En primer lugar, hay que creer que la única finalidad del conocimiento de los fenómenos celestes, tanto si se tratan en relación con otros, como independientemente, es la tranquilidad y la confianza del alma, y este mismo fin es el de cualquier otra investigación. Tampoco nos hemos de esforzar en alcanzar lo que es imposible, ni en seguir el mismo método en todo, ya sea en los razonamientos sobre los géneros de la vida, ya en los que se refieren a las soluciones de los restantes problemas naturales, como por ejemplo "que el universo está compuesto de cuerpos y de vació" o bien "que los elementos fundamentales de la materia son indivisibles", y todas las demás cosas que sólo admiten una única solución de acuerdo con la experiencia. Éste no es el caso de los fenómenos celestes, que poseen múltiples causas de generación y, según el testimonio de los sentidos, diferentes explicaciones sobre su manera de ser.

La investigación sobre la naturaleza no debe realizarse según axiomas y legislaciones vanas, sino de acuerdo con los hechos. Porque nuestra vida no tiene necesidad de locuras ni de vanas suposiciones, sino de transcurrir con tranquilidad, y en todos los problemas se obtiene la máxima serenidad si los resolvemos según el método de las múltiples explicaciones basadas en los fenómenos, y admitiendo las que guarden verosimilitud. Pero, cuando se acepta una explicación y se rehúsa otra que está de acuerdo con la experiencia, entonces es evidente que hemos abandonado los limites de la ciencia de la naturaleza y hemos caído en la mitología.

Gian. Di primo cognome euskera, di secondo siciliano; nato a Napoli e cresciuto nei rioni poveri di Hospitalet del Uobregat. Questa combinazione antropogeografica lo fa estremadamente pericoloso.

CarIes. Elemento conflictivo procedente del Baix Llobregat, intrépido explorador de los más recónditos y oscuros bares, garitos, tascas, fumaderos de opio ... Mentalmente inestable.

séneca: Aparenta inofensivo e fala cun estrano acento. Oculta o seu nome baixo o dun antigo fiósofo. Existen estudos científicos que intentaron sen éxito determina-la constante recuperadora dos seus rizos.

Eva: Criada a una recondita illa mediterr.3nea. Es guanya sa seva fama d'al·lota poc escrupulosa en un boig Sant Albert. Ara creu ser redactora de PlantaS, pero en realitat no és més que sa "secretaria sexy". Ido.

El "Rayas". Fichado en distintas provindas hispánicas y con un largo expediente delictivo entre los que destacan exhibidonismo y consumo desmedido de alcohol en la calle. Dicen que su ropa rallada no es una casualidad ...

Oaudio con K. Naddo en Comella. Realmente nadie sabe que coño hace este tío en la revista y es que aparte de gritar, saltar y molestar no partidpa en nada. Hay quien cree que solamente está en la revista por su desmesurada _____ '

Aram. Entre bullas y tiroteos en la Mina, se las tuvo que ingeniar para sobrevivir desconcertando un mundo hostil mn ideas absurdas. Ahora partidpa como instigador en grupos terroristas aportando retorddos argumentos para justificar actos atroces.

GRÁCIES: C. Pérez, J. A. Lewkowycz, J. Encocao, B. Pié, Litus & Caste, A. Renau, D. Pacheco, H. García, Bartrons, Malu, Monas, Jaume, C. Urgell, M. Areny, C. González.

Epicuro, Carta a Pitoc/es (fragmento)

Sin36: En aparenc;:a, no és més que un altre deis frikis que es passeja per la facultat. S'ha especialitzat en infiltrar-se en associacions i extreure'n informació.

Gran Inquisidor. Oriundo de Badalona. Famoso por sus experiencia en el concurso de frikis, desnudarse en publico, vomitar en gimcanas etílicas y mear en la calle. Es el redactor más añejo de PlantaS.

AKIO. Huido del manicomio de Sant Boi en un descuido, se apuntó a la facultad sólo para degustar el delicioso catering Soteras a diario y asistir a las clases de Álgebra Vectorial. Entre sus hobbies destaca inventar cosas ya descubiertas.

Victor. Omnipresente por naturaleza, basa todo su poder en la supresión de derechos fundamentales de los que le rodean y en su visión déspota ilustrada del mundo. No lleva nada debajo de su kilt.

Albert. Procedente de un remoto lugar de Osona, nadie ha consegUido descifrar los oscuros pensamientos que se esconden detrás de su inocente sonrisa. Practicante de partidas ilegales de rol.

PoI. Fue criado por una manada de monos, de los que aprendió a usar los pies para manipular herramientas. A los 6 años fue hallado por un feriante que le reintrodujo en la dvilizadón. Redentemente se ha pasado aliado oscuro.

Lord Daver Híbrido Catalán-Colombiano que abandonó temporalmente la Física para irse a una carrera de letras. Manipular la verdad es su gran don, aunque él prefiere llamarlo "Demrar y ennoblecer a la realidad observable".

MUSES: Els dibuixants (Miquel, Vicente i Mire), J. Perelló G. Franzese, J.M. Parra, S. Hawking, J.M. Sancho, M. Bogunya, Sheldon, T. Fiol, Quimet.

PLANTAS & C.E.R.N.

Amb motiu de la publicació del #50 de P8, el Conseil Européen pour la Recherche Nucleaire decideix finalment posar en funcionament el Large Hadron Collíder. Segons el recentment nomenat director del CERN, Rolf Heuer: "En realitat esta va tot enllestit en mar<.; del 2003, pero volíem fer coincidir la inauguració de I'LHC amb la publicació del #50 de P8 ( ... ). L'any 2009 sera recordat pels físics del futur gracies a aquests dos esdeveniments histories".

RANKING DE MANIPULACIÓ

Un any més, P8 es consolida en solitari com I'organització més manipuladora de la Facultat de Física de la UB.

#1 (=) #2 (+6) #3 (-1) #4 (-1)

P8 GEFF CRUB Coral

#5 (-1) #6 (-1) #7 (=) #8 (-2)

Tuna CNT AEP SEPC

S'ha de destacar la forta entrada del Grup Excursionista de la Facultat de Física, amb el conseqüent trencament de I'hegemonia del Club de Rol de la ua en el segon Iloc de les associacions més manipuladores.

"Els de P8 t'han rentat el cervell"

LOCAL D'ASSOCIACIONS: PRIVATITZAT

Mentre I'alumnat de la facultat s'organitzava per lIuitar contra la privatització de la universitat pública i la mercantilització deis estudiants, el local d'associacions ha estat privatitzat pels principals impulsors de les protestes. La invasió va tenir Iloc gradualment sense que els altres usuaris del local en fossin conscients. Fins a la data no hi ha noticies de quan sera recol·lectivitzat.

CALENDARI FÍSIQUES

Per fi els i les físiques mostren els seus encants físics. Mai un cul havia estat més famós que una cara.

INVASIÓN

La facultad de Física esta siendo invadida. Por aHORA son solamente una avanzadilla que apareció una tranquila mañana del mes de febrero pero vendrán más. Mientras para muchos pasan desapercibidos, ellos vigilan todas las aulas y ejercen poco a poco, sin que nos demos cuenta, el poder de Cronos sobre nosotros, alargando las clases insufribles y acortando nuestro, ya de por si, diMINUTO patio cada vez que los miramos.

Estudiantes: iEstad alerta! La invasión de los relojes ... es inminente.

RESTRICCIÓ DE DRETS

Recentment els alumnes de Física hem vist com els nostres drets fonamentals es veien radicalment redu'its; ja no podrem parlar pel mobil o bé assaborir una suculenta hamburguesa a classe, Esperem la intervenció d'Amnistia Internacional.

DISCUSION E RECONCILIACIÓN EN FAO

Durante unha cea organizada para celebra-la publicación dun novo artigo de Física Aplicada os doutores M. Varela e A. Lousa remataron por enfrontarse nunha acalorada discusión que ameazou o bo ambiente que reina en dito departamento.

Todo comezou cando tras comer un pemento de Padrón a doutora M.e. Polo exclamou "iComo pica!". Ipsofacto ámbolos dous amigos quixeron aconsellarlle sobre o xeito de escoller os pementos, punto no que a súa experiencia persoal os fada discrepar.

Cando a cea semellaba botada a perder e a discusión pasara xa ó tema do marisco os doutores chegaron a conclusión de que ás nécoras femia son moito mellores. Todo rematou felizmente cos versos de "Pousa, pousa" e unha botella de licor café traída das terras do Sil.

PERFECCIONAT SISTEMA D'AVALUACIÓ

El doctor Varela i la doctora Polo inverteixen I'ordre tradicional de test-problemes pocs dies després de la publicació de PS#49, el juny passat. Una analisi rigorosa del sistema d'avaluació per part de la revista havia constatat possibles falles en el sistema de verificació de la personalitat deis examinands. No ens han donat ni les gracies, i Varela segueix amenac.;ant als nostres redactors ...

ÉXITO TOTAL

15N. Facultad Ajena. Un grupo de alcoholizados deciden llevar a la práctica la metáfora más popular entre nuestras filas: cagarse en química.

Todos sabemos que si fumas y bebes, la caca huele mal . En un acto de protesta contra la continua opresión de los embatados, un héroe anónimo eligió no levantar la tapa.

Más tarde, se decidió esterilizar la zona accionando las muy tentadoras duchas de descontaminación, produciendo mínimos daños colaterales: un laboratorio de química analítica inundado, material de química perdido, ordenadores inutilizados y otros destrozos irrecuperables.

SANCHO 1 M. BOGUNVA GUARDONATS

Recentment J.M. Sancho i M. Bogunya, van ser reconeguts per la American Physics Society com un deis mil lors correctors d'articles científics. Desconeixem si les correccions d'examens també es tenen en compte a I'hora d'adjudicar aquests premis ... pero intu"im que no.

LA FACULTAT S'ENFONSAm

Terrible risc de mort al pati de Física. Les rajoles superintel·1 igents utilitzades per construi r la facultat han despertat instints homicides. En pocs dies, la copisteria posara a disposició de I'alumnat cascs de protecció.

J.L. GÓMEZ DEGRADAT

J.L. Gómez, reconegut professor de la Facultat de Física, que des de temps immemorials ha impartit classes de MMU als grups de matí, ha estat relegat als grups de tarda per decisió del deganat. La redacció de PlantaS ha pogut trobar vanes hipotesis plausibles per explicar aquest lamentable fet:

lr: L'escandol sobre trMic de lIibres il·legals que involuntariament va veure la Ilum després de la publicació de I'entrevista concedida a PlantaS .

2n: L'apropament ideolog ic que ha mantingut durant els últims temps amb PlantaS.

EVidentment, qualsevol combinació lineal de les anteriors teories també pot ser considerada com a solució compatible.

Des de la redacció demanem disculpes anticipades a Tomeu Fiol per les possibles (i probables) represalies.

DETECTOR ROBADO

Un grupo de físicos de la UAB ha robado el detector de partículas expuesto en el hall de Física . Los malhechores aprovecharon el parón navideño para apoderarse del ornamental detector. Nuestros redactores interceptaron una llamada en la que desvela la trama: "Se nos ha acabado el presupuesto del Proyecto ALBA. .. "

STÜRM V LIOUVILLE SE SEPARAN

Al parecer, la pareja habría puesto punto final a su relación después de tantos años. Los Reporteros de PlantaS, pudieron captar unas imágenes exclusivas de Liouville con un hombre de mediana edad que responde a las siglas de J.L. Sturm declaró en exclusiva para PlantaS:

"Ya decía yo que tanto hablar de nosotros no era más que envidia".

P8 SPOILEREADA EN EL FESTIVAL

Desconeixem la font de les filtracions, pero el fet es que diversos continguts del present número de PlantaS han sigut sospitosament similars als del Festival de Primavera. Assumptes Interns de PlantaS ja ha obert una investigació.

eUOCs!

Em desperto pensant que sóc a casa meva, a la mateixa habitació de sempre i que tot just el despertador ha trencat les meves 6 hores de reposo Pero m 'equivoco. El moviment de dreta a esquerra i I'olor de I'ambient em transporta de sobte al metro, on, com sempre, m'he adormit en el meu trajecte diari d'una hora fins a la facultat. Som a punt d'arribar i cal espavilar-se mínimament: em frego els ulls i miro al meu voltant. Sembla que avui el metro va a rebentar.

Baixant del vagó m'adono que les meves suposicions són correctes. Hi ha més gent que entre setmana, tot i que no tota és de I'edat considerada "normal": estan per sobre de la mitja. Aixo em du

. de cap una estona, pero deixo de pensar-hi quan passo per davant la porta principal de la facultat. Hi ha una cosa que em crida I'atenció. Tot esta pie de cartells i hi ha quelcom estrany passejant-se pels passadissos que des de fora contemplo. En faig cas omís i entro a la biblioteca. Plena. No I'havia vist mai tant atape"ida. Totes les taules, fins i tot aquelles on normalment es sap que no s'hi pot seure per soroll o aquelles que queden amagades i només són d'ús deis que les coneixen, estan ocupades. A més, no són tots estudiants habituals, sinó que n'hi ha bastants com els que he vist sortir del metro, cosa que m'estranya, perque en un principi no tenien pinta d'anar afer colzes. Finalment, després d'estar a punt de forc;ar a algun químic a desocupar el seu 1I0c a base de garrotades, en trobo un grup de companys meus, que per haver arribat qua n tocava, estan asseguts tots junts. Tot i aixo, em dona la mateixa sensació que quan entro a un laboratori. Sóc en el 1I0c indicat, pero tot el que m'envolta és desconegut i per moltes hores que m'hi passi no en trauré res de bo.

Així doncs, i veient I'hora que és, arreplego quatre deis meus companys i discretament els pregunto si els ve de gust anar a esmorzar. Com sempre, piquen gairebé tots i recollim una mica disposats a anar al paquistaní que hi ha al metro. De cop un, pero, diu en veu més o menys alta: "El bar és obert avui!". Davant la sorpresa general, comencem a caminar cap a la porta de química, ja que algun ser intel·ligent ha decidit que era més practic deixar tancada la porta que comunica la biblioteca amb la facultat. Pero no estem sois. Ens segueixen. Jo, que ja estic més que estranyat que el bar obri en cap de setmana, em comenc;o a posar nerviós. Continuem com si res, tot i aixo, som molt conscients que tenim aquell quelcom, que havia vist jo des del carrer, a darrere nostre. Accelerem el paso ElIs també. Acabem sense donar-los importancia ja que no sembla que facin res més que no sigui aixo: actuar igual que nosaltres.

Arribem al bar, i és encara pitjor que la biblioteca. Cada taula, cada racó, cada cantonada, esta ocupada, i no només aixo: són els mateixos que hi ha estudiant a dalt, i encara més: tot esta en un silenci sepulcral. Comprem I'esmorzar, saludem al Javi, que també treballa en cap de setmana (!!!), i ocupem una taula que casualment havien deixat bu ida just en sortir de la cua. Tal és I'estat de concentració que es respira que el sol fet de seure-hi i parlar amb un to de veu mitja provoca un seguit de mirades assassines al voltant nostre. Ja no parlem de quan traiem les cartes. Ens adonem que en qualsevol moment algú saltara ganivet en ma i ens degollara a tots. Decidim marxar i tots estem a favor d'anar a la sala de microones, segurament el 1I0c més sorollós de tota la facultat. Alla segur que ningú ens dira res per alc;ar una mica més el volum degut a I'extasi de El Capitalista.

Innocents de nosaltres, entrem fotent un escandol de la Parra. Quan ens adonem de qui són els ocupants de les taules que hi ha a dins ja és massa tard: tots ens han sentit i segurament maleeixen els nostres ossos des de la distancia. Veient el panorama i que el dia a fora no acompanya gaire, ens decantem per marxar altre cop cap a la biblioteca, no sense abans preguntar-nos una i altra vegada com és que tot esta tan impracticable i saturat. Passem per davant la copisteria, que, cosa rara, esta tancada i, tot passant cap a la sortida de química altre cop, a un de nosaltres no se li acudeix res més que, aprofitant que el terra és moll i que les seves sabates estan gastades, comenc;ar a patinar per terra. En tot moment sembla una activitat sense perill pero quan els coeficients de fregament són variables tens molts números d'estampar-te contra alguna cosa. Per súmmum, si I'emplac;ament de les teves accions és pie de cartells en forma de prisma triangular ja de ben segur que et toca la loteria. Tot i així, ell, tot valent, agafa embranzida i deixa que la Física faci la resta. Pero com moltes vegades passa, la Física, per molt senzilla que pugui semblar, esta descrita per un complex sistema d'equacions que poden donar resultats inesperats. Un canvi del fregament massa

sobtat i una velocitat desmesurada, provoquen un vol sense motor en forma de moviment parabolic que acaba amb un xoc elastic contra tres deis indicadors. Tot queda fet un sidra!.

Nosaltres, després de descollonar-nos durant uns quants minuts, ens diem, amb lIagrimes als ulls, que seria convenient deixar-ho tot tal i com estava. Així dones, agafem els cartells que s'havien desplac:;at uns metres enlla d'on eren i ens mirem els uns als altres preguntant-nos com hauríem de tornar-los a posar, dones cap té ni idea de com estaven situats abans que la //ei de Murphy actués sobre el nostre company. Cansat d'esperar, pero, se m'acudeix observar que esta passant al meu voltant, intentant cercar alguna pista de quina és, per exemple, I'aula 300 que indica un deis cartells i de la qual mai he sentit a parlar. L'escena és propia d'un capítol de Monty Python . Mentre alguns d"'aquells" estan absolutament desorientats mirant a un costat i a un altre com buscant una ajuda, d'altres caminen contra una paret com si foren robots que se'ls ha dit d'anar en una direcció i en trobar un obstacle en el camí no I'han sabut salvar. Mentrestant, els meus companys han anat pensant diferents combinacions amb els cartells i davant tanta confusió els aviso del succés que sIesta donant a la sala. Ningú sap que pensar i cada cop resulta més estranya la seva presencia. Es comporten com si no tinguessin lliure albiri, com si estiguessin guiats per algun tipus d'instint, alguna cosa que els obligués a moure's cap un lIoc concret que, de cop, s'havia esva'it. La resposta la tenim al davant i ens falta temps per comenc:;ar a experimentar.

Sembla que tenim el seu control gracies als cartells que el nostre company ha tirat aterra. Així dones, jo, que tinc a les meves mans el poder de conduir-Ios cap al bar, decideixo que aquest, ara, és en direcció a la biblioteca. Acte seguit de col·locar-Io, aquells que semblaven completament perduts troben el seu nord i, com si algun tipus de forc:;a els guiés, s'hi dirigeixen sense més dilació. En arribar al final, pero, i en veure que la porta que he esmentat anteriorment (la que alguna ment desperta ha deixat tancada) no es pot obrir, no es mouen de la zona i segueixen buscant pel final del passadís o donant-se cops a la paret intentant arribar a I'altre costat de les taquilles.

La situació ja és surrealista, pero aixo ens dóna una idea. Si aquestes indicacions són capaces de controlar-los vol dir que amb un ús racional podríem arribar a portar-los alla on volguéssim. Tot i aixo, en ser estudiants de Física, sempre hem de contrastar els resultats o si més no fer un nombre d'experiments suficientment gran com per considerar que el sistema es comportara sempre de la mateixa manera. Aixo sí, aquesta vegada, les desviacions les deixarem a banda. Un deis meus companys subjecta I'indicador amb I'aula 300 i el posa guiant-Ios cap al pati, com si volgueren baixar les escales a I'atri solar. La resposta no és tan fulgurant com en el primer cas, pero un bon grup d'ells comencen a desfilar cap alla i desapareixen de la nostra vista anant cap aval!. Com en aquests dos casos, la res posta és identica en tots els assaigs.

Decidim canviar la situació. 1 radicalment. Tots acordem que un vagi a buscar uns quants fulls en blanc i uns retoladors negres per comenc:;ar amb el segon acte.

Hem de buscar una víctima, pero sense convertir-ha en alguna cosa personal, sinó provant de trobar un col·lectiu al qual, sense més miraments, puguem dinamitar. Els físics, des de temps immemorials hem tingut poca simpatia cap a un grup molt nombrós que comparteix facultat amb nosaltres: els químics. La copisteria, el bar, la cua per escalfar el dinar ... són només alguns deis exemples de la seva opressió cap a la nostra causa. Aixo s'ha d'acabar. 1 avui és el dia. Primer, pero, hem de reunir suficients reclutes. Anem dones a la biblioteca, al bar, a la sala de microones, a tot arreu on se'ns acut que "aquells" podrien ser i arrepleguem tants cartells com podem per fer que tots, sense excepció, ens segueixin .

