Programa d’actuació municipal d’habitatge complet.pdf · A partir d’una anàlisi més...

Programa d’actuació municipal

d’habitatge

Redacció

Raquel Moreno

DCAS

Gestió

Ània Pluma

Oficina d’Habitatge

Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats

Juliol 2017

18 d’abril del 2016

Artés

Programa d’actuació municipal d’habitatge Artés

1

Índex

Introducció ............................................................................................................................. 2

Metodologia ........................................................................................................................... 4

Punt de partida ............................................................................................................... 4

Anàlisi i diagnosi............................................................................................................. 4

Plantejament d’objectius i estratègia ............................................................................. 4

Selecció de les actuacions ............................................................................................. 5

Planificació de les accions ............................................................................................. 5

Posada en marxa i eines de seguiment del Programa ................................................. 5

Assistents a les sessions de treball ............................................................................... 5

Diagnosi ................................................................................................................................. 7

Context ........................................................................................................................... 7

Dinamisme mercat d’habitatge ...................................................................................... 8

Accés a l’habitatge ......................................................................................................... 9

Estat de conservació del parc d’habitatges ................................................................. 10

Evolució de la població ................................................................................................ 12

Convivència .................................................................................................................. 13

Objectius del PAHM ............................................................................................................ 17

PLA D’ACCIÓ ...................................................................................................................... 20

Seguiment del Pla: gestor de projectes .............................................................................. 55

Annex ................................................................................................................................... 56


2

Introducció

En el marc del Catàleg de Serveis 2016, la Diputació ofereix als municipis el suport

“Programes d’actuació municipal d’habitatge”. Aquests són instruments de planificació no

reglada, de contingut tàctic i operatiu, en el qual es programen actuacions locals en matèria

d'habitatge en un escenari temporal concret amb l'objectiu de donar eines als ens locals per

a planificar globalment el disseny de les polítiques d'habitatge.

Aquest document és el resultat del procés d’assessorament i assistència tècnica realitzat

durant els mesos de novembre de 2016 i juliol de 2017 i ha consistit en la detecció de les

principals problemàtiques en matèria d’habitatge, en la definició d’uns objectius i estratègies

d’abordatge i en el disseny d’accions i eines per la seva gestió futura. Aquest programa ha

de situar l’Ajuntament en disposició de passar a l’acció en els propers mesos, amb una

estratègia clara, concreta i consensuada.

El document que teniu a les mans s’estructura en 4 grans blocs temàtics:

Com a annex, s’adjunten tota una sèrie de documents que s’han anat generant com són: les

actes de les sessions de treball, informació estadística més detallada i altres documents

facilitats per l’Ajuntament.

En la pròpia formulació del PAMH s’han seguit una sèrie d’objectius en quant a la

metodologia de treball i resultat:

a) Sorgir del treball conjunt entre responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament

La diagnosi i les propostes han sorgit d’un treball conjunt de diàleg i consens entre polítics i

tècnics. D’aquesta manera, el Programa resultant entra en vigor amb un nivell d’acceptació i

Met

od

olo

gia Descripció de les

etapes i eines metodològiques que s’han seguit per l’elaboració del PAMH

Dia

gno

si Breu descripció de la situació d’habitatge i exclusió residencial al municipi

Pla

d’A

cció Línies

d’intervenció i accions concretes que es proposa desenvolupar en els propers anys

Ein

es d

e se

guim

en

t Descripció del gestor de projectes com a eina de suport per anar fent un seguiment de l’estat d’execució i valoració de les accions


3

comprensió major per part d’aquests dos estaments – el polític i el tècnic- que són igualment

claus en els primers passos i consecució del programa

b) Posar l’accent en el procés

La metodologia ha anat orientada a reforçar la implicació i lideratge de l’Ajuntament en la

política d’habitatge. En aquest sentit, el procés de definició del Programa ha estat en si

mateix un procés d’aprenentatge, clarificació d’idees i consolidació d’un discurs compartit. El

disseny del Programa ha estat un procés de co-creació protagonitzat i liderat per

l’Ajuntament, de manera que el document final que el recull és reconegut com un producte

propi, llur contingut ha quedat plenament interioritzat durant el procés.

c) Posar l’accent més en l’acció i en la recerca d’experiències a replicar.

Sovint, quan es dissenyen plans d’acció, es destinen molts recursos i temps a generar una

diagnosi exhaustiva de la realitat sobre la que es vol intervenir, sense que aquest esforç vagi

seguit d’un esforç equivalent de cerca, disseny, contrast i consens de propostes operatives

d’acció. En aquest cas, hem volgut compensar aquest desequilibri, optant per una

metodologia de diagnosi àgil i efectiva, centrada en generar i recollir els indicadors i

informacions realment clau, i donat un major pes al procés de creació conjunta d’una

estratègia i unes propostes d’acció. Aquest procés s’ha nodrit en gran part de la recerca

d’accions i projectes que s’estan realitzant a d’altres territoris així com la posterior adaptació

a la casuística concreta de Artés.

d) Arribar fins a una formulació visual, clara i divulgable del Programa

El disseny del Programa ha previst un esforç especial per visualitzar, clarificar i donar

coherència a l’estratègia i programa d’accions a impulsar. El procés de suport ha permès

destil·lar les idees i propostes, fins a obtenir una estratègia coherent, clara, i per tant fàcil de

comunicar.

e) Instrument lleuger i operatiu

El document resultant està centrat en donar resposta a les necessitats concretes detectades

i prioritzades. No pretén ser un document molt exhaustiu amb molts plànols i detalls, sinó un

full de ruta que serveixi per passar a l’acció. Pretén per tant ser un document útil, pràctic i

ben dimensionat, expressat en un llenguatge entenedor i que inclogui elements més

operatius com pressupostos, persones de referència i calendari d’execució.

f) Factible i realista

Amb un límit temporal concret, fins a final de mandat, es centra en aquelles accions que es

podran realitzar en el temps de mandat actual i amb els recursos disponibles, tant de

l’Ajuntament com d’altres administracions.


4

Metodologia

La metodologia de treball ha passat per 6 etapes diferenciades que corresponen a 6

sessions de treball amb l’Ajuntament i que detallem tot seguit:

1. Punt de partida

Aquesta fase es va concretar en una reunió amb els referents tècnics i polítics de

l’Ajuntament i Diputació de Barcelona. En aquesta reunió es van explicitar les voluntats

municipals a desenvolupar al PAMH, es va concretar el pla de treball i es va recollir la

informació municipal més rellevant (informes, plans, estudis relacionats,...)

2. Anàlisi i diagnosi

A partir d’un recull exhaustiu d’indicadors demogràfics i de l’àmbit d’habitatge1, es van

seleccionar aquells més rellevants per elaborar una diagnosi que posteriorment va ser

presentada, complementada i consensuada amb referents tècnics i polítics de l’Ajuntament.

Finalment, la diagnosi va quedar sintetitzada en una infografia de dades, que va donar peu a

l’inici del punt 3.

3. Plantejament d’objectius i estratègia

Aquesta fase es va abordar en una jornada de treball conjunta amb els responsables tècnics

i polítics de les àrees que estaran implicades de manera central en el desenvolupament de

la política local d’habitatge.

1 Aquest recull d’indicadors ha estat elaborat per Diputació de Barcelona i queda recollit a l’annex del present document (Annex estadístic)


5

Aquesta jornada va tenir com a primer “input” la diagnosi generada que va donar peu al

consens d’objectius generals i específics. Aquesta jornada va estar dinamitzada en forma de

taula rodona utilitzant diferents tècniques per al consens d’objectius generals i específics.

Els resultats van quedar també plasmats en una infografia final.

4. Selecció de les actuacions

Per una nova sessió de treball, es va preparar una bateria de propostes concretes coherent

amb l’estratègia dissenyada. El “Catàleg d’instruments per a les polítiques locals d’habitatge”

de Diputació de Barcelona va ser “l’input” principal d’aquesta sessió, donat que presenta un

ventall divers d’accions possibles per a diferents línies d’acció. Per altra banda, també es va

fer tota una recopilació d’accions que s’estaven duent a terme a d’altres municipis i de

materials generats en el marc d’aquestes accions.

En aquesta quarta sessió van estar presents totes les àrees vinculades a les línies d’acció

prioritàries que es volen impulsar, sempre amb presència de representants polítics i tècnics.

5. Planificació de les accions

En una nova sessió de treball amb les persones referents de portar a la pràctica les accions

va permetre acabar concretant els detalls en quant a l’execució concreta, recursos

necessaris i temporalització de cada acció.

Les accions han quedat detalles i programades a través d’una fitxa que es recull en el

present document i que especifica la programació, recursos disponibles, agents implicats,

indicadors de seguiment que cal preveure recollir, etc. S’ha intentat que sigui una

planificació realista, que deixi marge per adaptacions posteriors.

6. Posada en marxa i eines de seguiment del Programa

Juntament amb la planificació de les accions, s’ha dissenyat i elaborat un instrument en

forma de gestor de projectes que permetrà fer un seguiment correcte de les accions i del

desenvolupament general del Programa. Aquest gestor de projectes va ser presentat

directament a les persones que hauran d’actualitzar-lo per tal d’explicar amb detall el seu

funcionament i solucionar possibles dubtes.

Assistents a les sessions de treball

Durant totes aquestes sessions de treball han participat diferents professionals tècnics i

polítics de l’Ajuntament d’Artés:

Ernest Clotet Berenguer (Inicia el procés com a Regidor de Participació, Sanitat,

Serveis socials. Finalitza el procés com a Alcalde)

Enric Forcada Valiente (Regidor de Joventut, Mobilitat i Serveis)

Eli Carracedo Manyosa (Regidora de Cultura, Educació, Esports)

http://www.artes.cat/%C3%A0rees/joventut

http://www.artes.cat/%C3%A0rees/mobilitat

http://www.artes.cat/%C3%A0rees/serveis


6

Òscar Vilarasau Clotet (Regidor d’Habitatge i Urbanisme. Deixa el càrrec al final del

procés)

Ismael Falcó (Regidor d’Habitatge i Urbanisme. Entoma el càrrec al final del procés)

Manel Parreño (grup municipal)

Pere Pajarols (arquitecte municipal)

Joan Grau (aparellador municipal)

Dani Reyes (aparellador municipal. S’incorpora al final del procés)

Joan Rubiralta (tècnic)

Per part de Diputació també han participat:

Ània Pluma (OH. Diputació de Barcelona)

Lena Vidal (OH)

Finalment, per part de la consultora contractada per la redacció del PAMH ha participat:

Raquel Moreno (D-CAS. Col·lectiu d’Analistes Socials)


7

Diagnosi

A partir d’una anàlisi més exhaustiva d’indicadors demogràfics i de l’àmbit d’habitatge,

la present diagnosi selecciona aquells més rellevants i explicatius per discernir quines

són les principals problemàtiques a les que el PAMH haurà de donar resposta.

Context

Artés és un municipi que comptava l’any 2016 amb 5.596 habitants. D’aquests, 5.425

vivien al nucli urbà -el que constitueix un 97% de la població. En el nucli urbà, s’ubica

el casc antic, nucli original de la vila d'Artés, que va començar a desenvolupar-se al

cim d'un turó situat al mig de la vall, a la riba esquerra de la riera de Malrubí, i al voltant

de les restes de l'antic castell. La part moderna de la vila s'ha anat estenent al peu

d'aquest turó, en direcció a llevant i en terreny pla.

Del 3% restant dels habitants, 79 viuen en disseminats al voltant del nucli urbà, i 92

viuen a la urbanització Vista Pirineu. Malgrat l’existència de la urbanització, al cens

d’habitatges del 2011 no es va detectar que Artés tingui un nombre significatiu

d’habitatges de segona residència (un 1,7%).

Artés compta amb un important polígon industrial, Santa Maria d'Artés, inaugurat l’any

1973 i ampliat l’any 1991, va assolir crear 700 llocs de treball en els seus inicis, i

manté un rol clau dinamitzant l'economia municipal.

Els següents punts estan presentats en forma de fitxa amb les principals dades

referents i les conclusions que podem extreure per àmbits:

Nucli urbà

Urbanització

Vista Pirineu


8

0

100

200

300

400

Habitatge iniciat i finalitzat 2004-2015

Habitatge iniciat Habitatge finalitzat

0

50

100

150

Contractes de lloguer vs. transaccions d'habitatge

Transaccions totals Contractes de lloguer

Dinamisme mercat d’habitatge

• Nivells de construcció d’habitatge molt per sobre

dels de la demarcació entre els anys 2005 i 2008.

Endarreriment en la finalització d’algunes obres que

s’acaben ja en període de crisi fent difícil la seva

comercialització.

• Nivell elevat de compravenda d’habitatges fins

l’any 2010 on el dinamisme passa al mercat de

lloguer.

• Alt percentatge (18,7%) d’habitatges buits.

• Concentració dels habitatges en poques mans.

Grans tenidors com entitats financeres (57

habitatges) o constructores i propietaris particulars

(dos propietaris concentren 22 i 23 habitatges)

• Baixa disponibilitat de sòl urbanitzable. Hi ha

possibilitat de créixer si es considera necessari, però

no hi ha voluntat política per fer-ho. Hi ha un pla

parcial aprovat per construir 300 habitatges.

• Algunes de les construccions iniciades encara avui

no estan acabades.

• Sensació de que molts dels habitatges que estan

desocupats estan en mal estat. El cens de 2011

indica que un 13% dels habitatges desocupats estan

en mal estat. Això sí, d’entre els habitatges que estan

en mal estat, un 46% estan desocupats.

• Poca segona residència que no fa augmentar el

preu de l’habitatge


9

Accés a l’habitatge

• Alt percentatge de persones propietàries amb

pagaments pendents (46%). Percentatge molt per

sobre del conjunt de la província.

• Baix esforç econòmic per accedir a l’habitatge.

Això s’explica perquè, tot i que el nivell de renda és

baix (1545€/mes), també ho és el preu de l’habitatge

(308€/mes)

• 116 habitatges de protecció oficial construïts entre

2008 i 2012. Es tractava de promocions privades per

vendre. Amb la crisi econòmica i la impossibilitat de

vendre els habitatges, van decidir posar-los en

protecció oficial i llogar-los, entre 150 i 300€. Són

habitatges d’uns 40m2.

• 17 persones inscrites al registre de sol·licitants

d’HPO.

• Emancipació juvenil lleugerament per sobre de la

mostra de municipis de l’Oficina d’Habitatge de la

Diputació. Un 49,60% dels habitants d’Artés d’entre

25 i 34 anys estan emancipats.

• Existència d’habitatges a baix preu però sense

condicions mínimes d’habitabilitat. Efecte crida

poblacions amb més mancances del territori del

Bages.

38%46%

37%31%

20% 14%

5% 10%

Provincia Artés

Percentatge de persones segons tinença. Artés i Província (2011)

Altres

Lloguer

Propietat (totalmentpagada)

Propietat (amb pagamentspendents)

€543

€399 €466

€379 €315 €310 €308

0

20

40

60

80

100

120

0

100

200

300

400

500

600

Mercat de lloguer 2004-2015

Preu mig habitatge Contractes de lloguer


10

Estat de conservació del parc d’habitatges

• Parc d’habitatges antic. Un 42,6% tenen més de 57

anys d’antiguitat, quasi el doble del percentatge

provincial, amb un 24% d’aquesta antiguitat

• La gran majoria (més de 4 de cada 5) dels edificis de

3 o més plantes no tenen ascensor. Aquest és un

percentatge molt superior al de la província de

Barcelona.

• Tot i ser una mica superior al del conjunt de la

província, el percentatge de persones en edificis

que estan en mal estat és molt poc significatiu.

Un 6% de les persones viu en edificis deficients, però

cap d’elles en habitatge dolent ni ruïnós a diferència

de les dades de la demarcació.

• Tot i així, els problemes d’accessibilitat/mobilitat

es concentren en la gent gran especialment a la

zona del nucli antic. No només per la manca

d’ascensor o els problemes d’accessibilitat que poden

tenir els habitatges més antics, sinó també perquè el

nucli antic té una concentració elevada de carrers

amb fort pendent.

• El mal estat de conservació dels habitatges del

casc antic fa que no siguin atractius per la població

jove que vol emancipar-se. Tenen Cèdula

d’Habitabilitat però no són competitius.

35,5%15,6%

7,1%

8,3%

11,5%19,7%

26,2% 23,1%

13,2% 8,5%

11,7% 11,9%

10,3% 10,0%

Artés Província de Barcelona

Habitatges segons any de construcció

2002-2011

1991-2001

1981-1990

1971-1980

1961-1970

1951-1960

Abans 1950

88,52%63,97%

Artés Província de Barcelona

% edificis de 3 o més plantes sense ascensor

6,06% 5,93%

Cardona Província

Percentatge de persones vivint a edificis en estat deficient, dolent o ruïnos (2011) Artés i Província

Artés


11

Dificultats de manteniment

• Artés no té un índex d’envelliment especialment

elevat. De fet, aquest està per sota de la mitjana de

la província i la comarca. L’arribada de noves

poblacions joves en els últims anys, ha portat nous

reptes (majors nivells d’endeutament i precarietat

econòmica) però també ha fet rejovenir la població.

Ara bé, d’estaca l’important % de llars amb

persones grans o molt grans soles o amb dues

persones. D’entre les llars on resideixen persones

més grans de 80 anys, destaca especialment el

nombre de llars (63%) formades per una sola

persona major de 80 anys sola.

• Canvi en el perfil de persones ateses per SSB.

Augment de famílies amb dificultats econòmiques

però sense mancances socials.

• La gent gran sola més vulnerable i les famílies amb

més dificultats econòmiques, mostren dificultats de

pagaments dels subministraments. En ocasions

s’utilitzen fonts d’energia poc segures (com per

exemple el butà) que generen altres problemàtiques

d’humitat en habitatges amb mala ventilació.

• 18 transaccions forçoses i 13 dacions en

pagament entre els anys 2009 i 2017. Des de

l’Ajuntament no es tenia constància d’aquests casos.

100; 63%52; 33%

7; 4%

Persones en llars formades exclusivament per majors de 80 anys, segons mida de la llar

1 2 3


12

Evolució de la població

• Creixement poblacional, especialment entre els

anys 2002-2010, vinculat al creixement urbanístic.

• A partir del 2010 continua havent moviment de

població però el saldo migratori és pràcticament

nul. Arriben tantes persones com les que se’n van.

Durant aquests últims anys, l’únic que ha fet créixer

la població ha estat el saldo natural. L’arribada de

poblacions joves, ha fet que el nombre de naixements

superi al de defuncions.

• Els municipis d’origen i destí són semblants

destacant en tots dos casos ciutats grans (Manresa i

Barcelona) i la suma de petits municipis del voltant

(Avinyò, Sallent, Sant Fruitós del Bages, Navàs,

Moià, etc.).

• L’envelliment de la població és moderat: l’índex

d’envelliment és del 98% (hi ha més població menor

de 15 anys que major de 65 anys), per sota de la

mitjana comarcal, i l’índex de sobreenvelliment

(proporció de majors de 85 anys sobre el total de

majors de 65 anys) és del 19%, per sobre de la

mitjana comarcal. Això significa que, tot i que no hi

ha un gran percentatge de població gran entre la

ciutadania, aquesta es troba molt envellida.

Evolució de la població d'Artés


13

• Substitució de la població per famílies amb més

endeutament i precarietat econòmica en general.

Això implica un augment de reptes per altres àrees i

departaments municipals: educació, serveis socials,

cultura, diversitat, etc.

• Alta vulnerabilitat de la gent gran: problemes de

solitud amb repercussió en la salut d’aquesta

població; dificultats d’accessibilitat als habitatges;

dificultats pel pagament de subministraments.

• Concentració dels casos més greus al casc antic:

els casos més greus tant de necessitats socials com

d’envelliment de la població estan ubicats al casc

antic del municipi. Com a conseqüència es detecta un

important estat de degradació del parc d’habitatges i

una estigmatització del centre que dificultat revertir

aquestes dinàmiques.

• Poc dinamisme comercial. El casc antic tampoc

compta amb comerç local. Són pocs els establiments

que es mantenen oberts.

Convivència


14

Convivència

Evolució de la

població

Dificultats de

manteniment

Estat de conservació i

accessibilitat

Accés a

l’habitatge

Dinamisme

mercat hab.

RESUM DIAGNOSI

• Substitució de la població per

famílies amb més endeutament i precarietat econòmica en general.

• Alta vulnerabilitat de la gent gran (solitud, accessibilitat, dificultats pel pagament de

subministraments) • Concentració dels casos més

greus al casc antic: degradació

i estigmatització del centre

• Parc d’habitatges antic • Problemes

d’accessibilitat/mobilitat per a

la gent gran especialment a la zona del nucli antic

• Important construcció d’habitatges

entre 2005 i 2008 • Disminueix la compravenda

d’habitatges i augmenten els

contractes de lloguer • Alt percentatge d’habitatges buits. • La disponibilitat de sòl urbanitzable es

considera suficient

• Creixement poblacional fins al 2010

• A partir del 2010 continua havent moviment de població però el saldo migratori és

proper al 0. • Els municipis d’origen i destí

són semblants.

• Alt percentatge de persones

amb pagaments pendents. • Baix esforç econòmic per

accedir a l’habitatge.

• 116 habitatges de protecció oficial construïts entre 2008 i 2012. 17 persones inscrites al

registre de sol·licitants d’HPO. • Baix preu habitatge efecte

crida poblacions amb més

mancances. Sobreocupació.

• Gent gran sola • Dificultats de pagaments dels

subministraments i utilització

de fonts d’energia poc segures.

• Augment de famílies amb dificultats econòmiques però sense mancances socials.

• 18 transaccions forçoses i 13 dacions en pagament


15

Dels resultats de la diagnosi, també podem extreure tota una sèrie d’elements que

poden ajudar a revertir la tendència indicada o que, pel contrari poden reforçar-la.

S’afegeixen també altres informacions que poden ser rellevant pel tema:

Elements a favor:

Existeix un estudi sobre habitatges buits realitzat al 2012. Segons

aquest estudi s’estima que hi ha 186 habitatges amb indicis de

desocupació: baix consum d’aigua i sense persones empadronades

Aquests representen el 7% del total d’habitatges.

Exposats 143 habitatges a idealista per venda i 15 per lloguer. Això

implica que hi ha un mercat d’habitatges que ja s’està intentant

mobilitzar per part dels propietaris.

Actualment l’Ajuntament fa auditories energètiques. En els dos últims

anys se n’han realitzat 44. Actualment n’hi ha 5 més previstes que es

faran amb el suport de Diputació de Barcelona. S’ha fet seguiment de les

auditories realitzades durant el primer any i els resultats han estat

modestos. No totes les famílies han aplicat les mesures recomanades.

