GNU/Linux: Què, per què i per a què? Experiències en eldfortuny/projecte/docs/adults.pdf ·...

Títol:

GNU/Linux: Què, per què i per a què? Experiències en elmón educatiu.

Autor: Daniel Fortuny Anguera

Data: 3 de juny de 2005

Aquest estudi ha estat possible gràcies a una llicència retribuïdaconcedida pel Departament d'Educació de la Generalitat deCatalunya (DOGC núm: 4182 de 26.07.2004)

GNU/Linux: Què, per què i per a què? Experiències en el món educatiu.

Índex

1 Introducció............................................................................................ ...........................................41.1 Justificació................................................................................................................... ............41.2 Què és GNU/LINUX? .............................................................................................................41.3 Nocions de línia de comandes................................................................................................61.4 Què és una distribució GNU/LINUX? ........................................................................... ..........91.5 Distribucions de pagament vs distribucions gratuïtes...........................................................101.6 Distribucions educatives........................................................................................................121.7 Valoració..................................................................... ...........................................................15

2 Aplicacions Educatives:................................................................................................................172.1 Gimp................................................................................................. .....................................17

2.1.1 El Programa; conceptes bàsics.....................................................................................172.1.2 Eines del Gimp...............................................................................................................202.1.3 Conceptes del món de la imatge per editar amb Gimp.................................................242.1.4 La camera digital en Linux – el programa Digikam.......................................................24

2.2 Multimèdia........................................................................... ..................................................272.2.1 Edició i reproducció de video................................................................................... ......272.2.2 Sintonització de TV.......................................................................................... ..............332.2.3 So i Música....................................................................................................................342.2.5 Escoltar “la radio” amb RealPlayer................................................................................372.2.5 Gravació amb el K3B................................................................................ .....................392.2.6 Edició de So................................................................................................................ ...42

2.3 OpenOffice............................................................................................................................452.3.1 Writer.............................................................................................................................452.3.2 Calc....................................................................................................................... .........482.3.3 Impress..........................................................................................................................50

2.4 Internet...................................................................................................................................522.4.1 Els gestors de correu:................................................................................... .................522.4.2 Navegadors:...................................................................................................................552.4.3 Editors HTML..................................................................................... ............................60

2.5 Altres......................................................................................................................................652.5.1 Què és Wine?................................................................................................................652.5.2 Serveis en Xarxa............................................................................................................68

2.6 Programes Educatius............................................................................................................692.6.1 Khangman......................................................................................................................702.6.2 Klettres............................................................................................................... ............712.6.3 KmessedWords..............................................................................................................722.6.4 Kverbos......................................................................................................................... .732.6.5 Kbruch........................................................................... .................................................742.6.6 KPercentage..................................................................................................................752.6.7 The Kig Developers.......................................................................................................762.6.8 KmPlot...........................................................................................................................762.6.9 Ktouch................................................................................................................... .........772.6.10 KwordQuiz, ................................................................................................................782.6.11 KStarts.........................................................................................................................802.6.12 Kalzium........................................................................................................................81

3 Resum de conceptes:...................................................................................................................82

Autor: Daniel Fortuny Anguera - 2 -


1 Introducció

1.1 Justificació

Les distribucions GNU/Linux, i el programari lliure per extensió, poden esdevenir un recurs moltvaluós en l'àmbit educatiu, no només pot ser tècnica i pedagògicament una alternativa pionera ales alternatives de tipus propietari, sinó que a més pot promoure els valors del projecte GNU a lesescoles:

● Llibertat ● Cooperació

Amb més detall, el projecte GNU, i concretament la llicència GPL del Free Soft (programari lliure),estableix l'usuari pugui accedir al codi font, modificar-lo o reutilitzar-lo. Aquest tipus de programariha de gaudir de 4 llibertats:

1. D'ús. Qualsevol usuari pot usar el programa sense cap restricció més enllà de les queespecifica la llicència pública de programari.

2. D'estudi, i si s'escau d'adaptació. D'altres programadors poden examinar i treballar sobrecodi anterior del mateix o d'altres programes.

3. De redistribució. El programador, una vegada ha modificat, millorat o ampliat l'aplicació potdistribuir de nou el programa d'acord al que estableixi la llicència publica del seu programa.

4. De millora. Una vegada s'hagin detectat necessitats en un programa, l'usuari pot encarregara aquell programador o d'altres la correcció de les esmentades necessitats.

Per tant, ens trobem davant us soft, que en la majoria de casos és gratuït, o pràcticament gratuït;modificable a les característiques de món educatiu i distribuïble entre els usuaris i professionalsde l'ensenyament.

També cal apuntar que el perquè de Linux a l'ensenyament no cal buscar-lo en un rebuig al softpropietari ni pensar que de moment és una alternativa, sinó a un complement de recursos que caltenir en el món de les TIC.

Les distribucions GNU/Linux i el programari que contenen evolucionen i milloren dia a dia, mésdepressa que el soft vinculat a Microsoft (escriptoris, emuladors, multimèdia, compatibilitat dehardware, ...). Per tant, més que una alternativa al soft propietari és una possibilitat de treball quecal que no perdem de vista.

1.2 Què és GNU/LINUX?

Linux és una versió de Unix de lliure distribució desenvolupada per Linus Torvalds a la Universitatde Helsinki a Finlàndia. Linux implementa el seu propi codi basat en les regles del projecte GNU,tot i que té alguns aspectes més propers a BSD i a System V, els estàndards de Unix.

Unix va ser desenvolupat originalment per Ken Thomson i Dennis Ritchie en els laboratoris AT &T Bell en 1969. En els nostres dies es coneixen diferents Unix amb noms diferenciats com Linux,SCO Unix, SUN Solaris, HP-UX i altres. Els diferents noms són deguts a les disputes entrediferents empreses sobre la propietat de Unix. En conclusió, hi ha dos estàndards comercials en



els que es basen la majoria dels Unix: – BSD (Berkeley Software [Distribution]). És el Unix estàndard desenvolupat per la Universitat

de Bekerley.– System V. És el Unix estàndard d'AT & T. Linux és un sistema operatiu multiusuari està regit per la General Public License (GPL) de GNU.La GPL va ser desenvolupada per al projecte GNU per la Free Software Foundation amb lafinalitat de controlar la distribució i modificació del software de Linux. La llicència sobre Linux eramés restrictiva, però amb la GPL es va fer flexible permetent el seu lliure distribució comercialsempre que es respectin les normes recollides en ella. Aquestes normes obliguen a lliurar el codifont al costat del software que es distribueix i a respectar els drets d'autor tant del software comde la documentació. En ser Linux un software de lliure distribució, no hi ha cap organització nientitat responsable del seu manteniment ni distribució.

Una distribució és una recopilació de software de Linux que realitzen entitats i que normalment escompon del software de sistema, programes d'aplicació i un mecanisme d'instal·lació iconfiguració que pretén facilitar la feina a l'usuari. Entre les distribucions més conegudes estroben les Red Hat, Debian, Suse, Slackware i Madrake.

Linux proporciona una estructura jeràrquica de directoris que part d'un directori arrel i es ramificaen més nivells de subdirectoris. A cada usuari se li assigna un subdirectori de treball propi.l'Administrador del sistema té accés a tota l'estructura d'arxius i directoris:

Contingut:



Directori arrel (/) /bin (Fitxers binaris o executables) /dev (Dispositius especials) /dev/console (Sistema de consola) /dev/ttyS (Accés a ports) /dev/cua (Accés a ports) /dev/hda (Primer disc dur) /dev/sda (Primer disc dur SCSI) /dev/lpo (Primer port paral·lel) /dev/tty (Consoles virtuals) /dev/pty (Seudoterminals) /etc (Informació i programes) /sbin (Fitxers executables només per l'administrador) /home (Directori d'usuaris) /lib (Llibreries) /proc (Estructura virtual de fitxers) /tmp (Fitxers temporals) /usr (Arxius de configuració i programes usats pel sistema) /usr/x386 (Sistema X Window) /usr/bin (Fitxers executables) /usr/etc (Informació i programes) /usr/include (Fitxers per a compilador C) /usr/man (Pàgina d'ajuda man) /usr/src (Codi font) /usr/src/linux (Codi font del nucli) /usr/x11/bin (Executables X Window) /var (Històrics del sistema) /var/adm (Fitxers d'administració) /var/spool (Fitxers spool) /boot (Informació necessària per al sistema d'arrencada) /cdrom (Manejadores per al CD-ROM)

1.3 Nocions de línia de comandes

1) Accés al sistema.login:password:

En Linux s'inicia la sessió amb un nom d'usuari i una contrasenya a password.

2) Usuari root, Administrador o superusuari que pot fer el que desitgi en el sistema. Hi ha altresusuaris - "usuaris normals" -; cada usuari té una paraula de passada i uns atributs.A més cada usuari pot pertànyer a un o més grups. El fet de pertinença a un grup permetrà ono l'accés a determinats recursos del sistema.Directori de treball: Cada usuari a l'accedir al sistema té assignat (amb permís del'administrador) un directori de treball "home" amb tots els permisos (habitualment).



Exemples: /home/lluis o /home/anna 3) Shell (intèrpret de comandes) o consoles: Existeixen diverses versions. Permeten editar línies

de comandes per a determinades accions específiques de l'administrador.Una comanda es crida teclejant el seu nom i separant amb espais els arguments opcionals.La shell després de mostrar el prompt del sistema (# o $) espera que se li introdueixi algunacosa, i tot plegat interpretat i executat després de polsar la tecla Retorn. Avalua el que s'haescrit buscant en primer lloc si conté el caràcter "/" al principi. En l'en el cas que aparegui hointerpreta com un programa i ho executa. En cas contrari, examina si es tracta d'una funció(seqüència de comandos identificada per un nom unívoc) i si no ho és, comprova que sigui uncomando intern o paraula reservada per executar. Finalment, superada aquestescomprovacions amb resultat negatiu, la Shell considera que es tracta d'un comando extern icomença la seva recerca en el disc en els directoris de la variable d'entorn PATH.

4) Comandes:Prompt del sistema: $, #. Identifica usualment el prompt del sistema (shell o intèrpret decomandes). Indica que el sistema està preparat per executar comandos.exit: Finalitza la sessió de treball actual.halt: Deté i apaga el sistema. Exemples: halt -r now (Reinicia el sistema "ara") o halt -h now(Deté el sistema "ara").passwd: Canvia la contrasenya, teclejant l'actual i confirmant la nova./: Directori arrel ([ROOT]).pwd: Visualitza el directori de treball actual.logname: Mostra el nom de l'usuari amb què s'ha fet la connexió. La informació correspon al'usuari, terminal associat i data de connexió.dati: Permet veure la data i l'hora del sistema i modificar-les opcionalment (això últim si ésl'usuari "root"). Exemple: dati -u 1102120099 (Canvia data a 2/11/1999 i hora a 12:00 hores.)

5) Fitxers i directoris:En Linux "tots són arxius". Tipus:Arxius: Informació identificada amb un nom i que ocupa un nombre de bytes (textos,executables, etc.). Regles de noms: longitud fins a 256 caràcters; es pot usar qualsevolcaràcter encara que convé rebutjar els diferents dels alfanumèrics; s'admeten i es diferenciaminúscules i majúscules; els arxius que comencen per punt "." Són tractats com "ocults".Directoris: Fitxers que contenen noms de fitxers.Especials: Fitxers que "representen" a dispositius (impressores, discs, ...). Estan normalmenten el directori /dev . Alguns d'ells són:/dev/tty00 (Terminal primer o mòdem primer en connexió sèrie)./dev/tty01 (Terminal segon o mòdem segon en connexió sèrie)./dev/lp0 (Primera impressora en paral·lel)./dev/lp1 (Segona impressora en paral·lel)./dev/eth0 (Primera placa de xarxa "ethernet").

