Pren la paraula! Comunicació Audiovisual

7/28/2019 Pren la paraula! Comunicaci Audiovisual

1/15

Experincia didctica densenyament-aprenentatge

de la Llengua Catalana i Literatura mitjanant les TIC


2/15

1

SUMARI

1. Introducci 2

2. Objectius principals 3

3. Competncies bsiques treballades 4

4. Descripci de lexperincia didctica 7

4.1. Descripci dels projectes que lintegren 7

4.1.1. PROJECTE 1: Vdeo-DOC 74.1.2. PROJECTE 2: Expressat 9

4.1.3. PROJECTE 3: PdGRdio 11

4.2. Sntesi dels projectes 13

5. Conclusions 14

DVD ANNEX 16


3/15

2

1. Introducci

Lexperincia didctica Pren la paraula! Comunicaci Audiovisual parteix dunaconstataci: els alumnes no usen normalment la llengua catalana en les seves comunicacionsintergrupals fora de lmbit estrictament acadmic. A ms, en el context escolar que ens ocupatamb sest perdent en lmbit institucional, o almenys deixa dexistir tan bon punt lalumnerespon en castell i el professor canvia. La llengua catalana sobreviu escrita als llibres o almaterial didctic, en les comunicacions dels professors, per no existeix en la restadintercaccions, sobretot en les individualitzades. La paradoxa s que el catal sha recuperatcom a llengua instrumental mentre ha anat perdent pes com a llengua informal i ds quotidi.

Les interaccions es duen a terme en l lengua castellana, i mirar de capgirar aquesta tendncia smolt complicat: la situaci es troba del tot arrelada, acompleix la seva funci comunicativa i ssubconscient. En el cas concret dels nostres estudiants, lexperincia em diu que en moltscasos no parlen catal perqu no s la seva llengua mare, no els cal per comunicar-se, no hiestan avesats i sobretot perqu els fa vergonya: se senten ridculs quan parlen en catal.

Malgrat levident dificultat, sens fa evident que si des dels centres educatius no comencem arealitzar alguns canvis que ajudin a capgirar aquesta situaci, el catal sacabar convertint enuna llengua nicament institucional i, en conseqncia, anir perdent la vitalitat i la vigncianecessria per tal que els parlants shi identifiquin i se la facin seva.

Si b, doncs, aquesta experincia didctica no pretn capgirar un costum tan arrelat, almenysaspira a sembrar alguns canvis. Lobjectiu s crear un context prou atractiu i amable queafavoreixi laprenentatge i ls oral del catal de la manera ms natural possible per laseva proximitat a la realitat quotidiana de lalumne. Desprs de donar unes quantes voltes acom crear aquest nou context favorable [VEGEU el punt 5.1.] aquesta proposta didcticaproposa les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) com a pea claudaquest nou conjunt de circumstncies que han dafavorir ls oral de la llengua catalana per

dues raons: per una banda, sn habituals en la quotidianitat dels nostres estudiants, que lesconsideren atractives, modernes; i per una altra banda, a nivell pedaggic sn tils i ofereixenmltiples possibilitats la majoria de manera gratuta de manera transversal a tots elsaprenentatges que mirem densenyar. Al cap i a la fi, recuperant largument inicial i fent balande lexperincia desprs dehaver-la posat en prctica durant dos cursos, les TIC compten ambun poder datracci que la resta dagents de laprenentatge, per molt que ens hi posem, notenim.

A partir de tres projectes aparentment diferenciats i alhora complementaris, Pren laparaula! Comunicaci Audiovisual pretn contribuir a canviar els hbits lingstics delsnostres estudiants a travs de les TIC; en definitiva, subratlla les noves tecnologies com a einaclau en aquest procs de canvi lingstic. Els alumnes assagen les seves intervencions orals, les

milloren sentint-les, les graven, les editen amb imatges, amb efectes de so I tot en catalgaireb sense adonar-sen. Perden la por i sobretot la vergonya perqu amb la prctica ldica iamable shi acostumen i shi senten a gust. I al final del cam, la millora en la seva capacitatexpressiva en catal s notable.

