Presentació de la unitat - mhe.es · L’aparell digestiu es compon d’un tub de més de 10 m de...
2
L’ésser humà, igual que els altres éssers vius, es rep pr ro odu ue eix p pe er r perp pe et t tu uar la sev va a espè- cie. Però la reproducció no té solament un s se ent ti it t t b bi iol lòg i ic c, ve a ac comp pa anyad d da a de e l l’ ’ ’a af fecte, de l’atracció, del respecte mutu, de la bellesa d de ep po or rt t ta a ar r r r r r r r u u u u u un nan no ov va av vi id da al món n n ni i i d d d d d d de e e ela necessitat d’estimar i ser estimat. 1 La perpetuació de la vida 2 La reproducció enl’ésser humà 3 L’aparell reproductomasculí 4 L’aparell reproductofemení 5 Una nova vida ve al món 6 Els mètodes anticonceptius 7 Malalties de l’aparell reproductor 8 Una vida sexual sana 9 Tècniques de re reproducció assist stid idREPRODUCCIÓ I SEXUALITAT 6 Sobre la falda tenía el libro abierto; en mi mejilla tocaban sus rizos negros; no veíamos las letras ninguno, creo; mas guardábamos entre ambos hondo silencio. ¿Cuánto duró? Ni aun entonces pude saberlo; solo sé que no se oía más que el aliento, que apresurado escapaba del labio seco. Solo sé que nos volvimos los dos a un tiempo y nuestros ojos se hallaron y sonó un beso… «Rima XXIX», Gustavo Adolfo Bécquer ET PROPOSEM UN REPTE Cada ovella amb sa parella Observa les imatges següents i agrupa-les de dues en dues. Després, contesta les preguntes que es plantegen. a) Quin criteri has utilitzat per aparellar les foto- grafies? Què es representa en les parelles de fotografies? dóna origen a la descendència. De quin tipus les femelles són iguals o si, per contra, presen- d) en desenvolupament abans del naixement. In- En quins casos els descendents són molt dife- rents dels progenitors? Per què creus que és així? ET PROPOSEM UN REPTE Cada ovella amb sa parella Observa les imatges següents i agrupa-les de dues en dues. Després, contesta les preguntes que es plantegen. a) Quin criteri has utilitzat per aparellar les foto- grafi es? Què es representa en les parelles de fi fi fotografi es? fi fi b) Indica la foto en la qual un sol individu parental dóna origen a la descendència. De quin tipus de reproducció es tracta? c) Indica en quins casos es necessita un mascle i una femella per a la reproducció. De quin tipus de reproducció es tracta? Saps si els mascles i les femelles són iguals o si, per contra, presen- ten diferències? d) Assenyala la imatge en la qual apareixen cries en desenvolupament abans del naixement. In- dica el lloc en el qual es produeix el desenvolu- pament (dins o fora de la femella). e) En quins casos els descendents són molt dife- rents dels progenitors? Per què creus que és així? Presentació de la unitat COM S'UTILITZA AQUEST LLIBRE Un text interessant et presentarà cada unitat, perquè puguis veure la ciència aplicada al món real. En el Sumari t’avancem els continguts de la unitat. Desenvolupament de continguts Abans de començar, Et proposem un repte: una activitat perquè sàpigues què coneixes dels continguts nous. Faran augmentar els teus coneixements. ACTIVITATS Un exercici resolt que t’ense- nyarà continguts importants. ACTIVITAT RESOLTA Activitats per aprendre a raonar. PENSA I REFLEXIONA Trobaràs activitats de tipologies di- ferents per desenvolupar aptituds diferents, i a més informació addi- cional al marge. ET PROPOSEM UN REPTE APRENEM A SER CIENTÍFICS Activitats perquè investiguis més enllà dels coneixements que tens. Experiments científics que t’en- senyaran com es resol en la pràctica allò que aprens. El text està acompanyat d’imatges reals i il·lustrades que t’ajudaran a entendre la teoria d’una forma clara i concisa. Les infografies et mostra- ran allò que has d’aprendre d’una forma fàcil i visual. 10 UNITAT 1 11 UNITAT 1 1.2. Els components cel·lulars Les cèl·lules animals i les vegetals tenen en comú les estructures següents: Membrana plasmàtica Citoplasma Nucli Orgànul que delimita la cèl·lula del medi extern. Està constituïda per la bicapa lipídica, en la qual s’insereixen molècules de coleste- rol i multitud de proteïnes. La com- posició en proteïnes que posseeix cada cèl·lula li confereix especifi- citat, i determina com respon als diferents estímuls que rep. Fluid aquós que ocupa tot l’interior de la cèl·lula. Conté moltes substàn- cies dissoltes i proteïnes fibril·lars que componen el citosquelet, responsable de la forma i del movi- ment de la cèl·lula. Al citoplasma hi ha els orgànuls cel·lulars: ribosomes, mitocondris, cloroplasts, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, vacúols, lisosomes, etcètera. Estructura envoltada per una doble membrana. Alberga a l’interior la croma- tina, que és el material genètic format per les molècules d’ADN. Constitueix el centre de control de la cèl·lula. Durant la divisió cel·lular, la cromatina es condensa i dóna lloc als cromosomes, que es reparteixen a parts iguals entre les cèl·lules filles. El nombre de cro- mosomes és fix en cada espècie. Les nostres cèl·lules posseeixen 46 cromosomes. Figura 1.3. Els components cel·lulars. Fotografia Orgànul Estructura i funció Mitocondri Orgànul amb una estructura en forma d’el·lipse que està compost per una doble membrana. Té la funció de fer la respiració cel·lular, procés amb el qual la cèl·lula obté l’energia necessària per dur a terme les funcions vitals. Durant aquest procés utilitza nutrients i oxigen (O2) i produeix diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O). Cloroplast Orgànul amb una estructura en forma d’el·lipse que està compost per una doble membrana i per sacs apilats que es diuen tilacoides. Té la funció de realitzar la fotosíntesi, gràcies a la qual la cèl·lula fabrica els seus propis nutrients a partir de l’energia solar i el diòxid de carboni. Durant aquest procés produeix oxigen. Es troba únicament a les cèl·lules vegetals. Ribosomes Partícules petites, sense membranes que les