Arrel d’això s’han fet algunes accions per augmentar l’impacte fent un

major seguiment de les famílies, la majoria usuàries de Serveis Socials.

Actualment s’està a l’espera de veure els resultats.

Artés està ben comunicat amb les principals ciutats de Catalunya:

Tarragona, Barcelona, Lleida, Girona i Manresa.

Artés té molts equipaments i serveis. És el municipi referent en temes de salut (ABS) i educació (escoles) per municipis del voltant més petits que no tenen serveis propis. És cap de serveis de la subcomarca.

Les plantes baixes d’habitatges del casc antic no es fan servir, antigament eren comerços. De fet la normativa actual, amb la intenció de fomentar el comerç, així ho contempla i no permet l’habitabilitat d’aquests espais. Es planteja un canvi de normativa que permetria convertir les plantes baixes en habitables afavorint així l’accessibilitat per les persones més grans.

En el casc antic, disposen d’un descompte del 95 % de “ICIO” (Impost

construcció instal·lacions i obres) per afavorir la rehabilitació

d’habitatges.

Recentment s’ha urbanitzat la plaça Padró, com actuació de reactivació

del casc antic.

Elements en contra:

Manca de control sobre l’HPO, actualment en mans privades. Des de l’Ajuntament no tenen possibilitat d’incidència en la gestió i atorgament d’aquests habitatges.

Tot i que el municipi està estratègicament situat a nivell territorial, hi ha una manca important de transport públic.


16

Segregació residencial a la zona de la Barquera on hi resideix un nombre important de persones de nacionalitat estrangera en habitatges en males condicions. Sense haver una constatació “insitu”, a partir del padró s’han detectat casos de sobreocupació.

No hi ha habitatge d’urgència social dins del municipi. Actualment SSB pot sufragar les despeses de lloguer de les famílies amb més dificultats durant dos mesos.

Més enllà dels casos més evidents, se sospita que són molts els habitatges que requereixen de rehabilitacions per problemes de seguretat.

Edificis sencers desocupats: carrer Indústria, carrer Catalunya i carretera de prats (alguns ocupats). Problemes de degradació dels edificis i ocupació d’alguns dels habitatges sense que estiguin en condicions d’habitabilitat.

Tot i que al centre hi ha habitatges a la venda, els inversors no els compren. Surt més a compte construir nous habitatges en els espais existents que rehabilitar els que estan en mal estat al casc antic.


17

Objectius del PAHM

A partir de la diagnosi realitzada i de la sessió de treball per identificar elements a

favor i en contra a tenir en compte, es plantegen a continuació quines són les

problemàtiques a les que es vol donar resposta a partir del PAMH. Per cadascuna

d’elles s’apunten els objectius generals i específics que es pretenen assolir:

DEGRADACIÓ I ESTIGMATITZACIÓ DEL CASC ANTIC

És al casc antic del municipi on es concentren els habitatges buits i en pitjor estat de

conservació sent també un espai amb baix dinamisme en quant al mercat de venda i

lloguer i a la convivència en general.

Objectiu general

Poblar i dotar d’activitat el cas antic

Objectius específics

Rehabilitar habitatges en mal estat Atreure i facilitar la col·locació d’activitats compatibles al casc antic Atreure població i augmentar el nombre de residents Estudiar les possibilitats de comptar amb més aparcament tant per la població

resident del cas antic com per visitants i població flotant

ENDEUTAMENT I PRECARIETAT ECONÒMICA DE LES FAMÍLIES QUE PORTEN

A IMPAGAMENTS I PROBLEMES DE POBRESA ENERGÈTICA

Substitució de la població per famílies amb més endeutament i precarietat econòmica

en general. Aquesta situació dóna peu a un major nombre de casos atesos per serveis

socials per temes d’impagaments i problemes de pobresa energètica.

Objectiu general

Afavorir l’accés i la conservació de l’habitatge de les famílies més vulnerables


Adquirir parc d’habitatge públic Incentivar el lloguer o venda d’habitatges assequibles Evitar la segregació residencial Millorar l’estat de conservació dels habitatges de famílies més vulnerables Treballar en contra de la pobresa energètica


18

ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ, PROBLEMES D’ACCESSIBILITAT ALS

HABITATGES I POBRESA ENERGÈTICA

Envelliment poblacional amb alta vulnerabilitat: problemes d’accessibilitat dels

habitatges on viuen (majoritàriament al casc antic) i dificultats pel pagament de

subministraments.

Objectiu general

Millorar les condicions d’accessibilitat i confort dels habitatges de gent gran


Evitar els casos de pobresa energètica entre la gent gran Eliminar barreres arquitectòniques que dificultin l’accessibilitat de la gent gran a

les seves llars.


19


20

PLA D’ACCIÓ

El Pla que presentem tot seguit ha sorgit d’un treball conjunt de diàleg i consens entre

polítics i tècnics de l’Ajuntament. D’aquesta manera, el Programa resultant entra en

vigor amb un nivell d’acceptació i comprensió major per part d’aquests dos estaments

– el polític i el tècnic- que són igualment claus en els primers passos i consecució del

programa.

El Pla inclou 11 accions concretes, de les quals 8 són noves i les 3 restants són

accions ja iniciades a les que el PAMH dóna continuïtat i les emmarca en una

estratègia més global. Totes les accions queden agrupades en 3 objectius.

A continuació presentem un quadre resum de totes les accions que contempla el Pla

amb la programació temporal per al seu desenvolupament:

Objectius Accions 1ª meitat 2017

2ª meitat 2017

1ª meitat

2018

2ª meitat 2018

1ª meitat 2019

1. Poblar i dotar d’activitats el casc antic

1.1 Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer assequible

(Acció nova)

1.2. Mediació per mobilitzar el parc vacant d’habitatges desocupat

(Acció nova)

1.3. Borsa Municipal de mediació per lloguer

(Acció nova)

1.4. Masoveria urbana

(Acció nova)

1.5. Microcrèdits

(Acció nova)

1.6 Bonificacions del ICIO

(Acció nova)

2. Afavorir l’accés i manteniment a l’habitatge a població més vulnerable

2.1. Adquisició d’habitatge públic d’urgència social

(Acció nova)

2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població


21

més vulnerable

(Acció ja iniciada)

3. Millorar les condicions d’accessibilitat i confort dels habitatges ocupats per la gent gran

3.1. Servei de suport per pal·liar les situacions de pobresa energètica i el

sobrendeutament de les llars


3.2. Tramitació i gestió d’ajuts per la rehabilitació d’habitatges de persones

grans


3.3. Campanya de comunicació i sensibilització per afavorir l’eficiència

energètica

(Acció nova)

Tot seguit es presenten les fitxes concretes per a cada acció on poder trobar

informació rellevant en quant a la seva descripció, gestió i avaluació.


22

1. Poblar i dotar d’activitat el casc antic Acció 1.1. Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer

assequible

INF

OR

MA

CIÓ

GE

NE

RA

L

Descripció

Disseny i organització de mesures de sensibilització (campanyes i materials de comunicació: tríptics, pancartes, espais web, anuncis en mitjans locals, etc.) que facilitin la informació necessària als ciutadans per tal de comprendre i valorar els elements clau alhora de llogar un habitatge.

Es tracta d’una campanya molt orientada a donar a conèixer a la ciutadania, tant propietaris com potencials llogaters, l’existència de la Borsa Municipal de mediació per lloguer. Ara bé, també pot incloure informació addicional sobre altres temes com: drets i deures dels propietaris i llogaters; necessitats de rehabilitació i ajuts existents; criteris per l’estimació de l’esforç econòmic màxim que hauria de realitzar la unitat de convivència per pagar la hipoteca o quota de lloguer; elements i característiques bàsiques de l’habitatge a tenir en compte abans de la seva compra o lloguer; tipus de contracte amb els seus avantatges o inconvenients; documentació a aportar i a rebre abans de la signatura d’un contracte, etc.

Els diferents elements de comunicació poden contenir informació diferenciada segons objectius. Per exemple: tríptics informatius més sintètics donant a conèixer la Borsa Municipal de mediació per lloguer i els ajuts a la rehabilitació; cartells i pancartes sensibilitzant sobre el dret a l’habitatge i informant de l’existència de la Borsa; web municipal amb informació més extensa sobre funcionament, avantatges i requisits de la borsa i tot tipus d’informació complementària sobre ajuts a la rehabilitació, drets i deures dels propietaris i llogater, elements a tenir en compte en la compra o lloguer d’un habitatge, etc.

Objectius Donar a conèixer els recursos disponibles pel foment del

lloguer assequible

Vetllar per la protecció dels consumidors i usuaris

d’habitatges

Fomentar l’accés assequible a l’habitatge

Beneficiaris

Població amb problemes d’accés a un habitatge en

condicions assequibles

Propietaris d’habitatges buits

Marc normatiu

Llei 18/2007, del 28 de desembre del dret a l’habitatge (art.

45-48, 58-66)

Igualment, cal tenir en compte la llei d’arrendaments urbans


23

EX

EC

UC

IÓ

Data d’inici prevista

Setembre 2017

Data de finalització prevista

Abril 2019

Fons de finançament

Finançament a partir del pressupost municipal

Recursos necessaris

Disseny de la campanya i redacció dels continguts

Recursos tècnics interns

Web. Apartat específic a la web municipal i baners publicitaris


Disseny gràfic dels tríptics informatius 500€

Impressió dels tríptics informatius i d’algun cartell.

3.000€

Impressió de cartells i pancartes 500€

Gestió És recomanable els següents passos per al desenvolupament de l’acció:

Creació d’un grup de treball que permeti definir els elements claus de la campanya: objectius, públic destinatari, continguts, materials a desenvolupar.

Redacció d’una primera proposta de continguts

Treball amb dissenyador per definir la imatge gràfica de la campanya i proposta de materials

Consens de la proposta amb el grup de treball

Edició dels materials i distribució per totes les llars (2.635 segons Cens de Població i Habitatges 2011)

Indicadors

De procés Nº d’accions de comunicació programades (per tipologia)

Cost econòmic de la campanya de comunicació

De resultat Nº de consultes rebudes a les dependències municipals (preguntar sempre com s’han assabentat de l’existència de la Borsa Municipal de Lloguer Assequible)


24

AL

TR

ES

Observacions

Existeixen materials elaborats per altres administracions que poden servir com a exemple:

Generalitat de Catalunya: http://habitatge.gencat.cat/ca/ambits/Llogar-un-habitatge/

Ajuntament de Barcelona:

http://habitatge.barcelona/ca/habitatge-un-dret-com-una-casa

Tordera

http://www.tordera.cat/ARXIUS/alcaldia/fotosxarxes/LLOGA_EL_TEU_PIS_BUIT_DIPTIC.pdf

Terrassa

http://habitatgeterrassa.cat/

http://habitatge.gencat.cat/ca/ambits/Llogar-un-habitatge/

http://habitatge.barcelona/ca/habitatge-un-dret-com-una-casa




25

Acció 1.2 Mediació per mobilitzar el parc vacant d’habitatges buits

INF

OR

MA

CIÓ

GE

NE

RA

L

Descripció Mesures de mediació amb els propietaris d’habitatges buits per afavorir l’increment de l’oferta d’habitatges disponibles a la Borsa Municipal de mediació per lloguer.

Artés compta ja amb un “Estudi d’Indicis del parc vacant d’habitatges” realitzat per Diputació de Barcelona l’any 2012. Aquests serà el punt de partida.

Com a mesures específiques es podria realitzar:

Sessions informatives grupals a propietaris d’habitatges buits on es doni a conèixer l’existència de la Borsa Municipal de Lloguer Assequible avantatges pels propietaris i requisits d’admissió. També es pot informar sobre els ajuts existents per la rehabilitació d’aquells que no estiguin en condicions: ajuts, microcrèdits i bonificacions.

En el cas d’habitatges del casc antic, màxima prioritat per l’equip de govern, es poden establir reunions més personalitzades directament amb els propietaris per tal que l’acció tingui més garanties d’èxit.

Més enllà d’informar e intentar mediar, seria recomanable aprofitar aquestes trobades per intentar recollir informació sobre les raons per les quals no han llogat els seus habitatges fins al moment. Aquesta pot resultar una informació valuosa alhora d’anar adaptant en un futur els serveis a les necessitats reals dels propietaris.

Tot i que partim d’un primer llistat d’habitatges amb indicis de desocupació, en el cas del casc antic, també es poden plantejar accions de prospecció per la detecció de nous habitatges buits.

De cara a la base de dades que es pugui crear per al control i seguiment dels habitatges buits, caldrà tenir en compte la normativa relativa a la protecció de dades personals2

Objectius Aprofundir en el coneixement del volum, tipologia,

característiques i, si s'escau potencial

d'optimització del parc vacant del municipi.

Estimular l'ocupació del parc vacant.

2 A l’Annex del present document es pot trobar un document sobre el tema (Notes

sobre la protecció de dades personals en el marc de la mobilització del parc

d’habitatges desocupat)


26

Beneficiaris Població amb problemes d'accés a un habitatge

assequible.

Propietaris d'habitatges desocupats.

EX

EC

UC

IÓ


Octubre 2017


Febrer 2018


Fons propis de l'ens local.

Recursos necessaris

Tècnic d’habitatge per la realització de les sessions informatives i les reunions de mediació

Gestió Les accions concretes a desenvolupar en aquesta fase són:

Creació d’una base de dades: extreure de l’estudi d’indicis de desocupació un llistat d’habitatges amb els que crear una primera base de dades. Aquesta base de dades ha de contenir tota la informació de contacte amb els propietaris (a extreure del cadastre) i tota la informació addicional que es generi relativa als contactes establerts durant el procés de mediació.

Sessions grupals: en el cas dels habitatges d’Artés que no es trobin al cas antic, enviament d’una carta informant de les sessions informatives. Durant la sessió, és important intentar sortir amb entrevistes més individualitzades concertades amb els propietaris més interessats. També es pot comptar amb un qüestionari per recollir raons per les quals no han llogat els seus habitatges fins al moment.

Reunions individualitzades: en el cas dels habitatges ubicats al casc antic, audiència personalitzada al propietari a través d’una trucada telefònica. Aquesta també pot ser una mesura a implementar en el cas d’entitats bancàries.

Prospecció de nous habitatges buits al casc antic: o Revisió ocular dels habitatges que poden

estar buits i primera visita. o Revisió de quina informació apareix al

Padró Municipal d’Habitants dels habitatges detectats amb indicis de desocupació

o Segona visita insitu a l’habitatge per comprovar que continua desocupat i pregunta als veïns dels voltant.

o Recollida d’informació al cadastre amb les dades del propietari i audiència per reunió personalitzada.


27

Per la realització de totes les accions de mediació mencionades cal comptar amb el material divulgatiu elaborat per la campanya de sensibilització.

Indicadors

Procés Habitatges detectats amb indicis de

desocupació al casc antic

Sessions informatives grupals

realitzades amb propietaris

Nombre de propietaris assistents a les

sessions informatives

Reunions personals amb propietaris

d’habitatges del casc antic

% de desviació respecte al previst

(temps/recursos)

Impacte Nª d’habitatges que passen a formar

part de la Borsa Municipal de Lloguer

Assequible.

Informacions recollides entorn a les

raons per les quals els habitatges no

s’havien posat en lloguer fins al moment

Possibles accions futures per mobilitzar

el parc d’habitatges ajustant-se a les

necessitats dels propietaris

AL

TR

ES

Observacions


28

Acció 1.3. Borsa Municipal de Mediació per lloguer IN

FO

RM

AC

IÓ G

EN

ER

AL

Descripció La Borsa té com a objectiu principal facilitar l'accés a un habitatge de lloguer assequible.

És un sistema de mediació en el mercat immobiliari que vol augmentar l'oferta de lloguer a preus moderats i, al mateix temps, mobilitzar el parc de pisos desocupats. Es nodreix d'habitatges nous o de segona mà, que estan buits i es posen al mercat mitjançant la gestió de la borsa.

Es considera una fita desitjable i assumible que en els propers 2 anys la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer hagi mobilitzat un total de 40 habitatges, dels quals 20 siguin del casc antic

Objectius Vetllar per la protecció dels consumidors i usuaris

d’habitatges

Fomentar l’accés assequible a l’habitatge

Beneficiaris

Població amb problemes d’accés a un habitatge a un preu

assequibles


Marc normatiu

Llei 18/2007, del 28 de desembre del dret a l’habitatge (art.

45-48, 58-66)

Igualment, cal tenir en compte la llei d’arrendaments urbans

EX

EC

UC

IÓ


Setembre 2017


Abril 2019


Fons propis de l'ens local.

Recursos necessaris

Tècnic/a d’Habitatge

Gestió Redactar el protocol de funcionament.

Aquest protocol hauria de contenir els incentius als propietaris:

Suport per la visibilitat de l’oferta a traves de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer (fotografies, informació de l’oferta, seguiment de les demandes)

Assegurances multirisc (Es podrien establir negociacions amb alguna companyia asseguradora per tal d’aconseguir preus més assequibles. El tracta podria establir un preu decreixent de les assegurances, de forma que a mesura que es van fent més assegurances el cost de les mateixes va


29

decreixent. Per altra banda, s’oferiria al propietari l’assegurança estàndard. Si aquest volgués un altre més complerta o amb una altre companyia amb la que no es té acord, s’abonaria al propietari una quantitat màxima i aquest hauria de complementar la resta)

Tramitació de contractes

Seguiment de la relació contractual i possibles incidències

De cara a les persones interessades a llogar un habitatges el protocol hauria de contar amb els següents incentius:

Suport en la recerca d’habitatge

Informació i derivació a l’oficina d’habitatge del Consell Comarcal del Bages per la tramitació dels ajuts pel pagament del lloguer que ofereix Generalitat de Catalunya

Seguiment de la relació contractual i possibles incidències

També hauria de contenir informació relativa als requisits per accedir a la Borsa. Persones llogaters:

Poder demostrar ingressos regulars i que el cost del lloguer no superi el 35% dels mateixos.

Cap dels membres de la unitat arrendatària pot tenir un habitatge en propietat, amb l’excepció dels majors de 65 anys

Informació sobre la documentació requerida:

DNI, targeta de residència i/o passaport de totes les persones membres que constin a la sol·licitud.

Persona treballadora per compte d'altri (només titulars del contacte d’arrendament):

Contracte de treball

3 últimes nòmines

Informe de vida laboral Persona pensionista:

Certificat de la pensió rebuda

Els habitatges que vulguin formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer hauran de tenir complir amb els següents requisits:

Tenir cèdula d’habitabilitat i certificació energètica.

Establir un preu de lloguer entre un 10 i un 20% per sota del preu de mercat. Per establir el preu del mercat s’agafarà com a referència el preu per mòdul d’HPO i es farà una ponderació per m2. Abans però caldrà fer una revisió dels preus de les principals plataformes immobiliàries per comprovar quin percentatge cal baixar per que aquest sigui assequible.

No haver firmat un contracte d’exclusivitat amb cap altra agencia immobiliària

En aquells casos en els que l’habitatge requereix d’una


30

rehabilitació es poden oferir als propietaris tota una sèrie de possibilitats que queden més extensament descrites en les següents fitxes. Nota: per la recepció i registre de la documentació presentada per llogaters i propietaris caldrà comptar amb un funcionari. Borsa de llogaters Més enllà de la gestió directe dels habitatges disponibles, la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer pot generar una base de dades amb potencials llogaters. Aquesta base de dades també hauria de contenir informació sobre la predisposició dels llogaters a acollir-se a altres fórmules com la masoveria urbana o el cohausing. Regularment s’anirà informant a les persones que formin part d’aquesta borsa de les ofertes disponibles.

Indicadors Nombre d'habitatges que formen part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer

Nombre de demandes d’habitatge gestionades per la Borsa

Disminució del nombre d’habitatges buits al municipi

Nombre de contractes de lloguer formalitzats per la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer


31

AL

TR

ES

Observacions

Webs d’altres borses de lloguer social:

Barcelona: http://www.habitatgebcn.cat/habitatge/

L’’hospitalet:http://www.l-h.cat/urbanismehabitatge/766287_1.aspx

Badalonahttp://www.olh.cat/per-a-residents/

Vilanova i la Geltrú:

http://www.vilanova.cat/html/tema/urbanisme_i_habitatge/borsa1.html

Reus: http://www.reus.cat/serveis/borsa-de-lloguer

Besos: http://www.pladebesos.cat/lloguer/bl.html

Sant Cugat: http://www.promusa.cat/borsa-mediacio-lloguer-social/

Manlleu: https://www.manlleu.cat/pl109/viure/habitatge/id16/borsa-de-lloguer-d-habitatges-mediacio-per-al-lloguer-social.htm

La Selva del Camp: http://www.laselvadelcamp.org/servei/borsa-de-mediacio-al-lloguer-social

Sant Vivents dels Horts: http://www.svh.cat/municipi-per-temes/habitatge/borsa-habitatge-pel-lloguer-social/

Sant Feliu: https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=22583

S’adjunta com a exemple (no com a model) formulari de sol·licitud a la Borsa de Lloguer de l’Hospitalet.

http://www.habitatgebcn.cat/habitatge/

http://www.l-h.cat/urbanismehabitatge/766287_1.aspx

http://www.l-h.cat/urbanismehabitatge/766287_1.aspx

http://www.olh.cat/per-a-residents/



http://www.reus.cat/serveis/borsa-de-lloguer

http://www.pladebesos.cat/lloguer/bl.html

http://www.promusa.cat/borsa-mediacio-lloguer-social/

http://www.promusa.cat/borsa-mediacio-lloguer-social/

https://www.manlleu.cat/pl109/viure/habitatge/id16/borsa-de-lloguer-d-habitatges-mediacio-per-al-lloguer-social.htm

https://www.manlleu.cat/pl109/viure/habitatge/id16/borsa-de-lloguer-d-habitatges-mediacio-per-al-lloguer-social.htm

http://www.laselvadelcamp.org/servei/borsa-de-mediacio-al-lloguer-social

http://www.laselvadelcamp.org/servei/borsa-de-mediacio-al-lloguer-social

http://www.svh.cat/municipi-per-temes/habitatge/borsa-habitatge-pel-lloguer-social/

http://www.svh.cat/municipi-per-temes/habitatge/borsa-habitatge-pel-lloguer-social/

https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=22583


32

Acció 1.4. Masoveria urbana IN

FO

RM

AC

IÓ G

EN

ER

AL

Descripció Mediació entre propietaris d'immobles (edificis d'habitatges i habitatges) buits i amb necessitats de rehabilitació i població demandant d'habitatge, per tal de promoure els contractes de masoveria urbana per mitjà dels quals, el propietari en cedeix l'ús pel termini que s'acordi, i a canvi els cessionaris/masovers n'assumeixen les obres de rehabilitació i manteniment. Aquesta figura de la rehabilitació per renda també està recollida en la Llei d'arrendaments urbans, que permet que les parts acordin en els contractes, durant un termini determinat, que es pugui substituir totalment o parcialment el pagament de la renda pel compromís de l'arrendatària de reformar o rehabilitar l'immoble en els terminis i condicions pactades. Per acollir-se al programa els habitatges hauran de ser susceptibles d'obtenir la cèdula d'habitabilitat amb la rehabilitació que dugui a terme. El paper de l’Ajuntament en aquests casos serà el de mediació entre propietari i llogater i seguiment de les obres. També es pot informar sobre els tipus de contracte existents per masoveria. A partir de la borsa de llogaters es pot comprovar la predisposició d’aquelles persones que podrien tenir una preparació adient. Com a indicador d’èxit l’Ajuntament es proposa iniciar durant aquests dos anys una o dos accions de masoveria.

