Programa electoral sagunt 2011 2015

IDEES, VALORS I TREBALLPROGRAMA ELECTORAL BLOC NACIONALISTA DE SAGUNT. 2011-2015.

GRUP MUNICIPAL BLOC. AJUNTAMENT DE SAGUNTC/ Autonomia 2, 46500. Sagunt

[email protected] 618305408 Pàgina 1

mailto:[email protected]

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ................................................................................42 ELS VALORS. La nostra forma de ser i treballar.............................5

2.1 L’ÈTICA I L’HONESTEDAT.........................................................52.2 LLEIALTAT INSTITUCIONAL I ESTABILITAT................................52.3 MODEL DE CIUTAT...................................................................62.4 COHESIÓ SOCIAL......................................................................62.5 DEMOCRÀCIA AVANÇADA I PARTICIPACIÓ...............................62.6 SOSTENIBILITAT.......................................................................62.7 AUSTERITAT.............................................................................72.8 VALENCIANISME.......................................................................7

3 LES IDEES. Generant Alternatives de Futur per a Sagunt..............83.1 Els Projectes de Futur..............................................................8

3.1.1 Sagunt Innova...................................................................83.1.1.1 Projecte de Futur. Estratègia de Ciutat.......................83.1.1.2 El nou paper de la promoció econòmica de l’Ajuntament de Sagunt............................................................103.1.1.3 Parc Sagunt. Parc de la Innovació.............................12

3.1.2 Sagunt Escenari de la Història.........................................133.1.2.1 Patrimoni de la Humanitat........................................13

4 EL TREBALL. El nostre compromís................................................164.1 Activa’t i Govern Obert. Altra forma de participar.................16

4.1.1 ACTIVA’T..........................................................................164.1.2 Govern Obert...................................................................18

4.1.2.1 Creació d’una comissió de seguiment.......................194.1.2.2 Objectius pel desenvolupament del Govern Obert....204.1.2.3 Grups d’acció del Govern Obert................................204.1.2.4 Creació del sistema de Govern Obert.......................22

4.1.3 Els projectes dels veïns i veïnes......................................234.2 Línies d’acció en la gestió municipal.....................................23

4.2.1 Àrea d’economia..............................................................234.2.1.1 Hisenda Local............................................................234.2.1.2 Contractació Pública..................................................234.2.1.3 Comerç......................................................................244.2.1.4 Mercats.....................................................................25

4.2.2 Àrea de Gestió interna.....................................................254.2.2.1 Recursos humans, personal i responsabilitat social corporativa................................................................................254.2.2.2 Organitzacio de l’Administració.................................26

4.2.3 Àrea de Territori..............................................................274.2.3.1 -Planificació i Grans Projectes Urbans.......................274.2.3.2 Agricultura.................................................................284.2.3.3 Urbanisme i infraestructures.....................................294.2.3.4 Vivenda.....................................................................304.2.3.5 Medi Ambient............................................................31




4.2.4 Àrea de Patrimoni............................................................344.2.4.1 Turisme.....................................................................344.2.4.2 Patrimoni Històric......................................................354.2.4.3 Platges......................................................................364.2.4.4 Cultura......................................................................36

4.2.5 Àrea de Serveis Urbans...................................................384.2.5.1 Manteniment.............................................................384.2.5.2 Mobilitat Urbana........................................................394.2.5.3 SAG...........................................................................41

4.2.6 Àrea de Benestar i Qualitat de Vida................................424.2.6.1 Gabinet de promoció del valencià.............................424.2.6.2 Convivència...............................................................424.2.6.3 Cohesió social. Benestar i solidaritat.........................434.2.6.4 Els nous valencians...................................................434.2.6.5 Joventut i Infantessa..................................................444.2.6.6 Igualtat......................................................................454.2.6.7 Gent Gran..................................................................464.2.6.8 Salut..........................................................................474.2.6.9 Ensenyament............................................................474.2.6.10 Festes i Cultura Popular............................................494.2.6.11 Participació Ciutadana...............................................504.2.6.12 Esports, Oci i Temps lliure.........................................50




1 INTRODUCCIÓ.

Sagunt, més que altres ciutats, està patint una crisi econòmica molt accentuada, i el número de parats s’ha disparat per damunt de la mitjana valenciana i espanyola. Entre les causes de tan negativa situació cal destacar la nefasta gestió del govern municipal del PP, un equip sense idees i amb poca capacitat de treball, que s’ha limitat a malbaratar sense lògica les desenes de milions de subvencions i que ha deixat l’Ajuntament sense recursos per afrontar un futur molt incert.

El fracàs de la gestió afecta tots els àmbits de la vida municipal: ni una sola vivenda protegida iniciada, ni una sola empresa en els polígons, ni tan sols han acabat els projectes de patrimoni que havien heretat de l’anterior legislatura, el SUP-2, la Gerència, centenars d’alumnes continuen en barracons, etc.

En definitiva, cap iniciativa original, moltes obres sense acabar, i el que és pitjor, una nul.la sensibilitat amb les empreses i treballadors locals. Una equació d’ineficiència que dona com a resultat quasi 7000 parats.

És per això que davant de situacions crítiques com les que vivim cal generar esperança i alternatives. Les persones que treballem en política hem de multiplicar la creativitat, l’audàcia i la imaginació per generar alternatives per a un model econòmic esgotat que ens condueix a una perdua de drets i identitat com a ciutadans de Sagunt.

Amb este programa el BLOC presenta estes alternatives i es compromet amb aquells que confien en nosaltres a treballar i a fer treballar. A participar de la vida política del poble, sense exclusions i amb igualtat d’oportunitats per a tots i totes. Amb l’objectiu de generar alternatives d’ocupació com a primer referent, però també des del compromís dels valors de la política més autèntica i innovadora, més ètics i més transparents.

No pot ser que en la primera decàda del Segle XXI, aquesta ciutat encara arrosegue clitxès del segle passat en la seua Administració Local i en la seua forma de fer política.

Sagunt ha de modernitzar-se, ha d’aprofitar esta crisi per espolsar-se els vells prejuís que sempre l’han acompanyada i prepara-se per encarar el futur garantint la igualtat, la sostenibilitat i la qualitat de vida de les persones que vivim i s’estimem esta GRAN CIUTAT,




ESCENARI DE LES NOSTRES VIDES I PATRIMONI DE LA NOSTRA FELICITAT.




2 ELS VALORS. La nostra forma de ser i treballar.

2.1 L’ÈTICA I L’HONESTEDAT.

Lamentablement durant la present legislatura hem hagut de patir un dels majors deprescis cap a la Institució de l’Ajuntament de Sagunt.

El PP ha incomplit la promesa d’Alfredo Castelló de no pactar amb els segregacionistes. Per primera vegada en la nostra història ens han governat aquells que amenacen la convivència i la cohesió de la ciutat, ja que en amb les paraules i els fets demostren una clara voluntat de perjudicar el nucli històric. Ens afecta per tant una altra crisi, una crisi de valors que posa en dubte el model de ciutat, que atempta contra la lleialtat institucional i contra la necessària igualtat d’oportunitats dels ciutadans, visquen o visquen. Esta crisi ha generat decisions de dubtosa legalitat i mesures que trenquen l’equilibri territorial, i a més una inestabilitat municipal com mai s’havia conegut, amb uns pressupostos prorrogats des de 2009.

El BLOC sempre ha demostrat una coherència inquebrantable en la defensa de les seues idees i un respecte rigorós als valors més democràtics i progressistes. Ens comprometem a continuar treballant en la mateixa línia, convençuts que en política no tot és lícit, que cal tindre principis per damunt dels interessos partidistes, electoralistes o personals.

2.2 LLEIALTAT INSTITUCIONAL I ESTABILITAT

El Bloc sempre ha defensat l’estabilitat com un valor imprescindible per al progrés de la ciutat. Sense estabilitat no es genera confiança i les possibilitats de creixement es limiten en gran mesura. Ara bé, això no significa buscar la majoria aritmètica a qualsevol preu i menys encara qüestionar la pròpia institució. El Bloc té vocació de govern, som de fet el partit que més temps ha governat de manera ininterrompuda, i hem complit els nostres pactes des del primer dia fins a l’últim. Ara bé, mai hem avantposat els nostres interessos al respecte i a la lleialtat institucional.




2.3 MODEL DE CIUTAT

En una ciutat en què es posa en dubte la cohesió i l’equilibri territorial ens comprometem a continuar treballant per un model que no genere desigualtats entre nuclis i barris. Un model de ciutat que respecte la diversitat i que facilite la proximitat dels serveis sense duplicacions innecessàries i capritxoses. Una ciutat en què els veïns se senten identificats amb un mateix projecte de futur.

2.4 COHESIÓ SOCIAL

Un altre dels valors que sempre guien la política del Bloc és el que es basa en la igualtat d’oportunitats. Hem de créixer de manera conjunta i hem d’evitar sectors d’exclusió social. La solidaritat ha de ser un principi bàsic i el benestar un objectiu per a tota la comunitat.

2.5 DEMOCRÀCIA AVANÇADA I PARTICIPACIÓ

Les societats democràtiques més avançades són aquelles que potencien la participació real dels veïns i les que consideren els ciutadans no com objectes als quals van dirigides les seues decisions, sinó com a subjectes actius que compartixen eixes decisions. El Bloc ja ha demostrat que treballa colze a colze amb la gent i es compromet a continuar fent-ho aprofitant al màxim totes les alternatives possibles i de manera molt destacada les xarxes socials.

2.6 SOSTENIBILITAT

Sense sostenibilitat no hi ha progrés i per tant este valor ha d’impregnar de manera transversal tots els àmbits de decisió municipal. Si volem convergir amb els paràmetres de les ciutats més avançades hem de fer un gran esforç en esta matèria, que és la clau d’una autèntica qualitat de vida.




2.7 AUSTERITAT

Sempre ha de ser un valor que guie la gestió pública, però en la situació actual és una necessitat ineludible. Cal ser molt concients de les dificultats econòmiques i gestionar els diners de tots com si foren els propis; s’ha de reduir la despesa corrent i el dèficit si no volem endeutar-no més, i s’han de posar en marxa mesures que aprofiten de manera més eficients els escassos recursos municipals, que a més el PP ha dilapidat irresponsablement.

2.8 VALENCIANISME

Potenciar la nostra identitat com a valencians també és un dels nostres valors, i no sols es tracta de normalitar l’ús del valencià en l’administració municipal, que també. Es tracta de projectar-nos com a valencians en les relacions intitucionals, es tracta d’augmentar la presència de la nostra llengua en la programació musical i teatral o de donar més rellevància als nostres esports.




3 LES IDEES. Generant Alternatives de Futur per a Sagunt.

3.1 Els Projectes de Futur.

3.1.1 Sagunt Innova.

3.1.1.1 Projecte de Futur. Estratègia de Ciutat

El projecte de SAGUNT INNOVA és una iniciativa local per redimensionar estratègicament el posicionament de la Ciutat en un entorn global. Davant d’entorns econòmics de competitivitat global i amb influència internacional, les ciutats que sapiguen trobar les seues fortaleses en el seu entorn local, regional i internacional són les que podran garantir un escenari de riquesa i qualitat de vida per als seus habitants, ja que podràn decidir cap on volen anar i com poden destacar.

Les fortaleses innates de Sagunt són aquelles que tenim de per sí, són les que ens conformen i ens han conformat com a poble al llarg de la nostra història.

El nostre medi físic. Que ens configura com una porta d’entrada i eixida cap al Mediterrani d’altres regions econòmiques de l’Estat Espanyol (Saragossa-Euskadi) i ens configura com a nodus de connexió entre dos grans àrees de producció en l’àmbit valencià València i Castelló.

