Josep Maria

Suñé Arbussà molletà il·lustre

AMB EL SUPORT DE

Sociedad de Docentes Universitarios de Historia de la Farmacia de España

JOS

EP M

AR

IA S

UÑ

É A

RB

US

SÀ, M

OL

LE

TÀ I

L·L

US

TR

E

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

portada i contra llibre Suñé C.pdf 5/3/14 17:11:33

Llibre editat amb motiu de la concessió de la

Medalla de la Ciutat28 d’oCtubre de 2013

Josep Maria Suñé ArbussàMolletà il·lustre

1a edició© del text: Glòria Arimon i Ventura, Joan Esteva de Sagrera i Antonio González Bueno© de l’edició: Ajuntament de Mollet del VallèsFotografies: Arxiu de J.M. Suñé Arbussà, llibre L’Abans. Mollet del Vallès. Recull gràfic 1870-1965,

ed. Efadós, i Arxiu Municipal de Mollet del VallèsDisseny gràfic: Laia Bosch ValentíImpressió: Minerva Mollet, SLISBN: 978-84-938025-6-5Dipòsit Legal: DL B 6171-2014Tirada: 500 exemplars

11-2014-432

Presentació

La Medalla de la Ciutat és un reconeixement unànime i destacat a un ciutadà o una ciutadana de Mollet pel seu prestigi professional i pel seu molletanisme. Són dos valors que, plegats, enriqueixen i enalteixen la prò-pia ciutat, i per això és just que un dia Mollet reconegui aquesta trajectòria en forma d’homenatge. Totes les persones que han rebut aquesta medalla responen a aquestes característiques de valors i feina a què es van dedicar: Joan Abelló, Jordi Solé Tura, Josep Solà, Josep M. Pou. Ara, la nova medalla atorgada a Josep M. Suñé Arbussà és un nou acte ciutadà de reconeixement, d’homenatge i d’agraïment a una carrera acadèmica i investigadora en el camp de la història de la farmàcia i la legislació farmacèutica reconeguda internacionalment i també, naturalment, és la correspondència a una de-dicació, que va començar molt jove, com a activista cultural al Centre Par-roquial i les pàgines de Sembra, i com a estudiós i divulgador de la història de Mollet i del seu patrimoni.

Els mèrits pels quals Josep M. Suñé Arbussà rep aquesta medalla els ani-reu descobrint al llarg de la lectura de la publicació que teniu a les mans. Primer, en una llarga conversa amb el Dr. Suñé, que té l’objectiu de donar a conèixer i aprofundir els seus anys de joventut a Mollet i també la relació dels últims temps, un cop ja jubilat. En segon lloc, en un capítol extret del llibre Cordialero de libros y medicamentos, que els seus deixebles i col·legues de la Sociedad de Docentes Universitarios de Historia de la Farmacia de Es-paña van dedicar-li com a homenatge. Llegint aquest llibre podeu copsar l’ingent treball de Josep M. Suñé Arbussà en el camp de la farmàcia galè-nica i hospitalària i la seva dedicació a la reconstrucció de la història de la farmàcia. Reconstrucció que es pot veure clarament en els museus que va fundar a la Universitat de Granada –on va coincidir i fer una llarga amistat amb el Dr. Federico Mayor Zaragoza, al qual hem tingut l’honor de convidar en aquest homenatge–, o va dirigir a la Universitat de Barcelona. Aquests museus, de ben segur, responen a l’esperit humanista del professor Suñé, ja que s’hi percep el seu afany de conèixer, conservar i divulgar allò que han fet abans que ell altres generacions: els utensilis, els llibres, els objectes, els pots, les receptes dels antics apotecaris, reunir-los perquè no es perdin i donar-los a conèixer en una doble funció docent i cultural.

En Josep M. Suñé Arbussà és, per totes aquestes raons, un clar exemple d’una manera de concebre el món, en què la ciència i les lletres (la lletra escrita, el relat històric documentat...) es troben reunits de manera harmò-nica en el conjunt de valors i aptituds d’una persona i donen lloc a una visió humanista i comprensiva de la condició humana.

Abans d’acabar, vull agrair la col·laboració del Dr. Joan Esteva de Sagrera i del Dr. Antonio González Bueno, de la Sociedad de Docentes Universita-rios de Historia de la Farmacia de España, perquè aquesta publicació és, en molta gran part, gràcies a aquesta institució, i al Dr. Josep M. Suñé Negre, per tota la seva col·laboració tant en el llibre com en la gestió i la consecució d’aquest homenatge.

Josep M. Suñé Arbussà. Ciència i vida, recerca i mestratge, llibres i per-sones. Curiositat i passió per tot allò que és humà i per tot allò que ha cons-truït i ha creat l’home. Des d’una ciència, la farmàcia, amb tot els seus valors terapèutics i científics; des d’uns orígens en aquest poble seu estimat, Mo-llet del Vallès. No hi ha millor futur per a una societat que preservar i divul-gar els seus valors patrimonials. I Mollet es troba en aquest futur.

Josep Monràs i Galindo, alcalde de Mollet del Vallès

Introducció

Aquesta publicació consta de dues parts. La primera, titulada Records d’una vida a Mollet. Converses amb Josep Maria Suñé Arbussà, a càrrec de Glò-ria Arimon, filòloga, periodista i tècnica municipal, té per finalitat mostrar la vida més personal del Dr. Suñé, sobretot la part lligada a Mollet: els seus primers anys de vida, la família, la joventut, la seva activitat en el Centre Parroquial i la seva relació ininterrompuda, des de Granada i des de Barce-lona, amb el seu poble i la seva gent.

La segona part és la reproducció íntegra del capítol “José María Suñé Ar-bussà, la Farmacia y la Historia de la Farmacia”, escrit pel Dr. Joan Esteva de Sagrera i el Dr. Antonio González Bueno, que són també els editors del llibre que l’inclou, Cordialero de libros y medicamentos. Homenaje al Dr. José María Suñé Arbussà, editat per la Sociedad de Docentes Universitarios de Historia de la Farmacia de España, l’any 2009.

Hem cregut que no havíem de fer per la nostra part una recerca per al relat de la carrera acadèmica i docent del Dr. Suñé, ja que estava perfecta-ment documentat i explicat en aquest capítol. Només hem afegit un breu paràgraf per remarcar alguns esdeveniments de la trajectòria professional del Dr. Suñé, que el capítol del Cordialero no reflectien.

Volem agrair la generosa col·laboració dels autors del capítol en autorit-zar-nos la reproducció íntegra del capítol, i, per extensió, a la Sociedad de Docentes Universitarios de Historia de la Farmacia de España.

Els editors

Records d’una vida a MolletConverses amb Josep Maria Suñé Arbussà

Glòria Arimon Ventura

9

Josep Maria Suñé és un home metòdic i organitzat, amb una memòria prodigi-osa. I on no arriba la memòria, té les notes escrites, els documents guardats, les fotografies dels àlbums... Reconstruir el que va ser la seva vida a Mollet del Vallès no és gens difícil. Hi ha publicacions que en parlen, però per si en volíem més, ens passa un document de 116 pàgines on relata els records de la seva vida fins l’any 1959. A partir d’aquí, tot ve rodat.

El Mollet on neix Josep Maria Suñé és aleshores un poble de 5.500 habitants que està vivint grans transformacions. De poble bàsicament agrícola ha passat a tenir importants fàbriques: el 1897 s’hi han instal·lat la Pelleria i la Farinera, el 1900 la indústria tèxtil de Can Fábregas, el 1911 Can Mulà… Una part impor-tant de la població treballa en aquestes noves indústries tot i que encara prop de quatre-centes persones es dediquen a l’agricultura. Hi ha gairebé 1.200 cases, algunes de dues plantes, però encara no han arribat els grans blocs de pisos. La majoria de les botigues són al voltant dels carrers del centre: Berenguer III, plaça de Prat de la Riba, Gaietà Ventalló, Barcelona, plaça de Catalunya, Jaume I… i més d’una cinquantena d’aquestes botigues són de queviures. A Mollet han començat a aparèixer els automòbils, però no arriben a la vintena; en canvi, hi ha força bici-cletes tot i que la gran majoria de persones va a peu als camps o a treballar.

Hem quedat trobar-nos a Barcelona. Surto de Mollet amb el tren, amb molta boira, però un cop a la part alta de Barcelona, domina el sol. Josep M. Suñé, vestit impecablement, com sempre, em rep i em convida a seure al voltant d’una taula. Traiem papers i llapis i comencem a parlar. Tenim feina per davant.

Vaig néixer a Mollet del Vallès el 5 de maig de 1928, al carrer de Berenguer III, 112, al costat de la bacallaneria i llegums cuits Ignasieta Soler. El papa, Antoni Suñé Font, havia nascut a Sant Fost de Campsentelles el 1901 i la mare, Carme Arbussà Coll, coneguda com la Sra. Carmela, era nascuda a Moià el 1896. L’avi patern, Miquel Suñé Suñol, nascut a Sant Fost a la masia ca l’Anton, va treba-llar a la Pelleria. El pare també hi havia treballat però l’àvia, un gran caràcter, va fer-li estudiar música. L’àvia materna, Pilar Coll Llach, era mestra a Moià i va traslladar-se a Mollet.

L’Escola Municipal de nenes de Mollet era al carrer de Jaume I. Pilar Coll va substituir Maria González l’any 1899, primera mestra titular de l’escola. Entre les alumnes va tenir les germanes Maspons, filles del director de Sederies Fábregas.

La meva mare, que havia ajudat l’àvia a l’escola, també va fer de mestra, primer a la planta baixa de la casa que tenien a Berenguer III, i més endavant, a l’avin-guda de la Llibertat. L’escola s’anomenava Sagrat Cor de Maria. El papa era músic i compositor, principalment de sardanes. Tocava el piano, i l’harmòni-um a l’església, però també tocava el bandoneó, la bandolina i el contrabaix. Va formar part d’orquestrines de les quals n’era l’ànima: Quintet Imperial i Rut-llàn Orchestra (en Pere Rutllàn o Peret de la Vaqueria en formava part; també hi tocaven l’oncle Josep i els germans Cerezo).

La casa del carrer de Berenguer on va néixer, ara és el número 92 i hi ha una gestoria. Però allà hi van viure pocs anys, perquè aviat es van traslladar en una casa a l’avinguda de la Llibertat, cantonada Pau Claris.

El 1930 ens traslladem a la casa nova. Era blanca, amb soterrani, planta baixa i pis; els terrenys pertanyien al Calderó, amo de bona part d’aquell indret, i li havíem de pagar els “censos” cada any. Al soterrani s’hi entrava per una escala,

10

amb un sostre més aviat baix i el pare va instal·lar-hi una premsa de mosaic hi-dràulic, amb la col·laboració de Marià Fortuny, conegut com a “Manel Sardina”, on fabricaven mosaics, graons per a escales, safarejos i altres peces, com una mena de motllures que hi ha a la façana del cementiri. A la planta baixa hi havia una aula (era escola unitària), amb pupitres de dues places amb banc incorporat i al mig hi havia una columna; la taula de la mare estava al fons. A dalt hi vivíem nosaltres. Recordo que a l’hivern teníem un braser on cremàvem carbó esmico-lat (en deien terregada), col·locat dins d’una corona plana de fusta per recolzar-hi els peus. Els primers anys vaig tenir de mainadera la Pepeta Camafreita.

L’any 1930 va començar a funcionar la línia d’autobusos de Mollet a Barcelona, amb parada davant de l’hostal La Marinette. El 1931 es proclama la República. En Josep Maria Suñé recorda els primers anys de vida.

Jo anava a l’escola de la mare i totes les noies em semblaven molt grans (després vaig saber que algunes se’m rifaven per portar-me a coll i fer-me jugar). Recor-do la Maria i la Rosita Miralles, les Mataró, la Guasch... Em deixaven un tambor de brodar on posaven un mocador de fer farcells i em donaven una agulla grui-

Alumnat de la Sra. Carmela, a la seva escola, Sagrat Cor de Maria, que primer era a Berenguer III i posteriorment a l’avinguda de la Llibertat, cantonada Pau Claris. El seu fill, Josep M. Suñé és el primer nen assegut de la dreta.

Pilar Coll Llach, l’àvia materna de Josep M. Suñé, feia de mestra a Moià i va substituir Maria González l’any 1899 a la primera Escola Municipal de Noies de Mollet, que es trobava al carrer de Jaume I. La nena petita és la seva filla Carmela i les dues més grans són les germanes Maspons, filles del director de Sederies Fábregas.

11

xuda enfilada perquè donés puntades al mocador. Els Reis ens passaven a casa i a ca la iaia (sens dubte, amb la col·laboració dels pares, perquè ella no tenia diners). Recordo una bicicleta de dues rodes amagada sota una persiana verda de casa, i un cotxe de pedals que em van passar els Reis de la iaia, una mica acci-dentats perquè en anar-hi, pel carrer uns vailets van tirar una pedra i em van fer mal al cap. Vaig tornar a casa pedalant el cotxe però amb un bon trau al cap.L’any 1935 em vaig preparar per rebre la Primera Comunió. Anava a l’església parroquial vella, que era molt fosca i petita, ja que el campanar i l’altar del Santís-sim quedaven a l’esquerra de la nau principal, on posteriorment s’hi edificaria la rectoria. Per aprendre el catecisme estàvem asseguts als primers bancs i segons les respostes a les preguntes plantejades podíem avançar posicions que serien les que ocuparíem el dia de la primera Comunió. Vaig ocupar el primer lloc fins el darrer dia en què el segon em va avançar, amb un gran disgust per part meva.El “recader” Camilo Oset, els diumenges es plantava al pont de la mandra amb un carret de gelats; per als més petits tenia unes barquetes de galeta que omplia de gelat que eren delicioses i per Festa Major venia talls de síndria, amb molt d’èxit.

Durant el període de la República fins a la guerra la població molletana creix un 10%. Es conreen blat, mongetes, avellaners, presseguers, patates i vinya, per aquest ordre. Entre les professions, predominen els barbers, seguits de sastres, manyans, forners, sabaters i constructors. Es publiquen diferents revistes, la majoria vinculades a opcions ideològiques; entre les que tenen més continuïtat: Nostre Ideal (1928-1933), Inquietuds (1930-1933), Nostra Veu (1931-1936), i Lluita (1937-1938). A la Festa Major de 1932 Mollet rep la visita del president Macià. El 18 de juliol esclata la guerra. Recorda alguna cosa d’aquesta data?

El diumenge 19 de juliol de 1936 vam veure des de casa una columna de fum negre que sortia dels volts del campanar. Més tard, amb els pares vàrem acos-tar-nos fins a la plaça, on vam trobar un camió ple d’homes mal vestits amb llargs fusells, aturat davant de cal Dibuixant, i alguns apuntaven al campanar. Em va fer molta por i va quedar-me gravat. Es va fer un foc al davant de l’església i es van cremar les coses de fusta. Més endavant van decidir tirar-la a terra, no sé, perquè costava molts diners. Sí que s’havia fet petita per Mollet, però es va perdre una cosa que no es pot recupe-

Josep Maria Suñé, l’any 1936, a l’escola de la seva mare, d’on era alumne.

12

rar. Després, amb uns amics, vam anar algunes vegades al costat de l’escorxa-dor, més avall del col·legi de les monges, on l’Ajuntament va deixar les runes i retiràrem fragments de columnes, d’una clau de volta amb una imatge (podia ser Sant Vicenç), un capitell de marbre negre que podia haver estat el suport d’un altar i altres coses. Durant anys, vam guardar aquelles restes al jardí de casa, però quan jo ja no hi vivia, amb motiu d’unes obres que es van fer al pati, les restes anaren a parar, crec, al fons d’un pou.

M’imagino que aquells dies devien ser molt impactants per a un nen de vuit anys.

Els dies següents foren molt tristos. Van emportar-se la maquinària del taller del papa (el van col·lectivitzar), i de fet, va quedar tancat. A la mama li van fer la vida impossible al col·legi i també el van tancar. Van enviar-nos requeri-ments de pagaments fins esgotar-nos els fons que teníem a la Caixa. En guardo dos: un de les Milícies Antifeixistes de Catalunya del 6 d’agost de 1939, de 250 pessetes, on ens donaven 24 hores per fer-lo efectiu, amb segells del Sindicat d’oficis varis de la UGT, del Comitè de Milicias Antifascistas CNT-FAI i del Centre Catalanista Republicà, sense cap firma. Tinc un altre comunicat que diu textualment que “… en el repartiment acordat per l’Ajuntament en ses-sió extraordinària… se l’hi ha assenyalat una quota de Pessetes 500 que deurà ingressar en les Oficines Municipals per tot el dia 5 de setembre…”: el rebut el firmen l’alcalde Feliu Tura, el secretari i el dipositari (il·legibles). Es parla molt de les contribucions obligatòries de després de la guerra per finançar les obres de l’església i el torrent, però d’aquestes no se n’ha parlat gaire.

Un capvespre van tenir un bon ensurt quan un cotxe amb gent del Comitè es va aturar davant de casa seva, van trucar a la porta i es van emportar el seu pare.

Tenien fama de portar a ‘passejar’ a qui no tornava mai més. Van passar coses així, llavors. La vídua del Puntí, per exemple, va morir sense dir qui havia anat a buscar el seu home, que van matar. I eren coneguts. Tornant a aquell vespre, van dir que anaven a Montcada i volien que el papa acompanyés una cantant al piano en un acte de recaptació de fons. Montcada era precisament el lloc on afusellaven gent al costat del cementiri. El papa estava bé amb tot-hom, no crec que tingués enemics, era amic de l’Ambròs i parlaven de sar-danes i música... però no saps mai. Van ser unes hores horribles. Fins ben entrada la nit no el van tornar, afortunadament sa i estalvi, però ningú va dormir a casa fins el retorn.

De vegades, alguns records poden quedar encastats dins les nostres entranyes més profundes. Pors i emocions que portem enganxats a la pell. Poden passar anys, poden passar coses, però formen part del nostre cos i seran amb nosaltres fins al final. Davant d’aquest panorama, sense ingressos ni estalvis, la Sra. Carmela de-mana una plaça de mestra i li atorguen Berga. Ella, la seva filla i vostè se n’hi van.

Crec que era el 31 de març de 1937. Primer ens vam allotjar en una fonda mo-desta, la pensió Can Llois. Mentrestant, jo anava a la classe de la senyoreta Mi-ravet, una mestra gran, rossa, que vivia amb la seva mare, d’una gran activitat i personalitat. L’amo de la pensió ens va deixar dues petites habitacions comu-nicades, sota l’escala, per jugar. El papa pujava els caps de setmana a veure’ns, però, conscients que allò anava per llarg, van decidir cercar un pis de lloguer. Vam tancar la casa de Mollet, però no ens feia cap gràcia, perquè les cases tanca-des eren ocupades immediatament pels que manaven. Per això el papa demanà

13

a un oncle que s’hi traslladés amb la seva família, però no va funcionar: el pati va ser ocupat amb cavalls de l’exèrcit republicà, el col·legi ocupat per l’Ajunta-ment i va desaparèixer el banjo. A Berga, el papa treballava de músic eventual i de barber. Entre el sou de la mama i els ingressos del papa, els primer temps les coses anaven força bé. A mi em van apuntar a unes classes particulars per preparar l’ingrés del batxillerat. Un dia la mama em va portar de visita a un pis on hi havia un senyor gran que ens va saludar molt afectuosament: era mossèn Esteve Oleart, rector de Mollet, tot i que ja des d’abans de la guerra portava uns anys allunyat de la parròquia i l’administrava mossèn Casanovas. Mn. Oleart vivia a Berga, amagat i jo sabia que era un secret i s’havia de guardar.

Llegint les seves memòries, hi ha dues paraules que surten sovint quan parla d’aquesta època: fred i gana. De fet, són dues de les conseqüències que es viuen a la rereguarda per culpa de la guerra.

