Programa Festa Major 2015 Castellterçol

castellcirCONSTRUCCIONS - EXCAVACIONS - TRANSPORTS

CAS CASTELLCIR, S.L.Baixada de Cal Pastor, 2 - 08183 CastellcirT./Fax 93 866 80 66 - M. 609 730 [email protected]

SALUTACIÓ ALCALDEPer a molts, el dimecres després de la Festa Major comença l’hivern. Per a d’altres comencen les vacances i per a alguns la Festa Major són pròpiament les vacances. Però per a molts castellterçolencs aquesta festa és un dels moments importants de les seves vacances i per això se les programen per poder ser-hi.

La dansa, les sardanes, el pregó, el partit de futbol, els concerts, el sopar de la samarreta, la fira... Tots tenim ganes de tornar a compartir aquests moments amb els amics, amb la família o amb la nostra entitat. Perquè cada any la Festa Major és especial. Aquest any per mi és molt especial, és la meva primera Festa Major com Alcalde, però estic segur que per a qualsevol de les parelles que aquest any balla la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri serà igual d’especial, com per als diables que aquest any presenten la seva bèstia de foc. Com també ho serà per aquell geganter que portarà la Griselda a la plaça durant el ball de gegants o els membres de la Comissió de Festes que fan una feina magnífica.

Són exemples que et fan adonar que la Festa Major és plena d’il·lusió i de moments especials per a molts, perquè aquesta festa la fem tots. És de tots.

És la nostra Festa Major!

Isaac BurgosL’alcaldeAjuntament de Castellterçol

C. Baix, 22 - 08183 CASTELLTERÇOLTel. 93 866 81 55 - Mòb. 610 43 08 50

Xavier Galíinstal·lador

llum, aigua,gas i calefacció

Carnisseria & Cansaladeria Cal Ticot08183 Castellterçol · C. Baix, 22 · T. 93 866 81 55

La Comissió de Festa MajorCaram! Ja hi tornem a ser. Ja ha passat un any! I els que ”som de la festa” intentarem que tots els castellterçolencs torneu a gaudir d’una gran Festa Major.

Han tornat a ser molts mesos de feina que, sense cap dubte, fem de molt grat.

Després d’un primer any en que vàrem acabar molt satisfets de la feina feta hem recollit, ho almenys així ho hem intentat, les diferents opinions de tots vosaltres. Per així poder arribar a fer una bona Festa Major que encara us agradi mes.

Aquest any encara som mes colla. Va ser acabar l’any passat i varen ser varies persones les que es van acostar a nosaltres dient ”jo vull formar part d’aquesta comissió”. I això encara ens fa ser mes grans.

Desitgem de valent que gaudiu de la festa que es la nostre raó de ser i la nostra motivació.

MOLT BONA FESTA MAJOR A TOTS.SOM DE LA FESTA.

La Comissió de Festa Major.

PREGÓ 2014Autoritats, amics i amigues, companys i veïns.

Quan em van proposar que aquest any féssim el pregó de la festa major des de Càritas, em vaig alegrar, perquè vaig veure la gran oportunitat de manifestar-vos el nostre agraïment. Quin moment més bo per donar-vos les gràcies més sinceres a tots i a cada un dels vilatants de Castellterçol per ser com sou.Tothom ha col.laborat en aquest compromís social dúna manera o dúna altra en alguna ocasió.Institucions, agrupacions, associacions, ajuntament,comerços i la col.laboració i assessorament imprescindible de la Treballadora Social, però, sobretot ha estat possible gràcies a les PERSONES.Nosaltres, els de Càritas, el que mirem de fer és tenir cura de la dignitat de les persones que en aquest precís moment necessita del caliu humà, de la comprensió dels altres i de la seva generositat. Càritas ha intentat distribuir tot allò que el vostre cor ens ha donat, amb el millor criteri.I per fer-ho, no hi ha una franja horària, la urgència en molts casos ens obliga a treballar sense mirar el rellotge, fins i tot, deixant en segon terme la pròpia família, restant hores déstar amb ella. Perquè sempre hi ha problemes per resoldre i moltes llàgrimes per eixugar...De vegades pensem que no fem prou, però quan veiem la gent de Castellterçol que es desviu per ajudar, ens torna lálegria i ens sentim forts, i pensem: que sí que es pot, i que som una pinya!També hi ha persones que necessiten de tant en tant, com tothom, orelles que els escoltin, simplement, paraules que els reconfortin.Però tinc un desig, arribar a tothom, poder ajudar encara més en aquest temps tan difícils, que ningú seń vagi amb el cap vaig sense almenys una petita esperança...

Permeteu-me que us expliqui un conte, una història que em van explicar de petita i que mai he oblidat i que parla de la solidaritat de un poble:Una vegada, quan una forta crisis va portar fam i falta de treball, va arribar a un poble, podriem dir Castellterçol o no, un home alt com un sant Pau. Duia una gorra de costat, un sarró i una caldera de coure a léspatlla. I tenia una mirada espavilada.Va entrar al poble i va veure que als carrers no hi havia ningú. Alguns veïns el veien passar des de darrera la finestra, però no sortien a dir-li res perquè com que no el coneixien, no es fiaven déll.L´home va caminar fins a la plaça major, llavors va començar a fer coses estranyes. Va agafar llenya i va encendre un foc, va posar la caldera al damunt, hi va tirar aigua de la font i finalment va treure del sarró una pedra rodona molt bonica. La va netjar bé i la va ficar a lólla. I es va posar a esperar. De tant en tant remenava lólla amb un cullerot de fusta ben llarg.La gent seguia guipant amb curiositat des de darrera les finestres. Finalment, una iaia va treure el cap i li va preguntar:- Ep, mestre, què esteu fent?- Sopa de pedra, mestressa!- Una sopa de pedra?I aixó està bo?- Oi tant que sí.Al cap de poc un home que havia estat escoltant va sortir a mirar.- Es pot tastar?- Necessita temps. Deixeu-la bullir.La sopa es va anar escalfant i al cap de poc el foraster la va tastar...- Es dolç. Segurament hi falta sal.- Jo en tinc a casa-va dir el veí. I va anar a buscar sal i l´hi va tirar.També van sortir la dona i els fills a tafanejar. La dona va preguntar:

- Escolteu, si li posem una mica de costella i carn magra, voleu dir que no estarà més bo, això?- Prou.I la dona va entrar a buscar una mica de costella i carn magra que li havien sobrat del dinar del dia abans i l´hi va tirar.Els veïns ja començaven a sortir a veure què passava. Un altre va dir.- Potser podria afegir-hi una botifarra.- No hi farà pas mal, no.I així es van anar animant a afegir coses a la sopa: cigrons remullats, una mica de vedella, pastanagues, menuts de pollastre, patates, col, llard... i arròs i fideus...Mentrestant anava arribant gent. Uns hi anaven perquè veien el fum de la llenya, dáltres perquè ensumaven des de lluny.- I quina bona olor!- deien tots.El foraster no parlava pas gaire. Ell només deixava fer i donava voltes al bullit amb el cullerot.El cas és que, de mica en mica, s´havia anat ajuntant allà tot el poble, els uns seien en cadires, dáltres séstaven drets i dáltres seien a terra mirant fixament el foc. I xerraven els uns amb els altres, es passaven porrons de vi i gerrres dáigua, i llescaven pa amb molta animació, i, asseguts a la vora del foc com estaven, els venia al cap un munt d´històries i acudits, perquè ja se sap que seure a la vora del foc fa venir històries al cap.Finalment el foraster va dir:- Em sembla que la sopa de pedra ja està.Tothom va córrer a portar plats, tasses i cassoletes, i l´home els va anar omplint. Ell també es va treure un plat del sarró i va menjar. I deien:- Um, que bona!- Doncs és veritat que té bon gust la sopa de pedra- i tothom seń llepava els dits.I , quan s´ho van haver acabat tot, es van acomiadar de l´home amb petons i abraçades i li van preguntar:

- Que tornaràs un altre dia? Així ens podries fer una altra sopa de pedra com aquesta.- Potser lány que ve...o potser láltre...- anava dient l´home mentre ficava la pedra al sarró i carregava la caldera a lésquena i marxava. De fet, no va tornar, però la gent dáquell poble sempre més ha sabut fer sopa de pedra.I jo afegiria a aquest conte que, segurament, de tant parlar, la gent va conèixer millor els seus veïns i els seus problemes... potser uns van canviar un abric que havia quedat curt per una bicicleta que feia temps que no sútilitzava, i un altre va trobar lájudant perfecte i li va donar feina, o un altre es va oferir a acompanyar la iaia a algun lloc a canvi dún treball de modista...Així es el meu somni, que tothom ajuda a tothom.Castellterçol ha fet els deures: som un poble generós i solidari, ens preocupem de la nostra gent, la que viu amb nosaltres i, com fan els nens quan acaben léscola amb bones notes, que es preparen per fer les millor vacances del món, nosaltres també ens preparem per gaudir de aquesta ben merescuda Festa Major.Tingueu molt bona Festa Major!!!Gràcies Castellterçol

Sra. Montserrat Font Arnaus

El curs 1974-1975 es va inaugurar l’actual Institut Escola Ramona Calvet i Picas, en aquell moment coneguda popularment com les escoles noves. Aquests 40 anys l’escola ha anat evolucionant i adaptant-se a les lleis d’ensenyament de cada època, als canvis de corrents pedagògiques i a l’evolució d’una societat que sortia de la dictadura aprenent a viure en democràcia.

El més important de tots aquests dies d’educació i aprenentatge no han estat les parets, ni les lleis, ni els mètodes educatius. El més important han estat i seran, els protagonistes de la petita història que es viu cada dia en una escola: els nens i les nenes que descobreixen el món.

Per tot això, i pel camí que tenim per endavant amb els nous reptes, la convidada d’honor de la Festa Major d’aquest 2015 és l’escola.

És per aquest motiu que s’ha decidit que els pregoners d’enguany siguin dos nens i dos nenes que fa 40 anys van aprendre a somniar a la nostre escola: Lluís Mañosa Carrera, Francesc Soldevila Marquillas, Glòria Rovira i Oliva i Eugènia Sales Gómez.

Volem tancar aquest text amb les paraules que va fer servir la Teresa Arrufat al seu article del llibre L’escola ha fet 25 :“ I malgrat tots aquests canvis, tots els visitants que arriben a la nostra escola, igual ara que fa 25 anys, queden agradablement sorpresos i acostumen a dir que és bonica i acollidora, que les parets plenes de treballs o murals són vives, que els nens i nenes s’hi mouen amb confiança i gust, i que aquest soroll de fons d’activitat infantil sona com un batec de cor... Això no ha canviat”.

“La imaginació és la font de qualsevol avanç de la humanitat” sir Ken Robinson

Us desitgemBona Festa Major

• Servei Oficial Citroën per a Castellterçol i comarca• Servei Complet de l’automòbil• Reparació vehicles totes marques• Planxa i pintura

AUTOMECÀNICA TUNEU, S.L.Ctra. de Moià, 10 · CASTELLTERÇOL

T/F 93 866 82 [email protected]

MIRÓPASTISSERS

des de 1920

Pabordia, 12 · Tel. 93 866 80 34CASTELLTERÇOL

www.pastisseriamiro.com

Us desitjaBona Festa Major

Lluïsa Vives VilagutÒPTICA OPTOMETRISTA Col. 5.780

600 005 [email protected] convingudesC. Bellver, 29-37 2B - Castellterçol

NeomassaAssessoria Energètica

Ctra. de Barcelona, 7· St. Quirze de Safaja · M +34 667 572 050 · T +34 938 666 [email protected] · www.neomassa.cat

Merku

Jordi AutonellELECTRICITAT · AIGUA · CALEFACCIÓ · AIRE

CONDICIONAT · ENERGIES RENOVABLES i BIOMASSA

CASTELLTERÇOL, UN ENTORN PRIVILEGIATJa ho diuen els experts: els “banys de bosc” són beneficiosos per a la salut, enforteixen el sistema immunitari, milloren el sistema cognitiu, incrementen el vigor i redueixen els nivells d’ansietat, depressió, angoixa i fatiga. Però no cal que els entesos ens ho expliquin per saber que els passejos pel bosc ens fan sentir millor i més enèrgics, i és que els entorns naturals són regeneradors. I de natura, a Castellterçol, en tenim molta. Gaudim d’un entorn privilegiat que als membres del Centre Excursionista de

Castellterçol ens facilita la feina, perquè costa poc trobar rutes boniques per organitzar les activitats, perquè ens permet descobrir nous corriols i caminets, perquè ens anima a explorar i recuperar racons perduts, i perquè simplement ens agrada allò que fem i volem oferir-ho a persones que ho valoren tant com nosaltres. Vosaltres també sou protagonistes de les nostres activitats; cada any augmentem el nombre de participants a les curses, caminades... que organitzem. Fa 12 anys que ens vam posar en marxa, durant

aquest temps hem engegat activitats com el raid fred, la cursa de muntanya, excursions, la passejada nocturna... i des de fa poc, hem començat a portar a terme algunes xerrades i una pedalada.