delimitin, compostes per dues subunitats. Es troben al citoplasma o adherides al reticle endoplasmàtic. S’encarreguen de la producció de les proteïnes. Reticle endoplasmàtic Conjunt de sacs aplanats interconnectats que estan situats al costat de la membrana nuclear. Si a les seves membranes hi apareixen ribosomes associats es denomina rugós, i si no hi apareixen ribosomes associats, llis. El reticle endoplasmàtic rugós (RER) emmagatzema i transporta les proteïnes fabricades pels ribosomes. El reticle endoplasmàtic llis (REL) intervé en la síntesi, l’emmagatzematge i el transport de lípids. Aparell de Golgi Conjunt de cisternes apilades que emeten petites vesícules. La seva funció és rebre les substàncies que provenen del RER i empaque- tar-les en vesícules perquè siguin utilitzades o secretades a l’exterior. Vacúols Vesícules envoltades d’una membrana. Tenen la funció d’emmagatzemar aigua, sals minerals i substàncies de reser- va o de rebuig. A les cèl·lules vegetals, el vacúol ocupa gairebé tot el citoplasma. Contri- bueix així al manteniment de la forma cel·lular. Lisosomes Vesícules que contenen substàncies àcides. Tenen la funció de degradar grans molècules en substàncies més senzilles. Centrosomes El centrosoma està format per una parella de centríols, que al seu torn estan constituïts per proteïnes. Intervenen en el repartiment del material genètic durant la divisió cel·lular i en la formació de cilis i flagels. El centrosoma solament apareix a les cèl·lules animals. Paret cel·lular Gruixuda capa protectora que cobreix la membrana plasmàtica i que està formada, principalment, per cel·lulosa. Proporciona a la cèl·lula la seva forma poligonal i la seva rigidesa. Només es troba a les cèl·lules vegetals. Taula 1.1. Orgànuls cel·lulars. 4. A què ens referim quan parlem de l’«especifici- tat» de la membrana plasmàtica? 5. Quina funció exerceix el citosquelet a la cèl- lula? 6. Quina relació hi ha entre la cromatina i els cro- mosomes? 7. Quins orgànuls són exclusius de la cèl·lula vege- tal? Quines funcions hi fan? ACTIVITATS Cloroplast Centrosoma Paret cel·lular Cilis Flagels Ribosoma Reticle endoplasmàtic Aparell de Golgi Vacúol Lisosoma Mitocondri Membrana plasmàtica Nucli Citoplasma Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal 70 UNITAT 3 71 UNITAT 3 1.1. Òrgans de l’aparell digestiu L’aparell digestiu es compon d’un tub de més de 10 m de llarg des de la boca fins a l’anus. Està dividit en compartiments especialitzats, i cadascun s’encarre- ga de realitzar unes funcions determinades. Les diferents parts de l’aparell digestiu es classifiquen en els tipus d’òrgans següents: • El tub digestiu és un conducte pel qual viatgen els aliments que s’aniran transformant en nutrients. Està format per la boca, la faringe, l’esòfag, l’es- tómac, l’intestí prim, l’intestí gros i l’anus. • Les glàndules digestives són uns òrgans que aboquen secrecions al tub digestiu per digerir els aliments. Les més importants són les glàndules sali- vals, el fetge i el pàncrees. Figura 3.1. Òrgans de l’aparell digestiu. Esòfag: és un conducte musculós. Els seus moviments ajuden els aliments a arribar a l’estómac. Estómac: és una bossa en la qual té lloc part de la digestió dels aliments per mitjà del suc gàstrici l’absorció de certes substàncies. L’obertura superior es diu càrdia, i la inferior, pílor. El pílor es comunica amb l’intestí prim. El tub digestiu: una fàbrica de treball en cadena Boca: és l’obertura per la qual entren els aliments fins al tub digestiu. Dins la boca hi ha les dents i la llengua, que trituren i remouen els aliments respectivament. Pàncrees: és la glàndula que produeix el suc pancreàtic, que s’aboca al duodè. Completa la digestió dels aliments. Fetge: és la glàndula que produeix la bilis, que s’emmagatzema a la vesícula biliar. S’aboca al duodè per dissoldre els greixos. Faringe: és un tub que comparteixen l’aparell digestiu i el respiratori. Porta l’aliment des de la boca a l’esòfag. L’epiglotis impedeix que els aliments es desviïn a les vies respiratòries. Intestí gros: és l’últim tram del tub digestiu, on s’absorbeixen l’aigua i les sals minerals. Es comunica amb l’anus. L’intestí gros es divideix en tres parts: cec, còloni recte. Intestí prim: és un conducte de 6 m de longitud que es troba a la cavitat abdominal. Es divideix en tres parts: duodè, jejú i ili. A l’interior forma plecs que es diuenvellositats intestinals; aquestes vellositats fan que la majoria de les substàncies nutritives s’absorbeixin i vagin a la sang. RECORDA-HO Una glàndula és un òrgan que elabora i segrega substàncies necessàries per al funcionament de l’organisme. Boca Entrada Procés Estructura i agents Sortida Aliment Boca Ingestió Digestió mecànica Digestió química Cavitat bucal Llengua i dents Saliva (amilasa) Bol alimentari Faringe Estómac Entrada Procés Estructura i agents Sortida Bol alimentari Esòfag-càrdia Digestió mecànica Digestió química Musculatura Àcid clorhídric Suc gàstric (pepsina) Quim Pílor Intestí prim Entrada Procés Estructura i agents Sortida Quim Duodè Digestió química Absorció dels nutrients Suc intestinal, pancreàtic i biliar (lipasa) Paret de l’intestí prim Quil Ili Intestí gros Entrada Procés Estructura i agents Sortida Quil Cec Absorció de l’aigua i les sals minerals Egestió Paret de l’intestí gros Anus Femta fecal Recte-anus 3. Contesta: a ) Quines parts de l’aparell digestiu són comu- nes a l’aparell respiratori? b ) Quina porció de l’intestí prim comunica amb l’intestí gros? c ) A quina part de l’intestí aboquen les seves se- crecions el fetge i el pàncrees? 4. Copia al teu quadern les paraules següents i uneix amb fletxes l'òrgan del tub digestiu amb el producte que elabora. • boca • quim • estómac • femta fecal • intestí prim • quil • intestí gros • bol alimentari ACTIVITATS
Transcript of Presentació de la unitat - mhe.es · L’aparell digestiu es compon d’un tub de més de 10 m de...