6) Tipus de fitxers:● Executables: Normalment es tracta de programes compilats i contenen codi binari

(inintel·ligible per a la majoria dels humans, però no així per al ordinador). Els atributs opermisos d'execució estan actius.

● Binaris: Són empleats habitualment per programes capaços de processar el seucontingut. Exemples: imatge, arxiu indexat, etc.

● Text: Contenen fonamentalment caràcters alfanumèrics en format llegible. Exemple:programa font.

● Dispositiu: Arxiu assignat a un dispositiu físic (particions de disc, terminal, cdrom, cinta,ports d'impressora, etc.). Aquests arxius estan en el directori /dev



7) Atributs i permisos. En un sistema multiusuari com Linux han d'existir mecanismes que evitinllegir, modificar o suprimir un arxiu confidencial, o realitzar certes operacions que impliquin certrisc (com pot ser l'apagat d'un servidor). Cal comptar amb un sistema de permisos per alusuari que crea un arxiu, per als del seu grup o per a altres aliens al mateix, en relació ambuns interessos comuns. A l'executar-los es visualitzen els permisos dels arxius sota el següentformat (vist en KDE):

Des de KDE, i fent clic amb el botó de la dreta sobre el fitxer del qual en volem veure elspermisos, triem l'opció de Propietats. Veurem: Nom, tipus, localització, mida, on es trobamuntat, espai lliure de la unitat on es troba muntat el directori, els permisos d'usuari, de grup id'altres.Apuntar que en línia de comandes, en les propietats del fitxer hi surten 10 caràcters:El primer una – o una d (si és arxiu o directori)Els altres 9 es classifiquen en grups de 3 (usuari, grup i altres), i a la vegada cada grup ambles lletres rwx (read, write i execute). On aparegui "-" es no té permís. La comanda chown, canvia el propietari d'un arxiu o un directori.

8) Altres comades:cp. Còpia arxius.



mv. Mou arxius d'ubicació. ln. Permet que pugui existir un "contingut" amb diversos noms d'arxius creant un enllaç. rm. Esborra arxius i directoris. find. Mostra en pantalla fitxers i/o directoris atenent a opcions determinades. ls: Llista arxius i directoris d'un directori. Usos:cd.: Canvia el directori actual de treball. Permet indicar el camí des del directori arrel "/" o desdel de treball. Altres:cd .. (Ens mou al directori anterior).cd / (Ens mou al directori arrel).cd (Ens mou al nostre directori origen "home", igual que cd ~).mkdir: Crea directori. rmdir.: Esborra directori. ...

1.4 Què és una distribució GNU/LINUX?

Una distribució de GNU/Linux és simplement un conjunt de programes recopilats en Internet,organitzats de tal manera que ofereixin una solució particular o general cap a ell o els usuaris. Nocanvia en gens GNU/Linux d'una distribució a una altra, ja que en realitat Linux és tan sol “unacolla de programes” que s'encarrega de posar ordre i administrar en bon estat el PC tant a l'horade l'arrencada com durant el temps que roman encesa. O dir d’una altra manera és unagrupament específic del nucli del sistema operatiu Linux (Kernel) i altra sèrie d'aplicacions d'úsgeneral o no tan general (aquests poden ser GNU o programes comercials, depenent de cadadistribució).

En principi les empreses que desenvolupen les distribucions GNU/Linux estan en el seu dret alcobrar una certa quantitat pel programari que ofereixen, manuals i servei tècnic. Encara que sisom atrevits podem aconseguir distribucions GNU/Linux totalment gratuïtes mitjançantdescàrregues des d'Internet, o en publicacions però això sí, hauríem de baixar o comprarmanuals (si existeixen) i en alguns casos disposarem d'alguns fòrums d'ajuda a l'usuari perInternet.

Entre aquestes distribucions, ofereixen el programari més recent i utilitzat, inclouen compiladorsde C/C++, paquets ofimàtics, jocs, accés a Internet, entorns gràfics com KDE o Gnome... fins elsmés potents oferiran les eines per a administrar xarxes d'empreses o administrar la seva pròpiapàgina Web.

Encara que la major part de la informació de cadascuna d'aquestes distribucions deu ser vàlidaper a la resta, existeixen determinades opcions que estan subjectes a canvi com el sistemad'instal·lació del sistema operatiu o eines de configuració, que varia depenent de cada Distribució.

Les persones o empreses que integren les distribucions seleccionen programari al seu criteri, i hoincorporen dintre d'una sèrie de discs compactes amb conjunts d'eines i aplicacions d'instal·lació.Així que de vegades una distribució no significa que sigui millor que una altra per tenir deu discoso per que sol estigui continguda en un sol disc.

Les distribucions s'adapten a les necessitats dels usuaris, para quins tenir una distribució ambpaquets i programes per a administració de xarxes, si el treball serà per a la llar? Una distribució



és millor a una altra quan el reconeixement dels usuaris a nivell mundial li atorgui tal distinció.

Finalment, cal tenir en compte que l'univers és de més 350 distribucions (entre distribucions imetadistribucions).

On es pot buscar informació sobre aquestes distribucions i descarregar-les:

DMOZ.ORGhttp://dmoz.org/Computers/Software/Operating_Systems/Linux/Distributions/

DISTROWATCHhttp://distrowatch.com/

LWN.nethttp://lwn.net/Distributions/

LinuxISO http://www.linuxiso.org/

Linux.org http://www.linux.org/dist/list.html

1.5 Distribucions de pagament vs distribucionsgratuïtes

a) Distribucions de pagament

Mandrake, RedHat, Slackware i Novell-SUSE són les distribucions per empresa amb mésanomenada. L'especialització d'aquestes “distros” és l'entorn empresarial, posant molt d'interèsen els servidors i els entorns d'usuari d'oficina. Totes disposen d'una versió gratuïta de la sevadistribució, però amb menys aplicacions; RedHat ha deixat de donar suport directe a la sevadistribució d'usuari i ha creat un projecte esponsoritzat anomenat Fedora, que la supleix.

Tot i que aquestes distribucions tenen una base d'usuaris molt important i són molt sòlides, sóndistribucions orientades al món empresarial, i, per tant, les versions dels programes que tenen nosón les últimes i no està tant curat l'aspecte multimèdia del sistema.

b) Distribucions Gratuïtes (Debian, Knoppix, ....)

El projecte Debian és un projecte mantingut per els propis usuaris, sense cap empresa darrera. Itot i això (o gràcies a això) és un projecte extremament seriós, els servidors Debian són els mésfiables, i és el que disposa de més programari.

L'inconvenient és que la instal·lació de Debian no és especialment senzilla, perquè és un sistemaorientat a servidors i mantingut principalment per administradors de sistemes, que no han posat



molt d'esforç en eines gràfiques de configuració.

Per cobrir aquest forat, i gràcies a la ductilitat dels sistemes operatius de codi obert, fa uns tresanys va aparèixer Knoppix, una distribució bassada en Debian però que incorpora el conceptelive-cd. Knoppix és un sistema operatiu complet que s'executa des d'un CD i permet a l'usuariprovar Linux sense haver ni tan sols d'instal·lar-lo.

Si l'usuari vol, Knoppix li ofereix la possibilitat de fer una instal·lació al disc dur.

A partir de Knoppix s'han creat nombroses distribucions com: Agustux, catix, Biadix, Gnoppix,Max, Pequelin, xarnoppix, EduKnoppix.

GRAVACIÓ D'IMATGES ISO AMB NERO

Per gravar una imatge ISO, heu de descarregar el corresponent fitxer i utilitzar, per exemple, elprograma de gravació Nero. Inicieu el Nero.Un cop l'inicieu, veureu aquesta pantalla, premeu Cancel per tancar l'assistent de creació d'unnou disc.

Sota el menú Recorder trobareu l'opció Burn Image on li indicarem quin és el fitxer que conté laimatge ISO que volem gravar.



Seleccioneu el fitxer i continueu el procés. Per acabar, a la fitxa Burn, marqueu la casellaFinalize CD i premeu el botó Burn per iniciar el procés de gravació

1.6 Distribucions educatives

A destacar en l'àmbit educatiu les següents distribucions:

Biadix: Distribució de l'institut Miquel Biada de Mataró destinada a fer ús a l'IES. Distribucióbasada en Knoppix. http://www.biada.org/noti_biadix.html

Catix: Coneguda distribució catalana, basada en debian i amb el suport del TecnoCampus deMataró i l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de Softcatalà. Es troba enformat de CDbotable i basada en Knoppix, amb suport en català i amb una opció d'instalación en el disc dur.La darrera versió té una major compatibilitat amb Debian, a banda de les actualizacions delspaquets (nucli 2.6.11, KDE 3.3.2, GNOME 2.8.2). Inclou una bona detecció de hardware. S'handistribuit 60.000 CDs d'aquesta distribució. http://www.tecnocampus.com/catix

Debian: Una de les millors distribucions en el món, enfocada primordialment a desenvolupadors,programadors i administradors de xarxa. Debian GNU/Linux va iniciar la seva marxa de la mà deIan Murdock en 1993. Debian és un projecte totalment no-comercial; possiblement el més purdels ideals que van iniciar el moviment del programari lliure. Cents de desenvolupadors voluntarisde voltant del món contribueixen al projecte. http://www.debian.org/index.es.html ihttp://www.es.debian.org/index.ca.html.



