24 FEBRER 2015 1R ESO - B CIÈNCIES DE LA NATURALESA CURS 2014/2015

ANNA CLAVEL OLIVERAS POL LEAL ROVIRA ADRIÀ PUCHE VILA ARIADNA VEGA MARTÍNEZ

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTERATS 2. ELS CUCS 3. ELS MOL·LUSCS 4. ELS ARTRÒPODES 5. ELS EQUINODERMS

Els porífers:

Els porífers es constitueixen d’esponges, la majoria són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça.

El cos de les esponges té forma de sac, i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per

mitjà de Canals, a l’interior, hi ha una cavitat atrial, que comunica amb l’exterior per un orifici anome-

nat òscol.

1. A quina característica del cos d’una esponja fa referència el nom de porífer?

Que la majoria són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça

2. En què es diferencien un pòlip i una medusa? En que s’assemblen?

Que tenen diferentes formes i uns estan fixats al fons marí i els altres neden. S’assemblen en que els dos són carnívors.

24. Indica per mitjà de fletxes el recorregut de l’aigua.

25. Dels celenteras quins són pòlips i de medusa?

2,3 i 5 són pòlips.

1 i 4 són meduses

Els celenterats

Són animals aquàtics, gairebé tots marins.

Presenten simetría radial. Tenen un cos tou amb única obertura envoltada de tentecles. L’obertura comunica amb la

cavitat gastrovascular, que funciona com un estómac.

Són carnívors.

Poden presentar dues formes d’organitzció corporal molt diferents:

- Forma de pòlip. Tenen forma de sac tubular, amb l'obertura a l'extrem superior del cos. Viuen fixats al fons del

mar individualment, com les actínies, o agrupats en colònies, com els coralls.

- Forma de medusa. Tenen forma de paraigua amb l'obertura a l'extrem inferior. Viuen nedant activament o surant a

l'aigua.

Característiques

generals dels

porífers i celen-

terats.

Són animals d’una

organització molt

senzilla, ja que no

tenen ni òrgans ni

aparells.

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍ-FERS

I ELS CELENTE-RATS

PREGUNTES CURIOSES!

2. ELS CUCS

ELS CUCS: El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.

Els platihelmints: Són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de loco-moció. Alguns són humits, altres paràsits. Són hemafrodi-tes, és a dir, el cos té òrgans masculins i femenins.

Els nematodes: els cucs intestinals en són. Tenen el cos cilín-

dric, tou. La majoria habiten en llocs aquàtics. No tenen òrgans

respiratoris.

Els anèl·lids: Tenen el cos tou cilíndric i dividit en anells. Tots

els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta

repetició d’anells al cos s’anomena metameria. Tret de la

sangonera, a la part inferior de cada anell tenen uns apèndix

rígids molt petits, anomenas quetes, que contribueixen a la

locomoció. Alguns cucs tenen un engruixament, anomenat cli-

tel, que intervé en la reproducció. Els terrestres respiren a tra-

vés de la pell, i els aquàtics, per mitjà de brànquies. Hi ha

espècies que són hemafrodites i altres amb els sexes separats.

Gairebé tots tenen reproducció asexual.

3. Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

Les parts del seu cos, la reproducció, la respiració i la forma.

4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.

PLATIHEINTS: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són paràsits, com les tèn ies. Del grec,

platýs: pla, i hélmis: cuc.

ANÈLIDS: Grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com per exemple el cuc de terra. Del

llatí, anellus: anell petit.

5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració.

Com que respiren a través de la pell necessiten tenir-la humida sinó no ho podrien fer.

28. Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o terrestres molt humits. Per què?

Perquè respiren per la pell. I per respirar amb la pell la pell ha d’estar humida.

30. a) Per a què utilitza la técnica les ventoses i els grafis?

Per agafar-se.

b) Investiga com es reprodueix la tècnica i com és el seu cicle vital.

A partir d’una part seva neix un altre individu. S’alimenta dels nostres nutrients.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS Les principals caracteristiques a tots el mol·luscos són aquestes

.Tenen simetria bilateral

Tenen el cos tou dividit en tres regions: el cap , la massa visceral i el peu

Al cap hi tenen els organs sensorials i la boca. La massa visceral conté

gairebé tots els altres òrgans de l’animal.