L’ésser humà, igual que els altres éssers vius, es repprrooduueeix ppeerr perppeetttuuar la sevvaa espè-cie. Però la reproducció no té solament un sseenttiittt bbiiollòggiicc, ve aaccomppaanyadddaa dee ll’’’aaffecte, de l’atracció, del respecte mutu, de la bellesa ddee ppoorrtttaaarrrrrrrr uuuuuunna nnoovvaa vviidda al mónnnn iii dddddddeeee la necessitat d’estimar i ser estimat.
1 La perpetuació
de la vida
2 La reproducció
en l’ésser humà
3 L’aparell reproductor
masculí
4 L’aparell reproductor
femení
5 Una nova vida
ve al món
6 Els mètodes
anticonceptius
7 Malalties de l’aparell
reproductor
8 Una vida sexual sana
9 Tècniques de
rereproducció assiststididaa
REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT
6
Sobre la falda teníael libro abierto;en mi mejilla tocabansus rizos negros;no veíamos las letrasninguno, creo;mas guardábamos entre amboshondo silencio.¿Cuánto duró? Ni aun entonces
pude saberlo;solo sé que no se oíamás que el aliento,que apresurado escapabadel labio seco.Solo sé que nos volvimoslos dos a un tiempoy nuestros ojos se hallarony sonó un beso…
«Rima XXIX», Gustavo Adolfo Bécquer
ET PROPOSEM UN REPTE
Cada ovella amb sa parella
Observa les imatges següents i agrupa-les de dues en dues. Després, contesta les preguntes que es plantegen.
a) Quin criteri has utilitzat per aparellar les foto-grafi es? Què es representa en les parelles de fotografi es?
b) Indica la foto en la qual un sol individu parental dóna origen a la descendència. De quin tipus de reproducció es tracta?
c) Indica en quins casos es necessita un mascle i una femella per a la reproducció. De quin tipus de reproducció es tracta? Saps si els mascles i les femelles són iguals o si, per contra, presen-ten diferències?
d) Assenyala la imatge en la qual apareixen cries en desenvolupament abans del naixement. In-dica el lloc en el qual es produeix el desenvolu-pament (dins o fora de la femella).
e) En quins casos els descendents són molt dife-rents dels progenitors? Per què creus que és així?
L’L’Lé’é’ sser humà, igual que els altres éssers vius, es repppppprrrrooooduuuuueeix ppppppppppppeeeeeeeeeeeeeeerrrrrrrrr perpppppppeeeeeeeeeeeeeettuuar la sevvvvvvvaaaaaaaaaaaaaaa espè-cie. Però la reproducció no té solament un ssssssseeeeeeenttiiiittt bbbiiiollòggggggggggiiiiiiiicc, ve aaaaaaccccomppppppppppaaaaaaanyadddddddddddddaa dee lllll’’’aaaaffffecte, del’atracció, del respecte mutu, de la bellesa dddddddddddddddeeeeeeeeeeeeee pppppooorrtttttaaaarrrrrrrrrrrrrrr uuuuuuuuuuuuuuunnna nnnooooovvvvvvvvvvvvvvvvvvvaaaaaaaaaaaaaaaaa vvvvvvvvvvvvvvvvviiiiiiiiddddddddda al mónnnnnnnn iiiiiiiiii dddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddeeeeeeeee la necessitatd’estimar i ser estimat.
1 La perpetuació
de la vida
2 La reproducció
en l’ésser humà
3 L’aparell reproductor
masculí
4 L’aparell reproductor
femení
5 Una nova vida
ve al món
6 Els mètodes
anticonceptius
7 Malalties de l’aparell
reproductor
8 Una vida sexual sana
9 Tècniques de
rererereproducció assiststididaaaaaaaaaaaaa
REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT
66
Sobre la falda teníael libro abierto;en mi mejilla tocabansus rizos negros;no veíamos las letrasninguno, creo;mas guardábamos entre amboshondo silencio.¿Cuánto duró? Ni aun entonces
pude saberlo;solo sé que no se oíamás que el aliento,que apresurado escapabadel labio seco.Solo sé que nos volvimoslos dos a un tiempoy nuestros ojos se hallarony sonó un beso…
«Rima XXIX», Gustavo Adolfo Bécquer«Rima XXIX», Gustavo Adolfo Bécquer«Rima XXIX», Gustavo Adolfo Bécquer
ET PROPOSEM UN REPTE
Cada ovella amb sa parella
Observa les imatges següents i agrupa-les de dues en dues. Després, contesta les preguntes que es plantegen.
a) Quin criteri has utilitzat per aparellar les foto-grafi es? Què es representa en les parelles de grafi es? Què es representa en les parelles de grafifotografi es?fotografi es?fotografi
b) Indica la foto en la qual un sol individu parental dóna origen a la descendència. De quin tipus de reproducció es tracta?
c) Indica en quins casos es necessita un mascle i una femella per a la reproducció. De quin tipus de reproducció es tracta? Saps si els mascles i les femelles són iguals o si, per contra, presen-ten diferències?
d) Assenyala la imatge en la qual apareixen cries en desenvolupament abans del naixement. In-dica el lloc en el qual es produeix el desenvolu-pament (dins o fora de la femella).
e) En quins casos els descendents són molt dife-rents dels progenitors? Per què creus que és així?
Presentació de la unitatCOM S'UTILITZA AQUEST LLIBRE
Un text interessant et presentarà cada unitat, perquè puguis veure la ciència aplicada al món real.