És que a mesura que passaven els mesos, la situació empitjorava. Hi va haver un hivern que va fer molt fred, molt. Ens van comprar uns esclops i portàvem les sabates dins perquè els carrers estaven nevats. El papa, la temporada de bolets anava a buscar-ne, i jo de vegades l’acompa-nyava. La gent tenia por d’anar al bosc perquè no era segur, però nosaltres hi anàvem i collíem rovellons, fredolics i altres bolets. El papa va saber que pel riu Pedret hi baixava carbó de les mines de Fígols i hi anà sovint a buscar-ne; cremava malament però resolia una penúria. Encara que passéssim fred, no recordo haver estat malalt, només un cop que em van sortir uns furóncols, em van haver de posar uns cataplasmes i em va quedar un senyal que encara tinc. De vegades s’oferia als masos per treballar a canvi de menjar; alguna vegada em demanava que m’acostés a una casa de pagès i demanés si em podien donar al-guna cosa de menjar. Les autoritats de Berga van organitzar uns menjadors on hi havia hagut una església; allà portaven els alumnes a dinar: recordo unes grans safates amb nanses, plenes de crema torrada que feia llepar-nos els dits!A finals de 1938 van cridar al papa a files i ens vam quedar sense la seva protecció. Va ser molt trist. Sabíem que les forces nacionals avançaven sense gaire resistèn-cia. Crec que era el 13 de febrer de 1939, un dia en què jo era al balcó del menja-dor, quan vaig veure que s’acostava caminant el papa. Aprofitant la desbandada quan eren a Sant Fost, es va escapar. L’endemà va anar a Mollet, l’Ajuntament ja estava en mans dels vencedors i com que tothom el coneixia s’oferí per ajudar a les tasques de l’administració fins que després de la caiguda de Berga, el 2 de febrer, va proveir-se d’un salconduit i va venir. Ja sabíem per la ràdio que havien ocupat Barcelona i voltants (per tant, també Mollet).

Les tropes de l’exèrcit franquista havien ocupat Mollet el 27 de gener de 1939. Dos dies abans havien bombardejat el carrer de Berenguer III i la riera Seca, on havien mort vuit persones i ferit moltes més. La gent tenia gana, tenia fred i no hi havia feina. Com recorda aquell retorn?

Vam retornar l’1 d’abril de 1939. Recordo que davant del Tabaran es va reunir una munió de gent per contemplar els falangistes amb trompetes i tambors (jo no n’havia vist mai i van impactar-me). La mama de seguida va reobrir l’escola. Recordo molt bé les germanes Maria i Rosita Miralles, i una mica la Pepeta Ca-mafreita. El papa, com que s’havia quedat sense taller de mosaic, va comprar una barberia al carrer de Jaume I, els Tàpias, unes portes més enllà de les bicicletes Filbà (crec que li va deixar diners en Miquel Guiu, amo d’una perfumeria al car-

14

rer de Barcelona i d’una fàbrica de pintes més avall del convent de les monges i que també fou músic a la seva joventut). El papa va llogar un tal Martin (era coix i anava amb bastó) perquè l’ajudés i els dissabtes a la tarda era quan tenia més fei-na; llavors l’ajudaven els germans Isidre i Joan Castells, amics del cor El Clavell. Una temporada jo també el vaig ajudar a canvi d’una paga simbòlica, però ho vaig deixar aviat amb l’argument que havia d’estudiar, perquè no m’agradava. Els fruiters que teníem al pati de casa ens asseguraven les postres quan n’era el temps; quan no en teníem, no en menjàvem i estalviàvem diners per comprar els diumenges un tortell a cal Tan Bonic (Pastisseria Pujades). Recordo el dinar de Festa Major: canelons, pollastre i gelat.

A Berga havia estudiat perquè els pares volien que fes el batxillerat. A Mollet, quina era l’oferta escolar en aquells moments?

El col·legi de la mare era força diferent d’abans. Les nenes grans eren més pe-tites perquè les monges s’emportaven el bo i millor del poble i a més hi havia l’acadèmia del Sr. Viñas, i a un altre nivell, les escoles del Sr. Ninou i del Sr. Tusquelles. Els dissabtes a la tarda jo anava a cobrar els rebuts de la mama a do-micili, amb una bicicleta d’ocasió. A mi em van matricular a l’Acadèmia del Sr. Viñas, però la situació econòmica no era bona. Hi vaig anar del 1939 (aquell any vaig aprovar l’ingrés i el primer any de batxillerat) fins el 1944. Que jo estudi-és representava un sacrifici econòmic per als pares. Al principi la mensualitat valia 35 pessetes (la mama cobrava 6 pessetes per alumne, per tant, feien falta sis alumnes per pagar la meva mensualitat). A més, hi havia despeses extres: matrícula, llibres, material escolar, etc. i a mesura que anava passant cursos, el preu anava augmentant: a partir d’octubre de 1941 eren 60 pessetes (amb nou model de rebut que ja no portava allò de ¡Viva España! ¡Arriba España! ¡Saludo a Franco!).

Recorda alguns dels companys d’aquella època? Quines matèries estudiaven aleshores, perquè segur que eren molt diferents del que s’estudia ara?

Aquells anys vaig tenir de companys Maria Soldevila Prat, Jaume Fonolleda As-pert i Francisco García Bellsolà, els dos primers de famílies molletanes molt conegudes (la Maria amb dos germans, Josep i Santiago, bons amics), el Jaume amb una germana més petita, la Marta, i el Francisco de Santa Perpètua; al curs superior hi havia en Joan Tiffon, fill del metge, Santiago Pedro Soler (nebot del Dr. Pedro Pons) i Lluís Balcells; al curs del darrera Jaume Andreu Maynou que va marxar crec que a Mèxic, Juli Balcells i Margarita Ulied. La majoria de les classes ens les donava el Sr. Viñas, llicenciat en lletres, de gran caràcter, ajudat en algunes matèries per altres professors: el llatí ens l’ensenyava Mn. Àngel Martínez, vicari de la parròquia. La Química i les Ciències Naturals, el farmacèutic Josep Almeda, que tenia la farmàcia al carrer Berenguer III, al seu despatx, a primera hora de la tarda, aprofitant el migdia quan tancava la farmàcia. Més tard va incorporar-se el Sr. Roselló, militar retirat, que ens donava matemàtiques i història a casa seva, al carrer de Berenguer III, a sobre de la casa del Dr. Puigcercós, cantonada amb Calderó. Estudiàvem francès i alemany, a més de grec i llatí. Els primers cursos ens examinàvem com a lliures a l’Institut Balmes de Barcelona, però el Sr. Viñas va concertar un acord amb una acadèmia de Barcelona on havíem de demostrar l’aprofitament de manera periòdica. Eren les primeres vegades que anava a Bar-celona sense els pares i una vegada vam anar amb els amics al cinema Atlántico de la Rambla, vam arribar més tard a casa i els pares m’esperaven per renyar-me.

15

Va començar a jugar a bàsquet a l’Acadèmia, en el pati del Centre Parroquial, que era propietat de Frederic Ros i ho deixava per a esbarjo.

Sí. Cada matí hi formàvem en fileres i hi cantàvem el “Cara al sol” abans de classe; també hi fèiem el gimnàs i l’esbarjo. Després va jugar-hi el Club de Ba-loncesto Mollet, ja que el Sr. Viñas va ser-ne president. N’era molt aficionat i va crear l’equip de l’Acadèmia amb el nom de BAM (Baloncesto Academia Mo-llet) on vaig apuntar-me. A l’equip hi havia el meu bon amic Joan Rocabayera, Joan Saura, els germans Rossend i Joan Garreta, Enric Casamiquela, Ramon Manau i Jordi Sarto; feia d’entrenador i acompanyant Ramon Rosés. No sé en quin moment es convertí en el jovenívol del CB Mollet i amb els anys en el segon equip. Per a mi, el gran inconvenient era que havia d’estudiar i no podia anar als entrenaments.

Josep M. Suñé podria parlar estona i estona sense cansar-se, però la resta de mortals necessitem fer alguna pausa. Sortim al passadís on hi ha cartells d’acti-vitats, i ell, mirant-s’ho, em diu: “Jo, això de la vida social no m’ha agradat mai i com que he ensopegat una dona que tampoc, ens ho passem força bé tots dos”. Tornem a seure al davant de la taula i continuem. Recuperem els records del nen que es va convertint en xicot. Un vailet que practicava bàsquet en estones d’oci, què més podia fer en aquells moments a Mollet? Perquè no hi devia haver gaires diversions...

Estar amb els amics. En tenia un, en Ramon Manau, de ca la Blasa, una dro-gueria a la cantonada de Berenguer III, que estudiava amb mi. El seu pare, en morir, li havia deixat moltes novel·les i jo anava a casa seva i me’n deixava: Doc Savage, la “Sombra”, “El Santo”... Una vegada, al soterrani de casa seva va instal·lar-hi amb altres amics (Falguera, Tissier...) una mena de circ, amb

Equip de bàsquet del BAM (Baloncesto Academia Mollet) a la pista del Centre Parroquial, anys 50. Drets: Mora (6), Suñé (8) Cock (16). Ajupits: Arcadi Viñas i Toni Soler, al centre.

16

anelles per fer contorsions, pesos, pallassos i altres. Va posar-hi uns bancs i feia sessions amb entrada. Jo hi vaig anar amb la Mercè.

Això de fer conferències i de parlar en públic, podríem dir que va començar de molt jove, oi?

La primera vegada que vaig parlar en públic va ser a l’Ateneu el 2 de maig de 1942, amb 14 anys, amb motiu de la celebració dels 450 anys del descobriment d’Amèrica. El tema fou “Antecedentes relativos al descubrimiento de Améri-ca” i me’n vaig sortir força bé.

Em deia que llegia llibres que li deixava el seu amic Ramon Manau, però també anava d’excursió amb amics, i que els interessaven molt les pedres.

Amb els companys de curs vam organitzar una mena d’associació d’amics de guardar restes antigues. Férem una visita al museu de Granollers amb altres companys de l’Acadèmia (recordo les germanes Fernández) i també anàrem d’excursió, com a l’ermita de Cabanyes, que llavors estava en ruïnes, amb els dos germans de la Maria Soldevila. Recordo que tenien al jardí de casa seva, a terra, una finestra gòtica probablement procedent de la masia derruïda de can Falguera, al costat de l’antiga església. Però aquesta mena de societat es va acabar perquè Fonolleda es va traslladar a Barcelona, Soldevila i García es van casar i després del batxillerat cadascú va seguir el seu camí. Recordo, al final d’aquesta etapa, un primer d’abril de l’any 1944, per commemorar el Vè aniversari de la “Victoria”: tots els col·legis vam anar a la plaça de l’Ajun-tament on interpretàvem una cançó. Els de l’Acadèmia Mollet interpretàrem “Muntanyes del Canigó”.

Després de la guerra, a Mollet hi havia un desert cultural. El mateix any 1939 la Falange planteja iniciatives per aplegar la joventut sota les seves ales. Tenen el local en un lloc cèntric, al costat de l’Hostal la Marinette, davant de l’església, on instal·len una biblioteca, jocs de taula i una taula de ping-pong.

Arribat a Mollet vaig afiliar-me al Frente de Juventudes. Tenia una camisa bla-va i una boina vermella, però poques vegades les vaig lluir. Hi vaig anar per poder jugar a bàsquet. L’any 1944 vaig anar al Guinardó, a Barcelona, a jugar a bàsquet, però abans feien una concentració; de Mollet hi anàrem vuit o deu xi-cots que ens van fer formar al pati. A la màniga esquerra de la camisa portàvem un escut de roba de fons negre que deia “Escuadra de combate”; el que presi-dia l’acte era baix i gros, se’ns va acostar i al passar pel meu costat, tot mirant l’escut va comentar: “muy modestos” (!). Vam dinar i després ens van fer jugar el partit de bàsquet (una mica dur!). Una altra vegada vam anar a la Garriga a jugar un partit de “balonmano” a 11 (l’únic partit que jo he jugat d’aquesta modalitat). De fet, a mesura que el Centre Parroquial va anar agafant empenta, això de la Falange es va extingir.

La competència de l’església va ser potent. Eren els únics que podien organit-zar coses sense ser perseguits. Tenien l’espai del Centre Parroquial que donava molt de sí... i vostè s’hi va implicar a fons. Acció Catòlica i certàmens catequístics amb emperadors i emperadrius!

Des del retorn a Mollet podíem anar a missa els diumenges, al Centre Parro-quial, que s’havia habilitat com a església provisional. A la façana a mà dreta hi havia pintada sobre guix blanc la relació dels “Caídos por Dios y por Es-

17

paña”. Un cop, el rector Mn. Josep Casanovas va preguntar-me què feia els diumenges a la tarda. Li vaig dir que anava al cine amb la mama i la germana. A l’Ateneu ja ens coneixien i ens guardaven lloc a la fila quarta a la primera sessió. Mn. Casanovas em va convèncer perquè l’ajudés en la catequesi i en poc temps em vaig convertir en el catequista “oficial” de les nenes més grans. M’agradava fer-ho i al sortir, corria cap al cine on la mama i la germana ja m’esperaven. Una altra activitat vinculada a la parròquia va ser la celebració de certàmens catequístics. El curs 1943-44, Mn. Josep va organitzar el primer i les elimi-natòries es van fer als Col·legis Nous. Jo vaig guanyar en la categoria de nois i de les noies, Isabel Fuster. Ens van nomenar emperador i emperadriu, però la cosa va complicar-se perquè es va fer una festa el 18 d’octubre de 1944: ens van fer sortir de l’església disfressats d’emperador i emperadriu, amb el seguici de finalistes i les autoritats del poble, i passejar fins arribar al Tabaran. L’acte va ser presidit pel bisbe Gregorio Modrego i a mi em va tocar pronunciar un dis-curs en castellà. Vaig passar molta vergonya (jo era molt tímid) i hauria volgut fondre’m. Se’n van fer dos, de certàmens, el segon el va guanyar en Giralt, de nois i li van fer una entrevista a Sembra.A finals de 1945 vaig fer-me Aspirant d’Acció Catòlica. Jo era el president dels més grans, amb en Rocabayera de secretari, en Mora de tresorer, l’Erra, el Joan Manau, el Ramon Manau i el Josep Armengol de vocals i en Rabasó de biblio-tecari. Els petits eren l’Enric Viñas, el Vilardell, l’Andreu Erra, el Jordi Sarto, el Carles Martín i l’Andreu Basolí. Portàvem un botó de solapa amb l’escut groc i blanc, ajudàvem a missa i recaptàvem diners (per exemple, per comprar jocs d’escacs per entretenir-nos a l’incipient Centre). També veníem llibres reli-giosos que jo comprava al Foment de Cultura, a Barcelona, amb descompte; es va assolir una bona difusió i els beneficis es dedicaren a comprar llibres per a la biblioteca de l’aspirantat i després per al Centre Parroquial.Ja de més gran, vaig incorporar-me al cor parroquial que dirigia el papa.

El vostre pare, l’any 1946 va escriure la música dels goigs de Sant Vicenç que es van estrenar aquell any, amb lletra del poeta Manuel Bertran, el mateix any s’inaugurava el cinema Avenida. Al llibre El teatre al Centre Parroquial, vostè explica molt bé com van començar les activitats de teatre, el cinema, amb les sardanes sembla que van triomfar... Eren una colla molt activa i treballadora, perquè van anar ampliant activitats: la biblioteca, les excursions, el museu... Sembla que a vostè no li feia especial gràcia actuar al teatre i per això va acabar fent d’apuntador. Recordo un comentari de Josep M. Pou en relació amb els apuntadors: “L’apuntador jugava un paper important si fallava la memòria dels actors. De vegades s’agafava a la valenta el seu paper i cridava més que el mateix actor, o quan l’actor improvisava llençava els papers en un gest de desesper, perquè ja no sabia per on anaven”.

Al Centre vaig ser un dels principals i entusiastes col·laboradors; des de la primera Junta i durant molts anys vaig ser-ne tresorer. Tot va començar du-rant la Festa Major de 1944 quan Mossèn Borràs em va explicar que volia oferir alternatives a la joventut. Tenia un “epidiàscop” de gran format però poca visió, per fer projeccions de postals, figures religioses, etc, que no va tenir gaire èxit. En canvi, amb les sardanes vam triomfar. Posàvem un to-cadiscs i un altaveu i es feia funcionar a tota potència, amb sardanes com Girona aimada, Bona festa, Les fulles seques, La sardana de les monges... Van ser

18

les primeres que es van sentir a Mollet després de la guerra i va atraure força gent a escoltar-les (com jo) o a ballar-les (com la Montserrat Negre). Mn. Joan va adquirir una màquina de fer cine de 33 mm d’ocasió; a principis de 1948 teníem el permís oficial per començar; va ser el diumenge 7 de març amb La senda de los héroes i l’entrada valia 2 pessetes. En Martí Pou i jo ens encar-regàvem de llogar les pel·lícules —sempre aptes, com és natural— i més enda-vant, els membres de l’Empresa Continental, que tenien el monopoli del cine a Mollet (Sr. Castellsagués) es van oferir a fer d’intermediaris i contractar-les. Però el cert es que patíem molts talls, s’havia de donar el llum, arreglar-ho i tornar-hi, però servia per omplir les festes en què no hi havia teatre.La biblioteca es va inaugurar el 8 de desembre de 1947. Vam iniciar-la amb llibres de l’aspirantat d’Acció Catòlica i donatius; com a més valuós recordo el de la vídua Sans (del Xampany Vilarrosal) a través de Martí Pou, que la coneixia i que vivia gairebé al davant. Del que tenia, vam agafar la Història de Catalunya, de Rovira i Virgili, molts volums de la col·lecció Bernat Metge, etc. La major part eren catalans i pertanyien a la biblioteca del seu fill, propietari de les ca-ves, malauradament assassinat a l’inici de la guerra civil. Els festius que no hi havia teatre ni cine, la secció excursionista organitzava sortides a visitar els entorns: a Mogoda, a Palau-solità i Plegamans, a Argento-na i Mataró. A la mateixa sala on hi havia la biblioteca vàrem instal·lar més tard un armari de dues portes de vidre on vam guardar l’incipient museu: dues pis-

toles antigues, una destral de pedra polida, minerals, mone-des i medalles, banyes de cér-vol, etc.; una part eren restes de ceràmica i metall ibèrics que recollíem a les excursions dels diumenges a la tarda en què no hi havia activitats al Centre, on participaven el Ramon Cock, el Muntsant, els germans Viñas, el Ribot, l’Alcoberro i alguns més que no recordo. Anàvem al turó de Sant Miquel, pujant per can Girona, on es mantenia la tor-re cilíndrica en part derruïda i alguns murs. Cercàvem al sud de la torre on hi havia restes de murs d’habitatges íbers. Algu-na vegada anàvem al Castellruf pujant per Martorelles de dalt i la font Sunyera; era molt més dur el camí. Biblioteca i Museu van desaparèixer, no sé si per a tothom, en enderrocar-se el Centre els anys seixanta.

Recordo unes paraules de Josep Maria Pou en el pregó de la Festa Major de l’any 1996, Josep M. Suñé, sortint de la conxa des d’on feia d’apuntador.

19

quan va dir que “Els primers actors que em van fer riure i plorar no van ser Greta Garbo, ni Humprey Bogart, ni James Dean, ni Marlon Brando... sinó uns altres més propers, més familiars, més entranyables: Miquel Rabassó, Lluís Rosés, Pere Garcia, Angelina i Enriqueta Sellarés, Mercè i Montserrat Pou, Elvira Mas, Joan Giralt, el Ton Pelat, Rocabayera... i al voltant seu, Josep Vilà, Emili Segalés, Josep M. Suñé i el meu pare, Martí Pou. És de justícia que els faci un homenatge i ex-pressi públicament el meu deute de gratitud.”