El nostre patrimoni històric. Que permet l’aposta per dos sectors econòmics que fins ara hem atès de forma aïllada i secúndaria: EL TURISME i LA INDUSTRIA CULTURAL

La nostra tradició industrial. La nostra cultura industrial i el teixit productiu que tenim ens facilitat dirigir la nostra activitat cap a nous sectors menys sensibles a la deslocalització i la globalització, com les noves tecnologies, i el sector de les energies renovables, amb una gran càrrega de disseny i innovació en les les nostres propostes.

Qué preten?

Establir el paper de Sagunt dins de la Xarxa Global de la nova economia en base a la sostenibilitat i la innovació.




Desenvolupar Parc Sagunt per a que siga el motor de l’activitat econòmica d’aquest municipi1.

Com començar a treballar? Desenvolupant accions i propostes en els següents àmbits.

Trajectòria de desenvolupament en un entorn global. Activitat econòmica basada en la internacionalització, partint de l’àmbit local.

Potenciació i aprofitament de les xarxes de cooperació formades pels actors econòmics locals. Ha de ser el Consell Econòmic i Social qui lidere el camí cap al futur de la ciutat..

Priorització dels recursos intangibles i d’alt valor afegit: Formació. Comunicacions. Innovació tecnològica. Coneixement dels mercats i desenvolupament de línies d’accés

als mateixos a partir d’avantatges competitius propis. Generar un clima local favorable als negocis, potenciant els

atractius del territori. Relació amb l’altre projecte que presentem: Sagunt Patrimoni de la Humanitat.

Interacció de les polítiques econòmiques i socials per la creació d’ocupació: Formació, emprenentatge i innovació.

On es pot actuar? Com podem competir i pos sicionar-se? Tres vies d’intervenció.

Clusterització del sector energètic. o Teixit industrial base existent. Tèrmica. Acostar un centre

de decisió regional de la companyia orientat al disseny.o Col·laboració amb Universitats i Instituts Tecnològics. o Promoure l’efecte spin off en el sector de les energies

renovables i l’eficiència energètica.o Promoció de “l’intrampresariat” en relació amb les grans

empreses.o Forma de competitivitat regional. Hinterland València.

Promoció Estratègica Sagunt “Porta de Territori”. o Ciutat frontera entre els dos nodes més importants de la

regió econòmica de València.o Connexió amb la regió econòmica Saragossa – Barcelona.o Especialització en el sector logístic.

1 S’exemplifica amb Parc Sagunt per què és un terreny públic, però qualsevol àrea industrial que vullga desenvolupar noves formes de promoció-desenvolupament, és vàlida.


[email protected] 618305408 Pàgina

10


Desenvolupament de sectors latents: TURISME, INDUSTRIA CULTURAL. En relació amb el projecte de Sagunt Patrimoni de la Humanitat.

Què proposem?

PACTE LOCAL DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Eina finançada per la UE per la implantació de projectes que conjuguen:Desenvolupament econòmic.Desenvolupament i creació d’ocupació.Formació Qualitat i competitivitat territorial.

3.1.1.2 El nou paper de la promoció econòmica de l’Ajuntament de Sagunt.

El paper de la Promoció Econòmica en Sagunt ha de superar les tradicionals formes en les quals realitza la seua tasca. Ha d’esdevindre un punt de referència en la capacitat de desenvolupament de la Ciutat.

Com fer-ho?

Donant protagonisme i competències al Consell Econòmic i Social, com a òrgan d’organització-direcció de l’activitat econòmica de l’Ajuntament i l’assessorament empresarial.

Desenvolupant la col·laboració i el partenariat públic-privat a través de convenis amb agents cívics, institucions, organitzacions de la ciutat: sindicats, empresaris, associacions, etc....

Amb transparència i objectius definits i compartits.

Amb quins objectius?

Estimular el creixement econòmic. Polítiques d’ocupació:o Foment dels beneficis empresarials.o Distribució d’avantatges impositius.o Formació inserció laboral. Desenvolupar eines formatives

sobre els treballador@s per empoderar-los en la inserció laboral.

o Foment de l’emprenentagte i l’intrampresariat. Generar lideratge i orientació per a empresaris i treballadors a

nivell local. Promoció de la ciutat com a producte econòmic.



11


Propostes de programa.

PROMOCIÓ ECONÒMICA.

Prioritats de Recerca activa per part de l’Ajuntament per a empreses de determinats perfils ambientals o tecnològics perquè s’instal•len a Sagunt.

Potenciació de les empreses de Sagunt. Potenciació del Consell Econòmic i Social com a òrgan que

determine eixos perfils i estratègies a llarg termini perquè la pròpia ciutat siga una part decisiva en l’elecció de les empreses a incloure en la recerca activa, i així evitar dependre exclusivament dels designis tant del Govern Central com de la Generalitat Valenciana.

Trasllat del polígon de Racó de l’Horta. Remodelació de Baix vies, desenvolupament del PAI de zona industrial de baixa intensitat.

Creació de espais i serveis complementaris: Saló de convencions. A la Nau de Tallers Augment de Places hoteleres. Hotel amb encant en

el Palau de Gaeta. Les llicències han de tindre garantida l’arribada de l’aigua, la

llum i el transport públic i privat no motoritzat fins a les indústries

Fomentar els plans de movilitat de les empreses. Transport públic i accés no motoritzat fins a tots els polígons de

Sagunt.

OCUPACIÓ

Sagunt pateix unes xifres de desocumació alarmants, per damunt de la mitjana estatal i autonòmica, en xifres que ronden un 25% de la població activa. A més, a més, l’índex de formació del 65% dels autrats és baix o molt baix, amb el risc d’exclusió que suposa. Igualment la taxa d’atur femenina és major que la masculina i el 40% del joves no troba treball.

Fomentar l’ocupació, junt amb l’empoderament de les persones que pateixen la desocupació serà un eix bàsic de la nostra acció de govern. Cal invertir en formació i en auto-ocupació i emprenentatge per tal de reduir xifres tan escandaloses.

Recuperar jove-empleo. Amb les xifres de desocupació juvenil fer un seguiment de la població jove i adreçar-la cap itineraris



12


formatius convenients és bàsic per que este col·lectiu puga trobar treball.

Potenciarem tots els organismes ja creats per posar en contacte els agents laborals, com ara l’Agència de Desenvolupament Local, Jovempleo, programes Univeristat-Empresa, etc....

Programes d’orientació laboral. Tallers de preparació d’entrevistes de treball. Recerca activa d’ocupació. Buscar treball és un treball. Crearem un portal d’Ocupació per posar en contacte oferents i

demandants de treball. Fomentar iniciatives per l’auto-ocupació i el cooperativisme

d’aquells col•lectius amb major dificultat d’incorporació al món laboral, així com elaborar una oferta de formació ocupacional que responga a la realitat empresarial perquè siga efectiva.

Foment de la cultura de l’emprenentatge i la innovació en la ciutat com a eina de desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treball.

Convenis amb les empreses de contractació perquè la major part de la mà d’obra siga de la comarca del Camp de Morvedre.

FORMACIÓ PER L’OCUPACIÓ

Ampliació de l’Escola Oficial. Potenciació de l’Escola Oficial d’Idiomes amb noves llengües com ara el xinés.

Centre Integral de Formació Professional, contínua i ocupacional.

Adaptació de l’oferta formativa a les necessitats econòmiques i d’acord amb els jaciments d’ocupació. De les dades d’atur es despren que el perfil de formació de la major part dels desocuptats es baix o molt baix.Desenvolupar de forma urgent a nivell de continguts el Centre de Formació Integral és cabdal per a la transformació dels jaciments d’ocupació.

3.1.1.3 Parc Sagunt. Parc de la Innovació.

Innovació en la forma de gestió-promoció.

o Participació-partenariat públic-privat. S’han d’incloure altres agents cívics de la Ciutat en la promoció de Parc Sagunt. El Parc no pot perdre mai la perspectiva local, ja que també ha de ser una oportunitat per a les nostres empreses

o Noves formes d’ocupació d’uns terrenys que són públics per facilitar la ubicació de noves empreses, com les



13


concessions, el dret de superfície, etc., per tal de superar l’entrebanc dels preus d’una especulació ferotge que ha fet que en l’actualitat Parc Sagunt estiga en inferioritat de condicions respecte d’altres polígons de menor entitat.

Innovació de continguts empresarials.

o Clúster energies renovables.o Seus-subseus d’Instituts relacionats amb el

desenvolupament energètic i en l’alternativa als combustibles fòssils.

o Plataforma logística. PiME enfocada a la distribució-logística, etc...Volem que Parc Sagunt siga un contenidor d’innovació i sostenibilitat que espente la resta de polígons del municipi i de la comarca.

o Introducció sector TIC com a eix transversal de l’activitat econòmica.

Propostes de programa

o Centre de la innovació en Parc Sagunt, autogestionat pel CES o amb conveni en ASECAM.

o Centre-viver d’empreses Innovadores: Espais amb dret de superfície, lloguers a empreses innovadores, etc…

o Centre noves tecnològies, espai TIC del Camp de Morvedre.

o Foment de la internacionalització de les empreses de Sagunt i elaboració de catàleg internacional empresarial de Sagunt.

o Convenis amb Universitat i Institut Energia per fixar el clúster de l’Energia del País Valencià a Sagunt.

3.1.2 Sagunt Escenari de la Història.

3.1.2.1 Patrimoni de la Humanitat.

El Patrimoni Històric que poseeix la nostra ciutat pateix un greu procés de degradació i abandonament. És la nostra obligació com a represententants públics revertir aquesta situació. I no només això, el Patrimoni de Sagunt no només és un valor únic que s’ha de protegir i conservar, també ens permet al mateix temps generar un nou model de creixement econòmic que ens permeta generar alternatives de treball i desnvolupament, basant-se en la cultura pròpia i en el coneixement de la nostra història.



14


El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial és una figura de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovada en 1972.Té com a objectiu la preservació de monuments, conjunts, llocs i patrimoni immaterial que presenten les característiques d’excepcionalitat, unicitat i autenticitat a nivell internacional.Es tracta, en resum, d’una mena de segell de garantia internacional quant a la singularitat del patrimoni històric que rep la distinció.

SAGUNT per les seues característiques singulars podría, amb l’esforç i l’ambició de tota la ciutat optar a ser Patrimoni de la Humanitat presentant el CASTELL DE SAGUNT com a LLOC PATRIMONI DE LA HUMANITAT, en base als següents criteris:

EXCEPCIONALITAT. ESCENARI DE LA HISTÒRIA. Lloc d’ús ininterroput des de s.V a.c, fins l’època actual.

AUTENTICITAT. Inici de la segona guerra púnica. inici romanització a la península...

UNICITAT. No existeix cap element amb eixes característiques al País Valencià, ni a l’Estat Espanyol-

VALOR AFEGIT. Elements de la cultura jueva, patrimoni industrial, complementen i fan crèixer la singularitat de Sagunt.

a) EL PROCÉS DE DECLARACIÓ.

Per optar a la declaració és necessari elaborar un dossier tècnic especiatiltzat que corrobore, demostre i justifique les característiques d’excepcionalitat, unicitat i autenticitat en funció dels criteris de la UNESCO.Esta proposta ha de conseguir el recolzament institucional de:

• Ple de l’Ajuntament de forma unànim. FASE 1.• La Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura. FASE 2.• La Direcció General de Patrimoni del Ministeri de Cultura. FASE 3.

b) EL DOSSIER DE LA CANDIDATURA.

El Dossier de presentació de la candiadtura ha de recollir tots els elements que justifiquen la declaració i afegir aquells que sense ser objecte de la mateixa complementen i/o afegeixen valor a la pròpia candidatura.



15


El dossier ha de ser redactat per autoritats tècniques de conegut prestigi en les matèries a avaluar de tal forma que desperte consens acadèmic (és bàsic) sobre la candidatura.

c) CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS.