En el Sumari t’avancem els continguts de la unitat.
Desenvolupament de continguts
Abans de començar, Et proposem un repte: una activitat perquè sàpigues què coneixes dels continguts nous.
Faran augmentar els teus coneixements.
ACTIVITATS
Un exercici resolt que t’ense-nyarà continguts importants.
ACTIVITAT RESOLTA
Activitats per aprendre a raonar.
PENSA I REFLEXIONA
Trobaràs activitats de tipologies di-ferents per desenvolupar aptituds diferents, i a més informació addi-cional al marge.
ET PROPOSEM
UN REPTE
APRENEM A SER
CIENTÍFICSActivitats perquè investiguis més enllà dels coneixements que tens.
Experiments científi cs que t’en-senyaran com es resol en la pràc tica allò que aprens.
El text està acompanyat d’imatges reals i il·lustrades que t’ajudaran a entendre la teoria d’una forma clara i concisa. Les infografi es et mostra-ran allò que has d’aprendre d’una forma fàcil i visual.
10 UNITAT 1 11UNITAT 1
1.2. Els components cel·lularsLes cèl·lules animals i les vegetals tenen en comú les estructures següents:
Membrana plasmàtica Citoplasma Nucli
Orgànul que delimita la cèl·lula del medi extern. Està constituïda per la bicapa lipídica, en la qual s’insereixen molècules de coleste-rol i multitud de proteïnes. La com-posició en proteïnes que posseeix cada cèl·lula li confereix especifi -citat, i determina com respon als diferents estímuls que rep.
Fluid aquós que ocupa tot l’interior de la cèl·lula. Conté moltes substàn-cies dissoltes i proteïnes fi bril·lars que componen el citosquelet, responsable de la forma i del movi-ment de la cèl·lula. Al citoplasma hi ha els orgànuls cel·lulars: ribosomes, mitocondris, cloroplasts, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, vacúols, lisosomes, etcètera.
Estructura envoltada per una doble membrana. Alberga a l’interior la croma-tina, que és el material genètic format per les molècules d’ADN. Constitueix el centre de control de la cèl·lula.
Durant la divisió cel·lular, la cromatina es condensa i dóna lloc als cromosomes, que es reparteixen a parts iguals entre les cèl·lules fi lles. El nombre de cro-mosomes és fi x en cada espècie. Les nostres cèl·lules posseeixen 46 cromosomes.
Figura 1.3. Els components cel·lulars.
Fotografi a Orgànul Estructura i funció
Mitocondri Orgànul amb una estructura en forma d’el·lipse que està compost per una doble membrana. Té la funció de fer la respiració cel·lular, procés amb el qual la cèl·lula obté l’energia necessària per dur a terme les funcions vitals. Durant aquest procés utilitza nutrients i oxigen (O2) i produeix diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O).
Cloroplast Orgànul amb una estructura en forma d’el·lipse que està compost per una doble membrana i per sacs apilats que es diuen tilacoides. Té la funció de realitzar la fotosíntesi, gràcies a la qual la cèl·lula fabrica els seus propis nutrients a partir de l’energia solar i el diòxid de carboni. Durant aquest procés produeix oxigen. Es troba únicament a les cèl·lules vegetals.
Ribosomes Partícules petites, sense membranes que les delimitin, compostes per dues subunitats. Es troben al citoplasma o adherides al reticle endoplasmàtic. S’encarreguen de la producció de les proteïnes.
Reticle endoplasmàtic Conjunt de sacs aplanats interconnectats que estan situats al costat de la membrana nuclear. Si a les seves membranes hi apareixen ribosomes associats es denomina rugós, i si no hi apareixen ribosomes associats, llis.El reticle endoplasmàtic rugós (RER) emmagatzema i transporta les proteïnes fabricades pels ribosomes.El reticle endoplasmàtic llis (REL) intervé en la síntesi, l’emmagatzematge i el transport de lípids.
Aparell de Golgi Conjunt de cisternes apilades que emeten petites vesícules.La seva funció és rebre les substàncies que provenen del RER i empaque-tar-les en vesícules perquè siguin utilitzades o secretades a l’exterior.
Vacúols Vesícules envoltades d’una membrana.Tenen la funció d’emmagatzemar aigua, sals minerals i substàncies de reser-va o de rebuig.A les cèl·lules vegetals, el vacúol ocupa gairebé tot el citoplasma. Contri-bueix així al manteniment de la forma cel·lular.
Lisosomes Vesícules que contenen substàncies àcides.Tenen la funció de degradar grans molècules en substàncies més senzilles.
Centrosomes El centrosoma està format per una parella de centríols, que al seu torn estan constituïts per proteïnes.Intervenen en el repartiment del material genètic durant la divisió cel·lular i en la formació de cilis i fl agels.El centrosoma solament apareix a les cèl·lules animals.
Paret cel·lular Gruixuda capa protectora que cobreix la membrana plasmàtica i que està formada, principalment, per cel·lulosa. Proporciona a la cèl·lula la seva forma poligonal i la seva rigidesa. Només es troba a les cèl·lules vegetals.
Taula 1.1. Orgànuls cel·lulars.
4. A què ens referim quan parlem de l’«especifici-tat» de la membrana plasmàtica?
5. Quina funció exerceix el citosquelet a la cèl-lula?
6. Quina relació hi ha entre la cromatina i els cro-mosomes?
7. Quins orgànuls són exclusius de la cèl·lula vege-tal? Quines funcions hi fan?
ACTIVITATS
Cloroplast
Centrosoma Paret cel·lularCilis Flagels
Ribosoma
Reticle endoplasmàtic
Aparell de Golgi
Vacúol
Lisosoma
Mitocondri
Membrana plasmàtica
Nucli
Citoplasma Cèl·lula vegetal
Cèl·lula animal
70 UNITAT 3 71UNITAT 3
1.1. Òrgans de l’aparell digestiuL’aparell digestiu es compon d’un tub de més de 10 m de llarg des de la boca fins a l’anus. Està dividit en compartiments especialitzats, i cadascun s’encarre-ga de realitzar unes funcions determinades.
Les diferents parts de l’aparell digestiu es classifiquen en els tipus d’òrgans següents:
• El tub digestiu és un conducte pel qual viatgen els aliments que s’aniran transformant en nutrients. Està format per la boca, la faringe, l’esòfag, l’es-tómac, l’intestí prim, l’intestí gros i l’anus.
• Les glàndules digestives són uns òrgans que aboquen secrecions al tub digestiu per digerir els aliments. Les més importants són les glàndules sali-vals, el fetge i el pàncrees.
Figura 3.1. Òrgans de l’aparell digestiu.
Esòfag: és un conducte musculós. Els seus moviments ajuden els aliments a arribar a l’estómac.
Estómac: és una bossa en la qual té lloc part de la digestió dels aliments per mitjà del suc gàstric i l’absorció de certes substàncies. L’obertura superior es diu càrdia, i la inferior, pílor. El pílor es comunica amb l’intestí prim.
El tub digestiu: una fàbrica de treball en cadena
Boca: és l’obertura per la qual entren els aliments fi ns al tub digestiu. Dins la boca hi ha les dents i la llengua, que trituren i remouen els aliments respectivament.
Pàncrees: és la glàndula que produeix el suc pancreàtic, que s’aboca al duodè. Completa la digestió dels aliments.
Fetge: és la glàndula que produeix la bilis, que s’emmagatzema a la vesícula biliar. S’aboca al duodè per dissoldre els greixos.
Faringe: és un tub que comparteixen l’aparell digestiu i el respiratori. Porta l’aliment des de la boca a l’esòfag. L’epiglotis impedeix que els aliments es desviïn a les vies respiratòries.
Intestí gros: és l’últim tram del tub digestiu, on s’absorbeixen l’aigua i les sals minerals. Es comunica amb l’anus. L’intestí gros es divideix en tres parts: cec, còlon i recte.
Intestí prim: és un conducte de 6 m de longitud que es troba a la cavitat abdominal. Es divideix en tres parts: duodè, jejú i ili. A l’interior forma plecs que es diuen vellositats intestinals; aquestes vellositats fan que la majoria de les substàncies nutritives s’absorbeixin i vagin a la sang.
RECORDA-HO
Una glàndula és un òrgan que elabora i segrega subs tàncies necessàries per al funcionament de l’organisme.
Boca
Entrada Procés Estructurai agents Sortida
AlimentBoca
IngestióDigestió mecànica Digestió química
Cavitat bucalLlengua i dentsSaliva (amilasa)
Bol alimentariFaringe
Estómac
Entrada Procés Estructura i agents Sortida
Bol alimentariEsòfag-càrdia
Digestió mecànicaDigestió química
MusculaturaÀcid clorhídric
Suc gàstric (pepsina)
QuimPílor
Intestí prim
Entrada Procés Estructura i agents Sortida
QuimDuodè
Digestió químicaAbsorció
dels nutrients
Suc intestinal, pancreàtic i biliar
(lipasa)Paret de l’intestí
prim
QuilIli
Intestí gros
Entrada Procés Estructura i agents Sortida
QuilCec
Absorció de l’aigua i les sals minerals
Egestió
Paret de l’intestí grosAnus
Femta fecalRecte-anus
3. Contesta:a ) Quines parts de l’aparell digestiu són comu-
nes a l’aparell respiratori?b ) Quina porció de l’intestí prim comunica amb
l’intestí gros?c ) A quina part de l’intestí aboquen les seves se-
crecions el fetge i el pàncrees?
4. Copia al teu quadern les paraules següents i uneix amb fletxes l'òrgan del tub digestiu amb el producte que elabora.
• boca • quim• estómac • femta fecal• intestí prim • quil• intestí gros • bol alimentari
ACTIVITATS
121UNITAT 4
MAPA SEMÀNTIC
Adaptació
Sistema muscularÒrgans sensorials
Glàndules Aparell locomotor
Integració de la
informació
Percepció de
l’estímul
EfectorCentres
de coordinació
Funció de
relacióIrritabilitat
Medis extern i intern
Complementari
Imprescindible
Necessari
Sistema esquelètic
Músculs TendonsOssos
Sistema nerviós
Sistema endocrí
Elaboració de la
resposta
Sistema articular
Cartílags
Ossos
Articulacions
Lligaments
Execució resposta
Receptors sensorials
Tacte i oïdaMecanoreceptors
Olfacte i gustQuimioreceptors
VistaFotoreceptors
TemperaturaTermoreceptors
193UNITAT 7
2 El relleu terrestre
Els agents geològics són el conjunt de factors que originen, modelen, canvien i reestructuren l’escorça terrestre.
Les formes de relleu són els accidents i les irregularitats de la superfície ter-restre produïts per processos geològics. La seva forma i el seu modelatge ens permet descriure un paisatge com a muntanyenc, fluvial o litoral, entre altres denominacions. A la superfície terrestre hi ha infinitat de formes de relleu ori-ginades per l’acció de diferents agents geològics.
El relleu és la forma que adopta el terreny a causa del modelatge per part dels agents geològics. És un dels elements determinants del paisatge natural.
RECORDA-HO
Es parla de plasticitat en un cos sòlid quan aquest es deforma en aplicar-li una força i, després de dei-xar d’aplicar-la, no recu-pera la forma original sinó que conserva la defor-mació. L’escorça terrestre, per tant, es pot deformar.
VOCABULARI
Modelatge: canvis en la morfologia d’un terreny en funció de l’acció ero-siva.
1. Fes les tasques següents:a ) Selecciona i defineix cinc formes característiques dels relleus con-
tinental i litoral.b ) Investiga i relaciona cadascuna de les formes de relleu de la il·lus-
tració amb l’agent geològic responsable del seu modelatge. Elabo-ra una taula amb la informació obtinguda.
c ) Tria una fotografia del teu paisatge favorit i identifica les formes de relleu que apareixen, tot relacionant-les amb els agents geològics responsables del seu modelatge.