El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar o excavar segons el

tipus de mol·luscs. Alguns com els cargols terrestres, secreten un moc

que els facilita el desplaçament.

Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada mantell, que

en la majoria dels grups de mol·luscs produeixen cap a l’exterior una

conquilla amb funció protectora.

La conquilla pot estar formada per una o dues peces, anomenades val-

ves. Algunes espècies no tenen conquilla, com els pops o els llimacs, i en

d’a ltres s’ha reduit molt o és interna , com les sípies.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Els mol·luscs aquàtics respiren per mitjà de brànquies, mentre que els

terrestres respiren mitjançant un pulmó.

Tenen una alimentació molt variada. Alguns son carnívors i s’alimenten

d’altres animals, i n’hi ha que son herbívors i s’alimenten de vegetals.

Tots tenen un aparell digestiu ben desenvolupat.

Hi ha mol·luscs hermafrodites i també n’hi ha que tenen els sexes se-

parats. La fecundació pot ser interna o externa, i la majoria són ovípars.

En moltes espècies l’embrió que surt de l’ou es transforma directament

en adult, mentre que en moltes altres, de l’ou en surt una larva, que

experimenta un procés de metamorfosi per transformar-se en un indi-

vidu adult.

Els mol·luscs es clasifiquen en gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.

Quines funcions te el peu dels mol·luscs?

Els serveix per desplaçar-se, nedar i arrossegar-se amb més rapidesa.

Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc?

La conquilla, la massa visceral, el pulmó, els ulls, la boca, l’estómac i el peu.

Busca en els conceptes clau el significat d’aquestes termes: Gasteròpode, bivalve i cefalopode.

Gasteròpode: Poden ser terrestres o poden ser aquàtics, la majoria respiren per pulmons, però també n’hi ha que respiren per bràn-

quies.

Bivalves: Prova de dues valves que formen la conquilla , no tenen cap òrgan ni part per desplaçar-se.

Cefalòpodes: Els cefalòpodes són majoritàriament aquàtics i tots respiren per mitjà de brànquies.

A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?

Són bivalves, ja que estan envoltats per la conquilla i no te cap peu ni organ concret per desplaçar-se..

Grups de mol·luscs

6. El peu del mol·lusc els permet poder-se desplaçar per diferents terrenys fen força, mentre arrosseguen.

7.Les parts del cos d’un mol·lusc són: els ulls, la boca, el pulmó, la massa visceral, la conquilla, l’estómac, el peu i la ràdula.

8. Gasteròpode Tenen un cap desenvolupat amb quatre tentacles, en els dos tentacles més grans hi tenen els ulls. Fan servir el peu per

reptar, a la boca tenen una espècie de llengua amb dents petites.

Bivalves

No tenen un cap diferenciat. Tenen el peu petit, en forma de destral i és excavador, i els permet poder-se enterrar a la

sorra. Cefalòpodes

La majoria no té conquilla, com els pops. Altres com les sípies tenen una petita conquilla interna. Respiren a través de

brànquies, son carnívors i mitjançant els tentacles, que estan proveïts de ventoses, poden subjectar les preses.

9. Les ostres pertanyen a les bivalves, perquè tenen tot l’indicat que tenen les bivalves, com per exemple la closca, el cos, el peu...

Tenen un cap desenvolupat amb

quatre tentacles, en els dos ten-

tantacles més grans hi tenen els

ulls. Fan servir el peu per reptar,

a la boca tenen una espècie de

llengua amb dents petites.

No tenen un cap diferenciat.

Tenen el peu petit, en forma de

destral i es excavador, i els per-

met poder-se enterrar a la sorra.

