20112012

TEMPORADADE CONCERTS

Programa de mà10, 11 i 12 de febrer de 2012

14

EL RETORN DEL MESTRE ZACHARIASChristian Zacharias director i piano

PREU

3eUn concert social on l’OBC tocarà amb infants i joves del Centre Xamfrà del Raval de Barcelona i de l’associació Barris en Solfa de Badalona Sud, dues entitats que treballen amb la música com a eina d’inclusió social. Interpretaran música de Montsalvatge i de Mussorgsky amb improvisacions i variacions.

Divendres, 17 de febrer 2012 a les 20 h

© M

art

í E

. B

ere

ng

ue

r

FEBRER 12DIVENDRES 10 | 21h · DISSABTE 11 | 19h · DIUMENGE 12 | 11hSala 1 Pau Casals

EL RETORN DEL MESTRE ZACHARIAS

Anton Bruckner (Ansfelden, Àustria 1824 - Viena 1896)

Simfonia núm. 6 (1879-1881)

Majestoso Adagio Scherzo Finale

14

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg 1756 - Viena 1791)

Concert per a piano i orquestra núm. 27 en si bemoll major, KV 595 (1788-1791)

Allegro Larghetto Rondó: Allegro

ChristianZacharias piano

Per gaudir millor del concert, apagueu els mòbils i desactiveu tota mena d’alarmes sonores.Conteniu, en tant que us sigui possible, els estossecs.L’ús d’un mocador redueix notablement l’impacte acústic.

La durada aproximada del concert és de 95 minuts, més una pausa de 20 minuts. Programa presentat per

Christian Zacharias director i piano

COMENTARIS AL PROGRAMA

Lluminositat, alegria i reafirmació individual són característiques comunes a les dues obres que se’ns ofereixen en el concert d’avui. I una certa esperança. En el cas de Mozart, de tipus vital, humana. En el cas de Bruckner, com a reflex d’un ordre metafísic superior en el qual creia fermament perquè era un home sentidament religiós, un catòlic impregnat d’un profund misticisme, al mateix temps que sentia un gran amor per la naturalesa. Aquest compositor concebia la música com una manera de glorificar Déu. Bruckner, amic i admirador de Wagner, i per tant criticat i censurat per Brahms, és proper a Beethoven, Schumann i, sobretot, Schubert. Beethoven va formar el gran trio del Classicisme, juntament amb Haydn i Mozart, però va significar al mateix temps un pont d’enllaç amb el Romanticisme que s’entreveia ja a l’horitzó. D’alguna manera, per tant, Bruckner va ser hereu del Classicisme, a les formes del qual va ser fidel, però, ja dins el Romanticisme, hi va representar una fita essencial en l’evolució del simfonisme alemany. Bruckner va portar la simfonia al límit mateix de les seves possibilitats, tant pel que fa a les dimensions com a les possibilitats expressives de la “música pura”. Més endavant van venir Mahler i Schönberg.

En un altre ordre de coses, Mozart i Bruckner representen dos pols oposats quant a la seva manifestació dins el món de la música. El primer, nen prodigi, va conèixer de seguida l’èxit, les lloances, les enhorabones i les al·lusions afalagadores, i

no tenia cap inconvenient a considerar-se ell mateix un músic excel·lent. El segon, al contrari, va ser tardà en l’obra i en la fama, potser, entre altres causes, pel seu caràcter –tímid i apocat–, i en general tenia en poca estima la seva pròpia música. La producció simfònica de Bruckner no es va començar a conèixer fins que el compositor ja tenia 50 anys, i no es va valorar realment fins que en tenia 60, quan a Leipzig va escoltar la primera salva calorosa d’aplaudiments.

Mozart va acabar el seu Concert per a piano núm. 27 en un

moment de força creadora, un any abans de morir.

El 5 de gener de 1791, Wolfgang Amadeus Mozart acabava el Concert per a piano en si bemoll major, el número 27 i últim que va compondre per a un instrument en el qual era un veritable virtuós. Li quedaven onze mesos en aquest món. Aquest Concert, a més, va servir perquè el geni de Salzburg fes l’última aparició pública com a solista, el 4 de març de 1791. L’home que havia deixat Viena el 23 de setembre de 1790 no havia escrit gairebé res des de feia un any. L’home que tornava a la capital austríaca la primera quinzena de novembre d’aquell mateix any havia tornat a trobar la seva força creadora. Durant l’any i un mes que li quedava de vida va sumar unes quantes obres mestres, potser les més grans i les més alegres. I tot, malgrat que tenia problemes de salut i de diners.En aquest Concert per a piano en si bemoll major, unes breus modulacions menors