Si volem fomentar la llengua catalana oral, fer-la atractiva als nostres estudiants, lhemdassociar a activitats innovadores, de futur. I en aquest sentit sens fa evident com les TIC i lesseves mil i una possibiliats poden convertir-se en la pea idnia daquest nou engranatge.


4/15

3

2. Objectius principals

-Aprendre a comunicar-se, a collaborar amb els altres i a participar en la vida pblica a travsdels recursos personals i dels digitals alhora.

-Perdre la por a expressar-se en pblic utilitzant les eines digitals que faciliten i milloren lacomunicaci amb els altres.

-Millorar la comunicaci verbal en llengua catalana amb correcci lingstica i lexpressivitatcorporal: gestos, postures, actituds, estats d'nim i accions que tamb intervenen en lacomunicaci amb els altres.

-Utilitzar recursos de recerca, obtenci i tractament de la informaci a partir de lobservaci ila comunicaci directa i de fonts escrites, grfiques i audiovisuals digitals per millorar qualsevolacte comunicatiu.

-Aprendre a gestionar tecnolgicament la informaci i a transmetre-la digitalment a travsdInternet i dels recursos gratuts que avui dia ofereix: softwares on-line vdeo i udio;llenguatge de marcatge dhipertext HTML, vincles dinmics dun espai web, etc.)


5/15

4

3. Competncies bsiques treballades

-Competncia comunicativa lingstica i audiovisual (capacitaci per comunicar el propipensament i el coneixement).

-Competncia cultural i artstica (desenvolupament del sentit esttic).

-Competncia digital i del tractament de la informaci (gesti de fonts digitals).

-Competncia matemtica (interpretaci i presentaci dinformaci a partir de taules, grfics iquadres estadstics).

-Competncia daprendre a aprendre (desenvolupament destratgies en la resoluci deproblemes i capacitat de previsi i adaptaci als canvis).

-Competncia dautonomia i diniciativa personal (capacitaci per a la presa de decisions a

partir de la reflexi, per a la reflexi sobre lacci i per fer propostes de millora).-Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic (coneixement de lentorn iinteracci entre lentorn i lactivitat).

-Competncia social i ciutadana (valoraci i exercici del dileg, lempatia, la cooperaci i eltreball collaboratiu com a mitjans per a la construcci de la societat).


6/15

5

4. Descripci de lexperincia didctica

Lexperincia didctica Pren la paraula! Comunicaci Audiovisual va nixer el curs2011/12 quan lequip directiu del centre va oferir al departament de Llengua Catalana iLiteratura la matria alternativa a Religi, els continguts de la qual s en mans de cada centre.Es tracta duna matria duna hora a la setmana durant tot el curs amb els alumnes quedecideixin triar-la com a alternativa a Religi i que no pot ampliar continguts obligatoris.Lequip directiu ens loferia al Departament de Llengua Catalana i Literatura conscients que lacompetncia lingstica dels nostres alumnes en llengua catalana no s ladequada: lescaracterstiques prpies del nostre Institut, que compta amb gaireb un 60% dalumnesnouvinguts i amb un alt percentatge de castellanoparlants, fa que sovint ls del catal no vagims enll del lmits estrictament acadmics i, per tant, es vegi relegat a un segon pla en lsquotidi i informal de lalumnat.

En aquest sentit, com a integrant del Departament de Llengua Catalana i Literatura, la propostade lequip directiu em va semblar atractiva en tots els sentits, ja que obria la possibilitat de

poder elaborar un projecte des de zero, innovador, que servs per ampliar les competnciesdels alumnes de 4t ms enll dels continguts obligatoris i alhora de poder normalitzar ls de lallengua catalana tamb en el seu vessant menys formal, menys acadmic. Em vaig oferirvoluntari per dur a terme lexperincia, la resta dintegrants del departament hi va estardacord i des daquell moment vaig estar donant voltes a les infinites possibilitats que sensdubte oferia una proposta tan encoratjadora.