Passem a un altre camp, el de les activitats editorials, que sempre li han agra-dat. Entre les nombroses accions que feia al Centre Parroquial, va ser un dels fundadors de la revista Sembra, nascuda el desembre de 1949 i que es va publi-car fins el 1957.

El primer número sortia el 25 de desembre i sols tenia un foli escrit a màqui-na pels dos costats en multicopista. A dues columnes, el president explicava en l’editorial els objectius. Se’n van publicar 20 números mensuals, excep-te el d’agost de 1950, que amb motiu de la Festa Major va tenir 4 pàgines. Jo m’ocupava d’escriure les notícies del Centre i articles, i si ens fallava l’article del vicari, l’editorial (sovint firmava S-A). També m’encarregava de portar-lo a la impremta. A partir del número 21, d’agost de 1951, hi va haver un canvi important, ja que es feia tot a impremta i tenia quatre pàgines (la Impremta Bachs ens feia un preu d’amic). Al número 24 es reproduïa per primera vega-da un gravat, el de la Puríssima. El número 25, de desembre, va ser el primer extraordinari, amb 12 pàgines i publicitat. El número 37 de desembre de 1952 també va ser extraordinari, amb el treball “Els 300 primers anys d’Història de Mollet del Vallès al Cartulari de Sant Cugat del Vallès” (950-1250). De nou, el número 49 de desembre de 1953 publicava “Nova aportació als 300 primers anys d’història molletana”, basat en les “Notes històriques del bisbat de Bar-celona” de Mn. Josep Mas.Aquí va acabar pràcticament la meva col·laboració. Estava en ple procés de pre-

Excursió a Sitges a l’inici de la tardor de l’any 1951, que van fer els membres del grup teatral i les famílies. Josep M. Suñé, Montserrat Negre i Mercè Suñé, al centre de la fotografia.

20

paració del meu matrimoni, redacció de la tesi doctoral i preparació d’oposici-ons a càtedra de Farmàcia Galènica i vaig haver-me de deixar les activitats. Tal vegada va ser providencial, perquè Sembra, que s’havia publicat sempre en català, sens rebutjar alguna col·laboració en castellà, va deixar de publicar-se el gener de 1954 amb el número 50 i es va reprendre tres mesos més tard, l’1 de maig, en castellà (sembla que hi va haver una imposició d’alcaldia). A l’extraordinari de 1954, número 60, hi vaig publicar l’article “Reflexiones durante y después de la Misión”, en castellà i un altre al número 70, d’octubre de 1955, “¿Qué necesita nuestro Mollet? I. Zonas verdes”; i un darrer al número 74, “Que necesita nues-tro Mollet? II. Biblioteca, Museo”. El darrer número publicat és de maig/juny de 1957, i correspon al 89-90 malgrat que porti 88-89. Per cert, el número 65, de maig de 1955, es feia ressò del meu casament i del present que m’havia regalat l’elenc i la Junta del Centre.

Continuant amb les activitats editorials, a mitjans de 1949, a iniciativa del Sr. Viñas, es va constituir l’Associació d’Antics Alumnes de l’Acadèmia Mollet i l’any següent es nomenaven les juntes (una de noies i una altra de nois). Vostè va

Portada de la revista Amistad del 15-6-1951, òrgan de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Acadèmia Mollet, de la qual Josep M. Suñé n’era el president.

21

ser el president de la de nois, amb Emili Rebull com a sotspresident, Antoni García de secretari i Jordi Erra de tresorer. Aquí també va participar en el naixement d’una altra revista, Amistad.

Vam decidir editar un butlletí, a impremta, en castellà, però acceptant texts i poesies en català. Tenia format quart, nombre variable de pàgines (8 a 16) i recollia les activitats de l’associació, articles i esdeveniments. El número 1 es publicà el 15 de juny de 1951 amb una presentació meva com a president i un article de fons titulat “La Justicia”, de Jordi Solé Tura, un dels col·laboradors habituals. Sortia el 15 de cada mes, excepte l’agost i la subscripció costava 6 pessetes al semestre.L’Associació també va organitzar cavalcades de Reis, crec que la primera va ser l’any 1950. Per compensar les despeses, es feia el repartiment de jo-guines a domicili, prèvia petició i pagament d’una petita quantitat. Llavors, l’Acadèmia es convertia en una fàbrica d’empaquetat, col·locació de noms i adreces, classificació per carrers i barris, un per a cada Rei. Després de la ca-valcada fins a l’Ajuntament, els tres reis se separaven per itineraris diferents per cobrir la distribució de les joguines per tot el poble. Les carrosses eren camions que ens deixaven gratuïtament i en la decoració hi participaven ar-tistes locals (en Riera hi era sempre) i si hi havia beneficis es lliuraven a la beneficència. La revista Amistad va acabar l’abril-maig de 1957 amb el número 67-68 i se’n va publicar un d’especial el gener de 1958 per comentar la cavalcada de Reis.

En els temps que anava a l’Acadèmia, sembla que hi havia un lloc màgic on era molt feliç. Allà, a més de jugar, també va aprendre moltes coses. El lloc era la Cau, però arribar-hi no era gaire fàcil.

La Cau era i és una gran casa pairal, com una mena de palau, situada dalt d’un turonet a Sant Esteve d’en Bas, propietat d’uns parents. Hi vaig passar força estius i en guardo records molt bons. Per anar-hi, calia obtenir un salconduit que expedia la Guàrdia civil; n’hi havia un que servia per “toda España excepto zona fronteriza” i un altre per “zona fronteriza de Francia. Olot”, que s’expe-dia per un temps limitat, un mes com a màxim, que era el que em calia a mi. En guardo de 1945, 1946 i 1953.

Noces d’argent dels pares de

Josep M. Suñé. A la fotografia, l’àvia Pilar, al centre, amb la seva

filla Carmela i el seu gendre, Antoni Suñé.

Drets, Montserrat Negre, promesa de Josep M, al seu costat i Mercè Suñé.

27-7-1952.

22

Allà estava envoltat de llibres i hi vaig aprendre l’afició pel col·leccionisme, se-gells... Vam fer excursions per conèixer la contrada, vam resoldre alguns mis-teris que guardava la casa i vaig aprendre jocs com el “croquet” on cada jugador tenia una bola de fusta i una massa del mateix material amb un llarg mànec. Es clavaven uns ponts de filferro a terra i calia passar-los per sota donant un sol cop cada vegada a la bola. Si es tocava la del contrari podia allunyar-la amb un cop donat a la pròpia bola en contacte amb la del rival i subjectada la pròpia amb el peu al damunt. Al final calia tocar amb la bola un pal. Totes les masses i boles anaven diferenciades amb ratlles i colors.

Per entrar a la universitat calia superar el que anomenaven “proves d’Estat”, que va fer el juliol de 1944, amb la qualificació de Notable, fet que va alegrar la família i el Sr. Viñas, que sembla que va fer-ne propaganda als programes de la Festa Major de Mollet. Com va triar a què es dedicaria? Va tenir alguna influència o motivació?

Jo tenia clar que preferia les ciències a les lletres i que tenia una facilitat gran per les matemàtiques (de Lletres sols m’agradava l’arqueologia). També m’agradava la Química. Al final, no sé si va ser la influència d’unes llibretes que vaig comprar a la llibreria Castells que explicaven cada carrera o el fet que el germà de la mama morís estudiant la carrera de farmàcia o que érem parents llunyans del Dr. Jesús Isamat, farmacèutic de l’Hospital Clínic i professor adjunt de la Universitat, o tot plegat, que em vaig inclinar per Farmàcia. Llavors vaig demanar al farmacèutic de la plaça de l’Ajuntament de Mollet, el Sr. Joan Amadó, que feia poc havia ad-quirit la farmàcia del Sr. Canals, que em deixés anar a fer-hi pràctiques. Aquell estiu del 1944 no vaig anar a la Cau i el vaig passar a la rebotiga de la farmàcia fent fórmules i assabentant-me del funcionament. Hi treballava el Jaume i també el Guerra gran (Jaume), després l’Antoni. Recordo de manera especial que fèiem grans quantitats d’unes pólvores per a les gallines (els posaven a l’aigua) crec que amb una sal ferrosa. Em vaig matricular per cursar el curs preparatori que es feia a la Facultat de Ciències, a l’edifici de la Universitat, a la plaça del mateix nom.

Un dia d’assaig, l’any 1953. Assegut, d’esquena, l’apuntador, Josep M. Suñé. D’esquerra a dreta, Angelina Sellarés, Carles Martí, Pere Roca, Joan Giralt, Jordi Erra, Enriqueta Sellarés, Mariano Roca.

23

Entre el 1944 i el 1950 va cursar els sis anys de la carrera de Farmàcia, però a més, també es va treure la carrera de Magisteri. Tot això sense deixar el bàs-quet ni el Centre... Tenia temps per a tot? Perquè passava gran part del dia a Barcelona.

Hi anava cada dia. Hi havia molts pocs trens (únic mitjà de fer-ho) per les for-tes restriccions elèctriques. El matí agafava un tren a les 7 i a l’hivern feia un fred que no s’aguantava. El viatge durava 35 minuts, anaven plens, de vegades en suprimien o hi havia avaries... Fins que vaig començar les poques pràcti-ques, podia tornar a casa al migdia, però quan m’havia de quedar a dinar a Bar-celona, la mama em preparava una carmanyola. Les meves activitats a Mollet m’ocupaven molt temps i no em dedicava prou a estudiar, per això les qualificacions, malgrat aprovar els cursos, no foren tan bones com m’hauria agradat. Però els bons moments passats a Mollet ho com-pensaren amb escreix. La carrera de Magisteri la vaig estudiar per la mama, perquè li feia molta il-lusió que em tragués el títol de mestra com ella. Hi havia una matèria que es deia “Prácticas de enseñanza”; per preparar-la vaig demanar al Sr. Coll, direc-tor dels Col·legis Nous, que em deixés practicar. Vaig assistir-hi alguns dies per veure com feien les classes i donar-ne alguna. Em vaig matricular com a lliure i en dos estius vaig aprovar totes les assignatures i, per tant, assolir el tí-tol de mestre de primària. La mama va estar contenta i a mi, a part del que vaig aprendre, em serví per ingressar a les Milícies Universitàries.

El pare i la mare continuaven treballant, però costejar una carrera no era gens fàcil. Vostè va haver de plantejar-se aconseguir diners perquè el pes no recaigués tot en els pares.

Fora estrany que sent la mama mestra d’escola, el papa ensenyant de solfeig i piano i havent nascut pràcticament en una escola, no tingués vocació docent. Per això, tan bon punt acabat el batxillerat i mentre estudiava la carrera, vaig

El cos tècnic fix del teatre estava format per Martí Pou, Josep M. Suñé, Josep Vilà i Emili Segalés.

24

El 6-1-1955 el Centre Parroquial organitza una vetllada amb la participació d’Enric Casademont (al centre de la fotografia), de Ràdio Barcelona. Hi participen, també, Cayetano Renom, Pilar Montero i el mestre Dotras Vila.

El 12-10-1954, un grup de persones de la secció del teatre del Centre va al santuari de la Salut, S. Feliu de Pallerols i el Far. Suñé és el segon dret, començant per la dreta.

exercir activitats docents. Guardo una llibreta d’estalvi de la Caixa, oberta d’1 de juny de 1940 i que signaven el delegat Sr. Vicenç Pujol i l’interventor Sr. Jaume Ribas, molt coneguts a Mollet. Crec que la primera classe que vaig donar fou a Josep Iglesias, fill del mestre de Sant Fost, que després també va estudiar Farmàcia com jo. Una altra alumna fou una nena que es deia Mayol, de Mollet, que era filla d’una companya de joventut de la mare, d’idees molt diferents a les nostres, és a dir, d’esquerres destacats; també venia a casa els dissabtes i tinc anotat des del 18 d’octubre, suposo de 1945, fins el 13 de maig. El gener

25

de 1946 el Sr. Viñas em proposà anar a l’Acadèmia els vespres a donar classes nocturnes: em donava 100 pessetes mensuals.

Llavors era obligatori fer el servei militar, però els universitaris podien fer les anomenades “milícies”. L’any 1950 es llicencia en Farmàcia i continua estudiant el doctorat.

Les milícies significaven dos estius de campament i després calia fer uns me-sos de pràctiques. Jo vaig assolir el grau d’alferes i per això em tocaven sols 6 mesos. Cobràvem un sou que fou el primer que cobrava ofi cialment, en nòmi-. Cobràvem un sou que fou el primer que cobrava ofi cialment, en nòmi-Cobràvem un sou que fou el primer que cobrava oficialment, en nòmi-na, de més de 800 pessetes brutes. En total van ser prop de cinc mil pessetes. Mai havia disposat de tants diners junts!El juny de 1950 obtenia la llicenciatura de Farmàcia i volia fer el doctorat. El desembre d’aquell any feia l’examen a Madrid per al cos d’Inspectors Farma-cèutics Municipals. Dies després vaig saber que havia aprovat amb un bon nú-mero, el 8. Aquell any se’m van presentar dues oportunitats d’optar a una plaça a dos laboratoris: Bayer i Cusí, però no hi vaig entrar. El febrer de 1952 moria el farmacèutic de Mollet, Sr. Almeda, i el seu fill em proposà vendre’m la farmà-cia (crec recordar que per 450.000 pessetes). Vaig consultar el Sr. Matoses (jo havia donat classes particulars als dos fills grans), que després de fer números em va dir que ell no la compraria, que les passaria negres per amortitzar el préstec. El pare tampoc volia. Va ser una sort, perquè em vaig encaminar cap a un altre costat. Si m’hagués quedat la farmàcia, probablement hauria estat farmacèutic de Mollet tota la vida!

A la Montserrat la coneixia de feia temps, des que ella feia els Pastorets dels pe-tits al Centre i vostès n’era l’apuntador. La Montserrat era molletana, filla d’una família coneguda, una mica més petita.

Va néixer el 30 de setembre de 1932, filla de Francesc Negre Pou i Teresa Mutgé Casamiquela, que s’havien casat un any abans, ambdós fills de Mo-llet. La Montserrat va anar al Col·legi de les monges. Era entremaliada però també l’estimaven molt per la seva llestesa natural, aplicació i bon cor. Li agradava, per exemple, fer tombarelles a les tanques del torrent cobert i, na-turalment, les faldilles anaven enlaire; les monges ho veien i quan entrava a classe la castigaven. Una vegada va recórrer el torrent cobert d’un cap a l’altre, per sota, fins a la carretera i un altre cop va baixar al riu Besòs, que anava ple per les pluges i el va voler travessar malgrat que en algun moment l’aigua se l’emportava... Als 16 anys el pare la va posar a treballar al Cotó, al despatx, tot i que ella hagués volgut continuar estudiant. Treballava de 7 del matí a 7 del vespre per 50 pessetes a la setmana i quan plegava anava a cosir a cal Vigatà amb la Maria Pou.

Es coneixien de feia anys però no s’havia fixat especialment en ella. La majoria dels seus amics ja tenien parella: el Joan Rocabayera amb la M. Teresa Bonvilà, el Lluís Rosés amb la Maria Pou, la Paquita Martí amb el Vicenç Vallcorba... però vostè semblava que no tenia pressa. Com va enamorar-se d’ella?

El maig de 1950 havia fet 22 anys i com gairebé cada any, vaig anar a Montserrat amb la gent de la Parròquia de Mollet. Jo anava sol, sense ni els pares ni la ger-mana, i em vaig afegir al grup del Rocabayera i la seva promesa M. Teresa i altra gent, entre d’altres, la Montserrat Negre, amiga sobretot de la mare de la M. Teresa perquè treballava a la mateixa fàbrica del Cotó. No sé per què però vaig

26

posar-me al costat de la Montserrat i ja no vaig deixar-la. Estava molt bonica, amb les seves llargues i gruixudes trenes i el vestit blanc amb adornaments blaus. Va ser un dia inoblidable, l’inici d’una llarga relació, perquè no vaig po-der treure-me-la del cap. Gairebé cada matí la trobava quan jo anava a l’estació i ella a treballar; malgrat la foscor, jo creia veure la il·lusió en els seus ulls. La setmana que vaig ser a Madrid per fer les proves del Cos d’Inspectors, se’m va fer eterna. Cada dia li escrivia una carta que enviava a Texal, SA, que és com es deia el Cotó. En tornar a Mollet vaig fer-li el primer regal: una caixa de fusta treballada, amb bombons.

Tornem als estudis. L’any 1951 el doctor del Pozo li proposa treballar d’ajudant seu a la càtedra de Farmàcia Galènica (la branca que tracta dels medicaments: què són i com es fan) i comença a guanyar-se la vida.

El Dr. del Pozo sols tenia un adjunt, que era el Dr. Isamat i només hi anava quan hi havia exàmens o quan el cridava. No tenia cap ajudant llicenciat i em va dema-nar si m’interessava. Evidentment, li vaig dir que sí i el Dr. del Pozo em va acollir com un mestre o com un pare. Les classes teòriques les donàvem al primer pis a l’aula de Química Inorgànica. Força vegades ell hi assistia i en sortir-ne em corregia les deficiències que havia observat, en especial la de parlar massa ràpid. El curs 1951-1952 la Universitat em nomenava Ayudante de Clases Prácticas; a la Facultat hi havia vuit dotacions per a ajudants, remunerades amb 3.000 pessetes anuals que es pagaven en dos terminis i me’n van atorgar una. Era el meu pri-mer “sou” oficial després del d’alferes. L’any 1953 vaig ser becari de la secció del Departament de Farmàcia Galènica del CSIC amb un sou de 4.000 pessetes per curs. De la finestra estant veia el jardí de la Universitat i les entrades a l’edifici per la part del darrera, amb els avalots dels estudiants empaitats pels “grisos”. I allà vaig seguir fins a finals de 1958 quan em vaig traslladar a Granada.

Tornem a l’any 1951. A finals d’any li proposen ser candidat a regidor de l’Ajun-tament de Mollet pel terç d’entitats. Aleshores l’alcalde era Ramon Negre Pou, on-cle de la Montserrat fins que el substituí Jacint Maurell. Vostè havia treballat molt dins les entitats molletanes (en aquells moments era tresorer del Centre Parroquial i president de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Acadèmia Mollet), però fins lla-vors, s’havia plantejat intervenir directament en política? Quina era la seva feina?

