Bibliotecas:

IES Bajo Cinca, Fraga

IES La Azucarera, Zaragoza

IES José Mor de Fuentes, Monzón

IES El Portillo, Zaragoza

IES Sierra de San Quílez, Binéfar

IES Hermanos Argensola, Barbastro

IES La Llitera, Tamarite

IES Bajo Aragón, Alcañiz

IES Leonardo de Chabacier, Calatayud

IES Pablo Serrano, Andorra

IES Santa Emerenciana, Teruel

IES Félix de Azara, Zaragoza

IES Matarraña, Valderrobres

IES Baltasar Gracián, Graus

IES Pedro de Luna, Zaragoza

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris Vint-i-set poemes en tres temps, La pell del violí, Cinc esgrafiats a la mateixa paret, Llibre dels sis sentits, i Quadern de vacances. El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang i, sobretot, també, amb Estimada Marta. La seva poesia ha estat musicada per diversos intérprets i traduïda a més de 15 llengües. La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona tant de traducció com de poesia, la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Poesia: Paraules al vent (1954) / Quinze poemes (1957) / El Poble (1966) / La fàbrica (1972) / Vint-i-set poemes en tres temps (1972) / La pell del violí (1974) / L'arrel i l'escorça (1975) / Quadern de vacances (1976) / Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1976) / El llarg viatge (1976) / Amb vidres a la sang (1977) / Crònica del demà (1977) / Estimada Marta (1978) / L'hoste insòlit (1978) / Primavera (1978) / Les clares paraules (1980) / L'àmbit de tots els ambits (1981) / Primer llibre de Bloomsbury (1982) / Andorra: postals i altres poemas (1984) / Autobiografia (1984) / Cinc poemes d'iniciació (1984) / Llibre d'absències (1985) / Per preservar la veu (1985) / Bon profit! (1987) / Els bells camins (1987) / Temps d'interluni (1990) / Suite de Parlavà (1991) / El fugitiu (1991) / Amb sang els compto (1993) / Un hivern plàcid. (1994) / Llibre de les solituds (1997) / Els infants componen cançons (1997) / Cinc esbossos de possibles variacions

melangioses (1998) / Amb els ulls oberts (1999) / ABCDARI. Una joia solidària (2001) / Haikús en temps de guerra (2002) / Després de tot (2004) / Quietud perduda. Poesia inèdita (2004) / Quietud (2004) / Per molts anys! (2005). Novel·la: Contes de la vila de R. (1978) / L'aniversari (1983) / En Joan Silencis (1987).

De: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/pagina.php?id_sec=972

Poesía para llevar – Leer juntos poesía Poeta del mes / 6 Miquel Martí i Pol........

1 CANÇÓ

Voldria tenir un llagut i una casa a la muntanya; poder encendre un flam al vent i un altre flam a la calma; de dia estimar muller i de nit les dones d'aigua. Voldria ser tan divers, tan lliure i divers com l'aire, conèixer tots els camins i jeure en totes les cales. Voldria esbrinar els secrets de les cambres de les dames i estimar-les totes, fins les que fossin maridades, i morir, de mort suau, un dimecres a la tarda 2

Confio molt que sempre hi haurà algun desconegut que en llegir els meus poemes se sentirà commòs, talment com jo m’hi sento quan els escric. Hi confio profundament, i puc imaginar els clars estímuls de la descoberta, la molt fecunda i estimable enveja que establirà lligams irreversibles, per tal com jo mateix n’he estat i en sóc protagonista atent moltes vegades. L’estimo ja des d’ara aquest lector desconegut i amic. Sovint hi penso i no tan sols en el moment d’escriure. Entre ell i jo hi ha aquell profund amor que per distant i net i essencial no provoca ni dol ni patiment. Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita just al moment establert. Jo, des d’ara, li’n dono ja sincerament les gràcies.

Poesía para llevar – Leer juntos poesía Poeta del mes / 6 Miquel Martí i Pol........

3

Discretament, però amb aquella força que no se sap ben bé d’on procedeix vull deixar dit això que dic, les coses elementals i clares que em commouen: uns sentiments, uns anhels, uns neguits, el fer i desfer senzill de cada dia. Puc afirmar que sóc feliç en fer-ho, intensament feliç moltes vegades. Vull deixar dit això que dic, i prou. Més endavant ja diré d’altres coses. 4

Des de les hores mortes, talaiot, m'omplo la pell de dibuixos obscens i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós et ressegueixo sines i malucs, el ventre lleu i el sexe ardent i obscur amb la punta dels dits extasiats. i complaguda alhora rodolem Ets una sola i moltes. Complaent per un pendent insòlit. Cada gest perfà l'extrema intimitat del joc desmesurat i estricte. Marta, els mots que ens diem sense dir-los no són pas escuma sinó aigua, i el desig és un vast horitzó. Si tanco els ulls te'm fas present i esclaten els colors. L'arbre de llum tan densa dels sentits poblat de nou de fulles i d'ocells.

Poesía para llevar – Leer juntos poesía Poeta del mes / 6 Miquel Martí i Pol........

5 EM DECLARO VENÇUT

Em declaro vençut. Els anys que em resten els malviuré en somort. Cada matí esfullaré una rosa —la mateixa— i amb tinta evanescent escriuré un vers decadent i enyorós a cada pètal. Us llego la meva ombra en testament: és el que tinc més perdurable i sòlid, i els quatre pams de món sense neguit que invento cada dia amb la mirada. Quan em mori, caveu un clot profund i enterreu-m’hi dempeus, cara a migdia, que el sol, quan surt, m’encengui el fons dels ulls. Així la gent que em vegi exclamarà: —Mireu, un mort amb la mirada viva. 6

Molt he estimat i molt estimo encara. Ho dic content i fins un poc sorprès de tant d’amor que tot ho clarifica. Molt he estimat i estimaré molt més sense cap llei de mirament ni traves que m’escatimin el fondo plaer que molta gent dirà incomprensible. Ho dic content: molt he estimat i molt he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga. Des de l’altura clara d’aquest cos que em fa de tornaveu o de resposta quan el desig reclama plenituds, des de la intensitat d’una mirada o bé des de l’escuma d’un sol bes proclamo el meu amor: el legitimo.

Poesía para llevar – Leer juntos poesía Poeta del mes / 6 Miquel Martí i Pol........

7 NO ESPERIS CAP SENYAL

No esperis cap senyal enllà dels vidres.

La quietud dels arbres i aquest vol intermitent de la garsa no són presagis de cap fosca meravella.

Tot el que busques és dins de la cambra, dins mateix del poema. 8 TORNA AL TEU CLOS

Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle: te’n fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes, com el cos tan conegut es degrada i malmet fins a tornar-se un feix d’ossos i pell que ni se serva, però encara estima, i parla de guarir-se amb l’esperança de qui mai no ha perdut la fe en els altres. Clames llavors als déus i contra els déus inútilment, que els déus mai no responen i el seu callar és un mirall opac. Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort amb una opció de vida, ara que saps que morir-te no és la mort, i emplena d’amor el buit de l’estimada morta.

Poesía para llevar – Leer juntos poesía Poeta del mes / 6 Miquel Martí i Pol........

9 CRÒNICA Aquest any serà bo per a tota mena d’afers: ho diuen els diaris. (Si puges al terrat prop de migdia hi trobaràs la casada del quart que pren el sol sense sostenidors. És joveneta encara i té els pits durs i una mirada blana, acollidora.) Aquest any serà bo per a tota mena de liaisons, perquè els pobres encara no s’hauran revoltat i en algun lloc remot esclatarà una guerra, programada per liquidar sobrants de gent i d’armes. Serà un bon any de pluges, aquest any, any de collites grasses, abundoses, i d’abundosos, grassos beneficis, que permetran als rics de practicar la caritat sense posar en perill la integritat de llurs hisendes. Naixeran cent poetes, aquest any, i vindran menys turistes, tal vegada perquè el sol ja no escalfa com abans o perquè al mar no hi queda cap sirena. Desmesurats i obscurs, els endevins prediran les desgràcies de sempre, i els bons, com de costum, predicaran la resignació i la concòrdia. La primavera serà dolça i breu i la tardor allargassada i tendra, i moltes noies sentiran que els bat la sang amb una força inconeguda i es llançaran a fer l’amor amb un fresc i agressiu entusiasme. No es preveuen miracles, aquest any, ni grans migracions, ni terratrèmols massa devastadors, ni cap d’aquelles disbauxes col·lectives que somouen els fonaments de l’ordre. Hi haurà morts a balquena, tant se val, però morts casolans, subsidiaris, i quatre morts il·lustres, que dissolts entre la massa amorfa passaran sense pena ni glòria. Serà un any com els altres, aquest any, amb els mateixos dies, els mateixos desenganys, i alegries, i sorpreses, i vents i calmes i captards i aurores; un any d’aquells que només el record pot convertir, fal·laç, en una estranya papallona; un any, per dir-ho clar, com l’any passat, i l’altre, i l’altre, i l’altre...

Poesía para llevar – Leer juntos poesía Poeta del mes / 6 Miquel Martí i Pol........

10 LA FI DEL MÓN La fi del món començarà un estiu, just quan arribin les primeres noies de pits menuts i cuixes llargues i els primers nois d'ulls blaus, rossos i hermafrodites. En Biel Ferrater serà una papallona i volarà, finalment alliberat, ran de les sines joves. Començarà un estiu la fi del món, sense aldarulls profètics ni trompetes, indolentment, com si fos un assaig de fi del món i no la fi mateixa. Hi haurà gent a les platges, i crepuscles, i amors novells, i paraules mig dites, i adulteris tendríssims, i esperances, i vent i sol i pluja. Hi haurà el mateix de qualsevol estiu: neguits, amors, misteris, solituds, i cap ocell no deturarà el vol, cap fosc auguri no farà estremir les parelles que es besin per primera vegada. Tot serà plàcid, vehement i clar, discretament solemne tal vegada, i si esclaten senyals de desmesura serà en indrets exòtics o bé entre gent que sempre ocupa llocs destacats a les cròniques. Només potser un poeta, primicer, però ja notablement marrit, un vespre inesperat sentirà que un calfred li solca l'espinada i absurdament tancarà la finestra desoint la gran crida per la grotesca por d'un corrent d'aire. Durarà tot l'estiu la fi del món, sense perdre un instant aquell punt agredolç d'indolència i joc del principi, i al capdavall, un dia qualsevol de finals de setembre, el sol s'enfonsarà lentament dins el mar en un crepuscle esplendorós i tràgic. I tot serà silenci ja per sempre.

Poesía para llevar – Leer juntos poesía Poeta del mes / 6 Miquel Martí i Pol........