Programaci Adarve Cincies de la Naturalesa 1 ESO Comunitat Valenciana valenci

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

PROJECTE ADARVECINCIES

DE LA

NATURALESAPRIMER CURS

EDUCACIN SECUNDRIA OBLIGATRIA

COMUNITAT VALENCIANA

OXFORD EDUCACINDEX

1. INTRODUCCI

2

2. METODOLOGIA

5

3. LES COMPETNCIES BSIQUES

8

4. ACTIVITATS, ATENCI A LA DIVERSITAT, AVALUACI I AVALUACI DE COMPETNCIES

17

5. CURRCULUM22

Objectius de l'etapa i d'aquest curs mitjanant aquesta matria22

Contribuci d'aquesta matria a l'adquisici de les competncies bsiques23

Objectius de la matria i d'aquest curs25

Continguts de la matria i del curs26

Criteris d'avaluaci de la matria i del curs i la seua relaci amb les competncies bsiques28

Objectius de la matria i la seua relaci amb els criteris d'avaluaci del curs

31

6. PROGRAMACI DE LES UNITATS34

Distribuci temporal dels continguts34

Bloc I: lUNIVERS I EL SISTEMA SOLAR34

Unitat 1. La Terra en lunivers34

Bloc II: LA MATRIA39

Unitat 2. Propietats de la matria39

Unitat 3. Els estats de la matria43

Unitat 4. Mescles i substncies pures47

Bloc III: LA TERRA51

Unitat 5. La part gasosa de la Terra51

Unitat 6. La part lquida de la Terra55

Unitat 7. La part slida de la Terra59

Bloc IV: ELS SSERS VIUS63

Unitat 8. La Terra, un planeta habitat63

Unitat 9. ssers vius. Els microorganismes67

Unitat 10. Les plantes71

Unitat 11. Els animals75

Bloc V: Comunitat Valenciana79

Unitat 12. Recurs naturals de la Comunitat Valenciana79

Unitat 13. Biodiversitat de la Comunitat Valenciana82

1. INTRODUCCIEl Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel llavors Ministeri d'Educaci i Cincia i que va establir els ensenyaments mnims de l'Educaci Secundria Obligatria com a conseqncia de la implantaci de la Llei orgnica d'educaci (LOE), ha sigut desenvolupat a la Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el currculum de l'Educaci Secundria Obligatria per a aquesta comunitat. El present document es refereix a la programaci de primer curs d'ESO de la matria de Cincies de la Naturalesa.Com analitzarem ms endavant amb ms deteniment, una de les novetats principals que va incorporar la LOE a l'activitat educativa ve derivada de la definici nova de currculum, en concret per la inclusi de les anomenades competncies bsiques. Pel que fa, globalment, a la concepci que es t dels objectius, els continguts, la metodologia i els criteris d'avaluaci, les novetats sn les que produeix, precisament, la seua interrelaci amb les aquestes competncies, que orientaran el procs d'ensenyament-aprenentatge, i que, en aquest document, es posen de manifest quan, primer, es desglossen en subcompetncies els diversos aprenentatges que cada una d'elles hi incorpora i, desprs, s'interrelacionen amb els criteris d'avaluaci especfics de cada una de les unitats didctiques, vinculats al mateix temps a les diverses activitats d'aprenentatge.

En el model de presentaci de les competncies bsiques pel qual hem optat, reflectim d'una manera especialment operativa tant el moment com la forma en qu es treballen i s'avaluen durant l'activitat educativa, b siga una avaluaci contnua i formativa o una avaluaci sumativa. La terminologia que alguns especialistes comencen a utilitzar (descriptors, exercicis o indicadors d'xit, rbriques...), sobre tot en estudis i recerques i, menys sovint, en documents didctics com aquest, no s'empra en aquesta programaci tant pel fet que les seues aportacions metodolgiques ja estan implcites en aquella per la qual hem optat com per considerar-la aliena, almenys de moment, a la tradici del nostre professorat i, en conseqncia, escassament prctica. En tot cas, considerem prioritari, pel valor que aporta a l'activitat educativa, que el professorat spia en cada moment la mesura en qu el seu treball i el dels seus alumnes est enfocat cap a la consecuci d'unes determinades competncies bsiques (desglossades en subcompetncies, cada una d'elles formulada en termes d'xits demostrables), i tamb com la realitzaci pot ser mesurada (capacitats avaluables), ja que tant les subcompetncies com les activitats d'aprenentatge es vinculen amb els criteris d'avaluaci de la unitat.

Pel que fa, especficament, a l'aspecte metodolgic amb qu s'ha de desenvolupar el currculum, en cada una de les 13 unitats didctiques d'aquesta matria i aquest curs es mant un equilibri entre els diversos tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, integradament i interrelacionadament, el procs d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aquestos continguts compleix funcions diferents per complementries en la formaci integral de l'alumne, aspecte que tamb posen de manifest tant els criteris d'avaluaci com les competncies bsiques/ subcompetncies, en cada un dels quals podem diferenciar aquestos diversos tipus de continguts i que exigeixen un tractament diferent a l'aula. En conseqncia, la flexibilitat i l'autonomia pedaggica sn caracterstiques del procs educatiu, de manera que el professor pot emprar aquells recursos metodolgics que garantisquen millor la formaci de l'alumne i el desenvolupament ple de les seues capacitats personals i intellectuals i afavorir-ne sempre la participaci perqu aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construsca el seu propi coneixement, un aspecte que tamb est present en la formaci competencial.

L'ensenyament en els valors d'una societat democrtica, lliure, tolerant, plural, etc., continua sent, com fins ara, una de les finalitats prioritries de l'educaci, tal com es posa de manifest en els objectius d'aquesta etapa educativa i en els d'aquesta matria (i que tenen una manifestaci concreta en els continguts transversals que es poden treballar en cada unitat didctica, un dels quals pot ser, per exemple, el fet que l'activitat cientfica no s patrimoni exclusiu de cap dels sexes). En aquesta Comunitat es converteixen en eix vertebrador i transversal del currculum els elements caracterstics propis d'ella, de manera que servisquen per a conixer i comprendre la realitat actual, aix com la riquesa de patrimoni (mediambiental en aquest cas, sobretot), expressi d'uns elements que l'alumne ha de conixer i que conviuen, no obstant aix, amb altres de comuns al conjunt de ciutadans espanyols, i que en la seua interrelaci els enriqueixen.

Aquestos aspectes han sigut tinguts en compte a l'hora d'organitzar i seqenciar les unitats didctiques d'aquesta matria: la integraci ordenada de tots els aspectes del currculum (entre els quals incloem, preferentment, les competncies bsiques) s condici sine qua non per a la consecuci tant dels objectius de l'etapa com dels especfics de la matria i, per descomptat, dels aprenentatges associats directament a les competncies bsiques. D'aquesta manera, els objectius, els continguts, la metodologia, les competncies bsiques i els criteris d'avaluaci, aix com els continguts entesos com a conceptes, procediments i actituds, formen una unitat per al treball a l'aula.

Des d'un plantejament inicial en cada unitat didctica que parteix de saber el grau de coneixement de l'alumne sobre els diversos continguts que shi treballaran (i que estan relacionats amb els que ha treballat el curs anterior en l'rea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural en 6 d'Educaci Primria), s'efectua un desenvolupament clar, ordenat i precs de tots, adaptats en la formulaci, el vocabulari i la complexitat a les seues possibilitats cognitives.

La combinaci de continguts presentats de manera expositiva i mitjanant quadres explicatius i esquemtics, i en els quals la presentaci grfica s un recurs d'aprenentatge important, facilita no sols el coneixement i la comprensi immediats de l'alumne sin tamb l'obtenci dels objectius de la matria (i, en conseqncia, de l'etapa). En una cultura preferentment audiovisual com la que tenen i practiquen els alumnes, seria un error desaprofitar les possibilitats enormes que els elements grfics del llibre de text (i d'altres components, com la informaci disponible en recursos digitals i audiovisuals) posen a disposici de l'aprenentatge escolar. El fet que tots els continguts es desenvolupen mitjanant activitats (prctiques en molts casos) facilita que el professor spia en cada moment com han sigut assimilats per l'alumne i puga introduir immediatament tots els canvis que calguen per a corregir les desviacions produdes en el procs educatiu (activitats de refor, per exemple), i d'aquesta manera atendre la diversitat d'aprenentatges.

Aix mateix, es pretn que l'aprenentatge siga significatiu, s a dir, que partisca dels coneixements adquirits prviament i de la realitat quotidiana i dels interessos prxims a l'alumne. Per aix, en tots els casos en qu s possible, es parteix de realitats i exemples que li sn coneguts, de manera que s'implique activament i receptivament en la construcci del seu propi aprenentatge. La inclusi de les competncies bsiques com a referent del currculum (i amb una presncia extensa en els materials del professor) aprofundeix en aquesta concepci funcional dels aprenentatges escolars. I per aix s'hi inclou tamb un quadre senzill en qu es recullen les competncies bsiques que es treballen en totes les matries d'aquest curs, expressi de la vinculaci necessria que sha d'establir entre alguns dels departaments didctics.

