Potenciació socioeducativa de nens i joves en un Raval intercultural

Xavier Martínez-CelorrioUniversitat de Barcelona

- Des del 2007 no s’ha fet un diagnòstic comunitari del Raval- Cóm ha afectat la crisi 2008-2015 al barri?- Coneixement intuïtiu poc contrastat i fragmentari- Cóm encarar els reptes de futur 2020?

1. Perfil sociodemogràfic del barri

2. Context singular d’escolarització

3. Un problema de rigidesa burocràtica, d’inversió i de política educativa (no pas de dèficits o carències de l'alumnat)

1. Perfil sociodemogràfic del barri

- La població del Raval (47.617 hab.) suposa el 44% de tots els veïns del districte de Ciutat Vella.

- La meitat dels habitatges tenen entre 30 - 60 m2 i en un 15% de les llars viuen més de 5 persones.

- El 56% dels veïns viu de lloguer o rellogats. - La taxa d'immigració estrangera al Raval és del 48%

amb 122 nacionalitats i un 56% ha nascut a l'estranger- La meitat dels estrangers són asiàtics- Cap grup migrant suma 20% en les 8 seccions censals- El 18% de la seva població és atesa per serveis socials- Dens teixit associatiu amb més de 50 entitats- Un barri vulnerable que ha superat la guetització

2. Context singular d’escolarització

- En torn del 30% dels menors del barri reben atenció social. - El 40% de les nenes cuiden dels seus germans petits, un

34% fa la neteja-compra de la llar i un 11% fa el menjar. - Al 2007, el 26% dels menors estrangers del Raval van fer

colònies d'estiu i un 9% era assidu de casals i esplais. - Entre 2010-14 es fan 3.062 reagrupacions familiars (Ci.Vella)- Taxa de graduats en ESO a Ciutat de Vella (78,3%) contrasta

amb el total de Catalunya (89,8%) al curs 2013-14. - Entre els alumnes de nacionalitat estrangera al barri del

Raval va ser del 45,9%.- Un 6% dels alumnes ESO rep reforç escolar en entitats.- Neutralitzant el factor sòcio-econòmic, tan sols es redueix

un 20% la bretxa de resultats entre autòctons i estrangers.

3. Raval, districte educatiu preferent

- Catalunya tan sols inverteix un 2,8% del PIB en educació. - Una renda infantil contra la pobresa (1.050 M€ any),

recuperar les retallades en educació (1.220 M€) i equiparar la despesa pública amb la mitjana europea (8.793 M€ any) sumaria 11.063 M€ o el 34% del dèficit fiscal i del frau fiscal anual a Catalunya.

- Per un paradigma de potenciació que superi els dèficits- Per un Raval com a districte educatiu preferent:

- Accés gratuït a escola-bressol o llars de criança- Nova etapa intermèdia 10-14 anys capacitadora - Plantilles estables, ampliades i ben pagades d’educadors.- Uns PEC oberts-innovadors i amb jornada continuada - La ciutat com a text curricular (via escola i extra-escola)- Beques i mentoria d’acompanyament fins els 18 anys