1

CARMINA BURANA(Cantiones profanae)

Carl Orff

3

SalutacióPresident de la Diputació de Lleida

Els Carmina Burana de Carl Orff, conjunt de composicions inspirades en la poesia medieval alemanya, coronen els actes de commemoració del 75è aniversari de la creació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Una efemèride cultural que ha estat celebrada durant més d’un any amb propostes i actes diversos, distribuïts arreu del territori i la ciutat de Lleida.

Al seu dia –en l’endemig d’una immensa desolació material i espiritual d’un món en plena crisi econòmica, moral i política–, es creava l’Institut d’Estudis Ilerdencs, destinat a fomentar, ordenar i coordinar la investigació científica, el cultiu de les arts i de les lletres. Tot i la marcada orientació afecta al règim de la dictadura, un repàs atent a la seva història ens mostra clarament l’evolució d’una institució que, a poc a poc i allunyant-se de l’etapa de decadència de postguerra, s’obrirà pas com a centre d’investigació i de difusió de la història, les lletres i el patrimoni arqueològic i artístic de tot el ponent català.

La longevitat institucional no és mai gratuïta, sinó el guany pacient d’un comportament responsable, conseqüent i acumulatiu de molts anys. Si ara hem pogut celebrar els 75 anys d’aquesta fundació cultural de la Diputació de Lleida és perquè els seus objectius principals continuen plenament vigents en la nostra realitat sociocultural. És així que el record d’aquests tres quarts de segle ha servit per posar a l’abast de tothom la transformació cultural, social i material de la institució, però no des d’una lícita mirada nostàlgica i finalista envers l’ahir sinó com un renovat compromís de continuïtat i, per damunt de tot, de preparació de l’acció futura.

Joan Reñé i HuguetPresident de la Diputació de Lleida

‘L’alegre rostre de la primaveraal món s’ofereix;la cruesa hivernal,vençuda, ja fuig’

Carmina Burana(Cantiones profanae)

Programa Carmina BuranaCarl Orff

Fortuna imperatrix mundi1. O Fortuna2. Fortune plango vulnera

I – Primo vere3. Veris leta facies4. Omnia sol temperat5. Ecce gratum

Uf dem Anger6. Tanz 7. Floret silva8. Chramer, gip die varwe mir9. a) Reie b) Swaz hie gat umbe c) Chume, chum, geselle min d) Swaz hie gat umbe10. Were diu werlt alle min

II – In taberna11. Estuans interius12. Olim lacus colueram13. Ego sum abbas14. In taberna quando sumus

III – Cour d’amours15. Amor volat undique16. Dies, nox et omnia17. Stetit puella18. Circa mea pectora19. Si puer cum puellula20. Veni, veni, venia21. In trutina22. Tempus est iocundum23. Dulcissime

Blanziflor et Helena24. Ave formosissima

Fortuna imperatrix mundi25. O Fortuna

4 5

Fitxa artísticaCrèdits

Coral Minyons de l’Orfeó LleidatàPol Pastor, directorCor Jove de l’Orfeó LleidatàAnna Borrego, directoraCor de l’Orfeó LleidatàPedro Pardo, directorOrquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida Amb la participació de l’Acadèmia OJC-2018Minerva Moliner, sopranoJordi Domènech, contratenorLluís Sintes, barítonAlfons Reverté, director

Concert de cloenda de la commemoració del 75è aniversari de l’IEI

Dissabte 24 de març de 2018, 20hTeatre de la Llotja de Lleida

Concerts Diumenge 25 de març de 2018, 19h,Teatre de la Llotja de Lleida

Dissabte 14 d’abril de 2018, 20h,Teatre La Lira de Tremp

Diumenge 15 d’abril de 2018, 19h, Teatre Armengol de Bellpuig

L’obraCarmina Burana és una obra del compositor alemany Carl Orff que s’ha convertit en una icona del repertori simfònic – coral.