DEL CLASSICISME AL ROMANTICISME

enfosqueixen el tutti inicial. I en to menor el solista aborda el seu motiu lliure. El desenvolupament, basat del tot en el tema inicial, s’erigeix en un lloc privilegiat per un reflex de colors canviants que precedeix la tornada al to principal, exultant de vitalitat. El segon moviment, Larghetto, i la seva esplèndida cantilena central imposen un clima de serenitat retrobada, segurament molt lligada a la resignació. L’Allegro final, un optimista rondó compost sobre una melodia que va repetir nou dies més tard al lied titulat Sehnsucht nach dem Frühlinge, suposa un cant a l’estació que s’acosta, expressat musicalment amb intercanvis instrumentals brillants i una certa dificultat de la part pianística que denota una ferma voluntat d’explotar tots els recursos d’una forma ben definida. Fa tota la sensació que Mozart havia entrat en un període en el qual la pau i la melancolia es compenetraven. Havien d’arribar temps millors. El compositor havia trobat forces per ser feliç, encara que no hagués resolt ni la seva angoixa ni la seva soledat. El compositor, a més, havia anat despullant el seu llenguatge i l’havia fet més íntim. I, en aquesta intimitat, s’havia anat despullant també ell. I així se’l va emportar aquell temps nou esperat.

Mozart havia entrat en un període en el qual la pau i la melancolia es compenetraven. Havia trobat

forces per ser feliç.

De signe molt diferent és l’obra d’Anton Bruckner composta entre el 24 de setembre de 1879 i el 3 de setembre de 1881, Sisena simfonia en la major, sòlida i massissa, amb el típic contrast entre les

frases estrepitoses i els inspirats passatges melòdics. No figura entre les simfonies més interpretades del seu autor, però és un prodigi pel que fa a la bellesa dels temes i a l’orquestració imaginativa. Des del punt de vista estilístic, emparenta més aviat amb les seves antecessores Quarta i Cinquena simfonies, i contrasta molt amb les tres últimes, marcades per notables innovacions en els camps harmònic i instrumental.

Bruckner va escriure la seva Sisena simfonia amb l’eufòria

d’haver estat reconegut com el continuador de l’estela simfònica austríaca després de Schubert.

El moviment inicial és d’una “lluminositat radiant”, amb una coda que revela la utilització abundant de brillants tons cromàtics. Els moviments centrals són menys radiants, sovint fins i tot de colors esvaïts, però serveixen a l’autor per desenvolupar la idea fonamental: són un camí que desemboca al Finale, que progressa a través d’estadis irregulars des del començament en to menor fins al triomfal la major de la conclusió. Amb tot això Bruckner ens vol dir que és evident que s’assoleix l’objectiu per la coneguda Per aspera ad astra, és a dir, el triomf a través de l’esforç: “S’arriba a les estrelles pel camí més difícil”, com a resultat d’un combat molt dur. Així doncs, la Sisena simfonia sembla que representa, d’alguna manera, un intent de reconciliació de les conflictives tendències parcials de les dues simfonies que la van precedir. Mentre que la Romàntica es distingeix sobretot per una

TV3 amb L’Auditori

Quèn’opinaChristianZachariasA la vista de les creacions de l’últim any de vida de Mozart, què intuïu en la seva obra si hagués viscut més? És molt més interessant pensar què hagués passat si Bruckner hagués mort a l’edat de Schubert o Mozart: no tindríem les seves simfonies!!

Les correccions i les revisions continuades de Bruckner sobre la pròpia obra, així com l’estima injusta en què tenia la seva música, són prova d’inseguretat o d’un afany de perfecció?M’agrada dirigir la Simfonia núm. 6 de la qual Bruckner només va deixar una versió. Eren els seus “amics” i “alumnes” els que habitualment feien correccions i li feien fer canvis amb els que no sempre estava d’acord.

Fins a quin punt el coneixement de l’orgue i l’intens sentit religiós de Bruckner van marcar el total de la seva obra?No és necessari comentar res, només cal escoltar.

brillantor radiant i la Cinquena mostra una disciplina més estricta, la Sisena, a més de presentar un caràcter individual fort, està marcada per la coexistència col·lateral de formes d’expressió enfrontades. Sigui com vulgui, aquest compositor va dotar la forma simfonia de caràcters nous, entre els quals cal incloure unes dimensions considerables

i una sonoritat metàl·lica dominant. I va culminar les grans produccions simfòniques romàntiques que, partint de Beethoven, passaven a través de Schubert, Mendelssohn i Schumann. El classicisme de Mozart ja era lluny.

JoséGuerreroMartín

PROGRAMA

14Wolfgang A. Mozart Concert per a piano i orquestra núm. 27 en si bemoll major, KV 595

· Orquestra de Cambra de Laussane Christian Zacharias, piano i direcció . MDG (2003)

· Academy of Saint Martin-in-the-Fields Alfred Brendel, piano . Neville Marriner, director . Philips (1974)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Daniel Barenboim, piano i direcció . Teldec (1989)

· Orquestra Estatal de Baviera Clara Haskil, piano . Ferenc Fricsay, director . Deutsche Grammophon (1955)

· Orquestra Filharmònica de Viena Wilhelm Backhaus, piano . Karl Böhm, director . Decca (1955)

· Camerata Acadèmica del Mozarteum de Salzburg Andras Schiff, piano . Sandor Végh, director . Decca (1987)

Anton Bruckner Simfonia núm. 6· Orquestra Filharmònica de Munic Sergiu Celibidache, director . EMI (1991)

· Staatskapelle de Dresde Eugen Jochum, director . EMI (1978)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Daniel Barenboim, director . Teldec (1994)

· Orquestra Simfònica de la NDR Günter Wand, director . RCA (1988)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Wilhelm Furtwängler, director . Thara (1943)

· Orquestra Philharmonia Otto Klemperer, director . EMI (1964)

SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

Concerts de l’OBC per

Podeu tornar a sentir aquest programa, connectant amb Ràdio Clàssica de RNE el mateix diumenge a partir de les 20 h.

R. Clàsica BarcelonaF. M. 93.0

R. Clàsica GironaF. M. 91.1

R. Clàsica LleidaF. M. 89.2

R. Clàsica TarragonaF. M. 91.5

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. L’any 1962, Rafael Ferrer pren el relleu fins l’any 1967. Des de llavors i fins a l’actualitat, l’OBC ha comptat també com a titulars amb els mestres Antoni Ros Marbà (1967-1978, 1981-1986), Salvador Mas (1978-1981), Franz-Paul Decker (1986-1991), García Navarro (1991-1993), Lawrence Foster (1996-2002), Ernest Martínez Izquierdo (2002-2006) i Eiji Oue (2006-2010). Des de la temporada 2010-11 el director titular n’és Pablo González.

En els més de 66 anys de trajectòria, l’OBC ha programat nombroses estrenes i ha realitzat diversos enregistraments discogràfics amb Decca, EMI, Auvidis, Koch, Claves, Naxos, Telarc i BIS, entre d’altres, amb obres de Montsalvatge, Gerhard, Falla, D’Albert, Albéniz, Donhány, Bartók, Bizet, i Rodrigo, amb intèrprets destacats del panorama internacional. L’OBC ha guanyat el Grammy Llatí al “Millor àlbum de música clàssica” en tres ocasions: l’any 2000 amb el CD La Dolores, l’any 2004 amb el CD Carmen Symphony i l’any 2006 amb el CD Rhapsody in blue. Últimament, l’OBC ha enregistrat, entre d’altres, El Concierto de Aranjuez, amb la destacada solista de guitarra Xuefei Yang, per a la discogràfica EMI, i també una monografia d’Albéniz, amb el segell Tritó.

D’altra banda, l’OBC ha mantingut una activitat artística continuada a l’estranger, amb gires per diferents països d’Europa, Àsia i Estats Units. Aquestes gires li han permès actuar en sales de renom com el Carnegie Hall de Nova York i prendre part en festivals internacionals com el Proms al Royal Albert Hall de Londres.

Han col.laborat amb l’OBC directors i solistes de gran renom com Elihau Inbal, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim, Christopher Hogwood, Ton Koopman, Michel Plasson, Emmanuel Krivine, Leonard Slatkin, Dmitri Kitajenko, Giovanni Antonini, Yakov Kreizberg, Stéphane Denève, Josep Pons, Marc Minkkowski, Radu Lupu, Frank Peter Zimmermann, Shlomo Mintz, Arcadi Volodos, Montserrat Caballé, Alicia de Larrocha, Misha Maisky, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Joshua Bell, Hilary Hahn, Michel Camilo, Ute Lemper, Gidon Kremer, Truls Mörk, Sarah Chang, Viktoria Mullova, Violeta Urmana, Nicholas Angelich, Till Fellner i Vadim Repin, entre molts d’altres.

Dins del marc de col·laboració entre l’OBC i el Gran Teatre del Liceu, l’OBC ha interpretat en aquest teatre, en versió de concert, les òperes El Jugador de Prokófiev i la poc interpretada Daphne de Strauss, amb gran èxit de públic i crítica.

L’OBC té el compromís de divulgar la música clàssica i contemporània de totes les cultures i tendències, donant prioritat a la difusió dels compositors catalans. Al mateix temps, l’OBC participa activament en els concerts escolars i les diverses activitats que organitza el Servei Educatiu de L’Auditori.

L’OBC està integrada en el Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo.

Primers violinsLudwig Müller*, concertino invitatCristian Chivu, concertino associatRaúl García, assistent concertino María José AznarSarah BelsJosé Valentín CenteneroWalter EbenbergerAna Isabel GalánNatalia MediavillaKatia NovellMaría Pilar PérezAnca RatiuJordi SalicrúJozef Toporcer

Segons violins Alexandra Presaizen, solistaJindrich Bardon, assistentEmil Bolozan, assistentMaría José BalaguerHug BoschJana BrauningerPatricia BroniszAssumpta FlaquéMireia LlorensMelita MurgeaAntoni PeñaJosep Maria PlanaRobert TomàsAnnedilia Riestra*Marina Surnacheva*

Violes Ashan Pillai, solistaJosephine Fitzpatrick, assistentRocío Gómez*, assistent invitadaFranck HeudiardChristine de LacosteSophie LasnetMichel MilletMiquel Serrahima Jennifer StahlAndreas SüssmayrMaria Monos*Albert Romero*

Violoncels José Mor, solista

Nabí Cabestany, assistentVincent Ellegiers, assistentNúria CalvoLourdes DuñóJaume GüellOlga ManescuLinda d’OliveiraJean-Baptiste Texier

Contrabaixos Christoph Rahn, solistaEnric Rigau, assistentDmitri Smyshlyaev, assistentJonathan CampsApostol KosevJosep MensaAlbert Prat

Flautes Vicens Prats*, solista invitatBeatriz CambrilsChristian Farroni, assistentRicardo Borrull, flautí

Oboès Disa English, solistaJosé Juan PardoDolors Chiralt, assistentMolly Judson, corn anglès

Clarinets Larry Passin, solistaFrancesc NavarroJosep Fuster, assistent i clarinet en mi bAlfons Reverté, clarinet baix

Fagots Silvia Coricelli, solistaNoé CantúThomas Greaves, assistentSlawomir Krysmalski, contrafagot

TrompesJuan Manuel Gómez, solistaJoan AragóJuan Conrado García, assistent solistaDavid BonetDavid Rosell, assistent

Trompetes Mireia Farrés, solista

Francesc MoralesJavier Navasquillo*Angel Serrano, assistentAdrián Moscardó

Trombons Eusebio Sáez, solistaVicent PérezGaspar Montesinos, assistentRaul García, trombó baix

Tuba Pablo Manuel Fernández

TimbalesGratiniano Murcia, solista

Percussió Roxan Jurkevich, assistentJoan Marc Pino, assistentJuan Francisco RuizIgnasi Vila

Arpa Magdalena Barrera

Encarregat d’OrquestraJosé Valentín Centenero

Responsable de DocumentacióMusicalBegoña Pérez

RegidorJosé Antonio García

Personal d’escenaJoan LuisIgnasi Valero

* col·laboradors

Les qualitats que fan de Christian Zacharias un dels pianistes més reconeguts del món li han permès també fer-se un nom com a director, director de festivals, pensador, escriptor i comunicador. El seu concepte de globalitat casa perfectament amb el d’individualitat i el seu profund coneixement musical amb un instint poètic sòlid. Tot això s’afegeix a una capacitat de comunicació brillant i un lideratge carismàtic.Com a pianista és reconegut a tot el món i ofereix concerts i recitals amb els directors més rellevants i les orquestres més prestigioses. Molts dels seus enregistraments han estat guardonats amb premis internacionals. La tendència de Zacharias a emprendre llargs viatges musicals amb persones afins es reflecteix en el seu treball com a director. Des de l’any 2000 ha estat el principal director de l’Orquestra de Cambra de Lausanne, amb la qual ha enregistrat concerts aclamats per la crítica com ara el del cicle complet de concerts de Mozart, premiat després amb l’ECHO Classic, el Diapasó d’or i Choc du Monde de la Musique.Zacharias ha estat principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Gothenburg des de la temporada 2002/03, i el 2009 va arribar a ser col·laborador artístic de l’Orquestra Saint Paul Chamber. Més recentment ha iniciat una carrera operística amb produccions com La clemència de Tito (Ginebra) i Les noces de Fígaro (Lieja) de Mozart, o La bella Helena d’Offenbach.Al llarg de la seva carrera ha obtingut molts premis i reconeixements, com el Midem Classical Award de Cannes com a millor artista de l’any (2007), un premi pels seus serveis a la Cultura per part del govern de Romania (2009) i el títol honorífic d’oficial de l’Ordre de les Arts i les Lletres de l’Estat francès. Durant la temporada 2011/12 ha estat treballant amb la Simfónica de la Ràdio de Baviera, l’Orquestra Nacional de Lió, la Filharmònica de La Haia, la Konzerthausorchester de Berlín i la Gürzenich de Colònia, a més d’interpretar els concerts de Beethoven i Brahms a l’Avery Fischer Hall amb la Simfònica de Bamberg sota la direcció de Jonathan Nott. També és particularment destacable el fet que Zacharias hagi tocat en un recital al Carnegie Hall de Nova York el desembre de 2011, cosa que el converteix en el primer pianista alemany que ho aconsegueix en més de trenta anys.

Christian Zacharias va dirigir l’OBC per darrera vegada el mes d’octubre de 2009

Christian Zacharias director i piano

©Orchestre de Chambre de Lausanne and Nicole Chuard

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA

FEBRER dissabte 18 19h | diumenge 19 11h - Sala 1 Pau Casals Preus de 20 a 45 e

SOKHIEV I LEONSKAJA A BARCELONADVORÁK Carnaval, op. 92. Obertura | SCHUMANN Concert per a piano i orquestra |XOSTAKÒVITX Simfonia núm. 12 “L’any 1917”Orchestre National du Capitole de Toulouse · Tugan Sokhiev director · Elisabeth Leonskaja piano

FEBRER divendres 17 20h

ET TOCA A TUL’OBC, els infants i joves del Centre Xamfrà del Raval de Barcelona i els de l’associació Barris en Solfa de Badalona Sud interpretaran obres de Montsalvatge i Mussorgsky amb improvisacions i variacions. La música com a eina d’inclusió social.

Catalunya Música amb l’OBCSegueix el concert en directe per Catalunya Música, els diumenges a les 11 h.En diferit pel canal d’internet catclassica.cat, els dimarts a les 21 h.O bé recupera l’àudio a qualsevol hora a catmusica.cat.Pots preparar l’audició escoltant el programa Guia d’orquestra, els dijous a les 23 h. i els diumenges a les 9 h., o sempre que vulguis a catmusica.cat.

Segueix-nos a:

TEMPORADA DE CAMBRA & RECITALS

FESTIVAL INTERNACIONAL DE PERCUSSIÓ DE CATALUNYA

FEBRER dimarts 14 21h - Sala 1 Pau Casals Preus de 25 a 35 e

ISTANBUL, LA SUBLIM PORTA: LA CORT I LES DIÀSPORESLior Elmaleh · Gursoy Dinçer · HESPÈRION XXI · Jordi Savall direccióMúsics convidats de Turquia, Armènia, Grecia, Marroc i Bulgària

TEMPORADA EL SO ORIGINAL

FEBRER dimecres 15 21.30h - Sala 1 Pau Casals Preu 20 e

CAMUT BAND & DJILANDIANG Un espectacle on la dansa i la música africana del grup senegalès Djilandiang s’uneix a Camut Band. Els ballarins, damunt de grans tambors sonoritzats, llisquen per la sorra i creen els seus propis ritmes.

FEBRER divendres 24 21h | dissabte 25 19h | diumenge 26 11h - Sala 1 Pau Casals Preus de 20 a 45 e

LA CINQUENA DE MAHLERPARRA Karst-Chroma II (2007) / InFALL-Chroma III. Obra encàrrec OBC MAHLER Simfonia núm. 5Lothar Zagrosek director

FEBRER dijous 16 20.30h - Sala 2 Oriol Martorell Preu 15 e

JAKOB KORANYI Cicle ECHO Rising Stars. BRAHMS Sonata en mi menor | LIGETI Sonata per a violoncel sol | E-P SALONEN “Knock, Breathe, Shine” | XOSTAKÓVITX Sonata en re menor Jakob Koranyi violoncel · Simon Crawford-Phillips piano

Anunci

LANGLANGA L’AUDITORI22ABRIL2012

www.auditori.cat