Per no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge, tant pel seu propi desenvolupament psicolgic com per circumstncies personals i socials molt diverses: l'atenci a la diversitat d'alumnes i de situacions escolars es converteix en un element fonamental de l'activitat educativa. Hi ha diverses activitats (en el llibre de text, en els quaderns i en els materials de qu disposa el professor associats a aquest) que pretenen donar resposta a aquesta realitat ineludible tan heterognia de les aules.

s convenient destacar que l'apartat 5 d'aquesta Programaci (Currculum) s'ha organitzat atenent a la necessitat destablir algunes vinculacions entre diversos elements prescriptius del currculum, aquelles que sn conseqncia, primer, de lanlisi i la reflexi i, desprs, aquelles que tindran una repercussi immediata i directa en l'activitat educativa. En aquest ltim cas es considera especialment important la interrelaci entre els criteris d'avaluaci de la matria i les competncies bsiques, aix com la dels objectius de la matria amb aquestos mateixos criteris d'avaluaci, ja que d'aquesta manera s'aconsegueix saber tant si l'alumne va assolint o no les competncies bsiques que t associades aquesta matria com la manera en qu l'aplicaci d'uns criteris d'avaluaci permet que l'alumne assolisca uns objectius que estan formulats en termes de capacitats, i que per la seua expressi tenen una relaci estreta amb les competncies bsiques.

En l'apartat 6 (Programaci de les unitats) es mant, quan s'identifiquen els continguts que es treballen en cada unitat, una divisi en la tipologia ja clssica (conceptes, procediments i actituds), independentment que no apareguen diferenciats aix en la legislaci, ja que estan presents en el currculum escolar i permeten diferenciar, mitjanant la seua concreci, diverses estratgies d'ensenyament-aprenentatge, les mateixes que es dedueixen de la lectura dels altres elements del currculum (objectius, competncies bsiques i criteris d'avaluaci). Per aix, insistim en el fet que no sha d'oblidar que els alumnes continuen aprenent de manera integrada conceptes, procediments (habilitats, destreses) i actituds, de manera que tots ells es posen al servei de l'adquisici de les competncies bsiques.

En cada una de les 13 unitats didctiques en qu s'han organitzat /distribut els continguts d'aquest curs, es presenten uns mateixos apartats per a mostrar com es desenvolupar el procs educatiu:

Objectius de la unitat.

Continguts de la unitat (conceptes, procediments i actituds).

Continguts transversals.

Criteris d'avaluaci.

Competncies bsiques/subcompetncies associades als criteris d'avaluaci i a les activitats d'aprenentatge.

El llibre de text utilitzat s Cincies de la Naturalesa Comunitat Valenciana 1r ESO (Projecte Adarve, d'Oxford EDUCACI, 2011), els autors del qual sn Jorge Barrio Gmez de Agero, M. Luisa Bermdez Meneses, Alicia Faure Lpez, M. Felisa Gmez Esteban, Jess Brcena Rodrguez, Pilar Fuster Monfort i Rosa Cabanes Pla. Hi ha diversos components per al professor com el Llibre del professor, la Carpeta de recursos fotocopiables (Refor i Ampliaci Activitats, esquemes muts, textos cientfics, prctiques de laboratori, Proves d'avaluaci, Avaluaci de competncies i Adaptacions curriculars), els Recursos digitals (imprimibles Fotocopiables, materials multimdia Llibre de l'alumne digital, animacions, vdeos, galeria d'imatges I el Generador de proves d'avaluaci).

2. METODOLOGIA

El desenvolupament dels coneixements cientfics i dall que hem anomenat la Cincia, amb majscules, fa que siga imprescindible abordar el currculum de Cincies de la Naturalesa en aquest curs des de perspectives conceptuals i metodolgiques molt diverses, en concret, de la fsica, la qumica, la biologia i la geologia (totes elles tenen en com una manera determinada de representar i d'analitzar la realitat), a ms d'altres amb qu mant una interconnexi estreta , com sn l'ecologia, la meteorologia, l'astronomia..., la qual cosa per a l'alumne resultar nou en aquest curs, ja que en l'anterior (6 d'Educaci Primria) va estudiar els fenmens naturals en una rea que integrava tamb els coneixements socials i culturals (la cincia, d'altra banda, no deixa de ser un saber humanstic). En aquesta lnia, els coneixements sn cada vegada ms especialitzats i, en conseqncia, ms profunds. En tot cas, aquesta especialitzaci progressiva no est renyida amb l'estudi interdisciplinari, no en va el coneixement cientfic, en general, i el natural, en particular, no pot abordar-se de manera fragmentada, quelcom que troba el seu reflex en l'organitzaci dels continguts d'aquesta matria en aquest curs (l'alumne ha de saber que hi ha uns procediments de recerca comuns als diversos mbits del saber cientfic).

Tant en aquest curs com en els altres de l'ESO, l'alfabetitzaci cientfica dels alumnes, entesa com la familiaritzaci amb les idees cientfiques bsiques, es converteix en un dels objectius fonamentals, per no tant com un coneixement finalista sin com un coneixement instrumental que els permeta la comprensi de molts dels problemes que afecten el mn en el vessant natural i mediambiental i, en conseqncia, la intervenci en el marc d'una educaci per al desenvolupament sostenible del planeta (la cincia s, en tot cas, un instrument indispensable per a comprendre el mn i per a canviar-lo quan calga).

A noms es podr aconseguir si el desenvolupament dels continguts (conceptes, fets, teories, lleis, etc.) parteix dall que coneix l'alumne i del seu entorn, el qual podr comprendre i sobre el qual podr intervenir. Si a ms tenim en compte que els avenos cientfics s'han convertit al llarg de la histria en un dels paradigmes del progrs social, veiem que la seua importncia s fonamental en la formaci de l'alumne, formaci en qu tamb repercutir una determinada forma d'enfrontar-se al coneixement, la que incideix en la racionalitat i en la demostraci emprica dels fenmens naturals. En aquest aspecte caldria recordar que tamb sha dinsistir en all que el mtode cientfic aporta a l'alumne: estratgies o procediments d'aprenentatge per a qualsevol matria (formulaci d'hiptesis, comprovaci de resultats, recerca, treball en grup...), aspecte que est lligat estretament a algunes de les competncies bsiques.

Per tant, l'estudi de Cincies de la Naturalesa en aquest curs tindr en compte els aspectes segents:

Considerar que els continguts no sn noms els de carcter conceptual, sin tamb els procedimentals i actitudinals, de manera que la presentaci d'aquests continguts vaja sempre encaminada a la interpretaci de l'entorn per part de l'alumne i a assolir les competncies bsiques prpies d'aquesta matria, la qual cosa implica emprar una metodologia basada en el mtode cientfic.

Aconseguir un aprenentatge significatiu, rellevant i funcional, de manera que els continguts/coneixements puguen ser aplicats per l'alumne a l'enteniment del seu entorn natural ms prxim (aprenentatge de competncies) i a l'estudi d'altres matries.

Promoure un aprenentatge constructiu, de manera que els continguts i els aprenentatges siguen conseqncia els uns dels altres.

Tractar temes bsics, adequats a les possibilitats cognitives individuals dels alumnes.

Afavorir, a ms del treball individual, el de carcter collectiu entre els alumnes.

Per a tractar adequadament els continguts des de la perspectiva triple de conceptes, procediments i actituds i per a contribuir a l'adquisici de determinades competncies, la proposta metodolgica ha de tindre en compte la concepci de la cincia com a activitat en construcci i revisi permanent, i oferir la informaci necessria i ressaltar el paper actiu de l'alumne en el procs d'aprenentatge mitjanant diverses estratgies:

Donar-li a conixer alguns mtodes habituals en l'activitat i la recerca cientfiques i invitar-lo a utilitzar-los i reforar els aspectes del mtode cientfic corresponents a cada contingut.

Generar escenaris atractius i motivadors que lajuden a vncer una possible resistncia apriorstica al seu acostament a la cincia.

Proposar activitats prctiques que el situen enfront del desenvolupament del mtode cientfic, proporcionar-li mtodes de treball en equip i ajudar-lo a enfrontar-se amb el treball/mtode cientfic que el motive per a l'estudi.

Combinar els continguts presentats expositivament, mitjanant quadres explicatius i esquemtics, i en qu la presentaci grfica s un recurs d'aprenentatge important que facilita no sols el coneixement i la comprensi immediats de l'alumne sin l'obtenci dels objectius de la matria (i, en conseqncia, d'etapa) i les competncies bsiques.

Totes aquestes consideracions metodolgiques shan sigut tingut en compte en els materials curriculars que sutilitzaran i, en conseqncia, tamb en lactivitat educativa que es dur a terme diriament:

Tractament dels continguts de manera que condusquen a un aprenentatge comprensiu i significatiu.

Una exposici clara, senzilla i raonada dels continguts, amb un llenguatge adaptat al de l'alumne.

Estratgies d'aprenentatge que propicien l'anlisi i la comprensi del fet cientfic i natural.Anteriorment plantejvem com a fonamental el fet que l'alumne participe activament i progressivament en la construcci del seu propi coneixement, exemple precs d'una metodologia que en persegueix la formaci integral. Per aix, l's de qualsevol recurs metodolgic, i el llibre de text continua sent encara un dels ms privilegiats, ha d'anar encaminat a la participaci quotidiana de l'alumne en el procs educatiu, no a substituir-lo. Per en un context en qu s'est generalitzant l's de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci (Internet, recursos digitals, etc.), no tindria sentit desaprofitar les seues possibilitats educatives, d'ac que el seu s, interessant en si mateix per les possibilitats d'obtenci d'informaci que permeten, fomenta que l'alumne siga format en algunes de les competncies bsiques del currculum (aprendre a aprendre, tractament de la informaci i digital...).Els continguts, organitzats en blocs, han d'incloure la familiaritzaci de l'alumne amb tota una srie d'estratgies bsiques (procedimentals i actitudinals) de l'activitat cientfica (Continguts comuns), estratgies que condicionen la forma en qu hauran de ser desenvolupats els que podrem considerar ms de tipus conceptual (La Terra en l'univers, Materials terrestres i Els ssers vius i la seua diversitat).

