Quadernsde la bona praxi

Guia per prevenir i gestionarla violència en el lloc de treball

contra els metges

Setembre

2004

17

Edita:

CONSELL DE COL·LEGISDE METGES DE CATALUNYA

Redacció

Coordinació gràfica, disseny i impressió: AMBIENT GRÀFIC. Roger de Llúria, 90. T. 93 459 23 98. 08009 Barcelona. Dipòsit legal: B-46.873-96

Experts redactors d’aquest quadern

Edita

Miquel Bruguera. President del COMBMagda Martínez. Gerent Àrea de Praxi COMBFrancesc José Maria Sànchez. Secretari General Consorci Hospitalari CatalunyaLluís Borràs. Psiquiatre forenseMa. Rosa Artigot. Metge de Centre PenitenciariJordi Medallo. Subdirector Institut de Medicina Legal de CatalunyaJosep Benet. Àrea de Praxi COMBEva Montaner. Àrea de Praxi COMBMercè Viger. Àrea de Praxi COMB      

Antoni Arteman. Gerent del PAIMMJoan Manuel Salmeron. Cap d’Urgències Hospital ClínicCarles Fontcuberta. Director-Gerent de la Fundació UCHFrancesc José Maria Sànchez. Secretari General Consorci Hospitalari CatalunyaLola Vega. Directora DAP ExampleRosa Pérez. Metge forenseSimon Schwartz. Dtor. Of. Suport Gestió, Recerca, Ciència i BiotecnologiaÀngels Izquierdo. Sindicat de Metges EstatutarisCarles Hernàndez. Director de Recursos Humans Hosp. Josep TruetaAgustín Castríllo. Director Atenció Continuada DAP St. MartíJosé Ramon Oncins. Metges de CatalunyaJosep Arimany. Director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya

Equip consultor

Quaderns de la Bona Praxi és una publicació periòdica del COMB, constituïda com una einade formació continuada que ajudi a assolir un comportament professional d’acord

amb l’esperada protecció dels ciutadans en les àrees temàtiques tractades. Contribueix,per tant, a la formació i al desenvolupament professional continu dels metges.

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA.Centre d'Estudis Col·legials i Servei de Responsabilitat Professional.Passeig de la Bonanova, 47. 08017 BarcelonaCoordinació: Alex Ramos TorreSecretaria: Lydia Camats Garcia

Índex

41. Introducció

3. Reconeixement del problema

8

145. Actuació Post Incident Violent

6. Bibliografia

4. Guia d’actuació

6

3.1. Definició de la violència en el lloc de treball3.2. Tipus de violència3.3. Impacte de la violència3.4. Conseqüències en la salut dels metges

4.1. Detecció de les situacions potencialment agressives4.2. Maneig dels incidents violents

5.1. Atenció mèdica i documentació de lesions i de l’incident5.2. Accions legals

18

52. La dimensió de la violència en el lloc de treball

Hom es fa metge per tenir cura dels altres i per tant ésmolt frustrant rebre amenaces quan s’està fent unafeina que preten ajudar els ciutadans que ho necessiten.No es pot considerar que la violència és una part de lafeina.

Els metges han d’exigir que el lloc de treball sigui se-gur tant pel seu dret a protegir-se front les agressions,com perquè afecta la dignitat del professional i amenaçal’eficiència i la pròpia seguretat dels ciutadans que po-den ser perjudicats per una atenció mèdica alteradaper l’impacte emocional que causa un entorn violent.

També cal exigir la reparació íntegra del dany causat al’empara de la legislació civil, penal i/o administrativaque correspongui a cada cas.

Aquest document constitueix una iniciativa del Col·legide Metges de Barcelona guiada per la convicció quecal posar a l’abast dels metges una guia d’actuació enla que trobin informació per manejar les situacions deviolència en el lloc de treball.

La implicació personal dels metges és imprescindibleen la prevenció de les situacions de violència i les sevesconseqüències, adoptant les mesures d’autoproteccióadequades i de rebuig als violents. També, ésfonamental la implicació dels Centres en la provisiód’instruments necessaris per desenvolupar activitatspreventives i de suport als professionals que adaptin ales necessitats concretes de cada Centre en atenció alseu llindar i característiques de violència que es potpredir.

L’esforç personal dels metges i organitzatiu del Cen-tre haurà de ser integrat i coordinat amb lesadministracions sanitàries, col·legis i associacionsprofessionals i patronals dels centres, serveis iestabliments sanitaris que tingui en compte i proveeixinestratègies i instruments orientats a impedir que esprodueixin actes violents i, a evitar la sensació i el

desemparament de les víctimes de la violència en ellloc de treball.

En aquesta línia la previsió de l’art 5 de la LOPS, quepermet la negativa del professional a continuar atenento haver d’atendre a qui l’ha agredit i la dels Col·legisde Metges catalans de contractar una pòlissa de de-fensa jurídica de caràcter col·lectiu en cas d’agressió,són instruments adreçats a l’emparament delprofessional que complementen el sistema de reparacióque l’ordenament jurídic té establert pels supòsits dedanys causats mitjançant agressió i que s’analitza enaquest treball.

En aquest Quadern s’ha intentat evitar culpabilitzarels pacients i/o els ciutadans de la violència contra elsmetges en el seu lloc de treball, considerant queambdós - metges i pacients – sovint són víctimesdels defectes de les organitzacions, d’un entorn asociali d’una manca de respecte interpersonal en la relacióterapèutica. Aquest fet però, no òbvia que el documentincorpori i assenyali les persones i/o les Institucions,empreses i centres que en cas de producció de danysa un metge puguin ser responsables, conjuntamentamb l’agressor.

S’aborda la informació i el desenvolupament de leshabilitats dels metges per detectar els factors de risc deviolència en la seva feina. També, per determinar lestècniques de gestió i protecció més adequades davantd’un incident violent així com per evitar que aquestsactes de violència contra un metge es produeixin i al’hora combatre els seus efectes.

Un altre bloc de continguts es centra en el tractamentpost incident, amb l’adopció de les mesures de seguretatlaboral, judicial, administratives, sanitàries, de Centre ipersonals que corresponguin contra l’agressor i perso-nes responsables. Totes elles emmarcades en el principirector de proporcionalitat en la resposta que calguidonar a l’agressor i contra les agressions.

4

Introducció1

5

La dimensió de la violènciaen el lloc de treball 2

Estudis recents confirmen que la violència en el lloc detreball del sector sanitari és un fenomen universal tot ique, en funció de les singularitats idiosincràtiques olegislatives de cada país, difereix tant en el seu abast idimensió com en les diverses formes que té de mani-festar-se. La violència en el lloc de treball, segons con-firma l’informe de l’Organització Mundial de la Salut(OMS) afecta per igual als països més desenvolupatsque als més pobres. Aquest informe denúncia quegairebé un 25% de tots els incidents de violència esprodueixen en el sector sanitari i que més d’un 50%dels professionals de la Sanitat ha patit algun tipusd’experiència violenta algun cop. A més a més - esdestaca - les seves conseqüències tenen un impactemés significatiu en els països més rics i suposen unaseriosa amenaça tant per a la qualitat i desenvolupamentde l’atenció sanitària com per a la productivitat irendibilitat dels actuals sistemes de salut.

Organització Mundial de la Salut (OMS)

Els Estats Units d’Amèrica van ser el primers en afron-tar el fenomen de la violència en el lloc de treball enversels metges amb tota la gravetat afegida que comportauna societat on la tinença d’armes és legal i on algunsincidents violents han resultat amb professionals sanitarisferits de bala o assassinats amb arma de foc. Segonsles últimes dades presentades per l’OMS, el personalsanitari dels EUA afronta 16 vegades més risc de patirviolència en el seu lloc de treball que qualsevol altrepersonal amb prestacions socials. En la mateixa línia,més de la meitat de les demandes per agressió en ellloc de treball corresponen al sector sanitari.

