Preparem l'estada a l'EcoCentre

6
Els espais, volums interiors i obertures dels edificis La gestió climàtica amb la implantació de sistemes d’estalvi energètic i bioclimà- tic Els materials i aïlla- ments: saludables, biocompatibles i hi- groscòpics Es a dir, considerar el projecte constructiu fruït del projecte educatiu del CdA Potser ens caldria saber que Les Obagues comp- ta amb uns nous espais i equipaments, construïts amb criteris d’arquitectura bioclimàti- ca, és a dir dissenyat amb solucions construc- tives que permeten que l’edifici capti o refusi energia solar segons l’època de l’any. D’aquesta manera opti- mitzem les necessitats de refrigeració, calefac- ció i enllumenat. L’aprofitament de la radi- ació solar que arriba als edificis es basa en opti- mitzar: l’orientació i una ubi- cació adequada El comptador climàtic ABANS DE VENIR... La granja escola i l’ecocentre de la plana de Lleida . EL CENTRE DISPOSA DE .... Punts d’especial interès Amb la participació en aquest projecte , què treballem del nostre projecte educatiu del centre? Quines compe- tències ajudem a desen- volupar? Continguts: LES FONTS D’ENERGIA 2 EL FACTOR BIOCLIMÀTIC I ELS ESPAIS 2 LA PREVISÓ DE LES DESPESES 4 EMISSIONS DE CO 2 4 LA DESPESA D’AIGUA: tallers i allotjament 5 DESPESA ELÈCTRICA 5 DESPESA DE GAS 5 QUE EN FEM DE LES DADES OBTIN- GUDES? 6 PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE Una estació solar fotovoltaica amb tres seguidors de 10Kwh cada un Una caldera de biomassa de closca d’ametlla (clafolla) Un molí de vent per al subministrament d’aigua de reg des del freàtic Placa solar tèrmica per la sala de munyir Caledera de gas complementària Sistemes de captació d’energia solar: Lluernaris a sud Acumulació inercial (materials) Sistemes de refrigeració i calefacció respectuosos amb el medi: Terra i murs radiants Sistemes de ventilació creuada Cobertes ventilades, dinàmiques i estàtiques Coberta verda Efecte hivernacle Gener 2011

description

Una forma d'estar informats sobre el Camp d'Aprenentatge, des d'un punt de vista bioclimàtic i mediambiental.

Transcript of Preparem l'estada a l'EcoCentre

• Els espais, volums interiors i obertures

dels edificis

• La gestió climàtica amb la implantació de sistemes d’estalvi energètic i bioclimà-

tic

• Els materials i aïlla-ments: saludables, biocompatibles i hi-

groscòpics

Es a dir, considerar el projecte constructiu fruït del projecte educatiu del

CdA

Potser ens caldria saber que Les Obagues comp-ta amb uns nous espais i equipaments, construïts amb criteris d’arquitectura bioclimàti-ca, és a dir dissenyat amb solucions construc-tives que permeten que l’edifici capti o refusi energia solar segons

l’època de l’any.

D’aquesta manera opti-mitzem les necessitats de refrigeració, calefac-

ció i enllumenat.

L’aprofitament de la radi-ació solar que arriba als

edificis es basa en opti-

mitzar:

• l’orientació i una ubi-

cació adequada

E l c o m p t a d o r c l i m à t i c

ABANS DE VENIR. . .

L a g r a n j a e s c o l a i l ’ e c o c e n t r e

d e l a p l a n a d e L l e i d a .

EL CENTRE DISPOSA DE. . . .

Punt s d ’ espec i a l

i n t e rè s

• Amb la participació en aquest projecte , què treballem del nostre projecte educatiu del centre? Quines compe-tències ajudem a desen-volupar?

Cont inguts :

LES FONTS D’ENERGIA

2

EL FACTOR BIOCLIMÀTIC I ELS ESPAIS

2

LA PREVISÓ DE LES DESPESES

4

EMISSIONS DE CO2 4

LA DESPESA D’AIGUA: tallers i allotjament

5

DESPESA ELÈCTRICA

5

DESPESA DE GAS 5

QUE EN FEM DE LES DADES OBTIN-GUDES?

