Presència i ús de la llengua catalana en l’atenció al públic (amb especial atenció a col·lectius de nova immigració)

Policia Local de Reus11 i 18 de maig de 2010

2. Normativa lingüística en les administracions públiques

Art. 3 de la Constitució espanyola (1978):

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció.

Llengües oficials

El català és la llengua oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà. (art. 3.1,LPL)

El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol.(...) (art.6.2, Estatut)

2. Normativa lingüística en les administracions públiques

Llengua pròpia

El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble. (art. 2, LPL)

El català, com a llengua pròpia, és:La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia. (art. 6, Estatut)

2. Normativa lingüística en les administracions públiques

La llengua de les administracions de Catalunya

El català, com a llengua pròpia, és:

a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l'Administració de la Generalitat, de l'Administració local, de les corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l'ensenyament i de la toponímia.

b) La llengua preferentment emprada per l'Administració de l'Estat a Catalunya en la forma que aquesta mateixa determini, per les altres institucions i, en general, per les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic.

c) El que disposa l'apartat b) implica un compromís especial de les institucions per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans i ciutadanes, amb independència del caràcter oficial del català i del castellà.

(art. 2.2, LPL)

2. Normativa lingüística en les administracions públiques

Drets lingüístics

Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatalsEls ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga totes les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i les entitats privades que en depenen, en general, quan exerceixen funcions públiques.

(art. 32 i 33.1, Estatut)

2. Normativa lingüística en les administracions públiques

Reglaments d’ús de la llengua catalana

2. Normativa lingüística en les administracions públiques

RULC de l’Ajuntament de Reus (aprovat l’any 1988 i actualitzat el 2001)

Afecta l’Ajuntament i els òrgans que en depenen (organismes autònoms locals, empreses públiques, consorcis, etc) i també les empreses adjudicatàries o concessionàries, quan actuïn per compte de l’Ajuntament de Reus, i les d’explotació mixta. (art. 1.1 i 1.2)

El personal s’ha d’adreçar normalment en català a la ciutadania en les comunicacions orals, independentment del fet que la persona que atengui li parli o no en aquesta llengua. D’altra banda, el personal de l’Ajuntament ha de respectar la tria que els ciutadans i les ciutadanes facin de la llengua en què volen ser atesos/es. (art. 10)

3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes. La recepció institucional i l’impacte inicial

La llengua com a element integradorLa llengua és l’eix vertebrador de les relacions

humanes i socials; El desconeixement d’una llengua és un

element d’exclusió socialEl coneixement de la llengua pròpia de la

societat d’acollida és una eina bàsica per a la integració social i cultural i per millorar la convivència.

Si una societat diversa i heterogènia s’articula al voltant d’uns referents compartits per tothom, en resulta un tot cohesionat, més ric que la juxtaposició de les parts.

3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes. La recepció institucional i l’impacte inicial

La llengua catalana ha de ser aquest nexe d’unió, aquest referent compartit per part de tots els ciutadans, independentment de les seves procedències.

3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes. La recepció institucional i l’impacte inicial

La recepció institucionalL’Administració:

▷ explicita el model lingüístic del país ▷ aplica els usos lingüístics oficials ▷ regula l’ús de les llengües no oficials

3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes. La recepció institucional i l’impacte inicial

La recepció institucional

L’ús lingüístic del personal al servei de les administracions públiques no pot ser casual; transmet un model de comportament lingüístic.

3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes. La recepció institucional i l’impacte inicial

La recepció institucional

La llengua habitual de les comunicacions de la Generalitat de Catalunya i de la resta d’administracions (local i estatal) és el català.

El català ha de ser la llengua preferent.Les administracions han de garantir a la

població immigrant l’aprenentatge del català.

3. Consideracions generals sobre l’acolliment de persones nouvingudes. La recepció institucional i l’impacte inicial

4. Les actituds lingüístiques

Coneixement del català :A Catalunya

• El 94,6% de la població l’entén• El 78,3%, el sap parlar

Al Camp de Tarragona• El 89,5% de la població l’entén• El 75,7%, el sap parlar• El 80%, el sap llegir• El 62%, el sap escriure

(Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008)

4. Les actituds lingüístiques

Ús del català:

• Catalunya: el 35% el té com a llengua habitual

• Camp de Tarragona: 33,1% el té com a llengua habitual

• Terres de l’Ebre: 72,8% el té com a habitual

(Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008)

[1] Reflexions a l’entorn del coneixement de la llengua

A Catalunya pràcticament tothom entén el català i la immensa majoria de les persones pot utilitzar-lo en les seves relacions orals interpersonals.

Si pràcticament tothom entén la llengua catalana i un percentatge força elevat el sap parlar, són possibles les converses bilingües, de manera que els que saben parlar en català no cal que deixin de fer-ho i els que no en saben ho tindran més fàcil per aprendre’n.

4. Les actituds lingüístiques

[2] Reflexions a l’entorn del comportament lingüístic dels catalanoparlants

Parlant català, un 70,6% de la població canvia de llengua davant d’un interlocutor que usa el castellà (EULC 2003).

La norma dominant és renunciar a la llengua pròpia davant d’un interlocutor castellanoparlant, encara que sàpiga que aquest darrer entén i, fins i tot, sap parlar el català.

Aquesta norma , que es fa extensiva a les persones procedents de la nova immigració, es pot interpretar com una infravaloració del català i de la capacitat d’aprenentatge de les persones nouvingudes.

4. Les actituds lingüístiques

Llengües en contacteRepública Veridiana

• Veridià

A B C

AB

AC

BC

ABC

• Cramoví

D

AD ACD

BD ABCD

CD

ABD

BCD

Llengües en contacteRepública Veridiana (2)

• Veridià

A B

AB

• Cramoví C D

AC ABCAD ABDBC ACD

BD BCD CD ABCD

[3] La llengua com a element d’integració

El tret identificador de Catalunya és la llengua. La llengua esborra etiquetes.

El català és patrimoni de tots els catalans: autòctons, nouvinguts, immigració espanyola anterior i actual.

Com més llengües es coneixen, millor: no adreçar-nos en català a una persona que el podria aprendre equival a aixecar-li una barrera. I les barreres no afavoreixen ningú.

4. Les actituds lingüístiques

[4] L’actitud dels treballadors al servei de l’administració pública

El personal de l’Ajuntament o del Consell Comarcal representeu un model lingüístic. D’aquí la vostra responsabilitat i les conseqüències de les vostres actituds lingüístiques.

Heu de complir amb la normativa (RULC) i alhora podeu contribuir a l’aprenentatge de la llengua per part de les persones nouvingudes.

El personal de l’administració no actueu a títol personal, sinó que representeu una institució que ha explicitat per via normativa la seva regulació lingüística.

4. Les actituds lingüístiques

[5] Motius per utilitzar el català (1)

El lloc on vivim i el fet que aquest territori té una llengua pròpia.

Som models lingüístics i donem un missatge molt clar segons la nostra tria lingüística:

català perquè és la llengua del país i de la institució castellà perquè ni nosaltres mateixos no tenim en

consideració la nostra pròpia llengua (impossible que l’hi tinguin les persones nouvingudes, per tant).

Podem contribuir a fer del català la llengua comuna de relació i evitar així segregacions.

El 70% de la immigració té com a primera llengua una llengua diferent del castellà. D’aquests, el 35% tenen com a primera llengua una llengua no oficial al seu país d’origen.

4. Les actituds lingüístiques

[6] Motius per utilitzar el català (2)

La majoria de persones nouvingudes parlen més d’una llengua, també els de la comunitat llatinoamericana (aimara, guaraní, quítxua, mapudungu, etc.).

El futur de la llengua catalana depèn, entre d’altres coses, de l’ús que en fem individualment.El 95% de la població ens entén quan parlem en català.L’ús normal d’una llengua genera més normalitat en l’ús d’aquesta llengua.És difícil arribar a un ús exclusiu del català en el context actual, però hi ha la possibilitat de fer-lo augmentar molt només limitant-nos a canviar de llengua quan sigui necessari.

4. Les actituds lingüístiques

[7] Els tòpics

“La llengua és important, però prou feina tenen a obtenir papers, trobar feina i habitatge.”El domini d’una llengua és un instrument més de benestar social.

“Bona part de la immigració és temporal i tornarà al seu país d’origen: no paga la pena invertir-hi esforços.”La majoria de persones nouvingudes arriben als països d’adopció amb la intenció de tornar als seus països d’origen, però les estadístiques mostren que la majoria s’hi acaben quedant. Fins i tot que és insignificant el percentatge de persones nouvingudes que es traslladen a un altre lloc de l’estat.“La primera generació és irreconvertible.”Els pares són el model educatiu i social per als seus fills. El que és inqüestionable és que els pares desitgen que els seus fills siguin ciutadans de primera i saben que la integració lingüística és essencial en aquest procés, encara que ells tinguin més dificultats per aprendre una llengua, per raons òbvies.

4. Les actituds lingüístiques

[1] Experiències

Criteris d’ús de les llengües no oficials

Voluntaris per la llenguaPlans d’acollidaPlans d’acolliment integral

(administracions locals)

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

[2] Criteris d’ús de les llengües no oficials a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (1)

En les comunicacions telefòniques i presencials també cal utilitzar el català. Quan un ciutadà o una ciutadana utilitza una altra llengua, no s’ha de canviar de llengua automàticament, sinó que en primer lloc cal demanar a la persona interlocutora si entén el català. En molts casos la resposta serà que entén el català, però que encara no el parla o que el parla amb dificultats, i la conversa podrà continuar en català o bilingüe.

Les ciutadanes i els ciutadans, en el territori de Catalunya, poden utilitzar qualsevol de les llengües oficials. Així, poden adreçar-se a les administracions públiques, tant oralment com per escrit, en qualsevol de les dues llengües, català o castellà.Per tant, tot i que la llengua de comunicació habitual de la Generalitat és el català, els ciutadans i les ciutadanes tenen dret, si ho demanen, a rebre les comunicacions de la Generalitat en castellà i a ser atesos oralment en aquesta llengua.

[3] Criteris d’ús de les llengües no oficials a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (2)

L’ús d’altres llengües ha de ser excepcional i justificat. Dins l’àmbit lingüístic català, s’ha d’evitar emprar llengües no oficials en l’activitat administrativa de la Generalitat; per tant, s’han d’utilitzar únicament, i en casos justificats, en comunicacions o materials informatius o divulgatius.─Per a l’acollida de persones immigrants quan arriben a Catalunya (per exemple, informació relativa a serveis públics o a la llengua i la cultura catalanes).─Per assegurar la comunicació en casos de necessitat vital (per exemple, en qüestions relacionades amb la salut i la seguretat).

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

[4] Criteris d’ús de les llengües no oficials a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (3)

❏Les comunicacions de la Generalitat que es difonen a Catalunya han d’incloure sempre el català: totes les comunicacions, documents i materials han de contenir la versió original en català.

❏Si es decideix editar documents multilingües, com a criteri general, no s’han de fer versions monolingües separades per a les diferents llengües.

A més, en les comunicacions multilingües la versió en català ha de ser sempre la preferent.

❏Aquesta preferència es pot fer visible de diferents maneres: la versió catalana pot aparèixer en primer lloc, pot tenir una mida de lletra més gran, pot ser d’un color diferent a les altres versions.

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

[5] Criteris d’ús de les llengües no oficials a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (4)

❏Una altra possibilitat és difondre la versió en català i tenir disponibles altres versions bilingües o multilingües per utilitzar-les en cas que siguin necessàries per assegurar la comunicació amb les persones destinatàries; no cal que les llengües no oficials siguin directament accessibles al públic. Aquest sistema es pot aplicar, per exemple, en taulers d’anuncis o en expositors amb fullets informatius.

Un altre sistema per donar preferència a la llengua catalana és fer les versions en altres llengües sense logotip, ni signatura, ni imatges, de manera que només la versió original contingui tots els elements del document. Aquest sistema es pot aplicar, per exemple, a un imprès per emplenar: la persona interessada pot tenir una traducció simple de suport, però el document oficial que ha de presentar és la versió catalana.

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

[6] Criteris d’ús de les llengües no oficials a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (5)

Cal fer servir recursos alternatius que facilitin la comprensió dels missatges.

En les comunicacions destinades a persones que encara no coneixen la llengua pròpia de Catalunya té més sentit que en qualsevol altra circumstància fer servir un llenguatge senzill i entenedor.

Quan les persones a qui s’adreça una comunicació poden tenir dificultats per entendre el català, cal fer un esforç per simplificar el llenguatge utilitzat:

❏ comunicacions orals─ parlar a poc a poc─ repetir algunes paraules o frases especialment rellevants per a la

comunicació que s’ha d’establir─ utilitzar paraules i expressions senzilles i, si tenim l’opció, al màxim

de pròximes a la llengua que coneix l’interlocutor.─ si cal, traduir paraules o fragments; i, si és possible, havent-ho dit

primer en català.❏ comunicacions escrites

─ estructurar bé els documents─ redactar de manera clara─ fer servir frases curtes i imatges

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

“Voluntariat per la llengua”

“Voluntariat per la llengua” és un programa de suport a l’aprenentatge i ús social del català promogut pel Consorci per a la Normalització Lingüística i la Secretaria de Política Lingüística.

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

Aquest programa promou el voluntariat lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conversar en aquesta llengua amb persones interessades a agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural.

Objectius del programa

Facilitar que totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo puguin practicar aquesta llengua i es pugui consolidar com a llengua d’acollida.

Que els voluntaris s’acostumin a mantenir sempre una conversa en català sense canviar de llengua.

Quins compromisos adquireixen?

Trobar-se una hora a la setmana amb el voluntari/ària o aprenent/a que se’ls hagi assignat per conversar durant un mínim de deu setmanes.

Activitats dutes a terme

Excursió a Arbolí i GallicantVisita al programa Bocamoll

de TV3Visita al Molí de

les tres Eres de Cambrils

Parelles lingüístiques constituïdes al CNL de l’Àrea de Reus des del 2003

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Parelles lingüístiques constituïdes al CNL des del 2003

Materials de la Plataforma per la llenguawww.plataforma-llengua.cat/estudis_i_publicacions/publicacions

De cara a la ciutadania, de cara al català

Guia pràctica d’acollida lingüísticaSalam al catalàQuè faig si...?

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

Per un model d’acollida dels immigrants: necessitats i propostes (Departament d’Acció Social i Ciutadania)

“...recomanem que tot el procés d’acollida es faci en català...i, malgrat que en un primer moment la seva voluntat és aprendre el castellà, un cop fa un determinat temps que són aquí s’adonen que no conèixer el català els dificulta la integració laborals, retalla la seva igualtat d’oportunitats i els provoca, sense voler, una doble discriminació...”

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

Conèixer el català ajuda...Per no quedar enrere (igualtat

d’oportunitats)Per evitar l’aïllament (facilita les

relacions socials, laborals, educatives i de veïnatge)

Per no quedar al marge (facilita la integració social, laboral i relacional)

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

Conèixer el català ajuda...Conèixer el català dóna l’oportunitat de

millorar les pròpies expectatives laborals, socials i humanes

Conèixer el català afavoreix la inserció dels més joves en el món laboral en igualtat d’oportunitats amb els joves del país

Conèixer el català facilita les relacions amb l’escola, amb el metge...

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

L’ús normal del català amb les persones nouvingudes...

És un acte de solidaritat, els facilitem una eina per a la integració.

És un acte d’autoestima, mostrem fidelitat envers la nostra llengua.

És un acte de civisme, contribuïm a la vitalitat de la llengua catalana.

5. Experiències i eines d’acolliment lingüístic a persones nouvingudes

Si em passo a l’espanyol:

Tallers de Llengua

Als nouvinguts: el català no és per a tu; el català no et cal

Si no el parlem: el català no és digne Als que comencen: no el parles bé A altres catalanoparlants: modelatge

negatiu Al món: afavoreixo l’homogenització

Tallers de Llengua

Als nouvinguts: el català pot ser la teva llengua

Als que encara no l’entenen: valdria la pena que l’entenguessis; el català és una llengua digna

Als que comencen: el parles bé, t’he entès (reforç positiu)

A altres catalanoparlants: modelatge positiu

Al món: augment de l’ús social -afavoreixo la diversitat (ecologia de les llengües)

Si em mantinc en català:

www.cpnl.cat/reus