pm cat educadors rec - Amnesty International · 2 AMNISTIA INTERNACIONAL ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES...

ÍNDEX TEMÀTIC

I. Guia per a Educadors i Educadores

Orientacions didàctiques

Què és la pena de mort?

Bones raons en contra de la pena de mort

Marc legal

La pena de mort en xifres

La pena de mort i Espanya

El treball d’Amnistia contra la pena de mort

Bibliografia

Actua: Casos reals d’apel·lació

Filmografia

II. Propostes didàctiques

Propostes didàctiques i activitats per a Primària

Propostes didàctiques i activitats per a Secundària

Propostes didàctiques i activitats per a Batxillerat i Educació de Persones Adultes

2 AMNISTIA INTERNACIONAL

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESAmnistia Internacional ofereix aquest material didàctic amb l’objectiu d’apropar l’alum-

nat, des de diferents angles, a la realitat de la pena de mort. La finalitat és obrir una

reflexió que els permeti abordar amb arguments sòlids que la pena de mort és la nega-

ció màxima del dret fonamental a la vida proclamat a la Declaració Universal dels Drets

Humans.

A més, es podrà comprovar que tot i ser una violació dels drets humans, la pena de

mort no s’oculta ni es nega; ans al contrari, forma part de les lleis dels països que la

continuen aplicant.

El professorat comptarà amb suficient informació sobre el tema per abordar aquesta

qüestió dins l’aula, i una sèrie de propostes didàctiques encaminades a potenciar la

reflexió, la discussió i la presa de consciència sobre la dimensió d’aquest problema.

Trobarà en totes les activitats proposades, objectius, edats recomanades, materials

precisos i instruccions per al desenvolupament de l’activitat adaptada a les caracterís-

tiques de cada grup.

Per a Primària, les activitats estan centrades en el dret a la vida, recollit a la Declaració

Universal dels Drets Humans i a la Convenció dels Drets dels Infants. En les etapes de

Secundària, Batxillerat i Educació de Persones Adultes (EPA), les activitats tenen com

a objectiu que l’alumnat, a través de debats o reflexions personals, i basant-se en la

documentació que se li proporcioni o que pugui trobar, es formi una opinió personal i

fonamentada sobre la pena de mort.

Objectius de la unitat didàctica sobre pena de mortEncara que al nostre país la pena de

mort està abolida, és especialment pre-ocupant que aquestes idees tornin a res-sorgir entre el col·lectiu de joves. És per això que hem elaborat aquest material amb els següents objectius:

• Reconèixer el sentit de la vida com un

valor fonamental de tot ésser humà i

relacionar-lo amb les finalitatsdelaLlei

Orgànica d’Educació 2/2006 (LOE): la

formació per a la pau, el respecte als

drets humans, la vida en comú, la co-

hesió social, la cooperació i solidaritat

entre els pobles, així com l’adquisició

de valors que propiciïn el respecte en-

vers els éssers vius.

• Sensibilitzar l’alumnat envers el pati-ment que implica la pena de mort.

• Conèixer i valorar les persones, organit-zacions i països que estan a favor de l’abolició de la pena de mort.

• Adquirir coneixements generals sobre la legislació internacional per a la pro-tecció de la vida que s’ha anat promo-vent.

Els destinataris i destinatàries d’aquest material són:

• Alumnat d’Educació Primària (6-12 anys).

• Alumnat d’Educació Secundària (13-16 anys).

• Alumnat de Batxillerat (17-18 anys).

3NO A LA PENA DE MORT

QUÈ ÉS LA PENA DE MORTLa pena de mort és la violació

més extrema dels drets humans ja que atempta contra el dret a la vida proclamat a la Declaració Universal dels Drets Humans. Consisteix en l’homicidi premeditat a sang freda d’un ésser humà a mans de l’Estat i en nom de la justícia.

• Alumnat de Formació Professional.

• Alumnat d’Escoles d’Educació de Per-

sones Adultes, grups juvenils, etc.

Aquest material didàctic té el seu àmbit

d’aplicació ideal en la matèria d’Educació

per a la Ciutadania i els Drets Humans i

Educació Eticocívica. També es pot uti-

litzar de manera transversal en diverses

àrees de coneixement: a Llengua, Ètica,

Socials, Història, Religió, Societat, Cultura

i Religió, com a complement dels apre-

nentatges de continguts específics de

cada matèria.

BONES RAONS EN CONTRA DE LA PENA DE MORT

La pena de mort viola dos drets humans bàsicsLa pena de mort atempta contra el dret

a la vida proclamat a l’article 3 de la De-

claració Universal dels Drets Humans:

“Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i

a la seguretat de la seva persona”.

La pena de mort vulnera el dret de to-

tes les persones a no ser sotmeses a

penes cruels, inhumanes i degradants,

proclamat a l’article 5 de la Declaració:

“Ningú serà sotmès a tortures ni a penes

o tractaments cruels, inhumans o degra-

dants”.

Tota execució és un acte brutal que des-

humanitza els qui la realitzen i disminu-

eix el valor que la societat atribueix a la

vida humana. A la crueltat de la pròpia

execució, s’hi afegeix la d’haver d’esperar,

sovint durant molts anys, el moment en

què aquesta es produeix.

La pena de mort no dissuadeix de cometre un delicteEls defensors i defensores de la pena

de mort sostenen que redueix l’índex de

delictes greus. Tanmateix, no s’han trobat

proves convincents que demostrin que la

pena capital tingui més poder dissuasori

davant el delicte que d’altres càstigs.

L’estudi més recent sobre la relació en-

tre la pena de mort i els índex d’homicidis,

elaborat per l’ONU el 1988 i actualitzat

el 1996 i el 2002, arribava a la següent

conclusió: “[...] la investigació no ha acon-

seguit demostrar científicament que les

execucions tinguin més efecte dissuasiu

que la cadena perpètua. I no és probable

que ho aconsegueixi pròximament. En

conjunt, les proves científiques no oferei-

xen cap recolzament a la hipòtesi de la

dissuasió”. (Font: Roger Hood, The Death

Penalty: A Worldwide Perspective, Oxford

University Press, 2002).


Les xifres més recents de criminalitat

no demostren que l’abolició hagi produït

efectes negatius. Per exemple, al Canadà,

el 2006, l’índex d’assassinats havia dis-

minuït un 44 per cent respecte el 1975,

darrer any en què es va mantenir la pena

capital. Mentrestant, als Estats Units, el

2004 l’índex mig d’assassinats als estats

amb pena de mort fou de 5,71 per cada

100.000 habitants, però als estats sen-

se pena capital fou tan sols de 4,02.

No s’ha pogut demostrar que la pena de

mort tingui un efecte dissuasori especial

sobre els índex de criminalitat, fet que

indica la inutilitat i el perill que comporta

basar-se en la hipòtesi de la dissuasió

per desenvolupar una política pública so-

bre la pena de mort. La pena capital és

un càstig dur amb el delinqüent, no amb

el delicte.

La pena de mort és irreversibleÉs inevitable que la pena de mort s’em-

porti víctimes innocents. Mentre la justí-

cia humana continuï sent fal·lible, no es

podrà eliminar el risc d’executar un inno-

cent. Aquesta és una de les principals

motivacions per les quals no s’hauria

d’aplicar la pena de mort.

La condemna a mort depèn de molts

factors. D’una banda hi ha la capacitat

dels advocats defensors de provar que la

persona que defensen no mereix aques-

ta pena si ha comès un delicte i, en cas

de ser innocent, poder-ho demostrar.

Si es produeix un error en el procés, les

conseqüències són irreversibles, ja que

un cop executada la pena és impossible

tornar-li la vida a la persona acusada.

No hi ha sistema de justícia penal al món

que pugui reivindicar la seva infal·libilitat

a l’hora de determinar la culpabilitat o la

innocència. Tanmateix, tots haurien d’es-

forçar-se a garantir la imparcialitat. Un

sistema de justícia no tan sols ha de fer

tots els possibles per ser equànime, sinó

que també ha de reconèixer les seves im-

perfeccions i retre’n comptes. Això signi-

fica que ha d’admetre la possibilitat d’un

error, compensant a la persona innocent

quan se’n produeixi un.

Als Estats Units, des de l’any 1973, més

de 120 persones condemnades a mort

han quedat en llibertat després d’haver

quedat demostrat que eren innocents o

que les seves condemnes s’havien basat

en proves de càrrec insuficients. Algunes

van estar a punt d’ésser executades des-

prés de passar molts anys al corredor de

la mort. En tots aquests casos hi ha diver-

sos factors que es repeteixen: conducta

indeguda per part de la fiscalia o de la

policia, la utilització de testimonis, proves

materials o confessions poc fiables i una

assistència lletrada inadequada.

Tot i haver-hi dubtes seriosos sobre la

seva culpabilitat, es continuen ajustici-

ant els presos en molts llocs del món.