En aquest dramàtic panorama, el National OcupationalHealth and Safety Administration (OSHA) acumula unallarga trajectòria en la recerca i implementació depolítiques i estratègies per prevenir i reduir la violènciaen el lloc de treball. Concretament, és la responsablede l’edició d’una de les primeres guies específiquesper abordar la violència en el sector sanitari,immediatament seguida per la no menys paradig-màtica Guia OSHA de Califòrnia.

Estats Units

A mitjans dels noranta i amb no menys contundència,Gran Bretanya ha vist com la violència contra el perso-

Gran Bretanya

nal del National Health Service (NHS) esdevenia unarealitat cada cop més alarmant, especialment, en coin-cidir l’aparició d’aquest fenomen amb la crisi i reformadel seu sistema nacional de salut. Així, amb l’objectiude posar fi a la violència que pateixen els treballadorsdel NHS, el govern britànic va endegar la campanya“Tolerància Zero a la Violència dins del NHS”. Segonsenquestes oficials de 1998, gairebé un 40% del perso-nal del NHS declarava haver patit algun incident violenta la feina tot i que actualment, quan la campanya en-cara no ha complert ni una dècada de rodatge, esdiscuteix si l’increment del nombre d’incidents violents[un 13% més entre el 2001 i el 2002] respon a unaugment real de les agressions o si, realment, és l’efecterepercutit d’una política que ha impulsat una culturafavorable a la notificació dels incidents violents contraels empleats del NHS, tot i que es reconeix la tendènciainversa pel que fa a la gravetat dels incidents que esnotifiquen.

Hi ha d’altres experiències també essencials a l’horad’analitzar els sistemes de prevenció i gestió de riscsde violència laboral. Per exemple, Canadà que, des delprimer moment que va afrontar el problema de laviolència laboral contra els seus metges, s’ha emmirallatamb l’experiència del seu veí per adoptar les mesuresmés adequades tenint en compte la pròpia realitat.Igualment, Nova Zelanda o Austràlia. No es pot obviarel cas dels metges australians, que tot i comptar ambdiferents programes de prevenció estatals i regionalsdes de l’any 1996, encara el 2001, més d’un 62%declaraven haver patit algun incident de violència en elseu lloc de treball.

Canadà, Austràlia i Nova Zelanda

Al marge de l’experiència britànica, a Europa, destacal’experiència de Suècia, pionera en legislar en aquestamatèria concreta ja l’any 1993. També tenim lesexperiències d’altres països comunitaris com Bèlgica,Holanda o Itàlia però s’ha d’esmenar de forma especialFrança pel nombre i gravetat dels incidents de violènciacontra els professionals sanitaris. L’Ordre de Metges iuna comissió interministerial –Sanitat, Interior i Justícia-van assolir un acord definitiu per protegir de formaeficaç els metges francesos contra la violència que patiendurant la prestació d’un acte mèdic.

Europa

A principis de l’any 2003, el Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona (COMB) va posar en marxa un progra-ma de prevenció de la violència en el lloc de treballque preveia la creació de l’Observatori de la Seguretatdels Metges, l’elaboració d’aquest manual i lacontractació d’una pòlissa de defensa jurídica per alsmetges agredits en el curs del seu exercici professionalaixí com un programa de suport a les víctimes i elcompromís institucional en difondre una nova culturade la dignitat i seguretat dels metges en la prestaciód’un acte mèdic.

Dins d’aquest marc d’actuació institucional, s’ha dut aterme la primera investigació per conèixer la situacióreal de la violència en el lloc de treball vers els metgescatalans. Segons aquesta enquesta, gairebé un terç delsmetges ha experimentat algun incident violent en algunmoment de la seva carrera professional mentre que

Espanya i Catalunya una quarta part declara haver estat testimoni d’algunacte d’agressió vers un company. Aquest estudi confir-ma que les característiques i tendències catalanes de laviolència en el lloc de treball envers els metgesmajoritàriament coincideixen amb la de la resta depaïsos que han estudiat aquest fenomen. Així, éspossible afirmar que les agressions verbals (44%) sónmés freqüents que les físiques (28%) i les amenaces(26%). També, destaca que l’autor de les agressions engairebé un 50% de les ocasions és el pacient, seguidesd’un 30% que ho és el familiar o de la resta de casosen què les agressions provenen de malalts psiquiàtricso toxicòmans. Segons aquesta enquesta, una de lescauses més freqüent dels incidents violents patits pelsmetges catalans respon a la frustració que es generaen els pacients en no veure satisfetes les sevesexpectatives. L’enquesta també revela que els serveisd’urgència són l’indret on més agressions es produeixen(45%), seguit dels Centres d’Atenció Primària (28,6%)i de les sales d’hospitalització (13,7%).

Reconeixement del problema3

La forma de definir la violència al lloc de treball ésimportant per avaluar la dimensió del problema i iden-tificar les àrees sobre les quals s’ha d’actuar o emprendreunes iniciatives concretes. La definició genèrica deviolència en el lloc de treball, segons l’OrganitzacióMundial de la Salut, es refereix a “tots aquells incidentsen els quals la persona és objecte de maltractaments,amenaces o atacs en circumstàncies relacionades ambla seva feina, incloent el trajecte entre el domicili parti-cular i la feina, amb la implicació que s’amenaciexplícitament o implícita la seva seguretat, benestar osalut”.

Aquest Quadern aborda la particular violència exercidacontra els metges en el seu lloc de treball, en el si delsestabliments, centres i serveis sanitaris en els quals elsprofessionals presten els seus serveis incloent l’activitatmèdica al carrer o a domicili, dels pacients o usuaris idels seus familiars o acompanyants o, en altres indrets,com a conseqüència de la seva activitat professional.Aquest manual també tracta de la violència externaque prové de tercers aliens als àmbits de les relacions

Definició de violènciaen el lloc de treball

3.1 de treball i assistencial. No així de l’assetjament psicològico moral (mobbing) i altres manifestacions de violènciaproduïdes en l’àmbit de la relació de treball en les queautor i víctima són companys de treball o personesvinculades per una relació jeràrquica o de dependència.Aquest tipus de violència interna s’ha exclòs d’aquestaguia per tenir un origen i unes característiques moltdiferents que cal tractar específicament.

L’estandardització de la definició de violència en el llocde treball és fonamental perquè de la comprensió queels metges en tinguin d’aquest concepte dependrà lapercepció dels riscs de la pròpia feina i, per tant, s’esdevéun primer esglaó en la prevenció i gestió dels incidentsviolents.

Qualsevol actitud que comporti abús verbal o físic, ame-naces o d’altres comportaments d’intimidació, atacs físicsintencionats, amenaces verbals o amb una arma ofensi-va, coacció o atac sexual comès per un pacient, el seufamiliar o acompanyant contra un metge relacionat ambel compliment de la seva professió causant d’un danyfísic o psicològic en la persona o malmetent la propietat.

Incident violent en el lloc de treball

6

Qualsevol inst al· lació d’atenció mèdica ambindependència de la seva dimensió i ubicació tant si ésurbana com rural i fixa o mòbil, ja que la prestació deservei a fora d’aquestes instal·lacions, com elsambulatoris, vehicles, carrer i domicilis –incloent elsdesplaçaments- es consideraran lloc de treball delsmetges en estar prestant un acte mèdic.

La persona que comet els actes de violència o queincorre en qualsevol dels comportaments que provo-quen un incident violent envers un metge en relació ala seva feina.

El metge que és objecte d’un incident violent en relacióa la seva feina d’acord amb la definició de violència enel lloc de treball.

Declaració seriosa o intent d’infringir un dany immediato en el futur mitjançant qualsevol paraula, insults racials,gestos o exhibició d’objectes o armes que el metgepercebi com un perill clar i real de la seva seguretat ique pot causar temor, preocupació o incapacitat perexecutar les funcions laborals.

Constrènyer la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosasigui justa o no.

Acció o expressió que lesiona la dignitat d’una altrapersona, amb detriment de la seva fama o atemptantcontra la seva pròpia estimació.

Ofensa, humiliació, acció de contrariar vivament omortificar.

Qualsevol acte agressiu ja sigui colpejar, donar copsde peu o de cap, empènyer, mossegar, esgarrapar, atacsexual o qualsevol altre atac físic o verbal dirigit al metgeper un pacient, familiar o acompanyant individual quees produeix durant o com a resultat de la prestaciód’un deure i el qual resulta en mort, lesió física, perjudicipsicològic o dany de la propietat. Inclou l’agressió sexuali trucades telefòniques obscenes o amenaçadores ianònims.

Manca de respecte vers els altres que es manifesta peruns comportaments relativament lleus.

Lloc de treball

Autor

Víctima

Amenaça / Intimidació

Coacció

Injúria

Vexació

Atac / Agressió

Incivisme

Tipusde violència

3.2

Paraules vexatòries, crits, gestos, frases de menyspreu,insults, amenaces , coaccions i injúries.

Empentes, escopinades, puntades de peu, cops de punyo de cap, bufetades, esgarrapades, mossegades,violacions, punyalades i trets. També, inclou laintimidació amb amenaces físiques.

Els dos tipus d’agressions anteriors porten implícital’agressió psicològica associada que genera al metge ique es denomina: síndrome d’estrès postraumàtica,caracteritzada en una entitat psicopatològica que afec-ta la víctima d’ansietat, depressió i insomni.

Robatori, malmetre mobiliari i/o instal·lacions del cen-tre i pertinences del propi metge.

Aquests tipus de violència poden tenir un caràcter: lleu,greu o molt greu i d’això en depèn la qualificació pe-nal o civil que caldrà donar a l’agressió.

Verbal

Física

Psicològica

Dany a la propietat

Impacte de la violènciaen el lloc de treball

3.3

Els incidents violents envers un metge, al marge de lesconseqüències negatives en la salut física i psíquica dela víctima d’una agressió o en l’estat emocional de laresta de companys de l’establiment sanitari - hagin estattestimoni o no de l’incident- tenen un impactedeterminant en termes de costos econòmics, materialsi humans o de prestigi per a la pròpia organitzaciósanitària en què té lloc l’agressió.

Les empreses afectades per aquest fenomen pateixenun important increment de l’absentisme. Per altra ban-da, un entorn laboral insegur deteriora la qualitat del’atenció sanitària i, per altra, les comprensives actitudsde fugida i/o complaença als requeriments de l’agressorcondicionen unes conductes inadequades.

En aquest aspecte, l’organització sanitària que té el deured’assegurar l’eficàcia i l’eficiència del sistema, haurà desolucionar aquests dèficits proporcionant un entorn la-boral segur que empari adequadament el seu perso-nal amb la finalitat d’impedir aquests potencials efectesindesitjables.

7

4.1.1. Del lloc de treball

Conseqüències en la salutdel metge

3.4

La tipologia d’afectació és la següent:

Danys físicsa

• Absència de lesió traumàtica visible.• Contusions úniques (hematoma, erosió, excoriació).• Contusions múltiples (hematomes, erosions,

excoriacions).• Ferides lleus o superficials que precisen aproximació

(steril-streeps o sutura cutània).• Ferides greus que precisen sutura quirúrgica o

intervenció quirúrgica).• Ferides molt greus que comporten risc vital.• Ferides mortals (que comporten la mort de la

víctima).• Danys psíquics

Escala de gravetat de les lesions atribuïdesa una agressió

Danys psíquicsb

La gravetat de les repercussions psicològiques depèndeles circumstàncies de l’agressió, de l’estat personal i

Ansietat

Que té com a símptoma primordial la por a seguirdesenvolupant la pròpia professió i, en ocasions,veritable pànic al lloc de treball, amb palpitacions,sufocacions, dispnea i diverses somatitzacions com aragastràlgies, migranyes i contractures musculars.

Caracteritzada per una baixa autoestima, la qual cosapot port ar a sentir-se incapaç de continuardesenvolupant la professió, donat que manca la suficientenergia i il·lusió per enfrontar-se a les situacionsquotidianes, mostrant tristesa, apatia i manca d’interèspel propi entorn.

Episodis d’insomni i malsons nocturns en els quals esreviu l’agressió que s’ha patit amb interrupcionsfreqüents del son que impedeixen la necessàriareparació del cansament.

L’estrès post traumàtic sol curar-se o remetre abansd’un any després de l’incident, però un 30% dels ca-sos tendeixen a patir un estrès post traumàtic crònic.En alguns casos, pot derivar en situacions d’invalidesaper l’exercici de la professió.

Depressió

Estrès post traumàtic

de l’entorn de la víctima en el moment de l’agressió.

Guia d’actuació4

Detecció de les situacionspotencialment agressives

4.1

Les relacions entre metges i pacients o els seusacompanyants poden adquirir en alguns casos un cli-ma d’agressivitat en correlació i acumulació de malsentesos, ressentiments, pors, etc. que s’haurien de po-der detectar i desactivar abans de desembocar en unaagressió. També caldria detectar les persones amb alguntrastorn psiquiàtric, o d’addicció, o de relació asocialque requereixi d’un tractament i vigilància reforçats i,els factors de riscs associats a les característiques con-cretes del propi lloc de treball, a determinades situacionsrelacionades amb l’acte mèdic en si mateix així com ala provisió del propi servei mèdic.

presta un acte mèdic són susceptibles d’accentuar unasensació d’estrès en l’usuari i d’actuar com a factorsdesencadenants d’un comportament violent envers unmetge.

Elements com la distribució de l’espai i l’emplaçamentd’un lloc de treball, la il·luminació, l’ambient i lescondicions laborals, els recursos materials i humansdisponibles o l’horari en el que es presta un acte mèdico la deficient atenció a una queixa inicial, són factorsessencials de riscs de violència en el lloc de treball ones proveeix assistència mèdica.

Certes característiques del lloc de treball en el que es

L’incompliment dels plans de prevenció dels riscsde violència en el l loc de treball i/o deldesenvolupament de les mesures i activitatspreventives recomanades.

1

Són factors del lloc de treball que podengenerar agressivitat en caràcter general:

a

8

4.1.3. Dels ciutadans (pacients,familiars o acompanyants)

Deficiències en el disseny del centre: accessos,aparcaments, s ales d’espera amb seientsincòmodes, temperatura ambiental no apropiada,sorolls i mala il·luminació.

Manca d‘informació institucional, personal adequatdegudament entrenat que satisfaci les preguntesi preocupacions previsibles de l’usuari en atencióal motiu de la seva visita al centre o consulta.

Deficiència en el tracte que el personal del centrefacilita als pacients i a d’altres visitants del centre.

Conflictes entre el personal del centre que gene-ren tensions i una hostilitat en l’ambient suscepti-ble de repercutir en el comportament del pacient.

Condicions de massificació i insuficiència de re-cursos humans i materials.

Sobrecarrega de la feina del metge i altresprofessionals, burocratització excessiva iinestabilitat en la plantilla

Canvis de metge sense sol·licitud i informacióprèvia al ciutadà.

Descoordinació entre el personal i serveis del cen-tre i/o en l’assignació de les funcions concretes aun lloc de treball, i que genera informacionscontradictòries al ciutadà.

Deficiències, en els perfils professionals. Formacióinadequada.

Interrupció de les consultes – amb la visita ja ini-ciada – amb interferència de persones alienes,trucades telefòniques, etc., susceptibles d’ésserinterpretades com desatenció i relegació al malalt.

No atendre les demandes del pacient sense raonarels motius: d’organització, mitjans o recursos queimpedeixen satisfer les expectatives dels malaltso acompanyants.

Demora en l’assistència, proves, intervencions, etc.sense un pla informatiu que expliqui el per quède la demora.

Defectes en la informació i l’atenció a situacionsde risc vital o d’emergència, especialment sentidespels familiars o acompanyants en els serveisd’urgències i UVI.

Imprevisió i suport institucional adequat asituacions de mort o dol.

2

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

3

15

14

4.1.2. Dels metges(i dels professionals sanitaris)

Manca d’habilitats de comunicació amb elspacients així com desconeixement de la gestió dela comunicació emocional

Interferència dels problemes personals en la feina

Treballar en uns serveis d’assistència més propen-sos a crear estrès laboral o patir unes difícilscondicions laborals capaces d’originar insatisfaccióprofessional.

Dificultats personal per adaptar-se a l’ambient la-boral i/o per mantenir bones relacions amb elscompanys. Patir situacions de burning i mobbinghoritzontal o jeràrquic.

Actituds d’intolerància, prepotència, insensibilitatenvers els malalts o els seus familiars iacompanyants.

Desconeixement de l’organització i/o del centreen el que es treballa.

Deficiències o desconeixement dels circuits deprevisió d’atenció sanitària complementària

Descoordinació amb la resta de metges quepuguin estar en relació amb el pacient

Negatives no raonades a peticions de prestaciósanitària: proves, fàrmacs, certificats, etc.

Dificultat per evidenciar que ‘s’escolta’ el malalt.

1

2

4

5

6

7

8

9

3

10

Característiques del metge susceptiblesde generar l’agressivitat del pacient

Tipologia del ciutadà “agressiu”a

• FustratCiutadà amb frustracions diverses ja sigui per la mateixamalaltia, problemes personals, laborals, familiars,econòmics, socials, etc.

• Poc receptiuCiutadà poc receptiu a les explicacions que fonamentenla necessitat de donar o prolongar una baixa laboral; ode remissió a un especialista o a un centre determinats;o de sol·licitud d’un anàlisi o prova de diagnòstic, etc.

9

• SimuladorCiutadà que simula símptomes i signes amb la finalitatd’aconseguir alguna cosa en benefici propi: cobrar unapensió, una pòlissa d’assegurances, aconseguir unabaixa laboral, certificats, informes mèdics, etc.

Trastorn psiquiàtric, segonsla tipologia següent:

b

• ParanoicPersones amb uns trets característics accentuats propisde rigidesa, egocentrisme, desconfiança, suspicàcia,projecció de la pròpia culpabilitat vers els altres. Fredoren el tracte i tendència a les relacions agressives ensentir-se amenaçats davant el mínim estímul. Aquestespersones, davant situacions conflictives, poden actuarviolentament envers el metge i amb qualsevol persona.

• AntisocialIndividus que no admeten - i que tot sovint infringeixen- les normes de conducta social establertes. El seuegocentrisme els duu a utilitzar el sistema sanitari enbenefici propi i a practicar unes conductes asocials: hàbitd’anar al metge sense tenir visita programada, falsificacióde receptes, mentir per manipular la història clínica,etc. Són capaços d’involucrar el metge i d’agredir-lo sies satisfà les seves peticions ja que són intolerants lafrustració. Acostumen a reaccionar agressivament davantqualsevol contrarietat i sense cap mena de penedimentper la conducta de menyspreu demostrada ja que elsmanquen sentiments ètics i de remordiment.

• SomatomorfoMalalts que presenten nombroses queixespsicosomàtiques tot i que les exploracions complemen-tàries són generalment negatives. Així, molts dolorscorporals, símptomes respiratoris, digestius o d’altresanomalies no són més que una somatització encaraque per diagnosticar aquesta somatització cal descar-tar qualsevol de les malalties que expliquen. Aqueststipus de trastorns suposen una de les causes mésfreqüents de les visites mèdiques, és a dir, som davantd’un pacient hiperfreqüentador. Si –es possible, convéevitar que aquest pacient vagin d’un especialista a unaltre sense que el seu metge de capçalera coordiniprèviament una estratègia terapèutica.

• PsicòticEl malalt mental psicòtic no acostuma a ser molt perillósencara que la seva estranya conducta molt sovint cridal’atenció. És estrany que agredeixi els metges ja quepresenta una desconnexió de l’entorn que l’allunya deles relacions humanes, incloses les conflictives.

• Oligofrènia o retard mentalLa comunicació amb aquest pacient presenta dificultats

ja que el llenguatge del malalt amb retard mental ésmolt reduït i reiteratiu. En ocasions, l’oligofrènic potreaccionar molt primitivament i violenta, tenint reaccionsexplosives davant d’una frustració com, per exemple,si té molta gent davant seu per entrar a la consulta delmetge.

• Deteriorament senilLes persones grans amb arteriosclerosi cerebral iaquelles que estan iniciant un quadre de demència solenpresentar una progressiva pèrdua de la capacitat deraciocini i de judici, passant fàcilment de l’agressivitat al’eufòria. No és gens estranya que ocasionalment esdescompensin i reaccionin violentament davant la mí-nima frustració.

• ToxicomaniaEls alcohòlics crònics, els heroïnòmans i els consumidorsde cocaïna són persones potencialment agressives.Sovint entren en agressivitat ràpidament quan no se’lsdispensa els psicofàrmacs que sol·liciten.

Maneig dels incidentsviolents

4.2

• Parlar fent servir paraules grolleres• Contracció labial que permet veure les dents

o contracció intensa dels masseters.• Senyalar amb el dit, tancar les mans

formant punys, prémer objectes.• Tensió muscular i actitud generalitzada

en f lexió i canvis de postura freqüents i ràpidssense finalitat concreta o detenció sobtadade tot moviment.

• Adopció de postura cefàlica baixa i avançada,coll en flexió, barbeta cap al pit o adopció depostura de lluita, tipus boxejador o d’artsmarcials.

• Mirada directa i fixa o establir contacte ocularprolongat. Quan l’atac és imminent la majoriade persones fixaran la mirada en el punt queagrediran.

• Conducta destructiva dels objectes.• Discurs paranoic o coaccionador.• Demandes poc raonables o sense sentit

Indicadors de risc de conducta violentaper part d’un malalt o els seus acompanyants

El judici encertat de “previsibilitat” i d’anticipació ésessencial per evitar o reconduir una situació violenta.

10

Els responsables dels centres i els professionals, tot i lesdificultats de modificar les conductes de risc han deprocedir al seu maneig i desactivació en la línia que acontinuació es recomana.

4.2.1. Maneig del ciutadà agresiu(pacient, familiaro acompanyant)

Quan un pacient o ciutadà es mostra tens o irritabledurant la visita mèdica, és recomanable que el sanitarisàpiga transmetre els següents senyals verbals i noverbals:

1. Mantenir l’equilibri emocional i no respondreles provocacions• Controlar els sentiments negatius que determinades

situacions conflictives amb el pacient o els seusacompanyants puguin haver provocat.