Condicionants previs.• Els monuments/conjunts/llocs/immaterial han de gaudir de declaracions prèvies que certifiquen la seua excepcionalitat. Bé Històric-Artístic, Monument Nacional, Be d’Interés Cultural, etc...• Només poden promoure la declaració de patrimoni de la humantitat els titulars dels béns en qüestió.

Duració.• Mínim. 2 anys. Elaboració de la candidatura i procés de certificació.• Màxim. Indefinit. • S’ha de tindre en compte que si una candidatura és rebutjada , no pot tornar a presentar-se en 5 anys; per tant, s’han d’estudiar les retirades de forma estratègica.• Exemple. Tarragona 7 anys de procés i un rebuig d’ICOMOS internacional per tindre informes en contra.

Consens• Interessa el major nivell de consens i unitat possibles.

o A nivell polític, el patrimoni està fora de la identificació política, és una tasca d’institució, no de partit. S’ha de tindre en compte que es passa per diferents administracions i comités.o A nivell social, perquè el projecte també s’ha d’entendre com una eina de dinamització social i cultural.o A nivell tècnic, ja que ICOMOS i UNESCO rebutgen la tramitació d’expedients que generen polèmica en àmbits tècnics i científics.

Què passa si s’aconsegueix?

• Accés a inversions de forma directa: MINISTERI DE FOMENT, FONS FEDER, MINISTERI DE CULTURA.• Accés a promocions internacionals de turisme. Contacte amb operadors d’alt nivell, nacionals, europeus i internacionals, financiats per LA UNESCO.• Canvi del model turístic. Turisme d’alt poder adquisitiu i cultural. Turisme de qualitat.• Autolimitació en la gestió municipal, condicionament de la declaració en diferents àrees: urbanisme, turisme, etc.• Projectes de recuperació rigorosos i ambiciosos, amb efectes no immediats.



16


d) L’ ESTRATÈGIA DE CIUTAT.

Davant la complexitat del procés, la gran quantitat d’administracions a coordinar i la interacció entre les mateixes, no sols a nivell estatal sinó també internacional fan de la Declaració un procés llarg i dur que no sempre s’aconsegueix, però que en tot cas ha de ser una eina dinamitzadora del patrimoni i la ciutat.

• L’estratègia de ciutat en relació al patrimoni és un instrument que reforça les candidatures i que al mateix temps genera una alternativa de models de gestió a la pròpia ciutat per tal d’obrir noves alternatives de creixement sostingudes en base a la cultura i a la recuperació i conservació dels signes identitaris de les mateixes.• La dinamització social associada al projecte de candidatura també és un element a desenvolupar conjunturalment, donat el seu caràcter cohesionador, que interacciona amb la promoció de la candidatura i amb l’estratègia de ciutat. Les millors candidatures són les que ofereixen com a valor afegit un PLA B o inclús C, que faça de la candidatura un objectiu i al mateix temps una eina de treball dintre d’una Estratègia de Ciutat més àmplia.

4 EL TREBALL. El nostre compromís.

4.1 Activa’t i Govern Obert. Altra forma de participar.

4.1.1 ACTIVA’T

L’ACTIVA’T està concebit con un instrument d’interacció a través de la xarxa no només de cara a uns comicics electorals. És un eina que els regidors i regidores del BLOC utilitzaran com un mode de gestió més.Es troba a l’abast de tots i te com a objectiu tractar temes de gestió municipal que els veïns i veïnes senten com a prioritaris: des de les coses menudes fins els temes de gran importància en el futur de Sagunt. En el mes que porta funcionant hem recollit de l’ordre de 25 propostes, de les quals destaquen les següents:

Queixa / Queja



17


1

Retolació unicament en castellà. Ens compromenten a

adequar tota la retolació del municipi per a que complesca la

legislació vigent.

2 Pintades en edifcis històrics.

3

Denúncia en Parc Sagunt. Connexió desaladora-Empreses.

Prioritzarem de manera urgent e inneludible la dotació

d’infrestructures en PARC Sagunt

4Apagons en Luís Cendoya Revisions de manteniment per a

tots els barris

5

Impuesto para los propietarios de perros. Farem complir la

normativa de tenència d’animals , per tal que els excrements

dels mateixos no constituesquen un dels problemes més

greus de neteja urbana.

6 Informar de la fecha prevista de fin de las obras

7

Reducir los trámites para abrir negocios Esta suggerència

està recollida al Sagunt Innova, on l’Oficina de Promoció

Econòmica i la d’Activitas i els processos de selecció de

personal a través de l’Ajuntament es coordinaran per tal que

Sagunt puga ser un pol d’atracció econòmica.

8Basura en las terrazas Exigirem a les terrasses que

complesquen la normativa de neteja urbana.

9

Pivots i reforma carre Hort d'Ais Facilitarem l’accessibilitat en

aquelles zones amb dificultats com el Carrer Hort d’Aís, el

centre de visitants del Castell, Ciutat Vella, etc.

1

0

Arreglar el Carrer d'Albert Einstein. Adequació de les

infraestructures dels Polígons Industrials de Sagunt.

Suggerència / Sugerencia

1 Habilitar zones per a penjar cartells publicitaris Aquesta



18


http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=21:habilitar-zones-per-a-penjar-cartells-publicitaris&catid=10:suggerencia--sugerencia&Itemid=7

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=6:arreglar-el-carrer-dalbert-einstein&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=7:pivots-i-reforma-carre-hort-dais&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=8:basura-en-las-terrazas&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=13:reducir-los-tramites-para-abrir-negocios&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=14:-informar-de-la-fecha-prevista-de-fin-de-las-obras&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=15:impuesto-para-los-propietarios-de-perros&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=16:apagons-en-luis-cendoya&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=17:denuncia-en-parc-sagunt&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=19:pintades-edifcis-historics&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=23:retolacio-unicament-en-castella&catid=8:queixa--queja&Itemid=6

mesura contemplada en l’ordenança de Convivència mai ha

estat aplicada. El BLOC aprofitarà la instal·lació de contenidors

de mini-deixalleries per establir la publicitat institucional

pertinent i per que aquelles iniciatives dels ciutadans puguen

tindre un mitjà de difussió adient

2 Parkings de motos al municipi

3Espais de parking senyalitzats per al turisme A la plaja del Port,

a la zona Nord del Palància

4

Ahorrar consumo eléctrico en Norte Palancia Fase 2 Les

propostes de manteniment del programa del BLOC recullen el

tancament de carrers per reduir el nombre de faroles i el canvi

de l’enllumenat del municipi al sistema LED per reduir el

consum elèctric i la contaminació lumínica.

5El Mercat Proposta de trasllat del mercat de productes no

peribles a l’interior de la Glorieta.

6 Cobrar entrada simbólica por entrar al castillo

Necessitat per al municipi / Necesidad para el mun

1 Neteja de pintades dels edificis públics

2 Falta de marquesines en les parades d'autobus

3Organizar visitas guiadas por el Castillo Desenvolupat dintre

del projecte de Sagunt patrimoni de la Humanitat.

4.1.2 Govern Obert.

El BLOC aposta per la implantació de manera gradual del Govern Obert en la nostra ciutat com a ferramenta de descentralització administrativa, així, com a ferramenta de treball intern del propi Ajuntament.



19


http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=5:organizar-visitas-guiadas-por-el-castillo-romano&catid=9:necessitat-per-al-municipi--necesidad-para-el-mun&Itemid=8

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=9:falta-de-marquesines-en-les-parades-dautobus&catid=9:necessitat-per-al-municipi--necesidad-para-el-mun&Itemid=8

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=22:neteja-de-pintades-dels-edificis-publics&catid=9:necessitat-per-al-municipi--necesidad-para-el-mun&Itemid=8

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=4:cobrar-entrada-simbolica-por-entrar-al-castillo&catid=10:suggerencia--sugerencia&Itemid=7

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=11:el-mercat&catid=10:suggerencia--sugerencia&Itemid=7

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=12:ahorrar-consumo-electrico-en-norte-palancia-fase-2&catid=10:suggerencia--sugerencia&Itemid=7

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=18:espais-de-parking-senyalitzats-per-al-turisme&catid=10:suggerencia--sugerencia&Itemid=7

http://activat.info/index.php?option=com_content&view=article&id=20:parkings-de-motos-al-municipi&catid=10:suggerencia--sugerencia&Itemid=7

El concepte de Govern Obert és una nova manera d’entendre la relació entre l’Administració i la ciutadania, les altres administracions, les empreses i la resta d’organitzacions de la societat. Un bon principi d’un Govern Obert és la disposició pública de les seues dades en un format electrònic adequat per a que sigui reutilitzades per la ciutadania, això és el que es coneix com a Obertura de les Dades Públiques (OpenData).

L’Ajuntament de Sagunt no parteix des de zero en matèria d’obertura de dades. Ja que des de fa anys que es va posar en marxa la primera versió del web municipal (www.sagunt.es), l’Ajuntament ha tingut una clara vocació de facilitar la màxima informació i dades possibles als ciutadans i potencials usuaris del web.

I partint d’aquest bagatje i les insfraestructures ja creades l’Ajuntament de Sagunt deuria de continuar treballant en la seua aposta per les noves tecnólogies per a construir un Govern Obert i donar importancia al fet de dotar de més transparencia a la pròpia administración. En aquest sentit es necessari la implementació d’un projecte d’obertura de dades públiques o “OpenData”.

Així, aquest projecte d’obertura de dades públiques consisteix en posar la informació que posseeix l’Ajuntament de Sagunt a l’abast de tothom en formats digitals, estandarditzats i oberts seguint una estructura clara que permeta la seua comprensió. Al mateix temps es facilita l’accés a aquests recursos informatius per tal de fomentar-ne la seua reutilització, sempre protegint les dades personals.

D’aquesta manera, la societat té el dret d’utilitzar aquestes dades, pot accedir fàcilment a elles per informar-se o per crear nous serveis augmentant el valor social i, si s’escau, també el valor comercial d’aquestes. L’objectiu final d’aquesta obertura de dades és universalitzar l’accés a aquests de la mateixa manera que el web actual ha universalitzat l’accés als documents. Aquest projecte assegura que aquestes dades, siguin accessibles per tota la societat sense cap discriminació i per qualsevol ús.

4.1.2.1 Creació d’una comissió de seguiment

Els principals instruments per desenvolupar el projecte seran la Comissió d’Obertura de Dades Públiques de l’Ajuntament i el portal Open Data. La comissió serà la que tindrà la responsabilitat de definir i supervisar la iniciativa d’obertura de dades a l’Ajuntament.



20


En aquesta comissió hi estaran representades aquelles persones implicades en la gestió de la informació pública dels diferents àmbits o sectors municipals així com responsables de l’equip tècnic que treballaran en el projecte. La comissió serà l’encarregada de transmetre a la resta de l’Ajuntament aquesta nova visió de la gestió de les dades públiques i de treballar amb els diferents departaments de l’organització per a l’obertura de les dades públiques explicant i formant adequadament a les persones responsables de les dades per a que es puguin sumar amb facilitat a aquesta iniciativa. A més, aquesta comissió també controlarà l’ús del servei projecte mitjançant un sistema de mètriques que permeti a l’Ajuntament poder conèixer la utilització de les dades públiques obertes per tal que li serveixi com a un indicador de l’èxit de la iniciativa.