Vaig tractar de refusar-ho al·legant que em passava tot el dia a la Universitat, però finalment vaig acceptar, confiant que no seria elegit. No va ser així i m’elegiren; la presa de possessió fou el 3 de febrer de 1952. Poc recordo de la meva actuació a l’Ajuntament que va durar fins el 6 de febrer de 1955, ni recordo res de les reuni-ons a les quals devia haver assistit. Vaig formar part de les comissions d’Hisenda i de Governació. L’alcalde era el meu futur oncle, Ramon Negre Pou, fins el 28 de juny quan en va prendre possessió Jacint Maurell, molt enèrgic i falangista, que em va encarregar la vigilància de la propaganda. Dos o tres dies a la setmana, quan arribava de Barcelona, passava per l’Ajuntament i recollia dos exemplars dels programes d’actes previstos, me’ls llegia, hi posava un segell, en guardava un exemplar i l’altre el lliurava a l’interessat.Recordo dues actuacions, suposo que perquè m’impactaren per anar molt en con-tra de la meva manera de ser. Una era la de passar alguns vespres pel Cine Avenida, un xic més avall de casa, pujar a la cabina de projecció i demanar el full de censura que portaven els saquets amb els rotllos de pel·lícules, per si la qualificació coin-cidia amb la que estaven obligats a fer pública els empresaris (hi va haver alguna

27

discussió en algun cas). Una altra vegada una gent va instal·lar al final de l’avingu-da una barraca de teatre de varietats i posaren el rètol d’apte per a tots els públics. Era un espectacle lleuger de roba i d’acord amb les normes que regien vaig haver de fer retirar el rètol i substituir-lo per un de “Per a majors de 18 anys”, però tinc la sospita que van continuar fent la seva. També vaig ser ponent d’esports i em vaig encarregar, entre altres coses, de la recaptació de fons per una prima al primer corredor que passés per Mollet a la XXXII Volta Ciclista a Catalunya.L’única cosa que en vaig treure fou que a finals de 1952 es reinaugurava la línia d’autobusos de Mollet a Barcelona que havia funcionat abans de la guerra. Sor-tia de la Marinette i tenia parada als Quatre Cantons i els regidors de l’Ajun-tament teníem un passi gratuït que vaig aprofitar per anar i venir els feiners durant el poc temps que vaig durar en el càrrec. Recordo un desplaçament de la Corporació en autocar a la mina d’aigua que l’Ajuntament posseïa a Martorelles. Sembla que es volien examinar les instal-lacions per determinar la conveniència d’autoritzar-ne novament el funciona-ment. No sé com va acabar.Com a regidor formava part automàticament del Consejo Local de Falange i com a tal vaig rebre algunes convocatòries, sempre en diumenge, on se’m comuni-cava un torn de vetlla a l’església parroquial la tarda del Dijous Sant.

L’any 1955 vostè diu que és un any on li passa de tot: es casa, acaba la redacció de la tesi doctoral i convoquen les oposicions a càtedra. Havien decidit viure a casa seva, però calia fer reformes.

La mama tenia l’escola als baixos de casa, però jo feia temps que la veia can-sada. Llavors vaig pensar que ella podia plegar i que la Montserrat i jo vis-quéssim allà, però ella no sabia estar-se sense fer res i aleshores va decidir ensenyar a fer puntes. Tenia molta gent, el papa va muntar al pati, per a l’es-tiu, unes fustes per repenjar els coixins. També era una manera d’obtenir alguns ingressos.

El 14-4-1955 celebren el comiat de solter de Josep M. Suñé a l’escenari del teatre, amb la presència del vicari, Joan Poch, i del Sr. Matosas, al costat de Josep M. Suñé.

28

El vestit de casament de la Montserrat va fer-li la seva cosina Maria Pou i el meu vestit de nuvi em va costar 1.585 pessetes. Dos dies abans del casament, durant l’assaig al Centre, els companys em van regalar una cristalleria comple-ta, amb un dibuix i una poesia de Joan Aliguer:

Tu que ets quasi el nostre pare–s’entén, pare espiritual–perquè sempre has dut la varade la secció teatral.

El que tria i seleccionai el que fa d’apuntadori el que crida o enraonaperquè sempre té raó.

Tu que ets l’ànima i l’empentadel Centre que anem a fertu, que vals per més de trenta,l’hereu del mestre Suñé.

Tu (qui sap si per revenja)que amb les presses –com tothom–t’has fet la casa en diumengeburlant l’Arbó i el Colom,

Casament de Josep M. Suñé i Montserrat Negre, a l’església de Mollet, el 14-4-1955.

en arribar el feliç diaen què hauràs de donar el SÍper entrar a la “Confraria”de sant... no m’ho facis dir,

és just que rebis la mostrade l’afecte que et portem;això és un costum nostreque de bon grat t’entreguem

per tal que, quan sigui l’horatinguis... la felicitati la pau, i la senyora(la senyora Montserrat)

i perquè en venint de Romaon crec que te’n vols anarprou “romanços”, prou fer bromai au, tornem a començar!

No cal dir que l’assaig va acabar-se i tots junts van voler venir a casa per veure les reformes, que, segons sembla, va agradar-los molt (recordo les exclamaci-ons d’admiració de l’Angelina Sellarés al veure el bany).

Al número 42 de la revista Amistad es van fer ressò del proper casament, i fi-nalment, arriba el dia, el 14 d’abril de 1955, que es fa a l’església de Mollet, men-tre que per fer l’àpat van a l’hostal La Marinette, al davant.

29

Capçalera de la revista Sembra, de maig de 1955.

A la pàgina 4 de Sembra es fa ressò del casament de Josep M. Suñé i Montserrat Negre.

30

Mn. Josep Casanovas, l’antic rector molletà que era a Sant Andreu del Palo-mar, va presidir la cerimònia i la missa la va dir Mn. Joan Borràs, que llavors tampoc no era a Mollet però va acceptar acompanyar-nos. Crec recordar que també va assistir-hi Mn. Anton Briva, que més tard seria bisbe d’Astorga. El papa va compondre una marxa nupcial expressament per a nosaltres, inter-pretada per músics amics seus de la Banda Municipal de Barcelona i de l’or-questra del Liceu. El fotògraf i amic Comas va fer les poques fotografies que tenim i el dinar va ser a La Marinette (guardo un rebut del Salvador Llavina per 55 comensals a 97 pessetes, que fan un total de 5.335 pessetes, més 200 que vam donar de propina).

Van de viatge de noces a Itàlia i els primers anys de casats no tenien gaire temps per estar plegats, perquè entre setmana vostè agafava el tren de les 7 del matí cap a Barcelona i la majoria dels dies no tornava fins al vespre. I tenir telèfon era d’allò més difícil...

La Montserrat havia plegat del Cotó, jo preferia que es quedés a casa; amb la mama es van entendre sempre molt bé. Sols ens trobàvem a la nit i estàvem can-sats. Els dies de festa aprofitàvem per fer excursions, però jo m’havia de preparar les oposicions.Havia demanat que m’instal·lessin telèfon, però no era fàcil. La Telefònica em comunicà que hi havia demora per les dificultats en l’adquisició de materials i que ho podien accelerar si els lliurava, textualment: “2 kg de hilo de bronce silicoso de 1,15 m/m. de diámetro o bien si no encuentra ese material 6 kg de hilo de cobre de 2 m/m. de diámetro. En tal forma podría quedar seguidamente cumplimentada su petición”. Afegia la carta que contestés abans de 15 dies i fes l’entrega abans de dos mesos. No vaig contestar ni atendre el xantatge, però el cert és que no tardaren gaire a instal·lar-lo.

L’any 1957 s’allotja a casa seva el vicari de Mollet, Mn. Valentí Ganduxer. Els vicaris eren els que se solien encarregar de la feina del Centre Parroquial. Aquell any els avis Negre es traslladen a la torre de can Mulà, de Frederic Ros, per fer de masovers, i la Montserrat els anava a veure sovint.

Hi havia de rector Mn. Josep Català, que vivia amb la seva germana i no volia vicaris a la rectoria. Llavors nosaltres vam oferir-li dormir a casa i així ho feu una llarga temporada a la meva habitació de solter. Hi havia un altre capellà, Mn. Estevadeordal que el pagava el senyor Ros, era per al jovent, menjava a ca la Carme Pérez, la modista i tenia un pis al darrera de la Marineta, a la cantona-da de cal Filbà. Jo no hi tenia gaire relació. Tornant als vicaris, de vegades ens costava que escrivissin (havien de fer l’editorial de Sembra, i a última hora, si no la teníem, algunes vegades l’havia de fer jo i algun cop l’havia fet el doctor Vilaseca). De fet, entre el Martí Pou i jo ho fèiem tot: ell picava a màquina, per-què en tenia, i jo no. I jo ho portava a impremta.

Vostè anava preparant les oposicions a la càtedra de Farmàcia Galènica, Tècni-ca Professional i Legislació. En aquells moments hi havia quatre facultats de Far-màcia en tot l’estat espanyol: Madrid, Barcelona, Santiago i Granada i a les dues últimes hi havia vacants aquestes càtedres. Finalment es van convocar per al 24 d’octubre de 1958.

Eren molts dures, aquelles oposicions! Hi havia sis opositors i un d’ells ja es-tava d’adjunt a Santiago. El que quedés primer elegia. Jo preferia Granada i el

31

meu company va triar Santiago, així que tots contents. Quan vaig saber el resul-tat, vaig anar a la Residència d’estudiants on ens allotjàvem amb la Montserrat (la Mercè havia anat una setmana a Madrid a fer-li companyia) i li vaig dir. De seguida vaig enviar un telegrama a casa, a Mollet, que deia: “Terminadas oposi-ciones favorablemente. Iremos a Granada. Sigue carta”. Aquella mateixa tarda escrivia la carta que la mama va guardar fins a la fi de la seva vida i entre altres coses, deia: “Estimats papes, germana i iaia: per fi s’han acabat les ditxoses oposicions (...) La feina ha estat esgotadora i aquests darrers dies, de molts nervis (...) Els coneguts que tinc aquí s’han portat molt bé i no m’han deixat un moment (...) Records a tots i moltes abraçades per a vosaltres dels vostres fills. Feu-ho saber al Martí Pou.”

Van estar-se a Madrid la resta de la setmana. Un cop retornat a Mollet, va rebre moltes felicitacions de persones i entitats, i la notícia també es va reflectir als mitjans de comunicació.

Malauradament, Sembra i Amistad havien deixat de publicar-se i no podien fer-se’n ressò. El setmanari Vallès va publicar una nota de felicitació, mos-sèn Anton Briva m’enviava una targeta molt amable des de Barcelona, el Dr. Puigcercós, també, i l’Ajuntament de Mollet m’enviava còpia de l’acord de la

Josep M. Suñé, a la facultat de Farmàcia, quan feia d’ajudant de la càtedra de Farmàcia Galènica amb el doctor del Pozo. 1955

32

Comissió Municipal Permanent on el 7 de gener, a proposta de l’alcalde Fran-cisco Llorens, feia constar en acta la satisfacció de la Corporació perquè jo ha-via obtingut la càtedra de Granada. El 24 de desembre sortia el nomenament al Boletín Oficial del Estado i com que estàvem en plenes festes nadalenques, vam decidir que aniríem a Granada passat Reis. Aquells dies em van regalar una màquina d’escriure portàtil Hispano Olivetti Studio 46, la primera que vaig tenir, perquè els treballs abans els presentàvem escrits a mà.Mentrestant, teníem molta feina amb els preparatius, però de moment no ens emportàvem gaires coses de casa, i ja veuríem després. Finalment, tal com ha-víem previst, el 8 de gener de 1959 marxàvem de Mollet cap a Granada.

Havia viscut 31 anys a Mollet i se n’anava per estar fora 12 anys i mig, encara que en aquell moment no ho sabés. A Granada va treballar de valent i hi va formar família.

El 10 de gener de 1959 prenc possessió de la càtedra. El 25 de juliol de 1960 neix el primer fill, el Josep Maria. El 8 de juny de 1962 en Carles i el 4 d’abril de 1964 el Xavier, es porten uns dos anys cadascun. A casa parlàvem en català i a fora, ells van aprendre el castellà, no van tenir cap problema. A les vacances de Setmana Santa, Nadal i estiu veníem a Mollet amb cotxe. Les carreteres no eren com ara, calia passar ports amb neu i et trobaves de tot. Sortíem de Granada a les 6 de la matinada i arribàvem a Mollet cap a les 7 del vespre. Portàvem l’es-morzar i el dinar que ens menjàvem pel camí, quan paràvem. A Mollet els nens estaven amb la família i participaven en les festes o anàvem d’excursió... Quan l’any 1963, a Granada, vam canviar de la casa que teníem a una de més confor-table (ens la van buscar els alumnes), vam fer portar els mobles que teníem des de la casa de Mollet. Hi van quedar algunes coses, papers i documents.

Diada de Rams a la rambla de Mollet, l’abril de 1968. Els tres fills de Josep M. Suñé.

Cantada del Cor El Clavell la diada de Pasqua a Mollet, el 26-3-1967, dirigits pel mestre Suñé. Fotografia feta per Josep M. Suñé.

33

A Granada hi fa una tasca importantíssima, però l’any 1970 s’assabenta que es crea la càtedra d’Història de la Farmàcia i Legislació Farmacèutica a Barcelona. Llavors, es planteja presentar-s’hi i la hi concedeixen. Això implicava que havia de retornar amb la família cap a Catalunya, cosa que fan l’agost de 1971. Troben un pis a Barcelona i comença a donar classes a la facultat de Farmàcia el curs 1971-72. En la decisió influeix el fet de tenir els pares a Mollet i pensar que els fills tindrien més oportunitats d’obrir-se camí a Barcelona.

L’any 1970 es creen les càtedres d’Història de la Farmàcia i Legislació Farma-cèutica tant a Granada com a Barcelona. Jo vaig preferir tornar a Barcelona i a Granada s’hi va quedar un alumne, José Luis Valverde, amb qui m’uneix una gran amistat. El pas no va ser fàcil; a Granada hi deixava bons amics i molts deixebles. A Barcelona començo a treballar a la facultat de Farmàcia, on he tin-gut d’alumnes molletans la Margarita Amadó, que coneixia de quan vaig fer pràctiques a la farmàcia del seu pare, i els Rovirosa. A més, tres anys després de ser a Barcelona vaig adquirir una nova responsabilitat, perquè es van crear els serveis de farmàcia als hospitals de la Seguretat Social. Vaig demanar la plaça de cap de servei de farmàcia a la Residència de la Vall d’Hebron i l’abril de 1974 vaig prendre’n possessió; hi vaig treballar fins que em vaig jubilar.

Vostè tenia previst jubilar-se el 1993, en fer 65 anys, però no ho fa i continua treballant fins el curs 1997-98, amb 70 anys.

És que tal com estava la legislació, ho havia de deixar als 65 anys, però van canviar la llei i podia continuar cinc anys més, així que vaig decidir fer-ho.

Arribada a Mollet el Nadal de 1968 amb el Seat 1500 des de Granada. Josep M. Suñé i Montserrat Negre.

Descobriment de la placa que dóna nom a la plaça molletana en homenatge al mestre Antoni Suñé, acompanyat de la seva mare, Pilar Coll, la seva dona, Carmela Arbussà i el seu fill, Josep Maria. 13-10-1968.

34

Jo em sentia fort, i bé de salut, això dels anys és molt relatiu: n’hi ha que amb menys de 65 anys ho haurien de deixar i farien un bé a tothom! A la Vall d’He-bron van ser temps molt durs, amb poc personal; quan vaig començar érem quatre farmacèutics i en marxar havíem passat a més de vint. Era una feina molt complexa, teníem una biblioteca molt especialitzada, venien metges a consultar temes que no trobaven enlloc més... I recordo molt bé el desastre dels Alfacs, va ser horrorós, portaven la gent cremada...

Pausa forçada perquè de nou, els records suren a la superfície. La tragèdia dels Alfacs va ser l’any 1978 i arribaven helicòpters a la Vall d’Hebron amb la gent abrusada .... Però tornem a Mollet. Pel fet de viure a Barcelona, torna a connectar amb la família, les amistats i la vida molletana.

Durant els anys que vaig passar a Granada, la mare i la Mercè anaven recollint in-formació dels esdeveniments del poble, però m’amaguen la fi del Centre per no entristir-me. Les persones que havien format part de l’elenc teatral ens trobem cada any, i una de les propostes que va sortir llavors va ser fer un llibre que re-collís la història del teatre. L’Ajuntament de Mollet va acceptar la petició i l’11 de març de 2006 es presentava el llibre El teatre al Centre Parroquial de Mollet del Va-llès, on, entre d’altres, jo havia col·laborat amb documents i informació. Aquell dia vaig parlar en nom dels components de l’elenc teatral. La transformació i l’edificació dels pisos no era el que havíem somiat. Per això vaig dir, entre altres, aquestes paraules: “Quan la tristesa de la nostàlgia em colpegi –el mateix penso que a tots els de la gran família del Centre Parroquial– ens quedarà refugiar-nos a les pàgines del llibre que ens recordaran uns anys inoblidables, plens de re-cords, d’experiències, de felicitat i d’amistat”.

L’any 2000 dóna a l’Arxiu prop de 12.000 documents relacionats amb la Par-ròquia de Sant Vicenç i amb la vida social: cartells de bàsquet, futbol, teatre, pro-grames d’esdeveniments i festes majors, estampetes i recordatoris, publicitat, propaganda, exemplars de la revista Sembra... Entre els primers documents, un de l’any 1789 amb un Nomenclátor de las ciudades, villas, lugares. Año 1789. Mollet.

Les circumstàncies van precipitar el fets. Aquell any 2000 la meva germana Mercè volia llogar els baixos de casa a una entitat bancària. Jo encara hi tenia papers i documents. Va ser el moment que em vaig plantejar donar-ho a l’Arxiu Municipal, perquè no es perdés i els estudiosos se’n poguessin beneficiar.

Es torna a implicar en publicacions locals, a través de Notes, del Centre d’Estu-dis Molletans. L’any 2006 hi publica “Apunts sobre la vida religiosa a Mollet els anys 1948-1949”; el 2008 escriu l’article “Mn. Joan Borràs Farreras, vicari de Mo-llet (1944-1949)”; l’any 2009, “Anotacions sobre aficionats molletans a l’arqueo-logia i museística els anys quaranta” i l’any 2010, amb motiu de la presentació del núm. 25 de Notes, el dia de Sant Vicenç, patró de la vil·la, fa la conferència “Refle-xions d’un molletà a l’entorn de la història de la revista Notes”, que es publica l’any següent, el 2011.

Pendent en tot moment del que passa a la seva ciutat natal, envia cartes i correus electrònics aportant informacions o preguntant sobre temes que li interessen, un dels darrers, un mata-segells de correus local, fet excepcional en el món filatèlic.

A través d’un amic col·leccionista m’arriba la informació que el 2 de juny de 1929 s’havia fet una concessió a l’Ajuntament de Mollet del Vallès per fer servir un mata-segells de correus local propi, publicada al Diario Oficial de Comuni-

35

caciones. El 21 d’agost de 1936 l’Ajuntament molletà torna a demanar una nova concessió amb motiu de la celebració de la Festa Major, i de nou se li torna a atorgar. M’interessava saber si a l’Arxiu de Mollet tenien més informació, però no hi ha res...

Josep Maria Suñé es defineix com un home feliç, de pocs amics, que no es rendeix i persegueix les seves il·lusions. Li encanta estirar fils i veure on el por-ten. Així va arribar a l’exemplar de la Concòrdia de l’any 1511(farmacopea escrita en llatí amb caràcters gòtics, de la qual només se’n conserva un exemplar) i a tantes coses més. Cada any, quan rep l’exemplar de Notes, no només se’l llegeix, sinó que l’examina amb lupa i després arriben al CEM els seus comentaris i pre-cisions. El vell professor continua exercint la seva tasca de pedagog encara que ja faci dies que s’ha jubilat, i nosaltres li agraïm.

Descobriment de la placa que dóna el nom del doctor Suñé al Museu de la Història de la Farmàcia de Granada, el 8‑12‑2008. D’esquena, el rector, Francisco González Lodeiro.

Aula Magna de la facultat de Farmàcia de Granada el 10‑10‑1998. Homenatge amb motiu de la jubilació de Josep M. Suñé.

36

Josep M. Suñé comparteix amb els anteriors Il·lustres Molletans una època i uns valors. Els de lluitar pel que es creu, els de voler ser allò que es vol, els de tre-ballar per Mollet des de joves a través d’entitats, revistes i altres mitjans. Els de, tot i ser fora, continuar interessant-se pel que passa. Els de produir –en aquest cas, documentació– que guarda i més endavant dóna a l’Arxiu Municipal, perquè els seus conciutadans se’n puguin beneficiar.

Aquest cinquè Molletà Il·lustre té vincles amb els altres cinc Il·lustres: la seva mare, la Sra. Carmela, va donar classes a Josep Solà després de la guerra, i el seu pare, més endavant, de música. Suñé va ser un dels puntals del Centre Parroquial juntament amb el seu company Martí Pou, pare de Josep Maria, que va fer les pri-meres passes en el teatre del Centre i actualment és un dels actors més apreciats del panorama català i espanyol. En Josep Maria Suñé fundà la revista Amistad, on també escrivia Jordi Solé Tura, que en més d’una ocasió va fer articles parlant de l’artista molletà Joan Abelló... Així, com un fil invisible, els cinc Il·lustres Molle-tans es relacionen en una dolça teranyina que Ariadna mou des del seu laberint. Tots han nascut a Mollet. Tots han donat a Mollet. Tots se l’han estimat.... i Mollet els retorna, només en part, aquest amor de ciutat.

Gràcies, doctor Suñé, per tot el que ens ha donat!

Pàgina del Diario de Comunicaciones de Correos, del 21-8-1936, on consta l’aprovació d’un mata-segells de correus especial per a Mollet del Vallès, amb motiu de la celebració de la Festa Major.

Josep Monràs, alcalde de Mollet, i Josep M. Suñé el 22 de gener de 2010, a l’acte de celebració del número 25 de la revista Notes, en el qual hi va participar amb una interessant ponència de la història de la revista.

Cordialero de libros y medicamentosHomenaje al Dr. José María Suñé Arbussà

Juan Esteva de Sagrera y Antonio González Bueno

Sociedad de Docentes Universitarios de la Historia de la Farmacia de España

39

José María Suñé Arbussà, la Farmacia y la Historia de la Farmacia Juan ESTEVA DE SAGRERA. Presidente de la SDUHFE

Antonio GONZÁLEZ BUENO. Secretario SDUHFE

Apuntes biográficos José María Suñé Arbussà nació en Mollet del Vallés (Barcelona) el 5 de mayo

de 1928; su padre fue músico y compositor, director de los Coros Clavé; su madre ejerció, profesional y vocacionalmente, como maestra de primera enseñanza. En Mollet del Vallés estudió José María Suñé las primeras letras y pasó sus primeros años entre actos de afirmación franciscana, representaciones teatrales de aficiona‑dos, partidos de baloncesto y romerías a Montserrat1. Se graduó de bachiller en el Instituto ‘Jaime Balmes’, de Barcelona, el 22 de julio de 19442.

Cursó estudios de Magisterio, que compaginó con los de la Licenciatura en Far‑macia; en 1947 obtuvo el título de Maestro de Primera Enseñanza y, en 1950 (27‑VI), el de Licenciado en Farmacia por la Universidad de Barcelona; disfrutó durante toda su carrera de una beca concedida por la Sección de Protección Escolar del Distrito Universitario de Barcelona.

Al terminar sus estudios de Farmacia opositó al cuerpo de Farmacéuticos Titu‑lares, obtuvo plaza en 1950. Entre los años 1951 y 1958 trabajó como Ayudante de Clases Prácticas en la cátedra de Farmacia Galénica, en la Universidad de Barce‑lona; allí, bajo la la dirección de Alfonso del Pozo Ojeda, realizó su tesis doctoral, defendida el 10 de junio de 1955, bajo el título de Estudio de emulsiones consistentes y excipientes emulgentes para pomadas: Excipientes absorbentes, con la que obtuvo premio extraordinario (1958) y el premio ‘Clarina’ otorgado, en 1956, por la Real Aca‑demia de Farmacia de Madrid. Desde 1954 se encuentra en posesión del título de Diplomado en Sanidad, obtenido en la Escuela Departamental de Barcelona; fue el primer director de la Academia profesional de Farmacia ‘San Lucas’, del Sindicato Español Universitario (S.E.U.) de Barcelona, desde febrero de 1958.

En 1958 obtuvo, mediante oposición, la Catedrá de Farmacia Galénica, Técnica Profesional y Legislación Comparada en la Universidad de Granada; permaneció adscrito a esta Universidad hasta 1971, en que pasó a ocupar plaza en la Universi‑dad de Barcelona.

Durante su estancia en Granada participó en la comisión, dirigida por Luis Sánchez Acosta, a la sazón Rector de la Universidad granadina, que se ocupó de establecer los requisitos que habría de reunir el nuevo edicio de la Facultad de Farmacia; años después también participó en la comisión encargada de la 1 De ellos guardó algunos testimonios, escritos en catalán; recientemente ha publicado unos bre‑ves apuntes de la vida religiosa de esta población entre febrero de 1948 y enero de 1950 (Cf. José María Suñé ArbuSSà. “Apunts sobre la vida religiosa a Mollet els anys 1948 i 1949”. Notes (Centre d’Estudis Molletans), 21: 115‑24. Mollet, 2006); más sobre sus recuerdos de juventud en José María Suñé ArbuSSà. “Mn. Joan Borràs Farreras, vicari de Mollet (1944‑1949)”. Notes (Centre d’Estudis Molletans), 23: 11‑36. Mollet, 2008. 2 Éstos y otros datos biográficos proceden de la nota redactada por Rafael roldán Guerrero. “D. José María Suñé Arbussá” publicada en la sección ‘Los que triunfan’ del Boletín de la Sociedad Españo‑la de Historia de la Farmacia, 10(38): 85‑86. Madrid, 1959; y de la información proporcionada por Alfonso del Pozo ojedA. “Discurso de contestación”. En: José María Suñé Arbussà. Real Academia de Farmacia de Barcelona Discurso leido … en el acto de recepción pública.[Las Concordias de Barcelona del siglo XVI]: 73‑ 98. [Barcelona: Real Academia de Farmacia de Barcelona], 1977. El profesor José María Suñé nos ha remitido su ‘curriculum vitae’, imprescindible para la redacción de estas líneas.

40

construcción de su ampliación, inaugurada ya cuando ocupaba su cátedra en la Universidad de Barcelona.

Para sus alumnos de la Universidad de Granada elaboró, en 1965, unos Apuntes de Farmacia Galénica, nuevamente editados en 19683, con los que se han formado centenares de farmacéuticos; también para ellos compuso, en 1966, la primera edi‑ción de su tratado de Legislación Farmacéutica Española, una obra que pronto se con‑virtió en referencia para todas las universidades españolas y que, progresivamente actualizada, ha llegado a contar con once ediciones impresas4.

Su actividad en la Universidad de Granada fue muy extensa; desempeñó los car‑gos de Interventor General suplente de la Universidad (1960), Interventor General (1961‑1968), sustituto del Interventor‑delegado de la Administración del Estado en la Universidad de Granada (1960‑1971), Administrador General (1968‑1969), Secretario General (1969‑1970) y Primer Gerente de la Universidad de Granada (1970‑1971). Durante seis años fue también Diputado provincial, en representaci‑ón de la Universidad de Granada.

Entre las actividades desarrolladas en estos cargos públicos figura la promoción del albergue universitario y jardín alpino de Sierra Nevada y, muy en particular, la recuperación para el entonces Ministerio de Educación y Ciencia, del Hospital Real, en aquellos años empleado como nosocomio y maternidad y para el que, a solicitud de la propia Facultad de Farmacia de la Universidad granadina, propuso la re‑instalación de lo que fue su botica5.

Fue director de la Farmacia del Hospital Clínico de la Universidad de Grana‑da, un cargo anexo a la cátedra de Farmacia Galénica, y que desempeñó durante el tiempo que estuvo adscrito a ella, entre 1959 y 1971. Colaboró en la creaci‑ón del Departamento de Farmacia Galénica de la Universidad de Granada, cuya dirección asumió entre 1967 y 1971. Junto a Jesús Cabo Torres, catedrático de Farmacognosia y Farmacodinamia de la Univeridad granadina, participó activa‑

3 José María Suñé ArbuSSà. Apuntes de Farmacia Galénica I. [Granada]: Imprenta Anel, 1965. 380 p., ill.; Ibid., Apuntes de Farmacia Galénica I. 2ª edición. Granada: Gráficas del Sur, S.A., 1968. 400 p., ill.

4 José María Suñé ArbuSSà. Legislación Farmacéutica Española. 1ª edición. Granada: Impr. Anel. Granada, 1966. Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 2ª edición. Granada: Gráficas del Sur, S.A., 1969; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 3ª edición. Granada: Gráficas del Sur, S.A., 1971; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 4ª edición. Barcelona: [Romargraf, S.A.], 1976; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 5ª edición. Barcelona: [Romargraf, S.A.], 1978; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 6ª edición. Barcelona: [Romargraf, S.A.], 1981; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 7ª edición. Barcelona: [Romargraf, S.A.], 1984; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 8ª edición. Barcelona: [Romargraf, S.A.], 1987; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 9ª edición [con la cola‑boración de Elvira Bel Prieto]. Barcelona: [Romargraf, S.A.], 1991; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. Suplemento 1991 [con la colaboración de Elvira Bel Prieto]. [Barcelona: Romargraf, S.A., 1991]; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. Suplemento II [agosto, 1992] [con la colaboración de Elvira Bel Prieto]. Barcelona: [Romargraf, S.A., 1992]; José María Suñé ArbuSSà y Elvira bel Prieto. Legislación Farmacéutica Española. 10ª edición. Barcelona: [Romargraf, S.A.], 1993; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 10ª edición. Suplemento I [1993]. [Barcelona: Romargraf, S.A., 1994]; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 10ª edición. Suplemento II, [1995]. [Barcelona: Ro‑margraf, S.A., 1996]; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 11ª edición. Barcelona: [Romargraf, S.A.], 1997; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 11ª edición. Suplemento I, [1997]. [Barcelona: Romargraf, S.A., 1998]; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 11ª edición. Suplemento II [1998]. [Barcelona: Romargraf, S.A., 1999]; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 11ª edición. Suplemento III [1999]. [Barcelona: Romargraf, S.A., 2000]; Ibid., Legislación Farmacéutica Española. 11ª edición. Suplemento IV [2000]. [Barcelona: Romargraf, S.A., 2001].5 Él mismo dio cuenta de sus actuaciones en José María Suñé ArbuSSà. “La farmacia del Real Hos‑pital de Granada”. Ars Pharmaceutica, 7(1/2): 25‑26. Granada, 1966.

41

mente en la fundación de la revista Ars Pharmaceutica, cuyo primer número vio la luz en 1960.

El profesor Suñé, además de tener la responsabilidad de la enseñanza de la Far‑macia Galénica, formó un grupo de investigación especializado en Historia de la Farmacia y Legislación; tras el nombramiento de José María Clavera Armenteros, en 1964, como Subdirector general de Farmacia, se ocupó de impartir la primera de estas materias en la Universidad de Granada.

En la Universidad granadina ha dirigido un total de veintitrés tesis doctora‑les; de ellas dieciocho en Farmacia Galénica y Tecnología Farmacéutica6; una en Legislación y Deontología Farmacéutica7 y cuatro en Historia de la Farmacia, las realizadas por José Luis Valverde López, Los servicios farmacéuticos del Hospital de los Reyes de Granada, defendida en 1969; la de Manuel Serrano González, Contribución al estudio de la Farmacia en la Península: Fases prehistórica y protohistórica, leída en 1971; la de José Antonio Pérez Romero, Los servicios farmacéuticos del Hospital ge‑neral de Pamplona en el contexto de la historia de la farmacia en Navarra, ésta dirigida en colaboración con José Luis Valverde López, leída en 1973, y la de María Luisa Mendoza Haya, Estudio de los fondos de interés histórico‑farmacéutico de las Bibliotecas Universitarias de Granada, defendida en 1975; las últimas ya destinado en la Uni‑versidad de Barcelona.

Accedió, en 1971, a la recién dotada Cátedra de Historia de la Farmacia y Le‑gislación Farmacéutica de la Universidad de Barcelona; en ella permaneció hasta su jubilación, acaecida en 1998; desde 1984 quedó vinculado al área de Farmacia y Tecnología Farmacéutica. Entre 1971 y 1986 dirigió el Departamento de Historia de la Farmacia y Legislación de la Universidad de Barcelona; en 1986 fue elegido Coordinador del Área de Farmacia y Tecnología Farmacéutica (División de Ciencias de la Salud) de la Universidad de Barcelona; entre 1986 y 1987 actuó como Director (en funciones) del Departamento de Farmacia y, en 1998, desempeñó el cargo de Director (en funciones) del Departamento de Farmacia y Tecnología Farmacéutica.

6 Juan Peris Palanca. Estudio experimental de los ésteres de sacarosa y sus aplicaciones farmacotécnicas, 1964; Juan Oliver Verd. Estudio experimental de la alterabilidad de los ceratos y de la influencia de antioxidantes en su conservabilidad, 1964; Marina Herráez Domínguez. Contribución al estudio físico de los compri‑midos. Ensayos de dureza, 1967; María Josefa Ruiz Díaz. Contribución al ensayo galénico de supositorios: dureza, punto de fusión y tiempo de fusión, 1967; Amalia Castillo Querol. Hidrofilia de excipientes absor‑bentes de pomadas (excipientes A/O): determinación y aplicaciones, 1967; Candelaria Miranda Soria. Estu‑dio farmacéutico del Teucrium eriocephalum, 1968; Antonio Cerezo Galán. Estudio reológico de excipientes semiconsistentes de aplicación en tecnología farmacéutica de pomadas, 1969; Sebastián Ibáñez Bermúdez. Estudio experimental del pH en sistemas dispersos semi‑consistentes de interés farmacéutico, 1970; Antonio Parera Vialard. Estudio farmacotécnico de los ésteres grasos de polietilenglicol, 1970; Juan Antonio Casterá Montalvá. Contribución experimental al estudio de la determinación de la potencia de emulgentes derivados del sorbitán, 1971; Catalina Buenestado Romero. Extensibilidad y granulometría de pomadas‑suspensión: aportación a su estudio, 1972; Enrique Aguilar Ceballos. Inyectabilidad de dispersiones: factores que in‑fluencian, 1972; Adela Velázquez Carvajal. Pomadas oftálmicas: estudio tecnológico, 1973; José Sánchez Morcillo. Disgregación/disolución de comprimidos como factores condicionantes de su actividad terapéutica, 1973; María Soledad Socías Manzano. Estudio galénico de formas farmacéuticas de administración oral y acción prolongada a base de matrices inertes o de resinas de intercambio iónico, 1973; María del Carmen Gómez Carrasco. Estudio galénico de formas farmacéuticas de administración oral y acción prolongada ob‑tenidas a base de granulados con disgregabilidad diferida, 1973; Elvira Quesada Nieto. Estudio galénico de formas farmacéuticas de administración oral y acción prolongada obtenidas a base de recubrimientos, 1973 y María de la Paz Sánchez Martínez. Contribución al estudio de las suspensiones medicamentosas de admi‑nistración oral, 1975.7 María Eugenia Carballo López. Responsabilidad penal del farmacéutico en la dispensación de medicamen‑tos, 1970.

42

Su retorno a Barcelona no le apartó del quehacer hospitalario; desde 1974 ocu‑pó la Jefatura del Servicio de Farmacia de la Ciudad Sanitaria ‘Francisco Franco’, posterioremnete denominado Hospital del ‘Vall d’Hebron’, en la que se mantuvo hasta su jubilación. En 1986 fue nombrado Farmacéutico Especialista en Farmacia Hospitalaria.

La actividad del doctor Suñé como gestor universitario en la Universidad de Barcelona también es extensa: fue asesor del Rector (1971‑1972), Vicerrector de profesorado (1972‑1973), Vicedecano de la Facultad de Farmacia (1977‑1980) y representante del Profesorado de la Facultad de Farmacia en la Comisión de Doc‑torado de la División de Ciencias de la Salud (1986‑1988).

No descuidó en Barcelona la formación de nuevos discípulos; bajo su dirección se han leído en esa Universidad vientisiete tesis; cuatro de ellas en las que la Tec‑nología Farmacéutica y la Farmacia Galénica, en especial los productos sanitarios o la farmacia hospitalaria, fueron el tema central8; otras cuatro directamente relacio‑nadas con la Legislación Farmacéutica9; siete en las que los aspectos legislativos se entremezclan con la Gestión Farmacéutica o tienen a esta materia como trasunto central, no pocas de ellas vinculadas con la actividad del farmacéutico de hospital10; una de temática toxicológica, relacionada con el ámbito hospitalario11 y once de temas propios de la Historia de la Farmacia, las defendidas por José María Mulet Ortiz. Contribución al estudio histórico de la Farmacia en Castellón, en 1971; María Luisa Ortún Rubio, Contribución a una bibliografía histórico‑farmacéutica española, le‑ída en 1975; Enrique Padró Alcoverro, Farmacéuticos de Barcelona durante la primera mitad del siglo XIX, defendida en 1977; Xavier Sorní Esteva, La Farmacia en la Fi‑latelia, juzgada en 1982; Domingo Galán de Ahumada, La Farmacia y la Botánica en el Hospital Real de Marina de Cádiz, defendida en 1982; Iris Abril Figuerola Pujol, Iniciación al estudio de la Sanidad en Catalunya (1720‑1800), leída en 1982, codirigida por Juan Esteva de Sagrera; Josep Arqués i Suriñach, Notes i materials per a la història de la Universitat de Barcelona en el darrer quart de segle XIX i biografia del que fou 20 anys el seu Rector i catedràtic de la Facultat de Farmàcia, Julián Casaña y Leonardo, juzgada en 1982; Núria Casamitjana i Cucurella, Un segle de la Sanitat a Barcelona (1721‑1820), codirigida por Juan Esteva de Sagrera, leída en 1983; Jaime Casas Pla, La Farmacia en la Numismática: Pharmacia in Nummis, defendida en 1985; Nuria Mocholí Ripoll, Tarifas de medicamentos en Cataluña, leída en 1987 8 Elvira Bel Prieto, Aportación al estudio de los hilos de sutura absorbibles: ensayos físicos del catgut, 1982; María del Pilar Martín Barea, Contribución a la normalización de ensayos en esparadrapos, 1983; José María Suñé Negre, Aportación al estudio de las ampollas de fácil ruptura de uso farmacéutico: ensayo de fuerza de ruptura, codirigida por José Cemeli, 1986 y José Monterde Junyent. Estudio de la compatibi‑lidad de la famotidina en mezclas de nutrición parenteral total en condiciones de utilización clínica, 1992. 9 Vicente Beguer Oliveres, Legislación farmacéutica comparada, codirigida por Alfonso del Pozo, 1973; Juan Cortit Orri, La fabricación por terceros: legislación comparada internacional, 1977; Pedro Boné An‑dreu, El Registro de especialidades farmacéuticas, 1980 y Lourdes Guasp Tichell, Casos de excepción en la apertura de nuevas farmacias, 1987. 10 Clemente Botet Granado, La Farmacia y la Seguridad Social, 1975; Pedro Gómez Comas, Prestaci‑ones farmacéuticas a la Seguridad Social. Rendimiento económico de la Farmacia, 1979; José R. Illa Sendra, Prospectiva de la Farmacia española en el entorno socio‑económico político de 1980, 1981; Andreu Vidal i López, Els microordinadors en un Servei de Farmàcia Hospitalària aplicacions de programes estándar, 1984; Francisco Taxonera Roca, Evolución de la Industria Farmacéutica Española: Perspectivas de futuro, 1986; Eugeni Sedano Monasterio, Estudi de l’ús actual i potencial de les oficines de farmcia de Catalunya en un sistema sanitari de promoci de la salut i prevenció de la malaltia, 1993 y José María Castelló Barenys, Incidencia de la legislación de patentes en la investigación de nuevos fármacos en España, 1993. 11 Hortensia Prellezo Fernández, Intoxicaciones. Problemática médico‑farmacéutica y social, 1987.

43

y la de José María Calzada Badia, Nuestra ciencia y la investigación experimental, de‑fendida en 199012.