En aquest sentit, el llibre de text utilitzat organitza cada unitat amb una mateixa estructura, i les diverses seccions de la qual atenen a les diverses exigncies metodolgiques indicades:

Una pgina inicial, amb una srie de preguntes de diagnstic inicial a partir d'una illustraci que cridar l'atenci sobre els continguts.

Un desenvolupament expositiu de la unitat: Desenvolupament, intercalant proporcionalment continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, aix com text i illustracions, dibuixos i fotografies, la qual cosa sol finalitzar amb activitats.

Els conceptes (lleis, teories...) es ressalten mitjanant un quadre de color perqu no li passen desapercebuts a l'alumne.

Realitzaci de senzills experiments per facilitar la comprensi de conceptes i procediments, organitzats sota la denominaci de Experimenta. Activitats de reflexi (Reflexiona) per a pensar i avanar en l'aprenentatge.

Informaci complementria, a manera de dibuixos, fotografies, T'interessa saber, Recorda, vocabulari explicatiu....

Una pgina d'Idees clares, a manera de resum textual dels continguts de la unitat.

Una pgina de Desenvolupament de competncies bsiques, en qu una srie d'activitats, plantejades a partir de la lectura d'un text, incideixen en aquelles que l'alumne ha d'aconseguir al llarg del curs.

Doble pgina d'Activitats, que incorpora algunes de refor i d'ampliaci (les activitats estan classificades segons dificultat: baixa, mitjana i alta), i que poden servir per a l'avaluaci de l'alumne.

Avaluaci de competncies bsiques:

En finalitzar cada un dels blocs en qu s'han organitzat els continguts (unitat 1, unitats 2-4, unitats 5-7 i unitats 8-11) shi presenten quatre pgines d'activitats que permeten avaluar el procs d'adquisici de les competncies bsiques, s a dir, la competncia de l'alumne per a aplicar els coneixements adquirits en situacions prpies del mn real.

Annexos: en primer lloc, Procediments, en els quals es descriuen alguns que ajudaran l'alumne a observar, analitzar i comprendre l'activitat cientfica i els fenmens naturals en el seu entorn (L'orientaci de dies i de nit, La mesura del volum dels cossos, L'elaboraci de grfiques, La seguretat en el treball de laboratori, Interpretaci d'una mapa meteorolgic, L'aigua que consumeixes diriament, La identificaci de minerals, la identificaci de roques, El maneig del microscopi ptic, Les claus dicotmiques, Clau dicotmica per identificar arbres i La classificaci dels animals), i en segon lloc, ndex analtic, per facilitar a l'alumne la recerca dels continguts fonamentals.3. LES COMPETNCIES BSIQUES

En la definici que la Llei Orgnica d'Educaci (LOE) ha fet del currculum, ens trobem tant amb els components tradicionals (objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris d'avaluaci) com tamb amb una novetat significativa, com s la introducci de les competncies bsiques. Aquest element passa a convertir-se, a partir d'ara, en un dels aspectes orientadors del conjunt del currculum (no s casual que en el currculum antecedisquen els objectius i els continguts, fins i tot en la formulaci) i, en conseqncia, en orientador dels processos d'ensenyament-aprenentatge, sobretot quan en un dels cursos d'aquesta etapa educativa (segon d'ESO, el prxim) l'alumne ha de participar en la denominada avaluaci de diagnstic, en qu haur de demostrar l'adquisici dunes competncies determinades. Independentment que aquesta avaluaci no tinga conseqncies acadmiques per als alumnes, el fet que els resultats aprofiten d'orientaci perqu els centres adopten decisions relatives als aprenentatges dels alumnes ens dna una idea de com els processos educatius es veuran condicionats per aquest nou element, en la lnia de ser molt ms funcionals i menys terminals. No oblidem tampoc que la decisi de si l'alumne obt o no, quan li pertoque, el ttol de graduat en ESO sha de basar, quan arribar el moment, en el fet de si ha adquirit o no les competncies bsiques de l'etapa, i per aix mateix aquestes es convertiran en referent per a l'avaluaci de l'alumne.

Sn moltes les definicions que hi ha sobre aquest concepte (conegut a partir dels informes PISA), per totes insisteixen en el mateix: enfront d'un model educatiu centrat en l'adquisici de coneixements ms o menys terics, desconnectats entre si moltes vegades, un procs educatiu basat en l'adquisici de competncies incideix, sobretot, en l'adquisici d'uns sabers imprescindibles, prctics i integrats, sabers que hauran de ser demostrats pels alumnes (s un poc ms que una formaci funcional). En suma, una competncia s la capacitat posada en prctica i demostrada d'integrar coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diversos. De manera molt grfica i succinta, s'ha definit com la posada en prctica dels coneixements adquirits, els coneixements en acci, s a dir, la mobilitzaci dels coneixements i les habilitats en una situaci determinada (de carcter real i diferent d'aquella en qu s'ha aprs en l'entorn escolar), l'activaci de recursos o coneixements que es tenen (encara que es crega que no es tenen perqu suposadament s'han oblidat).

Per hi ha un aspecte que sha de destacar, el que podem anomenar carcter combinat de la competncia: l'alumne, mitjanant el que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar, per a ms que sap ser i estar. D'aquesta manera veiem que una competncia integra els diversos continguts que es treballen a l'aula (conceptes, procediments i actituds), exemple d'una formaci integral. En suma, estem reconeixent que la instituci escolar no sols prepara l'alumne en el coneixement de sabers tcnics i cientfics, sin que ho fa tamb com a ciutad. Per aix ha de demostrar una srie d'actituds cviques i intellectuals que impliquen el respecte als altres, a ser responsable, a treballar en equip...

Tamb s important un altre aspecte, al qual no se li sol donar la importncia que t: formar en competncies permet fer front a la renovaci constant de coneixements que es produeix en qualsevol rea de coneixement (en aquesta en particular). La formaci acadmica de l'alumne transcorre en la instituci escolar durant un nombre limitat d'anys, per la necessitat de formaci personal i/o professional no acaba mai, per la qual cosa una formaci competencial en l's, per exemple, de les tecnologies de la informaci i la comunicaci permetr accedir a aquest instrument per demanar la informaci que en cada moment es precise (bviament, desprs d'analitzar-sen la qualitat). Si a ms tenim en compte que moltes vegades s impossible tractar en profunditat tots els continguts del currculum, est clar que l'alumne haur de formar-se en aquesta competncia, la d'aprendre a aprendre.En el llibre de text utilitzat s'integren aquests aprenentatges lligats a les competncies bsiques, b de manera implcita en el desenvolupament dels continguts, b de manera explcita (amb seccions especfiques com s la d'avaluaci de competncies bsiques en finalitzar cada un dels blocs de continguts).

En el nostre sistema educatiu es considera que les competncies bsiques que ha d'haver assolit l'alumne quan finalitza lescolaritat obligatria per a enfrontar-se als reptes de la vida personal i laboral sn les segents:

Competncia en comunicaci lingstica.

Competncia matemtica.

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.

Competncia en el tractament de la informaci i la competncia digital.

Competncia social i ciutadana.

Competncia cultural i artstica.

Competncia per a aprendre a aprendre.

Competncia en l'autonomia i la iniciativa personal.

Per qu entenem per cada una d'aquestes competncies? De manera succinta, i si recollim el ms significatiu dall que estableix el currculum escolar, cada una aporta el segent a la formaci personal i intellectual de l'alumne:

COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICASuposa la utilitzaci del llenguatge com a instrument de comunicaci oral i escrita i com a instrument d'aprenentatge i d'autoregulaci del pensament, de les emocions i de la conducta, per la qual cosa contribueix, aix mateix, a la creaci d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se s, en conseqncia, establir llaos amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte en quant que es coneixen. En suma, aquesta competncia s fonamental per a aprendre a resoldre conflictes i per a aprendre a conviure. La seua adquisici suposa el domini de la llengua oral i escrita en mltiples contextos i l's funcional duna llengua estrangera almenys.

COMPETNCIA MATEMTICA

Aquesta competncia consisteix, abans que res, en l'habilitat per a utilitzar els nmeros i les operacions bsiques, els smbols i les formes d'expressi i de raonament matemtic per a produir i interpretar informacions, per a conixer ms sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre problemes relacionats amb la vida diria i el mn laboral. La seua adquisici suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemticament, comprendre una argumentaci matemtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemtic i integrar el coneixement matemtic amb altres tipus de coneixement.

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC

s l'habilitat per a interactuar amb el mn fsic en els aspectes naturals i en els generats per l'acci humana, de manera que facilite la comprensi de successos, la predicci de conseqncies i l'activitat dirigida a la millora i la preservaci de les condicions de vida prpia, de les altres persones i de la resta dels sers vius. En suma, implica l'adquisici d'un pensament cientificoracional que permet interpretar la informaci i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, aix com utilitzar valors tics en la presa de decisions personals i socials.

COMPETNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I DIGITAL

s l'habilitat per a buscar, obtenir, processar i comunicar informaci i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l'accs i la selecci de la informaci fins al seu s i transmissi en diversos suports, inclosa la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com un element essencial per a informar-se i comunicar-se. L'adquisici daquesta competncia suposa, almenys, utilitzar recursos tecnolgics per a resoldre problemes de manera eficient i tindre una actitud crtica i reflexiva en la valoraci de la informaci de qu es disposa.

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Aquesta competncia permet viure en societat, comprendre la realitat social del mn en qu es viu i exercir la ciutadania democrtica en una societat cada vegada ms plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per la qual cosa adquirir-la suposa ser capa de posar-se en el lloc de l'altre, acceptar les diferncies, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la histria personal i collectiva dels altres. En suma, implica comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar els conflictes amb valors tics i exercir els drets i els deures ciutadans des d'una actitud solidria i responsable.

