PROGRAMA MARC DE LA CUP ELECCIONS MUNICIPALS MAIG DE...

download PROGRAMA MARC DE LA CUP ELECCIONS MUNICIPALS MAIG DE cup.cat/sites/default/files/programa_marc_definitiu_2015.pdfآ 

of 50

  • date post

    09-Jun-2020
  • Category

    Documents

  • view

    0
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of PROGRAMA MARC DE LA CUP ELECCIONS MUNICIPALS MAIG DE...

  • 1 Programa marc - Municipals 2015

    PROGRAMA MARC DE LA CUP ELECCIONS MUNICIPALS MAIG DE 2015

  • 2 3Programa marc - Municipals 2015 Programa marc - Municipals 2015

    PROGRAMA MARC DE LA CUP PER LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL MAIG DE 2015

    PROGRAMA MARC DE LA CUP

    PER LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL MAIG DE 2015

    Aprovat al Consell Polític de la CUP del 21 de març de 2015 a Manresa.

  • 4 5Programa marc - Municipals 2015 Programa marc - Municipals 2015

    5.2.PROPOSTES D’ACCIÓ POLÍTICA MUNICIPAL 55

    6.MODEL URBÀ: UNA CIUTAT MÉS AFABLE I INTEGRADA EN L’ENTORN 58

    6.1. EL TERRITORI I LA CIUTAT 58

    6.2. CONNEXIÓ ENTRE EL MÓN URBÀ I EL MÓN RURAL 62

    6.3. ESPAIS NATURALS A L’INTERIOR DE LA CIUTAT 64

    6.4. MOBILITAT URBANA: EL MODEL DE TRANSPORT 65

    6.5. EQUIPAMENTS 67

    6.6. PROPOSTES D’ACCIÓ POLÍTICA 68

    7.MODEL TERRITORIAL I ENERGÈTIC ALS PAÏSOS CATALANS: CAP A UN MODEL SOSTENIBLE 71

    7.1. MODEL TERRITORIAL 71

    7.2.MODEL ENERGÈTIC 72

    7.3.TRANSPORT DE PERSONES I MERCADERIES 79

    7.4.L’ORDENACIÓ DEL SISTEMA D’ESPAIS LLIURES: DES DELS

    ESPAIS PERIURBANS I AGRARIS FINS ALS ESPAIS NATURALS PROTEGITS 81

    7.5.LA GESTIÓ DE L’AIGUA 83

    7.6.RESIDUS MUNICIPALS: CAP AL RESIDU ZERO 84

    8.CULTURA POPULAR I LLENGUA: EINES DE CONVIVÈNCIA I LLIBERTAT 87

    8.1.PRODUCCIÓ I SOCIALITZACIÓ DE BÉNS CULTURALS 87

    8.2.POLÍTIQUES DE DEFENSA DE LA LLENGUA 89

    8.3.FOMENT DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA 94

    8.4.SUPORT AL TEIXIT ASSOCIATIU 95

    Índex

    1.CAP A LA RUPTURA DEMOCRÀTICA I LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS 6

    1.1.LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

    COM A INSTRUMENT PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL 6

    1.2.EL CAMÍ I L’OBJECTIU DE LA INDEPENDÈNCIA: LA RUPTURA DEMOCRÀTICA

    I EL NUCLI ESSENCIAL DE DIGNITAT 8

    1.3. L’ACTIVACIÓ D’UN PROCÉS CONSTITUENT PER A CANVIAR-HO TOT 9

    2.PODER POPULAR I DEMOCRÀCIA DIRECTA 10

    2.1.LA PARTICIPACIÓ COM A MOTOR DEL CANVI SOCIAL 10

    2.2.OBIRM ESPAIS DE PARTICIPACIÓ, CONSTRUÏM NOUS MODELS DE DEMOCRÀCIA 11

    2.3.QUÈ PODEM FER DES DELS AJUNTAMENTS? 12

    2.4.SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA 18

    3.LLUITA CONTRA L’ATUR I L’ACTIVACIÓ ECONÒMICA 21

    3.1.PRESENTACIÓ 21

    3.2.PROPOSTES D’ACTUACIÓ 23

    4.DRETS SOCIALS, JUSTÍCIA I REDISTRIBUCIÓ DAVANT LA CRISI 29

    4.1.INTRODUCCIÓ 29

    4.2.PROPOSTES D’ACCIÓ POLÍTICA GENERAL. LLUITA CONTRA LA PRECARIETAT 30

    4.3.PROPOSTES D’ACCIÓ POLÍTICA SECTORIAL 32

    5.FEMINISME I ALLIBERAMENT DE GÈNERE 55

    5.1.POSICIONAMENT IDEOLÒGIC 55

  • 6 7Programa marc - Municipals 2015 Programa marc - Municipals 2015

    els moviments socials, de la literatura, la poesia i la cançó crítica, etc.

    • La conformació en l’àmbit institucional i po- pular d’estructures organitzatives comunes dels Països Catalans, com l’Assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans o la Xarxa mu- nicipalista dels Països Catalans, des d’on posar en marxa polítiques municipals cooperatives i de solidaritat entre els diferents municipis en els àmbits social, econòmic i cultural i iniciatives socials que vagin en la direcció de construir alternatives concretes i de futur al capitalisme en molts àmbits diferents.

    L’expansió i consolidació interdependent i inter- relacionada d’aquests tres elements permet l’en- fortiment d’un subjecte social que es sent hereu, transmissor i actor d’una determinada manera d’autoidentificar-se i d’identificar la societat que xoca i problematitza frontalment amb qualsevol projecte antisocial i/o espanyolista que pretengui imposar-se i mantenir-se en el poder.

    La construcció nacional dels Països Catalans es converteix, en aquest sentit, en un procés conflictiu amb el Poder, amb les seves fronteres i amb l’estatus quo, assentant les bases de la transformació social. I en aquest sentit la pro- posta de la CUP passa per incidir en la necessi- tat de construir els Països Catalans com a entitat política comuna de tots els habitants dels nos- tres països, partint de la defensa de la llengua i del reconeixement de la història però posant l’accent en l’acció política present, sobretot en la voluntat de construcció col·lectiva.

    Els Països Catalans estan formats per diferents territoris històrics, aquests serien Andorra, Catalunya (amb la Catalunya Nord i la Franja), el País Valencià i les diferents Illes Balears (Ma- llorca, Menorca, Eivissa i Formentera). A partir d’aquests àmbits diversos i interconnectats de decisió, cal crear les estructures més adients per a la gestió d’allò comú en cada moment històric. Per això, partint d’aquest idea, defensem els Països Catalans com un projecte confederal de municipis i territoris.

    D’acord amb això, la CUP treballarà des dels ajuntaments dels Països Catalans per a portar a terme les següents actuacions:

    Impulsar polítiques de normalització de la llen- gua catalana i suport a les diferents expressions

    de cultura popular. Igualment, sempre tindrem present la diversitat lingüística dels nostres ter- ritoris, amb especial atenció a les zones caste- llanoparlants del País Valencià o la Val d’Aran i la seva llegua i cultura occitanes.

    Donar suport a totes aquelles iniciatives i mo- viments socials que treballen en àmbits i pro- postes que permetin avançar en la construcció nacional dels Països Catalans, sense valorar si aquestes parteixen d’un àmbit que englobi tota la nació (com pot ser la plataforma “Som Països Catalans”) o només una part (com pot ser “Esco- la Valenciana”)

    Investigar, recuperar, preservar i difondre la memòria rebel i conflictiva del nostre país i dels seus protagonistes.

    Impulsar i participar en la conformació en l’àmbit institucional d’estructures organitzatives comu- nes dels Països Catalans, com l’Assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans des d’on posar en marxa polítiques municipals coo- peratives i de solidaritat entre els diferents muni- cipis en els àmbits social, econòmic i cultural.

    Impulsar i participar en la conformació en l’àmbit popular d’estructures organitzatives comunes dels Països Catalans, com la Xarxa municipalista dels Països Catalans, des d’on posar en marxa i coordinar, en diferents àmbits, iniciatives socials que vagin en la direcció de construir alternatives al model econòmic i cultural dominant.

    Fomentar i aprofundir l’intercanvi i les relacions polítiques, culturals, econòmiques i educatives entre els diferents municipis, comarques, països, entitats i organitzacions dels Països Catalans trencant les fronteres politico-administratives com les províncies o la frontera franco-espanyo- la, i impulsant la construcció d’un marc territorial comú.

    Fomentar i fer avançar el moviment popular que organitzi l’espai de ruptura democràtica amb les elits polítiques i econòmiques dels diferents territoris dels Països Catalans i les seves institu- cions.

    1.CAP A LA RUPTURA DEMOCRÀTICA I LA INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CA- TALANS

    El municipi o els barris en les grans ciutats són l’espai on es desenvolupen les relacions veï- nals, culturals, associatives i, sovint, laborals d’on emergeixen una plural i multiforme varietat d’organitzacions, candidatures municipalistes, grups, associacions i col·lectius que actuen i incideixen dia a dia en els diferents àmbits de la realitat.

    Per això, i degut al seu paper fonamental com espai d’autoorganització i politització popular, considerem que el municipi o el barri conforma l’àmbit de partida des d’on els subjectes socials han impulsat fins ara i han de continuar impul- sant, des de baix, el procés cap a la indepen- dència i la transformació social.

    Tenim en la història molts exemples on els mu- nicipis han jugat un paper clau en l’activació des de la base de processos constituents. Foren els ajuntaments els que a l’Estat espanyol proclama- ren, el 14 d’abril de 1931, la II República. O foren també els municipis els que, el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, iniciaren l’onada de centenars de consultes municipals que va obrir l’actual procés independentista a la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC).

    En aquest sentit, la CUP considera els municipis i els barris com el marc territorial de referència des d’on posar en marxa o continuar impulsant des de baix: 1. La construcció nacional dels Països Catalans; 2. La ruptura democràtica cap a la independència; i, 3. L’obertura d’un procés constituent radicalment participatiu, transforma- dor i per l’emancipació social, de gènere i medi ambiental.

    1.1.LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DELS PAÏSOS CATA- LANS COM A INSTRUMENT PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL

    Els elements que conformen una nació son:

    L’existència d’una col·lectivitat humana que

    tingui referències comunes en les que s’autore- coneix com poden ser una llengua, una cultura i a una pròpia tradició històrica, desenvolupades en un territori geogràficament detectable o en altres àmbits.

    L’existència d’un poble que, tot i la seva plura- litat interna, s’autoide