4.1.2.2 Objectius pel desenvolupament del Govern Obert

En el projecte d’obertura de dades públiques, marca uns objectius en la manera de treballar dins de l’Ajuntament. Els grans objectius del Govern Obert son augmentar la transparencia, posar les dades publiques a l’abast de tots els actors de la societat i el creaument de els dades obertes de l’Ajuntament amb les altres administracions proporcionant un nivel de adicional de transparencia i agilitat.Mitjançant el Govern Obert es realitza una descentralització administrativa ja que el ciutadà accedeix a una visió més realista de la prestació dels serveis públics, així, com una accés universal a les dades mitjançant internet o, com les dades han de poder ser accesibles per tota la societat en igualtat de condicions, mitjançant quioscs que s’instal·laran en les dependències municipals per a que tota la ciutadania puga beneficiar-se d’uns serveis públics de més qualitat degut a les millores en els processos interns necessàries per a la regeneració d’aquesta informació. L’altra vessant del Govern Obert, es la relació de l’Ajuntament amb la promoció del teixit econòmic i la innovació, i amb aquest projecte s’obrin importants volums d’informació per a que les empreses les utilitzin pels seus productes i serveis i el sector TIC eixirà beneficiat per l’augment de la demanda de serveis telemàtics basats en aquestes dades obertes, sumant-se així amb un dels grans projectes del BLOC SaguntInnova, un projecte que mitjançant l’accés lliure a les dades fomentarà la creació de nous usos innovadors d’aquestes i també ajudarà al sector de la recerca i prospectiva se’n beneficiarà d’aquest accés lliure a les dades. Ja que en la societat de la informació, les dades són la matèria primera.



21


4.1.2.3 Grups d’acció del Govern Obert

Per a millorar els processos interns de l’Ajuntament s’ha de distribuir en diferents grups les àrees municipals per a poder vertebrar la información.

Territori

Sagunt , és sobretot, un territori, sobre el que la pràctica totalitat dels sectors municipals despleguen la seua gestió. Aquestes dades permetran aplicacions tan variades com serveis d’arquitectura i disseny, aplicacions audiovisuals, desenvolupament de software per temes de mobilitat, un seguit de serveis que tenen el territori com a punt de partida. Les principals serien:

La cartografia bàsica de la ciutat: cartografia física (topogràfica UTM), cartografia temàtica (cadastral, urbanística, etc.), cartografia política o administrativa (districtes, barris, etc.), altres.

Dades de georeferenciació del territori: carrerer (nomenclàtor de vies i adreces postal oficials), relació de les adreces postals amb les coordenades topogràfiques UTM (posicionament) i amb les divisions administratives.

Dades alfanumèriques relacionables directament amb el territori: dades d’usos de sòl, i dels locals cadastrals (excepte les reservades per llei), dades de l’edificació i dades urbanístiques.

Població

Les dades ens permeten generar conjunts de dades demogràfiques, que respectant en tot moment la legislació vigent (protecció de dades, estadística, etc,), es poden transformar en potents conjunts de dades, a disposició dels agents socials i econòmics de la ciutat per segmentar productes i serveis de variades activitats econòmiques, entre d’altres aplicacions possibles. En aquest grup de dades, només a títol demostratiu, podríem destacar:

Dades demogràfiques per grups d’edat, per sexe, etc., agrupades per divisions administratives (districtes, barris, zones estadístiques, seccions).

Dades de moviments naturals de població. Dades sobre estructures familiars.

Indicadors de gestió i tramitació



22


Aquest macrogrup abasta des de la relació via expedients administratius fins a la gestió dels equipaments i serveis municipals a les persones. Inclou dades derivades dels expedients d’activitats de la ciutat, informació de valor per a inversions i el desenvolupament econòmica futur de la ciutat. En aquest grup destacaríem:

Base de dades d’equipaments de la ciutat Dades estadístiques sobre expedients de llicències

(obres, activitats, etc.) Agenda ciutadana Dades econòmiques

Entorn urbà

Informació de valor que pot generar el desenvolupament de múltiples serveis i aplicacions sobre transport, mobilitat, per empreses o persones, amb o sense ànim de lucre.

Dades de mobilitat: trànsit, transport públic, aparcament. Seguretat Medi ambient Neteja

Dades documentals

Ordenances consolidades Normatives i plans urbanístiques Enquestes d’opinió dels ciutadans Fons documentals específics: publicacions, vídeos i

imatges, memòries, etc.

4.1.2.4 Creació del sistema de Govern Obert

Seràn necessàries dos fases diferenciades per a poder realizar aquest sistema de descentralització i manera de treballar dins de l’aplicació del Govern Obert a l’Ajuntament de Sagunt.

Fase I Disseny del servei: anàlisi de les fonts d’informació, criteris

de classificació, diccionari de dades, processos de replicació i normalització de les dades, creació d’un protocol d’obertura de dades públiques.

Creació del portal: disseny del portal OpenData i la seua posada en producció.

.Ampliació de les dades obertes. Fase II d’ampliació i consolidació del servei S’ampliaran massivament els recursos informatius oberts.



23


S’iniciarà amb la realització d’un Pla de Treball que contemplarà criteris d’utilitat social, disponibilitat i el cost d’obrir les dades per seleccionar les que s’obriran i en quin ordre, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del servei.



24


4.1.3 Els projectes dels veïns i veïnes.

El projecte de Barri de Ciutat Vella.o PEATONALITZACIÓ.o APARACAMENT.o CONVIVÈNCIA. o SERVEIS.o APU JUDERIA.o VIVENDA DE LLOGUER O NEGOCI.o ACCES AMB TRANSPORT PÚBLIC A CIUTAT VELLA AMB

VEHICLE ELÈCTRIC.o PARQUING PER A TURISTES AL NORD DEL PALÀNCIA.o ACCESIBILITAT A CIUTAT VELLA.o ACABAR LA URBANITZACIÓ DELS CARRERS.

La nova llar del Jubilat. L’impuls en la creació de treball i el desenvolupament

d’empreses.

4.2 Línies d’acció en la gestió municipal.

4.2.1 Àrea d’economia. La gestió dels recursos econòmics de l’Administració Local ha de dur-se a terme des de l’austeritat, l’eficiència i el rigor. No sols per que es tracta de l’administració dels recursos públics, sino per que també la forma en que es gestione i els projectes que se’n deriven poden intervendre sobre l’activitat econòmica del propi municipi. És per això que aquest punt complementa i completa allò que ja s’ha exposat quan s’ha parlat del projecte de Sagunt Innova.

4.2.1.1 Hisenda Local.

1. Aprovació de pressupostos abans de 31 de desembre de cada any. 2. Aproximació progressiva de les taxes al cost del servei. 3. Contenció immediata de la despesa corrent.4. Introducció progressiva dels pressupostos participatius, començant pel capítol d’inversions. 5. Racionalització dels serveis de l’Ajuntament per abaratir els costos. 6. Desenvolupament de la e-administració per racionalitzar despeses.7. Discriminació de taxes per adequar-les als serveis que l’ajuntament dona i millorar els graus de cobertura.



25


Actualització de les taxes del fem en funció del residu tractat (Verd o Urbà), en funció del tipus de zona urbana (dispersa/compacta).

4.2.1.2 Contractació Pública

Les institucions municipals, com a ens públics, han d’avançar de forma concreta i precisa cap a la sostenibilitat en totes les seus vessants, incloent la contractació i externalització dels seus serveis.

S’ha de procurar donar garantía d’accés a totes les empreses i s’ha de fomentar la transparència dels processos, ja que la contractació pública tambbé és motor econòmic de la ciutat.

Concursos públics d’idees per als serveis tècnics. Reducció de la sistematització de les adjudicacipons de serveis tècnics poc transparents. Treballs per asistències tècniques avaluables i controlables.

Convenis amb les empreses que treballen per a l’ajuntament per a que contracten preferentment treballadors de Sagunt.

Des del BLOC fomentarem la contractació pública sostenible, considerant, integrant i valorant els aspectes ambientals, socials i ètics en la licitació i contractació pública mitjançant criteris de relació entre qualitat/preu, transparència, igualtat, respecte a l’entorn ambiental i social. Aplicarem per tant criteris de sostenibilitat en la licitació de:

Contractes d’obres.Contractes de gestió de serveis públics.Contractes de subministres.Contractes de consultoria i assistència.Contractes de serveis i manteniment.

4.2.1.3 Comerç

El comerç local és fonamental per a la dinamització de la ciutat i per a consolidació de la trama urbana, a més de ser una molt important font de riquesa i ocupació. El comerç de Sagunt només sobreviurà gràcies a la seua diferenciació, basada en la qualitat, la comoditat i el tracte personalitzat. Treballarem conjuntament amb les associacions per garantir estes tres bases:

Qualitat: Premis d’innovació comercial. Gala de comerç. Comoditat: peatonalització de carrers.



26


Qualitat de servei: formació conveniada amb les associacions per introduir la innovació en la xarxa comercial.

E-comerç de forma conjunta; punts KIALAPlataformes de serveis (entregues, pagaments per aprofitar les

sinèrgies de les activitats en el seu conjunt).En relació amb la potenciació turística proposem dos eixos de petit

comerç turístic-artesanal, així com de serveis de restauració i oci.

Plaça Major-Pujada al CastellPasseig Marítim.

És curiós com una ciuta com Sagunt no ha desenvolupat cap superfície comercial de mitjà-gran tamany de tal forma que la ciutat conserve els consumidors captius d’aquest tipus de producte que, a dia d’avuí, es deplacen a altres llocs, com València i Castelló. Per això des del BLOC apostem per el desenvolupament d’un nou model comercial que combine els eixos comercials de proximitat i de barri, i desenvolupar, superfícies de tamany mitja-gran de forma controlada i amb el desenvolupament de convenis de col·laboració entre el petit comerç local i les superfícies comercials per aprofitar sinèrgies conjuntes.

4.2.1.4 Mercats

Canvi d’ubicació del mercat del districte de Morvedre. És pot utilitzar la nova Glorieta per evitar el caos de trànsit que suposa cada dimecres tallar el carrer dels Horts.

Els mercats són el centre dels eixos del comerç de proximitat de la ciutat. No obstant això pateixen un fenómen de degradació i abandonament que volem redirigir de tal forma que puguen reviscolar:

Foment de l’autogestió i de fòrmules de flexibilitat dels mateixos: horaris, tipus d’activitats, promoció d’ús, disminució de taxes, etc..

Transformació en galeries comercials, espais d’oci cultural per aprofitar les instal·lacions municipals, prenet el mercat de Colom com a eixemple.

4.2.2 Àrea de Gestió interna.

De forma compelmentària a la gestió dels recursos econòmics dels ents locals, la gestió i organització del treball permet, no només reduir la despesa, sino que redunda en un amillora del treball realitzat



27


(el servei al ciutadà) i els reptes als que una administració local ha de respondre.

4.2.2.1 Recursos humans, personal i responsabilitat social corporativa

Pel que fa al marc de relacions laborals internes proposem: Comunicació fluïda amb els sindicats facilitant les seues

funcions. Retocar el catàleg de llocs de treball. Renegociar alguns aspectes del conveni de l’Ajuntament, que ja

és dels anys 80. Evitar qualsevol conducta d’assetjament moral o sexual per

mitjà de l’Observatori de mobbing i el comitè de Salut Laboral. Programació per objectius en les àrees on siga aplicable.

L’ajuntament no solament ha de complir criteris estrictes de Responsabiltat Social Col•lectiva respecte als seus treballadors sinó també exigir-ho a les empreses amb les quals contracta, tot introduint el concepte del cost ètic en els seus subministraments i evitant qualsevol relació econòmica amb empreses que pel seu comportament menyspreen els drets dels treballadors en qualsevol lloc del món. Per tant, impulsarem les compres ètiques i les subcontractacions ètiques amb criteris de sostenibilitat.

4.2.2.2 Organitzacio de l’Administració

La modernització de la ciutat ha de començar per la seua administració. Les grans àrees de gestió que s’han creat durant la legislatura han d’afavorir la coordinació i optimitzar els recursos.