Les vostres crítiques ens ajuden a millorar i les vostres felicitacions ens animen a continuar. Cadascú de nosaltres col·labora de forma desinteressada en allò que pot, però el més important és que entre tots, les tasques d’organització es fan menys feixugues, i el treball en equip és bàsic per no acabar “cremant neurones”. És per això que estem oberts a noves propostes

i noves col·laboracions, tothom hi és benvingut!

Als membres del CEC ens agrada l’esport i la natura, i tenim ganes de seguir organitzant activitats on tothom s’ho passi bé. Així que només ens queda dir-vos que aprofiteu l’entorn i gaudiu dels racons tant bonics que ens ofereix Castellterçol.

El Centre Excursionistade Castellterçol us desitja

Bona Festa Major!

Perruqueria • EstèticaRoba senyora iComplements

C. Major, 43 - C. de l´Església, 12Tel. i Fax 93 866 82 53 - 08183 Castellcir

CA

L’ADROGUER

Articles de neteja Ferreteria Pintures Perfumeria

• Duplicat de tot tipus de claus

• Mosquiteres i cortines de cintes a mida

• Adhesius i productes de neteja específics

• Parament per a la llar

• Cosmètics, maquillatges i cremes

C/ Mig, 3 - Castellterçol Tel. 93 866 68 78

[email protected]

SERVEI D’ENTREGA A DOMICILI GRATUÏT

DROGUERIA

Carrer Baix, 13Castellterçol

Tel. 93 866 68 78

E x p e n e d o r i a

Obrador: Pol. Ind. El Vapor - C/ El Vapor, nau 108183 CASTELLTERÇOL - Tel. 93 866 60 02

Botiga: Rector Tomàs Vila, 2 · 08182 SANT FELIU DE CODINESTel. 93 866 00 18 - [email protected]

Sense fer sorollSense fer soroll, cosa ben normal en això dels escacs, petits i grans jugadors hem complert un altre any. Ja en fa més de tres que els jugadors més petits aprenen aquest joc a l’Escola Ramona Calvet de Castellterçol (és important fer bullir la cantera). Aquest any hem anat a la Universitat de Vic a fer una trobada de diferents escoles que va resultar molt interessant, i allà, els nens i les nenes s’ho van passar d’allò mes bé i van aprendre moltíssim. Els grans estem competint com a jugadors federats, i estem aconseguint nivells individuals i col·lectius molt satisfactoris. Els grans, l’any passat, vam pujar de categoria al Torneig de Catalunya, en la modalitat per equips, i enguany ens hem enfrontat a jugadors de Primera Preferent, tot un repte per a cada un de nosaltres. Però, poca broma, hem aconseguit mantenir-nos a primera!El jugadors de Castell pertanyem a l’equip del Moianès, que ja comença a tenir un número respectable de jugadors: 38. Que l’equip del Moianès arribés a aquest número ha sigut possible gràcies a la incorporació dels jugadors de Castell, cada any mes nombrosos i amb millor nivell, que han donat vigor i força a l’equip, que ara ja és

comarcal. Per aconseguir que aquest bon nivell cada vegada sigui més alt i competitiu, cada dijous durant tot l’any hem “entrenat” amb el mestre Jaume Simó, que ha sabut ensenyar-nos amb paciència i “polir” el nostre joc. Li estem molt agraïts per la seva tasca. Des de fa tres anys, cada dilluns, dijous i divendres, a les 19’00 h de la tarda, ens reunim a l’espai Franch i allà analitzem partides, juguem, estudiem jugades i acollim i ensenyem, si ho demana, a totes aquelles persones que s’apropen, tan a grans com a petits.Com hem dit des del principi d’aquestes línies, “sense fer soroll”, els escacs estan més vius que mai al nostre poble.És per això que un any més estem preparant la Tercera Simultània d’Escacs per a nens i nenes. També estem treballant la possibilitat de fer una simultània per a sèniors (estigueu atents a la convocatòria). Així, qui vulgui podrà tastar aquest joc-ciència.

Ah! I recordeu que el joc d’escacs “fa pensar”

Molt bona festa major a tothom.

LA TEVA BOTIGA

llibreria-papereria

Pl. Dr. Fargas, 2 - 08183 CASTELLTERÇOLTel. i Fax 93 866 60 03

[email protected]

• Premsa • Articles de Regal • Joguines• Servei de fax • Còpies de claus• Fotocòpies b/n i color làser / Escàner• Plastificacions i enquadernacions• Material escolar i oficina• Consumibles informàtica• Recàrregues mòbil on line

NOVETAT

IMPRESSIÓ DES DE

QUALSEVOL ARXIU

Segueix-nos a:

C. Pabordia, 1108183 CastellterçolTel. 93 866 80 63

10anys

Montserrat RodríguezP O D Ò L O G A COL. Nº 1158

• Durícies, berrugues, ungles clavades• Alteració de la suor, fongs a les ungles, pell• Estudi biomecànic i informatitzat• Plantilles personalitzades• Ortesis de silicona• Podologia pediàtrica, geriàtrica, esportiva• Cirurgia de les ungles

C. Bellver, 4 · 08183 CASTELLTERÇOLTELS. 93 866 84 74 - 610 46 70 83

HORES CONVINGUDES

Els dissabtes a la tarda tenimCoques de Forner acabades de fer

CA LA RAMONAPl. Vella, 1 - Tel. 93 866 86 09 - Castellterçol

Agustín Santacruz, 74 - Tel. 93 866 29 23 - St. Feliu de Codines

Especialitaten Bolleria i Coques

Club Futbol CastellterçolBenvolguts Castellterçolencs.

Primerament volem expressar-vos el més profund agraïment pel suport incondicional que hem rebut durant el transcurs d’aquesta primera temporada al capdavant del club.

Així doncs, hem assolit l’objectiu principal que ens vam marcar des d’un bon inici: recuperar l’essència del futbol a la nostra vila. Si Coll de Mosca pogués parlar, si el camp on centenars de Castellterçolencs heu jugat pogués manifestar-se, diria: “Gaudeixo quan els diumenges sento la parròquia arribar al camp, quan els cotxes col·lapsen l’entrada del Municipal. Somio amb els més petits del club, carregats d’il·lusió i nervis. Pateixo junt amb els pares cada cop que els veiem caure per tornar-se a aixecar, per aprendre. Admiro els jugadors deixant-se la pell a la meva sorra, vibro amb l’afició encoratjant als meus fins l’últim minut i sobretot, exploto d’alegria en tornar a sentir tot un poble fent pinya per un mateix equip.”

Volem comunicar-vos que continuarem treballant de valent, amb energia i entusiasme. Hem complert els primers objectius, però seguim tenint en ment poder gaudir d’unes instal·lacions adequades a la època actual i estem convençuts que amb el suport de tots ho aconseguirem.

Salut i visca el CF Castellterçol!Bona festa major!

T/F 93 866 60 24 - CASTELLTERÇOL - Ctra. de Moià, 15-17 - M. 665 46 61 01

Instal·lacions d’aigua, Electricitat, Gas, Calefaccions,Telecomunicacions ICT, Energies renovables

SaguésXavier Sagués Piella

Saguésfundada l’any 1944

sutracasSuministros y Transportes Castellterçol, s.l.

materials per a la construcció i ferreteria

sutracas · Pintures· Mobles de jardí· Parament per a la llar· Roba i calçat laboral a molt bon preu

Pol. Ind. El Vapor, nau A3 · 08183 Castellterçol (BCN) · tel. 938 668 307 fax 938 624 715Pol. Ind. El Prat - Av. Prat, 2 · 08180 Moià (BCN) · tel./fax 938 208 545

[email protected]

Josep CuencaTaller Serralleria

Cebrià Calvet, 29Castellterçol 08183T/F 93 866 83 02

M 670 76 82 86

JARDINERCENTRE DE JARDINERIA

JOAN BELLVER

Ctra. de Castellcir, 37CastellterçolT. 93 866 82 52

Bona Festa Major

VINS CAVES I LICORSSERVEI A DOMICILI

BODEGACASTELL

Pl. Dr. Fargas, 1CastellterçolTel. 93 866 83 44

TAPISSERIAMATALASSERIA

Travessia Comas, 208183 Castellterçol

Tel. 93 866 82 60Mòb. 677 82 00 45

FERRER

i ara tambéroba i sabates

i objectesde regal

C. Baix, 30 - 08183 CastellterçolTel. 93 866 81 10

CROMATS VILALTA S.L.RESTAURACIO I

RECOBRIMENT DE METALLSACABATS: CROM, NÍQUEL

(estàtic i a tambor)COURE (a tambor), POLIT (brillant i

satinat) i GRANALLATEspecialitat en: restauració de

cotxes i motos (clàssics i antics)Transport propi.

Pol. Ind. El Vapor, nau C4 - 08183 CastellterçolTel. 93 866 81 66 - 608 140 250

Tractament de metalls i manipulats

ESTAMPACIÓ, ROSCAT,DESBARBAT, MUNTATGE DE

CONJUNTS I REMATXATS

Pol. Ind. El Vapor C2 08183 CastellterçolTel/Fax 93.866.85.71Jordi Vila - [email protected]

La llegenda del mussol de CastellterçolExplica la llegenda que fa molts i molts anys, en un altiplà amb grans extensions de boscos frondosos i algunes planes de conreus, hi havia un poble de casetes humils, totes blanques, amb portes de fusta vella i reixes de bonic forjat,1 que s’escampaven al voltant d’una església. No gaire lluny, un castell imponent dominava la contrada. En aquella terra, els hiverns eren molt i molt freds i els estius, força calorosos.

Bona part de les terres que envoltaven el poble i el castell eren propietat del senyor. Els pagesos les conreaven, amb moltes suors i dedicant-s’hi dia i nit, a canvi de donar-li una part de la collita. No era estrany, doncs, que els anys de collites minses, la gana s’apoderés d’ells i de les seves famílies.

Aquell estiu no va ploure gens. El sol assecava els conreus sense treva i l’aigua que sempre corria per rierols i fonts escassejava cada vegada més. Així va començar un llarg període de sequera, en què també la vida d’aquells boscos frondosos anava desapareixent tristament: els ocells havien deixat de cantar i tots els animalons del bosc fugien, desesperats, a la recerca d’aliments i aigua.

Els vilatans estaven igualment desesperats en veure les pèrdues en les collites, que es traduïen en fam i malalties de xics i grans. Cada dia s’aplegaven a la plaça per anar

a l’ermita de Sant Julià, situada al bell mig del bosc, al sud del poble, on no estalviaven pregàries i processons per demanar que tornessin les pluges. Però, malgrat això, els conreus continuaven perdent-se i rieres i rierols s’assecaven cada dia més.

