PROGRAMACIO_bat_LA_1 12-13

PCC - BAT IES-SEP Comte de Rius

Departament de Llengües

PROGRAMACIÓ Llatí Codi: LA4

Curs: 2n

Elaborada: Dolores Gimeno

Revisat per la Cap del Departament: Montserrat Fontanals

Data: 10.09.04 Versió: 1

Pàgina: 1/54 Fitxer: PROGRAMACIO_bat_LA_1 12-13.doc

PROGRAMACIÓ

Departament: Llengües Modalitat: Curs: Primer Matèria: Llatí Codi: LA1 Curs acadèmic: 2012-13

REDACTAT: Professor/a Pr. María Cucalón Tost Signatura:

REVISAT: Cap del Departament Pr. I. Berenguer Signatura:

APROVAT: Coordinador pedagògic Pr. R. Pallach Signatura:

Data: 2-09-11 Data: Data:




Curs: 2n





REGISTRE DE DISTRIBUCIÓ

Cap del Departament Coordinador pedagògic LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ Pr. I. Berenguer R. Pallach

REGISTRE DE MODIFICACIONS DEL DOCUMENT Revisió Data Descripció

0 15/09/03 Elaboració inicial 1.0 10/09/04 Aquesta programació es vigent el curs 2004/2005

1.1 12/09/05 Aquesta programació es vigent el curs 2005/2006

1.2 28/06/06 S’ha adequat la temporalització a les hores marcades al curriculum de la matèria i aquesta programació és vigent el curs 2006/2007

1.3. 12/09/07 S’han modificat les estratègies metodològiques i els criteris d’avaluació i recuperació de la matèria.

1.4. 30/09/09 Reelaboració de la programació per adaptarla al currículum LOE

1.5. 13/10/10 Modificació dels criteris d’avaluació

1.6. 2/09/11 Adaptació de la programació al nou llibre de text (reelaboriació de les unitats didàctiques)

1.6. 01/09/12 S’afegeixen les competències que es treballen en cada unitat i la forma de recuperar l’assignatura.




Curs: 2n





LAI. 1.-PROGRAMACIÓ ANUAL LLATÍ 1

OBJECTIUS específics de l’àrea

COMPETÈNCIES específiques

CONTINGUTS (índex de la materia)

CONNEXIONS amb d’altres matèries

CRITERIS D’AVALUACIÓ (oficials)

1. Assolir la competència d'interpretar, d'una manera coherent, el contingut d'un text de dificultat mitjana, preferentment en prosa, aplicant els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics de la llengua llatina. 2. Reflexionar, en general, sobre els conceptes morfosintàctics i semàntics propis d'un sistema lingüístic i establir relacions entre àmbits lingüístics diversos. 3. Relacionar fets lingüístics del llatí (fonètica i prosòdia, flexió nominal, pronominal i verbal, lèxic) amb altres de les llengües que en deriven, principalment del català, del castellà i de l'aranès, si s'escau. 4. Identificar i reconèixer les

1. la competència lingüística, 2. la competència artística i cultural 3. la competència social i ciutadana.

Grec - Una part dels continguts i objectius són comuns i paral·lels. Llengua i literatura, i totes les matèries de literatura - Consciència de la importància del llatí com a llengua d'origen de la nostra llengua i de les llengües romàniques, i de la seva influència àdhuc en llengües no romàniques. - Precisió en l'ús de vocabulari de caràcter científic, tècnic i artístic, gràcies a les activitats que fomenten l'estudi de l'etimologia. - Reproducció acurada en la llengua pròpia dels missatges continguts en els textos que cal interpretar. - Foment de la lectura d'obres literàries senceres o de fragments extensos, si

1. Comprendre i interpretar el contingut de textos llatins originals de dificultat adequada als coneixements de l'alumnat, preferentment en prosa i narratius o descriptius. 2. Analitzar el contingut de textos en llengua llatina de manera implícita, i explícita quan es consideri oportú. 3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació d'estructures gramaticals o d'unitats lingüístiques. 4. Descriure alguns trets històrics, socials, religiosos, d'organització política, o d'aspectes de la vida quotidiana que caracteritzen el món romà. Descriure factors característics de la tècnica i de l'art romà. 5. Comentar el contingut de textos llargs d'autors clàssics en traducció




Curs: 2n





principals realitzacions històriques, sociopolítiques, literàries i culturals del poble romà i assenyalar la seva repercussió en la història d'Occident, tot apreciant-les com una clau per interpretar realitats i esdeveniments posteriors. 5. Extreure informació de textos llatins diversos, originals i en traducció, pertanyents als diferents gèneres literaris, tot distingint-ne els trets essencials. 6. Adonar-se i valorar que la llengua i la cultura llatines han perllongat la seva influència en el temps i han esdevingut un model imitable per a generacions posteriors. 7. Valorar positivament l'esperit eclèctic i pragmàtic romà com un element integrador de diferents corrents de pensament i actituds (ètiques i

es tracta d'obres gaire llargues. - Valoració de la diversitat lingüística. Filosofia i ciutadania - Tolerància envers les diverses maneres de pensar. - Valoració de l'aportació del pensament filosòfic i polític en la civilització occidental. Història d'Espanya i història de l'art - Reconeixement dels diversos períodes de la història de Roma, i de l'evolució de l'imperi romà cap a les societats medievals, origen de l'Europa actual. - Valoració d'usos, costums i formes d'organització, i de la seva pervivència en la civilització occidental. Matemàtiques - Representació gràfica de les seqüències temporals.

o d'estudiosos del món romà, o d'imatges i representacions gràfiques, i distingir aspectes històrics o culturals. 6. Reconèixer en el lèxic de les llengües romàniques conegudes per l'alumne/a paraules d'origen llatí i identificar canvis fonètics, morfològics, sintàctics i semàntics experimentats al llarg de la seva evolució. 7. Elaborar treballs per comprendre i ampliar els coneixements sobre el món clàssic, aplicant les tècniques d'anàlisi, síntesi i comentari, i cercant informació en fonts diverses, directes o consultades per mitjà de l'ús de les TIC. 8. Reconèixer i valorar alguns exemples de la pervivència del llegat clàssic en el passat i en l'actualitat.




Curs: 2n





estètiques) que conformen l'àmbit cultural d'Occident. 8. Obtenir informació a partir de fonts literàries i de tota mena, utilitzant amb autonomia i esperit crític les dades que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació sobre el món clàssic, interpretar-les i extreure'n conclusions. 9. Tenir una visió humanitzada de l'entorn mitjançant el contacte amb les llengües i la cultura clàssiques, i reconèixer i estimar els valors dels autors antics com a font del pensament i de l'art del món occidental.




Curs: 2n





LA 1. 2.- PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES




Curs: 2n





UNITAT 1 TEMPORITZACIÓ: 9 h

CONTINGUTS OBJECTIUS I COMPETÈNCIES

• Origen i evolució de la llengua llatina. • L’indoeuropeu. • La llengua llatina. • Del llatí a les llengües romàniques. • Les modalitats del llatí. • Etapes del llatí. • Registres del llatí. • El llatí del segle XXI.

Aspectes metodològics • Reconeixement de la família lingüística a la qual formen part diverses llengües actuals. • Coneixement de la situació actual de les llengües romàniques. • Coneixement del recorregut que ha tingut la llengua llatina fins a transformar-se en les actuals llengües romàniques. • Coneixement de l’existència de diverses etapes del llatí. • Lectura de mots llatins que corresponen a objectes i conceptes actuals.

1) Desenvolupar les competències següents: Competència lingüística – Tenir la capacitat de comprendre i millorar el funcionament de la llengua llatina i d’altres llengües derivades o no. – Tenir la capacitat d’interpretar el contingut d’un text a partir de la llengua d’origen. Competència social i ciutadana – Saber reflexionar sobre les diferents llengües que es parlen actualment i que deriven del llatí Competència en el tractament de la informació i competència digital

– Saber buscar informació complementària a partir de les TIC, els mitjans audiovisuals i la utilització d’Internet.

2.- Obtenir els coneixements següents: • Explicar el concepte de llengua indoeuropea i enumerar les




Curs: 2n





principals llengües que se’n deriven. • Enunciar les causes que feren possible el naixement de les llengües romàniques. • Situar les llengües romàniques en un mapa mut. • Enunciar les diferents etapes de la llengua llatina i les seves principals característiques. • Diferenciar els diversos registres de la llengua llatina. • Definir les diferències entre llatí vulgar i llatí literari. • Conèixer la pervivència del llatí en diversos àmbits.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Llegir i interpretar mapes referits a la localització de les llengües romàniques. • Deduir, per mitjà del treball sobre els mots, les lleis que condicionen l’evolució de les llengües. • Relacionar les característiques de les etapes del llatí amb el seu període. • Relacionar mots de conceptes i objectes actuals amb el seu nom llatí. • Definir conceptes relacionats amb l’evolució del llatí.

• Citar les llengües romàniques i situar-les en un mapa. • Relacionar una llengua actual provinent de l’indoeuropeu amb la seva família lingüística. • Relacionar els conceptes de llatí literari i llatí vulgar amb la seva definició. • Enumerar cronològicament les diferents etapes del llatí. • Explicar l’evolució de la llengua llatina fins a les llengües romàniques.




Curs: 2n








Curs: 2n





UNITAT 2

TEMPORITZACIÓ: 11 h

CONTINGUTS OBJECTIUS I COMPETÈNCIES • Llengua llatina:

– L’alfabet llatí. – La pronunciació llatina. – La quantitat de les síl·labes. – L’accent prosòdic.

• Història i cultura: – La fundació de la ciutat. – La monarquia.

• El perquè de les paraules: – Del llatí al català.

• Herència clàssica: – Jocs de petits i grans.

Aspectes metodològics • Lectura de textos en llengua llatina. • Lectura de textos traduïts al català sobre la fundació de la ciutat de Roma. • Identificació dels principals fets que van portar a terme els reis de la monarquia romana. • Observació de mapes de la primera etapa de la història romana. • Identificació del substrat i el superstrat del català. • Reconeixement de l’herència que els romans han deixat en els jocs que es practiquen actualment.

a) Desenvolupar les competències següents: Competència lingüística

–saber comparar la pronunciació del llatí amb la llengua catalana i . – Reforçar el coneixement etimològic de la llengua pròpia en l’àmbit del dret. – Tenir la capacitat de llegir amb una pronunciació el més fidel possible a la pronunciació llatina. Competència social i ciutadana – Valorar criticament totes les formes possibles de govern existents en totes les civilitzacions. Competència en el tractament de la informació i competència digital


b) Obtenir els coneixements següents: • Llegir correctament un text llatí d’acord amb la pronúncia




Curs: 2n





restituïda. • Assenyalar els fets polítics i socials més importants de l’època monàrquica. • Conèixer les llegendes relacionades amb la fundació de la ciutat de Roma. • Reconèixer la diferència entre el substrat, el superstrat i l’adstrat de la nostra llengua. • Reconèixer l’herència que ens han deixat els romans en l’àmbit dels jocs familiars.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Llegir correctament mots i textos llatins. • Omplir l’arbre genealògic dels personatges que van protagonitzar la fundació de Roma. • Enumerar el nom dels set reis de Roma. • Relacionar el nom dels set reis de Roma amb alguna de les seves característiques. • Definir alguns conceptes relacionats amb els orígens de la ciutat de Roma. • Llegir alguns fragments traduïts al català sobre la fundació i la monarquia de Roma. • Buscar mots en català provinents de mots llatins. • Classificar els estrats lingüístics del català segons siguin substrat o superstrat. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.

• Llegir un text tenint en compte la pronunciació del llatí. • Llegir mots llatins tenint en compte la quantitat de les síl·labes. • Contestar qüestions sobre l’alfabet llatí i el seu origen. • Conèixer el sistema d’accentuació llatina. • Conèixer les principals dates sobre la fundació de Roma i sobre la monaquia. • Explicar la importància d’alguns personatges relacionats amb la fundació i la monarquia romana. • Explicar un fet històric de Roma a través de la pintura. • Definir el concepte d’etimologia.

• Definir els conceptes de substrat i superstrat.




Curs: 2n





UNITAT 3

TEMPORITZACIÓ: 12 h


– Estructura de les paraules. – Concepte i valors dels casos. – La primera declinació. – Ordre dels mots en una frase.

• Història i cultura: – La República romana.

• El perquè de les paraules: – Mots patrimonials i cultismes.

• Herència clàssica: – Creences i supersticions de sempre.

Aspectes metodològics • Reconeixement del llatí com a llengua flexiva. • Identificació de les terminacions de la primera declinació. • Traducció de textos senzills. • Identificació dels principals fets de la República romana. • Diferenciació de mots patrimonials i cultismes. • Reconeixement de l’herència que ens han deixat els romans en l’àmbit de les creences i supersticions actuals.

1) Desenvolupar les competències següents: Competència lingüística – Tenir la capacitat de comprendre i millorar el funcionament de la llengua llatina i d’altres llengües derivades o no. – Tenir la capacitat d’interpretar el contingut d’un text a partir de la llengua d’origen que contingui substantius de la primera declinació. Competència social i ciutadana – Saber reflexionar sobre les diferents llengües que es parlen actualment i que deriven del llatí Competència en el tractament de la informació i competència digital


2.- Obtenir els coneixements següents: • Reconèixer els components d’una llengua flexiva (flexió, tema, cas, morfema desinencial) i les conseqüències




Curs: 2n





morfosintàctiques que se’n deriven. • Identificar els elements gramaticals propis de mots de la primera declinació. • Traduir frases de dificultat elemental. • Assenyalar els fets polítics i socials més importants de l’època de la República romana. • Reconèixer els personatges més importants de la República romana. • Reconèixer l’existència de mots patrimonials i de cultismes. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de les creences i supersticions actuals.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Contestar algunes preguntes sobre el concepte de llengua flexiva. • Completar un quadre de les terminacions de la primera declinació. • Trobar el tema d’alguns mots llatins. • Declinar alguns casos o tots de diverses paraules llatines de la primera declinació. • Omplir buits d’unes frases en llatí amb els casos indicats. • Identificar la traducció d’unes frases llatines de dificultat elemental. • Traduir algunes frases llatines compostes de paraules de la primera declinació. • Analitzar i traduir un text de dificultat baixa.

• Contestar breument algunes preguntes sobre uns conceptes bàsics de l’estructura de la llengua llatina. • Declinar alguns mots en uns casos determinats. • Analitzar morfològicament alguns mots de la primera declinació. • Omplir els buits d’una frase llatina amb els mots de la primera declinació adients. • Contestar algunes qüestions sobre la República romana. • Ordenar cronològicament els fets més importants succeïts en la República romana. • Citar una característica d’alguns dels principals personatges de la República romana. • Definir els conceptes de mot patrimonial i cultisme.




Curs: 2n





• Saber el significat d’alguns mots llatins de la primera declinació. • Escriure mots derivats d’algunes paraules llatines de la primera declinació. • Ordenar cronològicament alguns personatges de la República romana. • Relacionar alguns personatges de la República romana amb una característica donada. • Llegir algun text traduït al català relacionat amb la República romana. • Buscar informació addicional sobre algun personatge. • Ordenar cronològicament alguns fets de la República romana.• Relacionar uns mots llatins amb el seu mot català patrimonial i cultisme. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.




Curs: 2n







– La conjugació llatina. – El present d’indicatiu. – El present del verb sum. – Els pronoms personals. – Consells per a una bona traducció.

• Història i cultura: – L’imperi.

• El perquè de les paraules: – Topònims.

• Herència clàssica: – De Claudia a Clàudia.

Aspectes metodològics • Reconeixement de les característiques verbals del present d’indicatiu. • Traducció de textos senzills. • Identificació dels principals fets de l’Imperi romà. • Identificació de l’origen llatí de diversos topònims. • Reconeixement de l’herència que ens han deixat els romans en l’antroponímia.

1) Desenvolupar les competències següents: Competència lingüística – Tenir la capacitat de comprendre i millorar el funcionament de la llengua llatina i d’altres llengües derivades o no. – Tenir la capacitat d’interpretar el contingut d’un text a partir de la llengua d’origen que incloguin els coneixements adquirits en la present unitat. Competència social i ciutadana – Saber reflexionar sobre les diferents llengües que es parlen actualment i que deriven del llatí Competència en el tractament de la informació i competència digital


2.- Obtenir els coneixements següents: • Identificar els morfemes verbals del temps de present. • Reconèixer les estructures sintàctiques elementals de la




Curs: 2n





llengua llatina. • Utilitzar el diccionari llatí-català. • Assenyalar els fets polítics i socials més importants de l’època de l’Imperi romà. • Reconèixer l’origen llatí dels molts topònims catalans. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de l’antroponímia.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Diferenciar la declinació a la qual pertanyen alguns verbs llatins. • Conjugar el present d’indicatiu de verbs regulars i del verb sum. • Comparar el present d’indicatiu dels verbs llatins amb el present dels verbs catalans. • Traduir frases i textos llatins de dificultat baixa. • Llegir fragments de textos d’autors llatins, traduïts al català, relacionats amb l’Imperi romà. • Identificar els principals personatges de l’Imperi romà a través d’una característica. • Definir conceptes propis de l’Imperi romà. • Conèixer els principals fets succeïts durant d’Imperi romà. • Conèixer les causes que provocaren la caiguda de l’Imperi romà. • Relacionar alguns topònims catalans amb el seu originari llatí. • Buscar l’origen llatí d’alguns topònims catalans. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.

• Escriure el present d’indicatiu del verb sum amb els corresponents pronoms personals. • Fer l’enunciat de verbs de les quatre conjugacions. • Conjugar el present d’indicatiu de verbs regulars. • Completar algunes frases llatines amb el verb corresponent. • Analitzar i traduir frases llatines. • Definir alguns conceptes relacionats amb l’Imperi romà, com ara dominat, tetrarquia, anarquia, principal. • Contestar algunes qüestions sobre l’Imperi romà. • Relacionar alguns emperadors romans amb la dinastia de la qual formen part amb els anys que van governar. • Trobar el topònim adient a un mot llatí donat i a la seva traducció.




Curs: 2n








Curs: 2n







– La segona declinació. • Història i cultura:

– Estructura d’una ciutat romana. • El perquè de les paraules:

– Els gentilicis. • Herència clàssica:

– De Mart a Martí. Aspectes metodològics • Reconeixement de les característiques de la segona declinació. • Traducció de textos senzills. • Identificació de les parts més importants d’una ciutat romana. • Identificació de l’origen llatí de mots gentilicis catalans. • Reconeixement de l’herència que ens han deixat els romans en l’antroponímia.



2.- Obtenir els coneixements següents: • Identificar els morfemes nominals de la segona declinació, tenint en compte la diferenciació de gènere. • Assenyalar els edificis públics més importants del món romà.




Curs: 2n





• Adonar-se de la influència clàssica en algunes realitzacions urbanístiques posteriors. • Traduir frases i textos de dificultat baixa. • Reconèixer l’origen llatí dels molts gentilicis catalans. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de l’antroponímia. • Reconèixer l’origen llatí de molts prefixos de la llengua catalana. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de l’antroponímia.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Declinar mots de la segona declinació. • Conèixer el significat català d’alguns mots de la segona declinació. • Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Buscar mots catalans derivats de mots llatins de la segona declinació. • Comparar l’estructura d’una ciutat actual amb l’estructura d’una ciutat romana. • Llegir textos d’autors llatins, en traducció al català, relacionats amb l’estructura d’una ciutat romana. • Buscar el gentilici d’algunes ciutats catalanes d’origen llatí. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.

• Conèixer el gènere d’un mot de la segona declinació a partir de l’enunciat. • Declinar mots de la segona declinació. • Analitzar i truaduir frases de dificultat mitjana. • Buscar mots en català provinents de mots llatins de la segona declinació. • Conèixer el model urbanístic de la cultura romana. • Definir alguns conceptes relacionats amb l’urbanisme romà. • Relacionar el nom d’alguns dels edificis públics més importants d’una ciutat romana, amb la seva definició. • Conèixer el nom dels monuments més importants de la Tàrraco romana. • Trobar el gentilici d’alguna ciutat catalana d’origen llatí.




Curs: 2n







– Adjectius -us, -a, -um. – Adjectius i pronoms possessius.

• Història i cultura: – El fòrum i els seus edificis.

• El perquè de les paraules: – Prefixos d’origen llatí.

• Herència clàssica: • La física i la química. Aspectes metodològics • Reconeixement de les característiques dels adjectius -us, -a, -um. • Traducció de textos senzills. • Identificació dels principals edificis públics del fòrum romà. • Recerca de mots catalans formats per prefixos d’origen llatí. • Reconeixement de l’herència que ens han deixat els romans en la formació de mots catalans.



2.- Obtenir els coneixements següents: • Reconèixer els adjectius que es declinen seguint la primera i la segona declinació, a partir del seu enunciat. • Identificar els adjectius i pronoms possessius.




Curs: 2n





• Traduir frases i textos de dificultat mitjana. • Utilitzar el diccionari llatí-català. • Identificar els principals edificis públics que es concentren en el fòrum d’una ciutat romana. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de la física i la química.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Omplir els buits d’unes frases llatines amb l’adjectiu corresponent. • Relacionar adjectius amb el nom llatí corresponent. • Declinar algun sintagma format per adjectiu i substantiu. • Discriminar unes sèries d’adjectius pel seu significat. • Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Classificar els edificis públics del fòrum romà segons la seva funció. • Comparar el nom i les funcions d’alguns edificis públics amb edificis actuals. • Llegir textos de la literatura actuals relacionats amb el fòrum romà. • Contestar algunes qüestions sobre el fòrum romà. • Relacionar unes definicions amb els edificis als quals pertanyen. • Identificar les parts més importants del fòrum d’Empúries. • Explicar el significat de diversos mots de la llengua catalana, a partir del prefix d’origen llatí. • Identificar el prefix adequat a una sèrie de mots catalans. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.

• Conèixer la declinació dels mots -us, -a, -um. • Declinar sintagmes formats per noms i adjectiu. • Incloure l’adjectiu adequat en unes frases llatines. • Analitzar i traduir frases llatines. • Utilitzar el diccionari llatí-català. • Definir la ubicació del fòrum en una ciutat romana. • Explicar l’activitat que es portava a terme al fòrum romà. • Identificar els edificis més importants del fòrum romà. • Buscar mots en català formats a partir de prefixos d’origen llatí.




Curs: 2n








Curs: 2n







– Pretèrit imperfet d’indicatiu dels verbs regulars. – L’imperfet del verb sum. – Futur imperfet d’indicatiu dels verbs regulars. – Futur del verb sum.

• Història i cultura: – Edificis de lleure: amfiteatre i circ.

• El perquè de les paraules: – Principals radicals llatins.

• Herència clàssica: – La medicina.

Aspectes metodològics

• Reconeixement de les característiques de l’imperfet i el futur d’indicatiu. • Traducció de textos i frases llatines. • Utilització del diccionari. • Observació d’imatges de restes d’amfiteatres i circs d’època romana. • Lectura de textos llatins en traducció i de textos actuals relacionats amb els espectacles que es portaven a terme a l’amfiteatre i al circ. • Reconeixement de l’herència que ens han deixat els romans en la formació de mots catalans.



2.- Obtenir els coneixements següents: • Identificar els morfemes verbals del pretèrit imperfet i el futur d’indicatiu. • Descriure els espectacles que es portaven a terme a




Curs: 2n





l’amfiteatre i al circ, als quals el poble romà assistia en el seu temps d’oci. • Descriure arquitectònicament un amfiteatre i un circ. • Utilitzar el diccionari per tal d’extreure’n el màxim d’informació morfosintàctica i semàntica a l’hora de traduir un text. • Traduir frases i textos de dificultat mitjana. • Justificar el sentit d’alguns mots catalans a partir del prefix d’origen llatí que en forma part. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de la medicina.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Descompondre en morfemes algunes formes verbals llatines. • Canviar el temps d’algunes formes verbals llatines. • Conjugar en imperfet i en futur imperfet d’indicatiu alguns verbs llatins. • Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Relacionar el mot llatí ludus amb el significat dels mots en català que n’han derivat. • Conèixer l’origen i el significat del mot amfiteatre. • Contestar qüestions sobre l’amfiteatre i el circ, i els jocs que s’hi portaven a terme. • Relacionar un personatge històric com Espàrtac amb la seva condició de gladiador. • Comparar aquests espectacles amb els espectacles de massa actuals. • Reconèixer els mots propis dels espectacles romans. • Explicar el significat de diversos mots en català formats per radicals llatins.

• Conjugar verbs llatins en imperfet i futur imperfet d’indicatiu. • Transformar algunes formes d’imperfet en futur imperfet. • Discriminar sèries de verbs segons els seus temps. • Contestar qüestions relacionades amb els amfiteatre i els circs romans. • Identificar el Colosseu de Roma i explicar l’origen del seu nom. • Reconèixer les parts arquitectòniques d’un amfiteatre i d’un circ. • Buscar mots en català formats a partir de diversos radicals llatins.




Curs: 2n





• Identificar mots en català a partir de diversos radicals llatins. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.




Curs: 2n





UNITAT 8 TEMPORITZACIÓ 11 h


– La tercera declinació. • Història i cultura:

– Edificis de lleure: el teatre i les termes. • El perquè de les paraules:

– Principals radicals llatins. • Herència clàssica: – Les matemàtiques. Aspectes metodològics • Reconeixement de les característiques dels mots de tema en consonant de la tercera declinació. • Traducció de frases i textos amb paraules de la tercera declinació. • Utilització del diccionari. • Observació d’imatges de restes de teatres i termes d’època romana. • Reconeixement de l’herència que ens han deixat els romans en la formació de mots catalans.



2.- Obtenir els coneixements següents: • Identificar els morfemes nominals de la tercera declinació, dels mots de tema en consonant.




Curs: 2n





• Analitzar i traduir textos de dificultat mitjana. • Utilitzar el diccionari llatí-català amb facilitat. • Identificar les parts principals dels teatres i les termes de l’època romana. • Identificar els principals radicals llatins i saber fer-ne derivats. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de les matemàtiques.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Diferenciar els mots de tema en consonant i tema en vocal de la tercera declinació. • Declinar mots i sintagmes nominals formats per mots de la tercera declinació. • Omplir buits d’una frase amb mots de la tercera declinació. • Analitzar i traduir frases i textos amb mots de la tercera declinació. • Traduir frases del català al llatí. • Llegir textos traduits al català, relacionats amb el teatre i les termes. • Reconèixer les parts més importants de la construcció de les termes i el teatre. • Reconèixer els orígens del teatre • Identificar els principals escriptors de teatre d’època clàssica. • Comparar aquestes activitats amb activitats actuals similars.• Observar els plànols d’unes termes d’època romana. • Identificar les activitats que es portaven a terme en unes termes romanes. • Explicar el significat de diversos mots en català, formats per radicals llatins.

• Diferenciar un mot de tema en consonant d’un mot de tema en vocal de la tercera declinació. • Reconèixer mots de la tercera declinació, entre un gran nombre de paraules llatines. • Declinar mots de la tercera declinació de tema en vocal. • Identificar els mots adients a unes definicions relacionades amb els teatres romans. • Contestar unes qüestions sobre els orígens dels teatres i les seves representacions. • Explicar l’estructura de les termes romanes. • Contestar qüestions sobre el funcionament de les termes romanes. • Formar mots en català a partir de radicals llatins.




Curs: 2n





• Identificar mots en català a partir de diversos radicals llatins.• Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.




Curs: 2n







– La tercera declinació. – Els numerals.

• Història i cultura: – El proveïment d’aigua i les vies de comunicació.

• El perquè de les paraules: – Llatinismes.

• Herència clàssica: – La biologia (la zoologia).

Aspectes metodològics • Reconeixement de les característiques dels mots de tema en vocal de la tercera declinació. • Traducció de frases i textos amb paraules de la tercera declinació. • Utilització del diccionari. • Observació d’imatges de vies romanes i d’aqüeductes conservats avui dia. • Reconeixement dels principals llatinismes emprats avui dia.



2.- Obtenir els coneixements següents: • Identificar els morfemes nominals de la tercera declinació dels mots de tema en vocal i irregulars.




Curs: 2n





• Analitzar i traduir textos de dificultat mitjana. • Utilitzar el diccionari llatí-català amb facilitat. • Reconèixer la influència clàssica en les vies de comunicació actuals. • Reconèixer la importància de l’aigua en el món romà i en l’actual. • Identificar els principals llatinismes emprats en llengua catalana. • Utilitzar els llatinismes estudiats aplicats en la llengua actual. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de la biologia.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Identificar el significat de diversos mots llatins relacionats amb el cos humà. • Declinar mots de la tercera declinació. • Buscar l’ètim llatí de mots en català relacionats amb els anteriors llatins. • Discriminar els mots que no estan en el mateix cas que els altres. • Fer frases en llatí a partir d’un vocabulari donat. • Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Relacionar els números romans amb els numerals corresponents. • Relacionar el mot aqüeducte amb el seu origen, i els mots que se n’hagin derivat. • Contestar qüestions a partir d’una fotografia del pont del Gard. • Relacionar el sistema de conducció d’aigua actual amb el

• Declinar mots de la tercera declinació. • Discriminar el substantiu de la tercera declinació que no està en el mateix cas que els altres. • Canviar el nombre de diversos sintagmes. • Analitzar i traduir frases llatines. • Indicar la finalitat i la importància de la construcció de les vies romanes. • Relacionar definicions amb els noms llatins que fan referència a les vies romanes. • Explicar el recorregut per portar aigua a les ciutats romanes. • Crear frases en català que incloguin alguna de les expressions donades.




Curs: 2n





sistema romà. • Identificar el vocabulari de les vies romanes amb el d’altres llengües. • Identificar les parts d’una via romana a partir d’una il·lustració. • Observar una fotografia d’una via romana i extreure’n informació. • Observar un mapa de carreteres actual i comparar el traçat amb el traçat de les vies romanes. • Conèixer i explicar l’expressió actual «Tots els camins porten a Roma». • Omplir els buits de diverses frases en català amb expressions llatines. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.




Curs: 2n







– Adjectius de la tercera declinació. – Els demostratius.

• Història i cultura: – La casa romana. – Decoració i mobiliari.

• El perquè de les paraules: – Llatinismes (expressions llatines).

• Herència clàssica: – La biologia (la botànica).

Aspectes metodològics

• Reconeixement de les característiques dels adjectius de la tercera declinació. • Traducció de frases i textos llatins. • Utilització del diccionari. • Observació d’imatges d’habitatges romans conservats avui dia. • Lectura de textos d’autors llatins traduïts al català i relacionats amb els habitatges romans. • Reconeixement dels principals llatinismes emprats avui dia.



2.- Obtenir els coneixements següents: • Identificar els elements gramaticals propis dels adjectius que es declinen seguint la tercera declinació. • Reconèixer les formes dels adjectius demostratius.




Curs: 2n





• Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Utilitzar el diccionari llatí-català. • Conèixer les principals característiques dels habitatges romans. • Identificar els elements decoratius i el mobiliari dels habitatges romans. • Utilitzar els llatinismes estudiats aplicats en la llengua actual. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de la biologia.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Relacionar adjectius de la tercera amb un nom segons la concordança. • Relacionar adjectius segons el seu significat, amb el seu antònim. • Declinar sintagmes formats per adjectius de la tercera i substantius. • Deduir el significat de mots catalans a partir del seu ètim llatí. • Omplir buits de frases llatines amb els adjectius adients, a partir de la traducció. • Declinar sintagmes formats per adjectius demostratius i substantius. • Incloure els adjectius demostratius adients en frases llatines. • Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Comparar els habitatges romans amb els actuals. • Incloure en un esquema el nom de les estances d’una casa romana. • Identificar les diferents parts d’una villa romana.

• Declinar sintagmes formats per adjectius i substantius. • Fer la concordança entre adjectius i substantius. • Canviar el nombre de sintagmes. • Incloure l’adjectiu demostratiu adient, en concordança amb un substantiu donat. • Diferenciar els tipus d’habitatges romans. • Definir les funcions d’algunes estances dels habitatges romans. • Identificar les característiques de les insulae romanes. • Relacionar el mot llatí sobre la decoració de les cases romanes amb la definició donada. • Crear frases en català que incloguin alguna expressió llatina.




Curs: 2n





• Llegir un text en català d’un autor romà sobre els habitatges romans, i extreure’n informació. • Identificar les parts d’una domus de la ciutat d’Empúries. • Omplir buits de diverses frases en català amb expressions llatines. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.




Curs: 2n







– La quarta declinació. – La cinquena declinació.

• Història i cultura: – Els àpats i els aliments dels romans.


• Herència clàssica: – A taula amb els romans.

Aspectes metodològics • Identificació de les terminacions de la quarta i cinquena declinacions • Traducció de frases i textos llatins. • Utilització del diccionari. • Lectura de diverses receptes de cuina romana. • Maneig de diccionaris d’expressions llatines.

• Identificació de les principals expressions llatines utilitzades avui dia.



2.- Obtenir els coneixements següents: • Identificar els elements gramaticals de la quarta i la cinquena declinacions.




Curs: 2n





• Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Utilitzar el diccionari llatí-català. • Conèixer els principals elements característics dels aliments i els àpats que feien els romans. • Utilitzar els llatinismes estudiats aplicats a la llengua actual. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el món de la cuina.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Declinar alguns o tots els casos de mots de la quarta i cinquena declinacions. • Declinar, en alguns casos determinats, sintagmes formats per adjectius i mots de la quarta i cinquena declinacions. • Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Omplir buits de frases llatines amb els mots adients, de la quarta i cinquena declinacions. • Relacionar algunes frases llatines formades pel mot dies amb la seva traducció en català. • Reconvertir unes frases catalanes al llatí. • Identificar les semblances i les diferències entre els aliments que consumien els romans i els que consumim avui dia. • Relacionar noms llatins d’aliments amb el seu corresponent català. • Llegir textos sobre cuina romana i extreure’n informació. • Definir alguns conceptes relacionats amb la cuina romana. • Omplir buit de diverses frases en català amb expressions llatines

• Discriminar la certesa o la falsedat d’unes afirmacions relacionades amb la quarta i la cinquena declinacions. • Declinar mots i sintagmes formats per mots de la quarta i cinquena declinacions. • Discriminar mots que no estan en el mateix cas que d’altres. • Canviar el nombre de diversos sintagmens formats per mots de la quarta i cinquena declinacions. • Explicar la importància d’un producte com el garum. • Relacionar una definició donada sobre cuina romana amb el mot adient. • Conèixer algun dels productes alimentaris més freqüents de la cuina romana. • Crear frases en català que incloguin alguna expressió llatina.




Curs: 2n





• Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.




Curs: 2n





UNITAT 12

TEMPORITZACIÓ: 9 h


– Temps de perfet. – Paradigma dels pronoms personals.

• Història i cultura: – Els vestits. – El calçat i els complements. – Els pentinats.


• Herència clàssica: – El look dels romans i de les romanes.

Aspectes metodològics • Identificació dels morfemes. característics dels temps de perfet. • Traducció de frases i textos llatins. • Utilització del diccionari. • Lectura de diversos textos d’autors romans, traduïts al català, relacionats amb els vestits i els pentinats dels romans. • Maneig de diccionaris d’expressions llatines.




2.- Obtenir els coneixements següents: • Identificar els morfemes verbals dels temps de perfet. • Reconèixer les formes dels pronoms personals.




Curs: 2n





• Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Utilitzar el diccionari llatí-català. • Conèixer i descriure els vestits i els pentinats de l’època romana. • Utilitzar els llatinismes estudiats aplicats en la llengua actual. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el camp de l’aspecte físic personal.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Conjugar diversos verbs llatins en els temps de perfet. • Separar en morfemes diverses formes verbals de perfet. • Analitzar les característiques de diverses formes verbals de perfet. • Discriminar la forma verbal que no està en el mateix temps que les altres. • Traduir al català diverses formes verbals. • Incloure en una frase llatina el pronom personal adient a una traducció donada. • Analitzar i traduir frases i textos llatins. • Llegir textos d’autors llatins traduïts al català, i extreure’n informació. • Observar imatges de l’època romana sobre els vestits i pentinats romans. • Classificar les principals peces de la vestimenta romana, segons siguin femenines o masculines. • Definir els principals conceptes relacionats amb els vestits i els pentinats dels romans. • Omplir buits de diverses frases en català amb expressions llatines.

• Conjugar determinades formes verbals dels temps de perfet. • Analitzar algunes formes verbals de perfet. • Discriminar les formes verbals que no estan en cap dels temps de perfet. • Indicar la forma verbal adequada a unes frases llatines, a partir de la traducció. • Explicar l’origen del mot candidat. • Dir el concepte adient a cada definició, relacionat amb els vestits i els pentinats romans. • Dir si són certes o falses algunes afirmacions que tenen a veure amb l’aspecte físic personal de l’època romana. • Crear frases en català que incloguin determinades expressions llatines.




Curs: 2n





• Construir frases en català incloent-hi expressions llatines. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.



– El pronom relatiu. – Les oracions de relatiu. – Pronoms i adjectius anafòrics.

• Història i cultura: – L’educació a Roma. – Les tres etapes de l’ensenyament a Roma. – Estris per anar a escola. – La jornada escolar.


• Herència clàssica: Mens sana in corpore sano: els clàssics i l’esport. Aspectes metodològics • Identificació de les formes del pronom relatiu. • Traducció de frases i textos llatins amb frases de relatiu. • Utilització del diccionari. • Identificació de les principals característiques de l’educació a l’època romana i l’herència que ens ha deixat.






Curs: 2n





• Maneig de diccionaris d’expressions llatines. • Identificació de les principals expressions llatines utilitzades avui dia.

2.- Obtenir els coneixements següents: • Identificar les formes del pronom relatiu. • Traduir frases i textos que incloguin oracions de relatiu. • Reconèixer les formes dels pronoms i adjectius anafòrics. • Utilitzar el diccionari llatí-català. • Reconèixer les diferents etapes de l’ensenyament a Roma. • Conèixer les principals característiques de l’educació a Roma. • Utilitzar els llatinismes estudiats aplicats a la llengua actual. • Valorar l’herència que ens han deixat els romans en el món de l’esport.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Analitzar i traduir oracions de relatiu del llatí al català. • Incloure el relatiu adient a unes frases llatines donades. • Reconèixer els adverbis relatius llatins. • Construir oracions de relatiu a partir de dues frases simples. • Incloure el pronom anafòric adient en unes frases llatines, tenint en compte la traducció al català. • Analitzar i traduir frases i textos amb oracions de relatiu. • Analitzar i traduir frases que incloguin pronoms anafòrics. • Relacionar alguns mots llatins relacionats amb l’educació romana, amb el mot actual. • Identificar el mot adient a unes definicions sobre l’educació a Roma. • Dir si són certes o falses algunes afirmacions que tenen a veure amb l’educació a Roma. • Llegir textos d’autors llatins traduïts al català i extreure’n informació a partir d’unes qüestions plantejades.

• Omplir els buits d’unes frases llatines amb els pronoms o adjectius adients. • Incloure el pronom relatiu adient en unes frases llatines. • Analitzar i traduir oracions de relatiu. • Fer la concordança entre un substantiu donat i diversos adjectius demostratius i anafòrics. • Conèixer les principals característiques de l’educació a Roma. • Identificar les tres etapes de l’ensenyament romà. • Contestar algunes qüestions generals sobre l’educació a Roma. • Relacionar alguns conceptes sobre educació romana amb la seva definició. • Crear frases en català que incloguin determinades expressions llatines.




Curs: 2n





• Comparar la situació professional dels mestres romans amb els actuals. • Comparar el sistema romà amb el sistema educatiu actual. • Omplir buits de diverses frases en català amb expressions llatines. • Construir frases en català incloent-hi expressions llatines. • Buscar en la premsa escrita retalls que utilitzin expressions llatines. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.



– Adverbis i preposicions. – Els complements de lloc.

• Història i cultura: – El matrimoni a Roma. – La cerimònia de noces. – L’organització familiar.

• El perquè de les paraules: – Llatinismes (dites que han fet història).

• Herència clàssica: – La mitologia i els planetes.

1) Desenvolupar les competències següents: Competència lingüística – Tenir la capacitat de comprendre i millorar el funcionament de la llengua llatina i d’altres llengües derivades o no. – Tenir la capacitat d’interpretar el contingut d’un text a partir de la llengua d’origen. Competència social i ciutadana




Curs: 2n





Aspectes metodològics • Identificació de les formes dels adverbis i les preposicions. • Traducció de frases i textos llatins amb adverbis i preposicions. • Utilització del diccionari. • Identificació de les principals característiques del matrimoni i de l’organització familiar de l’època romana i l’herència que ens ha deixat. • Maneig de diccionaris d’expressions llatines.


– Saber reflexionar sobre les diferents llengües que es parlen actualment i que deriven del llatí Competència en el tractament de la informació i competència digital


2.- Obtenir els coneixements següents: • Reconèixer els adverbis llatins i les principals preposicions. • Traduir frases i textos que incloguin adverbis i preposicions. • Utilitzar el diccionari llatí-català. • Conèixer les principals característiques del matrimoni a Roma. • Reconèixer el paper dels membres d’una família romana dins la societat de l’època. • Comparar la família romana amb l’actual. • Utilitzar els llatinismes estudiats aplicats a la llengua actual. • Valorar la relació entre el món de la mitologia i el món de l’astronomia.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Discriminar en diverses sèries l’adverbi diferent dels altres. • Relacionar uns adverbis amb els seus antònims. • Analitzar i traduir frases que incloguin adverbis. • Incloure en diverses frases la preposició adient, tenint en compte la traducció donada.

• Reconèixer algunes preposicions entre diversos mots llatins. • Discriminar, dins de diverses sèries, el mot que no és un adverbi. • Traduir diversos sintagmes introduïts per preposicions. • Conèixer el significat de diversos adverbis.




Curs: 2n





• Traduir frases del català al llatí, posant especial atenció als complements de lloc. • Incloure unes preposicions donades en un text llatí. • Corregir les errades que puguin haver-hi en unes frases llatines. • Dir si són certes o falses algunes afirmacions relacionades amb preposicions i complements de lloc. • Analitzar i traduir textos llatins. • Comparar els costums romans i els actuals en referència a les cerimònies de noces. • Descriure els tipus de matrimoni existents a Roma. • Conèixer l’origen del mot matrimoni i els mots catalans que se n’han derivat. • Dir si són certes o falses algunes afirmacions sobre el matrimoni romà. • Llegir alguns textos d’autors llatins traduïts al català i extreure’n informació. • Relacionar alguns mots actuals amb el seu origen llatí. • Identificar la funció que portava a terme cada membre de la família romana. • Identificar els noms que els romans posaven als seus fills. • Conèixer el paper social i familiar de les dones romanes. • Comparar la cerimònia de benvinguda d’un nounat de l’època romana amb les cerimònies actuals. • Escollir el significat de diverses frases llatines que van ser dites per diversos personatges, i que actualment encara s’utilitzen. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.

• Relacionar diversos adverbis amb la seva traducció. • Trobar el concepte adient a unes definicions relacionades amb el matrimoni i l’organització familiar a Roma. • Conèixer el concepte de família romana. • Explicar els tipus de matrimoni existents a l’època romana. • Relacionar el tipus de nom dels romans amb la seva definició. • Dir el significat de diverses frases llatines que han fet història.




Curs: 2n





UNITAT 15

TEMPORITZACIÓ: 6 h


– Graus de l’adjectiu. – Oracions comparatives i superlatives.

• Història i cultura: – La romanització de la Península Ibèrica.

• El perquè de les paraules: – Llatinismes (dites que han fet història).

• Herència clàssica: – Constel·lacions i mites clàssics.

Aspectes metodològics • Identificació dels adverbis en grau comparatiu i superlatiu. • Traducció de frases i textos llatins amb oracions comparatives i superlatives. • Utilització del diccionari. • Identificació de les principals característiques de la romanització. • Maneig de diccionaris d’expressions llatines.






Curs: 2n






2.- Obtenir els coneixements següents: • Reconèixer els adjectius en els graus comparatiu i superlatiu. • Traduir frases i texos que incloguin oracios comparatives i superlatives. • Utilitzar el diccionari llatí-català. • Comprendre la importància de la romanització per a la història i la societat actual. • Utilitzar els llatinismes estudiats aplicats en la llengua actual. • Valorar la relació entre el món de la mitologia i el món de l’astronomia.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ • Escriure el comparatiu de superioritat i el superlatiu de diversos adjectius. • Declinar sintagmes formats per adjectius en grau comparatiu de superioritat. • Trobar el comparatiu de superioritat d’un adjectiu determinat. • Analitzar i traduir frases comparatives. • Intercanviar les diverses formes del segon terme de la comparació. • Traduir frases del català la llatí. • Intercanviar les diverses formes del segon terme de les oracions superlatives. • Analitzar i traduir textos llatins, que incloguin oracions comparatives i superlatives. • Explicar el concepte de «romanització» i la seva importància. • Reconèixer els diferents pobles que han habitat la Península Ibèrica.

• Escriure uns deteminats adjectius en gran comparatiu de superioritat i el superlatiu. • Escollir el mot adient per a unes frases comparatives i superlatives. • Analitzar i traduir oracions comparatives i superlatives, i canviar el segon terme. • Identificar el concepte adient a unes definicions relacionades amb la romanització de la Península Ibèrica. • Dir si són certes o falses diverses afirmacions sobre la romanització. • Identificar l’organització de la Península Ibèrica en províncies. • Escriure el nom actual de diverses colònies i municipis romans. • Dir el significat de diverses frases llatines que han fet història.




Curs: 2n





• Contestar diverses qüestions sobre la romanització. • Relacionar els principals personatges i fets de la romanitzaciò amb la data en què van tenir lloc. • Conèixer els principals factors que van impulsar la romanització. • Identificar la divisió en províncies de la Península Ibèrica. • Identificar el nom actual de diverses colònies i municipis romans. • Observar un mapa de les colònies i municipis romans de la Península Ibèrica i reconèixer el nom actual. • Reconèixer, a partir d’imatges, alguns dels monuments romans més importants de la Península Ibèrica. • Escollir el significat de diverses frases llatines que van ser dites per diversos personatges, i que actualment encara s’utilitzen. • Buscar en la premsa escrita o en la publicitat frases llatines que han fet història. • Entendre l’important llegat del món romà en la nostra cultura.




Curs: 2n





LA 1.- 3.METODOLOGIA

La proposta metodològica d’aquesta assignatura es fonamenta en la finalitat de

contribuir a l’educació integral de la persona, desenvolupant unes competències que

permetin a l’alumne no una mera acumulació de coneixements, sinó el

desenvolupament de la capacitat d’utilitzar-los.

Per desenvolupar les competències que figuren en aquesta programació es dissenyaran

distintes activitats que implicaran l’ús de recursos diversificats i diferents formes

d’organitzar l’aula. Per tant de aconseguir-ho es proposa la coordinació entre diverses

àrees i matèries, sobre tot les llengües català, castellà, anglès i francès per potenciar

estratègies comunes per aprendre, com ara la reflexió de fenòmens que es repeteixen

en diferents llengües. Es crearan situacions adreçades a generar interès mitjançant la

resolució de problemes, com succeeix cada cop que s’hagi de traduir un text o resoldre

una equació o trobar intrusos dins d’una sèrie de paraules donades. S’utilitzaran

estratègies d’un pensament crític, mitjançant comentaris crítics dels textos traduïts a

classe o de lectures de algunes traduccions de textos històrics o referents a mites. A

més s’utilitzaran els recursos TIC que estiguin al nostre abast. Els continguts culturals i

etimològics d’aquesta matèria ens permetran treballar en petits grups; les traduccions i

els exercicis de morfologia afavoriran sobre tot el treball individual, després es posaran

en comú els resultats treballant amb tot el grup classe alhora intentant fomentar el

diàleg i el debat positiu.

A l’hora de planificar les activitats per cadascuna de les unitats didàctiques, es tindran

en compte una sèrie d’elements:

- Aprendre a aprendre: en cada exercici plantejat es dedicarà un temps perquè l’alumnat

reflexioni sobre el seu propi procés d’aprenentatge per la qual cosa es plantejaran

activitats d’autoavaluació i coevaluació, d’aquesta manera prendrà consciència de

l’esforç que suposa l’aprenentatge de les llengües clàssiques.

Per motivar l’alumnat es planificaran activitats voluntàries , no només de traduccions i

d’exercicis de morfologia, sinó també que incloguin la cerca d’informació

complementària sobre diferents qüestions culturals i etimològiques estudiades a l’aula.




Curs: 2n





Ensenyarem també a l’alumne algunes tècniques de treball individual com ara l’elaboració

d’esquemes, la realització de mapes conceptuals, de quadres sinòptics que facilitin

l’assimilació dels continguts morfològics, etc, a més d’intentar que prengui consciència

de la importància de planificar el seu temps personal.

- Autonomia i iniciativa personal: els alumnes disposen d’innumerables habilitats socials,

nosaltres dissenyarem activitats que afavoreixin la presa de decisions amb iniciativa,

havent sempre de justificar les seves eleccions amb coherència i rigor. Aquestes

activitats seran no només individuals sinó també en grup cooperatiu.

- Tractament de la informació i la competència digital. Caldrà que els alumnes utilitzin les

tecnologies de la informació que estan al seu abast per cercar i seleccionar informació,

per tal de poder realitzar tasques escolars: exposicions individuals o en petits grups;

recollir més informació per poder realitzar comentaris més complerts dels textos

traduïts a classe; buscar com els diferents elements culturals de les llengües

clàssiques, com ara la mitologia, han estat utilitzades en l’art o en altres disciplines com

ara en la psicologia o simplement aprendre a utilitzar diferents programes informàtics

per poder escriure en llatí.,

- Competència comunicativa i audiovisual . Si el llenguatge és la base de tots els

aprenentatges és evident que el grec ha de contribuir de manera decisiva al

desenvolupament d’aquesta competència comunicativa. De fet totes les activitats de

traducció, morfologia i etimologia que es plantejaran al llarg del curs aniran destinades a

la reflexió sobre els fenòmens que es produeixen a la llengua pròpia de l’alumne i a les

altres llengües que pugui conèixer. En cada unitat hi ha també plantejades activitats

com ara expossicions orals, que aniran destinades a millorar l’expressió oral i

audiovisual, i la comprensió oral i escrita es treballarà a través dels comentaris crítics i

de les traduccions i exercicis d’etimologia.

- Competència social i comunicativa: a través de l’estudi dels textos traduïts i dels

diferents continguts culturals es tractarà de fer una aproximació respectuosa a la

diferència de pensament entre la Roma clàssica i el món actual, comprenent que

existeix una enriquidora diversitat personal i cultural al món.




Curs: 2n





Per dur a terme aquesta proposta curricular es dissenyaran un conjunt d’activitats unes

realitzades pel professor i d’altres pels alumnes que els possibilitaran assolir les

competències establertes en els objectius d’aprenentatge.

Les activitats seran de tres tipus:

a) activitats inicials: en qualsevol tema tractat, sigui lingüístic o cultural, es plantejaran una

sèrie de preguntes a contestar de manera individual o en grup, per tractar de saber de

quins coneixements previs disposa l’alumne i a partir d’allí, s’aniran introduint

coneixements nous. En aquestes activitats l’alumne serà informat de quins objectius

d’aprenentatge se li exigiran i amb quins criteris serà avaluat.

b) Activitats de desenvolupament: una vegada sapiguem de quins coneixements disposa

l’alumne, es dissenyaran activitats que qüestionin aquestes idees prèvies, provocant el

dubte, per tal de poder incorporar elements nous.

c) Activitats de síntesi: aquestes activitats aniran destinades a permetre la transferència

dels coneixements apresos i la seva aplicació a la resolució de problemes o situacions

pràctiques, per tal de consolidar els nous prenentatges.

En el plantejament de totes aquestes activitats es tindrà en compte les necessitats de tot

l’alumnat i els seus diferents ritmes d’aprenentatge, per això es dissenyaran exercicis i

activitats de diferents graus de complexitat per assolir un mateix objectiu.




Curs: 2n





LA1. 4.-PROCÈS D’AVALUACIÓ - Avaluació inicial: haurem de partir dels coneixements previs que els alumnes

posseeixin , pel que farem , al començament de cadascuna de les unitats un seguit de

preguntes orals i escrites amb la finalitat de conèixer el grau de competència que cada

alumne/a té en relació amb els objectius establerts.

- Avaluació formativa o regulador: per tal d’obtenir informació sobre com es va

desenvolupant el procés d’ensenyement-aprenentatge es portarà una revisió

sistemàtica del treball que vagi realitzant l’alumne a través de les traduccions de

frases, dels exercicis referents a la matèria vista a classe, comentaris de text, etc.

D’aquesta manera es podran detectar els problemes tant bon punt com aquests

apareguin i posar-les solució i si escau modificar la metodologia didàctica.

Serà, també, interessant que l’alumne faci algun treball de recerca tot recollint informació de

diverses fonts per a completar alguna de las qüestions plantejades al llarg del curs.

- Avaluació final: es realitzarà mitjançant proves escrites en las quals els alumnes

hauran de demostrar si han desenvolupat les competències que s’expliciten a l’apartat

dels objectius. Es faran de dues a quatre proves per trimestre en les quals es mesurarà

el coneixement que l’alumne tingui pel que fa a morfologia, sintaxi, traducció,

etimologies i cultura.

Avaluació contínua i amb un caràcter eminentment formatiu. El sistema d’avaluació contínua implica un seguiment permanent del procés educatiu dels alumnes. Sempre que sigui possible es faran dos o tres exàmens per trimestre de la matèria impartida i l’últim exàmen inclourà, sempre, tota la matèria.

Al llarg del trimestre es faran diverses proves escrites (30% de la qualificació total) i una

prova d’avaluació final que comptarà el 60% de la nota (en aquesta prova es puntuarà :

morfologia 30%, traducció 50% i el 20% cultura i etimologies) i el 10% restant tindrà en

compte l’actitud i el treball diari de l’alumne. Per tal que es pugui fer la mitjana durant el

trimestre, l’alumne haurà de treure com a mínim un 4 en cadascuna de les proves

realitzades. En cada activitat d’avaluació a més de les competències pròpies de la




Curs: 2n





matèria relacionades amb l’àmbit lingüístic es tindrà en compte l’expressió (oral o

escrita) ortografia i presentació que pot alterar la nota en un 0,5 punts.

És conditio sine qua non per aprovar l’avaluació: 1.- Demostrar que s’ha llegit els llibres de lectura obligatòries. 2.- Assistir a classe de manera regular; l’assistència és obligatòria:

- L’alumne ha d’assistir, a molt estirar, al 80% de les hores impartides i si no és així, perdrà el dret a l’avaluació continua del trimestre. A aquests efectes no es discriminarà entre faltes justificades o injustificades ja que s’entén que l’alumne ha de garantir aquest mínim d’assistència i el conseqüent seguiment i treball de la matèria.

- L’alumne que no ha pogut ser avaluat podrà fer un examen de recuperació global del trimestre o, en les matèries acumulatives recuperar el trimestre no avaluat aprovant el trimestre posterior segons les condicions marcades del professorat.

- Haver perdut el dret a l’avaluació contínua no eximeix d’haver de realitzar aquells treballs o activitats que el professorat hagi establert com de presentació obligatòria.

- 2 retards comptabilitzen com una falta d’assistència injustificada. -

3.- Tenir una actitud correcta i participativa a classe: - Si l’alumne té 3 expulsions amb el seu paper taronja corresponent, no es podrà

presentar a l’examen d’avaluació. - Si l’alumne fa menys d’un 50% de les activitats de classe no pot fer l’examen

d’avaluació. 4.- Els treballs s’han de lliurar a la data prevista i no s’acceptaran fora de termini. Una vegada fetes totes les avaluacions la nota d’avaluació anual correspon:

• Si totes les avaluacions estan aprovades: mitjana de la nota dels tres trimestres (20%,

30% i 50% respectivament).

• Si l’alumne ha suspès el primer i/o el 2n trimestre i aprova el 3r amb nota igual o superior

a 5, aprova el curs (és avaluació contínua)

• Si l’alumne ha superat el primer i segon trimestre i suspèn el 3r amb menys d’un 4.5

haurà de presentar-se a la convocatòria extraordinària..

Criteris de recuperació.

- L’assignatura és contínua i ,per tant, no hi ha recuperació trimestral (cf. Supra)

- El que sí es pot recuperar és la lectura del llibre. Si es recupera el llibre, és a dir, si

l’alumne demostra que se l’ha llegit posteriorment, la nota d’avaluació no pot ser

superior a 5.

Criteris de recuperació de les assignatures pendents




Curs: 2n





L’alumnat que té l’assignatura pendent del curs anterior pot recuperar-la durant la setmana

d’exàmens en la qual entra tota la matèria o bé trimestralment fent l’examen amb els alumnes de

primer.




Curs: 2n





LA1 5. Bibliografia i recursos didàctics 5.1. Llibres A) Llibre de text:

Anna Torrent i Fina Vilanova, Llatí ,1r Batxillerat, Barcelona, Barcanova Editorial, 2008.

B) Diccionaris:

Diccionari llatí-català o llatí-castellà

C) Llibres de consulta (disponibles al Departament i a la biblioteca del centre):

GRIMAL, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidós, 1979.

Arqueología de Roma D) Material visual:

La mitología clásica: La mitología en el arte: Los dioses, vol. I, y La mitología en el arte: Los héroes, vol. II, Madrid, Librería Áurea.

PROGRAMACIO_bat_LA_1 12-13

Documents

Transcript of PROGRAMACIO_bat_LA_1 12-13