Creació de noves regidories i canvis de nom i funcions a d’altres:

Regidoria planificació i grans projectes. Creació de la Delegació de Noves Tecnologies. Canvi del nom de la regidoria de la Dona per regidoria

d’Igualtat. Canvi de nom de la regidoria d’Esports per Esports, Oci i Temps

Lliure. Cal completar i reorganitzar el nivell de descentralització.

Caldria anar cap a un punt d’atenció al públic per districte quan aquesta divisió estiga feta. Per tant, caldria un punt d’atenció al públic –Espai Cívic- a Almardà i aprofitar les noves tecnologies per garantir el principi de proximitat i evitar desplaçaments als ciutadans.



28


Construcció i desenvolupament del nou edifici administratiu juntament amb una ciutat administrativa (Seguretat Social, Hisenda...)

Creació de l’Oficina Tècnica d’Activitats. Creació de l’Oficina Tècnica de Mobilitat. Creació de l’Oficina Tècnica d’Urbanisme. Creació de l’Oficina Tècnica de Patrimoni. L’Ajuntament ha de saber fer visible als ciutadans el seu treball.

A tal efecte proposem: o Un programa de visites per a escolars: L’Ajuntament per

dins. o Un programa de promoció política dins d’un mitjà de

comunicació audiovisual dirigit des del Gabinet de Protocol.

o Establir un observatori ambiental per traslladar informació divulgativa sobre l’estat ambiental del municipi : emissions, soroll, abocaments, etc.

Coherència de la imatge corporativa de l’Ajuntament. Al mateix temps ha de saber escoltar les propostes de millora

dels ciutadans, per això proposem: o Funcionament real del defensor del ciutadà i de la bústia

de queixes i suggeriments de la pàgina web. Desenvolupament de Sistemes d’Informació Geogràfica per a la

Ciutat. Això ajuda a racionalitzar les xarxes existents:o Clavegueram (Residuals, Pluvials), Abastiment d’aigua,

Enllumenat públic, Carrers, Camins.o Urbanística.o Volumetria, Localització, Planificació.o Creació d’un sistema d’informació geogràfica per al

municipi.

Per últim fem una proposta participativa d’organització de la ciutat en districtes que esquemàticament són: Almardà, Morvedre, El Port-Ciutat Factoria, El Port-Almudàfer, Disseminats.

4.2.3 Àrea de Territori.

4.2.3.1 -Planificació i Grans Projectes Urbans.

INTEGRACIÓ PORT-CIUTAT. PROJECTE FAÇANA MARÍTIMA.

Àrea recreativa a la zona de Menera amb un auditori a l’aire lliure per poder fer concerts i actes multitudinaris.



29


Nau de tallers centre multiús-congressos-concerts-fires.Passeig marítim integrat amb Menera, remodelació edificis costes per

tindre Centre Civic/Centre recepció visitantsCasa Groga. Recuperació com instal·lació cultural/museística/públic.

El Port marítim és una infraestructura fonamental per a la nostra ciutat. Hem de mirar cap la mar i demanar una major autonomia de funcionament en la gestió del nostre port. Sense perdre la competitivitat que suposa pertànyer a l’Autoritat Portuària de València, no podem ser la seua porta de darrere en quan al tipus de mercaderies a tractar.

La gran ampliació que es va a produir ha de ser vigilada i consensuada amb l’Ajuntament de Sagunt.

Hem de demanar a l’autoritat portuària que cedisca el moll del Pantalà per posar-lo en valor com a lloc de passeig i final de la via verda de Ojos Negros.

Introducció del Port esportiu/pescador dintre de la primera dàrsena, per evitar l’impacte sobre la platja del Port i la despesa que suposa ubicar-lo en la zona que proposa l’avant-projecte.

La integració Port Ciutat, consensuada amb l’Ajuntament i dintre d’un procés de participació pública és un dels grans projectes per a la nostra ciutat.

INFRAESTRUCTURES VIÀRIES.

COBRIMENT DE LES VIES/ACTUACIONS EN BAIX VIES.Nova estació.Remodelació del barri.Nou polígon industrial per traslladar activitats industrial fora de

baix vies.Llosa de cobriment i pas amb la execució de les obres de la

LAV-València Castelló.

INFRAESTRUCTURES VIARIES/FERROVIARIES.Eix Cantàbric.Connexió FERROVIARIA Port Marítim.BY-PASS.

ÀREES I CORREDORS VERDS

PARC NATURAL MUNICIPAL DE LA MUNTANYA DE ROMEU.Executar el passeig marítim d’Almardà. Compromís amb la

regeneració de les platges i les zones verdes. PER TAL DE CONNECTAR TOTA LA ZONA LITORAL DE CANET A ALMENARA.

Parc de Sant Cristòfol. Sense torres/Gestionar amb Iberdrola



30


Completar Ronda del castell: finalització, pavimentació, il•luminació i accessibilitat en vehicles especials, millora del PR i eliminació d’infravivenda.

Posada en valor com a Escola Natura de les Escales.Adequació de tot el llit del riu com a espai obert i verd per a tota la

ciutat.

CIUTAT ADMINSTRATIVA.

Desenvolupament de dotacions, serveisPARC CENTRAL de Ciutat Nova.

4.2.3.2 Agricultura.

L’agricultura valenciana està patint des de fa temps una crisi estructural i necessita ajudes a tots els nivells. És per això que el BLOC sempre ha estat al costat dels llauradors.

Des del Consell Agrari, en totes les seues funcions de formació, assessorament, vigilància, infrastructures viàries, etc...

Suport actiu a l’agricultura, amb la modernització de les zones de regadiu.

Desenvolupament de mesures per a l’adaptació dels models tradicionals de cultiu cap a l’agricultura ecològica al municipi

Buscar la millora en les xarxes de distribució dels productes locals, de cara a una diferenciació respecte a d’altres.

Establir convenis amb IVIA per al desenvolupament de nous cultius en la zona del Camp de Morvedre

Desenvolupar un manual de bones pràctiques agrícoles per al municipi.

Establir controls de qualitat en les aigües de reg, per a determinar la necessitat d’adob a les zones amb reg per degoteig

Detindre les grans transformacions o modernitzacions en zones amb pendent

Prohibir el canvi de cultiu de secà a regadiu en aquelles zones on no siga recomanable (àrees de muntanya). Donar alternatives per a aquestes zones per a evitar el seu abandonament sobtat (reforestació de terres agrícoles)

Demanarem la recol.locació dels treballadors agrícoles afectats per processos d’industrialització.

Defensarem uns preus dignes per al sòl agrícola afectat per infraestructures i per polígons industrials, i intentarem evitar que ningú especule aprofitant-se de la crisi del sector.



31


4.2.3.3 Urbanisme i infraestructures.

Disseny d’un nou PGOU sobre les següents bases: o La renovació interna ha de primar sobre les noves àrees

construïbles. o Primar la qualitat sobre la quantitat dels nous espais

urbanitzats. o Primar la vivenda de densitat mitjana. o Perspectiva d’integració urbana de la ciutat. Ciutat

compacta. o Planificació Estratègica en relació amb els usos del

territori.o Participació pública.o Catàleg de Paissatge.o Catàleg de BICs i BRL.

Pla Especial de Ciutat Vellao Renovació interna.o Esponjament.o Ordenances de façanes.o Ajudes per a renovació de vivendeso APUS

Juderia. En Jou. Sant Ramón. Banys àrabs.

Urbanització de Menera, amb previsió d’un aparcament gran i una zona per a grans espectacles –auditori a l’aire lliure.

Nous espais cívics d’acord amb la divisió de districtes: Previsió d’Espai Cívic per a Sagunt-La Rosana.

Adequació de l’entorn del Castell. Ronda Sud al Port de Sagunt (de Menera fins a Veral).

Acabament de Tres d’abril. Desdoblament complet de l’Avinguda de la Vila. Connexió amb l’A-7 d’entrada per a Sagunt. Proteccions acústiques Nord del Palància. Ponts

El Port – Canet Ponts de connexió SUNP IV

4.2.3.4 Vivenda.

Diversificació de l’oferta d’habitatge respecte del concepte antic de família i donant pas també a famílies monoparentals, singles, gent gran que viu sola en situació de dependència.



32


Gestió VPO per part de l’ajuntament i adjudicació per sorteig (transparència, evita diners negre). En aquest sentit, s’ha proposat realitzar una proposta de lliure adhesió dels constructors cap aquest tipus de ofertes.

Increment del percentatge de VPO fins al 50%. Gestió de vivendes de lloguer des del mateix Ajuntament per

mitjà de convenis amb agents socials, com ara els sindicats. Llistat d’habitatges buits, desincentivant la seua propietat. Intermediació en Lloguer Jove (lloguer per a menors de

trenta anys) i Compartir pis. Desenvolupament de polígons de vivenda d’autoacabament. Afavorir la creació de vivenda en règim de dret de superfície. Ajudar a les promocions locals i/o cooperatives a desenvolupar

la seua activitat. Incentivació de la rehabilitació en zones degradades (ciutat

vella) per a garantir el recanvi plobacional.

4.2.3.5 Medi Ambient

Gestió de l’aigua

Establir, a través de l’empresa municipal de l’aigua, les actuacions de millora necessàries per a reduir les pèrdues que es generen al municipi fins a nivells semblants als d’altres municipis.

Aprofitar les aportacions sobrants de pous o de l’antic abastiment de Soneja per a usos on els requeriments de qualitat d’aigua siguen més baixos (polígons industrials).

o Redistribució de la planificació hídrica del Camp de Morvedre.

Posada en funcionament de la desaladora.o Connexió amb xarxa de distribució.o Estudi dotació industrial/altres.

Establir una xarxa de baixa pressió al municipi per a usos com el reg de jardins, la neteja de carrers.

Detectar al terme municipal quins pous afecten de manera més important als aqüífers presents al municipi, per a intentar trobar altres alternatives d’abastiment.

Soroll

Pla Acústic Municipal. Execució Ordenança de soroll municipal. Execució. Instal•lació de barreres sonores al voltant de l’AP-7.



33


Repavimentació amb paviment sonoreductor de les vies amb més trànsit de la població.

Gestió Ambiental i Ecoeficiència

Inclusió dels departaments de l’Ajuntament en la ISO 14.000. Instal•lació de plaques solars als edificis públics del municipi.

No s’ha executat Establiment de noves ordenances per a la prevenció de la

contaminació al municipi:o Soroll.o Qualitat de l’aire.o Contaminació electromagnètica.o Residus.o Abocaments, etc.

Desenvolupar ferramentes per evitar la contaminació biològica que pot generar l’ampliació del port comercial.

Reduir les emissions de CO2 a Sagunt per mitjà d’acords amb les empreses.

o Inventari d’emisions.o Comisió interdepartamental de lluita contra el canvi

climàtic. Informació periòdica als ciutadans de les medicions de qualitat

de l’aire i resta d’agents contaminants. o Estudi d’Immisió.o Estudi epidemiològic.

Establir una agència municipal per a la col•laboració en la promoció industrial, que ajude a la millora ambiental dels polígons municipals.

Fomentar i facilitar el compromís ambiental de les empreses a través de sistemes de certificació ambiental i la sostenibilitat.

Contaminació lumínica.

Reduir la il•luminació de determinades zones. Nord del Palància.

Canvi al sistema LED per a l’enllumenament dels nostres carrers.

Residus

Desenvolupar la recollida selectiva a tot el municipi. Introducció del contenidor marró.

Desenvolupar la recollida de miniresidus en contenidors de mobiliari urbà.



34


En les noves urbanitzacions els contenidors haurien d’anar soterrats.

Tots els edificis públics han de tindre PUNTS VERDS per a la recollida de piles i mini -deixalleries.

Establir per als diferents polígons industrials sistemes de reciclatge i reutilització de residus de tipus industrial interns per aprofitar subproductes i matèries auxiliars de les diferents empreses.