COMPETNCIA CULTURAL I ARTSTICA

Aquesta competncia implica conixer, apreciar, comprendre i valorar crticament diverses manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font de gaudi i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals, tindre una actitud oberta i receptiva davant de la plural realitat artstica, conservar el com patrimoni cultural i fomentar la prpia capacitat creadora.

COMPETNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE

Aquesta competncia suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, d'una altra, ser capa de continuar aprenent de manera autnoma, aix com buscar respostes que satisfacen les exigncies del coneixement racional. Aix mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant d'un mateix problema i trobar motivaci per a buscar-les des de diversos enfocaments metodolgics. En suma, implica la gesti de les capacitats prpies des d'una ptica de recerca d'eficcia i el maneig de recursos i tcniques de treball intellectual.

COMPETNCIA EN L'AUTONOMIA I LA INICIATIVA PERSONAL

Aquesta competncia es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i portar endavant les iniciatives necessries per a desenvolupar l'opci triada i fer-sen responsable, tant en l'mbit personal com en el social o el laboral. La seua adquisici implica ser creatiu, innovador, responsable i crtic en el desenvolupament de projectes individuals o collectius.

En una competncia no hi ha sabers que s'adquireixen exclusivament en una determinada matria i que noms serveixen per a ella. Amb tot el que l'alumne aprn en les diverses matries (i no sols mentre est present a la instituci escolar) i en altres activitats educatives (complementries, extraescolars) construeix un bagatge cultural i d'informaci que ha de servir-li per al conjunt de la seua vida, que ha de ser capa d'utilitzar-lo en moments precisos i en situacions distintes. Per aix, qualsevol d'aquestes competncies poden aconseguir-se si no en totes s en la majoria de les matries curriculars, i tamb per aix en totes aquestes matries podr utilitzar i aplicar aquestes competncies, independentment de en quines les haja pogut adquirir (transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d'haver aconseguit uns aprenentatges determinats, per tamb, no ho oblidem, permetr aconseguir-ne daltres, tant en la instituci escolar mateixa com fora d'ella, garantia del seu aprenentatge permanent.

Dit a, queda clar que hi ha una interrelaci evident entre els diversos elements del currculum i que hem de posar-la de manifest per a utilitzar adequadament tots els materials curriculars que sempren en el procs d'ensenyament-aprenentatge. Quan en una programaci didctica s'indiquen els objectius d'una unitat (formulats en termes de capacitats), se sap que aquests condicionen l'elecci d'uns continguts o altres, de la mateixa manera que s'han d'indicar uns criteris d'avaluaci que permeten demostrar si l'alumne els assoleix o no. Per aix, els criteris d'avaluaci poden presentar una interpretaci doble: d'una banda, els que tenen relaci amb el conjunt d'aprenentatges que realitza l'alumne, s a dir, hi haur uns criteris d'avaluaci lligats ms o menys expressament a conceptes, altres a procediments i altres a actituds, ja que cada un d'aquests continguts ha de ser avaluat per haver sigut treballat en classe i sn els que s'avaluen en els diversos moments d'aplicaci de l'avaluaci contnua; i d'un altre, hi haur criteris d'avaluaci que shan formulat ms en la seua relaci expressa i directa amb les competncies bsiques.

Si partim que les competncies bsiques suposen una aplicaci real i prctica de coneixements, habilitats i actituds, la manera de comprovar o avaluar si l'alumne les ha adquirides s reproduir situacions el ms reals possibles d'aplicaci, i en aquestes situacions all ms habitual s que l'alumne se servisca del bagatge acumulat (de qualsevol tipus de continguts) per responga, sobretot, a situacions prctiques. D'aquesta manera, quan avaluem competncies estem avaluant preferentment, encara que no solament, procediments i actituds (encara que els conceptes siguen un suport imprescindible per a ells), d'ac que les relacionem amb els criteris d'avaluaci amb ms carcter procedimental i actitudinal.

De quina manera s'aconsegueix cada una de les competncies bsiques des d'aquesta matria? Exposarem succintament els aspectes ms rellevants en el nostre projecte, a costa del que la prctica educativa diria puga aconsellar en cada moment:

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC

Aquesta s la competncia amb ms pes en aquesta matria: el seu domini exigeix l'aprenentatge de conceptes, el domini de les interrelacions existents entre ells, l'observaci del mn fsic i de fenmens naturals, el coneixement de la intervenci humana, l'anlisi multicausal... Per a ms, i igual que altres competncies, requereix que l'alumne es familiaritze amb el mtode cientfic com a mtode de treball, la qual cosa li permetr actuar racionalment i reflexivament en molts aspectes de la seua vida acadmica, personal o laboral.

COMPETNCIA MATEMTICA

Mitjanant l's del llenguatge matemtic per a quantificar fenmens naturals, analitzar causes i conseqncies, expressar dades, etc., en suma, per al coneixement dels aspectes quantitatius dels fenmens naturals i l's deines matemtiques, l'alumne pot ser conscient que els coneixements matemtics tenen una utilitat real en molts aspectes de la vida.

COMPETNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I DIGITAL

En aquesta matria, i perqu l'alumne comprenga els fenmens fsics i naturals, s fonamental que spia treballar amb la informaci (obtenci, selecci, tractament, anlisi, presentaci...), procedent de fonts molt diverses (escrites, audiovisuals...), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per aix, la informaci, obtinguda b en suports escrits tradicionals, b mitjanant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de parmetres cientfics i crtics.

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Dos sn els aspectes ms importants mitjanant els quals aquesta matria interv en el desenvolupament d'aquesta competncia: la preparaci de l'alumne per a intervenir en la presa conscient de decisions en la societat, i per a la qual cosa l'alfabetitzaci cientfica s un requisit, i el coneixement de com els avenos cientfics han intervingut histricament en l'evoluci i el progrs de la societat (i de les persones), sense oblidar que aquest mateix desenvolupament tamb ha tingut conseqncies negatives per a la humanitat, i que shan de controlar els riscos que pot provocar en les persones i en el medi ambient (desenvolupament sostenible).

COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA

Dos sn tamb els aspectes ms importants mitjanant els quals aquesta matria interv en el desenvolupament d'aquesta competncia: la utilitzaci del llenguatge com a instrument privilegiat de comunicaci en el procs educatiu (vocabulari especfic i precs, sobretot, que l'alumne ha d'incorporar al seu vocabulari habitual) i la importncia que t tot all relacionat amb la informaci en els continguts curriculars.

COMPETNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE

Si aquesta competncia permet que l'alumne dispose d'habilitats o d'estratgies que li faciliten l'aprenentatge al llarg de la seua vida i que li permeten construir i transmetre el coneixement cientfic, suposa tamb que pot integrar aquests coneixements nous en els que ja posseeix i que els pot analitzar tenint en compte els instruments propis del mtode cientfic.

COMPETNCIA EN L'AUTONOMIA I LA INICIATIVA PERSONAL

Aquesta competncia parteix de la necessitat que l'alumne cultive un pensament crtic i cientfic, capa de desterrar dogmes i prejudicis aliens a la cincia. Per aix, haur de fer cincia, s a dir, enfrontar-se a problemes, analitzar-los, proposar solucions, avaluar conseqncies, etctera.

Hem indicat les competncies bsiques que recull el nostre sistema educatiu (set relacionades expressament amb aquesta matria, totes excepte la cultural i artstica), competncies que per la seua prpia formulaci sn, inevitablement, molt genriques. Si volem que servisquen com a referent per a l'acci educativa i per a demostrar la competncia real aconseguida per l'alumne (avaluaci), hem de concretar-les molt ms, desglossar-les, sempre en relaci amb els altres elements del currculum. s el que hem anomenat subcompetncies, i que no deixen de ser ms que uns enunciats operatius conseqncia de l'anlisi integrada del currculum per a aconseguir uns aprenentatges funcionals expressats d'una manera que en permet la identificaci pels diversos agents educatius.

En aquesta matria i curs, aquestes subcompetncies i les unitats en qu es treballen sn les segents (hi ha altres competncies/subcompetncies que tamb s'adquireixen en aquesta matria, encara que no en aquest curs):

COMPETNCIES / SUBCOMPETNCIESUNITATS

Coneixement i interacci amb el mn fsic1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13

Reconixer qestions que es poden investigar des de la cincia: diferenciar problemes

i explicacions cientfiques daltres que no ho sn1, 8, 9 i 11

Utilitzar diferents estratgies de recerca dinformaci cientfica. Comprendre i seleccionar la informaci adequada en diverses fonts.1, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13

Reconixer els trets clau de la investigaci cientfica: controlar variables, formular hiptesis, dissenyar experiments, analitzar i contrastar dades, detectar regularitats, fer clculs i estimacions.1, 2, 3, 4, 6 i 11

Comprendre principis bsics i conceptes cientfics, i establir diverses relacions entre aquests: de causalitat, dinfluncia, qualitatives i quantitatives.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Descriure i explicar fenmens cientficament i predir canvis. Utilitzar models explicatius.1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 i 11

Aplicar els coneixements de la cincia a situacions relacionades amb la vida quotidiana.1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13

Interpretar dades i proves cientfiques. Elaborar conclusions i comunicar-les en distints formats de manera correcta, organitzada i coherent.1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 11, 12 i 13

Argumentar a favor o en contra de les conclusions, i identificar els supsits, les proves i els raonaments en lobtenci daquests.1, 2, 3, 6, 7, 9 i 11

Reflexionar sobre les implicacions de lactivitat humana i els avenos cientfics i tecnolgics en la histria de la humanitat, i destacar, en lactualitat, les implicacions que tenen en el medi ambient.5, 7 i 8

Considerar distintes perspectives sobre un tema. Evitar generalitzacions improcedents. Qestionar les idees preconcebudes i els prejudicis. Practicar lantidogmatisme.3, 4 i 12