Un bon dia va trucar a les portes del castell una dona que portava un estrany recipient de vidre amb quatre brocs2 a les puntes i un de més gruixut al mig. A dins hi havia un líquid transparent que, per l’agradable olor que desprenia, recordava talment un perfum. Aquella dona no era pas una desconeguda per a la gent de la contrada. Tothom sabia que vivia no gaire lluny del poble, en una casa al mig del bosc, on, segons alguns, cultivava males arts i, segons uns altres, es dedicava a curar persones greument malaltes. Sigui com sigui, els vilatans es malfiaven de la seva incòmoda presència. Aquell objecte que portava tampoc no era desconegut del tot per la gent més gran del poble; alguns recordaven haver-ne vist de semblants a casa dels avis. Els havien explicat que en els balls de festa major s’omplien amb aigua de roses per a festejar les noies i convidar-les a ballar. En deien almorratxa.

La dona assegurava que el contingut de l’almorratxa era la solució a la greu sequera. El senyor, conscient de la gravetat de la situació, va decidir rebre-la personalment. Les seves paraules, però, no van convèncer-

1 forjat: Un forjat és una peça de metall a la qual s’ha donat forma amb un martell després d’haver-la escalfat molt.

2 broc: Part d’un recipient per on s’aboca el líquid que conté.

lo ni a ell ni la multitud que, en córrer la notícia de la seva promesa, ja s’havia aplegat al voltant del castell. Tots la van titllar3 de boja i la van prendre per bruixa. El senyor va ordenar que se la tanqués a les masmorres del castell i que aquell misteriós recipient fos portat a l’església perquè el mossèn el custodiés.

Mentrestant, la sequera persistia. Les pregàries al Sant no feien efecte i el senyor estava cada vegada més nerviós veient com es perdien els camps i els boscos del seu domini. Desesperat com estava, va ordenar tancar totes les persones sospitoses de males arts, a les quals feia culpables de la situació. L’endemà a la nit, va manar que es portessin tots els presoners, i també la “bruixa” de l’almorratxa, a un carreró estret i fosc anomenat el call de les Bruixes. Allà mateix van ser castigats a morir a la forca.

Aquesta mesura no va servir per a res; ben al contrari, encara va empitjorar la situació. L’endemà tothom es va quedar molt parat de veure com, de darrere la torre del castell, sortien tres sols, en lloc de sortir-ne un com cada dia. Quina calor! Els cultius es van assecar definitivament i als rius no hi va quedar ni una gota d’aigua. El poble semblava un infern. Com a última sortida per salvar els conreus, el senyor va obligar els pagesos a cultivar la terra de nit, quan els tres sols ja s’havien post.

I per si no n’hi hagués prou, durant la nit, es passejava pel cel del poble un imponent mussol, que amb els seus esgarips4 i els seus vols arran de les espigues dels cultius atemoria els pobres camperols. Tenia unes urpes ben afilades. Tothom estava convençut que els tres sols i el mussol eren obra d’aquella dona tan misteriosa que el senyor, temps enrere, havia fet penjar a la forca al call de les Bruixes.

Els vilatans van decidir convocar el vell savi, qui els va recordar que l’aparició de mussols podia ser un senyal de bon auguri.5 Però també els va advertir que, segons antigues llegendes, si se’ls mira directament als ulls, els mussols poden endinsar-se dins l’ànima de les persones i transmetre’ls part del seu misteriós poder. És per això que calia ser prudent davant d’aquestes bèsties.

Després de sentir les paraules del savi, es va decidir que en Fruitós, un jove fort i espavilat del poble, seria l’encarregat d’encarar-se al mussol per a esbrinar de quin peu calçava i si tot el que deia l’ancià podia ser cert.

Tal dit tal fet. L’endemà a la nit, en Fruitós es va dirigir, tot decidit, cap al peu del castell. Es va situar prop d’un camp des d’on podia observar els ulls rodons i brillants, de color grogós ataronjat, que el guaitaven des de la torre. De cop i volta, el mussol va deixar anar un fort esgarip, va girar el cap a banda i banda i, desplegant les seves immenses ales de plomes marrons i negres, va emprendre

3 titllar: Atribuir a una persona una cosa dolenta, un defecte, un vici. Si titllen algú de mentider, és que es pensen que diu mentides.

4 esgarip: Crit dels ocells nocturns.

5 auguri: Un auguri és qualsevol senyal o indici, bo o dolent, d’una cosa. Quan tenim bons auguris d’un negoci és que creiem que tot anirà bé.

el vol fins on era en Fruitós. El noi, lluny d’acovardir-se i fugir, es va quedar quiet sense deixar de mirar la bèstia fixament als ulls. Quan ja es veia aquelles urpes tan afilades damunt seu, en Fruitós va tancar els ulls amb força i va respirar fondo. En adonar-se que el mussol no l’atacava, va obrir-los i va veure la figura de l’au damunt d’una branca a pocs metres d’on era ell. Bèstia i noi es van mirar fixament durant una bona estona i, de sobte, el mussol va alçar el vol de nou cap a la torre. En Fruitós va restar immòbil observant com anava repetint els mateixos moviments: de la torre cap on era ell i d’on era ell cap a la torre. Va entendre que li volia mostrar alguna cosa dins el castell.

Més tranquil, en Fruitós es va decidir a seguir l’animal, que l’anava guiant pels volts de la muralla. L’au es va aturar en una finestra reixada. Agitant les ales i amb forts esgarips, s’esforçava a assenyalar-li alguna cosa a dins. En Fruitós es va haver d’espavilar per poder enfilar-se un bon tros per la muralla. Amb destresa va lligar una corda en un dels merlets de la fortificació i així va poder grimpar pels grans carreus6∗ de les parets del castell.

Quan va arribar a dalt, en Fruitós va quedar blanc com la llet: a través dels barrots de la finestra es veia el graner del castell, on s’amuntegaven el gra, les hortalisses i les verdures. Tots els fruits de la terra cultivats amb la suor i l’esforç dels pagesos de la contrada s’acumulaven allà dins! Bocabadat

i enfadat, en Fruitós va decidir tornar al poble ràpidament per explicar el que havia vist.

Allà l’esperaven el vell savi i tots els vilatans. En sentir els fets, l’ancià va interpretar que el senyor del castell, amb el seu graner ple a vessar, era el principal mal d’aquella contrada i el culpable últim del malefici que els assetjava. Segons el savi, el vol del mussol cap al graner volia indicar-los l’origen de la seva penúria i fer-los veure que s’havien de rebel·lar contra l’egoisme i les maneres autoritàries del senyor del castell.

Així va ser com el poble es va decidir a revoltar-se contra el tirà7.∗ Amb forques i torxes es van dirigir cap a la fortificació, on no van parar fins que van aconseguir que el senyor en fugís cames ajudeu-me. El mussol, des de la torre, esguardava8∗ la multitud amb una mirada penetrant. De sobte, va girar el cap a banda i banda i va desplegar les ales. Volia que els vilatans el seguissin. Va volar fins a la part més alta de l’església, al campanar, just allà on el mossèn havia amagat l’almorratxa. La va prendre amb les urpes i, de nou volant, va fer que els vilatans tornessin a les terres properes al castell.

Començava a clarejar... Tothom es va adonar, amb sorpresa i alegria, que els tres sols havien desaparegut i que al cel, com per art de màgia, només n’hi apareixia un darrere de la torre del castell, com sempre s’havia vist. En veure els primers rajos de

6 carreu: Un carreu és una pedra grossa tallada en forma de rectangle que es fa servir en la construcció de parets i muralles.

7 tirà: Persona que governa amb un poder total i absolut, que no deixa cap llibertat als seus súbdits.

8 esguardar: Mirar algú o alguna cosa amb atenció.

sol, el mussol va saber que tenia poc temps per acabar la seva missió (ja se sap que aquests ocells no es deixen veure mai de dia). Apressant-se, va començar a escampar el líquid de l’almorratxa per tots els camps i els cultius de la zona, talment com a símbol d’allò que perfuma la vida.

Els vilatans, bocabadats, observaven com tot rebrotava i com els núvols començaven a créixer per darrere del coll de Sant Fruitós. Una pluja generosa regava els camps i, de nou, rieres, rierols, fonts i pous s’omplien d’aigua. Els boscos del voltant verdejaven i els ocells més matiners tornaven a cantar. Enllà dels camps, s’entreveien una parella de senglars i uns cabirols9 saltironant per damunt unes feixes10.∗

Com a agraïment, la gent de la contrada va batejar aquell poble amb el nom de Castellterçol, en record del castell que tantes vegades els havia protegit d’atacs enemics i dels tres sols que havien estat a punt de destruir-los. I des de llavors, els pagesos i les seves famílies no van tornar a passar gana i sempre es van repartir amb justícia i generositat els aliments que la terra els proporcionava.

I què se’n va fer d’aquell misteriós mussol que els havia ajudat a desfer el malefici? Diuen que, des d’aleshores, i encara avui dia, cada nit se’n pot sentir l’esgarip. Fins i tot es diu que, amb sort, se’l pot veure com vola per les terres del voltant del castell,

com si encara les vigilés. I un cop a l’any, els dies de més calor i en fer-se fosc, es passeja pels carrers i les places de Castellterçol amb l’almorratxa a les urpes perquè tothom recordi sempre el misteri del mussol i l’aigua que va perfumar de nou la vida al poble.

Isaac Puig i SerradesanfermGRUP DE DIABLES DE CASTELLTERÇOL

9 cabirol: Un cabirol és un mamífer remugant semblant a un cérvol però més petit. Els mascles tenen banyes, petites i acabades en dues puntes.

10 feixa: Una feixa és un tros de terreny pla que forma un esglaó al llarg de la vora d’un turó o un riu.

www.farhaus.com

ARTESA DE LLAUNER`

JOAN SALA SALACalefacció • Electricitat

Lampisteria • GasC. Call Fondo, 34 - 36 • 08183 CASTELLTERÇOL

Tel. 93 866 84 37 - Mòbil 654 543 920 - [email protected]

VADOR EXCAVACIONS I CONSTRUCCIONS

CONSTRUCCIONSSERVEIS DELMOIANÈSnova construcció i rehabilitació integral

OFICINES I MAGATZEMPl. Sant Pere, s/n08180 Moià

[email protected]. 722 41 39 44Tel. 603 75 63 44

Serveis del Moianès

Pl. Sant Pere - 08180 MoiàTel. assistència 722 41 39 44Tel. comercial 603 75 63 [email protected]

Un equip de professionals de la construcció i rehabilitació al teu servei

Equip propi:Fuster - Paleta - Pintor - Electricista

Neteja i MantenimentManyà - Ferrers - Jardiner

Tècnic AparelladorArquitectes

Baix, 26 - Tel. 93 866 80 87 - 08183 CASTELLTERÇ[email protected]

CANSALADERIA - QUEVIURESBona Festa Major

EXCAVACIONS SERRA

XAVIER SERRAMossèn Passerissa, 3308180 MOIÀ - Tel. 659 64 85 14

TREBALLS DE FUSTERIAI MOBLES A MIDA

C. Sant Roc, 27 · 617 80 16 3208183 CASTELLTERÇOL

JOAN OL IVA

CONSTRUCCIONSAUTONELL, S.C.P.

OBRES i REPARACIONS

Pg. de la Riba, 27Tel. 93 866 61 28CASTELLTERÇOL

SEBASTIAauto-esco aSEBASTIA

C. Pabòrdia, 9 - 08183 CastellterçolTel. Oficina 93 866 84 29Tel. Mòbil 615 68 70 77

Sant Roc, 39 - 08183 CASTELLTERÇOLTel. 933 995 104 - Mòb. 667 607 899

[email protected]

REPARACIÓ GENERAL DE L’AUTOMÒBIL I MAQUINÀRIA OP

LLOGUER DE MINIEXCAVADORES SENSE CONDUCTOR

C. Moià, 70 - CASTELLTERÇOLT./F 93 866 62 18

E-mail: [email protected]

Automotive• Injection Systems

AUTOMÒBILSI MAQUINÀRIA

SERRALLERIAI FORJA

Ctra. de Barcelona, 16 - 08183 CASTELLTERÇOLTel. 93 866 81 58 - Tel. 93 866 63 29

[email protected]

CastellterçolD’una muntanya encisera

nasqué Castellterçolentre pins i rouredesper gaudir del seu entorn.