Sense anim de ser egoista, pero, i essent I'únic representant de P8 del grup decideixo que alguns d'ells me'ls enduré jo per treballar en la revista que, com sempre, va molt endarrerida. A més a més, tinc alguna cosa més en ment, pero per aixo necessitaré més efectius. M'esperaré a que els altres hagin acabat amb tot el que tingui a veure amb els que barregen substancies en tubets i aleshores ho posaré en marxa. Així dones, mentre la majoria d'ells marxen amb els meus companys, jo m'enduc la resta cap a la sala d'ordinadors. El problema ara és tirar la porta aterra, tot i que tinc algunes idees.

Em dóna la sensació, pero, que encara que tingui el control de la seva direcció, encara no sóc capac.;: de donar-los ordres més complexes. Igualment, per provar-ho no hi perdo res i escric qualsevol tonteria com ara: "Trobeu I'expressió del nombre d'estats Q(E) amb energia total E=nE on n és el nombre de partícules amb energia E en un sistema amb N partícules, les quals només poden estar en dos estats d'energia: O i E". En veure que tots fan exactament el que els he dit s'esvaeixen els meus dubtes i inicio una ofensiva brutal contra la porta de la qual poc queda després del xoc. Faig ocupar un ordinador a cada un d'ells i per separat els dic de fer diferents feines. Des del paridari fins a les notícies, passant pel Quanto! i I'entrevista. El resultat és prou bo, tot i que no tenen ni idea sobre el que escriuen. Tot sigui per omplir pagines ...

Quan ja porten una estona treballant comenc.;:o a sentir sorolls al pis de dalt. Vaig a donar-hi una ullada, doncs molt em temo que alguna cosa tenen a veure amb els que han marxat abans. 1 efectivament, de sobte veig una munió de gent que s'apropa a crit de "No al Pla Bolonya!" des de I'atri solar i en direcció a secretaria. Em sembla veure alguns deis meus a davant de tot agafant cartells amb consignes enganxoses com: "Ahir lIicenciat. Avui graduat. Dema precarietat. Aturem Bolonya!" o "No ens agrada la pasta a la Bolonyesa!". Fins i tot diria que alguns d'ells no corresponen ni a cap company meu ni a "aquells" i que s'hi ha adherit per iniciativa propia. Quan me'ls trobo cara a cara els demano que em cedeixin una estona tots aquells que controlen. Em diuen que no hi tenen cap inconvenient, sobretot tenint en compte que a química practicament no han deixat res dret, que han arrasat els laboratoris, han entrat als despatxos i a les aules i s'han endut gairebé tot el que podien endur-se. De fet, i donant un cop d'ull una mica més acurat, veig que alguns subjecten ordinadors, pantalles de més de 42 polzades, microscopis, i tot el que podria ser valor d'alla per on han passat. A part d'aixo, alguns van coberts de sang, que segurament no és seva i fins i tot em sembla sentir algun crit de: "Nooooo! Deixeu-me anar!". Veient el panorama, baixo amb els que encara treballen i, no sense abans guardar la informació que han anat escrivint, els reuneixo amb els de la seva especie disposat a fer una cosa de gran abasto Els que estan alla amb mi decideixen acompanyar-me perque, de ben segur, és més profitós que anar a estudiar.

D'aquesta manera, i per les escales que condueixen als departaments de Física, pugem fins al 7e pis: al departament d'Astronomia. Des d'alla, recordo perfectament que es podia accedir al terrat de la facultat a través d'unes escales que queden una mica amagades pero que un cop saps on són, es troben amb facilitat. Abans de pujar, pero, em cal donar unes quantes indicacions a grups redu"its perque vagin a buscar quatre coses que ens faran falta. Un cop fet aixo, m'enduc cap a dalt aquells que ja carreguen tot el que han saquejat a química. En obrir la porta trobo just el que recordava que alla hi havia. Una edifici desocupat que s'alc.;:a sobre el terrat. La fita per la qual volia tota aquella gent; que la netejara, la buidara de tot el que faci nosa, la pintara de dalt a baix i ens I'omplira amb tot el que els demanem. Servira perfectament per assolir un deis objectius de la revista des que porta el seu nom actual, un lIoc apartat del batibull que es respira a I'interior de la facultat, un temple del saber i la bogeria, on les idees, d'aquells que vulguin renegar sobre el que es porta a terme uns pisos més avall, conflueixin. En definitiva: una Planta 8 .

PER ENTENDRE QUE ETS, HAS D'ENTENDRE QUE FORES

Planta8 celebra 50 números i pensem que aquest és un bon moment per fer un recorregut historie. Creiem que saber com va ser Planta8 és important per entendre com és actualment i com volem que sigui.

Planta8 va néixer poc després de la mort de la dictadura en I'any 1977 amb I'objectiu de: "Crear un organisme on hi participés tothom de la casa; que promogués un nou ambient dins de la Facultat, que era quelcom esmortei"t després deis lIargs anys de repressió" (Segons posa en el 1r editorial). Sobta veure com en les primeres Planta8 hi ha articles firmats per uns tals Llosa, Molina, Parra, Ortín ...

Ens hem referit a les primeres Planta8 com Planta8, pero no sempre la revista ha tingut el mateix nom al Ilarg del temps. El 1r número va ser anomenat "Revista de la Facultat de Física" el 20n i el 3er "Revista de físiques", mentre que el 4t va ser batejat com "Repte". Posteriorment aquest nom va donar pas a I'actual "Planta8". Malauradament no sabem exactament quan, pero sabem que va ser entre els #8 i #9. Podríem explicar moltíssimes més anecdotes referents als orígens de la revista, pero ens ocuparia massa temps i preferim que sigui el lector qui les descobreixi. .. ara us explicarem como

Fa més d'un any que varem encetar un difícil projecte: recopilar totes les Planta8 publicades fins al momento Amb la inestimable ajuda de professors, ex-redactors i I'arxiu de I'hemeroteca de la facultat[l] hem aconseguit recuperar tots els números excepte els #5, #8, #13, #17, #19, #20, #21, #22 i #23. A més, gracies a la bona voluntat de I'equip de la biblioteca, se'ns va donar la possibilitat d'utilitzar un espai on fer una petita exposició commemorativa deis 50 números, així com un Iloc on emmagatzemar tots els números que sortiran d'ara endavant. Creiem que ha estat un projecte dur pero bonic, ja que des del 1r número, Planta8 ha reflectit la historia de la facultat des d'un punt de vista una mica més calid; i pensem que tothom qui vulgui Iluitar pel futur de la nostra facultat, hauria de coneixer bé el seu passat. Us convidem a passar per I'hemeroteca i donar un cop d'ull a I'exposició.

Per acabar ens agradaria parlar una mica de Planta8 en I'actualitat. La revista no esta registrada com a associació. No rebem cap subvenció de cap organ de govern de la Facultat de Física o la Universitat de Barcelona. Els beneficis que en treiem els destinem íntegrament a les despeses del següent número; i des de fa una anys, a convidar a tota la gent de la facultat a La Festa a la Platja. Aquesta independencia economica garanteix una Ilibertat total a I'hora d'expressar el que pensem, sigui quina sigui la nostra mentalitat. Aixo fa que siguem un grup molt heterogeni, i per tant ens permet poder copsar un ventall de visions una mica més ample.

Qualsevol que vulgui pot formar part de la redacció, sense importar en absolut si és alumne o professor. L'únic que demanem es que tinguí sentit de I'humor (satírica i burlesca) i una mica d'esperit crític i inconformista. Aquells que vulgueu prendre part en la creació de la P8#51, esteu convidats (Planta8@gmail.com), especialment si sou bons il·lustradors o dibuixants. La revista es de tots vosaltres.

[1] Estarem eternament agra"lts als Drs. J.L. Gómez J. Juvells i J. Ortín; a tot I'equip de la biblioteca de la Facultat de Físiques (en primer lIoc a 1. Parés) i especialment a I'exredactor A. Alentorn.

PARRAfades

CONFERENce: DR.. STE'Pt-ieN HAwtdN&

, __ e .:: ---' ,~-

,-­::1

." ,= " T - " ~, '-' ,= :. T I O '"

PARIDARI

A. Cirera • No us fieu mai d'un ñsie que sigui eled:rOnie o meteorOleg. • Mil mil·lions potser no, pero tres sí. • Sempre ens fixem en els minoritaris. PJxo ja sembla una ONG. • B resultat és diferent. Per tant, no pot ser el mateix.

l. Taron • Trabar els estats lligats d'un pou quadrat és una cosa de 1rd'ESO • Una forg¡ amb á'(t) seria una forg¡ de les bruixes. • La Q no pot dependre del preu del bacalla i, per tant, és zera. • S propagador de I'osdl·lador harmonie és de cultura general. • Ss químics no deuen tenir res millar per afer. • Hi havia uns xinesos que es van tomar íderns calculant­ha [la raó giromagnetica de re/edró]. • Des del punt de vista ñsie, que un pont s'ensorri es un efede xul·lo. • Dos és una mica més continu que un. • Hi ha gent que als examens treballa amb unitats de i=l . • S potendal vedar és un vedar. • Estie pensant dassicament. • Enlloc de tenir-ne dos, en tenim infinits, pero en qualsevol cas són més d'un. • PJxo no s'ha mesurat perque no hi ha estudiants de dodorat que visquin 107 anys. • Per sort, l1.Jnivers té una vida més lIarga que la deis becaris.

A. PolIs • S que no esta permés, es pot fer. • Renormalitzaré les notes. • La química és amb poca energia. • És millar creure's el que Ii diuen a un. • Les preguntes [de /'examen] no es poden dir, pero una sera aquesta. • Escolteu m'he de comprar un rellotge pero encara no ha he fet... quina hora és? (A/gú contesta) 12:20. 1 quan acabem? (Contesta de nou) 12:40 Que!!!??? queden 20 minuts encara!!! jo me'n vaig ja (i efedivament va marxar abans d'hora). • Un noi ... políticament correde noi/noia, que es traba a 4 metres d'una paretjpareta ... (només va dure e/l) .

N. Barberán • Cuando una piedra llega aquí (indicant en una grafica la so/udó d'una equadó diferendal) sabe cuál es su futuro.

M. Vareta • [Hablando sobre el examen finafj Al examen no pueden llevar nada. Se dejan el móvil en casa. Háganlo, y no me obliguen a camearles. (Con una sonrisa malévola) ¿Saben los controles de los aeropuertos, sobretodo en Estados Unidos? Pues tengo unos guantes para hacer tactos rectales que ... bueno, mejor no les explico lo que es. Es que como aquí no tenemos para rayos X, usamos los guantes estos. • Cuando yo era estudiante, en mi dase había sólo dos micas, una de la cuales era muy fea y la otra era monja. • (A una alumna) Espero que no salga nada de mis dases en Planta8. Ya sé que ústed saca muy buenas notas, pera piense que la revista se vende antes de que yo ponga las calificadones.

A. Pérez • (A1umne): No ha entenc. (Exasperat) sííí que ha entens!!! És moltfcldl!!

C. Pérez • Treballar en la col·ledivitat grancanonica permet escombrar tot aixo sota la catifa. • Si ha fas cuidadosament i tal, al final surt aquesta porqueria. • Per a arribar aquí, t'hi estas un quart d'hora. Un quart d'hora o un dia.

l.M. Femández • [Pariant de Johannes Stark] Está en los libros de hisl:oria pese a ser un completo hijo de puta. [Nota: més endavant va dir-/i "nazi asqueroso'; també] • Entre turrón y turrón os leéis las notas, que para eso sois estudiantes universitarios.

F. Salvat • [Pariant un dentífic ang/es desconegut] PJxo ha va fer un angles que vivia de renda .. . feia aquestes collonadetes dins del seu casl:ell. • PJxo i aixo s'assemblen com un ou a una castanya vaja que no son iguals ... • Teniu dificultats per entendre I'algebra de les matematiques? És una pregunta inofensiva. • PJxo que die no és que anés begut quan ha esaivia.

l. Uosa • M'hi jugaria qualsevol cosa no anatomica perque li tine molt d'apred!

T. García • Espero que derivar aixo no us porti tant de temps com derivar sinus i cosinus.

A. Hemando • Si os lo creéis, perfecto. • Se va del tironazo, guay. • A mi me pagan igual, es dedr, no me pagan. • Energéticamente es más dladli.

D.Espriu • Un sae de forats pot pesar bastant. • lil Mecanica Quimtica de la senyoreta Pepis, de spins amunt i spins avall. • L'equadó de Sdlrbdinger és la Medmica Quimtica per als químics. • Ara faig aquí una ratlla i aquí s'acaba la Mecanica Oassica. • Un camp (j) és com un camp de coIs. A cada punt hi ha una col. • S camp té dues components. Bueno, en té infinites. • En Mecanica Quantica no hi ha res que permeti distingir partícules indistingibles. • Un estat de norma negativa ens porta a probabilitats negatives i a tot tipus de desgrades que no entenem. • PJxo és un número IIarg, perO no deixa de ser un número. • Aquests dos diagrames interfereixen d'una manera molt interessant. Tan interessant que va caure a I'examen de I'any passat. • Jo, tot el que explico, és veritat. Si et contestés aquesta pregunta, destruiria la interferenda entre diagrames. • Tot aixo ja tho fa I'electrodinamica. Tu no has de pensar. • Calcular aixo és morir-se un mil·lió de vegades. • PJxo és la veritat. PJxo no és un model. lil Natura és així. [oo.] PJxo és la Bíblia revelada. • L'equadó de Dirae és una equadó quantica, perO és una equadó dassica. • L'electró se sap la 2a llei de Newton i voldria seguir recte. • Un electró és el que es mesura amb un apa rel I de mesurar eledrons. • D'espai de Hilbert, només nhi ha un. [oo.] Nois, que us expliquen a Mecanica Quantica? • Un té la impressió de matar bombes a canonades.

F. Ritort • Una configuradó seria si repartís tots els meus diners entre vosaltres. No ha faré, perO podria passar ... • Ss gas d'aquesta habitadó no es concentrara alla i morireu tots, perO podria passar. • x i x(t) són variables diferents. [Fadlitant la vida als alumnes.oo] • He d'lntegrar exactament bé. • Les coses necessiten temps, per sort i malauradament. • Quan un ha sap tot, ja no és un dentific. • Quan el temps tendeix a infinit, arriba la Termodinamica. • PJxo és un número tan petit com I'edat de l'Univers. • Trajectoria quantica [Després va rectificar i va dir que una trajectOria quanüca no existeix]

PARIDARI '

M. Bananco • Els meus electrons són els meus, i no són els vostres. • En el cas més favorable aixo és un calcul relativament tediós. • [Després d'una estona parfant de ''materia nudear'1 i aixo són coses de cultura general • PJxo que estie fent no deixa de ser una perdua de temps. • Fer un Hartree-Fock no és trivial, i és lo més tonto que es pot fer, i tampoc és cap meravella. • Al Hartree-Fock no li tine cap carinyo. No li tine cap. • [oo.] que és la part més complicada i no té cap complicadó. • Si canviem el terme d'lntercanvi, sha acabat la integrodiferendabilitat de les equadons. [Nota: ha va dir del tirón i sense embarbussar-se] • [. 00] surt una cosa mitjanament esoterica. • lil termodinamica és genial. • Si viola la termodinamica, el calcul esta malament. lil termodinamica no es viola mai. • És una expressió molt maca, perO bastant inútil. • [un noi obre la porta i la toma a tancar] a mi no mha vist, sou vosaltres els que Iheu espantat. • lil universitat és com el fúmbol, tothom té una saludó. • lil manera de resoldre aixo és mossegar-se la cua. • PJxo no us ho podeu prendre seriosament. • Em volia passar de IIest i ha estava pagant mentalment. • PJxo és molt químie, perO és veritat.

1.1. Latorre • Hi ha computadó quantica (Ii sona el móbil),oo. mObils quantics ... • lil merda, ja saps que és exponendal.

F.Sala • Entene que les coses que jo die les die perfectes. • [Explicant un sumatori d'aquells que ocupen miga pissarra] Tates les p, p super 1, p super 2, p super 300. (riure general). Les coses són com són.

l. Tejada • Los mafiosos tienen de todo. • Nuestra imaginadón es dásica. • lil rotura de los vidrios es logantmica. • El dinero es finito. En las épocas de aisis, más finito. • Pido perdón por sobrepasar la frontera del profesor. • El vigilante de la playa será Joan Manel Hemández.

1.M. Hemández • Un anillo único superconductor.

Alumnes • (Dirigint-se J.M. Hemández) A veure, xaval, surt d'aquí. • i lils exponendales no se tocan! • I aixo esta bé perque ha he trobat a Intemet.

TOMEU FIOL RULES

• La quimtica és una mica feixista : Tot el que no esta prohibit, és obligatori que passi.

• (Mentre manté el brac; recte i alc;at per assenyalar una direcció a la pissarra). Millor trauré el brac,; d'aquí.

• Sóc I'atom jo ... estic excitat, se'm veu.

• Dos gravitons s'ajunten i fan un gravitonet.

• Aquest protó I'únic que fa és rebre en aquesta pel·lícula.

• (Mentre resol la integral de la potencia radiada) Hi ha maneres millors de passar un dijous a la nit... en conec un parell, pero haura de quedar pel proper dijous a la nit ...

• Sóc puta, pero no tanto

• Hem posat una bomba a la nau ... 11Js, 2IJs ... Puta! La nS:lU explota!

• La punyeta que el va parir al S.1.

• No em deixareu dormir cap dia cabronets?

• Si tens un tensor F~ u, dius que és un tensor mixte. Ningú diu "l-contravariant, 1-covariant" ... i si ho di u, no li tornes a parlar.

• Primer ho faré amb tot el detall fastigós.

• Merda per merda, merda quadrat.

/merda'merda = (merda)2/

• (Parlant de col·lisions als acceleradors) Si li dones 50.000 d'energia, aquí el que surt és merda.

• (Parlant encara de col·lisions als acceleradors) Vull veure com funciona el meu rellotge .. . doncs el Ilenc,;o contra un altre rellotge i després miro les peces i dic: Mmmmm ... interessant...

• (Més sobre cof.lisions als acceleradors) Quin % de vegades es crea una parella vaca­antivaca?

• Quan juguem a billar i li donem a la bola blanca, no surten quatre boles (rial/es). Bé! a mi no em passa!

• [Parlant del Bossó de Higgs] Jo tinc un sopar que perdré... no sé si és millor perdre'l o guanyar-Io.

• Tinc un amic que va fer el master estudiant potes de granota.

• Esteu aquí? O esteu en superposició quantica en una altra banda?

• Hi ha una Ilei de la Física que diu que quan un teorema, fórmula, metode, equació... té dos noms, el segon nom es qui realment ho va fer.

Bese-Einstein Hamilton-Jacobi

Gattss-Seidel Liénard-Wiechert

• L'únic que hem de fer ara és saber a'illar E2 en un temps finito

• "El dimoni esta en els detalls" es diu a la Física.

• (En comenc;ar la classe) Algú té una tireta?

.[Parlant de I'Efecte Doppler] Si el tren fa chu! chu! (rial/es). Si, m'he tornat a equivocar.

• [Parlant deIs parcials que coincideixen en un mateix dia] Aixo es com els bossons ... on hi caben 4 hi caben 6.

• L'examen és facil.... fins hi tot en Dani [Arteaga] el sap fer.

• Aquest any ja he omplert el cupo a Planta8.

ENTREVISTR

L'ENTREVISTA

Nom Complet: Tomeu Fiol Núñez Edat: 37 anys. Va néixer el 8 d'octubre del 1971 a Palma de Mallorca. Estat Civil: "Estic en parella i la meya dona s'enfada si no li dic dona. Ja no tenim edat de dir-nos nuvis".

Els redactors de Planta8 vam decidir fer I'entrevista a un professor gairebé novell degut a la gran repercussió mediatica que ha adquirit la seva arribada a la facultat i al sex-appeal de que ha donat mostres al IIarg deIs 2 anys que porta entre nosaltres.

Planta8: Que et va motivar a fer Física? TF: Ho vaig decidir quan feia 2n de B.U.P a I'institut. En aquella epoca estava: molt bé, vull canviar el món. President de la ONU sonava bé, de conya... Pero va ser lIegint una revista científica on hi havia un article sobre la relativitat i alla vaig tenir, no ho sé, una experiencia, no religiosa, pero gairebé. La idea de que tu, amb equacions molt senzilles, perque era la teoria de la relativitat especial, explicada amb teorema de pitagores i rellotges de lIum, podies entendre una cosa tan profunda i poc intüitiva, em va semblar, no ho sé, brutal. I vaig pensar: cony! Aixo és el que he de ser! I encara no m'he n'he penedit.

P8: I on vas estudiar Física?

any sobretot va ser un any miserable al cub, era un ambient molt competitiu. Passes de saber-ne

TF: A l'Autonoma de Barcelona. Aleshores la carrera eren 5 anys i la vaig acabar en el temps establert. A Mallorca feien la carrera de Física pero vaig decidir venir cap aquí després de parlar amb els professors que em van dir que les Autonomes de Barcelona i de Madrid eren les millors. Jo sabia que la meya família no tenia massa diners pero volia

"Vaig arribar a Israel un

bonic 11 de

a veure realment a la gent que sap Física, en un ambient, on jo convivia, en que la part academica va ser molt dura perque el caracter és molt exigent i fort... A banda d'aixo, I'adaptació a la vida alla va ser molt bona.

setembre de 2001"

A 'Israel vaig arribar-hi un bonic 11 de setembre de 2001 i jo tenia uns quants amics amb feina a les torres. Va ser una experiencia bastant ...

intentar fer-ho i va ser difícil perque en aquell moment la situació economica de mons pares era xunga pero vaig venir i tirar endavant, gracies a beques i a estalviar. Crec que vaig fer bé.

P8: Gairebé ningú coneix res de tu abans d'arribar aquí. Que era de la teva vida aleshores? TF: Me'n vaig anar als EEUU a fer el doctorat. Vaig estar- hi 5 anys per anar a Israel 3 anys més i d'alla a Holanda. El tercer any d'Holanda ja no el vaig fer perque va sortir aixo d'aquí ...

P8: I I'experiencia a cadascun d'aquests lIocs, com va ser? TF: Als EEUU vivia prop de Nova York, que és la ciutat on realment feia vida activa. El primer

interessant. D'altra banda, a nivell científic és un Iloc punter, fora d'EEUU obviament, hi ha uns quants lIocs a EEUU que no tenen cap Iloc al món de competencia. El dia a dia, depen d'on visquis ... A Tel-Aviv és gairebé una bombolla. Te'n podries oblidar que 60 km enlla la situació és una merda absoluta. A Jerusalem no te'n oblides, alla a tot arreu la situació és... jo segurament vaig viure alguns deis pitjors anys del país, vist des del punt de vista Israelia. I de vegades penses, que faig jo, ballant salsa, prenent copes quan la situació a 40 km és la que éso A nivell huma jo diria que és el país que m'ha impactat més, la gent d'alla, em va sobtar moltíssim, és un país que m'ha marcat molt. Després ja vaig anar a Holanda ...

P8: I que hi feies a Holanda? (Aquí es van produir un seguit de mirades de sospita ... )

TF: Vivia a Amsterdam, al Barri Roig, entre putes i yonquis, esta va a la meva salsa ... No, no, a la Universitat d'Amsterdam vaig estar fent teoria de cordes. Aixo, funciona, la teoria de cordes éso Ho entenem forc;a i creiem que en casos particulars és una teoria de la gravetat quilntica. Pot explicar per primera vegada, honestament, I'entropia de forats negres, el fet de que un forat negre té manifestacions de gravetat i de mecilnica quilntica i d'una manera compatible la teoria de cordes pot explicar resultats que fins ara no sabíem.

(Per respecte als lectors, PB ha decidit retallar les declaracions de Tomeu Fiol ja que per entendre la complexitat de les seves explicacions es necessiten mitjans que es poden trabar facilment a Holanda)

P8: Canviant de tema... Quan vas venir, com va ser la integració amb el professorat i els alumnes? TF: Alguns deis membres del grup eren antics professors meus. De fet,

fer problemes de cinematica relativista i no saben fer problemes de cinematica de tota la vida. La Física és difícil, i sembla que hi ha un percentatge deis alumnes que va entrebancant­se, deixant coneixements pel camí.

P8: Creus que tot el canvi que comportara I'anomenat pla Bolonya ho pot arreglar aixo o deixara les coses encara pitjor? TF: Honestament, no en sé prou. Jo he arribat aquí quan el projecte del nou pla ja esta va molt endavant. El que si que hem parlat a les juntes és una qüestió molt local de que oferira Física. 1 d'aixo ja he dit la meva quan ho havia de dir, pero, no cree que sigui tan Bolonya com, bé, I'estructura local de la facultat. Del fet de Bolonya en sí? No sé, jo quan veig les estadístiques sobre les universitats espanyoles, catalanes, se'm cauen els collons a terra. De cara al ranking. Pero tinc la sensació que aixo no és un problema que apareix a la universitat sinó que ve de més avall. Com que no tinc una visió prou bona de conjunt de quins són els

problemes que volen red rec;a r i curiosament, alguns els vaig coneixer als EEUU, perque tots hi hem estat una temporada o altra. Alguns d'ells els vaig coneixer basicament parlant angles, perque estavem en un grup i fa 8 o fins i tot 15 anys que els conec.

"Al Barri Roig, entre

putes i

tampoc no conec quines són les solucions que es proposen ...

P8: Com creus per aixo que s'esta portant tot per part deis alumnes? Recordem algun dia que els anti-Bolonya van fer un passa-classes i al arribar a la te va hi va haver una mica de tensió.

En quan a I'alumnat me n'havien parlat pestes sobre el nivell de preparació, la veritat. Tot i aixo, el primer any m'ho vaig passar molt bé

yonquis, esta va a la

meva salsa"

fent classe. Hi ha una cosa, que jo encara no sé si funciona o no. Hi ha professors que diuen que tu has de treure la teva persona fora de la classe. Tu ets alla un ens que recita uns fets i que ho faci jo o ho faci una altra persona no hauria d'afectar gens la manera de fer, no? Hi ha altres tipus, com en Feynman, que aportaven molt de la seva forma de ser a classe.

P8: 1 aquesta mala preparació de I'alumnat no t'ha repercutit gens a les classes? TF: No cree que els alumnes estiguin preparats quan arriben a la meva assignatura per cursar­la. Primer, com a físic sempre pensava que la preparació deis alumnes segueix una distribució gaussiana, aixo ho dubto ara, sembla com si fos una solució bimodal. Gent que esta ben preparada, ben motivada i aquests si que veig que ho faci jo millor o pitjor si que aniran endavant, i gent que arriba a relativitat, han de

TF: Sí, perque, hi ha molta gent que diu que són super-guais antifeixistes pero que no tenen cap mania en fer servir tactiques coactives. Si tu vols entrar amb dues persones a classe i parlar-ne, d'acord, pero si volen entrar 40 tius a classe amb un bongo i una flauta si que no ... 1 el que vaig veure va ser el col·lectiu del bongo.

P8: la per anar tancant la teva joventut academica, ens podries dir si vas tenir alguna assignatura que va ser la "negra" o que recordis fer-Ia amb desgana? TF: No hem va agradar gens optica ... Jo, tenia una professora que anava amb el llibre i és que realment era: tots a la mateixa pagina i ens demostrava que sabia copiar la fórmula del Ilibre. Era una assignatura bastant ridícula. No era gens creatiu anar Ilegint el que posava en el guió.

P8: 1 a quina fila t'asseies a la classe?

TF: Crec que a mesura que va anar passant la carrera vaig anar tirant cap endarrere ... Sempre era un deis "empollons" repel·lents pero estava a les primeres al comen¡;ament i recordo que al final sempre estava alla cap al darrere.

Els redactars de Planta 8 estem sempre aberts a la curiasitat deIs altres professars vers els seus campanys. És per aixo que vam propasar a Daniel Arteaga que li fes algunes preguntes.

P8-Arteaga: Com portes aixo de fer c1asse cada dia a les 8:30? Molt dur? Tinc entes que no ets deis que en condicior.s normals matina gaire. A quina hora et lleves? TF: Ara m'estic lIevant a les 6:55, perque ja tinc mil·limetrat quan hi ha des de casa meya fins al tren. Normalment, quan era fora el normal era que em lIevés a les 10 del matí, perque si un dia estaves treballant no acabaves fins les 2 o les 4. L'hora per mi per anar a dormir és sempre més tard de les 12: 30 o 1 i anar-me'n a dormir a les 2 era normal, així que si que és un

" , ENTREVISTA

I'accent de ses iIIes succeeix el mateix? Tens un exit especial entre les teves alumnes? TF: Ehhh .. . No,no,no,no. A casa meya només parlava castella i no va ser fins al darrer any de I'institut a Palma quan vaig comen¡;ar a parlar catala i després vaig venir aquí, pero estava molt poc influenciat... El que he perdut ara sobretot és vocabulari.

P8: Bé, intentarem ara entrar una mica en materia actual: parlem del LHC. Que n'opines d'aquells que consideren que fabricar una maquina tan cara com aquesta és una tirar els diners? TF: Jo crec que la investigació basica no queda sempre com a investigació basica. D'aixo sempre se'n treu profit i primer qua n et donen xifres absolutes haurien de comprovar quan es gasta la gent en maquillatge, en sortir de copes, en bingos ... Per tant donar ordres de magnitud de qua n costa aixo sense comparar-ho amb

altres despeses no té logica. És cert canvi for¡;a duro "A tothom li que, arriba un moment que pots

demanar-te quan de temps tardara aixo en tenir aplicacions practiques. Has de ser honest amb la gent. Dir que d'aquí pocs anys aixo arribara a tenir aplicacions és una mica agosarat perque realment no ho sabem. 1 aixo, com que els diners no són ni teus ni meus... Crec que és una qüestió d'honestedat. A mi

P8-A: Com t'ho fas per ser tan mediatic? Portes aquí dos anys i ja t'estan entrevistant els de P8, que hi ha professors que porten molts més anys i no ho han aconseguit encara (o no vo/en) TF: Realment deu ser el meu Sex­Appeal no? Jo crec que, tinc memOria, recordo quan jo era

agradaria saber d'on . ... venlm, que hi fem en el

cosmos"

alumne i mentalment m'havia apuntat coses de: aixo no m'agrada com ho fan els professors i si algun dia jo sóc professor ho faré d'aquesta manera. També he tingut la sort que I'assignatura que m'ha tocat, m'entusiasma.

P8: Pero estas fent la que voldries o et vindria de gust fer-ne d'altres? TF: Vaig estar molt content quan me la van oferir pero també m'agradaria algun dia fer quantica o relativitat general.

P8: La docencia te la prens com una obligació o t'agrada? TF: A nivell fonamental, m'agrada. Hi ha dies que diria: cony! Avui em quedaria a I'oficina i faria feina. Pero si que quan estic alla, en el moment en que veig la cara deis alumnes que diu: ho estic agafant ... Hostia, funciona.

P8-A: De tots és ben conegut que I'accent argentí té un gran exit entre el públic femení de casa nostra, has notat si amb

personalment, m'agradaria saber més del que passa', que hi ha més enlla del model estandard, pero crec que hem de fer una feina d'educar a la gent sobre aquestes preguntes, per decidir si són interessants o no. Al final del dia, pero, vivim en una democracia i sé que les coses no funcionen així. Crec que s'ha de fer una millor feina a educar, i s'ha de comen¡;ar per educar als periodistes, explicar amb claredat i donant un exemple de com ens ha funcionat aixo en el passat i que hi ha una pregunta més enlla de I'aplicació practica que seria: bé, a tothom li agradaria saber d'on venim, que hi fem en el cosmos. Tenim maneres molt més efectives de respondre-Ies que simplement especular. La Física és una eina molt efectiva per atacar aquestes preguntes i bé, si arriba un dia en que la societat no esta disposada a pagar aquest preu ho haurem d'acceptar. T'ho dic com a ciutada, pero com a físic m'agradaria que els diners caiguessin de la nostra banda.

P8: Et vas jugar un sopar amb algú (Jau me Guasch) sobre si el trobarien o no?

TF: Vaig fer una aposta idiota, que era que si el trobaven jo pagava un sopar. Era qua n nosaltres feiem quart de carrera, perque en Jaume i jo vam estudiar junts i en aquell moment jo tenia la neura que els camps escalars no existien a la natura. Si es trobava un mecanisme alternatiu que ho explicava doncs jo guanyava el sopar. No se si avui la faria ... No, avui no la faria.

P8: 1 si el troben, ens quedarem a I'atur? TF: No, no. Parlant deis camps que em són més propers, existeixen problemes que el model de Higgs no solucionara i qüestions que tenen a veure més amb cosmologia. El bosó de Higgs no és la panacea que ens resoldra totes aquestes preguntes.

P8: Intentarem a partir d'aquí deixar la Física a banda i ens ficarem més en el terreny personal. Quines aficions tens? Que fas durant el teu temps lliure? TF: Temps lliure ... Aixo que era? ... Mentre feia el doctorat i el post-doctorat era a tot arreu el mateix: anava sempre al gimnas i m'agrada molt bailar salsa. Ho vaig descobrir a EEUU i a

tant per la gent com pels paisatges. 1 així més recent, Turquia, la Capadocia, em sembla impressionant. Petra, a Jordania, també em va agradar moltíssim. Roma no m'apassiona i, per exemple, Londres no m'agrada. Israel i EEUU, tot i aixo, crec que són els dos pa'lsos que més m'han canviat. Els EEUU jo crec que justament, com Israel, creus que són pa'lsos que els coneixes perque surten molt al Telenotícies, pero fins que no hi vius no veus que la realitat és molt més complexa, encara que les meves perspectives deis dos pa'lsos són molt diferents. Si algun dia no sóc a classe, em podeu anar a buscar a NY.

P8: En quant a la música, hem sentit algun cop al·lusions a Antonia Font. Sobretot a les classes quan sabem que vas comentar que: "si no coneixeu Antonia Font no podeu aprovar aquesta assignatura". Que ens en dius de tot aixo? TF: La meva religió és privada. Antonia Font, m'agrada. De fet, de les bandes que canten en catala és la que més. Jo els vaig coneixer fa anys quan encara no eren tant coneguts. Alguna vegada me'ls han presentat pero ja no se'n

Israel i Holanda de vegades dos cops la setmana en feia, vaig fer cursets, pero no es nota. Cinema si que sóc un fastigós. Tarkovski, Bergman, Zokurov tota aquesta xusma, me I'he empassat. (Alguns lectors poden no tenir ni

"Fins fa ben poc no tenia

televisió"

recordaran obviament. Si que hi va haver un moment que a mi em va tocar. Va ser un cop en que jo vivia a Holanda, en que vaig tenir una epoca molt xunga (tampoc no cal entrar en detalls), i recordo una vegada que

idea sobre qui són aquests directors, peró s'ha de dir que bona part de la redacció es va quedar igual quan va sentir aquests noms per primer cop) Quan esta va als EEUU anava molt al teatre, quan era a Israel o a Holanda si que no gaire. Anava a teatre d'improvització, que de fet, és una cosa que m'agradaria fer. És curiós, mentre vaig fer el doctorat no em vaig lIegir ni un sol Ilibre de ficció. Un cop vaig acabar la tesis em vaig sentir alliberat i ara si que lIegesc molt. Fins fa poc no tenia televisió. Ara que m'he mudat a casa de la meva dona si que en tenim i estic recuperant tot el temps perdut.

P8: T'agrada viatjar? has fet viatges de plaer? TF: Sí, sí, m'agrada viatjar. He estat a Turquia, Egipte, Jordania, Colombia, on vaig estar un mes i migo D'Europa, puc dir que, excepte els pa'lsos més petits, he estat a tot arreu. Al Nord d'África ... I ara estem planejant d'anar al Japó. Així a nivell turístic, Colombia, és una canya,

vaig tornar d'un viatge a Alemanya em vaig ficar Portaavions durant 4 hores i li tinc una estima especial des d'aquell dia. No, com a grups n'hi ha que són millors. Vaig créixer amb U2, n'era la epoca, o per exemple Bob Dylan que per mi si que és com una religió. Vaig comenc;ar-Io a escoltar quan tenia 10 anys i sempre ha estat molt important.

P8: Sobre aixo que has comentat que la teya religió era Bob Dylan, que en penses de la religió en general? TF: Sóc ateu des deis 14 anys. Pero crec que la religió és inherent a la ra<.;a humana. Penso que si dema desapareguessin totes les Bíblies, Alcorans, el dia següent es tornarien afer. Em fa I'efecte que en algun moment de la historia de la humanitat, la religió va ser una avantatge evolutiva, que en I'evolució natural, ser religiós va ser en algun moment un avantatge. Per tant, per mi es parla de natura humana.

P8: Pero una persona que estudia Física i és religiosa no creus que tindria problemes de compatibilitat amb certes idees?

TF: Sí. Per exemple, als EEUU hi ha un conegut estudi que mostra que el percentatge d'ateus entre els científics és molt més elevat que a la població en general. D'altra banda, pero, conec científics absolutament garratibants que són creients. Per mi ha sigut una de les experiencies maques, coneixer gent molt intel·ligent, molt religiosa i que et sap articular el seu punt de vista de manera coherent. Encara que segons ells intentar explicar-me lIurs experiencies religioses és com explicar a un sord la 5a simfonia de Beethoven. A mi el que em fascina de la religió és el procés historie. Una persona que cregui que Déu existeix, en aixo no hi puc opinar. Una persona que cregui que Jesús va néixer d'una dóna verge a Betlem i que va ressuscitar... De fet a les profecies deia que seria una dóna jove, que no verge. Potser moltes d'aquestes coses que costen de creure són només traduccions dolentes. Sí que penses: centenars d'anys i milions de persones creient en coses que tenen molt poca base, pero si no fos aixo seria una altra cosa, com et dei a abans.

mesos, tots els pa·isos es reuneixin i pensin una solució i que quan hi ha altres problemes no es faci el mateix? TF: Home, esta ciar que els polítics busquen solucions quan veuen que si no ho arreglen els fotran al carrer o alguns d'ells els penjaran d'un fanal. De la mateixa manera que crec que la religió és part inherent, I'egoisme i el tribialisme també ho són. No crec que I'home sigui bo per natura. És quan veus que la teya tribu ho esta passant malament és quan mous el cul. Aquesta és la posició primaria de I'home. Obviament, vull creure que la societat que s'ha fotut prou d'osties ha apres a cercar, a sortir d'aquest estat fonamental i a anar a un estat excitat.

P8: Creus que Barack Obama complira les expectatives que s'han creat al seu voltant? TF: Et puc dir que jo era a EEUU quan al 2004 era un desconegut en el partit democrata. La carrera ha estat meteorica. T'haig de dir que em vaig quedar tota la nit despert. Tenia ganes que

La religió és 100% humana. La meya especulació xunga és que en algun moment historic de I'evolució, quan I'home esta va alla perdut a la selva, era convenient.

P8: Diuen que en part, la religió és forc;a de voluntat. Casos de

"No cree que I'home sigui bo per

natura"

guanyes i en el meu humor es va notar al dia següent. Tot i que crec que va ser brutal la manera tan poc professional com es van tractar aquí les eleccions americanes. Moltes vegades quan vas a un país esperes que es confirmi el que tu ja pensaves

gent que estava molt malalta i que a base de creure que es posaria bé ha acabat curant-se completament. TF: S'ha comprovat que el teu sistema immunitari pot crear defenses que et poden ajudar a passar la malaltia, i que la pregaria pot ser un estímul pel teu cos per produir la cura. Enhorabona, ja m'agradaria a mi poder fer aixo, pero per mi no segueixen sent sinó qüestions molt complicades sobre com funciona I'ésser huma.

(En aquest punt de I'entrevista, el seu cap de departament, Enrie Verdaguer, entra al despatx on estem realitzant I'entrevista)

TF: Doncs, aixo que us dei a, que el meu cap de departament és un tiu collonut, és un tiu fantastic. Jo estava drogat, perdut pel carrer i em va dir, dedicat a la Física ...

P8: Després d'aquest petit parimtesi ... Que en penses de la crisi economica, de com en

i hi ha cops els periodistes d'aquí, sobretot quan fa poc que són alla el que fan és cercar la típica imatge del eowboy que ells, ja abans d'arribar a alla es pensaven deis EEUU. Ho fa tothom peTo sovint els periodistes cerquen la complicitat deis lectors confirmant els seus biaixos i em sembla una manera escandalosa de fer periodisme.

P8: Bé, deixarem aquí I'entrevista. Que vas pensar quan els de P8 et van dir que volien fer-te una entrevista? TF: Vaig pensar que La Noria i el Donde Estás Corazón no podien trigar gaire més. Estar bé tenir una revista. Tot i que el contingut em va semblar fon:;a desigual.

nA Física teórica, sempre t'intenten demostrar que estas equivocat. Has

d'intentar adonar-te el més rapid possible de que estas equivocat"

Richard Feynman

DICCIONARIO GIANCARLÉS-CASTELLANO PARA IDIOTAS

Casi nadie lo sabe, pero se dice por los pasillos de las plantas más altas de la facultad, que Planta8 era originalmente un grupo de investigación cuyo estudio consistía básicamente en descifrar y documentar una complicada lengua en peligro de extinción de la que sólo quedaba un hablante y que posiblemente tampoco la entendía muy bien: el Dr. J.M. Parra.

Pese al desmesurado esfuerzo y gran capacidad de los investigadores el estudio no dio ningún fruto ya que después de repetir nI veces métodos-matemáticos-2 los expertos no fueron capaces de ponerse de acuerdo sobre si el tensor antisimétrico de Levi-Civita era un modelo de FIAT o una forma de preparar macarrones. El fracaso hizo que las subvenciones estatales fueran redirigidas hacia otros sectores más lucrativos (al departamento de electrónica, por ejemplo) y las instalaciones de la Planta8 fueron abandonadas.

No obstante el trabajo de este grupo no fue en vano y permitió descifrar y comprender otras lenguas de origen confuso como el Rozariyo[l].

En este número de Planta8 nos complacemos con ofrecerles otro documento inédito producto del citado grupo y de gran interés para los amantes de la Física Estadística y sus respectivas ampliaciones:

DICCIONARIO FONÉTICO-MATEMÁTICO GIANCARLÉS-ESPAÑOL 1.0

El Giancarlés es claramente una lengua romance. Aunque el origen exacto es desconocido se asocia a Salvatore[2] y posteriormente a algún profesor de la facultad de física de la UB. La gramática es confusa y el vocabulario extenso. Respecto a la escritura, la información disponible es bastante escasa, pero existen grafos que se pueden relacionar directamente con determinadas expresiones.

Al lado de cada expresión transcrita fonéticamente aparece una breve explicación de su posible significado y su contexto de utilización. Entre paréntesis el símbolo escrito asociado a cada concepto (en el caso de que exista).

[1] (Perspectives on the improvement of Rozariyo comprehension and simultaneous translation Ausias et al. Planta8 vol. 45 p. 41). [2] El Nombre de la Rosa, Umberto Eco

REFRESCOS LEPTON ICE TEA (Bebida oficial de Física Nuclear i de Partícules)

¿Tienes spín lh? ¿Necesitas conservar tu número leptónico? Entonces tu bebida es Lepton Ice Tea®!!!

Prueba ya todo nuestro increíble surtido de sabores!!!

Lepton Ice Tea e (Electrónico)

Lepton Ice Tea Jl (Muónico)

Lepton Ice Tea 't (Tauónico)

Ee =0.510998910(13) MeV

Ep = 105.6583668(38) MeV

E, = 1776.84(17) Me V

y si lo que buscas es una bebida baja en energía, tenemos pa ra ti los nuevos Lepton Ice Tea Neutrino ®!! !

Lepton Ice Tea Ue (Electrónico)

Lepton Ice Tea U¡t (Muónico)

Lepton Ice Tea U¡ (Tauónico)

E v, < 0.0000022 MeV

Ev <0.17 MeV JI

Antifierromagnete: Obviamente se trata de lo contrario de un fierromagnete.

Beconcero (vo): Un beicon-queso con nada de beicon.

Claramente: Porque a mí me da la gana. Generalmente utilizado en demostraciones y desarrollos teóricos.

Cosa de Boltzman (kB): Existen indicios de que se refería al órgano reproductor del susodicho físico ya que consta que es algo muy pequeño.

Derivada enderró (a/ap): Coctel italiano servido con piedras de hielo.

Desigualidad (*): Si nos conviene significa que las dos expresiones relacionadas por tal concepto son, por ejemplo, del mismo orden de magnitud (o no).

Dimención: Sólo sabemos que el espacio de fases tiene 6N.

Potencial de Elmots termodinámico descubierto personaje de Barrio Sésamo.

(F): Potencial por un famoso

Energía Ginética (K, también Ec): Energía sexual femenina.

Ennn ... nne: N en el límite termodinámico.

Espreción: Partícula elemental aún no descubierta. El espreción de Giancarlo es uno de los principales temas de investigación en el LHC y su descubrimiento supondría la solución inmediata de toda la colección de problemas de Ampliación de Física Estadística .

Igualidad (=): Para los efectos, lo mismo que desigualidad (*).

Integral gausano: Complicado método de cálculo que requiere el uso de lombrices y otros anélidos.

Todo lo dicho en este artículo puede ser absolutamente falso. El autor no se responsabiliza de la incorrecta utilización de lo que en él se expone. Este producto no es un medicamento, lea atentamente las instrucciones de uso y consulte con su farmacéutico. No apto para la ingestión oral en grandes cantidades. Guardar en lugar seco y fresco.

Ki (~): Se utiliza, cuando no salen las cuentas, introduciéndolo en los cálculos y dándole el valor que convenga. También se conoce como el comodín matemático.

Ksi (X): Para cuando ya has utilizado ki y aún no te sale lo que esperabas obtener.

Límite de validad: Mundo mágico paralelo en que las ecuaciones tienen solución ("no obtenemos el resultado correcto porque no estamos dentro del límite de validad").

Longueza deBrollí (A): Longitud exacta del m iembro viril de De Broglie, que a diferencia de la Cosa de Boltzman, no era de longitud constante, sino que variaba según el momento (aunque en general también era bastante pequeño).

Meno (-): Tomto .

Mu greco (IJ): Sonido que emiten las vacas griegas.

Muele: Resorte utilizado para la producción de harina.

Noto: Conocido ("un resultado noto":: "en una ocasión un colega me comento que existía la posibilidad de obtener un resultado similar ... ").

Pasaje: Pasillo mental que se forma entre dos expresiones directamente relacionadas (" ... y haciendo este simple pasaje obtenemos esta espreción") .

Rocuadro (p2): Paralelogramo de ángulos rectos y lados iguales.

Rostar (p*): Lo que se le hace al pollo para prepararlo a I'ast.

Sursa: Fuente ("sursa de energía").

Videojuebos: Pasatiempo juvenil consistente en lanzarse huevos (crudos, fritos, cocidos, .. . ).

TEST DE PERSONALIDAD PARA EL PROFESOR

Cuestión 1: Estas en clase explicando un ejemplo y te das cuenta que no va a salir bien, por suerte, solo falta 1 minuto para acabar la clase:

a) Me invento algo disimuladamente mientras lleno la pizarra para llegar al resultado final. b) Me paro, observo donde me he equivocado y si hace falta empiezo de nuevo. c) Pongo puntos suspensivos y explico verbalmente lo que tienen que hacer. Si alguien rechista

al día siguiente: "has copiado mal". d) Ninguna de las anteriores.

Cuestión 2: Principio de curso y no sabes que hacer con las Horas A obligatorias:

a) Ya iremos haciendo durante el semestre ... b) Como indica la normativa, una hora a la semana. Será tal día a esta hora y servirán para

dudas, curiosidades ... c) No tengo tiempo para esas horas. El que quiera, que las haga en su casa. d) Ninguna de las anteriores.

Cuestión 3: Tienes que corregir un montón de exámenes y publicar la nota dentro de muy poco:

a) Me lo miro por encima (formulas, resultado ... ). b) Me dedico a fondo a corregirlos de arriba a abajo, aunque me cuesten horas extras. c) Resultado bien implica un punto. Resultado mal implica O puntos. Luego ya vendrán ... d) Ninguna de las anteriores.

Cuestión 4: Acabas de ver que alguien se estaba copiando alguna cosilla, pero no ves que haya sido descarado:

a) Me dedicaré a pasear por el aula. Sobretodo por su zona y pararé para ver que escribe. b) Le llamo. Retiro examen y le dedico un "buenos días tenga usted". c) No será muy grave. Finjo mirar más detenidamente pero no pienso levantarme de la silla. d) Ninguna de las anteriores.

4

Resolución: q =l·q =2·q =O·q =3~N="q .. a 'b 'c 'd L...Jl

i=l

Si N€[O,3)7 Has entendido muy bien la teoría. Todo tiende a , la mlnlma energía y, por supuesto, tú no vas a ser una excepción. Las horas de clase mínimas que te exigen, no las quieres hacer porque no te va, pero con descaro, las acabas realizando. La repulsión es el efecto inmediato, aunque las masas tengan una fuerza atractiva entre ellas. Consejo: Vigila tus espaldas. Ya se quién me suspendió sin mirar mi examen ...

Si N€[3,6)7 Eres un profesor superficial. Te gusta mucho quedar bien con los alumnos aunque eso te lleve a hacer "trampas" o no delatar al alumno que copió. Como la mayoría de estudiantes, pasar. Lo malo es que gracias a ti, la gente escala puestos que no deberían escalar. Consejo: Sé un poco más legal.

Si N€[6,11)7 Totalmente al pie de la letra. Es tu afición que los alumnos aprendan con todas las de la ley, pero esto te ha llevado a que más de un alumno te apunte en la lista negra. Intentas ser objetivo al máximo. Tú sabiduría y esfuerzo da rabia a los que no la tienen. Consejo: Prueba de contar un chiste en clase y suéltate un pelín ...

Si N€[11,12]7 ¿Alguna vez te has preguntado si la gente te entiende? Creo que no muchos pueden "gozar" de tu manera de pensar. Esto te hace ... peculiar. Quizás haber estudiado Física nos convertirá en lo que eres. Pero esto sólo lo sabemos tú, yo y el cabrón que lee este resultado sin haberle tocado. Consejo: Prueba a ser menos friki. Así el caché de los físicos crecerá (créeme, los alumnos te lo agradecerán).

TEST DE PERSONALIDAD PARA EL ESTUDIANTE

Cuestión 1: Llegas 10 minutos tarde a la clase y la puerta está entre-abierta:

a) Abro y entro sin importancia y me siento donde quiero sentarme (con mis amigos). b) Abro y entro por la puerta de atrás, evitando al máximo el rozamiento que produce disipación

a energía acústica sin sentido y bailo una sardana mientras me acerco a la silla más próxima. c) Rodeo a la puerta como si la estuviera retando y miro por la delgada línea del campo visual a

ver los factores que conducirán, como siempre, al lugar de donde he venido (el bar). d) Ninguna de las anteriores.

Cuestión 2: Es la hora del descanso y las cartas están calentitas para dar otra partida. Sin embargo, ya es la hora:

a) Una rapidilla y así podré hacer las dos cosas (siempre que en la Q1 no hayas puesto la cad sin entrar).

b) Lo dejamos que hay clase y son importantes (me lo he propuesto). c) Total, una hora de clase sin ir no me va a hacer daño (poco común).

Total, una hora más de clase sin ir no me va a hacer daño (muy común).

d) Ninguna de las anteriores, sin dejar de tener en cuenta que F = jJ .

Cuestión 3: Estas en la sala de estudio con tus colegas y tienes que elegir entre ir al bar o quedarte a estudiar (Suponemos que eres el crack y el grupo hace lo que decides):

a) Nos quedamos a estudiar un ratillo pero sin tensiones (hablando, calma ... ). b) He venido a aprovechar el tiempo, nos quedamos a estudiar. Mis amigos me lo agradecerán. c) Esta claro ... d) Ninguna de las anteriores.

Cuestión 4: Acabas de completar el examen sin saber si te ha ido genial o como el culo. Nadie ha salido todavía:

a) Espero que entregue alguien para no ser el primero en salir. Mientras tanto, hago ver que aún no finalicé.

b) No salgo hasta el final del examen. Reviso y vuelvo a hacer los ejercicios "n" veces, asegurándome que no me he equivocado.

c) Entrego y me voy del examen con ganas de saborear la "libertad" cuando salgo por la puerta. d) Ninguna de las anteriores.

4

Resolución: qa =l;qb =2;qc =Ü;qd =3~N= ¿qji i=1

Si N€[O,3)7 Las fiestas universitarias son tus clases. Tienes cantidad de amigos por todos lados. Sin duda eres un tío muy dispuesto a imponer tus "reglas" (por no decir sinvergüenza). Te da igual que piensan los demás y te dan igual los años. Lo importante es disfrutar de la vida. Ya sabes que la carrera te va a durar más de lo que piensan los demás.

Si N€[3,6)7 Sabes a que has venido a la universidad, pero no te agobias con las obligaciones. No dejas que te condicionen mucho, ya que lo que tienes que hacer, lo haces a tu manera. Lo malo de esto es que no te gusta destacar ni para bien ni para mal. Quieres pasar como uno del montón. Consejo: No te importe el ambiente para elegir.

Si N€[6,11)7 Muy ordenado y organizador sin flexibilidad. Sí, la carrera son 4 años y los vas a dedicar únicamente a tus obligaciones. La vida es muy larga y más tarde disfrutaré. El problema es que cuando acabes la carrera, tu vida social universitaria y sus recuerdos no serán muchos. Consejo: Desmelénate un poco. No sacarás más de 10 por mucho que estudies.

Si N€[11,12]7 Eres de los pocos que tienen una personalidad muy trabajada. Tú tienes tu manera de pensar y suele ser diferente a la de los demás. Un poco especial puede llegar a ser malo. Consejo: No seas tan rarito ...

EL IMPERIO CONTRAATACA

A las 9:00, y no antes, empieza la jornada del novel paladín del reverso tenebroso. Se despierta con calma, se vuelve a dormir 15 minutos más, y se vuelve a despertar. Una ducha calentita. Luego se dirige hacia una nevera más bien vacía (por desgracia su sueldo aún no le da para comer) y tras degustar las sobras de la noche anterior, resecadas por las horas pero no por ello maltrechas, decide marchar hacia su amado templo de la sabiduría.

Llega a las 10:20, momento exacto en que se abren las puertas de las jaulas, es decir de las aulas, y todas las bestias salen alborotadas a exhibir sus cornamentas y plumajes ante las hembras que además de escasear no les hacen demasiado caso. El atrio central rebosa de vida. Se nota que es primavera.

Se dirige al bar del grupo Soteras. Curioso nombre para una taberna que cría trolls para servir café. Siendo aún las 10:25 las gentes se acumulan tras la puerta formando largas colas que por la fuerza se harán respetar. Yen este punto, recordando el tiempo derrochado en años pasados esperando dócilmente su turno para pedir, decide ejercer su derecho a privilegios. Cambia su ruta y entra al edificio nuevo atravesando las franjas de luz y sombra del patio de cemento, rumbo al ascensor.

Por el simple hecho de ostentar una cuenta de correo que termina con las siglas de algún departamento uno tiene acceso a las máquinas nespresso que se guardan con recelo en cada piso. Son las fuentes de la vida, manantiales del néctar matutino que por beberlo a uno liberan de las vicisitudes de alargar en exceso la vigilia nocturna.

Por el café con leche en el bar Soteras piden 90 céntimos. En la máquina son 60. Y lo que hace más preciadas a las fuentes de la vida es el coste de su ambrosía. O céntimos, un regalo de la gracia divina.

Así que con un humeante y gratuito café se sienta en un cómodo diván y piensa: "LHoy que toca?" hoy toca corregir.

Setenta y tres exámenes, para ser exactos. Poca broma, algún precio se tiene que pagar por ser usuario VIP de las nespresso. A veinte minutos por examen, sin necesidad de hacer el cómputo se da cuenta de que esto va a llevar horas. Saborea su café y, para magnificar su labor correctora y hacerla parecer algo grande, decide acompañar las horas con una adecuada sinfonía, El himno de la armada Soviética.

Dicho himno le infla el pecho y le despierta el sentimiento espartano de machacar al débil y castigar a sus enemigos. Blandiendo un poderoso y hostil bolígrafo de tinta roja se dispone a examinar con alegría exaltada la primera página del primer examen.

Primer problema. Primera línea. Primer error.

Empieza el festival. Destapa cuidadosamente su bolígrafo y empieza a tachar, derivada tras derivada e integral tras integral, la serie de errores que acumulados paso tras paso hicieron sospechar de su veracidad incluso a su autor. A pesar de todo, el primer examen suma 5 puntos.

El siguiente es más curioso. La letra es buena en la parte más alta del papel, mostrando confianza y seguridad. Pero al bajar la vista, a medida que avanza el problema, la caligrafía se degrada y las letras empiezan a oscilar. Más o menos a un tercio del margen inferior del papel el texto entra en resonancia y se convierte en un tachón azul compuesto por líneas que van de aquí a allá ocultando el desastre que previamente fue escrito . Aquí no hace falta marcar con tinta roja . A coro con la melodía dibuja un círculo en la esquina superior derecha y se da cuenta de que probablemente volverá a corregir un examen con el mismo nombre al año siguiente y tal vez al otro.

Después de 20 correcciones el himno termina. Ha segregado suficiente adrenalina como para estar sudando y sentirse algo cansado, así que decide cambiar de juego. Sus ansias de guerra desaparecen y su instinto le guía ahora, después de una primera y dura matanza, a tratar de salvar a cuantos más mejor de la devastación. Clemencia, compasión. Como un general romano que recientemente ha conquistado un territorio y siente algo de pena por el pueblo que ha oprimido.

Pero le resulta difícil. Muchos exámenes parecen estar escritos intencionadamente mal. Escritos con crueldad, preparados expresamente para que a pesar de su esfuerzo por salvarlos le sea imposible rescatarlos de la perdición. Hoja tras hoja todo el mundo ha caído en las mismas trampas. Como lémings suicidas todos chocan con los mismos obstáculos y se hacen papilla. Cambios de variable mal planteados, factores olvidados, funciones sin normalizar y fracciones sin simplificar. Así que, ofendido por el empeño que sus pupilos parecen mostrar en errar y contrariar sus enseñanzas, decide alterar de nuevo su modus operandi y volver a la vieja escuela del castigo físico. Por desgracia, está prohibido por ley que un profesor infrinja dolor sobre sus discípulos. Loados sean los años en que uno llegaba a las aulas sUjetando una buena regla de madera rígida y pesada con la que hacerse respetar. La época dorada de la enseñanza, que cada vez queda más atrás, se vuelve un oscuro recuerdo en estos tiempos que corren en los que frecuentan cambios educativos y afloran nuevos programas.

Casi sin darse cuenta ha corregido otros 23. Ya son más de la mitad, pero aún queda mucho trabaja por delante. Se acerca la hora de alimentarse que para ningún devoto de la docencia excederá las 13:00. No vaya a cansarse.

Decide entonces anar per reina. Acabar rápido y sin miramientos. Ojea a primera vista examen tras examen y si la letra es buena y la presentación también les pone una bella nota. Si la letra es fea les baja un punto. Y si el examen está firmado en femenino le sube uno, de regalo, que el mundo en que vivimos a menudo se porta mal con las mujeres y en algún momento va bien compensarlo.

Puesta la última nota piensa: "Vaya, esto aún no ha terminado. Ahora todo está ya corregido pero me faltan las quejas, las protestas, los enfrentamientos y, quien sabe, tal vez las amenazas." Así que les suma sistemáticamente dos puntos a todos los exámenes. Para que nadie le moleste.

El que, resuelto este proceso, siga estando por debajo del 5 merecerá ser decapitado.

A las 15:00 regresa de saborear su manjar. Vuelve a atravesar el patio de cemento hacia el ascensor, y bebe por segunda vez en el día un café gratuito. A lo largo del día ha aprendido mucho sobre el oficio del lado oscuro. La próxima vez que ponga un examen lo repartirá de nuevo a la mañana siguiente y propondrá auto corrección. Qué bonito es el trabaja que se hace solo.

BOCABITS (Snack oficial de todo el d'epartamentD de Electronica)

¿No s.a len las practicas. d'e Electrón ica Aplicada? Hay demasiados l'nt@9rados cham uscados verdad? SI @!'eS @:I úlll<:o al qu@ se le enciende ell LED¡ .aprovedH:!1 y disfru ta el momento reallm@ntáll dote con BQW1bit.s:®.

Además, y corno oFerta de p romoción, po r cada El bocabit$ qtle: COmp reS te: reg al amos un 8ocakrté~· ..

O 51 lo prefieres en tamaño famlllarl Gi'qabOfiabv,te@¡ 1.024,000 .000 veces más d€l plac@:r por tu ,puerta lógica .

i J

í

í A

¿HACE MÁS SOMBRA UNA MANZANA QUE UNA NUEZ?

"Como dijo Einstein, todo es relativo" - Sara ("Sarita'') Montiel "Un átomo hace sombra"- Pitágoras

Sabía que no había nada bueno en lo que hacía, sino lo malo de dejar de hacerlo. Predecía cosas. O eso creía . Nunca pudo con la fortuna ni fructuó en relaciones amorosas, lo suyo era más vanidoso. Un ejemplo de ello: hace tiempo predijo que Predeciría algo terrible, lo que suena pretencioso. No sabía por qué pero su predicción era consistente y por ello se constataría. Entonces fue cuando esta Predicción materializada se arremolinaba por el aire, cual hojita perenne bailando el vals sempiterno de aquello que vendrá y nunca se irá. Destinoso destino soplando y buscando víctima para tal Predicción: aquél quién en su ceguera fe fuese capaz de atraparla y quedársela, sin ser consciente de consecuencias futuras.