Objectius Fomentar el manteniment i la rehabilitació dels edificis i habitatges dels municipis

Evitar la desocupació permanent dels habitatges.

Donar respostes alternatives a les necessitats d'habitatge de la població

Beneficiaris Propietaris d'immobles buits amb necessitats de rehabilitació.

Població amb problemes d'accés a un habitatge en condicions assequibles.

Marc normatiu

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (art 3.k) i 42.3).

Ley 29/1994, de 24 de noviembre, de Arrendamientos Urbanos (art. 17.5)

Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana. (art. 4.4)

Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d'habitabilitat dels habitatges, l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l'edificació i altra normativa sectorial.

E X E C U C I Ó

Data d’inici Setembre 2017


33

prevista


Abril 2019



En els casos de masoveria urbana es pot comptar amb el suport de Diputació de Barcelona per la realització d’estudis de viabilitat d'actuacions de rehabilitació i/o masoveria urbana.

Recursos necessaris

Tècnic/a d’Habitatge

Arquitecte municipal

Gestió El funcionament del programa pot incloure els següents elements:

Informació dels objectius i avantatges del programa a propietaris i llars sol·licitants

Assessorament jurídic i tècnic per la incorporació, seguiment i manteniment de l'habitatge i/o finca en el programa

Informació dels models de contractes de masoveria urbana

Seguiment tècnic de les obres d'adequació de l'habitatge

Tramitació de les diferents ajudes a la rehabilitació com microcrèdits o bonificacions.

Informació de les ajudes que ofereix la Generalitat per rehabilitació i derivació al Consell Comarcal

Indicadors Procés Nombre d'expedients de masoveria urbana iniciats

Temps mitjà de tramitació dels expedients de masoveria urbana

Cost econòmic de la implantació del programa de masoveria urbana

Impacte Nombre de consultes ateses (per tipologia)

Nombre de contractes de masoveria urbana signats (per tipologia d'habitatge i de llogater)

Temps mitjà de vigència del contracte de masoveria urbana (per tipologia d'habitatge i de llogater)

Nombre d'unitats de convivència/propietaris beneficiats

Grau de satisfacció de les persones beneficiàries


34

AL

TR

ES

Observacions

Documentació de referència

“Masoveria urbana. Guia metodològica” Diputació de Barcelona, 2017.

Experiències de Foment del Règim de Masoveria urbana a Mataró, Sant Cugat i Olot. http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=705c78bf-6a3f-436d-bfde-007a81b068cf&groupId=7294824

Portals:

Projecte MULA – Barcelona https://masoveriaurbana.wordpress.com/page/2/

Fundació SER.Gi – Girona http://www.fundaciosergi.org/

Promoció de la Masoveria Urbana – Sant Cugat https://www.ajuntamentimpulsa.cat/es/sant-cugat-hace-una-apuesta-por-la-%E2%80%9Cmasoveria-urbana%E2%80%9D-como-estrategia-para-facilitar-el-acceso-a-la-vivienda.aspx

http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=705c78bf-6a3f-436d-bfde-007a81b068cf&groupId=7294824

http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=705c78bf-6a3f-436d-bfde-007a81b068cf&groupId=7294824

https://masoveriaurbana.wordpress.com/page/2/

http://www.fundaciosergi.org/

https://www.ajuntamentimpulsa.cat/es/sant-cugat-hace-una-apuesta-por-la-%E2%80%9Cmasoveria-urbana%E2%80%9D-como-estrategia-para-facilitar-el-acceso-a-la-vivienda.aspx





35

Acció 1.5. Microcrèdits IN

FO

RM

AC

IÓ G

EN

ER

AL

Descripció Aquest projecte té com a finalitat fomentar la rehabilitació d’habitatges que posteriorment formaran part de la Borsa Municipal de mediació per lloguer i millorar les condicions d’accessibilitat i confort dels habitatges on resideix gent gran.

L'aspecte innovador dels microcrèdits és que deixen enrere les polítiques de foment que sovint havien creat formes de dependència (ajuts, subvencions, etc.), i ajuden a corresponsabilitzar i empoderar els seus beneficiaris. A més, permeten el manteniment d'un fons públic gràcies al retorn dels imports prestats.

L’Ajuntament comptarà amb una borsa de recursos econòmics per microcrèdits i aquests es podran demanar fins esgotar els recursos disponibles. En el moment de rebre el retorn dels imports prestats el fons es pot tornar a reactivar.

La quantia que es pugui percebre correspondrà al 50% sobre el cost de l’obra amb un tope màxim 2.500€ a retornar a 4 anys

En quins casos es podrà demanar el microcrèdit:

Habitatges que posteriorment formin part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer i estiguin ubicats al casc antic.

Habitatges llogats sota el règim de masoveria urbana (propietaris i llogaters en casos)

Habitatges on resideixen persones d’edat avançada i que necessiten petits arranjaments per afavorir l’accessibilitat i el confort.

Objectius Evitar la degradació del parc d’habitatges

Afavorir el lloguer assequible d’habitatges

Afavorir una visió menys assistencialista de les polítiques d’habitatge tot apostant per un model en què es corresponsabilitzi el beneficiari

Millorar condicions d’accessibilitat i confort els habitatges de la gent gran

Beneficiaris Habitatges que posteriorment passaran a formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer

Habitatges llogats sota el règim de masoveria urbana

Llogaters o propietaris de més de 65 anys que vulguin realitzar obres que afavoreixin l’accessibilitat i confort dels habitatges.

EX

EC

UC

I

Ó Data d’inici

prevista Març 2018


36


Abril 2019


10.000€ dels recursos propis de l’Ajuntament

Recursos necessaris

Recursos humans propis i partida pressupostària específica que quedarà aprovada en els pressupostos de 2018

Gestió Elaboració de les bases d'accés i funcionament dels

microcrèdits. El protocol resultant pot contemplar els següents aspectes:

o Caràcter del protocol o A qui s’adreça o Quan i com s’activa el protocol o Import dels microcrèdits i forma de retorn o Conversió dels microcrèdits a ajuts a fons

perdut o Altres consideracions

Aprovació de partida pressupostària en els pressupostos 2018

Difusió de l'ajut

Desplegament del programa

Seguiment dels casos

Indicadors Nombre de crèdits donats

Quantia total prestada

Préstecs retornats

Nombre d’habitatges rehabilitats que posteriorment passen a formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer

Nombre d’habitatges ubicats al casc antic

Nombre de persones majors de 65 anys que s’han vist beneficiats de l’ajut

AL

TR

ES

Observacions S’adjunta com a exemple el protocol de Microcrèdits per facilitar l’accés o evitar la pèrdua dels habitatges de lloguer de la Borsa de Lloguer del Servei Comarcal d’Habitatge de l’Alt Penedès És important que l’acció sigui revisada pel secretari d’intervenció


37

Acció 1.6. Bonificacions del ICIO

INF

OR

MA

CIÓ

GE

NE

RA

L

Descripció Bonificacions de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. En el moment de redacció del PAHM l’Ajuntament ja contava amb bonificacions per obres de rehabilitació que queden recollides a l’Ordenança Fiscal núm. 5. Cal però revisar aquesta ordenança per la seva adaptació. Segons consta a l’article article 6è. Beneficis fiscals de concessió potestativa, només es poden beneficiar de les bonificacions:

Les rehabilitacions de façanes

Les obres per l’instal·lació d’energies alternatives

Les rehabilitacions d’especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment de l’ocupació

Instal·lacions o obres que afavoreixin les condicions d’accés i habitabilitat dels discapacitats

Caldria revisar l’ordenança per a que també es puguin veure beneficiades les petites obres de rehabilitació a l’interior dels habitatges i les rehabilitacions integrals

Tot i que la bonificació es pugui aplicar a totes les obres de rehabilitació a l’interior dels habitatges la quantia de la mateixa pot anar incrementant-se segon la seva alineació amb els objectius del PAMH:

50% de bonificació per les rehabilitacions integrals dels habitatges en general

50% de bonificació per la rehabilitació a l’interior dels habitatges situats al casc antic

75% de bonificació per la rehabilitació a l’interior dels habitatges que posteriorment passin a formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer

95% de bonificació per la rehabilitació integral dels habitatges del casc antic

95% de bonificació per la rehabilitació a l’interior dels habitatges que posteriorment passin a formar part de la Borsa Municipal de Mediació per al Lloguer i que estiguin situats al casc antic

Més enllà de la bonificació també s’informarà als sol·licitants de l’existència d’ajuts a la rehabilitació que ofereix Generalitat de Catalunya. En cas d’estar interessats, es farà la derivació a l’oficina d’habitatge del Consell Comarcal del Bages, òrgan responsable de la seva tramitació.


38

Objectius Fomentar el manteniment i la rehabilitació dels edificis i habitatges d’Artés, especialment del casc antic

Eradicar l'infrahabitatge

Dinamitzar el mercat d'habitatge de lloguer

Beneficiaris Propietaris d'edificis d'habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació

Marc normatiu

Decret Legislatiu 2/2003 pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Cap. II)

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (Títol III, Cap. 1 i 2).

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya (art. 71).

Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s'aprova el Reglament de la llei d'Urbanisme de Catalunya (art. 29)

Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge (art 27 a 40)

Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici (Art 4.1b)

Llei 38/2003, de 17 de Novembre, General de Subvencions.

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.(Parte I, arts. 1,2)

Real Decreto 233/2013, de 5 d'abril, por el que se regula el Plan Estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatoria y renovación urbanas 2013-2016. (articles 19 a 32 i 37 a 40), o el que el substitueixi.

Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a obres, activitats i serveis dels ens locals, la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d'habitabilitat dels habitatges, l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l'edificació i altra normativa sectorial.

EX

EC

UC

IÓ


Juny 2017


Abril 2019




39

Recursos necessaris

Recursos tècnics per la redacció de les ordenances

Pèrdua d’ingressos per les bonificacions de l’ICIO

Gestió El desplegament d’aquesta acció implicaria

Revisar i reformar la l’Ordenança fiscal nº 5 que regula les bonificacions al ICIO

Difusió de la bonificació

Durant la valoració anual caldrà fer el càlcul del total d’ingressos que s’han deixat de percebre amb aquesta mesura i valorar la seva continuïtat.

Indicadors Procés Nombre de bonificacions gestionades per tipologia

Impacte Nombre de consultes ateses (per tipologia)

Nombre d'edificis rehabilitats

Inversió induïda (import total de la rehabilitació – subvencions)

% d'unitats de convivència beneficiades respecte al total de sol·licitants de bonificació

% d'edificis rehabilitats que s’han beneficiat de les bonificacions respecte al total del municipi/àrea

Grau de satisfacció de les persones sol·licitants de les bonificacions a la rehabilitació

AL

TR

ES

Observacions És important que l’acció sigui revisada pel secretari d’intervenció


40

2. Afavorir l’accés i manteniment a l’habitatge a població més

vulnerable Acció 2.1. Adquisició d’habitatge públic d’urgència social

INF

OR

MA

CIÓ

GE

NE

RA

L

Descripció Adquisició d’habitatge que posteriorment es destinarà a situacions d’urgència o emergència social (dones que pateixen situacions de violència masclista, víctimes d’assetjament immobiliari, persones amb discapacitats sobrevingudes, canvis d’habitatge per necessitats econòmiques i socials, víctimes de desnonaments, etc.)

Les fórmules per l’obtenció d’habitatges poden ser diverses:

Cessió d’ús vinculada a la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat, mitjançant la signatura de convenis amb els propietaris. En aquests convenis l'Ajuntament es fa càrrec de l'execució de les obres de rehabilitació –ja sigui per mitjà d'una contractació externa o via Plans d'Ocupació–, a canvi de la cessió temporal amb la facultat de cedir-ne l'ús temporal a tercers. Al conveni s'especificaran i es valoraran les obres a executar, la durada temporal de la cessió –proporcional a la inversió a realitzar–, les condicions i garanties de pagament i les clàusules de rescissió.

Donacions privades. La donació pot contemplar l’usdefruit de l’habitatge. Caldria certificar la donació davant d’un notari i explorar les possibilitats de beneficiar-se d’alguna exempció del impost de transicions patrimonials.

Compra directe d’un habitatge per part de l’Ajuntament. En aquest cas caldria buscar habitatges on es pogués establir un preu per sota de mercat. També seria recomanable que l’habitatge no estigués ubicat en els barris amb més segregació residencial per evitar contribuir a aquestes dinàmiques.

Objectius Comptar amb un parc d’habitatges públics que

permeti a l’Ajuntament gestionar les situacions

d’exclusió social-residencial

Mobilitzar el parc vacant d’habitatges

Evitar la degradació del parc d’habitatges i

afavorir la seva rehabilitació

Beneficiaris Població en risc o estat d'exclusió social-


41

residencial

Població amb problemes d'accés a un habitatge

assequible.

Propietaris d'habitatges desocupats.

Marc normatiu Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a

l'habitatge (art. 68–70).

Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret

a l'habitatge (art.21)

Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent

d'arrendament urbans.

EX

EC

UC

IÓ


Gener 2018


Abril 2019


Fons propis de l’Ajuntament

Diputació compta amb diverses línies de subvenció que es podrien aprofitar

Suport econòmic per la rehabilitació d’habitatges cedits a l’administració. Es probable que també es puguin acollir aquells que posteriorment seran donats a l’Ajuntament.

Finançament per l’adquisició d’habitatges a preu per sota del mercat. En aquest cas es podria demanar un finançament de fins a 30.000 euros per la compra d’un habitatges que passaria a formar part del parc públic d’habitatge.

Recursos necessaris

Recursos econòmics per la rehabilitació dels habitatges cedits o donats

Recursos econòmics per la compra d’habitatges

Gestió Gestió directa per part de l'ajuntament, que haurà de definir les condicions i característiques del servei, articulada mitjançant la signatura de convenis entre l'ajuntament i els agents privats o públics que cedeixin o donin els habitatges. Recomanable que la cessió es realitzi per un termini mínim de 5 anys.

Indicadors Procés Nombre de propietaris contactats i informats de les possibilitats de cessió o donació

Nombre d’habitatges visitats per valorar


42

la possibilitat de compra

% rebaixa del preu respecte al preu de mercat

Impacte Nombre d’habitatges cedits

Nombre d’habitatges donats

Nombre d’habitatges comprats

AL

TR

ES

Observacions


43

Acció 2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població més vulnerable

INF

OR

MA

CIÓ

GE

NE

RA

L

Descripció

Conjunt d’accions dirigides a donar suport a les persones o unitats de convivència amb ingressos baixos i moderats a les quals el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial:

Informació i derivació al Consell Comarcal del Bages per la tramitació d’ajuts d’urgència especial

Informació i derivació al Consell Comarcal del Bages en casos de deute hipotecari: “Servei d’intermediació de deute hipotecari”

Ajuts propis d’urgència social

Objectius Reducció del nombre de casos que acaben amb una execució hipotecària

Augment de les negociacions per la dació en pagament i lloguer social

Reducció del nombre de casos de desnonament per impagament del lloguer

Beneficiaris Persones i unitats de convivència amb ingressos

baixos i moderats amb dificultats pel pagament

d’hipoteca

Persones i unitats de convivència amb ingressos

baixos i moderats amb dificultats pel pagament del

lloguer

Marc normatiu

Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a

l'habitatge (art. 72).

Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a

l'habitatge (art.11-14)

Real Decreto 233/2013 por el que se regula el Plan

Estatal de fomento del alquiler de viviendas, la

rehabilitación edificatoria y la regeneración y

renovación urbanas 2013-2016 (art. 10-13), o el que

el substitueixi.

EX

EC

UC

IÓ


Setembre 2017


Abril 2019


Fonts propis ajuntament d’Artés

Recursos necessaris

Tècnic d’habitatge per l’assessorament i derivació al Consell Comarcal


44

Partida pressupostària pels ajuts d’urgència social

Gestió Prèvia posada en marxa d’aquest programa caldrà recollir informació entorn a:

Requisits per la obtenció dels ajuts d’urgència especial. http://www.ccbages.cat/habitatge/

Funcionament del l’Oficina d’Intermediació del Deute Hipotecari.

Segons consulta realitzada a aquests dos Serveis no és necessari establir cap mena de conveni per la derivació dels casos.

Seria convenient realitzar un cert seguiment dels casos per comprovar que la persona finalment ha anat al Consell Comarcal o ha tingut algun inconvenient. En el cas d’haver anat comprovar que el recurs s’ha ajustat a les seves necessitats.

Tota aquesta informació es pot recollir en una base de dades.

Respecte als ajuts municipals d’urgència social aquests seran valorats per una treballadora social. Per aquest motiu, serà necessari concertar una entrevista amb Serveis Socials per la valoració del cas.

Indicadors Procés Nombre de persones derivades al Consell Comarcal per la tramitació d’ajuts

Nombre de persones derivades al Consell Comarcal visitar l’Oficina d’Intermediació del Deute.

Nombre de persones derivades a Serveis Socials per l’obtenció d’un ajut d’urgència social

% de les persones derivades que han anat a l’Oficina del Consell Comarcal per tramitar un ajut

% de les persones derivades que han anat a l’Oficina del Consell Comarcal per rebre assessorament en cas de deute hipotecari

% de les persones derivades que han anat a Serveis Socials

Impacte % de persones que ha rebut l’ajut

Nombre d'intermediacions realitzades amb entitats financeres

% d'intermediacions favorables respecte a les tramitades

http://www.ccbages.cat/habitatge/


45

Grau de satisfacció de les persones usuàries del servei

% de les persones derivades que han obtingut un ajut d’urgència social

AL

TR

ES

Observacions Dades de contacte de l’Oficina d’Intermediació del Deute Hipotecari.

Muralla de Sant Domènec, 24, baixos, 2. 08241 Manresa

Horari d'atenció: Divendres de 9 a 14 hores (OAC en horari d'atenció al públic).

Telèfon: 936 930 377 - [email protected]

mailto:[email protected]


46

3. Millorar les condicions d’accessibilitat i confort dels

habitatges ocupats per la gent gran

Acció 3.1. Servei de suport per pal·liar les situacions de pobresa energètica i el sobrendeutament de les llars

INF

OR

MA

CIÓ

GE

NE

RA

L

Descripció Accions d'informació i ajudes a les famílies amb problemes de

pagament o talls de servei dels subministraments bàsics de

l'habitatge: aigua potable, gas i electricitat, que es poden concretar

en:

Informació i assessorament personalitzat sobre mesures

d'estalvi i reducció dels consums i de les despeses (canvi de

tarifes, facturació, ajudes).

Auditories energètiques i diagnosi social de l'habitatge.

Informació sobre el dret que garanteix l'accés als

subministraments d'aigua, llum i gas a les persones en risc

d'exclusió residencial, i tramitació del procediment -que

correspon a l'àrea de Serveis Socials i, s'inicia quan

l'empresa subministradora notifica a la persona afectada la

factura impagada- amb la finalitat d'evitar la interrupció dels

serveis.

Informació i tramitació d’ajuts econòmics municipals per:

petits arranjaments per la millora de la sostenibilitat de la llar,

compra electrodomèstics més sostenibles, compra petits

elements per la millora de l’eficiència energètica

Tot i que aquesta acció estigui emmarcada en el tercer objectiu

relatiu a l’acció amb gent gran, també es poden veure

beneficiades famílies en situació de vulnerabilitat.

Objectius Garantir l'accés als subministraments bàsics a les famílies.

Ajudar a les famílies en situació de pobresa energètica.

Assessorar i orientar a les famílies amb dificultats per

atendre el pagament dels subministraments bàsics de

l'habitatge.

Detectar problemàtiques que provoquin consums excessius i

reduir les factures dels rebuts de subministraments.

Intermediar per les famílies davant de les entitats

subministradores.

Beneficiaris

Població amb problemes per pagar els subministraments

bàsics de l'habitatge.

Marc normatiu

Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a

afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa


47

energètica (art.6)

Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a

l'habitatge (art.26.f)

Reglament municipal de prestacions econòmiques de

caràcter social.

Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a

les condicions de transparència i protecció dels consumidors.

EX

EC

UC

IÓ


Juny 2017


Abril

2019


Fonts propis de l’Ajuntament en els casos de:

Ajuts d’urgència social pel pagament de subministraments

Detecció de casos susceptibles de rebre informació i/o fer auditories energètiques

Realització dels informes de vulnerabilitat social per evitar talls de subministraments

Auditories energètiques

Es pot comptar amb el suport de Diputació de Barcelona per la realització d’auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica. Aquest suport consisteix en un servei d'acompanyament a les llars amb dificultats per fer front al pagament dels subministraments bàsics d'energia, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficiència energètica i reduir-ne els consums i les despeses. Les llars han d'estar derivades pels serveis socials corresponents. Aquest recurs s'ofereix conjuntament entre el Servei d'Acció Social, l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat i l'Oficina d'Habitatge.

Actuacions principals:

Auditories energètiques i diagnòstic social a la llar Instal·lació d'elements de baix cost d'eficiència energètica

Suport als tràmits per sol·licitar canvis tarifaris Formació de les persones usuàries en hàbits de consum eficients.

Recursos necessaris

Tècnic de Serveis Socials

Ajuts públics municipals d’urgència social

Gestió Aquesta acció contempla diverses mesures concretes:

Intermediació en els casos d'imminents talls de subministraments. Els passos per evitar un tall de subministrament de gas, electricitat o aigua són:

http://www.ecoserveis.net/es/passos-per-evitar-un-tall-de-subministrament-de-gas-electricitat-o-aigua/



48

o L’empresa subministradora ha de notificar a l’usuari en cas de tenir una factura impagada.

o Empresa subministradora ha de notificar a l’Ajuntament abans d’efectuar un tall de subministraments.

o L’empresa subministradora sol·licita a Serveis Socials un informe per comprovar que la persona es troba en una situació d’exclusió residencial.