ACTIVITATS
ArxipèlagCap
Golf
Delta
Plana CampanyaDepressió
Pujol
Vessant
Vall fluvialErm
Altiplà
Canyó
Vall glacial
Serra Muntanya
Serralada
Platja
Penya-segat
Con volcànic
Figura 7.4. Principals formes del relleu continental.
122 UNITAT 4
ACTIVITATS FINALS
123UNITAT 4
9. Associa els estímuls següents amb els recep-tors que els perceben.
a) Els colors d’un objecte.
b) El rugit d’un lleó.
c) La suavitat del vellut.
d) El sabor de les bledes.
e) Les bledes cremades.
10. Llegeix aquestes informacions i indica de quina estructura es tracta.
a) És com el diafragma d’una càmera, que regula la quantitat de llum que entra a l’ull.
b) L’orifici central per on passa la llum que regula la quantitat de llum que entra a l’ull.
c) Lent biconvexa, transparent, que fa variar la seva curvatura i, per tant, la seva potèn-cia diòptrica per enfocar els objectes a dife-rents distàncies.
d) Cavitat farcida d’un líquid viscós anomenat humor vitri.
11. Investiga sobre el daltonisme i fes el test sobre daltonisme que hi ha en aquest enllaç: http://www.daltonismo.es/
3. La resposta i els òrgans efectors
12. Explica i justifica tres hàbits saludables per al teu sistema musculoesquelètic.
13. Indica el nom dels ossos assenyalats amb flet-xes en la imatge següent. Indica la funció dels ossos marcats amb fletxa vermella.
14. Dibuix mut del sistema muscular. Indica el tipus de múscul assenyalat per la fletxa.
15. Dibuixa un esquema general de la funció de relació en l’home. Escriu, justificant-los, tres exemples que s’ajustin a aquest esquema.
1. La funció de relació
1. Per què la funció de relació és una funció vital, és a dir, imprescindible per a la vida?
2. Indica un estímul que ocasioni dues respostes diferents a dos organismes diferents. Descriu aquestes respostes.
3. Posa dos exemples d’estímuls externs i dos d’estímuls interns.
4. Identifica quin és l’estímul i quina és la resposta en cadascun d’aquests supòsits:
a) Retires la mà de la safata del forn perquè està molt calenta.
b) Una zebra fuig d’un lleó.
c) Una planta de la teva habitació mou les seves fulles cap a la finestra.
d) Un gat estarrufa el pèl i arqueja la columna en veure un gos.
e) Et poses la mà damunt dels ulls perquè t’està donant de cara la llum del sol.
2. Els sentits i òrgans sensorials
5. Relaciona cada sentit amb el tipus d’estímul i el nom del seu receptor:
6. Per què el sentit del gust és necessari per a la supervivència? Quins problemes podria causar l’absència del sentit del gust en una persona?
7. Has sentit alguna vegada parlar de la cambra fosca? La cambra fosca va suposar el comen-çament de la fotografia. Observa la imatge. De quina manera es relaciona aquesta estructura amb el funcionament de l’ull humà? Mirant la imatge, descriu en què consisteix una cambra fosca.
Caixa pintada de negre
Motiu
Orifici
Imatge invertida sobre la pel·lícula
En aquesta pàgina pots esbrinar com construir una cambra fosca: http://experimentodefisi-ca-valentina.blogspot.com.es.
a) Dibuixa un esquema de l’ull al teu quadern i escriu-hi el nom de cadascuna de les estruc-tures numerades.
b) Explica, en cinc passos, com es forma una imatge. Dibuixa al teu quadern l’esquema corresponent.
8. Dibuixa al teu quadern l’esquema següent sobre l’estructura de l’orella, completa’l i indica la funció que exerceix cada òrgan.
Sentit Estímul Receptor
Vista Temperatura Quimioreceptor
Tacte Substàncies químiques
Mecanoreceptor
Oïda Vibracions i pressió
Fotoreceptor
Olfacte Llum Termoreceptor
Gust
94 UNITAT 3 95UNITAT 3
APRENDRE A APRENDRE
El primer rostit
L’antropòleg Richard Wrangham sosté que el nostre gran cervell, els nostres reduïts intestins i la nos-tra petita dentadura es van configurar així arran que els nostres avantpassats comencessin a cuinar els aliments.
Wong, K.: «El primer rostit», a Investigación y Ciencia, novembre de 2013 (número monogràfic), pàg. 50-53.
La transcendència del foc
Abans del descobriment i el maneig del foc per l’espècie Homo erectus, fa uns 800 000 anys, els homínids basaven la seva alimentació en la recol·lecció de vegetals i en el consum ocasional de carn crua.
Aquests homínids tenien una mandíbula forta, capaç de triturar aliments durs, i un tub digestiu més llarg, que invertia molta energia a digerir vegetals i carn crua.
El descobriment del foc va revolucionar l’alimentació dels nostres avantpassats: la cocció dels ali-ments eliminava la majoria dels patògens, estovava els aliments crus i feia que es poguessin digerir amb més facilitat.
Els éssers humans actuals posseïm una mandíbula menys potent i un tracte digestiu que fa servir menys energia per digerir els aliments.
Després de llegir el text, respon les qüestions següents:
a) Creus que els avenços culturals i tecnològics poden afectar l’evolució humana?
b) Per què els éssers humans moderns posseeixen la mandíbula i el tub digestiu més petits?
c) Com creus que va poder repercutir el descobriment del foc en el creixement del cervell en els éssers humans?
La càries dental
Els bacteris que viuen a la nostra boca provoquen càries dental. La càries ha estat un problema des de l’any 1700, quan el sucre es va fer accessible gràcies al desenvolupament de la indústria de la canya de sucre.
Pregunta 1
Els dentistes han observat que es produeixen més càries a les superfícies de masticació que a les ca-res de davant o de darrere de les dents. Per què les càries es troben més sovint a les superfícies de masticació de les dents?
Pregunta 2
El gràfic següent mostra el consum de sucre i el nombre de càries a diferents països. Cada país està representat en el gràfic per un punt. De totes les afirmacions següents, quina està confirmada per les dades del gràfic?
Mitj
ana
del n
ombr
e de
den
ts a
mb
càrie
s pe
r per
sona
a d
ifere
nts
païs
os
20Consum mitjà de sucre (grams/persona/dia)
40 60 80 100 120 140
109
8765
1
4
3
2
a) En alguns països, la gent es raspalla les dents amb més freqüència que en altres.
b) Menjar menys de 20 g de sucre al dia garanteix que no tindràs càries.
c) Com més sucre mengi la gent, més possibilitats tindrà de tenir càries.
d) En els darrers anys, l’índex de càries ha augmentat a molts països.
e) En els darrers anys, el consum de sucre ha augmentat a molts països.
MIRA AL TEU VOLTANT PISA. Font: Ministeri d'Educació
121UNITAT 4
MAPA SEMÀNTIC
Adaptació
Sistema muscularÒrgans sensorials
Glàndules Aparell locomotor
Integració de la
informació
Percepció de
l’estímul
EfectorCentres
de coordinació
Funció de
relacióIrritabilitat
Medis extern i intern
Complementari
Imprescindible
Necessari
Sistema esquelètic
Músculs TendonsOssos
Sistema nerviós
Sistema endocrí
Elaboració de la
resposta
Sistema articular
Cartílags
Ossos
Articulacions
Lligaments
Execució resposta
Receptors sensorials
Tacte i oïdaMecanoreceptors
Olfacte i gustQuimioreceptors
VistaFotoreceptors
TemperaturaTermoreceptors
193UNITAT 7
2 El relleu terrestre
Els agents geològics són el conjunt de factors que originen, modelen, canvien i reestructuren l’escorça terrestre.
Les formes de relleu són els accidents i les irregularitats de la superfície ter-restre produïts per processos geològics. La seva forma i el seu modelatge ens permet descriure un paisatge com a muntanyenc, fluvial o litoral, entre altres denominacions. A la superfície terrestre hi ha infinitat de formes de relleu ori-ginades per l’acció de diferents agents geològics.
El relleu és la forma que adopta el terreny a causa del modelatge per part dels agents geològics. És un dels elements determinants del paisatge natural.
RECORDA-HO
Es parla de plasticitat en un cos sòlid quan aquest es deforma en aplicar-li una força i, després de dei-xar d’aplicar-la, no recu-pera la forma original sinó que conserva la defor-mació. L’escorça terrestre, per tant, es pot deformar.
VOCABULARI
Modelatge: canvis en la morfologia d’un terreny en funció de l’acció ero-siva.
1. Fes les tasques següents:a ) Selecciona i defineix cinc formes característiques dels relleus con-
tinental i litoral.b ) Investiga i relaciona cadascuna de les formes de relleu de la il·lus-
tració amb l’agent geològic responsable del seu modelatge. Elabo-ra una taula amb la informació obtinguda.
c ) Tria una fotografia del teu paisatge favorit i identifica les formes de relleu que apareixen, tot relacionant-les amb els agents geològics responsables del seu modelatge.
ACTIVITATS
ArxipèlagCap
Golf
Delta
Plana CampanyaDepressió
Pujol
Vessant
Vall fluvialErm
Altiplà
Canyó
Vall glacial
Serra Muntanya
Serralada
Platja
Penya-segat
Con volcànic
Figura 7.4. Principals formes del relleu continental.
122 UNITAT 122 UNITAT 122 UNITAT 4
ACTIVITATS FINALS
123UNITAT 4
9. Associa els estímuls següents amb els recep-9. Associa els estímuls següents amb els recep-tors que els perceben.
a) Els colors d’un objecte.
b) El rugit d’un lleó.
c) La suavitat del vellut.
d) El sabor de les bledes.
e) Les bledes cremades.
10. Llegeix aquestes informacions i indica de quina 10. Llegeix aquestes informacions i indica de quina estructura es tracta.
a) És com el diafragma d’una càmera, que regula la quantitat de llum que entra a l’ull.
b) L’orifici central per on passa la llum que regula la quantitat de llum que entra a l’ull.
c) Lent biconvexa, transparent, que fa variar la seva curvatura i, per tant, la seva potèn-cia diòptrica per enfocar els objectes a dife-rents distàncies.
d) Cavitat farcida d’un líquid viscós anomenat humor vitri.
11. Investiga sobre el daltonisme i fes el test sobre 11. Investiga sobre el daltonisme i fes el test sobre daltonisme que hi ha en aquest enllaç: http://www.daltonismo.es/
3. La resposta i els òrgans efectors
12. Explica i justifica tres hàbits saludables per al 12. Explica i justifica tres hàbits saludables per al teu sistema musculoesquelètic.
13. Indica el nom dels ossos assenyalats amb flet-13. Indica el nom dels ossos assenyalats amb flet-xes en la imatge següent. Indica la funció dels ossos marcats amb fletxa vermella.
14. Dibuix mut del sistema muscular. Indica el tipus 14. Dibuix mut del sistema muscular. Indica el tipus de múscul assenyalat per la fletxa.
15. Dibuixa un esquema general de la funció de 15. Dibuixa un esquema general de la funció de relació en l’home. Escriu, justificant-los, tres exemples que s’ajustin a aquest esquema.
1. La funció de relació
1. Per què la funció de relació és una funció vital, 1. Per què la funció de relació és una funció vital, és a dir, imprescindible per a la vida?
2. Indica un estímul que ocasioni dues respostes 2. Indica un estímul que ocasioni dues respostes diferents a dos organismes diferents. Descriu aquestes respostes.
3. Posa dos exemples d’estímuls externs i dos 3. Posa dos exemples d’estímuls externs i dos d’estímuls interns.
4. Identifica quin és l’estímul i quina és la resposta 4. Identifica quin és l’estímul i quina és la resposta en cadascun d’aquests supòsits:
a) Retires la mà de la safata del forn perquè està molt calenta.
b) Una zebra fuig d’un lleó.
c) Una planta de la teva habitació mou les seves fulles cap a la finestra.
d) Un gat estarrufa el pèl i arqueja la columna en veure un gos.
e) Et poses la mà damunt dels ulls perquè t’està donant de cara la llum del sol.
