Histories de....

P.P.: Track: Sweet sacrifice (Evanescence) 20”

Judit-Bona nit. Són les dotze menys quart de la nit. Senyores,

senyors… Benvinguts a la nau del misteri.

P.P. EFECTE TRO.

Sànchez-Avui farem una edició especial, del nostre programa, amb la

col·laboració del nostres radio espectadors. Recordin: el nostre

número conté la xifra del diable. Per si no cauen, el número és 966

666 666

Mubu-Vostès ens explicaran històries de por, que els hi hagin passat

(ho dubtem, si no, no ho estarien explicant...), o a coneguts.

Alba-Exactament. Dins de quatre segons exactes, exactamentals,

rebrem les primeres trucades.

P.P.: efecte timbre trucada.

Judit-Digui? Aquí la nau del misteri.

Mubu-Bona nit. Voldria explicar-vos una història, que... d’això... jo

vaig estar implicat.

Judit-Sí?, Doncs, continuï...

P.P.: efecte pluja.

Mubu-Tot va començar una tarda plujosa d’Agost. Una parella de

joves enamorats sortia del Telepizza, i va anar cap al cotxe. Al cap de

deu minuts, la noia es va adonar d’una cosa.

Alba-Osea, cari, saps?, m’he deixat el barret de cotó fluix!!

Martinez-Si?, doncs vas i te’l busques.

Alba-Ai, mira que ets poc romàntic... Sisplii, pots anar-me’l a buscar,

amore meu?

Martinez-Si home!, i gastar gasolina... si són deu minuts! Ves-hi

caminant i ja està!

Alba-Però... el talons m’estan matant!

Efecte: Psicosis

Martinez-Vale, com vulguis, hi vaig jo. No surtis del cotxe, que et

perdràs.

Alba-Sí...

P.P.: efecte frenada.

Mubu-El noi va sortir, camí del restaurant. La noia, mentres tant, va

acomodar-se i es va posar a esperar. De sobte, va distingir un soroll,

com de passes, entre la pluja.

P.P.: Efecte pases

Alba-Serà el meu nóvio?

Mubu-Va buscar-lo mirant per la finestra a la carretera, però no el

veia en lloc. Segurament, s’ho hauria imaginat.

Mubu-La noia va mirar el seu reflex al mirall retrovisor.

Alba-Que és això? Una cana!? Super fort!!! De la mort!!!!

Mubu-I es va desmaiar.

P.P.: efecte so de missatge.

Mubu-I van passar els segons, els minuts,les hor....,i la va despertar

un nou missatge del seu telèfon mòbil. De part del seu nóvio. El va

llegir.

Alba-Mo surrtis del poxe si no vols florir?

Mubu-Es va fixar, que s’escoltaven més sorolls a part de la pluja. Eren

sirenes de policía. I també... uns cops al sostre del cotxe.

PP efecte sirenes:

Sanchez-Senyoreta, surti del cotxe, lentament, vagi cap a la llum.

Mubu-El soroll de cops, era cada cop més fort. I no solament

s’escoltaven els cops, si no que també s’escoltaven sorolls de

rallades, feien com el soroll d’una gallina: “Po, po, poooo”.

Alba-Osea que passa?

Mubu-Va abaixar la finestra.

Mubu- No miris a la llum.

Mubu-Va dir-li una veu propera.

Alba-Com?

Mubu-La noia va sortir del cotxe i... no va mirar cap a la llum. Va

mirar al sostre del cotxe. I...

Mubu-Sayonara pija!

Mubu-La noia va mirar al llunàtic que tenia al davant, i la seva mirada

es va dirigir a la mà esquerre del boig.

Hi havia el cap del seu nóvio.

Alba-Oh, carinyu!!!!Quina mala cara fas!!!!!

Mubu-Et vaig dir que no sortissis del cotxe...

Martinez-Els policies es van apropar, però no van arribar a temps. El

psicòpata va matar a la noia a cops de cap... a cops de cap del seu

nóvio.

~

Judit-Sí.. Senyor, vostè... qui era, a la història?

Mubu-De veritat que ho vol saber?

P.P.: efecte tro.

Judit-Sí, nosaltres, i els nostres radioients.

Mubu-Jo era... era i sóc... el boig.

P.P.:telèfon comunicant.

Judit-Vejam... això ha sigut una mica estrany.

Mubu-Ja cal que ho comptis: una nit de lluna plena, a les dotze

tocades, un boig ens truca i ens explica com va matar a una parella.

Sanchez-Interessant.

Judit-Sí. Senyores, senyors, poden començar a trucar de nou, si ja

s’han recuperat de l’ensurt.

P.P.:Efecte telèfon.

P.P.:Track lies, Evanescence. 30’’

Sanchez- Molt bona nit!

Judit-Bona, bona...

Alba- Bueno, senyora, expliquin’s la seva història... però... si pot ser

que no sigui vosté l’assesina.

Judit-No tranquila, jo sóc l’amiga de la víctima.

Alba-Doncs, si es així continuï.

P.P.: Efecte tro

Judit-D’això...continuo. Tot va passar la tarda que vam anar a casa

d’una amiga a dormir, nosaltres, per aquella època, vivíem a una

residència d’universitàries.

Aquella nit ens anàvem a dormir a casa de la Marta. La Sílvia es va

quedar al campus a dormir perquè estaven enfadades.

La Martina es va deixar la roba interior i va haver de tornar a la

nostra habitació per agafar-la.

Judit-Sílvia?

Judit-Com va veure els llums apagats, va suposar que la Sílvia dormia,

i va entrar en silenci, i sense encendre el llum.

Va buscar el calaix en la penombra, el va trobar, va agafar la roba i va

sortir.

Al matí següent, quan vam arribar a la seva habitació, la vam trobar

plena de policies i de cintes grogues.

Judit-Què ha passat?

Alba-On és la Sílvia?

Martínez- Qui són vostès?

Judit- Som les companyes de la Sílvia! Deixi’ns passar!!

Sànchez- No podem, senyoretes, això és la escena d’un crim.

Mubu- On van estar ahir a la nit?

Judit- Ens vam quedar a dormir a casa d’una amiga.

Martínez- Alguna de vosaltres va tornar a l’habitació?

Judit-Sí, jo. Però com vaig veure els llums apagats, vaig pensar que la

Sílvia dormia.

Martínez- En aquest cas, acompanyi’ns, sisplau.

Judit-El vam acompanyar a través de les habitacions, al mini-

menjador.

Allà, a una de les parets, escrit amb lletres de sang, hi posava:

“Encara sort que no vas encendre el llum...”

I justament en aquell moment, vam veure el cadàver de la Sílvia en

una bossa oberta.

Estava decapitada i li havien buidat els budells.

Des d’aquell dia tinc por a la obscuritat.

P.P.:Efecte mussols

~

Mubu- Hem de deixar de fer programes tan escabrosos.

Sànchez- pobre programes!!!

Martínez- Sí. Senyora, com es va sentir en aquell moment?

Judit- Et semblarà estrany, però em vaig sentir molt bé. Jajajja!!

P.P.: efecte telèfon comunicant.

Alba- Exactament, crec que això ha sigut tot per avui.

Mubu- Sí... que tinguin una bona nit, i... sisplau, no encenguin els

llums i tanqueu bé les portes i finestres si aneu en cotxe.

P.P.: Sweet sacrifice, evanescence 20”