Pp reglamentació alimentària

1

UD1 CONTROL DE QUALITAT

NA2. Reglamentació alimentària

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Índex

IntroduccióCodex Alimentarius

Llibre Blanc sobre Seguretat Alimentària

AESAAgències nacionals de seguretat alimentària

Código Alimentario Español

Certificacions de qualitat- ISO

- altres certificacions de qualitat

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Introducció (1)

L’alimentació: necessitat individual i (organització social)

codificació de regles per protegirconsumidors contra activitats fraudulentes i perills

lliure competència

MARC LEGISLATIU (poder econòmic, sanitari i mediambiental) referent a substàncies i productes

alimentaris�

col·lectiva


JERARQUIA NORMATIVAMARC GENERAL

àmbit general d’actuació

NO PODEN ENTRAREN CONFLICTE

PARTICULARaspectes més concrets o

procediments d’aplicació pràctica

NIVELLS JERÀRQUICS

• Supraestatal (UE) s’integra en el dret intern del país corresponent

• Estatal (Esp) i té primacia sobre aquest. TRASPOSICIÓ

• Autonòmic (CAT) (competències)

• Local (ajuntaments)

• Bones Pràctiques Empresarials

rang superior

rang inferior


TIPUS DE NORMATIVA ALIMENTÀRIA

• HORITZONTAL: afecta de manera general a TOTS els aliments.- etiquetatge, higiene alimentària, procediments de producció i

comercialització…

• VERTICAL: fa referència a productes específics (sectors o aliments)

- reglamentacions tècnico-sanitàries: regulen un sector alimentarien aspectes tècnics, sanitaris i comercials �

- normes de qualitat: defineixen un producte concret dins un sector especificant les característiques que ha de tenir per ser comercialitzat �

- regulacions específiques

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Codex alimentarius (1)

INTRODUCCIÓ

- codi de bones pràctiques

- col·lecció de normes de caràcter consultiu i internacionals

- constitueix el marc generalista on es recullen els mínims que cal complir per preservar la seguretat alimentària

- FINALITAT: orientar i fomentar l’elaboració i establiment de definicions i requisits aplicables als aliments per facilitar el consum internacional

2


ORIGEN (I)1945: es crea la FAO, amb funcions que abracen la nutrició i les normes

alimentàries internacionals corresponents

1948: es crea la OMS, amb funcions que abracen la salut humana i, en particular, el manament d’establir normes alimentàries

1950: comencen les reunions conjuntes FAO/OMS d’experts sobre nutrició, additius alimentaris i aspectes afins

1954-1958: Àustria promou activament la creació d’un codi alimentari regional, Codex Alimentarius Europaeus

1960: la primera Conferència Regional de la FAO per Europa ratifica la conveniència d’un acord internacional -diferent del regional- sobre normes alimentàries mínimes i convida al Director General de l’Organització a que presenti a la Conferència de la FAO propostes relatives a un programa conjunt FAO/OMS sobre normes alimentàries


ORIGEN (II)

1961: amb el recolzament de la OMS, la Comissió Econòmica per Europa (CEPE), l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) i el Consell del Codex Alimentarius Europaeus, la Conferència de la FAO estableix el Codex Alimentarius i decideix crear un programa internacional sobre normes alimentàries

1961: la Conferència de la FAO decideix establir una Comissió del Codex Alimentariusi demana a la OMS que ratifiqui tan aviat com pugui un programa conjunt FAO/OMS sobre normes alimentàries

1962: la Conferència Conjunta FAO/OMS sobre Normes Alimentàries demana a la Comissió del Codex Alimentarius que apliqui un programa conjunt FAO/OMS sobre normes alimentàries i crea el Codex Alimentarius

1963: reconeixent la importància del paper de la OMS en tots els aspectes de l’alimentació relacionats amb la salut i tenint en compte el seu manament d’establir normes alimentàries, l’Assemblea Mundial de la Salut aprova l’establiment del Programa Conjunt FAO/OMS sobre Normes Alimentàries y aprova els Estatuts de la Comissió del Codex Alimentarius.

� Estructura del Codex Alimentarius


OBJECTIUS GENERALS……PELS GOVERNS: • garantir que els aliments siguin aptes pel consum humà. Com?