• Evitar caure en el terreny de la provocació i mantenirel control ja que, en el cas contrari, pot produir-seuna situació d’extrema agressivitat amb insults i critsmolt llunyana al rol terapèutic.

2. Conversar amb correcció, en un to afablei professional• Evitar mostrar un to brusc i/o tallant perquè això

podria incrementar la tensió i accelerar la conflictivitat.• Explicar amb molta cura i de forma convincent i

raonada els motius pels quals no és possible complirles expectatives del pacient o de l’acompanyant.

• Adreçar-se al pacient amb fermesa evitant unaactitud de prepotència.

En el cas que la tensió del pacient augmentide forma incontrolable malgrat la conductaper frenar-la, caldrà reorientar la conversa :

Fer un contra balanç emocionalConduir el pacient cap a l’estat d’ànim tranquilque manté el metge. Això és pot aconseguir ambunes habilitats de comunicació adequades pergestionar les emocions i, molt especialment, quans’és una persona afectuosa i empàtica.

Alliberar la tensió emocional del pacientDeixar parlar al pacient tot el que vulgui perquèexpliqui els seus sentiments, inquietuds,frustracions i aspiracions per tal que alliberi la sevatensió interna.

Avisar un company que s’integri a l’entrevistaamb la finalitat que ajudi a solucionar el motiude la tensióEvitar fer qualsevol gest que el pacient pugui in-terpretar com menyspreu.

b

c

a

Reconeixement de les possibles deficiènciespròpies i de l’organitzacióSovint, el reconeixement de les pròpies mancancesrebaixa la tensió del pacient i es pot restablir lacorrecta interrelació en el desenvolupament de lavisita.

Manifestar els propis sentiments al pacientEn aquelles situacions que el metge no pugui con-trolar les pròpies emocions, especialment desprésd’haver rebut insults greus o vexatoris, ésconvenient mostrar al pacient els propis sentimentsde tristesa i malestar per l’incident, ambindependència que es pugui optar per denunciar-lo tot i que no és prudent parlar d’aquest aspecte.

Aquesta actitud podria fer reflexionar el pacientper adonar-se de les possibles conseqüències dela seva conducta.

d

e

Així mateix, durant l’entrevista amb unpacient o familiar potencialment violent ésaconsellable evitar transmetre els següentssenyals verbals i no verbals:

Verbals• Evitar l’ús d’estils comunicatius que generin hostilitat

com: apatia, fredor, condescendència, menyspreu,impaciència.

• Evitar verbalitzar amenaces, coaccions o insults.• Evitar minimitzar la situació, les queixes o les crítiques.• Evitar d’entrada la crítica i el rebuig de les

demandes del pacient.• Evitar transmetre informació que no s’ajusti a la

realitat i proposar pactes que no es puguin complir.

No verbals• Evitar l’adopció d’un llenguatge corporal desafiant o

que es pugui interpretar com hostil o amenaçador:situar-se dempeus en oposició frontal, col·locar lesmans als malucs, creuar els braços, assenyalar ambel dit, etc.

• Evitar el contacte físic i la proximitat excessiva(mantenir-se a una distància aproximadament iguala la llargada del braç). Així ens situem inicialmentfora de l’abast de l’altre i no s’envaeix el seu espaipersonal.

• Evitar el contacte ocular prolongat.• Evitar els moviments ràpids i evitar posar-se

d’esquena

I si malgrat tot l’anterior ha estat impossiblereconduir la situació i evitar l’escalada deviolència i persisteix la situaciópotencialment perillosa, es recomana:

11

4.2.2. Maneig del risc de violènciaen el lloc de treball

1. Donar per acabada la visita• Ubicar mentalment una via de fugida.• Vigilar la interposició de taules i d’altres elements

mobiliaris que puguin bloquejar la via de fugida.• Localitzar si hi ha botons d’alarma.• Preparar la sortida de la sala i sortir

2. Preparar la sortida de la sala pel cas quel’agressor ho vulgui impedir• Si l’agressor no està armat, caldrà protegir-se

emparant-se amb els elements mobiliaris persituar-se fora de l’abast de l’atac. Si no és possible, elmetge en perill té el dret legítim de defensar-se perrepel·lir una agressió aplicant els medis d’autodefensaal seu abast, sempre amb la “mínima força necessària”per repel·lir o neutralitzar l’atac i “proporcional aldany que es pretén evitar”.

• Caldria evitar que aquesta actuació de “legítimadefensa“ es confongui amb els supòsits de barallamútuament acceptada. Per tant, s’hauria deconsiderar preferible la fugida de la situaciópotencialment perillosa com a solució més segura iamb inferior risc de dany i evitar, si és possible, laconfrontació física directa.

• Si l’agressor té un arma blanca o un arma de foc, esrecomanable no activar l’impuls d’usar l’arma i pertant caldrà seguir les indicacions de l’agressor finsque es pugui avaluar racionalment la possibilitat dedefensa efectiva.

Amb pacients o ciutadans afectats de trastorn mentalo similars, caldrà tenir especial cura a detectar “laperillositat” imminent del subjecte i el seu nivell decontenció. Si la perillositat és elevada, caldrà evitar l’atencióper part d’un únic professional i sol·licitar la presènciad’un altre professional sanitari durant l’acte mèdic.

3. Reclamar la intervenció dels cossos deseguretat, si n’hi ha, o d’altres i denunciar aljutjat de guàrdia o a la comissaria de Mossosd’Esquadra o de Policia més properal’agressió.

En cas d’agressió a un dels seus treballadors, l’empresario el dire ctor d’un centre és responsable perl’incompliment del deure de protegir adequadamental personal que hi treballa i, en determinats supòsits,per la falta de previsió davant l’existència de possiblessituacions de risc dels professionals.

En aquest sentit, la legislació de prevenció de riscslaborals, el codi civil i, fins i tot, el codi penal, regulenles conductes preventives i de vigilància exigibles que,evidentment, han de tenir la seva concreció en cadacentre segons el seu llindar de seguretat.

El procés d’identificació, avaluació i implementació de les mesures de reducció de riscs,caldrà adaptar-lo al següent esquema:

Figura 1

Àmbit Equip de Treball

Identificació de Riscs

Avaluació de Riscs

Gravetat Probabilitat

Política EmpresarialExpectatives Socials

Nivell de Protecció

Reducció de Riscs

Prioritat Seqüència

Catàlegde

Riscs

Perfilde

Riscs

Catàleg de mesures de reducció de risc

12

Aquest procés d’anàlisi l’hauria de fer un Equip detreball del que formessin part representants de gerència,direcció mèdica, infermeria, treball social i responsa-bles del serveis de Prevenció de Riscos Laborals,Seguretat, Jurídic i Manteniment. A aquest equip detreball, caldria donar-li permanència en el temps i cons-tituir-lo com a una Comissió de Prevenció de laViolència en el Lloc de Treball (COPREVI).

A la direcció de la Comissió hi hauria d’haver un mo-derador que liderés les actuacions dels components iel desenvolupament de l’anàlisi.

L’objectiu inicial de cada COPREVI hauria de ser laIdentificació de Riscs o amenaces potencials del llocde treball, dels ciutadans usuaris del centre i dels propisprofessionals i dels circuits del centre. També, s’hauriad’encarregar de l’avaluació d’aquests resultats i de lacorresponent definició del Catàleg de Mesures perreduir els riscs d’agressió.