Vila de danses i cançonsque han sorgit de la nostra història

per sentir-nos orgullosos de serfills d’aquesta terra de glòria.

Records de la infantesa,els sentiments han canviat:

érem una famíliaen conviure amb el veïnat.

Dels estius calorososem recordo d’aquelles nits,

fent rotllana al carrerens sentíem acollits.

La Festa Major continua,celebrem-la també aquest any!Ben units, com hem fet sempre,

amb empenta i gran afany!

Teresa Oliva Capdevila

Pl. Vella, s/n local 2Mòbil 662 016 78708183 Castellterçol

Servei de bugaderia i tintoreriaper a particulars i empreses.

Residències. Restaurants.

- Tota mena de neteja i de gran qualitat.- També venda i distribució

de productes de netejaper a empreses i particulars

Restaurant i Pizzeria ItalianaForn de llenya

Especialitats en pastes, risottos, carns i peixosTOT A L’ESTIL ITALIÀ - Pizzes per a emportar

Obert de dijous a diumenges

C. Major, 10 - Castellcir - [email protected]. 938 668 112 - 634 965 803

il maestro.barcelona.castellcir

Joan Espona SerraTerapeuta Diplomat

C. de l’Estany, 10 - Tel. 676 784 820 - Hores convingudes08183 Castellterçol - [email protected]

NATUROPATIA - ACUPUNTURAQUIROMASSATGE

MOXES I VENTOSES XINESES - FLORS DE BACHMASSATGE AMB CANYES DE BAMBÚ

MASSATGE ESPORTIUMASSATGE AMB OLIS ESSENCIALS

POLARITAT - TERÀPIA PQ-4

Parròquia de CastellterçolMn. Ramon Muntadas VilasecaPaborde de Castellterçol

ACTES RELIGIOSOS

Dissabte 22 d’agost, al migdia Repicada de campanes, anunciant la festa.

A les set de la tardaMissa anticipada.

Diumenge 23 d’agost.A les dotze del migdiaCELEBRACIÓ SOLEMNE DE L’EUCARISTIAen memòria de Sant Víctor i Màrtirs copatronsde la nostra parròquia. Seguint la tradició, hi seran presents les parelles de dansaires i autoritatsde la vila.

Dilluns 24 d’agost, a les set del vespreMissa en recordança dels difunts de la parròquia.

DOCUMENT OPORTÚ

Amb el títol Laudato si’ (que és el començament d’un antic i famós poema italià de sant Francesc d’Assís, en què lloa Déu per totes les criatures), el Papa actual, que precisament va adoptar el nom de Francesc en honor del Poverello d’Assís, ens acaba d’oferir una encíclica (és a dir, un document adreçat a tots els cristians i, per extensió, a totes les persones de bona voluntat) molt oportuna. Ja ha estat traduïda a moltes llengües. També al català: amb el títol Lloat sigueu i el subtítol Carta encíclica del Sant Pare Francesc sobre la cura de la casa de tots (Editorial Claret, juny 2015).

És un document oportú perquè tracta d’un tema de gran importància avui dia: l’ecologia. En la introducció constata que res d’aquest món no ens resulta indiferent i que tots estem units per una mateixa preocupació.

En el capítol primer explica detalladament la crisi ecològica que està sofrint el món: contaminació, canvi climàtic, excés de consum en algunes parts del món, pèrdua de la biodiversitat, etc.; però també hi relaciona la crisi social: les injustícies a nivell planetari i la situació dels pobres, que són deixats al marge de la societat del benestar. En el capítol segon projecta la llum de la fe cristiana sobre aquests problemes, recorrent als relats bíblics i insistint en la destinació comuna de tots els béns de la terra. En el capítol tercer posa al descobert l’arrel humana d’aquestes crisis i desemmascara els perills de l’egoisme humà, de la tecnocràcia, dels abusos de poder... En el capítol quart advoca per una ecologia integral, és a dir, que tingui en compte tots els elements del «progrés», sense oblidar que tenim també una responsabilitat envers les generacions futures. En el capítol cinquè dóna consignes per a resoldre els problemes, com ara el diàleg a tots els nivells i els recursos que poden aportar a la ciència les «savieses» de les religions tradicionals. I en el capítol sisè fa una sèrie de concrecions de cara a l’educació i espiritualitat ecològica, com ara invitar a un estil de vida més sobri, fomentar l’harmonia entre la humanitat i el medi ambient, etc., capítol que acaba amb consideracions típicament espirituals, teològiques i afectives.

L’encíclica es conclou bellament amb dues pregàries: una que poden compartir tots els creients i una altra d’específica per als cristians.

En el curt espai d’aquest article no ens podem allargar més, però sí que podem i devem recomanar la lectura pausada d’aquesta document pontifici, que per una banda resulta ben original, ja que és la primera vegada que un papa afronta aquest tema, i per altra banda resulta útil per a tothom, ja que tots som alhora responsables i víctimes dels problemes que actualment pateix el medi ambient i, a més, ens trobem en una cruïlla de la civilització que, en aquest aspecte, no admet demores. Gràcies al papa Francesc per haver llançat aquest autoritzat crit d’alerta i gràcies a tothom qui en farà cas, perquè tots hi sortirem guanyant.

Josep Ruaix i Vinyet

TINGUEM TOTS UNA BONA FESTA MAJOR!!!

FM’15CASTELLTERÇOL DIVENDRES21

16h

18h

20h

23h

17h

19h

22h

21h

00h

01h

16:30h XI Festa de la bicicleta i els patinsPlaça Prat de la Riba Castellterçol Ciclista i Bikers Castellcir

Batalla d’aigua juvenil a primera hora... i després els gransprepara la teva pistola!

23:00h Festa ActivaterçolCarpa Plaça dels EstudisActivaterçol

22:00h Teatre Políticament incorrecte de Ray CooneyCentre Espai EscènicPreu: 8€ Venda d’entrades una hora i mitja abansOrganitza: Grup nou de teatre

FM’15CASTELLTERÇOL

10h

12h

9h

11h

14h

13h

22DISSABTE

10:00h XVIII Cursa Castell-Castell memorial Joan Casanovas i TorrasSortida: Castellcir Arribada: Castellterçol 10:30h Cursa infantil Plaça Vella

12:00h Repic de campanes a càrrec de Mª Lluïsa López, campanera de Castellterçol Membre de la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya

10:00h - 13:30h

Matinal de futbol base Camp d’Esports Cebrià CalvetClub Futbol Castellterçol

13:00h

Concert vermutCal Recader

Amenitzen l’acte el jove grup de versions “Dona Canya”


17h

19h

21h

00h

18h

20h

23h

22h

01h

22 DISSABTE

22:30h

Correfoc de Festa Major Plaça VellaGrup de Diables de Castellterçol

17:30h

Cercavila de Gegants i NansPlaça Vella Colla de Geganters i Grallers de Castellterçol

19:30h

Concert XY Plaça Vella

Tornarem a escoltar la proposta musical d’aquest duet de violoncel i veu que ja ens va posar la pell de gallina l’any passat i volem tornar a compartir amb vosaltres.Jazz, pop, bossa nova, temes propis... tot s’hi val. Una proposta emergent i trencadora per a tots els públics.

19:00h

Pregó de Festa Major Plaça Vella

Els pregoners d’enguany seran quatre exalumnes de les primeres promocions de l’Escola Ramona Calvet.

00:30h Carpa Plaça dels EstudisConcert B-FunkDisco & funk Music

03:00h

DJ Xanga

19:30hInauguració Exposicions

de Festa Major, pàg 94


10h

12h

9h

8h

11h

14h

13h

23DIUMENGE

De 10:00 a 20:00h XXXI Fira d’Artesania Bosquet de Can Sedó

12:00h Missa de Festa Major Església Parroquial de Sant Fruitós

13:00h Ball del Ciri · Dansa de Castellterçol amb passeig d’autoritats Plaça Vella

09:30h

Simultània d’escacs a càrrec de Quim MartínPlaça Dr. Fargas

De 10:00h a 13:00h

Concurs de Dibuix Infantil Bosquet de Can Sedó

Temàtica dibuix: CastellterçolEdat: de 0 a 12 anys (categories segons edat)S’entregarà material gratuït: paper i colors (aconsellem portar suport pel paper: carpeta o similar).

Premis: els 3 primers de cada categoria sortiran en un calendari del 2016

08:00h

XI Torneig Open Vila De Castellterçol Camp de golf “les Comes” Golf de Castellterçol

La Cobla Jovenívola de Sabadell serà l’encarregada d’acompanyar a les parelles del Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol, un dels actes més importants i espe-rats de tota la Festa Major.

En cas de pluja es ballarà a la Carpa de la Plaça dels Estudis.


17h

19h

21h

00h

18h

20h

23h

22h

01h

23 DIUMENGE

19:00h Sardanes amb la Cobla Catània Plaça Prat de la Riba

21:00h Correfoc Infantil de Festa Major

Plaça Vella

Grup de Diables de Castellterçol

22:30h Coral Alegria és Festa MajorCarpa Plaça dels EstudisEntrades a la venda a partir del dia 15 al Yupi’s. Preu: Anticipada 10€ a taquilla 12€.Organitza: Coral Castellterçol

18:00h Contacontes Cal Recader

“ I a tu, qui t’ho ha dit, avi?” Amb el grup Para Bé l’OrellaMaite Mompart / Antonio Bermejo / Teresa Arrufat

00:30h

DJ BalandCarpa Plaça dels Estudis

17:00h Futbol de Festa Major CF CastellterçolAE MonistrolencaCamp d’Esports Cebrià Calvet Club de Futbol Castellterçol


8h

10h

12h

15h

9h

11h

14h

13h

24DILLUNS

9:30h Bosquet de Can SedóMasterclass de ZumbaZumba Castell

10:00h

Olimpíades de la Diversió

Bon àpatA casa o al restaurant!!!Per agafar energies què encara queda festaper endavant

08:00h

XXV Caminada Popular Bosquet de Can Sedó Grup de Caminaires de Castellterçol

Preu inscripció: 6€

Si tens entre 1 i 94 anys vine a passar un matí inoblidable fent esport...Començarem escalfant motors fent zumba i seguirem amb un munt de proves de punteria, equilibri, velocitat, agilitat i llançament...saps de què? Doncs si vens ho sabràs!!!Hi haurà sorpreses per tothom, us hi esperem a tots i totes!!


19h

21h

00h

18h

20h

23h

22h

01h

24 DILLUNS

19:30h Mini-Disco Infantil Cal Recader

00:00h

Lamliki / Marc Hernandez / BrothersoundCarpa Plaça dels Estudis

18:00h Dansa de Castellterçol

Ball del Ciria continuació: Balls Vuitcentistes

Plaça Vella

22:30h The Sey Sisters Gospel

EsglésiaEntrada: 5€€

21:00h Sopar de samarretes

Carpa

Venda anticipada de tiquets a€Estanc Castellterçol · c/ de Baix, 13

Preu: 10€

Arribades de tancar el festival de Perelada per oferir un magnífic concert de gospel. Si l’any passat vas gaudir del funk enguany una proposta diferent en un marc insuperable.


10h

12h

15h

9h

11h

14h

13h

25DIMARTS

09:30h

Simultània d’escacs infantilPlaça Vella

11:00h

ExposicióConcurs de Dibuix Infantil Bosquet de Can Sedó

15:00h

Migdiada PopularCadasú a casa seva!!!Per reservar energies per al final de festa

11:30h Bosquets de Can SedóEspectacle InfantilXicana Màgia còmica amb clown

A la mitja part dels espectacles s’anunciaran els guanyadors del concurs de dibuix per cada categoria

13:00h

Animació InfantilTrencamandresEspectacle amb danses i cançons de tot arreu per ballar, saltar i cantar des dels més petits fins els més grans. Gran interacció amb la mainada, pares i mares, i tothom que hi vulgui participar! Amb l’objectiu de fer una gran festa i passar-s’ho bé.