La majoria no te conquilla, com

els pops. Altres com les sipies

tenen una petita conquilla inter-

na. Respiren a través de bràn-

quies, son carnívors i mitjançant

els tentacles, que están proveits

de ventoses, poden subjectar les

preses.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Com és el cos dels artròpodes Les principals característiques comunes a tots els ar-tròpodes són les següents: Presenten simetria bilateral. Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exosquelet, format per peces articulades i compost d'una substància anomenada quitina. L'exosquelet, a més de protegir-los dels depredadors, evita la dessecació del cos, caracte-rística que els ha permès adaptar-se a tots els hàbitats terrestres. Tenen apèndixs articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals. El nombre de potes i d'ales varia d'uns grups a uns altres. La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l'abdomen. Alguns tenen el cap i el tòrax fusio-nats, formant el cefalotòrax. Al cap hi tenen les ante-nes, els ulls i les peces bucals. Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. Els ulls poden ser simples, anomenats ocels, o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen una alimenació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artròpodes carnívors, herbívors, carronyaires, etc. La majoria dels artròpodes tenen sexes separats, i els mascles i les femelles són diferents. Són ovípars i la fecundació sol ser interna. En alguns artròpodes, de l'ou neix una larva, que després d'un procés de metamorfosi es converteix en un individu adult. Per créixer s'han de desprendre de l'esquelet extern i n'han de formar un de nou. Aquest procés rep el nom de muda. Les mudes se succeeixen diverses ve-gades al llarg de la vida de l'animal. Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.

10. Artròpode és un tipus d’animal invertebrat, la majoria dels artròpodes són insec-tes, tots els artròpodes tenen un cap, unes antenes, un tòrax, unes potes, unes ales i un abdomen. 11. L’exoesquelet dels artròpodes els permet defensar-se de les preses que els volen atacar o menjar-se’ls, i també per atacar ells a un altre ésser. 12. Els artròpodes han de sofrir uns canvis durant la seva vida, com qualsevol altre ésser, el seu canvi és molt vistós ja que canvien la coberta externa per poder créixer, fer-se més forts i desenvolupar-se, aquest procés s’anomena la muda.

Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d’animals. Actualment es coneixen més d’un milió d'espècies diferents d’artròpodes.

Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d’aigua dolça. Presenten una gran varietat d’adaptacions a dife-rents maneres de viure.

ales tòrax

cap

abdomen

potes

antenes

PÒSTER D’UN ARTRÒPODE!

UN ARTRÒPODE!

Com són els insectes Els insectes.

Un saltamartí, un escarabat, una papallona i una mosca són Insetes. És el grup d’artròpodes més nombrós.

Tenen dos ulls compostos.

Dos o tres ocels.

Dues antenes, amb funció olfactiva i tàctil.

L’estructura de la boca és molt variable, i depèn del tipus d’alimentació.

El tòrax té 3 parells de potes articulades, generalment 1 o 2 parells d’ales.

Tenen l’abdomen segmentat i no tenen apèndix

Respiren per tràquees, tubs ramificats que a través d’uns

orificis petits s’obren a l’exterior, i estan situats a l’abdomen

Tenen sexes separats,fecundació interna i són ovípars, de l’ou surt una larva que fa la metamorfosi, que poden pas-sar per 1 o 2 fases larvàries, la de la larva i de la nimfa, com les papallones.

Aparells bucals dels insectes

Boca mastega-dora (Formiga)

Boca mastega-dora (papallona)

Boca mastega-dora i llepadora (Abella)

A fons: De cada ou, surt una larva (l’eruga). D’eruga passa a nimfa i en aquesta fase s’embolcalla dins el capoll (crisàlide) i fa un seguit de canvis fins que es transforma en papallona.

Larva

Crisálida

Insecte adult

13. Per què creus que els insectes també s’anomen hexàpodes?

Perquè tenen 6 potes.

14. Com respiren els insectes?

La respiració dels insectes es duu a terme a través d’uns tubs ramificats anomenats tràquees, que s’obren a

l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a l’abdomen, encara que també n’hi pot haver al tòrax.

29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.

A) b)

Identifica quin és cadascun.

A) anèl·lid B) eruga

Boca picadora i xucladora. (mosquit)

ELS ARÀCNIDS

Solen ser terrestres Viuen en llocs secs i càlids. Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i

l’abdomen. En el cefalotòrax tenen dos quelícers que els servei-

xen per menjar, dos pedipalps amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes.

Respiren per mitjà de tràquees. La majoria son carnívors. Tenen sexes separats. N’hi ha d’opípars, vivípars i d’ovovivípars. No fan la metamorfosis.

ELS CRUSTACIS

La majoria són marins. Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l’abdomen. En

alguns casos el cap i el tòrax estan units formant un cefalotòrax.

Al cap hi ha dos parells d’antenes, un parell d’ulls i mandíbules mastegadores.

Al tòrax, normalment, hi tenen cinc parells de potes. L’abdomen està segmentat. Respiren per brànquies. Poden ser carnívors, filtradors o paràsits. La majoria tenen sexes separats. Són ovípars i presenten la metamorfosis.

ACTIVITATS

15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina utilitat te-

nen?

Els quelícers són com unes potes més petites que fan servir

per menjar.

16. Busca en els conceptes clau el significat de miriàpode.

Miriàpodes: Grup d’artròpodes que tenen antenes i un cos

llarg i dividit en nombrosos segments. Cada segment té 1 o 2

parells de potes, com el centpeus o milpeus.

17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i les

paparres?

Pertanyen al grup d’aràcnids.

18. Quina és la principal diferència que hi ha entre els cent-

peus i els milpeus?

La diferència és que el cent peus té un parell de potes en

cada segment i el mil peus en té dos parells en cada seg-

ment.

ELS MIRIÀPODES

Tenen el cos allargat format pel cap i

el tronc.

Tenen el tronc dividit en segments i en

cada un hi poden tenir un o dos parells

de potes.

El centpeus es un

animal miriápode

En que s’assemblen i en que es diferencien ?

S’assemblen en que tenen el cos cilíndric i que són invertebrats, i es diferencien en que un pertany al

grup dels artròpodes, i l’altre al grup dels cucs. A més l’eruga fa la metamorfosi i es transforma en pa-

pallona i el cuc no.

37. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?

a) Tèrmits, formigues i vespes. b) Papallones, arnes i escarabats.

c) Xines, polls i puces. d) Llagostes, pugons i escarabats de cuina o paneroles.

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Les principals característiques dels equinoderms són les se-güents: Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral. Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar. Presenten un esquelet intern format per petites plaques situa-des sota la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre si. No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup d'ani-mals, l'aparell ambulacral.

Consisteix en un sistema de tubs interns, plens d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

Grups d’equinoderms

Asteroïdeus Estrelles de mar.

19– Busca en els conceptes clau el significat del terme Equinoderm. Grup d'animals marins radiats al qual pertanyen les estrelles de mar i els eriçons de mar. 20– Què és l’aparell ambulacral? L’aparell ambulacral es un conjunt de conductes plens d’un líquid similar a l’aigua del mar. Quina funció fa? Fa que l’equinoderm es desplaci.

Equinoïdeus Garotes o eriçons de mar.

ofiuroïdeus Falses estre-lles.

Holoturioïdeus Cogombres de mar.

Crinoïdeus Clavellines o lliris de mar.

A fons Al cap hi solen tenir un parell d'ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d'antenes amb funció ol-factiva i tàctil. L'estructura de la boca és molt variable, i depèn del tipus d'alimentació de l'animal.

Himenòpters Alguns tenen ales membrano-ses. Tenen aparell bucal que serveix per llepar, mossegar, xuclar i mossegar. Viuen en societats organitzades.

Dípters Tenen dos ales membranoses. Les posteriors reduïdes a òrgans que mantenen l’equilibri al volar anomenats balancis. L’aparell bucal és xuclador.

Coleòpters Tenen dos parells d’ales. Les anteriors són gruixudes, dures i opaques i posteriors membranoses. L’aparell bucal és mossegador i mastegador.

Dermàpters Tenen ales les anteriors molt curtes i les posteriors molt grosses i membranoses. L’a-parell bucal és mastegador.

Ortòpters Tenen dos parells d’ales, les anteriors endurides i les posteriors plegades sota les primeres. L’aparell bucal és mastegador.

Heteròpters Tenen dos parells d’ales. Les anteriors tenen una part en-gruixida i les posteriors són membranoses. L’aparell bucal és perforador i xuclador.

Lepidòpters Tenen dos parells d’ales membranoses amb escates. L’aparell bucal és xuclador, i està enrotllat en estat de repòs

Odonats Tenen dos parells d’ales estre-tes, grosses i membranoses. L’aparell bucal és mastegador.

Sifonàpters No tenen ales. Les potes es-tan adaptades per fer salts. La boca és xucladora i està adaptada per perforar la pell.