Els alumnes de 1r d’ESO de l’escola La Sagrera hem fet un recull d’imatges de la pel·lícula que ens han semblat més representatives i ens hem endinsat en les emocions del protagonista (Mohammad) i els altres personatges que l’envolten. També hem relacionat les escenes amb els drets dels infants que es treballen a la pel·lícula.

Mohammad estudia en una escola per a nens cecs que està lluny de casa seva. Allí se sent estimat perquè es preocupen per ell i li ensenyen moltes coses perquè així no sigui tan diferent dels nens que hi veuen.

Creiem que tots els nens tenen dret a l’educació encara que tinguin diversitat funcional, com el Mohammad, i tenen dret a una atenció especial per ajudar-los en les seves dificultats.

Però quan arriba l’estiu i el centre tanca per vacances, el pare el ve a buscar molt tard i ell se sent sol, trist i abandonat perquè pensa que el seu pare se n’ha oblidat.

Quan el va a buscar, el porta a l’aldea on viuen també l’àvia i les seves germanes, que estan molt contentes de veure’l.

La seva àvia l’estima moltíssim i ell se sent molt feliç.

Tots els nens tenen el dret a rebre comprensió i afecte per part de la seva família.

Quan està amb les seves germanes no se sent tan diferent perquè elles el tracten molt bé.

En Mohammad juga i aprèn moltes coses juntament amb les seves germanes.

Encara que el Mohammad sigui cec, li agrada molt la natura i té molta habilitat per escoltar els sorolls dels ocells; aprèn com són les flors, les espigues, les papallones, les pedres del riu amb els dits de les mans.

També aconsegueix anar a l’escola amb elles i els altres nens que no són cecs.

Tots els nens tenen el dret a desenvolupar les seves habilitats i aptituds en igualtat d’oportunitats.

El pare d’en Mohammad es vol tornar a casar i només pensa en ell. Com que no sap que fer amb el seu fill, el porta a casa d’un fuster que també és cec perquè aprengui l’ofici.Encara que en Mohammad no vulgui, fa cas del que diu el seu pare.

Després de tot el que ha passat, el pare se n’adona que estima el seu fill i se l’emporta amb ell.

Quan en Mohammad té l’accident el pare corre per salvar-lo i plora molt; es pensa que l’ha perdut per sempre.

Aquesta pel·lícula ens ha agradat molt però també ens ha fet plorar.És una pel·lícula on es poden treballar molt bé alguns drets dels infants i també els sentiments i les emocions.

FI

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