Si Serveis Socials té les dades de la persona ha d’emetre l’informe en menys de 15 dies i presentar-ho a la empresa subministradora.

Si Serveis Socials no compta amb les dades enviarà una carta certificada a la persona que haurà de presentar la documentació en un termini de 10 dies.

o Una vegada l’empresa ha comprovat la situació de risc d’exclusió residencial de la persona, haurà de suspendre el tall de subministrament.

No es pot fer el tall de subministrament mentre duri aquesta situació i, en cas d’incompliment la persona té dret a presentar una reclamació a la OMIC, OCIC o Agència Catalana de Consum

(http://consum.gencat.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/rec

lamadenuncia/)

El servei podrà donar suport a l’usuari en la presentació d’aquesta reclamació.

Auditories energètiques i diagnòstics socials de les llars amb més dificultats per assumir el cost dels subministraments (supeditat a l’obtenció de suport de Diputació de Barcelona)

o Instal·lació d'elements de baix cost d'eficiència energètica

o Suport als tràmits per sol·licitar el canvi tarifari

o Formació en hàbits de consum eficient

o Formació a treballadores familiars per la detecció de casos de ineficiència energètica i aportació de recomanacions

Ajuts econòmics municipals per: petits arranjaments per la millora de la sostenibilitat de la llar, compra electrodomèstics més sostenibles, compra petits elements per la millora de l’eficiència energètica. Caldrà desenvolupar una ordenança o reglament que reguli aquests ajuts i que contempli:

http://consum.gencat.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/

http://consum.gencat.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/


49

o Procediment de la concessió

o Característiques dels habitatges i tipus de reformes

que es poden acollir als ajuts

o Quantia màxima dels ajuts

o Requisits per l’obtenció de l’ajut

o Convocatòria

o Procediment de sol·licitud de l’ajut

o Documentació necessària

o Procediment de concessió dels ajuts

o Compatibilitat

Indicadors Procés Nombre de consultes ateses

Nombre d'expedients d'ajuts iniciats

Temps mitjà de tramitació dels ajuts

% de cofinançament extern

% de desviació respecte al previst (temps/recursos econòmics)

Impacte Tall de subministrament aturats

Nombre d'ajuts atorgats

% d'unitats de convivència beneficiades respecte al total del municipi

AL

TR

ES

Observacions

Algunes de les accions aquí apuntades ja s'estan realitzant

El desplegament total d’aquesta acció dependrà en gran mesura de l’obtenció de suport de Diputació de Barcelona.

Documentació de referència que s’adjunta:

Protocol amb els passos per evitar un tall de subministrament de gas, electricitat o aigua

Tríptic informatiu Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció Eficiència Energètica de Terrassa

Tríptic informatiu campanya de suport a les llars per pal·liar situacions de pobresa energètica

Guia de suport en la gestió energètica (per a professionals dels Serveis Socials) de Diputació de Barcelona




50

Acció 3.2. Tramitació i gestió d’ajuts per la rehabilitació d’habitatges de persones grans

INF

OR

MA

CIÓ

GE

NE

RA

L

Descripció Iniciativa municipal d'arranjament d'habitatges per tal de garantir a les persones grans les condicions de seguretat, higiene, accessibilitat i habitabilitat adequades.

Consisteix en la realització de reformes bàsiques per tal d'afavorir l'autonomia i la qualitat de vida de les persones grans en el propi domicili. Les tipologies d'intervenció d'arranjaments són:

Reformes en banys, per afavorir l'accessibilitat i

facilitar la higiene personal

Reformes en cuines, per millorar les condicions de

seguretat i ús

Intervencions de caràcter general, per facilitar la

mobilitat al domicili.

S'adreça a persones més grans de 65 anys en situació de discapacitat o dependència, amb dificultats per desenvolupar les activitats de la vida diària o amb insuficiència de recursos econòmics, i a persones més grans de 80 anys que viuen soles o amb una altra persona gran.

Addicionalment també es pot informar a la persona dels ajuts oferts per Generalitat de Catalunya i que es tramiten a partir de l’Oficina de Rehabilitació i Habitatge del Consell Comarcal del Bages.

De manera complementària caldrà modificar l’ordenança municipal (article 33) per l’adaptació de la planta baixa com habitatge principal dels habitatges situats al casc antic. Actualment l’ordenança només permet que es pugui habitar a la part posterior de la primera planta o a les plantes superior.

Objectius Millorar la qualitat de vida de la gent gran

Millorar la qualitat del parc

Beneficiaris Gent Gran que viu sola o amb altres persones

grans

Marc normatiu

Llei 18/2007 del Dret a l'habitatge. (art.1,2)

Decret 141/2012 sobre condicions mínimes

d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula

d'habitabilitat

Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a


51

l'habitatge (art. 36.2 i 62.2)


referida a la regulació de contractes del sector

públic, l'adopció de criteris ambientals i

d'ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de

l'edificació i altra normativa sectorial.

EX

EC

UC

IÓ


Juny 2017

Data de finalització

Setembre 2019


Acció supeditada a l’obtenció d’ajuts per part de Diputació

Recursos necessaris

Diputació de Barcelona 80% del cost

Propietari habitatge 20% del cost

Gestió El procediment de gestió d’aquests ajuts de Diputació de Barcelona és:

Detecció dels casos per part de Serveis Socials

Presentació dels casos i acceptació per part de Diputació de Barcelona.

Posteriorment a la seva acceptació, es realitza una primera visita per part de Serveis Socials i arquitecte de Diputació de Barcelona per concretar les necessitats.

Concreció amb la família de les dates de realització de l’obra.

Indicadors Procés Nombre d'expedients d'arranjament

d'habitatges de gent gran iniciats

Temps mitjà de tramitació dels

expedients d'arranjament

d'habitatges de gent gran

Cost econòmic del programa

d'arranjament d'habitatges de gent

gran

% de cofinançament extern (per

agent)

% de desviació respecte al previst

(temps/recursos econòmics)

Impacte Nombre d'arranjaments d'habitatge

realitzats (per tipologia d'actuació)

Grau de satisfacció de les persones


52

participants en el programa A

LT

RE

S

Observacions Les accions aquí apuntades ja s'estan realitzant a l’actualitat

El desplegament total d’aquesta acció dependrà en gran mesura de l’obtenció de suport de Diputació de Barcelona.


53

Acció 3.3. Campanya de comunicació i sensibilització per afavorir l’eficiència energètica

INF

OR

MA

CIÓ

GE

NE

RA

L

Descripció Producció d'informació sobre mesures d'estalvi i reducció

dels consums i de les despeses (canvi de tarifes,

facturació, ajudes, etc.).

També es pot informar sobre el dret que garanteix l'accés

als subministraments d'aigua, llum i gas a les persones

en risc d'exclusió residencial, i tramitació del procediment

-que correspon a l'àrea de Serveis Socials i, s'inicia quan

l'empresa subministradora notifica a la persona afectada

la factura impagada- amb la finalitat d'evitar la interrupció

dels serveis.

Aquesta informació pot anar orientada a propietaris d'un immoble, o a veïns de l'immoble, a afrontar unes mesures o obres per la millora de l’eficiència energètica dels habitatges.

Objectius Assessorar i orientar a les famílies amb dificultats

per atendre el pagament dels subministraments

bàsics de l'habitatge.

Resoldre problemàtiques que provoquin consums

excessius i reduir les factures dels rebuts de

subministraments.

Beneficiaris Població en general

Marc normatiu

Llei 18/2007 del Dret a l'habitatge (art.29,35)

Cal tenir en compte la normativa vigent referida, la

inspecció tècnica dels edificis, les condicions

d'habitabilitat dels habitatges, l'adopció de criteris

ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.

Decret 141/2012 sobre condicions mínimes

d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula

d'habitabilitat

Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a

l'habitatge (art. 36.2 i 62.2)


referida a la regulació de contractes del sector

públic, l'adopció de criteris ambientals i

d'ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de

l'edificació i altra normativa sectorial.


54

EX

EC

UC

IÓ


Gener 2018


Abril 2019



Recursos necessaris

Disseny de la campanya i redacció dels continguts


Web. Apartat específic a la web municipal i baners publicitaris


Disseny gràfic dels tríptics informatius

500€

Impressió dels tríptics informatius 1.200€

Sessions informatives grupals 200€ per sessió

Gestió Es recomanen els següents passos per al desenvolupament de l’acció:

Creació d’un grup de treball que permeti definir els elements claus de la campanya: objectius, públic destinatari, continguts, materials a desenvolupar.

Redacció d’una primera proposta de continguts

Treball amb dissenyador per definir la imatge gràfica de la campanya i proposta de materials

Consens de la proposta amb el grup de treball

Edició dels materials i distribució per totes les llars

Indicadors De procés Nº d’accions de comunicació programades (per tipologia)

Cost econòmic de la campanya de comunicació

% de desviació respecte al previst (temps/recursos econòmics)

De resultat Nº de persones assistents a les sessions grupals

AL

TR

ES

Observacions Documentació de referència que s’adjunta:

Tríptic informatiu Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i Promoció Eficiència Energètica de Terrassa

Tríptic informatiu campanya de suport a les llars per pal·liar situacions de pobresa energètica

Guia de suport en la gestió energètica (per a professionals dels Serveis Socials) de Diputació de Barcelona


55

Seguiment del Pla: gestor de projectes

Dins del suport prestat al llarg d’aquest projecte, s’ha creat una eina informàtica que

centralitza la informació sobre el desenvolupament de les accions, tant a nivell de

definició (fitxa tècnica) com d’execució, com d’avaluació dels resultats i de l’impacte.

Concretament, a nivell d’execució, el gestor mostra un quadre integral on es pot veure

l’estat d’execució de tot el conjunt de les accions del Pla, la valoració mitjana dels

passos executats i el % d’objectius operatius aconseguits. A la fitxa de cada acció, es

pot veure el detall dels passos executats, la valoració que se’n fa de cadascun d’ells i

la consecució dels objectius operatius.

El gestor permet que sigui el personal tècnic de la Regidoria referent qui determini els

passos o fases que estructuren cada acció, i poden també replantejar la seva

descripció tècnica.

Objectius del gestor de projectes

1. Integrar en un únic espai informàtic la informació clau les accions que inclou el Pla. Concretament, la informació clau relativa a:

- La descripció de les accions - El procés de desenvolupament de l’acció - L’avaluació de l’acció quant a:

- Acompliment del calendari previst - Grau d’execució - Consecució dels objectius

operatius i de satisfacció - Valoració qualitativa i conclusions

sobre l’acció. - Mostrar un índex resum que

permeti veure, en una sola plana i de manera molt gràfica, l’estat d’execució del pla en cada moment, a nivell d’execució i consecució dels objectius.

2. Facilitar les reunions de seguiment i direcció dins la regidoria d’habitatge, aportant un mecanisme senzill per passar revista a totes les accions.

3. Facilitar la comunicació amb la ciutadania i la transparència del Pla, sent una eina que permet extreure i fer pública de manera gràfica i clara tota la informació sobre l’execució del Pla. En aquest sentit, s’ha revisat el gestor per tal que permeti acomplir amb la LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.


56

4. Facilitar l’elaboració de les memòries del Pla, sent ja una eina que deixa preparades les estadístiques i informacions que generalment s’inclouen en les memòries anuals de l’administració local.

5. Facilitar l’adaptació de la programació, és a dir, facilitar la reprogramació quan sigui necessària, i la definició de Plans posteriors.

A continuació aportem una guia d’ús del gestor, on s'explica punt per punt el seu

funcionament.

Requeriments informàtics

El gestor del Pla està fet en Programa Excel de Microsoft Office. S’ha escollit aquest

programa per ser molt versàtil, donar màximes possibilitats d’adaptació, ser un

programa disponible a pràcticament tots els ajuntaments sense cap cost afegit i ser un

programa i un entorn amb el que està familiaritzat generalment el personal tècnic de

l’administració pública.

Cal tenir una versió d’Excel posterior a 2007 per al correcte funcionament de l’arxiu del

gestor (de fet, és recomanable disposar d’una versió posterior a 2013). Les versions

anteriors a 2007 poden tenir dificultats per obrir arxius amb l’extensió actual d’Excel

(.xlsx) i a més fan perdre moltes de les funcionalitats que incorpora el Programa Excel

a partir de 2007 i posteriors.

Per al bon ús del gestor, es recomana que el personal tècnic encarregat de la seva

actualització tingui un bon coneixement general d’Excel o que l’assoleixi fent alguna

formació específica sobre el programa. L’anterior és especialment recomanable de

cara a que el propi personal tècnic pugui introduir millores successives en el gestor i

adaptar-lo a futurs Plans d’acció: introduint noves fulles d’accions, renovant els

indicadors, modificant si cal taules de dades, millorant el disseny i la presentació, etc.

Elements del gestor

Expliquem pas a pas cada element del gestor, passant per:

1. Portada 2. Diagnosi 3. Índex d’accions 4. Detall de les accions:

- Fitxa tècnica de l’acció - Desenvolupament de l’acció - Avaluació de l’acció

- Indicadors d’execució - Indicadors de resultat - Indicadors d'impacte - Valoració final


57

1. Crèdits

Indica la direcció tècnica, les persones referents del projecte i la consultora

encarregada de la seva redacció

2. Esquema

Infografia de la diagnosi realitzada sobre temes d’habitatge al municipi, els

objectius marcats i l’estratègia d’execució que ha guiat la definició de les

accions del Pla

3. Portada

Esquema general del Pla amb línies i accions concretes.

Poblar i dotar

d’activitats el

casc antic

Afavorir l’accés i

manteniment a

l’habitatge a població

amb més vulnerabilitat

Millorar les condicions

d’accessibilitat i confort

dels habitatges ocupats

per gent gran


2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població més vulnerable

3.1. Servei de suport per

pal·liar les situacions de

pobresa energètica i el

sobrendeutament de les

llars

1.5. Microcrèdits

Programa d’Actuació Municipal d’Habitatge

1.1 Campanya de comunicació i

sensibilització per al lloguer

assequible

1.2. Mediació per mobilitzar el

parc vacant d’habitatges

desocupat

1.3. Borsa Municipal de

Lloguer Assequible


$


3.2. Tramitació i gestió

d’ajuts per la rehabilitació

d’habitatges de persones

grans

3.3. Campanya de

comunicació i

sensibilització per afavorir

l’eficiència energètica

Direcció tècnica

Ània Pluma

Ajunament Cardona

- Òscar Vilarasau (3r tinent alcalde i regidor

d’Urbanisme i Habitatge)

- Ernest Clote (Alcalde)

- Eli Carracedo (2r tinenta alcalde i

regidora cultura, entitats, esports, festes

i educació)

- Enric Forcada (regidor manteniment,

brigada, mobilitat i joventut)

- Pere Pajarols: arquitecte municipal

- Joan Grau: aparellador municipal

Consultoria

D-CAS, SL

Col·lectiu d’Analistes Socials

Juliol 2017


58

4. Índex d’accions

És el quadre de comandaments, que integra tota la informació en un sol ful.

Compta amb:

Última actualització: mostra la data quan s’actualitza, de manera que les

impressions que se’n facin mostren la data de la informació.

Eix i Objectiu: classificació de l’acció en relació a l’estructura del Pla

d’acció.

Acció: mostra el títol de totes les accions del Pla, que estan

hipervinculades al full de detall de cada acció.

% Executat: columna automàtica que s’actualitza en funció de la informació

que compta amb el full de detall de cada acció. Expressa el % executat de

cada acció.

Avaluació actual: columna automàtica que s’actualitza en funció de la

informació que compta amb el full de detall de cada acció. Expressa la

valoració mitjana que s’ha fet dels passos executats.

Estat: columna automàtica que s’actualitza en funció de la informació que

conté el full de detall de cada acció. Expressa si una acció està pendent

d’iniciar, en curs o completada, en funció del % d’execució.

Promig consecució objectius: columna automàtica que s’actualitza en

funció de la informació que compta amb el full de detall de cada acció.

Expressa el % aconseguit dels objectius operatius definits per a cada acció.

Observacions: camp obert on es pot anotar qualsevol anotació en relació a

les accions. Per exemple, decisions que es prenen sobre l’acció en les

reunions de seguiment, etc

Actualització del gestor: Última actualització:

XXXX (responsable de la seva actualització 17/07/2017

Eixos d'acció Acció % ExecutatAvaluació

actualEstat

Promig consecució

indicadors de

seguiment

Observacions

1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.1. Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer assequible 40% 5,0 En curs 67,9%

1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.2. Mediació per mobilitzar el parc vacant d’habitatges buits 100% 6,0 Completada 78,3%

1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.3. Borsa Municipal de Lloguer Assequible 50% 9,0 En curs 50,8%

1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.4. Masoveria urbana 33% 7,5 En curs 25,0%

1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.5. Microcrèdits 0% 7,0 Pendent d'iniciar 0,0%

1.Poblar i dotar d’activitat el casc antic 1.6. Bonificacions del ICIO 0% 3,0 Pendent d'iniciar 0,0%

2. Afavorir l’accés i manteniment a l’habitatge a

població amb més vulnerabilitat2.1. Adquisició d’habitatge públic d’urgència social 0% - Pendent d'iniciar 0,0%

2. Afavorir l’accés i manteniment a l’habitatge a

població amb més vulnerabilitat2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població més vulnerable 33% - En curs 100,0%

3. Millorar condicions d’accessibilitat i confort els

habitatges de la gent gran3.1. Servei de suport per pal·liar les situacions de pobresa energètica i el sobrendeutament de les llars 25% 9,0 En curs 41,6%


habitatges de la gent gran3.2. Tramitació i gestió d’ajuts per la rehabilitació d’habitatges de persones grans 0% #¡DIV/0! Pendent d'iniciar 0,0%


habitatges de la gent gran3.3. Campanya de comunicació i sensibilització per afavorir l’eficiència energètica 0% - Pendent d'iniciar 4,2%

RESULTAT GLOBAL 26% #¡DIV/0! En curs 33,4%

Resum d'accions

Índex d'accions del Pla 2017-2019. Programa d'actuació municipal d'habitatge

Següent > < Portada


59

5. Detall de les accions

Des de l’Índex d’accions o bé des del navegador de fulls es pot accedir a un full

de detall per a cada acció, que conté, per a cadascuna de les accions:

a. Fitxa tècnica de l’acció

b. Desenvolupament de l’acció

c. Avaluació de l’acció

i. Indicadors d’execució

ii. Indicadors de resultat

iii. Indicadors d'impacte

iv. Valoració final

a. Fitxa tècnica de l’acció

És una taula completament

editable, de manera que es poden

adaptar els textos. Es recomana

que es posin frases breus en

aquests camps.

Són especialment importants els

camps de:


Data de finalització

prevista

El que es posa en aquests camps

actualitza altres elements

automatitzats del full de detall de l’acció.

b. Desenvolupament de l’acció

És una taula editable en els seus camps de

Fases i Comentaris. A Fases, cal fer un

desglós de passes que cal fer per executar

l’acció.

Es recomana no fer un desglós superior a 15

passes (màxim). En el camp ‘Execució’, s’ha

de consignar amb 0 (No) o 1 (Sí), si està o no

executat cadascun dels passos previstos.

A ‘valoració 0-10’ s’ha de consignar amb un

Descripció

Finançament

Data d'inici prevista


Beneficiaris

Població amb problemes d’accés a un habitatge en condicions assequibles


Agents responsables

Oficina de mediació per al lloguer assequible

Persones que formaran par de la comissió per la definició de la campanya

Referents de l'acció

Veronica Ramirez

Recursos

Recursos humans Ajuntament

3.500€ per disseny de materials i impressions

Observacions

1.1. Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer assequible

Fitxa tècnica de l'accióDisseny i organització de mesures de sensibilització (campanyes i materials de comunicació: tríptics,

pancartes, espais web, anuncis en mitjans locals, etc.) que facilitin la informació necessària al conjunt de la

ciutadania per tal de comprendre i valorar els elements clau alhora de llogar un habitatge.

Pot incloure informació de les següents qüestions: drets i deures dels propietaris i llogaters; criteris per

l’estimació de l’esforç econòmic màxim que hauria de realitzar la unitat de convivència per pagar la hipoteca o

quota de lloguer; elements i característiques bàsiques de l’habitatge a tenir en compte abans de la seva

compra o lloguer; tipus de contracte amb els seus avantatges o inconvenients; documentació a aportar i a

rebre abans de la signatura d’un contracte, etc.

Un dels objectius principals de la campanya ha de ser també donar a conèixer quins recursos públics

existeixen en la línia de fomentar el lloguer assequible: Borsa de Mediació per al Lloguer Assequible.

Especificar quins avantatges s’ofereixen a propietaris i llogaters.

Vetllar per la protecció dels consumidors i usuaris d’habitatges

Fomentar l’accés assequible a l’habitatgeObjectius

Pressupost municipal i Diputació de Barcelona

01/09/2017

30/06/2018

< Índex Següent >Acció

GestióExecució

Si (1) No (0)Data execució

Valoració

0-10

Indicadors de realització i

elements a tenir en

compte per la seva

realització

Creació d’un grup de treball que permeti definir els

elements claus de la campanya: objectius, públic

destinatari, continguts, materials a desenvolupar.

1 01/10/17 7

Recomanable que inclogui a

les persones que han estat

presents en la redacció de Pla.

Proposta inicial de persones

que haurien de formar part, si

finalment totes elles participen

valoració=10

Elaboració de continguts 1 01/12/17 3

Treball intern a partir dels

resultats de la comissió.

Avaluació d'algunes de les

persones que han format part

de la comissió. Grau de

satisfacció amb els continguts

elaborats.

Treball amb dissenyador per definir la imatge gràfica de la

campanya i proposta de materials0 01/01/18 Pendent de valorar

Treball amb dissenyador gràfic.

Grau de satisfacció amb el

disseny final.

Consens de la proposta amb el grup de treball 0 01/02/18 Pendent de valorar

Revisió de la proposta per part

de les mateixes persones que

han format part de la comissió

inicial. Si es consensua per

part de totes les persones que

formen part de la comissió=10

Edició dels materials i distribució per totes les llars (2.839

segons cens d’habitatges realitzat)0 01/05/18 Pendent de valorar

Poden haver materials

distribuïts a totes les cases i

d'altres que siguin on-line. Es

fan totes les accions de difusió

que estaven previstes=10

Desenvolupament de l'acció


60

número del 0 al 10 la valoració subjectiva que des del punt de vista del

responsable tècnic es fa de com ha anat l’execució de cada pas.