Ús públic i gaudi del Medi Ambient

Elaborar proposta de “Vies Verdes de Morvedre” : Circuits intraurbans amb carril-bici-peatonals.

Recuperació sendes-camins rurals-vies pec. Pla de Vials No Motoritzats

Sagunt-Port: Menera – Internuclis – SEPES. (Interés cultural)

Almardà_Marjal dels Moros. (Via pecuària) Sagunt-Romeu. (Des de Sant Cristòfol fins a Bonilles) Senda dels Lladres. Castell. Camí Vell de Terol. Camí de Les Valls. Palància (Via

pecuària, connecta pobles de la Baronia). Camí dels Molins: al voltant de la Rosana (Al voltant de les

séquies, interés cultural) Final de la Via Verda d’Ojos Negros.

Espais verds, mesures d’esponjament de la ciutat Estudi d’aquelles zones interiors dels cascs urbans més

compactes en ambdós nuclis , per trobar solars que permeten fer places i augmentar la presència d’espais verds com ara la Plaça Bilbao, Hort del Convent de Santa Anna, Solars a Ciutat Vella, Solar a l’est de Mestre Tarazona.

Parcs Periurbans: Sant Cristòfol, Muntanyeta de l’Aigua Fresca, Ribera del

Palància, Castell de Sagunt, Almardà - Séquia del Rei, El Picaio.

Paratges Naturals: PNM de Romeu. Marjal d’Almenara (Demanar declaració de paratge

natural autonòmic). Marjal dels Moros (Demanar declaració de paratge natural

autonòmic). Adequació de solars per crear espais verds o de cultiu. Gestió dels espais verds:



35


Col•laboració en la gestió forestal de les muntanyes de Sagunt.

Establir criteris d’eficiència ecològica a l’hora del disseny de parcs i jardins al municipi.



36


4.2.4 Àrea de Patrimoni.

Donada la importància d’un objectiu com la consecució d’una distinció com la de Patrimoni de la Humanitat, entenem que les àrees que hi estan relacionades han d’estar coordinades i buscar poder preparar esta candidatura de forma centralitzada i coordinada amb les altres referents a l’estartègia de ciutat: Territori i Economia.Igualment, estos punts estan en relació amb el projecte de Sagunt Escenari de la Història i recullen accions en relació al turisme, patrimoni i cultura que poden desenvilupar-se junt amb la preparació de la candidatura.

4.2.4.1 Turisme

Una part del potencial turístic de Sagunt està encara per desenvolupar. Disposem de platges, de zones humides i de muntanya protegides i d’un dels patrimonis monumentals més importants de l’Estat. Per tant, la nostra oferta es pot diversificar i a més pot generar treball tot l’any: turisme tradicional, turisme verd i turisme cultural.

Per això pensem que les àrees de Turisme-Platges-Patrimoni han d’estar connectades, coordinades i a ser possible portades per un mateix regidor.

Quant al turisme cultural, el primer que cal és dotar-nos de les infrastructures necessàries. Per això cal posar en valor tot el nostre patrimoni històric.

Necessitem ofertes diverses i atractives: museus, itineraris monumentals, programes concrets d’exposicions...La futura ciutat de les Arts Escèniques, el festival de Sagunt a Escena i els diferents actes festius (com la Setmana Santa, les Falles, els Moros i Cristians) han de funcionar com un pol d’atracció de primer ordre.

Hem de participar en la Xarxa de Ciutats Jueves i en la de Ciutats Monumentals Mediterrànies, i hem d’organitzar tot tipus d’actes, des del Mercat Medieval a una fira gastrònomica, passant per festivals de teatre i música.

Pel que fa al turisme verd en les zones humides (Marjal dels Moros i Marjal d’Almardà) cal una política decidida de protecció i promoció com a atractiu turístic amb la creació de les infrastructures necessàries i l’organització d’itineraris i visites. En les zones de



37


muntanya també hem d’habilitar i assenyalar camins, sendes i zones d’espai ben condicionat (veure proposta de territori).

L’Oficina de Turisme i els museus i monuments haurien d’adequar el seu horari als horaris de les visites i dels principals monuments de la ciutat.

Cal desenvolupar campanyes de difusió i promoció en tots els àmbits: internacional, estatal, nacional, escolar, tercera edat...des d’una perspectiva de ciutat valenciana.

Crear la llicència de Guia Turístic Oficial de Sagunt.

Signar un acord amb la resta de pobles del Camp de Morvedre. de cara a llançar una marca de turisme comarcal. El turisme a la comarca indirectament ajudarà a Sagunt.

Creació de noves places d’hotel a la zona del moll i amb la rehabilitació d’edificis històrics de Ciutat Vella. Hotel amb encant en el Palau de Gaeta.

Potenciació de restauració d’alta qualitat amb la creació d’una extensió de la Universitat de matèries relacionades amb el turisme i la restauració.

4.2.4.2 Patrimoni Històric.

Disposem d’un gran patrimoni històric i industrial que la ciutat ha acumulat durant més de 2500 anys i que tenim totalment desaprofitat, en la majoria dels casos perquè l’Ajuntament no hi té competències. El patrimoni pot ser un dels principals motors econòmics de la ciutat i hem de traure-li el màxim partit, a banda del seu paper simbòlic com a herència històrica que nosaltres hem de millorar per a les generacions futures.

Posada en marxa immediata del Museu Arqueològic Industrial. Posada en valor dels Banys Àrabs comprant l’immoble i

rehabilitant-ho. Recuperació de l’antic port al Grau Vell i de l’àrea arqueològica. Museu de l’Almodí.

Museu de la romanització a l’Alqueria i muntanya de l’Aigua Fresca.



38


Recuperació de la Juderia. APUs necessaris per la seua adequació.

Continuarem insistint per aconseguir que les administracions competents invertisquen al Castell anualment una quantitat fixa, i que el monument puga ser visitable dignament.

Suport a la Fundació de la Juderia de Sagunt, cedint una casa municipal per a la ubicació d’un xicotet museu de temàtica hebraica.

Intervenció per a recuperar el Calvari Vell i altres punts d’interés com la Casa Romeu.

Preservació de les restes arqueològiques importants que puguen aparèixer, tal i com s’ha fet al Marvi o a l’Antiga Moreria.

A més, cal actuar en la conservació dels barris i edificis més representatius del que va ser la ciutat factoria.

4.2.4.3 Platges.

Recuperació i posada en valor del sistema dunar de la zona de Menera.

Passeig marítim d’Almardà. Instal•lació de lavabos a les platges on no existeixen.

4.2.4.4 Cultura.

El BLOC al capdavant del departament de Cultura, va consolidar una programació estable, plural i diversa, és el moment, amb tota l’experiència que hem acumulat, d’analitzar detingudament on ens troben i cap on volem anar.A més el departament de cultura juga un paper clau en la dinamització de Patrimoni per la Humanitat, de tal manera que deu dirigir i adreçar totes les manifestacions culturals de la ciutat cap a este objectiu amés de mantindre i reprendre una qualitat que en esta legislatura s’ha anat perdent.

Proposem un PLA DE GESTIÓ CULTURAL INTEGRAL en què es faça un estudi detallat de totes les activitats culturals (tant de manifestacions artístiques com tradicionals) que es duen a terme o es promocionen des del departament, els diferents espais que gestiona, la resposta real de la ciutadania a les propostes, les diferents ajudes i subvencions que es donen i les aportacions que arriben a les activitats del departament, així com l’oferta privada o alternativa a la pública que hi ha a la ciutat.



39


Per a dur-lo a terme caldria consultar a entitats culturals, associacions cíviques, a l’equip tècnic del departament i al Consell Assessor. Tot amb la finalitat de fer una política cultural més ajustada a la realitat del municipi. Dins d'esta proposta de Pla de Gestió Cultural Integral caldria contemplar, des del punt de vista del BLOC:

SAGUNT PATRIMONI DE LA HUMANITAT.

o Creació de la marca: SAGUNT, ESCENARI DE LA HISTÒRIA. o Cal una estratègia d’imatge integrada i uniforme per a tota

la publicitat del Departament de Cultura. o Creació d'ITINERARIS CULTURALS (de béns patrimonials

històrics i industrials, d'espais contenidors de cultura -sales d'exposició, cinemes, teatres-, de rutes festives pel calendari -Falles, Moros i Cristians, Setmana Santa, Nou d'Octubre, festes patronals...)

o Desenvolupament de polítiques encaminades a prestigiar i afavorir la col•laboració, participació, patrocini i mecenatge cultural des d'un PATRONAT PEL MECENATGE CULTURAL (ajuntament, empresaris o entitats).

o SAGUNT CAPITAL DE LA ROMANITZACIÓ.o Creació del Patronat del Sagunt a Escena amb presència de

l’Ajuntament i les entitats privades.o Revitalització del teatre romà. Programació estiu tardor.o Coordinar activitats amb associacions culturals per al foment

dels valors tradicionals, patrimonials de Sagunt i la seua història en relació a l’escenari de la història, el Castell de Sagunt:

Guerra de la Independència. Destrucció de Sagunt, etc

Estudi de creació de PROGRAMES D'ACCÉS A LA CULTURA ( ampliació d'ajudes a col•lectius poc incentivats, abonaments multiculturals...)

Recerca i adequació d'ESPAIS OBERTS estables de la ciutat per dur les manifestacions culturals al carrer i aproximar-les al ciutadà (plaça del Centre Catòlic, Terraets, Triangle Umbral, Malecón...)

Compromís de seguir recolzant polítiques de "MUSEÏTZACIÓ DE LA CIUTAT".

Especial atenció a la DIVERSITAT CULTURAL. Seguir donant especial suport a aquelles activitats culturals arrelades al nostre sentir nacional tant en les seues manifestacions tradicionals com



40


en les més actuals que mostren la vivesa de la nostra cultura (folk, cinema, còmic...) i difonent també altres manifestacions culturals de l'Estat des de la pluralitat i la diversitat que el definix, així con d'aquelles que pogueren acostar-nos millor als nouvinguts.

NAU DE TALLERS. NOUS ESPAI MULTIUSOS DE LA CIUTAT.

Cinema d’Estiu. Plaça Cervantes/Facundo Roca/Triangle Umbral/Concòrdia. Divendres de cinema.

Potenciació de les Nits Màgiques.

La gestió de les sales d’exposicions hauria de passar al Departament de Cultura. D’esta manera es podrien aprofitar les sinèrgies i col•laboracions amb la resta de la comarca i altres municipis, i muntar exposicions itinerants d’artistes del Camp de Morvedre.

Recuperació de la programació cultural en el Mario Monreal/Programació cinema/total del Cine Capitol com a infrastructura cultural de proximitat municipal amb la necessària adequació tècnica per poder fer cinema de qualitat fora dels àmbits comercials totes les setmanes i consolidar una programació anual de Cinema en Valencià per adults i escolars.

Redreçar el Festival de Música al Port destinat a joves creadors de la comarca. Festival de cantaautors

El departament de Cultura hauria d’estar present en la Fundació i el Campus de les Arts Escèniques.

Potenciar l’acord amb Conselleria per a l’execució del Campus de les Arts Escèniques.

Creació d’un premi d’assaig sobre la comarca.

Muntatge d’un Congrés bianual sobre patrimoni valencià.

4.2.5 Àrea de Serveis Urbans.

4.2.5.1 Manteniment

Instal·lacions de jocs tradicionals valencians. Retolació de carrers normativa i respectuaosa amb el valencià.



41


Preferencia de contractació als treballadors del municipi/comarca en condicions d’igualtat i sense que siga causa de discriminació

Il·luminació.o Faroles solarso Ledso Tancaments de carrer.

Vials no motoritzats. Senyalització circuits de benestar. Planificació de reparació i manteniment de vies. Canviar els ressalts per rinyons. Eliminar les torres de mitja tensió en els sector residencials. Polígons

SEPESAdequació avinguda.Línies d’aparcament.Abocador ilegal en front de lafarge. eiliminar.Transport públic als polígonsTramvia i carril preferent.

Als parcs de la ciutat instal•larem zones de jocs diferenciades per edats (0-5 anys, més de sis anys..., més de 65 anys).

Els jocs infantils han d’estar separats per obstacles de la resta de la plaça per evitar l’entrada de bicicletes.

Panells informatius sobre horaris i funcionament. Planificació de les obres que es fan als carrers, ordenació

temporal. Més papereres en les zones de jocs infantils i adequació

d’algunes zones per cobrir-se de pluja o sol. Instal•lació d'un repetidor a la ciutat de Sagunt pels problemes

en algunes zones per veure correctament tots els canals de televisió

4.2.5.2 Mobilitat Urbana.

Accessibilitat Individual

Atenció especial a la peatonalització i accessibilitat de zones de Ciutat Vella i el Castell.

Aplicació de l’Estudi de mobilitat urbana a la ciutat de Sagunt i al Camp de Morvedre.

Mobilitat individual

Ronda sud que connecte la N-340 amb el Clot del Moro.



42


Connexió de Sagunt amb Canet. Acondicionament del Camí de Montiver.

La necessitat d’aparcament al districte de Morvedre és molt important. Si, a més, afegim que la zona de Ciutat Vella ha de ser focus de Turisme i es planteja una peatonalització parcial, cal trobar zones d’aparcament. A Ciutat Vella cal una àrea d’aparcament en alçada per als veïns. Pàrquing en alçada al Mercat/Centre Catòlic. Allí ons diguen

en Ciutat Vella. Acabar el Pàrquing de Dr Palos

Mobilitat col•lectiva

Estació d’autobusos urbans i interurbans al costat de la zona de l’estació de trens, connectant així de manera ordenada dos nusos de comunicació importants. Increment de la capacitat de transport públic local i comarcal, que requereix d’importants zones d’aparcament

Racionalització de l’ús dels serveis de transport per obtindre’n una major eficiència.

Tramvia. O proposta de transport públic per vial de reserva preferent (almenys recorreguent la linialitat de la ciutat) amb connexió amb l’estació de ferrocarril fins la zona de Menera.

Convertir en carreteres el camí Vell de Terol, el camí de les Valls i el camí de Llíria.

Línia universitària: Port-Sagunt-Politècnic-Burjassot (per la nova Ronda Nord de València).

Increment de la connexió amb altres municipis de la Baronia i les Valls (complementaris amb el tren).

Sistemes de foment del transport no motoritzat, aparcaments de bicicletes, sistemes públics de lloguer de bicicletes relacionades amb ciclo-rutes, etc.

SAGUNBICI.

Instalació.Adequació dels vials no motoritzats.

TRANSPORT PÚBLIC.

Revisió del conveni de transport públic aconseguir transport gratuït per estudiants, titulars de pensions no contributives, aturats.

TRÀNSIT



43


La circulació de camions està prohibida a tota la ciutat i eixa prohibició ha de ser complida taxativament. Ni els carrers estan preparats per a tant de pes ni és convenient que vehicles d’eixes dimensions formen part del paisatge urbà de la nostra ciutat. El camions han d’aparcar a l’aparcament de camions.

Creació de zones de càrrega i descàrrega en diversos punts de la ciutat.

Necessitem una connexió de la carretera de la IV Planta amb el by-pass abans d’arribar a Puçol per facilitar l’eixida i entrada dels camions a Parc Sagunt.

També una connexió des del districte de Morvedre per l’oest de la ciutat amb l’autovia d’Aragó (N-234).

Executar les connexions de carril bici necessàries que estan pressupostades des de fa dues legislatures i que encara no s’han dut a terme.

GUALSo ITV per als Guals.o Descompte dels dies de mercat.o Guals blaus/taronja/verds en funció de les hores que

s’utilitzen.o Revisió targetes de minusvàlids.

4.2.5.3 SAG

La Societat Anònima de Gestió suposa en estos moments la quarta part del pressupost de l’Ajuntament. Es tracta d’una empresa que, tot i que ha millorat molt en els últims quatre anys, encara es queda lluny dels propòsits que ha de tindre una empresa pública, com ara l’abaratiment del servei. Per a millorar la situació de competitivitat de la pròpia empresa, però també, i especialment, la neteja dels nostres carrers, la recollida del fem i la neteja dels edificis públics, proposem la modernització del servei, amb una forta component de Responsabilitat Social Corporativa

CONTENIDOR MARRÓ.POSADA EN MARXA DE CONTENIDORS SOTERRATS



44


4.2.6 Àrea de Benestar i Qualitat de Vida.

4.2.6.1Gabinet de promoció del valencià

Oferiment a algun mitjà local de fer cursos de valencià o programes en valencià en les seues pàgines o programacions.

El BLOC es compromet a exigir el coneixement del valencià al nivell adequat a la funció que es vaja a fer per a treballar en l'Ajuntament de Sagunt.

Documentació en la llengua que trie el ciutadà. Consell Social de la Llengua, de cara a mampendre un diàleg

social en matèria de política lingüística, entendre les peculiaritats de les diverses parts del municipi i per tal de fomentar l'ús social de la llengua.

Polítiques d'acollida i integració lingüística als nousvinguts, amb plans d'integració lingüística per a adults estrangers.

4.2.6.2Convivència

Proposem que totes les antenes de telefonia mòbil estiguen fora del nucli urbà i que es faça una ordenança sobre el tema com a mecanisme de prevenció.

Proposem soterrar progressivament els contenidors de fem. Control efectiu del soroll de les motos. Potencianciacó d’activitats de grafittis (reredactar) llocs

específics per a grafits dins de la ciutat i càstig dels grafits fora d’eixos espais amb la neteja de la façana, persiana o paret embrutada.

PIPICANS. Instal·lació al llarg dels recorreguts més utilitzats i aplicació de la normativa municipal per als incívics.

Control per la policia local de la invasió de via pública de les construccions d’edificis i cases en general.

Control a les empreses que foraden els nostres carrers. Les obres als carrers s’han de fer només en determinats horaris

i èpoques de l’any. Per això proposem que la regidoria de manteniment les planifique anualment i la policia local controle la seua efectivitat. Prohibició absoluta de coincidència temporal en el mateix carrer de dues obres.

Col•locació d’espills per facilitar la visibilitat del trànsit en les zones més conflictives.



45


4.2.6.3Cohesió social. Benestar i solidaritat

Una ciutat que creix, corre el risc també de fer-ho en bosses de pobresa i exclusió i ens pertoca afrontar els dèficits de benestar amb diligència per tal que no es pose en risc la convivència.

PLA INTEGRAL DE POBRESSA 0. BANC D’ALIMENTS AUTO-GESTIONAT.

Revitalització/revisió i posada en marxa del PLANS DE LA LEGISLATURA 04-07.

Coordinació de les accions socials municipals amb d’altres organitzacions no governamentals sumant esforços. DESENVOLUPAR CONVENIS D’AUTO-GESTIÓ AMB LES ENTITATS DEL VOLUNTARIAT EN LA CIUTAT.

Potenciar l’educació i formació en valors des de les institucions municipals.

Establiment de polítiques d’inserció socio-laboral per a les empreses dependents de l’ajuntament i aquelles que es subcontracten.

Foment i suport d’iniciatives d’inserció social i laboral a través d’entitats privades, ONG’s de grups en risc d’exclusió.

COMPRA ÈTICA. COOPERACIÓ INTERNACIONAL.APLICACIÓ DE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA.APLICACIÓ DEL PLA D’ACCESSIBILITAT.

Igualment una ciutat que creix de forma sostenible i progressista ha d’establir compromisos amb els Països del Sud en la lluita contra la pobresa tendint ponts i accions de treball amb les quals es contribuïsca a disminuir la desigualtat existent entre països rics i pobres. Per això, formes de comportament ètiques aplicades des de la perspectiva de lluitar contra la pobresa en la política municipal seran objecte d’atenció per part del BLOC

4.2.6.4Els nous valencians

Sagunt, com qualsevol ciutat en fort creixement a hores d’ara, precisa fomentar entre els seus ciutadans la consciència de CIUTAT D'ACOLLIDA a què està abocada. Es per això que, per no cometre de nou errades del passat, i donades les noves circumstàncies del fenomen, hem d'afrontar-lo des de la voluntat i la capacitat. Els nouvinguts són una font de riquesa cultural, que ens obliguen a conviure amb noves formes i tradicions que no deuen ser viscudes com a un risc per als nostres costums. Perquè això siga possible, els nouvinguts han d'incorporar-se progressivament en el funcionament



46


habitual de la nostra societat alhora que la nostra societat va fent-se més permeable cap a les noves formes de convivència. Hem de garantir els drets dels immigrants i demanar-los l’acompliment dels seus deures per a una integració plena.

Fomentar l’associacionisme com a mitjà d’interlocució, per conèixer les diferents inquietuds i necessitats, i com a mesura d’integració.

Creació de la figura del mediador intercultural municipal. Foment de polítiques que promoguen imatges no

estereotipades ni discriminatòries. Facilitar l’accés a l’aprenentatge de les dues llengües cooficials. Exigir la integarció cultural als nouvinguts. Creiem en la cultura com a eina d’integració dels immigrants,

amb plans específics com ara: o Fira Cultural de les nacions (musical, culinària, etc..).o Exposicions de les diferents cultures nouvingudes. o Actuacions ètniques per conèixer la cultura específica de

cada poble.

4.2.6.5Joventut i Infantessa

ACTIVAR EL PLA JOVE I DESENVOLUPAR EL CONSELL DE LA JOVENTUT QUE COMENÇÀ A ENLLESTIR-SE EN LA LEGISLATURA. 04-07

Reactivació del Consell Local de Joventut per a desenvolupar el Pla Jove aprovat en 2006 que li done major autonomia en la seua execució, seguiment i avaluació.

Consolidar el servei DINA encetades amb corresponsals en cada Institut potenciant la seua publicitació i coneixement entre els joves estudiants.

Implantació de nou del servei de Jovempleo com una oferta permanent i pròpia de l’Ajuntament de Sagunt i d’altres per a tota la comarca, oferint els serveis d’informació per l’ocupació, orientació laboral i dinamització de la recerca activa d’ocupació per als joves en coordinació amb altres línies de política d’integració de promoció econòmica..

Millorar quantitativament les places i qualitativament els continguts de l’Escola d’Estiu, Nadal de Xiquets i Pasqua de Xiquets.

Potenciar els premis Goma de Nata de literatura breu, Narciso de cantautors i Morvedre Rock de música, reincorporant els premis de fotografia jove i curtmetratges.

Col•laboració amb els altres departaments com ara mediambient (Colla Verda).



47


Desenvolupar convenis de colaboració amb les associaciosn per a millorar la qualitat i la participació en les Cavalcades de REis

Anàlisi i estudi de les conductes de risc de la nostra població jove (addicions: tabaquisme, drogues i alcohol; sexe segur, anticoncepció; noves modes: piercing, tatoo; anorèxia) i disseny de campanyes i accions de prevenció específiques des d’una perspectiva realista de consum responsable.

Programes específics d'accés a la cultura: passaport cultural per a espectacles programats en la ciutat en espais municipals amb importants descomptes o amb possibilitat de convidar a una segona persona amb ell. Obtenció del passaport mitjançant compra o a canvi d’hores de dedicació o participació en accions dissenyades pels diferents departaments municipals (voluntariat, Universitat Gran -sols universitaris-,..)