Tenir responsabilitat sobre un mateix, els recursos i lentorn. Conixer els hbits saludables personals, comunitaris i ambientals basats en els avenos cientfics. Valorar ls del principi de precauci.5, 6, 7 i 8

Matemtica1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 13

Utilitzar el llenguatge matemtic per a quantificar els fenmens naturals.1, 2, 3, 4 i 7

Fer servir el llenguatge matemtic per a analitzar causes i conseqncies.3 i 8

Usar el llenguatge matemtic per a expressar dades i idees sobre la natura.1, 2, 3, 4, 5, 6 i 13

Tractament de la informacin i competncia digital1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 i 13

Aplicar les formes especfiques que t el treball cientfic per a buscar la informaci, recollir-la, seleccionar-la, processar-la i presentar-la.1, 4, 5, 7 i 9

Utilitzar i produir, en laprenentatge de lrea, esquemes, mapes conceptuals, informes, memries.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 i 13

Social i ciutadana3, 5, 6, 7, 8, 9, 11 i 12

Comprendre i explicar problemes dinters social des duna perspectiva cientfica.3, 5, 6, 7, 8, 9, 11 i 12

Aplicar el coneixement sobre alguns debats essencials per a laven de la cincia, per a comprendre com han evolucionat les societats i per a analitzar la societat actual.5 i 11

Reconixer les implicacions del desenvolupament tecnocientfic que puguen comportar riscos per a les persones o per al medi ambient.5 i 8

Comunicaci lingstica1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13

Utilitzar la terminologia adequada per a construir textos i argumentacions amb continguts cientfics.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13

Comprendre i interpretar missatges sobre les cincies de la naturalesa.1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 12 i 13

Aprendre a aprendre1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13

Integrar els coneixements i els procediments cientfics adquirits per a comprendre les informacions provinents de lexperincia personal i els mitjans escrits i audiovisuals.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13

Autonomia i iniciativa personal1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 13

Desenvolupar un esperit crtic. Enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construccin temptativa de solucions.2, 5, 6, 8, 9 i 10

Desenvolupar la capacitat per a analitzar situacions en qu es valoren els factors que hi han incidit i les conseqncies que poden tenir.1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11 i 13

La manera en qu l'alumne demostra l'adquisici dels aprenentatges lligats a cada una de les competncies i subcompetncies (o fins i tot altres, no necessriament lligats expressament a aquestes) s mitjanant l'aplicaci dels diversos criteris d'avaluaci, i que en aquesta programaci s'interrelacionen amb els de les unitats didctiques, i no amb els generals del curs, ja que aquests sm, per les seues intencions, massa genrics.

Com ja hem indicat, una de les caracterstiques de les competncies bsiques s que permeten i fomenten la transversalitat dels aprenentatges a qu estan associats, s a dir, que es poden i s'han d'aconseguir, encara que des d'una perspectiva diferent per complementria, mitjanant el desenvolupament del currculum de les diverses matries d'aquesta mateixa etapa educativa. En aquest primer curs, aquestes matries sn Cincies de la Naturalesa, Cincies Socials, Geografia i Histria, Castell: Llengua i literatura, Valenci: Llengua i literatura, Llengua estrangera, Matemtiques, Educaci plstica i visual, Tecnologies, Educaci Fsica i Religi/Atenci educativa (i una optativa).

Pel treball conjunt que exigeix al professorat d'aquest curs, indiquem en el quadre segent les competncies bsiques que, almenys, s'han d'aconseguir tamb en altres matries (en algunes amb ms interrelaci, i en altres, amb menys):

MATRIESCOMPETNCIES BSIQUES

12345678

Cincies de la NaturalesaXXXXXXX

Cincies SocialsXXXXXXXX

Castell: Llengua i LiteraturaXXXXXX

Valenci: Llengua i LiteraturaXXXXXX

Llengua estrangeraXXXXXX

MatemtiquesXXXXXXXX

Educaci Plstica i VisualXXXXXXXX

TecnologiesXXXXXXXX

Educaci FsicaXXXXXX

Nota:

1. Coneixement i interacci amb el mn fsic.

2. Matemtica.

3. Tractament de la informaci i competncia digital.

4. Social i ciutadana.

5. Comunicaci lingstica.

6. Cultural i artstica

7. Aprendre a aprendre.

8. Autonomia i iniciativa personal.

Com es pot observar, la transversalitat de les competncies bsiques s evident, i s per aix mateix que en el marc del projecte educatiu del centre shagen de formular criteris uniformes per a tractar-los de manera conjunta.

4. ACTIVITATS, ATENCI A LA DIVERSITAT, AVALUACI I AVALUACI DE COMPETNCIES

ACTIVITATS

Tal com es dedueix dels plantejaments metodolgics exposats i del tractament que han de tindre les competncies bsiques, i com a part fonamental daquestos, a l'explicaci i el desenvolupament dels distints continguts seguir la realitzaci de diverses activitats de comprovaci de coneixements, i que sn les indicades en el llibre de text de l'alumne i en altres materials complementaris, associades en cada cas als diversos continguts i a les competncies bsiques, de la mateixa manera que hi ha activitats lligades expressament a aquestes (avaluaci de les competncies bsiques referides als continguts de cada bloc).

L'aprofundiment que es pot fer amb cada una d'elles, sobretot les que treballen els continguts inicials de la unitat, estar en funci dels coneixements previs que el professor haja detectat en els alumnes mitjanant les activitats/preguntes de diagnstic inicial, i que parteixen d'aspectes molt generals per imprescindibles per a regular l'aprofundiment que ha de marcar el procs d'aprenentatge de l'alumne i per a establir estratgies d'ensenyament a fi que aquesta siga el ms personalitzada possible. A l'inici del curs, i per a comprovar el punt de partida de l'alumne, es realitzar una avaluaci prvia, de la mateixa manera que hi haur una de final que permeta valorar de manera integrada la consecuci dels objectius generals de curs. Igualment l'haur en altres moments del curs (unitat a unitat, trimestral...).

A ms de les activitats de desenvolupament dels continguts i de comprovaci dels coneixements esmentades, unes de vital importncia en aquesta matria sn les de carcter procedimental, que es treballen tant quan es desenvolupen els continguts com en seccions especfiques del llibre de text de l'alumne (tcniques de treball), i que versen entorn de la lectura (l'alumne ha de llegir en classe en totes les matries), a la recerca d'informaci, a l'aplicaci del mtode cientfic, a la interpretaci de dades i informaci, a l's cuidads de materials i instruments, a l'experimentaci en el laboratori..., s a dir, a tota una srie de procediments (sense oblidar actituds davant del treball) que l'alumne ha de conixer en profunditat perqu els utilitzar permanentment (i que li permet formar-se, a ms, en algunes de les competncies bsiques), en suma, el que en el currculum figura agrupat en el bloc de continguts comuns.

s important destacar que la matria de Cincies de la naturalesa en el Projecte Adarve incideix de manera sistemtica en l'adequaci de les activitats amb els continguts desenvolupats, de manera que l'alumne comprenga i interioritze el treball de l'aula. En tots els materials utilitzats es treballa amb diverses fonts d'informaci: des de documents de revistes especialitzades i premsa diria fins a pgines web i bibliografia, de manera que el professor decideix entre els materials ms adequats per a cada estil d'aprenentatge dels seus alumnes.

ATENCI A LA DIVERSITAT

En un procs d'ensenyament-aprenentatge basat en la identificaci de les necessitats de l'alumne, s fonamental oferir-li tots els recursos educatius que calguen perqu la formaci s'ajuste a les seues possibilitats, en uns casos perqu aquestes sn majors que les del grup, en altres perqu necessita reajustar el ritme d'aprenentatge per les dificultats amb qu es troba. Per a atendre a la diversitat de nivells de coneixement i de possibilitats d'aprenentatge, s a dir, per a adequar l'ensenyament a l'aprenentatge i per a fer compatibles la comprensivitat i la diversitat, en cada unitat es proposen activitats noves, diferenciades entre les d'ampliaci i les de refor, que figuren en els materials didctics d's del professor, i que pel seu propi carcter depenen de l'aprenentatge de l'alumne per a decidir quins, en quin moment i com es desenvoluparan, ja que no totes sn igual de vlides per a tots els alumnes. En el cas de les activitats finals de cada unitat, se nindica la dificultat mitjanant una gradaci en baixa, mitjana i alta, la qual cosa en permet laplicaci als diversos nivells d'aprenentatge dels alumnes.Algunes de les seccions i dels apartats del llibre de l'alumne (Experimenta, Pensa i dedueix, Procediments) en permeten ladaptaci a les possibilitats especfiques d'aprenentatge de cada alumne, quelcom que tamb saconseguir mitjanant l'explotaci didctica de la secci Idees clares.De la mateixa manera, els quaderns que figuren en la carpeta de recursos del professor (Proves d'avaluaci, Activitats de refor, Activitats d'ampliaci, Avaluaci de competncies i Adaptacions curriculars) s'adeqen perfectament a aquesta finalitat, no sols per les caracterstiques de les activitats sin per la diversitat de tipologia i de complexitat.

PROCEDIMENTS D'AVALUACI I CRITERIS DE QUALIFICACI

Els aprenentatges de l'alumne shan davaluar de manera sistemtica i peridica, tant per a mesurar-ne individualment el grau d'adquisici (avaluaci sumatria en diferents moments del curs) com per a (i per aix) introduir en el procs educatiu tots els canvis que calguen si la situaci ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, s'espera d'ells). A ms d'aquesta avaluaci sumatria, que tendim a identificar amb les finals d'avaluaci i de curs (ordinria i extraordinria, quan procedisquen), nhi haur daltres, com sn la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contnua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procs d'ensenyament-aprenentatge, en el qual est immersa, i que insisteix, per tant, en el carcter orientador i de diagnstic de l'ensenyament.

Els procediments i els instruments d'avaluaci, en el cas d'aquesta avaluaci contnua, seran l'observaci i el seguiment sistemtic de l'alumne, s a dir, es prendran en consideraci totes les produccions que desenvolupe, tant de carcter individual com grupal: treballs prctics (projectes), treballs escrits, exposicions orals, activitats de classe, actitud davant de l'aprenentatge, precisi en l'expressi, autoavaluaci... I els de l'avaluaci sumatria, les proves escrites trimestrals i les de recuperaci (i final de curs, si l'alumne no haguera recuperat alguna avaluaci, i extraordinria, en el cas d'obtenir una qualificaci d'Insuficient en l'ordinria final de curs). En tot cas, els procediments d'avaluaci han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluaci. Les qualificacions que obtinga l'alumne en les proves de recuperaci, ordinria final de curs (en el cas de no haver superat alguna de les avaluacions trimestrals) i extraordinria es podran qualificar amb una nota superior a Suficient.

Com criteris de qualificaci per establir les notes en cadascuna de les tres avaluacions en qu s'ha organitzat el curs i en l'ordinria final de curs i en l'extraordinria de setembre, les proves escrites ponderaran un 40%, els treballs un 20%, les lectures i les activitats diries de classe un 40%, s a dir, es tindran sempre en compte les qualificacions de les activitats realitzades per l'alumne al llarg de tot el curs escolar (avaluaci contnua), amb l'excepci d'aquells alumnes que hagin perdut el dret a l'avaluaci per un nombre excessiu de faltes d'assistncia a classe sense justificar, en aquest cas la qualificaci final noms tindr en compte la nota de la prova escrita.Aquesta ponderaci mltiple respon al fet que es pretn avaluar, s a dir, mesurar, tot tipus de continguts que s'han treballat a classe al llarg del curs (conceptuals, procedimentals i actitudinals). Els alumnes han de ser informats d'aquestes decisions al principi de curs.

AVALUACI DE COMPETNCIES

En la taula segent s'indiquen, en cada una de les competncies bsiques, les diferents subcompetncies en qu shan desglossat els distints aprenentatges que integra aquesta matria, perqu puguen ser avaluades en les tres avaluacions trimestrals de l'alumne, aix com tamb en les finals (ordinria i, si s procedent, extraordinria). D'aquesta manera, es t una visi global dels aprenentatges que ha assolit l'alumne, aix com tamb dels que encara no ha assolit.

Per a registrar-les, aconsellem lescala qualitativa segent, ordenada de ms a menys: 1: Poc aconseguida; 2: Aconseguida de manera regular; 3: Aconseguida de manera adequada; 4: Ben aconseguida, i 5: Aconseguida de manera excellent.

COMPETNCIES / SUBCOMPETNCIESAVALUACIONS TRIMESTRALSAVALUACI

FINAL

Coneixement i interacci amb el mn fsic123OE

Reconixer qestions que es poden investigar des de la cincia: diferenciar problemes

i explicacions cientfiques daltres que no ho sn

Utilitzar diferents estratgies de recerca dinformaci cientfica. Comprendre i seleccionar la informaci adequada en diverses fonts.

Reconixer els trets clau de la investigaci cientfica: controlar variables, formular hiptesis, dissenyar experiments, analitzar i contrastar dades, detectar regularitats, fer clculs i estimacions.

Comprendre principis bsics i conceptes cientfics, i establir diverses relacions entre aquests: de causalitat, dinfluncia, qualitatives i quantitatives.

Descriure i explicar fenmens cientficament i predir canvis. Utilitzar models explicatius.

Aplicar els coneixements de la cincia a situacions relacionades amb la vida quotidiana.

Interpretar dades i proves cientfiques. Elaborar conclusions i comunicar-les en distints formats de manera correcta, organitzada i coherent.

Argumentar a favor o en contra de les conclusions, i identificar els supsits, les proves i els raonaments en lobtenci daquests.

Reflexionar sobre les implicacions de lactivitat humana i els avenos cientfics i tecnolgics en la histria de la humanitat, i destacar, en lactualitat, les implicacions que tenen en el medi ambient.

Considerar distintes perspectives sobre un tema. Evitar generalitzacions improcedents. Qestionar les idees preconcebudes i els prejudicis. Practicar lantidogmatisme.

Tenir responsabilitat sobre un mateix, els recursos i lentorn. Conixer els hbits saludables personals, comunitaris i ambientals basats en els avenos cientfics. Valorar ls del principi de precauci.

GLOBAL

Matemtica

Utilitzar el llenguatge matemtic per a quantificar els fenmens naturals.

Fer servir el llenguatge matemtic per a analitzar causes i conseqncies.

Usar el llenguatge matemtic per a expressar dades i idees sobre la natura.

GLOBAL

Tractament de la informacin i competncia digital

Aplicar les formes especfiques que t el treball cientfic per a buscar la informaci, recollir-la, seleccionar-la, processar-la i presentar-la.

Utilitzar i produir, en laprenentatge de lrea, esquemes, mapes conceptuals, informes, memries.

GLOBAL

Social i ciutadana

Comprendre i explicar problemes dinters social des duna perspectiva cientfica.

Aplicar el coneixement sobre alguns debats essencials per a laven de la cincia, per a comprendre com han evolucionat les societats i per a analitzar la societat actual.

Reconixer les implicacions del desenvolupament tecnocientfic que puguen comportar riscos per a les persones o per al medi ambient.

GLOBAL

Comunicaci lingstica

Utilitzar la terminologia adequada per a construir textos i argumentacions amb continguts cientfics.

Comprendre i interpretar missatges sobre les cincies de la naturalesa.

GLOBAL

Aprendre a aprendre

Integrar els coneixements i els procediments cientfics adquirits per a comprendre les informacions provinents de lexperincia personal i els mitjans escrits i audiovisuals.

GLOBAL

Autonomia i iniciativa personal

Desenvolupar un esperit crtic. Enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construccin temptativa de solucions.

Desenvolupar la capacitat per a analitzar situacions en qu es valoren els factors que hi han incidit i les conseqncies que poden tenir.

GLOBAL

O: Avaluaci Final Ordinria

E: Avaluaci Final Extraordinria

5. CURRCULUM

En aquest apartat, en qu es reprodueix el currculum oficial vigent en aquesta comunitat, hem optat per indicar algunes de les interrelacions que es produeixen entre els diversos elements del currculum d'aquesta matria i curs, ja que considerem que sn vlides per a tindre una visi de conjunt de la manera en qu cada un interv en l'activitat educativa.

D'aquesta manera, establim la interrelaci entre els objectius d'ESO i els objectius d'aquesta matria en aquest curs (els qu contribueixen a l'adquisici d'aquells), els objectius de la matria que poden aconseguir-se totalment o parcialment en aquest curs i la interrelaci entre els criteris d'avaluaci d'aquest curs amb les competncies bsiques.

OBJECTIUS D'ETAPA I D'AQUEST CURS MITJANANT AQUESTA MATRIA

L'esmentat Decret 112/2007 indica que aquesta etapa educativa contribuir al fet que els alumnes d'aquesta comunitat autnoma desenvolupen una srie de sabers, capacitats, hbits, actituds i valors que els permeta aconseguir, entre altres, els segents objectius [indiquem desprs de cada un d'ells quins es poden aconseguir en aquest primer curs d'ESO a travs d'aquesta matria]:

a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg, refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plural, oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica (1r).b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de desenrotllament personal (1r).c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits escolar, familiar i social (1r).d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constituci, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminaci (1r).e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejus de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes (1r).f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci (1r).g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia (1r).h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les dificultats (1r).i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacional. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura dambds llenges (1r).j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera apropiada.k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respectar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les crticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres.l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les diferncies. Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de ladequada alimentaci, incorporant la prctica de lesport i leducaci fsica per a afavorir el desenrotllament personal i social.m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar jus i actituds personals respecte a estos.n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne aix a la conservaci i millota (1r).o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i representaci.p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunicaci escrita i audiovisual.

CONTRIBUCI DE LA MATRIA (CINCIES DE LA NATURALESA) A LADQUISICI DE LES COMPETNCIES BSIQUES

La major part dels continguts de Cincies de la naturalesa incidix directament en ladquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Precisament el millor coneixement del mn fsic requerix aprendre els conceptes i procediments essencials de cada una de les cincies de la naturalesa i manejar les relacions entre si: de causalitat o dinfluncia, qualitatives o quantitatives, i requerix aix mateix lhabilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. Per esta competncia tamb exigix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenmens naturals. Cal per a aix familiaritzar-se amb el treball cientfic, per al tractament de situacions dinters, i amb el seu carcter temptatiu i creatiu: des de la discussi sobre linters de les situacions proposades i lanlisi qualitativa, significativa destes, que ajude a comprendre i a delimitar les situacions plantejades, passant pel plan tejament de conjectures i inferncies fonamentades i lelaboraci destratgies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si s el cas, dissenys experimentals, fins a lanlisi dels resultats.

Alguns aspectes desta competncia requerixen, a ms, una atenci precisa. s el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hbits i les formes de vida i la salut. Tamb ho sn les implicacions que lactivitat humana i, en particular, determinats hbits socials i lactivitat cientfica i tecnolgica tenen en el medi ambient. En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes dexaltaci o de rebuig del paper de la tecnocincia, i afavorir el coneixement dels grans problemes a qu senfronta actualment la humanitat, la recerca de solucions per a avanar cap a lxit dun desenrotllament sostenible i la formaci bsica per a participar, fonamentadament, en la necessria presa de decisions al voltant dels problemes locals i globals plantejats.

La competncia matemtica est ntimament associada als aprenentatges de les Cincies de la naturalesa. La utilitzaci del llenguatge matemtic per a quantificar els fenmens naturals, per a analitzar causes i conseqncies i per a expressar dades i idees sobre la naturalesa proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els continguts associats a esta competncia i, amb aix, dna sentit a eixos aprenentatges. Per es contribux des de les Cincies de la naturalesa a la competncia matemtica en la mesura que sinsistisca en la utilitzaci adequada de les ferramentes matemtiques i en la seua utilitat, en loportunitat del seu s i en lelecci precisa dels procediments i formes dexpressi adequats amb el context, amb la precisi requerida i amb la finalitat que es perseguisca. Daltra banda, en el treball cientfic es presenten sovint situacions de resoluci de problemes de formulaci i soluci ms o menys obertes, que exigixen posar en joc estratgies associades a esta competncia.

El treball cientfic t tamb formes especfiques per a la recerca, recollida, selecci, processament i presentaci de la informaci que sutilitza a ms en molt diferents formes: verbal, numrica, simblica o grfica. La incorporaci de continguts relacionats amb tot aix fa possible la contribuci destes matries al desenrotllament de la competencia en el tractament de la informaci i competncia digital. Afavorix ladquisici desta competncia la millora en les destreses asociadse a la utilitzaci de recursos freqents en les matries com sn els esquemes, mapes conceptuals, etc., aix com la producci i presentaci de memries, textos, etc. Daltra banda, en la faceta de competencia digital, tamb es contribux a travs de la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en laprenentatge de les cincies per a comunicar-se, demanar informaci, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a lobtenci i el tractament de dades, etc. Es tracta dun recurs til en el camp de les cincies de la naturalesa i que contribux a mostrar una visi actualitzada de lactivitat cientfica.

La contribuci de les Cincies de la naturalesa a la competencia social i ciutadana est lligada, en primer lloc, al paper de la cincia en la preparaci de futures i futurs ciutadans duna societat democrtica per a la seua participaci activa en la presa fonamentada de decisions; i aix pel paper que juga la naturalesa social del coneixement cientfic. Lalfabetitzaci cientfica permet la concepci i tractament de problemes dinters, la consideraci de les implicacions i perspectives ofertes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisions collectives en un mbit de creixent importncia en el debat social.

En segon lloc, el coneixement de com shan produt determinats debats essencials per a lavan de la cincia contribux a entendre millor qestions importants per a comprendre levoluci de la societat en poques passades i analitzar la societat actual. Si b la histria de la cincia presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor desta ha aportat a la llibertat del pensament i a lextensi dels drets humans. Lalfabetitzaci cientfica constitux una dimensi fonamental de la cultura ciutadana, garantia, al seu torn, daplicaci del principi de precauci, que es basa en una creixent sensibilitat social enfront de les implicacions del desenrotllament tecnocientfic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.

La contribuci desta matria a la competncia en comunicaci lingstica es produx a travs de dos vies. Duna banda, la configuraci i la transmissi de les idees i informacions sobre la naturalesa posa en joc un mode especfic de construcci del discurs, dirigit a argumentar o a fer explcites les relacions, que noms sadquiriran des dels aprenentatges destes matries. Latenci en la precisi dels termes utilitzats, en lencadenament adequat de les idees o en lexpressi verbal de les relacions far efectiva esta contribuci. Daltra banda, adquirir la terminologia especfica sobre els sers vius, els objectes i els fenmens naturals fa possible comunicar adequadament una part molt rellevant de lexperincia humana i comprendre prou el que altres expressen sobre esta.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement cientfic constituxen una oportunitat per a desenrotllar la competncia per a aprendre a aprendre. Laprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint a lincorporar informacions provinents en unes ocasions de la prpia experincia i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integraci desta informaci en lestructura de coneixement de cada persona es produx si shan adquirit en primer lloc els conceptes essencials lligats al nostre coneixement del mn natural i, en segon lloc, els procediments danlisi de causes i conseqncies habituals en les Cincies de la naturalesa, aix com les destreses lligades al desenrotllament del carcter temptatiu i creatiu del treball cientfic, la integraci de coneixements i recerca de coherncia global, i lauto i interregulaci dels processos mentals.

Lmfasi en la formaci dun esperit crtic, capa de qestionar dogmes i desafiar prejus, permet contribuir al desenrotllament de lautonomia i iniciativa personal. s important, en este sentit, assenyalar el paper de la cincia com a potenciadora de lesperit crtic en un sentit ms profund: laventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcci temptativa de solucions, en definitiva, laventura de fer cincia. Quant a la faceta desta competncia relacionada amb lhabilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podr contribuir a travs del desenrotllament de la capacitat danalitzar situacions i valorar els factors que hi han incidit i les conseqncies que poden tindre. El pensament hipottic propi del quefer cientfic es pot, aix, transferir a altres situacions.

OBJECTIUS DE LA MATRIA I D'AQUEST CURS1. Comprendre i expressar missatges amb contingut cientfic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, aix com argumentar i donar explicacions entre altres en lmbit de la cincia. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, grfiques, taules i altres models de representaci, i formular conclusions (1r).2. Utilitzar la terminologia i la notaci cientfica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i tamb els principis fsics i qumics, a travs dexpressions matemtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crtic la calculadora (1r).3. Comprendre i utilitzar les estratgies i conceptes bsics de les Cincies de la naturalesa per a interpretar els fenmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientfics (1r).4. Aplicar, en la resoluci de problemes, estratgies coherents amb els procediments de les cincies, com ara la discussi de linters dels problemes plantejats, la formulaci dhiptesis, lelaboraci destratgies de resoluci i de dissenys experimentals, lanlisi de resultats, la consideraci daplicacions i repercussions de lestudi realitzat i la busca de coherncia global (1r).5. Descobrir, reforar i aprofundir en els continguts terics, per mitj dactivitats prctiques relacionades amb estos continguts (1r).6. Obtindre informaci sobre temes cientfics utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes cientfics (1r).7. Adoptar actituds crtiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qestions cientfiques i tecnolgiques (1r).8. Desenrotllar hbits favorables a la promoci de la salut personal i comunitria, facilitant estratgies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb lalimentaci, el consum, les drogodependncies i la sexualitat.

9. Comprendre la importncia dutilitzar els coneixements provinents de les Cincies de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessria presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem (1r).10. Conixer i valorar les interaccions de la cincia i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenci particular als problemes a qu senfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicaci de solucions, subjectes al principi de precauci, per a avanar cap a lxit dun futur sostenible (1r).11. Entendre el coneixement cientfic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat (1r).12. Descriure les peculiaritats bsiques del medi natural ms prxim, quant als seus aspectes geolgics, zoolgics i botnics (1r).13. Conixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues caracterstiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservaci i millora (1r).CONTINGUTS DE LA MATRIA I DEL CURS

Bloc 1. Continguts comuns. Familiaritzaci amb les caracterstiques bsiques del treball cientfic, per mitj de: plantejament de problemes, discussi del seu inters, formulaci de conjectures, experimentaci, etc., per a comprendre millor els fenmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja. Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci per a seleccionar informaci sobre el medi natural. Interpretaci de dades i informacions sobre la naturalesa i la seua utilitzaci per a conixer-la. Reconeixement del paper del coneixement cientfic en el desenrotllament tecnolgic i en la vida de les persones. Utilitzaci cuidadosa dels materials i instruments bsics dun laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

Bloc 2. La Terra en lUnivers. LUnivers i el Sistema Solar.

Lobservaci de lUnivers: planetes, estreles i galxies. La Via Lctia i el Sistema Solar. Caracterstiques fsiques de la Terra i dels altres components del Sistema Solar. Els moviments de la Terra: les estacions, el dia i la nit, els eclipsis i les fases de la Lluna. Utilitzaci de tcniques dorientaci. Observaci del cel dirn i nocturn. Evoluci histrica de les concepcions sobre el lloc de la Terra a lUnivers: el pas del geocentrisme a lheliocentrisme com primera i gran revoluci cientfica. Les capes de la terra: nucli, mantell, escora, hidrosfera, atmosfera i biosfera.

La matria en lUnivers.

Propietats generals de la matria constitutiva de lUnivers: definici de superfcie, volum, massa i densitat. Unitats (SI). Estats en els quals es presenta la matria en lUnivers: caracterstiques i relaci amb la temperatura. Canvis destat. Temperatura de fusi i debullici duna substncia. Reconeixement de situacions i realitzaci dexperincies sencillez en qu es manifesten les propietats elementals de slids, lquids i gasos. Identificaci de substncies pures i mescles. Homogenetat i heterogenetat. Concepte de dissoluci. Exemples de materials dinters i la seua utilitzaci en la vida quotidiana. Utilitzaci de tcniques de separaci de substncies. toms i molcules. Smbols i frmules. Els elements que formen lUnivers. Lhidrogen i lheli.

Bloc 3. Materials terrestres

Latmosfera. Composici i propietats de latmosfera. Nitrogen i oxigen: abundancia i propietats. Dixid de carboni i oz: implicacions mediambientals. Variacions en la composici de laire. Reconeixement del paper protector de latmosfera, de la importancia de laire per als sers vius i per a la salut humana i de la necessitat de contribuir a la seua atenci. Fenmens atmosfrics. Variables que condicionen el temps atmosfric. Distinci entre temps i clima. Maneig dinstruments per a mesurar la temperatura, la pressi, la velocitat i la humitat de laire. Contaminants atmosfrics: naturalesa, fonts i dispersi. Relaci entre laire i la salut.

La hidrosfera.