Observacions és un camp editable per fer qualsevol anotació o aclariment. En el

moment d’entrega del gestor de projectes s’han posat informacions o detalls a

tenir en compte per la valoració de cadascuna de les fases.

La fila TOTAL expressa el percentatge de passes executades, la durada en

mesos que té o tindrà l’acció, i la valoració mitjana dels passos executats.

c. Avaluació de l’acció

És un conjunt de taules relatives a l’avaluació de cada acció. Concretament,

compta amb:

i. Indicadors d’execució

És una taula totalment

automatitzada en funció de la

informació consignada en les

taules anteriors. Expressa de

manera gràfica:

- Acompliment del calendari

previst

- Grau d’execució de l’acció

- Valoració mitjana dels

passos realitzats

ii. Indicadors de resultats

Taula que recull els indicadors de resultat que s’han considerat més adequats per

cada acció.

És editable en el seu camp de

‘Valor aconseguit’, on cal

consignar el valor real

aconseguit per a cada objectiu

operatiu.

De manera automàtica es

calcula la columna “%

aconseguit”, que mostra el

percentatge aconseguit respecte

al valor esperat de cada objectiu

operatiu. És important que l’Ajuntament sigui realista amb el resultat que espera

de cada indicador. Aquesta és una dada que haurà d’introduir manualment abans

de començar a desplegar l’acció. En funció del que esperi obtenir de cada

indicador així haurà d’abocar els recursos tècnics i econòmics per assolir-ho.

Juntament amb el percentatge es mostra una icona tipus semàfor amb els

següents significats:

- (X) Menys de 50%: objectiu operatiu no assolit

Indicadors de resultats Valor esperat Valor aconseguit % aconseguit Observacions

nº Reunions Comissió 5 1 20,0% Valors d'exemple

Nombre de tríptics entregats a les llars 2839 2839 100,0% Valors d'exemple

Informació a la web de la Borsa 1 1 100,0%

altres accions de difusió: XXX 3 3 100,0%

nombre de consultes rebudes en motiu de la campanya 50 20 40,0%

72,0%Pròdig consecució dels objectius

Indicadors de resultats

Data d'inici prevista 01/09/2017 10,1

Data d'inici real 01/10/2017 7,1

Desfàs inici en mesos -1,0 3,00

Tasques executades 2

Tasques pendents 3

Tasques executades 2

Valoració mitjana 5,0

Valor màxim 10

Avaluació de l'acció

Indicadors d'execució

Acompliment del calendari previst

Grau d'execució de l'acció

Valoració mitjana de les accions realitzades

Durada total prevista en mesos

Durada total real en mesos

Desfàs durada en mesos

Tasques executades

40%

Tasques pendents

60%

Grau d'execució de l'acció

Valoració mitjana; 5,0

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana de les accions realitzades


61

- (!) Entre 50 %i 75%: objectiu mig assolit

- () Més de 75%: objectiu assolit

En el camp ‘Observacions’ es pot escriure qualsevol comentari o aclariment

que es vulgui fer constar.

iii. Valoració final

Es tracta d’una taula totalment editable on es fa una valoració qualitativa i final

dels punts forts i febles de l’acció i les

conclusions que es prenen de cara al futur

en relació a l’acció. Per exemple, si es dóna

o no continuació a l’acció, quines millores

caldria introduir, etc. Lògicament, aquesta

valoració final servirà de base per la

renovació del Pla d’acció en subsegüents

plans d’acció bianuals.

La valoració final ha de servir també per fer ‘meta-avaluació’, és a dir, provocar

una reflexió sobre els indicadors amb què estem avaluant l’acció i millorar-los

sempre que sigui possible.

DDecisions per al futur

F

DDDXXX

Valoració final

J Aspectes positius L Aspectes negatius

XXXX XX

XXXX


62

Annex En aquest apartat incloem tot un seguit de document que s’han generat

durant el procés d’elaboració del PAMH. També hi ha tota una sèrie de

documents facilitats per l’Ajuntament d’Artés i que també han estat d’utilitat.

En format paper:

o Pla de treball

o Actes de les reunions de treball

o Infografia: principals problemàtiques i causes; objectius generals i

específics i estratègia.

o Annex estadístic

o Notes sobre la protecció de dades personals en el marc de la

mobilització del parc d’habitatges desocupat

En format CD

o Diagnosi de vulnerabilitat social amb especial incidència en l’àmbit de

l’habitatge realitzat per Diputació de Barcelona (2015)

o Guia de masoveria urbana

o Protocol amb els passos per evitar un tall de subministrament de gas,

electricitat o aigua

o Tríptic informatiu Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i

Promoció Eficiència Energètica de Terrassa

o Tríptic informatiu campanya de suport a les llars per pal·liar situacions

de pobresa energètica de Diputació de Barcelona

o Guia de suport en la gestió energètica (per a professionals dels

Serveis Socials) de Diputació de Barcelona

o Formulari de sol·licitud a la Borsa de Lloguer de l’Hospitalet.

o Protocol de Microcrèdits per facilitar l’accés o evitar la pèrdua dels

habitatges de lloguer de la Borsa de Lloguer del Servei Comarcal

d’Habitatge de l’Alt Penedès



Ajuntament d’Artés

Programa d’actuació municipal d’habitatge

Pla de treball

Equip redactor

COL·LECTIU D’ANALISTES SOCIALS S.L.

Tècnica gestora

Ània Pluma Vilanova

Data

25/01/17

Àrea de Territori i Sostenibilitat Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats Compte d’Urgell 187 · 08036 Barcelona Tel. 934 022 890 · Fax 934 020 653

[email protected] · www.diba.cat

2

ÍNDEX

Què és un PAMH

Què inclou un PAMH

Voluntat municipal

Fases del PAMH

1. Sessió 0. Presa de contacte diputació ajuntament i diputació equip redactor

2. Sessió 1. Presentació del PAMH i fase d’anàlisi i diagnòstic

3. Sessió 2. Definició d’objectius i estratègies

4. Sessió 3. Definició i priorització de les actuacions

5. Sessió 4. Programació de les actuacions

6. Sessió 5. Contrast del prelliurament

7. Sessió 6. Lliurament del treball

Quadre resum

Tasques requerides

Calendari



3

Què és un PAMH

En el marc del Catàleg de Serveis 2016, la Diputació ofereix als municipis el suport

“Programes d’Actuació Municipal d’Habitatge”. Aquesta assistència està adreçada a

municipis que tinguin menys de 20.000 habitants.

Els Programes d’Actuació Municipal d’Habitatge són instruments de planificació no

reglada, de contingut tàctic i operatiu, en el qual es programen actuacions locals en

matèria d'habitatge en un escenari temporal concret amb l'objectiu de donar eines als ens

locals per a planificar globalment el disseny de les polítiques d'habitatge. Els programes

els elaboren professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l'ens

local.

L’assistència planteja l’acompanyament a l’Ajuntament en el procés de definició dels

objectius, estratègies i gestió de recursos en matèria d’habitatge que es formalitzarà en el

document final.

Les seves principals característiques són:

• Són instruments de planificació no reglats que volen respondre a les necessitats

de planificació tàctica i operativa dels municipis (a diferència del nivell estratègic

que aborden els PLH).

• Redueixen els esforços sobre l’anàlisi i la diagnosi de la situació per a centrar-se

en els aspectes relacionats amb l’organització i programació de les polítiques

municipals.

• Busquen un forta implicació dels municipis en la redacció.

• Són instruments “lleugers” (menys temps de redacció, menys cost) i “flexibles”

(adaptació a la voluntat municipal i la realitat del municipi).

• Són instruments interns al propi ens local de caràcter eminentment tècnic, que

poden servir com a base per a redactar un Pla Local d’Habitatge.



4

Què inclou un PAMH

El document comptarà amb els següents apartats:

BLOC 1 ANÀLISI I DIAGNOSI

Aquest bloc serà una descripció breu i sintètica de la problemàtica real del municipi tal i

com la percep l’equip de govern. Aquesta informació es pot contrastar amb l’informe

estadístic que lliurarà la Diputació.

BLOC 2 PROGRAMACIÓ D’ACTUACIONS

Definició de les polítiques d’habitatge i propostes d’actuació.

Inclou:

• Objectius i estratègies

• Programació d’actuacions, detall i descripció de les actuacions a realitzar, indicant:

o Descripció de l’acció

o Forma de gestió per a cada actuació proposada

o Recursos i calendari per a cada actuació proposada

o Metodologia i indicadors d’avaluació

• Cronograma global de totes les actuacions

• Mecanismes de participació (opcional)

• Pla de comunicació (opcional)

El document serà breu i inclourà imatges, quadres i/o infografies que permeti al lector

entendre de manera fàcil el contingut.



5

Voluntat municipal

• Motivació de la sol·licitud del PAMH

- Tenen un objectiu concret?

- Volen obrir noves vies de polítiques d’habitatge

- Volen implementar / reorganitzar les polítiques existents?

Les problemàtiques a donar solució en el PAMH, són: - Accés a l’habitatge per a la gent jove - Casc antic: amb població envellida i amb habitatges sense rehabilitar (en alguns

casos procedents d’herències). Existència, en el barri vell, de pocs propietaris amb moltes propietats.

- Lloguers més cars que l’entorn (relació qualitat/preu elevada) - Manca / Volen parc d’habitatge públic - Per part de la Generalitat, no hi ha cap habitatge per emergències socials (quan en

tenen necessitat, els deriven a un altre municipi)

• Repàs de les polítiques existents

- Tenen documents de planificació?

No disposen de cap altre document, que pugui tenir relació amb el treball, tret de l’Estudi sobre habitatges buits (maig 2012, ajuntament), i Diagnosi de vulnerabilitat social amb especial incidència en l’àmbit de l’habitatge (març 2016, Diputació).

- Partida pressupostària específica per habitatge?

5.000 euros (antigament havien tingut 10.000 euros previstos però no els gastaven i es va reduir en el pressupost d’aquest any).

- Tenen sòl i/o habitatge protegit? No. Hi ha promocions privades d’HPO.

- Han fet actuacions d’inspecció i control d’habitatges?

No, com a tals (alguna per exteriors de les edificacions)

- Han fomentat el lloguer assequible i/o mobilitzat habitatges desocupats? No

- Han gestionat problemes de pagament de l’habitatge? Sí

- Han fomentat el manteniment i la rehabilitació?

- Han gestionat habitatges amb criteris socials?

S’han realitzat auditoris energètiques des de serveis socials.

- Tenen casos d’emergència habitacional? (pobresa energètica, etc..)

Sí però els deriven perquè no disposen d’habitatges propis.

• Breu descripció de l’estructura de serveis d’habitatge existent

- Oficina Local d’Habitatge / punt informació / empresa municipal No tenen res

- Detecció d’agents implicats interessants a intervenir en les reunions



6

- Limitació de desplegament de recursos

• Convenis / cessions / col·laboracions amb la Generalitat en matèria d’habitatge

- Model de conveni oficina/borsa d’habitatge No

- Conveni amb Ofideute No

- Habitatges de lloguer amb la gestió cedida a la Generalitat, solars Incasòl No

- Gestió el Registre de sol·licitants d’HPO de Catalunya (propi o per mitjà de l’Agència de l’Habitatge? No (no els ve gent a sol·licitar-ho)

• Informació complementària. Res

• Identificació d’agents interns i externs

• Josep Candàliga (alcalde) (provisional)

• Òscar Vilarasau (3r tinent alcalde i regidor d’Urbanisme i Habitatge)

• Eli Carracedo (2r tinenta alcalde i regidora cultura, entitats, esports, festes i educació)

• Enric Forcada (regidor manteniment, brigada, mobilitat i joventut)

• Ernest Clotet (1r tinent alcalde i regidor participació, serveis socials, benestar social, salut pública, igualtat)

• Pere Pajarols: arquitecte municipal

• Joan Grau: aparellador municipal

• Núria Beñona

• Manel Parreño (grup municipal)

• Roger (cap de llista)

• Israel Falcó (pendent confirmar)



7

Fases del PAMH

1. SESSIÓ 0. PRESA DE CONTACTE DIPUTACIÓ - AJUNTAMENT, I DIPUTACIÓ -

EQUIP REDACTOR

OBJECTIU: facilitar la coordinació per part de la Diputació de l’inici de les feines i

conèixer els interlocutors de les parts i avançar en les tasques que siguin possibles.

RESULTAT: 2 jornades separades on es desenvoluparan les feines tècniques prèvies

necessàries per a que les sessions de treball, amb totes les parts, siguin profitoses des

del primer dia. En aquestes reunions s’abordaran els següents temes:

En la reunió municipal

• Identificació i recopilació de documents, plans, estudis municipals relacionats.

• Explicació de les voluntats municipals i quin serà el Pla de treball.

En la reunió amb l’equip redactor

• Explicació del resultat esperat en la redacció del PAMH.

• Presentació de l’informe estadístic del municipi i contrast de la informació.

2. SESSIÓ 1. PRESENTACIÓ DEL PAMH I FASE D’ANÀLISI I DIAGNÒSTIC

OBJECTIU: transmissió a l’equip redactor de la voluntat municipal i explicació de la

metodologia que tindrà l’elaboració del PAMH. Consens del pla de treball i contrast de

les dades de l’informe estadístic municipal.

RESULTAT: jornada de treball conjunta on participaran els responsables tècnics i polítics

de les àrees que estaran implicades de manera central en el desenvolupament de la

política local d’habitatge, s’abordaran els següents temes:

• Repàs de les voluntats municipals i del Pla de treball.

• Presentació de l’informe estadístic del municipi i contrast de la informació.

• Presentació del Catàleg d’instruments i breu explicació del seu contingut.

• Identificació i recopilació de documents, plans, estudis municipals relacionats.



8

3. SESSIÓ 2. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I ESTRATÈGIES

OBJECTIU: que els responsables de l’ens local defineixin els objectius i estratègies

generals en matèria d’habitatge pel seu municipi.

RESULTAT: jornada de treball conjunta on participaran els responsables tècnics i polítics

de les àrees que estaran implicades de manera central en el desenvolupament de la

política local d’habitatge, s’abordaran els següents temes:

• Els objectius de l’Ajuntament en matèria d’habitatge.

• Les estratègies a seguir.

4. SESSIÓ 3. DEFINICIÓ I PRIORITZACIÓ DE LES ACTUACIONS

OBJECTIU: que els responsables de l’ens locals, a partir dels objectius i estratègies

definides en la sessió anterior, i de les diferents actuacions proposades (segons el

Catàleg d’instruments) per part de l’equip concretin i prioritzin les actuacions a realitzar.

RESULTAT: jornada de treball, on participaran totes les àrees vinculades a les línies

d’acció prioritàries que es volen impulsar, amb presencia de representants polítics i

tècnics , s’abordaran els següents temes:

• Actuacions que es volen portar a terme.

• Priorització de les actuacions.

• Presentació del Catàleg d’instruments i breu explicació del seu contingut.

5. SESSIÓ 4. PROGRAMACIÓ DE LES ACTUACIONS

OBJECTIU: adaptar les actuacions a les necessitats i recursos del municipi, concretant i

programant de quina manera es posaran en marxa les actuacions. Per tal de què la

sessió sigui útil es recomana que els tècnics de l’Ajuntament treballin prèviament i portin

propostes sobre cada actuació.

RESULTAT: Jornada de treball on participaran totes les àrees vinculades a les línies

d’acció prioritàries que es volen impulsar, amb presència de representants polítics i

tècnics, s’abordaran els següents temes:

• Programació de les actuacions.



9

• Gestió de les actuacions i tasques.

• Recursos destinats.

6. SESSIÓ 5. CONTRAST DEL PRELLIURAMENT

OBJECTIU: que l’ens local manifesti la seva conformitat vers el document que s’ha

elaborat, com a resultat del procés de redacció, i validar el Gestor de projectes.

RESULTAT: Sessió de contrast del document enviat prèviament a l’Ajuntament desprès

de la validació per part de la Diputació, i visualització del Gestor de projectes. Aquest

prelliurament recollirà tots els documents redactats per i durant el procés.

El lliurament final s’acordarà segons voluntat municipal.

7. SESSIÓ 6. LLIURAMENT DEL TREBALL

OBJECTIU: que l’ens local disposi del document que recull el “full de ruta” consensuat

durant el procés, amb el detall de les diferents actuacions proposades per dur a terme.

RESULTAT: L’Ajuntament disposa del PAMH finalitzat i consensuat.



10

Quadre resum

FASE Tasques Resultat

1. PRESENTACIÓ DEL

PAMH I FASE

D’ANÀLISI I

DIAGNÒSTIC

1. Preparació de la jornada:

a. Estudi de la documentació

facilitada

b. Preparació de materials per a la

sessió

2. Realització de la jornada

3. Acta de la reunió

Jornada de treball

2. DEFINICIÓ

D’OBJECTIUS I

ESTRATÈGIES


a. Estudi de la informació facilitada

en la sessió anterior


sessió



Jornada de treball

3. DEFINICIÓ I

PRIORITZACIÓ DE LES

ACTUACIONS


a. Propostes d’actuacions tenint en

compte els objectius i estratègies

proposats en l’anterior sessió, i el

Catàleg d’instruments.


sessió



Jornada de treball

4. PROGRAMACIÓ DE

LES ACTUACIONS


a. Estudi de la informació facilitada

en la sessió anterior


sessió



Jornada de treball

5. CONTRAST

PRELLIURAMENT I

LLIURAMENT PAMH

1. Redacció proposta de document

2. Sessió de contrast del document i

del gestor de projectes


4. Redacció i lliurament del

document definitiu

Jornada de treball i revisió

Document final PAMH



11

Tasques requerides

Equip redactor o professional extern, fer una tasca d’acompanyament en la presa de decisions de l’Ajuntament, detectant i canalitzant les necessitats i objectius per acabar redactant un “full de ruta” que concreti objectius, estratègies i actuacions.

El detall de tasques i l’estimació del temps que assumirà es concreten de la següent forma:

• Realització de sessions de treball (5 mínim, d’unes 3h aproximadament)

o Pre-sessió: tasques necessàries de preparació de la sessió:

▪ estudi de documentació facilitada

▪ edició de materials que serveixin com a suport de la sessió

o Dinamització de la sessió

o Post-sessió: informes i actes de retorn.

• Redacció del document final PAMH.

L’Ajuntament, realitza la presa de decisions amb l’acompanyament de l’equip redactor i la Diputació. Aquest procés implica que les sessions són proactives i per tant, la presència dels agents implicats és absolutament imprescindible.

El detall de les tasques es concreta de la següent forma:

• Implicació en la presa de decisions i transmissió clara de la voluntat municipal

• Assistència de les persones indicades a cada reunió.

o Preparació de documentació prèvia, si s’escau, perquè sigui profitosa la

sessió.

• Facilita la informació que sigui necessària per desenvolupar l’estudi

• Valida el document final

La Diputació de Barcelona, realitza tasques d’organització i coordinació entre ambdues parts. Supervisa el procés i canalitza les comunicacions i la informació.

El detall de les tasques es concreta de la següent forma:

• Valida la informació de treball prèvia a les reunions

• Facilita informació sobre polítiques d’habitatge a l’equip redactor

• Acompanya en el procés de treball i redacció del document final

• Valida el document final



12

Calendari

El calendari es consensuarà entre l’Ajuntament i l’equip redactor. De totes maneres es

recomana una freqüència de reunions d’entre 4 i 6 setmanes.

SESSIÓ OBJECTE ASSISTENTS

AJUNTAMENT

DATA

PROPOSADA

1 PRESENTACIÓ DEL PAMH I FASE

D’ANÀLISI I DIAGNÒSTIC

Especificats pg. 6 del

present document

22/02/17

2 DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I

ESTRATÈGIES


present document

22/03/17

3 DEFINICIÓ I PRIORITZACIÓ DE

LES ACTUACIONS


present document

26/04/17

4 PROGRAMACIÓ DE LES

ACTUACIONS


present document

24/05/17

5 CONTRAST PRELLIURAMENT I

LLIURAMENT DEL PAMH


present document

21/06/17

La duració estimada del desenvolupament i redacció del PAMH s’estima en 7 mesos.

El contracte s’inicia en data 03/11/16 i en cap cas ultrapassarà la duració d’un any.

Convivència

Evolució de la

població

Dificultats de

manteniment

Estat de conservació i

accessibilitat

Accés a

l’habitatge

Dinamisme

mercat hab.

DIAGNOSI ARTÉS

• Substitució de la població

per famílies amb més

endeutament i precarietat

econòmica en general.

• Envelliment poblacional

amb alta vulnerabilitat

(solitud, accessibilitat,

dificultats pel pagament

de subministraments)

• Concentració dels casos

més greus al casc antic:

degradació i

estigmatització del centre

• Parc d’habitatges antic

• Problemes

d’accessibilitat/mobilitat

per a la gent gran

especialment a la zona del

nucli antic

• Important construcció

d’habitatges entre 2005 i 2008

• Disminueix la compravenda

d’habitatges i augmenten els

contractes de lloguer

• Alt percentatge d’habitatges

buits.

• La disponibilitat de sol

urbanitzable es considera

suficient

• Creixement poblacional fins

al 2010

• A partir del 2010 continua

havent moviment de

població però el saldo

migratori és proper al 0.

• Els municipis d’origen i destí

son semblants.

• Alt percentatge de persones

amb pagaments pendents.

• Baix esforç econòmic per

accedir a l’habitatge.

• 116 habitatges de protecció

oficial construïts entre 2008 i

2012. 17 persones inscrites

al registre de sol·licitants

d’HPO.

• Baix preu habitatge efecte

crida poblacions amb més

mancances. Sobreocupació.

• Gent gran sola

• Dificultats de pagaments dels

subministraments i utilització

• Augment de famílies amb

dificultats econòmiques però

sense mancances socials.

• 18 transaccions forçoses i 13

dacions en pagament

Artés

PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES A

LES QUE ES VOL DONAR

RESPOSTA AMB UNA POLÍTICA

D’HABITATGE MUNICIPAL

Nivell elevat de compravenda

fins l’any 2010 on el

dinamisme passa al mercat

de lloguer

Dificultats d’emancipació de

la població jove

Alt percentatge d’habitatges

buits que no estan al mercat.

Sensació de que molts

d’aquests habitatges estan

en mal estat. Reticències

dels propietaris (herències i

especulació)

116 HPO en mans privades

Famílies amb alt grau

d’endeutament, un nivell

socioeconòmic baix i

dificultats per impagaments

Ob

jectius

generals

Ob

jectius

específics

$Mercat de

l’habitatge poc

dinàmic, atractiu i

de qualitat

Dificultats d’accés

Dificultats de

manteniment dels

habitatges

Fins a on podem o volen arribar?