Afavoriment de polítiques encaminades a l’emancipació (accés a l’habitatge amb borses de lloguer, ajudes amb programes específics de rehabilitació de vivenda) i ocupació (assessorament laboral, foment de l'autoocupació)

Campanyes de consum responsable.Programes a les escoles i instituts de prevenció de conductes

homòfobes, racistes, masclistes i violentes.PROGRAMA DE VIVENDA JOVEDESENVOLUPAR EL CONSELL DE LA INFÀNCIA.HABILITAR ÀREES DE JOCS TARDICIONALS VALENCIANS ALS ESPAIS

PÚBLICS DE LA CIUTAT.Formar part del circuit de la Federació de Jocs Tradicionals

per participar en les Olimpiades que organitzen

4.2.6.6Igualtat

Desenvolupament de totes les polítiques transversals de perspectiva de gènere aprovades en el Pla d’igualtat 2006 i que impliquen a les diferents àrees municipals.

Elaboració del PLA D’IGUALTAT DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL AJUNTAMENT. Impuls de l’exercici de responsabilitats de direcció en el propi Ajuntament i les empreses i organismes en els que participa: SAG, AIGÜES DE SAGUNT, CONSELL AGRARI.

Seguiment de les polítiques contra la violència de gènere enllestides des d’un procés participatiu amb totes les entitats que ja hi participen i fomentant-ne la incorporació de noves.

Ferm compromís en la construcció d’una cultura contra la violència i per la igualtat.



48


Col•laboració amb polítiques actives de participació i augment de la presència de les dones en l’àmbit públic i social.

Promoure la formació en temes d’igulatat a través de la gestió del Consell de la Dona.

DESENVOLUPAMENT DE L’ORDENANÇA DE L’ÚS DEL TEMPS DELS CIUTADANS I CIUTADANES DE SAGUNT., per tal de homogeneitzar aquelles activitats i horaris de la ciutat i de les activitats muncipals de forma que permeten, no només la conciliació laboral i familiar, sino el desenvolupament personal de les persones que habiten a Sagunt.

4.2.6.7Gent Gran

Circuits urbans de benestar dotats amb fonts al llarg dels mateixos.

Desenvolupament de la llar del jubilat a Sagunt complementant el CEAM, per que els majors desenvolupen activitats relacionades amb l’oci. OPCIONS: UGT/MERCADONA/CEAM AMB INSTALACIONS COMPARTIDES.

Afavorir la vida saludable en la gent gran consolidant i promocionant iniciatives com ara : Salut i Oci, campanyes específiques que afavorisquen l’activitat física de la gent major ( passejades d’interès divulgatiu per rutes urbanes o pròximes als nuclis urbans).

Campanyes sobre riscos de la llar i campanyes per una ciutat sense perills. Valorant on la ciutat es torna inaccessible al ritme de la gent gran (obstacles en la via pública, complexitat en l’accés a la informació, etc).

TRANSPORT PÚBLIC PER A LA GENT GRAN. Tiquets especials de transport públic per a la gent gran que els permeta per menys preu fer trajectes entre parades (per exemple: Pedres Blaves-Ajuntament, Churruca-Centre d'Especialitats...).

Adaptació de les tarifes als ingressos. Creació d'un voluntariat per tal que la gent gran oferisca part

del seu temps d'oci i la seua experiència de vida en projectes relacionats amb la recuperació i difusió de la cultura popular, de la història social del passat recent de la nostra ciutat, etc. Aprofitar la seua experiència de vida per a donar xarrades en escoles, instituts...

Potenciació d'una Universitat Gran amb programes adaptats multidisciplinaris de coneixement i programació d'activitats adients.



49


Zones especials PARCS DE MAJORS amb jocs esportius adequats per a gent gran, on es puga fer gimnàstica, jocs de coordinació i mobilitat.

Per als majors amb dependència:

Atenció domiciliària des de la xarxa municipal, amb personal especialitzat i voluntariat.

Detecció, intervenció i tutela de persones grans en risc de patir abandó o maltractament.

4.2.6.8Salut

Promoció i col•laboració en campanyes de difusió de conductes saludables per a totes les edats i circumstàncies (higiene, alimentació, activitats i esports, tècniques de relaxació, aprofitament del temps lliure, lactància, embaràs, climateri), amb especial atenció als nouvinguts i a la gent gran.

Suport a tasques desenvolupades per associacions al voltant de la salut.

Aproximació de determinades especialitats als districtes més allunyats del Centre d’Especialitats. Radiologia/Extraccions/Sintron etc al Centre de Sagunt.

Especial atenció al problemes de salut mental i la seua afectació a l’entorn sociofamiliar.

Creació d'un Observatori que estudie amb detall l'evolució de la salut pública en la nostra ciutat, i disseny d’accions encaminades a previndre i afrontar amb recursos suficients les noves situacions que el fort desenvolupament industrial pogueren introduir.

ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC CREUAT AMB ESTUDI D’IMMISIÓ. Senyalització dels circuits del Benestar

4.2.6.9Ensenyament Formació reglada:

PARVULARI DE VILLAR PALASÍ. SAGUNT INNOVA.

o Consensuar la construcció d’un CENTRE INTEGRAL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL on es puga impartir formació contínua de treballadors, ocupacional i reglada amb titulacions orientades a les necessitats de les indústries i



50


sectors productius de la comarca, REDIRIGINT CAP EL SECTOR ENERGÈTIC RENOVABLE.

o CENTRES D’INVESTIGACIÓ I POSTGRAU PER A TEMES DE LA NOVA ECONOMIA I CLUSTERITZACIÓ DE L’E.R.

o XINES A L’EOI. Trasllat de la EPA a un lloc més cèntric com la seu de la UGT. Sol•licitar que l’oferta pública de les escoles siga exclusivament

en valencià al districte de Morvedre per evitar la formació de ghettos.

Instal•lació definitiva del Conservatori de Música a les instal·lacions de l’antic JAUME I.

IES no5 del Port de Sagunt. Aposta decidida per les infraestructures educatives: cap escola

pública amb barracons. Elaboració d’un programa d’absentisme escolar. Programa de

tutors voluntaris. Adequació de les escoles perquè els patis puguen disfrutar-se

per la gent jove com a instal•lacions esportives fora d'horari escolar.

Obrim Sagunt al món universitari. Donat el nou impuls que la nostra ciutat està tenint, cal anar plantejar-nos la conveniència de sol•licitar la futura creació d’extensions universitàries tècniques i artístiques, estretament vinculades amb el nostre passat històric i l'actual desenvolupament industrial.

Servei d’infermeria escolar en cada col•legi. Formació no reglada:

Nou impuls a la Universitat Popular. Racionalització dels cursos amb nivells de coneixements graduats i progressius. Cursets d’aproximació a les cultures dels nouvinguts, així com de valencià i cultura valenciana per a estrangers. Noves inclusions de cursos vinculats a la xarxa d’activitats generals que genera el municipi: educació ambiental (agenda 21), coneixements de l’entorn més pròxim: natural -marjals, muntanyes..-cultura popular -món faller, tradicions- visites d’aproximació als serveis administratius- Prop, oficines de turisme, l'arxiu municipal- a les infraestructures -depuradora, planta de transferències... En definitiva, que l'UP cobrisca l'oci però contribuïsca a acostar als ciutadans a la realitat del municipi en favor d'una major implicació en la vida de la ciutat, des del coneixement dels seus recursos i possibilitats.

Foment dels programes d’educació per a la sostenibilitat. Campanya d’educació en valors.



51


4.2.6.10 Festes i Cultura Popular

L'adequació de la tradició festera del municipi als temps que corren i a la realitat de la ciutat es fa cada vegada més necessària. Promoure una cordial convivència de la festa amb la societat civil redundaria en un millor clima de convivència, moltes vegades trencat per la incapacitat d'establir un diàleg per les dues parts enfrontades. Convertir la ciutat en festes en una ciutat incòmoda per a un important nombre de ciutadans no contribuïx a esta convivència desitjada. Proposem la creació d'un protocol de convivència a partir del diàleg establert entre els representants de totes les festes de la ciutat i les associacions de veïns i comerciants, on l’ajuntament medie en els consens del protocol.

Construcció d’un Casal Fester on poder fer les presentacions, actes diversos de Falles, Moros i Cristians, Casa d’Andalusia, Centre Aragonés-Casa d’Aragó.....

Festes Patronals: o Diversificació de l’oferta festera per a totes les edats i

gustos. o Continuïtat de les festes patronals des de juliol fins agost. o Activitats festeres tan respectuoses com siga possible

amb els animals d’acord amb les tradicions però evitant al màxim el patiment.

o Gestió de les festes de forma directa per la regidoria amb la participació de les penyes

Les Falles: o Creació d’un premi d’innovació artística.o Promoció de la música tradicional i actual valenciana i en

valencià. o Mascletà municipal. o Suport a la sol•licitud de les Falles de la declaració de

festa d’interes turístic.o Proposar noves ubicacions per a determinades falles per a

facilitar la circulació i l’aparcament. o Premi a la falla més ecològica. Limitació en l’ús dels

materials plàstics per evitar la contaminació per la seua toxicitat.

Moros i Cristians. o Continuar amb la seua integració en la festa del 9

d’Octubre. Batalla del Francés.



52


Romans contra cartaginesos. Recolzament a les iniciatives dels grups de teatre de la ciutat

4.2.6.11 Participació Ciutadana

La nostra aposta per la participació ciutadana manté els principis que sempre l'han caracteritzat: total aposta pel desenvolupament de la Carta de Participació Ciutadana.

Reorganització de Consells Assesors evitant la dispersió d’esforços per a dotar-los de certes tasques de gestió.

Desenvolupament d’audiències públiques per tal d’aconseguir la participació real de la ciutadania en:

o Decissions sobre inversions.o Desenvolupament i modificacions dels projectes.o Planificació del territori i mobilitat.

Creació del regidor de districte. o Mediació de conflictes amb l’ajuntament.

Aposta per la revitalització del Fòrum de Participació Ciutadana creat a partir de la implantació al nostre municipi de l'Agenda 21. Incorporació de les conclusions que el Fòrum elabore a les diverses accions polítiques de l’ajuntament

Observatori de l’activitat econòmica de la ciutat. Gestionat pel CES.

o Vessant estratègica i de desenvolupament econòmic.o Vessant ambiental. Assistit Consell Assessor M.A.o Vessant social-integració.

4.2.6.12 Esports, Oci i Temps lliure

Compromís de manteniment de la gestió directa de la regidoria d’esport, dotant-la de la seua necessària modernització i funcionament.

Ús del trinquet: o Volem que les partides de Pilota Valenciana tornen al

trinquet de Sagunt de forma estable. o Potenciació de l’Escola de Pilota Valenciana. o Obrir la instal•lació al públic a determinades hores.

Lliga de futbol base amb instal•lacions i tècnics qualificats seguint els mateixos criteris als jocs escolars. Començament al futbol en l’edat de benjamins.

Escoles d’iniciació esportiva per prebenjamins on puguen provar diversos esports.



53


Gala de l’Esport on els millors esportistes es puguen triar per participació directa de la gent.

Manteniment com a esdeveniment esportiu organitzat pel Patronat Municipal d’Esports dels Jocs Esportius Provincials d’Atletisme.

Potenciar la diversificació de l’oferta esportiva, d’oci i temps lliure per a totes les edats i col•lectius.

Nous circuits esportius urbans. Circuit de MOTO CROSS en els llocs que demanen. PLA DE FINANÁMENT D’ESPORT D’ÈLIT, amb participació

privada que garantesca un ajut digne als representants en l’èlit més importants de la ciutat sense distincions, ni discriminacions.

Sagunt, Abril 2011.



54


Programa electoral sagunt 2011 2015

Documents

Transcript of Programa electoral sagunt 2011 2015