Orff li va posar el nom de Carmina Burana en honor al còdex del mateix nom que va ser trobat l’any 1803 a l’abadia de Bura Sancti Benedicti a Baviera, i que el va inspirar en la composició de la seva cantata escènica l’any 1937.

Pels volts de l’any 1230, uns joves estudiants i clergues van transcriure en un únic llibre unes 300 rimes i cançons. Aquest antic còdex medieval fou anomenat Carmina Burana, que en llatí significava ‘Cançons de Beuern’, una ciutat alemanya de Baviera.

Els manuscrits del Carmina Burana són la màxima representació de la poesia goliarda, un moviment internacional, amb cançons originàries de diferents països, que tracten temàtiques relacionades amb el vi, el joc i les dones. Estan escrits en llatí i en dialectes del germànic i del francès antic.

Aquestes cançons profanes estaven molt allunyades de la vida clerical en una abadia en època medieval, doncs els cants del Carmina Burana fan gala del gaudi de la vida, dels plaers terrenals, de l’amor voluptuós, del desig carnal, de les borratxeres a la taberna i un grapat més d’experiències de la vida mundana.

De la col·lecció completa dels Carmina Burana, Orff va escollir 25 cançons i les va ordenar de manera que poguessin representar-se en un escenari. La composició del músic alemany combina de forma sorprenent els textos medievals del Carmina Burana amb música vocal i instrumental del segle XX, conformant una obra plena d’energia, ritme, i intensitats diverses, jugant amb la màgia i la inspiració d’aquestes paraules profanes recollides per aquells frares farà uns 8 segles d’història.

Una gran producció lleidatana per celebrar tres aniversarisLa producció de Carmina Burana aplega en un mateix escenari 90 músics i 140 cantaires. Un gran repte artístic liderat per la Diputació de Lleida, la Fundació Julià Carbonell i la Fundació Orfeó Lleidatà, en el marc de la cloenda dels actes del 75è aniversari de l’IEI, juntament amb el 15è aniversari de l’OJC i el 60è aniversari de les Corals Infantils de l’Orfeó Lleidatà.

Versió simfònica al Teatre de la Llotja de LleidaA la cantata, a més dels cors (cor gran, cor petit i cor d’infants), hi intervenen solistes (soprano, contratenor i baríton) i hi destaca l’abundant i esplèndida percussió dins una nodrida orquestra simfònica.

En aquesta ocasió presentem al Teatre de La Llotja de Lleida, una versió amb una posada en escena molt especial consistent en una explosió de vida i llum, que fan d’aquesta interpretació del Carmina Burana més que un concert, convertint-se en tot un espectacle.

Versió per a grup de percussions i dos pianos als teatres La Lira de Tremp i Armengol de BellpuigExisteix també una altra versió del propi autor, molt reeixida, on l’aparell orquestral queda reduït a un grup de percussions i dos pianos solistes, però conservant tota la massa coral. Aquesta és la que es podrà veure i sentir al Teatre La Lira de Tremp i al Teatre Armengol de Bellpuig.

Carmina BuranaCarl Orff

6 7

Orquestra SimfònicaJulià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida –OJC -, promoguda per la Fundació Julià Carbonell va néixer l’any 2002, amb l’impuls de Diputació de Lleida i posteriorment de la Paeria de Lleida, com a eina cultural al servei de tot el territori amb l’objectiu de facilitar l’accés de tots els ciutadans a la música simfònica.

A part d’aquest fort compromís i vocació social l’OJC també s’ha implicat constantment en tota mena de projectes que impulsen i incentiven la creació musical actual i la recerca musicològica, treballant alhora sota la batuta de nombrosos directors convidats de casa nostra i estrangers així com també amb destacats solistes.

L’esforç i la il·lusió dels professionals que integren l’Orquestra lligat al suport del món polític, empresarial, cultural, així com també del seu públic han fet de l’Orquestra una realitat consolidada i destacada dins del panorama musical català actual.