EduKnoppix: És una distribució en CD botable amb una col·lecció prou considerable softeducatiu. Distribució Italiana, basada en Knoppix, i pensada exclusivament per a l'ús escolar.D'entre d'altres es pot esmentar que parteix de Knoppix 3.6; amb programari com povray,calamaris, conversor RPM, DrGeo, Kig, Rosegarden,..i que inclou lilo si es vol instal·lar en el discdur. http://eduknoppix.dmf.unicatt.it

EduLinux: Distribució en Francés amb implantació al Quebec que dóna resposta a diversosàmbits: l'escola, l'Adminitració del Quebec, les PIMEs. http://www.edulinux.org

EduMorphix: Distribució de GNU/Linux genèrica. En format CD botable i permet la instal·lació.Té diverses eines que fan més eficaç la tasca educativa. Basada en Debian. Amb escriptoriGnome. Disposa d'algunes eines específiques com Partitionmorpher, IsomorphGUI i MCP.http://eduknoppix.org/

Fedora (Red Hat):Apareguda després que aquesta empresa decidís centrar-se - almenys demoment - en el mercat professional amb Red Hat Enterprise. Darrera de Fedora hi ha unaempresa amb molta experiència en Linux, Red Hat. El desenvolupament d'aquesta distribucióestà totalment lligat a la comunitat lliure i la seva distribució gratuïta, però es beneficia de lacompanyia que li ofereix suport amb algunes contribucions en forma de programari. També éscompatible amb molts desenvolupaments per a les versions de pagament de Red Hat, encaraque la seva actualizació cada tres o quatre mesos impedeix que sigui tan estable. Es pot elegirentre aquests sistemes de fitxers: ext3, ReiserFS i ext2. Relativament estable. Millor suport per aequips amb poca memòria. Moltes aplicacions. Inclou l'excel·lent OpenOffice 1.1.http://fedora.redhat.com/ i http://www.fedora-es.com

OSEF Open Source Educational Foundation: OFSET es una organització de caire institucional –vinculada a la UNESCO - que promou el desenvolupament del software lliure pel sistemaeducatiu. Els seus origens són a França però actualment tots els membres són de tot món.Conjuntament amb Tux4Kids ha creat una distribució bootable de GNU/Linux basada enKNOPPIX. Després de 9 versions beta, el CD “botable” de Freeduc 1.4; dissenyada per a úsescolar i institucions educatives, conté fins a 40 paquets de software lliure relacionat amb el móneducatiu. El software que inclou té unes caractarístiques didàctiques apropiades a les etapesobligatories Portal: http://www.osef.org i Freeduc: http://www.ofset.org/freeduc

Gnoppix: Distribució Knoppix però sota l'escriptori Gnome. Amb més aplicacions educatives.

http://www.gnoppix.org

Guadalinex: Aquesta distribució sorgeix com resposta per part de la Comunitat Autònoma deAndalusia ateses les facilitats que ofereix el programari lliure. La seva distribució és totalmentgratuïta i es basa en una altra recopilació molt estesa, Debian. A més de les aplicacionsclàssiques per a oficina, multimèdia o navegació per Internet, inclou programes d'astronomia,geografia, matemàtiques i molts altres de diversa utilitat. Com es tracta d'un LiveCD, permetprovar les seves capacitats sense necessitat d'instal·lar-lo en el disc dur.http://www.guadalinex.org

Projecte K12 de desenvolupament: Té a disposició paquets (inclús en rpm) lliures de costs i pera qui vulgui desenvolupar-los relacionats amb l'escola. Basada en RedHat i Fedora. Web



vinculada a Schoolforge.net. http://www.k12ltsp.org

Kaella Knoppix Azur: Distribució francesa promoguda per la comunitat educativa de la regió dela costa blava francesa. Basada en Knoppix i amb nombrosos programes educatius. Aquestaversió 1.4 conté d'entre altres ajudes en francès, el programa TuxType en francés;personalització de bookmarks; Mozilla en francés. L'escriptori és KDE. http://kaella.linux-azur.org/

Linex: GnuLinEx és una distribució basada en Debian i Gnome. L'objectiu es de divulgar elprogramari lliure entre la ciutadania, el sistema educatiu d'Extremadura i solucions empresarialspel sector extremeny. En aquest sentit la Junta d'Extremadura ha estat una de lesAdministracions pioneres en el desenvolupament de programari lliure per al seu ús institucional ieducatiu. A la seva iniciativa l'han seguit altres i això la converteix en font de referència per amolts camps. El primer que crida la atenció són els elements de l'escriptori; les icones i noms delsprogrames, molt originals. No es pot modificar la instal·lació per defecte i no es pot actualitzaruna nova versió sense desinstal·lar l'anterior. Disposa d'un portal d'informació i suport pelsusuaris de gnuLinEx. http://www.linex.org/

Lorma Linux: Distribució de Linux de les Filipines per a ús escolar. http://linux.lorma.edu/main

Mandrake: Distribució francesa genèrica però sempre vinculada el món educatiu. MandrakeLinux, creada per Gaël Duval, és una distribució que ha experimentat un enorme augment depopularitat des de la seva primera versió de juliol de 1998. Els desenvolupadors van partir de ladistribució de Red Hat, van canviar l'entorn d'escriptori predeterminat per KDE, i van afegir uninstal·lador fàcil d'usar trencant el mite que Linux és difícil d'instal·lar. Les eines de detecció demaquinari de Mandrake i els seus programes per al particionar els discs són considerades permolts com les millors de la indústria, i molts usuaris es usaven Mandrake quan altresdistribucions no havien aconseguit lliurar la usabilitat necessària. La versió Mandrake Linux 10.1,té incorporat el Kernel 2.6.8.1. Per a usuaris enfocats a petites xarxes, estudiants universitaris,programadors i centres d'informació de grandària mitjana. Disponible la versió gratuïta per adescarregar (3 CD's) en format ISO. http://www.mandrakelinux.com/es

EducaMadrid: La distribució GNU/LINUX de la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrides troba disponible en dues en DVD (DVD-live) i en CD (CD-live), per a ser executat i utilitzat enqualsevol dels PCs habituals en els centres docents i entre els usuaris d'ordinadors personals, jasiguin ordinadors de sobretaula o portàtils d'última generació, pot llegir-se en la pàgina oficial de"Max". També inclou un instal·lador amb el qual es podria fer conviure en un mateix equip unsistema operatiu propietari i la distribució. En la distribució s'inclouen aplicacions molt utilitzadespel professorat d'ensenyaments no universitaris, Clic, Hot Potatoes, Malted, Robolinux, etc.http://www.educa.madrid.org/web/madrid_linux

Pequelin: Distro-live (botable), basada en Debian/Knoppix. Pràcticament exlusiva de programarieducatiu, ja que disposa de molts programes i aplicacions per a les etapes infantil, primària isecundària. Classifica elmprogramari segons les 3 etapes educatives obligatòries. Vincludada aMetadistros i en escriptori Gnome i inclou d'altres eines com Open Office, Gaim i Mozilla.

Malauradament fa mesos que no es troba activa la pàgina principal del projecte –http://www.pequelin.org -, només els mirrors de descàrrega. El projecte Metadistro Pequelin estàal darrera d'aquesta distribució espanyola. Amb escriptori Gnome.



http://www.pequelin.org/tikiwiki_1.7.2/tiki-view_articles.php

SIMP – ST: Distribució de GNU/Linux polaca amb nombrosos paquets educatius. El contingutd'aquest paquets està força orientat cap als ensenyaments tècnics i l'etapa secundària. Basadaen la popular distribució botable Knoppix. http://www.simp-st.pl/mos/

Skolelinux: Iniciativa noruega de recopilació de recursos de software lliure per educació. Hancreat una distribució GNU/Linux (DebianEdu) per a la creació d'un sistema operatiu per escoles,la qual disposa de nombrosos programes. http://www.skolelinux.no

Suse: Distribució alemanya, comercial i genèrica però amb força paquets educatius. Sistema depaquets rpm. Té molt bona fama per ser completa i fàcil d'instal·lar i utilitzar, amb moltsprogrames, i una poderosa eina de configuració: Yast2, més integrada que el Tauler de control deWindows. Quan hi ha algunes empreses cobren per programari que suposadament és lliure,moltes vegades ens preguntem que és el que estem pagant. La resposta en aquest cas ésevident. Hi ha una clara inclinació pel KDE, a pesar d'incloure també Gnome, Inclou els dosmanuals en paper Administradoor i usuari) i versions en DVD i CD del sistema complet. Lainstal·lació és senzilla.

Ubuntu: Distribució basada en Debian, vàlida per a diversos camps. Disposa d'un repositori depaquets en codi font, i d'entre els quals compta amb força aplicacions educatives.http://www.ubuntulinux.org

Xarnoppix: La Xarnoppix és una distribució catalana en format botable. Coordinada pel LluísGras, professor en un centre docent a Barcelona. Està basada en Debian i en el projecteMetadistros. A diferència de altres distribucions "Live" des de un bon principi ha estat pensadaper emprar-la a nivell educatiu, de forma que el programari que incorpora ho reflecteix. A més amés xarnoppix està suportada per d'altres professors del país, que ja han tingut interès enfocalitzar la distribució als programes d'ensenyament, amb el que es poden unir esforços per ferque aquesta distribució sigui cada vegada més una distribució orientada a l'ensenyament.

http://xarnoppix.softwarelibre.org/index.php?lng=ca

1.7 Valoració

Els criteris per escollir una distribució o altre es poden definir en:

● Disposició d'una eina de configuració àgil i el més completa possible; p.exem Yast2 en Suse9.2 o Harddrake en Mandrake 10.2.

● Kernel actualitzat, sobre el 2.6

● Procediment d'instal·lació fàcil.

● Amb els dos escriptoris KDE i Gnome.

● Detecció de les particions de Windows.

● Muntatge de la resta d'unitats.



● Disponibilitat i compatibilitat amb el maquinari.

● Amb nombroses actualitzacions i que aquestes es facin el més automàtiques possible.

● Diversitat, quantitat i qualitat en els paquets de programes que s'ofereixen.

● La tipologia de paquets; a poder ser RPM degut a la seva fàcil instal·lació.

● Possibilitat de compilació

● Possibilitat de combinar algunes opcions d'escriptori sense que hi falti el KDE, l'escriptori mésassequible quan es prové d'un entorn MSDOS-Windows.

● Instal·lació a partir d'un CD Live i possibilitat de descarregar paquets amb connexió en xarxa(preferiblement banda ampla).

Davant del dubte convindria defugir de distribucions lliures i encaminar-se cap distribucions ambel suport d'una empresa o institució. En aquest sentit cal tenir en compte que una distribució lliurepot esdevenir de molt difícil instal·lació per a determinats PCs i el personal docent possiblementinstal·larà la distribució en el seu ordinador domèstic. Servei de suport a 2 nivells; un primer nivellofert per la mateixa Administració educativa i un segon nivell ofert per l'empresa o institució queha elaborat la distribució.



2 Aplicacions Educatives:

2.1 Gimp

2.1.1 El Programa; conceptes bàsics

Com en altres editors d'imatge, es poden a realitzar operacions bàsiques amb arxius (crear, obrir,etcètera). El millor que es pot fer per a la correcta utilització del Gimp és que conèixer totes leseines que disposa. Podeu comprovar que aquest programa d'edició gràfica té tantes coses quepoden interessar. Ja abans d'editar una imatge ens caldran fonaments de com poder manipular elfitxer:

1. Si voleu obrir una Imatge que hi ha desada en el disc dur només cal fer clic enArchivo/Abrir , buscar la finestra i després d'uns segons, s'obrirà la finestra des de la quees pot seleccionar l'arxiu que es vol obrir. El seu aspecte és bastant diferent al altreseditors d'imatge. D'altra banda, l'opció Abrir també permet crear una nova carpeta (odirectori), eliminar un fitxer del disc dur o canviar-li el nom, retornar a la carpetad'usuari, ... també deix decidir en quin format està editat el fitxer, fer vista prèvia i podernavegar pels directoris del sistema – tenint en compte les limitacions de i privilegis decada usuari. L'opció de carpeta ../ és per anar al directori superior.



2. En principi, la única carpeta que oferirà el programa és la personal, la que correspon aaltres usuaris. Convindrà que en la carpeta de personal hi tinguem ben classificats elsnostres documents en carpetes. Possiblement podrem accedir a d'altres carpetes delssistema o d'altres usuaris del nostre grup però no en podrem modificar el contingut. Comja s'ha exposat, Gimp pot treballar amb diversos formats gràfics. Una vegada trobat elfitxer que es buscava només caldrà fer clic a sobre i el fitxer d'imatge i confirmar que esvol obrir, fent Abrir; després d'uns instants, la imatge es mostrarà en una nova finestra enl'escriptori.

3. Per a dur a terme un retoc cal partir d'una imatge ja existent; si es vol fer quelcom méscreatiu, com compondre una imatge a partir d'altres cal tenir en compte les limitacionsd'aquest programa. De totes maneres, per crear una nova imatge en blanc, cal anar aArchivo/Nuevo i esperar que s'obri una finestra en la que s'ha de definir les propietats dela imatge que anem a crear. La mida: Si es tracta d'una imatge que a utilitzar només enformat electrònic (per penjar en web, enviar per correu electrònic,...), el fet millor és queajustaments la seva mida en píxels . A més en la part superior s'indica el "pes"aproximatque pot tenir aquesta imatge. Ara bé, cal tenir en compte que aquest valor canviarà enfunció del contingut de la imatge i, sobretot, del format gràfic que es faci servir per adesar-la. Si el que es vol fer amb la imatge és imprimir-la, el més recomanable és ques'ajusti la seva mida amb la unitat de mesura que amb la que es vol treballar (p. exem,centímetres), així com la resolució que tindrà la imatge. Per mantenir la proporcióamplada/llargada en la imatge es mostra un botó amb una cadena; això significa que lesdues dimensions estaran vinculades (és a dir, que no serà possible en aquest cas ajustarels seus valors per separat). Sinó es vol que això sigui així, fer clic en el botó de la cadenai, com es pot comprovar, de l'anella central desapareix i ja es podrà ajustar totes duesresolucions per separat:

1. Els valors que es mostren en el apartat d'ajust de mida d'imatge estan expressats en polzades



(per defecte), però és més que probable que es vulgui ajustar-lo utilitzant el sistema mètricdecimal. Per fer-ho, fer clic en píxeles/in i escollir de la llista la unitat que es vol emprar. Si noen tenim prou fem clic a més i podrem escollir més unitats de mesura.

2. Amb Gimp es poden editar imatges RGB o amb escala de grisos. També es pot seleccionar elcolor de fons de la imatge en l'apartat Tipo de relleno (frente, fondo, blanco, trasparente); per aa saber quins són els colors frontal i secundari seleccionats, cal mirar la cantonada inferioresquerra de la paleta d'eines.

3. Una vegada ajustada la mida de la imatge i la resta dels paràmetres de la finestra de maneraque s'adaptin al que es vol fer fer clic en el botó Aceptar i apareixerà una nova imatge amb elcolor de fons que s'hagi seleccionat.

4. Per guardar una imatge, i per tant una vegada que s'hagi creat una imatge, el més provable ésque es vulgui desar-la, d'una altra manera tot el treball es perdria. Amb la imatge oberta essitua el cursor en qualsevol punt de la mateixa, i es fa clic amb el botó dret del ratolí. En elmenú que ens mostrarà el menú del programa i escollim l'opció Archivo i després Guardar. Acontinuació, apareixerà la finestra Guardar Imagen, en la què s'haurà de realitzar diversosajustaments pel que fa a la imatge que es va desar. En primer lloc s'utilitzarà l'apartat dedirectoris per seleccionar en quina carpeta del disc dur es desarà l'arxiu. Una vegada escollidala carpeta, cal assegurar-se que la mateixa apareix indicada en l'apartat inferior i ja es potescriure el nom del fitxer. També s'haurà d'especificar el format en el qual es desarà l'arxiu enla casella Por extensión. En el cas de que s'esculli jpg, i després de fer Aceptar es mostraràuna nova finestra en la qual podrem definir algunes propietats associades al format jpg.



2.1.2 Eines del Gimp

En la paleta d'eines del programa es disposa d'una pila de botons:



1. Si es fa clic sobre (rectangle de selecció) es podrà comprovar que es tracta d'una eina deseleccionar una part d'una imatge delimitant-la amb un rectangle. Només cal situar elcursor en el vèrtex superior esquerra de l'àrea a seleccionar i fer i, sense deixar anar elbotó del ratolí moure el punter del ratolí fins al vèrtex oposat. Una vegada finalitzat es potdeixar el botó; l'àrea seleccionada quedarà delimitada per una línia discontinua iparpellejant.

2. L'eina (cercle de selecció) funciona exactament igual que l'anterior, amb la únicadiferència que, en aquest cas, el que es seleccionarà serà una el·lipse.

3. L'eina de selecció a mà alçada (llaçada) només és recomanable per aIs usuaris amb bonaprecisió de pols, ja que cal anar traçant de manera manual el contorn; només s'ha de situael cursor en la vora de l'àrea fer clic i, sense deixar anar el ratolí, moure aquest perdibuixar el contorn a seleccionar.

4. La vareta màgica selecciona fent clic en un punt de la imatge; la selecció resultant seràtota la part de la mateixa amb la qual "comparteixi" el color. Per modificar el nivell detolerància, veu a la finestra Opción de herramienta i moure la Barra d'Umbral.

5. Si s'usa altres editors d'imatge, el sistema de selecció que fa servir corbes Bezier (laploma) ja és conegut.

6. La selecció intel·ligent (tisores) punt a punt; es situa el cursor a la vora de la zona amarcar i és fa clic (en aquest cas no has d'arrossegar). Cal moure el ratolí seguint un



fragment del contorn, tornar a fer clic, i automàticament el traç de selecció s'ajustarà a lavora de l'objecte que estàs seleccionant. Repetir aquesta operació tantes vegades comcalgui fins a definir totalment el vora de l'objecte.

7. Si s'usa l'eina (movedor) es podrà desplaçar el contingut d'una selecció o d'una capa.

8. En moltes operacions de retoc cal modificar el nivell de zoom amb el qual visualitzes laimatge. Per a fer-ho, necessitarem l'eina (lupa) i a continuació, a l'igual que es faria ambl'eina de selecció rectangular, dibuixar un requadre que delimiti la part de la imatge quevols ampliar. Quan vulguis tornar a disminuir el nivell d'augment, repetir aquesta operacióperò prement la tecla Control.

9. Si es vol retallar part de la imatge, ens caldrà l'eina (bisturí); a l'igual de quan es realitzauna selecció rectangular, només cal situar el cursor en la cantonada superior esquerra, ferclic i, sense deixar, arrossegar per crear un requadre. Quan es tingui l'enquadrament(veure finestra Información del recorte ) fer clic en el botó Recortar. D'aquesta manera,tota la part de la imatge que va quedar fora del requadre serà eliminada en aquellmoment.

10.Per afegir un text a les imatges s'haurà de seleccionar l'eina (text). Situar el punter en elazona de la imatge on es vol introduir el text i fer clic; s'obrirà una finestra d'edició de enquè primer s'hauran d'ajustar les propietats del text i, a continuació, i utilitzar l'opcióPrevisualización per escriure el text que vulguis afegir a la imatge. Si queda prou bénomés cal fer clic en el botó Aceptar.

11.Seleccionant una d'aquests dos eines (llapis i pinzell) es podrà utilitzar el punter del ratolícom si es tractés d'un llapis o un pinzell.



12.Si el vol acolorir tota una part de la imatge d'un mateix color, o potser utilitzar un degrat,s'haurà d'utilitzar les eines (pot de puntura i descoloració). Només cal fer clic en el punt dela imatge on color o fons es vulgui canviar, i es produirà llavors el canvi del mateix.

13.El pinzell de clonació permet reparar zones deteriorades d'una imatge a partir d'altrespunts de la mateixa. Donada la gran utilitat d'aquesta eina, més endavant s'explicarà comusar-la.

14.El Gimp disposa de diverses eines de retoc amb les quals es pot aclarir, enfosquir,suavitzar, distorsionar, etc. (gota, ploma, ...).

15.Finalment , en la part inferior de la barra de eines, es troba les opcions de paleta (...) ones pot seleccionar els colors frontal i de segon pla, un degradat i un patró per a utilitzar-losamb les eines de dibuix, omplir, pinzell, llapis, cub, etcètera.



2.1.3 Conceptes del món de la imatge per editar amb Gimp

Format: Conjunt de normes que defineixen la manera exacta en la qualsevol contingut utilitzat enl'ordinador és emmagatzemat. Com es pot suposar, cada format té les seves peculiaritats, aixícom avantatges i limitacions, fet que s'emprarà en funció de l'ús que se li vulgui donar.

Píxel: Forma creada a partir de la unió dels termes PICTURE + Element (d'imatge). Es tracta dela unitat bàsica de color utilitzada en la informàtica.

Resolució: Mesura que expressa el nombre de punts que formen una imatge. Amb una resoluciómés gran d'una imatge, més nitidesa tindrà aquesta.

RGB: Sigles de Red, Green, Blue (Vermell, Verda i Blau), també coneguts com a colorssubstractius. És un sistema d'imatge amb el qual és possible obtenir qualsevol color a partir de lacombinació d'aquests tres.

CMYK: Sigles de Cyan, Magenta, Yellow, BlacK (cian, magenta, groc i negre), també conegutscom a colors additius. Sistema de color utilitzat per la impressió i que mitjançant la combinaciód'aquests quatre colors, resulta possible obtenir qualsevol altre.

Corba Bezier: Tipus de línia corba la qual es defineix utilitzant tres o més punts.

Ombres En la divisió d'una imatge depenent de la seva il·luminació, les ombres són els puntsmés foscos.

Tons mitjans: Seguint amb el sistema de "dissecció" de la imatge per la seva il·luminació, elstons mitjans són, els que es troben entre els més clars i els més foscos.

Punts de llum: Per finalitzar amb la divisió de la imatge basada en la il·luminació, els punts dellum són els més clars d'aquesta.

Desaturar: Funció consistent a eliminar tot el color d'una imatge, però que aquesta estigui enmanera de color RGB, i no en escala de grisos, de manera que, posteriorment, sigui possibletornar a afegir-hi color. Per un error en la traducció del programa, en comptes de constar comdesaturar, es troba com insaturar.

2.1.4 La camera digital en Linux – el programa Digikam

Molts centres educatius i professors utilitzen cada vegada més el seu ordinador per descarregarfotografies des de la càmera digital i editar-les, per reproduir pel·lícules, o fins i tot per veureprogrames de televisió. Això és possible fer tot això en GNU/Linux ja que en la majoria dedistribucions s'inclou tot el software necessari. En el cas de que GNU/Linux no reconegui lacàmera digital es pot usar un lector de targetes de memòria per a copiar-les a l'ordinador.Tanmateix la transferència de fotos des de la càmera digital al PC no és molt complicada. Através del programa Digikam es fa de la següent manera:



1. Cal connectar la càmera digital a l'ordinador a través del cable USB, i s'inicia la aplicació, almenú del KDE.

2. En cas que sigui la primera vegada que s'obre el programa, preguntarà en quina carpeta esdesitja que es desin els àlbums de fotos, que es crearà per defecte en la teva carpeta personalde cada usuari. Després d'això, es torna a la finestra principal del programa.

3. Ja es pot començar per crear un àlbum de fotos en el que es pugui ordenar les imatgesprocedents de la càmera; introduïm un nom per al àlbum.

4. A continuació cal configurar el programa per a la càmera:Configuración/Preferèncias/Configuración de la cámara/Detección automática. Es de suposarque Digikam detecti sense problema el model correcte.

En el cas que no la reconegui es pot provar a connectar-la en un port USB diferent i repetir lespasses. Si això no funciona, pots forçar el procés i seleccionar-la manualment. Per a això, ferAñadir i escollir el model correcte de la llista. No obstant, si no la configura de maneraautomàtica potser no funcioni. Caldrà copiar les fotos des d'un lector de targetes de memòria.

5. Per a seleccionar l'entrada corresponent a la càmera que emprem, s'obrirà una nova finestra i,



després de uns instants, podràs veure les fotos gravades en la càmera. Seleccionar lesimatges que es vulguin transferir al àlbum i arrossegar-les fins a la part dreta de la finestra.Quan deixis anar el botó del ratolí, fer clic per a què es transfereixin les fotos. Si es vol, tambées pot seleccionar el directori de descàrrega en la part inferior de la finestra, d'aquesta maneraes descarreguin totes les fotos de la càmera digital.

6. En cas que la càmera digital no es pugui configurar i utilitzi targetes de memòria, resultaràmolt més còmode descarregar les fotos directament al PC per mitjà d'un lector de targetes.

7. Per organitzar les imatges descarregades en àlbums es procedirà de la següent forma:

Si es fa doble clic damunt d'un àlbum es podrà editar les seves característiques. A través de lanova finestra serà possible afegir comentaris, així com classificar els àlbums per categories.

Si cap dels temes predefinits s'ajusta a la naturalesa de les fotos, entrem una nova col·lecció.Es pot crear àlbums amb imatges que estiguin en el disc dur. Fem clic a Albumes/Añadirdirectorios como albumes. Llavors seleccionem la carpeta en la que estiguin les imatges Estornarà a fer per a totes les fotos que vulguem organitzar.

8. Per a fer retocs de les fotos – no gaire sofisticats - amb el mateix Digikam, també es pot fer,sense necessitat de recórrer a cap programa d'edició gràfic extern. Després d'obrir Digikam, ihavent transferit les imatges des de la càmera digital al PC, es pot:

– Per girar una imatge en el sentit de les agulles del rellotge, fer clic amb el botó dret sobre laimatge preliminar del fitxer, i després escollir Rotación JPEG sin pèrdida i a continuació elsgraus.

– Per veure la foto a major mida, fer doble clic a sobre de la vista prèvia de l a imatge. – Si es desitja tallar una part de la imatge, es selecciona la zona polsant i. arrossegant el ratolí.

A continuació és selecciona l'eina de retallar. Convé utilitzar el zoom de les lupes ja que no estracta de la imatge real sinó de una reducció i poden haver errors alhora de tallar la imatge.

– També hi ha una icona que permet modificar la brillantor, la gamma i el contrast.– Una vegada fets els canvis oportuns, fer clic sobre la icona del disquet i es desaran aquests

canvis.



2.2 Multimèdia

2.2.1 Edició i reproducció de video

Programes d'edició de video

Kino: Editor de vídeo, sota llicència GPLhttp://kino.schirmacher.de/



Main Actor: Editor de vídeo. Programa propietari de l'empresa Adobe.

http://www.mainactor.com/

Programes de reproducció de video



Kaffeine: Reproductor multimèdia. http://kaffeine.sourceforge.net

Noatun: Reproductor multimèdia de l'escriptori KDE. http://noatun.kde.org/

Totem: Reproductor de video de l'escriptori Gnome. http://www.gnome.org/projects/totem/



Xine: reproductor multimèdia compatible amb diverses plataformes.http://xinehq.de/index.php/home



Reprodució de DVD i clips en format WMV:

Quan s'introdueix un DVD es pot comprovar que lector inicia el programa de reproducció devídeo. Però el primer que es comprovarà és que apareix un missatge d'error. Això és perquès'han eliminat tots els còdexs necessaris per a poder reproduir pel·lícules en DVD en l'ordinador,per problemes legals. Però ho podem solucionar i de pas es pot visualitzar altres formats decompressió de vídeo, com Divx o WMV:

En el cas que calgui fer-ho, es connecta la connexió a l'ordinador i obriu el navegador escrivint ladirecció:

http://cambuca.ldhs.cetuc.puc-rio.br/xine i es veurà aquesta web:, una sèrie de paquets rpm:

D'aquesta pàgina en descarreguem els fitxers:libdvdcss-1.2.8-2.network.i386.rpmw32codec-0.52-1.i386.rpm.



Una vegada s'hagin copiat a la carpeta personal de l'usuari, i en el cas que treballem amb ladistribució Suse 9.2, només cal clicar-los i al tractar-se de fitxers *.rpm s'executarà el gestord'instal·lació Yast.; per a fer-ho cal tenir privilegis d'Administrador.

Primer començar per libdvdcss-1.2.8-2.network.i386.rpm i després continuar per l'altre fitxer fentel mateix procés d'instal·lació.

Seguidament anem a l'adreça:

http://packman.links2linux.de/?action=124

i escollim els paquets RPM (sempre pensant que s'empra la distribució Suse 9.2):



libxine1-1_rc5-0.pm.0.i6 86.rpmlibxine1-dvd-1_rc5-0.pm.0. i686.rpmw32codec-0.52-1.i386.rpm.

Repetim les passes descrites anteriorment per a fer la instal·lació. Cal fer-ho per ordre sinó enstrobaríem amb missatges d'error. Si surten missatge d'error cal cancelar la instal·lació i fer-ho enel ordre indicat. Per a poder veure les pel·lícules sense salts cal tenir activat l'opció de mode DMSen el lector de DVD. Per a fer-ho s'ha d'anar al gestor de Suse Yast, i entrar en l'apartatHardware/Modo IDE DMA, escolli el lector de DVD i escolli l'opció ultra DMA/16

També es pot consultar l'adreça:

http://www.videolan.org/vlc

2.2.2 Sintonització de TV

També es pot veure la televisió amb GNU/Linux de manera similar que es feia amb GNU/Linux,sempre que es tingui instal·lada una targeta sintonizadora de TV:

● Cal iniciar el programa de visualització de TV, el KwinTV, buscant-lo dins de menú inicial i al'apartat de Multimèdia.

● Si és la primera vegada que s'obri l'aplicació, apareixerà un assistent que ajudarà a sintonitzarles emissores de televisió.

● Cal tenir escollit el mode PAL i desmarcar l'opció Scan whole frequency band, escollir la zonaEurope West i fer Start per a què comenci la cerca.

● Una vegada finalitzada desar els canals trobats.



2.2.3 So i Música

Qualsevol distribució del sistema operatiu GNU/Linux disposa de software suficient per escoltartant CDS com fitxers d'àudio. De fet Linux reprodueix sense cap problema els formats mp3, ogg iwav.

A diferència de Windows Media Player ( i d'altres) les aplicacions Linux no transmeten cap tipusd'informació a través d'Internet, així que no existeix el risc que algú conegui dades del usos quese'n fa al PC i de les dades que conté

L'XMMS – el principal reproductor de so que disposa Linux - també permet descarregarinformació dels discos (títol, autor,etc.) d'una base de dades tipus CDDB, com FreeDB. Si esdesitja, es pot usar un programa diferent, com per exemple KsCD (a descarregar enftp://ftp.suse.com (en rpm per a Suse), http://www.freshmeat.net, http://www.sourceforge.net ).

CONFIGURACIÓ I REPRODUCCIÓ D'AUDIO AMB EL PROGRAMA XMMS

Abans que es pugui reproduir música amb Linux cal que configurar XMMS:



1. Fer clic a botó d'inici i dins de l'apartat de Multimèdia a l'opció Reproductor d'Audio, iescollim el programa XMMS.

2. S'obre el reproductor d'audio i fem clic amb el botó dret a sobre de la finestra. EscollirOpciones dons del menú que es desplega, i a continuació Preferencias.

3. Després escollir l'opció Reproductor de CD de audio 1.2.10 i fer clic sobre configurar. Aquídependrà d'on estigui muntada la unitat i del tipus que sigui. En el cas de que sigui unaunitat de DVD, caldrà substituir la configuració i que quedi:Dispostivo: /dev/dvdDirectorio: /media/dvd



i a sota, en el Modo de reprodución escollir, Extracción de audio digital.També podríem afegir una altra unitat de reproducció, en el botó inferior que hi ha en lafinestra esmentada.

4. Per escoltar un CD de música amb XMMS només cal col·locar el CD d'audio, fer clic ambel botó dret sobre la finestra de programa, i visualitzar la carpeta on esta muntada la unitatque conté el CD d'audio. Podem escollir l'opció de visualització completa:



5. Només hem de carregar el directori on està muntat el CD d'audio:

2.2.5 Escoltar “la radio” amb RealPlayer

En les plataformes Windows es conegut de tothom el programari d'audició d'emissores de radio(gratuïtes o de pagament). En el cas de GNU/Linux, això també es possible ja que l'empresa queofereix el producte RealPlayer ha alliberat el codi i també ha ofert en la seva web un rpm per a laseva instal·lació.

En la mateixa pàgina també podem baixar el plugin de real per a mozilla, descomprimir-lo i desar-lo a la carpeta de plugins, de tal manera que al tornar a obrir el navegador, aquest podràreproduir els fitxers multimedia que cerquem per la web. Anem a la web de http://www.real.com ibaixem el fitxer rpm per a la seva instal·lació:



Una vegada descarregat el fitxer rpm l'executem amb l'eina de configuració que correspon a ladistribució, en aquest cas, i al tractar-se de Suse el Yast.

Una vegada instal·lat, tornem a anar a la pàgina de www.real.com a l'apartatde real guides, per a buscar les emissores gratuïtes, o bé a la pàginahttp://guide.real.com/:

Escollim l'apartat de radio i dins d'aquest el gènere musical que ens agradi.



2.2.5 Gravació amb el K3B

Per gravar podem usar el programa K3b – millor entrant com a root o administrador per usar-lo -.Podem fer còpia d'un CD complert o bé obrir un projecte nou d'audio, on podrem escollir lespistes o bé passar les músiques a format digital una sèrie de fitxers d'audio, de la mateixamanera que és fa amb qualsevol programa de gravació.



A l'igual que es pot fer amb Windows, es pot gravar Cds o DVDs amb GNU/Linux amb aquestprograma. Tal i com s'ha indicat, és preferible entrar al sistema amb el root d'administrador:

Es clica el botó d'inici:



Anem fins a Multimedia i el gravador KIIIb:

La interfície es similar a qualsevol programa de gravació. Destaquen les 4 opcions de còpia:

1. Fer un Cd d'Audio a partir de musica en format d'arxiu digital2. Fer un CD de dades.3. Fer un DVD de dades.4. Fer una còpia d'un altre CD o DVD.

En el cas d'utilitzar CD-RW, es poden borrar abans d'iniciar la còpia.

En aquest exemple s'ha arrossegat la carpeta Projecte dins el “proyecto”, Només quedaria fer clica Burn per a què efectués la còpia



2.2.6 Edició de So

D'entre els diferents programes d'edició de so, s'opta per un que té traducció al català, l'Audacity:

1. Configurar els paràmetres d’enregistrament d’àudio del programa: canals, resolució i mostreig.

a) Obriu Fitxer/Preferències i cliqueu a la pestanya Qualitat. Podeu triar la qualitat del'enregistrament. Per a les pràctiques posteriors és convenient que estigui ajustat com a laimatge.



b) Cliqueu a la pestanya Formats de fitxers. Convé, per seguretat, que assenyaleu l'opció Fesuna copia del fitxer abans d'editar (més segur) i a la secció Format d'exportació no comprimit heude tenir marcada l'opció WAV (microsoft 16bit ).

2. Enregistrament d’un so des de CDa) Seleccioneu, a la barra d'eines del mesclador, Reproductor de CD com a origen de

l'enregistrament.

b) Inseriu un CD d'àudio a la unitat lectora de CD-ROM. Si s'obre un reproductor de CD, atureu-lo(no el tanqueu). Si no s'ha obert cap reproductor de CD, obriu l'intèrpret de CD des del programaXMMS, i seleccioneu la carpeta on es troba el CD (generalment /media/cdrom ) .



c) Cliqueu al botó d'enregistrament de l'Audacity.d) Cliqueu al botó de reproducció de l'intèrpret de CD.d) Quan ho cregueu convenient, atureu l'Audacity mitjançant el botó d'aturada, i atureu i tanqueu

el reproductor de CD que tingueu obert.e) Podeu Escoltar el fragment que heu enregistrat clicant el botó Play de l'Audacity. f) Podeu desar aquest fragment a la vostra carpeta. L'Audacity no permet guardar directament enformats d'àudio. Ho heu de fer des del menú Fitxer en tres formats diferents Exporta com a WAV– MP3 - Ogg.

3. Les seqüències de so es poden copiar, retallar i enganxar com es fa en qualsevol programad'edició 4. La configuració de l'Audacity depèn sempre de quina és la finalitat de l'enregistrment. Com areferència us pot servir aquest quadre:

Qualitat Estereofonia BitsVeu 11025 Mono 16CD Audio 44100 Stereo 32DAT 48000 Stereo 32

5. Els principals efectes que incorpora el programa són:

Amplifica: amplifica o redueix el volum del fragment de so seleccionat.Bass Boost... (per amplificar baixos): amplifica les freqüències baixessense modificar les altes.



Eco: afegeix un efecte de ressonància.Fàding d'inici (fa aparèixer): el so va apareixent progressivament.

Fàding final (fon): el so es va fonent de mica en mica.

Mirall horitzontal (inverteix): inverteix la pista de so (dalt-baix)Marxa enrera (revers): reprodueix el fragment seleccionat del revés.Freeverb2...: afegeix una reverberació al fragment seleccionat.

2.3 OpenOffice

Quan obriu la suite ofimàtica, us presenta els documents que podeu crear:

2.3.1 Writer

És l'editor de textos de l'OpenOffice. Crea:

– Documents de text.– Documents HTML.– Documents mestres.– Altres (etiquetes, targetes de visita, ...)



Elements:

1) Barra de menús

Barra d’eines: A l'esquerra de la pantalla i en disposició vertical. Les iconespermeten organitzar algunes accions del Writer per tal de poder-los utilitzaramb rapidesa (inserir gràfics, correcció ortogràfica, caràcters ocults, ..).

A tenir en compte que les icones de les barres es poden afegir i treure desdel menú Herramientas/Opciones.

D'altres funcions que es poden executar des de la barra de menús:

– Inserir text– Inserir fitxers– Accedir a l’ajuda– Crear documents– Recuperar un document– Tancar un document– Retallar, copiar i enganxar– Formatar un document– Canviar el format de les fonts,

de paràgraf

– Capçaleres i peus de pàgina– Numerar pàgines– Inserir objectes– Fer contorns i ombrejat– Format de les imatges– Taules– Modificació del format d’una

taula– estils de text i modificar estils.– ........

També hi ha la barra de funcions:

i la barra d'objectes:



També podeu trobar la regleta, per a indicació de les tabulacions, sagnats i marges deldocument:

Finalment la barra d’estat; que proporciona informació del que s’està veient a la finestra orelativa al context:

Accions a destacar:

Desar un document com a els formats especificats a la imatge i a més de html, xml i txt.

Revisió de l’ortografia: Cal tenir instal·lat el diccionari de l'idioma (genèric per a tots elsprogrames de la distribució), activar l'idioma en l'escriptori de treball i escollir en l'estil quetreballem, la pestanya fuente:



2.3.2 Calc

És el programa de full de càlcul de la suite ofimàtica. Al no tenir programa de base de dades,també pot esdevenir un editor de taula de dades. Força similar a l'Excel. D'entre altres es pot fer:

– Copiar i enganxar el contingut d'una cel·la

– Copiar i enganxar el contingut d'un rang d'unfull de càlcul

– Inserció i eliminació de files i columnes

– Creacions de successions numèriques itextuals

– Formats numèrics

– Formats de dates

– Formats condicionals

– Validació de dades

– La funció condicional SI( ; ; )

– Diferents presentacions finals de fulls decàlcul



Llibre de treball:

Cel·la activa Menús i barra d'eines Barra de fórmules Fulls del llibre.



2.3.3 Impress

És el programa de presentacions de la suite OpenOffice.

1) Si feu clic sobre el botó del menú d'inici i cerqueu l'aplicació Impress veureu que:

i veureu aparèixer la finestra per escollir el tipus de presentació. A continuació elformat i finalment les transicions de les diapositives:

Escollim el disseny de cada diapositiva:



Per afegir una nova diapositiva a la presentació fem Insetar/Diapositiva o bé podem configurardes del Menú Herramientas/Configurar el boto d'inserció de diapositives en una de les barres.

Per al Desplaçament entre diapositives el podem realitzar a través de les tecles de Retrocedirpàgina i Avançar pàgina.

A l'igual que amb la resta de programes de la suite és pot Guardar, Abrir, Inserir un arxiu, Inserirun dibuix o una imatge, donar format al text, canviar l’alineació, canviar l’interlineat, disseny de lapàgina, ...

Les vistes: Aquestes opcions us permetran accedir a les diverses modalitats per veure lesdiapositives:

Es pot configurar la transició entre diapositives.



2.4 Internet

2.4.1 Els gestors de correu:

Kmail:

Gestor de correu vinculat a l'escriptori KDE.

Disposa de diverses opcions de configuració però no permet el format de text. Solament es potfer amb etiquetes d'HTML

En versió catalana

Llicència GLP

http://kmail.kde.org

Aquest programa ens permetrà per enviar i rebre missatges de correu electrònic amb l'escriptoride KDE. Kmail no cal instal·lo ja està integrat en el KDE. Si s'utilitza la missatgeria electrònica demanera habitual, no hi haurà cap inconvenient per adaptar-s'hi, ja que l'aspecte de la sevainterfície és molt similar a la dels programes de correu que s'usen en Windows.

Però, que cal per utilitzar Kmail?

En principi, farà falta exactament el mateix que amb Windows:



Una connexió a Internet a través de la qual sigui possible transmetre les dades dels missatges decorreo electrònic (RTB, ADSL, cable, ...).

Les dades necessàries per configurar un compte, que ha de proporcionar el servidor de correu:el ISP, l'adreça de correu electrònic, nom d'usuari i contrasenya, els servidors de correu sortint(SMTP) i entrant (POP) .

Per a configurar una identitat



- Per al correu Spam, haurem d'anar a:

Eines/Configurar Kmail

Xarxa/Modificar/General

i es poden establir algunes condicions al correu d'entrada per tal que entrin aquells que nomésvolem.

Per importar el correu que tenim desat des d'un altre gestor de Windows.

Fer Eines/lmportar missatges i escolliu el sistema de fitxers que utilitzava el vostre gestor. Acontinuació fem Importar/Acceptar i anem a buscar la partició on es troben els missatgesenmagatzemats. Confirmem la importació i es crearà una nova o noves carpetes producted'aquest importació

Els botons de la barra del KMail

Funcions del gestor de correu

Consells a l'usar Kmail.

● Per evitar l'Spam cal assegurar-se que el teu proveïdor de correu electrònic utilitzi un servidorPOP3; una vegada comprovat això caldrà configurar-lo especificant les característiques delfiltre dels missatges que no es volen rebre.



● Cal tenir en compte que si es mira el correu amb 2 gestors diferents (el Kmail i un de l'entornWindows), en un d'ells haurem de seleccionar l'opció Borrar el correu descarregat i en l'altreno. En aquest sentit s'aconsella deixar per a visulaitzar només el de Windows.

● En cas que aparegui la finestra d'informacions, es convenient desctivar l'opció per a què noemergeixi cada vegada que accedim al gestor de correu.

Ximian Evolution:

Gestor de correu electrònic de la casa Novell, que a més disposa d'una agenda, un programadorde tasques i una llibreta d'adreces on emmagatzemar els nostres contactes.

Disposa d'opcions de format per a la ediació de missatges.

Copyright de Ximian Inc.

http://www.novell.com/products/desktop/features/evolution.html

2.4.2 Navegadors:

Podem usar diferents programes de navegació amb Linux:

1. El del mateix KDE, Konqueror:



2. Firefox:

3. Mozilla:



4. Epiphany, un navegador de l'escriptori Gnome:

5. Altres ...



Una vegada escollit, la cosa pràctica és afegir l'enllaç del navegador que usem per defecte en labarra d'eines.

Els favorits o marcadors de Konqueror/Mozilla/Firefox són similars als d'Internet Explorer.Compleixen la mateixa funció que aquests, és a dir, permeten guardar aquelles direccions depàgines web que et resultin interessants per poder tornar-hi més endavant, amb tan sols fer unclic de ratolí. A part, també és possible organizar-les per temes. En Bookmarks o Marcadores, hiha el menú que es desplega, on trobem l'opció Add/Añadir marcador o Manage Bookmark/ Editarmarcadores:

També podem organitzar-los per carpetes. Es poden crear tantes carpetes i agregar tantsmarcador com es desitgi. Això sí, cal tenir present que s'ha d'anar esborrant períodicament (o béreorganitzar) els que no interessin.



També podem importar la relació de favorits feta amb navegadors de l'entorn Windows; éspossible recuperar-los per a usar-los amb Konqueror/Mozilla/Firefox.

Finalment al menú d'Edició podem configurar les preferències del navegador:

Pàgina d'inici, Idioma, navegador per defecte, ...

Borra la barra d'historial, el catxé, els passwords, ...



2.4.3 Editors HTML

Bluefish:

Editor de l'entorn HTML. Senzill d'usar. Vinculat al projecte de desenvolupament de OpenOffice.

http://bluefish.openoffice.nl/

Composer de Mozilla:



Forma part del l'antic projecte de Mozilla. http://www.mozilla.org/products/mozilla1.x

Quanta:Editor de l'escriptori KDE. Complet però una mica complicat en el seu ús. Vàlid pera editar altresfitxers (de codi, C++, ...). http://quanta.kdewebdev.org/

NVU:Editor vinculat a la nova fornada Firefox-Thunderbird-... amb standards de WYSIWYG i presentaten diverses plataformes (Windoes, Mac, ..)http://www.nvu.com/



Com fer una petita web senzilla

1. Feu Format/Page Properties

● Escriviu, a la casella Title el títol del document: Pàgina principal, l'autor, ...

● Establiu el color de fons, ...



Proveu-ho amb altres configuracions de color de fons (compte amb el color de la lletra; pera un color de fons fosc heu d'escollir color de text blanc o groc).

2. Podeu canviar la visualització a vista prèvia i a codi HTML de la pàgina:

3. Formatar text i afegir imatges. Per formatar el text anem al desplegable d'estils que hi ha a lapart superior esquerra. Per inserir imatges anem a Insert/Image



4. Inserir una taula ala pàgina. Anem a Insert/table...

i es pot determinar d'una manera fàcil o bé de manera escrupolosa les característiques de lataula



2.5 Altres

2.5.1 Què és Wine?

Una pregunta que es fa sovint l'usuari que s'inicia en GNU/Linux, és saber si es pot usar elsmateixos programes que es fan servir en Windows. En principi no pot ser, ja que els dos sistemesoperatius són molt diferents, i no és possible que funcioni software compilat per a un en l'altre. Noobstant, el programa Wine aconsegueix preparar-los perquè funcionin sota GNU/Linux. Aixís'instal·la:

● Es descarrega la versió més nova de Wine ( a vegades les mateixes distribucions jal'ofereixen). S' obre el navegador,i s'escriu la direcció http://www.winehq.org, (o es fa enter pera què es carregui la pàgina).

● Es clica sobre download (apartat suport) i es fa clic en l'hipervincle de la versió més recent delpaquet. Per no embolicar-se, cal tenir en compte el nom del l'arxiu inclogui 586.rpm (si és queestem treballant en una distribució de paquets RPM). A continuació la icona de la descàrrega(a la dreta del el mirror que s'esculli, perquè comenci la descarrega).



● En el cas de què estiguem treballant amb la distribució Suse i una vegada copiat el paquetRPM, l'instal·lem fent clic sobre el fitxer rpm i només caldrà seguir les instruccions deYast; també caldrà preparar el sistema per a poder escriure en unitats Windows XP-NTFS. Cal recordar que en particions FAT32 no calia fer-ho.



● Quan finalitza el procés, ja es disposarà del “l'emulador Windows” en Linux.

Wine és una aplicació que, i segons els seus creadors, encara es troba en fase dedesenvolupament. Per tant, no existeix cap garantia que qualsevol programa per a Windowsfuncioni amb wine. P. ex si es prova d'obrir la suite Office 2000, es poden llegir i editar textos,però les macros no funcionen. En general, es pot afirmar que quan més antic sigui un programa,major probabilitat tindrà de funcionar amb l'aplicació Wine.

Existeixen moltes pàgines, la majoria en anglès, que ofereixen ajuda i recursos per a Wine. En lapàgina del seu creador, http://www.winehq.com , es pot trobar molta informació, així com tambéuna llista del software que funciona amb Wine www.winehq.org/site/supported_applications . Unaaltra pàgina web és http://www.von-thadden.de/Joachim/WineTools/ que a més de la llista deprogrames, hi ha trucs i consells per aconseguir que funcioni. També la empresa Codeweaversdisposa d'una àmplia llista de programes per a Windows que han estat provats amb Wine, i queestà ordenada per categories: http://appdb.codeweavers.com/appbrowse.php . Si Wine nosoluciona tots els problemes, existeix també software de pagament, com CrossOver, deCodeWeavers, http://www.codeweavers.com/site/products . Per una quantitat no gaire gran espot adquirir un programa que et permetrà treballar amb Microsoft Office XP . Abans ques'inverteixi temps i, sobretot, diners per fer que funcionin programes de Windows en Wine, unconsell: cal comprovar si existeix software alternatiu dissenyat específicament per al sistemaGNU/Linux. Es pot buscar en la pàgina de Freshmeat http://freshmeat.net i Sourceforgehttp://sourceforge.net .



2.5.2 Serveis en Xarxa

Si s'ha fet una instal·lació estàndard de GNU/Linux, el més segur és el sistema s'estiguiexecutant alguns serveis que probablement no es necessitin i d'altres que vulguem fer serveis noels executi. Des de la distribució Suse procedirem de la següent manera:

1.- Fem clic al botó d'inici de l'escriptori:

2.- Escollim dins de Sistema l'aplicatiu Yast:

3.- Entrem el Password que ens identifica com a root:

4.- Una vegada obert el Yast anem a l'apartat de serveis en xarxa i anem donant de baixa o d'altaels serveis d'estació o servidor segons el convinguin fent clic damunt la icona corresponent



2.6 Programes Educatius

Aquest apartat podria ser el més extens del document però per raons obvies només es faràesment d'algunes de les aplicacions i programari d'ús didàctic per a l'ensenyament de personesadultes, en concret 12.

2.6.1 Khangman

Anne Marie Mahfouf

Llicència GNU, GPL versió 2

Per a KDE 3.0 o superior

http://edu.kde.org/khangman

És el joc clàssic del penjat. S'had'endevinar una paraula per joc i encada quadre una forca va apareixentper a cada error. Després de 10intents, si la paraula no és endevinada,el joc està acabat i és mostra laresposta.

Si es vol alguna de les llengüescitades, caldrà instal·lar els fitxerscorresponents des de:

http://edu.kde.org/khangman/languages.php

En el cas del català s'ha de descarregar el fitxer catalan-data.tar.gz i descomprimir-lo al directori /opt/kde3/share/apps/khangman/data, posteriorment reanomenar la carpeta catalan-data per ca.

Hi ha 4 nivells de dificultat: fàcil, mitjà i difícil; a més la categoria d'animals que contenen noméssubstantius d'animals. Hi ha possibilitat d'editar fitxers (en txt) pels propis docents de contingutscurriculars.

Nota: Es pot demanar En el cas de no tenir la carpeta de l'idioma català – necessària per a desarels fitxers *.txt amb el vocabulari - al directori /opt/kde3/share/apps/khangman/data , la podeucrear (amb permís de root) per a poder desar els fitxers dels temes que cregueu convenient. Coma tema de l'aplicatiu ens sortirà el nom del fitxer.

També es poden tenir em compte altres aspectes de configuració com:

● Elecció d'idioma (en funció dels idiomes preconfigurarts al centre de control de KDE)● Que discrimini vocals accentuades a Arranjament/Configura ● Les paraules sempre són substantius. Hi ha possibilitat opció de visualització de les barres

d'eines (principal i de caràcters especials), i la barra d'estat.



● Possibilitat de configurar la barra d'eines i les dreceres de teclat al gust de l'usuari(Arranjament/barra d'eines i Arranjament/dreceres).

● Canviar la configuració de les imatges, la visualització de les vocals accentuades o no, il'habilitació del so (Arranjament/Configura Khangman).

● Habilitar una lletra cada cop o no mostrar el missatge d'enhorabona al finalitzar(Arranjament/Configura Khangman).

Es pot treballar el joc en vint-i-dos llengües: (txec, portuguès-brasiler, búlgar, català, gaèlic,danès, holandès, anglès, finlandès, francès, alemany, hongarès, irlandès, italià, noruec (2dialectes), castellà, català, eslovè, serbi (en alfabets ciríl·lic i llatí), suec, tajik i turc.

2.6.2 Klettres

Versió 1.3

Anne Marie Mahfouf



http://edu.kde.org/klettres/

Aplicació de l'escriptori KDE peraprendre l'alfabet i llegiralgunes síl·labes en llengüesdiferents. Es pot trobar en txec,danès, holandès, anglès,francès, italià i eslovac, escollintla utilització d'aquest idiomesdel menú de Llengües (calconnexió en xarxa per a canvid'idioma).

Si editeu el fitxer suond.xml quetrobareu a la carpeta /opt/kde3/share/apps/klettres/data

afegint un nou idioma, indicant les correspondències de cada lletra amb el fitxer de socorresponent, podreu adaptar-ho al vostre idioma.

A més podeu gravar amb un editor de so, i en format ogg els sons amb la vostra fonètica. Elprograma té quatre nivells que poden ser canviats:

● Nivell 1: la lletra és mostrada i l'alumne ho sent.

● Nivell 2: la lletra no és mostrada, l' alumne només ho sent.



● Nivell 3: la síl·laba és mostrada i l'alumne ho sent.

● Nivell 4: la síl·laba no és mostrada, l'alumne només ho sent.

També es pot escollir dos tipus de fons, desant les preferències desant-los els ajustaments i elsrestaurarà la pròxima vegada la que es jugui. També es pot canviar la font que mostra lalletra/síl·laba.

2.6.3 KmessedWords

Versió 2.2

Primoz Anzur

Llicència GNU,GPL versió 2

Per a KDE 3.0 osuperior

http://edu.kde.org/kmessedwords/index.php

KMessedWords es un joc per endevinar una paraula amb les lletres desordenades. Té tres nivellsi es poden editar el fitxers easy.txt, medium.txt i hard.txt del directori. Per modificar aquest fitxerscal accedir al directori /opt/kde3/share/apps/kmessedwords amb els privilegis d'administrador imodificar el fitxers *.txt (no reconeix fitxers *.txt nou). D'altra banda, el programa permet editar denou els fitxers en l'opció Configura/diccionari.

Al menú Configura/configuració es pot canviar la modalitat d'ordenació per lletres per laordenació per síl·labes; en el mateix menú podeu personalitzar la puntuació per usuaris.



2.6.4 Kverbos

Versió 1.05.13

Arnold Kraschinksi iDavid Vignoni

Llicència GNU, GPLversió 2


http://edu.kde.org/kverbos/

Kverbos es una aplicació per a estudiar formes verbals.

En primer lloc cal anar a Edita/Introdueix un nou verb. Especificant que es tracta d'una formaregular, el programa en determinarà les diferents persones. Per a verbs irregulars cal que eldocent vagi a Edita/Edita la llista de verbs per introduir les diferents persones i temps. Unavegada introduïdes les diferents formes verbals, el programa proposa un temps verbal d'undeterminat infinitiu, l'usuari tecleja la solució en els lloc corresponents.

Si hi ha errors, es pot eliminar totes les entrades de l'usuari, provar-les (retorna correcció) i fins itot veure la solució (en aquest cas no es comptarà com a correcte). En la correcció hi ha l'opcióde no comptar els accents. El botó de continuar permet corregir les formes verbals i es potcomprovar si les seves entrades eren correctes. En el cas de voler seguir prémer de nou el botó.

El programa pot construir formes verbals regulars i les irregulars en castellà, però és convenientque siguin revisades pel docent. Hi ha suport a la conjugació a :

http://turingmachine.org/compjugador/



2.6.5 Kbruch

Versió 3.3

Sebastian Stein



http://edu.kde.org/kbruch/

KBruch es un programa de pràctica d'operacions amb fraccions. Hi ha 4 tipus d'exercicisdiferents:

1. Tasques de fracció: amb aquests exercicis cal solucionar una operació, indicant el resultat delnumerador i del denominador. L'usuari pot decidir si es volen fer exercicis deaddició/substracció i\o la multiplicació/divisió. També es pot decidir en nombre de fraccions i elvalor màxim del denominador.

SUMA I RESTA, amb 2 operands i de denominador valor màxim 10.

MULTIPLICACIÓ I DIVISIÓ, amb 3 operands i de denominador valor màxim 30.

COMBINAT, amb 5 operands i de denominador valor màxim 50.

2. La comparació de fraccions: cal indicar quina és la fracció més gran amb els signes < o >.

3. La conversió: passar a forma de trencats els decimals, simplificant-los fins que es pugui. Si noentrem les dades simplificades ens pot sortir un missatge d'error.

4. La factorització: passar a producte de factors el valor d'un nombre.



2.6.6 KPercentage

versió 1.2

De Matthias Meßmer

http://edu.kde.org/kpercentage/

KPercentage es una aplicació per a l'aprenentatge de les matemàtiques que ajudarà a calcularels percentatges. Té 3 nivells de dificultat:

● Fàcil (amb percentatges amb valors fàcils de calcular)

● Mig (amb percentatges més difíciles, inclús alguns amb valors de més del 100%)

● Bogeria (qualsevol percentatge fins el 200%.

Es poden determinar el nombre d'exercicis a fer (per defecte 5). Dins de cada nivell hi ha 4 tipusd'exercicis:

● Calcular el percentatge d'un nombre.

● Calcular el nombre del qual es dóna el percentatge.

● Calcular quina relació percentual hi ha entre dos nombres.

● Càlculs amb els tres supòsits anteriors de manera aleatòria.



2.6.7 The Kig Developers

versió 0.9

DominiqueDevriese,Maurizio Paolini, FrancoPasquarelli, PinoToscano

Llicència GNU, GPLversió 2


http://edu.kde.org/kig/

Kig és un programa per explorar construccions geomètriques, similar a Kseg i a Dr Geo, i tambécom programes comercials com Cabri . D'utilitat per a algebra i geometria per a secundària ibatxillerat.

2.6.8 KmPlot



versió 1.0.9

De Klaus-Dieter Möeller



http://edu.kde.org/kmplot/

KmPlot es un traçador de funcions matemàtiques. Es poden definir funciones diferents isimultàniament. L'ús a primària es restringiria només a l'introducció de funcions i l'ús decoordenades cartesianes.

2.6.9 Ktouch



versió 1.3

De Haavard Froeiland i Andreas Nicolai



http://edu.kde.org/ktouch/

KTouch és un programa per a practicar mecanografia. Indica les tecles que cal prémer amb cadadit, i mostra seqüències de còpia en funció de la llengua del teclat.

Si hi ha alguna errada en la còpia el text canvia de color. Tot i tenir-ne de predeterminades, espoden editar les lectures de còpia; disposa d'estadístiques de les pràctiques i segons els resultatsproposa millora de determinades tecles.

A més es pot escollir l'idioma del teclat, el requisits de valoració, el nombre de pulsacions perminut, el color del teclat...

2.6.10 KwordQuiz,



versió 0.7

De Peter Hedlund amb Llicència GNU, GPL versió 2

KDE 3.3 o superior

http://edu.kde.org/kwordquiz/

Un altre joc de vocabulari de preguntes i respostes. En el el menú “Vés a” a hi ha 4 opcions:

• Editor: per a escriure les preguntes i respostes en dues columnes. Cal que anem al menúVocabulari/Títol de les columnes per introduir els encapçalament.

• Targeta: Fa la pregunta i es pot comprovar la resposta

• Elecció múltiple: a triar la resposta entre diverses possibles.

• Preguntes i respostes: Escriure la resposta. En aquesta opció s'activa el botó consell; si elpremem ens aporta un caràcter de la resposta

Hi ha exemples d'activitats al directori /opt/kde3/share/apps/kwordquiz. Permet edició de fitxersper a activitats dels paquets KvocTrain, ja que produeix fitxers del tipus *.kvtml.

Es pot alternar el que es pregunta com la resposta, tant en ordre al fitxer d'edició com de manera

aleatòria. Hi ha molt aspectes que es poden configurar: sons, notificacions, ... A destacar laconfiguració dels aspectes d'aquesta imatge, en cadascuna de les 3 modalitatsd'activitats.



2.6.11 KStarts

versió 1.0

De Jason Harris


KDE 3.0 o superior

http://edu.kde.org/kstars/

KStars és un Planetari que proporciona una simulació exacta gràfica del cel de la nit, dequalsevol posició sobre la Terra, en posició i el temps. L'aplicació inclou 130,000 estrelles,13,000 objectes de cel profund, tots els 8 planetes, el Sol i la Lluna, i milers de cometes iasteroides.

Al iniciar-lo ens demana quina és la ciutat en que farem l'observació per determinar-ne longitud ilatitud ( té una base de dades de diverses ciutats del món; hi són Barcelona, Tarragona però noReus!). A més fa una descarrega de les darreres dades de Kstars des de la web de KDE en laopció “Archivo/descargar datos”.



Es pot establir dia i hora (en principi fa ús de l'actual), ampliar i reduir la imatge, canviarl'orientació, imprimir la observació, ús d'una calculadora-conversor de mesures astronòmiques, idiverses opcions de visualització (veure o no: planetes, estrelles, línies de constel·lació, ...)

2.6.12 Kalzium

versió 0.9.3

Carsten Niehaus



http://edu.kde.org/kalzium/

Kalzium és una aplicació sobre la taula d'elements químics que mostra informacions sobre elsistema periòdic dels elements; es utilitzable com una base de dades de la informació. Fent clicsobre un element de la Taula ens dona detalls sobre: el símbol, el pes atòmic, el nombred'element, fonent així com el punt d'ebullició, el radi atòmic, electronegativitat i quan l'element vaser descobert. També classifica els elements per grups, per estats, per acidesa basicitat, ...

Amb la línia del temps, si la movem cap a l'esquerra hi ha alguns elements que vandesapareixent: és història de la taula periòdica.



3 Resum de conceptes:

Carpeta personal: cadascun dels usuaris d'un ordinador amb Linux disposa de la seva pròpiacarpeta per guardar els seus fitxers, així com els ajustaments de configuració personalitzats i del'escriptori.

Codi obert: quan el codi font del programa (és a dir, les instruccions) tal i com les va escriureoriginàriament el programador és de lliure accés. Així tothom qui vulgui pot accedir a ell imodificar-ho. S'acostuma parlar de "software lliure" per fer referència als programes de codi obertque es poden copiar i modificar,

Compilar: És convertir el codi font amb el que un programador dissenya un programa al“llenguatge que empra la màquina – conegut com a llenguatge binari -; seria com "traduir" el codifont d'un programa a codi màquina executable pel PC.

Consola: és la finestra de línia de comandaments en Linux i s'introdueixen les instruccions enforma de text.

Dependències: Si hi ha software fet anteriorment i instal·lat per a fer una tasca concreta, elsprogramadors poden permetre que una nova aplicació l'empri. Per això un programa depén del'altre.

Directori arrel: és el que està situat més “amunt” en les carpetes de Linux. S'acostuma indicar enla ruta dels arxius com /, i des d'aquí es pot accedir a totes les altres carpetes.

Distribució: Un paquet on hi ha el nucli del sistema operatiu Kernel, la interfície gràfica, elsoftware,.... Totes aquestes aplicacions són, gratuïtes i de codi obert. En certa manera qualsevolusuari pot fer-se amb el nucli del sistema i després descarregar des de la xarxa tot el que li facifalta i "crear" la seva pròpia versió de Linux – per suposat que es tracta d'una rasca complexa -.Per aquesta raó, algunes empreses o fabricants de sofware, i també grups de usuaris querecopilen centenars de programes, afegeixen una versió del kernel un programa d'instal·lació i deconfiguració, elaboren una versió de Linux.

Firewall: Sistema de seguretat per a xarxes consistent en una mena de barrera electrònica quemonitoritza el trànsit de dades, fent de filtre i està alerta d'accessos no autoritzats a un PC (oPCs) connectats en xarxa. El tallafocs, que pot ser un programa o un dispositiu de hardware, filtrael fluxe de dades, deixant pas únicament als paquets que permesos.

Gestor d'arrancada: En un ordinador pot haver instal·lats diversos sistemes operatius. Perdeterminar amb quin volem treballar a l'engegar l'equip, cal disposar d'algun programa queconfiguri les dades necessàries per carregar els sistemes instal·lats. El gestor s'instal·la al sector0 del dis dur, conegut com MBR. Els gestors d'arrencada per a Linux més coneguts són Lilo iGrub.

KDE: són les sigles de K Desktop Environment, i juntament amb GNOME, la interfície gràficad'usuari Linux més coneguda. Té una similitud força propera a l'entorn gràfic de Windows.Aprofita les capacitats gràfiques dels ordinadors per oferir a l'usuari mitjà un mig senzill i properals seus sentits(finestres, icones, etc.)

Kernel: Nucli, part principal del sistema operatiu, o sigui s'encarrega d'administrar i proveir de



serveis bàsics als altres elements del sistema: assignar tasques al maquinari, .... Contínuamentsurten diferents versions, consultar http://kernel.org/

Konqueror: Té correspondència amb l'Explorador i l'Explorer de Windows. No només s'accedeixals continguts de carpetes, també a pàgines web d'Internet, i es visualitzen molts documents detext, imatges i molt més.

Live CD: algunes distribucions Linux disposen d'una versió mínima ( o bastant completa, depènde la distribució) continguda en un únic CD des del qual es poden executar directament, senseque calgui realitzar cap tipus d'instal·lació en el disc dur. La distribució per excel·lència del CDLive és Knoppix.

Muntar: En moltes distribucions de Linux no és pot accedir directament al amb contingut de lesunitats d'emmagatzemament connectades a l'ordinador, sinó que cal fer aquesta operació abansd'accedir per llegir, modificar o executar fitxers.

NTFS: NT File System. Sistema d'organitzar la informació en els discs durs (és a dir, sistema defitxers característics de Microsoft per a NT i emprat per sistemes posteriors com Windows 2000 iWindows XP). A diferència dels anteriors sistemes de Microsoft, com FAT i FAT32, permet elsnoms llargs de fitxers i les particions de gran mida, a més de millorar la recuperació de dades.Cal indicar que NTFS és més recomanable, ja que permet al sistema establir permisos d'accésper usuari i fitxer o carpeta, entre d'altres funciones avançades.

Paquets RPM: És un sistema de paquets d'instal·lació de programes que facilita aquesta tasca,mitjançant fitxers comprimits que contenen tot lo necessari per instal·lar el nou software.

Partició: Cadascuna de les parts que pot dividir-se; un disc dur. Si es instal·len diversos sistemesoperatius en un mateix disc cal utilitzar particions diferents per a cadascun; els discs durs podendividir-se en "trossos" que funcionen com si es tractés d'unitats independents. A cada unitat liassignem una lletra d'unitat (o, en l'entorn gràfic de Linux, una carpeta) diferent, i poden usar-seper instal·lar sistemes operatius diferents.

Permisos: Defineixen el que un usuari pot o no pot fer (accedir a una determinada carpeta,copiar un fitxer concret, etc...) en un sistema. En Linux, afecten també als processos, de maneraque, encara que un virus intenti infectar el sistema, només podrà fer-ho si ha estat executant perl'usuari root o administrador.

Permisos d'accés: En els sistemes operatius multiusuari hi ha que definir el que cada usuari poti no pot fer, que pot executar, que pot obrir per a modificar. En entorns Linux que el "poder" delroot es absolut, els drets dels usuaris normals estan molt limitats.

Root: és l'administrador del sistema en Linux o superusuari. Té poder absolut per dur a terme totel que desitgi. Cal anar amb cura i no iniciar la sessió com a root si no és imprescindible, ja queinconscientment podem originar danys irreparables al sistema.

Xfree86: És una versió de XWindow, el sistema gràfic estàndard de Linux (no fondre ambWindows). Proporciona las funcions bàsiques de un sistema de finestres, i permet treballar ambentorns com KDE o GNOME.

Yast: Propi de la distribució Suse i seria homòleg en Windows al Tauler de Control. Exerceixd'assistent durant el procés de instal·lació, agrega nous dispositius, programes. Per accedir us calcontrasenya del root.


GNU/Linux: Què, per què i per a què? Experiències en eldfortuny/projecte/docs/adults.pdf ·...

Documents

Transcript of GNU/Linux: Què, per què i per a què? Experiències en eldfortuny/projecte/docs/adults.pdf ·...