19h

21h

00h

20h

23h

22h

01h

02h

03h

25 DIMARTS

19:00h Carpa Plaça dels Estudis Ball de Festa Major

en el descans gaudireu de:Exhibició de ball a càrrec de Hand to Hand

Carpa Plaça dels Estudis 00:30h

La Banda del Coche Rojo

23:00h Cercavila de nit de Gegants Plaça Vella

03:00h Carpa Plaça dels EstudisDJ Baland

Banda de versions espatarrant!Combinen show amb una bona dosi de música ballable 100%

19:00h - 21:00h Acte Central ANC Plaça Prat de la RibaHi assistirà Jordi Sànchez, president de l’Assemblea.

Fet a la brasa de llenyade dimarts a divendres MENÚ A 9,50 € - Dissabtes i diumenges

MENÚ A 12 € (Menú a la brasa) MENÚ INFANTIL (7 €)OFERTA de divendres esmorzar 5,75 €

1 peça de carn + guarnició + pa torrat + cafè o tallat + begudaOFERTA dissabte i diumenge esmorzar 6,95 €

3 peces brasa a escollir + guarnició + pa torrat + beguda

FEM SOPARS ELS DIVENDRES,DISSABTES DE CARN A LA BRASA

Capacitat per a 80 persones:Celebracions, casaments i comunions C. Vapor, Nau 4 · Pol. Industrial El Vapor - Tel. 697 650 636 · Castellterçol

[email protected]

Instal·lacions

Instal·ladors autoritzats d’Electricitat, Aigua, Calefacció, Gas,Energia Solar, Reg aspersió, Telecomunicacions i Seguretat

Hospital, 5 - 08183 CastellterçolTel. i Fax 93 866 85 32 - Mòbil 689 06 29 85

V I L B E R SCP

En una cançó ballable de fa una pila d’anys s’hi deia que recordar es tornar a viure. Tot i que potser a molts vilatans la vida dels nostres avant passats no els digui massa res, a molts de ben segur que els agradarà de reviure fets passats de ja fa 100 anys.

Llegint doncs els retalls de diari que Josep Gallès va col·leccionar, en el seu llibre únic, hi trobem escrit en dates dels dies 28,29,30 i 31 d’agost del 1915, dins del programa de la Festa Major que el dia 28 es va celebrar la fira i mercat d’aviram, que a les 12 es va fer una solemne repicada de campanes, tal com es fa avui dia i que al vespre hi va haver sessions de cinema a l’Amistat, alternades amb peces de concert per l’acreditada orquestra La Alianza de Vic.

El dia 29, diumenge de festa major, almoines en espècies a les famílies necessitades del poble. A les 10 solemne ofici en honor dels Sants Màrtirs amb l’assistència de les autoritats i administradors de la festa amb acompanyament de l’orquestra la Catalana i cantant a l’ofici l’insigne artista mundialment famós, el tenor Francesc Viñas- A les 12 les autoritats, administradors acompanyats del rector, aniran a la plaça Vella per presidir la tant coneguda i típica Dansa de Castellterçol.

Ja a la tarda tindrà efecte l’acte oficial de acomiadar a la colònia escolar de Sabadell amb concert i ball a l’Amistat. A les 5 de la tarda solemne processó a llaor dels Sants Patronímics. A les 9 del vespre funció de teatre al Centre de Joventut Catòlica representant-se el drama en tres actes Huch lo pastor i el divertit sainet Els grills de les cebes. A les 10 de la nit balls en l’espaiós envelat oficial i també a la sala de l’Amistat amb les orquestres La Catalana de Granollers i La Alianza Vigatana de Vic, respectivament. Els actes segueixen el dilluns i el dimarts amb

ballada del Ball del Ciri, il·luminacions públiques i serenates a les autoritats, balls i tornaboda a la Font de la Vinyota el dimarts acabant els actes programats amb un cotilló a l’envelat organitzat per la Colònia estiuenca a favor de la beneficència municipal.

En un altre ordre de coses en un retall del diari El Correo Catalán hi llegim que s’han celebrat importants funerals en sufragi de l’ànima de doña Dolors Plans, vídua de Jacint Posas que va morir a Barcelona i ha estat enterrada en el cementiri de Castellterçol. Per disposició de la família s’han distribuït 100 pans a altres tants pobres del poble. A la Veu de Catalunya s’hi va publicar l’11 de març del 1904 la següent notícia: “el senyor Albó ha proposat en el congrés dels diputats, tres proposicions de llei per tal que l’estat construeixi les següents carreteres: de Sant Quirze de Besora a Olot per Vidrà i Joanetes, la de Monistrol de Calders a Castellterçol i Collsuspina i la de Llagostera a Tossa.

Pel febrer del 1901 hi ha una nota que diu: “avui dimarts, seguint una tradicional costum, s’ha repartit entre els pobres 12 calderes de sopa consistent en arròs, fideus, porc i carn magra. Ha resultat un dia que encara que mol fred, alegre per a moltes famílies”. I encara una altra notícia diu: “ la festa que s’ha celebrat avui en obsequi del nostre patró Sant Fruitós, ha resultat esplèndida havent reiniciat les seves activitats l’orquestra els Lluïsos que feia un any que no havien pogut funcionar per falta de personal. S’ha encès la tradicional foguera al mig de la plaça Major en record de la que es va encendre a Tarragona en martiritzar el sant Arquebisbe. L’orquestra ha acompanyat al administradors i alguns joves en la cavalcada i tot seguit les autoritats eclesiàstiques i civils han anat a l’església on s’ha celebrat un gran ofici a tota orquestra”.

LA VIDA A CASTELLTERÇOL D’ARA FA MÉS DE CENT ANYS. (3 PART)

Finalment llegim en un retall del diari la Veu de Catalunya, datada el 2 de setembre del 1901, una notícia que diu: “diferents causes han contribuït que aquest any la festa major no tingués, referents a festejos públics, la importància d’altres anys i encara gràcies que quasi a darrera hora es pogué lograr trobar 6 parelles que ballessin el Ball del Ciri...” i més endavant diu: “ caldria doncs que per qui tingués autoritat de fer-ho en veure d’evitar que això no torni a passar cuidant bé de tots els detalls del mateix a fi de rodejar-lo de tota la solemnitat possible tal com ho fan a Taradell, això és, amb trajos de l’època de Lluís XV, que es una de les diferents millores que s’hi podrien introduir i que ens sembla agradaria.

I prou. Un altre any, si Déu vol, hi tornarem ja que el recull de notícies dels diferents diaris de l’època no s’han pas acabat. Es realment alliçonador de veure com vivien els nostres avant passats a Castellterçol ara fa 100 anys i com amb ben poques coses s’ho passaven potser millor que en els nostres dies. Per altra banda hom constata que alguns dels problemes que tenien llavors, avui encara els tenim i es que com deien els llatins “niquil novum sub sole”, res de nou sota el sol.

Joan Capdevila i Oller.Cronista oficial de la Vila.

Jordi CatotjardinerTècnic especialista enhorticultura ornamental

Quadró 7, 2-208183 Castellterçol93 866 86 46666 356 811

Tel. Mòbil 610 445 [email protected]

Miquel Catot Carbonés

Carrer Quadró, 9, baixos08183 Castellterçol

Tel. 93 866 61 54 / Part 93 866 60 39

Neteja de:• Sortides de fum • Xemeneies• Estufes • Calderes (Gasoil - Pellets)• Neteges de Campanes i filtres d’hosteleria i conductes

Manel Ledesma690 60 33 61

[email protected]

EL XIMENETES

LA GRANOTAMenjadorBarBacoes

Molí de l’oller

93 866 86 45 - 93 888 02 0608183 Castellterçol

CONSTRUCCIONS I REFORMES

JOSEP RIUSLes Comes, s/n - Tel. 93 866 86 31

Mòbil 609 03 58 17 - 08183 CASTELLTERÇOL

Ctra. Moià a l’Estany,km. 40,5 - C-59

Montví de Dalt, s/n - 08180 Moià BarcelonaTel. 93 830 03 22 - Tel. Mòbil 615 11 44 79

Persona de contacte Noemí Martínez [email protected]

Menú de cap de setManaVIne a FeR eL VeRMUt

paRc InFantIL

Ctra. Mollet - Moià C-59, km.35T. 93 744 20 04 - M. 658 855 889

08183 CastellterçolFacebook: Restaurant La Fabrega Castellterçol

CONSTRUCCIONS

MARCOS BONILLA

REFORMES,RESTAURACIÓI OBRA NOVA

Camí de l’Oller, 34, 2n08183 Castellterçol (Barcelona)Tel. 670 32 47 [email protected]

XXVa CAMINADA POPULARAquest any celebrem els 25 anys de les caminades populars que es celebren per la festa major. Per celebrar-ho com cal els caminaires us hem preparat un regal que pensem us agradarà. El preu de la inscripció serà el mateix d’anys anteriors. La caminada d’aquest any s’iniciarà des del bosquet de Can Sedó i ens portarà a la Sala de Sant LLogari un dels indrets més llunyans del terme municipal, Anirem cap a la Creueta i seguint per la pista forestal passant pel davant de la Codina, Roca ametllera i cal Baldiri. Un tros més avall deixarem el camí forestal i agafarem una segona pista i per aquest camí al cantó de la dreta prenem un altre camí ample menys fressat. Travessarem un camp ermot fins a arribar a prop del torrent i seguirem el camí per la mateixa llera del torrent fins a trobar la carretera que hem deixat fa poc. Més enllà deixarem una carretera al cantó esquerra i des d’aquí veurem la Sala de Sant Llogari, l també la pinassa a baix ala llera del torrent. Ja més enllà podrem comptar fins a 7 barraques de vinya i els bancals on fins a meitat del segle XX encara hom hi podia trobar algun rebrot de cep. En aquest punt es troba la carretera de carro que porta a Monistrol. Tirarem cap a l’esquerra passant per sota de la Sala on trobarem la pista que uneix Castellterçol amb Monistrol. Aquí hom podrà esmorzar i acabat l’àpat passarem a tocar la pinassa i aquí agafarem un corriol per fer drecera fins a arribar a la palanca. Agafarem l’antic camí que torna a ser un corriol fins a trobar de nou la carretera que va fins a Vilanova. Des d’aquí seguirem caminant fins al trencant de la font de la Blada. I d’aquí fins al Collet i cap al bosquet de Can Sedó.

El recorregut total es de 16 km. La durada de 4 a 5 hores. Dificultat mitjana i un desnivell de 350 metres.

A més dels controls de sortida i arribada hi haurà 4 parades amb begudes i fruita i l’esmorzar.

La primera parada serà passat cal Baldiri, la segona l’esmorzar a la cruïlla de la Sala, la tercera passada la palanca, la quarta a Vilanova i la darrera entre la Codina i l’Argimira. L’itinerari i les parades estaran degudament senyalitzades. Cal respectar tot allò que hom trobi al seu pas. No es pot fumar. La organització dels caminaires declinen tota mena de responsabilitat si es produeix cap accident o pèrdua d’objectes personals o d’altres.

En cas de que algú es cansi i no pugui acabar la caminada, hi haurà un cotxe d’assistència.

Preu d’inscripció 6 €.

Us desitgem que passeu una bona Festa Major.

GRUP DE CAMINAIRES DE CASTELLTERÇOL

Carr

eter

a

Pist

a fo

rest

al

Cam

í de

carr

o

Corr

iol

Torr

ent

Sent

it d

e la

cam

inad

a

Sucs

i A

igua

Esm

orza

r

Aig

ua

Sínd

ria

Sínd

ria,

suc

s, ai

gua

1 2 3 4 5

1

2

3

4

5

CAST

ELLT

ERÇO

LCA

N S

EDÓ

a G

rane

ra

a Ca

l Sec

a Ca

la R

osa

a M

onis

trol

La S

ala

Torr

ent

de L

a Sa

la

Zona

de

Barr

aque

s de

Vin

ya

Zona

de

Barr

aque

s de

Vin

ya

Emba

ssam

ent

La P

inas

sa d

e la

Sal

aTo

rren

t de

l Mar

cet

Torr

ent

del C

riac

al R

evol

t de

la P

aiel

la

al C

riac

a l’A

rgim

ira

la C

reue

ta

la C

odin

a

Vila

nova

Font

de

la

Blad

a

Cal B

aldi

ri

QUI TÉ CAVALLS, TÉ TREBALLS Els cavalls han estat sempre presents en la vida dels homes. Fa pocs anys, a la pagesia, encara eren elements imprescindibles per treballar al camp i per al transport. I, a ciutat, tant podien servir per tirar els carruatges dels senyors més mudats com els carros més tronats. Encara recordo el que passava cada matí per davant de casa, a Barcelona, a recollir les escombraries.

Al voltant dels cavalls s’han bastit innombrables llegendes, mites, anècdotes i arguments. Qui no ha sentit mai el crit “Un cavall! El meu regne per un cavall!”, que el gran Shakespeare posa en boca del sanguinari rei Ricard III que en demana un per participar a la batalla que havia de decidir el seu destí. Un cavall de batalla, sens dubte!

En els jocs infantils, quan encara es realitzaven a través de l’acció i no pas ben asseguts i arrepapats davant les pantalletes, quantes vegades, quan ens empaitàvem per places i carrers, no havíem cridat: “A cavall, que vénen els indis!”, a l’estil de les pel·lícules que enfrontaven uns pell-roges, que muntaven a pèl, amb el Setè de Cavalleria, ben uniformat i obeint sempre a tocs de corneta. O havíem jugat a cavall fort, que és també el nom de la revista en què he participat des que va néixer, l’any 1961. La televisió ens mostra cada any la festa de Sant Joan, a l’illa menorquina de Ciutadella. No podem ignorar el paper que els cavalls -cavallets, en aquest cas- tenen en alguns balls populars. Unes simples figures de cartró ben sòlid, en forma de cavall però sense potes, en les quals,

s’introduiran els dansaires per representar el paper d’uns genets que cavalquen al compàs de músiques tradicionals.. També coneixem com a cavallets algunes peces de fusta emprades en el món de la construcció com a suport de taules o bastides.

I, en un altre aspecte, els estimadíssims cavallets de les fires en què els infants, a canvi que els pares paguin l’import d’un viatge, s’hi enfilen i mentre pugen i baixen, volten sense parar pel rígid circuit d’una instal·lació mecànica.

No podem oblidar sense nostàlgia aquells lents però segurs dos-cavalls que van constituir una de les primeres onades de cotxes que va omplir carrers i carreteres. Vaig descobrir Castellterçol a cavall d’un dos-cavalls.

Els cavalls, en un paper molt més reposat, són peça fonamental en el joc dels escacs, ja que els jugadors els utilitzen per salvar les sòlides barreres que poden presentar torres, alfils i peons enemics amb l’agilitat que els permet fer uns salts una mica estrambòtics per sobre de qualsevol adversari amb la mala intenció d’acorralar i posar el rei de l’adversari en una situació difícil.

I també en algun joc de cartes. L’enyorat Xesco Boix cantava una cançó popular, la tornada de la qual feia:

Sota cavall i rei, el dimoni juga a cartes. Sota, cavall i rei, si vas sol et fa la pell.

No tinc ni idea de les virtuts i qualitats dels cavalls de l’illa mediterrània de Sicília, però sempre he pensat que han de ser molt valents, ardits i fins i tot un pèl imprudents ja que quan algú, ja sigui en una conversa d’amics o en una reunió professional vol resoldre impetuosament, per la via ràpida, els arguments més pensats i prudents dels altres, es diu que ha fet una entrada de cavall sicilià, per més que també pot ser que tingui arrencada de cavall i parada de somera, és a dir, que després d’enlluernar-nos, s’hi repengi i afluixi.

Sovint, quan algú es vol infiltrar subreptíciament, sense fer-se notar, en els rengles enemics, fa servir la tàctica del Cavall de Troia, aquella enorme i monstruosa bestiassa que els grecs, en èpoques més esplendoroses que les actuals, van introduir en una població enemiga sense que els seus innocents habitants poguessin sospitar que el ventre de l’animal, en lloc de vísceres, contenia un escamot de soldats armats fins a les dents que, de nit, van sortir per passar fredament a sang i foc la ciutat i uns habitants confiats que dormien esperant el dia de demà que ja no els trobaria vius.

En els últims temps, hi ha hagut unes campanyes per impedir la participació de qualsevol mena d’animal en els espectacles dels circs. És evident que l’aprenentatge a què se’ls sotmetia no els feia cap favor, però en el cas d’uns animals tan intel·ligents em fa l’efecte que no els havien d’acollar gaire perquè mantinguessin un trot regular que permetés l’exhibició d’una ballarina ben àgil enfilada a la gropa d’un ésser tan elegant.

També hi ha les curses de cavalls, un espectacle en què aquests animals, atiats ferotgement per uns genets menuts, que han de pesar poc per no ser un llast i facilitar-ne la velocitat, han de córrer vencent, en el cas de les curses d’obstacles, unes tanques que han de saltar i continuar corrent com si res no hagués passat. Sovint els espectadors s’hi juguen grans quantitats de diners. I també hi ha les competicions olímpiques en què uns genets que acostumen a ser aristòcrates obliguen les seves bèsties a fer una exhibició de tot el que els han ensenyat en un aprenentatge dur que pot recordar allò tan suat de la lletra, amb sang entra!. És totalment reprovable l’ús que es fa en alguns casos d’aquests animals quan envelleixen, els arriba la decadència i ja no serveixen ni per a les exhibicions ni les curses. Un dels espectacles més repugnants i salvatges era el dels cavalls vells, que havien conegut temps millors, i que, protegits amb una mena de cuirassa i amb els ulls tapats perquè no veiessin què els esperava, eren muntats per uns individus anomenats picadors, els quals, amb una llança punxeguda -la pica- atreien l’atenció dels toros en el curs de les corridas i quan el brau intentava clavar les banyes en el cos més o menys protegit del cavall, no paraven de punxar-lo per ferir-lo i fer-li perdre sang amb la intenció de frenar-lo, de disminuir-ne l’empenta i el coratge de sempre quan el matador hagués de posar el punt i final a la seva vida. Terrible!

Quan un cavall pateix un accident i es trenca una d’aquelles potes tan elegants sembla que se l’ha de sacrificar per estalviar-li sofriments i la impossibilitat de recuperar la seva capacitat de moviments. Ho hem vist a moltes pel·lícules. Ara mateix no en recordo el títol, però a la memòria em queda la visió d’aquell avi que, amb un rifle, mata d’un tret al cap el cavall que havia estat el fidel company de jocs del nét, tot i la desesperació i els plors de l’infant a qui li costa comprendre que la vida de la pobra bèstia, estirada a terra i incapaç de moure’ s, hauria estat un turment insuportable.

En canvi, recordo prou bé una novel·la de d’Horace McCoy titulada Oi que maten els cavalls? Els protagonistes són dos perdedors, un noi i una noia. Ella ja no pot més perquè ha arribat al límit del sofriment i demana al noi que li clavi un tret al cap, que és l’única manera d’acabar amb totes les penalitats que l’han afectat al llarg d’una vida molt i molt desgraciada. Ell s’hi resisteix fins que ella li fa la pregunta que correspon al títol del llibre: “Oi que maten els cavalls?”

És possible que si algú ha tingut la paciència d’arribar fins aquest punt d’un article tan desgavellat es pregunti si l’autor té alguna dèria pels cavalls. No. No en tinc cap, però ja fa més d’un any que davant de casa, a l’era de la masia del Salavert, una família que els ha salvat d’un centre on vivien precàriament hi ha instal·lat uns nous veïns que es diuen Rubi i Àjax. Són dos cavalls preciosos que haurien de ser conscients de la sort que han tingut que els portessin en aquest lloc privilegiat. N’hi havia hagut un altre, el Brillant, que quan va arribar estava molt malalt. Ja no hi és perquè no es va poder recuperar. M’hauria agradar escriure sobre la vida i miracles d’aquestes bèsties, però m’he hagut de conformar fent memòria sobre el gènere. L’any que ve, si a partir d’ara els puc conèixer una mica més, potser estaré en condicions d’explicar com són, d’on han sortit, com han viscut fins ara i, sobretot, la vida que porten i el bon tracte que reben dels seus nous amos i amics.

Joaquim CarbóJuliol de 2015

perruqueria unisex

C/ Pabordia, 708183 Castellterçol (BCN)

T 93 866 82 31

Ctra. de Barcelona, 1 · Tel. 93 866 60 6208183 CASTELLTERÇOL

MENÚ DIARIMENÚ CAP DE SETMANA

ORIOL CASSO i SAMSÓ

els rourets s/n - 08183 castellterçol607 365 261 - [email protected]

www.tocofusta.com

cases de FUsTa - escenoGraFIessTands de FIres…

GERMANSFARGAS CARRERA

S.C.P.Rocacorba, 42 - CASTELLTERÇOL

Tel. 93 866 82 80 - Mòb. 652 14 61 [email protected]

Notes moianesenques - Ramon PuigEl Moianès en la Catalunya del futurEl millor homenatge al record d’en Miquel Prat. No sé si és per l’entrada a «l’era Aquari» —els astròlegs ens ho podrien aclarir—, però el cert és que portem una acceleració en el nostre entorn que hauria estat impensable només cinc o sis anys enrere. El futur ens dirà fins a quin punt la situació de precarietat que s’abatia sobre el Consorci haurà esta el «míssil» que haurà catapultat de forma més directa cap al reconeixement del Moianès. En la imminència d’un fet històric i per poc que mirem enrere, el treball fet, abonat i impecable de gent com el qui fou primer regidor i després alcalde de Castellcir, en Miquel Prat i Sabaté, sembla que és a punt de donar els primers fruits. Havent-nos deixat, pel febrer del 2012, no estarà físicament entre nosaltres en l’aparició política i jurídica d’un territori de la Catalunya central. El lideratge i relleu general ha estat agafat per Dionís Guiteras, batlle moianès; nom que a molts ens és familiar, ja que el seu tiet-avi fou també alcalde, en la dècada dels seixanta, de Castellcir. Si no hi hagués hagut un camí ja aplanat, no parlaríem ara d’aquest tema.

Possibles accions en un futur properNo dubto que algunes de les tasques que, de cara al futur, es podrien arribar a realitzar ja hauran estat motiu de conversa formal o informal a nivell d’ajuntamentso entitats, com és el cas del Fanal. Una d’elles és valorar i actualitzar el «CinturóVerd», que significa la preservació de la frontera sud, és a dir, els Cingles de Bertíi els de Gallifa, i la corona verda que els uneix i que té quasi com a centre el coll de Poses. De ben segur que retornaran les pressions de les poderoses Cambres de Comerç de Terrassa i Sabadell per fer aquella esperpèntica autovia de Sant Feliu de Codines a Centelles per tal d’unir el Vallès Occidental i Osona. Fa anys que es va desestimar, però fonts de l’Ajuntament de Sant Quirze em comentaren que tard o d’hora es tornaria a plantejar el projecte. També cal tenir en compte l’impacte del discutidíssim Quart Cinturó, que passarà per

l’entrada de Caldes, més o menys a l’alçada de la Torre Marimon. Vaig trobar irresponsable que des del Moianès no se’n fes cap valoració seriosa quan es va plantejar, a principis de la dècada dels noranta.

Vall de Marfà, parc central?Des que en 1845 aquest territori va passar a ser adscrit al terme municipal de Castellcir —via Santa Coloma Sasserra—, ha estat un espai molt visitat, però mal comunicat i jo diria que quasi misteriós. En la memòria popular ha quedat aquell aiguat del 8 d’octubre de 1863 en què va morir tota la família que vivia al Molí d’en Brotons. Ens podem fixar que és el centre geogràfic c del Moianès. ¿Podria ser, en un futur, com un parc natural al servei de la nova comarca? Si fos així, no cal dir que el tema superaria amb escreix el mateix Ajuntament de Castellcir. Aquí actuaria, en tal cas, la força mancomunada dels deu municipis. Temps tindrem per a parlar-ne.