L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida - OJC és l’orquestra titular de l’Auditori Enric Granados i del Teatre de la Llotja de Lleida, i manté una programació estable a l’Auditori AXA- Illa Diagonal de Barcelona, com també una presència per tot el territori i a les principals sales de concerts de Catalunya. Alfons Reverté Casas n’és el seu director titular i artístic.

Nascut a Barcelona, es titulà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en les especialitats de Clarinet, Solfeig, Harmonia, Composició, Instrumentació i Direcció d’Orquestra.

Des de 1986 és membre de l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya - OBC i de diversos grups de cambra. Ha actuat com a solista interpretant el concert per a Corno di Bassetto de J. Backofen i el d’Allesandro Rolla. Estrenà amb l’OBC al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Lawrence Foster, el Concert per a clarinet baix i Orquestra “Blue Mosaics” que li dedicà el compositor nord-americà R. Patterson.

Ha dirigit entre d’altres, l’OBC, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, de La Coruña, de les Balears, del Vallès, la Pablo Sarasate de Pamplona, la Banda Municipal de Barcelona. L’any 1999 fou nomenat Director Assistent de l’OBC, càrrec que desenvolupà fins a l’any 2002, any en què fou nomenat Director Titular i Artístic de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida – OJC.

Ha estat director convidat, entre altres llocs, de l’Orquestres Simfòniques de San Juan (Argentina), de l’Orquestra del Mittelsächsisches Theater de Freiberg (Alemanya), la Capella Gedanensis de Gdansk (Polònia), l’Orquestra Simfònica d’Uppsala (Suècia) i la de la Ràdio de Sòfia (Bulgària).

Alhora ha dut una intensa activitat operística com a director assistent al costat de prestigiosos directors del món líric internacional, adquirint noves responsabilitats amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida - OJC, titular del nou Teatre de La Llotja de Lleida des de la seva inauguració l’any 2010, dirigint òperes com Il Trovatore de G.Verdi o més recentment Goyescas d’Enric Granados.

Alfons Reverté i CasasDirector titular i artístic

8 9

Cor de l’Orfeó Lleidatà

Fundat l’any 1861, al llarg de la seua història ha realitzat actuacions per tot Catalunya, a la resta de l’estat, i a França, Itàlia, Andorra, Suïssa, Alemanya, Txèquia i Hongria. El repertori del cor és divers, des de música religiosa, cançó popular, musicals, etc. Ha estat precursor dels negres espirituals als anys 60 a l’estat espanyol, cant gregorià, cançó popular i d’autors catalans contemporanis.

L’any 2011 va participar en l’acte institucional que organitza la Generalitat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, així com a l’homenatge que va fer el Parlament de Catalunya a Pau Casals amb motiu del 50 aniversari de la seva actuació a les Nacions Unides.

Entre les seves últimes produccions hi destaca el Cant de les Estrelles d’Enric Granados conjuntament amb l’Orfeó Català a l’Auditori Enric Granados i al Palau de la Música Catalana (abril 2011), el Mozart Rèquiem al Teatre de La Llotja (2012), la Gran missa en Do m de Mozart (2015), juntament amb produccions de caire més innovador com Blanc (2013) i En català si us plau (2014) o l’exitós Christmas.cat que ja han vist més de 5000 espectadors arreu del territori.

La Fundació Orfeó Lleidatà fomenta la formació en l’àmbit del cant coral a través de les seves corals infantils. Enguany celebrem el 60è aniversari de la seva creació amb la participació en aquest espectacle del Cor de Minyons, dirigit per Pol Pastor i el Cor Jove, dirigit per Anna Borrego.

Compositor, director d’orquestra i de cor i pianista, va nàixer a Lleida on va començar els seus estudis musicals. Ha obtingut nombrosos premis tant en el camp de la composició com en el de la direcció, destacant el Premi d’Honor de Direcció d’Orquestra del Conservatori Superior de Barcelona o el Premi de Composició de la Fundació Orfeó Manresà.