6

PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE

• Una estació solar fotovoltaica amb tres seguidors de 10Kwh cada un

• Una caldera de biomassa de closca d’ametlla (clafolla)

• Un molí de vent per al subministrament d’aigua de reg des del freàtic

• Placa solar tèrmica per la sala de munyir

• Caledera de gas complementària

• Sistemes de captació d’energia solar:

• Lluernaris a sud

• Acumulació inercial (materials)

• Sistemes de refrigeració i calefacció respectuosos amb el medi:

• Terra i murs radiants

• Sistemes de ventilació creuada

• Cobertes ventilades, dinàmiques i estàtiques

• Coberta verda

• Efecte hivernacle

Gener��2011�

LES FONTS D’ENERGIA. . .

EL FACTOR BIOCLIMÀTIC LA DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS

Esmentarem la gran im-portància d’una distri-bució dels espais in-teriors que afavoreixin la gestió bioclimàtica i la vida a la granja esco-la de Juneda.

És per això que ens vol-dríem considerar un EcoCentre amb la in-tenció educativa d’aprendre dels nostres edificis i espais i, al ma-teix temps, realitzar una bona gestió climàtica que ens portarà a reduir les emissions de CO2 que produïm en la nos-tra activitat diària-

Aquesta és la pretensió del projecte “El compta-dor climàtic”

Una de les moltes deci-sions que calia prendre en la pràctica del nostre projecte educatiu, volia significar l’aprofitament del sol com a primera font d’energia per a la climatització del centre, en segon terme la bio-massa i en tercer lloc, i si era necessari, el gas.

És així com els ele-ments bioclimàtics i les seves aplicacions afavoreixen l’ús passiu de l’energia solar a par-tir d’un interval de con-fort acordat que va de 21ºC a 26 ºC en els espais interiors.

Per altra banda l’ acu-mulació inercial de

calor en els diferents edificis, així com els ni-vells d’aïllament, i una bona gestió, faciliten un gran estalvi en electrici-tat, biomassa i gas.

L’adopció de sistemes diferenciats de climatit-zació de cada edifici, en funció del seu ús, afavo-reix també aquest es-talvi d’energia.

Així, doncs, la construc-ció bioclimàtica i totes les seves característi-ques són rellevants en el funcionament d’aquets edificis juntament amb l’encert d’orientar-los a sud.

E l c o mp t a d o r c l i mà t i c P á g i n a 2

Il�luminació,

motors,

maquinari..

Calefacció

Aigua

calenta

sanitària

Ventilació/

refrigeració

Cocció

aliments

Regatge hort,

entorn

Energia solar: A tot el centre A tot el centre A la granja A tot el centre

Energia eòli-ca: molí de vent

Bombeig aigua

del freàtic Bombeig aigua del

freàtic

Biomassa:

clofolla d’ametlla

A tot el centre A tot el centre Forn de pa

Gas propà

A tot el centre quan no hi ha

biomassa

A tot el centre quan no hi ha

biomassa

Cuina i taller

d’aliments

Energia solar fotovoltàica

A tot el

centre

Electricitat de la xarxa

A tot el centre Als

menjadors

P á g i n a 3

COBERTA

VERDA

COBERTES

VENTILADES

PORXADA

A SUD

SOSTRE D’AIGUA

LLUERNARIS

A SUD

CABANA DE L’HORT HORT SOLAR

ESTACIÓ FOTOVOLTAICA

Elements bioclimàtics

TEULADES PLANES

PLACA

SOLAR

EFECTE

HIVERNACLE

VENTILACIONS CREUADES

Porcs, conills

Sala pinso

Aula granja

Allotjament

Menjadors

Sala fusta

Galliner, cabres i ovelles GRANJA,

Vaqueria i cavalls

Porxo granja Sala gran Aula paisatge administració PUNT DE TROBADA

T. Aliments

Apicultura

Farines i Pastes

Hort Cabana de tàpia Plaques solars

Terra radiant

Mur radiant

Caldera I sitjade biomassa

Energia eòlica

Radiadors fancoil

Zona esbarjo

MURS

TROMBE (en projecte)

(en projecte)

TORRE D’ENERGIA

(en projecte)

Forn

LA PREVISIÓ DE LES DESPESES

LES EMISIONS DE CO 2 DE L’ ESTADA

7. El balanç d’electricitat produï-da a l’estació foto-voltaica en compara-ció a la despesa elèc-trica de l’estada

(fase II)

Cal tenir en compte:

• nº de persones

• durada de l’estada

• despesa per persona

Quines despeses es po-den generar durant una estada al CdA de Juneda?