Concretament, són funcions de la COPREVI lessegüents:

La investigació i l’anàlisi de les dadesdisponibles sobre els incidents violentsHa de considerar-se periòdicament com unaactivitat preventiva essencial per reduir i eliminarel nombre d’agressions envers un metge en elseu lloc de treball. Totes les organitzacionssanitàries haurien d’ésser capaces de demostrarque estan posant en pràctica els programes imesures més adequats per reduir o eliminar laviolència contra el seu personal.

L’avaluació i comprovació periòdica elfuncio-nament i resultats dels:• Sistemes de control i vigilància dels programes

i mesures de seguretat implementades.• Sistemes d’informació i formació en matèria de

seguretat laboral per als professionals.• Sistemes d’assessorament i suport disponibles

per al metge víctima d’una agressió.• Sistemes de participació dels metges [o els seus

representants] en la preparació dels criteris peravaluar, prevenir i gestionar els riscs de violènciaen el propi lloc de treball.

• Sistemes de divulgació interna (Comissió deSeguretat) dels incidents violents.

• Sistemes d’avaluació de determinats cicles de lagestió dels riscs i de l’abordatge de la violènciaen el lloc de treball i publicació

Tractament de les conseqüències urgents oimmediates de l’agressió en el professional.Emparar-lo. Què necessita?• Informar, assessorar i donar suport al metge

1

2

agredit per gestionar la situació immediata i enel futur, sobre els ajuts als quals pot accedir i enrelació a les diferents accions que és factibleemprendre en relació a l’incident violent i/o al’autor de l’agressió.

• Donar informació i suport a la família de lavíctima de l’agressió, si fos el cas.

• Iniciar oportunament una investigació interna ifer el seguiment del cas mentre calgui.

• Assessorar i representar jurídicament el metgeagredit.

• Disposar d’uns protocols d’actuació vers elspacients o acompanyants agressius.

• Avaluar i controlar els riscs de violència en elquè es proveeix l’acte mèdic.

Establiment dels procediments de queixai resolució de conflictesDavant qualsevol tipus d’amenaça o d’agressió aun metge, el centre sanitari hauria de disposar deprocediments de queixa envers els pacients coma mesura de prevenció que contribueixi a laresolució del conflicte abans no es deterioriirreversiblement la relació i pugui derivar en unasituació de violència envers el metge:• Investigar els fets denunciats - documentant

profusament l’incident - per determinar sicorrespon adoptar alguna actuació concreta osi s’ha d’arxivar el cas, comunicant la decisió almetge i al pacient.

• Si es resol emprendre una acció determinada,adoptar les mesures de seguretat ques’escaiguin ja siguin de caràcter terapèutic,preventiu o legal.Gestió i educació sanitària dels pacients iacompanyants que han amenaçat o agredit unmetge per evitar que la primera es consumii que si l’incident violent arriba a produir-seevitar que es repeteixi.

Adopció de mesures de prevenció enversl’agressor reincidentSi com a resultat de la investigació interna ésaltament previsible la reincidència i reiteració encometre actes violents, caldrà estudiar iimplementar la posada en marxa del mecanismelegal que impedeixi l’acostament del violent alcentre o sector i sense perjudici que s’hagi decompletar amb activitat d’educació sanitària i derespecte a la col· lectivitat o de tractarterapèuticament a l’agressor, si així procedeix.

3

4

5

Per l’exercici de les funcions esmentades, es recomanainiciar l’anàlisi identificant els següents aspectes:

• Els perills més eminents i greus.• Els defectes en el funcionament.

13

Les actuacions que tot seguit s’indiquen tenen perobjectiu emparar el metge agredit i ordenaradequadament la intervenció de les parts implicadesen compensar i protegir els interessos del metge agrediti per prevenir futurs incidents violents.

El metge que hagi estat víctima d’una agressió – i totapersona involucrada en l’incident - ha de tenir lapossibilitat de disposar de tractament mèdic, ràpidamento urgent, immediatament després de produir-sel’incident.

Ajuda a acreditar davant l’autoritat judicial el tipus i

5.1.1. Documentació de lesionsi de l’incident

• Les influències ambientals negatives.• Els dèficits del personal i de l’organització.

Identificat el risc, cal avaluar la probabilitat d’ocurrènciai donada la dificultat de comptar amb xifres absolutes,en alguns àmbits, caldrà fer ús d’estimacions subjectives,que seran consensuades durant el procés de treballper la COPREVI.

Pel que fa a la Gravetat dels Danys i a títol orientatiues suggereix la següent classificació:

• Personals• Materials directes i indirectes.• Pèrdua de confiança dels professionals i dels ciutadans no violents.

La gravetat d’aquests danys es pot classificar en :

• Catastròfica (mort, lesions greus, danys directes i indirectes elevats)• Crítica (lesió greu o menys greu, pèrdua notable d’imatge amb els professionals).• Marginal (agressió menor, poca repercussió en el personal del centre)

• Insignificant (danys materials mínims, pèrdua d’imatge mínima amb els professionals)

Mentre que per Probabilitat d’Ocurrència, es reco-mana la següent gradació:

• Freqüent• Moderada• Ocasional• Remota

Finalment, a partir del resultat de combinar els tipus dedanys previsibles, la seva gravetat i la probabilitatd’ocurrència, caldrà Definir l’Ordre de Prioritats perabordar els riscs de violència en el lloc de treball i acontinuació indicar les Mesures de Prevenció i Proteccióa Adoptar contra el Risc Definit, establint unaorganització de seguretat que asseguri que s’acompleixi es mantenen les mesures de protecció definides.

Aquest seguiment hauria de delegar-se en la COPREVIamb la funció de proposar a l’empresa l’adopció i laimplementació de les mesures que correspongui i defer l’avaluació de riscs i del catàleg mesures a que s’hafet referència.

Actuacions post incident violent5

Atenció mèdica i documentacióde lesions i de l’incident

5.1

La identificació de l’agressor i dels testimonis.

Descriure l’episodi violent, indicant dia i hora iincloent, en el seu cas, antecedents d’anteriorssituacions tenses o d’altres agressions …

Anotar detalladament les lesions i incloent-hi: eltipus, nombre, mida i localització. Resultat de lesexploracions complementàries. Especificar eltractament dut a terme. Confeccionar a l’efecteun full - mapa anatòmic – on es marqui les lesionspresents que faciliti la descripció donada (annex).

I pel cas d’haver-se comunicat l’agressió al jutjatde guàrdia, còpia d’aquest comunicat.

L’informe del metge forense pel cas d’haverintervingut a requeriment del jutjat.

1

2

3

4

5

grau de les lesions, el mecanisme causal, el tractamentrebut, etc. Per tant, caldrà:

14

Accionslegals

5.2

Les accions legals tenen per objectiu satisfer l’agreditpels danys soferts i tenen un caràcter compensatori ala víctima. En termes generals, la «satisfacció de l’agredit»ve donada:

Pel penediment, contrició i presentació de discul-pes de l’agressor a la víctima.

Per la interposició - en cas del metge agredit -d’accions penals i/o civils contra l’agressor i altresresponsables, si n’hi ha, sol·licitant des de penesde privació de llibert at, allunyament fins aindemnització econòmica pels danys i perjudicisinfringits.

Per l’acabament (suspensió) de la relacióassistencial amb el pacient i/o la seva família.

Per la sol·licitud de responsabilitat al centre sanitarii/o a l’Administració, en cas de manca o defecteen la previsió i la protecció adequada del perso-nal al seu servei.

a

b

c

d

Qualsevol de les accions descrites són acumulablesentre sí i l’elecció d’una no exclou accionar qualsevolde les restants.