Tenia clar que volia acostar els alumnes a la llengua catalana duna manera propera, natural, ide seguida em vaig adonar que si ho volia aconseguir havia de posar en joc les Tecnologiesde la Informaci i de la Comunicaci (TIC), justament perqu ja sn molt properes ala realitat quotidiana dels alumnes i perqu ofereixen mil i una possibilitats, multipliquen lescapacitats i les competncies comunicatives i ho fan duna manera innovadora, atractiva,

funcional i transversal alhora. Aix, un cop triat qu aprendrien, restava concretar com posar-ho en prctica, aix s, quins sistemes havien dencapaar lexperincia, i de seguida vaigconcloure que imatge i so nhavien de ser protagonistes: totes dues disciplines comptenamb una mena dimant atractiu que les fa niques i, sobretot, em permetrien posar en joc lallengua oral duna manera atractiva i gaireb implcita, tcitament. La imatge i el so empermetrien, doncs, incorporar la prctica oral duna manera inconscient, la manera ms naturali efectiva de consolidar loralitat.

A partir daqu, amb una hora a la setmana, tres trimestres i una dotzena desessions per trimestre, em va semblar que la millor manera de donar sentit i cohesi alexperincia didctica era dividir-la en tres projectes diferenciats per complementaris quehaurien delaborar en grups reduts o per parelles:

a) Un vdeo documental: Vdeo-DOCb) Una exposici oral: Expressat!c) Un programa de rdio: PdGRdio

En tots tres casos podia posar en joc ls de la llengua oral a partir dels recursos que ensofereixen les TIC, i amb lordre assignat a la realitzaci dels projectes seria possible introduir-los de manera gradual. La capacitat a millorar (loralitat) i leina adequada (les TIC) apareixerienben lligades, i laprenentatge seria competencial i collaboratiu alhora. Aix, aconseguiriatreballar loralitat amb les TIC, i en lordre previst (vdeo, exposici oral i rdio) loralitat aniriaprenent protagonisme gradualment de menys a ms gaireb de manera inconscient [VEGEUesquema pag. 4].


7/15

6

En un primer moment vaig pensar en els recursos materials que requeriria: equips de so, degravaci, software dedici, etc., per de seguida em vaig adonar que eren inviables, bsicamentperqu les capacitats econmiques del centre no ho permetrien. Donant-li la volta a ladificultat, vaig decidir convertir-la en una virtut, en un valor afegit, el deconomitzar elsrecursos i aprofitar els que tenim al nostre abast, i em vaig plantejar un desafiament: com

aconseguir posar en joc imatge i vdeo duna manera creativa i atractivaper al mateix temps amb cost zero? A lInstitut hi tenim una cmera de fotos i vdeo,una sala dordinadors ben equipada i Internet. Aquest era el material fsic amb qu podiacomptar. Si volia economitzar recursos, doncs, la clau era sens dubte en una de les eines,Internet: a la xarxa pblica i global i les mil i una possibilitats que ofereix hi trobaria la resta.Noms calia trobar els espais i les eines adequades. A partir daqu, a la recerca de recursoson-line, lnica condici que em vaig imposar va ser que fossin ben tils, gratuts i a labast detothom, i aquests han estat els resultats.


8/15

7

4.1. Descripci dels projectes

Els projectes els materialitzen durant un curs acadmic tres grups dalumnes de 4t dESO quehan triat realitzar-los, en una hora lectiva fixa a la setmana amb cada grup que serveix de guia iel posterior seguiment en diferents sessions convingudes entre cada grup de treball i elprofessor al centre. Aix no obstant, requereix de la dedicaci personal de cada grup detreball pel seu compte a casa, al centre, al carrer, etc.

Lexperincia didctica compta amb un espai web propi que serveix de presentaci i deguia per als alumnes: http://www.princepdegirona.mydocumenta.com.

4.1.1. PROJECTE 1: Vdeo-DOC

Lobjectiu daquest projecte s realitzar un vdeo documental dun tema dactualitat ben curis

o la vida dun personatge admirable. A partir daqu, la concreci lhan de fer els mateixosalumnes, que treballen en grups de 3 o 4 alumnes. El recurs on-line triat per realitzar-lo haestat leditor WeVideo (http://www.wevideo.com/?marketplaceId=16409042&languageId=2)una plataforma on-line que permet editar de manera collaborativa a partir de recursossimilars als dels mitjans professionals. Per garantir ls oral de la llengua, el projecte incloulobligatorietat dincloure la veu en off de tots els alumnes de cada grup. Per poder compartirels vdeos, els pengem a YouTube (http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es), el ms famsespai web que serveix justament per compartir vdeos. Els alumnes aprenen de passada lesaltres possibilitats que com a usuaris els ofereix aquest portal a banda de lhabitual recercadimatges: entre daltres, aprenen a incrustar el vdeo en forma de pantalla a qualsevol espaiweb, a retocar-los, a configurar i gestionar el seu propi canal, a compartir-lo o seguir-nedaltres, etc.

Temporitzaci

En les 3 primeres sessions:

-Reben la informaci dels continguts del projecte.-Es formen els grups (de la m del professor per aconseguir que siguin ben diversos, quetreballin amb qui no acosumen).-Cada grup consensua la tria del tema (entre ells i amb el professor).-Concreci del tema en un gui previ en qu han de descriure el procs de recerca, lestasques de cadasc i el storyboard del seu vdeo.

En les 7 segents sessions:

-Aprenen a utilitzar el WeVideo tutoritzats pel professor.-Posen en marxa la recerca de recursos i ledici concreta del vdeo a classe-El retoquen i milloren en hores extres tant al centre amb el professor com a casa amb elscompanys.

En les 2 ltimes sessions:

-Presentaci i visualitzaci del vdeo resultant de cada grup.-Coavaluaci dels vdeos: al final de cada vdeo es consensua una nota per a cada Vdeo-DOCresultant a partir dun dileg obert entre tots els alumnes del grup-classe i el professor. Lacoavaluaci t en compte:


9/15

8

a) Apartat tcnic: quins recursos i com shan utilitzat les possibilitats tcniques queleditor ofereix, la qualitat de les imatges, la seva durada, i la qualitat de ledici tantde les imatges com de la veu en off.

b) Apartat lingstic: la correcci lingstica en llengua catalana oral, lentonaci, el tode veu i larticulaci dels sons.

Finalment, els projectes destactats pels mateixos alumnes sacaben penjant i compartint alespai dInternet que recull els documents audiovisuals del centre, PrncepTV(http://princeptv.blogspot.com.es/), un simple bloc creat aprofitant lavinentesa daquestaexperincia educativa que els recopila en forma de pantalles incrustades. PrncepTV ha estatpromocionat al centre en forma de cartells publicitaris [VEGEU a continuaci la imatge] i espot trobar de manera permanent des de dos bnners: un a la pgina web del centre(http://iespgirona.xtec.cat/) i un altre al marge dret de la revista del centre Frum Digital(http://revistaforumpdg.blogspot.com.es/) a sota del bnner daquesta experincia didctica.

Daquesta manera hem aconseguit que formi part del dia a dia del centre i que sigui una de lesnostres eines de comunicaci ms visitades i compartides.