Errada d’una frase en el final de l’article del programa del 2014, sobre la Carme Serradesanferm:

En acabar i en la darrera línia, havia de constar: “Per les seves conviccions, va patir algunes incomprensions”; frase que era clau de volta en un article que volia reivindicar el seu bon nom.

Ramon Puig

El molí d’en Brotons, a la vall de Marfà (fot. C.I.C. - Moià)

Albert GuiterasConstrucció i manteniment

de Jardins

C/ Quadró, 508183 Castellterçol

T. 622 029 [email protected]

[email protected]

RESTAURANTObert tot l’any - Servei de Restaurant

obert a tothom - Tel. 662 948 872Ctra. Sant Feliu de Codines a Centelles, km. 3,9Sant Quirze de Safaja - www.campinglilla.com

Tel. 93 866 25 26

L’illaCAVECA, S.L. - 2a CATEGORIA

cÀMpInGYY

93 866 84 39 · 616 187 348 · [email protected] C/ Castell, 16 · GRANERA

OBERT DE DIJOUS A DIUMENGE

L’EsclopetBar-Restaurant

Moda i complementsC. Mig, 2-4 · CASTELLTERÇOL

[email protected]

PORTES JRRamon Comellas

• Fusteria en general• Portes Massisses

per encàrrecde Flandes, Melis

C. Narcís Monturiol, 9 - M. 618 667 86208182 Sant Feliu de Codines

El col·lectiu de voluntaris que ara celebra el seu XV è aniversari, se sent orgullós d’haver pogut restaurar, recuperar i mantenir molts dels llocs històrics de la Vila i d’aquesta manera fer-los propers als veïns que s’hi vulguin acostar.

CALSILLER

CONFECCIÓ de:

CORTINES · TAPISSERIATENDALS · MATALASSOS

Ctra. de Vic, 6 - 08180 MOIÀT./F 93 830 12 26 - [email protected]

Poble Nou

PINTOR

A L F O N S D I A ZCtra. del Solà, 25 - Castellterçol

Tel. 93 866 85 24

Ctra. Granera, 10408183 Castellterçol - BCN

Mòbil 608 44 22 [email protected]

FLECA TANTIÑÀ

Forn de Pa - Bolleria

Queviures i fleca

Carrer Major, 31 - Tel. 93 866 82 89CASTELLCIR

Carrer Barcelona, 46 - Tel. 93 866 64 18CASTELLTERÇOL

VENDA ONLINEwww.pneumaticsmoianes.com

REVISIÓ VEHICLES PRE ITV · CANVI PNEUMÀTICS VEHICLES DE RENTING · AMORTIDORS · CANVI

D’OLI I FILTRES · FRENS · ESCAPAMENTSBATERIES · ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ

CTRA. C-17 KM 50 - TEL. 93 887 07 85 - TONA

Pneumàtics

4 CARRETERES

CTRA. DE VIC 45 - TEL. 93 830 08 21 - MOIÀ

Pneumàtics

MOIANÈS

especialitat en embotits

CASA SALA

BAR QUEVIURESESTANC

NOVA GERÈNCIA

C/ Major, 40 - Tel. 93 866 81 89CASTELLCIR

ELS ARBRES DELS CARRERSL’oportunitat d’un diàleg amb la naturalesaEls arbres dels carrers, aquells que hem vist davant de casa des de la nostra infantesa i sovint lligats a records inesborrables, són pels que vivim en grans nuclis urbans (la majoria de la població del país), els més propers però a la vegada els més desconeguts. A Castellterçol es troben en els carrers arbres exòtics, és a dir, que no són propis de la vegetació dels voltants, arribats d’arreu del món i plantats, com en altres llocs, pel seu valor ornamental o bé perquè fan bona ombra. També hi ha alguns arbres autòctons que no tenen el caràcter d’arbre de carrer però que hi són plantats.Els farem més propers si en coneixem el nom, si sabem el seu origen, el seu caràcter i la seva història.Els arbres dels carrers donen ombra a l’estiu i protecció de la pluja a l’ hivern i oxigenen l’aire, sovint contaminat, dins de les poblacions. Amb la transpiració i evaporació de l’aigua des de les fulles refresquen l’ambient i retenen pols i brutícia a les fulles fins que es renten amb la pluja. També se’ls hi ha d’agrair que facin de pantalla i apaivaguin el soroll del trànsit.

He fet una selecció d’aquells que he considerat més corrents i n’he escrit una descripció per ajudar a identificar-los. Vull agrair la col·laboració per part d’en Jordi Catot que m’ha ajudat a localitzar els arbres descrits.

Alguns arbres i la seva situació

PRUNERA DE FULLES VERMELLES(Prunus cerasifera var pissardii)És un arbre originari de Pèrsia i de l’Àsia central, descobert per René Pissard, jardiner francès del xa, qui el 1878 el va introduir a Europa per la vistositat del seu port.Crida l’atenció pel seu color vermellós manifest en tots els seus òrgans, tant a les fulles, que perd a l’ hivern, com a les flors (a vegades rosades), petites i molt nombroses que apareixen el març damunt les branques encara nues. També els fruits són vermellosos que són com una mena de prunes, comestibles, que maduren per centenars a la tardor.Se’n troben arrenglerats al començament de la carretera de Castellcir.Hi ha diverses variants d’aquest arbre, alguna definida com a atropurpurea, i que en el mateix lloc n’hi ha de barrejades amb les altres. Es distingeixen a l’hora de la florida.

CASTANYER D’INDIA (Aesculus hippocastanum) Originari de l’Àsia menor, va ser introduït a Europa el segle XVI, i des de llavors s’ha cultivat i plantat als carrers i als jardins per la vistositat de la seva florida i per l’agradable ombra de la seva capçada densa i ampla.És un arbre de fins a 20 metres d’alçària, de capçada molt ampla, amb fulles oposades de forma palmada. Les flors són blanques tacades de color groc i de púrpura, reunides en unes espectaculars inflorescències de forma cònica de fins a 25 cm d’alçària. El fruit està recobert d’espines i a dins s’hi troben una o dues llavors de color bru que semblen castanyes.Encara que no és ben bé al carrer n’hi ha un exemplar majestuós al jardí de la primera casa del carrer de Barcelona, a tocar de la cruïlla, que surt cap enfora.També se’n troben al carrer de Sant Roc i a Ramon Albó.

ACÀCIA DE CONSTANTINOBLE (Albizia julibrissin)És un arbre abundant a l’est i surest asiàtic des de l’Iran fins al Japó. A mitjans del segle XVIII va ser introduït per Filippo de Albizzi, naturalista florentí, des de Constantinoble cap a l’Europa temperada on s’ha aclimatat bé en indrets assolellats. El seu nom d’ Albizia és en honor seu.És un arbre molt apreciat des del punt de vista ornamental, amb una espectacular i original florida.Arbre caducifoli de 8 a 12 metres d’alçària, amb una capçada ampla i oberta i l’escorça d’un gris fosc que tendeix a prendre tons verdosos amb el pas del temps i s’esquerda verticalment.Té les fulles compostes i dues vegades dividides, de 20 a 45 cm de llargada, de forma molt elegant, amb una certa semblança amb les fulles de les falgueres.Les flors són oloroses i estan constituïdes per un calze tubulós de 3 mm poc o molt obert en 5 lòbuls que no arriben a 1 mm, una corol·la de cosa d’ 1 cm que s’obre en 5 lòbuls i nombrosos estams de 3 cm de llargada soldats des de la base formant un tub que ultrapassa la corol·la. Es disposen en inflorescències globoses terminals amb 20 a 25 flors. Una de les flors centrals té el calze i el tub d’estams més grans que la resta i sobresurt de la inflorescència. Apareixen de març a octubre.El fruit és un llegum de 10 a15 cm, comprimit. Al principi verd i bru a la fi, que s’obre per una dehiscència elàstica que llença les llavors un tros lluny. Surt a la tardor i es manté durant l’hivern.

Prunera de fulles vermelles

Castanyer d’Índia

MAGNÒLIA (Magnolia grandiflora)

Viu de forma natural al sud-est dels Estats Units d’Amèrica, d’ on s’ha estès per tot arreu on el clima sigui temperat i comparable al de la seva àrea d’origen, i per això viu bé a la Regió Mediterrània. Va ser introduït a Europa a principis del segle XVIII. Gènere dedicat al botànic i metge francès Pierre Magnol.

Arbre perennifoli, de bella estampa, corpulent, de fins a 25 metres d’alçària, amb una capçada cònica amb les branques novelles de color rogenc. Escorça llisa, grisa.

Fulles simples de 10 a 20 cm, una mica endurides, ovalades, enteres, verdes i lluents per l’anvers i enrogides pel revers, disposades de forma esparsa sostingudes per un pecíol d’uns 2 cm.

Té les flors blanques, a vegades grogoses, molt grosses de fins a 20 cm, d’olor agradable, que s’obren en forma de copa fins assolir la seva amplada màxima. Surten des del maig fins al juliol.

Els fruits, que maduren de setembre a novembre són molt nombrosos i es reuneixen en una mena de pinyetes que s’obren per a alliberar les llavors que són vermelles i van acompanyades d’un fil que sovint s’entortolliga entre el brancam i d’aquesta manera resten penjant a l’espera que una ventada se les emporti. N’hi han a la plaça Nova.

NEGUNDO (Acer negundo)

Arbre originari d’Amèrica del nord i d’Amèrica central. Va arribar a Europa cap al segle XVII i s’ha aclimatat molt bé, tant en zones temperades mediterrànies com de més fredes cap al nord. En alguns indrets del nostre país s’ha naturalitzat i apareix, a vegades, subespontani en boscos de ribera. A Amèrica del nord viu en sols humits i pantanosos, preferència que no ha perdut al ser introduït a Europa, que justifica la seva aparició al costat de cursos d’aigua. Plantat en parcs i jardins i algunes vegades als carrers.

Arbre caducifoli molt elegant, de creixement ràpid i vida curta, de fins a 20 metres d’alçària, amb la capçada arrodonida amb les branques joves d’un verd blavís. Escorça llisa que no es clivella a penes ni en els exemplars més vells.

Fulles compostes de 7 a 15 cm de llargada, amb 3 a 5 folíols ( a vegades 7), sèssils o gairebé, el terminal més gran i fins i tot sovint dividit en 3 lòbuls, amb el marge amb un dentat molt irregular. Es disposen de forma oposada sobre les branques.

Té les flors unisexuals, molt petites, de color verdós o bru en llargs raïms pènduls. No tenen corol·la i el calze està format per 4 sèpals soldats a la base. Les flors masculines i les femenines surten en arbres diferents durant l’abril i el maig

El fruit és una disàmara, és a dir, format per dues sàmares, amb les ales acostades formant un angle agut. Maduren a tardor.

N’hi ha a la carretera de Granera.

Acàcia de Constantinoble

Flor de la magnolia

Detall de les sàmares del negundo

TIL·LER (Tilia platyphyllos)

És un arbre autòcton del país que surt als boscos caducifolis de la muntanya mitjana i en alguns indrets plujosos de terra baixa, entre els 400 i els 1.400 metres d’altitud, des dels Pirineus fins als Ports de Tortosa. Plantat sovint als jardins per la seva vistositat i l’agradable perfum que fa a l’època de la florida i en alguns carrers per la seva ombra densa.

Arbre caducifoli d’uns 20 metres d’alçària, amb el brancam jove de color rogenc i la capçada ampla i densa formada per branques gruixudes. Escorça grisa, llisa al principi, que es clivella amb esquerdes estretes i allargades, mai gaire profundes.

Fulles simples de 6 a 14 cm, d’un color verd fosc, disposades gairebé horitzontals, en forma de cor a la base i acabades en una punta curta. Tenen el marge amb dents fines que miren cap amunt. Flors suaument aromàtiques d’uns 2 cm, amb un calze de 5 sèpals blanquinosos i 5 pètals grocs oberts en creu i nombrosos estams amb les anteres grogues. Surten de juny a agost i es reuneixen en inflorescències pèndules, de 2 a 7 flors que surten al mig d’una bràctea membranosa semblant a una fulleta de 4 a 8 cm de llargada. La til·la és el conjunt de la bràctea amb la inflorescència i té els coneguts efectes sedants si es pren en infusions.