En el camp de la direcció el seu repertori abasta grans obres clàssiques com el Rèquiem de Mozart, la Simfonia núm. 5 de Beethoven, la Missa núm. 2 de Schubert, la Glòria de Vivaldi, el Rèquiem de Fauré i altres estrenes de compositors contemporanis que l’han portat a dirigir a ciutats com Barcelona, Madrid o Viena.

El 2008 va ser el compositor en exclusiva de l’acte central dels concerts familiars del centenari del Palau de la Música Catalana, amb la cantata “Sent Cent” per a cors, piano i percussió. A més, ha compost nombroses obres per a cor, orquestra i diversos instruments, així com musicals i òperes.

Des de l’any 2005 és el director del Cor de l’Orfeó Lleidatà. En aquest temps ha renovat la idea de concert coral utilitzant nous formats visuals que han dinamitzat la pròpia formació vocal i l’han dut a cantar a escenaris com el Teatre de la Llotja de Lleida, el Palau de Congressos de Tarragona o el mateix Palau de la Música Catalana.

En aquest aspecte innovador, també ha destaca el seu paper de divulgador a través de mitjans audiovisuals. A TV3 com a membre del jurat del concurs de TV3 ‘Oh happy day!’ i com a col·laborador al programa ‘Divendres’, al ‘Suplement’ de Catalunya Ràdio i ‘Els homes clàssics’ de Catalunya Música.

Pedro PardoDirector del Cor de l’Orfeó Lleidatà

10 11

Ha interpretat rols com la Violetta (La Traviata, Verdi), Juliette (Roméo et Juliette, Gounod), Konstanze (Die Entführung aus dem Serail, Mozart), Gilda (Rigoletto, Verdi), Olympia (The Tales of Hoffmann, Offenbach), etc.

Ha col·laborat amb orquestres i directors com Christian Zacharias i l’Orquestra de Barcelona, Paul Magi i l’Orquestra de Cambra d’Andorra, Adrian Leaper i l’Orquestra de RTVE, Laurent Campellone i l’Orquestra Lírica de Nancy, etc.

i de l’òpera Tat’jana de Corghi, pel Teatro alla Scala de Milà i L’Adéu de Lucrècia de Santos.

Ha interpretat òperes de Purcell, Vivaldi, Scarlatti, Cavalli i, especialment, Monteverdi (L’Orfeo i L’Incoronazione di Poppea) i Händel (Agrippina, Giulio Cesare, Belshazzar, Orlando) a teatres com l’Staadsoper d’Hamburg, al Gran Teatre del Liceu, el Teatro alla Scala de Milà. Ha cantat, a més, Boris Godunov de Mussorgky per l’Òpera de Sabadell i Radamisto de Händel a Los Àngeles.

Ha destacat amb títols com Carmina Burana, La Bohème, Madama Butterfly, Romeo et Juliette, Lakmé, La Traviata, Carmen, etc. Té una amplia discografia Turandot, Hamlet, El paradís de les muntanyes, Contranit, Oda a Verdaguer, Garcia Lorca canciones y poemas, Manon, De la tierra latina promocionat a Japó.

Minerva MolinerSoprano

Jordi DomènechContratenor

Lluís SintesBaríton

Guanyadora de tres concursos internacionals, Minerva Moliner ha estat aclamada com “Una veu clara i neta amb un timbre que encaixa perfectament amb el seu repertori “. Es va formar al Conservatori Superior de Música de València amb la coneguda Ana Luisa Chova, obtenint els més alts honors.

Ha cantat a teatres com, El Palau de la Música de València, Palau de la Música Català, Auditori de Barcelona, Teatre Arriaga i el Euskaldunade Bilba , Rudolfinum de Praga, Òpera de Nancy, Jinju Music Festival Korea del Sud, etc.