Podem fer els càlculs d’aquesta previsió?

1. Despesa D’AIGUA calenta, freda i to-tal (litres /estada)

2. Despesa D’ELECTRICITAT total de l’estada ( Kwh / estada)

3. Despesa de GAS propà de l’estada (kg / estada )

4. Producció de CO2 de l’estada genera-da per la combustió de gas i el consum d’electricitat.

5. Despesa de clofolla d’ametlla de l’estada ( Kg/

estada) (fase II)

6. Producció d’electricitat a l’estació solar de les Obagues ( Kwh /

estada) (fase II)

E l c o mp t a d o r c l i m à t i c P á g i n a 4

ció a altres científics que dubten que la influència dels gasos anomenats "d’efecte hivernacle” hagi estat crucial en l’escalfament global del planeta en els darrers 100 anys.

Mentrestant nosaltres us proposem esbrinar:

• Com podem saber la quantitat de CO2 que produirem en una estada a June-

da?

• Com canvia l’atmosfera quan hi

arriba molt CO2?

• Perquè ens cal sa-

ber-ho?

El cicle del diòxid de car-boni comprèn, en primer lloc, un cicle biològic on es produeixen uns inter-canvis de CO2 entre els éssers vius i l'atmosfe-ra. La retenció del carbo-ni es produeix a través de la fotosíntesi de les plan-tes, i l’emissió a l’atmosfera, a través de la respiració animal i ve-getal. Aquest procés és relativament curt i pot renovar el carboni de tota la Terra en 20 anys.

Podem dir, doncs, que la relació entre el diòxid de carboni i els animals i les plantes és un bon exem-ple de com els gasos de l'atmosfera són utilitzats pels éssers vius. Així com els humans i d'altres animals respiren oxigen i exhalen CO2, les plantes absorbeixen CO2 i produ-eixen oxigen.

Per altra banda la conta-minació atmosfèrica està causada principalment per les emissions incon-trolades de fums que ge-nera l’activitat industrial i -sobretot als nuclis ur-bans- per l'ús de certs mitjans de transport i de determinades calefacci-

ons.

En els últims anys la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera ha presentat un augment que podria contribuir, se-gons el Grup Intergover-namental d'experts sobre el Canvi Climàtic promo-gut per l'ONU, a l’escalfament global del clima planetari, en oposi-

activitat unitat Factor de conversió

Consum elèctric Kwh 0,5463 Kg CO2/Kwh

Gas propà Kg 2,7 Kg CO2/Kg

De moment les dades de

la previsió de despeses de

l’estada que podem

introduir a l Comptador

Climàtic son :

• Aigua

• Electricitat

• Gas

• Producció de CO2

Per elaborar les dades

sobre la previsió de

despeses d’una estada

caldrà utilitzar els factors

de conversió i indicadors

que figuren en els quadres.

LA DESPESA D’AIGUA: t a l l e r s i a l lo t j amen t

La DESPESA DE GAS PROPÀ en Kg

ALLOTJAMENT:

Cuina + rentaplats +

Rentadora + aigua de boca :

50 litres/persona/dia

LA DESPESA EN ELECTRICITAT

El consum d’electricitat es basa en la despesa en il·luminació, motors ( neve-res, càmera frigorífica, bombes impulsores d’aigua, incubadora,...) i maquinari informàtic i audiovisual. La distribució de la despesa a l’EcoCentre de Juneda

és:

durant la vostra escada a Juneda a partir d’estudiar la factura del gas de casa o d’un habitatge que disposi de calefacció per gas i/o cuini també amb gas.

La factura dona les dades de consum de gas en Kwh. La taula següent pot servir:

El gas propà és un com-bustible hidrocarbur. El seu símbol químic és C3H8 i és un subproducte del processament i de la refinació del petroli, com el butà, i per això es defi-neix com GLP (gas liquat

del Petroli).

En aquest cas, us propo-sem iniciar la recerca per saber la despesa de gas

E l c o mp t a d o r c l i m à t i c P á g i n a 5

TALLER DESPESA D’AIGUA

APICULTURA Entre 15 i 30 litres cada taller

GRANJA Entre 600 i 800 litres cada taller

TF. ALIMENTS Entre 80 i 140 litres cada taller

FORN Entre 15 i 40 litres cada taller

FARINES I PASTES Entre 15 i 25 litres cada taller

HORT Sense despesa d’aigua

CISTERNA WATER

8-12 litres d’aigua

DUTXA 5 minuts

60-80 litres d’aigua

AIXETA RENTAMANS

8-12 litres aigua /minut

Zona allotjament: Entre 0,3 i 0,6 Kwh/persona/dia

Zona cuina tallers: Entre 0,8 i 1,5 Kwh/persona/dia

Zona Granja: Entre 0,5 i 0,9 Kwh/persona/dia

Zona calderes i motors: Entre 1,4 i 2,2 Kwh/persona/dia

Aules i sala gran: Entre 0,3 i 0,6 Kwh/persona/dia

1 kilowat hora (kwh) = 860 kilocaloríes (kcal)

11.000 Kcal = 1Kg de gas propà

Fer treballs ,actuacions, accions per explicar les

nostres experiències:

• el cicle del carboni

• el cicle de l’aigua

• la producció

d’electricitat

• les xarxes hídriques

• els sistemes de cale-

facció i de refrigeració

• l’ús passiu de l’energia

solar

• el balanç energètic del

nostre centre

• Comparar les despe-

ses de l’estada amb les previsions

• .../...

El Comptador climàtic és un projecte que pretén fer-se i

millorar a partir de les aportacions de tots els participants i a

tots els nivells

Que en f em de l e s dades ob t ingudes?

Fer-nos preguntes i tro-

bar les respostes:

• que passaria si no

tinguéssim electrici-tat?

• com podem saber on

es fa l’electricitat que fem servir a l’escola?

• com és que sempre

tenim aigua a la nos-tra disposició?

• què passa amb la

contaminació de l’aire?

• sempre hi ha hagut

canvis climàtics, per-què aquest és dife-rent?

• les despeses de la

nostra estada a June-da, tenen alguna con-seqüència?

• .../...

Emocionar-nos amb les coses que ens passen

cada dia:

• Aprendre a valorar els

recursos energètics que fem anar cada dia i les seves conse-qüències ambientals

• Saber argumentar

sobre la societat del benestar i les seves virtuts i defectes

• Actuar de manera

conscient a favor el medi, de les persones

• Conèixer les bases

científiques que ens permetin opinar sobre l’ús de l’energia, l’aigua, la producció de residus, de CO2,...

Partida Secanet s/n

Telèfons: 973 29 00 22 i 973 19 56 63

C A M P

D ’ A P R E N E N T A T G E

D E J U N E D A

L a g r a n j a e s c o l a i l ’ e c o c e n t r e d e l a p l a n a d e L l e i d a .

A l ’ e spa i web h i ha a l t r e s in fo rmac ions que poden se r d ’u t i l i t a t a l ’ hora de e l abora r e l s cà l cu l s de l a despesa de l a vos t ra e s t ada a l e s Obagues .

Com ara:

• una fitxa resum per a les dades de la previsió de des-peses de l’estada a Juneda.

• La guia: que és el compta-

dor climàtic?

• Guia del recorregut per les

aplicacions i elements bio-climàtics de l’estada.

• Webs referenciades sobre

• AIGUA

• ENERGIA, EMISSIONS DE CO2.

• INFORMACIONS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

• REFERENCIES D’ALTRES

EXPERIENCIES SEMBLANTS

• INFORMACIÓ DELS CEN-

TRES QUE PARTICIPEN EN EL PROJECTE

I properament propostes d’activitats prèvies.

EL COMPTADOR CLIMÀTIC

Idea i direcció:

Camp d’Aprenentatge de Juneda

i les Obagues, eines educatives

Assessoria tècnica:

ARSTECNE, Ingenieria de Sistemes

Aplicació informàtica

Alejandro Vallcanera Massa

Projecte patrocinat per: