1. De: Romina Domingo Dukto i Maria Bantigue Solano 2. Qu s la mitologia nrdica? *els nou mons ssers sobre naturals *Els Aesir, els Vanir i els Jotuns Altres ssers sobrenaturals Relaci entre dus i gegants Reis i herois Forma d'adoraci *Centres de fe *Sacerdots Influncies modernes *Dies de la setmana ndex 3. Qu s la mitologia nrdica? La mitologia nrdica era un conjunt de creences i histries compartides pels pobles germnics septentrionals. Aquesta mitologia no era compartida pels pobles nrdics d'tnia uralianes (finesos, estonians i lapons) ni letons, els quals posseen una prpia. 4. Aquesta mitologia era transmesa oralment en forma d'una llarga i regular poesia. Aquesta transmissi va continuar durant l'era vikinga (793 - 1100). El nostre coneixement sobre ella est basat principalment en les Edda i altres textos medievals escrits durant o desprs de la cristianitzaci. 5. La mitologia nrdica o escandinava comprn la religi, creences i llegendes dels pobles escandinaus. Inclouen aquells que es van assentar a Islndia, on les fonts escrites de la mitologia nrdica van ser reunides. 6. * En la mitologia nrdica el mn est representat com un disc pla. *El disc est situat a les branques del arbre del mn Yggdrasil , que sostenia els nou mons. 7. El nou mon Midgar: s el mn dels homes creat pels dus. Asgard: s la ciutat dels sir, que est envoltada per una paret incompleta atribuda a un Hrimthurs de nom desconegut. Jtunheim: s el mn dels gegants. Nilflheim: significa Llar de la boira, que en la mitologia nrdica s el regne de la foscor i de les tenebres. 8. ssers sobre naturals Hi ha tres classes de detats; *Els Aesir *Els Vanir *Els Jtun (tamb anomenats gegants). 9. Els Aesir En la mitologia nrdica, Els Aesir, eren el grup de dus principals, associats o emparentats amb Odin, que se li considerava el du dels dus. Els dus Aesir vivien en el mn d'Asgard. 10. Els Vanir Els dus Vanir sn els majors dus de la mitologia nrdica. Njord s el du principal dels Vanir, s el du de l'abundncia, del vent i del mar. 11. Els Jtuns Els gegants, Jtuns o trolles sn ssers amb fora sobrehumana i sn els enemics dels dus. Quan viuen en un altre mn que no sigui el seu, viuen en coves i llocs foscos. Es dividien en gegants de gel o de gebre, i gegants de foc. Normalment quan es parla de Jotuns es refereix als primers. Gegants com Ymir i Bestla van tenir un paper important en la creaci. 12. Jtun 13. Altres ssers sobrenaturals Les tres nornes Sn tres germanes anomenades (el que ha succet), (el que est succeint) i (el que succeir). Viuen sota les arrels de l', l'arbre del cosmos (tot i que en alguns relats se'ns diu que viuen en el ), on teixeixen el dels . La vida de cada persona s un fil en el seu , i la llargada del fil s la llargada de la vida d'una persona. Curiosament, tamb era el nom d'una . 14. Valquries Les valquries dsir (sn col.lectivitat d'ssers divins) detats femenines menors que servien a Odn sota el comandament de Freyja, en la mitologia nrdica. El seu propsit era elegir els ms heroics d'aquells caiguts en batalla i portar-los al Valhalla on es convertien en einherjar Nans i Elfs 15. Aquesta mitologia manca del tradicional enfrontament entre el b i el mal de la tradici d'Orient. Els dus i les forces que representen sn molt ms complexes del que aqu s'assenyala. Per als escandinaus, els dus eren fonamentalment regina( "poders", en sentit ampli). Bsties 16. Relaci entre dus i gegants Alguns dels Aesir sn descendents dels Jotuns i fan matrimonis entre ells. Alguns dels gegants s'esmenten pel seu nom en les Eddas, i es mostren com representacions de les forces de la natura. Hi ha dues categories de gegants: gegants del gel i gegants de foc. Aquests mantenen una hostilitat implacable amb els dus, que es materialitza en lluites generalment liderades per Thor. (Thor, el Dios del Trueno - Mitologa Nrdica) 17. Reis i Herois La literatura mitolgica relata les llegendes d'herois i reis, aix com de criatures sobrenaturals. Moltes de les seves llegendries figures probablement van existir, i generacions d'erudits escandinaus han tractat d'extreure histria dels mites en les saga (gnere literari de la literatura medieval escandinava). 18. Forma d'adoraci 19. Centres de fe Les tribus germniques mai o poques vegades van tenir temples en el sentit modern de la paraula. La Blt, la forma d'adoraci practicada pels antics pobles germnics i escandinaus s'assemblava a la practicada pels i els : podia passar en arbredes sagrades. Tamb podia prendre lloc en una llar o en un simple altar de pedres apilades conegut com "horgr". No obstant aix, sembla que hi va haver altres importants centres. 20. Sacerdots Encara que sembla que hi ha hagut un tipus de clergat, mai va prendre el carcter professional i semi-hereditari de la classe (Los druidas eren una classe social elevada en la societat celta.)celta. 21. Influncies modernes Els dus germnics i els temes ms importants de la mitologia nrdica han deixat vestigis tant en el vocabulari modern com en la cultura. 22. Dies de la setmana Un exemple d'aix sn alguns dels noms dels dies de la setmana en idiomes com l'angls , l'alemany i el suec , que estan basats en els dies en llat. 23. Catal Espanyol Angls Alemany Suec Origen dilluns dimarts Martes dimecres dijous Jueves divendres Lunes Monday Montag Mndag Dadelaluna Tuesday Dienstag Tisdag DadeTyr Mircoles Wednesday Mittwoch Onsdag DadeOdn Thursday Donnerstag Torsdag DadeThor Viernes Friday Freitag Fredag Dade Freya