5.2.1. Assessoramenti defensa jurídica

L’assessorament pel degut emparament al metgeagredit és complex i caldrà que sigui el propi afectatqui decideixi d’entre les possibles accions legals a adop-tar, quina es la que es decideix.

Un advocat és el professional més qualificat per orientarles accions legals i jurídiques a adoptar.

Això no obstant, la complexitat del sector sanitari i lesespecials característiques de la relació metge / pacient,familiars i l’existència d’associacions, sindicats i col·legisprofessionals, orientats a la defensa dels professionals ial respecte degut als ciutadans i pacients, usuarisd’aquests serveis, fan recomanable la recerca de conselli assessorament en aquestes Institucions i organismes.I això sense obviar l’assessorament i recolzament delcentre sanitari.

Als efectes d’aquest Quadern i essent que des de l’inicide l’any 2004, els Col·legis de Metges Catalans hansubscrit una pòlissa de defensa jurídica dels metgesobjecte d’una agressió que compren la totalitat dels

col·legiats amb exercici professional públic o privat, elsmetges col·legiats haurien d’adreçar-se al seu Col·legirespectiu per sol·licitar i obtenir l’assessorament jurídicoportú i impulsar les accions judicials que procedeixin.

5.2.2. Informació, assessoramenti suport previ a l’inici d’accions

Suposa:

• Recopilar la informació i documentació que faciliti odisposi el metge agredit.

• Analitzar la informació i la documentació rebudai si cal, completar-la.

• Concertar l’entrevista amb l’assessor jurídic legal delCol·legi corresponent.

• Informar en l’entrevista entre assessor col·legial imetge agredit de les possibles accions a emprendre,atenent el material de que es disposa i, el desenllaçque de cada una cal esperar.

• Iniciar l’acció jurídica (judicial, laboral) d’elecció del’afectat.

Tipologia i accions a emprendre:

• Investigació: identificar l’agressor, el responsable, lafamília, el domicili, etc.

• Penals: denúncia o querella per injúries, calumnies ocoaccions.

• Denúncia o querella per lesions.

D’acord amb el nostre Codi Penal, tenen la consideracióde faltes aquelles infraccions que la llei castiga ambpenes lleus. Són accions constitutives de falta contrales persones: lesionar lleument, colpejar, maltractard’obra sense causar lesió, amenaçar lleument amb ar-mes o instruments perillosos, i amenaçar, coaccionar,injuriar o vexar injustament de forma lleu. També sónfaltes aquelles lesions que curen només amb una prime-ra assistència i no precisen tractament mèdic i/o quirúrgic.

Excepte les lesions i els maltractaments d’obra, la restad’infraccions, quan per la seva gravetat no sónconstitutives de delicte, només es poden perseguirmitjançant denúncia de la persona agreujada, és a dir,del professional víctima de l’actuació violenta.

El resultat final de les accions penals contra l’agressor,en cas que el jutge consideri que la conducta éspenalment rellevant, és doble, per una part, la imposiciód’una condemna que pot ser pecuniària, de privacióde llibertat, d’allunyament i, per altra, el rescabalamenteconòmic de la víctima mitjançant la corresponentindemnització.

• Civils: Les accions civils persegueixen el rescabalamenteconòmic de la víctima mitjançant la corresponentindemnització de danys i perjudicis.

15

4

• Laborals: Tramitació baixa laboral per incapacitat tem-poral derivada d’accident de treball, si s’escau.- Implicació de l’empresa en la resolució judicial oextrajudicial del cas.- Adopció de mesures d’organització, si la gravetat del’agressió ho aconsella, per evitar el contacte professionalentre l’agressor i la víctima, que es deriva de l’atenciósanitària del centre.• Extrajudicials:- Exercici pel metge agredit del dret de renúncia a con-tinuar prestant assistència mèdica a l’agressor- si haestat agressor el pacient – o a mantenir qualsevol tipusde contacte amb l’acompanyant del pacient , si ha estataquest. (Veure apartat 5.2.3.1. d’aquest Quadern ) .- Gestionar les compensacions adequades al metgeagredit en el sí dels instruments transaccionals queresultin procedents i acceptats per l’agressor i l’agrediti que donen per acabat el conflicte.- Altres: impulsar la incapacitació, impulsar l’atencióespecialitzada a l’agressor, etc.

5.2.3.1. Decisió de suspendre temporalment odefinitiva la relació metge/pacient (agressor)

L’article 17 del Codi de Deontologia estableix que, llevatdels casos d’urgència, el metge pot negar-se a prestarassistència i, també, negar-se a continuar prestant-la siestà convençut que no existeix la indispensable relacióde confiança entre ell i el seu pacient.

L’intent d’agressió o l’agressió al metge que està prestantassistència per part de la persona que la rep constitueixuna circumstància que legitima la decisió del metge desuspendre temporalment o definitiva la relació actual ifutura. Com a mínim, fins que no s’hagin produït lesexcuses i s’adopti l’actitud adient de respecte degut.

La única limitació a aquesta facultat del metge desuspendre la relació vindria donada pel cas de ser -aquest metge - l’únic metge disponible per atendreuna circumstància d’urgència assistencial de la perso-na en qüestió.

Per tant, qualsevol sol·licitud d’assistència programableo simplement “ espontània” pot ser refusadalegítimament pel professional.

Aquesta previsió col·legial - deontològica - té el seuhomònim en l’article 5 de la Ley de Ordenación de laProfessiones Sanitarias (LOPS), Ley 44/2003 de 21 denovembre.

És evident que l’agressió, en qualsevol de les seves for-

5.2.3. Accionsespecífiques

mes, exercida per un familiar o pel propi pacient con-tra el metge atempta directament a les degudescondicions per fer actes mèdics eficients i a la relacióde confiança i és humanament inacceptable.

Per tant es procedent que col·legis professionals, cen-tres i altres organitzacions professionals recolzin ladecisió del metge sense posar-hi impediment al res-pecte. L’únic requisit - pel que fa al professional - hade ser posar a disposició del metge o al Servei continua-dor de l’assistència (altre equip del mateix o d’un altrecentre) els antecedents clínics oportuns - si n’hi han -.

Pel que fa a l’agressor, seria convenient que per laDirecció del Centre o pels Serveis competents de lamútua d’assistència mèdica - o pel Col·legi Professional– si ha estat en un despatx professional- comunicar-lila decisió del professional i el recolzament que en fa laInstitució, advertint–li la decisió d’actuar en recolzamentdel mateix així la conveniència d’evitar qualsevolincident similar en el futur, atès que s’arribarà fins ellímit que la legislació permeti .

També i pel cas d’haver-se ja actuat :

• Facilitar a l’usuari els detalls dels mecanismes perobtenir una revisió sobre a qui s’ha traspassat elseu seguiment mèdic.

L’entrevista mantinguda amb l’agressor , caldria docu-mentar-la pel cas de ser convenient de futur la sevaaportació a qui pogués correspondre.

5.2.3.2. Notificació de l’Incident Violents alCol·legi Professional per activar la pòlissa definançament de les despeses judicials perreclamar agressor)

Cal notificar al Col·legi de Metges l’incident violent peractivar la pòlissa d’assegurança per finançar les despesesjurídiques i judicials per reclamar contra l’agressor i altresresponsables , si s’escau. Es coordina per l’Àrea de Praxidel COMB. La cobertura i garanties específiques de lapòliss a s’han publicat en el Butlletí del Serveid’Informació Col·legial Núm. 109 de Novembre 2003a Gener 2004.

5.2.3.3. Notificació i sol·licitud d’actuacionsa empresa i COPREVI

Els centres sanitaris, a través de la COPREVI, haurand’elaborar un protocol d’actuacions davant els episodisde violència o d’existència de risc que es puguin produiri donar-ne difusió a tots els professionals.

Aquest protocol ha de contemplar els canals pels qualss’han de tramitar les comunicacions d’episodis violents

16

ocorreguts o d’existència de risc, el sistema de registredel les incidències i les vies de comunicació a tercerssalvaguardant quan calgui el dret a la intimitat delsafectats –víctima i agressor- així com aquelles actuacionssusceptibles de ser empreses en funció de la gravetatde l’agressió i de la voluntat expressada pel metgeafectat.

Una de les actuacions possibles és l’exercici pel metgeafectat del dret a renunciar –temporalment o definiti-va- a continuar prestant atenció al pacient agressor. Perla transcendència jurídica i deontològica d’una decisiód’aquesta naturalesa cal que la mateixa sigui adoptadaper un procediment establert, en el que ha de contem-plar-se la intervenció del Comitè d’Ètica Assistencial sifunciona en el centre. En tot cas, de l’exercici d’aquestdret s’haurà de deixar constància per escrit a la històriaclínica del pacient, a qui haurà de ser-li comunicadaformalment la decisió adoptada, i no podrà suposardeixar-lo en situació de desatenció mèdica.”

5.2.3.4. Notificació de l’Incident Violent (NIV)a l’Observatori del Col·legi Professional

Centralitzar el coneixement dels Incidents Violents

( garantint en el Registre l’anonimat de l’agressor/s –agredit/s ) que es produeixen al sector sanitari contraels metges. Constitueix un pilar bàsic per decidir accionsd’intervenció general a adoptar ja sia per l’AdministracióSanitària , els centres i patronals, les corporacionsprofessionals, sindicats, etc. .

En aquesta línia i per adequar la correcta i desitjableactuació dels col·legis de metges catalans en la protecciódels seus col·legiats, definint els instruments que siguiconvenient a l’efecte, s’ha constituït un Observatori,alimentat per les Notificacions d’incidents violents (NIV)metges en el que es trobin implicats directa oindirectament.

La creació d’aquest Observatori I del sistema denotificació a través de la Declaració d’Incident Violent(DIV) [veure Annex] no és incompatible amb les tasquesde la COPREVI, atenent que l’àmbit d’actuació i elstipus d’intervencions a adoptar son ben diferents. En elcas de la COPREVI, de caràcter local, específic del Cen-tre i, en el segon, del Col·legi Professional o CCMC,de l’abast més ampli del “sector sanitari” i de la professiómèdica.

17

Bibliografia6

18

- American Medical Association (1995), Violence inthe medical workplace: prevention strategies, Chigago,IL, AMA.- California Division of Occupational Safety andHealth (CAL/OSHA), (1998): Guidelines for security andsafety of health care and community service workers,Division of Occupational Safety and Health, Departmentof Industrial Relations, San Francisco.- California Division of Occupational Safety andHealth (CAL/OSHA), (1995): Guidelines for workplacesecurity, Division of Occupational Safety and Health,Department of Industrial Relations, San Francisco.- California Division of Occupational Safety andHealth (CAL/OSHA), (1995): Injury and illnessprevention model program for workplace security,Division of Occupational Safety and Health, Departmentof Industrial Relations, San Francisco.- Chappell D and Di Martino V (2000), Violence at work,International Labour Office, Geneva.- Christopher M.B. Fernandes, MD; France Bouthillette,RN, DNS; Janet M. Raboud, PhD; Linda Bullock, RN,OHN; Catherine F. Moore, RN, MSA; James M.Christenson, MD; Eric Grafstein, MD; Sandra Rae,MSc; Leisa Ouellet, RN; Clay Gillrie, RN; MicheleWay, RN, CMAJ 1999;161(10):1245-8, Violence in theemergency department: a survey of health care workers.- Department of Health & Human Services, Centersfor Disease Control & Prevention, National Institutefor Occupational Safety & Health (2002), Violence :Occupational Hazards in Hospitals, DHHS (NIOSH)Publication No. 2002–101- Di Martino, V. (2002). Workplace Violence in the HealthSector - Country Case Studies Brazil, Bulgaria, Lebanon,Portugal, South Africa, Thailand, plus an additionalAustralian Study: Síntesis Report. Geneva: ILO/ICN/WHO/PSI Joint Programme on Workplace Violence in theHealth Sector, forthcoming working paper.- Division of Workplace Health and Safety, Qld. 1994.VIOLENCE AT WORK - A Workplace Health and SafetyGuide. Workplace Health and Safety Council, Brisbane.- Hassen, W. 1993. ABUSE IN THE WORKPLACE: AProgram Development Guide for Health Care Facilities.The Alberta Health Care Industry Staff Abuse Task For-ce, Canada.- Health Department of Western Australia. 1994.Guidance Notes on the Management of Aggression inHealth Service Units. Occupational Health Unit, Perth.- Health & Safety Commission (UK). 1990 Violence tostaff in the education sector. HMSO, London.- ILO/ICN/WHO/PSI (2002). Framework Guidelines forAddressing Workplace Violence in the Health Sector.

Geneva: ILO/ICN/WHO/PSI Joint Pr ogramme onWorkplace Violence in the Health Sector- Mayhew C and Chappell D (2001), Prevention ofOccupational Violence in the Health Workplace,  WorkingPaper Series no. 140, UNSW, Sydney.- NSW Department of Health (2003), Zero Tolerance,Response to violence in the NSW Health Workplace,Police and Framework Guidelines- National Health and Medical Research Council(2002), When it’s right in front of you: assisting healthcare workers to manage the effects of violence in ruraland remote Australia, August 2002.- National Health Service (NHS) (1997), We don’t haveto take this, resource pack, NHS Zero Tolerance Zone,National Health Service, United Kingdom.- National Occupational Health and SafetyCommission (NOHSC) (1999), Program one report:occupational violence, paper discussed at the 51st Mee-ting of the Australian National- New Zealand Dept of Labour. 1995. A Guide forEmployers and Employees on Dealing with Violence atWork. Occupational Safety and Health Service, Dept ofLabour, Wellington.- New Zealand Dept of Labour. 1995. Guidelines for theSafety of Staf f from Threats of Armed RobberyOccupational Safety and Health Service, Dept of Labour,Wellington.- OSHA [1996]. Guidelines for preventing workplaceviolence for health care and social service workers. Was-hington, DC: U.S. Department of Labor, OccupationalSafety and Health Administration, OSHA 3148-1996.- Partnership Information Network for the  serviceby service, NHS Scotland (2003), PIN Guideline -Managing Health at Work- United States Department of Labor (1998), Guidelinesfor preventing workplace violence for health care andsocial service workers, Occupational Safety and HealthAdministration,Washington, DC.- Whitehorn D and Nowlan M (1997), Towards anaggression-free health care environment, The CanadianNurse, 93(3): 24-6.- Wiskow, C. Guidelines on Workplace Violence in theHealth Sector – Comparison of major known nacionalguidelines and strategies: United Kingdom, Australia,Sweden, USA. Geneva: ILO/ICN/WHO/PSI JointProgramme on Workplace Violence in the Health Sector,forthcoming working paper.- WorkCover Authority of NSW (2001), NSW healthand safety code of practice,WorkCover NSW, Sydney.- WorkCover Authority of NSW (2001), Riskmanagement at work,WorkCover NSW, Sydney.

Números publicats

19

Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona.

CONSELL DE COL·LEGISDE METGES DE CATALUNYA