És impossible determinar el nombre de

persones innocents executades, ja que

després de l’aplicació de la pena de mort,

rarament es duen a terme revisions judi-

cials o s’investiguen possibles errors.

En alguns països n’hi ha prou amb la

“confessió” del reu com a prova. Amnistia

Internacional està en contra d’aquesta

“prova” ja que afavoreix la seva obtenció

sota tortura. A la Xina, She Xianglin i Teng

Xingshan foren declarats culpables de

l’assassinat de les seves esposes i con-

demnats a mort el 1994 i el 1987, res-

pectivament, malgrat haver-se declarat

innocents i haver afirmat que havien con-

fessat sota tortura. En ambdós casos, les

suposades víctimes van reaparèixer uns

anys després. El 2005, She Xianglin fou

posat en llibertat després d’haver passat

11 anys a la presó i haver estat absolt de

tots els càrrecs de manera oficial. Teng

Xingshan no va poder ser alliberat. Havia

estat executat el 1989.

La pena de mort és discriminatòriaLa pena de mort sovint s’utilitza de ma-

nera desproporcionada contra persones sense recursos econòmics, minories i membres de comunitats racials, ètni-ques i religioses.

Disposar d’una bona defensa legal, per exemple, és un factor fonamental a l’hora d’obtenir una o altra sentència. Les persones preses executades no són necessàriament aquelles que van come-tre els pitjors delictes, sinó les que eren massa pobres per contractar un advocat hàbil per defensar-los o els que es van enfrontar a fiscals més durs o jutges méssevers.

En un informe de 1990 als Estats Units,

l’Oficina de Controladoria General va des-

cobrir un “patró d’evidència que indica

disparitats racials en l’acusació, sentèn-

cia i imposició de la pena de mort”. L’estu-

di va concloure que un acusat tenia més

possibilitats de ser sentenciat a mort si la

víctima era blanca. Això confirma els re-

sultats de diversos estudis, en els quals,

si mantenim els altres factors constants,

l’únic indicador més fiable de si una per-

sona serà o no sentenciada a mort és la

raça de la víctima. El que s’amaga darre-


re l’estadística és el tractament diferenci-

al de les persones de raça negra en cada

instància del sistema de justícia criminal.

Des de les decisions d’acusació fins a

les apel·lacions de la sentència del jurat,

a aquestes persones se les tracta amb

més duresa quan són acusades i les se-

ves vides tenen menys valor quan són les

víctimes. A més, els jurats formats per

blancs o amb majoria de blancs encara

són habituals en molts estats.

La condemna a mort sol ser el resultat de judicis injustos En algunes jurisdiccions, tribunals mili-

tars o especials, utilitzant procediments

sumaris, obtenen confessions i altres

proves mitjançant tortura que sovint s’ad-

meten en actuacions judicials que tenen

com a resultat la imposició de la pena

capital.

Quin és el millor mètode d’execució?CAP.

Els mètodes d’execució que s’han utilit-

zat des de l’any 2000 són els següents: la

decapitació (a l’Aràbia Saudita i a l’Iraq);

l’electrocució (als Estats Units); la forca (a

Egipte, l’Iran, Japó, Jordània, el Pakistan,

Singapur i altres països); la injecció letal

(als Estats Units, Filipines, Guatemala,

Tailàndia, la Xina); l’afusellament (a Bie-

lorússia, Somàlia, Taiwan, Uzbekistan,

Vietnam, la Xina i altres països) i la lapida-

ció (a l’Afganistan i l’Iran).

Tots els mètodes d’execució són espan-

tosos i poden fallar, allargant l’agonia de

la persona sentenciada. La idea que la

injecció letal és una forma «humana» de

matar és absurda. El condemnat pateix

el terror d’esperar el moment de la seva

mort, establert per endavant.

Injecció letal

La injecció letal com a mètode d’execu-

ció es va introduir per primera vegada als

Estats Units el 1977. Fins aleshores, per

l’oposició de la professió mèdica i encara

que ja havia estat proposada en un es-

tudi presentat el 1888 a la Cambra de

Representants de l’Estat de Nova York,

no va entrar en vigor.

El primer executat per aquest sistema

fou Charles Brooks Jr. el desembre de

1982 a la presó de Huntsville (Texas).

Cap altre país del món l’havia utilitzat

abans. La Xina, el 1997, va esdevenir el

segon país a fer-la servir i, posteriorment,

ha estat emprada a Guatemala, Filipines

i Tailàndia. També està prevista a la legis-

lació de Taiwan, tot i que fins al moment

no s’ha aplicat.