Coral de minyons de l’Orfeó Lleidatà

BONFIL, Quim / BUERIA, Biel / CAELLES, Annabel / CHEN, Kexin / COTS, Judith / DOLCET, Ia / EGEA, Núria / ERAS, Guillem / GARCIA, Oriol / GAYA, Pau / GUTIERREZ, Isel / HADIRA, Ayman / HERNÁNDEZ, Adrià / JIBRAEEL, Fátima / LACALLE, Judith / LASA, Júlia / MAGALLÓN, Ares / MALLOL, Alba / NADAL, Núria / PRAT, Mireia / RODRÍGUEZ, Emma / SATORRES, Magalí / SISTERÉ, Emma / SUBIRÀ, Emma / TORRES, Carla / TREPAT, Magí / VALDIVIELSO, Àlex / VALÈNCIA, Roc / ZAPATA, Ingrid.

Cor jove de l’Orfeó Lleidatà

AKAMERE , Àngela / ALMARZA, Laura / BARROS, Miquel / BATSI, Mireia / CHAVERO, Aida / CHILLARÓN, Aida / DOMINGO, Felicitat / ESPINOSA, Enric / FALCETO, Anna / FARRÉ, Jennifer / FARRÉ, Martí / FONT, Carla / FRANCH, Carla / GÓMEZ, Carla / GONZÀLEZ, Pau / HERNÁNDEZ, Marina / HERRERA, Raquel / LÓPEZ, Marta / MARTIN, Siru / MAURAN, Júlia / MONFORT, Paola / MONSÓ, Marta / MORA, Irina / MORENO, Laura / NAVARRO, Jaime / PRAT, Enric / RIO, Ares / ROCA, Mar / SÁNCHEZ, Dídac / SERRA, Alexandre / SIMON, Daria / SOLANS, Júlia / SOLIVA, Bèlia / TORRENT, Mafalda / TORRES, Sílvia / TUDELA, Aina.

Cor de l’Orfeó LleidatàSOPRANOS - BADENES, Judit / BORREGO, Anna / CAMPO, Núria / CEBALLOS, Margarita / DE ANDRÉS, Mª Carmen / DIAZ, Noemí / GARCIA, Maria Àngels / GARCÍA, Aida / GÓMEZ, Marta / JUNQUERA, Laura / LÓPEZ, Belén / MARTOS, Imma / NOVAU, Júlia / PERPINYÀ, Maite / RIBERA, Carme / RUIZ, Carmina / SOLANS, Bèlia / TARGA, Ramona / TOMÀS, Vanessa CONTRALTS - ALCOBER, Judit / BAILON, Josefa / BOLDURAT, Lilia / CALZADA, Glòria / CARVAJAL, Marina / CASTELLÓ, Mercé / GIMENEZ, Irene / MOLA, Teresa / ORÓ, Georgina / PIÑOL, Dolors / PRENAFETA, Angelina / RODRIGUEZ, Marta / ROMERO, Joana / SABATÉ, Montse / SARRATE, Maite / SOLÉ, Estefania / TORÀ, Maite / VUJASINOVIC, Ljiljana TENORS - ARPA, Carlos / BALLESPÍ, Benet / BARÓ, Isaac / ECHEVARRIA, Joan / LLUCIÀ, Josep / MARÍN, Víctor / MORAGUES, Josep / PRENAFETA, Pere / RODRÍGUEZ, José Manuel / SEUMA, Ricard / SIRVENT, Òscar / TOMÀS, Francisco / VILÀ, Sergi BAIXOS - BARRI, Josep Ramon / CAMBRAY, Josep / FERNANDEZ, Bep / FRANCO, Joan Miquel / JORGE, Enric / PELEGRÍ, Josep Maria / PRENAFETA, Isidor / ROCA, Jordi / RODRÍGUEZ, Miquel / TUDEL, Roger / VALS, Ventura.

Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida

VIOLINS I - ESPINA, Joan (concertino) / ALDOMÀ, M. del Mar / CARNÉ, Anna / CRESPO, Natalia / GARRÓS, Óscar*/ GONZALEZ, Oriol / HERRERA, Rubén / JUNYENT, Roger / PANADÉS, Alba* / PASCUAL, Marcel / PÉREZ, Andrea / SANCHO, Joan VIOLINS II - CABALLÉ, Nuria / BERENGUÉ, Maria / CODINA, Susanna / FARRÉ, Roser / FLORUC, Mihaela* / FREIXES, Gemma / FUSTER, Marta* / PASCUAL, Núria / SANAGUSTIN, Virgínia / SANTOS, Cati / VICENTE, Alejandro* VIOLES - BOLEDA, Eduard / BALCELLS, Xavi / BARREÑA, Mamen / BOIXADERA, Montserrat Maria* / CABÚS, Maria*/ DALMASES, Albert* / FERRER, Joan Ignasi / GORCHS, Núria / MATÍAS, Aurora* / PUIG, Josep Enric* / ROURE, Jordi / SOLÉ, Maria* VIOLONCELS - VALLS, Teresa / BERNADÓ, Blai* / CARULLA, Aina* / CUBIRÓ, Anna* GALLÉN, Jordi / LLONA, Marta / ROSINÉS, Henar* / TUSET, Mariona / VILA, Esther CONTRABAIXOS - ESTEVE, Rafael / GUBERT, Sergi / SÁNCHEZ, Xavier / FLAUTES GRAU, Xesco / BORRÀS, Fedra / CORTADA, Míriam* OBOÈS - MONZÓ, Encarna / MORANCHO, Ariadna Ning* / TORRENS, Ferran CLARINETS - LLEIXÀ Víctor / GIMENO, Dipti* / PUERTES, Paco / FAGOTS - ARAGALL, Ramon / CASES, Rosa / GUASTEVÍ, Laura TROMPES - LEON, Paco / SOLANES, Marc* / FOLCH, David / GALLEGO, David* / GARGALLO, Julio / GAYA, Jordi / TROMPETES - FEMENIA, Cèsar / BARRECA, Nicola / CLOTA, Bernat* / MARTÍ, Èdim* TROMBONS - DOMINGO, Guillem / CARBONELL, Pau / BRENCHAT, Raul (trombó baix) TUBA - DOMÈNECH, Joan PERCUSSIONS - FORNER, Miguel Àngel / FOS, Eloy* / GOMÀ, Eloi* / ISHANDA, Dani / MONTAÑÉS, Paco / PÉREZ-VILLEGAS, Joan / ROSSELLÓ, Jordi PIANOS - CASTELLÀ, Jordi / RIU, Santi REGIDORS - CANELA, Robert / LLOBET, Jaume.

(*) membres de l’Acadèmia OJC 2018

Nascut a Manlleu, estudia cant a Londres a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music and Drama.

Ha actuat amb els principals cors i orquestres de l’estat espanyol i amb els grups Europa Galante, Hyppocampus, La Colombina, Orphenica Lyra, Estil Concertant, Early Opera Company, Wiener Akademie, Venice Baroque Orchestra, London Baroque, Al Ayre Español i La fura dels baus.

Ha participat en l’estrena de Passione Secondo Matteo d’Adriano Guarnieri

Va debutar al Gran Teatre del Liceu l’any 1.992, escenari en el que va sobrepassar el centenar de representacions, comptant entre elles la gala de reinauguració amb la monumental Turandot que projectà Núria Espert. Ha cantat també al Palau de la Música Catalana, L’Auditori, amb la OBC, la Banda de Barcelona o l’Orfeó Català.

Ha debutat amb èxit al Concertgebouw d’Amsterdam, l’Òpera de Nice, Salle Molière de Lyon, Regina Margherita Trapani, Teatre Nacional de Caracas, Vienna Hall Fuchu Tokio, Grand Theatre de Shanghai, Historical Society Auditorium de New York, Auditori Nacional d’Ordino, Teatro Segura de Lima, Òpera de Lviv, etc.

Col·labora

Organitza

Disseny latipo.catDL L- 249/2018