El fruit és una càpsula de poc més d’1 cm, amb 5 costelles ben visibles i prominents. Madura a l’octubre.

Es poden veure til·lers a la plaça Nova. N’hi ha un de molt gran i espectacular al costat del castanyer d’Índia, a la primera casa del carrer de Barcelona, a tocar de la cruïlla, que surt cap enfora.

BEDOLL (Betula pendula) És un arbre autòcton del país, que fàcilment colonitza les clarianes i els indrets desforestats de la muntanya mitjana, a partir dels 400 metres d’altitud i arriba als Pirineus fins als 2.200 metres. No és un arbre habitual als carrers ni té el caràcter adequat per ser-ho, però, això si, és un arbre molt bonic.

Arbre caducifoli que pot arribar a fer 25 metres o més, de capçada estreta amb les branques joves pèndules, amb berrugues que són glàndules que contenen una resina. Escorça llisa i blanca amb esquerdes horitzontals fosques, molt característica.

Fulles simples de 4 a 6 cm, de forma triangular acabades en punta, amb el marge amb dents agudes separades per d’altres de més petites, que no arriben a la base del limbe que és enter El pecíol que les sosté és molt prim, i permet que les fulles es belluguin per poc vent que faci.

Flors petitones reunides en aments cilíndrics, llargs, els masculins primer erectes però de seguida pènduls i els femenins sempre pènduls, que apareixen al mateix tempos que les fulles de l’any o fins i tot abans, de març a maig.

El fruit és una mena de nou amb dues ales amples que madura el juny.N’hi ha plantats mitja dotzena a la carretera de Barcelona, davant de La Violeta en direcció a Moià, just al costat del semàfor.

MORERA BLANCA (Morus alba)

Originari de l’Àsia oriental, de la Xina i del Japó, aquest arbre va ser introduït a Itàlia i d’allà a la resta d’Europa per aprofitar les seves fulles que són l’aliment habitual dels cucs de seda. Amb el temps es va valorar també el seu bon aspecte i s’ha plantat als parcs i en alguns carrers pel seu caràcter ornamental.

Arbret caducifoli que no passa dels 12 metres d’alçària, amb la capçada ovalada i ampla i l’escorça grisenca.

Té les fulles simples, de 6 a 20 cm, de forma ovalada, amb el marge amb dents arrodonides que esdevé enter cap a la base.

Flors molt petites, les masculines en espigues cilíndriques sostingudes per llargs peduncles i les femenines en espigues dretes en forma d’ou. S’obren a l’abril i duren fins el maig.

Til·ler

Fulles i aments del bedoll

Els fruits provinents de l’espiga femenina són de color blanc o lleugerament rosat. L’eix i l’embolcall de l’espiga esdevenen carnosos i formen la móra que en realitat és una infructescència de molts fruits menuts. És dolça i comestible, però sense gust a penes i poc apreciada. Maduren a partir de l’agost fins a l’octubre.Es troben algunes moreres des del call fondo camí del castell.N’hi ha una al començament de Ramon Albó tocant a la carretrera de Granera, al costat de les palmeres.

PALMERA EXCELSA (Trachycarpus fortunei)

Té el seu origen a la part central i oriental de la Xina, però es troba per tot el món plantada com a arbre ornamental i perquè viu bé a qualsevol indret de clima temperat, com ara la regió mediterrània. Introduïda al país en el segle XIX.Totes les palmeres tenen en comú un tronc esvelt que no creix en gruix com fan la majoria dels arbres afegint cada any un cercle de fusta nova, sinó que es fan gruixuts amb les restes de les fulles que quan cauen en deixen un tros enganxat. Les fulles creixen a partir d’una gemma a la punta, que és comestible i molt apreciada pels animalons. Moltes palmeres tenen agressives espines en el pecíol de les fulles, orientades cap avall que barren el pas dels animals. Les palmeres no es ramifiquen mai com fan tots els arbres, i les fulles de dimensions considerables, a vegades de més de 20 metres, formen una falsa capçada.La palmera excelsa arriba com a molt als 12 metres d’alçària, i té el tronc recobert de fibres brunes escabelladesFulles d’un verd fosc de contorn arrodonit d’1 a 2 metres de llargada amb 30 a 50 folíols que fan de 60 a 80 cm de llargada per uns 4 d’amplada i se sostenen amb un pecíol de 60 cm a 1 metre de llargada, sense espines.Els dàtils són de color púrpura quan són madurs i fan 1 cm de diàmetre. Es reuneixen en grups molt nombrosos. Sense valor comestible.N’hi ha dues de plantades al començament del carrer de Ramon Albó davant de ca’l passiu bé.

LIQUIDÀMBAR (Liquidambar styraciflua)

Originari de les zones de clima temperat dels Estats Units d’Amèrica, Mèxic i Guatemala i cultivat en indrets de clima similar arreu del món, va ser introduït a Europa el 1681 per un enviat del bisbe de Londres que el va fer plantar al palau episcopal de Fulham. Des d’aquí s’estengué per tota Europa pel seu port elegant i les seves abundants i boniques fulles palmades, que recorden les dels aurons.

El seu nom de Liquidambar, que vol dir líquid d’ambre, fa referència a la resina gomosa que surt de l’escorça.

Arbre caducifoli de fins a uns 20 metres d’alçària, que sol ramificar-se des de la base, amb les branques que tendeixen a situar-se de forma horitzontal, recobertes de unes excrescències suberoses.

Té les fulles palmades, lobulades amb 5 lòbuls punxeguts, de 7 a 20 cm de llargada, d’un verd fosc per l’anvers i més pàl·lides pel revers, que vermellegen a la tardor i donen a l’arbre un nou atractiu.Floreix a finals d’hivern amb les flors masculines disposades en raïms pedunculats, erectes, de 3 a 6 cm de llargada, que no tenen ni calze ni corol·la, de color verdós. Les flors femenines, igualment sense calze ni corol·la es troben en inflorescències esfèriques, pèndules, de moltes flors verdoses.El fruit pèndul, és en realitat una infructescència de moltes càpsules, globulós, d’uns 4 o 5 cm de diàmetre, que té una aparença punxeguda en que les punxes són en realitat les pròpies càpsules.Se’n veuen al començament de la carretera de Granera a ma dreta fins a davant del supermercat.

Es poden fer bones descobertes i aprendre a interpretar els canvis dels arbres al llarg de l’any, si es té la sort de fer a peu un mateix itinerari urbà cada dia i observar aquests petits canvis que es van produint, quan i perquè es donen i en què es concreten. Si més no, sempre hi ha a prop de casa un arbre del carrer. Cada dia s’ha guanyat una mirada. Cada dia es mereix que el saludis pel seu nom.

RAMON PASCUAL

Fulles i fruits de la morera blanca

Fulla de la palmera excelsa

Fulles del liquidàmbar

PLANXISTERIA INDUSTRIALCISALLA

PLEGADORASERRALLERIA EN GENERAL

Camí de l’Oller, 17CASTELLTERÇOLTel. 93 866 84 54

[email protected]

Imma Petitbò AntúnezÒPTICA - OPTOMETRISTA

Col·legiada nº 4870

Programes de teràpia visualControl Pressió intraocular

Nova tecnologia per a prevenir la ceguera

Centre Col·laborador

Pl. Major, 8 - Tel. i Fax 93 830 12 88 - 08180 Moià

ARMANDManyeria, Serralleria i Forja

Titulat en SoldaduraAutomatismes

Manteniment de Residències i comunitats

Joaquim Roger, 6 - 08183 CastellterçolTel. 938 668 127 - 654 351 533

[email protected]

ROSTISSERIACuina per a emportar

Pollastres iconills a l’ast

CT/2311/P

Mas Vall-llosana, s/n08182 CastellterçolTel. 93 866 82 72M. 666 54 58 [email protected]

ES-ECO-019-CTAgricultura UE

QuiromassatgeCastellterçol

Sara Aporta - Quiromassatgista TituladaMassatges:Drenatge limfàtic, anticel·lulític, esportiu,reductorTeràpies anti-dolor:Cervicals, lumbars, mal d’esquenaBellesa:Tractaments facials i corporals, Pedicura

Manresa, 11 - CASTELLTERÇOLT. 93 866 63 63 - MÒB. 617 901 029

FARMÀCIA

T. PUJOL VALLVÉCASTELLCIR

C. de la Llum, 12Tel. 93 866 61 38

Mòbil 600 40 69 2708183 CASTELLCIR

E X C A V A C I O N SPadrIsa s .L .

Av. del Prat, 2 · Pol. Ind. El Prat08180 Moià

Apartat de correus 85e-mail: [email protected]

Tel. 93 830 01 80Fax 93 820 80 95

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES MOIÀ

C. Sant Antoni, 308180 MOIÀ

Tel. 93 830 00 [email protected]

Ja tenim Loteria de Nadal

Construcció i Conservacióde Jardins i Treballs Forestals

Llenya per a la llar de foc

Jordi GuiterasTel. 93 866 30 35

Tel. Mòbil 627 81 75 [email protected]

Sant Quirze Safaja

Susana Román VaqueroFisioteràpia - Osteopatia D.O.

Col·legiada 2616

Tel. 93 830 00 38Av. de la Vila, 31 baixos - 08180 Moià

OBRA NOVA I REFORMES

Més de 30 anys al seu serveiC. Barcelona, 49-55 Porta D

08183 Castellterçol - BarcelonaTel. 93 866 81 00

Mòbil 629 42 28 76

Ctra. Granera, 41-43 - 08183 Castellterçol - Tel. 93 866 61 37

Perquè tots els castellterçolencs, estiuejants i visitants d’arreu puguem gaudir dels dies de festa i passar-ho d’allò més bé, cal que tots respectem unes normes de conducta. 1. Respecta els espais i les persones. 2. No llencis a terra papers, envasos de beguda, burilles, xiclets i altres deixalles. 3. Modera el soroll. 4. Respecta els consells de seguretat. 5. Intenta no utilitzar el cotxe per desplaçar-te i en cas de fer-ho aparca correctament. 6. No aparquis el cotxes als carrers on s’ha senyalitzat un acte públic. 7. Porta el teu gos lligat i recull els excrements 8. Respecta el descans dels veïns 9. No deixis mobles a la via pública (fes servir la deixalleria)10. Recorda que es prohibeix la venda i el consum de begudes alcohòliques als menors de 18 anys.11. Compte amb el correfoc. Consulteu el seu recorregut i recomanacions.

Amb civisme i seguretat, tots podem gaudir molt més de la Festa Major!Estima Castellterçol!

La Festa Major de Castellterçol es podrà seguir a través de les xarxes socials. facebook.com/ajuntament.castelltercol twitter @AjCastelltersolTambé podeu consultar el programa de Festa Major a www.castelltersol.cat

L’Ajuntament de Castellterçol us desitja una bona Festa Major 2015!

Notes i recomanacionsper gaudir de la Festa Major

Inauguració Exposicions de Festa Major

Inauguració Exposicions de Festa Majora partir de les 19:30 h, el dissabte 22 d’agost • Exposició de fotografies del Concurs de Natura “Els Colors del Moianès” a càrrecdel Grup Ecologista del Moianès – El Fanal. Auditori de Cal Recader, del 21 al 25 d’agost.

• Exposició de les obres de “Geometria Vibracionals Energètiques”(la vibració segons les formes i els colors), a càrrec de Victoria Mombiola Carrera.Espai Franc, del 20 al 25 d’agost. De 10:30 a 13:30 h i de 17:30 a 20:30 h.

• Exposició “Mostra fotogràfica Memorial Àngels Furest” a càrrec d’alumnes de 3r d’ESO del Institut Escola, a l’Espai de Lectura.

SOM DE LA FESTAMOLT BONA

FESTA MAJOR!

Escaneja aquest QR i podràs visualitzar el programa de la

Festa Major al teu mòbil

Programa Festa Major 2015 Castellterçol

Documents

Transcript of Programa Festa Major 2015 Castellterçol