Miquel martí i pol (1)
22
Miquel Martí i Pol Maria Fernàndez , Carolina Hernández, Ariadna Novella i Marina Bonache
Transcript of Miquel martí i pol (1)
Miquel
Martí i
Pol
Maria Fernàndez , Carolina Hernández, Ariadna Novella i Marina Bonache
VIDA (1929-2003)
• Neix a Roda de Ter.
• Segon de tres germans d’una família pobra.
• El pare treballa en un taller i la mare treballa en una fàbrica tèxtil.
• Estudia al Colegio Espinalt i a l’escola pública.
• 14 anys comença a treballar a la fàbrica tèxtil.
• 19 anys: tuberculosi pulmonar llegeix molt i manté correspondència
amb Blai Bonet.
• 1953 guanya el premi Óssa Menor.
• 1956 Es casa amb Dolors Feixas.
• 50-60s gran activitat pública: conferències, col·labora amb els
membres de la Nova Cançó i amb les revistes Oriflama i Inquietud.
• 1970 Pateix esclerosi múltiple. Abandona el treball a la fàbrica.
• 1975 L’Editorial del Mall comença a publicar els seus llibres que
adquireixen una gran popularitat.
• Superada la malaltia es dedica plenament a la literatura i la
traducció.
• 1984 Mor la seva dona.
• 1986 Es casa amb Montserrat Sans.
• 1991 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
VIDA
VIDA
• Crisi religiosa.
• Etapa obrera, quotidianitat i
sentiments.
• Etapa vital i esperançada després de la
malaltia.
• Recaiguda en buits i crisis.
• Tristesa per la mort de la seva dona.
• Goig per la nova relació.
• Crisi poètica (L’home guanya al poeta).
• 1997 recuperació de la crisi.
ETAPES LITERÀRIES
• PRIMERA ETAPApoesia metafísica i de crisi existencial .
-El poble a la fàbrica
• SEGONA ETAPApoesia realista
-Cinc esgrafiats a la mateixa paret-Llibre dels cinc sentits
• TERCERA ETAPApoesia experimental d'interiorització sensorial
-La pell del violí
• QUARTA ETAPApoesia d'exultació personal i comunitària, vital i existencial -Quadern de vacances
-L'hoste insòlit
• CINQUENA ETAPAla superació d'una crisi de buits intermitents i mort de la muller fins a la plàcida assumpció de la vellesa
-Andorra-Llibre d’absències
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA
• Dedicació poètica com una
experiència vital.
• Ultrapassa la memorialística
autobiogràfica, forjada en
l’autoexigència i la lleialtat a si
mateix.
• Escull el <<silenci interior>>.
• Actitud ètica d’autoexigència i
fidelitat absoluta.
• Reflexió de la pròpia existència.
• Recerca de si mateix en el “jo poètic”
acaba sent “tu” (ell mateix,
persona figurada, el lector).
• Petites descobertes – veritats minúscules de vida vistes des de
certesa o escepticisme.
• No és doctrinari ni dogmàtic.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA
• Símbols:
– HOME “animaló sotjat per caçadors, d’ulls cansats i heroi anònim”.
– MALALTIA “vidres a la sang”.
– SENSORIALITAT tàctil: elements lumínics i bíblics.
– GEST encarnació de la veu.
– PARAULA eix del poema.
• Desig d’incidir en el lector:
— Llenguatge planer.— Sarcasme irònic el·líptic.— Mala intenció popular.— Exigència de formes.
“L’essencial es diu amb senzillesa”.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA
• La vellesa escèptic desencís.
– Relativització del present i el futur.
– Temps bo = record del passat.
– Cal quietud, ordre, silenci… a la vida.
– Ja no s’indigna pel mal social, no
somnia pàtries.
– Les utopies i els sarcasmes tractades
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA
amb tendresa.
OBRA
Estimada Marta
Dedicada a l’escriptor Antoni Turull (professor de català a Bristol).
Dividida en tres parts escrites a Roda de Ter.
• “Set poemes d’aniversari” – abril de 1977• “Capfoguer”- 22 juliol / 4 agost 1977• “Estimada Marta” – novembre 1977 / febrer 1978• “Pròleg” – setembre 1978
PRÒLEG: dóna fe d’un canvi en la malaltia.
OBRA – malaltia = poesia de SUPERACIÓ.
Dividida en períodes:
• Continuada progressió.• Progressiva estabilització (assumir una situació
irreversible).• Actual, de cara a un futur.
Externa: ordenat per pròleg i tres blocs.
Interna:
• Tots els poemes són formats per versos lliures.• Mètrica versos de 4, 6, 8 o 12 síl·labes.• Generalment formada per 17 versos decasíl·labs sense
pausa cesúrica.
ESTRUCTURA
“Set poemes d’aniversari”Set anys de la seva malaltia i el desig de crear una situació nova.
“Capfoguer”Reflexió sobre la pròpia poètica.
“Estimada Marta”Desig eroticoamorós.
El número 7 és present en tots ells
Passa del “jo poètic” al “tu”.
Aparició recurrent dels mots “silenci” i “solitud” elements que
expressen la voluntat del canvi.
Llenguatge planer, idees en frases curtes i cadència suau dels versos.
Cerca la substancialitat pocs mots que sorprenen i remarquen el
seu desig.
Metaforització pura i mots simbòlics i polisèmics fàcils d’entendre.
Set poemes d’aniversari (voluntat de represa)
PRIMER CONJUNT: Estructura recurrent.
IMATGERIA RELACIONADA AMB ELEMENTS PRIMIGENIS
Nre. TEMPS JO POÈTIC RECUR-
RÈNCIES
VOLUNTAT AC-
CIÓ DINÀMICA
OPÒSITS REFERÈNCIES ALS
ELEMENTS
PRIMIGENS
I 7 anys Tu silenci
(=ell/lector)
sobreviu aigües sobreviure/ retornar
amunt
Pluges, arrel, platges,
sol... amunt
II 7 anys Tu (ell) silenci alçant punys desertar/assumir Flors, ocells, bosc...
III 7 roses [inf. imp.] llindar
silenci
travessar/alçar ratlla/fantasmes, crits flingant, terra, rutes de
vaixells
IV 7 claus/
portes
Tu (=ell) [no recorda] colrar pell/ obrir
finestres
records/combats futurs;
guardar/ obrir
Portes, balaix, borra,
vent, mar...
V 7 graons Fet
<<nosaltres>>
silenciosame
nt/
silenci
compartir sense
neguits
atur/represa; repòs/
combat; silenci/veus
Foc, aigües, escala,
banderes...
VI 7 ratlles/
esferes
Tu (=ell) [tarda lenta] Teixir aurores/
proclamar el
solstici/ preservar
l’escuma
Heura/paret,
[davallada]/solstici,
[silenciar]/proclamar,
sobrer/necessari
Algues, vent, heura,
paret, mar, fosca,
escuma...
VII 7 pollancs Tu (=ell) [no moure
renou, no
penetrar ]
Refer el paisatge/
contesta a camp
obert/ tramuntar
[renou]/[quietud],
records/enyorança,
qualsevol cosa/no-res
carenes
Fulles, vent, pluja,
polpa, pollancs,
platges, foc, pell, lluna,
carenes...
“Capfoguer” cadascun dels ferros o pedres que sostenen els tions en una llar de
foc. conjunt enquadrat de vint poemes, el primer i darrer dels quals
juguen repetidament amb quatre elements (mar, silenci, gobelet de daus i noia).
Reflexió expositiva sobre els elements constitutius de la pròpia poètica:
“El poeta, en un capvespre prop del mar de la vida, silenciós tot i els sons foscos, agita els daus en el gobelet – comença una partida-mentre identifica la sort de les seves jugades amb una noia d’ulls clars que l’esguarda i riu maliciosa.”
Capfoguer (ètica d’una estètica poètica)
SEGON CONJUNT: Estructura enquadrada.
Noia: evoca la mort present en la malaltia “fieri” creatiu de la seva poesia.
Capvespre: moment propici per a la creació.
La creació ha de tenir lloc en el silenci, la solitud i la mesura.
Responsabilitat absoluta: total fidelitat a ell mateix, ja que ha estat ell qui ha triat viure creant poesia Àurea de felicitat.
Reflexions progressives però sòbries i quotidianes.
Llenguatge: sense mots en majúscules , ni conceptes altisonants, la frase curta.
El<<jo poètic>> s’esplaia. Només “Vol deixar dit allò que ha dit”.
To més suau i dens.
Capfoguer (ètica d’una estètica poètica)
Existeix Marta?
- En el pròleg, el poeta amaga voluntàriament la possibilitat d’existència real de <<Marta>> l’amor és una simple evocació.
“Marta és una ficció. En tant que personatge de ficció, és una
creació meva; Marta, doncs sóc jo. Com a invent meu la puc
veure en qualsevol moment, en qualsevol dona i en qualsevol imatge”.
Miquel Martí i Pol, setembre de 1996.
TERCER CONJUNT
Estructura circular o concèntrica
• El primer vers es repeteix en l’últim Anàfora
• Deixa de preocupar-se per la malaltia i s’evoca a l’experiència amorosa joia i gaudi.
• Assaboreix el desig amb els sentits, l’erotisme, la sexualitat i els sentiments.
Estimada Marta
- Marta: nom recurrent en els quinze poemes, s’oposa al poeta (taialot).
- Marta aconsegueix que se senti viu de nousentits desperts.
“poblat de nou de fulles i d’ocells”.
- Conjunt ple d’exultació, bonum difussivum sui treu una veu valenta cap
enfora per fer saber allò que ha viscut.
- Llenguatge planer i funcional, joc d’opòsits i identificació dels amants.
- <<nosaltres>> en la unitat recupera l’escissió del seu propi ésser.
- Dos mots recurrents, reveladors de l’actitud del poeta:
<<perfer>> ‘acabar alguna cosa de manera que no hi manqui res’.
<<vulnerar>> ‘ferir’.
Estimada Marta
- Tres inflexions diferents però íntimament connectades, en estil, ritmes, modulació i imatgeria, el seu anhel de canvi i represa.
- Surt victoriós de la tensió abocada en la paraula poètica i l’amor sensorial.
- Desdoblament de la seva veu el tu i jo fet nosaltres.
- Amb les seves paraules s’adreça als seus consemblants per ajudar-los a bastir el país àmbit de tots els àmbits.
Conclusió
Poema musicat
El meu país, poema musicat pel cantautor català Lluís Llach.
“Cridem qui som i que
tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú
es vesteixi
com bonament li plagui,
i via fora!,
que tot està per fer i
tot és possible.”