Com ho podem fer?

Degradació i estigmatització del casc antic on es concentren els habitatges buits i en pitjor estat de conservació sent també un espai amb baix dinamisme en quant al mercat de venda i lloguer i a la convivència en general.

Manca habitatge de lloguer

social o d’urgència

Gran nombre de persones

grans vulnerables vivint

soles. Dificultats

d’accessibilitat i confort a la

llar

Envelliment poblacional amb alta vulnerabilitat: problemes d’accessibilitat dels habitatges on viuen (majoritàriament al casc antic) i dificultats pel pagament de subministraments.

Substitució de la població per famílies amb més endeutament i precarietat econòmica en general. Aquesta situació dóna peu a un major nombre de casos atesos per serveis socials per temes d’impagaments i problemes de pobresa energètica.

Necessitat de vincular el PAMH a

altres polítiques de benestar i

promoció econòmica

Edificis inacabats i

abandonats (ocupacions i

mal estat). Dificultats per

trobar interlocutors

Problem. socials

Problem. econòmiques

Problem. d’habitatges

Existència d’habitatges a baix

preu però sense condicions

mínimes d’habitabilitat.

Els habitatges buits que

estan al casc antic poc

atractius per inversors i

llogaters

Estat de

conservació dels

habitatges

Baix preu de l’habitatge de

lloguer. Baixa renda de la

població

Poblar i dotar d’activitat el casc

antic

Afavorir l’accés a l’habitatge a

població amb més vulnerabilitat

Millorar condicions d’accessibilitat i

confort els habitatges de la

gent gran

✓ Rehabilitar habitatges en mal estat✓ Atreure i facilitar la col·locació

d’activitats compatibles al casc antic.

✓ Atreure població i augmentar el nombre de residents.

✓ Estudiar les possibilitats de comptar amb més aparcament tant per la població resident del cas antic com per visitants i població flotant.

✓ Adquirir parc d’habitatge públic ✓ Incentivar el lloguer o venda

d’habitatges assequibles✓ Evitar la segregació residencial✓ Millorar l’estat de conservació dels

habitatges de famílies més vulnerables

✓ Treballar en contra de la pobresa energètica

✓ Evitar els casos de pobresa energètica entre la gent gran

✓ Eliminar barreres arquitectòniques que dificultin l’accessibilitat de la gent gran a les seves llars.

Artès

Poblar i dotar

d’activitat el

casc antic

Estratègia i accions

Comunicació-Mediació per al lloguer (grans i petits tenidors) als habitatges amb indicis d’estar

buits segons estudiBorsa municipal

de Lloguer Social

Assegurances multirisc i de defensa jurídica durant tot el contracte

Tramitació de contractes

Masoveria urbana

Campanya de comunicació i sensibilització per al lloguer assequible

Suport en la recerca d’habitatge

Necessitat de rehabilitació

Habitatges en bon estat

Tramitació dels ajuts pel pagament del lloguer

Visibilitat oferta – “treball comercial”

MediacióDipu

$

Establiment d’excepcions i bonificacions de determinades taxes o impostos municipals (IBI, llicències d’obres o ICIO)

Microcrèdits

Tramitació i gestió d’ajuts a la rehabilitació d’administracions no municipals

$$

Gene// CCB

Gene // CCB

$

Afavorir l’accés

i manteniment

a l’habitatge a

població amb

més

vulnerabilitat

Millorar

condicions

d’accessibilitat

i confort els

habitatges de

la gent gran

Campanya de sensibilització eficiència energètica

Microcrèdits: petits arranjaments

Auditories energètiques i acompanyament (canvi d’hàbits, canvi tarifari, implementació de mesures,...)

Ajuts municipals directes per la realització d’obres per millorar l'accessibilitat

Detecció de casos a través de

SS.SS.

Tramitació i gestió d’ajuts a la rehabilitació d’administracions no municipals

Pobresa energètica

Dificultats d’accessibilitat

Ajuts: petits arranjaments per la millora de la sostenibilitat de la llar, compra electrodomèstics més sostenibles, compra petits elements per la millora de l’eficiència energètica

Dipu

$

$

$

$

$

Gene// CCB

Dipu

Creació d’una borsa de llogaters _ Cohausing

Dificultats d’accés

Dificultats de manteniment

Suport tècnic

Parc d’habitatges públic urgència social

Modificació de l’ordenança municipal per l’adaptació com habitatge 1ª planta

Adquisició d’habitatges a preu per sota del mercat

Dipu

$

Dificultats pagament

Tramitació i gestió d’ajuts d’urgència especialGene// CCB

Servei d’intermediació hipotecariGene// CCB

Ajuts municipals urgència social

$

Altres accions complementàries no

habitatge

Adequar espais per aparcament de residents i població flotant

Promoció d’activitat econòmica

Adequació i millora de l’espai públic

Cessió

Donació

Dipu

$

Poblar i dotar

d’activitats el

casc antic

Afavorir l’accés i

manteniment a

l’habitatge a població

amb més vulnerabilitat

Millorar les condicions

d’accessibilitat i confort

dels habitatges ocupats

per gent gran


2.2. Suport en les dificultats de pagament dels habitatges de la població més vulnerable

3.1. Servei de suport per

pal·liar les situacions de

pobresa energètica i el

sobrendeutament de les

llars

1.5. Microcrèdits


1.1 Campanya de comunicació i

sensibilització per al lloguer

assequible

1.2. Mediació per mobilitzar el

parc vacant d’habitatges

desocupat

1.3. Borsa Municipal de

Lloguer Assequible


$


3.2. Tramitació i gestió

d’ajuts per la rehabilitació

d’habitatges de persones

grans

3.3. Campanya de

comunicació i

sensibilització per afavorir

l’eficiència energètica

Document no publicable destinat al treball intern de l’equip redactor.

Artés


Annex Estadístic

Tècnic redactor:

Albert Terrones Ribas

Oficina d’Habitatge

Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats

Data generació:

02-01-2017 (v 0.2)


Presentació

Aquest annex estadístic està concebut com a material de suport per a la realització de tasques d’anàlisi i diagnosis en treballs de suport tècnic a ens locals en matèria d’habitatge (Plans Locals d’Habitatge, Programes d’actuació municipal d’habitatge, etc.). Es tracta d’un document de caràcter intern, adreçat a especialistes, i no publicable en la seva versió actual. És també una versió de caràcter “Beta” subjecte a millores i correccions en futures versions a partir de l’experiència pràctica del seu ús.

Una versió sintètica i publicable del document estarà disponible en el moment de finalització i lliurament dels treballs.

La informació està organitzada per temàtiques i per fonts d’informació, amb l’objectiu d’aportar aquelles informacions i aproximacions d’interès per a entendre la situació del municipi en relació a l’habitatge.

Al final del document s’inclou un seguit de notes amb precisions de caràcter metodològic.

4.600

4.800

5.000

5.200

5.400

5.600

Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

4.55

2 4.69

6 4.83

0 4.94

9 5.07

2 5.17

9 5.30

5 5.43

3

5.51

5

5.57

5

5.56

6

5.60

7

5.66

1

5.66

5

Evolució de la població (2002 - 2015).

0%

5%

10%

15%

20%

25%

ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

3%

6%

9%

11%

14%

17%

19%

21%22% 22%

23%24% 24%

Evolució de la població (2002 - 2015). Base 2002

ArtésProvincia

-0,5%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

3,2%

2,9%

2,5% 2,5%

2,1%

2,4% 2,4%

1,5%

1,1%

-0,2%

0,7%1,0%

0,1%

Evolució interanual de la població (2002 - 2015). %.

ArtésProvíncia

1 . Població (1)

1 Annex estadístic d'habitatge (versió 0.2)

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

57% 58%

20% 20%

-4%

31%

12%9%

1% 0% -0%-3% -4%

46%

19% 20%

12%

-4%

9%7%

1% -1% -1%-3%

-6% -7%

Evolució interanual de la població amb nacionalitat extracomunitaria (2002 - 2015). %.

ArtésProvíncia

-8%

-6%

-4%

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

7,1%

5,7%6,6%

3,9%

0,5%1,5% 1,3%

-0,7%-1,5%

-7,6%

-3,6%-2,6%

-5,4%

Evolució interanual de la població entre 25 i 34 anys (2002 - 2015). %.

ArtésProvíncia

2%

4%

6%

8%

10%

12%

Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

2%

3%

4%

5%

6%5%

7%8%

8% 8% 8% 8%8%

8%

Evolució del pes de la població amb nacionalitat extracomunitaria (2002 - 2015). %.

ArtésProvíncia


13%

14%

15%

16%

17%

18%

19%

Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

15%

16%

16%

17%17%

17% 17%16%

16%16%

14%

14%

13%

13%

Evolució del pes de la població entre 25 i 35 anys (2002 - 2015). %.

ArtésProvíncia

Edat

100 y más9488827670645852464034282216104

-2% -1% 0% 1% 2%

Piramide d edats 2015

Dones (Província)Homes (Província)DonesHomes

-80

-60

-40

-20

0

20

40

60

80

Any2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

-45

37

-31

40

-39

59

-53

72

-40

42

-68

58

-46

58

-42

63

-56

72

-64

53

-51

69

-57

69

-40

55 59

Moviment Natural (2002 - 2014).

Creixement naturalDefuncionsNaixements


-20

0

20

40

Any2011 2012 2013 2014

26 27

45

-6

Saldos migratoris (2011 - 2014).

Saldo migratori totalSaldo migratori externSaldo migratori intern

-200

-100

0

100

200

300

ANY2011 2012 2013 2014

27 31 46

-21

Mobilitat residencial interna (2011 - 2014).

Saldo migratori intern

Emigració interna (/pobl)

Immigració interna (/pobl)

-50

0

50

100

ANY2011 2012 2013 2014

-10

6

31

5

Mobilitat residencial interna (persones entre 25 i 35 anys)(2011 - 2014).

Saldo migratori total (25-35)Emigració (25-35)Immigració (25-35)


-60

-40

-20

0

20

40

60

ANY2011 2012 2013 2014

9-2 -6

Mobilitat residencial interna (persones entre 35 i 45 anys)(2011 - 2014).

Saldo migratori total (35-45)Emigració (35-45)Immigració (35-45)


4552 4696 4830 4949 5072 5179 5305 5433 5515 5575 5566 5607 5661 5665

687 736 778 829 861 865 878 889 883 870 804 775 755 714

870 886 894 890 890 896 887 942 950 947 941 932 942 946

411 433 445 482 495 521 533 569 574 560 545 526 507 489

37 40 59 72 42 58 58 63 72 53 69 69 55 59

45 31 39 53 40 68 46 42 56 64 51 57 40 0

-8 9 20 19 2 -10 12 21 16 -11 18 12 15 59

83 130 205 245 295 284 372 417 456 461 462 460 447 430

Població

Població entre 25 i 34 anysPoblació de 65 anys i mésPoblació de 75 anys i més

Naixements

Defuncions

Moviment natural

Població amb nacionalitat extracomu…

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015Any

221 187 225 209 277 244 290 258 275 220 255 263 207 185

113 120 167 163 207 172 202 207 237 193 224 217 228 230

108 67 58 46 70 72 88 51 38 27 31 46 -21 -45

0 2 63 49 72 81 72 50 53 44 35 37 44 36

0 0 0 3 17 16 38 43 31 45 39 38 29 52

0 2 63 46 55 65 34 7 22 -1 -4 -1 15 -16

74 64 71 83 95 84 94 81 84 65 80 91 62 43

41 42 65 69 74 56 64 63 62 75 74 60 57 55

33 22 6 14 21 28 30 18 22 -10 6 31 5 -12

0 0 0 0 0 0 0 0 0 57 56 57 45 43

0 0 0 0 0 0 0 0 0 48 58 63 45 51

0 0 0 0 0 0 0 0 0 9 -2 -6 0 -8

108 69 121 92 125 137 122 58 60 26 27 45 -6 -61

Immigració interna

Emigració interna

Saldo migratori intern

Immigració externa

Emigració externa

Saldo migratori extern

Immigració interna (25-35 anys)

Emigració interna (25-35 anys)

Saldo migratori intern (25-35 anys)Immigració interna

(35-45 anys)Emigració interna

(35-45 anys)Saldo migratori

intern (35-45 anys)

Saldo migratori total

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015Any


2. Construcció d'habitatges (2)

0%

2%

4%

6%

ANY2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Habitatge iniciat i finalitat /hab (2004 - 2015). Artés i Província.

Habitatge iniciat /hab (Artés)Habitatge finalitzat /hab (Artés)Habitatge iniciat (Prov.)Habitatge finalitzat (Prov.)

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

ANY2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

HPO iniciat i finalitat /hab (2004 - 2015). Artés i Província.

HPO iniciat /hab (Artés)HPO finalitzat /hab (Artés)Habitatge iniciat /hab (Prov.)Habitatge finalitzat /hab (Prov.)

0

50

100

150

Any2004-2008 2009-2012 2013-2015

136,8 m2

115,2 m2

95,2 m2 98,6 m2108,0 m2

88,2 m2

Superficie habitatge acabat (2004 - 2015). Artés

ArtésProvíncia


0%

20%

40%

60%

80%

100%

Any2004-2008 2009-2012 2013-2015

56,65%

76,19%

88,76% 87,20% 90,91%86,85%

% plurifamiliar sobre l habitatge acabat (2004 - 2015). Artés

ArtésProvíncia

0%

10%

20%

30%

Any2004-2008 2009-2012 2013-2015

8,23%

32,58%

24,69%

19,17%

% d habitatge protegit sobre el total d" habitatge finalitzat (2004 - 2015). Artés

ArtésProvíncia

11842

1.628

Classificació del sòl. Hectàrees (2011) Artés

Sòl urbàSòl urbanitzableSòl no urbanitzable


0%

1%

2%

3%

4%

2,38%

3,49%

Percentatge de sòl urbanitzable (2011) Artés i Província

ArtésProvíncia

0%

10%

20%

30%

40%36,15%

34,56%

Ratio entre sòl urbanitzable i sòl urbà (2011) Artés i Província

ArtésProvíncia

0,0

0,2

0,4

0,6

0,12

0,60

Ratio d habitatge acabat per cada persona d increment poblacional (2004 - 2015). Artés i ...

ArtésProvíncia


0

200

400

600

800

1.000

ANY2002

20032004

20052006

20072008

20092010

20112012

20132014

2015

Habitatge iniciat, finalitat i transmissions d habitatge nou acumulat(2004 - 2015). Artés i ...

Habitatge iniciatHabitatge finalitzatTransmissions d'habitatge d'obra nova

0,0

0,2

0,4

0,6

0,43

0,62

Índex absorció d habitatge d obra nova (3) (2004 - 2015). Artés i Província.

ArtésProvíncia

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

0,82

0,92

Índex de finalització de projectes d obra nova (2004 - 2015). Artés i Província.

ArtésProvíncia


72 23 178 113 297 144 31 0 0 26 23 0 0 0

40 38 26 41 73 158 140 88 21 28 79 1 0 11

18 11 0 7 37 140 117 83 13 25 78 0 0 10

22 27 26 34 36 18 23 5 8 3 1 0 0 0

0 0 0 0 0 37 79 0 25 0 0 0 0 0

0 0 0 0 0 0 14 23 0 11 68 0 0 0

141,1 m2 151,2 m2 146,9 m2 138,0 m2 124,3 m2 119,4 m2 112,1 m2 101,5 m2 95,0 m2 73,6 m2 93,7 m2 162,0 m2 0,0 m2 162,0 m2

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 117,5 0,0 117,5 0,0 0,0 0,0 0,0

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 42,5 0,0 42,5 0,0 0,0 0,0 0,0

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1.627,9 0,0 1.627,9 0,0 0,0 0,0 0,0

0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1.787,9 0,0 1.787,9 0,0 0,0 0,0 0,0

Habitatge iniciat

Habitatge finalitzat

Habitatge finalitzat plurifamiliar

Habitatge finalitzat unifamiliar

Habitatge protegit iniciat

Habitatge protegit finalitzat

Superfície mitjana habitatge acabat

Sòl urbà (hec2)

Sòl urbanitzable (hec2)Sòl no urbanitzable (hec2)

Total de sòl (hec2)

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015ANY


3. Tramsmissions d'habitatge i mercat de lloguer

0,000

0,005

0,010

0,015

ANY2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Transaccions d habitatge /hab (2004 - 2015). Artés i Província.

Transaccions habitatge nou (/pobl)Transaccions habitatge usat (/pobl)Transaccions habitatge nou (/pobl) (Prov.)Transaccions habitatge usat (/pobl) (Prov.)

No data to display


0

20

40

60

80

100

300

350

400

450

500

550

ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

543 €

399 €

466 €

379 €

315 €310 €308 €

Mercat de lloguer (2004 - 2015). Artés

ContractesPreu mitjà

0,000

0,005

0,010

0,015

0,020

ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Evolució contractes de lloguer /hab. (2004 - 2015). Artés

ArtésProvíncia

0

20

40

60

80

100

120

ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Contractes de lloguer vs transaccions d habitatge (2004 - 2015). Artés

ContractesTransaccions d'habitatge


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30% 27,57%

Esforç econòmic segons tenència (6) (2015). Artés

LloguerPropietat

0%

10%

20%

30%

40%

ANY2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Esforç econòmic segons tenència (6) (2004 - 2015). Artés


0 0 14 16 48 42 42 47 47 19 9 1 1 1

0 0 72 71 67 56 23 29 23 12 12 29 24 29

0 0 86 87 115 98 65 76 70 31 21 30 25 30

0 0 0 18 23 24 59 43 57 52 104 98 107 90

- - - - - - 543 € - 399 € 466 € 379 € 315 € 310 € 308 €

- - - - - - - - - - - - - -

- - - - - - - - - - - - - -

- - - - - - 36,02% - 28,25% 32,73% 26,31% 21,80% 20,87% 20,23%

- - - - - - - - - - - - - -

- - - - - - - - - - - - - -

- - - - - - - - - - - - - -

Transaccions habitatge nou

Transaccions habitatge usat

Transaccions totals

Contractes de lloguer

Preu mitjà lloguer

Preu mitjà m2 (Idealista)

Esforç econòmic propietat

Esforç econòmic lloguer

Preu mitjà m2 (Ministeri de foment)

Preu mitjà m2 habitatge usat (Ministeri de foment)

Preu mitjà m2 habitatge nou (Ministeri de foment)

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015ANY


5. Cens de Població i habitatges 2011 (8)

0

50

100

150

200

Deficient Dolent Ruina

170

Persones residents en edificis en estat deficient, dolent o ruïnos (2011)Artés i Província.

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

Artés Provincia

3,05%

5,93%

% de persones edificis en estat deficient, dolent o ruïnos (2011)Artés i Província.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Propietat pagada Prop. amb pagaments Lloguer Altra

1.685

2.510

755

490

Persones segons forma de tinença (2011) Artés


0%

5%

10%

15%

20%

Artés Provincia

13,54%

20,12%

% de persones en règim de lloguer (2011)Artés i Província.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Artés Provincia

45,02%

37,47%

% de persones amb pagaments pendents per l habitatge en propietat (2011)Artés i Província.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Abans 1920 1921-1950 1951-1970 1971-1980 1981-1990 1991-2000 2001-2011

396

49

188

300

129

201

148

Edificis segons any de construcció. 2011


0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

Artés Provincia

10,49% 10,53%

% d edificis construits entre 2000 i 2011. (2011) Artés i Província.

2093

45

497

Habitatges segons ús. (2011) Artés

PrincipalsSecundarisDesocupats

0%

5%

10%

15%

20%

Artés Provincia

18,86%

10,64%

% d habitatges desocupats. (2011) Artés i Província.


0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

Artés Provincia

1,71%

5,47%

% d habitatges secundaris. (2011) Artés i Província.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1 planta 2 plantes 3 plantes 4 plantes 5 o més plantes

297

783

247

53 31

Edificis segons nombre de plantes. (2011) Artés

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Artés Provincia

88,52%

63,97%

% d edificis de 3 o més plantes sense ascensor. (2011) Artés i Província.


0%

20%

40%

60%

80%

100%

3 plantes 4 plantes 5 o més plantes

95,55%88,68%

32,26%

% d edificis sense ascensor segons plantes. (2011) Artés

0%

2%

4%

6%

8%

10%

Artés Provincia

1,19%

9,09%

% de persones sense sistemes de calefacció a la llar. (2011) Artés i Província.

65

3.985

805

620

Persones segons sistemes de calefacció a la llar. (2011) Artés

Sense calefaccióSistema calefacció individualCalefacció colectivaAparells de calefacció


6. Polítiques d'habitatge (9)

0

5

10

15

20

Any2012 2013 2014 2015

9

13

1617

Persones inscrites al registre de sol·licitants d'HPO de Catalunya

0

10

20

30

40

50

60

70

MunicipiArtés

59

Habitatges inscrits al registre d'habitatges buits o sense títiol habilitant

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

Any2014

1

Habitatges gestionats per borses de mediació


7. Microdades del Padró Municipal d'Habitants (10)

2,50

2,55

2,60

2,65

2,70

2,75

2,80

2,85

2,6303

2,7342

Mida mitjana de les llars

ArtésMostra de municipis

0

100

200

300

400

500

600

Nombre de persones per llar1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

520560

484426

92

32 12 1 2 1 3 1

Llars segons nombre de persones empadronades

2,3%

2,4%

2,5%

2,6%

2,7%

Llars monoparentals

2,44%

2,64%

Llars formades per un adult i un o diversos menors de 15 anys, segons mida de la llar

ArtésMostra de muncipis


0

5

10

15

20

25

30

35

Llars monoparentals

30

22

Llars formades per un adult i un o diversos menors de 15 anys, segons mida de la llar

Mida de la llar

23

16,5%

17,0%

17,5%

Mida de la llarLlars +65

17,67%

16,17%

Percentatge de llars formades exclusivament per majors de 65 anys


0

50

100

150

200

250

300

350

1 2 3 7 12

Llar +65Llars +65

208

320

21 7 12

Persones en llars formades exclusivament per majors de 65 anys, segons mida de la llar i sexe

HomesDones


4,6%

4,8%

5,0%

5,2%

5,4%

5,6%

5,8%

6,0%

Mida de la llarLlars +80

5,95%

4,71%

Percentatge de llars formades exclusivament per majors de 80 anys


0

20

40

60

80

100

120

1 2 7

Llar +80Llars +80

100

52

7


HomesDones

46%

47%

48%

49%

50%

51%

52%

49,60%

48,01%

Índex d'emancipació (25 - 34 anys) (11)



61%

62%

63%

64%

65%

66%

67%

68%

64,03%

64,97%



33%

34%

35%

36%

37%

38%

39% 38,91%

33,22%



0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

15,19%

38,91%

64,03%

49,60%

Índex d'emancipació segons grups d'edat (11)

20 -2425 -2930 - 3425 - 34


0%

5%

10%

15%

20% 19,29%20%

Habitatges sense persones empadronades (13)


0

50

100

150

200

250

300

350

1 2 3 7 12

Llar +65Llars +65

208

320

21 7 12


HomesDones

0

100

200

300

400

500

600

Any darrer moviment19

9619

9719

9819

9920

0020

0120

0220

0320

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

1420

1520

16

5 1228 37 52

69 77 86 98 108 123139

157176

200237

293

340

378

445

510

Adreces sense persones empadronades per any de darrer moviment (acumulat)


0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

8%

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

5,10%

6,49%

4,65%

6,98%

6,25%

7,02%

5,95%

6,74%6,47%

6,01%

5,51%5,54%5,70%5,49%

4,81%

5,29%5,17%5,13%5,24%4,96%

4,28%

5,00%

3,81%

5,11%

Altes procedents de migració interna i externa per habitant de 2016 (2004-2015)


0,0%

0,2%

0,4%

0,6%

0,8%

1,0%

1,2%

1,4%

1,6%

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

1,09%

0,91%0,89%0,93%

1,19%

1,05%

1,46%

1,18%1,14%

0,92%

0,55%0,52%

0,64%

0,44%

0,59%

0,43%0,34%0,34%0,36%

0,31%

0,50%

0,36%0,37%0,46%

Altes per migració externa per habitant de 2016 (2004-2015)


0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%

5,5%

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

3,10%

4,12%

3,01%

4,48%

3,85%

4,64%

3,22%

4,43%

3,74%

4,29%

3,88%

4,51%4,22%

4,62%

3,74%

4,56%4,36%

4,61%

4,10%

4,64%

4,20%

4,60%

4,20%

4,55%

Baixes per migració interna i externa per habitant de 2016 (2004-2015)



0,00%

0,05%

0,10%

0,15%

0,20%

0,25%

0,30%

0,35%

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0,05%0,07%

0,05%

0,09%

0,14%

0,10%

0,05%

0,15%

0,23%

0,18%

0,12%

0,20%

0,02%

0,19%

0,12%

0,20%

0,32%

0,23%

0,20%

0,25%

0,14%

0,26%

0,11%

0,27%

Baixes per migració interna i externa per habitant de 2016 (2004-2015)


-300

-200

-100

0

100

200

300

400

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

-174

286

-169

261

-216

351

-181

334

-210

363

-218

309

-237

320

-210

270

-245

290

-230

294

-236

240

-236

214

112 92135 153 153

91 8360 45 64

4-22

Fluxe migratori total (2004-2015)

Saldo migratori internBaixesAltes

-200

-100

0

100

200

300

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

-171

225

-166

211

-208

284

-178

252

-197

299

-211

278

-236

284

-203

237

-227

271

-219

274

-228

212

-230

193

54 4576 74

10267

48 34 44 55

-16-37

Fluxe migratori amb altres municipis (2004-2015)

Saldo migratori internBaixesAltes


-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

-3

61

-3

50

-8

67

-3

82

-13

64

-7

31

-1

36

-7

33

-18

19

-11

20

-8

28

-6

21

58

47

59

79

51

24

35

26

19

2015

Fluxe migratori amb estranger (2004-2015)

Saldo migratoriBaixesAltes

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Edat_Menors de 16

16-2526-35

36-4546-55

56-6565-75

Majors d...

17,04%17,64%

13,78%12,03%

30,87%

27,54%

18,64%19,95%

8,29%9,25%

4,69%5,12%

2,80%2,93%3,89%

5,54%

Distribució per edats dels immigrants (2009-2015)


0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Edat_Menors de 16

16-2526-35

36-4546-55

56-6565-75

Majors d...

19,56%17,84%

14,80%13,31%

27,28%27,50%

18,08%19,67%

9,65%9,80%

4,63%5,29%

2,25%2,82%3,73%3,78%

Distribució per edats dels emigrants (2009-2015)



-500

-400

-300

-200

-100

0

100

200

300

400

500

600

Edat_Menors de 16

16-2526-35

36-4546-55

56-6565-75

Majors d...

-6 11

11645

-5 10 14 10

Edats del emigrants/immigrants (2009-2015)

SaldoBaixesAltes

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Edat

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95

Edats de les noves altes segon període

2001-20082009-2015

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Edat

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95

Edats de les baixes segon període

2001-20082009-2015


0

20

40

60

80

100

120

140

160

Edat

_Men

ors d

e 5

5 - 1

0

10 -

15

15-2

0

20-2

5

25-3

0

30-3

5

35-4

0

40-4

5

45-5

0

50-5

5

55-6

0

60-6

5

65-7

0

70-7

5

Major

s de

75

Edats del saldo migratori segon període.

2001-20082009 - 2015

Orígen

MANRESA

BARCELONA

SALLENT

SANT FRUITÓS DE BAGES

NAVARCLES

AVINYÓ

TERRASSA

SANT JOAN DE VILATORRADA

SANTPEDOR

CALDERS

MOIÀ

SABADELL

MONISTROL DE CALDERS

SANTA MARIA D'OLÓ

HOSPITALET DE LLOBREGAT (L')

0 50 100 150 200 250 300 350 400

356

86

77

65

58

55

44

36

36

35

34

31

29

22

20

Principals municipis d origen de les altes al padró (2009-2015)

Orígen

MANRESA

BARCELONA

AVINYÓ

NAVARCLES


SALLENT

CALDERS

MOIÀ


NAVÀS

SANTPEDOR

TERRASSA

SABADELL


BERGA

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320 340

293

82

75

59

51

50

44

41

40

34

33

23

22

20

19

Principals municipis de destí de les baixes al padró (2009-2015)


632721141311109998776655555

MANRESASALLENTTERRASSASANT FRUITÓS DE BAGESSANT BOI DE LLOBREGATSANTA MARIA D'OLÓFONOLLOSACORNELLÀ DE LLOBREGATMONISTROL DE CALDERSSABADELLCASTELLGALÍSANT VICENÇ DE CASTELLETSÚRIACARDONAZARAGOZAMASQUEFASAN ESTEBAN DE GORMAZTÀRREGAVIDRERESVILADECANS

Orígen Saldo

195

Orígen

MANRESA

BARCELONA

NAVARCLES

AVINYÓ


SALLENT


TERRASSA

SANTPEDOR


MOIÀ

SANTA MARIA D'OLÓ

SABADELL

VIC


0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130

113

29

26

23

22

21

17

16

10

8

8

8

7

7

6

Principals municipis d origen de les altes al padró de persones entre 25 i 35 anys ó (2009-2015)

Orígen

MANRESA

BARCELONA


AVINYÓ

NAVARCLES


TERRASSA

CALDERS

SANTPEDOR

SALLENT

MOIÀ

PUIG-REIG

VIC


SANTA MARIA D'OLÓ

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

85

31

22

18

16

13

13

13

12

11

8

7

7

5

5

Principals municipis de destí de les baixes al padró de persones entre 25 i 35 anys ó (2009-2015)

632721141311109998776655555


Orígen Saldo

195


632721141311109998776655555


Orígen Saldo

195

0,065

0,070

0,075

0,080

0,085

0,090

0,095

0,100

0,105

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0,07

0,10

0,07

0,10

0,09

0,11

0,08

0,10

0,09

0,09

0,09

0,09 0,090,09

0,08

0,09

0,09

0,09

0,09

0,09

0,08

0,09

0,08

0,09

Índex de circulació residencial (12) entre municipis (2004-2015)


0,030

0,035

0,040

0,045

0,050

0,055

0,060

0,065

0,070

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0,04

0,03

0,04

0,03

0,04

0,03

0,030,03

0,04

0,03

0,06

0,03

0,07

0,03

0,05

0,03

0,05

0,03

0,05

0,04

0,05

0,03

0,05

0,03

Índex de circulació residencial (12) dins el municipi (2004-2015)


632721141311109998776655555


Orígen Saldo

195


64 45

11 23 18 31 24 26 24 -1 25 32 5 -9

351817139876665444444433

MANRESATERRASSABARCELONASALLENTSANTA MARIA D'OLÓSANT BOI DE LLOBREGATSABADELLSANT FRUITÓS DE BAGESCASTELLGALÍZARAGOZACARDONASANT VICENÇ DE CASTEL...PINEDA DE MARGRANOLLERSHOSPITALET DE LLOBRE...IGUALADACORNELLÀ DE LLOBREGATFONOLLOSAVIDRERESPOVEDA DE LA SIERRA

Orígen Saldo 25-35

135

0,065

0,070

0,075

0,080

0,085

0,090

0,095

0,100

0,105

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0,07

0,10

0,07

0,10

0,09

0,11

0,08

0,10

0,09

0,09

0,09

0,09 0,090,09

0,08

0,09

0,09

0,09

0,09

0,09

0,08

0,09

0,08

0,09

Índex de circulació residencial (12) entre municipis (2004-2015)


0,030

0,035

0,040

0,045

0,050

0,055

0,060

0,065

0,070

Any2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

0,04

0,03

0,04

0,03

0,04

0,03

0,030,03

0,04

0,03

0,06

0,03

0,07

0,03

0,05

0,03

0,05

0,03

0,05

0,04

0,05

0,03

0,05

0,03

Índex de circulació residencial (12) dins el municipi (2004-2015)


-14-9-9-8-6-6-5-4-4-4-3-3-3-3-3-3-3-2-2-2

AVINYÓNAVÀSCALDERSNAVARCLESTORDERABERGAMOIÀTORELLÓCASTELL-PLATJA D'AROMADRIDLLUCMAJORPALMA DE MALLORCAMALGRAT DE MARGIRONELLACASTELLCIRCASTELLÓN DE LA PLANA/CA...DELTEBREMANACORVICSANT QUIRZE DEL VALLÈS

Orígen Saldo 25-35

135


8. Microdades de l'oferta immobiliària en propietat (idealista.com) (14)

0

20

40

60

80

100

TipologiaPlurifamiliar Unifamiliar

90

14

53

1

Nombre d habitatge en oferta segons tipologia i tinença (31/12/2016)

VendaLloguer

51

38

18

8

8

16

4

Preu total ofertat (31/12/2016)

Preu total

50.000 - 100.000 €100.000 - 150.000 €150.000 - 200.000 €200.000 - 300.000 €300.000 - 400.000 €Menys de 50.000 €Més de 400.000

28

20

39

1

7

7

41

Superficie dels habitatges ofertats (31/12/2016)

Preu total

50 - 75 m275 - 100 m2100 - 125 m2125 - 150 m2150 - 175 m2Menys de 50m2Més de 200m2


0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

0

10

20

30

40

50

13 22 48 46 5 5 1 2 1 Habitacions1 2 3 4 5 6 9 12 800

51.263 €76.480 €

114.613 €134.320 €

165.000 €

70.000 €

32.260 €

500.000 €

60.000 €

Mediana de preu de l habitatge ofertat (31/12/2016)

Preu mitjàHabitatges en oferta

0

50

100

150

200

250

300

350

400365,25 €

325,00 €

Quota hipotecaria (16) i de lloguer per accés a mediana de preu (31/12/2016)

VendaLloguer

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

25,91%

23,06%

Esforç econòmic (15) per a accedir a la mediana de preu segons tinença (31/12/2016)

VendaLloguer


143 35 1130 75 421 134

102.260 € 82.400 € 96.000 € 118.490 € 82.500 € 141.540 €

901 € 759 € 1.035 € 1.099 € 1.056 € 1.200 €

113,00 102,00 87,00 113,00 80,00 110,00

24.800 € 37.684 € 12.000 € 9.000 € 21.000 € 31.000 €

49.673 € 47.482 € 37.670 € 54.000 € 35.000 € 59.000 €

62,9% 82,9% 90,2% 58,7% 79,8% 56,7%

79.000 € 60.600 € 91.195 € 105.330 € 75.500 € 110.000 €

86 95 95 90 79 87

939 € 759 € 1.054 € 1.137 € 1.094 € 1.164 €

Nombre

Mediana de preu

Mediana de preu (m2)

Mediana de superfícia

Preu mínim

Percentil 10 preu

% Plurifamiliar

Mediana de preu plurifamiliar

Mediana de superfície plurifamiliar

Mediana de preu plurifamiliar (m2)

Artés Avinyó Manresa Navarcles Sallent Sant Fruitós de BagesMunicipis

0

200

400

600

800

1.000

1.200


9029

1.019

44

336

76 536

111

3185 58

Comparativa nombre d habitatge en oferta al portal Idealista (31/12/2016)

Municipi

ArtésAvinyóManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

I_MunicipiArtés

AvinyóManresa

NavarclesSallent

Sant Fruitós de ...

102.260 €

82.400 €

96.000 €

118.490 €

82.500 €

141.540 €

Comparativa mediana de preude l habitatge ofertat (31/12/2016)


0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

TipologiaUnifamiliar

164.000 €

225.000 €

142.450 €156.000 €

180.000 €

340.279 €

Comparativa mediana de preu de l habitatge unifamiliar (31/12/2016)

Municipi


0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

TipologiaPlurifamiliar

79.000 €

60.600 €

91.195 €

105.330 €

75.500 €

110.000 €

Comparativa mediana de preu de l habitatge plurifamiliar (31/12/2016)

Municipi


0

50

100

150

200

250

300


250 m2

215 m2 210 m2 210 m2230 m2

273 m2

Comparativa superfície mediana de l habitatge unifamiliar (31/12/2016)

Municipi



0

20

40

60

80

100


85 m2

93 m2

85 m281 m2

70 m2

83 m2

Comparativa superfície mediana de l habitatge plurifamiliar ofertat (31/12/2016)

Municipi


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400


656 m2

1.047 m2

678 m2743 m2

783 m2

1.249 m2

Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge unifamiliar ofertat (31/12/2016)

Municipi


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400


1.003 €

771 €

1.087 € 1.115 €1.043 €

1.176 €

Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge plurifamiliar ofertat (31/12/2016)

Municipi



0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

Municipis

Artés

Avinyó

Man

resa

Navar

cles

Sallen

t

Sant F

ruitó

s de

Bages

901 €

759 €

1.035 €1.099 € 1.056 €

1.200 €

Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge ofertat (31/12/2016)

0%

20%

40%

60%

80%

100%


20,02%15,36%

23,11%26,69%

19,13%

27,87%

41,56%

99,46%

38,01%39,53%45,61%

86,23%

Esforç econòmic (15) per a accedir a la mediana de preu segons tipologia (31/12/2016)

Municipi


0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

MunicipiSant Fruitós de Bages

NavarclesSallent

ArtésAvinyó

Manresa

Comparativa de distribució per preu total ofertat (31/12/2016)

Preu total

Més de 400.000Menys de 50.000 €300.000 - 400.000 €200.000 - 300.000 €150.000 - 200.000 €100.000 - 150.000 €50.000 - 100.000 €


8b. Microdades de l'oferta immobiliària en lloguer (idealista.com)

15 1 137 10 19 16

325 € 800 € 450 € 400 € 375 € 350 €

5 € 3 € 6 € 5 € 5 € 5 €

60,00 280,00 80,00 100,00 75,00 72,50

230 € 800 € 225 € 265 € 200 € 200 €

264 € 800 € 300 € 342 € 292 € 270 €

93,3% 0,0% 97,1% 70,0% 89,5% 75,0%

Nombre

Mediana de preu

Mediana de preu (m2)

Mediana de superfície

Preu mínim

Percentil 10 preu

% Plurifamiliar

Artés Avinyó Manresa Navarcles Sallent Sant Fruitós de BagesMunicipis

0

20

40

60

80

100

120

140


14

133

717

12

1 1 4 3 2 4

Comparativa nombre d habitatge en oferta al portal Idealista (31/12/2016)

Municipi


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

I_MunicipiArtés

AvinyóManresa

NavarclesSallent

Sant Fruitós de B...

325 €

800 €

450 €400 € 375 € 350 €

Comparativa mediana de preude l habitatge ofertat (31/12/2016)


0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600


900 €800 €

900 €

650 €

800 €

1.350 €

Comparativa mediana de preu de l habitatge unifamiliar (31/12/2016)

Municipi


0

100

200

300

400

500


325 €

450 €

350 €375 €

340 €

Comparativa mediana de preu de l habitatge plurifamiliar (31/12/2016)

Municipi

ArtésManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages

0

1

2

3

4

5

6


4 m2

3 m2

4 m2

5 m2

3 m2

5 m2

Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge unifamiliar ofertat (31/12/2016)

Municipi



0

1

2

3

4

5

6

7


5 €6 € 6 €

6 €

5 €

Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge plurifamiliar ofertat (31/12/2016)

Municipi

ArtésManresaNavarclesSallentSant Fruitós de Bages

0

1

2

3

4

5

6

7

Municipis

Artés

Avinyó

Man

resa

Navar

cles

Sallen

t

Sant F

ruitó

s de

Bages

5 €

3 €

6 €

5 € 5 €5 €

Comparativa mediana del preu per m2 de l habitatge ofertat (31/12/2016)

0%

20%

40%

60%

80%

100%


23,06%

31,92%24,83%26,60%24,12%

63,85%56,75%

63,85%

46,11%

56,75%

95,77%

Esforç econòmic per a accedir a la mediana de preu segons tipologia (31/12/2016)

Municipi



0,00

0,01

0,02

0,03

0,04

0,05

0,06

0,07

MunicipiSant Fruitós de Bages

NavarclesSallent

ArtésAvinyó

Manresa

Comparativa de distribució per preu total ofertat (31/12/2016)

Preu total

Més de 1200€1000 - 1200 €800 - 1000 €600 - 800 €400 - 600 €200 - 400 €


9. Microdades de les liquidacions de IIVTNU

No data to display

No data to display

No data to display


No data to display

No data to display


No data to display


10. Microdades de cadastre (en construcció)



Notes metodològiques

(1) La informació d’aquest apartat està elaborada per mitjà de dades demogràfiques publicades en la web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)

(2) La informació d’aquest apartat està elaborada per mitjà de dades publicades per:

a. Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya: Dades sobre construcció d’habitatges obtingudes a partir de visats.

b. Institut d’Estudis Territorials: Dades sobre classificació del sòl, únicament disponibles per a 2011.

c. Ministeri de Foment i INE: Estadística de Transmisiones de Derechos de la Propiedad

(3) Índex d'absorció: Ràtio entre el nombre acumulat d'habitatges finalitzats i el nombre acumulat d'habitatges d'obra nova transmesos

(4) Índex de finalització: Ràtio entre el nombre acumulat d'habitatges iniciats i el nombre acumulat d'habitatges finalitzats

(5) La informació d’aquest apartat està elaborada per mitjà de dades publicades per:

a. Ministeri de Foment i INE: Dades de transmissions procedents de Estadística de Transmisiones de Derechos de la Propiedad

b. Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya: Dades de lloguer procedents de fiances de contractes de lloguer procedents de l’INCASOL

(6) Esforç econòmic: Percentatge de la renda familiar bruta disponible per persona major de 16 anys que caldria dedicar per a pagar la quota hipotecària d'un habitatge amb el preu metre quadrat mitjà (segons ministeri de foment) i un superfície de 70 metres. S'assumeix un finançament del 80% del preu i un tipus d'interès corresponent al tipus d'interès per crèdits hipotecaris publicat pel Banc d'Espanya en el primer mes de cada any.

(7) Dades procedents de l’explotació de les microdades de l’estudi de l’oferta d’habitatge d’obra nova que promou l’APCE entre d’altres agents. Les dades estan únicament disponibles per una mostra de municipis. Aquesta mostra inclou els municipis de l’annex 1.

(8) La informació d’aquest apartat està elaborada a partir de les dades del Cens de Població i Habitatge de 2011 disponible a la web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)

(9) La informació d’aquest apartat està elaborada a partir de les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L’apartat està en desenvolupament a l’espera de noves dades

(10) La informació d’aquest apartat està elaborada a partir de les microdades del fitxer de moviments del padró municipal d’habitants. Les dades apareixen comparades amb la mostra de municipis que apareix a l’annex 2.

(11) Índex d’emancipació: % de joves segons l’interval considerat que no conviu amb persones més de 20 anys major que el límit inferior de l’interval considerat. És a dir, en l’interval 25-35 anys inclou el % de joves que viu en llars on no hi ha persones més grans de 45 anys.


(12) Índex de circulació residencial: Ratio entre el nombre de moviments residencials intramunicipi (CD) o intermunicipi (CR) i la població del darrer any disponible.

(13) Inclou aquelles adreces que algun cop han tingut persones empadronades però que en el moment de l’explotació no n’hi figuren. La dada és susceptible de duplicitats, adreces incorrectes i altres factors que amplien la xifra.

(14) La informació d’aquest apartat està elaborada a partir del conjunt d’ofertes immobiliàries publicades al portal Idealista.com . La comparació de municipis està realitzada a partir de les àrees funcionals d’habitatge i altres consideracions.

(15) Esforç econòmic : Percentatge de la renda familiar bruta disponible per persona major de 16 anys que caldria dedicar per a pagar la quota hipotecària d'un habitatge amb la mediana de preu. S'assumeix un finançament del 80% del preu i un tipus d'interès corresponent al tipus d'interès per crèdits hipotecaris publicat pel Banc d'Espanya en el primer mes de cada any.

(16) Quota hipotecària : S'assumeix un finançament del 80% del preu i un tipus d'interès corresponent al tipus d'interès per crèdits hipotecaris publicat pel Banc d'Espanya en el primer mes de cada any.

(17) Transaccions forçoses: Inclouen principalment execucions hipotecàries.

(18) Estimat a partir de les diferents transmissions liquidades. Pot incloure

variacions respecte la titularitat real efectiva fruit de la interpretació de dades o de la no liquidació de les plusvàlues.


ANNEX 1: Municipis inclosos a l'estudi de l'oferta d'habitatge d'obra nova

Abrera Arenys de Mar Arenys de Munt Badalona Barcelona Berga Cabrera de Mar Calella Canet de Mar Cardedeu Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà de Llobregat Esparreguera Esplugues de Llobregat Garriga, La Gavà Gelida Gironella Granollers Hospitalet de Llobregat, L' Igualada Malgrat de Mar Manlleu Manresa Martorell Masnou, El Mataró Molins de Rei Mollet del Vallès Montcada i Reixac Montornès del Vallès Navarcles Navàs Parets del Vallès Piera Pineda de Mar

Polinyà Prat de Llobregat, El Premià de Mar Puig-reig Ripollet Roca del Vallès, La Rubí Sabadell Sallent Sant Adrià de Besòs Sant Andreu de la Barca Sant Boi de Llobregat Sant Celoni Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Pere de Ribes Sant Pol de Mar Sant Sadurní d'Anoia Sant Vicenç de Castellet Santa Coloma de Gramenet Santa Margarida de Montbui Santa Perpètua de Mogoda Sitges Terrassa Tiana Tordera Torelló Vic Viladecans Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú Vilassar de Dalt Vilassar de Mar


ANNEX 1: Municipis a la mostra d’habitatges de padró (apartat 7)

Abrera Orpí Aguilar de Segarra Òrrius Aiguafreda Pacs del Penedès Alella Palau-solità i Plegamans Alpens Pallejà Ametlla del Vallès, L' Palma de Cervelló, La Arenys de Mar Papiol, El Arenys de Munt Parets del Vallès Argençola Perafita Artés Pla del Penedès, El Avià Pobla de Claramunt, La Avinyó Pobla de Lillet, La Avinyonet del Penedès Polinyà

Bagà Pont de Vilomara i Rocafort, El

Balenyà Pontons Balsareny Prats de Lluçanès Barberà del Vallès Prats de Rei, Els Begues Premià de Dalt Bellprat Puig-reig Berga Puigdàlber Bigues i Riells Pujalt Borredà Quar, La Bruc, El Rajadell Brull, El Rellinars Cabanyes, Les Roca del Vallès, La Cabrera d'Anoia Roda de Ter Cabrera de Mar Rubió Cabrils Rupit i Pruit Calaf Sagàs Calders Saldes Caldes d'Estrac Sallent Caldes de Montbui Sant Agustí de Lluçanès Calella Sant Andreu de Llavaneres Calldetenes Sant Antoni de Vilamajor Callús Sant Bartomeu del Grau Calonge de Segarra Sant Boi de Lluçanès Campins Sant Cebrià de Vallalta Canet de Mar Sant Celoni Cànoves i Samalús Sant Climent de Llobregat Canyelles Sant Cugat Sesgarrigues

Capellades Sant Esteve de Palautordera

Capolat Sant Esteve Sesrovires


Cardedeu Sant Feliu de Codines Cardona Sant Feliu Sasserra

Carme Sant Fost de Campsentelles

Casserres Sant Fruitós de Bages Castell de l'Areny Sant Hipòlit de Voltregà Castellar de n'Hug Sant Iscle de Vallalta Castellar del Riu Sant Jaume de Frontanyà Castellbell i el Vilar Sant Joan de Vilatorrada Castellcir Sant Julià de Cerdanyola Castellet i la Gornal Sant Julià de Vilatorta Castellfollit de Riubregós Sant Llorenç d'Hortons Castellfollit del Boix Sant Llorenç Savall Castellgalí Sant Martí d'Albars Castellnou de Bages Sant Martí de Centelles Castellolí Sant Martí de Tous Castellterçol Sant Martí Sarroca Castellví de la Marca Sant Martí Sesgueioles Castellví de Rosanes Sant Mateu de Bages Centelles Sant Pere de Riudebitlles Cercs Sant Pere de Torelló Cervelló Sant Pere de Vilamajor Collbató Sant Pere Sallavinera Collsuspina Sant Pol de Mar Copons Sant Quintí de Mediona Dosrius Sant Quirze de Besora Espunyola, L' Sant Quirze Safaja Estany, L' Sant Sadurní d'Anoia Figaró-Montmany Sant Sadurní d'Osormort

Fígols Sant Salvador de Guardiola

Fogars de la Selva Sant Vicenç de Castellet Fogars de Montclús Sant Vicenç de Montalt Folgueroles Sant Vicenç de Torelló Fonollosa Sant Vicenç dels Horts Font-rubí Santa Cecília de Voltregà Gaià Santa Coloma de Cervelló Gallifa Santa Eugènia de Berga Garriga, La Santa Eulàlia de Riuprimer Gelida Santa Eulàlia de Ronçana Gironella Santa Fe del Penedès

Gisclareny Santa Margarida i els Monjos


Granada, La Santa Maria d'Oló Granera Santa Maria de Besora Gualba Santa Maria de Corcó Guardiola de Berguedà Santa Maria de Martorelles Gurb Santa Maria de Merlès Hostalets de Pierola, Els Santa Maria de Miralles

Jorba Santa Maria de Palautordera

Llacuna, La Santa Susanna Llinars del Vallès Santpedor Lluçà Sentmenat Malla Seva Manlleu Sobremunt Marganell Sora Martorelles Subirats Masies de Roda, Les Súria Masies de Voltregà, Les Tagamanent Masquefa Talamanca Mediona Taradell Moià Tavèrnoles Monistrol de Calders Tavertet Monistrol de Montserrat Tiana Montclar Tona Montesquiu Tordera Montgat Torelló Montmajor Torre de Claramunt, La Montmaneu Torrelavit Montmeló Torrelles de Foix Montseny Torrelles de Llobregat Muntanyola Ullastrell Mura Vallbona d'Anoia Navarcles Vallcebre Navàs Vallgorguina Nou de Berguedà, La Vallirana Òdena Vallromanes Olèrdola Veciana Olesa de Bonesvalls Vilada Olesa de Montserrat Viladecavalls Olivella Vilalba Sasserra Olost Vilanova de Sau Olvan Vilanova del Camí Orís Vilanova del Vallès Oristà Vilassar de Dalt

Vilassar de Mar


Vilobí del Penedès Viver i Serrateix

1

NOTES SOBRE LA PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS EN EL MARC DE LA

MOBILITZACIÓ DEL PARC D’HABITATGES DESOCUPAT1

A l’hora de determinar l’existència d’habitatges desocupats, un dels dubtes que es

plantegen sovint és si és possible obtenir indicis de desocupació gràcies, d’una banda,

a les dades del padró d’habitants o del cadastre i també d’altres fitxers administratius i,

de l’altra, del consum dels diversos subministraments que sol tenir un habitatge

(electricitat i aigua essencialment, però també gas en alguns casos). Normalment, les

dades del padró o del cadastre es troben en poder de l’Administració municipal,

mentre que les companyies subministradores dels serveis disposen de les dades dels

consums.

Per tant, cal analitzar aquesta qüestió, ja que en la pràctica s’observa certa reticència

a acceptar la intervenció administrativa quan es tracta de comprovar si els habitatges

estan ocupats o desocupats. Així, doncs, tant si és per concloure que la intervenció és

possible com si el resultat és el contrari, convé que qualsevol acció quedi sustentada

des de l’inici en l’aplicació de les normes adequades.

L’article 41 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge (en endavant

LDH) en els seus apartats del 3 al 5, és el precepte que estableix el procediment que

cal seguir per detectar i comprovar l’existència de possibles usos anòmals de

l’habitatge. En el nostre cas, l’ús anòmal consisteix en la desocupació permanent, de

manera que l’Administració necessita saber si un habitatge és desocupat per tal de

dur-hi a terme les accions de prevenció, en cas que la desocupació encara no sigui

permanent, o les accions de penalització, en cas que ja es tracti d’un habitatge buit

L’article 41 LDH, amb relació a l’article 3.d) LDH) estableix el següent:

“Article 41 Detecció d'utilitzacions i situacions anòmales dels habitatges

1. Són utilitzacions anòmales d'un habitatge o d'un edifici d'habitatges:

a) La desocupació permanent, que defineix l'article 3.d.

1 Adaptacions de les referències contingudes en els treballs, Sèrie Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Territori, 28. Estratègies i accions municipals per mobilitzar l’estoc residencial privat cap a l’oferta d’habitatges assequibles, redactat per Javier Burón Cuadrado, Dolors Clavell Nadal i Iker San Roma Ayala, i el treball sobre desocupació permanent d’habitatges redactat per Pablo Feu Fontaiña, encarregats per l’Oficina d’Habitatge, Gerència de Serveis, d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.

2

..........................................................................................................................

5. Un cop detectada la utilització o situació anòmala, a efectes de

comprovació, d'una manera justificada i aplicant criteris de ponderació en

l'elecció del mitjà probatori, l'administració competent pot sol·licitar

informació relativa a:

a) Les dades del padró d'habitants i d'altres registres públics de residents o

ocupants.

b) Els consums anormals d'aigua, gas i electricitat.

6. Amb la finalitat a què fa referència l'apartat 5, els responsables dels

registres públics i les companyies subministradores han de facilitar les dades

requerides.”

D’una manera més concreta, l’apartat 4 de l’article 41 LDH enumera les circumstàncies

que s’han de tenir sobretot en compte –per tant, pot haver-hi altres mitjans de prova–

per detectar els usos i les situacions anòmals. Un cop detectats, l’apartat 5 permet fer

una comprovació específica de les dades del padró d’habitatges i d’altres registres

públics de residents o ocupants, o dels consums anormals d’aigua, gas i electricitat.

Aquesta comprovació s’ha de justificar en el moment que l’Administració sol·licita les

dades i cal aplicar criteris de ponderació en l’elecció del mitjà probatori. Per la seva

banda, l’apartat 6 del precepte obliga els responsables dels registres públics i les

companyies subministradores a facilitar les dades requerides.

És important tenir en compte que l’article 41.5 LDH exigeix que les dades se sol·licitin

a efectes de comprovació un cop s’hagi detectat la possible desocupació per tal

d’evitar una consulta indiscriminada. La detecció podrà fer-se per qualsevol via, entre

les quals hi ha les previstes en l’article 41.4 LDH.

Un cop analitzades les previsions de la LDH, val a dir que la Llei orgànica 15/1999, de

13 de desembre (en endavant LOPD) s’encarrega de regular la protecció de dades de

caràcter personal. L’objecte de protecció és únicament tot el que es pugui considerar

dades de caràcter personal, enteses com qualsevol informació referent a persones

físiques identificades o identificables (article 3.a) LOPD). Ens referim a persones

físiques i no jurídiques, i interessa fer aquesta menció especial, ja que hi ha una

preocupació creixent respecte als habitatges de les entitats financeres. Així, doncs, és

important tenir present que la informació referida a persones jurídiques no és objecte

3

de protecció de la LOPD, tal com especifica l’article 2.2 del vigent reglament de la

LOPD (RD 1720/2007).

Pel que fa al cadastre, segons l’article 53.2 del Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de

març, del text refós de la Llei del cadastre, l’Administració pot accedir a la informació

cadastral protegida sense el consentiment de l’afectat, amb les limitacions derivades

dels principis de competència, idoneïtat i proporcionalitat (art. 53.2.a). Aquestes dades

protegides fan referència al nom, els cognoms, la raó social, el codi d’identificació i el

domicili (art. 51). En el nostre cas, s’ha de considerar proporcionat l’accés al cadastre

per tal d’identificar les persones titulars d’un immoble, tant si és per detectar una

utilització anòmala com per comprovar-la un cop s’ha detectat. A més, cal observar

que la titularitat de les finques és una dada pública en el Registre de la Propietat, que

té precisament per objecte la publicitat formal, entesa com el fet de fer conèixer

l’existència, la titularitat, el contingut i els límits dels drets inscrits, per tal de promoure

la seguretat jurídica del tràfic immobiliari (article 221 i concordants de la Llei

hipotecària).

Pel que fa al padró d’habitants, l’accés i el tractament de les seves dades és possible

quan la finalitat per a la qual es tracten és compatible amb la finalitat del padró, i la

dada del domicili és rellevant (art. 16.1 LRBRL). La consulta del padró d’habitants pot

constituir un indici de la desocupació de l’habitatge en el cas que no hi consti ningú

empadronat o en els casos que es verifiqui que qui hi figura té ubicada la residència en

un altre immoble. A aquests efectes, cal cercar al padró quins habitatges no tenen cap

persona empadronada en els últims dos anys.

Com s’ha mencionat abans, segons l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (en

endavant ACPD), les persones jurídiques no estan protegides per la Llei de protecció

de dades als efectes de la informació que consta en el padró d’habitants i tot i que les

persones físiques sí que ho estan, només resten protegides al efectes de que la

informació no es pot utilitzar per detectar situacions d’habitatges buits, sinó, només per

verificar la seva existència quan prèviament s’ha constat per altres mitjans que

l’habitatge en qüestió pot estar buit.

Així s’ha establert en nombrosos pronunciaments de ACPD, entre d’altres, els

dictàmens 35/2011, 3/2012, 36/2012, 9/2013 i 2/2014). En el seu Dictamen 2/2014, de

3 de febrer, es fa constar amb el següent tenor literal:

“Els problemes a la utilització del Padró amb la finalitat de detectar les

situacions anòmales, poden derivar de la redacció de l’article 41.5 LDH,

4

que estableix que la utilització del padró per a “comprovar” la situació

anòmala només pot fer-se un cop s’hagi detectat aquesta situació.

(...) D’acord amb l’article 41 LDH, l’Ajuntament pot consultar el padró

municipal d’habitants, als efectes de detectar si en un habitatge d’una

entitat financera no hi ha persones empadronades. Més enllà d’aquesta

comprovació, i als efectes del principi de qualitat (article 4 de l’LOPD), en

aquells casos en què hi hagi persones inscrites, no semblaria justificat

tractar les dades de les persones empadronades amb aquesta finalitat

inicial de detecció.”

Així, doncs, en el cas d’aplicar polítiques urbanístiques i d’habitatge es poden utilitzar

les dades del padró tant per detectar com per comprovar la desocupació dels

immobles. En aquest sentit, també és important considerar que un eventual habitatge

desocupat no ofereix cap informació personal sobre els seus ocupants, atès que no

n’hi ha.

Pel que fa al consum dels serveis d’electricitat, aigua i gas, també pot constituir un

indici de la desocupació de l’habitatge. A aquests efectes, es podran sol·licitar les

dades a les companyies subministradores dels serveis bàsics d’un habitatge (aigua,

gas, electricitat), per tal de verificar si en un habitatge hi ha o no consum real d’aquest

subministraments, atès que la seva manca de consum constitueix un indici de

desocupació. Habitualment, el consum que s’analitza és el de l’aigua, per la relació

que en molts casos té l’ajuntament amb la companyia subministradora, però no hi ha

obstacle per a sol·licitar dades de qualsevol altre subministrament. L’acreditació

d’aquesta situació es pot fer emetent ofici a les companyies subministradores per tal

que facilitin les dades relatives als consums efectuats en un període concret, perquè

aquestes estan obligades a facilitar les dades requerides per l’administració als efectes

de la detecció de situacions anòmales dels habitatges, en virtut del mandat que els

imposa l’apartat 6 de l’article 41 de la LDH, en relació amb el que disposa l’aparat 5 del

mateix precepte, més amunt transcrit.

Quan es refereixi a persones físiques, la informació de la companyia subministradora

responsable del fitxer (art. 3.d) LOPD) s’ha de fer arribar a l’administració competent

sense consentiment previ de l’interessat en virtut de l’article 11.1.a) LOPD, que

determina que la cessió s’ha de fer si una llei l’autoritza. En el nostre cas, aquesta

habilitació legal és suficient per exigir la informació a les companyies (art. 41.6 LDH),

sempre que sigui per comprovar i no solament per detectar (art. 41.5 LDH). D’altra

banda, l’obligació de la companyia subministradora ha de ser sobre consums

5

considerats anormals, la qual cosa impediria que se sol·licitessin llistes sobre consums

de forma genèrica.

La qüestió ha estat objecte de tractament per l’ACPD que s’ha pronunciat

expressament sobre la qüestió en dos dictàmens; el número 2/2014 de 3 de febrer,

abans esmentat i el 14/2016, de 30 de març.

En concret, l’ACPD considera que les dades subministrades a l’empara de l’article 41

de la LDH no habilita, a manca del consentiment dels afectats, la comunicació de

l’empresa subministradora a l’Ajuntament de les dades dels propietaris d’habitatges

(siguin persones físiques o jurídiques) i dels consums, amb la finalitat que l’Ajuntament

detecti situacions anòmales a través d’aquesta informació, sinó que només admet que

quan l’administració prèviament hagi detectat les situacions anòmales aquestes

empreses facilitin la comunicació de dades de consum als únics efectes de constatar

la situació de desocupació.

La ACPD en els seus dictàmens exigeix que l’administració, també amb caràcter previ

a la sol·licitud d’informació a les companyies subministradores, està obligada a

determinar un llindar a partir del qual un consum es considera anormalment baix, de

manera que el flux informatiu s’ha de limitar, no a tots els consums reals, sinó només

d’aquells que es puguin considerar anormalment baixos perquè es troben per sota del

llindar establert. Així ho estableix el recent Dictamen 14/2016 de l’ACPD, amb el

següent tenor literal:

“En qualsevol cas, tal i com es desprèn de l’article 41.5.b) LDH, és amb

posterioritat a que l’Administració competent hagi detectat la situació

anòmala, que aquesta podria sol·licitar informació relativa als consums

anormals d’aigua, en aquest cas, amb la finalitat, precisament, de constatar

la situació anòmala que ja s’hauria detectat. Aquest és el procediment que

estableix l’LDH (l’Administració competent detecta per mitjans diversos la

situació anòmala i, posteriorment, per confirmar aquesta situació, es

sol·liciten dades del consum anormal d’aigua). L’ordre del procediment

establert en l’LDH no es pot invertir, ja que la normativa no estableix que

es sol·licitin dades de consums anormals d’aigua per tal de detectar

situacions anòmales, sinó que és a partir de la detecció prèvia d’aquestes

situacions anòmales, que les dades de consum d’aigua es poden tractar

per confirmar aquella situació. Serà doncs amb posterioritat al moment que

s’hagi detectat (per mitjans diversos) la situació anòmala, que l’Ajuntament

podrà tractar les dades pertinents per comprovar i constatar que realment

6

existeix la dita situació anòmala. En cas que, en els termes exposats,

l’Ajuntament sigui el titular del fitxer, un cop hagi detectat la situació

anòmala, estarà legitimat per utilitzar les dades de consum d’aigua amb la

finalitat de la comprovació de la situació anòmala. En el cas que el

responsable del fitxer sigui l’empresa, serà un cop detectada la situació

anòmala, i no abans, que estaria legitimada la comunicació de les dades,

als efectes del règim de comunicació de l’article 11 LOPD, segons el qual

“només poden ser comunicades a un tercer per al compliment de finalitats

directament relacionades amb les funcions legítimes del cedent i del

cessionari amb el consentiment previ de l’interessat”.

Amb tot això cal concloure que l’article 41 de l’LDH no habilitaria, a manca

del consentiment dels afectats, la comunicació de l’empresa a l’Ajuntament

de les dades dels propietaris d’habitatges i dels consums d’aigua, amb la

finalitat que l’Ajuntament detecti situacions anòmales a través d’aquesta

informació, ja que el procediment de l’article 41 és l’invers (detecció prèvia

de situacions anòmales per part de l’Administració i comunicació de dades

de consum d’aigua per a comprovar aquestes situacions anòmales). A

sensu contrari, si l’Ajuntament ja ha detectat l’existència de determinats

habitatges desocupats al municipi a través dels sistemes explicitats a

l’article 41.4 LDH, o a través d’altres mecanismes que s’hagin pogut

establir, sí resultaria habilitada la comunicació de les dades de consum

d’aigua per part de l’empresa, als únics efectes de constatar la situació de

desocupació (article 41.5 LDH) i, si escau, en conseqüència, oferir els

avantatges als propietaris d’aquests habitatges als que es refereix la

consulta, en el context de l’LDH. 8 En qualsevol cas, i a partir de la

detecció d’habitatges desocupats, el flux informatiu de dades a efectes de

comprovació d’aquesta situació, haurà de respectar el principi de qualitat

(art. 4 LOPD). Així, s’haurà de determinar, entre d’altres, un llindar a partir

del qual un consum es consideri anormalment baix. En definitiva, no estaria

justificat un flux informatiu (una comunicació de dades personals del fitxer

de l’empresa a l’Ajuntament, als efectes de comprovació de l’article 41.5

LDH) que consistís en un llistat de tots els consums reals sinó només

d’aquells que es pugui considerar anormalment baixos per sota del llindar

establert.

7

De fet, si la companyia subministradora requerida es negués a facilitar les dades,

aquesta negativa pot ser sancionada perquè està tipificada com una infracció greu en

l’article 124.1. f) de la LDH que disposa el següent:

“Art. 124. 1. Són infraccions greus en matèria de qualitat del parc

immobiliari:

...f) Negar-se a subministrar dades a l’Administració o obstruir o no facilitar

les funcions d’informació, control o inspecció, en l’exercici de les

competències establertes per aquesta Llei.”

Recentment, el Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i

urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució

hipotecària, disposa que les companyies subministradores de serveis han de

col·laborar amb l’Administració i proporcionar, sense que calgui el consentiment de les

persones afectades, la informació que es requereixi per a la identificació i el control

dels habitatges buits objecte de la norma, és a dir, els provinents de processos

d’execució hipotecària, especialment quan els habitatges es trobin en àrees de

demanda residencial forta i acreditada.

Aquesta línia ve reforçada per la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de

protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, que

disposa que les administracions públiques que, a l'empara d'aquesta llei i de la Llei

24/2015, hagin d'adoptar mesures per a atendre els supòsits d'exclusió residencial i de

pobresa energètica, a l'efecte de garantir el dret a l'habitatge i als subministraments

bàsics d'aigua potable, d'electricitat i de gas, poden recollir i tractar totes les dades de

caràcter personal que siguin necessàries i adequades, sense que calgui obtenir el

consentiment de la persona afectada per a la comunicació d'aquestes dades.

Amb la finalitat a què fa referència l'apartat anterior, les persones jurídiques que, com

a propietàries d'habitatges, com a titulars de crèdits personals o hipotecaris o com a

comercialitzadores dels subministraments bàsics estan obligades per aquesta llei i per

la Llei 24/2015, han de comunicar als serveis socials municipals competents les dades

personals mínimes necessàries que aquests els requereixin per tal que puguin atendre

i, si escau, evitar els casos d'exclusió residencial o pobresa energètica conforme a les

8

prescripcions d'aquesta llei, sense que calgui el consentiment de la persona afectada

per a la comunicació d'aquestes dades. També estan obligats a aquesta comunicació

els poders públics que per raó de l'exercici de llurs competències tinguin coneixement

de situacions d'exclusió residencial i de pobresa energètica.

En conseqüència, les actuacions per detectar l’estoc d’habitatges desocupats no

suposen una vulneració de la legislació de protecció de dades, sempre que es

respectin els criteris exposats.

Programa d’actuació municipal d’habitatge complet.pdf · A partir d’una anàlisi més...

Documents

Transcript of Programa d’actuació municipal d’habitatge complet.pdf · A partir d’una anàlisi més...