NARRACI[]-

En ello nuestro frai protagonista era un profesional. Un impulsivo hombre del presente. Sus estrellas le provocaban tales dolores de cabeza que si pudiese coger una a riesgo de perder ignito un brazo lo haría para entender su intríngulis. Por otro lado, nunca daba un paso, su vida sería definida unos años más tarde como un sistema de referencia inercial[ll, carente de impulso alguno. Entonces el destino le olió y decidió que tal criatura sería su presa, el cargaría con el peso de desvelar a la humanidad tal verdad . Así, el destino, moviendo los vientos cual hilos de su títere mundo al intrépido ritmo de sesenta minutos por hora, se coló en la torre-torcida-observatorio-celda del personaje, con ganas de liarla un poco.

Mientras, él estaba vislumbrando el cielo una vez más, en la cómoda posición del codo en la repisa y el dedo en la nariz. Esperando una iluminación divina, sin más. O buscando patrones con su lente convergente y divergente, que iba moviendo aleatoriamente sin demasiada compostura. Este era su modus vivendi. Y justo en el momento que se preguntaba por cincomilésima vez "Por que?" al mirar al cielo, una mística bocanada de viento irrumpió en su aposento con fuerza; un boost que le hizo volar por los aires para tirarle en su cama de plumas,que absorbió parte del golpe a costa de deformarse estrambóticamente {esta foto podría ser titulada "Niño hundido en piscina de gelatina"}. En medio del shock, la penúltima bocanada de viento (la última cerró la ventana educadamente), la penúltima, y no otra, trajo 'Una nuez que empezó a revolotear armónicamente sobre la cama alrededor de su cabeza. Entonces eurekeó: vio todo: que igual que la nuez giraba entorno a él encima de la deformada cama, sus queridos astros giraban entre ellos. Encendió todas las velas que tenía y se puso a desarrollar su idea. Trabajó con ropa, pinzas, barrigas, colchones y un huevo duro estudiando la deformación del espacio tiempo, pero no había manera de encontrar los triángulos que componían tan complicada geometría. Luego abrió la nuez y vio una minitierra gigante, vio minis-él y minis­ella, todo un universo en una ~áscara de nuez, pero esto es otra historia . Total que dale que dale a buscar triángulos y no había manera, de hecho había tan poca manera que lo único que puso en los papeles supuestamente dedicados a cálculos fue su nombre. Sin embargo, su certeza de que era verdad, que esa deformación era la que gobernaba todo el universo visto y por haber, lo de aquí y lo de allá le impidió rendirse. Hasta que murió de viejo.

En un mundo paralelo, mamá Mate le decía a su hijo Fi que dejase de hacer gamberradas, que tenía mucho que aprender aún. Y unos años más tarde de todo esto, una versión simplificada del destino hizo caer una manzana de un soplido y cumplió su caprichd2l .

[1] Galileo estaba aún gámberreando, tirando bolas de cañón desde la cumbre de Pisa a los japoneses que no paraban de hacer fotos a la poco inclinada torre.

[2] "Precalentar el horno a unos 2DDae. Mezclar las harinas tamizadas con la levadura. Pelar las nueces y partirlas en trozos medianos . Pelar y partir a cuadritos las manzanas. En un bol batir la leche y el azúcar con unas varillas, añadir el aceite y las harinas con la levadura. Mezclar bien hasta que la masa sea homogénea. Agregar la manzana y las nueces . Engrasar un molde con margarina, enharinar y verter en él la mezcla. Hornear a 18DaC durante unos 45 minutos . Pinchar el bizcocho para comprobar que sale limpio y separado de los lados del molde. Sacar y dejar enfriar sobre una rejilla". -Bizcocho de manzana y nueces-

HOWTO USE DOPPLER EFFECTTO BREAKTHE HIGHWAY CODE WITHOllT BEING PUNISHED

Redacció de Planta8; 31 de Octubre de 2008 Departament I+D de Planta8, Universitat de Barcelona, Diagonal 647 08028 Barcelona

We briefly exhibit how to use the Doppler Effect (D.E.) to avoid being accused for infringing the Highway eode in three different situations: Traffic /ights, Po/ice Control and Pursuit. We determine the speed that we have to reach with our vehicle in each of three exposed cases.

Introducción

El reciente endurecimiento de las normas de tráfico y la crisis económica, nos ha impulsado irremediablemente a idear nuevas estrategias para eludir las sanciones provenientes de la infracción del código circulatorio. A diferencia de las estratagemas basadas en sofisticados detectores y otras primitivas artimañas, en la presente disertación nos basamos en la astuta utilización del D.E., con el objetivo de alegar pruebas inequívocas en nuestra defensa en el caso de ser detenidos por las autoridades.

Razonamiento teórico

El D.E. pone de manifiesto el cambio que experimentan las ondas al ser observadas en una situación de aproximación entre emisor y receptor; o una situación de alejamiento. Si nos ceñimos a la Relatividad Especial y decidimos trabajar con longitudes de onda, el D.E. se puede expresar con la siguiente relación:

donde AE es la longitud de onda "vista" por el emisor; AR es la longitud de onda con la que emite la fuente ("vista" desde su propio sistema de referencia); a es el ángulo que aparece en la figura y los factores f3 y y son respectivamente:

x

v ~= ­

e

z

ReceplDr~ _______ y

1

v,

Los tres casos que expondremos en este artículo se limitaran a casos unidimensionales en configuración estándar; por lo tanto:

a = O rad ~ blueshift a = n rad ~ redshift

Caso 1: Semáforo

Pensemos por un momento que nos acercamos a un semáforo en rojo. Como nos acercamos al emisor, la relación entre AE y AR

queda de la forma:

Si nos aproXimásemos al semáforo a una velocidad suficientemente elevada, podríamos llegar a ver la luz roja del semáforo en blueshift, hasta verla de color verde:

A =A Jl-~ grecn red 1 + ~

Por lo tanto no habremos cometido ninguna infracción y de aquí obtendríamos la f3 que nos permitiría ver el semáforo en verde.

Caso 11: Control policial

Supongamos ahora que un agente nos vio "saltándonos" el semáforo (por SUp\.'l~s'tl:), desde su sistema de referencia, no desde el nuestro) y decide alertar a un coche patrulla que se encuentra mas adelante, con la finalidad de pararnos. Cuando este coche patrulla ve como nos aproximamos a su posición, enciende las luces azules de emergencia para detenernos:

Si nos acercásemos al coche patrulla a una velocidad suficientemente elevada, podríamos llegar a "ver" las luces azules de emergencia del coche en blueshift, hasta "verlas" ultravioleta. .. es decir, que nuestros ojos no podrían verlas[l] (y además nos pondríamos morenos).

'A = 'A "" 380nm R u.V. 'A = 'A Jl- ~

u .v. blue 1 + ~

y por lo tanto no habremos cometido infracción al no detenernos en el control policial. Es más, podríamos incluso denunciar al agente por un delito contra la salud pública, por exponernos a rayos ultravioleta nocivos para la piel capaces de producir cáncer y otros efectos indeseados. Análogamente al caso 10, obtendríamos la f3 que nos permitiría no ver las luces de emergencia del coche patrulla.

'A2

_ 'A2

~ _ blue u.v.

Poliee C. 'A2 + 'A2 blue u.v.

Caso 111: Persecución policial

Finalmente, imaginemos que los agentes del coche del control policial, alertan a todas las unidades disponibles y comienza una de esas persecuciones que les gustan tanto a los yanquis. Pronto empezamos a ver como nos persiguen enjambres de patrullas.

Como nos alejamos de los emisores, tendríamos:

Si huimos de los coches patrulla a una velocidad suficientemente elevada, les costará más perseguirnos, e incluso podríamos llegar a "ver" en infrarrojo, las luces azules de los coches ... es decir, que nuestros ojos tampoco podrían verlas

[1] Wyszecki, Günther; Stiles, W.S. (1982). Color Science: Concepts and Me thods, Quantitative Data and Formulae (2nd ed . ed.) . New York: Wiley Series in Pure and Applied Optics. ISBN 0-471-02106-7. R. W . G. Hunt (2004). The Reproduction ofColour (6th ed. ed.). Chichester UK: Wiley-IS&T Series in Imaging Science and Technology. pp. 11-12. ISBN 0-470-02425-9.

Es decir, que estaríamos libres de toda culpa y con las conciencias bien tranquilas

'A -'A Jl+~ i.r. - blue 1- ~

De forma parecida a los casos 1 y 11 se llega a:

~ Pursuit

Iv~.r. - Iv 2b1ue

Iv ~.r. + Iv 2b1ue

Notemos que en este caso el factor de velocidad corresponde al relativo entre los perseguidores (1) y nuestro vehículo (2). Para expresarlo respecto la carretera (O) utilizaremos la composlclon de velocidades en forma hiperbólica:

Tgh~= ~

Supongamos que la velocidad de los coches patrulla respecto la carretera es del orden de:

VIO "" 180Km/h => ~IO "" 1,67'10-7 => ~IO "" 1,67'10-7

es decir, podemos despreciarla (su rapidez, no la policía):

Conclusión

Una vez llegados a nuestro destino, paramos el coche e inmediatamente nos detienen:

-iSomos inocentes! iEstaba en verde! -Tienen razón señores. Desde su sistema

de referencia estaba en verde, pero no les detenemos por haberse saltado el semáforo ... les detenemos por exceso de velocidad.

~T . Iight "" 0,156 => vSemaphore "" 1,68'108Km /h

~ l' "" 0,209 => vp l' e"" 2,26'108 Km/ h Po Ice c. o Jce

~Pursuit "" 0,436 => Vpursuit "" 4,71-108Km / h

Bibliografía

• LLOSA J. & MOLINA A., Relativitat especial amb aplicacions a I'electrodinamica classica, Publicacions i edicions UB, Barcelona (2007).

Dedicado a los que cuando cogen su vehículo de transporte ponen en peligro la vida de los demás.

THE PYROTON

Redacció de Planta8; 1 de Abril de 2009 Departament I+D de Planta8, Universitat de Barcelona, Diagonal 647 08028 Barcelona

This article is an attempt to compile several physical theories which have not been lucky enough to capture the interest of those well established academicals physicists who prevent science from moving on due to their inability to accept the paradigm change (Einstein was told to be mad too).

Introducción

La combustión espontánea humana consiste en que una persona comienza a arder en ausencia de una fuente externa de ignición (ign ición = pegas fuego, hijos de la ESO). Este fenómeno ha sido documentado en multitud de ocasiones[11, cuerpos convertidos en ceniza dejando intactos los muebles y electrodomésticos que se encontraban alrededor, esto implica temperaturas de por lo menos 1700De y es por lo tanto, un fenómeno fisico muy singular en sus características que merece una profunda investigación. Sin embargo, el "common wisdown" de la comunidad forense considera en su mayoría que estos casos son el % de las veces combustiones en las que la fuente de ignición no ha sido correctamente identificada, lo cual es una soberana estupidez y sólo se puede entender tal afirmacion desde la idiotez y el cinismo.

Precedentes históricos

En 1995, el investigador privado Larry Arnold (por lo tanto no funcionario untado) proponía la existencia de una nueva partícula subatómica denominada pirotón[21. Dicha partícula viaja en los rayos cósmicos y, debido a que interaccionaría débilmente con el resto de partículas, atraviesa normalmente el cuerpo humano sin producir ningún efecto, pero en las ocasiones en que interactúa provoca una reacción en cadena que acaba en la combustión del cuerpo humano.

A causa del férreo bloqueo de la comunidad, no hemos logrado encontrar bibliografía con detalles más concretos de esta teoría. Sin embargo, yo (en una tarde y con resaca, ojo el mérito) he intentado, basándome en los datos que se encuentran en la Wikipedia[31, deducir el lagrangiano de esta

(1] http ://www.arp-sapc.org/ articulos/combustion.html (2] Ablaze! The Mysterious Fires of Spontaneous Human Combustion (J] http://es.wikipedia.org/wikjjCombusti'YoC3%B3n_espont''/0C3%Alnea

teoría, consiguiendo un resultado excepcional (como en todo lo que me propongo).

Razonamiento teórico

Para producir la combustión espontánea el pirotón debe interaccionar con una partícula del modelo estándar que se encuentre en abundancia en el cuerpo humano, descartamos los fotones porque estos también se encuentran en el medio interestelar, lo que nos deja con quarks up, down, electrones, y diferentes partículas mediadoras de fuerzas. Además, como la combustión es un fenómeno colectivo, necesitamos que esta colisión produzca un número grande de partículas que den lugar a la combustión. Veamos que nos dicen los datos experimentales sobre la partícula Blanco y las partículas Resultantes.

Datos experimentales: Partícula Blanco

Para la partícula Blanco, según la Wikipedia las personas que más sufren de combustión espontánea son mujeres alcohólicas con sobrepeso[4'l. Estos datos no os dirán nada a la mayoría, pero la mente de un físico entrenado puede seguir los hilos que se encuentran tras lo sutil para llegar por un instante a la esencia misma de las cosas.

Es conocido que las personas obesas ocupan más espacio, así que esto claramente aumenta la probabilidad de impacto. También es conocido que las personas alcohólicas (al menos en determinados momentos), se mueven más que el resto de personas, esto también hace aumentar el área de impacto, por el mismo mecanismo que hace que , cuando llueve, te mojes mas si vas moviéndote[Sl. El hecho de que sea más probable en mujeres nos puede dar indicación sobre la natu raleza de partícula Blanco.

(4] htlp./ jes.wikipedia.orgjwikijCombustfJ/0C3%B3n_esponW0C3%Alnea [5J Planta8 #44

Pese a la similitudes morfológicas y topológicas de hombres y mujeres (dos brazos, dos piernas, dos ojos, una boca, unos genitales .. . ) no están compuestos en la misma proporción de los mismos elementos químicos. Diferentes elementos químicos tienen diferente proporción protón/neutrón. Por lo tanto, el hecho de que la interacción no se dé igual en hombres y en mujeres indica que la partícula Blanco es o el quark up o el quark down.

Si en la mujer abundan más los protones será el quark up y si al contrario son los neutrones, será el quark down. No hemos podido encontrar bibliografía sobre las diferencias entre composición química de hombres y mujeres (tampoco he buscado mucho) . Es probable que el papel más importante lo tenga el hidrógeno ya que la proporción protón/neutrón para el hidrógeno es infinita. El hidrógeno forma parte de los lípidos. Por lo tanto hacemos el guest naive de que la proporción de protones es mayor a la mujer debido a que tienen tetas. Las mujeres obesas también tienen más tetas, lo cual también apunta en esta dirección (la alcoholemia no parece tener un papel importante en esto) .

Dat os experimentales: Partícula Resultante

Respecto a la partícula Resultante, aunque no se puede descartar, por simplicidad no considero partículas con color (quarks y gluones) porque para producir termalización habría que tener la leche de densidad, y además sería un cacao. La partícula preferente es el fotón porque al no tener masa necesitas menos energía para producir muchos. Además, el pirotón para interactuar tan débilmente no debe

tener carga eléctrica y por lo tanto cualquier partícula cargada debería crearse en pares con su antipartícula, con todos estos datos proponemos el siguiente lagrangiano de interacción.

y

JdtJlAJI(t)

L /n I = Jd 4xd4y(P(x}+p(y})u(x}ex u(y}

Donde P(x) es el pirotón. Nótese que para que el lagrangiano sea consistente P(x) debe de ser un escalar.

Conclusiones

Hemos presentado una nueva partícula que explica de forma coherente un fenómeno

tan singular como la combustión espontanea. Sin embargo, no cabe más que esperar que me tomen por loco, pues a esos hombrecitos cobardes que viven del Estado la Verdad (con mayúsculas) les importa bastante poco. Nótese que el pirotón puede ser un candidato a resolver otros problemas físicos, por ejemplo, no es descartable que juegue un papel en la materia oscura, e incluso puede estar relacionado con la partícula de Higgs. Sin embargo, debido a la cerrazón de la comunidad científica todo este mundo de inimaginables posibilidades no estará al alcance de los que no tengan la suerte de poder leer PlantaS.

Bibliografía

• ARNOLD, L. E., Ablaze! The Mysterious Fires of Spontaneous Human Combustion , M Evans and Company, Inc. (2006).

CIENCIES 1 ARTS: UN AMOR (IM)POSSIBLE

Les ciencies i les arts són una parella en hores baixes. Com acostuma a passar en conflictes amorosos, la comunicació és complicada. Els científics són cecs al controvertit art contemporani i els poetes sordegen davant les trencadores proclames de la física quimtica. A més, com sol passar en les parelles amb problemes, I'entorn tampoc ajuda. L'escola i la universitat ens obliga a escollir: som de ciencies i són de lIetres. Un cop feta la tria, les materies de cadascun deis bimdols amb prou feines es toquen, ni una miserable carícia.

La dicotomia no afavoreix a ningú. Esbossar escenes de I'affair pot facilitar la reconciliació . L'apropament és factible perque, efectivament, I'amor va existir fins fa pocs segles. Llavors els filosofs també eren matematics, com Pascal, i els pintors feien ciencia, com Da Vinci. Els intel·lectuals pensaven i prou, sense prejudicis a I'hora d'expressar les seves cavil·lacions. Tant si s'aproximaven des d'una perspectiva artística com científica.

Fa de mal dir quan comen<.;aren a tor<.;ar-se les coses pero sembla que el problemes de relació van sorgir a partir del segle XVII, a mesura que les ciencies adquiriren una major volada. Amb la irrupció de les matematiques com a eina de cEllcul, les ciencies obtingueren una major autonomia i avan<.;aren massa de pressa per que les arts poguessin pair les se ves descobertes. Al mateix temps, els científics estaven tan meravellats pel poder de les matematiques per fer comprensible la natura que no necessitaven de les arts per viure amb passió.

De tota manera, ciencies i arts han continuat flirtejant. Són només instants breus i més escassos del que voldríem. En qualsevol cas, són suficients per mantenir I'esperan<.;a tot i que convé no confondre'ls amb els protagonitzats per les arts i la tecnologia. El maridatge tecnologic acostuma a pecar de topic, buit de contingut. I, sobretot, mancat de ciencia.

A tall d'exemple, parlem d'una de les incursions artístiques a la ciencia de la primera meitat del segle XX. Einstein es culpava de no haver estat capa<.; de visual itzar la seva teoria de la relativitat. I

és aquí on entren en joc les arts. Les implicacions de I'espai-temps (tres més una dimensions) relativista ' han estat tractades per artistes coetanis com ara Magritte, Duchamp, De Chirico, Picasso o Dalí. Tots ells han minimitzat la influencia rebuda per la física. Tanmateix, la se va obsessió pel moviment i el temps present a les seves obres ho desmenteix. Foren ells i no Einstein qui representaren la relativitat. Per uns moments, la flama amorosa va tornar-se a encendre.

Aprofitant I'avinentesa de I'any Dalí, fixem­nos en dos deis seus quadres. Dalí pinta la deformació del temps que, segons la relativitat, deixa de ser absolut. La persistencia de la memoria (1931) conté varis rellotges tous i mal·leables, estesos al terra o penjats a la branca d'un arbre. Per una altra banda, La Crucifixió (1954) es preocupa de la quarta dimensió quan mostra Jesús crucificat sobre un hipercub, un cub de quatre dimensions, projectat en les tres dimensions de la perspectiva de la tel·la. Associa la quarta dimensió al misteri de I'existencia, a aquella sobre la qual transcorre la nostra vida: el temps.

La relativitat també estudia la figura de I'observador i afirma que cada observador té la seva propia visió del món. Tornem, per exemple, a la pintura i agafem el cubisme de Les Demoiselles d'Avignon (1907) de Picasso. Precisament aquí, hi trobem un altre encontre. El quadre sintetitza tots els punts de vista en un de sol. La simultane'itat a que aspira la ca<.;a de totes les perspectives possibles de les "senyoretes" és també una preocupació de tipus científico

Les ciencies i les arts s'han trobat en moltes altres ocasions ien altres ambits. Cal recordar-les i trobar-hi raons per tornar-se a estimar. No s'hi val a dir que són massa diferents perque són compatibles. És més, es compaginen i estan condemnades a entendre's. Només cal que facin I'amor més sovint, ni que sigui de forma promíscua, per així recobrar una relació estable, pública i reconeguda. Tots hi guanyaríem. Les ciencies aixecarien el cap de I'obcecada especialització i les arts renovarien Ilenguatges i tematiques. Com les bones parelles, estan fets un per I'altre. Encara que sovint ho oblidin.

Píndoles:

La imatgeria científica pot adquirir categoria artística. Per exemple, el bioleg Ernst Haeckel (1839-1919) va viatjar per tot el món dibuixant especies de medusa. El seu estudi supera el mer interes científico Les lamines s'han exposat en galeries i, fins i tot, s'han editat com a cataleg d'art.

• El lIenguatge científic també pot ser font de crea ció poetica i filosófica. Ben a prop, tenim el físic David Jou que ens fa versos partint de la seva expe r iencia investigadora. A més, el director del Museu de la Ciencia Jorge Wagensberg ens ofereix un lIibre d'aforismes carregat d'esperit científico

• Estem engegant un programa que vol encendre les ments deis nous Leonardos. A partir del mes de setembre a I'espai Laboratori de l'Arts Santa Monica . Esteu tots convidats!

http:www.artssantamonica.cat

Josep Perelló

HumOR '

BOLSA DE TRABAJO DE LA FACULTAD DE FÍSICA

• Se precisa cuadrilla de mantenimiento. Indispensable ir equipados con mono azul. Principalmente desempeñaran las siguientes funciones:

Pasearse continuamente por el edificio comentando lo que hay que reparar. Mover bártulos y/o maquinaria pesada del punto A al B y viceversa. Imprescindible hacer ver que sois indispensables. Se valorará la utilización continua de vocabulario muy técnico (P.e.: Comechispas, Embutidor de pistones, intercalabocados ... ) o de sistemas métricos poco frecuentes (canastos élficos, varas fenicias, pulgadas 3 .... )

• Buscamos un trabajador eficiente y con excelente presencia física para la atención al público en unos prestigiosos comedores. Imprescindible don de gentes y la necesidad de poder hablar sólo mientras se masca un puro con un palillo clavado. A valorar habilidad para dar manguerazos salpicando sin ton ni son a todo el mundo. Se realizara prueba durante la entrevista para certificar la capacidad de destrucción (masiva) de materiales cerámicos.

• Se requiere testador para una conocida empresa de zapatillas deportivas. El aspirante tiene que ser una persona muy seria, capaz de concentrarse en su trabajo (caminar desgastando suela) sin inmutarse de nada que pase a su alrededor. Cabe denotar que debido a la dureza del puesto, se necesita una increíble forma física, y estar acostumbrado a caminar 10.000 Km al día.

• Director de teatro reconocido internacionalmente efectuará el próximo dijueves audición para encontrar a los protagonistas de su nueva obra de teatro. Indispensable ir en parejas. El primer miembro de la pareja necesita aparentar ausencia, pues su personaje exige ciertas dosis de delirios, mientras que el segundo componente será su fiel compañero de viajes. Se necesitan acreditar conocimientos de equitación en caballo y en burro.

• Urge encontrar barón bien formado con pretensiones de luchador profesional para cubrir una baja por defunción. Se desempeñaran funciones de seguridad en las entradas de determinados establecimientos, con la necesidad esporádica de "acompañar amigablemente" a algunos clientes a la salida. Preferiblemente trabajadores con experiencia de cara al público y del sector de la restauración. Muy aconsejable pesar más de 150kg de puro músculo. Se valorará la amabilidad demostrada con las clientas y la paciencia con los clientes durante los primeros 0,01 s. Interesados ponerse en contacto con www.matonesdediscoteca.com

SUJETADORES WONDER<BRAIKET> (Prenda oficial de Mecanica Quimtica)

Mecimica Quimtica presenta Wonder Bra-Ket® su nueva línea de sujetadores (con el fin de mejorar la opinión del sector femenino en las encuestas contra profesores). Y lo hace de la mejor manera que sabe, realzando los pechos con un buen par de Observables Compatibles y su correspondiente valor esperado.

Olvida esos aparatosos sujetadores Stern-Gerlach con esos pesados imanes!!!

Pruébalos gratis!!! Y si no te gustan, te devolvemos al autoestado!! !

LA INVOLUCIÓN DE LAS ESPECIES

Este año coincide con una fecha especial para todos los amantes de la biología y la ciencia er,¡ general. Se cumplen doscientos años del nacimiento del naturalista (que no naturista) Charles Darwin. Célebre científico que como es sabido presentó su teoría de la evolución en formato libro llamado: El origen de las especies. Para ello se sumergió en un viaje que le llevaría básicamente por las zonas ecuatoriales y tropicales del planeta para finalmente arrebatarle casi todo el mérito a su congénere Russell Wallace, con una teoría idéntica pero de casta inferior al parecer.

Por una razón que todavía desconozco e íntimamente ligado con un comportamiento sumamente positivista y por ello altamente peligroso de esta sociedad globalizadora, la palabra "evolución" lleva consigo un significado presumiblemente ascendente. Según Darwin una mejor adaptación al medio nos hace ser mejores respecto al resto de seres vivos, algo moralmente bastante discutible ya que un rapero del Bronx puede estar más adaptado a su barrio que un premio Nobel y no por ello pensar que es mejor persona, o simplemente persona en el caso de los raperos. Es por ello que utilizo la palabra involución para indicar que la traslación de una especie a través del tiempo no siempre es a mejor.

Darwin fue el coletazo final a teorías menos demostrables como la lamarckiana, la creacionista o la inmovilista, alguna de estas todavía perpetuada en algunos estados endogámicos del centro de "u ese a" por orgullo redneck. Lo cierto es que la teoría de Darwin es casi lo mejor que tenemos en cuanto a este tema se refiere, pero cometió un grave error de dominio, se le olvidó decir que su teoría sólo era válida hasta la aparición del ser humano.

Esto es, el hamo sapiens sapiens, desde su aparición ha mostrado infinidad de capítulos en su historia en las que su sociedad retaba a la "evolución" y con ello impedía una mejora del ser humano como especie, con el fin única y exclusivamente de preservar a ciertos individuos con peculiaridades físicas o mentales que realmente les hacían menos adaptados o simplemente inútiles para realizar cualquier tipo de tarea.

Los individuos de nuestra sociedad más avanzados, con una mayor probabilidad de supervivencia y con una clara predisposición genética favorable precisamente son los que ayudan a que individuos inferiores sobrevivan, y gracias a ello, sigan siendo más inferiores aún, y no contentos con ello, hacen que la especie humana se debilite.

Si la libertad es uno de los atributos más encomiables del ser humano, la estupidez es otro. Una manía pseudoprogresista y totalmente irracional hace que un sector de la población desee la igualdad para todos, derechos para todos y para colmo, igualdad económica para todos. Todo esto con una gratuidad que asombraría al mismísimo DIOS (de existir). Si antes una persona miope, como servidor, tenía los días contados en una sociedad troglodita, ahora sería el rey. Si antes había muy poca gente con miopía, ahora ha crecido exponencialmente, gracias por supuesto a la sobreprotección de la sociedad y a los avances científico-tecnológicos. Gente que con un historial médico semejante a un listín telefónico siga sobreviviendo sin duda alguna hace que esos genes sigan pasando de padres a hijos y por ende, debilitando a esta, nuestra especie. Alergias, intolerancias ... todo tipo de enfermedades de transmisión genética serán precisamente la perdición de la supremacia humana y de su bienestar.

Q~I::~ \lo.mas I:ea\mente donde nos interesa, que es el factor mental . En referencia a lo antes ~~~~<::::'~~~<::::', '-o.Üo. ü\a más impera la democratización del TODO. El mundo entero sufre un narcisismo de fibro mientras "esos inviduos inferiores" de los que hablaba antes hacen precisamente que aquellos que les han salvado de la quema de la "evolución de las especies" sean vilmente juzgados y vilipendiados por todo un elenco de infra-humanos.

Empecemos con el derecho a voto. Sufragio universal. Cualquier individuo independiemente de la clase social, independiemente del sexo, independientemente de su condición económica,

independientemente de carencias físico-mentales, independientemente de su capacidad moral, independientemente de su nivel intelecto-cultural, es capaz de decidir sobre algún tema de transcendencia (o no) emitiendo un voto. Es lo mismo que ir por la calle y por un método pseudoaleatorio hacer presidente de una importante multinacional a por ejemplo un borracho de la calle. Dar ese poder gratuito a una persona sin tener en cuenta nada de lo antes mencionado es como darle el poder virtual de decidir sobre un país a un violador, alcóholico, facha, inculto, neng de castefa, asesinos y así podría seguir hasta el infinito.

El eterno debate de quién se merece el qué. ¿Alguno de ustedes osa discutir sobre algún tema de mecánica cuántica o superconductores con el portero de su edificio? ¿Por qué cree, pues, el pueblo llano que sí tiene idea de economía, historia, política, moral y lo peor de todo, ciencia, para poder decidir el camino de un país? Más cuando la mayoría de ellos apenas saben escribir y leer y precisamente son los que rehúsan de la cultura.

El fallo del comunismo está en creer que todos somos iguales, obviamente NO somos iguales. El fallo de la democracia está en creer que todos sabemos lo que votamos con conocimiento de causa, y que además gozamos de libertad suficiente como para hacerlo. Recordemos que la libertad va íntimamente ligada al conocimiento y la riqueza personal. Eres más libre cuanto más conoces y por tanto tienes más capacidad para elegir con cierta dignidad. Es el momento de destruir este estado de comunismo intelectual en el que a todo el mundo se le presupone cultura y capacidades infinitas para ser igual de listo, alto, hábil, bello, etc ... que el resto. NO TODO EL MUNDO TIENE ACCESO REAL A LA CULTURA Y A LA BELLEZA, por tanto, NO TODO EL MUNDO PUEDE HABLAR DE TODO.

Con el permiso del lector, me he permitido el lujo de ofrecer una idea loable al problema de: La inteligencia en el mundo es constante, sin embargo el número de habitantes sigue aumentando. Dejando de banda métodos neo-nazis, que son bastante impopulares por cierto. El derecho no debe ser injustificado, el derecho debe ganarse. Nadie conduce antes (o así debería ser) un coche sin antes tener que pasar una serie de pruebas escritas y prácticas para demostrar que sabe utilitzar un automóvil y demostrar que tiene un mínimo de conocimiento para desenvolverse con facilidad por un mundo tridimensional. Nadie cuestiona este hecho. Todo el mundo ve razonable la idea de aprender y demostrar que sabes para poder circular. Hagamos lo mismo con el voto.

SUFRAGIO INTELECTUAL. Todo el mundo tiene derecho a votar, independientemente de todo. Simplemente tiene que demostrar mediante pruebas concretas que tiene las habilidades necesarias para ello y para asumir con responsabilidad el éxito o el fracaso de la gestión de un país.

y por si a alguien no le ha quedado claro: No soy una ONG.

CERVEZA GRASSMANN (Bebida oficial de Álgebra lineal i geometría)

¿Harto de no entender nada en las clases de Álgebra? Crees que necesitas alguna fuente de inspiración en forma de sustancia legal para seguir las clases, no?

Con la Cerveza Grassmann® tendrás todo lo necesario para pasar de unas bases a otras sin necesidad de recurrir a la violencia. Bébetelas de una en una o incluso de forma dual para una mayor osmosis cultural.

OH sí NENA!!! GRASSMANN PREFIERE FÍSICA!!! (Ohhh Yeahh)

Debido a la dudosa legalidad de la bebida, sólo disponible en el local de estudiantes. NO preguntéis en el bar NI en el restaurante Choteras (y buyates).

V. Freire

L'ART DE PENSAR (O DE COM TOT CONEIXEMENT ES SUB1UGA A LA FÍSICA)

La FÍSICA. Aquesta paraula ressona dia sí dia també a les nostres orelles, omple els. passadissos d'aquesta facultat, i, a la majar part de nosaltres, ens fa sentir orgullosos, ens omple d'interes, i ens recorda per que som aquí. Sí, realment sabem que és, pero, podríem definir-la?l

[ELS SEGÜENTS PARÁGRAFS DISCUTEIXEN SIGNIFICATS, SÓN FEIXUCS I CARRINCLONS, PREGUEM QUE EL LECTOR AMB GANES DE QUEIXAR-SE SE'LS SALTI I ENS DEIXI TRANQUILS]

La definició de FÍSICA ha d'incloure tot intent de crear un model matematic que s'ajusti a una part de la realitat (o tata, si fas possible), ja que, almenys a primer cap d'ull, pocs altres vincles es traben entre el procedir de les diferents disciplines de que esta formada. 2

Ara bé: es pot trabar una diferencia entre una definició d'aquest tipus i la definició principal de ciencia 3?: Si la FÍSICA és Fila ciencia és C, FE C (la definició de FÍSICA comen<;a per "ciencia que ... ,,4) pero el que ve a continuació 5015 aporta una contribució: lIeis quantitatives.

El concepte de "fenomens de la natura", és, en el pitjor deis casos, poc seriós. Quin fenomen no és de la natura, si la definició de natura (amb I'accepció en que s'utilitza) comen<;a per "Conjunt de la realitat existent"? A més, el concepte "quantitatiu" no pot fer referencia simplement al N, o a R, o C, o simplement al conjunt d'espais Rn

, ja que els fem servir tots. Així, "quantitatives" és un concepte més ampli, alguna cosa que inclou el concepte matematic de "cos" pero que probablement tingui un sentit més general, alguna cosa així com "Iogica", i per tant, equivalent a "capacitat d'obtenir resultats exactes".

Així, sent C la ciencia (el conjunt de les ciencies) i F la FÍSICA, tata part de la ciencia, per definició, a compleix les propietats per ser ciencia, que coincideixen amb les de ser part de la FÍSICA ('\la E e => a E F). Igualment, veiem clarament que I'invers també es dóna ('í/aEF=>aEC).

[AQUÍ, EL LECTOR D'ABANS REPREN LA LECTURA]

Basicament, dones, sent F la FÍSICA i C la ciencia tenim, ni més ni menys que C k F k C => F = C, la qual cosa prava que la ciencia i la FÍSICA són el mateix, iCE C;F E F que prava que els lingüistes no saben el que es fan i si no es jubilen aviat ens trabarem incapacitats per parlar per culpa de la paradoxa de Russel. Ara bé, deixant de banda discussions sobre conjunts extraordinaris no hem de tenir cap mania en afirmar que nosaltres estudiem LA ciencia, i la resta n'estudien parts.

Per si I'afirmació anterior sembla massa demagogica i prepotent a algú, adjunto el següent esquema marcant els Ilocs que ocupen diverses disciplines que hom considera allunyades de la mecanica i la termodinamica en el gran esquema de LA GRAN MARE FÍSICA.

1 El lector, després d'una petita consulta a un conjunt de fulls impresos, respon : " Ciencia que estudia les lIeis quantitatives que regeixen els fenomens de la natura, des deis seus constituents i interaccions fonamentals fins a les seves manifestacions col·lectives més complexes" 2 Comparin la directa observació del moviment i constatació deis principis d 'interacció més basics de la mecanica amb la introducció de la idea d'equilibri termic en un conjunt de sistemes deis quals podem mesurar diverses variables, independentment de quines siguin aquestes variables . 3 "Conjunt de coneixements, i I'activitat destinada a assolir-Ios, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i practicament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat." 4 Aquí s'anomena "ciencia" a cada una de les branques de la ciencia abans definida (2a accepció)

FÍSICA (Algunes branques de la física, com I'optica, I'astronomia, la meteorologia o I'arqueologia no són a I'esquema perque no cabria al full)

I!)...;e,s.

¡¡:C!S'í <6\I.lF-S

<2 '1'3 t I'\~ e ... :0.. , ~

l l>E L'Cl<'Z.t>I/.E bE-fO ---6:l.AlJC;CE.'S \

'\

/

/

/

./ /..lEC.~AJ,·c:J\

LL:~SS teA-

./ -------'1;>

i ).Iec..A¡"úÁ ~ &c~ i'J\teA

\~

I..\E.C.AI'li' cA

ES..-A-\> (s'ri'cl1

~

'l'OLITic.A

L HO¡U<:J1t ¡!.&SV2. C:>

~S"l( uLTt:..¡ DE.

L' ~NI~e..s

ES'\0Dl ti:

L ' koNE

H¡;f..l~NiTATS

lOE e~I>(!.E ~ 3 "nll¡.)<:¡0e:.s ) .lo ~

Algú podria comentar que algunes disciplines esmentades no estan exclusivament incloses dins la FÍSICA, per exemple, que la biologia és quelcom més que química i FÍSICA de fluids,

L'individu que ens pretén contradir segurament ha al·legat que en donar nom als músculs, classificar animalets o estudiar la lIengua maorí no forma part de la FÍSICA, ja que en cap deis tres procediments (ni en cap de semblant) s'aplica el metode científic (Recordem, F=C, no?). Ara bé, no formava part de la Física I'estudi de les "manifestacions col·lectives més complexes" de totes les seves lIeis? Aquest mateix lector bé considera que I'estudi del sol és FÍSICA, no? Si respon que no que vagi a parlar amb els del pis de dalt, s

En resum: La ciencia, o sigui la FÍSICA, inclou tot coneixement sobre la realitat i per tant, com a físics, ocupem un lIoc únic i privilegiat. Exigim I'idolatrització que mereixem, així com la invalidació de tots els títols i carrecs a qui no hagi assolit abans un nivell mínim de FÍSICA (sent poc exigents, el de final de ir) i un replantejament immediat de tots els models d'ensenyament existents per tal de redre<;ar per fi una societat per tradició ignorant i encapritxada en obviar les evidencies.

5 P8 no es fa responsable de ferides, talls, hemorragies internes i altre tipus de danys col ,laterals ocasionats quan voste tracti d'imposar la seva veritat sobre els departaments de meteorologia i astronomia .

QUE ERA UN SIMPLE MININO? MI ORGANISMO, MIS INSTINTOS Y EN GENERAL TODA MI ESENCIA ESTÁ COMPUESTA A PARTIR DE LA INFORMACIO'l QUE VOY ABSORVIENDO ... SOY UN NUEVO ESLABÓN DE LA EVOLUCIÓN QUE INTERIORIZA LA INFORMAOÓN HASTA MUTARSE A SI MISMO .. .

NO TENEMOS MÁS REMEDIO QUE USAR EL ARMA DE PLANTA 8 ....

¿QUE TERRIBLE SECRETO OCULTARÁ LA CARPETA?

iEYI EL PORTAL DE MM2. ENTREMOS ANTES DE QUE EL LECTOR SE PREGUNTE POR EL SENTIDO FíSICO DE LA ANTERIOR VIÑETA ...

round'l

FI6.TI

¿IQUÉI? iMI BARRA DE VIDA! iAAAJJ!

PUIII

L'ESPASA DIFERENCIAL II

Aquella primera tarda és potser la que més em costa de recordar, i, sobretot, d'ordenar. Sovint, en tractar d'exposar els fets crono/ógicament, m'adono que hi ha importants transposicions de fets ¡' converses. La meva hipótesi és que recordo amb més precisió I'ordre deIs esdeveniments posteriors gracies a I'evidencia d'algunes relacions de causalitat. El fet que el nostre entorn no fos totalment aillat de I'exterior em priva de guiar-me per I'augment d'entropia del sistema. Així dones, confiaré en que una o varies permutacions crono/ógiques no seran incongruents amb la meva narra ció i em disposo a continuar:

REGIM NO ESTACIONARI (O DE COM PARAMETRES SIGNIFICATIUS DEL SISTEMA OSCIL·LAREN AL LLARG DE LA TARDA)

La probabilitat que una persona en concret entrés en aquella sala en concret en aquell moment era practicament nul·la, pero, per descomptat, el nombre total d'integrants de I'especie humana era prou significatiu com perque la probabilitat total es regís per una distribució de Poisson. Estimava que el parametre d'aquesta distribució era fon;;a baix, i per aixo em vaig sorprendre quan la funció de la quantitat de gent a la sala respecte al temps es va comportar com la integral d'una delta de Dirac. El meu mestre, després d'entrar a la sala, va accelerar-se rapidament i negativa en veure l'Apostol.

- Bon amic, temia que la teva funció d'ona fos identicament nul·la a tot el castell. T'he buscat per tot arreu.

- HIPÓTESI: Hi ha massa funcions d'ona que són identicament nul·les aquí. O massa poques. En tot cas estem lIuny de I'equilibri.

- Trobes a faltar LindelDof? - AXIOMA: Trobo a sobrar Borel - Són equivalents? - SoIs afegint-hi altres axiomes, per exemple ... AXIOMA: L'abscencia de Borel i la presencia de

LindelDof són equivalents. Aleshores, directament, TEOREMA: Trobo a faltar LindelDof, amb demostració trivial.

- No sé si és massa fiable aquest axioma. Només espero no tingui cap rerefons de certesa -l'Apóstol orienta els ulls cap a ell, amb un posat seriós-. Sí, d'acord, com a axioma és valid. Sé que soIs creem models, que tot el que hi ha més enlla de la ment és incert, peró la nostra labor és crear models que encaixin amb el que ens toca viure. Cal estudiar la resta?

- CONOICIÓ DE PLAUSIBILITAT: És possible que aquesta actitud empirista fos la causa de la teva no admissió entre els cavallers integrals de la Taula Hiperbólica.

Es va fer un silenci incomode. Després, van reprendre la conversa pero evitant retornar als arguments anteriors. Vaig sentir-los parlar del setge a Castellet i deis Cavallers Isomorfs, i de tots els problemes amb alquimistes.

Al cap de poc, va fer acte de presencia I'home que ens havia permes I'entrada. Vaig descobrir que el seu nom era Hamilton. Va parlar d'un nou grup d'alquimistes, que a base d'assaig i error havien apres a diferenciar alguns potencials termodinamics i que eren capa<;;os d'entendre algunes reaccions, aixo sí, sois a temperatura i pressió constant.

- Es fan dir químics i són terriblement arrogants. S'esforcen a mantenir un quocient superior a la unitat entre el nombre deIs seus atacs i els de la resta d'alquimistes, i, tot i ser una minoria, se'n surten.

- És dones aquesta la font de tots els problemes? - Va demanar el meu mestre. - No explica que sense avisar un exercit sortit del no-res hagi atacat Castellet. No explica que

ningú sapiga fer-hi res. No explica que els camperols s'hagin organitzat per atacar esglésies de I'orde de Taylor.

- Aquest darrer fet s'explica per si sol. Sota el lema del "deriva et labora" s'havien apropiat del que altres havien guanyat amb suor.

- És que no ets capac; d'apreciar el treball de la ment? Alguns que afirmen al mateix han estat sotmesos a certs processos irreversibles. Tens sort que aquí no compartim els mateixos metodes.

En aquell moment, es va sentir un crit al pati exterior, i, al mateix moment [realment devia haver infraestimat el parametre de la distribució] una dona de mitjana edat va entrar a la sala i se'ns va adrec,;ar amb tota serenitat:

- Hola. Venia a dir-vos que un grup d'alquimistes estan atacant la porta de la muralla exterior, tirant ampolles d'acid i tal .. . Bé, Lorentz esta terit, pero no cree que sigui greu, i si ho és tampoc cree que hi poguéssim ter res.

Sense ni tan 5015 donar les gracies, el meu mestre i l'Apostol es van precipitar cap a I'entrada. Vaig esforc,;ar-me a impedir que la distancia entre ells i jo augmentés gaire, tot i que va ser impossible: fins i tot des del meu sistema de referencia es desplac,;aven rapidament.

Era la primera situació de perill real que es presentava a la meva vida, pero el meu mestre no m'havia preparat malament. Era capac,; d'estimar amb precisió a ull nu les distancies, la qual cosa era imprescindible a I'hora d'utilitzar miralls i lents per concentrar lIums intenses damunt les robes deis alquimistes, encenent de retruc segurament les substancies combustibles que portessin sense haver de gastar un sol projectil .. En aquella Iluita, pero, amb la porta just sota I'ombra del castell, caldrien altres mitjans. Sense cap mena de dubte el meu mestre duia armes apropiades i me'n deixaria una.

Quan vaig arribar alla vaig trobar-me un panorama curiós: L'Apostol s'estava enfrontant als alquimistes a curta distancia, a I'exterior, impossibilitant que I'ataquessin amb substancies perilloses. Esgrimia una espasa a una ma amb una agilitat sorprenent, i procurava empenyer alquimistes per fer­los sortir de I'ombra. Mentrestant, un home i una noia atenien algú que esta va estirat a terra, que devia ser Lorentz. Dos equips de tres persones s'esforc,;aven a traslladar dues lents enormes amb els seus suports al lIarg del mur cap a un Iloc on resultessin més útils. Un grup petit procurava netejar els bassals d'acid abans que causessin gaires danys estructurals. La resta disparaven des del mur amb tot ti pus d'armes de projectils curioses. La del meu mestre, per exemple, dissenyada per ell mateix segons era el costum, consistia en un suport que es situava horitzontal espontaniament (mitjanc,;ant un contra pes, la qual cosa el feia inútil si la maquina estava sotmesa a acceleracions), un sistema de cordes unides per politges que permetien assolir una tensió significativa, i un sistema que dirigia els projectils a un angle que es podia regular segons la distancia a la que es volgués disparar. El sistema permetia disparar diversos tipus de projectils dins un rang acceptable de mides i formes, i fins i tot permetia lIanc,;ar-ne diversos de cop, pero el meu mestre havia realitzat el calibratge i els calculs per fletxes de punta rodona Ilanc,;ades d'una a una, i per tant aixo era el que utilitzava. Amb els alquimistes a tocar del mur, disparava amb un angle negatiu i maxima tensió, i els projectils adquirien prou moment com per clavar-se profundament al cos deis alquimistes i fer-Ios caure enrere, sovint per no aixecar-se. Sense pensar-m'ho dues vegades vaig agafar I'arma de Lorentz i vaig intentar esbrinar com funcionava per poder disparar, recolzat contra el mur per a evitar que em toquéssin.

Tot i aixo, els alquimistes ens superaven molt en nombre i els que podien acostar-se no dubtaven a Ilanc,;ar projectils amb acid i explosius. El mur podia protegir-nos deis projectils directes, pero més d'una vegada vaig haver d'apartar-me rapidament per evitar una pluja d'acid.

L'arma de Lorentz partia d'una idea molt simple: es feia girar un projectil explosiu entorn d'un eix en una cambra de buit de forma circular, afegint un impuls a cada volta, fins que adquiria velocitats esfere'ldores. Aleshores, el mecanisme el deixava anar. La fon;;a de I'impacte era més que suficient per fer explotar el projectil. Hi havia un mecanisme per seleccionar la distancia pero els valors escrits havien estat tatxats i Lorentz s'havia limitat a escriure a sota el següent:

~1- p2 ? No disparar a més de 10 000 000 mis

- Deixa aixo- em va dir algú -. Lorentz esta sonat. Aquesta cosa no funciona.

Hi va haver una explosió prop nostre i tres o quatre persones van caure enrere. Vaig córrer a ajudar a treure'ls de la zona on els projectils d'acid les poguéssin tocar. Durant el breu moment que vaig restar exposat vaig poder veure que l'Apostol havia separat els alquimistes i el meu mestre li estava cobrint les espatlles, pero en seguien venint més. Un projectil em va passar fregant. 1, en ao.ue\\ moment, vaig veure apareixer dues figures damunt d'un turó proper.

FISIQUEROS

La redacció de Planta8, en afany d'obrir-se nous horitzons en el món del periodisme d'investigació, ha creat un confós grup de recerca especialitzat en el brut i humil treball de campo Els seus integrants han estats entrenats a consciencia per ser capac;;os de subornar, robar, extorsionar i matar, obtenint així les histories més reveladores i polemiques. Aquest arriscat i novedós projecte s'anomena Fisiqueros

El seu esperadíssim primer reportatge neix amb la intenció d'aparentar, per un cop, que als físics ens importa quin és el concepte que té la societat actual sobre nosaltres. Per aquest motiu, els nostres Fisiqueros, s'han transformat en vertaders cac;;adors d'opinions ambulants, passejant-se per ambients realment heterogenis: des de les macrofestes universitaries, als tímids concerts de barri; recorrent els baixos fons de la nit barcelonina, les zones de festa, el transport públic a hores intempestives, els "baretos" de mala mort ... Resumint: els nostres reporters s'han dedicat principalment a entrevistar universitaris borratxos que no tenien altra cosa a fer que parlar amb tres desconeguts que els apuntaven amb una gravadora.

Cal dir que, gracies al seu remarcable poder camaleonic, els nostres Fisiqueros no són en absolut reconeguts com a ñsics pels subjectes sotmesos a prova, rebent d'ells qualificacions d'aquests tipus:

- "Quan m'han dit que eres física he pensat que series /letja i rara. Ara veig, pero, que sembles normal." (Cayetana - 20 anys, Estadística UPC )

- "Vosaltres no teniu pinta de físics, perque no mireu a la gent per sobre de I'espatlla." (Lucia - 19 anys, Biologia UB)

- "No sembleu físics, tot i que teniu cara d'intel·ligents." (Carolina - 19 anys, Biologia UB) - "Joder, doncs vosaltres no sembleu físiques. Pero et puc dir que tu, tot i que encara no ho sapigues, ets

lesbiana. En canvi tu, ets totalment hetera, i a més de les vicioses." (Natalia - 22 anys, Dret Univesitat de Pamplona)

Aquesta habilitat és d'un gran valor, ja que permet als nostres reporters realitzar una millor immersió dins La Comunitat no-Física, aconseguint així una mostra no contaminada de les opinions del poble pla. Tots Nosaltres tenim la coneixenc;;a que en intentar prendre contacte amb Ells, es senten amenac;;ats i enva'its en el seu territorio La raó d'aquest fet ha sigut greu objecte de discussió d'etolegs i la primera línia d'investigació deis nostres reporters. Després d'ardues hores de feina ininterrompuda Fisiqueros ha topat amb la solució: Aquest recel és degut al marcat complex d'inferioritat que els devora quan intenten posar-se a la nostra alc;;ada:

- "Jo sóc molt subnormal. Us he dit que estudio una carrera del social." (Arnau - 19 anys, Psicologia UB) - "A un de /le tres les Matematiques Ii sonen a xino i li costa moltíssim. És molt menys intef./igent que un

físic." (Arnau -19 anys, Psicologia UB) - "Per estudiar dret no és necessari esser intef./igent. Per estudiar Física has d'ésser-ho molt." (Alba - 21

anys, Dret UAB)

Cal remarcar que el sentiment de mortalitat enfront la Física no és intrínsec de cada persona sinó que esta directament causat per la presencia d'un ñsic. S'ha demostrat en recents estudis que tots Nosaltres estem envoltats per una mena de bombolla imaginaria, que quan algú la traspassa queda atrapat en el nostre campo Tots i cadascun deis que es troben sota el seu efecte, es sentin immensament petits i necessitin fingir-se interessats en Ciencia per intentar dissimular-ho. D'aquesta manera s'inicien converses dispars i disparatades.

Tenint en compte aquest fet, el nostres Fisiqueros han classificat tots els individus en dos grans blocs segons el tipus de respostes externes obtingudes en apropar-nos a Ells. Els qui pertanyen al primer d'aquests blocs, diametralment oposat a I'altre, es caracteritzen per alabar les nostres persones extraordinariament. No tenen inconvenients en immediatament reconeixer els ñsics com a formes de vida superior, organismes fora serie i entitats mereixedores de respecte infinit:

- "Els ñsics han de tenir un cervell diferent, perque han de concebre coses realment abstractes, que no pot entendre la majoria de la gent." (Lucia - 19 anys, Biologia UB)

- "Estudiar Física és molt honorable: Estudiant dret, coneixes les regles que han creat els homes; estudiant Física coneixes les regles de /'univers i la naturalesa." (Isabel- 20 anys, Dret UAB)

- "Tots els físics tenen un coeficient intel·lectual superior a 180. Aixo és científic, els que estudien Física ten en un nivel/ d'intel·ligencia superior a la resta de carreres." (Arnau -19 anys, Psicologia UB)

Contrariament, les persones pertanyents a I'altre bloc poden identificar-se per ésser uns envejosos descomunals. Molt erroniament, ens consideren a Nosaltres persones qualssevol com Ells i, el que encara és pitjor, creuen que la Física no es mereix tot I'amor que nosaltres li donem. Per tant, opinen que nosaltres, estimant i dignificant La nostra Ciencia, el que realment este m fent és exagerar per així poder vanagloriar­nos de nosaltres mateixos:

- "Tinc coneguts ñsics que són uns creguts. Tenen una opinió envers la biologia bastant odiosa. Segons el/s, la biologia simplement I/egint un /libre /'entens, i per aixo no té cap merit fer aquesta carrera. Consideren els biolegs com a gent de ciencies de segona." (Carolina - 19 anys, Biologia UB)

- "Els ñsics haurien de morir. Diuen que els agraden les matematiques i es pensen que en saben pero I'únic que fan és integrar." (Josep - 22 anys, Matematiques UPC)

- "Els físics considereu que la Física és La Ciencia, i la resta són pseudo-ciencies." (Xavier - 20 anys, Química UAB)

- "Els ñsics en I'únic que creuen és en la seva Física i discriminen els altres nuclis. Són uns egoistes." (Albert - 19 anys, Química UB)

Pero cal esmentar especialment un altre tipus de res posta que s'ha demostrat comuna en totes i cadascuna de les persones entrevistades pels nostres reporters: La totalitat de la mostra analitzada pensa que I'elit ñsica té uns habits i comportaments antinaturals i sheldonistes. Sense cap argument que els doni la raó, escupen infamies contra Nosaltres que demostren la incapacitat que Ells tenen per comprendre coses que s'allunyen lIeugerament de la seva su posada realitat:

- "Pero, si estudieu Física, quan sortiu? Un cap de setmana en /'any? Sé que la majoria deIs ñsics són gent asocial." (Lluís -20 anys, Filologia anglesa UB).

- "¿Cuántos pavos con camisetas Manga, pantalones de chándal y barbas hay en tu uni, chaval?" (Arnau -19 anys, Psicologia UB).

- "¿Cuánta gente hay con miopía en Física? ¿Cuántos con gafas de viciados de estudiar? (Bernat -19 anys, Ciencies Polítiques UPF).

- "Te digo una cosa, si tú te bajas en Palau Reial, hay dos direcciones, la de derecho y económicas y la de Física. Mira la gente que va hacia un lado y hacia el otro y verás que los físicos son los más raros." (Marta -22 anys, Nutrició Humana i Dietetica UB).

- "Sempre he cregut que els ñsics són la part friki del món." (Albert - 19 anys, Química UB).

Aquesta manca d'enteniment, molts cops es tradueix en la impossibilitat de poder copsar conceptes abstractes. Llavors, esmentar la paraula "Física", i per extensió la paraula "ñsics", provoca gran confusió i un col·lapse neuronal greu en tots aquells pobres il·lusos que no veuen més enlla del seu món:

- "Vosaltres no sou ñsics perque no sou d'aquel/s primets amb ul/eres que es queden a casa a /'ordinador i juguen a jocs o es fan pal/es. Ai, no, no ... que aquests són els informatics Físics? Hostia .... Físics ... Són els que van amb els tubs aquel/s ... o aixo és química ?? Física, mmm ... no és Educació Fís ... Joer, no ... Física??? Pero quina pregunta em fas tu? Dona'm varies opcions per contestar!!" (Gerard[l] - 20 anys, Educació Social UB)

Pero ElIs no només són incapa<;;os d'interioritzar allo intangible, sinó que molts cops fins i tot tenen problemes en intentar enraonar sobre coses basiques de cultura general. Consulta-ho amb el teu farmaceutic si ho creus necessari, pero Fisiqueros t'assegura que els sacrilegis que surten de la seva boca tenen efectes secundaris, podent provocar mal d'ulls, d'orelles, de cap i sobretot dolors greus al cor:

- "L'Einstein no era matematic i químic??" (Jordi - 18 anys, Empresarials UB)

[lJ Gerard Rius, Nom de pallasso : Somrius. <http://www.youtube.comjsomrius>

- "Einstein era un tio amb els pelos molt bojos, i que es treia les fórmules del cul. Era un morat, es fotia sintetics per tots costats." (Oriol - 20 anys, Economia UB)

- "La bomba nuclear és una cosa que no s'hauria de saber. La culpa de tot la tenen els físics." (Carles- . 21 anys, Enginyeria Industrial UPC)

Ells, essent capac;os de deixar anar tals mostres de rotunda ineptitud, no es queden curts a I'hora de valorar la Gran Minoria femenina que es troba entre Nosaltres. Sabem que les noies a la Facultat Física no són tan abundants com a d'altres, pero afortunadament ja no ens trobem en temps del Varela quan n'hi havia dos per classe, una de les quals era molt lIetja i I'altre era monja[21. Tot i així, ElIs conserven la concepció prehistorica de la dona física:

- "¿Sabes cuántas tías hay en mi universidad?? No soy ñsico ni matemático, pero te lo puedo decir: Muchas. ¿Cuántas hay en la tuya? Ella, y dos más que son tope de feas, ¿no?" (Arnau -19 anys, Psicologia UB)

- "O sigui, que tu ets unes de les quatre guapes que hi ha a la facultat de Física ... " (Lluis - 20 anys, Enginyeria Tecnica Meómica UPC)

De tots el mites que corren sobre Nosaltres, els únics que hem trobat que estiguin basats en algun argument plausible, són els relacionats amb la cerimonia commemorativa en nom del nostre patró Sant Albert. Aquesta festivitat s'esta consolidant cada cop més fort com a epicentre de la festa universitaria barcelonina:

- "Sant Albert és La Fiesta. Todo el mundo lo sabe." (Arnau -19 anys, Psicologia UB) - "M'han contat que a Sant Albert es monten vertaderes orgies i que tothom corre en pilotes per la

facultat." (Joan - 20 anys, Arquitectura UPC)

De tot plegat, extraiem la conclusió que els físics són vistos per la societat com éssers estranys que no hi pertanyen, personatges excentrics deis qual tothom en vol defugir. Les histories que de nosaltres es conten, fan que no siguem ben rebuts enlloe. Pero sempre podem trobar alguna excepció que ens confirma la regla:

El Personatge: El Soldat Imperial

- P8: Que n'opines deIs físics? - SI: Jo comparteixo pis amb una ñsica, i crec que són molt

bones persones. - P8: Quin paper penses que tenen a la societat? - SI: Són molt útils, perque la Física esta per tot. La Física és

necessaria. Per tot cal Física: per fer els destructors espacials, les armes, les espases laser, per controlar la Fon;a ... i la fon;a és molt important en Física. Llavors ciar, per ser un bon Jedi s'ha de ser ñsic.

- P8: Una pregunta, per que no estas estudiant Física? - SI: Perque els que no valem, una de dos, o som psicó/egs o

som StormTroopers, i jo he volgut fer les dues coses.

(Poi - 20 anys, Psicologia UAB)

Proximament:

Fisiqueros s'endinsa en una de les lIunes del planeta Endor per esbrinar I'esgarrifosa veritat sobre ... "L'amenac;a e-U OC" .. . : Com són aquestes noves criatures? ... Hem de realment témer una futura invasió e-UOC"? ... Podrá George Lucas inspirar-se i crear una nova saga?

Tot aixo i més en ... el proxim reportatge de ... sharananan ... FISIQUEROS ...

[2] Veure pag o 10 de Planta8#50

PRCFE55CR5

ATRACCIÓ FATAL

Recolzat en el bra<;; dret de la cadira l'Ignasi inspeccionava amb precisió qUlrurgica la darrera actualització de la plana internacional de geocaching cercant algún nou objectiu amb el que satisfer el seu esperit observador. L'Ignasi era conegut internacionalment per haver estat el primer en descobrir alguns deis milimétrics geocaches amagats per la retor<;;ada ment del Dr. Rho amb el que mantenia una curiosa simbiosi. El seu rictus seré mostra signes d'enuig quan el telefon trenca la magia del moment:

- Ignasi, truquen de la companyia d'assegurances czc. Sembla quelcom in teressant.

- Gracies Aina. Passa 'm la trucada.

Més que una secretaria eficient l'Aina era a ulls de l'Ignasi una barreja entre Freud i mosen Pitu, el capella confesor que va marcar els seus anys d'infantesa a I'hospici, per dominar la rara habilitat de saber dir paraules engrescadores en moments precisos i saber callar i escoltar quan les circumstancies ho demanaven.

- Bona tarda, Sr. Debo. Li parla A. Turu/l de czc. No se si ha escoltat les notícies d'aquest matí sobre I'incident al porto M'agradria parlar amb vosté personalment sobre un assumpte de maxima importancia. Seré al nou canal de mercaderies, sap on és? Donaré indicacions a I'entrada perque em trobi.

- No hi he estat mai pero no cree que em costi gaire. Arribaré en una hora.

L'Ignasi va mirar per I'ample finestral, observa el moviment pendular deis plataners de I'avinguda i decidí que amb aquella rufa el transport públic era una opció més segura que la d'anar amb Speedy, la seva vetusta vespa. A més li proporcionava temps per resoldre el darrer problema que havia trobat a Carrollia, la secció de matematiques recreatives de Mensa España. En un tauler d'escacs de 3x3 hi ha just en cadascuna de les 4 cantonades un cavall, dos blancs idos negres, i la qüestió és determinar el nombre mínim de pasos necessaris per invertir les posicions sabent que en un escac no pot haver-hi mai més d'un cavall.

r---------------~

L'entrada del canal era un formiguer de periodistes, policia i curiosos de tota mena. Al identificar-se un gegant amb ulls de duc el va acompanyar fins on parava en Turull. En el camí l'Ignasi observa que el canal tenia uns 2 Km de lIarg i uns SOm d'amplada. Hi havia dues pasarel·les mobils que connectaven els dos molls del canal permetent I'accés al de mar endins. Al mig del canal s'albirava un gran vaixell que ocupava gairebé la totalitat del canal i un iot enganxat literalment prop del moll de mar.

- Arriba una hora tardo

- Miri, aquest canal sera arquitectonicament un referent i potser li donara molta fama a la ciutat pero tot seria més senzi/l si algú hagués pensat en facilitar el seu accés. Em volia per dir-me aixo?

- La fama de Ignasi D. Debo precedeix la seva persona. La companyia a la qual represento vol maxima discrecció i premura en la resolució d'aquest cas i vosté és la persona ideal, si els meus informes no són erronis.

- Dones, anem al gra i expliquim en que consisteix 'el cas'.

- Aquest vaixe/l ha estat /logat durant tres dies per fer una subhasta privada. Alguns deIs articles que s'adjudicaran mai han estat en mans públiques i els seus amos volen que aquestes peces úniques només vagin a mans de confiam;a, les quals han estat triades amb meticulositat. La meva companyia s'assegura que durant el procés d'exposició i subhasta tot sigui en ordre. En principi no hi havia intenció de tocar port pero un deIs assistents va patir una crisi cardiaca que requeria serveis medies urgents i per no despertar curiositats indesitjades es va triar aquest canal, una mica a/lunyat de mirades indiscretes, per passar la nito E/s deta/ls de I'incident els facilitara el capita.

Impecablement uniformat el capita prengué el fil deixat per en Turull.

- Al vespre cap a les 21:21 vam sentir un cop bastant fort a babord tot i que erem amarrats. Un iot de uns 40m d'eslora s'ens havia encastat lateralment en una maniobra perfectament calculada perque I'impacte va afectar durant uns quants segons el nostre sistema de seguretat, moment que algú va aprofitar per substraure I'article més preuat de la colecció. L 'únic tripulant del iot esta en un camarot sota vigilancia policial. E/s cómplices han de ser-hi encara al vaixel/ donat que ningú no ha pogut sortir del mateix peró desconeixem el metode emprat per donar el copo

- Parli'm del sistema de seguretat.

- Els objectes estan exposats en una sala especial dotada de 10 cameres controlades des de I'exterior. Un seguit d'urnes especials dotades de sensors de temperatura i pressió protegeixen aquest articles de tal forma que el més mínim contacte amb el receptacle dispara el sistema d'alarma. A més, hi ha personal de seguretat a I'entrada de la cambra d'exposició.

- Deia que el sistema de seguretat va quedar afectat.

- Si, es van produir interferencies tot just després de I'impacte. Durant uns 10 segons, el temps necessari per cometre I'acció. Tenim imatges de totes les peces abans i després de I'incident. No hi havia ningú a dins de la sala en aquel/ momento

- Parli'm de la pe<;a.

- Es tracta d'un vitral/ del segle XI, quadrat, d'uns 30 cm de costat on esta representada una flor de lis. Es considera la pe<;a més antiga feta al nostre pais amb tematica profana.

En Turull va obrir una carpeta i mostra una fotografia de I'objecte.

- Li mostraré el que els l/adres han deixat.

Després de caminar per uns quants passadissos i pujar moltes escales l'Ignasi es trobava davant d'una vitrina hermeticament tancada on jeia un coixinet de vellut vermell sobre el qual descansava una objecte de vidre de dimensions similars a les descrites malgrat que enlloc d'una figura heraldica ara hi havia un garbuix de cristallets que semblaven recollits de la platja més propera.

Després de cerciorar-se que no hi havia empremtes i de fer ~Jna bona ullada a la sala d'exposició l'Ignasi va demanar parlar amb el detingut. L'estat de nervis del tripulant del iot era consistent amb la reiterada versió deis fets que havia manifestat des de bon principi. Havia tingut un problema electric en el motor, va entrar en el canal per reparar l'avaría í quan sortia ben poc a poc va sentir un soroll a la sala de maquines, va baixar i al pujar 1 minut més tard el iot havia canviat de direcció i es trobava a tocar de I'altra embarcació. No s'explica com va canviar de rumb donat que encara era dins del canal.

Amb tota aquesta informació L'Ignasi comen<;ava a tenir una vaga idea del que podia haver passat. Es va acomiadar d'en Turull i va marxar cap el seu despatx des d'on va trucar al seu amic i ex­company de facultat Emili que treballava a I'ICM. Preguntat sobre la relevancia de la disposició geogrMica de la construcció marítima l'Emili es va queixar de la política de I'ajuntament de menystenir qualsevol opinió científica que anés en contra del seus interessos. Els oceanografs sabien que el canal esta va ubicat en un Iloc molt especial, doncs malgrat que esta va separat per la plataforma costanera d'un deis molts canons que caracteritzan el perfil litoral, Ilur influencia era notable. En dies previs a vent de terra els científics havíen observat corrents marins en el canó de fins a 15 mis que s'extenien fins a la costa afavorits per la singular orografia de I'indret. L'Ignasi recorda el temps rúfol del matí i les seves sospites van comen<;ar a prendre forma consistent.

L'endema, després de fer quatre calculs (encara aprofitava la més mínima oportunitat per gaudir de I'art de calcular que tants bons moments li havien proporcionat els meravellosos anys de carrera) i de revisar alguns lIibres de referencia, es va posar en contacte amb en Turull. Van quedar per dinar en un centric restaurant la fama del qual havia crescut al ritme de les aventures de Pepe Carvalho. Sempre havia cregut que aquell escenari era el més idoni per a la funció teatral que estava a punt de produir­se.

PRDFE55DR5

En Turull va arrivar amb puntualitat britilnica . Mantenia una aire d'incredulitat doncs no esta va acostumat que ningú li anunciés la resolució d'un cas tan rapidament i menys d'aquesta complexitat. L'investigador I'esperava en una taula del fons, Iluny de mirades indiscretes, acompanyat per una bona amiga experta en escalfar ambients, una ampolla de Viña Tondonia.

- Sap qui eren l'Olympic i el Hauk, digué l'Ignasi amb un to gairebé burlesc.

- No, pero segur que m'ho explicara.

- Eren dos vaixel/s de grans dimensions que van col·lisionar en aigues obertes el 1912. Un tribunal va conc/oure que va haver-hi actitud negligent per part del cap ita de I'Olympic per no cedir el paso El cap ita va jurar que no era culpable perque el buc no va obeir el timó malgrat estar en perfectes condicions abans de sortir de port. Posteriorment un estudi més detal/at va donar la raó al capita de I'Olympic, simplement les dues naus es van 'estimar', van sentir una atracció irresistible. El seu nom es diu Bernouilli. La distancia entre tots dos va ser tan min~a que van generar un canal artificial per on I'aigua circulava a gran velocitat. La diferencia de velocitats entre babord i estribord va generar una for~a responsable del canvi de rumb del vaixel/ més petit i va provocar el xoc. Li sona?

- M'esta dient que la col·lisió va ser accidental?

- Efectivament, els corrents marins de la vesprada van ajudar a desestabilitzar la finia de moviment del iot i tal com diu el tripulant, Bernouil/i va fer la resta. E/ més divertit és que aquest accident va provocar un altre.

- Expliqui's.

- No hi ha banda de malfactors, el vitral/ que la seva companyia protegia amb delit encara segueix al/a, bé no exactament el mateix . . .

- No I'entenc.

- El vidre és un material metastable. E/s atoms que conformen la seva estructura no es troben en posicions d'equilibri global i com en tot sistema físic la seva disposició es aquel/a que tendeix a minimitzar I'energia amb el pas del temps. El que passa és que per a un sistema vitri el temps pot ésser de centenars, miles d'anys. En alguns casos una simple perturbació externa pot ser suficient per passar d'un estat metastable a un altre amb una reconfiguració espacial de les molecules. Em sembla que el xoc entre els dos vaixel/s va ser el detonant del canvi. Pot fer una analisi química per comprovar que el dic és cert.

En Turull va prometre que I'estudi estructural es duria a terme immediatament i que tindria notícies d'ell en breu.

Dos dies després mentre l'Ignasi tastava amb plaer quasi-orgasmic una Chimay en el seu bareto predilecte sona el mobil on en Turull confirmava amb admiració la teoria. Aquesta petita dosi d'ego, i els ritmes frenetics del Libertango de Piazolla que sonava de fons, van activar algun mecanisme en el seu cervell i de sobte va veure la resposta al problema del Carrollia que el venia atormentant en els darrers dies. No només va resoldre el problema sino que va trobar una forma elegant de predir sense cap esfor<; el nombre de moviments mínim necessaris per passar els cavalls d'una posició arbitrar\a c. \),\\0.

altra.

Pd: No dubto que el lector sera capa<; de trobar-Ia, pero en cas contrari la solució esta en:

X.3847 - 2.Y

On X fa referencia al nombre primer de Sophie Germain més petit que comen~a una cadena de Cunningham de primera especie amb 3 e/ements.

On Y fa referencia a San Francisco de Asis.

Conrad Pérez

Impecablement uniformat el capita prengué el fil deixat per en Turull.

- Al vespre cap a les 21 :21 vam sentir un cop bastant fort a babord tot i que erem amarrats. Un iot de uns 40m d'eslora s'ens havia encastat lateralment en una maniobra perfectament calculada perque I'impacte va afectar durant uns quants segons el nostre sistema de seguretat, moment que algú va aprofitar per substraure I'article més preuat de la colecció. L 'únic tripulant del iot esta en un camarot sota vigilancia policial. Els cómplices han de ser-hi encara al vaixel! donat que ningú no ha pogut sortir del mateix peró desconeixem el metode emprat per donar el cop.

- Parli'm del sistema de seguretat.

- Els objectes estan exposats en una sala especial dotada de 10 cameres controlades des de I'exterior. Un seguit d'urnes especials dotades de sensors de temperatura i pressió protegeixen aquest articles de tal forma que el més mínim contacte amb el receptacle dispara el sistema d'alarma. A més, hi ha personal de seguretat a I'entrada de la cambra d'exposició.

- Deia que el sistema de seguretat va quedar afectat.

- Si, es van produir interferencies tot just després de I'impacte. Durant uns 10 segons, el temps necessari per cometre I'acció. Tenim imatges de totes les peces abans i després de I'incident. No hi havia ningú a dins de la sala en aquel! momento

- Parli'm de la pe<;a.

- Es tracta d'un vitral! del segle XI, quadrat, d'uns 30 cm de costat on esta representada una flor de lis. Es considera la pe<;a més antiga feta al nostre pais amb tematica profana.

En Turull va obrir una carpeta i mostra una fotografia de I'objecte.

- Li mostraré el que els I!adres han deixat.

Després de caminar per uns quants passadissos i pujar moltes escales l'Ignasi es trobava davant d'una vitrina hermeticament tancada on jeia un coixinet de vellut vermell sobre el qual descansava una objecte de vidre de dimensions similars a les descrites malgrat que enlloc d'una figura heraldica ara hi havia un garbuix de cristallets que semblaven recollits de la platja més propera.

Després de cerciorar-se que no hi havia empremtes i de fer una bona ullada a la sala d'exposició l'Ignasi va demanar parlar amb el detingut. L'estat de nervis del tripulant del iot era consistent amb la reiterada versió deis fets que havia manifestat des de bon principio Havia tingut un problema electric en el motor, va entrar en el canal per reparar I'avaria i quan sortia ben poc a poc va sentir un soroll a la sala de maquines, va baixar i al pujar 1 minut més tard el iot havia canviat de direcció i es trobava a tocar de I'altra embarcació. No s'explica com va canviar de rumb donat que encara era dins del canal.

Amb tota aquesta informació L'Ignasi comenc;ava a tenir una vaga idea del que podia haver passat. Es va acomiadar d'en Turull i va marxar cap el seu despatx des d'on va trucar al seu amic i ex­company de facultat Emili que treballava a l'IeM. Preguntat sobre la relevancia de la disposició geogrMica de la construcció marítima l'Emili es va queixar de la política de I'ajuntament de menystenir qualsevol opinió científica que anés en contra del seus interessos. Els oceanografs sabien que el canal esta va ubicat en un Iloc molt especial, dones malgrat que esta va separat per la plataforma costanera d'un deis molts canons que caracteritzan el perfil litoral, Ilur influencia era notable. En dies previs a vent de terra els científics havíen observat corrents marins en el canó de fins a 15 mis que s'extenien fins a la costa afavorits per la singular orografia de I'indret. L'Ignasi recorda el temps rúfol del matí i les seves sospites van comenc;ar a prendre forma consistent.

L'endema, després de fer quatre calculs (encara aprofitava la més mínima oportunitat per gaudir de I'art de calcular que tants bons moments Ii havien proporcionat els meravellosos anys de carrera) i de revisar alguns Ilibres de referencia, es va posar en contacte amb en Turull. Van quedar per dinar en un centric restaurant la fama del qual havia crescut al ritme de les aventures de Pepe Carvalho. Sempre havia cregut que aquell escenari era el més idoni per a la funció teatral que estava a punt de produir­se.

PRCFESSCRS

En Turull va arrivar amb puntualitat brit~mica . Mantenia una aire d'incredulitat doncs no esta va acostumat que ningú li anunciés la resolució d'un cas tan rapidament i menys d'aquesta complexitat. L'investigador I'esperava en una taula del fons, lIuny de mirades indiscretes, acompanyat per una bona amiga experta en escalfar ambients, una ampolla de Viña Tondonia.

- Sap qui eren l'Olympic i el Hauk, digué l'Ignasi amb un to gairebé burlesc.

- No, peró segur que m'ho explicara.

- Eren dos vaixells de grans dimensions que van col·lisionar en aigues obertes el 1912. Un tribunal va concloure que va haver-hi actitud negligent per part del cap ita de I'Olympic per no cedir el paso El cap ita va jurar que no era culpable perque el buc no va obeir el timó malgrat estar en perfectes condicions aban s de sortir de port. Posteriorment un estudi més detallat va donar la raó al cap ita de I'Olympic, simplement les dues naus es van 'estimar', van sentir una atracció irresistible. El seu nom es diu Bernouilli. La distancia entre tots dos va ser tan mint;a que van generar un canal artificial per on I'aigua circulava a gran velocitat. La diferencia de velocitats entre babord i estribord va generar una fort;a responsable del canvi de rumb del vaixell més petit i va provocar el xoc. Li sona?

- M'esta dient que la col·lisió va ser accidental?

- Efectivament, els corrents marins de la . vesprada van ajudar a desestabilitzar la linia de moviment del iot i tal com diu el tripulant, Bernouilli va fer la resta. El més divertit és que aquest accident va provocar un altre.

- Expliqui's.

- No hi ha banda de malfactors, el vitrall que la seva companyia protegia amb delit encara segueix alla, bé no exactament el mateix ...

- No I'entenc.

- El vidre és un material metastable. Els atoms que conformen la seva estructura no es troben en posicions d'equilibri global i com en tot sistema físic la seva disposició es aquella que tendeix a minimitzar I'energia amb el pas del temps. El que passa és que per a un sistema vitri el temps pot ésser de centenars, miles d'anys. En alguns casos una simple perturbació externa pot ser suficient per passar d'un estat metastable a un altre amb una reconfiguració espacial de les molecules. Em sembla que el xoc entre els dos vaixells va ser el detonant del can vi. Pot fer una analisi química per comprovar que el die és cert.

En Turull va prometre que I'estudi estructural es duria a terme immediatament i que tindria notícies d'ell en breu.

Dos dies després mentre l'Ignasi tastava amb plaer quasi-orgasmic una Chimay en el seu bareto predilecte sona el mobil on en Turull confirmava amb admiració la teoria. Aquesta petita dosi d'ego, i els ritmes frenetics del Libertango de Piazolla que sonava de fons, van activar algun mecanisme en el seu cervell i de sobte va veure la resposta al problema del Carrollia que el venia atormentant en els darrers dies. No només va resoldre el problema sino que va trobar una forma elegant de predir sense cap esfor!.; el nombre de moviments mínim necessaris per passar els cavalls d'una posició arbitraria a una altra.

Pd: No dubto que el lector sera capa!.; de trobar-Ia, pero en cas contrari la solució esta en:

X.3847 - 2.V

On X fa referencia al nombre primer de Sophie Germain més petit que coment;a una cadena de Cunningham de primera especie amb 3 elements.

On Y fa referencia a San Francisco de Asis.

Conrad Pérez

SEMBLANCES RAONABLES

Dins la nostra facultat hi ha diverses celebritats camuflades com innocents estudiants o . professors amb cara de bons nens, pero tots ell mantenen en secret la seva identitat. Són famosos cansats deis periodistes que han decidit viure entre els científics més brillants de I'epoca actual: la gent de la Facultat de Física.

G. Franzese - Said Javi - Josmar

Lluis - 1: Pai Pai Blai - Senyor Satan

Jeremy - L. Hamilton [ David - Obi Wan Kenobi

I -

PR55RTE~P5

SUDOKU

Com tots sabreu, aquest joc consisteix en omplir les caselles buides per tal d'aconseguir que a cada columna, fila i regió hi hagi una i només una vegada cada incognita. En aquest cas les incognites amb que s'ha d'omplir són O, 1, e, 7f, e, n, la funció graó de Heaviside, la delta de Dirac i PlantaS . Pista pels alumnes de primer: per a resoldre'I, cal primer resoldre les operacions.

ln(-l) co~i)---

i -isin(i)

r sin(x) c-p l F(l) lm-- --

J2Ji x---.O x 2Jrv

Lt:'] sín 2 (a) +

299792458 mis arg(sin(2))

8(-1) cos(2a) +1 +

2

h 2 Iimtg-' (x) #B-dS AV - x->oo

2Jr

f(x)- n = fi)(~{X-~i L-1(e-as ) cosh (1)+ n-l'

-¿ + sính (l) 1 J xdx i=D 11

o (l-x~x-l

~ F -' (JrJ(p) - ip) !~l+~J f J(x)dx 1 J2Ji e itr -1

~f1o '&0 -~

I~ l{ sin'(x) J [0 -1) Jii l-cmf(x) 'W'

11 ,,0 n! 1 O

tr -a 'I' f sin(x)dx l -

-7r at E'J1

"NIIIIAAAAUUUUM"

El Feo: Berlusconi

(A las víctimas del terremoto de l'Aquila)

"Sólo yendo a Ikea y con poco dinero puedes amueblar una casa"

"Tomároslo como si estuvierais de camping"

El Malo: RatzingerZ

"El condón agrava el azote del SIDA"

Hawking hospitalitzat El científic ha ingressat a I'hospital

d'Addenbrooke molt greu, segons ha informat un portaveu de la Universitat de Cambridge.

Mentre esperem la seva recuperació, podreu lIogar la Stephen-Silla per realitzar vols curts i/o combats de Smackdown.

Recordarem les seves prestacions: Loquendo 5.2, Helix retractil, Armes de foc de curt i lIarg abast, Puny de boxa, 1a i 3a temporades de McGiver, ABS, GPS, PS3, AEP, WOW, iPOD i CPT.

(Asseguram; a no Inclosa)

O&I~'UES

PASSWORDS

(230018 - 230019): 13579 (230017-230001): 1111 (230021 - 230020) : ABCD* B = Dia del 1"' dilluns del mes actua l C = Mes actual AD = 100-BC

• Algoritme amb Nespresso de rega!.

LHRap Un rap sobre el LHC

triunfa en Youtube. El vídeo acumula cerca de 5.106 visionados.

(Planta8 se declara fan incondicional de Kate

McAlphine)

Resuelto un misterio de los agujeros

negros con ayuda de 16 PS3. Lior Burko:

"Alquilar una supercomputadora,

costaba 5.000$"

INTERNACIONAL: JÚPITER ~.TA.tA LA :FLATJA

• ~ I>E ~VLIOL " HAL (Heuristic Algorithmic Computer): ~ Daisy, Daisy, give me your answer do.

;1 MOlfTttAT lfO:JlI> Y' .:

I'm half crazy al/ for the love of you. It won't be a stylish marriage, I can't afford a carriage. But you'1/ look sweet upon the

seat of a bicycle built for two n