Als Estats Units s’ha obert un debat

sobre la injecció letal. En diverses ocasi-

ons aquest mètode d’execució ha estat

motiu de recursos als tribunals. El 25 de

setembre de 2007, la Cort Suprema d’Es-

tats Units va acordar revisar la constituci-

onalitat de l’aplicació de la injecció letal.

El Suprem té previst analitzar si aquesta

forma d’execució viola l’octava esmena

de la Constitució, que prohibeix els càs-

tigs cruels.

Diverses organitzacions de l’àmbit sani-

tari s’han unit a Amnistia Internacional i

altres organitzacions de drets humans en

la seva exigència que la injecció letal sigui

finalment prohibida.

A les execucions per injecció letal se sol

injectar al condemnat una dosi massiva

de tres substàncies químiques: tiopental

sòdic, que provoca una ràpida pèrdua del

coneixement; bromur de pancuroni, que

causa paràlisi muscular; i clorur de potas-

si, que produeix una aturada cardíaca.

La professió mèdica ha alertat en diver-

ses ocasions que si el processat rep una

quantitat insuficient de tiopental sòdic

(degut per exemple a l’ús d’una dosi er-

rònia, a la inserció incorrecta de la línia in-

travenosa o a la precipitació de les subs-

tàncies químiques), l’efecte anestèsic no

serà prou profund o desapareixerà ràpi-

dament i experimentarà un dolor molt

fort a mesura que el clorur de potassi pe-

netra a les venes i es produeix l’aturada

cardíaca. A causa de la paràlisi muscular

provocada pel bromur de pancuroni, a la

persona li resultaria impossible de mani-

festar el seu patiment.


Lapidació

Amnistia Internacional considera que

l’execució per lapidació agreuja la bruta-

litat de la pena de mort i és un mètode

concebut específicament per augmentar

el patiment de la víctima.

En els darrers anys es té coneixement

que tan sols l’Iran s’ha servit d’aquest

mètode d’execució per a casos d’adulteri.

El Codi Penal iranià és molt concret sobre

la manera com es durà a terme l’execució

i el tipus de pedres que cal utilitzar. L’arti-

cle 102 estableix que per a l’execució per

lapidació, els homes seran enterrats fins

a la cintura i les dones fins al pit. L’article

104 estableix, en relació amb la pena

d’adulteri, que les pedres utilitzades “no

hauran de ser prou grans com per matar

la persona d’una o dues pedrades, ni

hauran de ser tan petites que no es pu-

guin qualificar de pedres”.

La mort per lapidació viola els articles 6

(dret a la vida) i 7 (prohibició de la tortura

i tractaments o penes cruels, inhumans

o degradants) del Pacte Internacional de

Drets Civils i Polítics, del qual Iran n’és Es-

tat Part.

Col·lectius especialment vulnerablesMenors

El dret internacional prohibeix clarament

la imposició de la pena de mort en els ca-

sos de delictes comesos per menors de

18 anys. Malgrat això, encara hi ha un re-

duït grup de països que la mantenen.

Des de 1990, Amnistia Internacional ha

tingut constància de, com a mínim, 59

execucions de persones que eren me-

nors en el moment de cometre el delicte

a 10 països: l’Afganistan, l’Aràbia Saudita,

els Estats Units, el Iemen, l’Iran, Nigèria,

el Pakistan, la República Democràtica

del Congo, el Sudan i la Xina. Diversos

d’aquests països ja han modificat les se-

ves lleis per excloure aquesta pràctica.

L’execució de menors representa una

ínfima part del total d’execucions que es

duen a terme al món i de les quals Am-

nistia Internacional té coneixement cada

any. Els Estats Units i l’Iran han executat

cadascun més menors d’edat que tots

els altres vuit països junts, i l’Iran ha su-

perat ja el total estatunidenc de 19 exe-

cucions de menors des de 1990.

Els Estats Units finalment van abolir la

pena de mort a menors al 2005, amb la

decisió de l’1 de març de la Cort Supre-

ma, complint així les normes internacio-

nals al respecte.

Per part seva, l’Iran ha esdevingut, en

els darrers anys, el principal executor de

menors tot i ser Estat Part en el Pacte

Internacional de Drets Civils i Polítics i en

la Convenció sobre els Drets dels Infants,

que prohibeixen aquesta pràctica.

Hi ha un consens internacional contra

les execucions de menors, donada la im-

maduresa, impulsivitat, vulnerabilitat i ca-

pacitat de rehabilitació que caracteritza

aquest col·lectiu. Per atroços que puguin

ser els delictes pels quals han estat con-

demnats, s’aposta per aprofitar al màxim

el potencial que té el menor per acabar

integrant-se en la societat. L’execució és

la negació extrema d’aquesta convicció

generalitzada.

Persones amb malalties mentals

Des que es van reprendre les execucions

als Estats Units el 1977 fins al desembre

de 2007, més de 1.100 persones van

ser executades als Estats Units. Com a

mínim un centenar d’aquestes persones

patien malalties o problemes mentals

greus, ja sigui abans dels delictes pels

quals van ser condemnades a mort o en

el moment de la seva execució. En algun

dels casos, el diagnòstic va ser de tras-

torns mentals causats per terribles mal-

tractaments durant la infància, violència

carcerària o experiències com a soldats

enviats a combatre pel seu govern. En

d’altres, sembla que la malaltia mental

era hereditària.

En el cas d’alguns executats, els anys

viscuts al corredor de la mort els havien

provocat problemes de salut mental o


exacerbat els que ja tenien. Entre les per-

sones que des de 1977 han retirat les se-

ves apel·lacions i han donat el seu “con-

sentiment” a la seva pròpia execució, n’hi

ha vàries amb malalties mentals. Aquest

desig de morir facilita la tasca d’un Estat

més que disposat a dur la llibertat d’elec-

ció d’aquestes persones fins a la seva

conclusió letal.

Segons xifres de l’Associació Nacional

de Salut Mental estatunidenca, les perso-

nes amb malalties mentals representen

entre el 5 i el 10 per cent del total de la

població reclosa al corredor de la mort.

L’execució de persones amb discapa-

citat intel·lectual fou declarada il·legal

per la Cort Suprema dels Estats Units,

entenent-se que aquesta disminueix la

culpabilitat de la persona. És cert que

discapacitat intel·lectual i malaltia mental

no són la mateixa cosa, però poden tenir

conseqüències semblants, per tant resul-

ta incoherent eximir els discapacitats de

la pena de mort i no fer-ho amb persones

que pateixen malalties mentals i que so-

vint ni tan sols comprenen la gravetat del

seu delicte o els càrrecs que es presenten

contra elles. De vegades compareixen

sota els efectes d’una forta medicació,

provocant una falsa impressió al jurat,

i fins i tot en ocasions se’ls ha obligat a

prendre dosis elevades de medicaments

per fer-les “aptes” per ser executades.

Els pronunciaments recents dels tribu-

nals d’Estats Units han deixat bones i

males notícies. En virtut d’una resolució

adoptada el 28 de juny de 2007, la Cort

Suprema dels Estats Units va impedir

l’execució de Scott Panetti, condemnat a

mort a Texas, que pateix deliris greus. A la

resolució es definia amb més precisió el

criteri per determinar si una persona re-

closa està mentalment malalta des d’un

punt de vista legal. En fer-ho, el tribunal

reconeixia també la dificultat de formular

un judici al respecte. Tanmateix, el 27 de

juny de 2006, es va executar a Texas a

Ángel Matutino Reséndiz. L’execució es va

dur a terme malgrat l’existència de sòlids

indicis de que patia greus trastorns men-

tals, incloent esquizofrènia paranoide.

És impossible saber quantes persones

amb problemes mentals greus estan

condemnades a mort o han estat execu-

tades.

MARC LEGAL

Moratòria universal. Una gran fita

L’Assemblea General de les Nacions

Unides va aprovar el 18 de desembre

de 2007 una resolució històrica a favor

d’una moratòria de la pena de mort a tot

el món.

La resolució fou adoptada per una

àmplia majoria. Cent quatre països van

votar a favor, 52 en contra i 29 es van

abstenir.

L’aprovació d’aquesta resolució és un

gran pas per arribar a un món sense

pena de mort. És, a més, una prova més

de la tendència global envers l’abolició.

Tot i no ser jurídicament vinculant, la

crida de l’ONU en favor de la suspensió

de les execucions té un considerable pes

polític i moral, sobretot pel fet d’haver

estat adoptada per una àmplia majoria.

Aquesta resolució recorda als Estats

membres de les Nacions Unides el seu

compromís de treballar per l’abolició de la

pena de mort, i constitueix un important

instrument per persuadir aquells que

continuen aplicant la pena capital per tal

que en reconsiderin l’ús.

Què diuen les lleis internacionals sobre la pena de mort?

La Declaració Universal dels Drets Hu-

mans, adoptada per l’Assemblea Gene-

ral de les Nacions Unides el desembre de

1948 en resposta al grau de brutalitat i

terror a mans dels estats de la Segona

Guerra Mundial, reconeix el dret de l’indi-

vidu a la vida i afirmacategòricamentque

ningú serà sotmès a penes o tractaments

cruels, inhumans o degradants.

Posteriorment la comunitat de nacions

ha aprovat quatre tractats internacionals

que estableixen l’abolició de la pena de

mort. Un d’ells és d’àmbit mundial i els

altres tres són regionals:

• El Segon Protocol Facultatiu del Pacte

Internacional de Drets Civils i Polítics

(PIDCP): Adoptat per l’Assemblea Ge-

neral de les Nacions Unides el 1989,

és un tractat d’àmbit mundial que

estableix l’abolició total de la pena

de mort, però permet als Estats Part

mantenir-la en temps de guerra si fan

una reserva a tal efecte en el moment

de ratificar el Protocol o adherir-s’hi.


• El Protocol de la Convenció Americana

sobre Drets Humans: Adoptat per l'As-

semblea General de l'Organització dels

Estats Americans el 1990, estableix

els mateixos acords que l'anterior.

• El Protocol número 6 del Conveni Eu-

ropeu per a la Protecció dels Drets

Humans i les Llibertats Fonamentals

(Conveni Europeu de Drets Humans):

Adoptat pel Consell d’Europa el 1982,

estableix l’abolició de la pena de mort

en temps de pau. Tanmateix, els Estats

Part poden mantenir-la «per actes co-

mesos en temps de guerra o de perill

imminent de guerra».

• El Protocol número 13 del Conveni Eu-

ropeu per a la Protecció dels Drets Hu-

mans i de les Llibertats Fonamentals

(Conveni Europeu de Drets Humans):

Adoptat pel Consell d’Europa el 2002,

estableix l’abolició de la pena de mort

en qualsevol circumstància, inclosos

els actes comesos en temps de guerra

o de perill imminent de guerra.

• Als quatre tractats s’estableix que

els Estats Part de qualsevol dels con-

venis als quals estan adherits poden

convertir-se en Estat Part del Proto-

col corresponent.

Salvaguardes especialsL’article 6.5 del Pacte Internacional de

Drets Civils i Polítics disposa que “no s’im-

posarà la pena de mort en el cas de delic-

tes comesos per persones de menys de

18 anys d’edat, ni s’aplicarà a les dones

en estat de gravidesa”. Això mateix mani-

festa l’article 4.5 de la Convenció Ameri-

cana sobre Drets Humans.

L’article 3.7 de la Convenció sobre els

Drets dels Infants estableix que “no

s’imposarà la pena capital ni la de presó

perpètua sense possibilitat d’excarce-

ració en el cas de delictes comesos per

menors de 18 anys d’edat”. També ho

afirma la Carta Africana sobre els Drets

i el Benestar dels Infants.

El punt 3 de les Salvaguardes per Ga-

rantir la Protecció dels Drets dels Con-

demnats a la Pena de Mort, aprovades

pel Consell Econòmic i Social de l’ONU el

1984, estipula que “no seran condem-

nats a mort aquells que siguin menors

de 18 anys en el moment de cometre

el delicte, ni s’executarà la sentència de

mort en el cas de dones embarassades

o que hagin donat a llum recentment,

ni quan es tracti de persones que han

perdut la raó”.

A la Resolució 1989/64, aprovada el 24

de maig de 1989, el Consell Econòmic

i Social de l’ONU recomana als Estats

membres de l’ONU que eliminin la pena

de mort “en el cas de persones afectades

per un retard mental o amb una capacitat

mental summament limitada, tant si és

en el moment d’imposició de sentències

o en el moment de l’execució”. El Consell

Econòmic i Social recomana també que

els Estats membres estableixin un “límit

d’edat després del qual ningú podrà ser

condemnat a mort ni executat”.

LA PENA DE MORT EN XIFRESLa tendència envers l’abolició de la pena

de mort a escala mundial sembla impos-

sible d’aturar. Si el 1977 només 16 països

havien abolit la pena de mort per a tots

els delictes, el gener de 2008 ja són més

de 90. Des de 1990, més de 50 països i

territoris han abolit la pena capital per a

tots els delictes.

Segons les dades de què disposa Am-

nistia Internacional al gener de 2008:

• 91 països i territoris han abolit la pena

de mort per a tots els delictes.

• 11 països han abolit la pena de mort

per a tots els delictes excepte els ex-

cepcionals, com ara els comesos en

temps de guerra.

• 32 països són considerats abolicionis-

tes de fet: tot i que mantenen la pena

de mort a la seva legislació, no han dut

a terme cap execució en els darrers 10

anys o més, i es considera improbable

que ho facin.

Això implica que un total de 134 països

han abolit la pena de mort en la seva

legislació o a la pràctica. Tanmateix, 63

països i territoris mantenen i apliquen la

pena de mort, tot i que el nombre dels

que realment executen persones con-

demnades durant un any determinat és

molt inferior.


A aquesta tendència envers l’abolició,

recolzada per la moratòria universal apro-

vada a les Nacions Unides, s’hi podrien

sumar pròximament més països, perquè

n’hi ha uns quants que estan estudiant

lleis abolicionistes.

Malgrat tot, al 2006:

• 1.591 persones foren executades a

25 països. Es considera que és una

xifra mínima. La real podria ser molt

més elevada.

• El 91 per cent de totes les execucions

conegudes va tenir lloc a sis països: la

Xina (al menys 1.010; altres fonts ele-

ven la xifra a 8.000), els Estats Units

(53), l’Iran (al menys 177), l’Iraq (al

menys 65), el Pakistan (82) i el Sudan

(al menys 65).

• Tot i que és difícil establir una xifra

exacta, s’estima que el nombre de

condemnats a mort i a l’espera d’exe-

cució l’1 de gener de 2008 estava

entre 19.185 i 24.646.

LA PENA DE MORT I ESPANYAQuè diu la Constitució sobre la pena de mortA Espanya, les darreres execucions van

tenir lloc el setembre de 1975, quan dos

militants d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna)

i tres del FRAP (Front Revolucionari Anti-

fascista Patriota) van ser afusellats. Fou

el 1978, amb l’actual Constitució, quan

es va abolir la pena de mort a Espanya,

excepte en els casos que la legislació mi-

litar establia per a temps de guerra.

Fins el 1995, el Codi Penal militar preve-

ia la pena de mort com a pena màxima

per a casos de traïció, rebel·lió militar,

espionatge, sabotatge o crims de guerra.

Després d’una llarga campanya d’organit-

zacions socials i d’iniciatives individuals,

va quedar abolida amb l’acord final de

tots els partits polítics. La Llei Orgànica

11/1995 del 27 de novembre, que abo-

lia la pena de mort en temps de guerra,

va acabar completant l’abolició i conver-

tint-la en absoluta.

Tot i que la pena de mort va desaparèi-

xer del Codi Penal Militar espanyol, enca-

ra no s’ha retirat la menció que se’n fa a

l’article 15 de la Constitució, en el qual

s’estableix que: “Tothom té dret a la vida

i a la integritat física i moral sense que,

en cap cas, puguin ser sotmesos a tor-

tura ni a penes o tractaments inhumans

o degradants. Queda abolida la pena de

mort, excepte en allò que puguin dispo-

sar les lleis penals militars per a temps

de guerra”.

Tenint en compte que en més de 40

països les constitucions prohibeixen ex-

pressament la pena capital, Amnistia In-

ternacional considera que la Constitució

espanyola hauria d’eliminar la menció a

la pena de mort i fins i tot prohibir-ne ex-

pressament l’aplicació.

Legislació internacionalEspanya encara no ha signat el Proto-

col número 13 del Conveni Europeu de

Drets Humans, que estableix l’abolició de

la pena de mort en qualsevol circumstàn-

cia, inclosos els actes comesos en temps

de guerra o de perill imminent de guerra.

Espanyols condemnats a mort al mónL’1 de gener de 2008 hi havia dos es-

panyols condemnats a mort al món: Pe-

dro Ibar als Estats Units i Nabil Manakli

al Iemen.

De pares bascos emigrats durant els

anys 70 als Estats Units, en Pablo Ibar

fou condemnat a mort l’any 2000 i, des

de llavors, és al corredor de la mort de

la penitenciaria de Starke (Florida). Els

fets es remunten a 1994 quan en Pablo

Ibar fou acusat juntament amb un altre

home, d’assassinar tres persones durant

un robatori en una mansió. El 1998, un

jurat del comtat de Broward no va poder

arribar a un veredicte unànime de culpa-

bilitat i el jutge va declarar nul el judici.

Tanmateix, en un segon judici celebrat

l’any 2000 se’l va considerar culpable del

triple assassinat. L’acusació es recolza,

principalment, en unes imatges que van

quedar gravades al vídeo de seguretat de

la casa i en les quals, segons el fiscal, hi

apareix en Pablo Ibar, fet que la defensa

considera més que dubtós.


El 9 de març de 2006, el Tribunal Su-

prem de Florida va confirmar la seva

condemna malgrat no haver-hi proves

consistents que l’inculpessin i encara

que el Tribunal Suprem reconegués que

hi va haver irregularitats al judici. La vida

de Pablo Ibar depèn ara del recurs que

el seu nou advocat prepara per intentar

que el judici en el qual va ser condemnat

sigui declarat nul i torni a ser jutjat. El seu

advocat tenia previst presentar els nous

arguments a principis de 2008, i el jutge

podria dictaminar a finals d’any o fins i

tot durant el 2009. Si la seva decisió fos

negativa, queda la possibilitat de recórrer

davant el Tribunal Suprem de Florida, da-

vant el Tribunal Suprem dels Estats Units

i davant un tribunal federal.

Nabil Manakli Kasaybati, ciutadà espa-

nyol d’origen siri, fou condemnat a mort

al Iemen el 1997 després de ser acusat

de planejar actes de sabotatge i assassi-

nats per a un atemptat bomba que havia

tingut lloc a Aden el mes de juliol d’aquell

any. Va ser inculpat juntament amb 27

persones més, algunes de les quals, in-

clòs ell mateix, foren torturades, segons

informes, per obligar-les a confessar. El

tribunal va admetre com a prova aques-

tes “confessions”. El març de 2003, el Tri-

bunal Suprem va confirmar la condemna

a mort imposada a Nabil Manakli i l’11 de

setembre d’aquell mateix any el president

iemenita Ali Abdullah Saleh, va ratificar la

seva condemna a mort.

Finalment no va ser executat i, a l’abril de

2006, el Govern iemenita va decidir pren-

dre en consideració la petició espanyola

de commutar la pena de mort. El 18 d’oc-

tubre de 2007, el Ministeri d’Assumptes

Exteriors i Cooperació va anunciar la sig-

natura amb el Iemen d’un conveni sobre

el trasllat de persones condemnades,

que obre les portes a que Nabil Manakli

compleixi la resta de la seva condemna

a Espanya.

EL TREBALL D’AMNISTIA CONTRA LA PENA DE MORTAmnistia Internacional s’oposa a la pena

de mort en tota circumstància i treballa

per la fi de les execucions i l’abolició de la

pena de mort a tot el món. Poc després

de la seva fundació el 1961, Amnistia

Internacional va començar a enviar cri-

des per impedir l’execució de presos de

consciència. Amb el temps, la seva opo-

sició a la pena de mort s’ha ampliat fins

a incloure totes les persones privades de

llibertat, independentment del delicte pel

qual hagin estat condemnades.

Tot i i els espectaculars èxits aconseguits

en els darrers decennis, moltes persones

continuen sent executades cada any. Per

això Amnistia Internacional continua la

seva lluita per l’abolició total de la pena

de mort i manté un programa de treball

constant que inclou campanyes en paï-

sos concrets. Aquest treball es realitza en

col·laboració amb altres organitzacions i

representants de la societat civil.

L’organització és membre fundador de

la Coalició Mundial contra la Pena de

Mort, composada per més de 40 orga-

nitzacions de drets humans, col·legis

d’advocats, sindicats i autoritats locals i

regionals que han unit les seves forces

per alliberar el món de la pena capital.

Amnistia Internacional també coordina

la Xarxa Asiàtica contra la Pena de Mort,

establerta el 2006 i composada per pro-

fessionals del dret, membres de parla-

ments i activistes de nombrosos països

de la zona.

Amnistia Internacional demana:

• Una suspensió de les execucions a tot

el món.

• L’abolició de la pena de mort per a tots

els delictes.

• La ratificació universal dels tractats

que estableixen l’abolició, inclòs el Se-

gon Protocol Facultatiu del Pacte Inter-

nacional de Drets Civils i Polítics.

• El compliment, per part de tots els pa-

ïsos que mantenen la pena de mort,

de la seva obligació internacional de

no utilitzar-la contra menors.


BIBLIOGRAFIA


Filmografia

pm cat educadors rec - Amnesty International · 2 AMNISTIA INTERNACIONAL ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES...

Documents

Transcript of pm cat educadors rec - Amnesty International · 2 AMNISTIA INTERNACIONAL ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES...