PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES CURS 2016/2017 · ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ. 8....

1

Professorat :

Ana Mª Tornero Medes

Mª Salut Ahuir Felici

Mª Teresa Català Aznar

INSTITUT SANT VICENT FERRER-ALGEMESÍ DEPARTAMENT DE TECNOLOGIES

PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES

CURS 2016/2017

2

INDEX

1. INTRODUCCIÓ...............................................................................................................................................3

1.1. JUSTIFICACIÓ. 1.2. CONTEXTUALITZACIÓ.

2. OBJECTIUS....................................................................................................................................................5

2.1. OBJECTIUS I FINS DE L’ESO. 2.2. OBJECTIUS DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES DE L’ESO. 2.3. OBJECTIUS I FINS DEL BATXILLERAT. 2.4. OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL I i II.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.......................................................................................................................8

3.1. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES.

3.2. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA DE

TECNOLOGIES. 3.3. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÀNCIES BÀSIQUES I ELS CONTINGUTS EN L’ASSIGNATURA DE

TECNOLOGIA INDUSTRIAL I. 3.4. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÀNCIES BÀSIQUES I ELS CONTINGUTS EN L’ASSIGNATURA DE

TECNOLOGIA INDUSTRIAL II.

4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ ....................................................................................11

4.1. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES. 4.2. CONTINGUTS DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL I. 4.3. CONTINGUTS DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL II.

5. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. ORGANITZ ACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL .....19

5.1. AREA DE TECNOLOGIES. 5.2. TECNOLOGIA INDUSTRIAL I. 5.3. TECNOLOGIA INDUSTRIAL II.

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES ..................................................................................107

6.1. METODOLOGIA EN L’ASSIGNATURA DE TECNOLOGIES. 6.2. METODOLOGIA CLIL. 6.3. METODOLOGIA EN TECNOLOGIA INDUSTRIAL. 6.4. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. 6.5. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

7. AVALUACIÓ ...............................................................................................................................................113

7.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ EN L’AREA DE TECNOLOGIES DE L’ESO, 7.2. CRITERIS D’AVALUACIÓ EN L’ASSIGNATURA DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL I. 7.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ EN L’ASSIGNATURA DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL II. 7.4. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ. 7.5. TIPUS D’AVALUACIÓ. 7.6. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ. 7.7. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ.

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESP ECÍFICA DE SUPORT

EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA .....................................................126

9. ELEMENTS TRANSVERSALS ..................................................................................................................127

9.1. FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSIÓ LECTORA. EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA. 9.2. COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ. 9.3. EMPRENEDORIA. 9.4. EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL.

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D’ ÈXIT........................................................128

3

1. INTRODUCCIÓ.

De conformitat amb el Reial Decret 929/1993, de 18 de Juny, per el qual s’aprova el Reglament Orgànic dels

Instituts d’Educació Secundària, i amb el compliment dels articles 84, 85 i 86 d’aquest Reial Decret, pel qual s’estableixen les competències dels Departaments Didàctics, i tenint en compte l’ordre de Conselleria d’Educació del 26 de Juliol del 2000, per la qual s’aproven les instruccions que regulen l’organització i funcionament dels IES, l’ordre 45/2011 sobre l’estructura de les programacions didàctiques i l’ordre 44/2011 sobre el foment de la lectura als centres educatius, el Departament de Tecnologies del IES Sant Vicent Ferrer d’Algemesí, la composició del qual figura baix, ha elaborat la següent programació didàctica. Composició del departament:

- Ana Maria Tornero i Medes: Cap de departement - Maria Salut Ahuir i Felici - Maria Teresa Català i Aznar

Aquest curs 2016-2017 continua en vigor el decret 87/2015 de 5 de juny, del consell,que estableix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Secundaria Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. Les modificacions que aquest decret introdueix en la programació general dels quatre cursos de l'ESO i dels dos cursos de Batxillerat del Departament de Tecnologies s’arreplega en aquesta programació didàctica.

1.1 JUSTIFICACIÓ.

L'ésser humà realitza determinades activitats la finalitat de les quals és la creació d’instruments, aparells o objectes de diferent naturalesa, amb els quals tractarà de resoldre els seus problemes, donar resposta a les seves necessitats o aproximar-se a les seves aspiracions, tant individuals com col · lectives. Com a resultat d'aquestes activitats, anomenades activitats tècniques, l'home modifica el medi natural i viu en interrelació amb un entorn que, amb el transcurs del temps, va configurant de manera acumulativa, com a conseqüència, desitjada o no, d'aquestes activitats.

L'activitat tècnica comporta dos processos: un d’invenció d'un pla de actuació i un altre d'execució d'aquest pla que, al seu torn, pot implicar la realització d’un instrument, objecte o sistema, i la utilització apropiada del mateix. En ambdós es posen en joc diferents tipus de coneixements, destreses i actituds. Una tècnica és un conjunt de procediments que, fent ús d'uns mitjans, s'utilitzen per a un propòsit determinat. També s'entén per tècnica la perícia o destresa per utilitzar aquests procediments. La tecnologia es pot entendre en un sentit ampli com el tractat o el conjunt dels coneixements tècnics, o en un sentit restringit com el conjunt de coneixements tècnics d'una àrea d'activitat específica.

En els últims decennis, un nombre creixent de països ha sentit la necessitat de introduir en l'educació obligatòria una dimensió formativa que proporcione als alumnes les claus necessàries per comprendre la tecnologia. la incorporació de l'àmbit tecnològic a l'educació obligatòria es justifica pel seu valor educatiu general, que ha de ser subratllat al llarg de les diferents etapes. En l'Educació Primària la tecnologia apareix integrada en l'àrea de "Coneixement del Medi", com a element important de la representació i interacció que xiquets i xiquetes tenen amb el seu entorn. El procés general de diferenciació i aprofundiment dels múltiples elements i dimensions que configuren el medi obliga, en l'Educació Secundària, a una aproximació més analítica que, sense perdre la visió de conjunt, permeta la construcció d'esquemes de coneixement més precisos i ajustats. Per això, aquesta àrea de Primària es diversifica en l'Educació Secundària Obligatòria, donant lloc, entre altres coses, a l'àrea de Tecnologies. L'adquisició dels coneixements, destreses i actituds que proporciona aquesta àrea obre horitzons nous als joves, incrementa la seva autonomia personal i tendeix a corregir la tradicional segregació de les futures opcions professionals en funció del sexe, afavorint un canvi en les actituds i estereotips en aquest camp. Com a idea globalitzadora podem dir que, l'Àrea de Tecnologies sorgeix, en la Educació Secundària Obligatòria, per desenvolupar la capacitat de resposta de l'alumnat davant problemes bàsics i augmentar la seva autonomia i capacitat de crítica des de la permanent integració en l'entorn. Mitjançant aquesta programació es pretén reflectir, d'una manera estructurada, la planificació de l'àrea Tecnologies al llarg de tota l'Educació Secundària Obligatòria, amb la seqüenciació dels objectius i continguts per cursos. Apareixen també la metodologia a seguir i els sistemes d'avaluació i recuperació previstos. La nostra intenció és oferir una programació oberta, realista i pragmàtica obtinguda fonamentalment de la nostra

4

experiència. És la nostra intenció que la programació tingui en compte les circumstàncies de l’alumnat, els seus interessos, aficions, necessitats, etc., que sigui capaç d'adaptar-se a les condicions personals de cada individu i a la seva evolució, canalitzant totes les seves iniciatives, de manera que no es donaran pautes tancades, massa concretes que puguin coartar o limitar el desenvolupament de les capacitats individuals. Procurarem aprofitar i canalitzar les aficions i inquietuds dels propis alumnes, per donar-li també, d'aquesta manera, un sentit pràctic a l'Educació Tecnològica. L'alumnat ha de veure la Tecnologia, no com una cosa distant de la que s’ocupen els especialistes, sinó com a mitjà capaç de fer més fàcil, agradable i justa la vida. Una cosa que contribueix en suma a augmentar el benestar i la felicitat de les persones, prenent consciència també dels perills que comporta un mal ús de la mateixa. És voluntat del Departament transmetre als alumnes els coneixements tecnològics bàsics i generals que tot ciutadà hauria de tenir, procurant d'aquest manera que la Tècnica passe a formar part de la cultura.

1.2 CONTEXTUALITZACIÓ.

L’IES Sant Vicent Ferrer és un centre d’Educació Secundària que compren 3 línies d’Educació Secundària Obligatòria (1r, 2n i 3r d'ESO) i 2 línies en 4rt ESO, 2 línies de Batxillerat i Cicles formatius d’Informàtica tant de grau mitjà com de grau superior. L’IES ha estat tradicionalment un centre de batxillerat que ha format els seus alumnes vers els estudis universitaris, però que a més, en els darrers anys, al acollir els cicles formatius de la família d’Informàtica, ha ampliat el seu plantejament inicial.

La formació Tecnològica, doncs adquirix un valor i una importància essencials al centre ja que és un pilar bàsic per als estudis que potencialment seguiran els nostres alumnes a més de ser ho per a la inclusió en la seva vida adulta i laboral.

El departament de Tecnologies de l’IES Sant Vicent ferrer imparteix l’Area de Tecnologies a:

- 3 grups de 1r ESO - 3 grups de 2n ESO - 3 grups de 3r ESO - 2 grups de 4rt ESO - 1 grup de 1r de Batxillerat - 2 grups de 2n de Batxillerat

Així doncs, el desenvolupament de la nostra tasca de formació tecnològica es centra en l’etapa de l’ESO, però

sempre tenint en compte el context de centre i zona on ens trobem. L’IES Sant Vicent Ferrer és un centre d’Ensenyament de Valencià que acull estudiants majoritàriament

valencianoparlants però també tenim un creixent percentatge d’alumnat castellanoparlant i un petit percentatge d’estudiants nouvinguts d’altres països que no dominen cap de les dues llengües. A més, el centre forma part de la xarxa de centre Plurilingües impartint diverses àrees en Anglès. Dins aquest context, hem d’intentar contribuir de manera directa a l’adquisició i millora de les competències lingüístiques en Castellà i Valencià dels nostres alumnes, especialment dels que tenen mancances, però també, prendre part en el projecte de milllora del seu us de les llengües estranger, concretament de l’Anglès.

Aquest és ja el sisé curs que el nostre departament imparteix l’àrea de Tecnologies a un grup de 3r d’ESO en

Anglès. El projecte, que està resultant plenament exitós, està aconseguint desmitificar la dificultat que els alumnes pensen que tindran per a que se’ls avalue positivament una asignatura vehiculada en una llengua estrangera que no dominen, a banda de millorar les seues destreses en eixa llengua sense pràcticament adonar-se’n. Tant és així que la demanda per a formar part d’aquest projecte ha crescut molt i els darrers anys s’està impartint Tecnologies en Anglès a la totalitat de l’alumnat de 3r d’ESO. Fa quatre cursos també, que el departament va ampliar aquesta oferta a l’alumnat de 4rt d’ESO per a que pogués donar-li una continuïtat a aquest aprenentatge. Els alumnes li donaren molt bona acollida i a hores d’ara tot l’alumnat de 3r i 4rt d’ESO participa del programa plurilingüe en Tecnologies.

Els alumnes que rebem en 1r ESO procedeixen principalment del centre de primària Miguel de Cervantes. A

aquests alumnes se’ls respecta l’agrupació del centre de procedència, de forma que els grups de primer A i B són grups consolidats amb dinàmiques adquirides que hem d’observar i redireccionar si cal, per a obtindre resultats positius a la nostra àrea. El grup de 1r C es forma d’alumnes de dos centres més de primària, Ribalta i Blasco Ibáñez (encara que també tenim alguns alumnes del col·legi Salvador Andrés), de forma que la labor de cohesió i adquisició de rutines s’ha d’intensificar respecte del altres 2 grups.

5

Els alumnes de 3r i 4rt ESO ja duen al menys 2 cursos amb nosaltres, dominen perfectament el funcionament

de l’assignatura, i és en aquests nivells quan intentem centrar els objectius del procés d’ensenyament-aprenentatge en l’adquisició ràpida de coneixements i destreses i en la introducció de l’anglès con a llengua vehicular.

Com a àrea d’activitat del ser humà, la tecnologia –matèria en què es basa l’àmbit– tracta de resoldre

problemes i necessitats individuals i col·lectives, per mitjà de la invenció, fabricació i ús d’objectes, màquines, servicis i sistemes tècnics. Per a això, empra els recursos de la societat en què està immersa.

L’objecte d’aprenentatge és l’assimilació de coneixements pràctics i el desenrotllament de destreses que permeten tant la comprensió dels objectes tècnics com la seua utilització. Pretén, també, que l’alumnat use i pose en pràctica els coneixements d’altres àmbits i matèries i les tecnologies de la informació i la comunicació, com a ferramentes en este procés. Així mateix, es planteja desenrotllar la capacitació necessària per a fomentar l’esperit innovador i emprenedor en la cerca de solucions a problemes existents, i la introducció de continguts relacionats amb la prevenció, la seguretat i la higiene i el món laboral, per a facilitar la transició de l’alumnat que decidisca començar a treballar quan acabe l’educació secundària obligatòria.

2. OBJECTIUS.

2.1. OBJECTIUS I FINS DE L’ESO.

1. El desenrotllament i la concreció curricular que elaboren els centres docents com a part del seu

projecte educatiu garantirà la consecució dels objectius establits per a l’etapa en l’article 11 del Reial Decret1105/2014.

2. Així mateix, esta concreció del currículum s’orientarà a la consecució dels fins següents: a) Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic. b) Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenrotllament personal i integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat propis de l’etapa. c) Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el progrés acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne o alumna. d) Preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral. e) Desenrotllar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres. f) Desenrotllar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere. g) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball. h) Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans. i) Desenrotllar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva en l’aula. j) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent. k) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.

6

l) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes, i garantint l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià.

2.2. OBJECTIUS DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES DE L’ESO.

L’ensenyança de les Tecnologies en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.

2. Adquirir destreses tècniques i coneixements suficients per a l’anàlisi, disseny i elaboració d’objectes i

sistemes tecnològics a través de la manipulació, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes.

3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conèixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d’usar-los i controlar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència.

4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar la seua viabilitat i abast, utilitzant els

mitjans tecnològics, recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.

5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes tècnics, desenrotllant interés i curiositat cap a l’activitat tecnològica, analitzant i valorant críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament tecnològic i la seua influència en al societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu al llarg de la història de la humanitat.

6. Comprendre les funcions dels components físics d’un ordinador i conèixer les maneres de connectar-los.

7. Manejar amb desimboltura aplicacions informàtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar,

manipular, recuperar i presentar informació, usant de forma habitual les xarxes de comunicació.

8. Assumir de forma crítica i activa l’avanç i l’aparició de noves tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidià, analitzant i valorant críticament la seua influència sobre la societat i el medi ambient.

9. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la busca de solucions, en la

presa de decisions i en l’execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.

10. Conèixer les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com les solucions més adequades que

ofereix el patrimoni tecnològic del mateix entorn.

11. Conèixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i prendre consciència dels efectes que tenen sobre la salut personal i col·lectiva.

2.3. OBJECTIUS I FINS DEL BATXILLERAT.

1. El desenrotllament i la concreció curricular que elaboren els centres docents com a part del seu projecte educatiu garantirà la consecució dels objectius establits per a l’etapa en l’article 25 del Reial Decret 1105/2014.

7

2. Així mateix, esta concreció del currículum s’orientarà a la consecució dels fins següents:

a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa inteŀlectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior. c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals en relació amb les competències de caràcter més transversal; junt amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si és el cas via,de Batxillerat triada. d) Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres. e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat,la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de gènere. f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així com en l’exercici de drets i obligacions. g) Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovadores que incloguen l’ús de mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per si mateix, el treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l’ús sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació. h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent. i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències. j) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes.

2.4. OBJECTIUS GENERALS DE L’ASSIGNATURA DE TECNOLO GIA INDUSTRIAL I i II. El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Aplicar els coneixements adquirits a la comprensió i l’anàlisi del funcionament de màquines i sistemes tècnics.

2. Comprendre el paper de l’energia en els processos tecnològics, les seues distintes transformacions i

aplicacions i adoptar actituds d’estalvi valorant l’eficiència energètica.

3. Comprendre i explicar com s’organitzen i desenrotllen processos tecnològics concrets, identificant i descrivint les tècniques i els factors econòmics i socials que concorren en cada cas.

4. Analitzar de forma sistemàtica aparells i productes de l’activitat tècnica per a explicar el seu funcionament,

utilització i forma de control avaluant la seua qualitat.

5. Valorar críticament, aplicant els coneixements adquirits, les repercussions de l’activitat tecnològica en la vida quotidiana i en la qualitat de vida, manifestant i argumentant les seues idees i opinions.

8

6. Expressar amb precisió idees i opinions sobre processos o productes tecnològics concrets, utilitzant vocabulari, símbols i formes d’expressió apropiades.

7. Participar en la planificació i desenrotllament de projectes tècnics en equip, en els que intervinguen

elements bàsics, aportant idees i opinions, responsabilitzant-se de tasques i complint els seus compromisos.

8. Actuar amb autonomia i confiança en inspeccionar, manipular i intervindre en màquines, sistemes i

processos tècnics per a comprendre el seu funcionament. 3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES.

3.1. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA DE

TECNOLOGIES. A continuació es citen les 7 competències bàsiques establertes com a d’indispensable adquisició, al finalitzar

l’etapa de la Educació Secundària Obligatòria: CCLI: Competència en Comunicació Lingüística CMCT: Competència Matemàtica i Competències bàsiques en Ciència i Tecnologia. CD: Competència Digital CSC: Competència Socials i Cíviques CEC: Consciència i Expressions Culturals. CAA: Competència Aprendre a Aprendre SIEE: Sentit d’Iniciativa i Esperit Emprenedor.

La matèria de Tecnologies contribueix a l’adquisició de les competències bàsiques en Ciència i

Tecnologia, per mitjà de l’adquisició dels coneixements necessaris per a la comprensió i l’exercici de l’activitat tecnològica, l’anàlisi d’objectes i sistemes tecnològics, i les destreses que permeten la seua manipulació i transformació.

La contribució a la iniciativa i l’esperit emprenedor s’articula especialment en la possibilitat d’emular

processos de resolució de problemes a través d’una metodologia de projectes. Esta metodologia necessita que l’alumnat s’enfronte a estos problemes en forma autònoma i creativa, i la necessitat de diverses estratègies d’organització interpersonal oferix nombroses oportunitats per a desenrotllar qualitats personals, tant individuals com en el tracte social.

La matèria contribueix específicament en la competència digital per mitjà de diversos blocs específics de continguts. És imprescindible el seu ús no com a finalitat, sinó com a ferramenta del procés d’aprenentatge.

La contribució a l’adquisició de les competències socials i cíviques, s’articula al voltant dels processos de

resolució tècnica de problemes, dotant-se d’habilitats i estratègies sociocognitives com ara les comunicatives, l’autocontrol, i les habilitats de resolució de problemes i conflictes. Un bloc específic tracta d’entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic, i, per tant, afavoreix el coneixement de l’organització i el funcionament de les societats.

L’anàlisi dels objectes tecnològics existents i l’emulació de processos de resolució de problemes permeten l’ús instrumental i contextualitzat de ferramentes matemàtiques, a més dels continguts específics com són el mesurament i el càlcul de magnituds bàsiques, l’ús d’escales, la lectura i interpretació de gràfics i la resolució de problemes basats en l’aplicació d’expressions matemàtiques.

La competència en comunicació lingüística és una contribució que es realitza a través dels processos

d’adquisició de vocabulari, busca, anàlisi i comunicació d’informació propis de qualsevol matèria. La contribució específica radica en l’elaboració dels documents propis del projecte tècnic.

9

A l’adquisició de la competència per a aprendre a aprendre es contribueix per mitjà d’una metodologia específica de la matèria que incorpora l’anàlisi dels objectes i l’emulació de processos de resolució de problemes com a estratègies cognitives.

El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, integrat en esta matèria, proporciona una oportunitat especial per a desenrotllar la digital, i a este desenrotllament estan dirigits específicament una part dels continguts. Es contribuirà al desenrotllament d’esta competència en la mesura que els aprenentatges associats incidisquen en la confiança en l’ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús prou autònom d’estes tecnologies i, en definitiva, contribuïsquen a familiaritzar-se suficientment amb estos. En tot cas, estan associats al seu desenrotllament els continguts que permeten localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar i presentar informació amb l’ús de la tecnologia. D’altra banda, ha de destacar-se –en relació amb el desenrotllament d’esta competència– la importància de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramenta de simulació de processos científics, tecnològics, etc., per a l’adquisició de destreses amb llenguatges específics com l’icònic o el gràfic i per al desenrotllament de la ciutadania digital. Així mateix, convé recordar els aspectes socials i socialitzadors de les TIC per a lligar la competència digital a altres competències bàsiques, com les que es comenten a continuació.

La contribució a l’adquisició de la competència social i cívica, pel que fa a les habilitats per a les relacions humanes i al coneixement de l’organització i funcionament de les societats, vindrà determinada pel mode en què s’aborden els continguts, especialment els associats al procés de resolució de problemes tecnològics, científics, etc. L’alumnat té múltiples ocasions per a expressar i discutir adequadament idees i raonaments, escoltar els altres, abordar dificultats, gestionar conflictes i prendre decisions, practicant el diàleg i la negociació i adoptant actituds de respecte i tolerància cap als seus companys. L’ús de ferramentes de comunicació (fòrums, ferramentes col·laboratives, blocs, wikis, web 2.0, xat…) i el foment de la ciutadania digital ajuda a desenrotllar esta competència bàsica.

L’ús instrumental de ferramentes matemàtiques, en la seua dimensió justa i de manera fortament contextualitzada, contribuïx a configurar adequadament la competència matemàtica, en la mesura que proporciona situacions d’aplicabilitat a diversos camps, facilita la visibilitat d’eixes aplicacions i de les relacions entre els diferents continguts matemàtics i col·labora en la millora de la confiança en l’ús de les esmentades ferramentes. Algunes d’estes estan especialment presents en esta matèria, com ara el mesurament i el càlcul de magnituds bàsiques, l’ús d’escales, la lectura i interpretació de gràfics, la resolució de problemes basats en l’aplicació d’expressions matemàtiques, referides a principis i fenòmens físics, que resolen problemes pràctics del món material.

La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l’adquisició de vocabulari específic i habilitats comunicatives, que han de ser utilitzades en els processos de cerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d’informació. La lectura, interpretació i redacció d’informes i documents tècnics contribuïx al coneixement i a la capacitat d’utilització de diferents tipus de textos i les seues estructures formals.

A l’adquisició de la competència d’aprendre a aprendre es contribuïx pel desenrotllament d’estratègies de resolució de problemes, en particular, per mitjà de l’obtenció, anàlisi i selecció d’informació útil per a abordar un projecte, treball, pràctica, etc. D’altra banda, l’estudi metòdic d’objectes, sistemes o entorns proporciona habilitats i estratègies cognitives i promou actituds i valors necessaris per a l’aprenentatge.

3.2. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀREA DE

TECNOLOGIES.

En el punt 7 d’aquesta programació es detallen exhaustivament els criteris d’avaluació de l’àrea de tecnologies de 1r, 2n, 3R i 4rt d’ESO. Al desenvolupar cadascun del criteris, un ampli nombre dels quals es solapen i pertanyen a més d’un àrea, podem relacionar-los directament amb les 7 Competències Bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria, si abans referenciem cada criteri d’avaluació amb l’objectiu o objectius al qual/s pertany.

10

3.3. . RELACIÓ ENTRE LES COMPETÀNCIES BÀSIQUES I ELS CONTI NGUTS EN L’ASSIGNATURA DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL I.

BLOCS CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC Bloc 1. Productes tecnològics X X X X Bloc 2. Introducció a la ciència dels materials X X X

Bloc 3. Màquines i sistemes X X X

Bloc 4. Procediments de fabricació X X X

Bloc 5. Recursos energètics X X X X

Bloc 6. Elements transversals a l’assignatura X X X X X CCLI = COMPETÈNCIA COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

CMCT = COMPETÈNCIA MATEMÀTICA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN CIÈNCIA I TECNOLOGIA

CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA TECNOLOGIA INDUSTIAL I

CD = COMPETÈNCIA DIGITAL

CAA = COMPETÈNCIA APREDRE A APRENDRE

CSC =COMPETÈNCIA SOCIALS I CÍVIQUES

SIEE = SENTIT D’INICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

CEC = CONCIÈNCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

3.4. . RELACIÓ ENTRE LES COMPETÀNCIES BÀSIQUES I ELS CONTI NGUTS EN L’ASSIGNATURA DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL II.

BLOCS CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC Bloc 1. Materials X X X Bloc 2. Principis de màquines X X X

Bloc 3. Sistemes automàtics X X X

Bloc 4. Circuits i sistemes lògics X X X

Bloc 5. Control i programació de sistemes automàtics

X X X

Bloc 6. Elements transversals a l'assignatura X X X X X

4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ.

4.1 CONTINGUTS DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES.

PRIMER CICLE.

La matèria de Tecnologia queda emmarcada dins dels dos cicles de l’Educació Obligatòria i els blocs que presenta es desenrotllen al llarg dels quatre cursos. En el primer cicle abordarem els blocs de continguts següents:

11

Bloc 1.- Procés de resolució de problemes tecnològics , que representa l’eix vertebrador de l’àrea ja que descriu el conjunt de fases que conformen la resolució d’un problema gràcies a l’obtenció d’un producte final que satisfà la nostra necessitat inicial. Per tant, mostra què fer i com fer un complet projecte tecnològic. A este bloc, se li afigen tots els aspectes relacionats amb la comunicació tècnica del projecte: des dels primers esbossos fins als seus plans normalitzats passant per les diferents vistes que presenta el disseny final.

Bloc 2.- Materials d’ús tècnic , que arreplega l’obtenció, les propietats, la manipulació i la mecanització

dels materials d’ús més comú, com ara la fusta, els materials de construcció, els metalls o els plàstics, sempre amb les corresponents normes de seguretat i salut.

Bloc 3.- Estructures i mecanismes , que se subdividix al seu torn en dos parts ben diferenciades: una

relativa a estructures i una altra dedicada a mecanismes i electricitat. En la primera, analitzem els esforços a què estan sotmeses les estructures i com s’hi transmeten. En la segona part, s’estudien els mecanismes que transformen i transmeten els moviments, quin tipus d’operadors hi ha en una estructura i com es manipulen. L’electricitat es reflecteix determinant les magnituds que la componen, el disseny i muntatge de circuits bàsics, així com l’observació dels efectes que té el corrent elèctric sobre altres tipus d’energia.

Bloc 4.- Tecnologies de la informació i la comunicació , que és l’únic bloc present en els dos cicles de

l’etapa. El bloc età organitzat en maquinari i programari, la busca i selecció d’informació en Internet i la creació i edició de continguts digitals bàsics, principalment relacionats amb l’ofimàtica. A més, la seguretat a l’hora de navegar per la xarxa, així com la utilització dels diferents tipus de llicències, resulta de la màxima importància en este apartat.

Bloc 5.- Elements transversals a l’assignatura , que té com a objecte treballar la competència

lingüística, la d’aprendre a aprendre, la digital i la del sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor. Estos temes, que són transversals a l’àrea, comprenen continguts de diverses disciplines i el seu tractament s’aborda des de la complementarietat. Per això, no poden plantejar-se de manera paral·lela al desenrotllament del currículum de la matèria, sinó que han de ser inserits en la dinàmica diària del procés ensenyança-aprenentatge. Este últim bloc es desenrotlla igualment en el quart curs.

PRIMER CURS. Bloc 1.- Procés de resolució de problemes tecnològics. - Descripció de les fases del projecte tecnològic. - Anàlisi morfològica i funcional d'objectes tecnològics. - Normes de seguretat de l'aula taller. - Disseny d'un prototip que done solució a un problema tècnic. - Selecció de recursos materials i organitzatius amb criteris d'economia, seguretat i respecte al medi

ambient per a la resolució de problemes tecnològics. - Elaboració de la documentació necessària per a la planificació de la construcció d'un prototip. - Construcció de prototips. - Avaluació de prototips construïts. - Criteris de normalització. - Croquis i esbossos com a elements d'informació d'objectes de l'entorn escolar. - Propietats textuals en situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió. - Estratègies lingüístiques i no lingüístiques. - Respecte en l'ús del llenguatge. - Coneixement d'estructures i tècniques d'aprenentatge cooperatiu. - Ús de les TIC per a col·laborar i comunicar-se. Bloc 2.- Materials d’ús tècnic . - Materials d'ús tècnic: fusta i materials de construcció. - Obtenció i classificació de la fusta i dels materials de construcció. - Relació entre les propietats i l'estructura interna de la fusta i dels materials de construcció. - Tècniques de manipulació i mecanització de la fusta i dels materials de construcció. - Maneig de màquines i ferramentes per a treballar la fusta.

12

- Normes de seguretat i salut. - Estratègies de comprensió oral. Bloc 3.- Estructures i mecanismes - Tipus d'estructures. - Triangulació. - Tipus d'esforços i les seues aplicacions. Bloc 4.- Tecnologies de la informació i la comunica ció. - Maquinari: components d'un ordinador, perifèrics i substitució de peces bàsiques. - Programari: tipus, llicències i sistemes operatius. - Estratègies de comprensió lectora. - Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i el contrast d'informació. - Estratègies de filtratge en la busca d'informació. - Realització, formatat senzill i impressió de documents de text. - Disseny de presentacions multimèdia. - Estudis i professions vinculats amb la matèria. SEGON CURS. Bloc 1.- Resolució de problemes tecnològics i comun icació tècnica. - Anàlisi tecnològica d'objectes. - Normes de seguretat de l'aula taller. - Disseny d'un prototip que done solució a un problema tècnic. - Selecció de recursos materials i organitzatius amb criteris d'economia, seguretat i respecte al medi

ambient per a la resolució de problemes tecnològics. - Elaboració de la documentació necessària per a la planificació de la construcció d'un prototip. - Construcció de prototips. - Avaluació de prototips construïts. - Croquis i esbossos com a elements d'informació d'objectes de l'entorn escolar. - Vistes d'objectes. - Propietats textuals en situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió. - Estratègies lingüístiques i no lingüístiques. - Respecte en l'ús del llenguatge. - Coneixement d'estructures i tècniques d'aprenentatge cooperatiu. - Ús de les TIC per a col·laborar i comunicar-se. Bloc 2.- Materials d'ús tècnic: metalls. - Materials d'ús tècnic: metalls. - Obtenció i classificació dels metalls. - Relació entre les propietats i l'estructura interna dels metalls. - Tècniques de manipulació i mecanització dels metalls. - Maneig de màquines i ferramentes per a treballar els metalls. - Normes de seguretat i salut. - Estratègies de comprensió oral. Bloc 3.- Estructures i mecanismes. - Tipus de mecanismes. - Transmissió i transformació del moviment. - Relació de transmissió. - Aplicacions dels mecanismes integrats. - Magnituds elèctriques: definició i elements de mesura. - El circuit elèctric: llei d'Ohm.

13

- Simbologia i disseny de circuits elèctrics. Bloc 4.- Tecnologies de la informació i la comunica ció. - Ofimàtica bàsica i antivirus. - Seguretat en la xarxa. - Comunitats i aules virtuals. - Estratègies de comprensió lectora. - Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i el contrast d'informació. - Estratègies de filtratge en la busca d'informació. - Realització, formatat senzill i impressió de documents de text. - Disseny de presentacions multimèdia. - Drets d'autor i llicències de publicació. - Estudis i professions vinculats amb la matèria.

SEGON CICLE.

Bloc 1.- Tecnologia i societat, argumenta els canvis tecnològics més rellevants i les seues

repercussions, tant en l'àmbit econòmic com social. Així mateix, l'estudi i l'anàlisi dels objectes atendrà el seu entorn, funció i evolució històrica junt amb l'aprofitament de les matèries primeres i l'adquisició, per part de l'alumne, d'hàbits que fomenten un desenrotllament sostenible.

Bloc 2.- Instal·lacions en vivendes , arreplega l'estudi de tots els elements que conformen les

instal·lacions bàsiques que ha de tindre una vivenda per a la seua habitabilitat en condicions normals, sense deixar de costat les diferents mesures d'estalvi energètic que hi ha a l'abast de tots. També s'abordarà l'evolució que este tipus d'instal·lacions han experimentat i que han donat lloc al que hui en dia coneixem com la domòtica.

Bloc 3.- Electrònica, desenrotlla l'anàlisi de circuits, els seus components i la resolució de problemes

d'aplicació industrial per mitjà d'electrònica analògica i digital. Bloc 4.- Control i robòtica, s'analitzen els sistemes automàtics per mitjà del muntatge de senzills

automatismes o robots dotats de moviment autònom. Per tant, l'ús de l'ordinador, si ja resulta habitual en quasi tots els blocs, en este context és imprescindible que l'alumnat treballe amb targetes controladores per a experimentar amb prototips prèviament dissenyats.

Bloc 5.- Pneumàtica i hidràulica , comprén les característiques i el funcionament dels components dels

circuits pneumàtics i hidràulics. Òbviament, i atesa la complexitt i seguretat que requerixen estos últims, la construcció de circuits en les aules només es fa amb tecnologia pneumàtica.

TERCER CURS.

Bloc 1. Resolució de problemes tecnològics i comuni cació tècnica. − Anàlisi tecnològica d’objectes i propostes de millora. − Normes de seguretat de l’aula-taller. − Disseny d’un prototip que done solució a un problema tècnic. − Selecció de recursos materials i organitzatius amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambien

per a la resolució de problemes tecnològics. − Elaboració de la documentació necessària, utilitzant el programari adequat, per a la planificació de la

construcció d’un prototip. − Construcció de prototips. − Avaluació de prototips construïts. − Exposició pública de la documentació tècnica. − Sistemes de representació. − Croquis esbossos com a elements d’informació d’objectes industrials. − Vistes i perspectives d’objectes.

14

− Escales. − Propietats textuals en situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió. − Estratègies lingüístiques i no lingüístiques. − Respecte en l’ús de llenguatge. − Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu. − Ús de les TIC per a col.laborar i comunicar-se.

Bloc 2. Materials d’ús tècnic. − Materials d’ús tècnic: plàstics. − Obtenció i classificació dels plàstics. − Relació entre lespropietats i l’estructura interna dels plàstics. − Tècniques de manipulació i mecanització dels plàstics. − Maneig de màquines i ferramentes per a treballar els plàstics. − Normes de seguretat i salut. − Estratègies de comprensió oral.

Bloc 3. Estructures i mecanismes.

− Aplicacions dels mecanismes integrats. − Associacions bàsiques de generadors i receptors elèctrics. − Simulació de circuits elèctrics. − Energia elèctrica i la seua conversió en altres energies. − Estalvi energètic.

Bloc 4. Tecnologies de la informació i la comunicac ió.

− Programari: instal.lació i configuració. − Ofimàtica bàsica. − Estratègies de comprensió lectora. − Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i el contrast d’informació. − Estratègies de filtratge en la busca d’informació. − Realització, formatat senzill i impressió de documents de text. − Disseny de presentacions multimèdia. − Escalat, rotació i retall d’imatges. − Drets d’autor i llicències de publicació. − Estudis i professions vinculats amb la matèria. QUART CURS.

Bloc 1. Hardware i software − L’ordinador com a dispositiu de control: senyals analògics i digitals. Lògica de funcionament intern. Transmissió de la informació per mitjà de senyal elèctric. Adquisició de dades. Tractament de la informació numèrica adquirida per mitjà de full de càlcul. − Programes de control. − Comunicació entre ordinadors: xarxes informàtiques.

Bloc 2. Tècniques d’expressió i comunicació − Disseny assistit per ordinador: dibuix en dos dimensions. Realització de dibuixos senzills.

Bloc 3. Electricitat i electrònica − Descripció i anàlisi de sistemes electrònics per blocs: entrada, eixida i procés. Components electrònics. Circuits integrats simples. Dispositius d’entrada: interruptors, resistències que varien amb la llum i la temperatura. Dispositius d’eixida: brunzidor, relé, LED i altres. Aplicacions en muntatges senzills. − Tècniques de muntatge i connexió de circuits electrònics. − Electrònica digital. Aplicació de l’àlgebra de Boole a problemes tecnològics bàsics. Portes lògiques: simbologia. − Ús de simuladors per a analitzar el comportament dels circuits electrònics.

15

Bloc 4. Tecnologies de la comunicació. Internet − Descripció dels sistemes de comunicació amb fils i sense fil i els seus principis tècnics, per a transmetre so, imatge i dades. Exemples pràctics. − Comunicació sense fil: senyal modulador i portador. − Comunicació per satèl·lit i telefonia mòbil. Descripció i principis tècnics. − Sistemes de posicionament global. Descripció i principis tècnics. − Grans xarxes de comunicació de dades. Perspectiva de desenrotllament. Control i protecció de dades. − Internet: principis tècnics del seu funcionament (protocols lògics i infraestructura física). Connexions a Internet. Tipus. − Utilització racional de tecnologies de la comunicació d’ús quotidià.

Bloc 5. Control i robòtica − Experimentació amb sistemes automàtics, sensors, reguladors i actuadors. Aplicacions pràctiques. Concepte de realimentació. − Ús de l’ordinador com a element de programació i control. Llenguatges de control. − Disseny i construcció de sistemes automàtics i desenrotllament de programes per a controlar-los. − Treball amb simuladors informàtics per a comprovar el funcionament dels sistemes dissenyats.

Bloc 6. Pneumàtica i hidràulica − Descripció i anàlisi dels sistemes hidràulics i pneumàtics, dels seus components i dels principis físics de funcionament. − Disseny i simulació amb programes informàtics de circuits bàsics, utilitzant simbologia especifica. Exemples d’aplicació en sistemes industrials. − Muntatges senzills.

Bloc 7. Tecnologia i societat − Desenrotllament històric de la tecnologia. Fites fonamentals: Revolució Neolítica, Revolució Industrial i acceleració tecnològica del segle XX. − Anàlisi de l’evolució dels objectes tècnics i importància de la normalització en els productes industrials. − Aprofitament de matèries primeres i recursos naturals. Adquisició d’hàbits que potencien el desenrotllament sostenible.

Bloc 8. Instal·lacions en habitatges − Anàlisi dels elements que configuren les instal·lacions d’un habitatge i el seu funcionament: electricitat, aigua sanitària, evacuació d’aigües, sistemes de calefacció, gas, aire condicionat, domòtica i altres instal·lacions. − Connexions, components, normativa, simbologia, anàlisi, disseny i muntatge en equip de models senzills d’estes instal·lacions. Utilització de simuladors informàtics. − Estudi de factures domèstiques. − Concepte d’arquitectura bioclimàtica per a l’aprofitament energètic.

4.2. CONTINGUTS DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL I.

Bloc 1. Productes tecnològics − L’empresa i el seu context socioeconòmic. − Fases del seu procés productiu i comercialització. − Models d’excel·lència. − Sistema de gestió de qualitat. − Estratègies de comprensió. − Imaginació i creativitat en el disseny de productes tecnològics. − Estratègies de planificació, organització.

Bloc 2. Introducció a la ciència dels materials

− Els materials: propietats, estructura interna i aplicacions. − Els metalls. − Plàstics i altres materials. − Materials de construcció. − Investigació de nous materials: ús, desenrotllament, impacte social i econòmic.

16

Bloc 3. Màquines i sistemes

− Elements mecànics. − Transmissió i transformació de moviments. − Circuits pneumàtics i oleohidràulics. − Simulació i disseny assistits per ordinador.

Bloc 4. Procediments de fabricació

− Fabricació de peces per conformació, sense pèrdua de material, per mitjà de tècniques de fusió i emmotllament.

− Fabricació de peces amb pèrdua de material per mitjà de diferents tècniques de mecanitzat. − Impacte ambiental. − Màquines i ferramentes. − Normes i elements de seguretat.

Bloc 5. Recursos energètics

− Formes de producció d’energia. − Tipus de centrals energètiques. − Diagrames de blocs de centrals energètiques. − Impacte ambiental. − Consum energètic. − Sostenibilitat − Relació entre necessitats i costos de producció domèstica i industrial. − Plans de reducció de costos (tic). − Certificació d’eficiència energètica.

Elements transversals a l’assignatura

− Estratègies de comprensió oral. − Propietats textuals de la situació comunicativa. − Respecte a l’ús del llenguatge. − Estratègies lingüístiques i no lingüístiques. − Terminologia conceptual. − Estratègies de comprensió lectora. − Estratègies d’expressió escrita. − Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals. − Estratègies de busca, selecció, síntesi i presentació de la informació. − Bibliografia.

4.3. CONTINGUTS DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL II. Durant el segon curs, s'amplien molts dels continguts vistos amb anterioritat. S'estudiaran assajos o factors tèrmics en el cas dels materials; i màquines tèrmiques, frigorífiques o motors elèctrics, en el cas de les màquines. Continguts com el rendiment i el balanç energètic resultaran de vital importància perquè l'alumnat puga valorar la idoneïtat de les màquines i els sistemes tecnològics de l'àmbit industrial. Amb el bloc tres s'abordarà l'automatització dels sistemes. Aquest serà un bloc d'ampliació dels continguts del primer curs ja que s'estudiarà l'automatització de sistemes pneumàtics, electropneumàtics, i els components que intervenen en la mateixa, el seu funcionament i els cicles que conformen. El bloc quatre, es dedicarà a l'electrònica digital estudiant i si escau dissenyant, circuits combinacionals, concloent amb l'anàlisi dels circuits seqüencials més importants. Posteriorment l'alumnat tractarà amb els elements de control i la programació de sistemes automàtics, particularitzant l'estudi del microprocessador i el seu desenvolupament aplicat a l'àmbit dels microcontroladors i dels autòmats programables. Finalment, el bloc que tanca el curs tindrà com a objecte treballar la competència lingüística, la d'aprendre a aprendre, la digital, i la del sentit de la iniciativa i esperit emprenedor. Aquests temes, transversals a l'àrea, abastaran continguts de diverses disciplines i el seu tractament s'abordarà des de la

17

complementarietat. Per açò, no podran plantejar-se de manera paral·lela al desenvolupament del currículum de la matèria, sinó que hauran de ser inserits en la dinàmica diària del procés ensenyament-aprenentatge. En conclusió, l'alumnat podrà afermar i expandir els seus coneixements sobre el món tecnològic que li envolta a través d'aquesta matèria d'aquesta manera formar part activa del futur que ofereixen els nous avanços tecnològics. Destacar finalment, la importància de poder explicar, en concloure l'assignatura de Tecnologia Industrial, amb un criteri raonat per a triar la seua posterior formació després del batxillerat, ja siga a través de la Formació Professional Superior o a través d'un Grau Universitari en enginyeria. Bloc 1. - Materials. - Característiques dels materials. - Factors tècnics i estructura interna. - Propietats dels materials. - Assajos per a la determinació de les propietats dels materials. - Recerca de nous materials mitjançant la utilització de les TIC. - Ús i desenvolupament de materials. Bloc 2.- Principis de màquines. - Màquines: conceptes previs. - Balanç energètic. - Rendiment. - Motors tèrmics: tipologia, estructura, característiques i cicles de funcionament. - Màquines frigorífiques i bombes de calor: elements constituents, característiques, tipologia i transformacions termodinàmiques. - Motors elèctrics: fonaments de l'electromagnetisme, tipologia, característiques i paràmetres fonamentals. - Programes de disseny assistit. Bloc 3.- Sistemes automàtics. - Cicles semiautomàtics i automàtics. - Circuits pneumàtics i electropneumàtics: funcionament, disseny i simulació. - Sistema automàtic: control per llaç obert i llaç tancat. - Funcionament, disseny i simulació de sistemes automàtics. - Elements de comandament, control i potència. Bloc 4.- Circuits i sistemes lògics. - Circuits combinacionals. - Lleis, postulats i teoremes fonamentals de la lògica. - Mètodes de simplificació. - Simbologia normalitzada d'operadors lògics. - Integració de funcions lògiques. - Circuits combinacionals integrats. - Simulació i implementació de circuits combinacionals. - Circuits seqüencials. - Cronogrames. - Biestables. - Blocs consecutius: registres i comptadors. - Circuits seqüencials integrats. - Simulació i implementació de circuits seqüencials.

18

Bloc 5. -Control i programació de sistemes automàt ics. - Microprocessadors. - Arquitectura bàsica. - Aplicacions dels microprocessadors: el microcontrolador i l'autòmat programable. Bloc 6.- Elements transversals a l'assignatura. - Estratègies de comprensió oral. - Propietats textuals de la situació comunicativa. - Respecte en l'ús del llenguatge. - Estratègies lingüístiques i no lingüístiques. - Terminologia conceptual. - Estratègies de comprensió lectora. - Estratègies d'expressió escrita. - Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals. - Estratègies de cerca, selecció, síntesi i presentació de la informació. - Bibliografia.

19

5. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. ORGANITZ ACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL. 5.1. ÀREA DE TECNOLOGIES.

PRIMER CURS

1er Trimestre

UNITAT 1.- El Procés Tecnològic.

UNITAT 2.- L’Anàlisi d’Objectes.

UNITAT 3.- Introducció al Dibuix Tècnic.

UNITAT 4.- La representació d’objectes.

Projecte: - Construcció d’un marc de fotos o d’un classificador de material escolar o portallapis.

2on Trimestre

UNITAT 5.- Materials i les seues propietats.

UNITAT 6.- Materials d’ús tècnic: La fusta.

UNITAT 7.- Materials d’ús tècnic: Materials de construcció.

UNITAT 8.- Estructures.

Projectes: - Construcció d’una estructura o una torre.

3er Trimestre

UNITAT 9.- Introducció a l’electricitat.

UNITAT 10.- Funcionament bàsic de l’ordinador: Maquinari i Programari.

UNITAT 11.- Elaboració i presentació de documents.

UNITAT 12.- Internet: funcionament bàsic i recerca d’informació.

Projectes:

- Construcció d’una joguina amb un circuit elèctric.

- Pràctiques de processadors de textos, presentacions multimèdia i Internet. A més a més ens reservem l'opció de realitzar classes sobre robòtica a nivell elemental.

20

UNITAT 1.- EL PROCÉS TECNOLÒGIC.

OBJECTIUS

- Explicar què és el procés tecnològic.

- Prendre consciència de la importància del procés tecnològic per al ser humà, així com la seua influència en l'evolució d’aquest.

- Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i humans necessaris.

- Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma ordenada i metòdica per a estudiar el problema plantejat.

- Explicar als companys la solució adoptada per a un determinat problema, tant per escrit com oralment.

CR ITERIS D'AVALUACIÓ

o Definir i explorar les fases del mètode de projectes. o Analitzar objectes tècnics per a conéixer la seua utilitat. o Identificar, a partir d’un exemple concret, les etapes necessàries per a la

realització d’un projecte tecnològic des de la seua fabricació fins a la seua comercialització.

o Planificar les operacions i realitzar el disseny del projecte, amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient, elaborant la documentació necessària.

o Construir un projecte tecnològic seguint la planificació prèvia realitzada, tenint en compte les condicions de l’entorn de treball; col·laborar i comunicar-se per a aconseguir l’objectiu, utilitzant diverses ferramentes com ara les TIC o entorns virtuals d’aprenentatge; aplicar bones formes de conducta en la comunicació, i previndre, denunciar i protegir altres de les males pràctiques.

o Avaluar el projecte construït per a verificar el funcionament del prototip i el compliment de les especificacions i les condicions inicials.

o Escriure la memòria tècnica del projecte realitzat,, en diversos formats digitals, cuidant els seus aspectes formals, utilitzant la terminologia conceptual corresponent i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, i ajustats a cada situació comunicativa, per a transmetre el seus coneixements de manera organitzada i no discriminatòria.

o Comunicar oralment el contingut de la memòria tècnica prèviament planificat, aplicant la terminologia conceptual corresponent, les normes de la prosòdia i la correcció gramatical, i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de manera organitzada els resultats obtinguts en el projecte realitzat, amb un llenguatge no discriminatori.

o Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i o no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i utilitzant un llenguatge no discriminatori.

o Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

21

CONTINGUTS

C

ON

CE

PT

ES

- La tecnologia

o Objectes o Necessitats humanes

- El procés tecnològic

• Fases • Documentació

- L'aula de tecnologia

- Normes d'ús, conservació i seguretat.

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Disseny d’un prototip que done solució a un problema tècnic.

- Selecció de recursos materials i organitzatius amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient per a la resolució de problemes tecnològics.

- Elaboració de la documentació necessària per a la planificació de la construcció d’un prototip.

- Construcció de prototips.

- Avaluació de prototips construïts.

- Propietats textuals en situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió.

- Estratègies lingüístiques i no lingüístiques.

- Respecte en l’ús del llenguatge.

- Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

- Ús de les TIC per a col·laborar i comunicar-se.

AC

TIT

UD

S

- Curiositat i respecte cap a les idees, valors i solucions tècniques aportats per altres persones.

- Disposició i iniciativa personal per a organitzar i participar solidàriament en les diverses tasques proposades.

22

UNITAT 2.- L’ANÀLISI D’OBJECTES.

OBJECTIUS

- Conéixer els diferents tipus d’anàlisi d’objectes.

- Realitzar l’anàlisi morfològica i funcional d’objectes tecnològics.


o Analitzar morfològicament un objecte tecnològic. o Analitzar funcionalment un objecte tecnològic. o Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic,

social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i o no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i utilitzant un llenguatge no discriminatori.


CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Anàlisi morfològica d’objectes tecnològics.

- Anàlisi funcional d’objectes tecnològics.

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Anàlisi morfològica i funcional d’un objecte tecnològic.






AC

TIT

UD

S

- Elaboració i presentació d’anàlisi d’objectes de forma ordenada i neta.


23

UNITAT 3.- INTRODUCCIÓ AL DIBUIX TÈCNIC.

OBJECTIUS

- Conèixer els útils bàsics de dibuix.

- Utilitzar correctament els útils de dibuix.

- Realitzar, amb precisió i claredat, construccions geomètriques senzilles.

- Conéixer el concepte de Normalització i les seues aplicacions.

CRITERIS D'AVALUACIÓ

-Conèixer els materials i útils bàsics de dibuix.

- Utilitzar els útils de dibuix amb certa destresa i habilitat.

- Realitzar traçats de figures geomètriques senzilles.

- Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i o no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i utilitzant un llenguatge no discriminatori.

- Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Instruments i materials bàsics de dibuix

- Traçat de rectes paral·leles, perpendiculars i angles amb l'ajuda del cartabó i l'escaire.

- Mesura i traçat d'angles amb l'ajuda del transportador

- Traçat de figures geomètriques senzilles.

- Concepte de Normalització. Aplicació a les diferents grandàries de paper.

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Ocupació dels útils i materials de dibuix de forma correcta.

- Realització de construccions geomètriques senzilles.






AC

TIT

UD

S

- Elaboració i presentació de dibuixos de forma ordenada i neta.

- Reconèixer la necessitat d'una bona utilització i conservació dels útils de dibuix.

- Valorar la importància del llenguatge gràfic com a mitjà de comunicació.

- Valorar la importància de la Normalització com a intermediari per a facilitar l’intercanvi d’informació entre països i com a una eina per augmentar la qualitat dels productes.

24

UNITAT 4.- LA REPRESENTACIÓ D’OBJECTES.

OBJECTIUS

- Reconéixer la diferència entre esbós i croquis.

- Representar l'alçat, la planta i el perfil d'objectes senzills.

- Treballar l’escala de manera senzilla.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Representar croquis i esbossos per a utilitzar-los com a elements d’informació gràfica d’objectes de l’entorn escolar.

- Representar les vistes d'un objecte, considerant la seua col·locació i la correspondència entre les seues dimensions.



CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Formes de realitzar dibuixos.

• A mà alçada • Amb útils de dibuix

- Esbossos i croquis.

- Projeccions ortogonals.

• Vistes d'alçat, de planta i de perfil

- Escales.

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Representació de les vistes d'objectes senzills a mà alçada.

- Representació de les vistes d'objectes senzills amb utensilis de dibuix.






AC

TIT

IDS

- Disposició i iniciativa personal per a organitzar i desenrotllar amb cura dibuixos tècnics.

25

· PROJECTE: “ Construcció d’un marc de fotos o un p ortallapis”.

Construir una classificador de material escolar o portallapis o, un marc de fotos amb fusta principalment, encara que es podrà utilitzar altres materials per a algun detall. El disseny es realitzarà seguint unes plantilles, i en acabar-lo haurà d’estar pintat i decorar.

26

UNITAT 5.- ELS MATERIALS I LES SEUES PROPIETATS.

OBJECTIUS

- Classificar els materials en els grans grups que interessen des d'un criteri tecnològic. - Classificar els materials segons el seu origen. - Classificar les propietats dels materials en tecnològiques, físiques i químiques. - Definir, dins de cada grup dels anteriors, les propietats dels materials més importants.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Identificar els diversos materials d'ús comú en els treballs pràctics. - Donat un determinat material, identificar les seues propietats més importants. - Calcular la densitat de materials en cossos regulars i irregulars. - Traure conclusions sobre les experiències muntades.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- Classificació general dels materials • D'aplicació en tecnologia

� Fustes � Metalls � Plàstics � Altres

• Segons el seu origen � Materials naturals � Materials transformats

- Propietats dels materials • Definició • Classificació

� Propietats tecnològiques � Propietats físiques � Propietats químiques

PROCED IMENTS

- Anàlisi de les propietats en general d'un determinat material, a partir de diverses experiències.

- Càlcul de les densitats de diferents materials, tant si es tracta de cossos regulars com irregulars.

- Estudi dels esforços a què estan sotmesos diversos elements estructurals.

ACT I TUDS

- Hàbit de treballar de forma ordenada seguint un procés prèviament establert. - Valoració de l'orde i la pulcritud en la realització de treballs pràctics.

27

UNITAT 6.- MATERIALS D’ÚS TÈCNIC: LA FUSTA.

OBJECTIUS

- Conèixer les principals propietats de la fusta i la seua relació amb les aplicacions més habituals.

- Descriure el procés d'obtenció de la fusta i les seues diverses formes comercials.

- Reconéixer els distints tipus d'unió de les peces de fusta i aprendre a distingir entre fustes naturals i artificials.

- Conèixer i respectar les normes de seguretat en l'ús de les ferramentes.

- Identificar les ferramentes i utensilis que s'utilitzen en les operacions i aplicar tècniques manuals bàsiques de treball amb fusta en la construcció d'objectes senzills.


- Analitzar els mètodes d’obtenció i les propietats de la fusta utilitzada en la fabricació d’objectes tecnològics.

- Manipular i mecanitzar fusta tenint en compte les seues propietats per a utilitzar les ferramentes adequades aplicant les corresponents normes de seguretat i salut.

- Descriure l’estructura interna de la fusta, així com les alteracions a què poden ser sotmesos per a millorar les seues propietats tenint en compte l’ús a què van destinats.

- Interpretar textos orals procedents de fonts diverses, utilitzant les estratègies de comprensió oral, per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut, l’aplicació dels seus coneixements i la realització de tasques d’aprenentatge.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Propietats i característiques de la fusta

- Procés d'obtenció i classificació de la fusta

- Fustes naturals i artificials

- Maneig de màquines i ferramentes per a treballar la fusta

- Relació entre les propietats i l’estructura interna de la fusta

- Tècniques de manipulació i mecanització de la fusta

- Aplicació de les normes de seguretat en el treball

PR

OC

ED

IME

NT

S


- Estudi dels esforços a què estan sotmesos diversos elements estructurals.

- Estratègies de comprensió oral.

AC

TIT

UD

S

- Hàbit de treballar de forma ordenada seguint un procés prèviament establert.

- Correcció en l'ús dels útils, ferramentes, màquines ferramenta i les diverses fustes amb què es duen a terme les construccions, així com dels elements o materials emprats en les unions.

- Valoració de l'orde i la pulcritud en la realització de treballs pràctics.

28

UNITAT 7.- MATERIALS D’ÚS TÈCNIC: MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ.

OBJECTIUS

- Conèixer les principals propietats dels materials de construcció i la seua relació amb les aplicacions més habituals.


- Identificar les ferramentes i utensilis que s'utilitzen en les operacions i aplicar tècniques manuals bàsiques de treball amb els materials de construcció en la construcció d'objectes senzills.


- Analitzar els mètodes d’obtenció i les propietats dels materials de construcció utilitzada en la fabricació d’objectes tecnològics.

- Descriure l’estructura interna de diversos materials tècnics, així com les alteracions a què poden ser sotmesos per a millorar les seues propietats tenint en compte l’ús a què van destinats.


CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Propietats i característiques dels materials de construcció

- Procés d'obtenció i classificació dels materials de construcció

- Relació entre les propietats i l’estructura interna dels materials de construcció

- Tècniques de manipulació i mecanització dels materials de construcció

- Aplicació de les normes de seguretat en el treball

PR

OC

ED

IME

NT

S - Estudi dels diferents tipus de materials de construcció.



AC

TIT

UD

S

- Aplicar els criteris de sostenibilitat i medi ambient relacionats amb les diferents etapes del cicle de vida d'un material.

- Aspectes ecològics i mediambientals d'aquests materials.

29

UNITAT 8.- ESTRUCTURES.

OBJECTIUS

- Classificar les diverses estructures segons siguen naturals o artificials.

- Conéixer els principals tipus d'estructures artificials, així com els seus elements resistents.

- Experimentar la utilitat de la triangulació d'estructures.

- Identificar els distints esforços a què estan sotmesos els elements de les estructures.


- Analitzar els esforços a què estan sotmeses les estructures, així com la transmissió d’estos entre els elements que les configuren experimentant-ho en prototips.

- Descriure les característiques de cada tipus d’estructura i identificar-les en exemples de la vida real utilitzant informació escrita, audiovisual i digital.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Tipus d’estructures.

o Naturals

o Artificials

- Triangulació. - Tipus d’esforços i les seues aplicacions.

o Tracció

o Compressió

o Flexió

o Torsió

o Tall (o cisallament)

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Muntatge de xicotetes estructures a partir de materials d'ús quotidià.

- Identificació d'esforços simples en les estructures muntades.

- Realització d'esquemes d'estructures.

AC

TIT

UD

S

- Apreciació del disseny i la funcionalitat en estructures i elements resistents.

- Reconeixement de les possibilitats d'ús dels materials de rebuig en la construcció d'objectes i solucions tècniques, com a actitud favorable a la conservació del medi ambient.

30

· PROJECTE: “ Construcció d’una estructura o d'una torre”.

Construirem una estructura amb les següents característiques:

• La base serà d'aglomerat. • La base es decorarà amb paper i cola o plastilina i es pintarà. • L'estructura es farà amb contraxapat de 4mm, llistons quadrats, llistons redons, fil, etc. • Es pintarà i decorarà al gust de cada equip.

31

UNITAT 9.- INTRODUCCIÓ A L’ELECTRICITAT.

OBJECTIUS

- Identificar els components d'un circuit elèctric i els seus símbols, així com la funció de cada un.

- Representar gràficament, per mitjà dels esquemes corresponents, circuits elèctrics senzills.

- Reconéixer els efectes i aplicacions més importants de l'electricitat.

- Respectar les normes de seguretat en la manipulació d'instal·lacions elèctriques.


- Conéixer el funcionament d'un circuit elèctric senzill i descriure els seus components.

- Interpretar i realitzar esquemes de circuits elèctrics senzills.

- Muntar circuits elèctrics senzills.

- Reconéixer els perills de l'ocupació de l'electricitat.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Generació i aplicacions de l'electricitat

- El circuit elèctric:

• Components • Representació • Funcionament

- Aplicació de les normes de seguretat en l'ocupació de l'electricitat

- Satisfacció de necessitats humanes amb l'energia elèctrica

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Ús dels símbols elèctrics normalitzats en la representació de circuits elèctrics.

- Interpretació i elaboració d'esquemes de circuits elèctrics.

- Muntatge de circuits elèctrica senzilla i anàlisi del seu funcionament.

AC

TIT

UD

S

- Prendre consciència de l'estalvi d'energia elèctrica.

- Valorar els perills de l'electricitat i aplicar les normes de seguretat en la realització i manipulació de circuits elèctrics.

- Mantindre l'orde en la realització de les diverses construccions en l'aula de tecnologia

32

UNITAT 10.- FUNCIONAMENT BÀSIC DE L’ORDINADOR: MAQUINARI I P ROGRAMARI.

OBJECTIUS

- Identificar els principals elements que conformen el maquinari d'un equip informàtic.

- Descriure la funció dels principals components d'un equip informàtic.

- Realitzar les operacions més habituals emprant el sistema operatiu Windows.


- Identificar les diferents parts d'un equip informàtic per a fer reparacions o millores.

- Catalogar el programari bàsic que permet treballar amb equips informàtics.

- Classificar els perifèrics segons siguen d'entrada o d'eixida.

- Realitzar les operacions bàsiques amb l'equip informàtic: encendre-ho, apagar-ho, iniciar i eixir de distints programes, etc.

- Crear, copiar, moure, eliminar i recuperar fitxers i carpetes.

- Investigar els estudis i les professions vinculats amb la matèria, per mitjà de l’ús de les TIC, i identificar els coneixements, les habilitats i les competències que demana el mercat laboral per a relacionar-les amb les seues fortaleses i preferències.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- L'ordinador

*Maquinari: components d’un ordinador, perifèrics i substitució de peces bàsiques.

*Programari: tipus, llicències i sistemes operatius.

- Funcionament bàsic

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Ús correcte del maquinari de l'equip informàtic.

- Ocupació del programari de l'equip informàtic per a organitzar la informació en directoris, subdirectoris, carpetes, fitxers, etc.

- Estratègies de compressió lectora.

AC

TIT

UD

S

- Tindre atenció en l'ús dels diversos equips informàtics.

- Tindre una actitud crítica davant de les possibilitats d'ús dels equips informàtics.

- Prendre consciència de l'avanç vertiginós de la informàtica i de la seua influència en les nostres vides.

33

UNITAT 11.- ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ DE DOCUMENTS.

OBJECTIUS

- Conéixer les possibilitats d'un processador de textos i un programa de presentacions.

- Utilitzar amb desimboltura les ferramentes estàndard d’un processador de textos i d’un programa de disseny de presentacions multimèdia.


- Crear i modificar un text amb un format determinat inserint imatges, taules, capçaleres i peus de pàgina.

- Llegir textos, en formats diversos i presentats en suport paper o digital, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre els continguts, l’ampliació dels seus coneixements i la realització de tasques.

- Crear i editar continguts digitals com ara documents de text o presentacions multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a exposar un objecte tecnològic.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- El processador de textos

• Creació de textos • Modificació de textos • Maquetació de pàgines

- Creació de presentacions multimèdia

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Elaboració i presentació de treballs per mitjà d'un processador de textos i un programa de presentacions.

- Utilització correcta tant del maquinari com del programari en la realització de treballs.

- Estratègies de comprensió lectora.

- Realització, formatat senzill i impressió de documents de text.

- Disseny de presentacions multimèdia.

AC

TIT

UD

S


- Tindre una actitud crítica respecte a les possibilitats d'ús dels equips informàtics.

34

UNITAT 12.- INTERNET: FUNCIONAMENT BÀSIC I RECERCA D’INFORMA CIÓ.

OBJECTIUS

- Conéixer les possibilitats de la xarxa Internet.

- Identificar els elements necessaris per a realitzar una connexió a Internet.

- Conéixer els principals navegadors i les seues funcions més importants.

- Buscar i seleccionar informació a través d'Internet.


- Emprar l'ordinador com a instrument eficaç per a localitzar informació en Internet.

- Buscar i seleccionar informació en diverses fonts, a partir d’una estratègia de filtratge i de manera contrastada, organitzant la informació per mitjà de procediments de síntesi o presentació dels continguts, registrant-la en paper o emmagatzemant-la digitalment per a obtindre textos de l’àmbit acadèmic o professional.


CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Internet

• Equips necessaris • Serveis

- Recerca d'informació

• Navegadors • Cercadors • Portals

PR

OC

ED

IME

NT

S - Identificació del maquinari i programari necessaris per a realitzar una connexió

a Internet.

- Estratègies de filtratge en la busca d’informació.

- Estudis i professions vinculats amb la matèria.

- Utilització de navegadors per a buscar informació en la xarxa.

AC

TIT

UD

S

- Ús responsable dels distints equips informàtics.

- Actitud oberta, flexible i crítica enfront de l'aparició de noves tecnologies.

- Actitud crítica de les possibilitats d'Internet.

- Seguretat a l’hora de navegar per la xarxa.

- Conéixer els diferents tipus de llicències a l’hora de navegar per la xarxa.

35

· PROJECTE: “ Construcció d’una joguina amb un circ uit elèctric”.

Ha de complir les següents característiques:

o Estarà situat sobre una base de 40x 30 cm. o Tindrà una part per a les preguntes i un altra per a les respostes amb diferents possibilitats. o S’engegarà una llum quan la resposta siga correcta. o S’utilitzaran caragols i cables per a fer el circuit. o Es podrà pintar per donar-li millor acabat.

· PROJECTE: “ Pràctiques d’informàtica”.

Fer pràctiques de processador de textos, presentacions multimèdia i Internet.

o A partir d’un programa de processador de textos realitzar uns documents utilitzant tots els coneixements adquirits al llarg de totes del unitats relacionades amb la informàtica, com per exemple: Diferents tipus de lletra, negreta, cursiva, canviar els colors, fer taules, utilitzar capçalera i peu de pàgina, corregir-lo ortogràficament utilitzant els correctors, tallar, copiar i pegar, configurar la pàgina, utilitzar el WordArt, inserir imatges, etc.

o Crear una presentació senzilla de diapositives amb un programa de presentacions multimèdia.

o Utilitzar algun cercador per a buscar informació per Internet. Realització de pràctiques de robòtica amb el programa Crumble a nivell elemental, per introduir els nostres alumnes en el món de la programació de robots senzills.

36

SEGON CURS 1er Trimestre UNITAT 0.- El procés tecnològic.

UNITAT 1.- Anàlisi tecnològica d'objectes.

UNITAT 2.- Dibuix tècnic.

UNITAT 3.- Els metalls.

Projecte: - Construcció d'un far.

2on Trimestre UNITAT 4.- Mecanismes.

UNITAT 5.- Electricitat.

Projecte: - Construcció d'un molí d'aigua.

3er Trimestre

UNITAT 6.- Ofimàtica Bàsica.

Pràctiques: - Pràctiques de processador de texts, full de càlcul i presentacions.

Realització de pràctiques d'electrònica, amb la finalitat de preparar els nostres alumnes al món de la robòtica.

L'ordre de les unitats podrà canviar en funció d'un projecte europeu sobre robòtica per a 2n d'ESO, al que el nostre institut està apuntat.

37

UNITAT 0.- EL PROCÉS TECNOLÒGIC.

OBJECTIUS

- Explicar què és el procés tecnològic.

- Prendre consciència de la importància del procés tecnològic per al ser humà, així com la seua influència en l'evolució d’aquest.

- Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i humans necessaris.

- Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma ordenada i metòdica per a estudiar el problema plantejat.

- Explicar als companys la solució adoptada per a un determinat problema, tant per escrit com oralment.


o Definir i explorar les fases del mètode de projectes. o Analitzar objectes tècnics per a conéixer la seua utilitat. o Identificar, a partir d’un exemple concret, les etapes necessàries per a la

realització d’un projecte tecnològic des de la seua fabricació fins a la seua comercialització.

o Planificar les operacions i realitzar el disseny del projecte, amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient, elaborant la documentació necessària.

o Construir un projecte tecnològic seguint la planificació prèvia realitzada, tenint en compte les condicions de l’entorn de treball; col·laborar i comunicar-se per a aconseguir l’objectiu, utilitzant diverses ferramentes com ara les TIC o entorns virtuals d’aprenentatge; aplicar bones formes de conducta en la comunicació, i previndre, denunciar i protegir altres de les males pràctiques.

o Avaluar el projecte construït per a verificar el funcionament del prototip i el compliment de les especificacions i les condicions inicials.

o Escriure la memòria tècnica del projecte realitzat,, en diversos formats digitals, cuidant els seus aspectes formals, utilitzant la terminologia conceptual corresponent i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, i ajustats a cada situació comunicativa, per a transmetre el seus coneixements de manera organitzada i no discriminatòria.

o Comunicar oralment el contingut de la memòria tècnica prèviament planificat, aplicant la terminologia conceptual corresponent, les normes de la prosòdia i la correcció gramatical, i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de manera organitzada els resultats obtinguts en el projecte realitzat, amb un llenguatge no discriminatori.

o Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i o no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i utilitzant un llenguatge no discriminatori.


38

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- La tecnologia

o Objectes o Necessitats humanes

- El procés tecnològic

• Fases • Documentació

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Disseny d’un prototip que done solució a un problema tècnic.

- Selecció de recursos materials i organitzatius amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient per a la resolució de problemes tecnològics.

- Elaboració de la documentació necessària per a la planificació de la construcció d’un prototip.

- Construcció de prototips.

- Avaluació de prototips construïts.






AC

TIT

UD

S

- Curiositat i respecte cap a les idees, valors i solucions tècniques aportats per altres persones.


39

UNITAT 1.- ANÀLISI TECNOLÒGICA D'OBJECTES.

OBJECTIUS

- Conéixer els diferents tipus d’anàlisi d’objectes.

- Realitzar l’anàlisi morfològica, funcional, tècnica i socioeconòmica d’objectes tecnològics.


o Analitzar morfològicament un objecte tecnològic. o Analitzar funcionalment un objecte tecnològic. o Analitzar tècnicament un objecte tecnològic. o Analitzar socioeconòmicament un objecte tecnològic. o Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic,

social o professional aplicant les estratègies lingüístiques i o no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i utilitzant un llenguatge no discriminatori.


CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Anàlisi morfològica d’objectes tecnològics. - Anàlisi funcional d’objectes tecnològics. - Anàlisi tècnica d'objectes tecnològics. - Anàlisi socioeconòmica d'objectes tecnològics.

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Anàlisi morfològica,i funcional, tècnica i socioeconòmica d’un objecte tecnològic.






AC

TIT

UD

S

- Elaboració i presentació d’anàlisi d’objectes de forma ordenada i neta.


40

UNITAT 2.- DIBUIX TÈCNIC.

OBJECTIUS

- Reconéixer la diferència entre esbós i croquis.

- Representar l'alçat, la planta i el perfil d'objectes senzills.

- Treballar l’acotació de manera senzilla.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Representar croquis i esbossos per a utilitzar-los com a elements d’informació gràfica d’objectes de l’entorn escolar.

- Representar les vistes d'un objecte, considerant la seua col·locació i la correspondència entre les seues dimensions.

- Acotar figures senzilles aplicant les normes d'acotació.



CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Formes de realitzar dibuixos. • A mà alçada • Amb útils de dibuix

- Esbossos i croquis. - Projeccions ortogonals.

• Vistes d'alçat, de planta i de perfil - Acotació.

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Representació de les vistes d'objectes senzills a mà alçada. - Representació de les vistes d'objectes senzills amb utensilis de dibuix. - Acotar figures senzilles. - Propietats textuals en situació comunicativa: adequació, coherència i

cohesió. - Estratègies lingüístiques i no lingüístiques. - Respecte en l’ús del llenguatge. - Coneixement d’estructures i tècniques d’aprenentatge cooperatiu. - Ús de les TIC per a col·laborar i comunicar-se.

AC

TIT

IDS

- Disposició i iniciativa personal per a organitzar i desenrotllar amb cura dibuixos tècnics.

41

UNITAT 3.- ELS METALLS.

OBJECTIUS

- Conèixer les principals propietats dels metalls i la seua relació amb les aplicacions més habituals.

- Descriure el procés d'obtenció dels metalls.

- Conéixer la diferència entre un metall i un aliatge.

- Conéixer la diferència entre metalls fèrrics i no fèrrics.

- Conéixer la relació entre les propietats i l'estructura interna dels metalls.


- Identificar les ferramentes i utensilis que s'utilitzen en les operacions i aplicar tècniques manuals bàsiques de treball amb metalls en la construcció d'objectes senzills.


- Analitzar els mètodes d’obtenció i les propietats dels metalls utilitzats en la fabricació d’objectes tecnològics.

- Manipular els metalls tenint en compte les seues propietats per a utilitzar les ferramentes adequades aplicant les corresponents normes de seguretat i salut.

- Descriure l’estructura interna dels metalls, així com les alteracions a què poden ser sotmesos per a millorar les seues propietats tenint en compte l’ús a què van destinats.


CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S - Propietats i característiques dels metalls

- Procés d'obtenció i classificació dels metalls - Metalls i aliatges - Metalls fèrrics i no fèrrics. - Maneig de màquines i ferramentes per a treballar els metalls - Relació entre les propietats i l’estructura interna dels metalls - Aplicació de les normes de seguretat en el treball

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Anàlisi de les propietats en general d'un metall, a partir de diverses experiències.

- Estudi dels diferents metalls fèrrics i no fèrrics.


AC

TIT

UD

S

- Hàbit de treballar de forma ordenada seguint un procés prèviament establert.

- Correcció en l'ús dels útils, ferramentes, màquines ferramenta i els diversos metalls amb què es duen a terme les construccions.

- Valoració de l'orde i la pulcritud en la realització de treballs pràctics.

42

Projecte: "Construcció d'un far"

Ha de complir les següents característiques:

o Estarà situat sobre una base de 40x 30 cm. o L'estructura serà de contraxapat fi de 4 mm. Però es podran utilitzar altres materials. o El circuit elèctric estarà format per una pila de 4,5V, un interruptor i un motor i una bombeta

connectats en paral·lel. o Per simular que el far és intermitent, col·locarem un roll de paper higiènic que girarà amb el motor. o Tot estarà pintat i decorat.

43

UNITAT 4.- MECANISMES.

OBJECTIUS

- Descriure els mecanismes més importants que estan presentes en les màquines i identificar si

són de transmissió o de transformació de moviment. - Interpretar la relació de transmissió. - Interpretar i elaborar esquemes de mecanismes realitzats amb la simbologia adequada.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Conéixer els mecanismes més importants que estan presentes en les màquines i identificar si

són de transmissió o de transformació de moviment. - Elaborar i interpretar esquemes de mecanismes realitzats amb la simbologia adequada.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- Funció dels mecanismes. - Relació de transmissió. - Transmissió de moviment:

· Corrioles i corretges. · Engranatges rectes. · Cadenes. · Engranatges cònics. · Engranatges. · Caragol sense fi.

- Transformació de moviment: · Pinyó-cremallera. · Partida. · Biela-manovella.

PROCED I MENTS

- Utilització dels diferents tipus de mecanismes i observació del seu funcionament. - Identificació dels diferents tipus de mecanismes que formen part d'objectes d'ús quotidià. - Càlcul de la relació de transmissió en un determinat mecanisme.

ACT I TUDS

- Conscienciació de l'avanç vertiginós en la creació de noves màquines i la seua influència

en les nostres vides. - Interés per la utilització de màquines amb mecanismes que provoquen menys problemes

mediambientals.

44

UNITAT 5.- ELECTRICITAT.

OBJECTIUS

- Identificar els components d'un circuit elèctric i els seus símbols, així com la funció de cada un.

- Representar gràficament, per mitjà dels esquemes corresponents, circuits elèctrics senzills.

- Reconéixer els efectes i aplicacions més importants de l'electricitat.

- Respectar les normes de seguretat en la manipulació d'instal·lacions elèctriques.


- Conéixer el funcionament d'un circuit elèctric senzill i descriure els seus components.

- Interpretar i realitzar esquemes de circuits elèctrics senzills.

- Muntar circuits elèctrics senzills.

- Reconéixer els perills de l'ocupació de l'electricitat.

CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- Generació i aplicacions de l'electricitat

- El circuit elèctric:

• Components • Representació • Funcionament

- Aplicació de les normes de seguretat en l'ocupació de l'electricitat

- Satisfacció de necessitats humanes amb l'energia elèctrica

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Ús dels símbols elèctrics normalitzats en la representació de circuits elèctrics.

- Interpretació i elaboració d'esquemes de circuits elèctrics.

- Muntatge de circuits elèctrica senzilla i anàlisi del seu funcionament.

AC

TIT

UD

S

- Prendre consciència de l'estalvi d'energia elèctrica.

- Valorar els perills de l'electricitat i aplicar les normes de seguretat en la realització i manipulació de circuits elèctrics.

- Mantindre l'orde en la realització de les diverses construccions en l'aula de tecnologia

45

Projecte : "Construcció d'un molí d'aigua".

1. L’estructura del molí serà de contraxapat fi i estarà muntat sobre una base d'aglomerat. 2. La roda d’aigua serà accionada amb un motoret que estarà unit a l'eix principal mitjançant una politja i una

goma i unit a terra amb una abraçadora. 3. El motor serà accionat per una pila de petaca de 4,5 V a través d’un interruptor. 4. Tot s’haurà de pintar i decorar. 5. També tindrà llum, una bombeta que estarà connectada amb el motor en paral·lel.

46

UNITAT 6.- OFIMÀTICA BÀSICA.

OBJECTIUS

- Identificar els principals elements que conformen el maquinari d'un equip informàtic.

- Descriure la funció dels principals components d'un equip informàtic.

- Realitzar les operacions més habituals amb el sistema operatiu disponible a l'institut.


- Identificar les diferents parts d'un equip informàtic per a fer reparacions o millores.

- Catalogar el programari bàsic que permet treballar amb equips informàtics.

- Classificar els perifèrics segons siguen d'entrada o d'eixida.

- Realitzar les operacions bàsiques amb l'equip informàtic: encendre-ho, apagar-ho, iniciar i eixir de distints programes, etc.

- Crear, copiar, moure, eliminar i recuperar fitxers i carpetes.


CONTINGUTS

CO

NC

EP

TE

S

- L'ordinador *Maquinari: components d’un ordinador, perifèrics i substitució de peces bàsiques.

*Programari: tipus, llicències i sistemes operatius. - Funcionament bàsic

PR

OC

ED

IME

NT

S

- Ús correcte del maquinari de l'equip informàtic.

- Ocupació del programari de l'equip informàtic per a organitzar la informació en directoris, subdirectoris, carpetes, fitxers, etc.

- Estratègies de compressió lectora.

AC

TIT

UD

S


- Tindre una actitud crítica davant de les possibilitats d'ús dels equips informàtics.

- Prendre consciència de l'avanç vertiginós de la informàtica i de la seua influència en les nostres vides.

Pràctiques amb processador de textos i presentacions power point. Realització de pràctiques de robòtica amb el programa Crumble a nivell elemental, per introduir els nostres alumnes en el món de la programació de robots senzills.

47

TERCER CURS

1er Trimestre UNITAT 1.- El mètode de projectes.

UNITAT 2.- Electricitat.

UNITAT 3.- Sistemes de representació d’objectes.

Projecte: - Vehicle amb marxa avant i arrere.

2on Trimestre UNITAT 4.- L’Energia Elèctrica i L’estalvi Energètic.

UNITAT 5.- Els Plàstics

UNITAT 6.- Màquines i Mecanismes.

Projecte: - Maqueta d’una central elèctrica.

3er Trimestre

UNITAT 7.- Maquinari i Programari.

UNITAT 8.- Ofimàtica Bàsica.

UNITAT 9.- Internet.

Pràctiques: - Pràctiques de processador de texts, full de càlcul i presentacions.

Treball Monogràfic: - Power Point sobre l' Estalvi Energètic.

48

UNITAT 1.- EL MÈTODE DE PROJECTES.

OBJECTIUS

- Entendre el mètode de projectes com un tipus de procés tecnològic. - Valorar i entendre el mètode de projectes com el mètode de resolució de problemes que utilitza

la tecnologia. - Planificar l'execució de projectes tecnològics senzills, anticipant els recursos materials i humans

necessaris. - Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma

ordenada i metòdica a fi d'estudiar el problema plantejat. - Explicar als altres la solució adoptada en un determinat problema, tant per escrit com oralment.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Conéixer el diagrama del mètode de projectes i ser capaç d'aplicar-ho en la creació d'un

objecte. - Identificar i valorar el mètode de projectes com a mètode de resolució de problemes propis de

la tecnologia.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- El mètode de projectes:

o Diagrama. - El pressupost d'un projecte tècnic. - Normes d'ús, conservació i seguretat. - La necessitat del reciclatge i la reutilització de materials.

PROCED IMENTS

- Identificació dels passos del mètode de projectes en l'observació d'objectes d'ús comú. - Observació de l'evolució d'objectes al llarg del temps. - Aplicació del mètode de projectes en l'aula de tecnologia.

ACT I TUDS

- Curiositat i respecte cap a les idees, els valors i les solucions tècniques aportats per

altres persones. - Disposició i iniciativa personal per a organitzar i participar solidàriament en les distintes

tasques proposades. - Conscienciació per a minimitzar l'impacte ambiental que la tecnologia pot provocar en

l'entorn natural.

49

UNITAT 2.- ELECTRICITAT.

OBJECTIUS

- Identificar els components d'un circuit elèctric i/o electrònic i els seus símbols, així com la funció

de cada un. - Representar gràficament, per mitjà dels esquemes corresponents, circuits elèctrics i electrònics

senzills. - Descriure i relacionar les magnituds elèctriques bàsiques: tensió, intensitat i resistència. - Relacionar els fenòmens magnètic i elèctric. - Descriure el funcionament dels generadors i els motors elèctrics, identificar els seus

components i explicar la funció que realitzen.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Conéixer el funcionament d'un circuit elèctric senzill i descriure els seus components. - Interpretar i realitzar esquemes de circuits elèctrics senzills. - Muntar circuits elèctrics senzills. - Conéixer les magnituds elèctriques bàsiques i saber relacionar-les entre elles.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- Conductors i Aïllants. - Ciscuits Elèctrics i components bàsics. - Simbols Elèctrics. - Diagrames Elèctrics. - Connexió en sèrie, paral.lel i mixta. - Magnituds elèctriques bàsiques: o Intensitat de corrent. o Tensió. o Resistència. o Mesura de magnituds elèctriques: � Multímetre o téster.

o Relació entre les magnituds elèctriques: � Llei d'Ohm.

PROCED IM

- Utilització dels símbols normalitzats en la representació de circuits elèctrics i/o

electrònics. - Interpretació i elaboració d'esquemes de circuits elèctrics i electrònics. - Muntatge de circuits elèctrics i electrònics senzills, i anàlisi del seu funcionament. - Realització de mesures de tensió, intensitat i resistència amb el multímetre o téster. - Muntatge d'un motor elèctric senzill.

ACT I TUDS

- Valoració dels perills de l'electricitat i aplicació de les normes de seguretat en la realització i manipulació de circuits elèctrics i electrònics.

- Hàbit d'aplicar les normes d'ús, conservació i seguretat quan es treballa en l'aula de

tecnologia.

50

UNITAT 3.- SISTEMES DE REPRESENTACIÓ D’OBJECTES.

OBJECTIUS

- Utilitzar amb correcció els utensilis de dibuix necessaris per a poder realitzar dibuixos tècnics

en paper. - Representar amb utensilis de dibuix i a escala l'alçat, la planta i el perfil d'objectes senzills. - Identificar els diferents tipus de perspectives. - Utilitzar les normes elementals d'acotació de dibuixos.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Representar les vistes d'un objecte, considerant la seua col·locació i la correspondència entre

les seues dimensions. - Representar a mà alçada la forma i les dimensions d'un objecte senzill en perspectiva, de

manera que el resultat siga proporcional i intel·ligible. - Identificar i utilitzar materials i utensilis de dibuix amb propietat i de forma cuidadosa.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- Sistemes de representació:

o Vistes: alçat, planta i perfil. o Perspectiva: isomètrica, cavallera i cònica.

- Escales: o D'ampliació. o Natural. o De reducció.

- Acotació: o Normes. o Tipus.

PROCED IMENTS

- Representació de les vistes d'objectes senzills a mà alçada. - Representació de les vistes d'objectes senzills amb utensilis de dibuix i a escala. - Ús de materials i utensilis de dibuix necessaris per a la pràctica tecnològica. - Ús de les normes elementals d'acotació.

ACT I TUDS

- Disposició i iniciativa personal per a organitzar i desenrotllar dibuixos tècnics de forma

cuidadosa.

51

· PROJECTE: “Vehicle amb marxa avant i arrere”. Construirem un vehicle amb les següents característiques:

- No podrà ser un cotxe normal, haurà de ser un cotxe especial o un vehicle diferent. - Constarà de dues parts: el vehicle o part mòbil, i un comandament a distància des d’on el farem

funcionar. - El vehicle tindrà marxa avant i arrere i podrà estar parat (utilitzarem un commutador d’encreuament). - Tant el commutador d’encreuament com la pila de petaca han d’estar amagats dins el comandament a

distància. - Tant el vehicle com el comandament estaran construïts amb contraxapat fi. - El vehicle, una vegada construït, s’ha de pintar i decorar. - El vehicle, opcionalment, podrà tindre un llum que s’engegue quan aquest estiga en marxa i s’apague

quan pare.

52

UNITAT 4.- L’ENERGIA ELÈCTRICA I L’ESTALVI ENERGÈTIC.

OBJECTIUS

- Conéixer les transformacions energètiques que es produïxen en una central elèctrica genèrica,

així com les màquines que les provoquen. - Explicar el funcionament de les màquines que intervenen en el procés de generació, transport i

distribució de l'energia elèctrica. - Descriure el principi de funcionament de les centrals elèctriques, tant convencionals com

d'energies alternatives, a partir dels seus esquemes simplificats. - Entendre les necessitats de l’estalvi energètic conscient i les formes de dur-lo a terme.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Interpretar dades de caràcter energètic a partir de taules, gràfics, etc. - Descriure, a partir d'esquemes simplificats, el funcionament de les diferents centrals elèctriques. - Descriure les formes a l’abast de l’alumne per a estalviar energia.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- La central elèctrica: o Turbines. o Alternadors.

- Centrals convencionals: o Centrals tèrmiques. o Centrals nuclears.

- Transport i distribució. - Energies alternatives. - Tractament de residus. - Estalvi energetic

PROCED IMENTS

- Utilització de les diferents unitats d'energia en la realització de problemes senzills. - Representació de diagrames simplificats de les diferents centrals elèctriques. - Interpretació de dades de caràcter energètic a partir de taules, gràfics, etc.

ACT I TUDS

- Adopció d'una actitud crítica davant de la situació energètica actual i la seua possible evolució en els pròxims anys.

- Valoració de la necessitat d'augmentar l'ús d'energies renovables. - Conscienciació de l'impacte ambiental ocasionat per la generació d'energia elèctrica. - Consciència d’estalvi energetic.

53

UNITAT 5.- ELS PLÀSTICS .

OBJECTIUS

- Descriure el procés d'obtenció de plàstics. - Descriure les propietats més importants dels plàstics. - Classificar i identificar els plàstics d'ús comú. - Descriure el procés de transformació dels plàstics. - Conéixer les aplicacions més importants dels diferents tipus de plàstics. - Aplicar les tècniques de mecanització en la construcció d'objectes senzills. - Relacionar l'obtenció i l'ús de materials amb el respecte cap al medi ambient.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Descriure les propietats dels plàstics termoestables i termoplástics. - Identificar els diferents tipus de plàstics. - Aplicar correctament les tècniques manuals en la manipulació de plàstics, considerant les

normes de seguretat en el treball. - Descriure el procés per a la fabricació de peces de plàstic, des de l'obtenció del plàstic fins que

els objectes estan completament acabats. - Identificar els principals materials petris i ceràmics, així com les seues aplicacions. - Valorar la necessitat d'aprofitar, reutilitzar i reciclar materials, així com l'ús de materials no

contaminants.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- Plàstics: o Definició i classificació. o Procés d'obtenció. o Propietats i identificació. o Emmotlament i tècniques de mecanització. o Tractament de residus plàstics.

PROCED IMENTS

- Utilització dels diferents tipus de plàstics per a fabricar objectes tenint en compte la

seqüència de les distintes operacions. - Utilització dels diferents utensilis, ferramentes i màquines en la conformació de plàstics. - Identificació dels diferents tipus de plàstics a partir d'assajos senzills. - Relació dels diferents tipus de plàstics amb les seues aplicacions.

ACT I TUDS

- Ús correcte d'utensilis, ferramentes i màquines per a la conformació de plàstics. - Manteniment de l'orde en la realització de construccions en l'aula de tecnologia. - Conscienciació sobre la necessitat d'aprofitar, reutilitzar i reciclar materials, així com l'ús

de materials no contaminants.

54

UNITAT 6.- MÀQUINES I MECANISMES.

OBJECTIUS

- Identificar els diferents factors que caracteritzen les màquines i la seua eficàcia. - Valorar la importància de les màquines, al llarg de la història, i la seua relació amb la

tecnologia. - Descriure els mecanismes més importants que estan presentes en les màquines i identificar si

són de transmissió o de transformació de moviment. - Interpretar i elaborar esquemes de mecanismes realitzats amb la simbologia adequada.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Identificar els diferents factors que caracteritzen les màquines i saber relacionar-los. - Valorar la importància de les màquines i la seua relació amb la tecnologia. - Conéixer els mecanismes més importants que estan presentes en les màquines i identificar si

són de transmissió o de transformació de moviment. - Elaborar i interpretar esquemes de mecanismes realitzats amb la simbologia adequada.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- Les màquines: · Característiques. · Parts. · Classificació.

- Les màquines simples: · La palanca. · La roda. · El pla inclinat. · La corriola. · El caragol.

- Transmissió de moviment: · Corrioles i corretges. · Cadenes. · Engranatges.

- Transformació de moviment: · Pinyó-cremallera. · Partida. · Biela-manovella.

- Elements auxiliars: · Eixos i coixinets.

· El trinquet. PROCED I MENTS

- Utilització dels diferents tipus de mecanismes i observació del seu funcionament. - Identificació dels diferents tipus de mecanismes i les màquines simples que formen part

d'objectes d'ús quotidià. - Relació de les diferents característiques de les màquines. - Càlcul de relacions de transmissió, velocitats de rotació, etc., en un determinat

mecanisme.

ACT I TUDS

- Valoració de l'eficàcia de les màquines quan s'utilitzen de forma adequada. - Conscienciació de l'avanç vertiginós en la creació de noves màquines i la seua influència

en les nostres vides. - Interés per la utilització de màquines que provoquen menys problemes mediambientals.

55

· PROJECTE: “Maqueta d’una central elèctrica”.

Es realitzarà la maqueta d’una central elèctrica sobre un tauler d’aglomerat. S’utilitzaran mecanismes per a aconseguir el moviment dels diferents elements de la central elèctrica que es va a dissenyar, a més, s’utilitzaran díodes que s’engegaran per obtenir l’efecte de que la central està en funcionament. Es pot utilitzar tot tipus de material en la seua construcció i caldrà que estiga tot pintat i decorat.

56

UNITAT 7.- MAQUINARI I PROGRAMARI.

OBJECTIUS

- Identificar els principals elements que conformen el maquinari d'un equipament informàtic. - Descriure el funcionament intern d'un ordinador considerant les diferents parts que lo

componen. - Identificar el programari bàsic per al funcionament de l’ordinador i aquell que es pot usar per a

tasques concretes encara que no bàsiques: sistemes operatius i programes d’aplicacions. - Entendre la lògica de funcionament d'Internet respecte a la transmissió d'informació.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Descriure el funcionament dels diferents components d'un ordinador i associar-los de forma

correcta per a explicar el funcionament de la màquina per mitjà de diagrames de blocs. - Connectar i configurar correctament els diferents perifèrics d'un equipament informàtic. - Utilitzar i compartir recursos en la xarxa d'àrea local de l'institut.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- Funcionament de l'ordinador: o El microprocessador. o Les memòries.

- Maquinari i components: o Dispositius d'emmagatzematge. o La placa base. o Les connexions externes de l'ordinador.

- Programari: o Sistemes operatius o Programes d’aplicacions.

PROCED IMENTS

- Ús correcte del maquinari d'un equipament informàtic. - Realització de les connexions dels diferents perifèrics de forma correcta.

ACT I TUDS

- Utilització cuidadosa dels diferents equipaments informàtics. - Adopció d'una actitud crítica davant de les possibilitats d'ús dels equipaments informàtics. - Conscienciació de l'avanç vertiginós de la informàtica i de la seua influència en les

nostres vides.

57

UNITAT 8.- OFIMÀTICA BÀSICA.

OBJECTIUS

- Conéixer les possibilitats d’un processador de texts, d'un full de càlcul i d’un programa de

presentacions multimèdia. - Utilitzar amb soltura les ferramentes estàndard del full de càlcul i aplicar aquest programa a

problemes quotidians. Fer el mateix amb un processador de texts i un programa de presentacions multimèdia.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Saber utilitzar el processador de texts, fulls de càlcul i els programes de presentacions per a

resoldre problemes quotidians. - Aplicar els coneixements apresos per a la realització de treballs amb el processador de texts, fulls de càlcul i els programes de presentacions.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- Processador de texts: o Principis de funcionament. o Ferramentes bàsiques.

O Aplicacions. - Fulls de càlcul:

o Principis de funcionament. o Ferramentes bàsiques.

O Aplicacions. - Programes de presentacions:

o Principis de funcionament. o Ferramentes bàsiques.

O Aplicacions.

PROCED I MENTS

- Ús correcte del maquinari de l'equipament informàtic. - Elaboració de treballs utilitzant el processador de texts, fulls de càlcul i els programes de

presentacions. - Utilització correcta tant del maquinari com del programari en la realització de treballs.

ACT I TUDS

- Adopció d'una actitud cuidadosa en la utilització dels diferents equipaments informàtics. - Interés per desenrotllar les habilitats necessàries per a un bon aprofitament de les

ferramentes informàtiques en el treball quotidià i, en concret, en el desenrotllament de la documentació, càlculs, disseny gràfic, etc., que acompanya al projecte tècnic.

- Manteniment d'una actitud crítica de les possibilitats d'ús dels equipaments, reciclatge dels materials i ús de materials no contaminants.

58

UNITAT 9.- INTERNET: COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ.

OBJECTIUS

- Descriure les diferents estructures que pot adoptar una pàgina web. - Aplicar correctament ferramentes de creació de pàgines web. - Aplicar procediments per a publicar les web creades. - Definir una bústia de correu en un portal de recursos gratuït. - Utilitzar un programa client de correu electrònic per a enviar i rebre missatges. - Utilitzar programes client de xats i missatgeria instantània per a establir comunicacions

síncrones.

CRITERIS

D'AVALUACIÓ

- Dissenyar una pàgina web senzilla utilitzant Dreamweaver. - Publicar una web creada en una xarxa d'àrea local i en un servidor d'Internet. - Realitzar correctament comunicacions síncrones i asíncrones per mitjà de les aplicacions

estudiades.

CONTINGUTS

CONCEPTES

- Comunicació asíncrona: o El correu electrònic. � Correu web. � Correu POP.

- Comunicació síncrona: o Missatgeria instantània. o Xat.

- Creació de pàgines web per mitjà de Dreamweaver: o Iniciació en Dreamweaver. o Creació d'un lloc: � Dades locals i remots.

o Primera pàgina web: inserir diversos elements. o Taules i capes. o Enllaços. o Publicació de la web creada en un servidor d'Internet.

PROCED I MENTS

- Utilització de les ferramentes principals de Dreamweaver. - Selecció de continguts que han d'incloure's en la pàgina web. - Configuració dels programes client utilitzats en comunicacions síncrones i asíncrones.

ACTITUDS

- Utilització cuidadosa dels diferents equipaments informàtics. - Adopció d'una actitud oberta, flexible i crítica enfront de l'aparició de noves tecnologies. - Adopció d'una actitud crítica davant de les possibilitats d'Internet.

59

· PROJECTE: “ Pràctiques d’ Excel, Access, Internet ”.

- A partir del programa Excel realitzar un document utilitzant tots els coneixements adquirits al llarg de totes les unitats relacionades amb la informàtica, com per exemple: Llibres i fulls, desplaçaments, introducció de dades i fórmules, operadors i prioritats, creació d’un llibre, operadors amb files i columnes ( inserir, eliminar, canviar l’ample, etc. ), operadors amb rangs (seleccionar, copiar, moure, etc.), aspecte del full ( formats, colors, vores, ... autoformat), imprimir, funcions: suma mitjana aritmètica, gràfics.

- A partir del programa Access crear una base de dades per a emmagatzemar informació relativa a

l’àrea de Tecnologia. S’haurà de gravar en un disquet i presentar així el treball. A més s’usarà aquesta base de dades per a realitzar consultes i fer documents que es presentaran al final de l’avaluació.

- Connexió a Internet per a recerca d’informació, missatgeria, jocs.

· PROJECTE: "Pràctiques de robòtica". - Realització de pràctiques senzilles de programació de robots amb el programa Crumble.

60

QUART CURS 1er Trimestre UNITAT 1.- La Tecnologia i el seu desenvolupament històric.

UNITAT 2.- Pneumàtica i Hidràulica.

UNITAT 3.- Tecnologies de la comunicació. Internet.

Projecte: - Mecanisme hidràulic.

2on Trimestre UNITAT 4.- Les instal·lacions en L’habitatge.

UNITAT 5.- Control i Robòtica.

Projecte: - Mecanisme amb final de recorregut.

3er Trimestre

UNITAT 6.- Electricitat i electrònica.

UNITAT 7.- Maquinari i programari.

UNITAT 8.- Disseny assistit per ordinador.

Pràctiques: - Pràctiques d’electrònica.

- Pràctiques d’Excel.

- Pràctiques de Disseny assistit per ordinador.

- Realització de pràctiques senzilles de programació de robots amb el programa Crumble.

61

UNITAT 1.- LA TECNOLOGIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC.

O B J E C T I U S

− Descobrir i comprendre la relació existent entre l’evolució històrica de la tecnologia i el

desenvolupament de la història de la humanitat. − Conéixer les fites fonamentals en la història de la tecnologia. − Saber quines van ser les tecnologies que van provocar canvis en els models socials. − Caracteritzar els models de societat des de la Prehistòria fins als nostres dies pel que fa a les

seues facetes social, energètica, econòmica, laboral i tecnològica. − Conéixer l’evolució d’alguns objectes tècnics. − Recordar el concepte de desenvolupament sostenible i les polítiques necessàries per portar-lo

a terme. − Conscienciar sobre tots els aspectes relacionats amb les matèries primeres i els recursos

naturals.


− Identificar les distintes fases històriques de la tecnologia − Conéixer les fites fonamentals del desenvolupament tecnològic − Valorar la implicació del desenvolupament tecnològic en els canvis socials i laborals. − Realitzar una anàlisi completa, incloent-hi l’evolució històrica, d’alguns objectes

tecnològics. − Valorar les possibilitats d’un desenvolupament sostenible i els criteris que han

d'adoptar-se des d’un punt de vista energètic i mediambiental a l’hora de dur a terme l’activitat tecnològica.

C O N T I N G U T S

CONCEPTES

− Significat de ciència, tècnica i tecnologia. − Vies principals del desenvolupament tecnològic. − Períodes tecnològics: atzar, artesà i d’enginyeria. − Fites fonamentals en la història de la tecnologia. Ubicació històrica de les mateixes. − Caracterització dels models socials, tecnologies que marquen els diferents períodes. − Relació de la tecnologia amb el model social. − Evolució dels objectes tecnològics. − Concepte i necessitat de la normalització. − Aprofitament de matèries primeres i recursos naturals. − Desenvolupament sostenible.

PROCED IMENTS

− Identificació de les diferències entre ciència, tècnica i tecnologia. − Investigació bibliogràfica i per Internet de moments històrics. − Anàlisi històrica dels diferents models socials. − Investigació sobre l’evolució dels objectes tecnològics. − Anàlisi de les polítiques per al desenvolupament sostenible. − Incorporació de l’anàlisi històrica a l’anàlisi d’objectes.

ACT I TUDS

− Interés sobre la història de la tecnologia. − Valoració dels aspectes socials i econòmics del desenvolupament tecnològic. − Curiositat sobre l’evolució dels objectes tecnològics. − Disposició a una utilització solidària i responsable dels mitjans tecnològics actuals. − Presa de consciència davant el deteriorament del medi ambient i l'esgotament dels

recursos naturals.

62

UNITAT 2.- PNEUMÀTICA I HIDRÀULICA.

OBJECTIUS

− Conéixer els components dels circuits pneumàtics i hidràulics i les aplicacions més habituals en sistemes industrials.

− Comprendre les magnituds i els principis físics bàsics relacionats amb el comportament dels fluids pneumàtics i hidràulics.

− Analitzar la constitució i el funcionament dels elements que constitueixen els sistemes pneumàtics i hidràulics i la funció que realitzen en el conjunt.

− Aprendre quina és la millor forma d’utilitzar i controlar els components d’aquests sistemes i entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el disseny i la construcció.

− Emprar els coneixements adquirits per a dissenyar i construir circuits pneumàtics i hidràulics senzills utilitzant els recursos gràfics, la simbologia, el vocabulari i els mitjans tecnològics adients.

− Analitzar i valorar la influència sobre la societat de l’ús de les noves tecnologies, l’automatització de processos i el desenvolupament de robots.

− Desenvolupar interés i curiositat de cara a l’activitat tecnològica i generar, així, iniciatives d'investigació i de cerca, i elaboració de noves realitzacions tecnològiques.


− Conéixer les principals aplicacions de les tecnologies pneumàtica i hidràulica. − Resoldre problemes relacionats amb els principis físics bàsics del comportament dels fluids

pneumàtics i hidràulics. − Conéixer els elements fonamentals que constitueixen aquests sistemes i descriure les

característiques i el funcionament bàsic. − Identificar els diferents elements que constitueixen els sistemes pneumàtics i hidràulics i

explicar-ne el funcionament i la funció en el conjunt a través de l’anàlisi d’aplicacions habituals. − Utilitzar la simbologia i la nomenclatura que cal per representar circuits amb la finalitat de

dissenyar i construir sistemes pneumàtics i hidràulics senzills capaços de resoldre problemes quotidians.

CONTINGUT

S

CONCEPTES

− Sistemes pneumàtics i hidràulics: principis, elements components, funcionament i

aplicacions bàsiques. − Exemples d’aplicació en sistemes industrials.

PROCED IMENTS

− Descripció dels components bàsics dels circuits pneumàtics i hidràulics. − Anàlisi de la constitució i funcionament de circuits pneumàtics i hidràulics d’aplicacions

reals. − Disseny de sistemes pneumàtics i hidràulics utilitzant la simbologia adient. − Resolució de circuits hidràulics simples mitjançant l’aplicació del principi de Pascal. − Utilització de simuladors per al disseny de circuits bàsics fent servir la simbologia

específica.

ACT I TUDS

− Predisposició per investigar i conéixer diferents automatismes, tractar d’analitzar-ne el funcionament, el control i el maneig.

− Curiositat per automatitzar processos per mitjà de l’ordinador. − Inquietud per conéixer i aplicar distints llenguatges de control. − Valoració de la importància de l'ús del vocabulari adequat i de les normes i la

simbologia establertes, per mantenir una comunicació eficaç. − Valoració de la importància creixent de sistemes automàtics o de control que faciliten la

vida de les persones.

63

UNITAT 3.- TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ. INTERNET.

OBJECTIUS

− Saber què és una xarxa de comunicació, anomenar i descriure els tipus de senyal utilitzats. − Classificar i distingir els sistemes de comunicació i els medis de comunicació utilitzats. − Descriure un sistema de telefonia amb fils i un sistema telegràfic. − Analitzar l’espectre radioelèctric i la seua distribució. − Descriure un sistema de comunicació per satèl·lit i conéixer-ne les característiques. − Descriure un sistema de telefonia mòbil, els seus tipus i les seues característiques. − Entendre la funció dels diferents elements que intervenen en un sistema de ràdio. Descriure

els tipus de modulació. − Descriure com funciona un sistema de televisió i com es representen les imatges segons el

tipus de receptor. − Valorar els possibles efectes de les radiacions electromagnètiques sobre la salut i establir

pautes de comportament adequades. − Conéixer les funcions d’un protocol de xarxa i les formes de control i protecció de dades. − Entendre bàsicament el funcionament d’Internet. − Obtindre un coneixement bàsic del protocol TCP/IP. − Ser capaç d’estudiar i triar l’opció de connexió a Internet més adequada a les necessitats de

cada usuari (des de l’elecció del proveïdor fins al tipus de connexió més apropiat). − Conéixer les necessitats i les prestacions de cada tipus de connexió, així com els passos que

calen per a la seua instal·lació i configuració. − Conéixer els passos necessaris per a configurar una connexió WIFI.


− Representar un sistema de telefonia amb fils amb els distints elements que intervenen (terminal telefònica, diferents mitjans de transmissió i centrals de commutació) fent servir alguns conceptes associats, com ara l’amplada de banda i les formes de transmissió.

− Ser capaç d’interpretar textos sobre l’espectre radioelèctric com a recurs limitat, la necessitat de repartir les freqüències per al seu ús i les característiques generals de propagació.

− Descriure un sistema de ràdio, reconéixer la necessitat de la modulació i amplificació en l’emissor i indicar els diferents blocs del receptor i la seua funció.

− Analitzar com es formen les imatges en la televisió i conéixer les imperfeccions que el nostre cervell aprofita per captar-les.

− Realitzar un esquema del procés: des de la gravació d'una seqüència fins que arriba als nostres receptors.

− Conéixer els efectes de les radiacions electromagnètiques, quins aparells emeten radiacions, quines unitats es fan servir per mesurar aquestes radiacions i quines mesures preventives es poden prendre.

− Construir un dispositiu, a partir d’un esquema determinat, capaç d’emetre o de rebre ones electromagnètiques.

− Conéixer i comprendre diversos conceptes bàsics d’Internet. proveïdor, adreça IP, domini, servidor, protocol, etcètera.

− Descriure bàsicament el funcionament d’Internet des de les funcionalitats del protocol TCP/IP. − Conéixer els passos que cal seguir per connectar un ordinador a Internet. − Conéixer els passos que calen per donar d’alta una connexió a Internet. − Identificar les diferents formes de connexió i les seues característiques principals. − Manejar amb desimboltura el lèxic bàsic d’Internet. argot, acrònims, termes procedents de

l’anglés, etcètera.

CONTINGUTS

− Comunicació amb fils i sense fil. − Transmissió de senyals elèctrics. − Mitjans de comunicació amb fils: cable de parells, cable coaxial i cable de fibra òptica. − El sistema telegràfic. − El sistema telefònic. − Mitjans de comunicació sense fil: l’espectre radioelèctric. Propietats de la radiació

electromagnètica. Bandes de freqüències i aplicacions. Repartiment de l’espectre. Requisits d'amplada de banda de sistemes de comunicacions típics.

− Comunicació via satèl·lit: elements, satèl·lits. El sistema de posicionament global (GPS). − La telefonia mòbil, característiques principals. − La ràdio. Emissor i receptor. Modulació AM i FM. Funcionament.

64

CONCEPTES

− La televisió. Fonaments. Receptors de televisió. Mitjans televisius. − Efectes de les radiacions electromagnètiques en la salut. − Transmissió de dades: control i protecció. Característiques d’un protocol de comunicació. − Concepte d’ISP, direcció IP, nom de domini i DNS. − El protocol TCP/IP. − Passos que cal seguir per connectar un ordinador a Internet. − Connexions a Internet: RTB, RDSI, ADSL, cable, via telèfon mòbil, PDA, via satèl·lit, per

la xarxa elèctrica i mitjançant xarxes sense fil. Característiques principals dels diferents tipus de connexió.

− Configuració d’una connexió WIFI.

PROCED IMENTS

− Elaboració d’un estudi històric de les diferents formes de comunicació valorant l'evolució

de l'abast, el temps necessari, la quantitat d'informació i la seua àrea d'influència. − Muntatge d’un sistema de comunicacions senzill (telègraf) identificant les parts del

sistema i la seua funció. − Realització d’un estudi comparatiu de diferents mitjans físics de transmissió, valorant les

seues característiques pel que fa al soroll, amplada de banda, cost i aplicacions. − Cerca d’informació sobre l’espectre de so (incloent-hi els sons emesos per instruments

musicals, per animals i per l’ésser humà). Relació amb l’amplada de banda utilitzada en telefonia i radiodifusió.

− Descripció d’un sistema de telefonia i de televisió mitjançant un diagrama de blocs. − Muntatge d’un emissor i receptor d’AM i identificació dels diferents blocs. Comparació

amb un sistema de FM. − Elaboració d’una llista de dispositius que emeten radiacions electromagnètiques, dels

seus possibles efectes sobre la salut i les mesures de precaució que es poden prendre. − Investigació sobre les ofertes dels diferents proveïdors d’accés. − Coneixement del procediment per donar d’alta una connexió a Internet. − Cerca de les adreces IP de dominis coneguts. − Descripció i anàlisi de la connexió de la xarxa de l’aula. − Obtenció de tot tipus d’informació relacionada amb la unitat mitjançant cercadors. − Anàlisi de la configuració de l’ordinador. − Configuració d’un ordinador per a una connexió a Internet. − Configuració d'una xicoteta xarxa per tal de connectar-la a Internet.

ACT I TUDS

− Manteniment d’una actitud oberta i flexible mentre s’exploren i es desenvolupen idees noves.

− Interés per conéixer els principis científics que expliquen el funcionament dels objectes tècnics.

− Contribució a mantindre un entorn agradable i ordenat a l’aula. − Perseverança davant les dificultats. − Valoració dels efectes del progrés tecnològic i desenvolupament d’hàbits en consonància. − Interés per conéixer el funcionament d’Internet. − Valoració dels avantatges de conéixer les diferents formes de connexió a Internet. − Disposició per a l’observació i l’estudi de la configuració d’equips i xarxes informàtiques. − Valoració de l’impacte d’Internet sobre les societats modernes. − Valoració de la contribució d’Internet a la millora de la vida de les persones. − Presa de consciència sobre l’ús i l’abús d’Internet. − Respecte per les opinions de la resta d’usuari.

65

· PROJECTE: “ Mecanisme hidràulic”. Construirem un mecanisme que complisca les següents característiques:

- Serà un sistema (triat a l’atzar per l’alumne) que tinga dos mecanismes hidràulics. Aquestos mecanismes podran obrir i tancar portes o finestres, sostres, o fer moure qualsevol tipus de mecanisme.

- Tindrà un sistema elèctric (un punt de llum, un motor, ...) accionat mitjançant un interruptor o un motor

que accionarà algun efecte, l’energia elèctrica des quals serà subministrada per una pila de petaca de 4,5 V.

- El sistema triat (botiga, atracció de fira, ...) estarà degudament acabat i pintat. - Tot es muntarà sobre una base d’aglomerat.

66

UNITAT 4.- LES INSTAL·LACIONS EN L’HABITATGE.

OBJECTIUS

− Identificar i descriure el funcionament dels elements més importants de les instal·lacions

bàsiques de l'habitatge. − Elaborar plànols i esquemes tècnics raonant el disseny de les instal·lacions. − Valorar la importància de l’ús adequat de les instal·lacions des dels punts de vista de la

seguretat i de l’impacte mediambiental. − Conéixer la seguretat i estalvi energètic de les instal·lacions. − Conéixer les característiques de l’arquitectura bioclimàtica i domòtica de l’habitatge.


− Conéixer el llenguatge tècnic i simbòlic dels elements que formen part de les instal·lacions de

l’habitatge. − Realitzar distints plànols de les instal·lacions indicant els elements més importants. − Identificar les instal·lacions elèctriques interiors d’un edifici i d’un habitatge. − Identificar els components bàsics de les instal·lacions de lampisteria i sanejament d’un

habitatge. − Identificar els components bàsics de les instal·lacions de calefacció d’un habitatge. − Identificar els components bàsics de les instal·lacions de gas interiors d’un edifici i d’un

habitatge. − Conéixer les normes bàsiques de seguretat i manteniment de les diferents instal·lacions. − Conéixer les característiques de l’arquitectura bioclimàtica i domòtica de l’habitatge.

CONTINGUTS

CONCEPTES

− instal·lació elèctrica d’un edifici i de l’interior de l’habitatge. − Grau d’identificació, connexions, materials i dispositius elèctrics. − Circuits interiors d’aigua: components bàsics. − Instal·lacions de calefacció: tipus i components. − Instal·lacions de gas: classes, distribució i components. − Altres instal·lacions de l’habitatge: telefonia, ràdio, televisió. − Seguretat i manteniment de les instal·lacions.

PROCED IMENTS

− Identificació dels elements de cada instal·lació. − Cerca d’informació sobre reglamentació. − Disseny i dibuix d'instal·lacions utilitzant la simbologia apropiada. − Creació d’un glossari de termes tècnics específics de cada instal·lació. − Exposició i especejament de diferents components de les instal·lacions.

ACT I TUDS

− Interés sobre la distribució i l’ús de l’energia a la llar. − Valoració dels problemes mediambientals provocats pel malbaratament en relació a l'ús

de les instal·lacions de l'habitatge. − Interés i actitud activa de cara al respecte de les mesures de manteniment i seguretat

necessàries. − Disposició al consum responsable.

67

UNITAT 5.- CONTROL I ROBÒTICA.

OBJECTIUS

− Conéixer els principis, elements i aplicacions bàsiques de diferents sistemes de control:

electromagnètics, electrònics i programats. − Fer ús de l'ordinador com a part integrant de sistemes de control: analitzant les

característiques del sistema que es controlarà i l’intercanvi de senyals analògics i digitals entre aquest i l’ordinador, coneixent les característiques de la interfície o controladora que permet a l’ordinador comunicar-se amb l’exterior i elaborant un programa de control.

− Emprar els coneixements adquirits durant el curs per a dissenyar, planificar i construir un robot amb elements mecànics, elèctrics i electrònics, que incorpore sensors per aconseguir informació de l’entorn i reaccione segons les dades obtingudes pels mateixos.

− Analitzar i valorar críticament la influència sobre la societat de l’ús de les noves tecnologies, l’automatització de processos i el desenvolupament de robots.

− Desenvolupar interés i curiositat de cara a l’activitat tecnològica i generar, així, iniciatives d'investigació i de cerca, i elaboració de noves realitzacions tecnològiques.


− Analitzar sistemes automàtics, descriure els seus components i muntar automatismes senzills. − Utilitzar sensors en sistemes automàtics per adquirir informació de l’entorn. Descriure i

classificar diferents tipus de sensors. − Dissenyar i construir un robot o sistema automàtic que siga capaç de mantenir-ne el

funcionament en funció de la informació que rep de l'entorn. − Analitzar i desenvolupar programes informàtics per controlar sistemes automàtics. − Utilitzar simuladors informàtics per a verificar i comprovar el funcionament dels sistemes

automàtics, robots i programes de control dissenyats. − Fer servir l’ordinador com a eina d’adquisició i interpretació de dades, i com a realimentació

d'altres processos amb les dades obtingudes.

CONTINGUTS

CONCEPTES

− Sistemes de control. Tipus. Realimentació. − Sensors. Tipus, característiques i utilització en sistemes de control. − Control electromagnètic. Lleva, final de carrera i relé. − Control electrònic. Transistors. Comparadors. − Control per ordinador. Entrada i eixida de dades. − Senyals analògics i digitals. Programació. − Robots. Arquitectura. Programació de robots.

PROCED IMENTS

− Anàlisi, disseny i muntatge de sistemes electromecànics de control. − Anàlisi, disseny, simulació i muntatge d’automatismes controlats a través de circuits

electrònics. − Realització de programes d’ordinador que permeten obtindre dades de l’exterior i activar

diferents dispositius d’eixida. − Elaboració de diagrames de flux i programes de control de robots, simulant-ne el

funcionament per ordinador, obtenint dades de diferents sensors i proporcionant, a partir d'aquestes dades, el senyal adient per als actuadors.

− Muntatge d’un robot que incorpore diversos sensors i que reaccione davant les dades proporcionades per aquests.

ACT I TUDS

− Predisposició per investigar i conéixer diferents automatismes, tractar d’analitzar-ne el

funcionament, el control i el maneig. − Curiositat per automatitzar processos per mitjà de l’ordinador. − Inquietud per conéixer i aplicar distints llenguatges de control.

68

· PROJECTE: “Mecanisme amb final de recorregut”. Hem de construir un mecanisme que complisca les següents característiques:

1. Una porta o finestra s'obrirà i es tancarà. 2. Tindrà parada automàtica gràcies a 2 finals de recorregut. 3. Quan s'obriga el mecanisme s'encendrà una bombeta i quan es tanque s'encendrà una altra. 4. El mecanisme funcionarà gràcies a un motor normal. 5. Tot s'activarà gràcies a una pila de 4,5 V i un microcommutador de 6 terminals. 6. El mecanisme formarà part d'un ambient determinat (un supermercat, un garatge, una casa, ...)

amb una estructura de contraxapat fi o d'altres materials i sobre una base d'aglomerat. 7. Tot haurà d'estar pintat i decorat.

69

UNITAT 6.- ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA.

OBJECTIUS

− Dissenyar i construir sistemes electrònics senzills com a resposta a problemes concrets. − Saber interpretar esquemes elèctrics i electrònics i realitzar el muntatge a partir d’aquests,

fent-hi servir diferents suports. − Analitzar sistemes electrònics senzills per comprendre el seu funcionament, conéixer els

components que els integren i les funcions que realitzen. − Conéixer la funció i aplicacions de distints circuits integrats d’ús comú.


− Descriure el funcionament, aplicació i components elementals d’un sistema electrònic. − Dissenyar, simular i muntar circuits electrònics senzills. − Conéixer i utilitzar adequadament la simbologia electrònica. − Identificar els blocs d’entrada, eixida i procés d'un sistema electrònic i muntar circuits a partir

dels mateixos. − Realitzar operacions lògiques fent servir l’àlgebra de Boole. − Relacionar plantejaments lògics amb processos tècnics i resoldre mitjançant portes lògiques

problemes tecnològics senzills. − Treballar ordenadament i respectar les normes de seguretat i higiene, pels riscos que implica la

manipulació d'aparells elèctrics.

CONTINGUTS

CONCEPTES

− Components electrònics bàsics: resistència, condensador, díode, transistor i circuits

integrats simples. − Sistemes electrònics: blocs d’entrada, d’eixida i de procés. − Dispositius d’entrada: interruptors, polsadors, resistències dependents de la llum i de la

temperatura. − Dispositius d'eixida: brunzidor, relé, LED, llum, motor. − Dispositius de procés: comparador, circuit integrat 555, portes lògiques. − Aplicació de l’àlgebra de Boole a problemes tecnològics bàsics.

PROCED IMENTS

− Identificació de diferents components electrònics, com també de les seues funcions i

simbologia. − Reconeixement de l’entrada, procés i eixida en un sistema electrònic. − Realització, a partir d’un esquema, de muntatges de circuits electrònics, utilitzant

resistències, condensadors, díodes, transistors i circuits integrats. − Utilització de muntatges que ja han sigut realitzats per formar blocs com a parts integrants

d’altres sistemes. − Anàlisi, disseny i implementació de circuits digitals senzills. − Simulació de circuits electrònics per analitzar el comportament dels mateixos. − Ús de diverses tècniques de muntatge i connexió de circuits electrònics. − Ús del polímetre per analitzar característiques i estat de components electrònics bàsics. − Cerca d’informació sobre diferents circuits integrats per tal de conéixer la seua funció i

utilitzar-los adequadament.

ACT I TUDS

− Interés per conéixer el funcionament de productes tecnològics d’ús comú. − Reconeixement i valoració de la importància de l’electricitat i l'electrònica en l’àmbit

domèstic, escolar i industrial. − Disposició positiva i creativa davant dels problemes pràctics i confiança en la pròpia

capacitat per assolir resultats útils. − Respecte per les normes de seguretat a l’aula de tecnologia i conscienciació dels riscos

que implica l'ús de l'electricitat.

70

UNITAT 7.- MAQUINARI I PROGRAMARI.

OBJECTIUS

− Manejar el full de càlcul en tecnologia per obtindre, analitzar i representar informació numèrica

i analitzar pautes de comportament. − Conéixer les xarxes que permeten la comunicació entre ordinadors: xarxa d’àrea local (LAN),

xarxa sense fil (WLAN) i xarxa d’àrea estesa (WAN). − Descriure bàsicament una xarxa d’ordinadors d’àrea local i realitzar-ne la configuració bàsica. − Assumir de forma activa l'avanç i l'aparició de noves tecnologies, tot incorporant-les als afers

quotidians. − Analitzar i valorar críticament la influència del desenvolupament tecnològic en la societat.


− Utilitzar adequadament el full de càlcul per al tractament de la informació numèrica. − Descriure els tipus de xarxes de comunicació d’ordinadors. − Descriure, configurar i fer ús de les eines necessàries per a la connexió d’una xicoteta xarxa

local.

CONTINGUTS

CONCEPTES

− El full de càlcul en tecnologia: introducció de dades, operacions i representació de les

mateixes. Anàlisi d’un sensor, resolució de circuits, conversió analògica-digital. Funcions financeres del full de càlcul. factures, la borsa, crèdits i hipoteques.

− Xarxes de comunicació de dades: comunicació entre ordinadors. Tipus de xarxes de dades: xarxa d’àrea local (LAN) , xarxa sense fil (WLAN) i xarxa d’àrea estesa (WAN).

PROCED IMENTS

− Introducció de dades en un full de càlcul i realització d'operacions elementals amb elles. − Obtenció de la corba característica del funcionament d’un sensor a partir d’una taula de

dades. − Resolució de circuits mitjançant un full de càlcul. − Ús de les funcions matemàtiques del full de càlcul per convertir un senyal analògic en

digital. − Elaboració d’una factura, seguiment d’una inversió en borsa, anàlisi d’un crèdit o prèstec

hipotecari. − Coneixement dels dispositius necessaris i la seua connexió per formar una xarxa d’àrea

local.

ACT I TUDS

− Interés per les noves tecnologies i la implicació que tenen en la vida real. − Valoració de la importància creixent dels ordinadors en la societat actual. − Respecte per les normes d’ús i seguretat en el maneig de l’ordinador. − Actitud positiva i creativa davant de problemes pràctics i implicació personal en la

resolució d'aquests per aconseguir resultats útils. − Curiositat i respecte pel que fa a les idees, els valors i les solucions aportades per altres

persones, cultures i societats. − Valoració de la necessitat de disposar de sistemes de comunicació fiables que

contribuïsquen al desenvolupament econòmic i social.

71

UNITAT 8.- DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR.

OBJECTIUS

− Conéixer les diferents aplicacions informàtiques relacionades amb el procés tecnològic i determinar en quines fases s’empren.

− Utilitzar aplicacions de dibuix vectorial per elaborar plànols tècnics. − Expressar idees tècniques a través de dibuixos utilitzant codis que estructuren la informació

que es pretén transmetre i alhora l’esclarisquen. − Conéixer les diferents aplicacions informàtiques relacionades amb el disseny gràfic i la seua

utilitat pràctica. − Interpretar plànols, circuits i esquemes elaborats amb mitjans informàtics. − Valorar la importància del dibuix tècnic com a mitjà d’expressió i comunicació en l'àrea de

Tecnologia. CRITERIS D'AVALUACIÓ

− Reconéixer el tipus d’aplicació informàtica emprada en diferents productes. − Triar el programa adient segons les necessitats de cada fase del procés tecnològic. − Elaborar plànols tècnics fent servir una aplicació informàtica de dibuix vectorial. − Acotar un objecte tècnic amb un programa de dibuix vectorial. − Elaborar circuits senzills amb una aplicació informàtica. − Dibuixar plànols en escala absoluta i configurar les opcions d’impressió per imprimir a diferents

escales.

CONTINGUTS

CONCEPTES

− Conceptes de CAD, CAM i CAE. − Relació dels conceptes anteriors amb el procés tecnològic a l’aula i en la vida real. − Principals aplicacions informàtiques de:

o Dibuix vectorial. o Disseny gràfic. o Maquetació. o Retoc fotogràfic. o Càlcul d’estructures. o Càlcul i disseny de circuits. o Control de producció. o Simuladors virtuals. o Animació.

− Principals ordres i opcions d’un programa de dibuix vectorial. − Proporcionalitat entre dibuix i realitat. − Escales d’impressió.

PROCED IMENTS

− Realització de dibuixos de vistes i perspectives d’objectes senzills per tal de comunicar un

treball tècnic mitjançant un programa de dibuix vectorial. − Selecció dels programes adients per a cada fase del procés tecnològic. − Elecció i càlcul de la relació entre la mida del paper i el dibuix en pantalla per imprimir a

l’escala adequada. − Acotació de segments, circumferències i arcs en figures geomètriques planes i objectes

senzills tridimensionals amb un programa de dibuix vectorial.

ACT I TUDS

− Gust per la netedat i l’ordre en la presentació dels treballs. − Valoració de l’expressió gràfica com a forma de comunicació en l’àrea de Tecnologia. − Interés per les distintes formes de representació gràfica i les seues aplicacions. − Bona disposició per treballar amb ordinadors i tenir-ne cura. − Valoració de la importància de mantindre un entorn de treball ordenat i agradable.

72

· PROJECTE: “Realització de pràctiques de soldadura ”

- Es realitzaran pràctiques de soldadura amb estany.

“Realització de pràctiques d’electrònica. Full de c àlcul: Excel i Pràctiques de CAD”.

- Es realitzaran pràctiques d’electrònica amb els entrenadors dels que disposa el departament de

tecnologia.

- Es realitzaran pràctiques de full de càlcul amb Excel.

- Es realitzaran pràctiques de CAD (Disseny assistit per ordinador) amb els programes de CAD del departament.

" Realització de pràctiques de robòtica amb el pro grama Crumble"

73

5.2. TECNOLOGIA INDUSTRIAL I 1er Trimestre UNITAT 1.- Productes tecnològics.

UNITAT 2.- Introducció a la ciència dels materials.

Projecte: - Construcció d’un prototip amb valor comercial utilitzant diferents materials.

Treball Monogràfic: Creació d’una empresa per a la venda del prototip. 2on Trimestre UNITAT 3.- Màquines i sistemes.

UNITAT 4.- Procediments de fabricació .

Projecte: - Construcció d'un telefèric.

Monogràfic: Estudi de les normes i elements de seguretat en el maneig de màquines i ferraments.

3er Trimestre

UNITAT 5.- Recursos energètics.

Projecte: - Maqueta d'un habitatge electrificat.

Monogràfic: Estudi audiovisual d’impacte mediambiental, consum energètic i sostenibilitat.

74

UNITAT 1.- PRODUCTES TECNOLÒGICS. O B J E C T I U S

Distingir els elements bàsics que costitueixen una empresa industrial. Classificar empreses atenent a diferents criteris. Descriure en què consisteix l’organització d’una empresa i distingir els models d’organització lineal i funcional. Descriure el diferents canals de comunicació que es donen a l’interior d’una empresa i assenyalar-ne la funció. Distinguir l’entorn immediat i l’entorn general d’una empresa. Justificar la influència que tenen els clients, els proveïdors, la competència i els canvis polítics, econòmics, socials i tècnics en el funcionament d’una empresa. Descriure els canvis successius que han de suportar les empreses com a conseqüència del desenvolupament tecnològic. Explica l’estructura i les funcions d’una oficina tècnica, definir què és un projecte tècnic, quina n’és la seqüència de la confecció i quins documents s’elaboren en cada una de les seues fases. Confeccionar i interpretar organigrames. Identificar el sectors de la producció i classificar empreses per sectors segons l’activitat que desenvolupen. Enumerar la seqüència d’activitat que du a terme una empresa industrial. Justificar les primeres matèries utilitzades en la producció d’un objecte determinat tenint en compte les seues característiques. Reconéixer la importància del disseny en les activitats industrials i identificar els seus camps d’aplicació. Distingir les diferents maneres d’aplicar el control de qualitat a la producció. Explicar en què consisteix el control de qualitat d’un producte i enumerar-ne els avantatges i els inconvenients. Justificar la importància i la utilitat de la normalització i classificar les normes vigents. Analitzar les característiques d’un model d’empresa industrial i reconèixer-hi tots els elements estudiants.

C R I T E R I S D' A V A L U A C I Ó

Classificació empreses reals segons la seua grandària, la titularitat i la forma jurídica. Interpretar l’organigrama d’una empresa concreta. Confeccionar organigrames lineals i funcionals de diverses empreses. Identificar i classificar canals de comunicació. Descriure els elements que constitueixen l’entorn específic i l’entorn general d’una empres de la pròpia localitat. Justificar la influència d’un canvi concret – econòmic, polític, social o tècnic – sobre l’estructura i el funcionament d’una empresa industrial determinada. Elaborar un projecte tècnic. Descriure l’estratègia empresarial. Justificar la necessitat de domini de les tècniques de representació gràfica en el procés de disseny d’un objecte industrial. Justificar els avantatges i els inconvenients del control de qualitat. Justificar el tipus de control de qualitat que cal aplicar a diversos processos tecnològics segons les característiques que tenen i la modalitat de control. Reconéixer els avantatges dels processos de normalització i buscar informació al voltant de les diverses normes ISO o UNE. Descriure els diversos aspectes que cal considerar per a dur a terme l’anàlisi d’una empresa industrial.

CONCEPTES

L’empresa i el seu context socioeconòmic. Fases del seu procés productiu i comercialització. Models d’excel·lència. Sistema de gestió de qualitat. Estratègies de comprensió. Imaginació i creativitat en el disseny de productes tecnològics. Estratègies de planificació, organització.

75

C O N T I N G U T S

PROCED IMENTS

Confecció d’organigrames. Planificació i desenvolupament d’un projecte tècnic. Anàlisi del procés de fabricació d’un producte tecnològic globalment considerat. Interpretació de catàlegs i etiquetes identificatives de productes industrials.

ACT I TUDS

Valoració crítica de les repercussions que té la producció d’un objecte o producte tecnològic sobre la qualitat de vida de les persones. Valoració de la necessitat social de que es reconeguen els drets com a usuaris d’un serveis o com a consumidors d’un producte.

UNITAT 2.- INTRODUCCIÓ A LA CIÈNCIA DELS MATERIALS.

O B J E C T I U S

Identificar i distingir les partícules que constitueixen l’estructura atòmica de la matèria. Reconéixer l’existència d’estructures cristal·lines i distingir-les de l’estat amorf. Distigir, classificar i descriure els tractaments a què se sotmeten els metalls per tal de millorar-ne les propietats. Enumerar i definir correctament les propietats mecàniques dels materials. Descriure les diferents tècniques de protecció contra la corrosió a què se sotmeten els materials metàl·lics. Valorar la importància del diferents tipus de materials per les seues propietats i aplicacions. Classificar els materials d’ús habituals en funció de la seua composició i del seu origen. Distingir el metalls no fèrrics i classificar-los en funció de la seua densitat. Classificar els acers segons el percentatge d’aleants que presenten i justificar les seues propietats. Descriure els procés d’obtenció d’algun dels metalls més importants des del punt de vista industrial. Descriure els diferents processos de tractament de la colada en les instal·lacions siderúrgiques. Identificar la meua principal de la qual s’extrauen diferents metalls. Prendre consciència de la necessitat d’establir rigoroses mesures de seguretat per a evitar l’impacte mediambiental dels processos metal·lúrgics. Identificar i distingir els diferents grups de materials de construcció. Identificar els components fonamentals de qualsevol tipus de vidre i distingir els principals tipus de vidres. Reconéixer els avantatges de l’acer laminat davant altres materials metàl·lics emprats en la construcció i indicar-ne igualment els inconvenients. Descriure les característiques tècniques i les principals aplicacions de la pedra i els materials ceràmics. Descriure el procés d’obtenció del ciment Porland. Explicar els avantatges del formigó pretensat amb relació als esforços que ha de suportar. Valorar les característiques tècniques dels diferents tipus de fustes amb relació a la seua resistència a la tracció, a la compressió i a la flexió. Emprar el llenguatge matemàtic per calcular la quantitat de components que cal barrejar per a obtenir formigó d’unes característiques donades. Justificar l’estructura molecular dels plàstics a partir dels diferents processos de polimerització que s’empren en la seua obtenció.

76

Descriure algun procés d’obtenció de plàstic. Distingir entre plàstics termoestables en objectes d’ús habitual. Valorar la importància del materials d’última generació per les seues aplicacions tecnològiques.


Identificar els diversos materials d’ús comú en els treballs pràctics. Donat un determinat material, identificar les seues propietats més importants. Calcular la densitat de materials en cossos regulars i irregulars. Traure conclusions sobre les experiències muntades. Relacionar els principals minerals de ferro amb la seua riquesa. Descriure els processos fisicoquímics que es produeixen en un alt forn. Relacionar els principals constituents de l’aliatge de l’acer amb les propietats que li confereixen. Enumerar aplicacions concretes de diversos tipus d’acer amb les propietats que li constituents de l’aliatge que contenen. Enumerar metalls no fèrrics emprats en la fabricació d’objectes d’ús domèstic i industrial, i classificar-los segons la densitat. Justificar els avantatges que presenten alguns aliatges de metalls no fèrrics enfront dels metalls purs. Justificar les aplicacions d’alguns materials ceràmics a partir de les seues propietats tècniques. Descriure els avantatges del formigó armat i el formigó pretensat davant el formigó convencional. Enumerar els diferents tipus d’algeps, justificar-ne l’aspecte en funció del procés d’obtenció i assenyalar les aplicacions més habituals de cada tipus. Identificar el procés d’obtenció de vidre. Triar el tipus de fusta més adequat per a la construcció d’un element estructural en funció del esforços que ha de suportar. Identificar la característica diferencial dels plàstic termoplàstics enfront dels termoestables. Enumerar diversos tipus de plàstics que es poden emprar per a aplicacions determinades.

C O N T I N G U T S

CONCEPTES

Els materials: propietats, estructura interna i aplicacions. Els metalls. Plàstics i altres materials. Materials de construcció. Investigació de nous materials: ús, desenrotllament, impacte social i econòmic.

PROCED IMENTS

Anàlisi de les propietats en general d’un determinat material, a partir de diverses experiències. Càlcul de les densitats de diferents materials, tant si es tracta de cossos regulars com irregulars. Estudi dels esforços a què estan sotmesos diversos elements estructurals. Observació i anàlisi de processos d’obtenció de ferro en l’alt forn i d’obtenció d’acer en els convertidors. Interpretació de diagrames ferro-carboni. Observació i anàlisi dels processos d’obtenció i afinament dels principals metalls no fèrrics. Observació i anàlisi dels processos d’obtenció de diferents materials emprats en la construcció. Determinació dels esforços que poden suportar diferents elements estructurals emprats en la construcció. Observació i anàlisi del procés d’obtenció de plàstics.

ACT I TUDS

Hàbit de treballar de forma ordenada seguint un procés prèviament establert. Valoració de l’orde i la pulcritud en la realització de treballs pràctics. Conscienciació de les repercussions dels processos d’obtenció del ferro i l’acer per a la salut i la seguretat del treballadors. Conscienciació de les repercussions de la manipulació d’alguns metalls no fèrrics, com ara el coure, el plom i el mercuri, per a la salut i la seguretat dels treballadors. Valoració de la utilitat de diferents materials emprats en la construcció a partir de les seues característiques tècniques i el seu preu de mercat.

77

Projecte: - Construcció d’un prototip amb valor comercial utilitzant diferents materials. El prototip haurà de tindre valor comercial i estar construït amb diferents material entre els que estiga un del materials estudiat: Plàstic, metall o material de construcció.

Treball Monogràfic: Creació d’una empresa per a la venda del prototip. Concepció de la idea, definició de les característiques de l’empresa, estudi del mercat potencial, dimensió de

l’empresa, formes de finançament, anàlisi de la viabilitat i inici dels tràmits legals per a constituir-la.

PRÀCTIQUES: - Elaborar un projecte tècnic que incloga l’estudi inicial, la fase informativa i la fase d’elaboració del projecte. - Identificar derivats del ferro i metalls no fèrrics a partir de l’anàlisi d’algunes propietats característiques: magnetisme, color resistència a l’oxidació i duresa. - Confeccionar algun element amb un metall. - Preparar morters de diferents composició, analitzar la resistència a diferents esforços i confeccionar fitxes resum a partir de les observacions realitzades. - Treballar amb diferents materials de construcció i observar les diferents tècniques de construcció. - Visitar algunes obres en diferents moments comparant les diferents tècniques de construcció.

78

UNITAT 3.- MÀQUINES I SISTEMES. O B J E C T I U S

Distingir entre arbres eixos segons la seua funció. Definir els paràmetres que caracteritzen una roda dentada. Identificar i descriure tipus d’engranatges. Explicar les transformacions de moviments de diferents mecanismes: biela-manovella, cargol sense fi-corona, pinyó-cremallera, manovella amb cargol i femella, lleves i excèntriques, etc. Calcular correctament la relació de transmissió en diferents mecanismes. Localitzar sistemes de transmissió mitjançant politges i engranatges en màquines d’ús habitual en el taller mecànic i reconèixer-ne la funció. Identificar i definir les magnituds bàsiques utilitzades en pneumàtica i oleohidràulica i expressar-les en diverses unitats. Analitzar les semblances i les diferències entre els diferents cilindres i justificar-ne els avantatges i els inconvenients de cada tipus. Identificar circuits pneumàtics i oleohidràulics i representar-los simbòlicament segons la norma ISO. Calcular la força exercida per un actuador conegudes la pressió que suporta i la superfície que presenta. Explicar la funció de les vàlvules distribuïdes d’un circuit i identificar-les i descriure’n el seu funcionament. Descriure el funcionament de cilindres accionats per mitjà de vàlvules en casos senzills de l’entorn tecnològic.


Confeccionar un esquema classificador dels elements transmissors d’esforços segons si són directes o indirectes. Calcular la relació de transmissió d’un sistema de corrioles o de rodes de fricció. Definir els paràmetres que caracteritzen una roda dentada i calcular un coneguts els altres. Identificar els tipus d’engranatges a patir de l’anàlisi d’objectes reals o d’imatges. Calcular la relació de transmissió d’un engranatge simple. Calcular la velocitat de l’arbre resistent d’un sistema de corrioles o de rodes de fricció, d’un engranatge simple o d’un tren compost d’engranatges. Identificar els mecanismes de transmissió que utilitzen diverses màquines, dispositius i sistemes presents en l’entorn. Descriure el funcionament d’un embragatge de discos. Calcular el desplaçament d’una cremallera. Calcular la relació de transmissió d’un mecanisme caragol sense fi-corona. Descriure el funcionament d’una lleva a partir de l’anàlisi d’una sèrie d’imatges. Calcular l’avantatge d’un mecanisme tipus manovella amb caragol i femella. Descriure el funcionament d’un embragatge de discos. Dibuixar un circuit pneumàtic i oleohridràulic proveït de grup compressor, conductes, vàlvules i cilindres. Calcular el treball desenvolupat per un cilindre d’efecte simple o doble, una vegada coneguts els paràmetres bàsics del seu funcionament. Descriure les parts i funcionament d’una vàlvula a partir de la seua representació simbòlica. Representar simbòlicament alguns elements auxiliars d’un circuit pneumàtic i oleohidràulica i descriure la funció que acompleixen. Interpretar l’esquema d’un circuit pneumàtic o oleohidràulic i descriure el seu funcionament.

CONCEPTES

Elements mecànics. Transmissió i transformació de moviments. Circuits pneumàtics i oleohidràulics. Simulació i disseny assistits per ordinador.

79

C O N T I N G U T S

PROCED IMENTS

Càlcul de relació de transmissió d’un sistema de corrioles, de rodes de fricció o d’engranatges. Càlcul del moment de torsió trasmés per un sistema de corrioles, de rodes de fricció, d’engranatges simples o un tren compost d’engranatges. Determinació dels paràmetres d’una roda dentada. Identificació del caràcter multiplicador o reductor d’un sistema transmissor del moviment a partir de l’anàlisi de la seua relació de transmissió. Identificació d’elements de transmissió en màquines i sistemes tècnics. Determinació del moviment d’un mecanisme biela-manovella. Determinació i càlcul dels paràmetres d’un mecanisme pinyó-cremallera. Determinació i càlcul dels paràmetres d’un mecanisme caragol sense fi-corona. Descripció del funcionament d’un arbre de lleves. Determinació i càlcul dels paràmetres d’un mecanisme de manovella amb caragol i femella. Representació esquematitzada de circuits pneumàtics i oleohidràulics. Interpretació d’esquemes de circuits pneumàtics i oleohidràulics. Muntatge i experimentació d’alguns circuits pneumàtics i oleohidràulics senzills i característics. Càlcul de la força i el treball realitzats per un cilindre.

ACT I TUDS

Interés per participar activament en el procés de muntatge i desmuntatge de màquines i mecanismes per mitjà de mètodes ordenats i prèviament estudiats. Interés per participar activament en el procés de muntatge i desmuntatge de circuits pneumàtics i oleohidràulics. Respecte pel que fa a la normativa preestablerta en la representació d’esquemes i circuits pneumàtics i oleohidràulics.

UNITAT 4.- PROCEDIMENTS DE FABRICACIÓ.

O B J E C T I U S

Identificar les diverses tecnologies de fabricació i classificar-les segons la manera de conformar els materials. Comparar els procediments d’emmotlament per força centrífuga i per injecció i assenyalar-ne les analogies i les diferències. Distingir entre deformació elàstica i deformació plàstica i reconèixer aquesta com el fonament de les tècniques de deformació per compressió i per tracció. Comparar els processos d’estampació en fred i en calent, assenyalar-ne les analogies i diferències i justificar els avantatges del procés en fred. Justificar el fonament de les tècniques d’estiratge i trefilatge, comparar-les i assenyalar-ne les analogies i les diferències. Enumerat aplicacions concretes de les diverses tècniques d’emmotlament per gravetat segons les seues característiques i el tipus d’objecte que es vol obtenir. Distingir els diversos tipus de trens de laminatge que s’empren en la indústria i els tipus de productes que s’obtenen en cada un. Assenyalar diferents àmbits industrials en els quals s’apliquen els processos de conformació que s’han estudiats. Explicar en què consisteix un procés d’extrusió i indicar quin tipus d’objectes s’obtenen. Identificar les diferents tecnologies de fabricació i classificació i classificar-les segons la manera de conformar els materials. Distingir entre deformació elàstica i deformació plàstica i reconèixer aquesta com el fonament de les tècniques de deformació per compressió i per tracció. Justificar el fonament de les tècniques d’estiratge i trefilatge, comparar-les i assenyalar les analogies i diferències. Comparar diferents procediments de conformació i assenyalar les analogies i les diferències. Distingir els diferents tipus de trens de laminatge que s’utilitzen en la indústria i els tipus de productes que s’obtenen en cadascun. Esmentar aplicacions concretes de les diferents tècniques d’emmotlament per gravetat segons les seues característiques i el tipus d’objecte que es vol obtenir. Assenyalar diferents àmbits industrials en els quals s’apliquen els processos de conformació estudiats.

80

Descriure breument el procés de forja manual i indicar les eines que es fan servir en cada operació. Explicar en què consisteix un procés d’extrusió i esmentar quins tipus d’objectes s’obtenen. Identificar les principals màquines simples i descriure’n les característiques mecàniques. Reconèixer els principals elements acumuladors i dissipadors d’energia mecànica i valorar-ne la funció en les màquines. Descriure la manera de funcionar de diferents elements acumuladors i dissipadors, i també de les juntes de Cardan i dels embragatges. Justificar la funció dels elements de fricció i explicar la manera de treballar dels coixinets i els rodaments. Explicar què s’entén per lubricació i justificar-ne la utilitat. Emprar el llenguatge matemàtic per calcular paràmetres de màquines simples i també el seu avantatge mecànic en casos senzills.


Seleccionar un procés d’emmotlament, descriure les ferramentes que s’hi empren i el procés seguit i enumerar aplicacions industrials concretes a les quals es destina. Enumerar les diverses operacions que es duen a terme en un procés de forja manual, triar una i descriure les eines i les ferramentes emprades i el procés seguit. Enumerar diverses aplicacions industrials dels processos d’estampació en fred. Fer un dibuix esquemàtic d’un tren de laminatge i enumerar els diferents productes industrials que s’obtenen i el nom que rep cada un. Enumerar les aplicacions industrials dels processos d’estiratge i trefilatge. Identificar visualment les eines manuals i les màquines eina que s’utilitzen en les operacions de fabricació amb pèrdua de material. Triar una màquina eina del taller, identificar les parts o peces principals, descriure el funcionament i enumerar les aplicacions tècniques. Triar l’eina de tall adequada per a dur a terme determinats treballs de fabricació. Calcular els paràmetre característiques de la cadena cinemàtica d’una màquina eina segons el tipus de materials amb el qual es treballa i les condicions concretes de funcionament. Enumerar normes de seguretat necessàries per a desenvolupar una determinada operació de mecanització amb màquina eina. Identificar visualment les eines manuals i les màquines eina que s’utilitzen en les operacions de tornejat, fresatge i rectificació. Definir i descriure els paràmetre que caracteritzen la cadena cinemàtica d’un torn, una fresatge i rectificadora. Triar l’eina de tall adequada per a dur a terme treballs de tornejat, fresatge o rectificació. Calcular els paràmetres característics de la cadena cinemàtica d’un torn, una fresadora o una rectificadora segons el tipus de material amb el qual es treballa i les condicions concretes de funcionament. Enumerar normes de seguretat necessàries per a dur a terme operacions de tornejat, fresatge i rectificació amb màquina eina. Enumerar elements auxiliars de màquines i classificar-los segons si són acumuladors, dissipadors o elements de fricció. Calcular l’energia que acumula un volant d’inèrcia. Descriure el funcionament del sistema de suspensió d’un automòbil. Triar un sistema d’accionament de frens i descriure’n els elements i el funcionament. Justificar el tipus de material de què estan fets els coixinets. Analitzar un sistema d’accionament, de transmissió o de transformació de moviments i justificar el tipus de lubricació més adient.

CONCEPTES

Fabricació de peces per conformació, sense pèrdua de material, per mitjà de tècniques de fusió i emmotllament. Fabricació de peces amb pèrdua de material per mitjà de diferents tècniques de mecanitzat. Impacte ambiental. Màquines i ferramentes. Normes i elements de seguretat.

81

C O N T I N G U T S

PROCED IMENTS

Anàlisi dels processos emprats en la fabricació d’un producte determinat. Determinació d’alguns paràmetres característiques de la cadena cinemàtica d’una màquina eina: velocitat de gir, velocitat de tall i avançament. Descripció de l’estructura i el funcionament de diversos sistemes d’accionament de frens. Càlcul de la força desenvolupada pels frens per a detenir un vehicle en marxa. Identificació de tipus de rodaments segons els esforços que han de suportar.

ACT I TUDS

Interés per l’ús i el manteniment de màquines i eines emprades en els processos de conformació sense pèrdua de materials. Respecte per les normes de seguretat en l’ús d’eines i màquines. Interés per muntar i desmuntar aparells, respectant en tot moment les normes de seguretat.

Projecte: - Construcció d’un telefèric.

Es construirà la maqueta d’un telefèric amb un motor elèctric i els mecanismes necessaris per a que transllade les

cadires de la part baixa d’un muntanya a la part alta. La maqueta tindrà que estar pintada i decorada.

Monogràfic: Estudi de les normes i elements de seguretat en el maneig de màquines i ferraments. Fent

un pla d’aplicació de les diferents normes de seguretat per evitar accidents laborals.

PRÀCTIQUES: - Identificar elements de transmissió en màquines i sistemes de l’entorn conegut i analitzar el seu funcionament,

seguint una pauta establerta.

- Identificar mecanismes de transformació de moviments en màquines i aparells reals i descriure els processos que

s’esdevenen en cada un.

- Dur a terme una reblada manual.

- Dur a terme una soldadura tova amb fil d’estany.

- Dissenyar i muntar circuits pneumàtics i oleohidràulics amb una finalitat preestablerta.

- Elaborar un objecte senzill mitjançant tècniques de conformació sense pèrdua de material.

- Dur a terme l’anàlisi de màquines eina del taller on s’hi incloga la localització dels seus elements bàsics, la

comprovació de la cadena cinemàtica, la verificació de l’existència de proteccions i resguards, i la realització

d’alguna operació senzilla de mecanització.

82

UNITAT 5.- RECURSOS ENERGÈTICS. O B J E C T I U S

Manifestar interès per conèixer les fonts i les formes d’energia presents en la natura. Reconéixer la importància del concepte de rendiment energètic a l’hora d’analitzar fonts d’energia. Valorar la utilització de fonts d’energia ideals per tal de preservar el medi ambient. Expressar les qualitats de treball, potència i energia en diferents sistemes i realitzar canvis d’unitats. Explicar el funcionament de les centrals tèrmiques i nuclears i descriure els sistemes de seguretat que empren per a evitar l’impacte mediambiental de la producció d’energia. Valorar críticament la utilització de diferents combustibles fòssils i nuclears tenint en compte l’origen, la composició, el poder calorífic i les aplicacions. Analitzar les conseqüències mediambientals de la combustió dels combustibles fòssils. Esmentar els components bàsics d’una central elèctrica i descriure la funció. Descriure les diferents formes d’aprofitament de les energies renovables: Hidràulica, solar, eòlica, biomassa, RSU i d’altres. Descriure el funcionament d’una central hidroelèctrica. Conéixer els dispositius experimentals que permeten l’aprofitament d’altres fonts d’energia renovables. Reconéixer les característiques que les centrals hidroelèctriques i calcular la potència elèctrica que són capaces de generar. Prendre consciència de la importància de les fonts d’energia renovables per a la conservació del medi ambient i la consecució d’un desenvolupament.


Definir els conceptes d’energia eòlic, energia hidràulica, energia tèrmica i energia nuclear i relacionar-los amb la font d’energia. Classificar d’una manera argumentada una determinada font d’energia (solar, eòlica, hidràulica, tèrmica o nuclear) com a renovable o no renovable i com a convencional o no convencional. Confeccionar un quadre evolutiu de les formes i les fonts d’energia utilitzades per l’ésser humà al llarg de la història, a partir de la lectura d’un text descriptiu. Identificar l’energia cinètica i l’energia potencial d’un cos i calcular-les. Confeccionar un quadre de doble entrada on es classifiquen les fonts d’energia. Identificar la riquesa en carboni i el poder calorífic d’una varietat de carbó prèviament seleccionada. Enumerar els principals agents contaminants derivats de la combustió del carbó i dels derivats del petroli i descriure els efectes mediambientals. Descriure el procés de destil·lació fraccionada continua del petroli. Identificar el poder calorífic d’un determinat combustible gasós i descriure les aplicacions domèstiques i industrials. Identificar els elements bàsics d’una central tèrmica a partir d’un dibuix esquemàtic. Explicar la funció del moderador i les barres de control en una central nuclear. Enumerar els riscos de les centrals nuclears i les mesures de seguretat corresponents. Enumerar els trets diferencials de les fonts d’energia renovables enfront de les no renovables. Descriure l’estructura i el funcionament d’un determinat tipus de turbina hidràulica. Resoldre problemes relacionats amb el càlcul de la potència generada per una central hidràulica. Fer un dibuix esquemàtic d’un col·lector solar i indicar les parts fonamentals i la funció que acompleix cada una. Calcular la superfície d’un col·lector solar necessària per a obtenir una determinada potència, una vegada conegut el rendiment de la instal·lació. Calcular l’energia generada per un conjunt de panells fotovoltaics, una vegada coneguts la densitat de radiació, el temps mitjà d’insolació i el rendiment de la instal·lació. Calcular la potència desenvolupada per un aerogenerador, una vegada coneguts el diàmetre, la velocitat del vent i el coeficient d’aprofitament. Descriure el funcionament d’un dispositiu d’aprofitament de l’energia geotèrmica, mareomotriu, onamotriu o hidrotèrmica. Classificar els biocombustibles segons el seu estat d’agregació. Calcular l’energia obtinguda a partir d’una determinada massa de biocombustible, una vegada coneguts el poder calorífic i el rendiment energètic de la instal·lació. Interpretar diagrames que representen la composició i la destinació dels RSU i fer una anàlisi crítica de la informació obtinguda.

83

C O N T I N G U T S

CONCEPTES

Tipus de centrals energètiques. Diagrames de blocs de centrals energètiques. Impacte ambiental. Consum energètic. Sostenibilitat Relació entre necessitats i costos de producció domèstica i industrial. Plans de reducció de costos (tic). Certificació d’eficiència energètica.

PROCED IMENTS

Identificació de les distintes formes i fonts d’energia. Anàlisi de les transformacions energètiques produïdes en artefactes d’ús habitual. Classificació de les diferents formes d’energia. Utilització de les diferents unitats de mesura d’energia, treball i potència. Classificació dels derivats del petroli. Classificació dels combustibles gasosos. Descripció del procés de generació d’energia elèctrica en una central tèrmica. Càlcul de la quantitat d’energia generada a partir de la desintegració d’una determinada massa de combustible nuclear. Descripció del funcionament d’una turbina. Descripció del procés de funcionament d’una central elèctrica. Classificació de preses de les centrals hidroelèctriques. Càlcul de la potència d’una central hidroelèctrica. Càlcul de la potència d’un col·lector solar, l’energia irradiada pel sol en un territori de superfície coneguda i de la superfície d’un panell fotovoltaic. Càlcul de la potència desenvolupada per un aerogenerador. Descripció del funcionament d’una central mareomotriu. Càlcul de l’energia que es pot obtenir a partir de la biomassa. Interpretació de diagrames de composició i destinació dels RSU.

ACT I TUDS

Valoració de la necessitat de l’energia per a la posada en marxa de qualsevol procés industrial. Adopció de mesures alternatives que minimitzen o atenuen l’impacte ambiental del processos energètics. Conscienciació dels problemes mediambientals generals per la combustió del carbó i els derivats del petroli. Interés per analitzar la utilitat i els avantatges del combustibles gasosos en els àmbits domèstic i industrial. Adopció de mesures alternatives que minimitzen o atenuen l’impacte ambiental dels processos energètics. Reconéixer de l’interés creixent que susciten les energies renovables i de les seues possibilitats de futur. Interés per analitzar possibles aplicacions de les energies renovables en l’entorn personal i domèstic.

Projecte: - Maqueta que funcione amb energies alternatives. Podrà ser un habitatge o un lloc d’oci amb la

seua instal·lació elèctrica i haurà de funcionar amb alguna energia alternativa.

Monogràfic: Estudi audiovisual d’impacte mediambiental, consum energètic i sostenibilitat.. Emprant un vídeo

s’estudiarà l’impacte ambiental, formes de reducció de consum energètic que ajuden a disminuir el impacte

ambiental i ajuden a aconseguir la sostenibilitat al nostre planeta.

PRACTIQUES: - Cercar informació en internet de les diferents fonts d’energia per aprofundir i resoldre els dubtes plantejats. - Construir un dispositiu solar seguint un procés prèviament establert, observar el funcionament i analitzar els resultats. - Dissenyar una instal·lació elèctrica d’un habitatge amb un grau d’electrificació mitjà.

84

5.3. TECNOLOGIA INDUSTRIAL II. 1er Trimestre UNITAT 1.- Estructura interna dels materials.

UNITAT 2.- Propietats i assajos de mesura.

UNITAT 3.- Aliatges. Diagrames d'equilibri. Aliatges Fe-C

UNITAT 4.- Tractaments dels metalls.

UNITAT 5.- Propietats i conformació dels metalls no ferrosos

PROJECTE: Construcció d’un estructura metàl·lica.

2on Trimestre UNITAT 6.- Principis generals de màquines.

UNITAT 7.- Termodinàmica.

UNITAT 8.- Motors tèrmics.

UNITAT 9.- Màquines frigorífiques i Bombes de calor.

UNITAT 10.- Motors elèctrics de corrent continu.

UNITAT 11.- Motors elèctrics de corrent altern.

PROJECTE: Construcció d’un automòbil o un ascensor.

3er Trimestre UNITAT 12.-Sistemes automàtics i de control.

UNITAT 13.-Pneumàtica i Oleohidràulica.

UNITAT 14.-Components pneumàtic i oleohidràulicos.

UNITAT 15.- Circuits digitals.

UNITAT 16.- Circuits combinacionals

PROJECTE: Construcció d’un braç hidràulic.

Es realizaran pràctiques relacionades amb cada tema.

85

MATERIALS.

O

BJE

CT

IUS

Enumerar i definir correctament les propietats físiques, mecàniques i químiques dels materials.

Identificar l’estructura interna d’un aliatge i descriure’n el comportament tèrmic.

Descriure els assajos de duresa estàtics i calcular el grau de duresa d’un material a partir dels paràmetres utilitzats en l’assaig.

Descriure els assajos de duresa dinàmics i explicar el principi científic en què es fonamenten.

Justificar la utilitat dels assajos destructius tecnològics i descriure el procediment emprat en alguns d’aquests.

Explicar el principi científic en què es fonamenten els assajos no destructius i descriure els procediments que s’hi utilitzen.

Conèixer les característiques dels diferentes assajos de resistència als esforços i justificar la utilització de provetes normalitzades adequades a cada cas.

CR

ITE

RIS

D'A

VA

LUA

CIÓ

Enumerar les propietats fonamentals dels materials tècnics, definir-les i distingir-les segons

si es tracta de propietats físiques, mecàniques, químiques o d'un altre tipus.

Enumerar aliatges comuns a l'entorn i descriure’n els elements constituents i les propietats.

Interpretar el diagrama de solidificació d'un aliatge binari i determinar-ne el punt de fusió i la composició a diferents temperatures a partir de la seva composició percentual.

Descriure detalladament el procediment emprat per efectuar un assaig de duresa per qualsevol dels mètodes estudiats.

Calcular la duresa d'un material a partir de valors experimentals obtinguts mitjançant assaig.

Calcular paràmetres (mòdul de Young, tensió unitària de compressió, esforç de cisallament, resistència al vinclament, deformació per flexió, resiliència) a partir de valors experimentals obtinguts mitjançant assaig.

Proposar assajos no destructius per diferents elements de sistemes tècnics, en funció de les seves característiques.

Justificar teòricament el principi científic en què es fonamenten els assajos elèctrics.

86

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Propietats dels materials: classificació. Propietats físiques: extensió, impenetrabilitat, densitat, volum específic, pes específic, resistivitat i conductivitat elèctrica.

Propietats mecàniques: cohesió, duresa, elasticitat, plasticitat, ductilitat, mal·leabilitat, tenacitat, fragilitat, fatiga, resiliència, flexibilitat i maquinabilitat.

Propietats químiques: comportament davant l'oxidació i la corrosió.

Aliatges: elements constituents i tipus.

Diagrames de solidificació dels aliatges.

L'elecció del material.

Assajos destructius estàtics: classificació.

Assajos de duresa a la ratllada: escala de Mohs, mètode Martens i mètode Turner.

Assajos de duresa per penetració estàtica: mètode Brinell, mètode Vickers i mètode Rockwell.

Assajos de duresa dinàmics: mètode d'impacte i mètode de retrocés o de Shore.

Assajos de tracció: diagrama d'esforços i deformacions. Llei de Hooke.

Assajos de compressió: diagrama d'esforços i deformacions.

Assajos de cisallament.

Assajos de vinclament.

Assajos de torsió.

Assajos de flexió.

Assajos destructius dinàmics: classificació.

Assajos de resistència al xoc: pèndol de Charpy i assaig d'Izod.

Assajos de fatiga.

Assajos destructius tecnològics: classificació

Assajos d'espurna.

Assajos de plegatge: tipus de plegatge.

Assajos d'embotició.

Assajos de forja: platinatge, atapeïment, mandrinatge i soldadura.

Assajos no destructius: classificació.

Assajos macroscòpics.

Assajos òptics.

Assajos magnètics: magnetoscòpics i analítics.

Assajos elèctrics.

Assajos ultrasònics.

Assajos amb raigs X.

Assajos amb raigs gamma.

87

PR

OC

ED

IME

NT

S

Interpretació de diagrames de solidificació d'aliatges.

Elecció de materials adequats per a la realització d'un projecte tècnic en funció de les seves característiques.

Determinació de la duresa d'un material a partir d'assajos de ratllada.

Càlcul de la duresa d'un material a partir de dades quantitatives obtingudes d'assajos de ratllada.

Determinació de la ductilitat i la mal·leabilitat d'un material mitjançant assajos de tracció.

Càlcul del mòdul de Young.

Determinació de l'elasticitat o la fragilitat d'un material mitjançant assajos de compressió.

Càlcul dels paràmetres característics d'un material a partir de dades quantitatives obtingudes en els assajos de compressió.

Càlcul de l'esforç de cisallament i la resistència al vinclament d'un material a partir de dades quantitatives obtingudes en els assajos corresponents.

Utilització del pèndol de Charpy i càlcul de la resiliència d'un material a partir de les dades quantitatives obtingudes en l'experiència.

Descobriment de discontinuïtats en un material mitjançant assajos elèctrics.

AC

TIT

UD

S

Interès per conèixer els principis científics en què es fonamenten els assajos sobre materials.

Reconeixement de la necessitat d'aprofundir en l'anàlisi de les propietats d'un material abans de seleccionar-lo per a una funció concreta.

PROJECTE: "Construcció d’un estructura metàl·lica"

Realitzar una maqueta d’una estructura metàl·lica amb fil d’aram o amb xapa metàl·lica. Es podrà unir amb

soldadura d’estany o amb reblons.

L’estructura estarà pintada i decorada.

TREBALL MONOGRÀFIC: "Nous materials mitjançant la utilització de les TIC".

88

MÀQUINES.

O

BJE

CT

IUS

Identificar i definir sistemes termodinàmics i enumerar les magnituds que són funció d’estat.

Definir el Primer Principi de la Termodinàmica i relacionar-lo amb l’energia interna d’un sistema. Reconèixer el concepte d’entalpia com a funció d’estat.

Definir el Segon Principi de la Termodinàmica i relacionar-lo amb la variació d’entropia d’un sistema i amb el caràcter espontani i no espontani d’alguns processos.

Definir el Tercer Principi de la Termodinàmica i relacionar-lo amb el comportament dels materials en les proximitats del zero absolut.

Utilitzar els principis de la Termodinàmica per interpretar el funcionament de les principals màquines tèrmiques.

CR

ITE

RIS

D'A

VA

LUA

CIÓ

Distingir entre sistemes termodinàmics oberts, tancats o aïllats.

Calcular la transferència de calor entre dos focus a diferent temperatura segons si es realitza a pressió constant o a volum constant, conegudes les calors específiques respectives.

Deduir raonadament les expressions algèbriques que relacionen la calor específica a volum constant i a pressió constant.

Enunciar el Primer Principi de la Termodinàmica i relacionar-lo amb la variació d'energia interna d'un sistema.

Enunciar el Segon Principio de la Termodinàmica i relacionar-lo amb la variació d'entropia d'un sistema.

Enunciar el Tercer Principio de la Termodinàmica i justificar la impossibilitat d'assolir el zero absolut de temperatures.

Interpretar el cicle de Carnot en una màquina ideal.

Calcular l'intercanvi de calor i de treball entre un sistema i l'entorn en un procés determinat, conegudes les variables d'estat inicials i finals, segons el tipus de transformació que es duu a terme.

89

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Introducció a la Termodinàmica.

Sistema termodinàmic, entorn i univers.

Estats d'un sistema: equació d'estat.

Calor, temperatura i calor específica.

Transferència de calor entre cossos o sistemes.

Equilibri i procés termodinàmic.

Principi Zero de la Termodinàmica.

Intercanvi de treball en un sistema termodinàmic: treball mecànic i treball termodinàmic.

Energia interna d'un sistema.

Primer Principi de la Termodinàmica: conservació de l'energia.

Concepte d'entalpia.

Transformacions termodinàmiques bàsiques: isoterma, isòbara, isocora i adiabàtica.

Cicles termodinàmics directe i invers.

Relació entre calor i treball: equivalent mecànic de la calor.

Concepte d'entropia: relació entre entropia i calor.

Segon Principi de la Termodinàmica: enunciats de Clausius i de Kelvin-Planck.

Processos reversibles i irreversibles.

Tercer Principi de la Termodinàmica: el zero absolut.

Classificació de les màquines tèrmiques.

La màquina tèrmica ideal de Carnot.

Teoremes de Carnot.

Màquines tèrmiques directes: motors tèrmics.

Màquines tèrmiques inverses: màquines frigorífiques i bombes de calor.

PR

OC

ED

IME

NT

S

Càlcul de la transferència de calor entre dos focus a diferent temperatura.

Interpretació del signe (positiu o negatiu) de la calor transferida segons si es tracta de calor guanyat o perdut pel sistema.

Interpretació del signe (positiu o negatiu) del treball termodinàmic segons si el realitza el sistema contra l'entorn o a l’inrevés.

Càlcul del treball i la calor intercanviats entre un sistema i l'entorn en transformacions isotermes, isòbares, isocores i adiabàtiques.

Determinació de la variació d'entropia d'un sistema en un procés termodinàmic.

Interpretació del cicle de Carnot en una màquina ideal.

AC

TIT

UD

S

Interès per conèixer les lleis i els principis termodinàmics per poder interpretar correctament el funcionament de les màquines tèrmiques.

Rigor en els càlculs termodinàmics.

90

MOTORS TÈRMICS.

O

BJE

CT

IUS

Definir el motor com una màquina motriu, classificar els motors segons l’element que proporciona l’energia i establir les característiques generals de qualsevol motor.

Definir el motor tèrmic, establir-ne el principi bàsic de funcionament i classificar els motors tèrmics segons les característiques del procés de combustió que s’hi duu a terme.

Definir i classificar els combustibles i establir-ne les característiques fonamentals.

Identificar els agents contaminants procedents de la combustió dels motors tèrmics i enumerar possibles solucions per paliar-ne l’efecte sobre la salut i el medi ambient.

Analitzar comparativament l’estructura, el funcionament, els paràmetres característics i les aplicacions de diferents tipus de motors i interpretar correctament les seves corbes de potència i parell motor.

CR

ITE

RIS

D

'AV

ALU

AC

IÓ Analitzar anatòmicament i funcionalment algun dels motors tèrmics estudiats, utilitzant la

terminologia i el vocabulari tècnic adequats.

Interpretar un gràfic representatiu del parell motor i la potència d'un motor tèrmic, i determinar el règim motor que correspon als valors màxims.

Calcular els paràmetres característics d'un motor, conegudes les dades bàsiques de la seva estructura. Identificar el tipus de motor a partir dels valors obtinguts.

91

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Classificació general de les màquines: màquines motrius i màquines operadores.

Motors: concepte i classes.

Característiques generals dels motors: rendiment, velocitat de gir, potència i parell motor.

El motor tèrmic: principi bàsic de funcionament.

Classificació dels motors tèrmics.

El motor d'explosió de quatre temps (MEP): característiques morfològiques i funcionament.

Cicle teòric del motor de quatre temps.

Paràmetres del motor de quatre temps: diàmetre del cilindre, cursa, volum de la cambra de combustió, règim de gir, relació cursa/diàmetre, cilindrada unitària, cilindrada total i relació volumètrica de compressió.

Parell motor i potència.

El motor d'explosió de dos temps (MEP): característiques morfològiques i funcionament.

Paràmetres i magnituds característics.

Avantatges i inconvenients respecte del motor de quatre temps.

Aplicacions del motor de dos temps.

El motor Dièsel (MEC): característiques morfològiques i funcionament.

Paràmetres i magnituds característics.

Avantatges i inconvenients respecte dels motors d'explosió.

El motor rotatiu Wankel (MEP): característiques morfològiques i funcionament.

Avantatges i inconvenients respecte del motor de pistó alternatiu.

Aplicacions del motor Wankel.

Combustibles: classificació.

Característiques dels combustibles: poder calorífic, volatilitat, inflamabilitat, temperatura d'autoinflamació, dosificació estequiomètrica, nombre d'octà (NO) i nombre de cetà (NC).

La contaminació dels motors tèrmics: fonts d'emissió i solucions.

PR

OC

ED

I M

EN

TS

Descomposició i especejament d'un motor tèrmic.

Interpretació del cicle teòric d'un motor de quatre temps.

Interpretació de les corbes de parell i de potència d'un motor de quatre temps.

Càlcul d'algun dels paràmetres característics d'un motor tèrmic de qualsevol tipus, conegudes les dades bàsiques de la seva estructura.

Interpretació del nombre d'octà i el nombre de cetà d'un combustible.

AC

TIT

UD

S

Interès per conèixer els principis científics on es basa el funcionament d'un motor tèrmic.

Educació ambiental: sensibilitat davant l'impacte mediambiental generat per l'ús de combustibles en els motors tèrmics

92

MÀQUINA FRIGORÍFICA I BOMBA DE CALOR.

O

BJE

CT

IUS

Establir el principi de funcionament d’una màquina frigorífica, enumerar-ne els elements bàsics i descriure la funció de cadascun.

Interpretar el cicle teóric de funcionament d’una màquina frigorífica i comparar-lo amb el d’un motor tèrmic.

Descriure el principi de funcionament d’una bomba de calor i comparar-lo amb el d’una màquina frigorífica.

Definir i calcular el rendiment d’una bomba de calor a partir de l’energia subministrada i cedida, i de les temperatures dels focus calent i fred.

Distingir els diferents tipus de bombes de calor i explicar el funcionament de les més comunes.

Enumerar els elements bàsics de la bomba de calor i descriure la funció de cadascun.

Descriure els elements bàsics d’un frigorífic domèstic actual i explicar-ne el funcionament.

CR

ITE

RIS

D

'AV

ALU

AC

IÓ Analitzar anatòmicament i funcionalment una màquina frigorífica o una bomba de calor,

utilitzant la terminologia i el vocabulari tècnic adequats.

Representar, mitjançant diagrames de blocs, el cicle de funcionament d'una màquina frigorífica o d'una bomba de calor.

Calcular el rendiment d'una màquina frigorífica o d'una bomba de calor, coneguda l'energia aportada al compressor i les temperatures dels focus calent i fred.

Calcular els fluxos energètics (calor i treball) que hi tenen lloc durant el funcionament d'una màquina frigorífica o una bomba de calor, conegudes les temperatures dels focus calent i fred, la potència aportada i el rendiment de la màquina.

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Màquina frigorífica: principi de funcionament.

Constitució d'una màquina frigorífica.

Cicle teòric d'una màquina frigorífica: diferències amb el d'un motor tèrmic.

Rendiment d'una màquina frigorífica: efecte frigorífic (ef). Concepte de frigoria.

Esquema general d'una màquina frigorífica real: aplicacions.

Bomba de calor: principi de funcionament.

Rendiment d'una bomba de calor: coeficient d'eficiència energètica (COP).

Temperatura i transferència de calor: càlcul de la calor transferida en funció de la temperatura.

Tipus de bombes de calor: classificació.

La bomba de calor aigua-aigua: estructura i funcionament.

La bomba de calor aire-aire: estructura i funcionament. Els equips de finestra.

Altres tipus de bombes de calor.

Bombes de calor reversibles: utilitat.

Sistemes frigorífics domèstics. Els frigorífics actuals: característiques i funcionament.

PR

OC

ED

I M

EN

TS

Descomposició i especejament d'una màquina frigorífica.

Interpretació del cicle teòric d'una màquina frigorífica i comparació amb el d'un motor tèrmic.

Càlcul del rendiment d'una màquina frigorífica i el d'una bomba de calor.

Anàlisi d'un sistema tècnic del qual formi part una màquina frigorífica o una bomba de calor.

AC

TIT

UD

S

Interès per conèixer els principis científics en què es basa el funcionament d'una màquina frigorífica.

Educació ambiental: sensibilitat davant l'impacte mediambiental generat per l'ús de fluids frigorígens contaminants o que afecten la capa d'ozó.

93

MOTORS DE CORRENT CONTINU.

O

BJE

CT

IUS

Definir el concepte de màquina elèctrica i distingir-ne els tipus fonamentals que existeixen.

Entendre, explicar i calcular les accions d’un camp magnètic sobre un conductor, sobre una espira i sobre una bobina situats en el seu interior i definir els conceptes de força electromotriu i força contraelectromotriu.

Descriure el principi general de funcionament d’un motor elèctric.

Identificar els principals elements que constitueixen un motor de corrent continu i assenyalar-ne la funció.

Distingir els diferents models de motors de corrent continu, descriure’n el funcionament i enumerar-ne les aplicacions.

Identificar els terminals de la placa de borns d’un motor de corrent continu i explicar, per a cada tipus, la forma de connexió que permet d’invertir el sentit de gir del motor.

CR

ITE

RIS

D'A

VA

LUA

CIÓ

Calcular la força exercida per un camp magnètic d'intensitat coneguda sobre un conductor,

una espira o una bobina pels quals circula una determinada intensitat de corrent.

Analitzar anatòmicament i funcionalment algun dels motors elèctrics de corrent continu estudiats, utilitzant la terminologia i el vocabulari tècnic adequats.

Interpretar un gràfic representatiu del règim motor, el rendiment, el parell motor i la potència d'un motor elèctric de corrent continu i determinar el règim motor més adequat i les seves aplicacions en funció de les característiques analitzades.

Calcular la intensitat que circula per les bobines d'un motor elèctric, la potència, el rendiment i el parell d'engegada, coneguts els paràmetres nominals de l'induït i l'inductor.

Representar esquemàticament les connexions que cal efectuar en un motor elèctric de corrent continu per tal d’invertir el sentit de gir.

94

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Màquines elèctriques: classificació bàsica.

Altres criteris de classificació.

Aplicacions i usos de les màquines elèctriques.

Forces electromagnètiques.

Campo magnètic i flux magnètic: concepte i unitats.

Força d'un camp magnètic sobre un conductor: regla de la mà esquerra.

Força d'un camp magnètic sobre una espira:

Força electromotriu: regla de la mà dreta.

Força contraelectromotriu.

Motors de corrent continu: constitució i parts principals.

Funcionament genèric d'un motor de corrent continu.

Rendiment, potència i parell o moment motor útil.

Pèrdues de potència en un motor de corrent continu.

Tipus de motors: sèrie, shunt i compound. Estructura, funcionament i corbes característiques.

Intensitat i parell d'engegada.

Placa de característiques i placa de borns.

Control de la velocitat de gir.

Canvi de sentit de gir: formes de connexió en un motor sèrie, en un motor shunt i en un motor compound.

Sistemes d'aturada i frenada.

PR

OC

ED

I M

EN

TS

Descomposició i especejament d'un motor elèctric de corrent continu.

Interpretació de les corbes de règim motor, rendiment, parell i potència d'un motor elèctric de corrent continu.

Càlcul de diferents paràmetres d'un motor de corrent continu: força contraelectromotriu, parell motor, potència i pèrdues de potència.

AC

TIT

UD

S

Interès per conèixer els principis científics en què es basa el funcionament d'un motor elèctric de corrent continu.

Educació per a la salut: respecte per les normes d'ús i manipulació de motors elèctrics.

95

MOTORS DE CORRENT ALTERN.

O

BJE

CT

IUS

Identificar els elements fonamentals que constitueixen un motor asíncron trifàsic en gàbia d’esquirol i assenyalar-ne la funció.

Definir i calcular els conceptes de lliscament absolut i lliscament relatiu en un motor asíncron trifàsic.

Identificar els components fonamentals d’un motor asíncron monofàsic i assenyalar alguns dels elements que s’utilitzen per a l’engegada.

Assenyalar aplicacions dels motors asíncrons trifàsics en funció de les seves característiques tècniques.

Indicar aplicacions dels motors asíncrons monofàsics segons l’element d’engegada utilitzat.

Descriure la constitució i les partsessencialsd’un motor universal, explicar-ne el funcionament i assenyalaralgunes de les sevesaplicacionsmésrellevants.

CR

ITE

RIS

D

'AV

ALU

AC

IÓ

Analitzar anatòmicament i funcionalment algun dels motors elèctrics de corrent altern estudiats, utilitzant la terminologia i el vocabulari tècnic adequats.

Interpretar un gràfic representatiu de les corbes d'intensitat d'engegada i de parell motor d'un motor asíncron trifàsic.

Calcular diferents paràmetres característics d'un motor de corrent altern, coneguts d’altres.

Representar esquemàticament les connexions que cal efectuar en un motor asíncron trifàsic per tal d’invertir el sentit de gir.

CO

NT

ING

UT

S

C

ON

CE

PT

ES

Classificació dels motors de corrent altern: monofàsics i trifàsics.

Generadors i motors síncrons i asíncrons o d'inducció.

Motors asíncrons trifàsics: constitució.

Funcionament d'un motor asíncron trifàsic.

Velocitat de gir: lliscament absolut i relatiu.

Intensitat de corrent i parell motor.

Rendiment.

Potència: potència activa, potència reactiva i potència total.

Pèrdues de potència.

Placa de borns i placa de característiques.

Control de la velocitat de gir.

Canvi de sentit de gir.

Sistemes d'atur i frenat.

Motors asíncrons monofàsics: constitució.

Funcionament d'un motor asíncron monofàsic.

Sistemes d'engegada d'un motor asíncron monofàsic: bobinat auxiliar i espira en curtcircuit.

Motors universals: aplicacions.

Avaries i danys en un motor de corrent altern.

PR

OC

ED

IME

NT

S

Descomposició i especejament d'un motor elèctric de corrent altern.

Càlcul de la velocitat de gir del camp magnètic i la del rotor en un motor asíncron trifàsic, coneguts la freqüència del corrent i el lliscament relatiu.

Interpretació de les corbes de la intensitat d'engegada i el parell motor d'un motor elèctric de corrent altern.

Càlcul de les potències reactiva i aparent d'un motor, coneguda la seva potència nominal, l'angle de desfasament i la tensió entre línies.

AC

TIT

UD

S

Interès per conèixerelsprincipiscientífics en què es basa el funcionamentd'un motor elèctric de correntaltern. Educació per a la salut: respecte per les normes d'ús i manipulació de motors elèctrics.

96

PROJECTE: " Construcció d’un automòbil o un ascensor"

Es realitzarà un automòbil amb moviment avant i arrere amb un motor de corrent continu o un ascensor

amb moviment cap a dalt i cap a baix degudament pintat i decorat.

TREBALL MONOGRÀFIC: "Màquines frigorífiques i bombes de calor".

97

SISTEMES AUTOMÀTICS DE CONTROL.

O

BJE

CT

IUS

Definir el concepte de sistema de control i identificar i distingir les variables que hi actuen.

Diferenciar els sistemes de control en llaç obert i en llaç tancat, i justificar els avantatges d’aquests davant els primers.

Deduir algèbricament l’expressió de la funció de transferència en sistemes realimentats i determinar-ne l’estabilitat.

Representar diferents sistemes de control mitjançant diagrames de blocs, fent servir la simbologia adient.

Explicar la funció d’un regulador dins d’un sistema de control i justificar raonadament la necessitat i l’oportunitat d’emprar reguladors estàndard en sistemes de control reals.

Explicar el funcionament del control tot/res i comparar la resposta del sistema quan utilitza

un dispositiu d’aquest tipus i quan empra un regulador proporcional.

CR

ITE

RIS

Interès per conèixer els principis científics en què es basa el funcionament dels elements que componen un sistema automàtic.

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Concepte de sistema de control.

Diagrames de blocs.

Sistemes realimentats.

Àlgebra de blocs.

Tipus de sistemes de control: en llaç obert i en llaç tancat.

Funció de transferència. Transformada de Laplace. Propietats de la transformada de Laplace: linealitat, diferenciació en t i integració en t.

Pols i zeros. Estabilitat d'un sistema de control.

Criteri d'estabilitat de Routh.

Ordre d'un sistema de control.

Reguladors: tipus.

Regulador d'acció proporcional P: funcionament.

Desajustos del senyal; l'OFFSET.

Regulador d'acció integral I.

Regulador d'acció derivativa D.

Regulador d'acció proporcional derivativa PD: funcionament.

Ajustament del senyal: el RESET.

Regulador d'acció proporcional integral PI.

Regulador d'acció proporcional integral derivativa PID.

Control tot/res.

Comparació entre els reguladors proporcionals i el control tot/res.

98

PR

OC

ED

I M

EN

TS

Anàlisi d'un sistema automàtic de control en llaç tancat que inclogui reguladors.

Interpretació de diagrames de blocs.

Càlcul de la funció de transferència en un sistema amb realimentació negativa i amb realimentació positiva.

Càlcul dels pols i els zeros d'una funció de transferència.

Determinació de l'estabilitat d'un sistema de control utilitzant el criteri de Routh.

Interpretació de gràfics evolutius de sistemes de control proveïts de regulador.

AC

TIT

UD

S

- Reconeixement dels avantatges del paper reciclat davant del paper nou pel

que fa a la defensa i conservació del medi ambient.

99

ELEMENTS D'UN SISTEMA DE CONTROL.

O

BJE

CT

IUS

Distingir els elements que componen un sistema de control i indicar-hi la funció de cadascun.

Classificar els transductors segons la magnitud física que detecten, descriure’n les característiques tècniques i el funcionament i indicar-ne algunes aplicacions industrials.

Reconèixer els principis científics en què es basa el funcionament dels transductors més habituals.

Indicar la funció dels comparadors en un circuit de control, descriure’n les característiques tècniques i el funcionament i indicar-ne algunes aplicacions industrials.

Reconèixer i descriure l’estructura i el funcionament d’alguns actuadors electromecànics, hidràulics i pneumàtics.

Aplicar els coneixements adquirits a l’anàlisi de sistemes tècnics.

CR

ITE

RIS

D

'AV

ALU

AC

IÓ

Identificar i definir els components d'un sistema de control. Descriure, amb l’ajut de dibuixos, gràfics i diagrames de blocs, el funcionament d'un

detector de proximitat i enumerar-ne les possibles aplicacions tècniques.

Interpretar un esquema electrònic corresponent a una configuració de sortida d'un detector de proximitat.

Seleccionar el transductor més adequat en una sèrie d'aplicacions tecnològiques donades. Analitzar comparativament el funcionament d'un encoder incremental i un d’absolut. Descriure el principi científic en què es basa el funcionament d'un termoparell.

Dissenyar una aplicació pràctica on s'emprin transductors i actuadors a partir d'una

proposta de problema tècnic.

100

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

El sistema de control: elements Transductors: classificació.

Transductors de posició: microruptors, polsadors i finals de cursa.

Detectors de proximitat inductius: funcionament

Detectors de proximitat capacitius: funcionament

Detectors de proximitat magnètics: interruptors reed.

Detectors de proximitat òptics: fotocèl·lules.

Transductors de moviment: classificació. Potenciòmetre.

Transformador diferencial.

Mesurador làser: característiques

Encoders: incrementals i absoluts.

Transductors electromecànics de pressió: resistius i piezoelèctrics.

Transductors de temperatura: termoparells i termistors.

Transductors de velocitat.

Transductors de llum: fotoresistències, fotodíodes i fototransistors.

Comparadors: classificació.

Comparadors elèctrics: potenciòmetre lineal i potenciòmetre angular.

Comparadors electrònics.

Reguladors o controladors.

Actuadors o accionadors: classificació.

Relés: circuits de protecció

Motors pas a pas: unipolars i bipolars.

Servomotors.

Electrovàlvules i servovàlvules.

PR

OC

ED

IME

NT

S

Anàlisi d'un sistema tècnic que inclogui detectors de proximitat, transductors i actuadors.

Interpretació d'esquemes de circuits elèctrics i electrònics.


Interpretació de gràfics que descriuen el comportament dels transductors de temperatura.

Interpretació d'esquemes de circuits elèctrics i electrònics.

AC

TIT

UD

S

Interès per conèixer els principis científics en què es fonamenta el funcionament dels detectors de proximitat inductius i capacitius, els mesuradors làser, els encoders, els transductors de temperatura, els comparadors i els motors pas a pas.

Educació per a la salut: conscienciació davant els riscos per a la vista que comporta el maneig de mesuradors làser.

Educació per a la salut: respecte de les normes de seguretat en el maneig de mesuradors làser.

101

CIRCUITS PNEUMÀTICS I OLEOHIDRÀULICS.

O

BJE

CT

IUS

Definir les propietats generals dels fluids i indicar en quines unitates es mesuren.

Representar simbòlicament els elements dels circuits pneumàtics i oleohidràulics segons la norma ISO 1219.

Establir la funció de les bombes en els circuits oleohidràulics.

Identificar i calcular, en casos senzills, els paràmetres bàsics dels cilindres d’efecte simple i d’efecte doble.

Identificar les característiques de les vàlvules distribuïdores i explicar-ne la funció en els circuits pneumàtics i oleohidràulics.

Reconèixer i establir la funció que acompleixen altres vàlvules i elements en els circuits pneumàtics i oleohidràulics.

Establir el concepte de detector en un circuit pneumàtic i diferenciar entre detectors o captadors de posició i de pressió.

Descriure diferents maneres de govern i pilotatge de cilindres pneumàtics i oleohidràulics utilitzant els elements estudiats a partir de l’anàlisi i la interpretació de l’esquema simbòlic del circuit.

CR

ITE

RIS

D'A

VA

LUA

CIÓ

Determinar els paràmetres que caracteritzen la circulació d'un fluid per una conducció

aplicant, en cada cas, les lleis i els principis adequats.

Calcular la força exercida per la tija d'un cilindre pneumàtic o oleohidràulic, conegudes les seves dimensions i el valor de la pressió exercida pel fluid. Calcular el consum d'aire, mesurat en condicions normals, d'un cilindre pneumàtic i el volum d'oli consumit per un d’oleohidràulic al llarg d'una maniobra, coneguts els seus paràmetres característics i la pressió exercida per l'aire o l'oli, respectivament. Interpretar l'esquema d'un circuit pneumàtic o oleohidràulic i descriure’n el funcionament. Proposar aplicacions pràctiques del circuit esquematitzat. Dissenyar un circuit pneumàtic o oleohidràulic capaç de resoldre un problema tècnic proposat. Descriure’n el funcionament i calcular els paràmetres característics a partir de les seves dimensions i de la pressió exercida pel fluid.

102

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Introducció a l'oleohidràulica.

Propietats comunes a tots els fluids: densitat, pressió, cabal i potència.

Propietats específiques dels gasos: humitat.

Propietats específiques dels fluids no gasosos: viscositat, resistència oleodinàmica, nombre de Reynolds, pèrdua de càrrega, punt de fluïdesa, pressió de vapor i cavitació.

Lleis físiques d'aplicació als gasos: llei de Boyle-Mariotte, llei de Charles, lleis de Gay-Lussac, principi d'Avogadro i equació d'estat dels gasos perfectes.

Lleis d'aplicació als fluids no gasosos: principi de Pascal, principi d'Arquimedes, equació de continuïtat, teorema de Bernoulli, llei de Poiseuille i teorema de Torricelli.

Llei d'aplicació comú a tots els fluids: efecte Venturi.

Fluids oleohidràulics: classificació.

Circuits pneumàtics i oleohidràulics: estructura.

Bombes oleohidràuliques: bomba d'engranatges i bomba de paletes.

Potència i rendiment.

Cilindres: d’efecte simple i d’efecte doble.

Paràmetres bàsics dels cilindres: força exercida per la tija, cursa o recorregut, consum de fluid, velocitat d'accionament i amortiment.

Característiques tècniques dels cilindres pneumàtics i oleohidràulics.

Motors: motor d'engranatges i motor de paletes.

Elements de distribució o vàlvules: simbologia normalitzada.

Electrovàlvules.

Vàlvules de regulació: vàlvula antiretorn, vàlvula reguladora o limitadora de pressió, vàlvula reguladora de cabal (unidireccional i bidireccional) i vàlvula d'escapament ràpid.

Vàlvules de control: vàlvula selectora de circuit o d’efecte doble i vàlvula de simultaneïtat.

Detectors: microruptors elèctrics, microvàlvules pneumàtiques, detectors de pas, detectors de proximitat i pressòstats.

Maniobres amb circuits pneumàtics i oleohidràulics.

PR

OC

ED

IME

NT

S

Representació esquematitzada de circuits pneumàtics i oleohidràulics.

Interpretació d'esquemes de circuits pneumàtics i oleohidràulics.

Muntatge i experimentació de circuits pneumàtics i oleohidràulics senzills i característics.

Càlcul de paràmetres característics d'un cilindre pneumàtic i oleohidràulic. Anàlisi de sistemes automàtics on s'hi empren circuits pneumàtics i oleohidràulics.

AC

TIT

UD

S

Interès per participar activament en el procés de muntatge i desmuntatge de circuits pneumàtics i oleohidràulics.

Respecte per la normativa preestablerta en la representació d'esquemes i circuits pneumàtics i oleohidràulics.

103

CIRCUITS DIGITALS.

O

BJE

CT

IUS

Distingir les característiques que diferencien els senyals analògics dels digitals.

Conèixer les característiques dels sistemes de control analògic i digital, i analitzar-ne comparativament els avantatges i els inconvenients.

Identificar diferents sistemes de numeració i dur a terme operacions de canvi de sistema.

Identificar i definir les operacions bàsiques i les propietats d’aquestes que confereixen a un conjunt l’estructura d’àlgebra de Boole.

Identificar les funcions lògiques bàsiques, representar-les mitjançant portes lògiques i reconèixer-ne les taules de veritat.

Representar funcions lògiques mitjançant diagrames de contactes i de logigrames.

Simplificar funcions aplicant-hi les propietats de les operacions lògiques i mitjançant diagrames de Karnaugh.

Descriure el funcionament dels convertidors ADC i DAC i explicar el tipus de senyal que se n’obté a la sortida de cadascun.

CR

ITE

RIS

D'A

VA

LUA

CIÓ

Enumerar tipus de senyals analògics, digitals i els sistemes tècnics que les empren. Convertir un senyal analògic en digital, un cop conegut el rang d'oscil·lació del senyal i el nombre de sortides del convertidor emprat. Representar gràficament el senyal digital obtingut. Convertir un senyal digital en analògic determinant prèviament el nombre d'entrades que ha de tenir el convertidor emprat. Expressar nombres donats en un sistema de numeració determinat (decimal, binari o hexadecimal) en qualsevol dels altres dos. Obtenir la funció lògica que correspon a una taula de veritat donada. Representar una funció lògica per mitjà d'un logigrama i d'un diagrama de contactes. Interpretar un logigrama, determinar la funció a la qual correspon i construir-ne la taula de veritat. Expressar una funció lògica en forma canònica de minterms o de maxterms. Simplificar funcions lògiques utilitzant diagrames de Karnaugh.

104

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Tipus de senyals: senyals analògics i senyals digitals.

Tipus de control: analògic, digital i mixt.

Adquisició i transmissió de dades.

Convertidor analògic/digital o ADC: criteris de selecció per a una aplicació concreta.

Convertidor digital/analògic o DAC.

Sistemes de numeració: posicionals i no posicionals.

Sistema decimal: teorema fonamental de la numeració.

Sistema binari: suma i resta en el sistema binari.

Sistema hexadecimal: equivalència de dígits amb el sistema decimal i el sistema binari.

Canvi de sistemes.

Codis: concepte.

Codis decimals codificats en binari: BCD natural, Aiken, BCD-excés a 3 i Gray.

Codis alfanumèrics: el codi ASCII.

Àlgebra de Boole: concepte.

Suma lògica: propietats.

Producte lògic: propietats.

Complement o negació.

Propietats comunes a la suma i al producte lògics: distributives, simplificatives i lleis de De Morgan.

Funcions lògiques i taules de veritat.

Funció AND o I: expressió algèbrica, símbols (mitjançant contactes, normalitzat i no normalitzat) i taula de veritat.

Funció OR o O: expressió algèbrica, símbols i taula de veritat.

Funció NOT o NO: expressió algèbrica, símbols i taula de veritat.

Funció NAND o NO I: expressió algèbrica, símbols i taula de veritat.

Funció NOR o NO O: expressió algèbrica, símbols i taula de veritat..

Funció XOR o O exclusiva: expressió algèbrica, símbols i taula de veritat.

Representació de funcions lògiques: diagrames de contactes i logigrames.

Simplificación de funcions lògiques a partir de les propietats de les operacions.

Formes canòniques d'una funció lògica: minterms i maxterms.

Simplificación de funcions mitjançant diagrames de Karnaugh.

PR

OC

ED

I M

EN

TS


Expressió d'un nombre en qualsevol sistema de numeració.

Conversión d'un nombre d'un sistema de numeració a un altre.

Representació de funcions lògiques mitjançant diagrames de contactes.

Representació de funcions lògiques mitjançant logigrames.

Interpretació de diagrames de contactes i de logigrames.

Simplificación de funcions lògiques utilitzant les propietats de les operacions lògiques. Expressió de funcions lògiques en forma de minterms i maxterms.

Simplificación de funcions lògiques utilitzant diagrames de Karnaugh.

AC

TIT

UD

S

Reconeixement i valoració de la lògica en el control d'un dispositiu o un sistema.

105

APLICACIÓ DE CIRCUITS LÒGICS: COMBINACIONALS I SEQÜ ENCIALS.

O

BJE

CT

IUS

Reconèixer els circuits lògics combinacionals més comuns i les funcions que realitzen.

Reconèixer i valorar la utilitat del control lògic per regular el funcionament d’un sistema.

Identificar un circuit seqüencial per les seves característiques lògiques i diferenciar-lo dels circuits combinacionals.

Conèixer els circuits seqüencials més comuns, les funcions que duen a terme i les seves característiques lògiques.

Conèixer els fonaments bàsics dels biestables i distingir-los pel seu comportament lògic.

Descriure el funcionament d’un visualitzador BCD/7 segments i reconèixer-ne la utilitat pràctica.

Descriure algunes aplicacions dels circuits seqüencials: registres i comptadors digitals.

CR

ITE

RIS

D

'AV

ALU

A

Descriure les característiques lògiques de qualsevol dels circuits combinacionals o seqüencials presentats en la unitat.

Proposar la utilització d'algun circuit lògic combinacional o seqüencial per resoldre un problema tècnic concret.

Dissenyar un circuit combinacional o seqüencial capaç de resoldre un determinat problema tècnic.

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Introducció als circuits combinacionals: comparació amb els seqüencials.

Circuits combinacionals integrats: classificació.

Descodificadors, codificadors i conversors de codi.

Multiplexors, desmultiplexors i comparadors.

Circuits aritmètics: semisumador (HA), sumador complet (FA), semirestador o restador mitjà (HS) i restador complet (FS).

Combinació de sumadors i restadors.

Introducció als circuits seqüencials.

Circuits seqüencials bàsics o biestables: RS, JK, T, D i mestre-esclau.

Aplicacions bàsiques dels circuits seqüencials: registres de desplaçament i comptadors.

PR

OC

ED

IME

NT

S

Expressió de la funció lògica d'un circuit combinacional en les seves formes

canòniques de minterms i de maxterms. Simplificación de funcions lògiques a portes NAND o NOR.

Aplicació dels circuits lògics al control del funcionament d'un dispositiu. Anàlisi d'un sistema tècnic que utilitza circuits seqüencials.

Aplicació dels diagrames de fases a un sistema de seqüència fixa.

AC

TIT

UD

S

Valoració dels diagrames de fases en la resolució d'un problema.

106

CIRCUITS DE CONTROL PROGRAMAT.

OB

JEC

TIU

S

Distingir les tecnologies cablejades de les programades i reconèixer els avantatges

d’aquestes. Reconèixer les característiques tècniques dels circuits lògics programables. Reconèixer els avantatges del microprocessador i descriure’n l’estructura lògica. Analitzar comparativament les analogies i les diferències entre un microprocessador y un

microcontrolador. Explicar l’estructura lògica i el funcionament d’un autòmata programable. Descriure, a grans trets, el funcionament de les xarxes neuronals i comparar-les amb el

funcionament del sistema nerviós dels animals. Valorar els avantatges del control fuzzy. Conèixer, a grans trets, en què consisteix el control basat en models. Reconèixer, en la pràctica, els elements de comandament d’un controlador industrial

concret i comprendre’n l’estructura de programació.

CR

ITE

RIS

D

'AV

ALU

A

Triar una de les opcions de control programat i descriure’n detalladament les característiques, amb l’ajut de diagrames de blocs. Enumerar possibles aplicacions tecnològiques de l'opció de control seleccionada.

C

ON

TIN

GU

TS

CO

NC

EP

TE

S

Tecnologies d'automatització: elements d'un sistema de control automatitzat.

Tecnologies cablejades: característiques i inconvenients.

Tecnologies programades: avantatges

Dispositius lògics programables: memòries PROM.

Exemples de dispositius programables: les PAL i les PLA.

El microprocessador: descripció lògica, perifèrics i programació.

El microcontrolador: descripció lògica, programació i evolució històrica.

Autòmat programable: funcionament.

Controladors industrials: programació.

Xarxes neuronals.

Control fuzzy.

Control basat en models: equacions estàtiques i dinàmiques.

PR

OC

ED

IME

NT

S

Anàlisi d'un sistema tècnic proveït de control programat.

Anàlisi i interpretació de diagrames de blocs.

Aplicació al control programat d'un mecanisme.

AC

TIT

UD

S

Reconeixement de l'existència de diverses solucions en el control programat.

PROJECTE: Construcció d’un braç hidràulic. Construirem un braç hidràulic amb 5 graus de llibertat am xapa de

fusta i xeringues. Haurà d’estar pintat i decorat.

TREBALL MONOGRÀFIC: Programació d'un robot.

107

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES. 6.1. METODOLOGIA EN L’ASSIGNATURA DE TECNOLOGIES.

La matèria de Tecnologies en l’Educació Secundària Obligatòria tracta de fomentar l’aprenentatge de

coneixements i el desenrotllament de destreses que permeten tant la comprensió dels objectes tècnics com la seua utilització. Pretén, també, que l’alumnat utilitze les noves tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramentes en aquest procés i no com a fi en si mateixes. Així mateix, es planteja desenrotllar la capacitació necessària per a fomentar l’esperit innovador en la busca de solucions a problemes existents. Per tant, podem entendre que la matèria de Tecnologies s’articula entorn del binomi format per coneixement i acció, ambdós amb un pes específic equivalent. Una contínua manipulació de materials sense els coneixements tècnics necessaris ens pot conduir al mer activisme i, de la mateixa manera, un procés d’ensenyança-aprenentatge purament acadèmic, sense experimentació, manipulació i construcció, pot derivar en un enciclopedisme tecnològic inútil.

Tenint en compte estos postulats, es planteja la necessitat d’una activitat metodològica basada en tres

principis. D’una banda, es fa imprescindible l’adquisició dels coneixements tècnics i científics necessaris per a

comprendre i desenrotllar l’activitat tecnològica. En segon lloc, estos coneixements adquirixen la seua raó de ser si s’apliquen a l’anàlisi dels objectes

tecnològics existents i a la seua possible manipulació i transformació, sense oblidar que este ha de transcendir el propi objecte i integrar-lo en l’àmbit social i cultural de l’època en què es produïx.

En tercer lloc, la possibilitat d’emular processos de resolució de problemes a través d’una metodologia de

projectes es convertix en l’acabament del d’aprenentatge i adquirix la seua dimensió completa recolzat en les dos activitats precedents. A més, esta última requeríx que l’alumnat treballe en equip, i permet que desenvolupe les qualitats necessàries per a un futur treball professional dins d’un grup.

En relació al procés tecnològic o metodologia de projectes, quan d’ell parlem dins del currículum de la

tecnologia en l’ESO, ens referirem a un cicle complet que s’inicia amb el plantejament d’un problema tecnològic i acaba amb una solució en resposta al dit problema

El mètode de projectes a seguir presenta dos fases: la tecnològica i la tècnica. En quan a la fase tecnològica, en ella es dissenya l’objecte o sistema tècnic; és doncs un projecte intel·lectual

que a partir d’una necessitat o problema tracta de cercar una solució. Per tant, gràcies a aquest treball tindrem el projecte de l’objecte tecnològic que suposa la solució suposadament més idònia al problema plantejat.

Les parts que componen esta fase bàsicament són: - Proposta de treball (plantejament del problema). - Definició i anàlisi del problema. - Recerca d’informació - Disseny previ del prototipus (debat i realització de l’esbós de la solució adoptada). - Confecció de l’avantprojecte. - Planificació del treball, distribució de funcions i recerca de recursos.

En relació a la fase tècnica, esta segueix a la tecnològica, és a dir, serà la que es refereix al treball tècnic o

pràctic, durant el qual es manipulen els materials i s’usen els mitjos adequats per a construir l’objecte o sistema. Les seues fases són les següents:

- Construcció de l’objecte. - Assaig i avaluació (comprovació). - Redisseny (si fóra necessari). - Presentació del treball. - Autoavaluació.

108

El professor/a deu preocupar-se en intentar que es complisquen totalment totes les fases del procés tecnològic, ja que ens trobem en un període d’educació obligatòria, amb la qual cosa correm el risc d’amputar part dels processos d’aprenentatge de l’alumne/a per córrer o avançar més en la programació. És preferible doncs, deixar aprendre a l’alumne/a amb assaig-errada-reflexió ja que l’errada forma part de l’aprenentatge.

A més a més, existeixen una sèrie d’aspectes que no deguem oblidar en relació al procés tecnològic:

o El problema deu tenir un interés per al alumne, per a que d’aquesta forma aconseguir que aquest es

comprometa en la seua resolució. o Com a professors devem propiciar el debat i participació en relació a les idees prèvies dels alumnes

respecte a la resolució del problema. o L’alumne s’organitzarà en xicotets grups per a elaborar un pla de treball; així, quan aquest es duga a la

pràctica el professor/a podrà observar les dificultats trobades i farà reflexionar a l’alumne sobre els resultats obtinguts, animant a explorar noves idees i a revisar alguns plantejaments inicials.

o Finalment deu concloure's com un debat sobre els resultats obtinguts.

La metodologia de l’àrea és doncs, fonamentalment activa, de tal forma que el professor/a programarà les sessions de tal forma que predomine l’activitat de l’alumne per damunt de la resta. Per tant, la major part de les activitats les realitzarà l’alumnat en grups de tres o quatre persones, preferentment.

La presència del professor/a en els grups deu centrar-se en motivar, col·laborar en l’adquisició d’un hàbit de

treball, oferir recursos però no solucions dogmàtiques i tenir part com un membre més que participa de la preocupació per a trobar solucions.

En ocasions pot proposar-se a l’alumnat la realització d’activitats individuals. També amb la major brevetat

possible el professor/a podrà interrompre l’activitat per a d’aquesta manera introduir els conceptes necessaris. Per a l’acció metodològica descrita anteriorment, el professorat, per mitjà de la programació d’aula, haurà de

donar forma als continguts i objectius proposats en el currículum, aportant suport argumental a les accions corresponents d’anàlisi i de formulació de projectes.

6.2. METODOLOGIA CLIL.

Sense deixar a banda els elements abans exposats en la metodologia de l’E.S.O., es fa necessari tenir en compte una sèrie d’elements nous integrats en la metodologia CLIL, amb l’objectiu de què l’aprenentatge de l’assignatura de Tecnologies en tercer i quart d’ESO siga possible quan el vehicul·lem en una llengua extrangera, en aquest cas l’Anglès.

A Planificació dels objectius, continguts i criter is d’avaluació

Objectius Acadèmics, lingüístics, cognitius i culturals (independents o integrats)

Acadèmics (continguts disciplinars de les àrees no lingüístiques): - Fets i conceptes - Procediments - Actituds, valors i normes

Lingüístics: - Llenguatge de l’àrea que s’aprén (llenguatge específic de cada àrea,

necessari per a aprendre’n els continguts): lèxic, estructures, gèneres de text...)

- Llenguatge per a aprendre l’àrea: parla col·laborativa; habilitats de lectura (identificar el tema, les idees principals i els detalls; diferenciar fets i opinions...) i escriptura (planificar, documentar-se, elaborar un esborrany i revisar-lo...); habilitats lingüisticocognitives (descriure, definir, resumir, explicar...)

109

Continguts - Llenguatge que es pot aprendre aprenent l’àrea (compatible): lèxic i estructures no necessàries per al tema però que s’hi poden aprendre conjuntament.

Cognitius : - Destreses cognitives (identificar, enumerar, classificar, comparar...) - Habilitats de processament de la informació (reunir informació,

processar-la, comunicar-la) - Estratègies d’aprenentatge (fer preguntes, demanar aclariments,

aplicar una regla, prendre notes...) Culturals:

- Folklore, cultura tradicional, gastronomia, festes i celebracions, llocs i monuments emblemàtics...

Criteris d’avaluació Acadèmics, lingüístics, cognitius i culturals (independents o integrats)

B Planificació del procés d’ensenyament/aprenentatg e:

(Les activitats hauran de ser seqüenciades d’acord amb els principis d’aprenentatge lingüístic i la jerarquia d’exigència conceptual

Fase I: Abans

Activitats que motiven els alumnes i les alumnes i susciten el seu interés; que els ajude a explicitar, posar en comú i ampliar els seus coneixements previs; i que els presenten els elements bàsics del tema com a preparació per als aprenentatges més profunds de l’etapa següent:

1) Motivació - (Exemple) En una unitat sobre la pol·lució, la mestra, dues setmanes abans de començar, va penjar el pòster d’un paisatge a la paret. Alguns alumnes comentaven que bonic que era. Cada dia, la mestra apegava un element que podríem considerar fem (un paper de caramel, un pot buit de refresc...) fins a fer un collage de fem. Els alumnes estaven molt encuriosits, però la mestra no revelava el propòsit d’aquell collage. 2) Treball sobre els coneixements previs: - S’expliciten i posen en comú els coneixements previs. - Es revisen els continguts apresos prèviament (en altres unitats, per exemple). - Es suplementen els continguts previs necessaris per a poder treballar el tema o el

tòpic. 3) Presentació global del contingut: - Es fa una presentació global del tema mitjançant material visual (gràfics, mapes,

diagrames...) i audiovisual (vídeos, pel·lícules...), demostracions i experiències pràctiques, lectures controlades, etc., relacionades amb el tema o tòpic.

- S’aprofita aquest material per a introduir els conceptes i vocabulari bàsics del tema o tòpic.

- Es crea un gran organitzador previ que incloga els coneixements previs i els continguts globals del tema, el qual es convertirà en un marc on aniran integrant-se els continguts que aniran tractant-se en la unitat o lliçó.

Fase II: Durant

Activitats que faciliten als alumnes i les alumnes la construcció / adquisició / desenvolupament / pràctica guiada dels nous coneixements acadèmics, competències lingüístiques, habilitats i estratègies cognitives, i elements culturals:

1) La construcció / elaboració dels coneixements rellevants per al tema o tòpic: - Activitats de processament d’informació nova oral i escrita (caldrà que lligen,

escolten, prenguen notes, facen fitxes, que expliquen els conceptes nous amb les seues pròpies paraules amb material visual o sense, etc.)

- Activitats de re-representació d’informació disponible en un format mitjançant un altre. Per exemple, re-representar infromació textual mitjançant organitzadors gràfics (diagrames, línies de temps, gràfics...)

- Activitats d’observació, i formulació i comprovació d’hipòtesis.

110

- Realització d’experiments i resolució de problemes. - Jocs, simulacions i jocs de rol. - Activitats de construcció de models i de textos escrits sobre alguns aspectes del

tema. - Eixides per fer observacions i visites d’especialistes invitats per ampliar informació. 2) L’adquisició dels elements lingüístics (vocabulari, estructures...) i estratègies

lectoescriptures contextualitzades dins les activitats anteriors. 3) L’adquisició / pràctica guiada d’estratègies i habilitats cognitives

contextualitzades. 4) El desenvolupament del pensament crític : - Activitats d’anàlisi crítica de la realitat física, social i cultural per detectar-hi

problemes, descobrir-ne les causes i plantejar-hi solucions.

Fase III: Després

Activitats que faciliten als alumnes i les alumnes l’aplicació / ampliació de coneixements apresos, transferència a altres camps i altres situacions, i reflexió sobre què s’ha aprés i com:

1) Aplicació / ampliació dels coneixements apresos: - Petites investigacions individuals o en grup (comunicades després per mitjà de

presentacions, informes, etc.) - Presentacions orals (discussions, debats, exposicions, presentacions de

diapositives...) i escrites (murals, pòsters, àlbums, fullets informatius, documents multimèdia...)

- Activitats que impliquen la família 2) Transferència a altres camps i altres situacions: - Invenció d’un problema o disseny d’un experiment per a comprovar una hipòtesi, relacionats amb un tema nou. 3) Actuació sobre la realitat social : - Escrit a les autoritats o el director d’un diari sobre un problema municipal, escrit per

a conscienciar els pares sobre un tema ambiental, carta a una bibliotecària del centre perquè compre determinats llibres, etc.)

4) Reflexió sobre el que s’ha aprés: - Activitat de reflexió sobre què s’ha aprés en la unitat, com s’ha aprés, i de quina

manera ho enregistrarem perquè puga servir-nos per a altres treballs.

C Previsió de materials curriculars i recursos:

Tenir en compte la necessitat per al desenvolupament de les activitats: que els materials siguen variats (llibre de text, material visual, textos informatius complementaris (diaris, revistes, enciclopèdies, fullets informatius, catàlegs...)

que utilitzen formats diversos en diferents multilectoescriptures (textos multimodals o pluricodificats, hipertext, videoconferència...), tecnologies (processadors de textos, bases de dades, programes de dibuix...), canals (Internet, telefonia mòbil, DVD...) i aparells (mòbil, casset, videocàmara...)

que els materials siguen adequats a les possibilitats de comprensió dels alumnes (potser hauran de ser adaptats i hauran de contenir molta informació en forma gràfica)

111

D Organització dels agrupaments d’acord amb les act ivitats:

E Previsió de la participació de les famílies i de l’entorn social:

F Previsió pel que fa a l’avaluació:

Dels aprenentatges

1) L’avaluació serà: - Contínua al llarg dels aprenentatges i realitzada pels alumnes (autoavaluació), pels companys i les companyes o pel mestre/a, sempre amb l’objectiu de redirigir, millorant-lo, el procés d’ensenyament-aprenentatge - Final , per descobrir les parts fortes i les parts febles dels alumnes i les alumnes per continuar avançant. 2) L’avaluació tindrà en compte tots els factors: - continguts acadèmics - competència lingüística - desenvolupament de les habilitats cognitives - elements culturals 3) L’avaluació haurà de ser tan contextualitzada com l’E-A i, si pot ser, aplicada en contextos reals. 4) L’avaluació es contrastarà amb l’opinió dels pares i les mares.

Del procés 1) De la planificació 2) Dels desenvolupament de la unitat:

- del procés d’E-A - dels materials - de l’actuació del mestre o mestra

(Què s’ha utilitzat, què s’ha fet, què ha fallat, què s’hauria pogut utilitzar, què s’hauria pogut fer millor).

Com a informadors, des de casa: qüestionaris i entrevistes a pares, mares i altres familiars, i persones de l’entorn, al voltant d’algun aspecte del tema sobre el qual puguen informar. Com a coneixedors de la cultura del grup: va a classe a narrar una història tradicional, a preparar un plat típic, a contar una experiència, a cantar una cançó, etc. Com a expert en el tema de la unitat: fa una xarrada a classe sobre algun del tema de la unitat rep els alumnes i les alumnes a la botiga, taller, granja, ec. , per explicar-los aspectes interessants del negoci.

Agrupaments flexibles, d’acord amb cada activitat, que permeten:

- el treball en equip, per parelles i individual - el treball col·laboratiu entre companys i companyes - que els alumnes dialoguen i compartisquen experiències

112

6.3. METODOLOGIA EN TECNOLOGIA INDUSTRIAL. El coneixement científic, sense un mètode tècnic amb el qual puga aplicar-se, no té context d’una societat desenrotllada. Per això, hi ha un punt on confluïxen la ciència i la tècnica, i eixe punt és la tecnologia. Per mitjà d’ella, podem crear productes, béns o servicis que ens acosten a una major qualitat de vida i sentit del benestar, i obtindré de forma paral·lela, una evolució del ser humà. La tecnologia dóna resposta a les necessitats que sorgixen en el notre dia a dia, ja siguen individuals o col·lectives, independentment de la diversitat de les persones i l’entorn que els rodeja. Ara bé, a la tecnologia se li demana una certa immediatesa per a atendre els problemes així com l’aportació d’un component d’innovació notable cap als usuaris. A causa de la seua diversitat, el currículum de Tecnologia Industrial en el Batxillerat constituix un referent indispensable a l’hora de despertar vocacions en l’alumnat que cursa esta etapa educativa, ja que aborda continguts relacionats amb les disciplines que caracteritzen les distintes enginyeries i les d’un gran espectre d’especialitats que constitueixen les diferents famílies de la Formació Professional. La naturalesa d’esta matèria busca que l’alumne referme continguts referents a la ciència dels materials, el procediments de fabricació, les màquines o el control d’un sistema automàtic, sense oblidar els beneficis del treball en equip, la innovació que suposa el producte obtingut i el caràcter emprenedor que se li pretén el ciutadà que s’està formant. L’ús de ferramentes informàtiques per mitjà de les quals podem desenrotllar escenaris que ens proporcionen informació sobre els possibles resultats a obtindré en la realitat, resultarà de la màxima importància al llarg d’aquest currículum. Al cap i a la fi, la tecnologia conté una part de ciència experimental i una altra de busca i explotació d’informació per a escometre la resolució d’un problema tecnologia. En esta etapa educativa, l’alumnat serà capaç d’adoptar una postura molt definida enfront de la racionalització i ús de les energies, contribuir sense fissures a una societat més justa i igualitària i sobretot afrontar tot el que l’envolta des d’una postura crítica. Els blocs de contiguts estan estructures de manera que l’alumnat va adquirint els coneixements els arguments que se li van proporcionant i comprovant en tot moment el paral·lelisme existent entre allò que està sent explicat en l’aula amb la seua corresponent aplicació, principalment en l’àmbit industrial, ja que és el camp en què se centren tots els blocs que acull la matèria durant els dos cursos de batxillerat. En el primer curs i el primer bloc se centra en els productes tecnològics i la seua repercussió productiva i empresarial. Tant les fases de producció, com d’I+D+i, com la gestió de la qualitat són temes que s’aborden i s’avaluen en esta primera part de la matèria. No obstant això, els models d’excel·lència i certificacions de qualitat són aspectes que atorguen als productes millores en la comercialització i un augment de la seua competitivitat. En el segon bloc s’estudiarà la ciència dels materials des del punt de vista de les seues propietats, estructura interna i aplicacions, sense deixar de costat els nous materials que a poc a poc van augmentant la seua presència en el nostre dia a dia. El bloc tres, màquines i sistemes, desenrotllarà més àmpliament temes ja tractats en altres cursos sobre electrònica, mecànica, pneumàtica i oleohidràulica. Durant el quart bloc s’abordarà la fabricació de peces amb i sense pèrdua de material les seues conseqüències mediambientals, amb quines màquines haurem de treballar i quines normes de seguretat haurem d’aplicar per a evitar qualsevol accident en la conformació o producció d’una peça en concret. El quint i últim bloc específic de la matèria mostrarà els diferents recursos energètics sobre els quals es val el ser humà per a desenrotllar la seua activitat tecnològica. A més del vessant productiu de l’energia, es tractarà també el seu impacte ambiental, sostenibilitat, grau i certificació energètica i quins plans de reducció de costos poden dur-se a terme en els seus àmbits d’utilització.

6.4. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

Progressivament durant els darrers anys, el Departament de Tecnologies ha anar deixant d’utilitzar llibres de text per a recolzar-se en altre tipus de recursos didàctics més adients al món de l’alumnat i basats en les noves tecnologies. Començàrem amb el desenvolupament de les unitats didàctiques de l’optativa de Taller de Tecnologies de 2n d’ESO (ja desapareguda). Continuàrem amb el projecte plurilingüe a 3r d’ESO preparant les unitats didàctiques en Anglès amb documents de Power Point per a la projecció dels continguts a l’aula mitjançant projector i de Word per a l’alumnat. El següent pas fou 4rt d’ESO, també dins el projecte plurilingüe.

Actualment tots els cursos de l'ESO i de primer i segon de batxiller utilitzen dossiers realitzats per les professores del departament de Tecnologies. Els llibres de text solament els utilitzarem com a recurs de recolzament a l’aula en moments puntuals.

113

Donat caràcter pràctic d’esta àrea, es compta amb un element primordial d’un aula-taller, la qual està dotada amb tot el material necessari per al perfecte desenvolupament de totes i cadascuna de les unitats didàctiques.

En l’aula de tecnologia s’han de distingir al menys tres zones diferents:

• La zona de planificació i estudi. Destinada a realitzar estudis i elaborar la documentació corresponent. Amb enguixat i cadires, taules d’estudi i taules amb ordinadors per a desenvolupar la part destinada a la informàtica.

• La zona de treball. On es realitzarà l’experimentació, la construcció del projecte i les proves de l’objecte construït. Amb taules de treball, panell de ferramentes per als diferents grups i les màquines-eina

• El magatzem. On es guardaran els materials i components necessaris per a la construcció, i ferramentes i instruments que requeriran una cura especial.

A més a més s’utilitzarà material complementari com per exemple: transparències, presentacions power-point,

vídeos, llibres de consulta, etc

6.5. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

Les activitats programades per al proper curs lectiu són: • 1r ESO: Visita a Danone i realització d'un taller al Museu de les Arts a València. Dinar al Centre Comercial

El Saler.

• 2n ESO: Visita a Grefusa i a algun museu d'Alzira.

• 3r ESO: Visita a Coca Cola i realització d'un taller al Museu de les Arts a València. Dinar al Centre Comercial El Saler.

• Activitats de Nadal: Tallers i altres activitats relacionades amb el Nadal que es puguen programar als

diferents nivells.

• Realització d’una exposició al final del curs acadèmic on es mostren els diferents treballs realitzats pels nivells educatius que cursen l’assignatura de Tecnologies o de Tecnologia Industrial I i II. S’organitzarà per a que tot l’alumnat puga gaudir de l’exposició.

Es reserva la possibilitat de realitzar alguna altra activitat extraescolar, com la visita a alguna empresa o museu de l’entorn relacionats amb les diferents assignatures, si es tinguera la possibilitat o alguna visita interessant per al procés d’aprenentatge de l’alumnat.

7. AVALUACIÓ 7.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ EN L’AREA DE TECNOLOGIES DE L’ESO.

Els procediments per a dur a terme l’avaluació en estes arees, i per tant de les diferents unitats proposades,

tracten de recollir i proporcionar dades de la forma més objectiva possible sobre el procés de ensenyament-aprenentatge dels estudiants, entre els quals destaca:

• Informació precisa sobre els coneixements que tenen durant el procés ensenyament-aprenentatge. • Possibilitat de detectar el grau de maduració i aprenentatge dels alumnes, el que permetrà realitzar un

seguiment personalitzat.

114

• Possibilitat d’adequar els continguts a les característiques pròpies de cada alumne.

Es pot indicar que el conjunt d’informació que proporciona l’avaluació té com a missió servir d’indicador per adequar totes les actuacions pedagògiques posteriors.

♦ CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PRIMER CURS DE TECNOLOGIE S.

1. Valorar i utilitzar el projecte tècnic com a instrument de resolució ordenada de problemes.

2. Elaborar un pla de treball i realitzar les operacions tècniques previstes amb criteris de seguretat i valorar les condicions de l’entorn.

3. Identificar i connectar els components fonamentals de l’ordinador i els seus perifèrics; explicar la seua

missió en el conjunt.

4. Manejar l’entorn gràfic dels sistemes operatius com a interfície de comunicació amb la màquina.

5. Usar l’ordinador com a ferramenta de treball, amb l’objecte de comunicar, localitzar i manejar informació de diverses fonts. Conéixer i aplicar la terminologia i procediments bàsics dels processadors de text i ferramentes de presentacions.

6. Representar objectes senzills per mitjà d’esbossos, croquis, vistes i perspectives, a fi de comunicar un

treball tècnic.

7. Conéixer la classificació general dels materials d’ús habitual.

8. Conéixer les propietats bàsiques de la fusta com a material tècnic, les seues varietats i transformats més utilitzats, identificar-los en les aplicacions més usuals i utilitzar les seues tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta, respectant els criteris de seguretat adequats.

9. Conéixer les propietats bàsiques dels metalls com a materials tècnics, les seues varietats i transformats

més utilitzats, identificar-los en les aplicacions més usuals i utilitzar les seues tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta, respectant els criteris de seguretat adequats.

10. Identificar, analitzar i descriure, en sistemes senzills i estructures de l’entorn, elements resistents i els

esforços a què estan sotmesos.

11. Assenyalar, en màquines complexes, els mecanismes simples de transformació i transmissió de moviments que les componen, i explicar el seu funcionament en el conjunt. Calcular la relació de transmissió en els casos que corresponga.

12. Utilitzar apropiadament mecanismes i màquines simples en projectes i maquetes.

13. Utilitzar adequadament les magnituds elèctriques bàsiques.

14. Valorar els efectes de l’energia elèctrica i la seua capacitat de conversió en altres manifestacions

energètiques.

15. Identificar i utilitzar correctament els elements fonamentals d’un circuit elèctric de corrent continu i comprendre la seua funció dins d’este.

16. Usar l’ordinador com a instrument eficaç per a localitzar informació en Internet.

17. Accedir a Internet com a mitjà de comunicació, utilitzant el correu electrònic i el xat.

18. Conéixer les distintes fonts d’energia, la seua classificació, la seua transformació, els seus avantatges i

inconvenients.

115

19. Descriure els processos d’obtenció i utilització d’energia a partir de combustibles fòssils.

20. Distingir les parts i descriure el funcionament d’una màquina de vapor, un motor de combustió interna, una

turbina i un reactor.

21. Utilitzar adequadament programes de simulació per ordinador.

22. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que oferix l’entorn tecnològic i productiu de la Comunitat Valenciana.

♦ CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CURS DE TECNOLOGIES .

BL1.1. Analitzar la influència d’objectes tècnics tant per a conéixer la seua utilitat com el seu impacte social BL1.2. Representar croquis i esbossos per a utilitzar-los com a elements d’informació gràfica d’objectes de l’entorn domèstic. BL1.3. Representar les parts integrants d’un prototip, per mitjà de vistes (aplicant-hi criteris de normalització), per a complementar la documentació del projecte tècnic. BL1.4. Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional, aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL1.5. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes idiscrepàncies.

BL1.6. Planificar les operacions i fer el disseny del projecte, amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient, elaborant la documentació necessària per mitjà del programari adequat.

BL1.7. Realitzar de forma eficaç tasques; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i debilitats; mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament, i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

BL1.8. Construir un projecte tecnològic, seguint la planificació prèvia realitzada tenint en compte les condicions de l’entorn de treball; col·laborar i comunicar-se per a aconseguir l’objectiu, utilitzant diverses ferramentes com les TIC o entorns virtuals d’aprenentatge; aplicar bones formes de conducta en la comunicació, i previndre, denunciar i protegir altres de les males pràctiques.

BL1.9. Avaluar el projecte construït per a verificar el funcionament del prototip i el compliment de les especificacions i les condicions inicials.

BL1.10. Escriure la memòria tècnica del projecte realitzat en diversos formats digitals, cuidant els seus aspectes formals, utilitzant la terminologia conceptual corresponent i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, i ajustats a cada situació comunicativa, per a transmetre els seus coneixements, de manera organitzada i no discriminatòria.

BL1.11. Comunicar oralment el contingut de la memòria tècnica prèviament planificat, aplicant la terminologia conceptual corresponent, les normes de la prosòdia i la correcció gramatical, i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de manera organitzada els resultats obtinguts en el projecte realitzat, amb un llenguatge no discriminatori.

BL2.1. Analitzar els mètodes d’obtenció i les propietats dels metalls utilitzats en la fabricació d’objectes projectes tecnològics. BL2.2. Interpretar textos orals procedents de fonts diverses, utilitzant les estratègies de comprensió oral, per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut, l’aplicació dels seus coneixements i la realització de tasques d’aprenentatge.

BL2.3. Descriure l’estructura interna de diversos materials tècnics, així com les alteracions a què poden ser sotmesos per a millorar les seues propietats tenint en compte l’ús a què van destinats.

BL2.4. Manipular i mecanitzar metalls tenint en compte les seues propietatsper a utilitzar les

116

ferramentes adequades aplicant les corresponents normes de seguretat i salut.

BL3.1. Descriure els distints mecanismes responsables de transformar i transmetre els moviments, explicant la funció dels elements que els configuren i calculant, si és el cas, la relació de transmissió per a entendre el funcionament en objectes de què formen part. BL3.2. Manipular operadors mecànics d’una estructura, fent ús de simbologia normalitzada, a fi d’integrar-los en la construcció de prototips.

BL3.3. Determinar les magnituds elèctriques, la simbologia i el programari específics, per a aplicar-los tant al disseny com al muntatge de circuits. BL4.1. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts, a partir d’una estratègia de filtratge i de manera contrastada, organitzant la informació per mitjà de procediments de síntesi o presentació dels continguts, registrant-la en paper o emmagatzemant-la digitalment, per a obtindre textos de l’àmbit acadèmic o professional. BL4.2. Llegir textos, en formats diversos i presentats en suport paper o digital, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre els continguts, l’ampliació dels seus coneixements i la realització de tasques. BL4.3. Crear i editar continguts digitals com ara documents de text o presentacions multimèdia amb sentit estètic, utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a exposar un objecte tecnològic, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.

BL4.4. Investigar els estudis i les professions vinculats amb la matèria, per mitjà de l’ús del les TIC, i identificar els coneixements, les habilitats i les competències que demana el mercat laboral, per a relacionar-les amb les seues fortaleses i preferències

♦ CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL TERCER CURS DE TECNOLOGIE S.

BL1.1 Analitzar objectes tècnics des del punt de vista de la seua utilitat com del seu impacte social amb l’objectiu de proposar possibles millores. BL1.2. Representar croquis i esbossos per a utilitzar-los com a elements d’informació gràfica d’objectes de l’entorn industrial. BL1.2. Representar, utilitzant programes de disseny assistit per ordinador, les parts integrants d’un prototip, per mitjà de vistes i perspectives (aplicant criteris de normalització), per a complementar la documentació del projecte tècnic. BL1.4. Participar en intercanvis comunicatius de l’ambit personal, acadèmic, social o professional, aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral utilitzant un llenguatge no discriminatori. BL1.5. Participar en equips de treball, per a aconseguir metes comunes, assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes, demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies. BL1.6. Planificar les operacions i fer el disseny del projecte, amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient, elaborant la documentació necessària per mitjà del programari adequat. BL1.7. Realitzar de forma eficaç tasques; tindre iniciativa per a emprendre i proposar accions, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats; mostrar curiositat i interés durant el seu desenrotllament, i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives. BL1.8. Construir un projecte tecnològic, seguint la planificació prèvia realitzada tenint en compte les condicions de l’entorn de treball. Col.laborar i comunicar-se per a aconseguir l’objectiu, utilitzant diverses ferramentes con les TIC o entorns virtuals d’aprenentatge. Aplicar bones formes de conducta en la comunicació, i previndre denunciar i protegir, altres de les males pràctiques.

117

BL1.9. Avaluar el projecte construït, verificant el funcionament del prototip i el compliment de les especificacions i les condicions inicials. BL1.10. Escriure la memòria tècnica del projecte realitzat en diversos formats digitals, cuidant els seus aspectes formals, utilitzant la terminologia conceptual corresponent i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, i ajustats a cada situació comunicativa per a transmetre els seus coneixements de manera organitzada i no discriminatòria. BL1.11. Comunicar oralment el contingut de la memòria tècnica prèviament planificat, aplicant la terminologia conceptual corresponent, les normes de la prosòdia i la correcció gramatical, i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de manera organitzada els resultats obtinguts en el projecte realitzat, amb un llenguatge no discriminatori. BL2.1. Analitzar els mètodes d’obtenció i les propietats dels plàstics utilitzats en la fabricació d’objectes projectes tecnològics. BL2.2. Interpretar textos orals procedents de fonts diverses, utilitzant les estratègies de comprensió oral per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut, l’aplicació dels seus coneixements i la realització de tasques d’aprenentatge. BL2.3. Descriure l’estructura interna de diversos materials tècnics,així com les alteracions a que poden ser sotmesos per a millorar les seues propietats tenint en compte l’ús a que van destinats. BL2.4. Manipular i mecanitzar plàstics tenint en compte les seues propietats per a utilitzar les ferramentes adequades, aplicant les corresponents normes de seguretat i salut. BL3.1. Manipular operadors mecànics d’una estructura i simular el seu comportament, fent ús de simbologia normalitzada, a fi d’integrar-los en la construcció de prototips, BL3.2. Determinar les magnituds elèctriques, utilitzant els instruments de mesura, simbologia i programari específics, per a aplicar-los tant al disseny i muntatge de circuits com al càlcul d’associacions de generadors i receptors. BL3.3 Explicar els efectes de l’energia elèctrica i la seua capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques, per a valorar la importància de l’estalvi energètic. BL4.1. Instal·lar (per mitjà d’un gestor d’aplicacions) el programari bàsic que permet treballar amb equips informàtics per a elaborar la documentació necessària d’un projecte tecnològic. BL4.2. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts, a partir d’una estratègia de filtratge i demanera contrastada, organitzant la informació per mitjà de procediments de síntesi o presentació dels continguts, registrant-la en paper o emmagatzemant-la digitalment o en dispositius informàtics i servicis de la xarxa per a obtindre textos de l’àmbit acadèmic o professional. BL4.3. Llegir textos en formats diversos i presentats en suport paper o digital, utilitzant les estratègies de comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre els continguts, l’ampliació dels seus coneixements i la realització de tasques. BL4.4. Crear i editar continguts digitals com ara documents de text o presentacions multimèdia amb sentit estètic, utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a exposar un objecte tecnològic, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències. BL4.5. Investigar i recopilar per mitjà de les TIC, entorns laborals, professions i estudis vinculats amb la matèria; analitzar els coneixements, les habilitats i les competències necessàries per al seu desenrotllament, i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant la pressa de decisions.

118

♦ CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL QUART CURS DE TECNOLOGIES .

1. Manejar el full de càlcul per al tractament de la informació numèrica i analitzar-ne pautes de

comportament. 2. Descriure bàsicament una xarxa d’ordinadors d’àrea local i la seua connexió a Internet i realitzar-ne la

configuració bàsica.

3. Utilitzar l’ordinador com a ferramenta d’adquisició i interpretació de dades, i com a realimentació d’altres processos amb les dades obtingudes.

4. Usar ferramentes de disseny assistit per ordinador per a elaborar vistes en dos dimensions d’objectes

senzills.

5. Descriure el funcionament, l’aplicació i els components elementals d’un sistema electrònic real.

6. Dissenyar, simular i muntar circuits electrònics senzills, utilitzant la simbologia adequada.

7. Realitzar operacions lògiques utilitzant l’àlgebra de Boole, relacionar plantejaments lògics amb processos tècnics i resoldre per mitjà de portes lògiques problemes tecnològics senzills.

8. Analitzar i descriure els elements i sistemes de comunicació amb fils i sense fil, per a la transmissió

d’imatge, so i dades, i els principis tècnics bàsics que en regixen el funcionament.

9. Descriure les grans xarxes de comunicació de dades, les seues perspectives i els principis del control i la protecció de dades.

10. Conéixer els principis bàsics del funcionament d’Internet. Configurar un ordinador per al seu accés a

Internet.

11. Fer un ús adequat i racional de les tecnologies de la comunicació.

12. Analitzar sistemes automàtics, descriure’n els components i muntar automatismes senzills.

13. Dissenyar, construir i programar un sistema automàtic, que siga capaç de mantindre el seu funcionament de manera autònoma, en funció de la informació que reba de l’entorn per mitjà de sensors.

14. Utilitzar simuladors informàtics per a verificar i comprovar el funcionament dels sistemes automàtics,

robots i programes de control dissenyats.

15. Conéixer les principals aplicacions de les tecnologies hidràulica i pneumàtica i identificar i descriure les característiques i el funcionament d’este tipus de sistemes.

16. Utilitzar amb soltesa la simbologia i nomenclatura necessària per a representar circuits i per a dissenyar i

construir un sistema capaç de resoldre un problema quotidià, utilitzant energia hidràulica o pneumàtica.

17. Conéixer les fites fonamentals del desenrotllament tecnològic i analitzar l’evolució d’alguns objectes tècnics.

18. Valorar el desenrotllament sostenible i potenciar hàbits que el propicien, relacionant-lo amb l’activitat tecnològica.

19. Descriure els elements que componen les distintes instal·lacions d’un habitatge així com les normes que

en regulen el disseny i la utilització.

119

20. Realitzar dissenys senzills d’instal·lacions bàsiques d’un habitatge per mitjà de la simbologia adequada;

muntar circuits bàsics i utilitzar simuladors informàtics.

21. Valorar de forma crítica les condicions que contribuïxen a l’estalvi energètic, l’habitabilitat i l’estètica en un habitatge.

7.2. CRITERIS D’AVALUACIÓ EN TECNOLOGIA INDUSTRIAL I DE BATXILLERAT.

BL1.1. Analitzar les etapes necessàries per al disseny d’un nou producte des del seu origen fins a la seua comercialització, investigant la seua influència en la societat per a proposar millores tant des del punt de vista de la seua utilitat com el seu possible impacte social. BL1.2. Esquematitzar els diferents models d’excel·lència i sistemes de gestió de qualitat, identificant els agents intervinents per a evidenciar les conseqüències que estos tenen sobre els productes desenrotllant. BL2.1. Relacionar l’estructura interna i les seues possibles modificacions amb les propietats dels materials utilitzats en la construcció d’objectes tecnològics, tenint en compte l’ús al qual van destinats. BL2.2. Investigar determinats materials no convencionals per a aplicacions concretes, emprant les TIC i analitzant l’impacte social en el països productors. BL3.1. Descriure els mecanismes i sistemes de transmissió i transformació de moviments que conformen una màquina o sistema, determinar els blocs constitutius i explicar la seua funció i la seua interrelació. BL3.2. Calcular els paràmetres fonamentals de circuits electrico-electrònics, pneumàtics i hidràulics característics i contrastar els resultats obtinguts amb ajuda de programes de disseny assistit. BL3.3. Verificar el funcionament de circuits electrico-electrònics, pneumàtics i hidràulics característics, interpretant els seus esquemes, utilitzant els aparells i equips de mesura adequats i avaluar els resultats obtinguts recolzant-se en el muntatge o simulació física d’estos. BL4.1. Explicar les principals tècniques utilitzades en els processos de fabricació, tenint en compte el seu impacte ambiental, per a contextualitzar els diferents procediments de mecanitzat que es donen en l’àmbit industrial. BL4.2. Associar les condicions de seguretat amb les màquines i ferramentes utilitzades en els processos de fabricació per a minimitzar els riscos d’accidents en el sector industrial. BL5.1. Descriure les diferents formes de producció d’energia, per mitjà de diagrames de blocs per a avaluar les seues debilitats i fortaleses, tenint en compte els seus costos de producció i el seu impacte ambiental. BL5.2. Calcular costos de consum energètic aplicat a supòsits pràctics (com la certificació d’eficiència energètica), amb l’ajuda de programes informàtics, per a proposar plans de reducció d’estos i evidenciar la importància que els recursos energètics tenen en una societat sostenible. BL6.1. Reconéixer la terminologia conceptual de la matèria i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional.

120

BL6.2. Interpretar textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de comprensió oral per a obtindré informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut, l’ampliació dels seus coneixements i la realització de tasques d’aprenentatge. BL6.3. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l’àmbit acadèmic o professional, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical, i ajustar-los a les propietats textual de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori. BL6.4. Participar en intercanvi comunicatius de l’àmbit acadèmic o professional, utilitzant un llenguatge no discriminatori i aplicant les estratègies lingüístiques pròpies de la interacció oral. BL6.5. Llegir textos de formats diversos i presentats en suport paper i digital, utilitzant les estratègies de comprensió lectora del nivell educatiu per a obtindré informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut, l’ampliació del seus coneixements i la realització de tasques d’aprenentatge. BL6.6. Escriure textos de l’àmbit acadèmic o professional en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori. BL6.7. Buscar, seleccionar, contrastar i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts; per a ampliar els seus coneixements i elaborar textos de l’àmbit acadèmic o professional, citant adequadament la sua procedència. BL6.8. Buscar i seleccionar informació, a partir d’una estratègia de filtrar i de forma contrastada en pàgines web especialitzades, registrant-les en paper o emmagatzemant-la digitalment en dispositius informàtics i servicis de la xarxa. BL6.9. Col·laborar i comunicar-se, filtrant i compartint informació i continguts digitals, seleccionar la ferramenta de comunicació TIC més adequada, per a construir un producte o tasca col·lectiva. Aplicar bones formes de conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir a altres de les males pràctiques. BL6.10. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectives, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats, adequar el pla durant el seu desenrotllament considerant diverses alternatives per a transformar les dificultats en possibilitats, avaluar el procés i el producte final i comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats. BL6.11. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir de manera positiva en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar amb responsabilitat i sentit ètic. BL6.12. Gestionar de forma eficaç i amb motivació tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències. BL6.13. Crear i editar continguts digitals com a documents de text, presentacions multimèdiai produccions audiovisuals amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis de la web per a consolidar els coneixements adquirits en la matèria, coneixent com aplicar els diferents tipus llicències.

121

BL6.14. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements de la matèria, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

7.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ EN TECNOLOGIA INDUSTRIAL II DE BATXILLERAT.

BL1.1. Relacionar les propietats dels materials amb la seua estructura interna i les seues possibles modificacions per a una aplicació concreta, utilitzant el coneixement sobre els diferents processos d'assaig estàtics i dinàmics. BL1.2. Proposar materials no convencionals para determinades aplicacions emprant les tecnologies de la informació i la comunicació BL2.1. Definir i calcular a partir de les condicions nominals d'una màquina o instal·lació, els paràmetres fonamentals, el balanç energètic i el rendiment. BL2.2. Explicar el funcionament, tipologia i paràmetres d'un motor tèrmic a partir de la representació gràfica de la seua estructura. BL2.3.Representar gràficament mitjançant programes de disseny assistit, diagrames de blocs o si escau, els components o símbols equivalents dels diferents tipus de màquines frigorífiques, bombes de calor i motors elèctrics, descrivint els seus principis de funcionament sobre la base de les transformacions termodinàmiques o fenòmens electromagnètics propiciats per aquests elements. BL3.1. Implementar físicament o simular mitjançant programes adequats, circuits pneumàtics i electropneumàtics a partir de plànols o esquemes d'aplicacions característiques per a entendre el funcionament dels cicles semiautomàtics i automàtics. BL3.2. Analitzar sistemes de control per a aplicacions concretes, mitjançant blocs genèrics, descriure la funció de cada bloc en el conjunt i diferenciar entre sistemes de control de llaç obert i tancat. BL3.3. Interpretar diagrames de blocs, identificant els diferents senyals d'entrada/eixida mitjançant l'ús de programari adequat, per a verificar el funcionament de sistemes automàtics. BL3.4. Descriure la composició d'una màquina o sistemes automàtic identificant els elements de comandament, control i potència i explicar la relació entre parts que els componen. BL4.1. Dissenyar senzills automatismes de control combinacional, aplicant tècniques de simplificació de funcions i mètodes de reducció gràfica, per a la seua anàlisi per mitjà de simulació i posterior implementació amb blocs integrats en plaques d'experimentació. BL4.2. Analitzar el funcionament de sistemes lògics seqüencials digitals, considerant el funcionament dels biestables i les transicions dels senyals dels seus cronogrames. BL4.3. Dissenyar circuits lògics seqüencials senzills i estudiar el seu funcionament mitjançant simulació o implementació en plaques d'experimentació, obtenint i analitzant les seues cronogrames, per a entendre les seues característiques i aplicacions. BL5.1. Descriure, a partir d'informació obtinguda de diverses fonts, les característiques i la comesa dels blocs fonamentals que integren un microprocessador, relacionades amb les quals posseeixen els utilitzats en l'àmbit domèstic descrivint les principals prestacions dels mateixos. BL5.2. Explicar el funcionament dels autòmats programables i els microcontroladors a partir del coneixement dels microprocessadors. BL6.1. Reconéixer la terminologia conceptual de la matèria i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional. BL6.2. Interpretar textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de comprensió oral per a obtindré informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut, l’ampliació dels seus coneixements i la realització de tasques d’aprenentatge. BL6.3. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l’àmbit acadèmic o professional, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical, i ajustar-los a les propietats textual de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori. BL6.4. Participar en intercanvi comunicatius de l’àmbit acadèmic o professional, utilitzant un llenguatge no discriminatori i aplicant les estratègies lingüístiques pròpies de la interacció oral.

122

BL6.5. Llegir textos de formats diversos i presentats en suport paper i digital, utilitzant les estratègies de comprensió lectora del nivell educatiu per a obtindré informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut, l’ampliació del seus coneixements i la realització de tasques d’aprenentatge. BL6.6. Escriure textos de l’àmbit acadèmic o professional en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori. BL6.7. Buscar, seleccionar, contrastar i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts; per a ampliar els seus coneixements i elaborar textos de l’àmbit acadèmic o professional, citant adequadament la sua procedència. BL6.8. Buscar i seleccionar informació, a partir d’una estratègia de filtrar i de forma contrastada en pàgines web especialitzades, registrant-les en paper o emmagatzemant-la digitalment en dispositius informàtics i servicis de la xarxa. BL6.9. Col·laborar i comunicar-se, filtrant i compartint informació i continguts digitals, seleccionar la ferramenta de comunicació TIC més adequada, per a construir un producte o tasca col·lectiva. Aplicar bones formes de conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir a altres de les males pràctiques. BL6.10. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectives, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats, adequar el pla durant el seu desenrotllament considerant diverses alternatives per a transformar les dificultats en possibilitats, avaluar el procés i el producte final i comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos adequats. BL6.11. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els seus membres participen i arriben a les metes comunes, influir de manera positiva en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar amb responsabilitat i sentit ètic. BL6.12. Gestionar de forma eficaç i amb motivació tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les seues possibilitats, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències. BL6.13. Crear i editar continguts digitals com a documents de text, presentacions multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis de la web per a consolidar els coneixements adquirits en la matèria, coneixent com aplicar els diferents tipus llicències. BL6.14. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements de la matèria, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional.

7.4. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ. L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà continua i diferenciada. En Tecnologies, usem una gran

diversitat d’instruments d’avaluació, els quals llistem a continuació:

- Avaluació inicial: observació, tests, proves inicials, qüestionaris. - Treball en grup sobre el projecte: Memòria Tècnica. - Activitats proposades per a casa. - Observació del grau de participació en l’aula. - Conceptes. Mitjançant proves escrites, exercicis, llibreta, etc. - Procediments (observació diària), realització dels projectes. - Actituds (observació diària), tant en classe com en el taller. - Quadern i treballs de classe (individual i/o col·lectius). - Treballs monogràfics individuals i en grup. - Proves escrites: entre 1 i 3 per trimestre. - Puntualitat. Observació i enregistrament diari.

En cada projecte serà el professor el que valore en quina quantia intervé cada apartat, quedant sempre

perfectament clar al conjunt d’alumnes el criteri a aplicar.

123

En el cas de què un determinat alumne no supere algun dels objectius plantejats, aquest mètode d’avaluació permetrà detectar amb facilitat l’apartat en el qual no està progressant adequadament, per la qual cosa el docent podrà prendre les mesures correctores apropiades, ja que s’ha d’entendre l’avaluació com un mecanisme corrector en el procés ensenyament-aprenentatge.

7.5. TIPUS D’AVALUACIÓ. L’avaluació dins el departament de tecnologies, s’engloba sempre dintre 3 àrees concretes:

• Avaluació inicial : Permet saber quins són el coneixements previs dels alumnes, per a que, d’esta forma,

el docent puga decidir l’enfocament didàctic, i el grau de profunditat de desenvolupament dels continguts.

• Avaluació formativa : En el transcurs del procés educatiu, els alumnes i les situacions i plantejaments es van adaptant i modificant, per això, durant tot aquest procés, es pot recollir informació, per adequar-la a una contextualització personal servint esta per determinar si els alumnes han abastat o no els objectius didàctics plantejats.

• Avaluació sumativa : Ens proporciona informació sobre els resultats obtinguts i sobre el grau

d’aprenentatge en el moment de finalitzar la fase o el procés complet. Per tant quan correspon, globalitzant les anotacions recollides en la fitxa d’avaluació, el procés de treball seguit i l’autoavaluació realitzada, es determinarà la qualificació global atorgada, justificant-la degudament als alumnes.

L’avaluació deu ser, per tant, el punt de partida per a conéixer la situació inicial i com evoluciona cada alumne en el procés d’ensenyança-aprenentatge.

7.6. CRITERIS D'AVALUACIÓ. ♦ CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL PRIMER CURS DE TECNOLOGIE S. La qualificació de l’alumne s’obtindrà a través dels següents aspectes en el percentatge que s’indica:

• Conceptuals 30%

Projecte pràctic 30% • Procedimentals Memòria del projecte 10%

Dossier 10%

• Actitudinals 20%

L’apartat de continguts conceptuals haurà de superar el 40% per a fer mitja amb els altres apartats. És obligatori superar el 50% en els continguts actitudinals, del contrari no es farà mitja amb els altres apartats.

L’avaluació que no tinga una mitja de 5 es considerarà no superada.

Com que les proves aniran fent-se al llarg de cada trimestre, si algun alumne no supera algun d’aquests

apartats, es proposaran exercicis de recuperació per a cada apartat no assolit. Si, així i tot, l’alumne no supera satisfactòriament l’avaluació, al llarg de la següent es continuaran fent activitats de recuperació amb la finalitat que l’alumne assolisca la major part dels objectius proposats per a l’àrea de Tecnologia.

En el cas d’alumnes amb necessitats educatives especials es faran les corresponents adaptacions curriculars,

intentant que l’alumne realitze activitats semblants a la resta dels companys de la classe, per a no desmotivar-lo en cap moment. En aquest cas l’avaluació es centrarà principalment en els continguts procedimentals, l’esforç i l’interés mostrat per l’alumne i en alguna prova escrita adaptada al seu nivell i els percentatges seran modificats en funció de les activitats realitzades i de l’alumne en concret.

124

♦ CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL SEGON CURS DE TECNOLOGIES . La qualificació de l’alumne s’obtindrà a través dels següents aspectes en el percentatge que s’indica:

• Conceptuals 30%

Projecte pràctic 30% • Procedimentals Memòria del projecte 10%

Dossier 10%


L’apartat de continguts conceptuals haurà de superar el 40% per a fer mitja amb els altres apartats. És obligatori superar el 50% en els continguts actitudinals, del contrari no es farà mitja amb els altres apartats.






♦ CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL TERCER CURS DE TECNOLOGIE S.

La qualificació de l’alumne s’obtindrà a través dels següents aspectes en el percentatge que s’indica:

• Conceptuals 30%

Projecte pràctic 30% • Procedimentals Diari Tècnic i Memòria 10%

Dossier 10%


L’apartat de continguts conceptuals haurà de superar el 40% per a fer mitjà amb els altres apartats. És obligatori superar el 50% en els continguts actitudinals, del contrari no es farà mitja amb els altres apartats.


Com que les proves aniran fent-se al llarg de cada trimestre, si algun alumne no supera algun d’aquests apartats, es proposaran exercicis de recuperació per a cada apartat no assolit. Si, així i tot, l’alumne no supera satisfactòriament l’avaluació, al llarg de la següent es continuaran fent activitats de recuperació amb la finalitat que l’alumne assolisca la major part dels objectius proposats per a l’àrea de Tecnologia.



125

♦ CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL QUART CURS DE TECNOLOGIES .

La qualificació de l’alumne s’obtindrà a través dels següents aspectes en el percentatge que s’indica:

• Conceptuals 30%

Projecte pràctic 30% • Procedimentals Diari Tècnic i Memòria 10%

Dossier 10%








♦ CRITERIS D'AVALUACIÓ DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL I.

L’avaluació es realitzarà a través dels següents aspectes en el percentatge que s’indica:

• Conceptuals 30%

Projecte pràctic 30% • Procedimentals Diari tècnic i memòria 10%

Treball monogràfic 10%






126

♦ CRITERIS D'AVALUACIÓ DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL II.

L’avaluació es realitzarà a través dels següents aspectes en el percentatge que s’indica:

• Conceptuals 30%

Projecte pràctic 30% • Procedimentals Diari tècnic i memòria 10%

Treball monogràfic 10%






7.7. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ. Pel que fa al reforç de l’àrea de Tecnologies, com que el nostre departament treballa des d'una perspectiva ventall, obtenim el reforç dels conceptes que estem treballant en un moment puntual del curs, no només amb activitats orals i escrites si no a més:

- Amb la planificació, construcció i avaluació del projecte concret proposat per al trimestre. - Amb el treball monogràfic proposat per a realitzar a casa individualment o en grup durant el trimestre. - Amb les sortides extraescolars que duguem a terme.

La idea de reforçar els conceptes tecnològics a través de múltiples vies, i sobretot la pràctica, ens dona un

avantatge front a altres àrees i matèries del currículum.

En quant a l’ampliació, sempre es proposen, al llarg dels diferents temes que tractem, activitats que els alumnes poden realitzar i entregar, que a part de reforçar si cap els continguts, serviran també con a instrument d’avaluació, cas que es considere oportú. 8.- MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ES PECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDU CATIVA.

En quant a la diversitat de capacitats i interessos amb què ens trobem en l’aula, en ocasions sense la intervenció directa del professor/a es produirà el repartiment de tasques entre els diferents membres del grup en funció d’elles. Ara bé açò deu controlar-se ja que podem córrer el risc de què alguns alumnes s’ocupen sempre de les mateixes tasques sense ocupar-se mínimament d’altres que també són necessàries per al seu desenrotllament personal.

Per un altra part, la diversitat de capacitats ens permetrà graduar la dificultat de les tasques. A més a més podem en un moment donat guiar el procés de solució dirigint l’atenció de l’alumnat cap a la

informació que permeta aconseguir la solució. Ara bé, sols procedirem així en aquells casos en què siga imprescindible, ja que en cas contrari impossibilitarem que l’alumne desenvolupe la seua capacitat creativa.

127

En tota classe hi ha alumnes amb diferents estils i ritmes d’aprenentatge i diferents nivells de motivació, la nostra tasca consisteix en què tot l’alumnat participe en el procés d’aprenentatge amb plena satisfacció i aconseguisquen amb èxit d’acord al seu nivell de capacitat i interés.

La diversitat d’exercicis i activitats possibilita que tots el alumnes puguen trobar algun que siga d’acord amb el

seu estil i possibilitats. En quant als diferents ritmes d’aprenentatge, el gran número d’activitats permet que aquelles persones que ho

necessiten pugen disposar d’activitats d’ampliació o de reforç. Cert tipus d’activitat serà deliberadament senzill, de tal manera que tots els alumnes siguen capaços de dur a

terme alguna activitat amb èxit. Aquest fet constitueix un factor important per als alumnes d’assimilació més lenta, ja que contribueix a augmentar la confiança en si mateix.

Per aquells alumnes amb xicotets problemes d’aprenentatge i/o conducta, les adaptacions es centraran en els

següents punts:

- Temps i tipus d’aprenentatge. - Metodologia més personalitzada. - Reforç de les tècniques d’aprenentatge. - Millora dels procediments, hàbits i actituds. - Augment de l’atenció orientadora.

Per aquells alumnes amb dificultats greus d’aprenentatge es prioritzaran els continguts procedimentals i

actitudinals, cercant la integració social. Aquestes adaptacions seran significatives (suposaran eliminació de continguts, objectius i els consegüents criteris d’avaluació referits a aprenentatges que puguen considerar-se bàsics). Per a aquest alumne es realitzaran adaptacions particulars segons les necessitats de cada persona. En la mesura del possible s’intentarà que aquest alumne continue amb el seu treball en l’alula-taller, en un ambient escolar normal, amb el fi d’aconseguir aquells objectius cercats al plantejar-se la integració d’estos alumnes a l’aula.

A més a més, en principi, l’alumnat del programa de diversificació del centre assisteix a la classe de

Tecnologia amb la resta del seu curs i no farem distincions amb els altres alumnes de la classe, de tal manera que els mínims aplicats seran els mínims exigibles ja que considerem estos suficientment baixos.

En tot cas, depenent de l’alumne/a s’estudiaria el cas particular i es podria fer excepcions i personalitzar estos

mínims.

9.- ELEMENTS TRANSVERSALS.

9.1. FOMENT DE LA LECTURA. COMPRENSIÓ LECTORA. EXPR ESSIÓ ORAL I ESCRITA.

Dins el pla de foment de la lectura del centre, el departament de Tecnologies, a pesar d’impartir àrees i assignatures fonamentalment pràctiques, es centre fonamentalment en la pràctica de la lectura relacionada amb:

- La lectura per part dels alumnes dels temes del llibre. - La lectura necessària per a fer la recerca relacionada amb els treballs monogràfics (ja siguen en paper,

mural o power point) que fan els alumnes per avaluació. - La lectura necessària per a fer la recerca relacionada amb els projectes tecnològics que desenvolupen els

alumnes per avaluació. - La lectura necessària per a fer la recerca relacionada amb la memòria tècnica que redacten els alumnes

en cada projecte tecnològic.

128

9.2. COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL. TECNOLOGIES DE LA INF ORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ.

Les TIC estan plenament integrades dins el nostre departament i la nostra activitat diària a l’aula. Per a

començar, dins el nostre temari figuren temes relacionats amb la informàtica, tant referents al hardware, com al software i les xarxes.

Per aquest motiu, ja fa alguns cursos, s’instal·là a l’aula-taller una zona d’ordinadors connectats a internet que usem per impartir les sessions relacionades amb aquests temes.

A part, utilitzem, bé els ordinadors de la zona d’informàtica (2 per alumne) o l’ordinador del professor connectat a un projector en els següents casos:

- Per a impartir les sessions teòriques amb o sense llibre. - Per a fer la recerca necessària per al disseny dels projectes tecnològics que fan els alumnes cada

avaluació. - Per a fer la recerca necessària per redactar la memòria tècnica que referent a cada projecte tecnològic. - Per a utilitzar simuladors i diferents programes que ofereixen un reforç de les classes teòriques des de la

pràctica.

Des de casa, els alumnes usen els seus propis ordinadors (si en disposen), per a desenvolupar les següents tasques:

- Per a fer la recerca necessària per al disseny dels projectes tecnològics que fan els alumnes cada avaluació.

- Per a fer la recerca necessària per redactar la memòria tècnica que referent a cada projecte tecnològic. - Per a fer la recerca necessària per a configurar el treball monogràfic que realitzen els alumnes cada

avaluació.

9.3. EMPRENEDORIA.

Dintre de les matèries que s’imparteixen al Departament de tecnologies té un pes important l’automotovació de l’alumnat per emprendre diferents tasques tant individualment com en equip. De no ser per aquesta automotivació, l’alumnat mai assoliria els objectius de l’assignatura. El mètode de projectes està estretament lligat a aquesta realitat.

9.4. EDUCACIÓ CÍVICA I CONSTITUCIONAL

Dins l’espai de treball que es crea a l’aula-taller, es dona prioritat total a la convivència al voltant d’unes normes bàsiques que es recullen en dos plecs fonamentals:

• El Reglament de Règim Intern del centre. • El plec de normes de l’aula-taller de Tecnologies.

D’aquesta manera ens marquem con a objectiu indiscutible, recolzar als nostres alumnes en la seua formació

com a ciutadans complets, que respecten als conciudatans i treballen pel bé comú.

10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT I INDICADORS D ’ÈXIT. El procés d’avaluació de la pràctica docent dins el departament és un procés dinàmic i continu que es realitza dina els següents espais físics o temporals:

- L’avaluació zero de l’alumnat. - Les programacions d’aula de cada professora. - La reunió de departament setmanal. - Les avaluacions trimestrals del curs.

129

- L’informe de la capçalia d’estudis després de les avaluacions. - El contacte amb els pares telefònicament i presencialment. - La memòria de fi de curs.

Es tracta d’un procés que realitza cada membre del departament per separat i en equip al mateix temps. Es

realitza amb la comunicació amb els tutors, els pares, els propis alumnes, els professors de cada grup i l’equip directiu, i dona com a fruit canvis de molt lleus fins a ben profunds en la forma de treballar en l’aula, els recursos que s’usen, les activitats que es realitzen, i fins i tot la reconsideració de la forma d’avaluar i els criteris de qualificació.

ALGEMESÍ, OCTUBRE 2016 SIGNAT : Mª SALUD AHUIR FELICI Mª TERESA CATALA AZNAR

ANA Mª TORNERO MEDES (Cap de departament)

PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES CURS 2016/2017 · ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ. 8....

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES CURS 2016/2017 · ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ. 8....