En su discurso de ingreso como académico de número de la Real Academia de Farmacia de Barcelona, leído en marzo de 1977, José María Suñé recordaba “A mis alumnos, esparcidos ya por todos los rincones de la patria tras veinticinco años de docencia y en quienes he ido dejando pedazos de mi corazón y de mi vida”13. Y no le faltaba razón; a la relación de tesis doctorales citadas, defendidas en las Universi‑dades de Granada y Barcelona, donde ha ejercido directamente su magisterio, han de añadirse un par más, leídas en las Universidades de Sevilla y Valencia; una de ellas sobre el complejo mundo de la óptica‑oftálmica14; la otra sobre la bio‑biblio‑grafía de la literatura catalana del siglo XX15.

José María Suñé ha sido miembro extraordinario del Comité Español de la De‑tergencia, Tensioactivos y afines (1966), Consejero suplente (1974‑1976) y Conse‑jero titular (1976‑1978) del Consejo Nacional de Educación, asesor de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios (1989), Vicepresidente de la Société Européenne de Droit et Economie Pharmaceutiques (1989‑1999) y Presidente del Comité Asesor del Centro de Estudios de Derecho Europeo Farmacéutico [CE‑DEF] (1995‑1998) quien, en 1995, le concedió su ‘Beca de Honor’.

Dirigió la revista Ciencia y Tecnología Pharmaceutica (1991‑2007) y la Revista de la Real Academia de Farmacia de Barcelona (1989‑1993).

Ingresó, en 1957, como Académico correspondiente de la Real Academia de Farmacia de Barcelona [Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya]; veinte años después, en 1977, accedió a una plaza de Académico de número en esta Institución en la que ha desempeñado los cargos de Interventor y Presidente de la comisión de hacienda (1977 ‑1989), Vicepresidente interino (1984‑1985), Presidente de la sección 5ª (1985), Vicepresidente (1990‑1996), Presidente en funciones (1996) y Presidente (1997‑2002).

Es miembro de número de la Académie Internationale d’Histoire de la Phar‑macie (1970) y Académico correspondiente de la Real Academia de Medicina de Barcelona (1985) y de la Real Academia Nacional de Farmacia (2003).

La Real Academia de Farmacia de Madrid le ha distinguido con los premios ‘Clariana’ (1956), ‘Instituto Farmacológico Latino’ (1959, 1960) y ‘LEFA’ (1960); es ‘Víctor de plata’ del S.E.U. por méritos profesionales (1958), Colegiado de Honor del Colegio Oficial de Farmacéuticos de Granada (1962), Socio de Honor con distintivo especial de la Asociación de Antiguos Alumnos de la Facultad de Farmacia de Granada (1965) e Insignia de oro del Colegio Mayor Universitario San Bartolomé y Santiago de Granada (1966). En 1971 recibió la Encomienda de Alfonso X el Sabio, a propuesta del Rectorado de la Universidad de Granada; 12 A éstas cabe añadir, al menos formalmanete, la tesis doctoral de Joaquim Isern i Fabra. Sumario de historia de la farmacia tutelada por los cetros de los Reyes que fueron de las Coronas de Aragón y de Cas‑tilla, inicialmente dirigida por José Luis Gómez Caamaño, y cuya dirección fue asumida, tras su fallecimiento, por Anna María Carmona Cornet y José María Suñé Arbussà. La tesis fue defendida en 1985. 13 José María Suñé ArbuSSà. Real Academia de Farmacia de Barcelona Discurso leido … en el acto de recepción pública.[Las Concordias de Barcelona del siglo XVI]: 73‑98. [Barcelona: Real Academia de Farmacia de Barcelona], 1977. La cita en p. 5. 14 Antonio Domínguez Camacho, Problemática de la óptica oftálmica, dirigida en colaboración con Claudio Faulí Trillo, defendida, en la Universidad de Sevilla, en 1978. 15 Glòria Panadés i Mingues. El farmacèutic català creador de cultura, dirigida en colaboración con María del Carmen Vidal Casero, defendida en la Universidad de Valencia, en 1990.

44

16 Alfonso del Pozo ojedA y José María Suñé ArbuSSà. “Extensibilidad en pomadas. Definición y determinación”. Galenica Acta, 8: 7‑26. Barcelona, 1955. 17 Cf., entre otros, Kurt Münzel, Jakob büchi & Otto‑Erich Schultz. Galenisches Praktikum. Ein Lehr‑und Übungsbuch der galenischen Pharmazie (Arzneiformenkunde und pharmazeutische Technologie) mit zahlreichen Aufgaben, Abbildungen, graphischen Darstellungen Tabellen und Vortschriften. Stuttgart: Wissenschaftliche Verlagsgesellschaft, 1959 (p. 531, 534‑535, 570, 573, 582); Albert denöel & Fr. jAMinet. Pharmacie galénique. 5, Préparations dermatologiques. [Nouv. éd. rev. et mise au point]. Liège: Presses universitaires de Liège, 1971 (p. 72‑73); Luis noGueirA PriStA, A. correiA AlveS & Manuel Ramos rui MorGAdo, Técnica farmacêutica e farmácia galénica. Lisboa: Fundaçao Calous‑te Gulbenkian, 1973‑1975, 2 vols. (vol. 2: 1740‑1744); Rudolf voiGt & Manfred bornSchein. Tratado de tecnología farmacéutica [Traducido de la tercera edición alemana por Antonio Núñez Cachaza]. Zaragoza: Acribia, 1982 (p. 354); Monique Seiller & Marie‑Claude MArtini (coordonnateurs). For‑mes pharmaceutiques pour application locale. Paris / London / New York: Tec & Doc Lavoisier, 1996 (p. 136‑137, 151); AGenciA eSPAñolA de MedicAMentoS y ProductoS SAnitArioS. Formulario nacional. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 2003 (p. 209‑211). 18 Alfonso del Pozo ojedA y José María Suñé ArbuSSà. “Los ceratos como excipientes de pomadas‑emul‑siones: absorción, retención y cesión de la fase acuosa”. Galenica Acta, 5: 105‑132. Barcelona, 1952. 19 José María Suñé ArbuSSà. “Equivalentes genéricos: punto de vista del farmacéutico”. En: Comu‑nicaciones a la XIV Asamblea Nacional de Farmacéuticos de Hospitales Civiles: 73‑82. [Madrid]: Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España, 1970; reproducido en Unifarma, 4(2): 2‑9. Barcelona, 1971. 20 Su obra tuvo continuación; a los señalados siguieron otros siete cursos más, celebrados bajo la dirección de Eugenio Sellés Flores, entre 1973 y 1980, y un último, dirigido en 1981, por Antonio Cerezo Galán.

es Medalla de oro de la Universidad de Granada (1971), Medalla de plata de la Universidad de Barcelona (1998), Medalla de plata de las Facultades de Farmacia de Granada (1998) y Barcelona (1998), Medalla ‘Rafael Folch’ (2002) y Premio al mérito docente de la Fundación ‘Nacle Herrera’ (2002).

Está casado con Montserrat Negre Mutgé, con quien contrajo matrimonio canóni‑co en la primavera de 1955; fruto de él nacieron tres hijos: José María (1960), Carlos María (1962) y Javier María (1964).

José María Suñé y la Farmacia Los primeros trabajos de investigación realizados por José María Suñé tienen

como objeto de estudio la extensibilidad de las pomadas; un tema de Farmacia Galénica desarrollado, junto a Alfonso del Pozo Ojeda, en la década de 1950, cuyos primeros resultados se hicieron públicos en las páginas de la revista Galenica Acta16

y que, desde entonces, han sido citado en los tratados generales que se han ocupado de Tecnología Farmacéutica y Farmacia Galénica17; otras de estas líneas iniciales de trabajo, que ha conocido amplio reconocimiento en la literatura posterior, es la relativa a las emulsiones triples en ceratos, en particular al papel jugado en ellas por el borato sódico18.

Pronto abordó el ámbito profesional de la Farmacia hospitalaria; ya dejamos señalado que, desde 1959, ocupó la dirección de la Farmacia del Hospital Clínico de la Universidad de Granada. A él le corresponde el honor de ser el primero en abordar, de manera pública, el problema de los equivalentes genéricos; lo hizo en la conferencia de clausura de la XIV Asamblea Nacional de Farmacéuticos de Hospi‑tales Civiles, en Valencia, en 196919. Dirigió el I Curso de iniciación a la Farmacia hospitalaria en España, celebrado en 1969 y, desde aquel inicial, otros tres más en los años siguientes; en el celebrado en 1972 figuró como director honorario20.

En palabras de José Luis Valverde, José María Suñé ha sido el “impulsor y creador

45

de la Legislación farmacéutica como disciplina académica”21; la extensa difusión de su manual Legislación Farmacéutica Española, sus cientos de artículos en revistas científi‑cas y profesionales, sus numerosas conferencias en diferentes foros y la impartición de cursos de actualización en los más diversos ámbitos, son buena prueba de este aserto.

José María Suñé y la Historia de la Farmacia El interés por la Historia ha estado presente en José María Suñé desde sus pri‑

meros años; sus contribuciones iniciales –y también las últimas que están saliendo a la luz se entroncan con la biografía colectiva de su terruño; en la década de 1950 vieron la luz, en la revista local Sembra22, sus primeros trabajos de historia local, en la actualidad, en las Notes que edita el Centre d’Estudis Molletans, se hacen públicos parte de sus recuerdos de antaño23.

En 1964, al poco de ocuparse de la docencia de la Historia de la Farmacia en la Universidad de Granada, ofrecerá una síntesis de la importancia por él concedida a esta materia:

“… nosotros, que damos un gran valor a la formación del alumno, más incluso que a su información, damos a la Historia lo que merece. Para nosotros la Historia de la Farmacia tiene un extraordinario valor formativo y no precisamente en el sentido de conocer muchos nombres y fechas sino en el de estudiar la filosofía de la historia (…) todo farmacéutico que de verdad lo sea y sienta cariño a su profesión, ha de conocer la aportación de sus predecesores a la civilización, principalmente, aunque no exclusivamente, en el terreno terapéutico. Ha de conocer lo que ha sido la Farmacia a través de los siglos, las grandes figuras de la misma, lo que ha aportado a la cultura y a la Sanidad muchas veces con sacrificio de lo propio, con verdadero heroísmo. Ha de conocer la Historia de la Farmacia para que le sirva de espejo en su comportamiento profesional, de estímulo en su labor cotidiana, de ar‑gumento irrebatible en su defensa contra tanto ataque injusto e inmerecido…”24

Y para ello establece un plan estratégico, diseñado ya en 1964, al que dedicará el resto de sus años:

“Estudio de obras antiguas relacionadas con la Farmacia y por lo tanto de Me‑dicina y Ciencias Naturales, adquiriendo las que se pongan a nuestro alcance para constituir la Biblioteca de la cátedra.

21 José Luis vAlverde lóPez. “Conferencia de clausura”. En: II Congreso Internacional de Derecho y Eco‑nomía Farmacéutica [Granada, 1990]: 9‑11. Granada: Asociación Europea de Derecho y Economía Farmacéutica, [1990]. La cita en p. 9. 22 No nos ha sido posible localizar ejemplares de esta revista, pero Alfonso del Pozo Ojeda escribe: “... en sus tiempos de estudiante ya participaba intensamente en la vida cultural (...) colaborando en la revista local ‘Sembra’ con artículos y trabajos de enjundia ¡de investigación histórica! (de largo, pues, le viene la afición por tales argumentos), que le obligaron a intensa búsqueda por Bibliotecas y Archivos. Véanse algunas muestras: ‘Pre i protohistoria de Mollet’ (‘Sembra’, 1951), ‘Els 300 primers anys d’Historia de Mollet del Vallès al Cartulari de Sant Cugat’ (‘Sembra’, 1952) y ‘Nova aportaciò als 300 primer anys d’historia molletana’ (‘Sembra’, 1953)” (Alfonso del Pozo ojedA “Discurso de contestación”. En: José María Suñé Arbussà. Real Academia de Farmacia de Barcelona Discurso leido … en el acto de recepción pública.[Las Concordias de Barcelona del siglo XVI]: 73‑98. [Bar‑celona: Real Academia de Farmacia de Barcelona], 1977. La referencia en p. 80). 23 José María Suñé ArbuSSà. “Apunts sobre la vida religiosa a Mollet els anys 1948 i 1949”. Notes (Centre d’Estudis Molletans), 21: 115‑24. Mollet, 2006; Ibid., “Mn. Joan Borràs Farreras, vicari de Mollet (1944‑1949)”. Notes (Centre d’Estudis Molletans), 23: 11‑36. Mollet, 2008. 24 José María Suñé ArbuSSà. “Historia de la Farmacia. A modo de presentación”. Ars Pharmaceutica, 5(6): 403‑406. Granada, 1964. La cita en p. 404‑405.

46

Labor de Archivo, estudiando o copiando o fotocopiando los documentos relaci‑onados con nuestra profesión.

Recopilación de datos, fotografías, informes, etc., de las farmacias actuales y antiguas, tando de propiedad particular como de corporaciones oficiales, órdenes religiosas, etc.

Recopilación de datos sobre objetos de interés histórico‑farmacéutico existen‑tes en museos, colecciones particulares, farmacias, etc., para proceder a su siste‑matización.

Reunión de objetos para constituir el Museo histórico de nuestra Facultad”25. Apenas unos meses después, en una conferencia pronunciada, en febrero de

1965, dentro del primer ciclo organizado por la Universidad de Granada sobre Historia de la Ciencia, delimitará su concepción del ámbito de la disciplina y sus relaciones con áreas próximas:

“La Historia de la Farmacia es la historia del medicamento, puesto que la Far‑macia es ciencia y arte del medicamento.

La Historia de la Farmacia no puede desvincularse de la Historia de la Medi‑cina; es más, durante años, siglos incluso, han sido una misma cosa, al reunirse médicos y farmacéuticos en una misma persona.

Pero también la historia de las Ciencias Naturales, Físicas y Químicas está enormemente ligada a la de la Farmacia, e incluso coincide durante siglos, pues farmacéuticos han sido buena parte de los primeros en el desarrollo de tales cien‑cias…”26

La actividad investigadora del doctor Suñé, en Historia de la Farmacia, ha ido pareja a la de los doctorandos que con él se han formado; sus primeros trabajos, re‑alizados junto a José Luis Valverde, tienen en la Farmacia andaluza su centro de su atención y, dentro de ésta, la historia de la del Hospital de los Reyes, a cuya recupe‑ración estuvo tan ligado el doctor Suñé. Luego, en colaboración con Manuel Serrano González, analizó los primeros vestigios, los no documentados por escrito, de la ac‑tividad terapéutica en la Península; y junto a María Josefa Ruiz Díaz y María Luisa Mendoza Haya escudriñó las bibliotecas universitarias de Granada, en busca de las joyas bibliográficas que encierran.

Tras su paso a la Universidad de Barcelona inició una línea de trabajo, en co‑laboración con Juan Esteva de Sagrera, en los aspectos históricos de la legislación farmacéutica: derechos de viudas, botiquines, etc.; pronto se añadieron a esta línea de investigación Elvira Bel Prieto y María del Pilar Marín Barea, inicialmente vin‑culadas al doctor Suñé por la realización de sus respectivas tesis doctorales sobre productos sanitarios. Con Xavier Sorní Esteva abordó problemas, hasta entonces no trabajados, de marcofilia farmacéutica, y buceó en la procelosa documentación sobre los boticarios catalanes de los siglos XIII y XIV; el camino desbrozado de la marcofilia tuvo cierta continidad en el de las medallas, trabajo para el que contó con la colaboración asidua de Jaime Casas Pla. Sus intereses bibliográficos, ya bien mos‑trados durante su etapa granadina, tuvieron permanencia en los trabajos realizados en colaboración con María Luisa Ortún Rubio. La farmacia española del siglo XIX, y en especial la catalana, también han merecido su atención, al igual que la prensa

25 José María Suñé ArbuSSà. Op. cit. ut supra, p. 405.26 José María Suñé ArbuSSà. “Evolución histórica de la Farmacia [Conferencia pronuncida el 25 de febrero de 1965 en el primer ciclo organizado por la Facultad de Ciencias de la Universidad de Granada, sobre el tema de Historia de la Ciencia]”. Acófar, 4(20): 141‑146. Madrid, 1965. La referencia en p. 141.

47

farmacéutica; de los primeros aspectos se ha ocupado en colaboración con María Dolores Gaspar García; de los segundos junto a Xavier Sorní Esteva, en ambos casos iniciada ya la década de 1990.

Si hubiera que definir una impronta específicamente personal en el trabajo del doctor Suñé como historiador, ésta sería la localización y estudio de los textos de las obras clásicas de la Farmacia española; entre ellas la Concordiae Apothecariorum Barcinonensis, editada en 1511, una pieza de bibliófilo, cuya adquisión gestionó, en 1980, para la Facultad de Farmacia de Barcelona, y cuya edición facsímil se ocupó de dirigir y presentar27, o las ediciones facsimilares de la Officina Medicamentorum, editada en la Valencia de 1601 y de la Pharmacopoea Cathalana, sive Antidotarium Barcinonense (1686), de cuya edición y estudio también se ha encargado.

La vertiente histórica de las farmacopeas, como también lo ha sido la revisión crítica de las monografías que componen los textos actuales, han atraido poderosa‑mente la atención del profesor Suñé, “Es tema (…) que toca prácticamente a todas mis actividades o aficiones” escribirá en 197728.

De la misma forma llamó poderosamente su atención el estudio de los textos clásicos relacionados con el trabajo del farmacéutico en el hospital; se hace preciso señalar su revisión del Synopsis formularum medico‑chirurgicarum (Barcelona, 1741, 1742), a cuyas indagaciones ha dedicado paciente tiempo y trabajo; o del Parti‑culares medicamentorum…, de Juan Pasqual Llobet (Barcelona, 1677), uno de los primeros formularios de hospitales de Europa, de cuya edición facsímil, realizada en 2001 bajo los auspicios de la Reial Acadèmica de Farmàcia de Catalunya y la Fundació Uriach 1838, también se ocupó. Recientemente, en 2005, nos ha ofreci‑do, bajo el sello editorial de la Universidad de Granada, una síntesis de sus amplios conocimientos al respecto de los formularios de hospitales29, allí reitera, de forma pública, su atracción por los libros como objeto de estudio:

“Los libros han sido una constante en mi vida. Nací entre libros (mi madre era maestra), he vivido entre libros y probablemente acabe mi vida entre libros. Pero los libros antiguos me han sido especialmente atractivos y a su lectura y estudio he dedicado muchas horas…”30

Farmacia hospitalaria e Historia se dan la mano en la extensa y exhaustiva Histo‑ria de la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria, una obra en dos tomos, publica‑da en 1995. Son muchos los artículos que el doctor Suñé ha dedicado a analizar los libros, los hombres y los trabajos desarrollados por los farmacéuticos en la historia de la farmacia hospitalaria, tanto civil como militar; en no pocos de ellos suele ver‑se presente la colaboración de Elvira Bel y María del Pilar Martín Barea.

Sus inquietudes sobre museología y museografía farmacéutica se han visto cu‑biertas desde dos centros: el Museo de la Farmacia de la Facultad de Farmacia de la Universidad de Granada, gestado a su iniciativa en 1964, y que hoy lleva su

27 En la fiesta de la Inmaculada Concepción de 1980, aprovechando los actos organizados en honor de la patrona de la Facultad de Farmacia (cf. José María Suñé ArbuSSà. Presentació de la Concordia de Barcelona de 1511.[Publicaciones de la Cátedra de Historia de la Farmacia, 4]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1980. 28 José María Suñé ArbuSSà. Real Academia de Farmacia de Barcelona Discurso leido … en el acto de recep‑ción pública.[Las Concordias de Barcelona del siglo XVI]: 1‑72. [Barcelona: Real Academia de Farmacia de Barcelona], 1977. La referencia en p. 7. 29 José María Suñé ArbuSSà. Formularios de hospitales españoles. Siglos XVII y XVIII. Granada: Uni‑versidad de Granada, 2005. 30 José María Suñé ArbuSSà. Op. cit. ut supra; la referencia en p. 9.

