons, a la vegada que presenten “bastant” sensibilitat (43.5%) per

les audicions i mostren una bona capacitat per escoltar música.

Manifesten també “força” habilitats (43.5%) pels treballs de dansa i moviment,

participant “molt” activament en les activitats (34.8%).

175

H. Desenvolupament dels aprenentatges

177

En aquest apartat, destacar els següents aspectes. Els nens i nenes mostren “força” ritme

en el:

-desenvolupament dels aprenentatges (60.9%)

-assoliment de les actituds, valors i normes (60.9%)

-assoliment dels objectius dels curs (69.6%)

En relació a l’àrea de psicomotricitat, que és un àrea considerada com a punt de partida

de tots els aprenentatges preescolars, els nens i nenes mostren “força” capacitats

(73.9%).

Assenyalar, també, la participació i interès de l’alumne en les activitats que se li

proposen (39.1% “bastant”, 34.8% “força” i 21.7% “molt”), la qual cosa es manifesta i

queda reflectida en l’assoliment dels hàbits escolars. Un 43.5% dels nens i nenes acaba

bastantes vegades la feina a l’hora, es mantenen en silenci quan és necessari, etc. ..., i

tots aquells hàbits i comportaments que es consideren imprescindibles per aconseguir un

desenvolupament progressiu dels nens i nenes i una adaptació a l’entorn escolar amb

èxit.

178

I. Regularitat en l’assistència

Els mestres destaquen una “molt” bona regularitat en l’assistència dels nens i nenes al

centre escolar (60.9%).

179

J. Adaptació a l’entorn

181

L’adaptació a l’entorn escolar ha estat molt satisfactòria:

-el 65.2% dels nens i nenes va “molt” content a l’escola

-el 52.2% es mostra “força” comunicatiu

-el 65.2% s’ha adaptat “força” al ritme escolar

-el 47.8% té “força” relació amb la mestra i companys

En general podem constatar que el nivell d’adaptació dels nens i nenes al centre escolar

ha estat “força” correcte (78.3%), només en un (4.3%) dels casos ha estat “poc” assolit.

182

K. Participació dels pares

184

Encara que els pares els hi costa fomentar a casa el que s’ensenya a l’escola, els mestres

destaquen la participació dels pares en el procés educatiu dels seu fill/filla, i en les

diferents activitats proposades des de l’entorn escolar.

Hi ha hagut bona relació amb els tutors, el 65.2% dels pares han tingut “força” relació

amb els tutors dels seus fills. Un 69.6% dels pares han complert “força” les demandes

que des del centre es feien relacionades amb materials, estris, etc., i un 34.8% han

participat “bastant” en les activitats promogudes des del centre.

185

L. Valoració global

Resumint podríem dir que en tots els aspectes analitzats, els resultats són força

encoratjadors i és especialment remarcable que els nens i nenes tinguin una molt bona

adaptació (a l’entorn escolar, pel que fa a hàbits, participació, relació amb companys i

mestra), tinguin un bon ritme d’aprenentatge, promocionant tots de curs, i que les

famílies atenguin als requeriments de l’escola.

186

4. CONCLUSIONS I VALORACIONS

El Projecte Petitons se’ns presenta com un projecte socio-educatiu d’intervenció

primerenca. Se li valoren especialment, els següents punts:

1- Ofereix un servei educatiu de qualitat, pel que fa a:

a) El nombre de professionals implicats directament en el projecte:

educadores socials, mestres, monitores i alumnes de pedagogia en

pràctiques (aquests últims en alguns períodes del Projecte).

b) La qualificació professional adient del personal educatiu que atén als

nens i nenes del programa de forma directa.

c) La confecció d’un programa educatiu força sistemàtic, de tall

cognitivista i novetós i comunitari.

d) L’atenció individualitzada que rep l’alumnat, relacionada amb la ratio

que es dóna en el Projecte Petitons: 2 professionals/ 10 alumnes.

e) L’atenció continuada i personalitzada que poden rebre l’alumnat al

regentar l’aula dos professionals (mestra i monitora).

f) La planificació, seguiment constant i revisió del Projecte per part dels

professionals implicats, incloent-li dos doctors en pedagogia , professors

del Departament de Pedagogia de la URV.

g) La satisfacció manifestada, mitjançant un qüestionari i entrevista, per les

educadores socials que totes sense excepció, valoren el Projecte com a

molt positiu, tant pel que fa al desenvolupament dels menors com a la

implicació del pares.

187

h) La satisfacció manifestada, mitjançant un qüestionari, per les mestres que

han dut a terme l’acció docent, totes sense excepció, han expressat a

través d’un qüestionari, el notable valor de projecte així com la seva

necessitat.

i) La valoració positiva del Projecte per part del catedràtic de la universitat

de Girona, Ferrán Casas, coordinador de la Xarxa catalana

d’investigadors sobre els Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida,

manifestada per escrit en el Pròleg del llibre “Petitons”(2003): Es tracta

d’un programa que persegueix millorar el benestar i la qualitat de vida

dels infants d’un territori i de les seves famílies (…) D’alguna manera,

el programa no fa sols intervenció primerenca, en el sentit preventiu,

sinó també, i sobretot, promoció primerenca, bo i adoptant iniciatives a

favor dels infants i les seves famílies (…) . (…) cal entendre que el

programa té voluntat de ser comunitari, és a dir, de i per a la comunitat

on viuen les famílies. Un treball que intenta conjugar objectius

individuals amb objectius globals al territori del servei.

j) La valoració positiva del Projecte per part dels responsables polítics així

com dels tècnics de Serveis Socials que des de l’inici han seguit i han

donat suport al Projecte.

k) La satisfacció de les famílies manifestada en entrevistes personals i a

través d’un qüestionari, per haver participat en el Projecte Petitons.

Destacar que:

• un 91,3% marquen el grau “Molt” per valorar el

fet d’haver participat en el Projecte.

• un 73,9 % elegeixen el grau “Molt” per contestar

si troben necessari el Projecte.

188

• un 78,3% trien el grau “Molt” per valorar si el

Projecte facilita l’entrada a l’escola del seu fill o

filla.

2- És un Projecte amb unes característiques generals força remarcables:

a) Gaudeix d’un grau accessibilitat força elevat, donat que els usuaris, en

aquest cas les famílies, han tingut coneixement i informació sobre el

mateix, proporcionat personalment per les educadores socials.

b) Te també un grau elevat d’accessibilitat pel que fa a l’horari, durada i

lloc on es realitza, ja que en tot moment, l’horari ha estat elegit pensant

amb les mares dels fills que assisteixen al Projecte i el lloc on es realitza

es molt conegut per les mares i es troba ubicat al mateix barri on viuen

les famílies. Per suposat, al ser el Projecte de caràcter municipal, és

totalment gratuït.

c) És un Projecte amb equipaments, instal·lacions i recursos financers

necessaris per portar-lo a terme amb les condicions adients.

d) És un Projecte conegut per la societat, en especial reusenca, ja que en

diverses ocasions ha estat explicat pels mitjans de comunicació, així com

ha estat publicat un llibre que per haver-se distribuït gratuïtament ha

arribat a un gran nombre de professionals de l’educació, dels serveis

socials i de persones en general.

e) És un Projecte consolidat i dinàmic que aquest any compleix 12 anys

d’aplicació ininterrompuda des de que es va iniciar.

3- Ofereix una sèrie notable de beneficis als nens i nenes que participen i han

participat al programa:

189

a) Han tingut l’oportunitat de participar en un programa educatiu de qualitat

en un marc, un espai i una temporalització que en tot moment ha tingut

en compte les necessitats de les famílies.

b) Han pogut gaudir d’un programa educatiu en una etapa primerenca, que

s’ha demostrat científicament la rellevància que té per aconseguir

desenvolupar el màxim possible les potencialitats del nenes i nenes, cosa

molt més difícil d’aconseguir en etapes posteriors.

c) Ha participat en un programa de lectura primerenca, que a més del valor

que té per a desenvolupar les seves capacitats cognitives, assenta les

bases d’un dels coneixements essencials i imprescindibles per seguir amb

èxit l’escolaritat i que més dificultats crea d’aprenentatge en els escolars,

com és la lectura.

d) Han pogut beneficiar-se d’un bany lingüístic i cultural, ja que el Projecte

Petitons, tenint en compte que els nens i nenes que participen, en la seva

majoria desconeixen la llengua catalana i les costums i tradicions de

Catalunya, ha dedicat un apartat important de la seva programació a

dotar-los d’aquest bagatge cultural ( en l’apartat de les tradicions

catalanes s’han treballat les festes més representatives: Castanyada,

Nadal, Sant Jordi) i lingüístic (emprant la llengua catalana en la

comunicació oral) imprescindible per a la seva bona integració tan

escolar com social.

e) Han pogut beneficiar-se d’un espai on degut a les diferents nacionalitats i

països dels nens i nenes que segueixen el Projecte Petitons, es dóna

constantment una convivència intercultural.

f) A través del Projecte Petitons i mitjançant sortides en les que en

ocasions també participaven les mares, se’ls ha donat a conèixer el medi

natural més proper (mercat, biblioteca municipal, parc infantil...).

190

g) Han adquirit una sèrie d’hàbits per aplicar fora de l’escola al treballar en

el Projecte Petitons de forma sistemàtica i continuada: els hàbits

d’higiene i alimentació; les habilitats socials i actituds (saludar i

acomiadar-se, compartir, ...) i els hàbits d’autonomia personal (saber

penjar-se la jaqueta, control d’esfínters, menjar tot sol, ....), la lectura de

llibres il·lustrats etc. Per altra banda, els pares confirmen un avenç

qualitatiu en diferents àrees, però en especial valoren la de “treball

d’hàbits” (neteja, ordre, atenció, concentració): 65,2%, “molt” i 32,6%,

“bastant”.

h) El fet que gràcies a aquest projecte s’hagin pogut detectar, a través de

mitjans diagnòstics certs retards en el camp maduratiu i fins i tot dèficits

sensorials, en alguns casos, s’ha de valorar també de forma molt positiva

ja que s’ha pogut intervenir per minimitzar els efectes negatius

d’aquelles anomalies detectades primerencament. Concretament s’han

derivat, en els casos més greus, al servei d’estimulació primerenca.

i) L’alumnat ha mostrat un gran avenç, en alguns casos molt significatiu,

en les diferents àrees que prioritàriament s’han treballat (descoberta d’un

mateix, descoberta de l’entorn natural i social i intercomunicació i

llenguatge), destacant, els següents aspectes que han estat els que més

han beneficiat els alumnes:

- Hàbits d’autonomia (posar-se la bata) que de 36 alumnes que

tenien dificultat en aquest aspecte al primer trimestre de entrada

al Projecte Petitons, 31 ho han superat en finalitzar l’últim

trimestre del curs.

- Habilitats manuals que de 24 alumnes amb dificultats en

aquesta àrea al principi s’ha passat a només 9 alumnes que

continuen tenint-ne.

191

- Hàbits d’higiene que amb 24 alumnes amb mancances en

aquest aspecte al principi de curs, s’ha aconseguit que 16 d’ells

les superessin a l’acabar.

j) Han adquirit una millora substantiva en les seves competències

personals, i ara compten amb recursos d’adaptació i de “cultura escolar”

que els facilitarà al nou medi educatiu que els espera: l’escola, i més si

pertanyen a una altra cultura.

k) A més de conèixer aquesta “cultura escolar”, han adquirit certes

competències escolars i coneixements que l’escola exigeix constantment,

i que els permetrà poder-se adaptar-se correctament a la majoria d’ells.

Cosa que no succeiria, o seria molt difícil d’aconseguir, si a l’ingressar al

marc escolar es partís de zero, i si a més a més, es desconeix la nostra

llengua. Concretament, han estat avaluats com a positius pels mestres

que han rebut els alumnes que han participat al Projecte Petitons al

finalitzar el primer trimestre de curs, o sigui que encara perduren en els

alumnes els beneficis que han tret de participar en el projecte, els

següents aspectes:

* Actituds generals :

- Van molt contents a l’escola (58,5%: sovint i 41,5%:sempre).

- Són nens sociables (48,8%:sovint i 31,7:sempre)

- Són apreciats pels companys (41,5: sovint i 39%: sempre).

- No manifesten comportaments agressius (68,3%).

- En relació al joc, els hi agrada participar molt (53,7%)

- Prenen la iniciativa en el joc i en les activitats escolars (51,2%).

* Actituds davant els aprenentatges:

192

- força motivats per les activitats d’aprenentatge que tenen lloc

dintre l’espai de l’aula (43,6%: sovint i 30,8%: sempre),

- estan atents a les explicacions de l’adult, un percentatge molt

baix, sols un 10,3%, presta poca atenció.

* Hàbits:

- Els de vestit i ordre. El 36,6% sempre es vesteixen sense cap

vigilància (es saben cordar i descordar abric, botons ....) i

sempre tenen cura del seu espai i les seves coses.

- el 48,8% del grup sovint té cura de les coses que utilitza

(pinzells, recipients, ....) i un 41,5% sovint es renta les mans i

va al lavabo sol.

- L’atenció i la concentració, són hàbits que es van assolint

sovint (39%).

* Habilitats socials:

- Pautes de convivència (43,6%)

- Solidaritat (51,3%)

- responsabilitat (43,6%)

- participació (38,5%)

- Cooperació (56,4%).

* Participació i comportament en la dinàmica de classe:

- Sempre tenen una regularitat amb l’assistència (56,1%)

- Si hi ha algun motiu per no assistir en el 58,5% dels casos

sempre justifiquen l’absència.

- Puntualitat (sempre arriben puntuals el 78% dels nens de la

mostra),

- Porten el material que el mestres sol·licita (sempre ho fan el

68,3%),

- Arriben sempre a l’escola nets i endreçats (el 73,2%)

193

- Assisteixen a les activitats programades per l’escola (sempre

ho fan el 61%).

* Adaptació a l’entorn escolar:

- els nens respecten les normes (43,6%),

- respecten als altres nens/es (53,8%)

- i també respecten el material (51,3%).

- En relació al mestre/a, aquests consideren que l’adaptació ha

estat molt bona (en el 43,6% dels casos).

* Cognició i llenguatge:

- bon nivell tant de desenvolupament conceptual (51,2%)

- com de desenvolupament lògic (48,8%).

- bona expressió oral (51,2%)

- un bon vocabulari (46,3%)

- i una bona comprensió oral (43,9%).

* Descoberta d’un mateix:

- bon coneixement dels seu esquema corporal (53,8%)

- bona coordinació motriu (48,7%)

- i una bona coordinació espacial (46,2%).

l) Així mateix, els alumnes demostren un interès cap als aprenentatges

escolars.

m) No es parteix, a l’ingressar a l’escola, d’una situació de desavantatge,

sinó que en alguns casos , en l’aspecte escolar, es donen importants

194

resultats en el que té això de repercussió, entre altres aspectes, en

l’autoestima de l’alumnat.

n) L’alumnat de Petitons manté els avenços assolits al llarg dels anys

posteriors d’escolarització, malgrat els mèrits no s’han d’atribuir

exclusivament al projecte donat que ja hi ha un treball sistemàtic dels

mestres que els han atès. I destacar que el 100% de l’alumnat de Petitons

ha promocionat de curs tant de P-3 a P-4, com de P-4 a P-5.

4- El Projecte Petitons ofereix una sèrie notable de beneficis als pares que han

participat:

a) Les famílies han intervingut de forma activa en el projecte: a la llar i al

centre. A la llar han continuat desenvolupant les àrees que es treballaven

a l’aula, especialment hàbits, habilitats socials, actituds i llenguatge. A

través de fulls de registre han pogut fer un seguiment de l’evolució del

seu fill o filla. Al centre han participat conjuntament amb la mestra en el

desenvolupament de sessions amb el seu fill o filla.

b) Les famílies han gaudit d’un assessorament en l’aspecte educatiu:

especialment se’ls hi ha donat la informació a través de xerrades sobre

temes medico-sanitaris, psico-educatius, donades per personal

especialitzat i per les pròpies educadores socials i han pogut contrastar

opinions, dubtes, amb els professionals, sobre els aspectes tractats.

Fonamentalment han valorat les pautes educatives que se els ha

proporcionat ( 60,9%, “molt”, i 28,3% , “bastant”) i la formació en temes

educatius ( 54,3%, “molt” i 43,5%, “bastant”). En definitiva, es pot dir

que s’ha optimitzat la qualitat de la intervenció educativa d’aquestes

famílies.

c) Les famílies han gaudit d’un assessorament en els aspectes burocràtics

(dates de matriculació, lloc, formularis...) necessaris per a que els seus

195

fills segueixin una escolarització normalitzada. Destacar que al valorar la

informació rebuda sobre el procés de matriculació un 50%, marca

l’apartat “molt” i un 30,4% l’apartat “bastant”.

d) S’ha demostrat un interès de les famílies envers a l’educació reglada dels

seus fills, reflectit en el fet que tots els nens i nenes participants en el

projecte s’han matriculat a l’escola del seu barri per al proper curs, i en

l’educació general dels seus fills i filles.

e) S’ha demostrat la bona participació de les famílies en la dinàmica de

l’escola. Recordem que els mestres que han rebut els seus fills han

valorat com a molt bona l’assistència de les famílies a les reunions

generals del grup classe (43,9%) i a altres reunions que s’han programat

(39%). També consideren molt alt l’interès que tenen per l’escola (39%)

i la resposta positiva a les demandes que fa l’escola (41,5%).

f) Ha facilitat i augmentat el contacte entre els mestres de les escoles i les

famílies, aconseguint també que els mestres coneguin amb major

profunditat certa problemàtica en les que estan immersos alguns dels

seus futurs alumnes.

g) Ha possibilitat emprendre accions comunitàries. Programant accions en

les que els nostres alumnes i pares hagin de conèixer, participar i

implicar-se en dinàmiques i serveis comunitaris (ludoteques,

biblioteques, escola de música, activitats esportives, casals, esplais...).

h) Gràcies al Projecte Petitons, les famílies han pogut gaudir d’un espai de

trobada i relació amb altres pares, cosa molt important, sobretot quan es

tracta del primer fill o filla que participa. Donat que amb aquesta relació,

en especial la mare que per primer cop té un fill, adquireix pautes

educatives de qualitat i a més rep un suport psicològic i emocional de la

resta de les mares, que l’ajuden a desengoixar-se dels temes de criança o

d’altra naturalesa, que li preocupen.

196

5- Ha permès als Serveis Socials donar una millor servei i resposta a les seves

competències:

a) A través del projecte s’ha pogut portar a terme un seguiment de les

famílies ja conegudes des de Serveis Socials i altres de nou contacte, i

s’ha pogut intervenir en la dinàmica familiar.

b) El projecte ha estat i continua sent una eina d’intervenció amb els

menors i les seves famílies.

c) Ha estat una bona eina de seguiment i de prevenció de situacions de risc

per als menors, i les famílies s’han sentit acompanyades en el procés de

socialització dels menors.

d) S’han donat pautes educatives a les famílies per aplicar a casa i

aconseguir una millora qualitativa de l’educació dels seu fills i filles.

e) Gràcies al contacte gairebé diari amb les mares dels nens i nenes del

Projectes Petitons les educadores socials i les mestres han pogut

informar-les, fonamentalment a aquelles que desconeixien la nostra

llengua i les nostres costums, en algunes de les activitats de tipus

cultural i lingüístic desenvolupades a l’aula (per exemple amb entrega de

cintes amb cançons, participació amb les celebracions de les festes

populars: castanyada, el “tió”, Sant Jordi, etc.).

f) S’ha vist facilitada la tasca d’informar, orientar i assessorar a les famílies

més necessitades sobre els aspectes necessaris (en especial els

burocràtics: dates de matriculació, documents necessaris, etc. ,etc.) per

aconseguir que els seus fills segueixen una escolarització normalitzada.

g) S’ha donat una resposta eficient i eficaç, encara que no és l’única que

s’ha adoptat, a la problemàtica que suposava :

197

• la no escolarització d’un gran nombre d’alumnes

• la no implicació de certes famílies en l’aspecte

educatiu

• fracàs escolar

• l’absentisme i l’abandó escolar.

h) Han tingut l’oportunitat d’estar escolaritzats una quantitat considerable

de nens i nenes que d’altra manera difícilment ho haguessin estat.

Recordem que pel Projecte Petitons han passat un total de 554 alumnes.

i) S’han atès progressivament els diferents districtes de Reus, actualment:

Districte I (Nucli Antic); Districte II ; Districte IV ( St Josep Obrer);

Districte IV (El Roser).

j) S’ha treballat coordinadament entre els diferents professionals dels

diferents districtes que participen en el Projecte.

k) S’ha establert un treball coordinat amb els recursos i serveis existents a

la comunitat.

l) Ha permès, gràcies a l’intercanvi d’informació constant i reunions de

seguiment, un enriquiment professional de les persones implicades en el

Projecte.

6- El Projecte Petitons ha permès establir una col·laboració entre pares i els

mestres que tindran en el futur els alumnes del Projecte, aconseguida a

través de les visites que s’han programat.

198

7- Ha permès als mestres d’educació infantil conèixer, les característiques del

seu alumnat futur i d’aquesta manera poder-los atendre millor, així com

les circumstàncies que els envolten per poder-se adaptar a elles i intentar

modificar-les si es creu convenient .

8- El Projecte Petitons ha permès crear una col·laboració interinstitucional

positiva i enriquidora entre l’Ajuntament de Reus (Serveis Socials) i la

Universitat Rovira i Virgili (Departament de Pedagogia) per tal de donar

resposta a unes necessitats socio-educatives detectades.

Cal dir que no sempre ha estat possible al mateix grau d’assoliment en tots els centres

en què s’ha dur a terme el projecte, donades les característiques i particularitats de cada

una de les zones, malgrat en totes elles s’han aconseguit els objectius bàsics.

El Projecte Petitons és un projecte dinàmic que des dels seus inicis ha anat modificant-

se per tal d’optimitzar-lo i adequar-lo a les noves demandes, per la qual cosa resta

encara obert, i es força perfectible.

El Projecte Petitons se’ns presenta com un projecte socio-educatiu d’intervenció

primerenca inspirat en la idea de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret a

l’educació i que vol reforçar l’acció del sistema educatiu per evitar les desigualtats

derivades de factors socials, econòmics, culturals, ètnics, etc. No només fa efectiu el

principi d’igualtat en quan a l’educació, sinó que aporta elements per evitar qualsevol

altre tipus de desigualtat: arribar a les mateixes condicions que els altres nens i nenes a

l’escolarització, donar suport als pares, per exercir el seu rol en relació a l’educació del

seu fill/filla, detectar qualsevol tipus de necessitats, evitar les dificultats socials per

manca d’informació, fer efectiu el principi d’IGUALTAT SOCIAL, a més com a

IGUALTAT D’OPORTUNITATS.

El Projecte Petitons el valorem com un projecte innovador i amb un elevat interès

socio-educatiu i comunitari.

199

5. BIBLIOGRAFIA AJUNTAMENT DE REUS (1997-2005): Programacions i memòries de Serveis Socials

de l’Ajuntament de Reus. Documents policopiats. BATALLA, A. (2000): Habilidades motrices. INDE: Barcelona. BLUMA, S. ET AL. (1978): Guía Portaqe de Educación preescolar. Cooperative Educational Service Agency: EEUU. CASAS, F. (1998): Infancia: perspectivas psicosociales. Paidós: Barcelona. CASAS, F. (2000): “Maltrato infantil: factores psicosociales de riesgo, prevención y promoción de la calidad de vida de la infancia" en BALSELLS, A. y ALSINET, C.: Infancia y adolescencia en riesgo social. Milenio: Lleida. CEMBRANOS,F. i altres (1988): La animación sociocultural. Una propuesta metodológica. Ed. Popular. Madrid. CLEMENTE, R.A. y CODES, S. (1998): "La adquisición lingüística y los inicios lectores en el hogar". Cultura y educación. Nº 11-12. Madrid Aprendizaje: Madrid. COMES, G. (1991): "Una metodología para la enseñanza de la lectura en niños con síndrome de Down" en ACOSTA, V. et al. Programas de evaluación e intervención

en Educación Especial. Universidad de La Laguna: La Laguna. COMES, G. i PONCE, C. (2003): Petitons: Una experiència d’intervenció

socioeducativa primerenca. Ajuntament de Reus: Reus. DENON, V. (1987): En Teo va a l´escola. Timun Mas: Barcelona. ELOSUA I GARCIA,(1993): Estrategias para enseñar y aprender a pensar. Narcea: Madrid. FUNES, J.; TOLEDANO, L. I VILAR, J. (1997): Intervenció psicopedagògica sobre

problemes de desadaptació social. UOC: Barcelona. FIGUERES, C. I PUJOL, M. A. (1988). Els racons de treball. Una nova forma

d’organitzar el treball personalitzat. Eumo editorial: VIC. MICHELSON et al.(1987): Las habilidades sociales en la infancia. Martínez Roca: Barcelona. MONEREO, C. (1992): Estrategias de enseñanza y aprendizaje. Graó editorial- ICE de la Universidad de Bacelona: Barcelona. NUÑEZ, V. (2002): La educación en tiempos de incertidumbre: las apuestas de la

Pedagogía Social. Gedisa: Barcelona.

200

PANCHÓN, C. (1998): Manual de pedagogía de la inadaptación social. Dulac Edicions: Barcelona. PÉREZ, G. (2003): Pedagogía social/ Educación social. Construcción científica e

intervención práctica. Narcea: Madrid. PÉREZ,G. (2004) : Elaboración de proyectos sociales. Ed. Narcea. Madrid. PLANELLA, J i VILAR, J. (2006): La pedagogía social en la sociedad de la

información. Ed. UOC: Barcelona.

UNICEF (2001): Estado mundial de la infancia. Unicef: Nueva York.

Projecte “Petitons”: Anàlisi i valoració (1994-2006) · 2012-11-08 · Marià Fortuny, Dr....

Documents

Transcript of Projecte “Petitons”: Anàlisi i valoració (1994-2006) · 2012-11-08 · Marià Fortuny, Dr....