Laigua a la Terra (origen, abundncia i importncia) i en altres planetes. Laigua a la Terra en les formes lquida, slida i gasosa. La molcula daigua: abundncia, propietats i importncia. Estudi experimental de les propietats de laigua. Laigua del mar com a dissoluci. Sodi, potassi i clor: abundncia. Laigua en els continents. El vapor daigua en latmosfera. El cicle de laigua a la Terra i la seua relaci amb el Sol com a font denergia. Reserves daigua dola a la Terra: importncia de la seua conservaci. Laigua i la salut: la contaminaci de laigua i la seua depuraci. Laigua a la Comunitat Valenciana.

La geosfera.

Estructura interna de la Terra. Lescora terrestre: la seua superfcie, composici qumica i elements geoqumics. Composici qumica i petrolgica de les capes de la Terra. Els minerals i les roques: concepte de mineral i roca. Tipus de roques: sedimentries, magmtiques i metamrfiques. Importncia i utilitat de les roques. Observaci i descripci de les roques ms freqents. Utilitat, importncia i abundncia relativa dels minerals. Observaci i descripci dels minerals ms freqents. Utilitzaci de claus senzilles per a identificar minerals i roques. Explotaci de minerals i roques. Observaci i posterior reconeixement dels minerals i roques ms representatius de lentorn immediat. Les roques ms importants de la Comunitat Valenciana.

Bloc 4. Els sers vius i la seua diversitat

Factors que fan possible la vida a la Terra. Els elements bioqumics. Caracterstiques i funcions comunes dels sers vius. La diversitat dels sers vius: ambients, grandries, formes i modes dalimentar-se. La teoria cellular. La diversitat com resultat del procs evolutiu. Els fssils i la histria de la vida. Classificaci dels sers vius.

Els cinc regnes. Introducci a la taxonomia. Utilitzaci de claus senzilles didentificaci de sers vius. Virus, bacteris i organismes unicellulars eucaritics. Fongs. El regne vegetal; principals filum. El regne animal; principals filum. Utilitzaci de la lupa i el microscopi ptic per a lobservaci i descripci dorganismes unicellulars, plantes i animals. Valoraci de la importncia de mantindre la diversitat dels sers vius. Anlisi dels problemes associats a la seua prdua. La biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Situaci actual i perspectives.

CRITERIS D'AVALUACI DE LA MATRIA I DEL CURS

1. Explicar lorganitzaci del Sistema Solar i les caracterstiques dels moviments de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, aix com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la histria.2. Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta explicant la importncia de cada una.3. Establir procediments per a descriure les propietats de la matria que ens envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats en qu es presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de linstrumental cientfic. Utilitzar models grfics per a representar i comparar les dades obtingudes.4. Fer correctament clculs senzills que incloguen la utilitzaci de les diferents unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema mtric decimal.5. Relacionar propietats dels materials amb ls que sen fa i diferenciar entre mescles i substncies, grcies a les propietats caracterstiques destes ltimes i a la possibilitat de separar aquelles per processos fsics com la filtraci, decantaci, cristallitzaci, etc. aprofitant les propietats que diferencien cada substncia de les altres.6. Diferenciar entre elements i compostos, toms i molcules, smbols i frmules. Conixer les caracterstiques de les partcules fonamentals de ltom.7. Explicar ltom segons el model planetari i establir el criteri de matria neutra.8. Elaborar i interpretar grfics i models senzills sobre lestructura i dinmica atmosfriques, i establir relacions entre les variables que condicionen el clima i els principals fenmens meteorolgics.9. Reconixer la importncia de latmosfera per als sers vius, i considerar-ne les repercussions de lactivitat humana.10. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de laigua, el cicle de laigua en la naturalesa i la seua importncia per als sers vius, considerant les repercussions de les activitats humanes en relaci amb la seua utilitzaci. Conixer i valorar la problemtica de laigua en la Comunitat Valenciana.11. Conixer lestructura interna de la Terra i els components qumics de les seues capes, i diferenciar clarament els conceptes de mineral i roca.12. Identificar les roques i els minerals ms freqents, en especial els que es troben en lentorn prxim, utilitzant claus senzilles i reconixer les seues aplicacions ms freqents. Conixer i valorar la importncia i els usos habituals de les roques en la Comunitat Valenciana.13. Establir els criteris que servixen per a classificar els sers vius i identificar els principals models taxonmics a qu pertanyen els animals i plantes ms comunes, i relacionar la presncia de determinades estructures amb la seua adaptaci al medi.14. Conixer de manera operativa el concepte de biodiversitat. Valorar la importncia de la biodiversitat a escala mundial, a Espanta i a la Comunitat Valenciana.15. Explicar les funcions comunes a tots els sers vius, tenint en compte la teoria cellular.16. Realitzar correctament experincies de laboratori, respectant les normes de seguretat.

Quan avaluem no sols establim graus d'adquisici dels objectius educatius mitjanant les qualificacions que atorguem, tamb estem optant pels procediments i els instruments d'avaluaci que s'adeqen millor als diversos continguts (i als seus tipus) que els alumnes han de conixer. I amb la presncia de les competncies bsiques en el currculum escolar hem de parar atenci a conixer (i establir) la manera en qu els diversos criteris d'avaluaci relatius a la matria d'aquest curs s'interrelacionen amb elles, encara que siga d'una manera molt genrica i per aix la indiquem a continuaci:CRITERIS DAVALUACI

COMPETNCIES BSIQUES

1. Explicar lorganitzaci del Sistema Solar i les caracterstiques dels moviments de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, aix com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la histria. Competncia en comunicaci lingstica. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competncia per a aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

2. Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta explicant la importncia de cada una. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competncia en comunicaci lingstica. Autonomia i iniciativa personal.

3. Establir procediments per a descriure les propietats de la matria que ens envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats en qu es presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de linstrumental cientfic. Utilitzar models grfics per a representar i comparar les dades obtingudes. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competncia en comunicaci lingstica. Competncia matemtica Competencia en el tractament de la informaci i competncia digital. Competncia per a aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

4. Fer correctament clculs senzills que incloguen la utilitzaci de les diferents unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema mtric decimal. Competncia matemtica

5. Relacionar propietats dels materials amb ls que sen fa i diferenciar entre mescles i substncies, grcies a les propietats caracterstiques destes ltimes i a la possibilitat de separar aquelles per processos fsics com la filtraci, decantaci, cristallitzaci, etc. aprofitant les propietats que diferencien cada substncia de les altres. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competencia social i ciutadana. Competencia en el tractament de la informaci i competncia digital. Autonomia i iniciativa personal.

6. Diferenciar entre elements i compostos, toms i molcules, smbols i frmules. Conixer les caracterstiques de les partcules fonamentals de ltom. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competncia matemtica. Autonomia i iniciativa personal.

.7. Explicar ltom segons el model planetari i establir el criteri de matria neutra. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competncia en comunicaci lingstica. Autonomia i iniciativa personal.

8. Elaborar i interpretar grfics i models senzills sobre lestructura i dinmica atmosfriques, i establir relacions entre les variables que condicionen el clima i els principals fenmens meteorolgics. Competncia matemtica. Competencia en el tractament de la informaci i competncia digital. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Autonomia i iniciativa personal.

9. Reconixer la importncia de latmosfera per als sers vius, i considerar-ne les repercussions de lactivitat humana. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competencia social i ciudatana. Autonomia i iniciativa personal.

10. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de laigua, el cicle de laigua en la naturalesa i la seua importncia per als sers vius, considerant les repercussions de les activitats humanes en relaci amb la seua utilitzaci. Conixer i valorar la problemtica de laigua en la Comunitat Valenciana. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competncia en comunicaci lingstica. Competencia social i ciutadana. Competncia per a aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

11. Conixer lestructura interna de la Terra i els components qumics de les seues capes, i diferenciar clarament els conceptes de mineral i roca. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competencia en el tractament de la informaci i competncia digital. Autonomia i iniciativa personal.

12. Identificar les roques i els minerals ms freqents, en especial els que es troben en lentorn prxim, utilitzant claus senzilles i reconixer les seues aplicacions ms freqents. Conixer i valorar la importncia i els usos habituals de les roques en la Comunitat Valenciana. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competencia en el tractament de la informaci i competncia digital. Competncia per a aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

13. Establir els criteris que servixen per a classificar els sers vius i identificar els principals models taxonmics a qu pertanyen els animals i plantes ms comunes, i relacionar la presncia de determinades estructures amb la seua adaptaci al medi. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competencia en el tractament de la informaci i competncia digital. Competncia per a aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

14. Conixer de manera operativa el concepte de biodiversitat. Valorar la importncia de la biodiversitat a escala mundial, a Espanta i a la Comunitat Valenciana. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competencia social i ciutadana. Autonomia i iniciativa personal.

15. Explicar les funcions comunes a tots els sers vius, tenint en compte la teoria cellular. Competncia en comunicaci lingstica. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Autonomia i iniciativa personal.

16. Realitzar correctament experincies de laboratori, respectant les normes de seguretat. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Competencia social i ciutadana.

OBJECTIUS DE LA MATRIA I LA SEUA RELACI AMB ELS CRITERIS D'AVALUACI DEL CURSDe la mateixa manera, indiquem a travs de quins criteris d'avaluaci es pot establir, preferentment encara que no solament, si l'alumne assoleix o no els objectius de la matria que s'han establert expressament per a aquest curs:

OBJECTIUS DE LA MATRIACRITERIS D'AVALUACI DEL CURS

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut cientfic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, aix com argumentar i donar explicacions entre altres en lmbit de la cincia. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, grfiques, taules i altres models de representaci, i formular conclusions.1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11 i 15

2. Utilitzar la terminologia i la notaci cientfica. Interpretar i formular els enunciats de