Fet per: Neus de la Cruz Martí, Carlos Cruces Prieto i Aleix Melich Centellas

- Resum

- Introducció

- Materials i mètodes

- Resultats

- Discussió

L’enzima lactasa:

La persistència d’activitat lactasa és hereditària. L’activitat de l’enzima es manté a l’edat adulta.

La seva freqüència varia a les diferents poblacions humanes, sobretot a: - Nord d’Europa - Algunes tribus nòmades del Nord d’Àfrica i Pròxim Orient.

Formada per 2 monosacàrids

galactosa

glucosa

La lactosa: disacàrid compost per glucosa i galactosa. Es troba fonamentalment a la llet.

En una part dels éssers humans l’activitat lactasa disminueix durant la infància i l’adolescència, es diu que presenten hipolactasia.

Altres persones, l’activitat de l’enzima continua a nivells alts durant l’etapa adulta, mostren persistència de l’activitat lactasa (lactasa positius).

L’edat a la disminució de l’activitat lactasa es variable. Mai abans dels dos anys.

Efectes de la ingestió de llet entre els individus amb baixa activitat lactasa provoca: nàusees, diarrees, gasos i dolors abdominals.

La persistència d’activitat lactasa pot implicar conseqüències negatives, com el càncer d’ovari. Sembla existir un augment de risc de manifestar catarates entre els individus lactasa positius.

Han analitzat a 170 voluntaris sans, 67 homes i 103 dones, entre 20 i 30 anys.

La persistència s’ha adoptat els mètodes de les determinacions en sèrie de glucosa en sang, després d’una ingesta de 50g de lactosa dissolta en 500ml d’aigua.

Es van realitzar tres determinacions: - Abans de la ingesta. - 30 min. - 60 minuts desprès.

Les mediacions es van realitzar amb glucòmetres.

Lactasa positiva els que han mostrat un increment de la concentració en sang igual o superior a 20mg/dl.

Els voluntaris van respondre unes enquestes sobre el volum de mitjana que prenien de llet diàriament, amb l’objectiu de comparar la freqüència obtinguda en la mostra analitzada amb la d’altres poblacions del voltant.

Per acabar es va analitzar una possible existència d’un clima mitjançant les freqüències amb respecte les coordenades geogràfiques de les poblacions considerades.

0 1 5 1 0 1 5 2 0 2 5 3 0 3 5 4 0 4 5 5 0 5 5 6 00

5

1 0

1 5

2 0

2 5

3 0

3 5

4 0

4 5

Lactasa negatiusLactasa positius

Nº de casos

m g/dl

10 100 300 500 1000

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Lac tasa nega tiusLac tasa pos it ius

Freqüència (% )

m l

Segons Nei i Saitou (1986), la distribució geogràfica de les freqüències del gen de la persistència d’activitat lactasa suggereix que podria haver estat present des de fa molt de temps en les poblacions humanes, per això, la deriva genètica poder hagués estat un factor important de la seva diferència geogràfica.