48

nombre; y el Museo de Farmacia de la Universidad de Barcelona, a cuyo impulso contribuyó.

En 1971, en la sesión celebrada en Granada el 22 de mayo, se incorporó a la junta directiva de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, como Vicepresidente segundo; se mantuvo en este cargo hasta los primeros meses de 1987 en que ocupará la Vicepresidencia primera; poco tiempo después, tras el fallecimiento de Guillermo Folch Jou, ostentará la presidencia interina de la Sociedad. Al menos desde comien‑zos de 1980, formó parte del comité de redacción del Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia. Junto a Guillermo Folch y José Luis Valverde dirigió una Historia General del Medicamento, en dos volúmenes, publicada en 1986 por Ediciones Sol, un hito en la Historia de la Farmacia española en la que colaboramos todos los que, en aquellos años, trabajábamos en esta materia.

Alfonso del Pozo Ojeda, definió a José María Suñé como de “formación sólida, dedicación total, espíritu de trabajo insuperable y una vocación docente que el ti‑empo habría de demostrar fecunda”31; no cabe duda que el doctor del Pozo conoció bien al profesor Suñé.

31 Alfonso del Pozo ojedA. “Discurso de contestación”. En: José María Suñé Arbussà. Real Academia de Farmacia de Barcelona Discurso leido … en el acto de recepción pública.[Las Concordias de Barcelona del siglo XVI]: 73‑98. [Barcelona: Real Academia de Farmacia de Barcelona], 1977. La referencia en p. 74.

(nota de l’editor)Aquest paràgraf no forma part del capítol, però ens ha semblat important recollir aquests

esdeveniments per tal de completar el perfil de la carrera acadèmica del Dr. Suñé.

El 15 de febrer de 1998 la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya celebra sessió pública extraordinària per lliurar el Premi de l’Acadèmia als representants de la família Cusí que van cedir el Museu Cusí a l’Acadèmia de Farmàcia. Josep M. Suñé presideix l’acte com a president de l’Acadèmia, acompanyat de Frederic Mayor Zaragoza, director general de la UNESCO. El 10 d’octubre d’aquell any, amb motiu de complir els 70 anys i jubilar‑se, els antics alumnes de Granada li reten un homenatge.

El 8 de desembre de 2008 es dóna el nom de Josep M. Suñé al Museu d’Histò‑ria de la Farmàcia de Granada, que queda així: “Museo de Historia de la Farmacia Profesor José María Suñé Arbussá”.

El 30 de maig de 2011 s’atorga a Josep M. Suñé la medalla Carmen Francés, de l’Académie International d’Histoire de la Pharmacie, en reconeixement internaci‑, en reconeixement internaci‑onal al Mèrit en Història de la Farmàcia. El 24 d’octubre del mateix any, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya ret un homenatge a Josep M. Suñé, “pels seus mèrits, per la seva dedicació a l’Acadèmia i per la recuperació de l’únic exemplar sencer conegut de la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona de l’any 1511” (la Concòrdia és un text de farmacopea escrita en llatí).

q

q

49

Producción de José María Suñé Arbussà en Historia de la Farmacia

1964

“Historia de la Farmacia. A modo de presentación”. Ars Pharmaceutica, 5(6): 403 ‑406. Granada.

1965

“Evolución histórica de la Farmacia [Conferencia pronuncida el 25 de febrero de 1965 en el primer ciclo organizado por la Facultad de Ciencias de la Universidad de Granada, sobre el tema de Historia de la Ciencia]”. Acófar, 4(20): 141‑146. Madrid.

‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑ y María Josefa ruiz díAz. “La Materia Médica de Dioscórides”. Ars Pharmaceutica, 6(3/4): 119‑122. Granada.

‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑ y José Luis vAlverde lóPez. “El boticario del Hospital de los Reyes de Granada visto a través de sus Constituciones”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 16(62): 62‑70. Madrid.

1966

“La farmacia del Real Hospital de Granada”. Ars Pharmaceutica, 7(1/2): 25‑26. Granada.

“El legado del Prof. Laza Palacios”. Ars Pharmaceutica, 7(3/4): 109‑110. Granada. ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑, José Luis vAlverde lóPez y María Josefa ruiz díAz. “Expediente de apertura de una

farmacia en Granada en 1865”. Ars Pharmaceutica, 7(7/10): 319‑327. Granada.

José Luis vAlverde lóPez, Rafael GArcíA SerrAno y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Una Academia Médica Gienen‑se en el siglo XVIII”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 17(67): 123‑136. Madrid. [Versión francesa en Verhandlungen des XX Internationalen Kongresses für Geschichte der Medizin (Berlin, 1966): 758‑763. 1968].

“Una obra defendiendo el Azúcar rosado solutivo, impresa en Zaragoza en 1628”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 17(68): 173 ‑185. Madrid. [Reproducido de Pharmacia Mediterranea, 6: 367‑377. 1966].

1967

Pharmazeutischer Reiseführer Spanien. Darmstadt: Merck AG. 66 p., ill.

José Luis vAlverde lóPez y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Bio‑bibliografía de D. Pedro Sáinz Gutiérrez, Doctor en Farmacia y catedrático de Historia Natural de la Facultad de Ciencia de Granada”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 18(69): 29‑36. Madrid.

1968

‑‑‑‑‑‑‑‑‑ y José Luis vAlverde lóPez. Un manuscrit de la ‘chirurgie’ de Theodorico (S. XIII). [Comuni‑cación presentada al Congreso Internacional de Historia de la Farmacia celabrado en Atenas, 8‑14 abril 1967]. Granada: [Cátedra de Historia de la Farmacia]. 8 p.

José Luis vAlverde lóPez, Rafael GArcíA SerrAno y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Une académie de médecine à Jaen au XVIIIe. siècle”. En : Verhandlungen des XX Internationalen Kongresses für Geschichte der Medizin (Berlin, 1966): 758 ‑763. Hildesheim: Georg Olms. [Versión castellana en Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 17(67): 123‑136. 1967].

1969

José Luis vAlverde lóPez y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. Avances al estudio de los ‘speziali’ y ‘aromatari’ de Palermo en los siglos XV y XVI.[Comunicación presentada al Congreso Internazionale di Storia della Farmacia cele‑brado en Aosta (Italia) del 4 al 10 de octubre de 1969]. Granada: Cátedra de Historia de la Far‑macia. [6 p.] [Reproducido en Atti Congresso International Storia Farmacia: 313 ‑315. 1970].

José Luis vAlverde lóPez y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Las Ordenanzas del Real Colegio de Medicina de Madrid y la Farmacia”. En: III Congreso Nacional Historia Medicina. Actas [Valencia, 1969], 1: 353‑366. Madrid: Sociedad Española de Historia de la Medicina. [Reproducido en Ascle‑pio, 21: 367‑381. 1969].

50

José Luis vAlverde lóPez y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La Química y la Farmacia vistas por un fraile español del siglo XVII”. Ars Pharmaceutica, 10(7/10): 349‑358. Granada.

José Luis vAlverde lóPez y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Las Ordenanzas del Real Colegio de Medicina de Madrid y la Farmacia”. Asclepio, 21: 367‑381. Madrid, 1969. [Reproducido de III Congreso Naci‑onal Historia Medicina. Actas [Valencia, 1969], 1: 353‑366. 1969].

José Luis vAlverde lóPez y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La flor del melocotón como medicamento”. Farmacia Nuova, 25(3bis) [Atti e Memorie dell’Academia Italiana di Storia della Farmacia]: [23 p.] Torino.

1970

José Luis vAlverde lóPez y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Avances al estudio de los ‘speziali’ y ‘aromatari’ de Paler‑mo en los siglos XV y XVI”. En: Atti del Congresso Internazionale di Storia della Farmacia. [Aosta, 1969]: 313‑315. Torino: Associzione Italiana di Storia della Farmacia. [Reprodu‑cido de Granada: Cátedra de Historia de la Farmacia, 1969].

José Luis vAlverde lóPez y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La colección documental histórico‑farmacéutica conservada en el Archivo del Palacio Nacional de Madrid”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 21(84): 172‑177. Madrid.

José Luis vAlverde lóPez y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Regulaciones de Farmacia contenidas en las Ordenanzas municipales de las ciudades españolas”. Sonderdruck aus Veröffentlichungen der Internationalen Gesellschaft für Geschichte der Pharmazie, 36 [Die Vörträge der Hauptversammlung in Luxem‑burg]: 145‑158. Stuttgart.

1971

José Luis vAlverde lóPez, Manuel SerrAno González y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “El Colegio de Boticarios de Sevilla visto a través de sus Ordenanzas”. Ars Pharmaceutica, 12 (3/6): 121‑189. Granada.

“A propósito de un catálogo histórico‑farmacéutico de España”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 22(85): 38‑39. Madrid.

José Luis vAlverde lóPez, Camilo álvArez de MorAleS y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “El primer ‘Libro de botica’ escrito en la España musulmana”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 22(86): 49‑53. Madrid.

‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑ y José Luis vAlverde lóPez. “La prensa profesional como fuente y objeto de la Historia de la Farmacia”. El Monitor de la Farmacia y de la Terapéutica, 77(2000): 367‑371. Ma‑drid.

1972

Manuel SerrAno González y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Contribución al estudio de la Farmacia en la Península: Fases prehistórica y protohistórica. I. Los pueblos pretartesios”. Boletín de la Sociedad Es‑pañola de Historia de la Farmacia, 23(89): 9‑30. Madrid.

Manuel SerrAno González y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Contribución al estudio de la Farmacia en la Península: Fases prehistórica y protohistórica. II. El pueblo tartesio”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 23(91): 163‑169. Madrid.

1973

“Officina medicamentorum 1601”. [Officina Medicamentorum, Valentiae MDCI. Introducción y comentarios]”. En: Officina Medicamentorum, Valentiae MDCI: VII‑XIV. Barcelona: Cátedra de Historia de la Farmacia y Legislación Farmacéutica. Universidad de Barcelona.

“Un Formulario de Hospitales impreso en Cervera a principios del siglo XIX”. Boletín de la Socie‑dad Española de Historia de la Farmacia, 24(96): 169‑175. Madrid.

“Panorámica del medicamento en la época fundacional de la Academia de Ciencias Médicas”. Ana‑les de Medicina (Academia de Ciencias Médicas de Catalunya y de Balears), 59: 1181‑1203. Barcelona.

51

1974

La Historia de la Farmacia y la Legislación Farmacéutica en los planes de estudios de la Facultad de Far‑macia. Barcelona: Facultad de Farmacia. 57 p.

Manuel SerrAno González y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Contribución al estudio de la Farmacia en la Península: Fases prehistórica y protohistórica. II. El pueblo tartesio (continuación)”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 24(97): 28‑42. Madrid.

“Bosquejo histórico de la enseñanza de la ‘Farmacia Galénica’ en España”. Ciencia e Industria Farma‑céutica, 6(12): 380‑385. Barcelona.

“Los Formularios del Nosocomio General de Barcelona en el siglo XVIII”. Medicina & Historia, 33: 7‑26. Barcelona.

1975

Hi serem a temps... a salvar el nostre passat farmacèutic? [Xè cicle de conferències de Federació Farmacèutica. Barcelona, 1974‑75]. Barcelona: Federació Farmacèutica. 10 p.

“¿Llegaremos a tiempo... para salvar nuestro pasado farmacéutico?” Boletín Informomativo. Federación Farmacéutica, [1975]: 1‑10. Barcelona. [Reproducido en Acofar, 15: 179‑183. 1976; Ibid., Noticias Farmacéuticas, [21 mayo 1976]: 4‑8. 1976].

“Un Formulario gaditano de 1752”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 25(101): 13‑18. Madrid.

Manuel SerrAno González y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Contribución al estudio de la Farmacia en la Península. III. La cultura del Argar”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 26(103): 181‑195. Madrid.

“Historia de la Farmacia Clínica”. Circular Farmacéutica, 33(246): 7‑14. Barcelona. [Reproducido en Boletín Informativo. Federación Farmacéutica, [1975](8/9): 4‑9. 1975]

“Historia de la Farmacia Clínica”. Boletín Informativo. Federación Farmacéutica, [1975](8/9): 4‑9. [Reproducido de Circular Farmacéutica, 33(246): 7‑14. 1975].

1976

‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑ y María Luisa MendozA hAyA. Libros de interés histórico‑farmacéutico (anteriores a 1850) en las Bibliotecas Universitarias de Granada.[Cuadernos de Historia de la Farmacia, 3]. Granada: Universidad de Granada, [6] h., VII, [2] h., 238 p.

“Biografía”. En: Perspectivas de D. Enrique Soler y Batlle a los veinticinco años de su muerte: 11‑35. Bar‑celona: Facultad de Farmacia. Universidad de Barcelona.

[Pharmacopoea Cathalana, sive Antidotarium Barcinonense. 1686. Introducción y comentarios]. En: Joan d’Alòs Serradora. Pharmacopoea Cathalana, sive Antidotarium barcinonense restitutum et reformatum: medicis, medicinae studiosis, chirurgicis & pharmacopolis perquam utile & necessari‑um...: IX ‑XXIII. Barcelona: Cátedra de Historia de la Farmacia y Legislación Farmacéuti‑ca. Universidad de Barcelona.

Manuel SerrAno González y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Contribución al estudio de la Farmacia en la Península. IV. Los pueblos iberos”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 27(108): 221‑253. Madrid.

“¿Llegaremos a tiempo... para salvar nuestro pasado farmacéutico?” Acofar, 15: 179‑183. Ma‑drid. [Reproducido de Boletín Informativo. Federación Farmacéutica, [1975](1/2): 1‑10. 1975].

1977

Real Academia de Farmacia de Barcelona. Discurso leido … en el acto de recepción pública. [Las Concordias de Barcelona del siglo XVI]: 1‑72. [Barcelona: Real Academia de Farmacia de Barcelona].

María Luisa MendozA hAyA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Libros de interés histórico‑farmacéutico sin portada en las bibliotecas universitarias de Granada”. Ars Pharmaceutica, 18(2): 189‑202. Granada.

Manuel SerrAno González y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Contribución al estudio de la Farmacia en la Península.

52

V. Los pueblos celtas”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 28(109): 17‑31. Madrid.

Juan eStevA de SAGrerA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Derechos de viudas y herederos sobre el ejercicio profesional en Oficina de Farmacia: estudio histórico‑legislativo”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 28(111): 127‑140. Madrid.

Manuel SerrAno González y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Contribución al estudio de la Farmacia en la Península. VI. Otros pueblos: Celtíberos”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 28(112): 187‑195. Madrid.

1979

[Presentación]. En: Jesús Isamat Vila, primer Profesor de Historia de la Farmacia en la Facultad de Far‑macia de Barcelona [Publicaciones de la Cátedra de Historia de la Farmacia, 1]: [7‑9]. [Barce‑lona]: Universidad de Barcelona.

Juan eStevA de SAGrerA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Joaquín Olmedilla y Puig, historiador de la Farmacia”. En: Jesús Isamat Vila, primer Profesor de Historia de la Farmacia en la Facultad de Farmacia de Barcelona [Publicaciones de la Cátedra de Historia de la Farmacia, 1]: 21‑33. Barcelona: Universidad de Barcelona.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Marcofilia filatélica española”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 30(117): 11‑15. Madrid.

Juan eStevA de SAGrerA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Estudio histórico‑legislativo de los Botiquines”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 30(117): 17‑31. Madrid.

1980

Presentació de la Concordia de Barcelona de 1511.[Publicaciones de la Cátedra de Historia de la Farmacia, 4]. Barcelona: Universitat de Barcelona. 17 p.

“Concordia Apothecariorum Barchinone. Introducció i comentaris”. En: Concordia Apothecariorum Barchinone: IX‑XXVII. Barcelona: Centre de Publicacions. Universitat de Barcelona.

[Presentación]. En: José Luis Gómez Caamaño. Profesor de Historia de la Farmacia en la Facultad de Far‑macia de Barcelona [Publicaciones de la Cátedra de Historia de la Farmacia, 5]: 7. Barcelona: Universidad de Barcelona.

Mª Luisa ortún rubio y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Ediciones médicas extranjeras de autores españoles en bi‑bliotecas de París”. En: José Luis Gómez Caamaño. Profesor de Historia de la Farmacia en la Facultad de Farmacia de Barcelona [Publicaciones de la Cátedra de Historia de la Farmacia, 5]: 21‑46. Barcelona: Universidad de Barcelona.

1981

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Marcofilia farmacéutica española. II”. Boletín de la Sociedad Es‑pañola de Historia de la Farmacia, 32(128): 219‑221. Madrid.

“Concordie Apothecariorum Barcinone”. Investigación y Ciencia, 54: 36‑38. Barcelona.

1982

‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑, Elvira bel Prieto y María Pilar MArtín bAreA. “Farmacopeas y Formularios a través de la obra del profesor Folch Andreu”. En: Guillermo Folch Jou y Javier Puerto Sarmiento (eds.). Medicamento, Historia y Sociedad. Estudios en memoria del profesor D. Rafael Folch An‑dreu: 153‑163. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.

1983

“Prólogo”. En: Homenaje al Prof. Guillermo Folch Jou por la concesión de la Medalla Schelenz: 5. Madrid: Sociedad Española de Historia de la Farmacia.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Un boticario barcelonés del siglo XIII‑XIV”. En: Homenaje al Prof. Guillermo Folch Jou por la concesión de la Medalla Schelenz: 11‑13. Madrid: Sociedad Española de Historia de la Farmacia.

Domingo GAlán de AhuMAdA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Expediente que precedió a la publicación de la ‘Farma‑

53

copea de la Armada’, de Leandro de Vega”. En: Homenaje al Prof. Guillermo Folch Jou por la con‑cesión de la Medalla Schelenz: 95‑97. Madrid: Sociedad Española de Historia de la Farmacia.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Líster y los hilos de sutura”. En: Homenaje al Prof. Guillermo Folch Jou por la concesión de la Medalla Schelenz: 135‑138. Madrid: Sociedad Española de Historia de la Farmacia.

[Prólogo]. En: Homenaje al Prof. Cabo Torres (25 años de cátedra universitaria). Granada MCMLXX‑XIII: [s.p.]. Granada: Universidad de Granada.

“Pròleg”. En: Anna María Carmona Cornet. Recerca inèdita professional, científica y artística de la Far‑màcia a Catalunya: 9, 11. Barcelona: [autor].

“Historia de la Farmacia Clínica: antecedentes y evolución”. En: X Curso de Iniciación a la Farmacia Clínica, 1: 34‑45. Barcelona: Servicio de Farmacia del Hospital de la ‘Santa Creu i Sant Pau’. [Reproducido en Seminario de Farmacia Clínica para Oficina de Farmacia (Programa de reciclage):1‑22. 1983].

“Historia de la Farmacia Clínica: antecedentes y evolución”. En: Seminario de Farmacia Clínica para Oficina de Farmacia (Programa de reciclage):1‑22. Barcelona: Colegio de Farmacéuticos de Barcelona. [Reproducido de X Curso de Iniciación a la Farmacia Clínica, 1: 34‑45. 1983].

Josep AqruéS i SuriñAch y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Razones que motivaron la individualización de la Cátedra de Historia de la Farmacia de la Universidad Central en 1886”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 34(133/134): 3‑10. Madrid.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La Farmacia en Barcelona desde Jaume I a Jaume II (1213‑1327)”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 34(135): 59‑68. Madrid.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Barcelona, baja Edad Media: ¿Especieros o boticarios?”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 34(136): 139‑150. Madrid.

1984

[Presentación]. En: Concepción Rof Carballo. Profesora de Historia de la Farmacia en la Facultad de Far‑macia de Barcelona.[Publicaciones de la Cátedra de Historia de la Farmacia, 6]: 5. Barcelona: Universidad de Barcelona.

“Le professeur José Luis Gómez Caamaño (1909‑1984)”. Academie Internationale d’Histoire de la Pharmacie. Communications aux membres de l’Academie, 4: 74‑80. Paris.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La ‘Farmacopea matritense en castellano’ y la ‘Farmacopea o colecci‑ón de las fórmulas más usuales y acreditadas de la matritense y la española’”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 35(138): 69‑87. Madrid.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Marcofilia filatélica española. III”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 35(139): 211‑216. Madrid.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Breve historia de la Farmacia Hospitalaria”. Todo Hospital, 10: 61‑66. Barcelona.

1985

María Pilar MArtín bAreA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Los formularios del nosocomio militar de Barcelona de Bahí y Fonseca”. Gimbernat, 4 [Actes IV Congrés d’Història de la Medicina Catalana, 1]: 154‑166. Barcelona.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “El formulari mèdic de l’ ‘Hospital de la Armada’ de Cartagena, de Francesc Llorens i Masdevall”. Gimbernat, 5 [Actes IV Congrés d’Història de la Medicina Catalana, 2]: 46‑54. Barcelona.

Jaime cASAS PlA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Medalles que honoren a metges i farmacèutics catalans”. Gimbernat, 5 [Actes IV Congrés d’Història de la Medicina Catalana, 2]: 107‑119. Barcelona. [Reprodu‑cido en Acta Numismàtica, 15: 265‑274. 1985].

Jaime cASAS PlA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Medalles que honoren a metges i farmacèutics catalans”. Acta Nu‑mismàtica, 15: 265‑274. Barcelona. [Reproducido de Gimbernat, 5: 107‑119. 1985].

54

‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑ y José Luis vAlverde lóPez. “Del remedio secreto a la especialidad farmacéutica: evolu‑ción legal en España”. En: Francisco Javier Puerto (ed.). Farmacia e industrialización. Home‑naje al Doctor Guillermo Folch Jou: 83‑93. Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España.

María Pilar MArtín bAreA, Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Estudio comparativo del catálogo de medicamentos incluido en las dos ediciones del ‘Sinopsis Formularum’ del Nosocomio Ge‑neral de Barcelona”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 36(141/142): 3‑13. Madrid.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La farmacia en Barcelona desde Alfons el Benigne a Pere el Ceremonios (1327‑1387)”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 36(141/142): 67‑79. Madrid.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Algunas noticias de Guillem Jordà, boticario de Jaume II a co‑mienzos del siglo XIV”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 36(144): 213‑216. Madrid.

“Un enigma històric farmacèutic: Pere Benet i Matheu i el seu ‘Liber in exame apothecariorum’”. Circular Farmacéutica, 287: 149‑158. Barcelona.

José María Suñé neGre y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Breve historia de las gafas”. Ver y Oir, 12: 11 ‑15. Barce‑lona.

1986

Guillermo Folch jou, ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑y José Luis vAlverde lóPez (dir.). Historia General de la Farmacia. El medicamento a través del tiempo. Madrid: Ediciones Sol, 2 volúmenes. Volumen I. XXI, 375 p., ill; Volumen II: IX, 379‑840 p., ill.

‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑y José María Suñé neGre. “Nuevas formas farmacéuticas”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medicamento a través del tiempo, 2: 577‑586. Madrid: Ediciones Sol.

‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑ y José María Suñé neGre. “Literatura farmacéutica: Farmacia Galénica”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medicamento a través del tiempo, 2: 587‑600. Madrid: Ediciones Sol.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Literatura farmacéutica: Las Farmacopeas”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Far‑macia. El medicamento a través del tiempo, 2: 600‑611. Madrid: Ediciones Sol.

“Literatura farmacéutica: Materia farmacéutica o Farmacognosia”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medicamento a través del tiempo, 2: 612‑616. Madrid: Ediciones Sol.

“Literatura farmacéutica: Diccionarios, enciclopedias…”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medica‑mento a través del tiempo, 2: 616‑623. Madrid: Ediciones Sol.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Historiografía farmacéutica”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medica‑mento a través del tiempo, 2: 624‑635. Madrid: Ediciones Sol.

“Evolución de la legislación farmacéutica”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medicamento a través del tiempo, 2: 665‑685. Madrid: Ediciones Sol.

María Pilar MArtín bAreA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La industria farmacéutica”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medicamento a través del tiempo, 2: 706‑736. Madrid: Ediciones Sol.

“La distribución”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medicamento a través del tiempo, 2: 737‑745. Ma‑drid: Ediciones Sol.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Farmacia hospitalaria”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé

55

Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medicamento a través del tiempo, 2: 745‑754. Madrid: Ediciones Sol.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La Farmacia militar”. En: Guillermo Folch Jou, José María Suñé Arbussà y José Luis Valverde López (dir.). Historia General de la Farmacia. El medicamento a través del tiempo, 2: 761‑769. Madrid: Ediciones Sol.

[Discurs de contestació]. En: Anna Mª. Carmona Cornet. La nova ciència farmacèutica catalana. Influ‑ència i incidència científiques [Discurs llegit per l’academic electe … a l’acte de la seva recepci el dia 4 de juny de 1987]: 53‑61. Barcelona: Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona.

“Las Farmacopeas como fuente para la Historia de la Farmacia”. En: 27 Congreso Internacional de Historia de la Farmacia [Granada, 1985]: 61‑66. Madrid: Antibióticos S.A.

María Luisa ortún rubio y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Curación a distancia: los olores como remedios”. En: 27 Congreso Internacional de Historia de la Farmacia [Granada, 1985]: 185‑189. Madrid: An‑tibióticos S.A.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Origen y evolución de los granulados”. En: 27 Congreso Internacio‑nal de Historia de la Farmacia [Granada, 1985]: 199‑203. Madrid: Antibióticos S.A.

María Pilar MArtín bAreA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “J. Mª. Cadet de Gassicourt: Su influencia en España”. En: 27 Congreso Internacional de Historia de la Farmacia [Granada, 1985]: 313‑318. Madrid: Antibióticos S.A.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “El mortero de ‘Antoni Lonc’ (siglo XV)”. En: 27 Congreso Inter‑nacional de Historia de la Farmacia [Granada, 1985]: 405‑406. Madrid: Antibióticos S.A.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La Farmacia en Barcelona desde Joan I a Martí l’Humà”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 37(145/146): 3‑8. Madrid.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La Farmacia en Barcelona desde Ferran I a Alfons IV el Mag‑nànim (1412‑1458)”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 37(148): 275‑287. Madrid.

Jaime cASAS PlA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Monedas del siglo XX relacionadas con las ciencias del curar”. Ga‑ceta Numismática, 80: 43‑47. Barcelona.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Un llibre rar i enigmàtic: el Liber in examen apothecariorum (Barcelona, 1521) d’en Pere Benet Matheu”. Revista de Llibreria Antiquària, 11: 18‑23. Barcelona.

1987

“La botica, germen del laboratorio farmacéutico: el farmacéutico, alma de la industria farmacéu‑tica española”. En: Homenaje al farmacéutico español. [Monografía Beecham, 34]: 233‑238. Madrid: Beecham.

[Prólogo]. En: Ramon N. Cornet i Arboix. Farmàcies i farmacèutics del segle XIX a Manresa. I. Els antics apotecaris: [s.p.]. Manresa: Caixa Manresa.

“In memoriam Guillermo Folch Jou (1917‑1987)”. Communications aux members de l’Académie inter‑nationale d`histoire de la pharmacie [Nouvelle série], 2(10): 59 ‑61. Bern.

“Contribución de Cádiz a la literatura oficial y semioficial farmacéutica”. Boletín de la Sociedad Es‑pañola de Historia de la Farmacia, 38(149/150): 201‑212. Madrid.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Notas sobre conductas de boticario en poblaciones catalanas a mediados del siglo XVII”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 38(151/152): 219‑227. Madrid.

Jaime cASAS PlA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Billetes con temática sanitaria”. Gaceta Numismática, 84: 27‑34. Barcelona.

1988

Un formulari d’hospital barcelonés del segle XVII: El ‘particulares medicamentorum’ del’Hospital general de la Santa Creu de l’apotecari Joan Pasqual Llobet. [Discurso inaugural del curso académico 1988/1989]. Barcelona: Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. 58 p.

56

María Dolores GASPAr GArcíA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Intent de transformació de la Facultat de Farmàcia de Barcelona en Escola Especial (1931)”. En: Història de la Universitat de Barcelona. I Simposi‑um: 373‑379. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Estudio del ‘Catálogo de los medicamentos simples y preparados, que debe haber para el surtido de los Hospitales Militares de Campaña...’, impreso en Cádiz a principios del siglo XIX”. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Farmacia, 39(154/155): 131 ‑138. Madrid.

“El Recetario Florentino de 1498”. Minutos Menarini, 156: 25‑28. Barcelona.

1989

[Prólogo]. En: Núria Mocholí Ripoll y Javier Sorní Esteva. Localización de publicaciones periódicas españolas de interés farmacéutico editadas hasta 1900 en bibliotecas de Barcelona [Publicaciones de la cátedra de Historia de la Farmacia, 7]: III. Barcelona: Universidad de Barcelona.

María Dolores GASPAr GArcíA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Aportación de Antonio Vilaseca y Francisco Carbonell en la edición castellana del ‘Arte de recetar’ de Trommsdorff (1807)”. En: Actas de IX Congreso Nacional de Historia de la Medicina: 1321‑1327. Zaragoza: Universidad de Zaragoza. [Repro‑ducido en Revista de la Real Academia de Farmacia de Barcelona, 11: 83‑90. 1991].

“La ‘Concordie Apothecariorum Barchiñ’ de 1511”. Minutos Menarini, 161: 4‑8. Barcelona.

“La Historia de la Farmacia en el curriculum de la licenciatura”. Mundo Farmacéutico, [XI‑1989]: 23. Madrid.

María Pilar MArtín bAreA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La première édition espagnole du ‘Formulaire’ de Cadet de Gassicourt”. Revue d’histoire Pharmacie, 36(280): 72‑77. Paris.

1990

“Un formulari manuscrit del segle XVIII de Manresa”. En: Metges, farmacèutics i salut publica. Estudis històrics de la Catalunya interior [Miscel.lània d’Estudis Bagencs, 7]: 217‑230. Manresa: Centre d’Estudis del Bages.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Prehistoire de la prèsse pharmaceutique espagnole”. En: La prèsse pharmaceutique dans le monde de sa naissance à 1840. Colloque internationale: 17‑25. Paris: Société d’Histoire de la Pharmacie. [Reproducido en Revista de la Real Academia de Farmacia de Barcelona, 11: 101‑107. 1991]

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “’Correspondencia literario‑médica’: le premier journal espagnol ayant acueilli la Pharmacie”. En: La prèsse pharmaceutique dans le monde de sa naissance à 1840. Colloque internationale: 27‑35. Paris: Société d’Histoire de la Pharmacie.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Les receptes del Mestre Miquel”. Revista de la Real Academia de Farmacia de Barcelona, 8: 3‑12. Barcelona.

1991

“Presentación”. En: Pedro Benedicto Mateo. Examen apothecariorum. [Biblioteca de Clásicos de la Far‑macia Española]. [Burgos]: Fundación Ciencias de la Salud / Sociedad Estatal Quinto Cen‑tenario / Patrimonio Nacional. [20 p.].

María Dolores GASPAr GArcíA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Aportación de Antonio Vilaseca y Francisco Carbonell en la edición castellana del ‘Arte de recetar’ de Trommsdorff (1807)”. Revista de la Real Academica de Farmacia de Barcelona, 11: 83‑90. Barcelona. [Reproducido de Actas de IX Congreso Nacional de Historia de la Medicina: 1321‑1327. 1989].

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Prehistoire de la prèsse pharmaceutique espagnole”. Revista de la Real Academica de Farmacia de Barcelona, 11: 101 ‑107. Barcelona. [Reproducido de La présse pharmaceutique dans le monde de sa naissance à 1840. Colloque internationale: 17‑25. 1990].

1992

María Dolores GASPAr GArcíA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Aspectes legislatius en l’evolució dels ensenyaments

57

de Farmàcia a Barcelona durant la Restauració (1884 1900)”. En: Actes del Congrés Internaci‑onal d´Història Catalunya i la Restauració: 519‑522. Manresa: Centre d’Estudis del Bages

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Aproximació a ‘Theorica y pratica de boticarios’ de Fra Antoni Castell (Barcelona 1592)”. Gimbernat, 18 [Actes VIIè Congrés d’Història de la Medicina Ca‑talana]: 101‑118. Barcelona.

“La Concordie apothecarioru Barchiñ de 1511”. Fulls d’Història de la Farmàcia, 3: 1‑4. Barcelona.

1993

María Dolores GASPAr GArcíA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “La bacteriología en las enseñanzas de Farmacia en Barcelona (1926)”. Gimbernat, 20: 173‑178. Barcelona.

María Dolores GASPAr GArcíA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Notes d’intrés mèdico‑farmacèutic sobre l’epidèmia de febre groga del 1821 a Barcelona”. Gimbernat, 20: 179‑186. Barcelona.

‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑ y María Dolores GASPAr GArcíA. “Los primeros libros de texto utilizados en la Facultad de Farmacia de Barcelona”. Gimbernat, 20: 187 ‑198. Barcelona.

1995

Historia de la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria. Madrid: Editores Médicos, S.A. 2 tomos. Tomo I: 1945‑1975. 143 p., ill. Tomo II: 1975‑1985. 264 p., ill.

“Prólogo”. En: Carmen Martin Martín y José Luis Valverde. La Farmacia en la América colonial: el arte de preparar medicamentos: 9‑10. Granada: Universidad de Granada / Hermandad Far‑macéutica Granadina.

Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Un farmacéutico en un décimo de lotería nacional. D Pedro Calvo Asensio”. Panorama Actual del Medicamento [PAM], 181: 125‑126. Madrid.

1996

Elvira bel Prieto, María Dolores GASPAR GARCÍA, María Pilar MARTÍN BAREA, Xavier Sorni eStevA y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Localització, identificació i estudi d’obres espanyoles d’interés far‑macèutic anteriors al 1900, poc conegudes o del tot desconegudes”. En: La recerca a la Facultat de Farmàcia de Barcelona: 515‑534. Barcelona: Universitat de Barcelona.

1997

“El ‘Tyrocinium Pharmaceuticum’ de Loeches publicat a Girona el 1755”. En: 25 anys de la inaugu‑ració de l’actual seu (1972‑1997):5‑10. Girona: Col∙legi de Farmacèutics de Girona

1999

“Las mejores piezas de los Museos de Barcelona: ‘Concordie Apothecariorum Barchiñ’ (1511) del Mu‑seu de la Farmàcia Catalana”. Barcelona Metrópolis Mediterrània, 45: 62‑63. Barcelona.

“Clausura de la sessió necrològica en recordança del Prof. Alfonso del Pozo Ojeda”. Revista de la Reial Academia de Farmacia de Catalunya, 19: 79‑81. Barcelona.

Miquel yllA‑cAtAlà i GeníS. [con la colaboración de Jaume bech i borràS, Ramón jordi i Gon‑zález y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑]. Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. [Barcelona]: Fundació Uri‑ach 1838. 22 p.: il.

2000

“Pròleg”. En: Maria Montserrat Duch i Torner. La Concòrdia dels Apotecaris de Barcelona de 1511. Estudi, transcripció i traducció:9‑10. Barcelona: Fundació Uriach 1838.

2001

Particulares medicamentorum... Ioannem Pasqual Llobet, Barcinonae, 1677. Introducció.[Edició amb motiu del 600 aniversari de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu]. Barcelona: Reial Acadèmica de Farmàcia de Catalunya / Fundació Uriach 1838. [25 p.].

[Discurs de contestació]. En: Xavier Sorní Esteva. Els apotecaris i l’apotecaria de l’Hospital de Santa Creu entre 1526 i 1658 [Discurs llegit per l’accademic electe … a l’acte de la

58

seva recepci en novembre de 2001]: 75‑82. Barcelona: Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

“Paraules de cloenda del President Josep Mª Suñé Arbussà en l’acte inaugural del curs 2001 a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya el 22 de gener”. Revista de la Reial Academia de Farmacia de Catalunya, 21: 96‑98. Barcelona.

2002

[Presentació]. En: Discursos en commemoració dels 200 anys de la publicació de l’obra de Francesc Carbonell i Bravo. ‘Elementos de Farmacia fundados en los principios de la química mo‑derna’:5‑6. Barcelona: Consell Interacadèmic de Catalunya.

“Clausura de l’acte d’inauguració de l’any acadèmic 2002”. Revista de la Reial Academia de Farma‑cia de Catalunya, 23: 105‑108. Barcelona.

2003

Elvira bel Prieto y ‑‑‑‑‑‑‑‑‑‑. “Real Cédula de S.M. de 30 de noviembre de 1798 por la que se manda poner en práctica en los Hospitales, Casas de Expósitos, de Misericordia... el mé‑todo de inoculación de viruelas”. En: Antonio González Bueno y Raúl Rodríguez Nozal (eds.). La Historia de la Farmacia hoy: proyectos y perspectivas de futuro [Actas de las Jornadas celebradas por la Sociedad de Docentes Universitarios de Historia de la Farmacia de España (SDUHFE)]: 29‑39. Madrid: SDUHFE.

[Paraules de presentació]. En: Josep Maria Castelló i Barenys. Història del sistema de patents com a factor condicionant del desenvolupament farmacèutic a Espanya.[Discurs llegit en l’acte de recepció de l’acadèmic corresponent … celebrat el dia 3 de novembre de 2003]: 5‑7. Barcelona: Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

[Palabras de presentación]. En: Josep Maria Castelló i Barenys. Historia del sistema de patentes como factor condicionante del desarrollo farmacéutico en España. [Discurso leído en el acto de presentación del académico correspondiente … celebrado el día 3 de noviembre de 2003]: 5‑8. Barcelona: Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

2004

“La Biblioteca del Museo Cusí de Farmacia”. En: El Museo Cusi de Farmacia: 101 ‑120. Barcelona: RAFC / AlconCusí.

2005

Formularios de hospitales españoles. Siglos XVII y XVIII. Granada: Universidad de Granada. 115 p., ill.

2007

“Les Concòrdies de Barcelona del segle XVI”. En: Les Concòrdies de Barcelona del segle XVI / Las Concordias de Barcelona del siglo XVI / The 16th Century concordias of Barcelona: 11‑48 [català], 87‑126 [castellano], 169‑207 [english]. Bracelona: Reial Academia de Farmacia de Catalunya / Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona.

“El ‘Sinopsis Formularum’ del Nosocomi General de Barcelona: nous exemplars localitzats”. Revis‑ta de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia, 2(5): 31‑34. Barcelona.

2008

“Pròleg”. En: Maria Montserrat Duch i Torner. Estudi dels pròlegs de les tres Concòrdies dels apo‑tecaris de Barcelona:7‑9. Barcelona: Societat Catalana d’Història de la Farmàcia.

“Nous exemplars dels formularis de l’Hospital de Santa Creu, de Barcelona. Addenda a ‘El Synopsis Formularum del Nosocomi general de Barcelona: nous exemplars localitzats’”. Revista de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia, 3(7): 36. Barcelona.

Josep Maria

Suñé Arbussà molletà il·lustre

AMB EL SUPORT DE

Sociedad de Docentes Universitarios de Historia de la Farmacia de España

JOS

EP M

AR

IA S

UÑ

É A

RB

US

SÀ, M

OL

LE

TÀ I

L·L

US

TR

E

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

portada i contra llibre Suñé C.pdf 5/3/14 17:11:33