- assegurant-ne la higiene al llarg de tota la cadena alimentària- elevant el nivell d’innocüitat alimentaria mitjançant l’aplicació

de criteris basats en el sistema APPCC

• mantenir la confiança en els aliments comercialitzats internacionalment

• realitzar programes d’educació en matèria de salut

… PER LA INDÚSTRIA: • l’aplicació de pràctiques d’higiene per tal de:

- proporcionar aliments innocus, salubres i aptes pel consum- assegurar informació clara en l’etiquetat- mantenir la confiança en els aliments comercialitzats a nivell

internacional


FORMAT DE LES NORMES DELS PRODUCTES

• àmbit d’aplicació• descripció• factors essencials de composició i

qualitat: definició de la norma mínima per l’aliment

• additius alimentaris: únicament els autoritzats per la FAO i la OMS

• contaminants • higiene• etiquetatge: d’acord amb la Norma

General del Codex per l’Etiquetatge dels Aliments Preenvasats

• mètodes d’anàlisis i mostreig

�

NORMES GENERALS

S’apliquen amb caràcter general a tots els aliments i no són específiques perdeterminats productes

• etiquetatge dels aliments • additius alimentaris • contaminants • mètodes d’anàlisis i mostreig• higiene dels aliments • nutrició i aliments per a règims

especials sistemes d’inspecció i certificació d’importacions i exportacions d’aliments

• residus de medicaments veterinaris en els aliments

• residus de plaguicides en els aliments

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Llibre Blanc sobre SeguretatAlimentària (LBSA) (1)

Apareix el gener de 2000 amb el següent OBJECTIU

Descriure un conjunt d’accions necessàries per completar i modernitzar la legislació de la Unió Europea en l’àmbit de l’alimentación per fer-la:

- més coherent

- més comprensible

- més flexible i així: - garantir una millor aplicació d’aquesta legislació

- aportar més transparència als consumidors

- garantir un alt grau de seguretat alimentària

sector agroalimentariautoritats nacionals

CE

ipecci


PRINCIPIS DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA RECOLLITS AL LBSA

– política “de la granja a la taula”– sistemes de traçabilitat dels aliments i ingredients

La traçabilitat s’ha d’entrendre com un sistema d’identificació de productes o grups de productes al llarg

de tota la cadena agroalimentària– política coherent, eficaç, dinàmica i transparent– anàlisis de risc com a base política– principi de precaució– altres factors legítims

3


AUTORITAT EUROPEA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA (AESA)La seva creació era una de les principals mesures del LBSA.

recuperar la confiança perduda

a rel de les crisis alimentàriesaconseguir un nivell elevat de protecció de la salut

garantir un nivell adequat dels consumidorsde seguretat alimentàriaabraçant totes les etapes

de producció

FINALITAT

FUNCIONS

AESA (Española)

formulació de dictàmens científics independents sobre tots els aspectes relacionats amb la seguretat alimentària

gestió de sistemes d’alerta ràpida

creació i coordinació d’una xarxa amb agències nacionals i organismes científics per recopilar informació de qualsevol part del món i mantenir-se alerta sobre els nous progressos en l’àmbit científic

comunicació i diàleg en quan a seguretat alimentària, qüestions sanitàries i sobre alimentació en relació amb la legislaciócomunitària

ACSA


AUTORITAT EUROPEA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA (AESA)

• L’àmbit d’aquest organisme se centra en:– determinar i comunicar els riscos en l’àmbit de la seguretat

alimentària sense poder reglamentari i de control– proporcionar assessorament científic independent i informació a la

Comissió Europea sobre totes les qüestions que tinguin incidència directa o indirecta amb la salut dels consumidors com a conseqüència del consum d’aliments així com sobre qualsevol aspecte que pugui tenir un impacte directe o indirecte en la seguretat alimentària, incloses les qüestions relatives a la salut i benestar dels animals i la salut de les plantes

Les seves actuacions es desenvoluparan sota els principis de transparència i independència.

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agènciesalimentàries nacionals (1)

AGÈNCIA ESPANYOLA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA- organisme públic amb caràcter autònom i adscrit al Ministeri de

Sanitat i Consum- model intermedi:

científic planificació i coordinaciótècnic en situacions de crisi o emergència

funcions d’assessorament funcions executives

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Agències alimentàriesnacionals (2)

AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA

- organisme autònom adscrit al Departament de Salut

- finalitat: aconseguir grau màxim de

planificació i coordinació de les actuacions de control

seguretat alimentàriaadministracions públiques

sectors d’activitat


AGÈNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària exerceix funcions de:

- avaluació i comunicació de riscos per a la salut relacionats amb elsaliments, en col·laboració amb l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària

- coordinació de les actuacions de les administracions publiques catalanes competents en matèria de seguretat alimentària

- impuls de la col·laboració entre les administracions públiques, les universitats i centres de recerca, els sectors industrials i les organitzacions de consumidors i usuaris


PLA DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA DE CATALUNYA 2007 – 2010

- ha de ser l’instrument indicatiu i marc de referència de totes les accions públiques de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya pel que fa a la seguretat alimentària

- ha de garantir la intervenció de les administracions, les institucions, les societats científiques i els professionals relacionats amb la seguretat alimentària, com també de la societat civil

- actualment: període de divulgació dels continguts i característiquesdel projecte de cara a promoure el seu coneixement i recollir les aportacions oportunes dels participants en la cadena alimentària

4

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Código alimentario español (CAE) (1)

- cos orgànic de normes bàsiques i sistematitzades dels aliments, condiments, estimulants i begudes, les seves matèries primeres i, per extensió, els productes, utensilis i estris d’ús i consum domèstic

- fou aprovat mitjançant el Decret 2484/1967, de 21 de setembre de 1967 �

FINALITATS– definir que s’entén per aliments, condiments, estimulants,

begudes i altres productes i matèries que inclou el CAE– determinar les condicions mínimes que aquests han de complir– establir les condicions bàsiques dels diferents procediments de

preparació, conservació, envasat, distribució, transport, publicitat i consum d’aliments

�

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Código alimentario español (CAE) (2)

APLICACIÓTotes les persones físiques i jurídiques de qualsevol nacionalitat que es trobin

en territori espanyol, encara que sigui de manera transitòria o accidentalLes disposicions del CAE són d’estricta aplicació en tot el territori nacional, tant

pel que fa referència a:– tot el que es consumeixi o es pretengui consumir, qualsevol que en

sigui el país o territori d’origeno bé

– tot el que s’obtingui, elabori o manipuli independentment del país o territori on s’hagi de consumir, tot i que es podran tenir en compte, a efectes d’exportació, les legislacions dels països de destí, amb les corresponents indicacions als envasos

A partir del CAE es fa l’articulació en forma de reglament (AMB EFECTE LEGAL)

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Certificacions de qualitat (1)

producteOBJECTIU processos

servei

accions sistematitzades en base a unes normes

ACREDITACIÓ CERTIFICACIÓ

de productes sectors específics Sistemes de Gestió

ISOLes certificacions de qualitat no són obligatòries, per tant és un valor

afegit que l’empresa ofereix voluntàriament en el seu producte, servei o gestió.

Assegurar/garantir la qualitat


QUÈ APORTEN AQUESTES CERTIFICACIONS...... a les empreses o organitzacions que les obtenen?

– una diferència respecte la competència, un prestigi i l’obertura de nous mercats

– una optimització dels recursos, una disminució dels errors i duplicitats i, per tant, un descens en els costos (en alguns casos, segons l’Asociación Española para la Calidad, pot suposar un estalvi de fins el 25%) (Sistemes de Gestió)

– una millor organització i gestió de l’empresa (SG)...al consumidor?

– al ser certificats per una organització independent constitueixen una informació objectiva que també protegeix els interessos dels consumidors

– una confiança per l’aspecte voluntari de la certificació– l’existència d’uns canals de comunicació amb el fabricant que

potencia l’enteniment de les parts involucrades en la producció i consum (SG)


PER QUÈ HI HA EMPRESES QUE HI SÓN RETICENTS? (SG)

– segons la certificació pot suposar, per una ISO, una gran inversió econòmica, entre 4500 i 12000 €segons BVQI, a més dels costos de manteniment (entre 1000 i 3000 €), d’assaig del producte, de formació...

– suposen una reorganització de l’empresa perquè la certificació moltes vegades provoca un canvi de cultura en l’empresa i dificultats organitzatives

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Normes ISO (1)

ISO = Organització Internacional per l’Estandarització (1947)

NORMES ISO

- establertes per un conjunt de països- desenvolupades pels Comitès Tècnics de Normalització

Normes de caràcter internacional que fixen les característiques tècniques de qualitat que un producte, servei o procés ha de complir per

aconseguir el certificat segons la norma corresponent.

5

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Normes ISO (2)

EVOLUCIÓQuin tipus de producte ha de fer la meva empresa?

Quins sistemes té l’empresa per assegurar que aquesta produeix amb qualitat?

(Eficàcia dels Sistems de Gestió de Qualitat de l’empresa)

La globalització dels mercats imposa que aquestes normes siguin les mateixes a través de les fronteres polítiques i que el criteri de qualitat no variï amb la nacionalitat de l’empresa

Les empreses certificades gaudeixen del reconeixement internacional

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. ISO (3)

La certificació és un procés que fa una entitat independent*, nacional o estrangera, mitjançant el qual s’examina i s’avalua la conformitat d’un producte, procés, servei, persona o sistema de gestió amb els requisits definits en unes normes.

Aquesta certificació és posterior a la implantació de les accions sistematitzades

* L’entitat privada, independent i sense ànim de lucre encarregada a España d’acreditar, és a dir, de reconèixer i determinar si una organització és o no competent per certificar-ne altres, és l’ENAC(Entidad Nacional de Acreditación)

ACREDITAR ≠ CERTIFICAR

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. ISO (4)

L’entitat certificadora avalua i realitza una declaració objectiva de que productes, processos, instal·lacions o serveis compleixen uns requisits específics, ja sigui en el sector reglamentari o en el voluntari

El 31 d’agost de 2006 l’ENAC reconeixia 28 empreses certificadoresAuditoria: controls i avaluacions de seguiment per part de l’empresa

cetificadora per comprovar que se segueixen complint els requisits de qualitat que la norma estableix

Cada certificació és vàlida únicament pel que s’expedeix

Renovació o no de la certificació

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacionsde qualitat (1)

- Denominació d’Origen Protegida (DOP)- Denominació Geogràfica (DG)

- Indicació Geogràfica Protegida (IGP)- marca Q

- artesania alimentària

REGLAMENTACIÓ ALIMENTÀRIA. Altres certificacions de qualitat (2)

La Denominació d'Origen Protegida (DOP) d'un producte agroalimentari és la denominació geogràfica d'una regió o d'una localitat que serveix per a designar un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament (o essencialment) al medi geogràfic on es produeix compresos els factors naturals i els factors humans. La producció, l'elaboració i la transformació del producte s'han de realitzar a la zona geogràfica delimitada. ( R(CEE) 2081/1992)

Productes amb el reconeixement comunitari de Denominació d'Origen Protegida:

• avellana de Reus• formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya• mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya �• oli les Garrigues• oli Siurana• oli de Terra Alta�


La Denominació Geogràfica (DG) és un reconeixement comunitari per a aquelles begudes espirituoses que s'elaboren en la zona geogràfica que li dóna el nom i on obtenen el seu caràcter i qualitats definitives. (R(CEE) 1576/1989).

Productes amb el reconeixement comunitari de Denominació Geogràfica: ratafia catalana

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) d'un producte agroalimentari és la denominació geogràfica d'una regió o un lloc determinats que serveix per a designar un producte agrícola i alimentari originari d'aquest lloc concret, que té una qualitat determinada, una reputació i la producció i/o la transformació i/o l'elaboració del qual es realitzen en aquesta zona geogràfica delimitada. (R(CEE) 2081/1992).

Productes amb el reconeixement comunitari d’Indicació Geogràfica Protegida:• clementines de les Terres de l’Ebre• calçots de Valls• llonganissa de Vic• pollastre i capó del Prat• poma de Girona �• torró d’Agramunt

6


La Marca Q és una marca creada pel DARP que s’atorga a aquells productes alimentaris que, sense procedir d’una zona geogràfica concreta, gaudeixen d’una qualitat o característiques diferencials respecte d'altres semblants.

Els principals requisits que han de complir són:- haver estat elaborats segons allò estableix el reglament específic

que regula cada producte

- haver estat sotmesos al control periòdic que realitza una entitat de control externa, independent i especialitzada inscrita al Registre d’Entitats de Control i Certificació de Productes Agroalimentaris de la Direcció general de Producció i Indústries Agroalimentàries.

Productes amb reconeixement de Marca Q: bombons �, capó, conill, formatge, galetes, mel, peix blau, pollastre, porc �, torrons de praliné i trufats de xocolata, vedella i xai.


Es considera artesania alimentària l'activitat d'elaboracióde productes alimentaris, que complint els requisits assenyalats per aquesta matèria, estan subjectes a unes condicions durant tot el seu procés productiu que garanteixen al consumidor un producte final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, obtingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal de l'artesà/ana.

Pp reglamentació alimentària

Documents

Transcript of Pp reglamentació alimentària