2. Els sentits i òrgans sensorials
5. Relaciona cada sentit amb el tipus d’estímul i el 5. Relaciona cada sentit amb el tipus d’estímul i el nom del seu receptor:
6. Per què el sentit del gust és necessari per a la 6. Per què el sentit del gust és necessari per a la supervivència? Quins problemes podria causar l’absència del sentit del gust en una persona?
7. Has sentit alguna vegada parlar de la cambra 7. Has sentit alguna vegada parlar de la cambra fosca? La cambra fosca va suposar el comen-çament de la fotografia. Observa la imatge. De quina manera es relaciona aquesta estructura amb el funcionament de l’ull humà? Mirant la imatge, descriu en què consisteix una cambra fosca.
Caixa pintada de negre
Motiu
Orifici
Imatge invertida sobre la pel·lícula
En aquesta pàgina pots esbrinar com construir una cambra fosca: http://experimentodefisi-ca-valentina.blogspot.com.es.
a) Dibuixa un esquema de l’ull al teu quadern i escriu-hi el nom de cadascuna de les estruc-tures numerades.
b) Explica, en cinc passos, com es forma una imatge. Dibuixa al teu quadern l’esquema corresponent.
8. Dibuixa al teu quadern l’esquema següent 8. Dibuixa al teu quadern l’esquema següent sobre l’estructura de l’orella, completa’l i indica la funció que exerceix cada òrgan.
Sentit Estímul ReceptorSentit Estímul ReceptorSentit Estímul Receptor
Vista Temperatura QuimioreceptorVista Temperatura QuimioreceptorVista Temperatura QuimioreceptorVista Temperatura Quimioreceptor
Tacte Substàncies Tacte Substàncies químiques
Mecanoreceptor
Oïda Vibracions Oïda Vibracions i pressió
Fotoreceptor
Olfacte Llum TermoreceptorOlfacte Llum TermoreceptorOlfacte Llum Termoreceptor
Gust
94 UNITAT 94 UNITAT 94 UNITAT 3 95UNITAT 3
APRENDRE A APRENDRE
El primer rostit
L’antropòleg Richard Wrangham sosté que el nostre gran cervell, els nostres reduïts intestins i la nos-tra petita dentadura es van configurar així arran que els nostres avantpassats comencessin a cuinar els aliments.
Wong, K.: «El primer rostit», a Investigación y Ciencia, novembre de 2013 (número monogràfic), pàg. 50-53.
La transcendència del foc
Abans del descobriment i el maneig del foc per l’espècie Homo erectus, fa uns 800 000 anys, els homínids basaven la seva alimentació en la recol·lecció de vegetals i en el consum ocasional de carn crua.
Aquests homínids tenien una mandíbula forta, capaç de triturar aliments durs, i un tub digestiu més llarg, que invertia molta energia a digerir vegetals i carn crua.
El descobriment del foc va revolucionar l’alimentació dels nostres avantpassats: la cocció dels ali-ments eliminava la majoria dels patògens, estovava els aliments crus i feia que es poguessin digerir amb més facilitat.
Els éssers humans actuals posseïm una mandíbula menys potent i un tracte digestiu que fa servir menys energia per digerir els aliments.
Després de llegir el text, respon les qüestions següents:
a) Creus que els avenços culturals i tecnològics poden afectar l’evolució humana?
b) Per què els éssers humans moderns posseeixen la mandíbula i el tub digestiu més petits?
c) Com creus que va poder repercutir el descobriment del foc en el creixement del cervell en els éssers humans?
La càries dental
Els bacteris que viuen a la nostra boca provoquen càries dental. La càries ha estat un problema des de l’any 1700, quan el sucre es va fer accessible gràcies al desenvolupament de la indústria de la canya de sucre.
Pregunta 1
Els dentistes han observat que es produeixen més càries a les superfícies de masticació que a les ca-res de davant o de darrere de les dents. Per què les càries es troben més sovint a les superfícies de masticació de les dents?
Pregunta 2
El gràfic següent mostra el consum de sucre i el nombre de càries a diferents països. Cada país està representat en el gràfic per un punt. De totes les afirmacions següents, quina està confirmada per les dades del gràfic?
Mitj
ana
del n
ombr
e de
den
ts a
mb
càrie
s pe
r per
sona
a d
ifere
nts
païs
os
20Consum mitjà de sucre (grams/persona/dia)
40 60 80 100 120 140
109
8765
1
4
3
2
a) En alguns països, la gent es raspalla les dents amb més freqüència que en altres.
b) Menjar menys de 20 g de sucre al dia garanteix que no tindràs càries.
c) Com més sucre mengi la gent, més possibilitats tindrà de tenir càries.
d) En els darrers anys, l’índex de càries ha augmentat a molts països.
e) En els darrers anys, el consum de sucre ha augmentat a molts països.
MIRA AL TEU VOLTANT PISA. Font: Ministeri d'Educació
Ajudes
Tancament de la unitat
En la web de recursos CEO trobaràs materials de suport: vídeos, infografi es, activitats, etc.
Totes les pàgines web que apareixen en el llibre amplien la infor-mació i les pots trobar en el CEO.
La teoria es tanca amb un Mapa se-màntic en el qual podràs veure els con-tinguts vistos en la unitat, amb la seva importància classifi cada per colors.
Per rematar la unitat, trobaràs una activitat d’Aprendre a aprendre en la qual relacio-naràs el que has vist en la unitat amb el teu entorn. I en la secció Mira al teu voltant s’alternaran un projecte breu de recerca i una pregunta de l’examen PISA.
Les Activitats fi nals estan plantejades perquè assoleixis els coneixements imprescindibles. A més, estan distribuï-des per conceptes i amb colors d’importància com els del mapa semàntic.
