POEMES GUANYADORS – JOCS FLORALS 2017

1A ESO – ELENA PICHARDO

IMPOTÈNCIA

Impotència és voler però no poder,

és tenir el got però no poder beure-te’l,

és saber-ho però tenir massa por de dir-ho,

és adonar-te, mentre caus,

que possiblement ets en un somni,

i mai no en podràs despertar.

És saber que, per no tenir valentia, força i coratge,

mai no arribaràs a saber si la barqueta desfeta

on viatjaves en aquell mar salvatge,

arribarà al seu destí.

O si la tempesta no acabarà,

i tindrà un tràgic final.

És perdre’t en el marró cafè dels seus ulls

i adonar-te que no podràs beure-te’l,

és no deixar ni un segon de tenir-lo al cap,

és veure que el temps passa i,

malauradament,

les coses no canvien,

i tu no hi pots fer res.

Elena Pichardo

1r B ESO - IRENE GÓMEZ

QUI ETS?

Com una rosa de bonica...

com la neu, la seva pell,

com el sol, els seus ulls.

L’arc de sant Martí, la seva alegria;

com una gota d’aigua, la seva tristesa,

com dues prunes, les seves galtes.

El mar, la seva intensitat.

Qui ets?

El món, que cada vegada m’agrada més.

1C ESO – EMELY SOLORZANO

I PENSAR...

I pensar que només eres un conegut,

que només eres un amic,

amb les coses que hem viscut...

amb les coses que hem sentit...

amb els moments divertits...

amb les baralles sense sentit...

I pensar, només pensar,

com tothom fa...

2A ESO - NÚRIA PANIAGUA

MÓN DE PLÀSTIC

Vull sortir d’aquest món de plàstic.

No vull ser una nina.

Vull estar viva.

El titellaire m’odien,

perquè soc diferent,

perquè no soc una més.

Si soc nina, seré feliç?

Seré de plàstic,

estaré buida...

Si no soc nina, estaré bé?

Estaré sola?

Ningú no m’estimarà?

No seré nina!,

per poder ser com soc,

per poder-me estimar.

2A accèssit - VÍCTOR FERNÁNDEZ

PERDUT

Com qui viu sense lògica,

camino sense rumb,

perquè qui no corre, vola,

i tot és borrós com el fum

Trobar el camí,

caminant i somniant.

Trobar el camí,

que em segueix esperant.

Massa ràpid,

és com una il·lusió.

Res del que faig no té sentit,

la meva perdició.

Fer-ho o no,

no sé què escollir.

Només sé desitjar

que tot torni a ser com ahir.

És més fàcil del que em penso.

L’home ha confós el seu camí.

Quan el foc es fon amb el gel,

trobo el meu destí.

2n B ESO – LIA COSTA

TU

Amb tu em sento diferent,

amb tu torno a ser,

amb tu tot té sentit.

Amb tu puc començar a estimar,

amb tu ric sense parar,

amb tu sóc feliç.

La vida és molt més senzilla,

si estic amb tu.

2n C ESO - YAIR ARBONDO

SENSE TÍTOL

Creuen muntanyes, esperançats,

protegits pel l’Àngel cec.

Tenim la porta oberta, però busquem la clau.

Busquem pau, però aclamem crits de guerra.

Travessem mars, per ser enfonsats.

L’última paraula no és nostra,

però podem definir-la.

Ens escolten i callen, cridem i corren.

Dona’ns la veu muda que tots escoltem,

però ningú reconeix, que crida PAU.

3A – ARIADNA LLIGONYA

OBSOLÈNCIA

Eres una d’aquelles novel·les

que s’han de llegir fins al final,

diverses vegades.

Eres la forma mètrica de les paraules

que jo xiuxiuejava en somnis...

Com un esperit aspre,

que distorsiona el món.

Eres les vies del tren,

d’una estació sense parada,

igual que la tardor.

Novembre va ser una tempesta de neu

i cap del nostres “nosaltres”

passats i no presents,

en estampida i furiosos

van parar l’hivern;

I des d’aleshores

som neu.

Però tu ets una caixa de música,

concretament, la meva preferida.

ARMISTICI

Acabes d’aterrar

i ja has esclatat en el món,

una espècie de pau armada.

Jo, fa temps que em vaig quedar sense versos,

així que proposo la fugida més deshonesta i covarda

mai la història ha viscut.

Vull que saltem les ratlles de la nostra síndrome crònica

d’abstinència imperdonable i se’ns descongelin,

al final, els dits.

O bé esclatem d’una vegada per totes en flames.

I així, almenys, l’hivern deixarà de fer-nos mal.

No tens ni idea del que crema el gel.

3B ESO – NATÀLIA VITORIA

IMPERFECTE

Imperfecte, quan les teves mentides fan riure.

Imperfecte, quan no somrius i et dic t’estimo.

Imperfecte, quan deixes de ser tu.

Imperfecte, quan plores llàgrimes immerescudes.

Imperfecte, perdre’t sense poder-te acomiadar.

Imperfecte, sempre que no et diuen com n’ets de bonica.

Imperfecte, quan diuen que no ho ets.

PERFECTE, tal com ets.

3C ESO - NATÀLIA LÓPEZ

UN CAMÍ PERDUT

Un dia més.

Per què no hi ets?

Potser siguis tu,

la buidor que sento

quan te’n vas.

I potser a mig camí,

t’aturaràs i em diràs

que et quedes amb mi.

O potser no,

potser segueixes caminant,

sense veure’t tornar.

4A ESO – JÚLIA PALOMINO

LLIURE

Una, dues, tres,

quatre, cinc, sis,

set passes,

i una pedra.

Gira a l’esquerra,

una tanca;

gira a la dreta,

un forat.

Enrere, mai, mai.

No és una opció.

I endavant?

Maleïda pedra!

No hi ha sortida.

Tot pas prohibit,

tancat, barrat,

tapat, impedit.

Espera... i amunt?

Desconegut. I?

Salta, salta, salta.

Comences a entendre-ho.

Més alt, més alt;

amb més força;

torna-ho a intentar.

De sobte, flotant...

Hi ha sortida?

Sí, amunt!

Vola, el cel és il·limitat

I tu ets lliure.

4A ESO accèssit – ARNAU MOLINA

FERIDA DE COR

Mirada perduda,

Ànima de lli,

Rosa dels vents,

Tren per fugir,

Aigua de sentiments.

Obres la porta,

Mes no la creues:

Imagines, t’espanta;

T’amagues, recordes.ç

Sento el que dius.

Ensumo la foscor.

T’odio de cor.

M’obligo, gaudeixo,

Obrim la ferida,

Lliurem la guerra,

T’estimo de cor.

4B ESO – ÒSCAR MAYORDOMO

NÉIXER Què hi faig aquí?,

no hi veig.

Només tinc un sentiment.

Què deu ser això?

Obro els ulls,

només veig una llum,

soroll de fons

i angoixa al cor.

Què és tot això?

No sé qui sóc,

Per què estic aquí?

Com hi he arribat?

Ara ha començat...

no sé quant durarà.

Què em pot passar?

Qui m’estimarà?

La vida s’ha iniciat ,

no puc parlar,

només plorar i cridar,

sí que puc estimar.

Aquest sentiment és molt fort,

tan petit com és el meu cor.

Acaba de començar, però... quan acabarà?

4B ESO accèssit – AYMAN ABBOU

LA MORT

En la vida d’una persona només n’hi ha una.

No n’hi ha cap altra.

Pot estar lluny,

pot estar a prop...

però quan ve, ho fa de cop.

No és visible, sinó que és invencible.

Pot ser subtil.

A vegades, directa.

Pot donar-te descans, o allunyar-te dels teus germans.

De vegades es traïdora,

sovint et sorprèn...

No se sap si és jove,

no se sap si és vella.

Només... que ningú pot amb ella.

4C ESO – HUGO MUÑOZ

L’ESTRELLA QUE MÉS BRILLA, Hugo Muñoz (4C)

Em costa imaginar

que ja no ets aquí.

Un dia et vaig poder mirar

i al següent ja sols et podia recordar.

Te’m fas present cada dia,

i jo, mentrestant, sabent que mai més

et tocaré,

t’abraçaré.

Recordar el passat

em fa pensar en tu.

La meva infantesa

vàrem compartir.

Ignoro si m’oblidaràs

però pots estar ben segur

que jo et recordo cada matí.

I em pregunto si allà on ets

em cuides

em vigiles

i em protegeixes

tal com feies abans.

Sabent que ets lluny,

et sento tan endins,

et sento tan a prop.

Que fins que no perdi

els nostres records,

mai a la vida

seràs mort.

A la nit

miro el cel

i em fixo

en l’estrella que més brilla.

I em dic:

t’enyoro,

et recordo,

et penso.

Una llàgrima recorre la meva galta

pensant en tu,

per no haver-te dit

tot el que sentia.

No sé si m’escoltes

o no,

però t’ho diré ben clar:

T’ESTIMO!