Vdeos triats i penjats a PrncepTV

Curs 2011/12:http://princeptv.blogspot.com.es/2012/12/projecte-video-doc-201213.htmlCurs 2012/13:http://princeptv.blogspot.com.es/2012/06/comunicacio-4t-deso-projecte-video-doc.html


10/15

9

4.1.2. PROJECTE 2: Expressat

Lobjectiu daquest segon projecte s realitzar una exposici oral de divulgaci dun tema triatpels mateixos alumnes i proper a la seva realitat. La concreci lhan de fer els mateixosalumnes, que aquesta vegada treballen per parelles per aconseguir dinamitzar el procs i laparticipaci activa. El recurs on-line triat per dur-lo a terme ha estat la plataformaDocumenta (http://www.mydocumenta.com/web/?q=node/75&language=ca), que en elsegon curs de vida daquest projecte ens ha ofert els seus serveis gratutament. s un espai quepermet crear, publicar i compartir projectes multimdia. En aquest cas, la plataforma serveixde suport per dur a terme lexposici oral final, ja que ofereix la possibilitat de canviar la formade presentar els continguts de les presentacions duna manera fcil, dinmica i creativa. Enaquest cas, la llengua oral aprofita leina Documenta i els recursos creatius que proporcionaper dinamitzar-ne laprenentatge. A ms, a Documenta hi tenim lespai web propi de la matria(http://www.princepdegirona.mydocumenta.com).

Temporitzaci


-Reben la informaci dels continguts del projecte i dels procediments que hi hauran de posaren prctica.-Es formen les parelles (el professor procura que els alumnes treballin colze a colze ambcompanys diferents als del projecte Vdeo-DOC).-Cada parella consensua la tria del tema (entre ells i amb el professor) que en aquest cas s untema genric de divulgaci proper a les inquietuds de lalumnat.-Concreci del tema en un gui previ en qu han de descriure el procs de recerca.


-Posen en prctica lexpressi corporal i verbal a partir de 2 exercicis dimprovisaci proposatsque el mateix professor enregistra a classe:

1) Sessi 1: per parelles, lalumne A es defineix a lalumne B durant 5 minutsexplicant-li els trets caracterstics de la seva personalitat. Els alumnes B nomsescolten i acaben sortint davant del grup classe a definir la seva personalitat com sifossin A.

2) Sessi 2: per parelles, han de triar una notcia de la portada dElPeridico.cat(http://www.elperiodico.cat/ca/) i preparar una breu exposici de la notcia a laresta del grup classe en 10 minuts. Tot i que es poden preparar un gui, la

condici s que no poden llegir literalment res del que hi han anotat i que hi hande participar tots dos alternativament.

-Sessi 3: Visualitzaci per part de tot el grup classe dels 2 exercicis enregistrats per tal deconstatar quines sn les virtuts i els defectes de les seves exposicions, tot tenint en compte:

a) Lexpressi corporal: gestos, mirades, postures i moviments.b) Lexpressi verbal: velocitat, volum, articulaci i correcci lingstica.


-Aprenen a utilitzar la plataforma Documenta tutoritzats pel professor.-Posen en marxa la recerca de textos, vdeos i udios que formaran part de la seva presentacii que hauran dincorporar a Documenta.


11/15

10

-Creen el seu espai web compartit i el dissenyen.-El retoquen i milloren en hores extres tant al centre amb el professor com a casa amb elscompanys.


-Presentaci de les exposicions orals que ha preparat cada parella.-Coavaluaci de les presentacions: al final de cada exposici es consensua una nota a partirdun dileg obert entre tots els alumnes del grup-classe i el professor. La coavaluaci t encompte els parmetres avaluats en la improvisaci prctica (lexpressi corporal: gestos,mirades, postures i moviments; i lexpressi verbal: velocitat, volum, articulaci i correccilingstica).

Conv anotar que el projecte Expressat els ajuda a posar en prctica el Projecte de Recercaque realitzaran a final de curs i el Treball de Recerca que molts dells hauran de dur a terme alBatxillerat: serveix per perdre la por a parlar en pblic i per aprendre a expressar-se amb elcos, al veu i les eines TIC que tenen al seu abast.

Exposicions orals1

Curs 2011/12: Exemple dexposici oral: VEGEU DVD Annex (Carpeta 1)2Curs 2012/13: Exercici dimprovisaci 2 dElPeridico.cat: VEGEU DVD Annex (Carpeta 2)

1El treball no inclou exemples dexposicions orals definitives del curs 2012/13 perqu en la data en qu ha estatelaborat encara no shan dut a terme.2 Dels cinc alumnes que hi participen, dos sn nouvinguts des de linici daquell mateix curs, el Caue del Brasil ilAndrs de lUruguai, el quart i cinqu respectivament a les imatges.


12/15

11

4.1.3. PROJECTE 3: PdGRdio

Lobjectiu del tercer i ltim projecte s realitzar un programa de rdio duna de les segentstemtiques: magazn, noticiari, de cultura, desports o de msica. La concreci lhan de fer elsmateixos alumnes, que treballen el projecte en grups de 3 o 4 alumnes. El recurs on-line triatper enregistrar el document sonor s el programa dedici dudio daccs lliure Audacity(http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Audacity) que hem installat a la sala dordinadors delcentre i que els alumnes es poden descarregar gratutament des de Softcatal(http://www.softcatala.org/), lassociaci catalana sense nim de lucre que fomenta la presnciai ls del catal en qualsevol dels mbits de les TIC facilitant laccs a software lliure de qualitati en catal.

El programa Audacity ha estat triat perqu permet enregistrar udio en directe, editar fitxersd'udio en diferents formats i tallar, copiar, dividir o barrejar sons, entre daltres. Tamb suna eina fcil dutilitzar, amb prestacions similars a les deditors professionals. Per podercompartir els udios, els pengem a Goear (http://www.goear.com/) una plataforma on-lineque permet pujar documents sonors i compartir-los incrustant un reproductor en qualsevol

espai web.

Temporitzaci


-Reben la informaci dels continguts del projecte, dels procediments que hi hauran de posaren prctica i alguns exemples de programes de rdio reals.-Es formen grups de 3 o 4 alumnes (el professor procura que siguin diferents als dels dosanteriors projectes).-Cada grup consensua, entre ells i amb el professor, quina mena de programa voldran realitzar.

-Concreci del tema en un gui previ en qu han de descriure el procs de recerca de lainformaci i denregistrament.


-Posen en prctica lexpressi verbal a partir de 2 exercicis dimprovisaci lingstica oral queel mateix professor enregistra a classe:

1) Sessi 1: Per parelles, lalumne A s un cientfic que parla en una llengua inventada,amb molta gestualitat per donar significat als sons, i lalumne B ns el traductor ala resta de la classe. Lalumne B realment ha dinterpretar amb la veu qu ha entso qu pot haver volgut dir A.

2) Sessi 2: Per parelles, han dialogar davant del grup classe utilitzant noms laparaula S. Aqu s imprescindible teatralitzar la velocitat, el volum i larticulacidels sons perqu la resta de la classe haur dinterpretar el dileg sense veure elsgestos.

-Sessi 3: Audici per part de tot el grup classe dels 2 exercicis enregistrats per tal deconstatar quines sn les virtuts i els defectes de la seva expressi oral, tot tenint en compte lavelocitat, el volum, larticulaci dels sons i la correcci lingstica.


-Aprenen a utilitzar el programa Audacity tutoritzats pel professor.-Posen en marxa la recerca de notcies, entrevistes, reportatges, etc., que apareixeran al seuprograma de rdio.


13/15

12

-Enregistren la veu per grups en una petita sala contigua a la classe dinformtica habitual.-Editen, retoquen i milloren ludio tant en les sessions de classe com en hores extres alcentre amb el professor i a casa amb els companys.


-Audici dels programes de rdio que ha preparat cada grup.-Coavaluaci dels programes: al final de cada udio, es consensua una nota a partir dun dilegobert entre tots els alumnes del grup-classe i el professor. La coavaluaci t en compte lavelocitat, el volum, larticulaci i la correcci lingstica.

Exemples de programes realitzats i penjats a Goear3

Curs 2011/12:

Programa 1: PdGRdio Notcies: http://www.goear.com/listen/5bce75c/pdg-radio-noticies-pdg

Programa 2: PdGRdio Reportatge: http://www.goear.com/listen/c86552b/pdg-radio-documental-el-senyor-dels-anells-pdg

Els programes ms ben valorats es troben permanentment incrustats en forma de reproductorGoear a la secci PdGRdio al marge dret de la revista digital del centre Frum Digital(http://revistaforumpdg.blogspot.com.es/).

3El treball no inclou exemples de programes de rdio del curs 2012/13 perqu en la data en qu ha estat elaborat

encara no shan dut a terme.


14/15

13

4.2. Sntesi dels projectes

El tercer projecte PdGRdio pretn ser la culminaci de lexperincia didctica, encaminadaa millorar gradualment ls de la llengua oral a travs de les TIC. Aix, els alumnespractiquen la llengua catalana en pblic de menys a ms intensitat gaireb sense adonar-sen,des de la veu en off de Vdeo-DOC, passant per lexposici amb suport gestual i arribantfinalment al programa de rdio, en el qual la llengua oral ja ns lnica i autntica protagonista.Tot plegat s viable grcies a les TIC i a les eines que ens ofereix. Al mateix temps, els alumnesaprenen que aquestes eines TIC sn aplicables a altres mbits del seu currculum (treballscooperatius, de recerca, interactius, presentacions, etc.) i de manera transversal a totes lesmatries cursades.

Un bon exemple de la transversalitat daquest aprenentatge s que a finals del curs 2011/12 elsalumnes que havien participat de lexperincia van presentar projectes de recerca quevinculaven imatges i so a la defensa pblica del treball amb les eines que havien aprs aComunicaci Audiovisual: WeVideo i YouTube, Documenta, Audacity i Goear

apareixien emprats de manera didctica, la qual cosa demostrava que els havia servit permillorar la seva competncia comunicativa a llarg pla i en diferents contextos.


15/15

14

5. Conclusions

Per ltim, conv subratllar que lexperincia didctica ha mantingut i mant encara una acollidamolt positiva entre els alumnes: shi han implicat de bon principi i shan manifestat predisposatsa dur a terme els tres projectes malgrat conixer dentrada lesfor i les hores extraordinriesque hi hauran de dedicar. Val a dir que jo mateix els anuncio dantuvi les dificultats que anirantrobant i la dedicaci que requereixen tots tres projectes ms enll de lnica sessi setmanalamb qu comptem. Aix no obstant, el desafiament ms aviat ha estat i s una motivaci extra.

En lavaluaci qualitativa duta a terme a finals del curs passat, els mateixos alumnes vansubratllar especialment quatre virtuts daquesta experincia didctica: el fet de treballar les TICen equip, de fer-ho de manera prctica i competencial, de veuren els resultats gaireb demanera immediata al final de cada trimestre i, per ltim, el fet que no suposi cap despesaeconmica extra ni per a ells ni per al centre:

Aquests sn els arguments ms ben valorats per lalumnat i, en definitiva, els quatre factors

clau. Laprenentatge de la llengua oral a travs de les TIC ha estat satisfactori, i la millor provas, per una banda, la bona premsa que nhan fet entre els companys del centre, la qual cosasha tradut en un augment dun 25% aproximadament en relaci al curs anterior del nombredalumnes que en aquest 2012/13 han triat realitzar-la; i per altra banda, i la ms important:sense adonar-sen, a mesura que els projectes van avanant, interioritzen la llengua catalanaoral fins al punt que la utilitzen de manera natural en els debats de coavaluaci, en les xerradesamb el professor i fins i tot en les converses entre els integrants del grup. Aquesta s, sensdubte, la millor satisfacci possible dun professor de llengua.

Pren la paraula! Comunicació Audiovisual

Documents

Transcript of Pren la paraula! Comunicació Audiovisual