PLEC DE PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA ... · G-PLP-08v08 Plec de prescripcions...

G-PLP-08v08 Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica a la redacció de projectes d’Edificació – Fase: Execució

G-PLP-08v08 Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica de redacció de projectes d’Edificació - Fase: Execució (26.06.08) Pàgina 1 de 167

GISA

PLEC DE PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA A

LA REDACCIÓ DE PROJECTES D’EDIFICACIÓ

FASE: EXECUCIÓ



ÍNDEX

I PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA .............................................................4

1.- INTRODUCCIÓ..............................................................................................................5

2.- OBJECTE DE L’ENCÀRREC.........................................................................................5

3.- GESTIÓ I AUTORIA DELS TREBALLS.........................................................................6

4.- PERSONAL, OFICINA I MITJANS A DISPOSAR PER L’ADJUDICATARI...................6

5.- DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ....................................................................7

6.- DOCUMENTACIÓ A LLIURAR PER GISA A L’ADJUDICATARI ..................................9

7.- NORMATIVA APLICABLE .............................................................................................9

8.- VERIFICACIONS PRÈVIES...........................................................................................9

9.- EXPEDIENT DEL PROJECTE.......................................................................................9

10.- DOCUMENTS DEL PROJECTE..................................................................................10

11.- PRESENTACIÓ DELS TREBALLS..............................................................................10

12.- ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT DEL PROJECTE ............................................11

II DOCUMENTS DEL PROJECTE D’EDIFICACIÓ......................................................................12

1.M Memòria .......................................................................................................................31

MD Memòria descriptiva .....................................................................................................31

MC Memòria constructiva ...................................................................................................36

ME Memòria d’execució .....................................................................................................69

CN Compliment de normativa ............................................................................................71

AN Annexes .......................................................................................................................80

2.DG Documentació gràfica ..................................................................................................88

3.PC Plec de condicions .....................................................................................................122

4.EA Estat d’amidaments....................................................................................................124

5.PR Pressupost .................................................................................................................126

Fitxes..........................................................................................................................130



I PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA



1.- INTRODUCCIÓ

El present Plec de Prescripcions, que formarà part del contracte, té la finalitat de descriure els treballs a desenvolupar i enumerar els conceptes que han d’ésser objecte d’estudi; definir les condicions, necessitats, directrius i criteris tècnics generals que han de servir de base per a la realització dels treballs encarregats, i concretar la redacció i presentació dels diferents documents en la realització dels quals ha d’intervenir el Projectista adjudicatari/adjudicatària de l’encàrrec - d’ara en endavant, el Projectista o l’adjudicatari -, perquè el contingut de l’encàrrec, un cop quedi garantida i assegurada la seva qualitat, coherència i homogeneïtat, pugui ésser rebut i acceptat per GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES, SA (d’ara endavant GISA). 2.- OBJECTE DE L’ENCÀRREC

2.1. Objecte

L’objecte de l’encàrrec el constitueix la redacció del Projecte d’execució .......................... i de l’Estudi de Seguretat i Salut, així com tots els annexes i estudis que expliciti la corresponent convocatòria de concurs. Aquest encàrrec comprèn la totalitat dels treballs i serveis necessaris a realitzar per l’adjudicatari, d’acord amb les prescripcions que s’estableixen en aquest Plec, per tal que s’assoleixi la correcta i completa definició de les obres a executar.

El terme “Projecte” inclou tot allò al que es fa referència en l’objecte de l’encàrrec.

2.2. Variacions i modificacions

Les variacions, adaptacions, modificacions i possibles canvis a considerar sobre el previst en els estudis d’anàlisi i necessitats previs, com a conseqüència de la documentació lliurada per GISA o a causa de les modificacions introduïdes per GISA o pel Projectista (en aquest cas, prèvia aprovació de GISA), es consideraran també incloses en el present encàrrec.

2.3. Increments o disminucions de superfície construïda

Aquest encàrrec inclou així mateix els increments o disminucions de superfície construïda, motivats per variacions en el programa funcional inicial, no superiors ni inferiors respectivament, a un 20% de la superfície construïda inicialment prevista. L’encàrrec inclou també la modificació parcial o total del solar previst. La incidència econòmica en els honoraris de l’adjudicatari, motivada per la variació de superfície indicada en el programa funcional, serà proporcional a l’increment o disminució del pressupost inicialment previst, corresponent a aquesta variació.

2.4. Abast de l’encàrrec

Dins dels treballs corresponents a l’encàrrec, s’inclouen el projecte i la direcció de totes les obres - edificació, urbanització, noves instal·lacions i desviament d’instal·lacions, conduccions existents, etc.- necessàries pel correcte funcionament de l’edifici projectat sense que l’aparició d’incidències al respecte suposin en cap cas un increment dels honoraris convinguts.

S’inclouen també com a treballs a desenvolupar per l’adjudicatari, dins la fase de redacció del projecte, les gestions davant d’organismes i companyies. Simultàniament amb la redacció del Projecte, l’adjudicatari gestionarà en contacte amb els diferents organismes, i companyies subministradores, la perfecta definició de tots els serveis i infrastructures, d’acord amb les exigències de caràcter tècnic que s’hagin establert. Redactarà així mateix els projectes específics que puguin sol·licitar les companyies subministradores i/o altres organismes públics. Les autoritzacions corresponents s’adjuntaran obligatòriament a la memòria del projecte. Aquests treballs i altres assimilables no suposaran un increment en els honoraris convinguts.

2.5. Treballs necessaris per compte de l’adjudicatari

La realització de la totalitat dels treballs necessaris per a assolir el ple compliment de l’objecte de l’encàrrec efectuat serà per compte de l’adjudicatari, sense perjudici del que es consigna en l’apartat 6 del present Plec: “Documentació a lliurar per GISA a l’adjudicatari”.



3.- GESTIÓ I AUTORIA DELS TREBALLS

3.1. Gestió dels treballs

La gestió, el seguiment, el control i l’acceptació dels treballs de redacció del Projecte corresponen a GISA.

Totes las tasques a desenvolupar per part de GISA poden ser dutes a terme per part de personal propi o per part de tercers, en nom de GISA (ECQP)

Per a poder dur a terme les tasques de seguiment, supervisió i control, el personal de GISA tindrà accés, en qualsevol moment, a les dades i documents que l’adjudicatari estigui elaborant sigui quin sigui l’estat de desenvolupament en què es trobin. A aquests efectes, l’adjudicatari facilitarà la revisió dels treballs en curs als tècnics designats per GISA.

En cas d’incompliment del contracte, GISA es reserva el dret de redactar, amb mitjans propis o mitjançant tercers, qualsevol part del Projecte, o de l’Estudi, encarregat. Amb aquesta finalitat, l’adjudicatari facilitarà les dades pertinents amb l’antelació necessària perquè es puguin dur a terme els esmentats treballs sense que cap dels terminis pactats amb GISA es vegin afectats. En tot cas, si bé l’adjudicatari no està obligat a assumir el contingut de la feina encarregada per GISA a tercers, si que es responsabilitzarà del compliment de terminis i de realitzar els treballs necessaris pel perfecte acoblament de la feina, un cop lliurada, al Projecte..

3.2. Autoria dels treballs

L’autoria dels treballs recau en l’adjudicatari. L’adjudicatari és el responsable de les solucions projectades, de les definicions, de les memòries, dels càlculs, dels plecs de condicions tècniques, dels amidaments, del pressupost, de la documentació gràfica i de la resta de documentació del Projecte, llevat que hagi fet constar de manera fefaent i per escrit, la seva disconformitat amb algun (o alguns) dels criteris o solucions que hagin estat manifestats per GISA.

3.3. Coordinació en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del Projecte i de l’Estudi de seguretat i salut

L’autoria de l’Estudi de seguretat i salut recau en el coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del Projecte. El coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del Projecte es responsabilitza plenament del contingut de l’Estudi de seguretat i salut i de l’adequació a tota la normativa vigent d’aplicació i, concretament, a la Llei 31/95, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i al Reial Decret 1627/97, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

3.4. Signatures i dates

El Projecte d’execució objecte del present encàrrec, haurà de ser signat per un Arquitecte/Arquitecta Superior en qualitat d’Autor/Autora del Projecte (contracte, pt 4.2) i disposarà del visat del Col·legi d’Arquitectes.

El responsable/coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’elaboració del Projecte signarà l’Estudi de Seguretat i Salut, que serà visat com a part integrant del Projecte.

Pel que fa als plànols, GISA subministrarà els caixetins en què s’especifiquen les signatures d’aquests.

Els documents del Projecte que requereixin d’una responsabilitat especial, segons criteri de GISA, hauran d’ésser signats pel tècnic responsable de la seva elaboració, que ho serà, a més, de l’exactitud de la transcripció del contingut dels esmentats documents.

Es dataran tots els documents del Projecte, expressant el lloc, mes i any de redacció. 4.- PERSONAL, OFICINA I MITJANS A DISPOSAR PER L’ADJUDICATARI

4.1. Personal

El personal que en cada fase de la realització del Projecte haurà de formar part de l’equip de l’adjudicatari, serà l’idoni en titulació i experiència per a la bona marxa dels treballs i la responsabilitat requerida. GISA valorarà lliurament la idoneïtat de les persones assignades a la redacció del Projecte i podrà exigir quan ho consideri oportú, la substitució de part o de la totalitat del personal assignat a la redacció del projecte; i,



l’adjudicatari haurà d’acceptar i complir aquesta substitució en el termini de les dues setmanes següents a la comunicació feta per GISA.

En el document de l’oferta el licitador, indicarà amb detall el personal facultatiu que sota la dependència de l’adjudicatari, durà a terme els estudis, o les parts de Projecte especialitzats. Quan es tracti de col·laboracions externes al licitador, els col·laboradors manifestaran expressament l’acceptació a la citada col·laboració, així com el seu coneixement de les condicions tècniques, econòmiques i contractuals del concurs.

Qualsevol variació de l’equip respecte a l’ofertat en el moment de la licitació haurà de ser per assolir un nivell professional igual o superior a l’anterior, i haurà d’ésser comunicat i acceptat per GISA.

4.2. Oficina

Des de la signatura del contracte de l’encàrrec fins a la data de lliurament del treball complet, el Projectista haurà de disposar d’una oficina, en la qual es realitzaran les tasques de gabinet i on es durà a terme el seguiment i control dels treballs encarregats. Aquest seguiment i control també es podrà efectuar a la seu de GISA.

4.3. Mitjans

L’adjudicatari s’obliga a disposar de tots els mitjans i instal·lacions necessàries (fax, telèfon, correu electrònic, aparells específics, mobiliari, etc.) per a un correcte desenvolupament dels treballs encarregats; especialment els que es refereixen a eines informàtiques, tant de càlcul, com de gestió i disseny gràfic interactiu, així com algun dels perifèrics recomanats per a l’intercanvi d’informació i que s’esmenten en aquest Plec.

Qualsevol variació de recursos respecte als ofertats en el moment de la licitació, ha de servir per a un millor assegurament de la qualitat del projecte, i haurà d’ésser comunicada i acceptada per GISA. 5.- DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS

5.1. Inici dels treballs

Es considera com a data inicial dels treballs a tots els efectes la que figura en el contracte com a data inicial o bé, la de la comunicació per part de GISA de l’adjudicació de l’encàrrec.

GISA convocarà a l’adjudicatari a la reunió d’inici del projecte en la que es marcaran els estàndards de redacció, es determinaran les concrecions i/o particularitats del seu seguiment i del seu control de qualitat en base a l’establert el Plec de Prescripcions per a l’Assistència Tècnica al Control de Qualitat de Projectes d’Edificació i se li lliurarà la documentació ressenyada en l’apartat 6, aixecant-se acta de la reunió i del lliurament de la documentació.

5.2. Programa de Treballs per a la redacció del Projecte

L’adjudicatari s’obliga a complir els terminis parcials i totals per a la redacció del Projecte que es recullen en l’annex corresponent del Plec de Bases del concurs, i que servirà de base per a establir les penalitzacions que s’expressen en el contracte.

Sempre que GISA ho indiqui, caldrà que el Projectista actualitzi les principals fites del programa de treballs per adequar-lo a la realitat.

5.3. Redacció del projecte.

La redacció d’un Projecte d’Edificació es desenvoluparà en varies fases correlatives, amb els corresponents lliuraments parcials de l’Estudi previ (si és el cas), l’Avantprojecte, Projecte Bàsic i Projecte d’Execució.

El Preexecutiu es plantejarà com una reunió de treball i entrega parcial de documents que es realitzarà, normalment, alhora del Bàsic. Cadascuna de les fases del Projecte es desenvoluparà segons les condicions establertes en els corresponents Plecs i segons les indicacions de GISA.

La supervisió i acceptació de la documentació de cada fase, per part de GISA, és condició obligada perquè el Projectista pugui desenvolupar d’altres unitats de treball de la fase següent.

En qualsevol lliurament parcial, GISA es reserva el dret de revisar (per ella mateixa o mitjançant tercers) la documentació corresponent, indicant, si és el cas, la relació d’esmenes que el Projectista haurà d’arranjar.



La redacció del Projecte estarà sotmesa al control de qualitat segons els termes establerts al corresponent Plec de Prescripcions per a l’Assistència Tècnica al Control de Qualitat de Projectes d’Edificació. En particular per a la fase a que fa referència aquest plec, a la data prevista el Projectista remetrà la maqueta del Projecte d’Execució acabat per a la seva revisió, en la forma i número de còpies que s’indiquin. En funció del resultat d’aquesta revisió, GISA indicarà al Projectista la realització de les correccions i/o modificacions que s’hagin de considerar, o si s’escau, n’autoritzarà l’edició.

Si la revisió de la maqueta completa (per part del Departament /Client) es porta a terme dins el període de temps reservat a tal fi dins el programa de treballs per a la redacció del Projecte, el lliurament Definitiu del Projecte d’Execució no sofrirà cap variació respecte a la data prevista; però si passat aquest termini, no estigués efectuada l’esmentada revisió, la data de lliurament s’ajornaria el període de temps transcorregut des de la data prevista de retorn de la maqueta revisada al Projectista, fins la data del seu retorn efectiu.

Per la seva banda el Projectista s’obliga a realitzar les correccions, modificacions, esmenes i/o justificacions que resultin de la revisió del projecte en els terminis que li siguin indicats per GISA per a tal fi, amb un màxim de dos respostes a no ser que existeixi justificació expressa i acceptada per part de GISA

5.4. Aclariments i informacions complementàries

En el decurs de la redacció del Projecte, l’adjudicatari podrà sol·licitar tota mena d’aclariments i informacions complementàries i fer paleses les consideracions que cregui oportunes a GISA. GISA procurarà atendre, en la mesura que sigui possible, les esmentades sol·licituds; ara bé, la manca o el retard en la resposta no es considerarà en cap moment com a causa motivada de defectes, mancances o retards en la redacció del Projecte, donat que és obligació de l’adjudicatari desenvolupar-lo sense més aportacions de GISA que les que figuren en aquest Plec.

Només es consideraran justificats els retards que es produeixin a causa del lliurament endarrerit de documents o dades que ha de subministrar GISA; en aquest cas el retard acceptat, serà, com a màxim, l’equivalent a la diferència entre la data en que GISA havia de lliurar-los i la data efectiva del seu lliurament.

5.5. Seguiment i control

Als efectes de seguiment i control dels treballs, GISA podrà requerir quan ho consideri necessari a l’adjudicatari per examinar els treballs, rebre les explicacions que se sol·licitin sobre la marxa de les tasques en curs, o qualsevol altra qüestió. L’adjudicatari, per si mateix i/o mitjançant els tècnics dependents o col·laboradors facilitarà al respecte la informació requerida.

D’altra banda GISA, estarà facultada per recollir la informació i/o realitzar les comprovacions que s’escaiguin, dels documents de Projecte acabats o en elaboració. L’adjudicatari, per si mateix i/o mitjançant els tècnics dependents o col·laboradors queda obligat a prestar l’assistència que li sigui requerida per a aquest fi.

A les reunions de seguiment i control, l’adjudicatari aportarà la documentació que s’hagi acordat amb GISA tenint cura en que els documents i plànols de treball siguin intel·ligibles. Amb aquest objectiu, s’escolliran les escales de representació i colors més adients pels documents gràfics. L’adjudicatari portarà a les reunions esmentades un plànol de conjunt que doni idea de la solució global proposada. D’aquestes reunions, així com dels lliuraments parcials de la feina se n’aixecaran les corresponents actes, que seran redactades per GISA.

5.6. Anomalies

Si en la documentació lliurada, es detectés i comprovés qualsevol de les següents anomalies: - La formulació i redacció del Projecte no es desenvolupa amb el personal i els mitjans oferts, o amb

d’altres alternatius acceptats prèviament per GISA - L’incompliment de qualsevol termini parcial o total dels indicats en el programa de treballs vigent i

aprovat per GISA - L’incompliment en el Projecte de normatives vigents i/o l’incompliment de qualsevol apartat d’aquest Plec

o dels seus annexes - Reiterada manca de revisió i conformitat prèvia dels documents a lliurar a GISA, per part de

l’adjudicatari.



- Reiterada presentació de documentació i/o suport informàtic no conforme amb la metodologia establerta per GISA (Manuals, Convocatòries,...)

GISA, en els esmentats casos i prèvia comunicació a l’adjudicatari, s’atribueix la facultat d’efectuar per ella mateixa o mitjançant tercers, la redacció o repetició de les parts del Projecte afectades per les esmentades anomalies, descomptant els imports corresponents d’aquestes actuacions de la quantitat a abonar a l’adjudicatari per la redacció del Projecte íntegre. Igualment la reiterada presentació de documentació no conforme en base al procés establert per al control de qualitat del projecte, es considerarà una anomalia que pot acabar repercutint a l’Adjudicatari, sota decisió de GISA, el cost addicional que suposa les repetides revisions per part de l’Equip de Control de Qualitat de Projecte designat.

En especial, GISA es reserva el dret de comprovar, per ella mateixa o mitjançant tercers, la bondat dels amidaments obtinguts a través dels plànols; i en el cas que, per causes atribuïbles a l’adjudicatari, es produeixin discrepàncies en més, superiors al percentatge fixat contractualment, les despeses de l’esmentada comprovació seran a càrrec de l’adjudicatari, qui, a més , haurà de refer els documents afectats sense cap càrrec addicional a GISA.

La realització de les correccions esmentades no eximirà al Projectista del compliment del terminis pactats i de les penalitzacions en què pugui incórrer. 6.- DOCUMENTACIÓ A LLIURAR PER GISA A L’ADJUDICATARI

Correspon a l’adjudicatari l’obtenció, amb els seus propis mitjans, de les dades necessàries per a la completa elaboració del Projecte encarregat. No obstant això, GISA posarà a disposició de l’adjudicatari un seguit de documentació a l’inici del projecte i durant el decurs de la redacció, segons s’estableix al plec de bases del concurs. 7.- NORMATIVA APLICABLE

Per a la realització del Projecte, l’adjudicatari tindrà en compte la normativa existent i vigent en aquell moment que, d’obligat compliment o no, li pugui ésser d’aplicació. 8.- VERIFICACIONS PRÈVIES

Es consideraran inclosos dins els treballs que composen l’encàrrec, els replantejaments i les verificacions prèvies necessàries per tal de comprovar “in situ” les previsions fetes en el Projecte en allò que pertoca a punts d’interès o singulars. En particular caldrà replantejar:

- Ubicació de les edificacions dins el solar, disposició genèrica dels principals elements projectats (murs pantalla, etc.) determinació de punt d’inici de replanteig.

- Vores de calçada existents, límits d’actuació. - Límits del solar i edificacions. - Confirmació de cabuda de l’actuació projectada al solar assignat - Serveis afectats, afectacions a edificis i, en el seu cas, límits de les zones a expropiar. - Existència de servituds: línies elèctriques, línies telefòniques, conduccions soterrades. - Aplicació de la normativa vigent (urbanística, mediambiental...) - Dades i ubicació dels diferents punts de connexió corresponents a totes les instal·lacions necessàries

(electricitat, gas, sanejament...)

I tots aquells altres aspectes que GISA consideri necessari verificar. 9.- EXPEDIENT DEL PROJECTE

L’adjudicatari, simultàniament al desenvolupament del Projecte, generarà un expedient que recollirà la totalitat de les dades, càlculs i operacions que s’hagin emprat en l’estudi i la formulació efectuats. Aquest expedient



estarà a disposició de GISA, a efectes de control i comprovació de la qualitat en l’elaboració del Projecte, fins a la recepció de l’obra o, en cas de no executar-se l’obra, dotze mesos després de l’aprovació del projecte.

L’expedient del Projecte tindrà el contingut següent: - Fulls de camp referents a recollides de dades i comprovacions fetes “in situ”. - Còpies de tots els plànols utilitzats per a la comprovació, amb les anotacions resultants. - Constància dels controls de qualitat d’amidaments, càlculs i operacions realitzats per el Projectista. - Informació relativa a serveis afectats, plans urbanístics, servituds, etc. - Actes de les reunions celebrades. - Qualsevol altra informació que GISA o l’adjudicatari considerin adient.

10.- DOCUMENTS DEL PROJECTE

El Projecte contindrà els documents que s’expressen a la segona part d’aquest Plec, anomenada “Documents del projecte d’edificació” estructurats segons els principis reguladors del citat document. 11.- PRESENTACIÓ DELS TREBALLS

El lliurament dels treballs es realitzarà d’acord amb el Manual d’enquadernació i presentació de projectes (G-MAN-21).

11.1. Textos escrits

Tots els textos escrits que integrin el Projecte encarregat es redactaran en català.

En tots els casos caldrà utilitzar el processador de textos WORD, excepte per les aplicacions informàtiques del sistema integrat TCQ2000 i les específiques determinades, si és el cas, per GISA.

11.2. Plànols

Tots els plànols hauran d’ésser elaborats per mitjà d’eines informàtiques que permetin el lliurament dels mateixos en fitxers d’extensió *.DWG; havent-ne de lliurar els plànols en suport informàtic (d’acord amb l’indicat en el Manual d’Estructuració Informàtica + PDF Edificació).

11.3. Documentació a lliurar

A més dels documents originals, caldrà lliurar en l’acte de recepció del Projecte, el nombre d’exemplars (tan en format paper com en format magnètic) que GISA estableixi, i d’acord amb el Manual d’Estructuració Informàtica esmentat i dels criteris d’enquadernació descrits en el Manual d’enquadernació i presentació de projectes (G-MAN-21).

Els títols i inscripcions que hauran de constar sobre tapes i lloms dels volums que configurin el Projecte i la seva presentació general, seran determinats per GISA, la qual facilitarà el model.

El Projectista haurà de lliurar el Projecte d’execució en paper, en CD-Rom de suport informàtic i en CD-Rom en format PDF, amb el nombre de còpies establert.

Tota aquesta documentació que s’haurà de lliurar es farà constar dins una carta, la qual ha de rebre la conformitat per part de GISA. Sense aquesta carta no es considerarà recepcionat el treball.

En el supòsit de que qualsevol informació continguda en la documentació lliurada fos modificada amb posterioritat pel Projectista, aquest haurà de fer arribar a GISA, amb la major diligència possible, la nova versió de la documentació que hagués canviat.



12.- ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT DEL PROJECTE

El Projectista, durant la redacció del projecte, ha de prendre les mesures que consideri necessàries per tal de garantir que el Projecte objecte d’aquest encàrrec compleix amb els requisits i les especificacions exigides.

Quan en la convocatòria del concurs s’indiqui que el projecte està subjecte al Sistema Integrat de Gestió, GISA farà complir la Guia de Contingut Documental del COAC, de la que n’entregarà una còpia en suport informàtic a l’inici del procés de redacció.

Aquesta Guia esdevé una eina d’Autocontrol pel Projectista i permet controlar l’estat de desenvolupament dels diferents apartats que constitueixen el projecte en cada una de les seves fases (Avantprojecte, Projecte Bàsic i Projecte d’Execució). El compliment d’aquesta Guia, assegura que el Projecte te un nivell de definició adequat .

A la segona part d’aquest Plec, anomenada “Documents del Projecte d’edificació”, s’adjunta el model de Guia de Control Documental en la fase de Projecte d’execució.

El control intern que el Projectista ha d’efectuar mitjançant la Guia esmentada és independent de la supervisió que GISA durà a terme en el decurs de la redacció del Projecte. Així doncs, el Projectista ha d’assegurar-se de què la documentació presentada a GISA per a la seva supervisió és coherent, amb el contingut i format demanat, i lliure d’errades de tota mena.



II DOCUMENTS DEL PROJECTE D’EDIFICACIÓ

PLECS DE PRESCRIPCIONS


G-PLP-08v09 Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica de redacció de projectes d’Edificació - Fase: Execució (XX.XX.07) Pàgina 13 de 167

Introducció

Per a la sistematització del procés de gestió i supervisió de projectes és ineludible l’establiment d’uns criteris unificats pel que fa a la documentació que han de contenir. La sistematització dels processos esmentats té com objectiu la millora de qualitat dels projectes i, conseqüentment, la de les obres corresponents.

Els continguts que s’especifiquen seguidament, que pretenen la sistematització abans al·ludida, no han de ser impediment perquè l’autor, o els autors del projecte, en puguin incorporar addicionalment d’altres, atès que el projecte s’ha d’entendre com el conjunt de documents, gràfics i escrits, necessaris per a la correcta definició i desenvolupament de l’obra, incloses les seves instal·lacions, en els múltiples vessants: constructiu, econòmic, contractual etc.

Els documents integrants del projecte han de ser redactats de tal manera, i amb el nivell de detall necessari, perquè qualsevol facultatiu, amb la titulació requerida, pugui fàcilment interpretar-los.

El present document s’ajusta a les prescripcions de la normativa vigent (estatal, autonòmica i locals).

El seguiment rigorós, per part del Projectista, o Projectistes, de les especificacions que s’indiquen a continuació, ha de ser un primer pas en la consecució de la qualitat final del projecte que, com objectiu, es persegueix.

Cal assenyalar que s’ha realitzat una única estructuració del Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica a la redacció de projectes d’edificació en la fase d’execució, que ha de servir tant per a les obres de nova construcció com per les obres reforma. En els apartats de la memòria constructiva, de la documentació gràfica, dels amidaments i del pressupost, el Plec diferencia el contingut de les dues tipologies d’obra (obra nova - obra reforma).

Es considera obra nova la construcció d’un edifici de nova planta.

Es considera obra reforma, les obres d’ampliació, de millora, de modernització, d’adaptació, d’adequació o de reforç d’un edifici existent.

Finalment indicar que l’estructuració del Plec en els apartats de la memòria constructiva, de la documentació gràfica, dels amidaments i del pressupostos respon a un mateix esquema de capitulat per tal de poder permetre la traçabilitat entre els diferents documents del projecte.

Ús i manteniment de les obres projectades

Segons la normativa vigent, cal establir unes instruccions d’ús i manteniment que condicionaran la correcta utilització de l’edifici al llarg de la seva vida útil i que quedaran especificades dins del “Llibre de edifici”, el qual contindrà, també, un pla de manteniment del mateix.

L’ús de l’edifici i de les instal·lacions hauran de ser compatibles amb el que s’haurà prescrit en el projecte.

Cal tenir en compte que s’ha de potenciar l’elecció, a la fase de disseny, de materials i solucions constructives que tinguin un fàcil manteniment i que aquestes, alhora, afavoreixin l’accessibilitat pel seu manteniment posterior.



Estructuració del projecte d’edificació

Els documents que integren el projecte, amb el corresponent codi d’identificació, són els següents:

1.M Memòria MD Memòria descriptiva MC Memòria constructiva ME Memòria d’execució CN Compliment de normativa AN Annexes

2.DG Documentació gràfica

3.PC Plec de condicions

4.EA Estat d’amidaments

5.PR Pressupost

L’obra projectada es desglossarà, amb el corresponent codi d’identificació, en les següents tipologies:

ON – obra nova

OR – obra reforma

Cadascun d’aquests documents es desglossa en els següents apartats, amb el corresponent codi:

1. M Memòria

MD Memòria descriptiva

MD.1 Objecte del projecte 1.01 Objecte del projecte 1.02 Agents FITXA 01 – Agents del projecte

MD.2 Informació prèvia 2.01 Antecedents de partida i dades d’entorn 2.02 Normativa urbanística i altres normatives de planejament de compliment FITXA 02 – Dades urbanístiques

MD.3 Descripció del projecte 3.01 Descripció general de l’edifici i programa 3.02 Ús característic de l’edifici i altres usos previstos 3.03 Característiques i paràmetres generals de l’edifici FITXA 03 – Quadre de superfícies 3.04 Normativa d’aplicació 3.05 Descripció bàsica dels sistemes que composen el projecte

MD.4 Prestacions de l’edifici 4.01 Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) 4.02 Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) 4.03 Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU) 4.04 Exigències bàsiques de salubritat (HS) 4.05 Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll (HR) 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE)

MD.5 Fitxes resum FITXA 04 – Resum de característiques econòmiques



FITXA 05 – Dades de contractació de subministraments i serveis

MC Memòria constructiva

MCON Memòria constructiva d’obra nova

MCON.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig 0.01 Enderrocs 0.02 Serveis afectats 0.03 Replanteig

MCON.1 Característiques del terreny i moviment de terres 1.01 Característiques del terreny 1.02 Moviment de terres

MCON.2 Sistema estructural 2.01 Fonaments 2.02 Sistemes de contenció de terres 2.03 Estructura

MCON.3 Sistema d’envolvent 3.01 Envolvent sota rasant 3.01.1 Soleres 3.01.2 Murs 3.02 Envolvent sobre rasant 3.02.1 Cobertes 3.02.2 Façanes 3.02.3 Sostres 3.02.4 Fusteria i serralleria exterior

MCON.4 Sistema de compartimentació 4.01 Elements divisoris verticals

4.01.1 Envans i elements divisoris 4.01.2 Fusteria i serralleria interior 4.02 Elements divisoris horitzontals 4.02.1 Paviments elevats 4.02.2 Cels rasos

MCON.5 Sistema d’acabats interiors 5.01 Revestiments de paraments verticals 5.02 Revestiments de paraments horitzontals 5.02.1 Paviments 5.02.2 Sostres

MCON.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions 6.01 Sanejament 6.01.1 Evacuació d’aigües 6.01.2 Evacuació de residus 6.02 Aigua 6.02.1 Consum d’aigua 6.02.2 Vapor 6.03 Electricitat 6.03.1 Electricitat 6.03.2 Enllumenat interior 6.04 Combustible 6.04.1 Subministrament de combustible i comburent 6.04.2 Evacuació de residus 6.05 Climatització i ventilació 6.05.1 Calefacció 6.05.2 Climatització



6.05.3 Ventilació 6.06 Audiovisuals, dades i control 6.06.1 Audiovisuals i de dades 6.06.2 Control 6.07 Transport 6.07.1 Transport de persones 6.07.2 Transport de mercaderies i matèries inerts 6.08 Gasos medicinals 6.08.1 Oxigen 6.08.2 Altres gasos 6.08.3 Aire comprimit 6.08.4 Buit 6.09 Protecció contra incendi 6.10 Protecció i seguretat 6.10.1 Protecció patrimonial 6.10.2 Parallamps 6.10.3 Protecció contra les radiacions ionitzants

MCON.7 Equipament

MCON.8 Urbanització 8.01 Urbanització 8.01.1 Moviments de terres 8.01.2 Sistema estructural 8.01.3 Sistema de tancaments 8.01.4 Sistema d’acabats 8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis 8.01.6 Mobiliari urbà 8.02 Vials 8.03 Jardineria

MCON.9 Instal·lacions provisionals d’obra 9.01 Instal·lacions provisionals d’obra 9.02 Varis

MCOR Memòria constructiva d’obra reforma

MCOR.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig 0.01 Enderrocs 0.02 Serveis afectats 0.03 Replanteig

MCOR.1 Característiques del terreny i moviment de terres 1.01 Característiques del terreny 1.02 Moviment de terres

MCOR.2 Sistema estructural 2.01 Fonaments 2.02 Sistemes de contenció de terres 2.03 Estructura

MCOR.3 Sistema d’envolvent 3.01 Envolvent sota rasant 3.01.1 Soleres 3.01.2 Murs 3.02 Envolvent sobre rasant 3.02.1 Cobertes 3.02.2 Façanes



3.02.3 Sostres 3.02.4 Fusteria i serralleria exterior

MCOR.4 Sistema de compartimentació 4.01 Elements divisoris verticals 4.01.1 Envans i elements divisoris 4.01.2 Fusteria i serralleria interior 4.02 Elements divisoris horitzontals 4.02.1 Paviments elevats 4.02.2 Cels rasos

MCOR.5 Sistema d’acabats interiors 5.01 Revestiments de paraments verticals 5.02 Revestiments de paraments horitzontals 5.02.1 Paviments 5.02.2 Sostres

MCOR.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions 6.01 Sanejament 6.01.1 Evacuació d’aigües 6.01.2 Evacuació de residus 6.02 Aigua 6.02.1 Consum d’aigua 6.02.2 Vapor 6.03 Electricitat 6.03.1 Electricitat 6.03.2 Enllumenat interior 6.04 Combustible 6.04.1 Subministrament de combustible i comburent 6.04.2 Evacuació de residus 6.05 Climatització i ventilació 6.05.1 Calefacció 6.05.2 Climatització 6.05.3 Ventilació 6.06 Audiovisuals, dades i control 6.06.1 Audiovisuals i de dades 6.06.2 Control 6.07 Transport 6.07.1 Transport de persones 6.07.2 Transport de mercaderies i matèries inerts 6.08 Gasos medicinals 6.08.1 Oxigen 6.08.2 Altres gasos 6.08.3 Aire comprimit 6.08.4 Buit 6.09 Protecció contra incendi 6.10 Protecció i seguretat 6.10.1 Protecció patrimonial 6.10.2 Parallamps 6.10.3 Protecció contra les radiacions ionitzants

MCOR.7 Equipament

MCOR.8 Urbanització 8.01 Urbanització 8.01.1 Moviments de terres 8.01.2 Sistema estructural 8.01.3 Sistema de tancaments 8.01.4 Sistema d’acabats



8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis 8.01.6 Mobiliari urbà 8.02 Vials 8.03 Jardineria

MCOR.9 Instal·lacions provisionals d’obra 9.01 Instal·lacions provisionals d’obra 9.02 Varis

ME Memòria d’execució

ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres

ME.2 Termini d’execució

ME.3 Pla de treballs

CN Compliment de normativa

CN.1 Compliment de la normativa de disciplina urbanística i de les ordenances municipals

CN.2 Compliments dels requisits funcionals 2.01 Criteris d’aplicació dels departaments 2.02 Codi accessibilitat i Seguretat d’utilització (DB SU)

CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) 3.01 Compliment dels requisits de seguretat

3.01.1 Seguretat Estructural AN. se Annex càlcul estructural 3.01.2 Seguretat en cas d’incendi AN. si Annex protecció contra incendi 3.01.3 Seguretat d’utilització 3.02 Compliment dels requisits d’Habitabilitat 3.02.1 Salubritat / Decret d’ecoeficiència AN. in Annex d’instal·lacions de l’edifici 3.02.2 Protecció contra al soroll 3.02.3 Estalvi energètic / Decret d’ecoeficiència 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis 3.02.5 Compliment de la certificació d’eficiència energètica Qualificació de l’eficiència energètica Certificació d’eficiència energètica en fase de projecte

AN Annexes

AN.ep Estudi de patologies (en cas d’obra reforma)

AN.eg Estudi geotècnic

AN.qm Qualitat i medi ambient

AN.gr Estudi de Gestió de Residus

AN.ss Estudi de seguretat i salut

AN.pm Manual d’ús i manteniment

AN.sa Serveis Afectats

AN.ce Consums energètics

AN.rn Recopilació de normativa



2. DG Documentació gràfica

DGON Documentació gràfica d’obra nova

DGON.A Definició geomètrica A.01 Plànol de situació A.02 Plànol d’emplaçament A.03 Plànol urbanístic i parcel·lari A.04 Plànol topogràfic de la parcel·la A.05 Plantes generals A.06 Planta de cobertes A.07 Alçats generals A.08 Seccions generals

DGON.U Definició de la Urbanització U.01 Plantes generals U.02 Alçats i/o perfils generals

DGON.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig 0.01 Plànols d’enderrocs 0.02 Plànols de serveis afectats 0.03 Plànols de replanteig

DGON.1 Moviment de terres 1.01 Plantes 1.02 Seccions i/o perfils

DGON.2 Sistema estructural 2.01 Plànols de fonaments 2.02 Plànols dels sistemes de contenció de terres 2.03 Plànols d’estructura

DGON.3 Sistema d’envolvent 3.01 Plànols del sistema envolvent sota rasant 3.01.1 Plànols de soleres 3.01.2 Plànols de murs 3.02 Plànols del sistema envolvent sobre rasant 3.02.1 Plànols de cobertes 3.02.2 Plànols de façana 3.02.3 Plànols de sostres 3.02.4 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria exterior)

DGON.4 Sistema de compartimentació 4.01 Plànols d’elements divisoris verticals 4.01.1 Plànols d’envans i elements divisoris 4.01.2 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria interior) 4.02 Plànols d’elements divisoris horitzontals 4.02.1 Plànols de paviments elevats 4.02.2 Plànols de cels rasos

DGON.5 Sistema d’acabats interiors 5.01 Plànols de revestiments de paraments verticals 5.02 Plànols de revestiments de paraments horitzontals 5.02.1 Plànols de paviments 5.02.2 Plànols de revestiments de sostres

DGON.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions 6.01 Plànols de sanejament 6.01.1 Plànols d’evacuació d’aigües 6.01.2 Plànols d’evacuació de residus 6.02 Plànols d’aigua



6.02.1 Plànols de consum d’aigua 6.02.2 Plànols de vapor 6.03 Plànols d’electricitat 6.03.1 Plànols d’electricitat 6.03.2 Plànols d’enllumenat interior 6.04 Plànols de combustible 6.05 Plànols de climatització i ventilació 6.05.1 Plànols de calefacció 6.05.2 Plànols de climatització 6.05.3 Plànols de ventilació 6.06 Plànols d’audiovisuals, dades i control 6.06.1 Plànols d’audiovisuals i de dades 6.06.2 Plànols de control 6.07 Plànols de transport 6.07.1 Plànols de transport de persones 6.07.2 Plànols de transport de mercaderies i matèries inerts 6.08 Plànols de gasos medicinals 6.08.1 Plànols d’oxigen 6.08.2 Plànols d’altres gasos 6.08.3 Plànols d’aire comprimit 6.08.4 Plànols de buit 6.09 Plànols de protecció contra incendi 6.10 Plànols de protecció i seguretat 6.10.1 Plànols de protecció patrimonial 6.10.2 Plànols de parallamps 6.10.3 Plànols de protecció contra les radiacions ionitzants

DGON.7 Equipament

DGON.8 Urbanització 8.01 Plànols d’urbanització 8.01.1 Plànols de moviments de terres 8.01.2 Plànols de sistema estructural 8.01.3 Plànols de sistema de tancaments 8.01.4 Plànols de sistema d’acabats 8.01.5 Plànols de sistemes de condicionaments i serveis 8.01.6 Plànols mobiliari urbà 8.02 Plànols de vials 8.03 Plànols de jardineria

DGON.9 Instal·lacions provisionals d’obra 9.01 Plànols d’instal·lacions provisionals d’obra 9.02 Plànols de varis

DGOR Documentació gràfica d’obra reforma

DGOR.A Definició geomètrica (estat actual) A.01 Plànol de situació A.02 Plànol d’emplaçament A.03 Plànol urbanístic i parcel·lari A.04 Plànol topogràfic de la parcel·la A.05 Plantes generals A.06 Planta de cobertes A.07 Alçats generals A.08 Seccions generals

DGOR.U Definició de la Urbanització



U.01 Plantes generals U.02 Alçats i/o perfils generals

DGOR.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig 0.01 Plànols generals d’enderrocs 0.01.1 Plantes generals de l’enderroc 0.01.2 Planta de cobertes de l’enderroc 0.01.3 Alçats generals de l’enderroc 0.01.4 Seccions generals de l’enderroc 0.02 Plànols de serveis afectats 0.03 Plànols de replanteig

DGOR.1 Moviment de terres 1.01 Plantes 1.02 Seccions i/o perfils

DGOR.2 Sistema estructural 2.01 Plànols de fonaments 2.02 Plànols dels sistemes de contenció de terres 2.03 Plànols d’estructura

DGOR.3 Sistema d’envolvent 3.01 Plànols del sistema envolvent sota rasant 3.01.1 Plànols de soleres 3.01.2 Plànols de murs 3.02 Plànols del sistema envolvent sobre rasant 3.02.1 Plànols de cobertes 3.02.2 Plànols de façana 3.02.3 Plànols de sostres 3.02.4 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria exterior)

DGOR.4 Sistema de compartimentació 4.01 Plànols d’elements divisoris verticals 4.01.1 Plànols d’envans i elements divisoris 4.01.2 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria interior) 4.02 Plànols d’elements divisoris horitzontals 4.02.1 Plànols de paviments elevats 4.02.2 Plànols de cels rasos

DGOR.5 Sistema d’acabats interiors 5.01 Plànols de revestiments de paraments verticals 5.02 Plànols de revestiments de paraments horitzontals 5.02.1 Plànols de paviments 5.02.2 Plànols de revestiments de sostres

DGOR.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions 6.01 Plànols de sanejament 6.01.1 Plànols d’evacuació d’aigües 6.01.2 Plànols d’evacuació de residus 6.02 Plànols d’aigua 6.02.1 Plànols de consum d’aigua 6.02.2 Plànols de vapor 6.03 Plànols d’electricitat 6.03.1 Plànols d’electricitat 6.03.2 Plànols d’enllumenat interior 6.04 Plànols de combustible 6.05 Plànols de climatització i ventilació 6.05.1 Plànols de calefacció 6.05.2 Plànols de climatització



6.05.3 Plànols de ventilació 6.06 Plànols d’audiovisuals, dades i control 6.06.1 Plànols d’audiovisuals i de dades 6.06.2 Plànols de control 6.07 Plànols de transport 6.07.1 Plànols de transport de persones 6.07.2 Plànols de transport de mercaderies i matèries inerts 6.08 Plànols de gasos medicinals 6.08.1 Plànols d’oxigen 6.08.2 Plànols d’altres gasos 6.08.3 Plànols d’aire comprimit 6.08.4 Plànols de buit 6.09 Plànols de protecció contra incendi 6.10 Plànols de protecció i seguretat 6.10.1 Plànols de protecció patrimonial 6.10.2 Plànols de parallamps 6.10.3 Plànols de protecció contra les radiacions ionitzants

DGOR.7 Equipament

DGOR.8 Urbanització 8.01 Plànols d’urbanització 8.01.1 Plànols de moviments de terres 8.01.2 Plànols de sistema estructural 8.01.3 Plànols de sistema de tancaments 8.01.4 Plànols de sistema d’acabats 8.01.5 Plànols de sistemes de condicionaments i serveis 8.01.6 Plànols mobiliari urbà 8.02 Plànols de vials 8.03 Plànols de jardineria

DGOR.9 Instal·lacions provisionals d’obra 9.01 Plànols d’instal·lacions provisionals d’obra 9.02 Plànols de varis

3. PC Plec de condicions

PC.1 Plec de prescripcions tècniques particulars 1.01 Prescripcions sobre els materials 1.02 Prescripcions en quant a l’execució per unitats d’obra

1.03 Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat

4. EA Estat d’amidaments

0N Estat d’amidaments d’obra nova

0N.00 Enderrocs i serveis afectats 0N.00.01 Enderrocs 0N.00.02 Serveis afectats

0N.01 Moviment de terres 0N.01.01 Moviment de terres

0N.02 Sistema estructural 0N.02.01 Fonaments 0N.02.02 Sistemes de contenció de terres 0N.02.03 Estructura

0N.03 Sistema d’envolvent 0N.03.01 Envolvent sota rasant



0N.03.01.01 Soleres 0N.03.01.02 Murs 0N.03.02 Envolvent sobre rasant 0N.03.02.01 Cobertes 0N.03.02.02 Façanes 0N.03.02.03 Sostres 0N.03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

0N.04 Sistema de compartimentació 0N.04.01 Elements divisoris verticals 0N.04.01.01 Envans i elements divisoris 0N.04.01.02 Fusteria i serralleria interior 0N.04.02 Elements divisoris horitzontals 0N.04.02.01 Paviments elevats 0N.04.02.02 Cels rasos

0N.05 Sistema d’acabats interiors 0N.05.01 Revestiments de paraments verticals 0N.05.02 Revestiments de paraments horitzontals 0N.05.02.01 Paviments 0N.05.02.02 Sostres

0N.06 Sistema de condicionaments i instal·lacions 0N.06.01 Sanejament 0N.06.01.01 Evacuació d’aigües 0N.06.01.02 Evacuació de residus 0N.06.02 Aigua 0N.06.02.01 Consum d’aigua 0N.06.02.02 Vapor 0N.06.03 Electricitat 0N.06.03.01 Electricitat 0N.06.03.02 Enllumenat interior 0N.06.04 Combustible 0N.06.04.01 Subministrament de combustible i comburent 0N.06.04.02 Evacuació de residus 0N.06.05 Climatització i ventilació 0N.06.05.01 Calefacció 0N.06.05.02 Climatització 0N.06.05.03 Ventilació 0N.06.06 Audiovisuals, dades i control 0N.06.06.01 Audiovisuals i de dades 0N.06.06.02 Control 0N.06.07 Transport 0N.06.07.01 Transport de persones 0N.06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts 0N.06.08 Gasos medicinals 0N.06.08.01 Oxigen 0N.06.08.02 Altres gasos 0N.06.08.03 Aire comprimit 0N.06.08.04 Buit 0N.06.09 Protecció contra incendi 0N.06.10 Protecció i seguretat 0N.06.10.01 Protecció patrimonial 0N.06.10.02 Parallamps 0N.06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

0N.07 Equipament 0N.07.01 Equipament



0N.08 Urbanització 0N.08.01 Urbanització 0N.08.01.01 Moviments de terres 0N.08.01.02 Sistema estructural 0N.08.01.03 Sistema de tancaments 0N.08.01.04 Sistema d’acabats 0N.08.01.05 Sistemes de condicionaments i serveis 0N.08.01.06 Mobiliari urbà 0N.08.02 Vials 0N.08.03 Jardineria

0N.09 Instal·lacions provisionals d’obra 0N.09.01 Instal·lacions provisionals d’obra 0N.09.02 Varis

0R Estat d’amidaments d’obra reforma

0R.00 Enderrocs i serveis afectats 0R.00.01 Enderrocs 0R.00.02 Serveis afectats

0R.01 Moviment de terres 0R.01.01 Moviment de terres

0R.02 Sistema estructural 0R.02.01 Fonaments 0R.02.02 Sistemes de contenció de terres 0R.02.03 Estructura

0R.03 Sistema d’envolvent 0R.03.01 Envolvent sota rasant 0R.03.01.01 Soleres 0R.03.01.02 Murs 0R.03.02 Envolvent sobre rasant 0R.03.02.01 Cobertes 0R.03.02.02 Façanes 0R.03.02.03 Sostres 0R.03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

0R.04 Sistema de compartimentació 0R.04.01 Elements divisoris verticals 0R.04.01.01 Envans i elements divisoris 0R.04.01.02 Fusteria i serralleria interior 0R.04.02 Elements divisoris horitzontals 0R.04.02.01 Paviments elevats 0R.04.02.02 Cels rasos

0R.05 Sistema d’acabats interiors 0R.05.01 Revestiments de paraments verticals 0R.05.02 Revestiments de paraments horitzontals 0R.05.02.01 Paviments 0R.05.02.02 Sostres

0R.06 Sistema de condicionaments i instal·lacions 0R.06.01 Sanejament 0R.06.01.01 Evacuació d’aigües 0R.06.01.02 Evacuació de residus 0R.06.02 Aigua 0R.06.02.01 Consum d’aigua



0R.06.02.02 Vapor 0R.06.03 Electricitat 0R.06.03.01 Electricitat 0R.06.03.02 Enllumenat interior 0R.06.04 Combustible 0R.06.04.01 Subministrament de combustible i comburent 0R.06.04.02 Evacuació de residus 0R.06.05 Climatització i ventilació 0R.06.05.01 Calefacció 0R.06.05.02 Climatització 0R.06.05.03 Ventilació 0R.06.06 Audiovisuals, dades i control 0R.06.06.01 Audiovisuals i de dades 0R.06.06.02 Control 0R.06.07 Transport 0R.06.07.01 Transport de persones 0R.06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts 0R.06.08 Gasos medicinals 0R.06.08.01 Oxigen 0R.06.08.02 Altres gasos 0R.06.08.03 Aire comprimit 0R.06.08.04 Buit 0R.06.09 Protecció contra incendi 0R.06.10 Protecció i seguretat 0R.06.10.01 Protecció patrimonial 0R.06.10.02 Parallamps 0R.06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

0R.07 Equipament 0R.07.01 Equipament

0R.08 Urbanització 0R.08.01 Urbanització 0R.08.01.01 Moviments de terres 0R.08.01.02 Sistema estructural 0R.08.01.03 Sistema de tancaments 0R.08.01.04 Sistema d’acabats 0R.08.01.05 Sistemes de condicionaments i serveis 0R.08.01.06 Mobiliari urbà 0R.08.02 Vials 0R.08.03 Jardineria

0R.09 Instal·lacions provisionals d’obra 0R.09.01 Instal·lacions provisionals d’obra 0R.09.02 Varis

5. PR Pressupost

0N Pressupost d’obra nova

0N.00 Enderrocs i serveis afectats 0N.00.01 Enderrocs 0N.00.02 Serveis afectats

0N.01 Moviment de terres 0N.01.01 Moviment de terres

0N.02 Sistema estructural



0N.02.01 Fonaments 0N.02.02 Sistemes de contenció de terres 0N.02.03 Estructura

0N.03 Sistema d’envolvent 0N.03.01 Envolvent sota rasant 0N.03.01.01 Soleres 0N.03.01.02 Murs 0N.03.02 Envolvent sobre rasant 0N.03.02.01 Cobertes 0N.03.02.02 Façanes 0N.03.02.03 Sostres 0N.03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

0N.04 Sistema de compartimentació 0N.04.01 Elements divisoris verticals 0N.04.01.01 Envans i elements divisoris 0N.04.01.02 Fusteria i serralleria interior 0N.04.02 Elements divisoris horitzontals 0N.04.02.01 Paviments elevats 0N.04.02.02 Cels rasos

0N.05 Sistema d’acabats interiors 0N.05.01 Revestiments de paraments verticals 0N.05.02 Revestiments de paraments horitzontals 0N.05.02.01 Paviments 0N.05.02.02 Sostres

0N.06 Sistema de condicionaments i instal·lacions 0N.06.01 Sanejament 0N.06.01.01 Evacuació d’aigües 0N.06.01.02 Evacuació de residus 0N.06.02 Aigua 0N.06.02.01 Consum d’aigua 0N.06.02.02 Vapor 0N.06.03 Electricitat 0N.06.03.01 Electricitat 0N.06.03.02 Enllumenat interior 0N.06.04 Combustible 0N.06.04.01 Subministrament de combustible i comburent 0N.06.04.02 Evacuació de residus 0N.06.05 Climatització i ventilació 0N.06.05.01 Calefacció 0N.06.05.02 Climatització 0N.06.05.03 Ventilació 0N.06.06 Audiovisuals, dades i control 0N.06.06.01 Audiovisuals i de dades 0N.06.06.02 Control 0N.06.07 Transport 0N.06.07.01 Transport de persones 0N.06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts 0N.06.08 Gasos medicinals 0N.06.08.01 Oxigen 0N.06.08.02 Altres gasos 0N.06.08.03 Aire comprimit 0N.06.08.04 Buit 0N.06.09 Protecció contra incendi 0N.06.10 Protecció i seguretat



0N.06.10.01 Protecció patrimonial 0N.06.10.02 Parallamps 0N.06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

0N.07 Equipament 0N.07.01 Equipament

0N.08 Urbanització 0N.08.01 Urbanització 0N.08.01.01 Moviments de terres 0N.08.01.02 Sistema estructural 0N.08.01.03 Sistema de tancaments 0N.08.01.04 Sistema d’acabats 0N.08.01.05 Sistemes de condicionaments i serveis 0N.08.01.06 Mobiliari urbà 0N.08.02 Vials 0N.08.03 Jardineria

0N.09 Instal·lacions provisionals d’obra 0N.09.01 Instal·lacions provisionals d’obra 0N.09.02 Varis

0R Pressupost d’obra reforma

0R.00 Enderrocs i serveis afectats 0R.00.01 Enderrocs 0R.00.02 Serveis afectats

0R.01 Moviment de terres 0R.01.01 Moviment de terres

0R.02 Sistema estructural 0R.02.01 Fonaments 0R.02.02 Sistemes de contenció de terres 0R.02.03 Estructura

0R.03 Sistema d’envolvent 0R.03.01 Envolvent sota rasant 0R.03.01.01 Soleres 0R.03.01.02 Murs 0R.03.02 Envolvent sobre rasant 0R.03.02.01 Cobertes 0R.03.02.02 Façanes 0R.03.02.03 Sostres 0R.03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

0R.04 Sistema de compartimentació 0R.04.01 Elements divisoris verticals 0R.04.01.01 Envans i elements divisoris 0R.04.01.02 Fusteria i serralleria interior 0R.04.02 Elements divisoris horitzontals 0R.04.02.01 Paviments elevats 0R.04.02.02 Cels rasos

0R.05 Sistema d’acabats interiors 0R.05.01 Revestiments de paraments verticals 0R.05.02 Revestiments de paraments horitzontals 0R.05.02.01 Paviments 0R.05.02.02 Sostres



0R.06 Sistema de condicionaments i instal·lacions 0R.06.01 Sanejament

0R.06.01.01 Evacuació d’aigües 0R.06.01.02 Evacuació de residus 0R.06.02 Aigua 0R.06.02.01 Consum d’aigua

0R.06.02.02 Vapor 0R.06.03 Electricitat

0R.06.03.01 Electricitat 0R.06.03.02 Enllumenat interior 0R.06.04 Combustible 0R.06.04.01 Subministrament de combustible i comburent 0R.06.04.02 Evacuació de residus 0R.06.05 Climatització i ventilació 0R.06.05.01 Calefacció 0R.06.05.02 Climatització 0R.06.05.03 Ventilació 0R.06.06 Audiovisuals, dades i control 0R.06.06.01 Audiovisuals i de dades

0R.06.06.02 Control 0R.06.07 Transport 0R.06.07.01 Transport de persones 0R.06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts 0R.06.08 Gasos medicinals 0R.06.08.01 Oxigen 0R.06.08.02 Altres gasos 0R.06.08.03 Aire comprimit

0R.06.08.04 Buit 0R.06.09 Protecció contra incendi 0R.06.10 Protecció i seguretat 0R.06.10.01 Protecció patrimonial 0R.06.10.02 Parallamps 0R.06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

0R.07 Equipament 0R.07.01 Equipament

0R.08 Urbanització 0R.08.01 Urbanització 0R.08.01.01 Moviments de terres 0R.08.01.02 Sistema estructural 0R.08.01.03 Sistema de tancaments

0R.08.01.04 Sistema d’acabats 0R.08.01.05 Sistemes de condicionaments i serveis 0R.08.01.06 Mobiliari urbà

0R.08.02 Vials 0R.08.03 Jardineria

0R.09 Instal·lacions provisionals d’obra 0R.09.01 Instal·lacions provisionals d’obra

0R.09.02 Varis

SS Pressupost de seguretat i salut

GR Pressupost de Gestió de residus



NOTES:

Cal indicar que no necessàriament cadascuna de les tipologies d’obra “ON” i “OR” ha de contenir tots i cadascun dels apartats.

Aquesta codificació permet que tots i cadascun dels documents que integren el projecte tingui, mitjançant una clau i dos o tres números, segons el nivell, una identificació precisa. Per exemple, el document MCON 2.03 correspon: MCON a la “memòria constructiva de l’obra nova”, 2 al capítol “sistema estructural”, 03 al subcapítol “estructura”.

La codificació expressada anteriorment, a més de la seva capacitat estructuradora de la documentació que integra el projecte, permet la desagregació del mateix en múltiples sub-projectes a efectes de supervisió, anàlisi estadística, o licitació independent. Per aquesta raó el compliment rigorós de l’estructuració establerta és del tot necessari en l’elaboració del projecte. L’estructuració del projecte se sintetitza de la forma que s’indica tot seguit.



1. M

Memòria

2. DG

Documentació

gràfica

3. PC

Plec de condicions

4. EA Estat

d’amidaments

5. PR

Pressupost

MD Memòria

descriptiva

MC Memòria

constructiva

ME Memòria

d’execució

CN Complime

nt de normativa

AN Annexes

OBRA NOVA MCON

Obra Nova DGON

Obra Nova EAON

Obra NovaPRON

Obra Nova

A Definició geomètrica DGON A

U Definició de la Urbanització DGON U

0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig MCON 0 DGON 0 0N 00 0N 00

1 Característiques del terreny i movimentde terres MCON 1 DGON 1 0N 01 0N 01

2 Sistema estructural MCON 2 DGON 2 0N 02 0N 02

3 Sistema d’envolvent MCON 3 DGON 3 0N 03 0N 03

4 Sistema de compartimentació MCON 4 DGON 4 0N 04 0N 04

5 Sistema d’acabats interiors MCON 5 DGON 5 0N 05 0N 05

6 Sistema de condicionaments iinstal·lacions MCON 6 DGON 6 0N 06 0N 06

7 Equipament MCON 7 DGON 7 0N 07 0N 07

8 Urbanització MCON 8 DGON 8 0N 08 0N 08

9 Instal·lacions provisionals d’obra MCON 9 DGON 9 0N 09 0N 09

OBRA REFORMA MCOR Obra

Reforma DGOR Obra

Reforma EAOR Obra

Reforma PROR Obra

Reforma

A Definició geomètrica DGOR A

U Definició de la Urbanització DGOR U

0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig MCOR 0 DGOR 0 0R 00 0R 00

1 Característiques del terreny i movimentde terres MCOR 1 DGOR 1 0R 01 0R 01

2 Sistema estructural MCOR 2 DGOR 2 0R 02 0R 02

3 Sistema d’envolvent MCOR 3 DGOR 3 0R 03 0R 03

4 Sistema de compartimentació MCOR 4 DGOR 4 0R 04 0R 04

5 Sistema d’acabats interiors MCOR 5 DGOR 5 0R 05 0R 05

6 Sistema de condicionaments iinstal·lacions MCOR 6 DGOR 6 0R 06 0R 06

7 Equipament MCOR 7 DGOR 7 0R 07 0R 07

8 Urbanització MCOR 8 DGOR 8 0R 08 0R 08

9 Instal·lacions provisionals d’obra MCOR 9 DGOR 9 0R 09 0R 09

MD 1 ME 1 CN 1 AN ep PC 1 SS

MD 2 ME 2 CN 2 AN eg GR

MD 3 ME 3 CN 3 AN qm

MD 4 AN gr

MD 5 AN ss

AN pm

AN sa

AN ce

AN rn



1.M Memòria

MD Memòria descriptiva

La memòria descriptiva del projecte d’execució d’edificació constarà dels capítols que es detallen a continuació, a més de qualsevol altre apartat que es consideri convenient incloure.

L’estructuració de la informació s’ha d’adaptar a les denominacions proposades. En cas de dubte a l’hora d’incorporar un determinat concepte en un o altre capítol, prevaldrà la seva funció a les seves característiques tècniques.

Els capítols corresponents a la memòria descriptiva d’edificació, MD, amb la corresponent clau d’identificació, són:

MD.1 Objecte del projecte 1.01 Objecte del projecte 1.02 Agents FITXA 01 – Agents del projecte

MD.2 Informació prèvia 2.01 Antecedents de partida i dades d’entorn 2.02 Normativa urbanística i altres normatives de planejament de compliment FITXA 02 – Dades urbanístiques

MD.3 Descripció del projecte 3.01 Descripció general de l’edifici i programa 3.02 Ús característic de l’edifici i altres usos previstos 3.03 Característiques i paràmetres generals de l’edifici FITXA 03 – Quadre de superfícies 3.04 Normativa d’aplicació 3.05 Descripció bàsica dels sistemes que composen el projecte

MD.4 Prestacions de l’edifici 4.01 Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) 4.02 Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) 4.03 Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU) 4.04 Exigències bàsiques de salubritat (HS) 4.05 Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll (HR) 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE)

MD.5 Fitxes resum FITXA 04 – Resum de característiques econòmiques FITXA 05 – Dades de contractació de subministraments i serveis

En cadascun dels apartats de la memòria, es desenvoluparà el contingut i les dades indicades en el present document, a més de tot allò que el Projectista consideri necessari fer-ne esment.

MD.1 Objecte del projecte

1.01 Objecte del projecte

Es descriurà el contingut del projecte i les dades del lloc on s’ubica l’edifici.

En relació al contingut del projecte, s’haurà d’indicar del tipus de projecte de que es tracta, especificant de manera precisa les diferents actuacions a realitzar (*).

En relació a les dades del lloc, s’haurà d’indicar l’adreça (el nom i número del carrer), la localitat o població de que es tracta i la província on s’ubica l’edifici.



(*) Quan es tracti de la redacció de projectes en els que s’intervé en edificis preexistents (obra reforma, ampliació, modificació, reforma, rehabilitacions, ...), cal indicar-ho clarament en l’objecte del projecte. A més, s’haurà d’especificar si s’actua o no en l’estructura de l’edifici preexistent.

1.02 Agents

S’indicaran les dades identificadores dels agents participants en la redacció del projecte (promotor, projectista i dels altres tècnics col·laboradors que han participat en la redacció de parts del projecte).

A més, també, caldrà indicar les dades dels autors dels documents complementaris del projecte (Estudi geotècnic, Estudi de seguretat i salut, Qualitat i Medi Ambient, Estudi de gestió de Residus, Estudi de patologies, etc.).

En aquest apartat, caldrà complimentar la fitxa 01 relativa als agents del projecte.

MD.2 Informació prèvia

Aquest apartat de la memòria, contindrà els següents punts: els antecedents i condicionants de partida, l’entorn físic, la normativa urbanística, així com d’altres normatives de planejament que s’hagin de complir.

2.01 Antecedents de partida i dades d’entorn

En primer lloc d’aquests apartat, en el cas de que en el transcurs de redacció del projecte hagin variat les condicions inicials de l’encàrrec, cal que el Projectista faci una relació dels canvis sol·licitats (per exemple, canviar la superfície d’un recinte, variar el programa d’un edifici, etc), indicant els acords assolits.

En l’apartat dels antecedents i condicionants de partida, caldrà tenir en compte els següents punts: - Descripció del solar (indicar la forma i dimensions del solar). - Descripció dels elements existents (edificacions, mobiliari, ...) i/o de qualsevol circumstància relativa a

servituds o elements soterrats detectats, ... - Localització i característiques dels subministraments existents (clavegueram, aigua, electricitat,

il·luminació, gas, telefonia i d’altres instal·lacions). Es facilitaran les dades per a la contractació dels subministraments i serveis, així com qualsevol altra dada que sigui necessària per a la citada actuació.

En l’apartat de les dades de l’entorn físic, cal indicar els punts que s’especifiquen a continuació: - Descripció de la topografia i dels accidents de la parcel·la (torrenteres, sèquies, mines d’aigua, forats,

etc). - Descripció de les característiques dels edificis que l’envolten (veïns), així com dels elements significatius

que puguin condicionar el projecte.

En els casos d’obres reforma, enteses com reformes i/o modificacions en els que existeixen estudis de patologies o informes, caldrà indicar els resultats d’aquests com a antecedents del projecte. L’estudi de patologies s’adjuntarà a annex AN.es tal com figura en el present Plec.

També s’hauran de considerar com antecedents de partida i col·locar-ho en aquest apartat del projecte l’existència de restes arqueològiques, d’edificis que tinguin algun tipus de protecció arquitectònica, d’edificis col·locats en zones inundables, ... L’estudi arqueològic o l’informe emès per Patrimoni o per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en el cas de zones inundables) i d’altres, caldrà adjuntar-los en l’apartat dels annexes, al final de la memòria.

Finalment, en el cas de que el projecte es vegi afectat per a un procés d’expropiació, caldrà indicar-ho com a antecedent de partida en aquest apartat del projecte. En aquests casos, caldrà consultar a GISA quina és la documentació que conformarà el corresponent expedient d’expropiació ja que es considera que no forma part del projecte.

2.02 Normativa urbanística i altres normatives de planejament de compliment

Es distingiran les diferents normatives a tenir en compte per a la redacció del projecte: d’una banda, la normativa urbanística i, d’altra, qualsevol normativa de planejament que sigui d’aplicació a l’edifici.



En l’apartat de la normativa urbanística caldrà indicar els següents paràmetres: - Dades del planejament general d’aplicació i de la seva data d’aprovació. - Dades de les ordenances municipals.

En l’apartat d’altres normatives de planejament de compliment, caldrà indicar altres normatives que puguin afectar al projecte (p.e.: la Llei de Costes, la Llei d’Espais Naturals, ...). S’indicarà la normativa d’aplicació i la seva data d’aprovació.

S’haurà de complimentar la fitxa 02 relativa a les dades urbanístiques.

S’haurà d’incloure el Certificat de compatibilitat urbanística del solar emès per l’Ajuntament per tal de comprovar que l’edifici compleix amb el planejament. Aquest s’haurà d’adjuntar a continuació de la fitxa 02 Dades Urbanístiques.

MD.3 Descripció del projecte

Aquest apartat comptarà amb: la descripció general de l’edifici, la definició de l’ús principal de l’edifici i dels altres usos possibles previstos, la descripció de les característiques i paràmetres generals de l’edifici i la descripció bàsica dels sistemes constructius que es proposen a cada capítol d’obra.

A més, caldrà indicar la normativa d’aplicació, com el Codi Tècnic de l’Edificació i d’altres normatives específiques.

3.01 Descripció general de l’edifici i programa

En aquest apartat caldrà realitzar una descripció general de la proposta de l’edifici indicant la forma i les alçades de l’edifici proposat, els accessos, etc., així com, fer una descripció del programa funcional previst al projecte. GISA aposta per aquelles propostes arquitectòniques que tenen en compte, sempre que sigui possible, la ventilació creuada i afavoreixen la ventilació natural, per tal de garantir una renovació de l’aire interior de l’edifici. Caldrà esmentar quins han estat els criteris d’organització general de l’edifici que s’han tingut en compte en el projecte.

Caldrà tenir en consideració la possibilitat de disposar de materials prefabricats en el disseny de les façanes amb els mateixos condicionants de cost i qualitat que els materials tradicionals.

En els casos d’Obres reforma, cal fer una relació de les diferents actuacions a realitzar sobre l’edifici existent.

En cas de que la proposta arquitectònica prevegi la realització de importants moviments de terres, caldrà també manifestar-ho en aquest apartat de la memòria indicant quina ha estat la solució adoptada.

3.02 Ús característic de l’edifici i d’altres usos previstos

Es definirà l’ús principal de l’edifici proposat així com dels altres usos que es preveuen a l’edifici per tal de que aquest s’utilitzi de forma adequada.

3.03 Característiques i paràmetres generals de l’edifici

Cal indicar els següents paràmetres: - Les superfícies útils de cada un dels recintes de l’edifici proposat (tant de les estances com de les zones

de circulació) - Les superfícies construïdes de cada planta de l’edifici proposat (cal incloure les superfícies dels porxos

i/o terrasses i balcons) - Els volums de les diferents estances de l’edifici - Les superfícies d’il·luminació dels recintes de l’edifici.

En aquest apartat s’hauran de complimentar la fitxa 03 corresponent al quadre de superfícies. Caldrà comparar les superfícies de projecte amb les superfícies del programa indicades en els Criteris dels diferents departaments.



3.04 Normativa d’aplicació

En aquest apartat, el Projectista farà menció que el projecte compleix amb la normativa que li es d’aplicació i que aquesta es recull en l’annex AN.rn Recopilació de normativa.

3.05 Descripció bàsica dels sistemes que composen el projecte

En aquest apartat s’especificaran les següents dades: - Descripció bàsica del sistema estructural (cal definir els tipus de fonamentació, dels sistemes de

contenció de terres i de l’estructura que es proposen). - Descripció bàsica del sistema d’envolvent (cal definir el tipus de tancament sota rasant –murs i soleres– i

de tancament sobre rasant –façanes, cobertes i sostres, així com fusteries exteriors– que es proposen). - Descripció bàsica del sistema de compartimentació (cal definir el tipus d’envans divisoris que es

proposen, tant verticals com horitzontals –paviments elevats/tècnics i cels rasos–, així com les fusteries interiors).

- Descripció bàsica dels sistemes d’acabats (cal definir els tipus de revestiments dels paraments verticals, i el tipus de revestiments horitzontals –paviments i sostres– que es proposen).

- Descripció bàsica dels sistemes de condicionaments i instal·lacions (cal definir les diferents dotacions o sistemes de condicionament o instal·lacions que es proposen).

A més, en els casos en el que el programa de la convocatòria de GISA existeixin grans àrees d’urbanització associades a l’edificació, com pe.: en els Edificis Docents, en els Centres Oberts, etc., cal que el Projectista faci una descripció general de la urbanització. En aquest apartat, definirà els diferents elements que els composen: • els paviments dels vials, dels aparcaments, de les pistes esportives, de les àrees de jocs, ... • les tanques dels diferents recintes (àrees de joc, pistes esportives), o el mur perimetral del solar, o els

murs de la urbanització • els elements singulars com poden ser pèrgoles, galeries de serveis, lluminàries, mobiliari, ... • les xarxes de les instal·lacions: xarxa de sanejament, xarxa d’aigua, xarxa d’electricitat, xarxa de protecció

i

seguretat, etc. • els elements de jardineria (zones verdes, arbres) • qualsevol altre element d’urbanització no indicats anteriorment

MD.4 Prestacions de l’edifici

En el present apartat es definiran les exigències bàsiques que haurà de satisfer l’edifici segons el Codi Tècnic de l’Edificació –CTE– i d’altres normatives (Decret d’Ecoeficiència, Decret de certificació eficiència energètica, etc) aplicables en el projecte per tal de complir amb els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat que la Llei d’Ordenació de l’Edificació–LOE– estableix en els apartats 1b) i 1c) de l’article 3 com a objectius de qualitat de l’edificació.

S’indicaran, en particular, aquelles exigències bàsiques acordades entre el promotor i el Projectista que superin els llindars establerts en el CTE.

Així mateix, s’establiran les limitacions d’ús de l’edifici en el seu conjunt i de cada una de les dependències i instal·lacions.

Quan la convocatòria del concurs prevegi una nova construcció més la reforma (o modificació, etc) d’un edifici existent, caldrà indicar per cada una de les intervencions, les prestacions que li són aplicables en el projecte.

Els requisits bàsics de seguretat són els de seguretat estructural, els de seguretat en cas d’incendi i els de seguretat d’utilització. Per tant, s’hauran de definir les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE), de seguretat en cas d’incendi (SI) i d’utilització (SU).



Els requisits bàsics d’Habitabilitat segons l’article 3, apartat 1, lletra c) del CTE, són: els de salubritat, els d’estalvi d’energia, els de protecció en front del soroll i altres aspectes funcionals dels elements constructius i de les instal·lacions que permeten un ús satisfactori de l’edifici. Per tant, s’hauran de definir les exigències bàsiques de salubritat (HS), d’estalvi d’energia (HE) i de protecció en front del soroll (HR).

Les exigències bàsiques de cada un dels requisits bàsics són:

4.01 Seguretat estructural:

Les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) estan definides a l’article 10 de la Part I del CTE, i són: - SE 1: Resistència y estabilitat - SE 2: Aptitud de servei

4.02 Seguretat en cas d’incendi:

Les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) estan enumerades a l’article 11 de la Part I del CTE, i són:

- SI 1: Propagació interior - SI 2: Propagació exterior - SI 3: Evacuació - SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis - SI 5: Intervenció de bombers * - SI 6: Resistència estructural a l’incendi

4.03 Seguretat d’utilització:

Les exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU) estan especificades a l’article 12 de la Part I del CTE: - SU 1: Seguretat enfront al risc de caigudes* - SU 2: Seguretat enfront al risc d’impactes o d’enganxada - SU 3: Seguretat enfront al risc de confinament - SU 4: Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada - SU 5: Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació - SU 6: Seguretat enfront al risc d’ofegament - SU 7: Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment - SU 8: Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp

4.04 Salubritat:

Les exigències bàsiques de salubritat (HS) estan indicades a l’article 13 de la Part I del CTE, i són: - HS 1: Protecció enfront a la humitat - HS 2: Recollida i evacuació de residus - HS 3: Qualitat de l’aire interior - HS 4: Subministrament d’aigua * - HS 5: Evacuació d’aigües

4.05 Protecció enfront el soroll: *

L’article 14 de la Part I del CTE és l’exigència bàsica de protecció enfront el soroll.

Segons el RD 1371/2007 pel qual s’aprova del Document Bàsic HR de Protecció enfront el soroll, en el projecte es pot optar, fins el 24 d’octubre de 2008, per aplicar el DB HR o l’antiga Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CA-88: “Condicions acústiques en els edificis”. Caldrà especificar, clarament, en aquest apartat del projecte quina és la normativa que s’utilitza, en aquest període.



4.06 Estalvi d’energia:

Les exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) estan enumerades a l’article 15 de la Part I del CTE: - HE 1: Limitació de demanda energètica * - HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques - HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació - HE 4: Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària * - HE 5: Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

Els apartats marcats amb un asterisc (*) disposen de normativa d’àmbit autonòmic (pe.: Decret 21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis) o bé existeix normativa d’àmbit local d’aplicació (pe.: normativa de plaques solars, de reaprofitament de les aigües grises, ...).

En aquest casos, s’hauran indicar els paràmetres de cada una de les diferents normatives per, a posteriori, comparar-los amb els corresponents del CTE i determinar el paràmetre més restrictiu.

En l’apartat CN de Compliment de Normativa s’haurà de justificar el paràmetre més restrictiu de cada un dels apartats marcats amb un asterisc (*).

MD.5 Fitxes resum

En aquest apartat caldrà complimentar les fitxes 04 i 05, relatives al “resum de característiques econòmiques” i a les “dades de contractació de subministraments i serveis”.

MC Memòria constructiva

La memòria constructiva del projecte d’edificació constarà dels capítols que es detallen a continuació que siguin d’aplicació.

L’estructuració de la informació s’haurà d’adaptar a les denominacions proposades. En cas de dubte a l’hora d’incorporar un determinat concepte en un o altre capítol, prevaldrà la seva funció abans que les seves característiques tècniques. Per exemple, la xarxa de rec s’incorporarà al capítol de jardineria i no al de xarxa d’aigua; les portes tallafoc, al capítol de protecció contra incendi i no al de fusteria i serralleria interior, etc.

Els capítols corresponents a la Memòria constructiva d’edificació, MC, amb el corresponent codi d’identificació, són:

MC.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig 0.01 Enderrocs 0.02 Serveis afectats 0.03 Replanteig

MC.1 Característiques del terreny i moviment de terres 1.01 Característiques del terreny 1.02 Moviment de terres

MC.2 Sistema estructural 2.01 Fonaments 2.02 Sistemes de contenció de terres 2.03 Estructura

MC.3 Sistema d’envolvent 3.01 Envolvent sota rasant 3.01.1 Soleres 3.01.2 Murs 3.02 Envolvent sobre rasant 3.02.1 Cobertes 3.02.2 Façanes



3.02.3 Sostres 3.02.4 Fusteria i serralleria exterior

MC.4 Sistema de compartimentació 4.01 Elements divisoris verticals 4.01.1 Envans i elements divisoris 4.01.2 Fusteria i serralleria interior 4.02 Elements divisoris horitzontals 4.02.1 Paviments elevats 4.02.2 Cels rasos

MC.5 Sistema d’acabats interiors 5.01 Revestiments de paraments verticals 5.02 Revestiments de paraments horitzontals 5.02.1 Paviments 5.02.2 Sostres

MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions 6.01 Sanejament 6.01.1 Evacuació d’aigües 6.01.2 Evacuació de residus 6.02 Aigua 6.02.1 Consum d’aigua 6.02.2 Vapor 6.03 Electricitat 6.03.1 Electricitat 6.03.2 Enllumenat interior 6.04 Combustible 6.04.1 Subministrament de combustible i comburent 6.04.2 Evacuació de residus 6.05 Climatització i ventilació 6.05.1 Calefacció 6.05.2 Climatització 6.05.3 Ventilació 6.06 Audiovisuals, dades i control 6.06.1 Audiovisuals i de dades 6.06.2 Control

6.07 Transport 6.07.1 Transport de persones 6.07.2 Transport de mercaderies i matèries inerts 6.08 Gasos medicinals 6.08.1 Oxigen 6.08.2 Altres gasos 6.08.3 Aire comprimit 6.08.4 Buit 6.09 Protecció contra incendi 6.10 Protecció i seguretat 6.10.1 Protecció patrimonial 6.10.2 Parallamps 6.10.3 Protecció contra les radiacions ionitzants

MC.7 Equipament

MC.8 Urbanització 8.01 Urbanització 8.01.1 Moviments de terres 8.01.2 Sistema estructural 8.01.3 Sistema de tancaments 8.01.4 Sistema d’acabats



8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis 8.01.6 Mobiliari urbà 8.02 Vials 8.03 Jardineria

MC.9 Instal·lacions provisionals d’obra 9.01 Instal·lacions provisionals d’obra 9.02 Varis

Se seguirà la mateixa estructuració pels projectes d’obra reforma que pels projectes d’obra nova.

Per tal de distingir la memòria constructiva de l’obra nova de l’obra reforma, s’afegirà a les sigles “MC” els següents subíndexs:

ON – obra nova

OR – obra reforma

Per tant, la nomenclatura de la memòria constructiva de l’obra nova i de l’obra reforma serà, respectivament, MCON i MCOR.

A la memòria constructiva, en cada un dels capítols, caldrà fer una descripció de les solucions proposades. També, es complimentarà el contingut i les dades específiques de cada un dels capítols independentment de que es tracti d’obra nova o d’obra reforma i tot allò que el Projectista consideri necessari fer-ne esment.

Es descriuran els processos constructius dels diferents elements constructius que es considerin novedosos per tal de garantir la seva posada en obra dels mateixos.

Si en algun capítol de la mateixa, es preveu que el contingut de l’obra nova pugui ser diferent al contingut de l’obra reforma s’especificarà de forma particular.

Per tal de poder realitzar una traçabilitat entre els diferents documents que composen el projecte, en la memòria constructiva s’ha de fer referència a la informació en la resta dels documents, es a dir, en quan a la documentació gràfica, a quin/s plànol/s correspon i, en quan a l’estat d’amidaments, a quina/es partida/es correspon.

En cadascun dels apartats de la memòria es desenvoluparà el contingut i les dades indicades en el present document i tot allò que el Projectista consideri fer-ne esment.

MC.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig

0.01 Enderrocs

En els casos de projecte d’obra nova, caldrà fer una enumeració de les diferents operacions d’enderrocs del solar que es preveuen realitzar, independentment de si ocupen l’espai de l’edifici a construir o no.

En els casos d’obra reforma, caldrà fer una descripció de totes les diferents actuacions que es preveuen realitzar a l’edifici existent. Les descripcions de les actuacions a realitzar hauran de seguir els mateixos capítols d’obra que l’estructuració general del present Plec de prescripcions per tal de poder realitzar una traçabilitat de les mateixes.

L’anàlisi de les possibilitats de reutilització de materials provinents dels enderrocs constarà en l’Annex AN.gr de Gestió de Residus.

0.02 Serveis afectats

Els solars en els que s’han de construir els edificis es veuen sovint afectats per serveis o subministraments, els quals han de ser desviats. En aquests casos, caldrà indicar el tipus de servei o subministrament de que es



tracta i s’haurà d’especificar l’actuació a realitzar per tal de valorar o estimar el seu cost de l’actuació (en especial, s’indicaran les desviacions provisionals de les infrastructures).

Igualment, s’hauran de tenir en compte els possibles encreuaments entre les diferents instal·lacions que intervindran en el projecte.

0.03 Replanteig

A efectes de replanteig es descriurà la metodologia utilitzada per a la determinació de les bases i d’altres punts i es definirà el sistema de coordenades emprat, els aparells utilitzats, la forma de senyalització, etc. Així mateix, s’inclouran, si és el cas, les coordenades de les bases més properes a les del projecte en el sistema que resulti, de tal manera que quedi assegurada la coordinació dels replantejaments. Se subministraran les coordenades (x, y, z) dels punts que es creguin necessaris com origen, referència, o de replanteig. Caldrà subministrar qualsevol altra dada que sigui necessària per a definir i replantejar correctament les obres a executar; especificant-ne els criteris objectius i geomètrics a seguir per la situació de punts, cotes, elements, perfils, etc. La topografia es realitzarà específica pel projecte.

S’inclourà la totalitat de les dades recollides de manera específica per al projecte d’execució, la topografia de detall per a la implantació d’estructures i murs; la de les obres de fàbrica i drenatges existents; la de la localització en planta i alçat dels serveis existents, així com qualsevol altra dada que pugui ser necessària per a la completa definició dels treballs que s’han de dur a terme.

En tot projecte, s’haurà d’elaborar un sistema d’acotació per tal de definir la posició dels diferents elements constructius de l’edifici (pilars, parets, obertures, xarxa d’instal·lació d’aigua, ...). Aquest sistema d’acotació haurà de tenir en compte els següents aspectes: la posició dels elements constructius respecte a uns eixos de referència del projecte que prèviament s’hauran establert, les dimensions dels propis elements constructius que serviran per poder elaborar els amidaments del projecte i les dimensions funcionals que serviran per a verificar el funcionament de l’element constructiu del projecte.

MC.1 Característiques del terreny i moviments de terres

1.01 Característiques del terreny

En aquest apartat caldrà descriure les característiques del terreny d’acord amb les dades indicades a l’Estudi geotècnic realitzat. A més, caldrà indicar les recomanacions sobre la fonamentació que fa l’Estudi geotècnic especificant els paràmetres a considerar per poder realitzar el càlcul de la fonamentació i dels sistemes de contenció de terres així com els possibles assentaments que es puguin produir.

També s’haurà d’especificar els paràmetres relatius al sisme.

Igualment, caldrà especificar les recomanacions que indica l’Estudi geotècnic sobre les excavacions i els rebliments.

Finalment, caldrà indicar les incidències detectades (pe. presencia de nivell freàtic indicant la profunditat, l’agressivitat del terreny o de l’aigua, etc, d’acord amb els assaigs corresponents realitzats).

1.02 Moviment de terres

A partir de les indicacions dels estudis geotècnics, caldrà definir els sistemes d’excavació de terres proposats en el projecte. S’hauran d’indicar els procediments i fases previstes en els moviments de terres, tant de les excavacions a cel obert com de les excavacions per a les formacions de les rases de les instal·lacions, de la fonamentació i dels sistemes de contenció de terres.

Dels moviments de terres a realitzar en el solar, caldrà fer un estudi dels desmunts i/o dels rebliments, contemplant la possibilitat d’aprofitar el màxim volum de terres a la pròpia obra o definint l’aprofitament en obres properes. S’haurà d’indicar si les terres extretes es mantenen aplegades a l’interior de l’obra pel seu aprofitament posterior o es porten a un abocador. Per a poder valorar l’aprofitament de les terres extretes de dins l’obra, caldrà justificar la seva idoneïtat mitjançant la realització dels assaigs corresponents que el Projectista haurà de definir en el seu pla de control de qualitat de l’obra. En cas de que les pròpies terres



extretes no siguin idònies per a la seva utilització posterior segons als assaigs realitzats, caldrà definir les característiques de les terres a portar. En els casos dels rebliments, el Projectista haurà d’establir el grau de compactació de les terres que hauran de ser contrastats a l’obra mitjançant els corresponents assaigs que el Projectista haurà de definir així com indicar els gruixos de les capes de les terres a compactar. En cas de l’aportació de terres de fora de l’obra, s’hauria de donar prioritat a l’utilització de terres provinents d’obres properes, identificant en qualsevol cas el seu origen.

La valoració del volum de terres i de la seva gestió s’haurà de fer constar en el corresponent Annex AN.gr de Gestió de Residus.

MC.2 Sistema estructural

En cada un dels apartats que segueixen, cal preveure solucions de disseny i constructives que disminueixin els residus en fase de construcció i explotació i que afavoreixin la desconstrucció de l’obra al final de la seva vida útil.

2.01 Fonaments

S’hauran de tenir en compte les prescripcions següents: - Pel que fa als fonaments es justificarà l’adequació o no al DB SE-C “Cimientos” aplicat conjuntament

amb els DB SE “Seguridad estructural” i el SE-AE “Acciones en la edificación”. - Pel que fa als coeficients de seguretat parcials és tindrà en compte l’esmenta’t en la taula 2.1 del DB SE-

C. - Pel que fa als assentaments i vibracions és tindrà en compte l’esmenta’t en l’apartat 2.4.3 del DB SE-C. - Quan els fonaments siguin superficials es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 4 del DB SE-C - Quan els fonaments siguin profunds es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 5 del DB SE-C

En el present apartat també s’haurà d’indicar: - Esquema de la posició dels pilars amb indicació de càrregues i moments a peu de pilar. - Cotes de fonamentació i fatiga admissible del terreny en cada cas. - Càlcul justificatiu dels fonaments, assentaments previsibles i assentaments admissibles. - Dades de càlcul, justificació de càlcul dels esforços, dimensionat i armadura. - Referent al formigó armat, s’haurà d’adjuntar la següent informació:

- Adequació a la normativa vigent: EHE - Definició de qualitats del formigó i de l’acer. - Controls de qualitat

- En cas d’utilitzar programes informàtics per a fer els càlculs, caldrà precisar el nom del programa (o programes), versió i data, empresa que el comercialitza, i l’autor o autors; així mateix caldrà fer una breu descripció de l’operativa (dades d’entrada, etc.), per a cadascun dels programes, i de les hipòtesis i simplificacions que es consideren.

- S’haurà de justificar l’adequació a la norma sismoresistent vigent (NCSR-02) per al càlcul i dimensionat dels fonaments.

2.02 Sistemes de contenció de terres

S’hauran de tenir en compte les prescripcions següents: - Pel que fa als sistemes de contenció de terres es justificarà l’adequació o no al DB SE-C “Cimientos”

aplicat conjuntament amb els DB SE “Seguridad estructural” i el SE-AE “Acciones en la edificación”. - Pel que fa als coeficients de seguretat parcials és tindrà en compte l’esmenta’t en la taula 2.1 del DB SE-

C. - Pel que fa als assentaments i vibracions és tindrà en compte l’esmenta’t en l’apartat 2.4.3 del DB SE-C. - Pel que fa als sistemes de contenció de terres (murs i pantalles) es tindrà en compte l’esmenta’t en el

capítol 6 del DB SE-C



En el present apartat també s’haurà d’indicar: - Esquema de la posició dels pilars amb indicació de càrregues i moments a peu de pilar. - Cotes de fonamentació i fatiga admissible del terreny en cada cas. - Càlcul justificatiu dels fonaments, assentaments previsibles i assentaments admissibles. - Tipus de murs i pantalles de contenció que figurin en el projecte i variants. - Dades de càlcul, justificació de càlcul dels esforços, dimensionat i armadura. - Referent al formigó armat, s’haurà d’adjuntar la següent informació:




2.03 Estructura

En aquest capítol s’inclouran les descripcions de tots els elements estructurals de nova construcció: pilars, jàsseres, sostres, marquesines i elements estructurals auxiliars. S’inclourà així mateix, si és el cas, la reparació o el reforç d’elements estructurals existents (parets de càrrega i estructures), en el cas d’obra reforma.

Per als edificis que siguin objecte de reforma s’haurà d’aportar un estudi - diagnosi sobre l’estat actual de l’estructura -, que s’haurà incloure dins de l’annex AN. ep Estudi de patologies, amb la descripció de la tipologia i la geometria dels elements estructurals (jàsseres, pilars, sostres, parets estructurals, etc.), i l’avaluació estructural segons l’annex D del DB SE.

Referent al càlcul estructural, per a cadascun dels elements considerats, i per cada càlcul efectuat per separat, es confeccionarà un memoràndum que contindrà:

- Descripció de la tipologia estructural projectada. - Procés constructiu adoptat. - Definició i característiques de geometria (s’inclouran els croquis i els quadres necessaris). - Relació de la normativa aplicable. - Hipòtesis i accions considerades. - Resultats utilitzats del càlcul efectuat. - Dimensionat de l’estructura, amb l’explicació, l’anàlisi i la interpretació dels resultats obtinguts, fent

evident la seva validació a efectes del compliment de la normativa i/o especificacions corresponents. - Croquis d’especejament per a cadascuna de les activitats o parts de l’estructura seguint el mateix

esquema utilitzat al pressupost. - Índex que permeti trobar les dades i resultats que s’esmenten, en el tom o toms que s’adjuntin contenint

les relacions dels càlculs.

Tots els càlculs tindran en compte, si és el cas, els processos de posada en obra, contemplant els estadis intermedis que impliquin hipòtesis diferents de les de la situació final prevista, o que suposin coeficients de seguretat inferiors als previstos.

En cas d’utilitzar programes informàtics per fer els càlculs, caldrà precisar el nom del programa (o programes), versió i data, l’empresa que el comercialitza, i l’autor (o autors); així mateix caldrà fer una breu descripció de l’operativa (dades d’entrada, etc.), per a cadascun dels programes, i de les hipòtesis i simplificacions que es consideren.

En particular, caldrà explicitar els punts següents:



Pel que fa a l’estructura:

- Justificació de l’adequació a la norma NCSR-02 (sismoresistent) per a càlcul i dimensionat de l‘estructura.

- Justificació de càlcul dels esforços, dimensionat i armat. - S’haurà d’adjuntar un plànol esquemàtic de la posició dels pilars (amb la numeració d’aquests a totes les

plantes tant a les de fonaments i estructura com a les generals). - Cal adjuntar detalls de l’estructura metàl·lica o de l’estructura de formigó armat: trobades dels sostres

amb les façanes i murs interiors, congrenys i el seu armat, etc. - Esquemes indicant: accions, esforços, dimensionat i armat dels elements principals de l’estructura. - Fitxa de característiques del sostre i l’autorització d’ús (vigent).

Pel que fa a sostres unidireccionals industrialitzats de formigó i a les llosses alveolars

- Tipus i característiques del sostre. Dades de càlcul i compliment de rigidesa i monolitisme segons la norma EFHE-2000.

- Compliment del Decret 1630/80 de la Presidència del Govern (BOE 08.08.80) en quant a autorització d’ús i període de validesa.

Pel que fa a les estructures de murs resistents d’obra de fàbrica:

- Adequació dels elements estructurals als DB SE Seguretat estructural al DB SE-AE Accions en l’edificació i al DB SE-F Fàbrica.

- Dades de muntatge i de càlcul (dimensions, moments, tallants , axials, fletxes, coeficients, vinclament etc.).

- Detalls de les unions. - Control de qualitat.

Pel que fa a les estructures d’acer laminat:

- Adequació dels elements estructurals als DB SE DB SE Seguretat estructural al DB SE-AE Accions en l’edificació i al DB SE -A Acero.


- Validació dels plànols de taller necessaris per a definir completament tots els elements estructurals, i els nusos, segons el previst en el DB SE–A.


Pel que fa al formigó armat i precomprimit:

- Adequació dels elements estructurals als DB SE DB SE Seguretat estructural al DB SE-AE Accions en l’edificació i a la Norma EHE.



MC.3 Sistema d’envolvent

El sistema d’envolvent es divideix en: sistema d’envolvent sota rasant i sistema d’envolvent sobre rasant. A continuació es realitza una enumeració dels elements constructius que consten cada una dels apartats.

- Sistema d’envolvent sota rasant: - Soleres



- Murs

- Sistema d’envolvent sobre rasant: - Cobertes - Façanes - Sostres - Fusteria i serralleria exterior


3.01 Envolvent sota rasant

3.01.1 Soleres

En aquest apartat es descriuran tots els diferents sistemes de terres proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cada una de les capes que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (requisits funcionals o sisme, si s’escauen) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, ...).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran per a cadascun dels sistemes de terres proposats les accions a les que estan sotmesos i els paràmetres de disseny. 3.01.2 Murs

Es descriuran tots els diferents sistemes de murs proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cadascun dels elements que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, empentes del terreny, ...) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, ...).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa de la memòria constructiva es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per a cadascun dels sistemes de murs.

3.02 Envolvent sobre rasant

3.02.1 Cobertes

En el present apartat es descriuran tots els diferents sistemes de cobertes proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cada una de les capes que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, acció del vent, sisme, ...) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció en front al foc, ...).

També, caldrà especificar el pendent dels faldons dels diferents tipus de coberta i definir el sistema de recollida de les aigües pluvials de les cobertes.

En l’apartat CN. Compliment de Normativa de la present memòria es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per cada un dels sistemes de coberta.

3.02.2 Façanes

Es descriuran tots els diferents sistemes de façanes proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cada una de les capes que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, acció del vent, sisme, ...) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció en front al foc, ...).

En cas que s’hagin previst la utilització d’elements prefabricats per els façanes caldrà tenir en compte el compliment del CTE (Secció HS 1. Protecció enfront la humitat)

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran les accions a les que estan sotmeses i els paràmetres de disseny per a cadascun dels sistemes de façana proposats.

3.02.3 Sostres



En aquest apartat es descriuran tots els diferents tipus de sostres en contacte amb l’aire exterior proposats en el projecte que no siguin cobertes com poden ser els sostres dels porxos o els forjats sanitaris, indicant les característiques dels materials de cada una de les capes que els composen d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, sisme, etc.) als paràmetres pels quals han estat dissenyats (grau d’impermeabilitat, aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció al foc, etc.).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per a cadascun dels sistemes de sostres en contacte amb l’aire exterior proposats.

3.02.4 Fusteria i serralleria exterior

- Fusteria exterior:

S’especificaran els diferents tipus de fusteria exterior proposats (alumini, acer, etc.) indicant les característiques dels materials de cadascunes d’ells, així com dels diferents components que les composen, d’acord amb les accions a les que estant sotmesos (acció del vent, sisme, etc.) o els paràmetres que han estat dissenyats (aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció contra el foc, etc.).

Caldrà definir els paràmetres de classificació de les fusteries exteriors E, A, V (A – permeabilitat a l’aire, E – estanquitat a l’aigua, i V – resistència al vent, segons les normes UNE-EN 12207, UNE-EN 12208 i UNE-EN 12210).

Caldrà indicar, a més a més, el seu sistema de fixació a l’obra, és a dir, disposició de pre-marcs o d’altres sistemes indicant les característiques de cada un d’ells.

Així mateix, s’hauran d’especificar els diferents tipus d’envidraments proposats, indicant les característiques dels mateixos d’acord amb el nivell d’impacte que puguin estar sotmesos.

Caldrà especificar l’acabat superficial de cada una de les fusteries, indicant les característiques de cada una d’elles.

També, caldrà especificar les característiques dels components de protecció o d’enfosquiment de les fusteries exteriors.

I, s’hauran d’especificar les ferramentes i els mecanismes d’accionament emprats per a cada tipus de fusteria proposats.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per a cadascun dels tipus de fusteries exteriors proposats.

- Serralleria exterior:

S’especificaran els diferents tipus de serralleria exterior (baranes, reixes, etc.) proposats indicant les característiques dels materials de cada una d’elles, així com dels diferents components que les constitueixen, d’acord amb les accions amb les que estan sotmeses (empentes horitzontals i verticals, acció del vent, etc.) o als paràmetres pels quals han estat dissenyades.

S’especificarà la seva unió a l’obra; i també l’acabat superficial de cada tipus de serralleria, indicant les característiques de cada un d’elles.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran tant les accions a les que estan sotmeses com els paràmetres de disseny per a cadascun dels tipus de serralleria exterior proposades.

MC.4 Sistema de compartimentació

El capítol de sistemes de compartimentació es dividirà en: elements divisoris verticals i elements divisoris horitzontals.

Tot seguit es realitza una enumeració dels elements constructius que consten en cadascun dels apartats.

- Elements divisoris verticals: - Envans i elements divisoris - Fusteria i serralleria interior

- Elements divisoris horitzontals:



- Paviments elevats - Cels rasos


4.01 Elements divisoris verticals

4.01.1 Envans i elements divisoris

En aquest apartat es descriuran tots els diferents sistemes d’envans (d’obra de fàbrica) i elements divisoris verticals (mampares) proposats en el projecte, indicant les característiques dels materials de cada sistema d’acord amb les accions a les que estan sotmesos o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció enfront el foc, etc.).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran tant les accions a les que estan sotmesos com els paràmetres de disseny per a cadascun del sistema d’envans i elements divisoris proposats.

4.01.2 Fusteria i serralleria interior

- Fusteria interior:

S’especificaran els diferents tipus de fusteria interior utilitzats (alumini, fusta, etc.) indicant les característiques dels materials de cadascunes d’elles, així com dels diferents components que les composen, d’acord amb els paràmetres que han estat dissenyats (aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció al foc, etc.).

Caldrà indicar, a més, el seu sistema de fixació a l’obra, és a dir, disposició de pre-marcs o d’altres sistemes indicant les característiques de cada un d’ells.

Així mateix, s’hauran d’especificar els diferents tipus d’envidraments proposats indicant les característiques dels mateixos d’acord amb les accions als quals puguin estar sotmesos (nivell d’impacte).

Caldrà especificar l’acabat superficial de cada una de les fusteries, indicant les característiques de cadascuna d’elles.

Finalment, s’hauran d’especificar les ferramentes i els mecanismes d’accionament emprats per a cada tipus de fusteria proposat.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa de la memòria es justificaran els paràmetres de disseny per a cadascun dels tipus de fusteries interiors proposat.

- Serralleria interior:

S’especificaran els diferents tipus de serralleria (baranes) indicant les característiques dels materials de cadascuna, així com els diferents components que les composen, d’acord amb les accions amb les que estan sotmeses (empentes horitzontals i verticals).

Caldrà indicar, també, la seva unió a l’obra; i s’especificarà l’acabat superficial de cada tipus de serralleria, indicant les característiques de cada una.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa, es justificaran per a cadascun dels tipus de serralleria interior proposat les accions a les que estan sotmeses.

4.02 Elements divisoris horitzontals

4.02.1 Paviments elevats

Es descriuran tots els diferents paviments elevats (terres tècnics) que es considerin en el projecte com elements divisoris horitzontals sempre i quan actuïn com elements compartimentadors (si no fos així els haurem de incloure al capítol 5.02.1. Paviments). S’hauran d’indicar les característiques dels materials de cada sistema d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pesos propis i sobrecàrregues, etc.) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament acústic, protecció en front al foc, etc.).



En l’apartat CN. Compliment de la Normativa, es justificaran per a cadascun dels sistemes de paviments elevats proposats, tant les accions a les que estan sotmesos com els paràmetres de disseny.

4.02.2 Cels rasos

En aquest apartat del capítol es descriuran tots els diferents cels rasos que es considerin en el projecte com elements divisoris horitzontals sempre i quan actuïn com elements compartimentadors (si no fos així els haurem de incloure al capítol 5.02.2. Sostres). S’hauran d’indicar les característiques dels materials de cada sistema d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi) o als paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament acústic, protecció en front al foc, etc.).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa, es justificaran per a cadascun dels sistemes de cels rasos proposats, les accions a les que estan sotmesos i els paràmetres de disseny.

MC.5 Sistema d’acabats interiors

El capítol de sistema d’acabats interiors es divideix en revestiments de paraments verticals i revestiments de paraments horitzontals. A continuació es relacionen els elements constructius que consten en cada apartat.

- Revestiments de paraments verticals

- Revestiments de paraments horitzontals - Paviments - Sostres


5.01 Revestiments de paraments verticals

En aquest apartat es descriuran els diferents acabats dels paraments verticals indicant les característiques de cadascun dels materials, així com dels diferents components que els constitueixen d’acord amb els paràmetres pels quals han estat dissenyats (protecció contra incendi, si s’escau, ...).

Sindicaran les característiques dels materials de protecció (pintures, vernissos, etc) de cada un dels acabats dels paraments verticals.

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa de la present memòria es justificaran per a cadascun dels sistemes de revestiments de paraments verticals proposats els paràmetres de disseny.

5.02 Revestiments de paraments horitzontals

5.02.1 Paviments

Es descriuran els diferents tipus de paviments proposats indicant les característiques de cadascun dels materials, així com els diferents components que els formen d’acord amb els paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament acústic, protecció contra incendi, etc.).

En aquest apartat s’hauran de incloure els paviments elevats que no actuïn com elements separadors segons el capítol 4.02.1 del capítol d’elements divisoris.

També, caldrà indicar les característiques dels materials de protecció o d’acabat de cada un dels paviments, si s’escau. (caldrà definir per cada paviment la classe o la resistència al lliscament –Rd–).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran per a cadascun dels paviments proposats els paràmetres de disseny.

5.02.2 Sostres

En aquest apartat es descriuran els diferents materials de revestiments de sostres proposats indicant les característiques de cadascun dels materials, així com els diferents components que els constitueixen d’acord amb els paràmetres pels quals han estat dissenyats (aïllament acústic, protecció contra incendi, .etc.).



També caldrà indicar les característiques dels materials de protecció (pintures, vernissos, ...) de cada un dels acabats dels paraments verticals.

En aquest apartat s’hauran de incloure els paviments elevats que no actuïn com elements separadors segons el capítol 4.02.1 del capítol d’elements divisoris.

Es definiran els subsistemes de subjecció dels diferents cels-rasos utilitzats indicant les unions amb els sostres, els perfils emprats o la forma de col·locació (perfils vistos o ocults).

En l’apartat CN. Compliment de la Normativa es justificaran per a cadascun dels revestiments de sostres proposat els paràmetres de disseny.

MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions

Cal tenir en compte, alhora de dissenyar cada una de les instal·lacions, la compatibilitat amb els sistemes estructurals previstos i amb els elements d’arquitectura així com les interferències amb la resta de les instal·lacions que puguin existir.


6.01 Sanejament

En aquest punt es definiran les xarxes d’evacuació d’aigües pluvials i residuals, així com evacuació de residus domèstics.

6.01.1 Evacuació d’aigües (clavegueram i drenatge)

Preexistències i tractaments previs:

En aquest apartat, s’aportarà: - Descripció, localització i profunditat de la xarxa de sanejament públic (sistema separatiu o sistema

unitari) i/o , en tot cas, dels sistemes individualitzats separadors (estació depuradora particular per aigües residuals i evacuació d’aigües pluvials al terreny).

- Descripció del tractament previ a l’abocament a la xarxa pública o sistema de depuració en cas d’evacuar residus industrials agressius o uns altres diferents dels domèstics.

Connexió general:

En aquest punt , s’indicarà: - Descripció detallada de la connexió de la xarxa de pluvials i de la xarxa de residuals a la xarxa de

sanejament públic. - Descripció de les característiques del tancament hidràulic, en cas d’ésser necessari, previ a la connexió

a la xarxa pública unitària, i en referència a dimensions, implantació, característiques interiors, funcionament i accessibilitat, manteniment i depuració.

Sistema vertical:

S’haurà d’especificar les següents dades: - Localització i recorregut dels baixants i canalons disposats en el projecte. Dimensionament dels

diàmetres nominals, justificant per qualsevol dels sistemes i xarxes, residual i pluvial, el nombre d’unitats de desaigua (UD) adjudicat en cas de residuals, i la superfície evacuada i règim pluviomètric, en cas de pluvials, i en funció de si l’ús és públic o privat.

- Determinació dels diàmetres dels sifons i les derivacions individuals corresponents, en funció de l’ús, o dels pots sifònics, en tot cas. Es definiran, també, els materials utilitzats.



- En el cas de la xarxa de pluvials, descripció i dimensionament del nombre de buneres o punts de recollida i, en tot cas, d’un altre sistema d’evacuació.

Sistema horitzontal:

En aquest cas, s’aportarà: - Disposició (penjada o soterrada) i traçat del col·lectors disposats en el projecte. - Dimensionat dels diàmetres nominals dels col·lectors, justificant, per qualsevol del sistemes i xarxes,

residual i pluvial, el nombre d’unitats de desaigua (UD) o metres quadrats adjudicats, i en funció del seu ús.

- Descripció dels materials emprats, i determinació dels pendents en el sentit de l’evacuació. Així com una descripció de les brides (material, sistema de subjecció).

- Determinació i descripció de les peces especials i punts de baixants i col·lectors, així com dels registres disposats en els acoblaments en trams rectes, tant verticals com horitzontals, en cas de col·lectors penjats.

- En cas de ser col·lectors de tipus mixte, dimensionament. - En cas de disposar de col·lectors soterrats, descripció, localització i dimensionament de les rases a on

s’ubicaran, així com la seva cota (profunditat) de situació, i el seu pendent, així com la seva situació en referència a la xarxa de distribució d’aigua potable. Descripció de les arquetes a peu de baixant, de les arquetes de pas, de les arquetes de registre i de l’arqueta de trasdós, en cas d’ésser necessària.

Elements especials:

En aquest apartat, caldrà indicar: - Justificació, descripció de les característiques (potència, capacitat d’evacuació, pressió manomètrica,

pèrdues de pressió, tipus de sistema de bombeig, dimensionat del dipòsit de recepció i de la seva capacitat, cabal i procedència de les aigües a evacuar) de l’equip de bombeig, així com la seva connexió al sistema exterior de clavegueram.

- Localització i descripció de les vàlvules antiretorn de seguretat. - Determinació, justificació, dimensionament i característiques dels subsistemes de ventilació, tant de la

xarxa d’aigües pluvials com de residuals, i dels dipòsit de recepció, en cas d’existir. Descripció de la connexió dels subsistemes de ventilació a la xarxa vertical d’evacuació.

6.01.2 Evacuació de residus

Preexistències.

En aquest punt, s’adjuntarà, - Justificació de l’aplicació dels criteris d’aquesta instal·lació amb estudi específic per compliment de les

exigències bàsiques per edificis i locals. - Identificació del sistema de recollida de residus, en funció de la ubicació geogràfica (barri, ciutat) de

l’edifici. - Determinació del sistema de magatzem i trasllat dels residus en base al sistema de recollida dels

mateixos.

Magatzem de contenidors. Espai de reserva:

Caldrà especificar a continuació: - Determinació i justificació de la localització, situació, dimensionament i superfície útil del magatzem de

contenidors i de l’espai de reserva. Es definiran les seves característiques finals d’acabat interior, com revestiment de les parets, terres, encontres entre ambdós. Determinació d’una pressa d’aigua i bunera sifònica, il·luminació artificial, condicions de protecció contra incendi -en base al DB-SI Secció SI-1- i de ventilació.

Sistema vertical:

En aquest cas, caldrà indicar:



- En cas de trasllat per baixants, es determinarà la seva localització, dimensions, inclinació, material, sistema de subjecció a elements estructurals i/o murs, mesures de protecció davant el soroll, sistema de ventilació i dimensions, condicions particulars de les comportes d’abocament (forma, material, tipus de tancament).

- Per les estacions de càrrega dels sistemes neumàtics, es determinaran i justificaran les dimensions dels tancaments, il·luminació artificial, característiques de la porta d’accés, revestiment de les parets i terres, així com l’encontre i disposició de la pressa de l’aigua.

6.02 Aigua

En aquest apartat es definiran les característiques i sistemes de distribució pel consum d’aigua freda i calenta i de vapor.

6.02.1 Consum d’aigua

S’indicarà la dotació d’aigua sanitària acceptable per les persones durant el desenvolupament de les seves activitats.

Aigua freda sanitària:

Caldrà indicar les següents dades: - Descripció de les característiques i requeriments de la font de subministra: ubicació, punt de connexió,

qualitat de l’aigua, cabal i pressió. - Descripció dels equips de control i acumulació: sistemes de pressió, sistemes de tractament,

comptadors, dipòsits d’acumulació. - Descripció dels punts de consum dels diferents usuaris, d’altres instal·lacions, etc. - Descripció de les característiques i la localització de:

- l’escomesa: del punt de connexió a la font de subministre, de la canalització (diàmetre), de les claus i de les arquetes, de la protecció contraretorns, de la protecció de la instal·lació i la possibilitat de manteniment.

- la clau de tall general, el filtre de la instal·lació general, l’armari o arqueta del comptador general (diàmetre nominal, dimensions de l’armari i de la cambra del comptador general), del tub d’alimentació (diàmetre), dels muntants i dels comptadors divisionaris si és el cas.

- les derivacions: dels punts de consum (connexió aparells, cambres humides), passos de canonades, protecció contraretorns, vàlvules de sectorització, claus de tall.

- els sistemes de control: els sistemes de sobreelevació o grups de pressió (especificacions dipòsit auxiliar d’alimentació, bombes, dipòsit de pressió, protecció contraretorns) i els sistemes de reducció de pressió (diàmetre nominal del reductor de pressió, cabal màxim simultani, vàlvules reductores de pressió); els sistemes i equips de tractament d’aigua (exigències, productes de tractament i tamany dels aparells dosificadors, de descalcificació i de la resta d’aparells).

- els sistemes d’acumulació (volums d’acumulació de reserva i per al servei contra incendi). - les separacións respecte d’altres instal·lacions: distàncies de seguretat en paral·lelisme i

encreuaments amb els cables elèctrics de baixa i alta tensió i les canalitzacions de gas. - Definició del traçat i especificacions sobre el funcionament de la xarxa:

- Material de les canonades, de les unions i dels accessoris. - Longituds i diàmetres dels trams. - Cabals, velocitats, pressions. - Identificació, pressió disponible i pèrdues de càrrega dels punts crítics (punts de consum més

desfavorables per recorregut, per accessoris, per alçada i punts de consum amb major pressió).

Aigua calenta sanitària:

En aquest cas, s’aportarà: - Descripció de les necessitats de l’edifici [demanda diària (l/dia) i demanda energètica]. - Descripció del sistema de generació d’aigua calenta sanitària (combustible –gas, gasoil-, elèctric –efecte

Joule, bomba de calor-, cogeneració, etc). Característiques de les calderes (tipus, potència nominal, rendiment nominal i parcial, dimensions...), dels equips elèctrics (potència, rendiment, ...).



- Descripció dels equips de control i acumulació: sistemes de pressió, comptadors, dipòsits d’acumulació, dels equips bescanviadors.

- Descripció dels punts de consum dels diferents usuaris, etc. - Descripció de les característiques i la localització de:

- les connexions i proteccions contraretorns a la xarxa d’aigua freda. - la clau de tall, del tub d’alimentació (diàmetre), dels muntants i dels comptadors divisionaris si és el

cas. - les derivacions: dels punts de consum (connexió aparells, cambres humides), passos de

canonades, protecció contraretorns, vàlvules de sectorització, claus de tall. - la xarxa de recircul·lació (descripció de les bombes de recircul·lació, dipòsits d’acumulació,

temporitzadors, etc). - el sistema d’impulsió d’aigua per a la seva distribució (especificacions dipòsit auxiliar d’alimentació,

bombes, dipòsit de pressió, protecció contraretorns). - els sistemes d’acumulació (volum, temperatura, temps de servei, capacitat de recuperació, ...). - el sistema de regulació de temperatura; temperatura de consum. - el sistema d’intercanvi de calor (potència dels bescanviadors, temperatura d’intercanvi, etc.). - les separacións respecte d’altres instal·lacions: distàncies de seguretat en paral·lelisme i

encreuaments amb els cables elèctrics de baixa i alta tensió i les canalitzacions de gas. - Definició del traçat i especificacions sobre el funcionament de la xarxa:

- Material de les canonades, de les unions i dels accessoris. Ubicació i tipus dels dilatadors. - Aïllament de la instal·lació (tipus i gruixos). - Pintura de protecció i senyalització. - Longituds i diàmetres dels trams. - Temperatures, cabals (cabal recircul·lat, cabal instantani per cada tipus d’aparell), velocitats,

pressions. - Identificació, pressió i temperatura disponible i pèrdues de càrrega dels punts crítics (punts de

consum més desfavorables). - Especificacions higiènic-sanitàries:

Es definirà la regulació necessària per la prevenció i control de la legionel·losi.

Estalvi de recursos:

En aquest punt, caldrà especificar: - Definició de criteris d’estalvi de materials. - Definició de criteris d’estalvi d’aigua i elements de control. - Reaprofitament d’aigües grises i/o pluvials (tipus sistema, ubicació, senyalització, punts de consum) - Definició de sistemes d’estalvi d’energia, de recuperació d’energia i d’aprofitament d’energies residuals

Energia solar tèrmica:

En aquest cas s’haurà d’indicar: - Especificació de la contribució solar energètica (acomplint l’exigència més restrictiva entre les diverses

normatives que siguin d’aplicació, envers la quantificació de la demanda energètica diària d’ACS total de l’edifici) i climatització de piscines, si és el cas.

- Descripció de la instal·lació de preescalfament solar en relació a la instal·lació general d’ACS (tipus d’acumulació i de l’energia de suport).

- Definició del traçat i especificacions sobre el funcionament de la xarxa: - Sistema de captació (captadors i circuïts primaris). Definició del tipus de captadors, model,

rendiment, superficie, ubicació i disposició dels mòduls captadors (general, superposat o integració arquitectònica). Especificacions de com s’ajusta al projecte la ubicació (ombres), la orientació i inclinació dels captadors. Càlcul de pèrdues per orientació, inclinació i pèrdues i comprovació dels límits. Estructura de suport i indicacions de muntatge

- Sistema d’acumulació solar (material, volum acumulador, disposició vertical/horitzontal, especificacions sobre el volum d’acumulació segons els límits de superficie dels captadors).

- Sistema hidràulic (tipus de fluïd transportador de calor del circuït tancat, cabal, pressió, velocitat)



- Sistema d’intercanvi de calor (tipus bescanviador, ubicació, rendiment) - Subsistema de regulació i control (protecció contra obreescalfaments, sensors, vàlvules de

seguretat, comptadors, termostats) - Equips i canonades (Dimensionament dels components del sistema i posicionament, connexions

amb la instal·lació general d’ACS) - Les condicions específiques per calefacció caldria especificar-les dins el capítol de Climatització.

6.02.2 Vapor

Es descriurà la xarxa de distribució de vapor i de retorn de condensats. S’han de definir els diferents punts de consum amb el cabal de vapor i la pressió necessària, així com la seva qualitat (saturació, sobrescalfament etc.). Així mateix es dimensionarà la xarxa de distribució i retorn amb sistema de vàlvules de sectorització i de regulació, filtres, amortidors, reductors de pressió, purgadors, reixetes i sistema de regulació.

6.03 Electricitat

En aquest capítol es definirà la instal·lació elèctrica

6.03.1 Electricitat

S’aportaran les següents dades: - Determinació del tipus de subministrament d’energia elèctrica. Determinació del consum elèctric total de

l’edifici i la potència màxima estimada, desglossant la corresponent a il·luminació, força i emergència/senyalització. Previsió de càrregues.

- En cas que el subministrament sigui de xarxa, determinar i justificar la tensió de contractació (mitja tensió/baixa tensió). Determinar les característiques i ubicació dels comptadors d’energia i del transformador, en cas de contractació a MT.

- Determinació de la potència contractada i tensió de subministrament en cas d’existir un subministrament complementari a xarxa.

- Model de distribució elèctric, fent esment a: Subministrament. Estació transformadora, embarrat d’alta tensió i comptadors. - Justificació de la necessitat de l’estació transformadora, d’acord amb el Reglament Electrotècnic de

Baixa Tensió i els requeriments de la companyia subministradora. - S’indicaran les característiques dels transformadors: tipus de transformador, potència (kW),

tensions nominals alta-baixa, pèrdues en el ferro i en el coure, marges de regulació, preses, etc. - Ubicació de l’estació transformadora. Dimensionament de cel·les per l’embarrat general.

Dimensionament de les línies principals i dels cables de potència fins al quadre de baixa tensió. - Descripció dels equips de mesura, transformadors de tensió i d’intensitat pels relés de protecció i

pels aparells de mesura. Especificació dels comptadors i dels relés de protecció. Descripció dels interruptors automàtics. Descripció del sistema de commutació automàtica entre les dues connexions externes, en cas d’existir, o entre la línia externa i les fonts de producció pròpies.

Control. Quadres i subquadres i la seva situació. - Dimensions, ubicació i característiques generals del quadre general de baixa tensió. - Accés, il.luminació, situació de l’aparellatge, ventilació i materials de construcció. - Descripció exhaustiva de les línies preparades pel funcionament habitual o d’emergència. - Descripció dels sistemes de protecció diferencial i magnetotèrmica establerts. Justificació dels

diferents temps de reacció i sensibilitat segons el tipus de proteccions. Transport. Xarxa elèctrica. - Distribució de les diferents línies als subquadres. Intensitat i potència estimada, tipus de

conductors, secció i aïllament, nombre de pols, neutre i terra. Proteccions de línies dintre dels subquadres de plantes. Dsitribucions de línies segons que siguin d’alimentació, d’emergència o d’alimentació ininterrompuda (SAI).

- Definició de la distribució dels conductors. Safates: tipus utilitzats i magnitud. Tubs corrugats i canaletes: dimensions I recorregut. Distàncies previstes entre conductors de diferents tipus de senyals per baixa tensió.

- Línies especials per a aparells de diagnosi per la imatge (només en cas necessari).



- Línies especials amb terres inferiors a 6 Ohms i alimentació ininterrompuda per a aparells mèdics, o no, d’especial sensibilitat així com sistemes informàtics centrals i electrònica asociada de xarxes.

- En cas d’electrificacions especials, s’han d’incloure les descripcions de tots els sistemes de protecció elèctrica especial i els definits en els reglaments respectius pels diferents tipus d’instal.lacions.

Evacuació. Xarxa de terres. Tipus i emplaçament. En cas de centres hospitalaris, determinar: - Terres equipotencials per a quiròfans i altres sales especials. - Definició exhaustiva de l’electrificació de sales d’operacions i similars. - Definició dels transformadors d’aÏllament, impedància de línia, monitor d’impedància de línia,

interruptors automàtics, xarxa de terra equipotencial, embarrat equipotencial, embarrat comú de posada a terra de totes les carcasses dels elements actius de les sales d’operacions.

- Definició de l’electrificació de les unitats de radiologia. - Definició de l’electrificació de les sales de parts. - Definició de l’electrificació de les sales de cures intensives i reanimació. - Xarxes especials de corrent continu.

- En cas de subministrament de font pròpia, descriure aquesta font i llur funcionament. Grup electrògen, en cas de ser necessari. Es descriurà, - Potència aparent del grup electrogen. - Dimensions i ubicació del grup electrògen. Obra civil associada (bancales, aïllament acústic,

sistema antivibració). - Disposició del dipòsit de combustible (depenent del fluïd combustible a utilitzar). Consum de

combustible previst. - Dimensionament del dipòsit, de les canonades de conducció de fluïd i dels equips auxiliars del

dipòsit. - Dimensions i ubicacions de xemeneies. - Característiques del motor tèrmic utilitzat, temps de posada en funcionament, possibilitat de

recuperació tèrmica sobre els fluids de refrigeració. Sistema de refrigeració. - Característiques del generador. Tipus d’acoblament, capacitat, velocitat de rotació, precisió de

voltatge, precisió de freqüència. - Connexió elèctrica prevista, secció dels conductors, automatisme previst per a la commutació

automàtica. Sistemes fotovoltaics. - Justificació de la incorporació del sistemes de captació i transformació d’energia solar per

procediments fotovoltaics en funció de l’ús, superficie de l’edifici. - Definició del sistema de producció-consum (autònoms, connectats a xarxa, o híbrids, amb

possibilitat dual). - Càlcul i determinació de la potència elèctrica mínima a disposar. - Justificació dels càlculs de producció o dels mínims exigits. Càlcul de pèrdues per orientació,

inclinació i per ombres. - Definició dels components del sistema generador fotovoltaic (tipus de mòduls i definició de

l’estructura portant i dels sistemes de fixació dels mòduls, inversors i les seves característiques bàsiques, proteccions, elements de seguretat, maniobra, mesura i auxiliars.

Sistemes de cogeneració. Definició dels sistemes. Altres sistemes. Definició dels sistemes (eòlic, minihidràulica, …).

6.03.2 Enllument interior - Determinació per cadascuna de les zones, de:

- Nivell d’il.luminació assignat a cada zona. - Tipus i situació de les lluminàries, làmpades, fluxòmetres i equips d’encesa (manuals i/o

automatitzats). - Càlcul del Valor d’Eficiència Energètica de la instal.lació (VEEI), determinant l’índex del local (k),

nombre de punts considerats, factor de manteniment, luminància mitja horitzontal, índex d’enlluernament unificat, índex de rendiment del color de les luminàries seleccionades.

- Coeficient d’uniformitat en funció de la utilitat dels espais o zones. - Sectorització i automatització d’encesa (control i aprofitament de la llum natural). - Repartiment i equilibri de circuits.



6.04 Combustible

En aquest capítol s’haurà de definir totalment la instal.lació de combustibles, des del punt de connexió del servei extern fins els punts de consum.

6.04.1 Subministrament de combustible i comburent

Es descriuran els tipus de subministrament del combustible, fent referència a les següents característiques: - Forma de captació del combustible i tipus de combustible emprat, sòlid, líquid o gasós, i la seva modalitat

de subministrament, indicant si procedeix de xarxa, dipòsit o font pròpia. En conseqüència, determinació de la configuració de les instal·lacions de combustible.

- S’indicarà la pressió mínima de subministrament i pressió de servei o pressió màxima prevista a la xarxa de distribució.

- En cas d’ésser necessari el magatzematge del combustible, es determinarà la capacitat volumètrica del dipòsit i els tractaments eventuals a què s’ha de sotmetre, així com les característiques de situació i implantació d’aquests dipòsits, les característiques de resistència mecànica, el comportament davant la corrosió i la idoneïtat del material en relació amb el líquid que ha de contenir. Igualment, es determinaran les hores d’autonomia del dipòsit en funció de la demanda i la densitat del combustible.

- Descripció del tipus de comptabilització de consums i de l’esquema de distribució del combustible fins els punts de consum, distingint clarament la xarxa exterior i la xarxa interior a l’edificació. A la xarxa exterior es descriuran, com a mínim, els següents elements:

- Tipus de conducció, indicant el tipus de material de les canonades, la norma de fabricació, diàmetres, pressions normalitzades de treball, tipus d’unió.

- Definició de les dimensions de les diferents tronetes que es facin servir en la canalització per albergar elements singulars, i justificació del disseny de les mateixes.

- Tipus de canalització, indicant la profunditat de la canalització en funció de la pressió de servei, determinació de les distàncies de seguretat en encreuaments i paral.lelismes amb altres conduccions, així com els materials emprats a la canalització.

- Les afeccions de la xarxa existent, i es determinaran els sistemes de seguretat necessaris i pertinents.

- Les característiques d’elements singulars, tals com cambra de regulació i válvules necessàries. - Per la xarxa interior es definiran, prèvia determinació dels aparells o punts de consum, el consum previst

per cada un d’ells, la longitud de cada tram, el diàmetre nominal, el tipus de conducció, gruix, cabal i velocitat del gas per tram.

- Caldrà adjuntar l’informació referent al dimensionament de tota la xarxa de gas, d’acord amb les bases de càlcul utilitzades.

Tipus de subministrament del comburent, definint la forma de captació de l’oxigen, a partir de l’aire exterior. Determinació del trànsit del comburent fins el punt de consum.

6.04.2 Evacuació de residus

Es definirà: - El sistema de recollida de residus de la combustió, la conducció fins un punt d’abocament, la

determinació del lloc i manera de fer-ho, i descripció del tractament previ a l’abocament, en cas que fos necessari.

- L’evacuació de fums de combustió (a la coberta)

6.05 Climatització i ventilació

Descripció de les característiques higrotèrmiques de l’envolvent i definició de les característiques càrregues higrotèrmiques de l’edifici (condicions interiors, sectorització (estratificació i/o zonificació), ocupació, il·luminació, ventilació i equips o altres càrregues) i climatologia.

Caldrà potenciar l’utilització d’equips de baix consum energètic i sistemes d’alt rendiment.

6.05.1 Calefacció



Definició del traçat de la instal·lació i la justificació dels càlculs (paràmetres de referència de benestar de l’edifici, cabals, velocitats, temperatures, sorolls).

Generació: - Determinació (número, potència, rendiments nominal i parcial), ubicació i connexions entre varis

generadors, si és el cas, de la font d’energia: - Combustibles (gas, gasoil, biomassa, etc.) - Elèctriques (efecte Joule, bomba de calor, etc.) - Solar (captadors solars) - Cogeneració, recuperació d’energia, aprofitament d’energies residuals i/o aprofitament d’altres

energies - Descripció de les característiques dels sistemes i subsistemes de generació energètica:

- Calderes i cremadors de combustibles (ubicació, dimensions, prestacions energètiques de la caldera, rendiments a potència nominal/parcial, temperatura mitja de l’aigua de la caldera, característiques de la cambra i de la pròpia instal·lació, proteccions de seguretat, ventilació, capacitat calorífica del generador).

- Generadors elèctrics per efecte Joule (ubicació, dimensions, característiques de la pròpia instal·lació, proteccions de seguretat, acumulador, potència de consum).

- Bombes de calor (ubicació, dimensions, característiques de la pròpia instal·lació, proteccions de seguretat, potència, rendiment).

- Energia solar per calefacció (captadors solars, acumulador, impulsió, reguladors, bescanviadors, bombeig de recircul·lació, vàlvules, claus, protecció contraretorn).

- Cogeneració, recuperació d’energia, aprofitament d’energies residuals i/o aprofitament d’altres energies.

Xarxa de circulació: - Descripció del sistema de distribució en base a tipus de fluid transportador de calor:

- Tot aire: recorregut (tipus de locals que travessen i fals sostres o terra tècnic), elements d’intercanvi, connexions, conductes-reixes-difusors-reguladors (cabals, diàmetres…).

- Tot aigua: recorregut (tipus de locals que travessen i fals sostres o terra tècnic), sistemes control, connexions, conductes (material, aïllament), dilatadors, vàlvules (cabals, diàmetres…), disposició equips complementaris, bombes circuladores, dipòsits d’expansió, purgadors, regulació, sondes, claus de regulació i de seguretat, centraletes de programació, manòmetres i característiques dels fluids (anticongelants,...).

- Aigua-aire: recorregut (tipus de locals que travessen i fals sostres o terra tècnic), sistemes control, connexions, conductes, vàlvules (cabals, diàmetres…), disposició equips complementaris, bescanviadors i característiques dels fluids (anticongelants,...)..

- Descripció de l’aïllament tèrmic (dels equips, dels aparells i dels dipòsits), indicant tipus, gruix i protecció suficient a la intempèrie i barrera de vapor, si és el cas. I guanys/pèrdues de la xarxa de distribució així com l’equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips.

Emissors: - Descripció de la tipologia, ubicació, dimensions i característiques de l’emissor en funció del fluid

transportador de calor: - Tot aire: reixes, difussors puntuals, difussors lineals, etc. - Tot aigua: radiadors, paraments radiants, etc. - Aigua-aire: reixes, difussors puntuals, difussors lineals, etc.

6.05.2 Climatització

Definició del traçat de la instal·lació i la justificació dels càlculs (paràmetres de referència de benestar de l’edifici, cabals, velocitats, temperatures, sorolls).

Generació:

Determinació i ubicació de la font d’energia: - Elèctriques



- Solar (refrigeració) - Altres sistemes

Determinació de la potència elèctrica de consum. - Descripció de les característiques dels sistemes i subsistemes de generació energètica:

- Plantes refredadores (tipus aigua/condensador evaporatiu, ubicació, dimensions, reversibilitat, eficiència energètica, sistema d’implementació, aïllament, connexions, ventilacions, evacuacions d’aigües, etc.)

- Bombes de calor (ubicació, dimensions, reversibilitat, eficiència energètica, sistema d’implementació, aïllament, connexions, ventilacions, evacuacions d’aigües, etc.)

- Fancoils (ubicació, dimensions, eficiència energètica, etc.) - Climatitzadors (ubicació, dimensions, eficiència energètica, sectorització, evacuacions d’aigües,

etc.) - Cogeneració, recuperació d’energia, aprofitament d’energies residuals i/o aprofitament d’altres

energies. - Sistemes solars

Xarxa de circulació: - Descripció del sistema de distribució en base a tipus de fluid transportador de calor:

- Tot aire: recorregut (tipus de locals que travessen i fals sostres o terra tèrmic), elements d’intercanvi, connexions, conductes-reixes-difusors-reguladors (cabals, diàmetres…).

- Aigua-aire: recorregut (tipus de locals que travessen i fals sostres o terra tèrmic), sistemes control, connexions, conductes, vàlvules (cabals, diàmetres…), disposició equips complementaris, bescanviadors, característiques dels fluids (anticongelants,...).

- Descripció de l’aïllament tèrmic (dels equips, dels aparells i dels dipòsits), indicant tipus, gruix i protecció suficient a la intempèrie i barrera de vapor, si és el cas. I guanys/pèrdues de la xarxa de distribució així com l’equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips.

Emissors.

Descripció de la ubicació, disposició, dimensions i característiques de les reixes, difusors puntuals, difusors lineals.

Control: - Descripció de les característiques i components dels sistemes de:

- Filtració d’impureses - Control higrotèrmic - Aïllament de sorolls i vibracions - Estalvi energètic - Protecció contraincendis

6.05.3 Ventilació

Descripció i dimensionat de tots els sistemes de renovació de l’aire i dels sistemes d’extracció de fums (l’evacuació dels productes de la combustió està especificat al capítol de Combustibles). Justificació de l’aport necessari dels cabals d’aire exterior (pressions de disseny, pèrdues admissibles, velocitats de l’aire, nivell sonor) i garantia d’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants.

- Descripció, ubicació, sectorització, dimensionament i traçat dels sistemes de renovació de l’aire: - natural: obertures d’admissió, obertures d’extracció, conductes, boques d’expulsió, relació amb

altres intal·lacions. - mecànic: aparells electromecànics, obertures d’admissió, obertures de pas, obertures d’extracció,

conductes (aplomat, subjecció, revestiment, suport, elements antivibratoris, connexions), boques d’expulsió i admissió, registres, relació amb altres instal·lacions.

- híbrid: obertures d’admissió, obertures de pas, obertures d’extracció, conductes (aplomat, subjecció, revestiment, suport, elements antivibratoris, connexions), reixes, boques d’extracció regulables, conductes, aspiradors híbrids, boques d’expulsió, barret de l’aspirador híbrid, relació amb altres instal·lacions.



Descripció de les passos dels conductes pels elements constructius: previsió en forjats, suports, pendents, unions, obertures amb reixes o boques, diàmetres, pressió, detectors-centraletes, xemeneies, sistemes forçats.

Descripció i característiques dels sistemes de detecció de CO2, cabal d’aire, sistema d’activació automàtica, ventiladors, conductes, admissió d’aire natural.

6.06 Audiovisuals, dades i control

En aquest capítol es definiran les característiques de les instal·lacions d’audiovisuals, dades i control

6.06.1 Audiovisuals i de dades

En relació amb la instal·lació de telefonia, fibra òptica, etc. es descriuran els elements necessaris per a realitzar aquesta instal·lació.

- Es realitzarà una descripció justificativa de tots els elements que integren la instal·lació, com: - Tipus de conducció: criteris de selecció del tubs, indicant el material, diàmetre, i d’altres

característiques. - Entrada de conductors a tronetes (finestres), indicant dimensions i posicions. - Pedestal, per la col·locació de armaris, indicant distància des de l’armaria a la troneta, etc. - Pedestal per l’armari d’interconnexió. - Pedestal per l’armari de distribució de preses. - Tipus de canalització, ja sigui soterrada mitjançant prisma de formigó per embocar les conduccions

telefòniques o aèria. En el primer cas es descriuran la disposició de la canalització, la profunditat de la mateixa i les distàncies de seguretat. I en el segon cas descrivint les característiques de elements com pals telefònics, caixes terminals, etc.

Es descriurà les característiques de la central telefònica. Nombre de línies externes i d’extensions. Funcions principals. Sistema d’interfonia connectat a la xarxa. etc. La xarxa de telefonia s’haurà de dimensionar de manera que, almenys, restin vacants un 20% dels circuits físics.

Caldrà reflectir en aquest apartat la filosofia seguida a l’hora d’establir l’equipament de megafonia, interfonia, telefonia, audiovisuals, antenes, xarxa veu-dades etc.; indicant les possibilitats d’operació dels sistemes.

S’establiran les bases de càlcul de megafonia tenint en compte: Distància acústica equivalent (DAE), nombre de micròfons oberts (NMO), guany acústic necessari (GAN), guany acústic potencial (GAP).

Es definirà l’equip d’interfonia, estudiant les propietats acústiques dels materials i els nivells sonors més adequats per als diferents espais, per tal que els missatges siguin escoltats de forma clara. Es definirà l’equip d’interfonia de tal forma que es pugui dirigir des d’un lloc de comandament.

Es definirà la xarxa de veu-dades indicant les aplicacions previstes, tipus de cables i connectors utilitzats, nombre de rosetes dobles i simples etc.

- En el cas de les instal·lacions audiovisuals i de dades per a centres hospitalaris, caldrà definir els següents aspectes:

- Megafonia i ambient musical. Sistema previst i nombre de zones i punts d'emissió i recepció. Possibilitat de connexió amb una xarxa integral.

- Comunicació malalt - infermera a les unitats d'hospitalització. Sistema previst. Model de distribució. - Senyalització "passeu - espereu" a les sales de consulta. - Estació de radiocomunicació. Previsió d’interfície per comunicar la central telefònica amb

buscapersones. Connexió amb la xarxa integral de l’edifici. - Instal·lació de TV-FM. Antenes i capçalera, canals, preses previstes, etc. Tipus de cables. Cal

especificar la viabilitat de connectar amb la xarxa integral. - Instal·lació de circuits tancats de TV.

Descripció dels equips de senyalització horària.

Es realitzarà la descripció i la justificació de cadascuna de les solucions adoptades, inclosos els components principals i els components auxiliars.

6.06.2 Control



Es definirà el sistema de control de les següents instal·lacions:

Electricitat: - Control de tensió, vatiatge i intensitat - Commutació automàtica de xarxes elèctriques - Gestió de consumidors en funció del maxímetre

Seguretat (sistemes antiintrusió, detectors de foc (fum, tèrmics, etc.), sistema de control i vigilància TV, alerta mèdica, fuites d’aigua, fuites de gas, etc.):

- Control del funcionament de detectors de fums i extincions automàtiques - Localització de les alarmes - Detecció de fuites de fluids

Enllumenat: - Detectors de nivells d’enllumenat (sensors, fluxómetres, etc.) - Accionament de circuits - Indicació de funcionament de les enceses - Informació de l’estat de manteniment dels elements de la instal·lació

Climatització: - Regulació de temperatures i humitats - Detectors higrotèrmics (sensors) - Alarmes de funcionament - Informació de l’estat de manteniment dels elements de la instal·lació

Aigua calenta sanitària: - Regulació de temperatures i cabals (dipòsits, xarxa de recircul·lació, bescanviadors, etc.) - Alarmes de funcionament - Informació de l’estat de manteniment dels elements de la instal·lació

Automatismes (accionament de portes, accionaments de proteccions solars, accionament de vàlvules (bypass, radiadors, etc.), encesa-apagada de lluminàries, etc.)

Comunicacions, etc.

Es definiran i concretaran: - Els diferents equips i instal·lacions que formaran part del sistema de control: detectors, sondes, càmeres,

pantalles, polsadors, transmissors, cablatge, etc. - I el programa d’actuació del sistema: zonificació, posada en marxa, operació, comunicació, actuació.

6.07 Transport

En aquest capítol s’haurà de definir totalment la instal.lació de transport intern de l’edifici, tant del personal propi com dels visitants.

6.07.1 Transport de persones

Transport vertical:

Es realitzarà un estudi inicial de la demanda quantificada de transport, en referència la personal propi del centre i al personal extern/ visitant.

Proposta justificada en base en aquest estudi del número d’aparells elevadors necessaris per absorbir la demanda, en un moment d’hora punta de transport. Ascensors.

- Es definiran les característiques dels ascensors:



- Característiques generals: tipus, agrupació dels ascensors, kg màxims de la càrrega admesa, número de passatgers, número de plantes servides, número d’entrades i control d’accionament, dimensions interiors de la cabina (amplada i profunditat) i dimensions lliures del recinte (amplada i profunditat), i sempre justificant el compliment de la SU-1, recorregut en metres i parades, tipus de portes de recinte i cabina, alçada , amplada i materials de les portes.

- Característiques mecàniques: tipus de maniobra i control d’accionament, temps de pis a pis, número d’arrancades previstes per hora, exactitud d’anivellació, comendaments, senyalització, potències del motor, guies de la cabina i paracaigudes, velocitat de la cabina en m/s, temps d’obertura i tancament, presa elèctrica, voltatge i potència nominal, intensitat d’arrancada i nominal.

Escales mecàniques. - Es definiran les característiques de les escales mecàniques:

- Característiques generals: tipus, quantitat, recorregut vertical entre plantes, amplada del graó, capacitat (persones/hora), inclinació, plaques en pla horitzontal a cada extrem, tipus de balustrades, configuració dels seus extrems, tipus i material del passamà, material de les plataformes, sentit de la marxa, revestiment interior i exterior, espai físic d’instal·lació.

- Característiques mecàniques: temps de pis a pis, comandaments, senyalització, potències del motor, velocitat en m/s, presa elèctrica, voltatge i potència nominal, intensitat d’arrancada i nominal (si és de funcionament “presencial”).

Transport horitzontal: Cintes transportadores.

Es realitzarà un estudi inicial de la necessitat, en base a la demanda i les distàncies a recórrer, i tant pel personal propi del centre i personal extern/ visitant, de la instal·lació d’aquest transport.

- Es definiran les característiques de les cintes transportadores: - Característiques generals: tipus, quantitat, recorregut, amplada de cada sentit, capacitat

(persones/hora), inclinació, tipus de balustrades, configuració dels seus extrems, tipus i material del passamà, material de les plataformes, sentit de la marxa, revestiment interior i exterior, espai físic d’instal.lació.

- Característiques mecàniques: temps de recorregut, comandaments, senyalització, potències del motor, velocitat en m/s, , presa elèctrica, voltatge i potència nominal, intensitat d’arrancada i nominal (si és de funcionament “presencial”).

6.07.2 Transport de mercaderies i matèries inerts

Justificació en base a la recepció de mercaderies de l’exterior i evacuació de desfets, així com a la necessitat del transport intern de materials.

- En aquest apartat es farà referència a mitjans de transport com: - Cintes transportadores - Muntacàrregues - Plataformes elevadores - Grues - Transport neumàtic - Sistemes neumàtics d’evacuació - Transport robotitzat

- I es descriuran aspectes com: - centrals de comandament - recorreguts - prestacions - parades o estacions - proteccions i seguretats

6.08 Gasos medicinals



Aquest capítol és d’aplicació a centres sanitaris o altres centres que disposin d’algun mòdul hospitalari. Es definiran les característiques i sistemes de distribució dels diferents tipus de gasos medicinals, aire comprimit i buit.

6.08.1 Oxigen - Instal·lació d’oxigen per a usos mèdics:

- Normes de disseny. Cabals i pressions, tant de màxims com de funcionament normal. - Sistemes de distribució i emmagatzematge i el seu control. - Nombre i ubicació de les preses ràpides i consum unitari de cada una d’aquestes preses. - Utilització de dipòsit d’oxigen líquid o de bateries d’ampolles i previsió de bateries d’emergència. - En el cas de dipòsits, definició del volum d’acumulació, del lloc on se situa, de la bancada de suport

i accessibilitat dels tancs de subministrament, així com dels tipus dels equips vaporitzadors d’oxigen, dels sistemes de regulació de la pressió i del nivell i, finalment, de la central d’alarma.

- En el cas d’utilització d’ampolles, definició del local i ubicació i bancada de les bateries, nombre i volum de les ampolles previstes tant a la bancada principal com a la de reserva, sistema de filtrat, de regulació i d’inversió, i quadre d’alarma.

- Definició de les xarxes primàries i secundàries, del filtrat del fluid, dels reguladors i de la situació d’aquests.

- Definició del quadre elèctric de comandament i relació amb altres sistemes. - Materials i característiques de les conduccions. Senyalització i condicions de seguretat.

6.08.2 Altres gasos - Instal·lació de protòxid de nitrogen i d’altres gasos embotellats per a usos mèdics:

- Normes de disseny. Cabals i pressions, tant de màxims com de funcionament normal. - Sistemes de distribució i emmagatzematge i el seu control. - Nombre i ubicació de les preses ràpides i consum unitari de cada una d’aquestes preses. - Per a la utilització d’ampolles: definició del local i ubicació, bancada de les bateries, nombre i volum

de les ampolles previstes tant a la bancada principal com a la de reserva, sistema de filtrat, de regulació i d’inversió i quadre d’alarma.

- Definició de les xarxes primàries i secundàries, del filtrat del fluid, i dels reguladors i la situació d’aquests.

- Definició del quadre elèctric de comandament. Relació amb altres sistemes. - Definició de sistema d’extracció de gasos anestèsics. - Materials i característiques de les conduccions, senyalització i condicions de seguretat.

6.08.3 Aire comprimit - Normes de disseny. Cabals i pressions, tant de màxims com de funcionament normal. - Sistemes de distribució i emmagatzematge i el seu control. - Nombre i ubicació de les preses ràpides i consum unitari de cada una d’aquestes preses. - Definició de la central de producció i dels seus elements: característiques i situació de les preses

d'aire, filtrat abans d’entrar a la unitat compressora, grup generador (descripció dels compressors i de la seva regulació), conjunt refrigerador, filtres de la línia, dipòsits acumuladors i assecadors.

- Definició de les xarxes primàries i secundàries, del filtrat del fluid, dels reguladors i de la situació d’aquests, així com de les vàlvules de seccionament.

- Definició del sistema de control: quadre elèctric de comandament, relació amb altres sistemes, relació i situació de quadres d’alarmes, etc.

- Materials i característiques de les conduccions, senyalització i condicions de seguretat.

6.08.4 Buit - Normes de disseny. Cabals i depressió generada, tant de màxims com de funcionament normal. - Nombre i ubicació de les preses ràpides i consum unitari de cada una d’aquestes preses. - Descripció de la central d’aspiració: motor acoblat a les bombes productores de buit, potència

d’aquests, capacitat i característiques associades al dipòsit acumulador de buit (vacuòstat), vàlvules de retenció, sistema de filtració i conductes d’evacuació de l’aire.

- Definició del quadre elèctric de comandament i del sistema de control. - Definició del recipient col·lector de secrecions i residus, i del filtre de bacteris.



- Definició de les xarxes primàries i secundàries, del distribuïdor, de columnes, derivacions, ramals, preses i vàlvules de seccionament.

- Materials i característiques de les conduccions, senyalització i condicions de seguretat. - Ubicació de les preses.

6.09 Protecció contra incendi

En aquest capítol es definiran les característiques i sistemes de protecció contra incendi.

En funció de l’ús previst de les zones de l’edifici caldrà constituir-ne un sector d’incendi diferent i s’haura de disposar de la dotació de instal·lacions pertinents de protecció contra incendi, en cada cas caldrà aportar la documentació necessària :

- definició de les característiques dels extintors portàtils (eficàcia, etc.), ubicació, alçada, suport i servei. - definició de les característiques del sistema de boques d’incendi (font de proveïment, xarxa

d’alimentació, diàmetres de ràcords, tipus de boques i vàlvules, alçada, suport, zona lliure, temps de funcionament simultani, pressió dinàmica, etc.), ubicació i servei.

- definició de les característiques del sistema de columna seca [presa d’aigua, accessibilitat, indicació d’ús exclusiu de bombers, tipus de connexió (claus, diàmetres de ràcords, tapa), tipus de canonada, tipus de sortides (claus, diàmetres de ràcords, tapa), claus de seccionament, etc.], ubicació, alçada i servei.

- definició de les característiques dels hidrants exteriors [xarxa de subministra, aparell hidràulic, diàmetres, temps de funcionament simultani, cabal, pressió de sortida, arquetes, columna seca o humida, model d’hidrant (soterrat), accessibilitat, senyalització], ubicació i servei.

- definició de les característiques de l’ascensor d’emergència (capacitat de càrrega, superfície de cabina, amplada de pas, velocitat, tipus de polsador exclusiu bombers, tipus d’alimentació elèctrica autònoma, etc.), ubicació i servei.

- definició de les característiques del sistema de detecció d’incendi, ubicació i servitud. - definició de les característiques dels components del sistema d’alarma (polsadors, emissors visuals i

acústics, llocs de control, etc.), ubicació i servei. - definició de les característiques del sistema automàtic d’extinció (projecte específic), ubicació i servei.

Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendi. - Definir la senyalització de les instal·lacions en extintors, boques d’incendi, polsadors manuals d’alarma i

dispositius de “disparo(activació)” del sistema contra incendi: - dimensió dels senyals (segons distància d’observació). - característiques d’emissió lluminosa dels senyals. - característiques d’il·luminació de l’enllumenat d’emergència requerit pels senyals.

6.10 Protecció i seguretat

En aquest capítol s’haurà de definir totalment la instal.lació dels sistemes de protecció.

6.10.1 Protecció Patrimonial - Definició del sistema de protecció, de detecció d’obertures de portes, trencament de vidres i detecció de

presència de persones per a diferents zones. - Definició dels graus d’accés (públic o privat) a les diferents zones, juntament amb el control electrònic

d’accessos, de circuits tancats de TV, ubicació de controls i relació del sistema de seguretat amb altres tipus de sistemes, com les cambres del circuit tancat de vídeo vigilància.

- Cambres del circuït tancat de TV de vigilància tenint present el seu accionament, la seva disposició, les àrees d’ombra. Característiques dels equips i de la instal·lació. Sistema de gestió. Vídeo gravadors. Vídeo sensors. Llocs de control i comandament.

- Barreres electròniques, indicant el funcionament i el tipus d’alarmes, cablejat i muntatge. - Barreres volumètriques microones. Funcionament, cablejat i muntatge. - Barreres infrarojos.



6.10.2 Parallamps - Justificació de la necessitat d’instal·lar protecció enfront l’impacte de llamps. - Determinació del valor de la freqüència d’impactes, detallant la densitat d’impactes sobre el terreny, la

superfície de captura i el coeficient de l’entorn immediat de l’edifici. - Determinació del risc admissible, en base al tipus de construcció, contingut de l’edifici, ús de l’edifici i

necessitat de continuïtat de l’activitat. - Determinació de l’eficiència i el nivell de protecció corresponent. - Definició de les característiques de la instal·lació:

- Sistemes externs. Justificació i definició del sistema de captació i derivadors o conductes de baixada.

- Sistemes interns. Descripció dels conductors i de l’esquema de connexió. - Presa de terra. Descripció de l’esquema de connexió.

6.10.3 Protecció contra les radiacions ionitzants - Definició de totes les proteccions i blindatges necessaris per a les zones on hi hagi fonts radioactives,

tant a nivell passiu com actiu. - Definició i càlcul del blindatge de les parets, portes i obertures. Definició de les mesures de protecció

definides, incloent el tractament de residus sòlids, líquids i gasosos de les unitats afectades.

MC.7 Equipament

Es defineix com equipament el conjunt de tot el mobiliari que necessita l’edifici que precisa o no d’una instal·lació. L’equipament pot ser subministrat i instal·lat directament per l’adjudicatari de l’obra, o bé pot ser instal·lat posteriorment pel propietari o el gestor de l’edifici. Quan l’equipament no precisi d’una instal·lació prèvia, el projecte ha de contemplar les seves dimensions per tal que la seva ubicació no sigui problemàtica.

Si l’equipament precisa d’una infraestructura d’instal·lacions, el projecte a més de garantir els aspectes dimensionals, contemplarà la infraestructura al·ludida: preses elèctriques o de veu i dades, subministrament d’aigua, desguassos etc. A l’apartat corresponent de cada instal·lació es justificaran potències, cabals, etc.

En aquest capítol s’ha de incloure el mobiliari dels banys, dels recintes de neteja, de les cuines, de l’equipament industrial, etc. o l’equipament definit pel Departament.

MC.8 Urbanització

Aquest apartat es dividirà en: - Urbanització

- Moviments de terres - Sistema estructural - Sistema de tancaments - Sistema d’acabats - Sistemes de condicionaments i serveis - Mobiliari urbà

- Vials - Jardineria

8.01 Urbanització

Cal esmentar que els enderrocs previstos en aquest apartat com pugui ser la retirada puntual d’un element existent (fanal, arbre, banc, etc) s’hauran de descriure en el capítol MC 0 Enderrocs i replantejament, d’acord amb la poca entitat que poden representar. En canvi, en el cas, de que es produeixin grans enderrocs en la urbanització, caldrà que es creí un nou apartat en aquest capítol d’obra que s’anomenarà 8.01.0 Enderrocs.

Cal preveure solucions de disseny i constructives que disminueixin els residus en fase de construcció i explotació i que afavoreixin la desconstrucció de l’obra al final de la seva vida útil.



8.01.1 Moviments de terres

A partir de les indicacions dels estudis geotècnics, caldrà definir els sistemes d’excavació de terres proposats en el projecte. S’hauran d’indicar els procediments i fases previstes en els moviments de terres, tant de les excavacions a cel obert com de les excavacions per a les formacions de les rases de les instal·lacions, de la fonamentació i dels sistemes de contenció de terres.

Dels moviments de terres a realitzar en el solar, caldrà fer un estudi dels desmunts i/o dels rebliments, contemplant la possibilitat d’aprofitar el màxim volum de terres a la pròpia obra o definint l’aprofitament en obres properes. S’haurà d’indicar si les terres extretes es mantenen aplegades al interior de l’obra pel seu aprofitament posterior o es porten a un abocador. Per a poder valorar l’aprofitament de les terres extretes de dins l’obra, caldrà justificar la seva idoneïtat mitjançant la realització dels assaigs corresponents que el Projectista haurà de definir en el seu pla de control de qualitat de l’obra. En cas de que les pròpies terres extretes no siguin idònies per a la seva utilització posterior segons als assaigs realitzats, caldrà definir les característiques de les terres a portar. En els casos dels rebliments, el Projectista haurà d’establir el grau de compactació de les terres que hauran de ser contrastats a l’obra mitjançant els corresponents assaigs que el Projectista haurà de definir així com indicar els gruixos de les capes de les terres a compactar. En cas de l’aportació de terres de fora de l’obra s’hauran d’identificar degudament el seu origen.

La valoració del volum de terres i de la seva gestió s’haurà de fer constar en el corresponent Annex AN.gr de Gestió de Residus.

8.01.2 Sistema estructural

En aquest apartat s’hauran d’especificar els elements contenció que es preveuen realitzar en la urbanització del solar.

S’hauran de tenir en compte les prescripcions següents: - Pel que fa als fonaments es justificarà l’adequació o no al DB SE-C “Cimientos” aplicat conjuntament

amb els DB SE “Seguridad estructural” i el SE-AE “Acciones en la edificación”. - Pel que fa als sistemes de contenció de terres es justificarà l’adequació o no al DB SE-C “Cimientos”

aplicat conjuntament amb els DB SE “Seguridad estructural” i el SE-AE “Acciones en la edificación”. - Pel que fa als coeficients de seguretat parcials és tindrà en compte l’esmenta’t en la taula 2.1 del DB SE-

C. - Pel que fa als assentaments i vibracions és tindrà en compte l’esmenta’t en l’apartat 2.4.3 del DB SE-C. - Quan els fonaments siguin superficials es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 4 del DB SE-C - Quan els fonaments siguin profunds es tindrà en compte l’esmenta’t en el capítol 5 del DB SE-C - Pel que fa als sistemes de contenció de terres (murs i pantalles) es tindrà en compte l’esmenta’t en el

capítol 6 del DB SE-C

En el present apartat també s’haurà d’indicar: - Esquema de la posició dels pilars amb indicació de càrregues i moments a peu de pilar. - Cotes de fonamentació i fatiga admissible del terreny en cada cas. - Càlcul justificatiu dels fonaments, assentaments previsibles i assentaments admissibles. - Tipus de murs i pantalles de contenció que figurin en el projecte i variants. - Dades de càlcul, justificació de càlcul dels esforços, dimensionat i armadura. - Referent al formigó armat, s’haurà d’adjuntar la següent informació:






8.01.3 Sistema de tancaments

En aquest apartat s’hauran d’especificar els diferents d’elements de tancaments que es preveuen disposar en la urbanització del solar ja siguin de tancament exterior o bé divisoris del propi solar. De cada element de tancament caldrà especificar les característiques tècniques dels materials així com els gruixos de les diferents capes que els composen, d’acord amb les accions a les que estan sotmesos (pes propi, acció del vent, ...)

Caldrà justificar les dimensions resultants d’aquests elements.

8.01.4 Sistema d’acabats

En aquest apartat caldrà indicar els diferents tipus de paviment que es preveuen disposar en el solar a urbanitzar. No es descriuran els paviments associats als accessos els quals es descriuran en l’apartat 8.02 Vials, ni les instal·lacions o drenatges els associats a aquests paviments els quals s’especificaran en l’apartat 8.01.5. Sistemes de condicionaments i serveis de la present memòria constructiva.

Dels diferents elements dels paviments, caldrà descriure les característiques tècniques dels materials de cada una de les capes i els seus gruixos de les diferents capes que els composen, d’acord amb les accions a les que estan o puguin estar sotmesos.

En cas de que sigui necessari, s’hauran de realitzar el càlculs corresponents per tal d’assegurar el comportament dels paviments.

8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis

Aquest apartat es divideix en les següents parts: 8.01.5.01 Sanejament 8.01.5.02 Aigua 8.01.5.03 Electricitat 8.01.5.04 Audiovisuals, dades i control 8.01.5.05 Protecció i seguretat

8.01.5.01 Sanejament

En aquest capítol es definiran les xarxes d’evacuació d’aigües pluvials i de residus domèstics i es relacionaran amb les instal·lacions d’edificació.

Evacuació d’aigües pluvials:

S’efectuarà un estudi de les dades climàtiques de la zona d’influència del projecte, i s’analitzaran les dades de pluviometria de la zona, per tal de calcular els cabals de disseny per a cadascuna de les conques i les seves característiques, per tal de determinar les seccions hidràuliques necessàries per a desguassar-les.

A l’efecte, es tindrà en compte, si es el cas, qualsevol pla especial de clavegueram, instrucció, etc. que sigui d’aplicació en el lloc on es realitzarà l’obra, mantenint-se contactes amb l’empresa encarregada d’aquest servei i tenint en compte la informació facilitada per aquesta.

Es justificarà la tipologia escollida analitzant amb els corresponents càlculs la seva capacitat.

Es redactarà, si cal, l’estudi hidrològic de la conca corresponent per tal de justificar el cabal del càlcul.

També caldrà definir i concretar les modificacions tant provisionals com definitives, si és el cas, de les lleres afectades per a la ubicació de les obres de drenatge.

S’adjuntarà també el perfil d’inundació en la zona de l’obra; i els quadres i esquemes que es creguin convenients a fi de definir i concretar les diferents tipologies d’obres de drenatge, capacitats, cabals, etc.

Si és el cas, es justificarà la necessitat dels desviaments i/o canalitzacions, explicitant-se les dades de definició geomètrica, del replantejament, la justificació de les seccions hidràuliques considerades, les proteccions i en general qualsevol element que s’hagi de projectar com a conseqüència dels desviaments i/o canalitzacions a realitzar. En aquest cas s’aportaran els informes o permisos dels organismes competents.

Evacuació de residus:



Determinació del sistema de magatzem i trasllat dels residus en base al sistema de recollida dels mateixos.

Instruccions de manteniment i ús dels contenidors.

8.01.5.02 Aigua

En aquest capítol es definiran les característiques i sistemes de distribució pel consum d’aigua freda i es relacionarà amb les instal·lacions d’edificació.

1.- Instal·lacions pel consum d’aigua:

Dotació d’aigua sanitària que siguin acceptables per l’ésser humà durant el desenvolupament de les seves activitats.

Aigua freda sanitària:

Descripció de les característiques i requeriments de la font de subministre: Ubicació, punt de connexió, qualitat de l’aigua, cabal i pressió.

Descripció dels equips de control i acumulació: sistemes de pressió, sistemes de tractament, comptadors, dipòsits d’acumulació.

Descripció dels punts de consum.

Descripció de les característiques i la localització de: - l’escomesa: del punt de connexió a la font de subministra, de la canalització (diàmetre), de les claus i de

les arquetes, de la protecció contra retorns, de la protecció física de la instal·lació i la possibilitat de manteniment.

- la clau de tall general, el filtre de la instal·lació general, l’armari o arqueta del comptador general (diàmetre nominal, dimensions de l’armari i de la cambra del comptador general), del tub d’alimentació (diàmetre), dels muntants i dels comptadors divisionaris si és el cas.

- les derivacions: dels punts de consum, passos de canonades, protecció contra retorns, vàlvules de sectorització, claus de tall.

- els sistemes de control: els sistemes de sobre elevació o grups de pressió (especificacions dipòsit auxiliar d’alimentació, bombes, dipòsit de pressió, protecció contra retorns) i els sistemes de reducció de pressió (diàmetre nominal del reductor de pressió, cabal màxim simultani, vàlvules reductores de pressió); els sistemes i equips de tractament d’aigua (exigències, productes de tractament i tamany dels aparells dosificadors, de descalcificació i de la resta d’aparells).

- els sistemes d’acumulació (volums d’acumulació de reserva) - les separacions respecte d’altres instal·lacions: distàncies de seguretat en paral·lelisme i encreuaments

amb els cables elèctrics de baixa i alta tensió i les canalitzacions de gas.

Definició del traçat i especificacions necessàries sobre el funcionament de la xarxa: - Material de les canonades, de les unions i dels accessoris. - Longituds i diàmetres dels trams. - cabals, velocitats, pressions. - Identificació, pressió disponible i pèrdues de càrrega dels punts crítics (punts de consum més

desfavorables per recorregut, per accessoris, per alçada i punts de consum amb major pressió).

2.- Estalvi de recursos:

Definició de criteris d’estalvi de materials.

Definició de criteris d’estalvi d’aigua i elements de control - Reaprofitament d’aigües grises i/o pluvials (tipus sistema, dipòsits, característiques, ubicació,

senyalització, punts de consum)

Definició de criteris d’estalvi d’energia

8.01.5.03 Electricitat



En aquest capítol es definirà la instal·lació elèctrica i es relacionarà amb les instal·lacions d’edificació.

Electricitat: - Determinació del tipus de subministrament d’energia elèctrica. Determinació del consum elèctric total de

l’edifici i la potència màxima estimada, desglossant la corresponent a il·luminació, força i emergència/ senyalització. Previsió de càrregues.

- En cas que el subministrament sigui de xarxa, determinar i justificar la tensió de contractació (mitja tensió/ baixa tensió). Determinar les característiques i ubicació dels comptadors d’energia i del transformador, en cas de contractació a MT.

- Determinació de la potència contractada i tensió de subministrament en cas d’existir un subministrament complementari a xarxa.

- Model de distribució elèctric, fent esment a:

Subministrament. Estació transformadora, embarrat d’alta tensió i comptadors. - Justificació de la necessitat de l’estació transformadora, d’acord amb el Reglament Electrotècnic de

Baixa Tensió i els requeriments de la companyia subministradora. - S’indicaran les característiques dels transformadors: tipus de transformador, potència (kW),

tensions nominals alta- baixa, pèrdues en el ferro i en el coure, marges de regulació, preses, etc. - Ubicació de l’estació transformadora. Dimensionament de cel.les per l’embarrat general.

Dimensionament de les línies principals i dels cables de potència fins al quadre de baixa tensió. - Descripció dels equips de mesura, transformadors de tensió i d’intensitat per als relés de protecció i

per als aparells de mesura. Especificació dels comptadors i dels relés de protecció. Descripció dels interruptors automàtics. Descripció del sistema de commutació automàtica entre les dues connexions externes, en cas d’existir, o entre la línia externa i les fonts de producció pròpies.

Control. Quadres i subquadres i la seva situació. - Dimensions, ubicació i característiques generals del quadre general de baixa tensió. - Accés, il.luminació, situació de l’aparellatge, ventilació i materials de construcció. - Descripció exhaustiva de les línies preparades pel funcionament habitual o d’emergència. - Descripció dels sistemes de protecció diferencial i magnetotèrmica establerts. Justificació dels

diferents temps de reacció i sensibilitat segons el tipus de proteccions.

Transport. Xarxa elèctrica. - Distribució de les diferents línies als subquadres. Intensitat i potència estimada, tipus de

conductors, secció i aïllament, nombre de pols, neutre i terra. Proteccions de línies dintre dels subquadres de plantes. Dsitribucions de línies segons que siguin d’alimentació d’emergència o alimentació ininterrompuda (SAI).

- Definició de la distribució dels conductors. Safates, tipus utilitzats i magnitud. Tubs corrugats i canaletes, dimensions I recorregut. Distàncies previstes entre conductors de diferents tipus de senyals per baixa tensió.

- Línies especials per a aparells de diagnosi per la imatge (només en cas necessari). - Línies especials amb terres inferiors a 6 Ohms i alimentació ininterrompuda per a aparells mèdics,

o no, d’especial sensibilitat així com sistemes informàtics centrals i electrònica asociada de xarxes. - En cas d’electrificacions especials, s’han d’incloure les descripcions de tots els sistemes de

protecció elèctrica especial i els definits en els reglaments respectius pels diferents tipus d’instal.lacions.

Evacuació. Xarxa de terres. Tipus i emplaçament. En cas de centres hospitalaris, determinar: - Terres equipotencials per a quiròfans i altres sales especials. - Definició exhaustiva de l’electrificació de sales d’operacions i similars. - Definició dels transformadors d’aÏllament, impedància de línia, monitor d’impedància de línia,

interruptors automàtics, xarxa de terra equipotencial, embarrat equipotencial, embarrat comú de posada a terra de totes les carcasses dels elements actius de les sales d’operacions.

- Definició de l’electrificació de les unitats de radiologia. - Definició de l’electrificació de les sales de parts. - Definició de l’electrificació de les sales de cues intensives i reanimació. - Xarxes especials de corrent continu.



- En cas de subministrament de font pròpia, descriure aquesta font i llur funcionament.

Grup electrògen, en cas de ser necessari. Descripció de: - Potència aparent del grup electrogen. - Dimensions i ubicació del grup electrògen. Obra civil associada (bancales, aïllament acústic,

sistema antivibració). - Disposició del dipòsit de combustible (depenent del fluïd combustible a utilitzar). Consum de

combustible previst. - Dimensionament del dipòsit, de les canonades de conducció de fluïd i dels equips auxiliars del

dipòsit. - Dimensions i ubicacions de xemeneies. - Característiques del motor tèrmic utilitzat, temps de posada en funcionament, possibilitat de

recuperació tèrmica sobre els fluids de refrigeració. Sistema de refrigeració. - Característiques del generador. Tipus d’acoblament, capacitat, velocitat de rotació, precisió de

voltatge, precisió de freqüència. - Connexió elèctrica prevista, secció dels conductors, automatisme previst per a la commutació

automàtica.

Fotovoltaic. - Justificació de la incorporació del sistemes de captació i transformació d’energia solar per

procediments fotovoltaics en funció de l’ús, superficie de l’edifici. - Definició del sistema de producció- consum (autònoms, connectats a xarxa, o híbrids, amb

possibilitat dual). - Càlcul i determinació de la potència elèctrica mínima a disposar. - Justificació dels càlculs de producció o dels mínims exigits. Càlcul de pèrdues per orientació,

inclinació i per ombres. - Definició dels components del sistema generador fotovoltaic (tipus de mòduls i definició de

l’estructura portant i dels sistemes de fixació dels mòduls, inversors i les seves característiques bàsiques, proteccions, elements de seguretat, maniobra, mesura i auxiliars.

Cogeneració. Definició del sistema.

Altres sistemes. Definició del sistema (eòlic, minihidràulic…).

Enllumenat exterior:

Determinació per cadascuna de les zones, del: - Nivell d’il·luminació assignat a cada zona. - Tipus i situació de les lluminàries, làmpades, fluxòmetres i equips d’encesa (manuals i/o

automatitzats). - Coeficient d’uniformitat en funció de la utilitat dels espais o zones. - Sectorització i automatització d’encesa (control i aprofitament de la llum natural. - Repartiment i equilibri de circuits.

Situació de tronetes i definició dels elements singulars que integren la instal·lació (columnes i bàculs). Descripció de la seva fonamentació o dau d’ancoratge.

Caldria definir els paràmetres regulats per la normativa d’aplicació en referència a la possible contaminació lumínica.

8.01.5.04 Audiovisuals, dades i control

En aquest capítol es definiran les característiques de les instal·lacions d’audiovisuals, dades i control i es relacionarà amb les instal·lacions d’edificació.

1.-Audiovisuals i dades:

En aquest apartat es descriurà la instal·lació de megafonia ubicada a l’exterior de l’edifici. Caldrà reflectir en aquest apartat els criteris seguits a l’hora d’establir l’equipament de megafonia; indicant les possibilitats d’operació del sistema.



S’establiran les bases de càlcul tenint en compte: distància acústica equivalent (DAE), nombre de micròfons oberts (NMO), guany acústic necessari (GAN), guany acústic potencial (GAP).

Es definirà l’equip de megafonia, estudiant els nivells sonors més adequats, per tal que els missatges siguin escoltats de forma clara. Ubicació del lloc de comandament.

2.- Control:

Es definirà el sistema de control de les següents instal·lacions: - Electricitat:

- Control de tensió, vatiatge i intensitat - Commutació automàtica de xarxes elèctriques - Gestió de consumidors en funció del maxímetre

- Seguretat (sistemes anti-intrusió, sistema de control i vigilància TV, etc.): - Enllumenat:

- Detectors de nivells d’enllumenat (sensors, fluxòmetres, etc.) - Accionament de circuits - Indicació de funcionament de les enceses - Informació de l’estat de manteniment dels elements de la instal·lació

- Automatismes (accionament de portes, accionaments de proteccions solars, encesa-apagada de lluminàries, etc.)

- Comunicacions, etc. Es definiran i concretaran: - Els diferents equips i instal·lacions que formaran part del sistema de control: detectors, sondes, càmeres,

pantalles, polsadors, transmissors, cablatge, etc. - I el programa d’actuació del sistema: posada en marxa, operació, comunicació, actuació.

8.01.5.05 Protecció i seguretat

En aquest capítol s’haurà de definir totalment la instal.lació dels sistemes de protecció i es relacionarà amb les instal·lacions d’edificació.

Aquest capítol es desglossarà en: - Seguretat perimetral activa - Seguretat perimetral passiva

Seguretat perimetral activa:

Es definirà: - Cambres i bàculs del circuit tancat de TV de vigilància tenint present el seu accionament, la seva

disposició, les àrees d’ombra etc. Característiques dels equips i de la instal·lació. Sistema de gestió. Vídeo gravadors. Vídeo sensors. Llocs de control i comandament.

- Barreres electròniques indicant el funcionament i els tipus d’alarmes. Cablejat i muntatge. - Barreres volumètriques microones. Funcionament, cablejat i muntatge. - Barreres infrarojos. - Cables sensors de tanca.

Seguretat perimetral passiva:

Es definirà: - Murs perimetrals de formigó - Tanques perimetrals. Característiques, materials, dimensionat - Concertines. Característiques i instal·lació (Centres penitenciaris)

8.01.6 Mobiliari urbà



S’haurà d’especificar en aquest apartat els diferents elements de mobiliari que es preveuen col·locar en la urbanització del solar. De cada element de mobiliari cal especificar les seves característiques tècniques així com els criteris adoptats en l’elecció (formes, materials, costos, manteniment, etc).

Caldrà tenir en compte totes les operacions de posada en obra de cada un dels elements de mobiliari. Caldrà indicar, per exemple, l’excavació del fonament, la fonamentació, el propi element de mobiliari, etc.

8.02 Vials

En aquest apartat caldrà indicar els diferents trams dels vials així com els espais dels accessos que hagin de ser pavimentats a l’interior de la parcel·la de l’edifici proposat.

De cada un dels elements constructius proposats s’haurà de definir les seccions constructives d’acord amb la normativa utilitzada o amb les sol·licitacions que puguin estar sotmesos, especificant les característiques tècniques i els gruixos de les capes que els composen.

Caldrà definir les seccions transversals de cada un dels elements on s’haurà de indicar les amplades de cada una de les parts que els composen.

Finalment, caldrà especificar les cotes de les rasants dels vials per tal de que quedi definit el traçat d’aquests.

Les instal·lacions associades als vials com poden ser la xarxa de sanejament, d’enllumenat, ..., es defineixen a l’apartat 8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis.

8.03 Jardineria

En aquest apartat es descriuran els treballs de jardineria a realitzar tant a l’exterior de l’edifici d’actuació com en el interior de l’edifici.

Es definirà la secció constructiva dels jardins indicant el tipus de terra vegetal que es col·locarà, les capes separadores i les capes drenants (si s’escau). Per cada un dels components, caldrà especificar les seves característiques tècniques i el seu gruix. Igualment, caldrà indicar els drenatges a col·locar (tipus i característiques dels mateixos), així com dels elements auxiliars que garanteixin el funcionament d’aquests elements.

En cas de realitzar rebliments, caldrà definir el tipus de terres a aportar, l’espessor de les capes a compactar així com el grau de compactació de les terres.

S’especificarà el tipus d’arbres i plantes indicant les característiques de cada un dels tipus i l’origen de les mateixes.

La instal·lació de reg caldrà especificar-la a l’apartat 8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis.

MC.9 Instal·lacions provisionals d’obra

9.01 Instal·lacions provisionals d’obra

En aquest apartat es descriuran tots aquells elements o infraestructures que no formen part de l’edifici projectat però que són necessaris de col·locar durant l’execució de les obres (p.e. els mòduls prefabricats, estructures provisionals per poder executar un element constructiu per tal de garantir la seva estabilitat, operacions vàries per tal de poder realitzar les obres reforma, etc)

S’haurà de tenir en compte, en aquest casos, descriure totes les operacions que siguin necessàries de realitzar per tal de que els elements o infraestructures quedin completament definides, es a dir, els moviments de terres, els fonaments, els paviments, les instal·lacions així com el propi element o infraestructura amb totes les dotacions que hagi de disposar per tal de poder representar gràficament i realitzar la corresponent valoració econòmica.

9.02 Varis



En aquest apartat caldrà definir tots aquells elements constructius que no estiguin inclosos en els punts anteriors del present Plec i que no siguin instal·lacions provisionals d’obra.

D’aquests elements s’hauran d’indicar les següents dades: les característiques tècniques, les qualitats i els gruixos de cada un dels components que els composen.

També, caldrà tenir en compte la seva posada en obra d’aquests elements constructius.

Caldrà justificar les dimensions resultants d’aquests elements mitjançant l’aportació dels corresponents càlculs.

S’haurà de definir els elements de tal manera que es pugui realitzar la seva representació gràfica i el seu corresponent amidament i valoració econòmica.

ME Memòria d’execució

La memòria d’execució constarà necessàriament dels apartats que es detallen a continuació, a més de qualsevol altre apartat que es consideri convenient incloure.

De forma obligatòria la memòria d’execució s’hauran de descriure les diferents fases d’execució de l’edifici.

L’estructuració de la informació s’haurà d’adaptar a les denominacions proposades.

Els capítols corresponents a la memòria d’execució d’edificació, ME, amb el corresponent codi d’identificació, són:





Es desenvoluparà un estudi per l’organització i el desenvolupament de les obres a executar per cada una de les fases, en cas de que l’execució de les obres ho faci necessari, per tal d’aconseguir que les afectacions tant interiors de l’edifici o del solar com a tercers, al trànsit i al medi ambient, siguin les mínimes possibles, havent-ne de preveure unes alternatives tant pels accessos a l’edifici com per a la circulació de vehicles i vianants en casos de necessitat, mantenint un entorn ordenat i net.

Si s’ha de fer un desviament provisional del trànsit, aquest s’estudiarà per a cada una de les fases d’execució de l’obra. A més, s’inclourà un croquis explicatiu del mateix, quan no es requereixi la realització d’obra.

En aquest estudi es delimitaran les parts, o zones, de l’obra, definint les fases i durada de la seva execució; els accessos, les sortides i la circulació interior en aquestes, compatible amb el desenvolupament dels treballs i amb la seguretat dels usuaris; l’accessibilitat a les esmentades zones de l’obra en cas d’accident, etc. Es procurarà, sempre que sigui possible, segregar la circulació pertanyent a l’obra de la reservada als personal aliè a l’obra. Igualment, s’haurà de tenir en compte alhora de programar les obres, els protocols d’actuació en els edificis on es manté l’activitat.

Es desenvoluparà les feines pròpies de l’execució de l’obra seguint les prescripcions indicades en els diferents apartats de la memòria constructiva (obra nova i/o obra reforma) en el que fa referència a la correcte gestió de préstecs i abocadors i en la possible reutilització de materials generats per l’enderroc, en els casos en que existeixi.

Caldrà tenir en compte els següents aspectes: - Fer un seguiment dels moviments de terres per tal de recuperar i/o catalogar restes arqueològiques.



- L’avaluació del consum d’aigua i d’energia per les diferents unitats d’obra per tal de minimitzar-ne el consum.

- La contaminació de les aigües superficials i subterrànies, garantint el drenatge en tot el solar. - Evitar alterar la composició del sòl per abocaments incontrolats, olis, greixos, gas-oils, neteja de

canaletes dels camions de subministrament del formigó i altres residus de l’obra. - Preveure la correcte utilització de lavabos químics o la impermeabilització de les fosses sèptiques. - Disminuir la pols, vibracions, sorolls, etc generats per l’obra per evitar l’afectació a l’atmosfera i a la

població - Mantenir canals de comunicació amb la població propera a l’obra. - Mantenir les condicions de seguretat prevenint l’accidentalitat per increment dels transports.

Es realitzaran els plànols precisos que reflecteixin les situacions considerades per l’organització i el desenvolupament de les obres en les diferents fases d’execució d’obra, indicant les vies reservades als usuaris, si s’escau, les vies de circulació de l’obra, els accessos, etc.

En el cas d’obres de reforma, caldrà preveure una planificació i desenvolupament de les obres que faci compatible amb l’ús o usos de l’edifici. A mode d’exemple, i en especial, en edificis d’us hospitalari, caldrà fer una planificació de les obres per fases per tal de que l’activitat del centre pugui continuant desenvolupant (zones d’actuació, terminis d’execució previstos, mesures BSA, etc.).


S’indicarà el termini d’execució establert, en funció del volum i les característiques específiques de l’obra, en mesos. Si el termini d’execució de l’obra així ho requereix, es proposaran les corresponents fórmules de revisió de preus; i en tot cas, proposta de classificació del contractista.

En cas de que es plantegi una execució d’obra per fases, s’haurà d’incloure el termini d’execució de cada una de les fases per tal de poder estimar els costos de les instal·lacions provisionals d’obra, en cas de que siguin necessaris.


El Projectista elaborarà un Pla de treballs, per fases (si l’execució de l’obra així ho preveu), indicatiu de la possible execució de les obres considerades en el projecte, que pugui servir de base al que ha de presentar el contractista.

En el cas d’obres de reforma, caldrà que fer compatible el desenvolupament de les obres amb l’activitat del centre.

Aquest pla resultarà de la resolució d’una xarxa de precedències, a partir de la definició d’unes activitats i una durada d’acord amb uns rendiments que cal justificar, dels lligams entre elles i d’un calendari laboral estimat. Caldrà definir també la correspondència entre les unitats d’obra del pressupost i les activitats del Pla de treballs. Si és el cas, GISA subministrarà a l’autor una relació de les activitats a incloure en l’esmentat Pla.

Del Pla confeccionat, s’adjuntarà la documentació següent: - Memòria que exposi els procediments a emprar en l’execució de les obres, així com l’estudi detallat dels

mitjans humans i materials a utilitzar. Es descriuran els possibles punts singulars o les parts d’obra que puguin esdevenir conflictius i les alternatives que es proposen per a atenuar o eliminar la conflictivitat.

- Els documents escrits i gràfics següents: - Relació d’activitats. - Lligams entre les activitats: definició i durada. - Llista de la correspondència de les unitats d’obra del pressupost amb les activitats definides. - Resultat de l’anàlisi efectuada: camí crític obtingut, folgances i d’altres dades que es creguin

adients. - Previsió de certificacions, d’acord amb els resultats obtinguts. - Diagrama de barres resultant i dibuix de la xarxa de precedències.



D’acord amb la metodologia aplicada per GISA per a l’establiment i el seguiment dels paràmetres de temps, cost i qualitat, l’elaboració de l’esmentat Pla de treballs es realitzarà mitjançant el mòdul de planificació i seguiment d’obres que forma part del sistema integrat per a la gestió i control d’obres TCQ2000, del qual el Projectista haurà de disposar-ne.

CN Compliment de normativa

El compliment de normativa del projecte d’execució d’edificació constarà dels capítols que es detallen a continuació, a més de qualsevol altra apartat que es consideri convenient incloure.

Els capítols corresponents al compliment de normativa, CN, amb la corresponent clau d’identificació són:


CN.2 Compliments dels requisits funcionals

2.01 Criteris d’aplicació dels departaments

2.02 Codi accessibilitat i Seguretat d’utilització (DB SU)

CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives)

3.01 Compliment dels requisits de seguretat

3.01.1 Seguretat Estructural

AN. se Annex càlcul estructural

3.01.2 Seguretat en cas d’incendi

AN. si Annex protecció contra incendi

3.01.3 Seguretat d’utilització

3.02 Compliment dels requisits d’Habitabilitat

3.02.1 Salubritat / Decret d’ecoeficiència

AN. in Annex d’instal·lacions de l’edifici

3.02.2 Protecció contra al soroll

3.02.3 Estalvi energètic / Decret d’ecoeficiència

3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

3.02.5 Compliment de la certificació d’eficiència energètica

Qualificació de l’eficiència energètica

Certificació d’eficiència energètica en fase de projecte


Caldrà justificar les condicions de l’edificació per la normativa urbanística d’aplicació (veure fitxa 02).

A més, caldrà justificar aquells paràmetres específics de les ordenances municipals que siguin d’aplicació.

CN.2 Compliments dels requisits funcionals

2.01 Criteris d’aplicació dels departaments



S’hauran de tenir en compte en la redacció del projecte els criteris constructius, de disseny, programa de necessitats i d’altres prescripcions provinents tant del Departament corresponent com de GISA.

2.02 Codi accessibilitat i Seguretat d’utilització (DB SU)

Es justificaran els paràmetres del Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. DOGC 28.04.95. En l’apartat de les rampes, caldrà justificar els paràmetres de l’apartat 4.3 Rampes de la Secció SU 1 del Document Bàsic de Seguretat d’Utilització o bé els del Decret 135/1995 relatius al Codi d’Accessibilitat.

CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives)

3.01 Compliment dels requisits de seguretat

3.01.1 Seguretat Estructural

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Seguretat estructural” per tal d’assegurar que l’edifici té un comportament estructural adequat enfront a les accions i influències previsibles a les que pugui estar sotmès durant la seva execució i ús previst.

Per aquest motiu, els edificis projectats hauran de complir amb les exigències indicades en els Documents bàsics:

- DB-SE Seguretat estructural - DB SE-AE Accions en l’edificació - DB SE-C Fonamentacions - DB SE-A Acer - DB SE-F Fàbrica - DB SE-M Fusta.

En els esmentats documents s’especifiquen els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat estructural.

A més, caldrà tenir en compte les especificacions de les normatives vigents: - Norma de construcció sismorresistent (NCSR-02) - Instrucció del Formigó Estructural (EHE) - Instrucció pel projecte i l’execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb

elements prefabricats (EFHE).

Les exigències bàsiques de “Seguretat estructural” estan definides en l’article 10, capítol 3 de la part I del CTE i són:

- Exigència bàsica SE 1 – Resistència i estabilitat - Exigència bàsica SE 2 – Aptitud al servei

Exigència bàsica SE 1 – Resistència i estabilitat.

S’establiran les combinacions d’accions que cal considerar en cada situació de dimensionat tant pels estats límits últims (ELU) com pels estats límits de serveis (ELS).

Exigència bàsica SE 2 – Aptitud al servei:

Es verificarà que, per les situacions de dimensionat corresponents no es sobrepassen els estats límits últims (ELU) i els estats límit de servei (ELS).

AN. se Annex càlcul estructural

En el present annex s’aportaran els càlculs justificatius relatius al càlcul de l’estructura.



3.01.2 Seguretat en cas d’incendi

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” de manera que es redueixin a límits acceptables el risc de que els usuaris d’un edifici puguin patir danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del projecte, i de la construcció, ús i manteniment de l’edifici projectat.

Per aquest motiu, els edificis projectats hauran de complir amb les exigències bàsiques del Document Bàsic DB-SI el qual especifica els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat en cas d’incendi.

Les exigències bàsiques de “Seguretat en cas d’incendi” estan definides en l’article 11, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació:

- DB SI 1 – Propagació interior - DB SI 2 – Propagació exterior - DB SI 3 – Evacuació d’ocupants - DB SI 4 – Instal·lacions de protecció contra incendi - DB SI 5 – Intervenció de bombers - DB SI 6 – Resistència al foc de l’estructura

Per tal de complir amb el requisit bàsic de la “Seguretat en cas d’incendi”, s’indiquen tot seguit per a cada una de les exigències bàsiques els paràmetres més importants a tenir en compte:

DB SI 1 – Propagació interior:

S’hauran de justificar: - Els sectors d’incendi en que es compartimenta l’edifici i la resistència al foc de les parets, sostres i portes

que delimiten els sectors d’incendi en funció de l’alçada d’evacuació de l’edifici. - Les condicions dels diferents locals i/o zones de risc especial integrades a l’edifici. - Les condicions dels espais ocults o dels passos d’instal·lacions de l’edifici. - La reacció al foc dels elements constructius o decoratius i del mobiliari (per tal de saber si un material de

construcció compleix amb les condicions de reacció al foc sense necessitat de fer l’assaig, es pot consultar el R.D. 312/2005, sobre classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència enfront al foc).

DB SI 2 – Propagació exterior.

En aquest apartat caldrà justificar: - El risc d’incendis de les mitgeres. - El risc d’incendis de les façanes (s’ha de tenir en compte tant la propagació en horitzontal com la

propagació en vertical). Igualment, cal justificar la classe de reacció al foc dels materials de revestiment de les façanes.

- El risc d’incendis de les cobertes i la classe de reacció al foc dels materials de revestiments d’aquestes.

DB SI 3 – Evacuació d’ocupants:

Caldrà justificar les següents dades: - La comptabilitat dels elements d’evacuació de l’edifici. - El càlcul d’ocupació de l’edifici en funció dels espais o recintes. - El nombre de sortides que ha de disposar l’edifici i les longituds dels recorreguts d’evacuació fins a les

esmentades sortides. - El dimensionat dels elements d’evacuació de l’edifici. Quan un recinte en una planta o en l’edifici hagi de

disposar de més d’una sortida d’evacuació, la distribució dels ocupants entre elles a efectes de càlcul ha de realitzar-se suposant inutilitzada una d’elles sota la hipòtesi més desfavorable.



- Les condicions de protecció que han de complir les escales previstes per a l’evacuació en funció de l’alçada d’evacuació de l’escala.

- El sentit d’obertura de les portes en funció del nombre d’ocupants i de l’ús de l’edifici. Així mateix, cal definir els mecanismes o dispositius d’obertura de les portes.

- Els senyals de sortida dels medis d’evacuació. Igualment, en funció de la distància d’observació de les mateixes, cal definir la dimensió d’aquestes senyals.

- En funció de l’ús de l’edifici, la instal·lació d’un sistema de control de fums el qual s’haurà de dimensionar segons les indicacions de la secció 3 Qualitat de l’aire interior del Document Bàsic de Salubritat.

DB SI 4 – Instal·lacions de protecció contra incendi:

Aquest apartat cal indicar que està justificat a l’apartat 6.09 Protecció contra incendi de la present memòria constructiva

DB SI 5 – Intervenció de bombers:

Caldrà que es justifiquin: - Les condicions d’aproximació a l’edifici dels vehicles dels serveis d’extinció d’incendis. - Les condicions d’entorn dels edificis per tal de que puguin intervenir els serveis d’extinció d’incendis. - Les condicions d’accessibilitat per façana per part dels serveis d’extinció d’incendis.

DB SI 6 – Resistència al foc de l’estructura:

S’haurà de definir el temps de resistència al foc exigible a l’estructura tant de l’edifici com de les zones de risc especial (per tal d’establir que els elements estructurals resisteixen el foc durant un temps determinat, es pot realitzar mitjançant els següents procediments: per una banda, comprovant les dimensions de la secció transversal de l’element estructural segons s’especifica en els annexes C,D,E i F, i per altra banda, obtenint la resistència per mètodes simplificats que s’indiquen en els citats annexes; i mitjançant la realització d’assaigs segons el R.D. 312/2005).

AN. si Annex protecció contra incendi:

L’annex de protecció contra incendi disposarà de la documentació complementària que s’hagi utilitzat per tal de justificar els diferents paràmetres que s’hauran de complir en el DB SI.

3.01.3 Seguretat d’utilització

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Seguretat d’utilització” de manera que es redueixi a límits acceptables el risc de que els usuaris pateixin danys immediats durant l’ús previst dels edificis, com a conseqüència de les característiques del projecte, i de la construcció, ús i manteniment de l’edifici projectat.

Per aquest motiu, els edificis projectats hauran de complir amb les exigències bàsiques del Document Bàsic DB-SU el qual especifica els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat d’utilització.

Les exigències bàsiques de “Seguretat d’utilització” estan definides en l’article 12, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació:

- DB SU 1 – Seguretat enfront al risc de caigudes - DB SU 2 – Seguretat enfront al risc d’impacte o d’enganxada - DB SU 3 – Seguretat enfront al risc de confinament en els recintes - DB SU 4 – Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada - DB SU 5 – Seguretat enfront al risc causat per situacions alta ocupació - DB SU 6 – Seguretat enfront al risc d’ofegament - DB SU 7 – Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment. - DB SU 8 – Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp



Per tal de complir amb el requisit bàsic de la “Seguretat d’utilització”, s’indiquen per a cadascuna de les exigències bàsiques els paràmetres més importants a tenir en compte.

DB SU 1 – Seguretat enfront al risc de caigudes:

S’haurà de justificar: - La classificació dels terres de les zones d’ús general en funció de la seva localització a l’edifici/centre

durant la seva vida útil. (el valor de resistència al lliscament Rd o la classe dels paviments). - Les discontinuïtats en els paviments. - Les dimensions de les barreres de protecció dels desnivells on existeixi risc de caigudes superiors a 55

cm d’alçada. - Les característiques constructives de les barreres de protecció. - Els requisits de les escales en funció del seu ús previst (dimensions dels graons, dels replans, de les

amplades mínimes, dels passamans, etc). - Les característiques constructives de les escales fixes. - La neteja dels vidres de les obertures i de les baranes exteriors.

DB SU 2 – Seguretat enfront al risc d’impacte o d’enganxada:

En aquest apartat s’hauran de justificar les següents dades. - Els risc d’impacte amb els elements fixes de l’edifici. - Els risc d’impacte amb els elements practicables de l’edifici. - El nivell d’impacte dels vidres (elements fràgils) en funció del seu impacte. - El risc d’impacte dels elements insuficientment perceptibles (murs cortines). - El risc d’enganxada amb portes corredisses.

DB SU 3 – Seguretat enfront al risc de confinament en els recintes:

S’hauran de justificar els següents punts: - L’existència de dispositius d’obertura exterior de les portes que disposin de mecanismes de tancament

de del interior de recintes de petites dimensions (banys, recintes de neteja, etc). - La situació dels punts d’il·luminació dels recintes de petites dimensions. - Les dimensions dels petits recintes (banys adaptats) que puguin ser utilitzats per persones amb cadira

de rodes. - La força d’obertura de les portes dels recintes de petites dimensions.

DB SU 4 – Seguretat enfront al risc causat per una il·luminació inadequada:

Caldrà justificar els següents apartats: - L’enllumenat mínim de les zones de circulació. - La disposició d’un sistema de d’abalisament en les escales i en les rampes de les zones dels edificis de

pública concurrència en el que l’activitat es desenvolupin amb un nivell baix de il·luminació. - La disposició de l’enllumenat d’emergència (dotació, posició i característiques de la il·luminació,

característiques de la il·luminació, il·luminació dels senyals de seguretat).

DB SU 5 – Seguretat enfront al risc causat per situacions alta ocupació:

En aquest apartat només s’haurà de justificar el compliment de les condicions indicades en l’àmbit d’aplicació. En cas contrari, s’especificarà que no és d’aplicació.

DB SU 6 – Seguretat enfront al risc d’ofegament:

El present apartat només s’haurà de justificar si complim amb les condicions indicades en l’àmbit d’aplicació. En cas contrari, s’especificarà que no és d’aplicació.

DB SU 7 – Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment.



Aquesta exigència només s’haurà de justificar si l’aparcament disposa de més de 100 m2 de superfície construïda. En cas contrari, s’especificarà que no és d’aplicació.

DB SU 8 – Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp:

Aquest apartat cal indicar que està justificat a l’apartat 6.10.2 Parallamps de la present memòria constructiva.

3.02 Compliment dels requisits d’Habitabilitat

3.02.1 Salubritat / Decret d’ecoeficiència

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Salubritat” de manera que es redueixin a límits acceptables els riscs de que els usuaris, dins dels edificis i en condicions normals d’utilització, pateixin molèsties o malalties, així com els riscs de que els edificis es deteriorin i de que deteriorin el medi ambient en el seu entorn immediat, com a conseqüència de les característiques del projecte, de la construcció, i d l’ús i manteniment de l’edifici projectat.

Per aquest motiu, els edificis hauran de complir amb les exigències bàsiques del Document Bàsic DB-HS el qual especifica els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de salubritat.

Les exigències bàsiques de “Salubritat” estan definides en l’article 13, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació:

- DB HS 1 – Protecció enfront la humitat - DB HS 2 – Recollida i evacuació de residus - DB HS 3 – Qualitat d’aire interior - DB HS 4 – Subministrament d’aigua - DB HS 5 – Evacuació d’aigües

Per tal de complir amb el requisit bàsic de la “Salubritat”, s’indiquen per a cada una de les exigències bàsiques els paràmetres més importants a tenir en compte:

DB HS 1 – Protecció enfront la humitat:

S’hauran de justificar els següents apartats: - El grau d’impermeabilitat dels murs, dels terres –soleres–, i de les façanes. - Les condicions de les solucions constructives dels murs (apartat 2.1.2), dels terres –soleres– (apartat

2.2.2), de les façanes (apartat 2.3.2) i de les cobertes (apartat 2.4.2). - Les característiques dels punts singulars dels murs (apartat 2.1.3), dels terres –soleres– (apartat 2.2.3),

de les façanes (apartat 2.3.3) i de les cobertes (apartat 2.4.4). - Les condicions dels components de les cobertes (apartat 2.4.3).

DB HS 2 – Recollida i evacuació de residus:

En l’àmbit d’aplicació de la Secció HS 2 es regula la recollida de residus ordinaris generats en els edificis.

En aquest apartat caldrà justificar: - L’existència de magatzem de contenidors o espai de reserva de l’edifici i les condicions relatives

d’aquests segons el sistema de recollida. - Les condicions relatives de trasllat per baixants dels residus, si existeix. - L’existència d’espai d’emmagatzematge immediat i les condicions relatives al mateix.

DB HS 3 – Qualitat d’aire interior:

En l’àmbit d’aplicació de la Secció HS 3, s’especifica que el document és d’aplicació per a qualsevol tipus d’edificis. Donat que no s’estableixen les renovacions d’aire precises per tots els usos, caldrà consultar i justificar els paràmetres que s’indiquen en altres normatives d’aplicació. En particular, caldrà justificar:

- El cabal de ventilació dels diferents recintes.



- Les condicions dels sistemes de ventilació dels recintes, així com dels elements constructius. - Les dimensions dels elements de la instal·lació.

DB HS 4 – Subministrament d’aigua / Decret d’Ecoeficiència:

Donat que aquesta instal·lació disposa de normativa d’àmbit autonòmic d’aplicació (Decret d’Ecoeficiència), caldrà justificar les característiques indicades als articles 3.2, 3.3 i 3.4.

A més, caldrà justificar el que s’indica a continuació: - Indicar els paràmetres de subministrament per tal de poder realitzar el dimensionat de la instal·lació. - Els sistemes antiretorn que s’utilitzaran en la instal·lació - Els paràmetres de cabal mínim de subministrament en cada punt. - Els paràmetres mínims de pressió i pèrdua de càrrega en els punts de consum. - El disseny de la instal·lació. - El dimensionament de l’espai del recinte de comptadors. - El dimensionament dels diferents trams de la instal·lació i la verificació de les pressions. - El dimensionament de la instal·lació d’aigua calenta sanitària (ACS) segons la secció HE 2 i la instal·lació

del preescalfament solar segons la secció HE 4 (cal acomplir els paràmetres més restrictius de les normatives d’aplicació).

AN. in Annex d’instal·lacions de l’edifici:

En el present annex s’aportaran els càlculs justificatius de la instal·lació d’aigua i de l’aigua calenta sanitària (ACS).

DB HS 5 – Evacuació d’aigües:

Donat que aquesta instal·lació disposa de normativa d’àmbit autonòmic d’aplicació (Decret d’Ecoeficiència), caldrà justificar les característiques indicades a l’article 3.1.

A més caldrà justificar el que s’indica a continuació: - Indicar el tipus d’instal·lació a realitzar. - Els paràmetres de disseny de la instal·lació. - El dimensionament de la instal·lació de les aigües residuals. - El dimensionament de la instal·lació de les aigües pluvials. - El dimensionament de la xarxes de ventilació de la instal·lació (primària, secundària i terciària). - El dimensionament dels equips de pressió.

3.02.2 Protecció enfront al soroll

En aquest apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb l’objectiu del requisit bàsic de “Protecció contra el soroll” de forma que es limitarà dins dels edificis, i en condicions normals d’utilització, el risc de molèsties o malalties que el soroll puguin produir als usuaris, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, la construcció, l’ús i manteniment.

El DB HR estableix les regles i procediment que permeten complir amb les exigències bàsiques de protecció enfront el soroll. La correcta aplicació del DB suposa que se satisfà el requisit Basic “Protecció enfront el soroll”.

Dins del Document Bàsic, s’estableix que per satisfer les exigències del CTE en referència a la protecció enfront el soroll cal justificar que:

- S’assoleixen els valors límits d’aïllament acústic a soroll aeri i no se superen els valors límit de nivell de pressió de soroll d’impactes (aïllament acústic a soroll d’impactes).

- No se superen els valors límit de temps de reverberació. - I que es compleixen les especificacions referents als sorolls i a les vibracions de les instal·lacions.

Per tal de donar compliment a les condicions de disseny i de dimensionat de l’aïllament acústic a soroll aeri i de l’aïllament al soroll d’impactes dels recintes dels edificis, cal fer-ho mitjançant l’opció simplificada o l’opció



general. Independentment de l’opció escollida cal complir amb les condicions de disseny de les unions entre els elements constructius.

Per tal de donar compliment a les condicions de disseny i dimensionat del temps de reverberació i d’absorció acústica dels recintes afectats per aquesta exigència, cal fer-ho mitjançant el mètode de càlcul especificat al mateix Document.

I, també, cal donar compliment a les condicions de disseny i de dimensionat referents al soroll i a les vibracions de les instal·lacions.

Per satisfer la justificació documental del projecte, cal complimentar les fitxes justificatives definides a l’annex J del DB HR i incloure-les al projecte.

Caldrà consultar i justificar altres normatives que siguin d’aplicació (normes municipals).

3.02.3 Estalvi energètic / Decret d’Ecoeficiència

En el present apartat es justificaran les solucions proposades en el projecte de manera que compleixin amb els objectius del requisit bàsic d’ Estalvi d’energia de manera que s’obtingui un ús racional de l’energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum i aconseguir així mateix que una part d’aquest consum procedeixi de fonts d’energia renovable, com a conseqüència de les característiques del projecte, de la construcció, i de l’ús i manteniment de l’edifici projectat.

Per aquest motiu, els edificis projectats hauran de complir amb les exigències bàsiques del Document Bàsic DB-HE el qual especifica els paràmetres objectius i procediments de manera que el seu compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic d’Estalvi d’energia.

Les exigències bàsiques d’Estalvi d’energia estan definides en l’article 15, capítol 3 de la part I del CTE i són les que s’indiquen a continuació:

- DB HE 1 – Limitació de la demanda energètica - DB HE 2 – Rendiment de les instal·lacions tèrmiques - DB HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació - DB HE 4 – Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària - DB HE 5 – Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

Per tal de complir amb el requisit bàsic d’Estalvi d’energia, s’indiquen per a cadascuna de les exigències bàsiques els paràmetres més importants que cal tenir en compte:

DB HE 1 – Limitació de la demanda energètica / Decret d’Ecoeficiència:

Donat que aquesta secció disposa de normativa d’àmbit autonòmic d’aplicació, caldrà justificar, segons l’indicat en l’apartat 1.4. de la memòria descriptiva, els paràmetres més restrictius de les normatives que s’hauran determinat en el citat apartat.

Caldrà justificar: - El coeficient de transmitància tèrmica mitjà dels tancaments que composen l’envolvent tèrmica de

l’edifici. - El coeficient de transmitància tèrmica màxima de les diferents solucions constructives que composen

l’envolvent tèrmica de l’edifici. - L’existència de condensacions superficials i intersticials en funció de la zona climàtica i de la classe

d’higrometria. - La permeabilitat a l’aire de les fusteries en funció de la zona climàtica.

DB HE 2 – Rendiment de les instal·lacions tèrmiques:

Caldrà justificar l’adequació de les instal·lacions tèrmiques al RITE.

DB HE 3 – Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació:



Caldrà justificar els apartats que s’indiquen a continuació: - L’eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació. - El sistema de control i el sistema d’aprofitament de la llum natural.

DB HE 4 – Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària / Decret d’Ecoeficiència:

En aquest apartat cal tenir en compte que la contribució d’aigua calenta sanitària està regulat pel CTE, pel Decret d’Ecoeficiència o per ordenances municipals. Caldrà justificar els paràmetres més restrictius de la normativa.

A continuació indiquem els elements a justificar: - La contribució solar energètica mínima. - Els límits de pèrdues per ombres, per orientació i per inclinació. - Les proteccions contra sobreescalfaments i les especificacions de la instal·lació.

DB HE 5 – Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica:

Caldrà justificar: - La potència elèctrica exigida en funció de l’ús o usos de l’edifici. - Els límits de pèrdues per ombres, per orientació i per inclinació. - Les especificacions de la pròpia instal·lació

3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

En els casos d’edificis d’obra nova tipus administratiu, docent, sanitari i esportiu és d’aplicació el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. En aquest casos, caldrà justificar els paràmetres d’ecoeficiència relatius als materials i sistemes constructius i instal·lacions dels edificis.

Aquest decret no és d’aplicació a les obres reforma excepte en el cas de les reformes integrals pels usos indicats al paràgraf 1 del present apartat. Per tant, en aquests casos caldrà justificar el compliment del citat Decret.

Pel compliment de la fitxa del Decret 21/2006, s’han establert uns criteris d’aplicació que es poden consultar a la pàgina web www.coac.net/oct dins a la columna de la informació tècnica, decret d’Ecoeficiència.

3.02.5 Compliment de la Certificació d’Eficiència Energètica

Aquest apartat és d’aplicació als edificis de nova construcció i en obres de modificació, reforma o rehabilitació d’edificis existents amb una superfície útil superior a 1.000 m2, on es renovin més del 25% dels seus tancaments, d’acord amb el R.D. 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per a la Certificació d’Eficiència Energètica d’edificis de nova construcció. Caldrà justificar, doncs, el compliment de la normativa als edificis que es trobin dins l’àmbit d’aplicació especificat al propi R.D.



A continuació, es recorda la documentació que, en la fase de redacció de projecte, cal generar per tal de donar compliment al mateix.

En primer lloc, per tal d’iniciar amb el procediment de Certificació d’Eficiència Energètica cal obtenir la qualificació energètica del projecte de l’edifici. En el punt 2 de l’article 4 Qualificació d’eficiència energètica d’un edifici del capítol II. Condicions administratives s’indiquen les possibles opcions per tal de poder obtenir la qualificació.

Després, caldrà aportar la Certificació d’Eficiència Energètica de projecte de l’edifici. Amb aquesta documentació es verifica la conformitat de la qualificació d’eficiència energètica del projecte de l’edifici que condueix a l’expedició del certificat corresponent. El contingut i les especificacions sobre la documentació d’aquest certificat s’indiquen en el punt 3 de l’article 5 i a l’article 6 del R.D. Cal recordar que l’ICAEN facilita el model de Certificat d’Eficiència Energètica en fase de projecte (consultar www.icaen.net).

Amb el Certificat d’Eficiència de projecte de l’edifici no s’acaba el procediment de la Certificació Energètica. Cal recordar que el R.D. també té una fase de certificació d’edifici acabat.

AN Annexes

En aquest apartat s’inclouran els annexos que tot seguit es detallen:

AN.ep Estudi de patologies (en cas d’obra reforma)

AN.eg Estudi geotècnic

AN.qm Qualitat i medi ambient

AN.gr Gestió de Residus

AN.ss Estudi de seguretat i salut


AN.sa Serveis Afectats

AN.ce Consums energètics


AN. ep Estudi de patologies (en cas d’obra reforma)

Aquest Estudi es desenvoluparà seguint les pautes i guia de referència que GISA indiqui, i s’adjuntarà en el present annex.

AN. eg Estudi geotècnic

L’Estudi geotècnic que el Projectista ha d’aportar, haurà de complir amb els apartats 3.3. i 3.4 del DB SE-C: - S’haurà de tenir en compte amb el indicat a l’apartat 3.3 Contingut de l’Estudi geotècnic del DB SE-C

Fonamentacions. Caldrà, però, tenir en compte que en el punt 4 d’aquest apartat l’acceleració sísmica serà ≥ 0,04 g, per coherència de dades amb el mateix CTE.

- El Director d’Obra haurà de complir amb l’indicat a l’apartat 3.4. Confirmació de l’Estudi geotècnic del DB SE-C Fonamentacions abans de l’execució d’obra.

En el cas de que GISA hagi subministrat dades geològiques inicials del terreny, aquest tindrà caràcter preliminar i servirà com a base per programar tant la campanya de reconeixement com els assaigs de laboratori continguts dins l’Estudi encarregat pel Projectista.

L’Estudi subministrat per GISA , no podrà substituir en cap cas l’Estudi geotècnic que ha de aportar el Projectista.

L’Estudi geotècnic, que podrà ser realitzat per un altre tècnic competent , haurà de disposar del corresponent visat col·legial.



AN.qm Qualitat i Medi Ambient

El present annex de Qualitat i Medi Ambient tindrà el següent índex: 1. Consideracions de Qualitat i de Medi Ambient

1.1. Consideracions de Qualitat 1.2. Consideracions de Medi Ambient (*)

2. Pla de Control de Qualitat i Línies d’Actuació Ambiental

2.1. Pla de Control de Qualitat 2.1.1. Pla de Control de recepció de productes, equips i sistemes

2.1.1.1. Pla d’assaigs 2.1.2. Pla de Control d’execució d’obra 2.1.3. Pla de Control de l’obra acabada

2.2. Línies d’Actuació Ambiental (*) 2.2.1. Taula d’identificació i avaluació d’aspectes ambientals particulars.(*) 2.2.2. Línies d’actuació ambiental per projectes. Requisits ambientals aplicables. Integració de

les línies. (*) 2.2.3. Pla de Control d’execució ambiental d’obra. (*)

3. Situacions d’emergència ambiental Apèndix 1: Pla de control de qualitat

Punt 1.1. Llistat del Pla de Control de Qualitat Punt 1.2. Resum del Pla de Control de Qualitat

Apèndix 2: Pressupost del Pla de Control de Qualitat

Punt 2.1. Pressupost Punt 2.2. Resum d’imports Punt 2.3. Resum per percentatges Punt 2.4. Últim full

(*) Apartats a desenvolupar en cas que a la convocatòria del concurs, s’indiqui que està subjecte al Sistema Integrat de Gestió de GISA. Tot seguit, indiquem el contingut de cada un dels apartats del present Annex: 1. Consideracions de Qualitat i de Medi Ambient El projectista farà una breu descripció del projecte, indicant les dades generals dels projecte com són la tipologia d’obra, la situació, etc. 1.1. Consideracions de Qualitat En aquest apartat s’indicaran quines són les característiques més rellevants del projecte en quan al control de qualitat, fent menció dels diferents sistemes constructius proposats (estructura, tancaments, acabats, ...) i/o elements singulars o innovadors que contempla aquest, així com aquells controls, verificacions o assaigs que es considerin que cal remarcar donada la tipologia de l’obra. 1.2. Consideracions de Medi Ambient El Projectista farà una breu descripció dels condicionants ambientals del solar (presència d’arbrat al solar, nivell freàtic proper, afectació a població, etc.).



2. Pla de Control de Qualitat i Línies d’Actuació Ambiental: 2.1. Pla de Control de Qualitat El Projectista haurà d’elaborar un Pla de Control de Qualitat de l’obra que disposarà dels següents apartats:

• Pla de Control de recepció de productes, equips i sistemes. • Pla de Control d’execució d’obra. • Pla de Control de l’obra acabada.

2.1.1. Pla de Control de recepció de productes, equips i sistemes (1)

El Pla de control de recepció de productes, equips i sistemes haurà de contenir el control de la documentació dels subministres, el control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica, així com un pla d’assaigs que s’hauran de realitzar als productes d’acord amb la normativa vigent per tal de comprovar que aquests compleixen amb les característiques prescrites en el projecte. El projectista ha d’elaborar un llistat dels productes, equips i sistemes més importants que s’inclouen a l’obra i marcar, en una taula com la següent, els diferents controls de recepció (1) a realitzar sobre cadascun d’aquests.

DOCS. D’IDENTIFICACIÓ DELS PRODUCTES

NÚM. PRODUCTE, EQUIP O SISTEMA

DOCUMENTS D’ORIGEN, FULLS DE

SUBMINISTRAMENT,

ETIQUETATGE I D’ALTRES

CERTIFICATS DE GARANTIA

MARCATGE CE

DISTINTIUS DE QUALITAT

AVALUACIONS TÈCNIQUES D’IDONEÏTAT

ASSAIGS

Aclariments dels diferents controls de recepció i dels criteris per assenyalar-los:

- Documents d’identificació:. o Documents d’origen, fulls de subministrament, etiquetatge i d’altres: Es consideren documents d’origen, fulls

de subministrament, etiquetatge, i d’altres aquells documents que acompanyen el producte, equip o sistema en el seu subministrament.

o Certificat de garantia: És un document que defineix les característiques tècniques del producte, equip o sistema, les quals estan avalades per uns assaigs que ha realitzat un laboratori acreditat i que ha encarregat el propi fabricant.

o Marcatge CE: És un document en el que el fabricant declara que el producte, equip o sistema compleix amb la reglamentació que li és d’aplicació.

- Distintiu de qualitat: És una marca, un segell, una certificació de conformitat o d’altres, de caràcter voluntari, que assegura les característiques tècniques del producte, equip o sistema d’acord amb el que s’estableix en el projecte i d’acord amb la normativa.

- Avaluacions tècniques de productes: Són documents que emeten entitats autoritzades sobre productes, equips o sistemes innovadors i que demostren la conformitat amb la normativa vigent.

- Assaigs: Són proves que es realitzen sobre els materials per part d’un laboratori acreditat per tal comprovar que compleixen amb les especificacions de la normativa o del projecte. Caldrà assegurar la coherència amb el pla d’assaig presentat (TCQ-2000).

1 Terminologia: Productes: materials o components que no podem englobar ni com a equips ni com a sistemes. Equips: caldera, bomba de calor, acumuladors, etc. Sistemes: sistemes constructius d’un fabricant ja siguin predefinits o prefabricats (p.e. mur cortina, coberta “Tectum”, etc).



2.1.1.1. Pla d’assaig Per tal de verificar que els materials inclosos en el projecte compleixen amb la normativa d’aplicació, el Projectista definirà una campanya específica d’assaigs, els quals hauran de ser elaborats per un laboratori acreditat. Per l’elaboració d’aquest Pla d’assaigs, el Projectista haurà d’utilitzar, d’acord amb la metodologia aplicada per GISA per a l’establiment i el seguiment dels paràmetres de temps, cost i qualitat, el Mòdul de Qualitat de l’aplicació informàtica TCQ2000, de la qual n’haurà de disposar. Cal incloure els llistats del Pla d’assaigs en l’apèndix 1 d’aquest annex. 2.1.2. Pla de Control d’execució d’obra

En aquest apartat s’hauran d’indicar, d’una banda, les condicions sobre l’execució dels diferents elements constructius de l’obra, es a dir, les instruccions que s’han de prescriure o les mesures a adoptar en fase d’execució d’obra, per tal que es puguin executar cadascun dels elements i, d’altra, les verificacions i/o controls que s’hauran de realitzar als diferents elements constructius per tal de comprovar que aquesta s’està executant d’acord amb la documentació de projecte. El Projectista haurà d’elaborar un llistat de les unitats i/o activitats d’obra més significatives del projecte que caldrà controlar com a mínim, així com definir els punts d’inspecció més importants a verificar per a cada una de les unitats i/o activitats d’obra indicades. A més, en aquest apartat, el Projectista haurà de definir aquells assaigs o proves que són necessaris per tal de poder comprovar que l’execució ha estat satisfactòria (per exemple: proves de densitat i humitat d’un terraplè per tal de comprovar la compactació del mateix, assaig de continuïtat de pilons per tal de comprovar la longitud i la continuïtat dels pilons, assaig de la soldadura metàl·lica –líquids penetrants, radiografies o ultrasons– per tal de comprovar l’execució de les soldadures, etc). Aquests assaigs quedaran inclosos en el Pla d’assaigs (veure punt. 2.1.1.1) que el Projectista realitzarà amb el Mòdul de Qualitat de l’aplicació informàtica TCQ2000. 2.1.3. Pla de Control de l’obra acabada

El Projectista definirà totes les proves i/o verificacions a realitzar sobre l’edifici acabat indicant aquelles que siguin reglamentàries per la seva normativa específica (per exemple, la instal·lació de gas, d’aigua, de ventilació, etc.). També es definiran totes aquelles proves i/o verificacions en forma d’assaigs a realitzar per un laboratori acreditat, que es vulguin fer sobre l’edifici per tal de comprovar que compleixen amb les prestacions previstes (per exemple, prova d’estanqueitat de coberta). Aquests assaigs quedaran inclosos en el Pla d’assaigs (veure punt. 2.1.1.1) que el Projectista realitzarà amb el Mòdul de Qualitat de l’aplicació informàtica TCQ2000. 2.2. Línies d’Actuació Ambiental (*) 2.2.1. Taula d’identificació i avaluació dels aspectes ambientals Particulars (*) El Projectista adjuntarà el document “Taula d’identificació i avaluació dels aspectes ambientals particulars” (IP-0217) que li haurà facilitat GISA i que s’adjunta en l’apartat final de les fitxes del present Plec.



GISA ha elaborat un recull dels aspectes ambientals associats a les diferents tipologies d’actuacions que pot desenvolupar, tant en la fase de disseny com en la d’execució de l’obra, i els ha recollit en aquest imprès (IP-0217). GISA valora els aspectes que considera aplicables, i aquells que resulten significatius determinaran aquelles línies d’actuació ambiental que el Projectista haurà de considerar com a particulars pel seu projecte (veure el document “Línies d’actuació ambiental per projectes. Requisits ambientals aplicables. Integració de les línies”, IP-0417 que s’adjunta en l’apartat final de les fitxes del present Plec) 2.2.2. Línies d’actuació ambiental per projectes. Requisits ambientals aplicables. Integració de les línies. (*) GISA ha elaborat un recull de línies d’actuació ambiental que poden ser aplicables a les diferents tipologies d’actuacions que li són encarregades, diferenciant entre:

- Línies de disseny: les que determinen que la concepció de l’actuació sigui respectuosa amb el medi ambient.

- Línies d’execució: les que procuren que les metodologies de desenvolupament de les obres respectin el medi ambient.

Dins de cadascun dels grups de línies anteriors, s’ha diferenciat entre:

- Línies generals, que són d’aplicació a la totalitat de les actuacions. - Línies particulars, que són aplicables en funció de la tipologia i/o entorn on se situa l’actuació. El

Projectista, per identificar les particulars del projecte, cal que marqui (a la columna A del document), les línies d’actuació corresponents als aspectes ambientals considerats significatius per GISA en el document “Taula d’identificació i avaluació dels aspectes ambientals particulars”. El Projectista, si ho creu oportú, podrà marcar-ne alguna més però en cap cas pot no considerar alguna de les seleccionades per GISA.

Les línies ambientals aplicables al projecte seran la suma de totes les línies generals (tant de disseny com d’execució) i les particulars identificades a partir de la selecció de GISA (tant de disseny com d’execució). Per cadascuna d’aquestes línies aplicables, caldrà que s’identifiqui la legislació i els requisits aplicables i es justifiqui en quin punt del projecte s’han previst les mesures oportunes per tenir en compte la línia d’actuació. GISA, per facilitar aquesta tasca al Projectista, ha realitzat el següent:

- Per totes les línies d’actuació, ha identificat i associat la legislació ambiental i els requisits aplicables, tenint en compte l’àmbit comunitari, estatal i autonòmic.

- Per totes les línies generals i algunes de particulars, ha identificat l’apartat del projecte (d’acord amb el present Plec de prescripcions de redacció) on està previst que el Projectista justifiqui que ha tingut en compte la línia.

El Projectista, a partir d’aquest document, ha de realitzar les tasques següents:

- En relació a la legislació: o Revisar i completar i/o modificar la legislació identificada, per tal d’assegurar que conté tota la que

és aplicable a l’actuació. Cal tenir en compte que, aquest recull de legislació que GISA facilita a través del document esmentat, en cap cas eximeix al redactor del projecte del compliment de la legislació que per error, omissió, derogació o d’altres no aparegui en aquest recull, però que li sigui d’obligat compliment.

o Afegir la legislació d’àmbit local (supramunicipal i municipal), identificant els requisits aplicables. o En cas que el Projectista detecti una normativa ambiental d’aplicació que no estigui relacionada

amb cap de les línies d’actuació ambiental existents en aquest document, haurà de crear una nova línia que reculli el requisit.

- En relació a la integració de les línies:



o Revisar que, per cadascuna de les línies, ha justificat les mesures que ha pres per integrar-la en els apartats que consten en el document. En cas que ho cregui oportú, ho ha de completar amb altres punts del projecte en els que es justifica.

o Identificar, per la resta de línies particulars aplicables en les quals no hi ha aquesta identificació prèvia de GISA, els punts del projecte en el qual ha definit les mesures que ha pres per tenir en compte la línia, anotant el capítol i l’apartat (i, si es considera oportú, el paràgraf i la pàgina).

2.2.3. Pla de control d’execució ambiental d’obra (*) En aquest apartat s’hauran d’indicar, d’una banda, les condicions sobre l’execució de les diferents activitats ambientals de l’obra, és a dir, les instruccions que s’han de prescriure o les mesures a adoptar en fase d’execució d’obra, per tal que s’executin cadascun dels elements i, d’altra, les verificacions i/o controls que s’hauran de realitzar, en fase d’obra, per tal de comprovar que aquesta s’està executant d’acord amb la normativa ambiental definida en el projecte. El Projectista haurà d’elaborar un llistat de les unitats i/o activitats d’obra més significatives del projecte que caldrà controlar des del punt de vista ambiental, així com definir els punts d’inspecció que caldrà tenir en compte per a cada una de les unitats i/o activitats d’obra indicades per tal de complir amb la normativa ambiental del projecte. 3. Situacions d’Emergència Ambiental GISA ha elaborat un recull de les possibles situacions d’emergència que poden passar en el transcurs de l’obra, i les ha recollit en l’imprès “Situacions d’emergència ambiental. Identificació i avaluació” (IP-0517). GISA facilitarà l’imprès al Projectista a l’inici dels treballs. El Projectista emplenarà l’imprès IP-0517 identificant les situacions d’emergència que poden esdevenir-se o que consideri necessari tenir en compte en la futura execució de l’obra i valorarà la significància de cada situació en funció de la probabilitat i la gravetat. Sobre aquelles situacions d’emergència que resultin significatives, el contractista, posteriorment, haurà d’elaborar un pla d’emergència a l’obra. Apèndix 1: Pla de Control de Qualitat El Pla de control de qualitat haurà de contenir els assaigs del Pla de control de recepció, els assaigs necessaris per tal de comprovar que l’execució ha estat satisfactòria i els assaigs corresponents a les verificacions de l’obra acabada. Els llistats del Pla de Control de Qualitat es generaran amb el mòdul Qualitat de l’aplicació informàtica TCQ2000. Els apartats i la seva numeració és la que s’indica a continuació: Punt 1.1. Llistat del Pla de Control de Qualitat Punt 1.2. Resum del Pla de Control de Qualitat Apèndix 2: Pressupost del Pla de Control de Qualitat Aquest pressupost es realitzarà amb l’aplicació informàtica TCQ2000, es generarà des del mòdul qualitat, i contindrà els següents documents: els llistats del pressupost de control i del resum de pressupost (per imports i percentatges) i l’últim full. Punt 2.1. Pressupost Punt 2.2. Resum d’imports



Punt 2.3. Resum per percentatges Punt 2.4. Últim full

AN.gr Gestió de Residus D’acord amb el Reial Decret 105/2008(*), d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició i el Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, caldrà realitzar un Estudi de gestió de Residus en fase de Projecte d’Execució. El present Estudi de Gestió de Residus completarà i modificarà, si s’escau, l’indicat en el projecte Bàsic. El contingut del present Estudi, disposarà del següent índex:

1. Minimització i Prevenció de residus (Punt. 2 Art 4 RD 105/2008) 2. Estimació de Residus (Punt 1. Art 4 RD105/2008).

2.1. Identificació 2.2. Estimació

3. Definició dels Escenaris de Gestió (Punt 3 i 4 Art 4. RD 105/2008) 3.1. Definició Escenaris Interns 3.2. Definició Escenaris Externs

4. Pressupost (Punt 7. Art 4 RD 105/2008)

Apèndix 1: Documentació Gràfica de definició escenaris interns (obra) de Gestió de Residus (Punt 5. Art 4. RD 105/2008) Apèndix 2: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. (Punt6. Art 6. RD 105/2008) Tot seguit, indiquem el contingut de cada un dels apartats del present Annex: (*) RD d’obligat compliment per als projectes d’obres aprovats a partir de l’any de la seva entrada en vigor, és a dir, 14-02-2009. 1. Minimització i Prevenció dels Residus El Projectista haurà de definir aquelles mesures que ha previst en el projecte per tal de reduir la generació de residus en l’obra. Es proposa donar compliment aquest apartat mitjançant el “Qüestionari de mesures de prevenció de residus. Fase Execució” de l’Agència Catalana de Gestió de Residus 2. Estimació dels Residus (*) de l’Obra projectada 2.1. Identificació En aquest apartat caldrà identificar les tipologies de Residus (Especials, No Especials i Inerts) i codificar-los amb ajust a l’Ordre MAM/304/2008 de 8 de febrer i normativa posterior que la pugui modificar. 2.2. Estimació Per tal de donar resposta als decrets 201/1994 i 161/2001, d’enderrocs i residus de la construcció, el Projectista haurà d’incloure les fitxes que facilita el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per realitzar l’avaluació i caracterització de residus de la construcció. Caldrà fer una estimació de la quantitat que se’n generarà, expressat en T i m3, per tipologies de residus i fases d’obra.



(*) Pel que fa als residus especials o perillosos únicament caldrà identificar-los i estimar-los en les actuacions de reforma.

3. Definició dels Escenaris de Gestió de Residus El present apartat es definirà per part del Projectista a mode indicatiu, essent el Contractista qui posteriorment el desenvolupi i completi en el corresponent Pla de Gestió de Residus. 3.1. Definició dels Escenaris interns de l’Obra: Caldrà definir les operacions de selecció emmagatzematge i reutilització de residus (si es el cas) a la pròpia obra, atenent curosament a la gestió adequada dels Residus Especials (Perillosos) tenint en compte la normativa que els afecta. Caldrà aportar documentació gràfica (apèndix 1) per tal de completar aquesta informació. 3.2. Definició dels Escenaris externs de l’Obra: Comprendrà la definició de les operacions de transport i gestió/ tractament definitiva del residu 4. Pressupost Es realitzarà una valoració del cost previst de la gestió dels residus de construcció i demolició, que formarà part del pressupost del projecte en capítol independent, mitjançant “PA a justificar segons certificats de Gestió de Residus i factures acreditatives de despeses complementàries” Apèndix 1: Documentació Gràfica de definició escenaris interns (obra) de Gestió de Residus El present apèndix es definirà per part del Projectista a mode indicatiu, essent el Contractista qui posteriorment el desenvolupi i completi en el corresponent Pla de Gestió de Residus. Documentació gràfica de les instal·lacions previstes per a l’emmagatzematge, maneig, selecció i, en el seu cas, altres operacions de gestió dels residus de la construcció i demolició dintre de l’obra Apèndix 2: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars Es definirà les prescripcions tècniques particulars del Projecte, en relació amb l’emmagatzematge, maneig, separació i la resta d’operacions que els puguin ser aplicades dintre de l’obra. AN.ss Estudi de seguretat i salut

El present Estudi de Seguretat i Salut completarà i modificarà, si s’escau, l’indicat en el projecte Bàsic.

Ens remetem al Plec de prescripcions per l’assistència tècnica a la redacció de Projectes bàsics d’Edificació (G-PLP-40) per determinar el contingut i la metodologia a utilitzar alhora de redactar el present annex.


El Projectista definirà les instruccions d’us i manteniment de l’edifici acabat segons el previst en el CTE i altra normativa que sigui d’aplicació.

El Projectista, a requeriment de GISA, redactarà un Pla inicial de conservació i manteniment de les obres projectades, amb el contingut i el format de presentació que GISA determini.



AN.sa Serveis afectats

En cas de que la convocatòria de GISA així ho determini s’haurà d’adjuntar novament l’expedient de serveis afectats independentment de que ja s’hagi adjuntat en les fases anteriors i que tindrà el contingut que s’especifica en el Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica a la redacció d’Avantprojectes d’Edificació (G-PLP-39).

AN.ce Annex de consums energètics

Si la convocatòria del concurs expressa que cal redactar un Annex de consums energètics que es redactarà seguint les indicacions de GISA.


El projectista indicarà la normativa que ha tingut en compte en la redacció del projecte d’execució.

El present Annex haurà de disposar del següent índex:

1. Normativa Administrativa 2. Normativa Tècnica 3. Normativa Mediambiental

En cas de que una mateixa normativa sigui aplicable en més d’un apartat (pe. estalvi d’energia, decret d’ecoeficiència, i d’altres), aquesta haurà de figurar en tots aquells apartats que puguin correspondre.

1. Normativa Administrativa

Pel que fa al recull de normativa administrativa, GISA facilitarà a l’inici dels treballs de redacció, un llistat de la mateixa al projectista.

Cal tenir en compte que, aquest recull de legislació que GISA facilita ha de ser revisat pel redactor del projecte per tal d’incorporar o eliminar aquella legislació que sigui o no d’aplicació i per error, omissió, o d’altres normatives que no figuri en aquest recull (com pot ser la normativa d’àmbit local). Així mateix, caldrà eliminar del llistat, aquella normativa que no s’aplica al projecte.

2. Normativa Tècnica

En referència a la normativa tècnica, es pot tenir en compte el recull de normativa que ha realitzat el COAC.

El llistat de normativa haurà de ser particularitzat per cada un dels projectes, eliminant la normativa que no sigui d’aplicació. Igualment, s’haurà d’afegir aquella normativa que falti.

3. Normativa Mediambiental

S’haurà de fer un recull de la normativa de medi ambient que s’aplica al projecte.

Es pot utilitzar el recull de normativa específica que ha realitzat el COAC, tenint en compte que només es mencionen aquelles normatives pròpies de medi ambient però que no recull altres tipus de normatives com les tècniques que també afecten al medi ambient les quals s’hauran d’afegir o d’altres com poden ser les normatives d’àmbit local (municipal o supramunicipal).

2.DG Documentació gràfica

Per a l’elaboració de la documentació gràfica es tindran en compte les prescripcions que tot seguit s’indiquen.

Format, organització i presentació:

Es seguirà el G-MAN-08 Manual d’estructuració informàtica + PDF Edificació dels projectes de GISA pel que respecte al format, organització i presentació dels plànols.



Els plànols de la Documentació gràfica caldrà lliurar-los, en tots els casos, tant en format paper com en suport informàtic; i quan la seva complexitat ho requereixi, s’establirà una relació entre ells a mode d’enllaç per a facilitar la seva interpretació.

Plànols necessaris:

La documentació gràfica ha d’incloure els plànols que es relacionen en els apartats següents, a més de qualsevol altre plànol que es consideri necessari per definir el projecte en la seva totalitat i per garantir l’execució de l’obra, en les condicions en què s’efectuarà la seva contractació i que el Projectista autor del projecte coneix i ha de prendre en consideració, fins i tot, en el cas que la direcció de les obres la porti a terme un tècnic que no sigui el Projectista.

Els plànols hauran de descriure l’edifici i definir les obres d’execució del mateix amb el detall suficient per que es puguin executar les obres de forma inequívoca. Per tant, els plànols seran els necessaris per tal de definir amb detall les obres a executar.

En els plànols, s’utilitzarà una simbologia coherent que permeti identificar correctament tots els elements grafiats, tant els elements constructius com els elements de les instal·lacions.

Ordenació i identificació de plànols:

Els plànols s’han d’ordenar segons la denominació i els capítols que s’indiquen a continuació. Les inicials DG corresponen a documentació gràfica. La lletra A correspon al capítol de la documentació d’arquitectura i els números 1, 2, etc, pertanyen al capítol en què l’obra es desglossa. Els dos números posteriors (00, 01, ...) indiquen el subcapítol. Finalment, tots els plànols han de portar un número d’ordre.

Es podrà agrupar en un mateix plànol la informació corresponent a diferents subcapítols d’un mateix capítol d’obra sempre i quan la informació sigui ordenada, clara i precisa, per tal de que no es puguin cometre errades durant l’execució de les obres. En canvi, no es podran mai agrupar en un mateix plànol la informació corresponent a varis capítols d’obra.

Índex de la documentació gràfica:

Es realitzarà una taula per la documentació gràfica que contindrà una doble entrada que permetrà relacionar els números dels plànols amb els capítols als quals pertanyen.

Estructuració de la documentació gràfica:

L’estructuració de la informació s’haurà de realitzar d’acord amb la introducció de dades de la memòria constructiva.

Els capítols corresponents a la Documentació gràfica d’edificació, DG, amb el corresponent codi d’identificació, són:

DG.A Definició geomètrica A.01 Plànol de situació A.02 Plànol d’emplaçament A.03 Plànol urbanístic i parcel·lari A.04 Plànol topogràfic de la parcel·la A.05 Plantes generals A.06 Planta de cobertes A.07 Alçats generals A.08 Seccions generals

DG.U Definició de la Urbanització U.01 Plantes generals U.02 Alçats i/o perfils generals

DG.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig 0.01 Plànols d’enderrocs



0.01.1 Plantes generals de l’enderroc 0.01.2 Planta de cobertes de l’enderroc 0.01.3 Alçats generals de l’enderroc 0.01.4 Seccions generals de l’enderroc 0.02 Plànols de serveis afectats 0.03 Plànols de replanteig

DG.1 Moviment de terres 1.01 Plantes 1.02 Seccions i/o perfils

DG.2 Sistema estructural 2.01 Plànols de fonaments 2.02 Plànols dels sistemes de contenció de terres 2.03 Plànols d’estructura

DG.3 Sistema d’envolvent 3.01 Plànols del sistema envolvent sota rasant 3.01.1 Plànols de soleres 3.01.2 Plànols de murs 3.02 Plànols del sistema envolvent sobre rasant 3.02.1 Plànols de cobertes 3.02.2 Plànols de façana 3.02.3 Plànols de sostres 3.02.4 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria exterior)

DG.4 Sistema de compartimentació 4.01 Plànols d’elements divisoris verticals 4.01.1 Plànols d’envans i elements divisoris 4.01.2 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria interior) 4.02 Plànols d’elements divisoris horitzontals 4.02.1 Plànols de paviments elevats 4.02.2 Plànols de cels rasos DG.5 Sistema d’acabats interiors 5.01 Plànols de revestiments de paraments verticals 5.02 Plànols de revestiments de paraments horitzontals 5.02.1 Plànols de paviments 5.02.2 Plànols de revestiments de sostres

DG.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions 6.01 Plànols de sanejament 6.01.1 Plànols d’evacuació d’aigües 6.01.2 Plànols d’evacuació de residus 6.02 Plànols d’aigua 6.02.1 Plànols de consum d’aigua 6.02.2 Plànols de vapor 6.03 Plànols d’electricitat 6.03.1 Plànols d’electricitat 6.03.2 Plànols d’enllumenat interior 6.04 Plànols de combustible 6.05 Plànols de climatització i ventilació 6.05.1 Plànols de calefacció 6.05.2 Plànols de climatització 6.05.3 Plànols de ventilació 6.06 Plànols d’audiovisuals, dades i control 6.06.1 Plànols d’audiovisuals i de dades 6.06.2 Plànols de control 6.07 Plànols de transport 6.07.1 Plànols de transport de persones



6.07.2 Plànols de transport de mercaderies i matèries inerts 6.08 Plànols de gasos medicinals 6.08.1 Plànols d’oxigen 6.08.2 Plànols d’altres gasos 6.08.3 Plànols d’aire comprimit 6.08.4 Plànols de buit 6.09 Plànols de protecció contra incendi 6.10 Plànols de protecció i seguretat 6.10.1 Plànols de protecció patrimonial 6.10.2 Plànols de parallamps 6.10.3 Plànols de protecció contra les radiacions ionitzants

DG.7 Equipament

DG.8 Urbanització 8.01 Plànols de Urbanització 8.01.1 Plànols de moviments de terres 8.01.2 Plànols del sistema estructural 8.01.3 Plànols del sistema de tancaments 8.01.4 Plànols del sistema d’acabats 8.01.5 Sistemes de condicionaments i serveis 8.01.6 Plànols de mobiliari urbà 8.02 Plànols de vials 8.03 Plànols de jardineria

DG.9 Instal·lacions provisionals d’obra 9.01 Plànols d’instal·lacions provisionals d’obra 9.02 Plànols de varis

Es seguirà la mateixa estructuració pels projectes d’obra reforma que pels projectes d’obra nova.

Per tal de distingir la documentació gràfica de l’obra nova de l’obra reforma, s’afegirà a les sigles “DG” els següents subíndexs:

ON – obra nova

OR – obra reforma

Per tant, la nomenclatura de la documentació gràfica de l’obra nova i de l’obra reforma serà, respectivament, DGON i DGOR.

En cada un dels capítols s’haurà d’incloure, com a mínim, els plànols que es ressenyen i a les escales gràfiques que s’especifiquen, els quals han de detallar els aspectes que s’indiquen en cada cas, i tot allò que el Projectista consideri necessari fer-ne esment. En cas de dubte a l’hora d’incorporar un determinat concepte en un o altre capítol, prevaldrà la seva funció abans que les seves característiques tècniques.

Les escales gràfiques en que s’hauran de presentar la documentació gràfica seran les convencionals (E:1/2.000, 1/1.000, 1/500, 1/200, 1/100, etc), excepte els projectes d’obres singulars (recintes penitenciaris, ...) en les que es consensuaran les escales amb la Gerència de Projectes d’Edificació, donades les dimensions que els edificis que poden tenir en planta.

Per tal de poder realitzar una traçabilitat entre els diferents documents que composen el projecte, en la documentació gràfica s’ha de fer referència a la informació en la resta dels documents, es a dir, a la memòria constructiva i a l’estat d’amidaments.

DG.A Definició geomètrica

A.01 Plànol de situació



El plànol de situació es representarà a E:1/2.000 ó 1/1.000. Es grafiaran: el perímetre del solar i les edificacions veïnes existents i la profunditat edificable. S’indicarà la superfície total del solar i superfície total construïda. A més, caldrà incloure el nord geogràfic.

A.02 Plànol d’emplaçament

El plànol de l’emplaçament es representarà a E:1/500 ó 1/200. Haurà de figurar el nord, els carrers que donen al solar, les alineacions, les reculades, i les dades necessàries per tal que l’edifici quedi perfectament identificat en relació amb els elements principals del centre urbà, a ser possible reproduït del plànol de zonificació del planejament vigent.

A més, s’indicarà la posició del/s edifici/s, accessos al recinte, accés a aparcament, pistes esportives si n’hi han, zones pavimentades, vials, zones ajardinades, murs de contenció, talussos, tancament del solar, assenyalant els nivells definitius dels diferents accessos al solar i les rasants dels carrers perimetrals d’acord amb les dades del plànol topogràfic.

S’inclouran els condicionants urbanístics amb indicació de la normativa vigent i justificació del seu compliment.

A.03 Plànol urbanístic i parcel·lari

El plànol urbanístic i parcel·lari es representarà a E:1/200. S’indicaran les amplades dels carrers, actuals i previstes, la posició dels serveis i els seus encreuaments en la zona de vials, tot indicant la seva profunditat. En els plànols específics de cada tipus d’instal·lació hauran de figurar, si s’escau, l’encreuament amb altres instal·lacions, indicant les distàncies entre elles.

A més, caldrà especificar el parcel·lari del seu àmbit.

A.04 Plànol topogràfic de la parcel·la

El plànol topogràfic de la parcel·la es representarà a E:1/200 ó 1/100. Aquest plànol ha d’incloure el llistat de les BR (x,y,z), indicant si les cotes i coordenades són relatives o UTM. A més, caldrà la representació de les corbes de nivell.

També caldrà representar les construccions existents, els arbres, el mobiliari, els jaciments arqueològics, la posició de les instal·lacions, etc.

A.05 Plantes generals

Les plantes generals es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. Les plantes generals s’haurà de dividir en plànols de mobiliari i en plànols de cotes.

En els plànols de mobiliari s’especificaran les següents dades: el mobiliari, la codificació de la dependència, la superfície útil, la superfície d’il·luminació o el volum de les dependències, la superfície construïda, etc.

En els plànols de cotes, caldrà acotar l’edifici i les seves dependències d’acord amb el indicat al darrer punt de l’apartat de replanteig de la memòria constructiva (cotes de posició, cotes de dimensió i cotes funcionals).

A.06 Planta de cobertes

La planta de cobertes es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. La planta de cobertes haurà de tenir la següent informació: pendents dels faldons de les cobertes amb indicació del pendent, punts d’evacuació i sobreeixidors o canals de recollida de l’aigua, junts de dilatació, de construcció i d’acabat, etc. A més, s’hauran d’acotar d’acord amb el indicat a l’apartat de plantes generals.

A.07 Alçats generals

Els alçats generals es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. En els alçats generals, caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin els alçats realitzats.

Caldrà acotar els diferents elements dels alçats amb cotes de posició i de dimensió i, si s’escau, amb les cotes funcionals.



A.08 Seccions generals

Les seccions generals es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. En les seccions generals, caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Caldrà acotar els diferents elements de les seccions amb les cotes de posició i de dimensió i, si s’escau, amb les cotes funcionals.

DG.U Definició de la urbanització

D’acord amb l’indicat a l’apartat 3.01 de la memòria descriptiva, en el que el programa de la convocatòria de GISA existeixin grans àrees d’urbanització associades a l’edificació, com per exemple en els edificis docents, en els centres oberts, en els centres educatius de justícia juvenil, en els recintes penitenciaris, etc., caldrà que el Projectista elabori la documentació gràfica que tot seguit s’indica.

U.01 Plantes generals

Les plantes generals es representaran a E:1/1000, 1/500, 1/400, 1/200 o d’altres escales que es puguin acordar amb GISA.

En els plànols generals de la urbanització, cal que el Projectista situï dins dels solar els diferents elements de la urbanització que està associada a l’edificació, vials, camins, mobiliari, aparcament, tanques perimetrals, àrees de joc i pistes poliesportives, zones verdes, galeries de serveis, mobiliari previst i d’altres. En aquests casos, cal que s’acotin aquests elements.

Caldrà que figurin les superfícies dels grans espais: aparcaments, pistes esportives, àrees de jocs, zones verdes, vials, ...

Cal esmentar que el Projectista caldrà definir, en planta, tots aquells elements singulars de la urbanització i que formin part de la pròpia proposta.

U.02 Alçats i/o perfils generals

Els alçats generals es representaran a E:1/100, 1/500, 1/400, 1/200 o d’altres escales que es puguin acordar amb GISA. Caldrà que es col·loqui un esquema reduït de la planta on s’especifiquin els alçats o seccions realitzades

En els alçats i/o perfils generals, cal que es representin el perfil natural del terreny i es situïn la posició dels diferents elements de la urbanització (vials, carrers, plataformes d’àrees de jocs o de pistes esportives, galeries de serveis, mobiliari, etc.

Caldrà elaborar tants alçats o perfils com siguin necessaris per tal de que quedin definits tots els elements de la urbanització que es proposen.

El Projectista, caldrà definir, en secció, tots aquells elements singulars de la urbanització i que formin part de la pròpia proposta.

Finalment, caldrà col·locar línies de cotes cada metre i cotes dels elements com són les galeries de serveis, les pèrgoles, les lluminàries, alçades de les tanques, ...

DG.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig

0.01 Plànols d’enderrocs

Els plànols d’enderroc es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50.

En els plànols d’obra nova, caldrà indicar tots aquells elements que s’enderroquen, s’enretiren o desapareixen de la proposta (pe. mobiliari, arbres, instal·lacions, etc).

En els plànols d’obra reforma, s’haurà de complir amb el indicat en els apartats 0.01.1, 0.01.2, 0.01.3 i 0.01.4

0.01.1 Plantes generals de l’enderroc



Les plantes generals de l’enderroc es presentaran a les escales indicades en l’apartat 0.01 del present capítol. A les plantes generals de l’estat actual de l’edifici, s’haurà d’indicar amb color groc tots aquells elements o operacions que s’enderroquen o s’enretiren i amb color vermell tots aquells elements que es fan de nou. Tant les operacions d’enderroc com d’obra nova caldrà numerar-les i descriure-les de forma detallada en una llegenda en els plànols.

Finalment, caldrà elaborar uns plànols de superposició dels enderrocs i de les noves actuacions.

0.01.2 Planta de cobertes de l’enderroc

La planta de cobertes de l’enderroc es presentaran a les escales indicades en l’apartat 0.01 del present capítol. A la planta de cobertes de l’estat actual de l’edifici, s’haurà d’indicar amb color groc tots aquells elements o operacions que s’enderroquen o s’enretiren i amb color vermell tots aquells elements que es fan de nou. Tant les operacions d’enderroc com d’obra nova caldrà numerar-les i descriure-les de forma detallada en una llegenda en els plànols.


0.01.3 Alçats generals de l’enderroc

Els alçats generals de l’enderroc es presentaran a les escales indicades en l’apartat 0.01 del present capítol. Als alçats generals de l’estat actual de l’edifici, s’haurà d’indicar amb color groc tots aquells elements o operacions que s’enderroquen o s’enretiren i amb color vermell tots aquells elements que es fan de nou. Tant les operacions d’enderroc com d’obra nova caldrà numerar-les i descriure-les de forma detallada en una llegenda en els plànols.


0.01.4 Seccions generals de l’enderroc

En les seccions generals de l’enderroc es presentaran a les escales indicades en l’apartat 0.01 del present capítol. A les seccions generals de l’estat actual de l’edifici, s’haurà d’indicar amb color groc tots aquells elements o operacions que s’enderroquen o s’enretiren i amb color vermell tots aquells elements que es fan de nou. Tant les operacions d’enderroc com d’obra nova caldrà numerar-les i descriure-les de forma detallada en una llegenda en els plànols.


0.02 Plànols de serveis afectats

El plànol dels serveis afectats es representarà a E:1/200 ó 1/100. Es representarà la posició del servei o subministrament existent en el solar indicant les dimensions i les seves cotes.

Caldrà incloure la proposta que la companyia del servei o subministrament afectat faciliti per tal de que quedi el desviament del servei perfectament definit.

0.03 Plànols de replanteig

Els plànols de replanteig es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. En base a un sistema d’acotació, es definiran les posicions dels elements singulars (pilars, forats, ...). Cada un dels elements haurà d’estar clarament identificat mitjançant la seva cota de posició i la seva cota de dimensió.

DG.1 Moviment de terres

Els plànols de moviments de terres es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. S’haurà de indicar l’estat actual del terreny així com l’estat final on s’especificaran els desmunts i els rebliments. Caldrà elaborar una documentació de superposició entre l’estat actual i l’estat modificat. A més, s’especificarà la informació que s’indica en els apartats 1.01 i 1.02.

1.01 Plantes

En les plantes del projecte d’obra nova, caldrà situar l’edifici projectat en l’estat final del moviment de terres.



En les plantes de l’obra reforma, caldrà situar l’edifici actual, en l’estat actual del moviment de terres, i l’edifici resultant, en l’estat final del moviment de terres.

Caldrà col·locar les cotes de nivell cada metre.

1.02 Seccions i/o perfils

S’hauran de representar en l’obra nova, les seccions o els perfils originals del terreny, les seccions o els perfils modificats (on es situarà l’edifici proposat)i, finalment, la superposició de les seccions o dels perfils. En l’obra reforma, a més de l’indicat a l’obra nova, caldrà situar en els perfils originals l’edifici actual.

Les seccions o perfils s’hauran de realitzar cada 5 metres de distància, i s’hauran de acotar les superfícies dels desmunts i/o dels rebliments per tal de poder fer un seguiment dels amidaments.

A més, caldrà col·locar les línies de cotes de terreny cada metre.

En les seccions i/o perfils, caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

DG.2 Sistema estructural

2.01 Plànols de fonaments

Es grafiarà en planta, a escala 1:100 o superior, la ubicació dels fonaments dels diferents elements o edificis (en el cas particular d’un centre de transport l’edifici terminal, les marquesines d’andanes i altres edificis auxiliars), donant-se les dades de replanteig amb detall, així com les coordenades dels eixos i interdistàncies, les seves dimensions acotades i els materials amb les corresponents característiques mecàniques i coeficients majoradors d’accions i minoradors de resistències.

Els plànols de fonaments, a escala 1:100 o superior, indicaran: - Eixos de l’estructura. - Numeració de pilars i murs. - Especificació gràfica de les dimensions de sabates, lloses, pilons, encepats i traves corresponents. - Especificació dels esforços pel dimensionat: axials, moments i tallants - Cota de fonamentació. - Quadre de fonaments, definint les tres dimensions i l’armadura de cada un dels elements i els elements

tipus de trava, i les coordenades de replanteig dels elements. - Fatiga de càlcul del terreny i les seves característiques. - Característiques dels materials dels fonaments (resistències, dosificació, nivell de control). - Junts de dilatació.

Per a cada tipologia de fonaments s’indicaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.

2.02 Plànols de sistemes de contenció de terres

En el cas de murs de contenció i murs pantalla s’hauran de donar alçats i seccions amb definició geomètrica i els armats de les diferents parts de l’estructura, així com els elements complementaris necessaris: murets guia, ancoratges provisionals o definitius, etc. Cal, també, que es grafiï el sistema de drenatge previst.

Els plànols de sistemes de contenció de terres, a escala 1:50 o superior, indicaran: - Secció i armat de tots els tipus de murs i pantalles de contenció de terres (indicant la clau per a la seva

identificació sobre les plantes corresponents).



- Fatiga de càlcul del terreny i les seves característiques. - Característiques dels materials dels fonaments (resistències, dosificació, nivell de control). - Junts de dilatació.

Per a cada tipologia de mur o pantalla, s’indicaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.

2.03 Plànols d’estructura

S’aportaran els plànols necessaris per a la correcta definició de tots els elements estructurals que composen l’obra. En particular caldrà realitzar les plantes i seccions, a escala 1:100 o superior, dels diferents sostres definint clarament les seves dimensions i els altres elements integrants com perfils laminats en el cas d’estructures metàl·liques i amb els plànols de replantejament de cassetons i armats en el cas de sostres de formigó. La relació mínima de plànols de l’estructura que cal aportar és:

- Esquema general de l’estructura, a escala 1:100 o superior que inclourà: - Esquema general de l’estructura de l’edifici amb tots els elements numerats de manera que

s’identifiquin els detalls que figuren a la resta de plànols. - Es presentaran perspectives axonomètriques o bé planta i alçat esquemàtic englobant els elements

que composen l’estructura (lloses, jàsseres, bigues, pilars, pòrtics, junts de dilatació, nusos, etc.). - Accions considerades i nivell de control.

- Pilars i jàsseres en el cas d’estructures porticades o el seu equivalent en altres casos, definint en els plànols:

- Dimensionat dels perfils o peces i armadura en el cas del formigó de tots els elements. - Característiques dels materials (resistències, dosificació, nivell de control).

- Sostres de formigó a escala 1:100 o superior - Sistema de suport - Tipus de sostre - Posició en la planta de les biguetes o nervis. Intereixos - Característiques i dimensions dels materials alleugeridors - Secció del sostre: cantell total, entreixos, capa de compressió, etc. - Fitxa de característiques, en el cas de sostres industrialitzats amb l’autorització d’ús. - Apuntalaments: tipus i distribució en planta. - Armadura en cada direcció - Armadures principals - Armadures secundàries - Cèrcols i /o nervis perimetrals. - Quadre de característiques dels materials estructurals (tipus, dosificació, controls, resistències,

etc.) - Carregues considerades (superficials i lineals). - Ancoratges i cavalcaments de les armadures.

- Elements singulars de l’estructura de formigó a una escala 1:50 o superior: - Dimensionat, armadures, ancoratges i cavalcaments, encofrats si fos el cas, quadre de

característiques dels materials per: o Lloses d’escala o Rampes

- Detalls de l’estructura tant de formigó com d’acer o de fusta, a una escala 1:50 o superior: - Arrencada de pilars - Nusos de pilars, jàsseres i sostres - Capitells - Punxonament - Unió de sostres amb murs i parets - Tots aquells que siguin necessaris per definir correctament l’estructura.



En el cas d’estructures de formigó, es dibuixaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.

En el cas d’estructures de fusta i/o d’acer s’hauran d’identificar clarament tots i cadascun dels elements estructurals (tipus i dimensions) i les solucions de nus proposades.

DG.3 Sistema d’envolvent

El capítol del sistema d’envolvent es divideix en: sistema d’envolvent sota rasant i sistema d’envolvent sobre rasant. A continuació es realitza una enumeració dels elements constructius que consten cada una dels apartats.

- Sistema d’envolvent sota rasant: - Soleres - Murs

- Sistema d’envolvent sobre rasant: - Cobertes - Façanes - Sostres - Fusteria i serralleria exterior

3.01 Plànols del sistema envolvent sota rasant

3.01.1 Plànols de soleres

S’haurà de elaborar la següent documentació gràfica:

Plantes: les plantes de les soleres es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els pendents dels diferents trams de les soleres amb indicació del pendent, la disposició de juntes de dilatació i de junts de paviment, així com la situació dels elements singulars com puguin ser reixes o canals de recollida d’aigua, pous de bombeig ,... Caldrà codificar en planta els diferents detalls dels punts singulars realitzats. En cas de que existeixin més d’un tipus de soleres, s’hauran d’especificar en planta cada un dels tipus proposats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives de les soleres indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen. Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de les soleres: junts perimetrals, junts de paviment, juntes de dilatació, trobada amb reixa, trobada amb canal, detall de tapa de registre de pou de recollida d’aigua, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.01.2 Plànols de murs


Plantes: les plantes dels murs es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de murs amb la corresponent codificació Per tal d’evitar confusions, caldrà distingir els diferents tipus mitjançant l’aplicació de trames o altres tipus de representació gràfica. A més, caldrà codificar en planta els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives dels murs indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen (mur, sistema de impermeabilització, drenatge, cambra “bufa”, etc). Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de les murs: trobada amb el paviment, amb la solera, del drenatge del



trasdós, del sistema d’impermeabilització del trasdós, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.02 Plànols del sistema envolvent sobre rasant

3.02.1 Plànols de cobertes


Plantes: les plantes de les cobertes es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de cobertes proposats mitjançant la utilització de trames. Independentment dels tipus de cobertes proposats, s’especificaran: els pendents dels diferents trams de les cobertes amb indicació dels pendents, s’assenyalaran els punts de recollida d’aigua (punts d’evacuació, sobreeixidors, canals, junts de dilatació i juntes de paviment, elements sortints (“shunts” de ventilació, xemeneies, lluernes, etc) així com la situació de qualsevol element singular que pugui haver en la coberta. Caldrà codificar en planta els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives de les cobertes indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen. Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de les cobertes: junts perimetrals, junts de paviment, juntes de dilatació, trobada amb elements sortints, trobades entre els diferents tipus de cobertes, trobada amb les lluernes, i qualsevol detall del punt singular que pugui existir. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.02.2 Plànols de façana


Alçats: els alçats de les façanes es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquest apartat s’hauran d’incloure a més dels alçats de les façanes exteriors els alçats dels patis. S’hauran d’indicar els diferents tipus de materials que composen les façanes mitjançant la utilització de trames. Independentment dels tipus de façanes proposats, s’especificaran: els materials del full principal, l’aïllament tèrmic, el material de revestiment exterior, el tipus de cambra d’aire, el material de l’envà de trasdossat, així com el material de l’acabat interior. Caldrà codificar en els alçats o en planta, si s’escau, els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives de les façanes indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen. Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de les façanes: trobades amb les obertures (tant verticals com horitzontals), trobades amb els diferents tipus de façanes, trobades amb elements sortints, trobades amb els voladissos, trobades amb els murs de cobertes, etc. D’acord amb la codificació en planta o alçat, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.02.3 Plànols de sostres

En el cas d’existir sostres en contacte amb l’exterior segons el indicat a l’apartat corresponent de la memòria constructiva, s’haurà de elaborar la següent documentació:

Plantes: les plantes dels sostres en contacte amb l’exterior es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de sostres en contacte amb l’exterior proposats mitjançant la utilització de trames. Independentment dels tipus de sostres proposats, s’especificaran els materials i les característiques de cada una de les capes que es composen així cm els seus gruixos. Caldrà codificar en planta els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives de les sostres en contacte amb l’exterior indicant les



característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen. Caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels sostres amb contacte amb l’espai exterior (trobada façana porxo), detall del sistema de fixació del cel ras, i qualsevol detall del punt singular que pugui existir. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

3.02.4 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria exterior)

Fusteria exterior:

Plantes: les plantes generals de l’edifici es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquestes plantes s’hauran d’indicar els diferents tipus de fusteria exterior amb la seva codificació per tal de poder elaborar els esquemes adients. Caldrà que la codificació de les fusteries es faci per tipologia (portes, finestres, lluernes, persianes, etc). La codificació de les fusteries estarà format per uns dígits que indicaran el tipus de fusteria (pe. P – portes, F – fusta) i per un número d’ordre (pe. 1, 2,,...).

A més s’hauran de fer un quadre dels esquemes dels diferents tipus de fusteries exteriors que s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. En aquests quadres s’indicarà la següent informació: esquema de les fusteries indicant les dimensions i la posició respecte al terra i/o respecte algun punt de referència en alçat. A més disposaran d’una llegenda que descriure les característiques de les fusteries en quan a material, nombre d’unitats, tipus d’acabat (indicant gruixos), forma de disposició a l’obra (pre-marcs i materials que els composen), envidrament (tipologia, gruix, nivell d’impacte, etc), ferramentes i mecanismes d’accionament, així com qualsevol altre paràmetre que es consideri necessari.

També en els esquemes s’hauran de realitzar un quadre resum de cada un dels diferents tipus de característiques indicant el nombre d’unitats i les característiques principals de cada una d’elles.

Detalls: els detalls dels punts singulars de les fusteries s’hauran de representar a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Es realitzaran els detalls tipus dels diferents dels punts singulars de les fusteries: brancals, llindes, escopidors, etc.

Serralleria exterior:

Plantes: les plantes generals de l’edifici es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquestes plantes s’hauran d’indicar els diferents tipus de serralleria exterior amb la seva codificació per tal de poder elaborar els esquemes adients. Caldrà que la codificació de la serralleria es faci per material (acer, fusta, etc). La codificació de la serralleria estarà format per uns dígits que indicaran el tipus de serralleria (pe. A – acer, F – fusta) i per un número d’ordre (pe. 1, 2,,...).

A més s’hauran de fer un quadre dels esquemes dels diferents tipus de serralleries exteriors que s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. En aquests quadres s’indicarà la següent informació: esquema de la serralleria indicant les dimensions. A més disposaran d’una llegenda que descriure les característiques de la serralleria en quan a material, nombre d’unitats, tipus d’acabat (indicant gruixos), forma d’unió a l’obra, ferramentes i mecanismes d’accionament, així com qualsevol altre paràmetre que es consideri necessari.


Detalls: els detalls dels punts singulars de la serralleria s’hauran de representar a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Es realitzaran els detalls dels diferents dels punts singulars de les serralleries: trobades amb el forjat, detall dels passamans, unions dels diferents elements que les composen, etc.

DG.4 Sistema de compartimentació

El capítol de sistemes de compartimentació es dividirà en: elements divisoris verticals i elements divisoris horitzontals.

Tot seguit es realitza una enumeració dels elements constructius que consten en cadascun dels apartats.



- Elements divisoris verticals: - Envans i elements divisoris - Fusteria i serralleria interior

- Elements divisoris horitzontals: - Paviments elevats - Cels rasos

4.02 Plànols d’elements divisoris verticals

4.02.1 Plànols d’envans i elements divisoris


Plantes: les plantes dels envans i elements divisoris es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents d’envans o elements divisoris proposats mitjançant la utilització d’un sistema de codificació o representació gràfica. En cada una de les plantes, caldrà codificar els diferents detalls dels punts singulars realitzats.

A més, caldrà elaborar els detalls dels locals que es considerin adients, com poden ser banys, aules, vestíbuls, sales de vistes, consultoris cel·les, etc ,en funció del tipus d’edifici de que es tracti. Les escales en que es representaran els locals seran E:1/20 ó 1/10. En els plànols s’haurà d’incloure els tant materials de revestiment (parets, sostres, paviments) com el mobiliari (de cada una de les dependències).

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general de les diferents seccions constructives dels envans i elements divisoris indicant el material i les seves característiques així com els gruixos de cada una de les capes que les composen.

A més, es realitzaran les seccions constructives dels locals que es representin en planta indicant els diferents materials que els composen (el material de l’envà divisori –obra de fàbrica o mampara– així com dels materials d’acabat que els composen).

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels envans i elements divisoris: trobada amb els paviments, trobada amb els sostres, detall de les mampares, trobada amb els punts singulars (fusteries, detalls de les mampares, etc), i qualsevol detall del punt singular que pugui existir. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

4.02.2 Plànols de memòries gràfiques (fusteria i serralleria interior)

Fusteria interior:

Plantes: les plantes generals de l’edifici es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquestes plantes s’hauran d’indicar els diferents tipus de fusteria interior amb la seva codificació per tal de poder elaborar els esquemes adients. Caldrà que la codificació de les fusteries es faci per tipologia (portes, finestres, etc). La codificació de les fusteries estarà format per uns dígits que indicaran el tipus de fusteria (pe. P – portes, F – fusta) i per un número d’ordre (pe. 1, 2,,...).

A més s’hauran de fer un quadre dels esquemes dels diferents tipus de fusteries interiors que s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. En aquests quadres s’indicarà la següent informació: esquema de les fusteries indicant les dimensions i la posició respecte al terra i/o respecte algun punt de referència en alçat. A més disposaran d’una llegenda que descriure les característiques de les fusteries en quan a material, nombre d’unitats, tipus d’acabat (indicant gruixos), forma de disposició a l’obra (pre-marcs i materials que els composen), envidrament (tipologia, gruix, nivell d’impacte, etc), ferramentes i mecanismes d’accionament, així com qualsevol altre paràmetre que es consideri necessari.


Detalls: els detalls dels punts singulars de les fusteries s’hauran de representar a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Es realitzaran els detalls tipus dels diferents dels punts singulars de les fusteries: brancals, llindes, etc.



Serralleria interior:

Plantes: les plantes generals de l’edifici es representaran a E:1/100 ó 1/50. En aquestes plantes s’hauran d’indicar els diferents tipus de serralleria interior amb la seva codificació per tal de poder elaborar els esquemes adients. Caldrà que la codificació de la serralleria es faci per material (acer, fusta, etc). La codificació de la serralleria estarà format per uns dígits que indicaran el tipus de serralleria (pe. A – acer, F – fusta) i per un número d’ordre (pe. 1, 2,,...).

A més s’hauran de fer un quadre dels esquemes dels diferents tipus de serralleries interiors que s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. En aquests quadres s’indicarà la següent informació: esquema de la serralleria indicant les dimensions. A més disposaran d’una llegenda que descriure les característiques de la serralleria en quan a material, nombre d’unitats, tipus d’acabat (indicant gruixos), forma d’unió a l’obra, ferramentes i mecanismes d’accionament, així com qualsevol altre paràmetre que es consideri necessari.


Detalls: els detalls dels punts singulars de la serralleria s’hauran de representar a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Es realitzaran els detalls dels diferents dels punts singulars de les serralleries: trobades amb el forjat, detall dels passamans, unions dels diferents elements que les composen, etc.

4.03 Plànols d’elements divisoris horitzontals

Els apartats dels paviments elevats i dels cels rasos compliran les especificacions que s’indiquen a continuació sempre i quan actuïn com elements compartimentadors, en cas contrari, s’haurà de complir el que s’indica en el capítol 5.

4.03.1 Plànols de paviments elevats

S’elaborarà la documentació gràfica següent:

Plantes: les plantes dels paviments elevats es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de paviments elevats proposats mitjançant la utilització de trames o d’un sistema de codificació adient i s’haurà d’indicar la resistència al lliscament en funció de la seva situació en obra. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents tipus de paviments tècnics proposats indicant el material i les seves característiques tècniques així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels paviments elevats: trobada amb paviments fixes, trobades amb elements perimetrals, trobades amb registres, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

4.03.2 Plànols de cels rasos


Plantes: les plantes dels cels rasos es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de cel rasos proposats mitjançant la utilització de trames o d’un sistema de codificació adient. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents tipus de cels rasos proposats indicant el material, les seves característiques tècniques i el sistema de fixació triat, així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels cels rasos: trobada en la unió entre cels rasos, trobada amb parament vertical, detall del sistema de guies, trobada unió entre cels rasos i sostres, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.



DG.5 Sistema d’acabats interiors

El capítol de sistema d’acabats interiors es divideix en revestiments de paraments verticals i revestiments de paraments horitzontals. A continuació es relacionen els elements constructius que consten en cada apartat.

- Revestiments de paraments verticals - Revestiments de paraments horitzontals

- Paviments - Sostres

5.01 Plànols de revestiments de paraments verticals


Plantes: les plantes dels revestiments dels paraments verticals es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de revestiments proposats mitjançant la utilització d’un sistema de codificació adient. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents revestiments dels paraments verticals proposats indicant el material, les seves característiques tècniques i el sistema de fixació triat, així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels cels revestiments dels paraments verticals: trobada unió amb el sostre, trobada amb el paviment, trobada amb forats, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

5.02 Plànols de revestiments de paraments horitzontals

5.02.1 Plànols de paviments


Plantes: les plantes dels paviments es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de paviments proposats mitjançant la utilització de trames o d’un sistema de codificació adient i s’haurà d’indicar la resistència al lliscament en funció de la seva situació en obra. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents tipus de paviments proposats indicant el material i les seves característiques tècniques així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels paviments: trobada entre els diferents tipus de paviments, trobades amb elements perimetrals, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

5.02.2 Plànols de revestiments de sostres


Plantes: les plantes dels revestiments dels sostres es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de revestiments de sostres proposats (revestiments continus o cels rasos) mitjançant la utilització de trames o d’un sistema de codificació adient. A més, caldrà codificar els diferents punts singulars realitzats.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar un esquema general dels diferents tipus de sostres proposats (cels rasos) indicant el material, les seves característiques tècniques i el sistema de fixació triat, així com els gruixos dels diferents elements que els composen.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels cels rasos: trobada unió amb el sostre, trobada amb parament



vertical, detall del sistema de guies, trobada unió entre plaques, trobada unió entre diferents tipus de cel rasos, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

DG.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions

6.01 Plànols de sanejament

En aquest capítol es definiran les xarxes d’evacuació d’aigües pluvials i residuals, així com evacuació de residus domèstics.

6.01.1 Plànols d’evacuació d’aigües (clavegueram i drenatge)

Sanejament general. Plantes i seccions 1:200: - Traçat i característiques de la xarxa de sanejament públic i/o dels sistemes individualitzats separadors. - Traçat, dimensionament i característiques de la xarxa vertical i horitzontal d’evacuació d’aigües pluvials i

residuals des de l’edifici fins a la xarxa de sanejament públic. - Punt previst de connexió de la xarxa de pluvials i xarxa de residuals a la xarxa de sanejament públic.

Posició, característiques de les connexions. - Esquemes de funcionament de la xarxa de pluvials i residuals i xarxa de ventilació. - Posició, característiques i profunditat de les arquetes a peu de baixant, arquetes de pas, de registre i de

trasdós, i elements especials.

Sanejament de l’edifici. Plantes i seccions 1:100. Detalls 1:20: - Posició, dimensionament i característiques dels baixants i col·lectors de residuals. Indicació dels

pendents. - Localització de les buneres de coberta. - Localització dels punts d’evacuació. Diàmetres, nivells, pendents, característiques de les unions i

conduccions. - Col·lectors soterrats. Posició, dimensionament, característiques i pendents de les rases. - Posició, dimensionament i característiques del sistema de ventilació. - Detalls de diferents passos o indrets delicats de difícil execució (passamurs, cobertes, fonaments). - Detalls de les unions del sistema de ventilació a la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials i residuals. - Estació depuradora, en cas d’existir. - Tancament hidràulic, en cas d’existir. - Detalls de les unions especials de connexió de peces entre sí i del sistema de subjecció. - Secció de les rases i xarxa horitzontal soterrada. - Vàlvules antiretorn. - Coronament del sistema de ventilació.

6.01.2 Plànols d’evacuació de residus

Sanejament general. Plantes i seccions 1:200: - Emplaçament amb identificació i localització del sistema de recollida de residus

Sanejament de l’edifici 1:100 distribució i 1:50 detalls: - Localització, situació. Dimensions i superfície útil del magatzem de contenidors i espai de reserva.

Planta, alçats interiors i secció constructiva, indicant bunera sifònica i ventilació. - Posició, dimensionament, característiques dels baixants d’evacuació de residus. Indicació dels pendents. - Connexió del sistema a la xarxa urbana i/o local de contenidors. - Localització dels punts d’abocament. Detall comportes d’abocament. - Sistema de ventilació. Posició, dimensionament i característiques. - Magatzem immediat al habitatges. Localització, dimensions, característiques.



En tota la documentació gràfica relacionada es simbolitzaran els diferents elements que integren la instal·lació i s’adjuntaran les corresponents llegendes per a la correcta interpretació dels plànols. Les escales gràfiques indicades són orientatives, i en qualsevol cas, caldrà ajustar-les a les necessitats de definició del projecte.

6.02 Plànols d’aigua

6.02.1 Plànols de consum d’aigua

Xarxa d’aigua freda i aigua calenta sanitària: - Esquema de la instal·lació d’aigua: - Connexió de servei de comptadors i vàlvules generals (indicant el dimensionament, les característiques i

cabal d’aigua). - Detalls de les xarxes de canonades, recorreguts i encreuaments. - Dipòsits d’acumulació - Grups de pressió indicant capacitat i materials. - Termoacumuladors de producció d’aigua calenta sanitària; enllaç amb calderes, sistema de vàlvules,

bombes i regulacions, indicant potència, capacitat i característiques. - Grup de tractament d’aigua - Col·lectors generals de distribució, vàlvules de seccionament zonal i bombes amb definició dels diferents

circuits. - Correntia de cadascun dels circuits - Identificació d’elements - Captadors solars

Central hidràulica 1:50 detalls: - Sala de màquines i equips principals i auxiliars. - Planta del local d’ubicació de dipòsits, grups de pressió, grup de tractament d’aigua, col·lectors, bombes i

conduccions indicant la seva posició, indicant característiques i dimensions de tots els elements. - Posició i característiques de les bancades de màquines, de les cubetes de recollida d’aigües i de les

boques de desguàs.

Fontaneria general 1:100: - Traçat de la canalització d’entrada d’aigua, subministrament, tractament i distribució. Arqueta de

connexió de servei i comptador, indicant el traçat des del punt de connexió de servei fins a l’edifici, cabals d’aigua a contractar, dimensionament i materials.

- Passamurs i ancoratges. - Descripció de les xarxes existents que cal desviar, amb el seu nou recorregut, i les que es projectin.

Situació en planta de la xarxa de fontaneria 1:100: - Claus de pas - Muntants - Ramals - Punts de consum

S’indicarà en tots els casos el dimensionament i els materials.

Fontaneria. Detall de locals humits 1:20: - Situació de tots els aparells sanitaris i complements. - Punts de consum. Aixetes, fluxors. - Ancoratge dels aparells. - Sistema de descàrrega dels WC. - Registres.



6.02.2 Plànols de vapor

Esquema de la instal·lació de vapor: - Generadors de vapor. - Esquema de la instal·lació de combustible, grups de pressió i sistema de vàlvules. Seguretats. - Esquema de la xarxa de distribució de vapor i de recuperació de condensats. - Sistema de vàlvules, regulacions, filtres, purgadors de condensats i reductors de pressió. - Col·lectors de distribució de vapor. - Sistema de vàlvules de seccionament zonal. Elements de control. Seguretats. - Dipòsits de condensació i d’alimentació de calderes. Controls. - Bombes. - Intercanviadors de calor. Regulacions i seguretats. - Evacuació de gasos de combustió. - Identificació d’elements.

Instal·lació de vapor 1:100 distribució i 1:50 detalls: - Sistema de vàlvules, filtres, reductors de pressió i purgadors de condensats. - Muntants. - Ramals. - Punts de consum.

En tota la documentació gràfica relacionada se simbolitzaran els diferents elements que integren la instal·lació i s’adjuntaran les corresponents llegendes per a la correcta interpretació dels plànols. Les escales gràfiques indicades són orientatives, i en qualsevol cas, caldrà ajustar-les a les necessitats de definició del projecte.

6.03 Plànols d’electricitat

6.03.1 Plànols d’electricitat - Esquema elèctric general: - Esquema unifilar de la instal·lació, situant:

- - Connexions de servei - ET - QGBT - GE - Muntants (indicadors de seccions) - Quadres i subquadres (indicadors de potències)

- Connexió de servei. Esquema elèctric. - Esquema unifilar especificant gràficament:

- Connexions de servei - Equips comptadors (s’indicaran les característiques) - Maniobres - Proteccions (s’indicaran els valors) - Commutacions automàtiques

- Plànol de situació d’edifici i solar 1:200 i detalls 1:50: - Punt d’entrada des del límit dels terrenys - Recorreguts - Punts de connexió amb l’EM o ET, o quadre de comptadors, etc. - Locals per a l’ús de la companyia subministradora i altres servituds

- Estació de mesurament, estació transformadora, locals de companyia, etc. representats a una escala adequada 1:50:

- Plànols de planta, seccions i detalls - Distribució i obra civil



- Conjunt d’aparells (indicant referències) - Grup electrogen 1:50

- Plànols acotats de planta, seccions i detalls - Distribució i obra civil - Bancades - Emplaçament i conjunt d’aparells - Tubs d’escapament - Dipòsits de combustible, indicant la seva capacitat - Quadres de protecció i maniobra - Ventilacions i refrigeracions

- Grup electrogen. Esquema unifilar del sistema

- Maniobres - Commutacions - Proteccions i controls, indicant valors

- Xarxa general de terres. Plantes 1:100: - Preses de terra, pous, piques - Anells d’enllaç - Barra general de terres, indicant seccions

- Esquema general de la xarxa de terres 1:100: - Barra de terra general, indicant secció - Muntants, indicant secció - Barres de terra a sales d’operacions, radiologia, laboratoris, UVI (centres sanitaris) - Sistema de connexions dels diferents quadres i subquadres

- Preses de terra - Plànol acotat de planta, secció i detall dels diferents tipus de preses de terra, pous, piques 1:100: - Quadre general de baixa tensió QGBT. Esquema unifilar.

- Embarrats, indicant seccions - Proteccions, indicant valors - Interconnexions entre embarrats, entre aquests i GE, etc. - Sortides indicant ús i potència - Equips de mesura i control indicant característiques - Línies de reserva

- Quadre general de baixa tensió. Distribució i local 1:50: - Plànols acotats de planta, seccions i detalls del QGBT i del local on està ubicat - Bancades - Proteccions - Estructures - Aïllaments

- Quadres i sub-quadres. Esquema. - Embarrats, indicant seccions - Proteccions, indicant valors - Interconnexions - Sortides, indicant ús i potències - Equips de mesura i control, indicant característiques - Línies de reserva

- Distribució de força motriu, i d’emergència 1:100: - Plànols de planta - Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives - Línies i caixes, indicant seccions - Mecanismes i maniobres, indicant ús i tipus - Aparells i equips, simbolitzats amb llegendes descriptives

- Equips especials 1:50:



- Plànols acotats de detalls d’aquells equips tipus (carrils, plaques de preses, embarrats, etc.) que, per la seves característiques, requereixen una execució o un disseny especial.

- Instal·lacions especials 1:50: - Origen de les línies - Proteccions, indicant valors - Embarrats, indicant seccions - Línies i equips terminals, indicant seccions - Línies i xarxes de conductors de protecció, indicant seccions

- Instal·lacions especials. Quadres i sub-quadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives 1:50: - Línies i caixes, indicant seccions - Mecanismes i maniobres, indicant ús i tipus - Proteccions, indicant valor i característiques

- Equips simbolitzats i amb llegendes descriptives

6.03.2 Plànols d’enllumenat interior - Distribució d’enllumenat. Plànols de planta 1:100:

- Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives. - Línies i caixes, indicant seccions. - Enllumenat normal i d’emergència. - Mecanismes, indicant enceses, simbolitzats i amb llegendes descriptives - Aparells i equips d’enllumenat, indicant enceses, simbolitzats i amb llegendes descriptives

- Equips especials 1:50: - Plànols acotats de detalls d’aquells equips tipus (llum de capçalera, focus d’exploració, etc.), que

per la seva característica requereixen una execució o un disseny especial.


6.04 Plànols de combustible - Esquema general de la xarxa de subministrament i distribució. - Esquema de l’estació de regulació i mesura (ERM) indicant:

- Esquema connexió de servei - Cambra de regulació i mesura - Claus de pas - Cabals i pressions

- Plànol situació 1:100: - Punt d’entrada des del límit del terreny - Recorregut - Punt de connexió - Cambra de regulació i mesura - Claus de pas - Espai per a l’ús de la companyia i altres servituds - Xarxa de distribució - Detall de les xarxes de canonades (recorreguts i encreuaments) - Punts de consum

- Planta i alçats ERM 1:50 situació i 1:20 detalls: - Canonades - Vàlvules - Reguladors - Filtres - Comptadors




6.05 Plànols de climatització i ventilació

6.05.1 Plànols de calefacció - Esquema:

- Sectors de climatització - Sistema de generació general i auxiliars (fonts d’energia) - Equips de tractament i control - Xarxa de distribució d’aigua i d’aire - Emissors

- Plantes i seccions indicant potències, cabals i pressions dels sistemes de bombeig, diàmetres, qualitat i tipus de fluid i tipus i gruix de l’aïllament tèrmic i acústic de les diferents canonades, amb símbols de grafisme estàndard, potències calorífiques dels sistemes de producció, dimensions de l’equip d’acumulació. 1:100.

- Sectors de climatització - Sistema de generació general i auxiliars (fonts d’energia) - Equips de tractament i control - Xarxa de distribució d’aigua i d’aire - Emissors

- Detalls indicant planta i secció de la situació de la xarxa de distribució en relació al cel ras i terra tècnic, preveient els elements terminals, les boques d’impulsió, els radiadors, detall del recorregut vertical de les canonades i dels conductes de distribució indicant seccions, fixacions i detallant punts de complicada execució (passamurs, unions), detall dels espais tipus (sales de consulta, habitacions, aules). 1:50 distribució i 1:20 detalls.

6.05.2 Plànols de climatització - Esquema:

- Sectors de climatització - Sistema de generació general i auxiliars (fonts d’energia) - Equips de tractament i control - Xarxa de distribució d’aigua i d’aire - Sistema de ventilació - Emissors

- Plantes i seccions indicant potències, cabals i pressions dels sistemes de bombeig, diàmetres, qualitat i tipus de fluid i tipus i gruix de l’aïllament tèrmic i acústic de les diferents canonades, amb símbols de grafisme estàndard, potències frigorífiques i calorífiques dels sistemes de producció, dimensions de l’equip d’acumulació. 1:100.

- Sectors de climatització - Sistema de generació general i auxiliars (fonts d’energia) - Equips de tractament i control - Xarxa de distribució d’aigua i d’aire - Sistema de ventilació - Emissors

- Detalls indicant planta i secció de la situació de la xarxa de distribució en relació al cel ras i terra tècnic, preveient els elements terminals, les boques d’impulsió, els fan-coils, els radiadors, detall del recorregut vertical de les canonades i dels conductes de distribució indicant seccions, fixacions i detallant punts de complicada execució (passamurs, unions), comportes d’incendis, detall dels espais tipus (sales de consulta, habitacions, aules). 1:50 distribució i 1:20 detalls.

6.05.3 Plànols de ventilació - Esquema:

- Recintes a ventilar



- Obertures d’admissió de pas i d’extracció - Conductes d’admissió i extracció - Connexions i passos entre recintes - Sortides exteriors (boques d’expulsió)

- Plantes i seccions indicant dimensions i característiques, proteccions de seguretat, potència de consum, rendiment. 1:100.

- Sistema de ventilació - Sectors i quantificació de cabal - Boques d’admissió i boques d’extracció - Conductes, obertures d’admissió, de pas i d’extracció - Aspiradors - Relació amb altres instal·lacions (encreuaments i relació a coberta)


6.06 Plànols d’audiovisuals, dades i control

6.06.1 Plànols d’audiovisuals i de dades - Esquemes:

- Centrals, amplificadors i emissores - Fonts de subministrament - Antenes - Línies i xarxes - Armaris - Quadres i derivacions - Receptors - Equips

- Distribució. Plànols de planta 1:100: - Equips de captació (antenes, peces de fixació, màstils) i armari de protecció - Equips d’amplificació i distribució - Caixes d’amplificació i distribució - Canalització de la distribució (cable coaxial) - Caixa de derivació col·locada - Número i situació de preses. Descripció - Separador (interior) - Conductor de presa de terra

- Detalls dels locals, de les centrals, antenes 1:50:

6.06.2 Plànols de control - Planejament magnètic / electrònic. - Esquemes unifilars generals i parcials de control. Esquemes en relació a altres instal·lacions

(parallamps, aigua, gas, telefonia, electricitat) - Equips de la central de control i instal·lacions, amb detalls específics dels equips i de les instal·lacions.


6.07 Plànols de transport

6.07.1 Plànol de transport de persones

Transport vertical: - Ascensors i muntacàrregues. 1:100 i detalls 1:50:



- Distribució general en planta d’ascensors i muntacàrregues amb l’adequada identificació - Plànol en planta i secció de l’edificació, ubicant: recorreguts, locals de maquinària - Esquema de control i regulació. - Plànols de conjunt i detall dels elements principals (motors, servomecanismes, sistema hidràulic,

cabines, etc.) - Plànols de detalls constructius o de muntatge, segons complexitat. - Plànols de detalls dels elements de fixacions. - Plànols acotats de planta, secció i detalls: - Locals de maquinària - Guies - Cabines d’ascensor - Portes - Maquinàries - Quadres de maniobra i protecció

- Escales mecàniques. 1:100 i detalls 1:50: - Plànol general de les instal·lacions (planta i secció) amb la ubicació de les escales mecàniques,

armaris de comandament, canalitzacions necessàries entre ells, semàfors, botoneres d’emergència, etc.

- Plànol de planta i secció de cada grup d’escales, amb la definició dels punts de recolzament (estructurals) i les dimensions dels corresponents fossars.

Transport horitzontal: - Esquema general indicant damunt de plantes o seccions esquemàtiques de l’edificació:

- Centrals - Recorreguts - Maniobres - Proteccions i seguretats

- Distribució. Plànols de planta indicant. 1:100 i detalls 1:50: - Centrals - Recorreguts - Estacions o parades - Quadres de maniobra, control i protecció - Seguretats

6.07.2 Plànols de transport de mercaderies i matèries inerts

Transport vertical: - Ascensors i muntacàrregues. 1:100 i detalls 1:50:

- Distribució general en planta d’ascensors i muntacàrregues amb l’adequada identificació - Plànol en planta i secció de l’edificació, ubicant: recorreguts, locals de maquinària - Esquema de control i regulació. - Plànols de conjunt i detall dels elements principals (motors, servomecanismes, sistema hidràulic,

cabines, etc.) - Plànols de detalls constructius o de muntatge, segons complexitat. - Plànols de detalls dels elements de fixacions. - Plànols acotats de planta, secció i detalls: - Locals de maquinària - Guies - Cabines d’ascensor - Portes - Maquinàries - Quadres de maniobra i protecció

- Escales mecàniques. 1:100 i detalls 1:50: - Plànol general de les instal·lacions (planta i secció) amb la ubicació de les escales mecàniques,

armaris de comandament, canalitzacions necessàries entre ells, semàfors, botoneres d’emergència, etc.



- Plànol de planta i secció de cada grup d’escales, amb la definició dels punts de recolzament (estructurals) i les dimensions dels corresponents fossars.

Transport horitzontal: - Esquema general indicant damunt de plantes o seccions esquemàtiques de l’edificació:

- Centrals - Recorreguts - Maniobres - Proteccions i seguretats

- Distribució. Plànols de planta indicant. 1:100 i detalls 1:50: - Centrals - Recorreguts - Estacions o parades - Quadres de maniobra, control i protecció - Seguretats


6.08 Plànols de gasos medicinals

6.08.1 Plànols d’oxigen - Esquemes generals:

- Centrals - Muntants, indicant seccions - Equips de control i seguretat - Preses

- Centrals. Plànols acotats de planta, seccions i detalls. 1:100 situació i 1:50 detalls: - Dipòsits d’emmagatzematge, indicant capacitat - Equips de producció - Equips de regulació - Col·lectors i inicis de muntants

- Distribució. Plànols de planta, seccions i detalls. 1:100 distribució i 1:50 detalls: - Preses, indicant tipus - Xarxes, indicant seccions - Equips de control i regulació - Centrals

- Detalls d’elements especials. 1:20 - Local tipus. Plànols acotats de planta, secció i detalls dels locals tipus (habitacions, boxes, sales

d’operacions etc.), indicant la totalitat dels elements instal·lats. 1:50


6.08.2 Plànols d’altres gasos - Esquemes generals:


- Centrals. Plànols acotats de planta, seccions i detalls. 1:100 situació i 1:50 detalls: - Dipòsits d’emmagatzematge, indicant capacitat



- Equips de producció - Equips de regulació - Col·lectors i inicis de muntants





6.08.3 Plànols d’aire comprimit - Esquemes generals:







6.08.4 Plànols de buit - Esquemes generals:



- Distribució. Plànols de planta, seccions i detalls. 1:100 distribució i 1:50 detalls: - Preses, indicant tipus



- Xarxes, indicant seccions - Equips de control i regulació - Centrals




6.09 Plànols de protecció contra incendi - Esquema general grafiant, amb notació DB SI.

- Connexions de servei i fonts de subministrament - Dipòsits de reserva - Línies i xarxes - Equips de mànega - Detectors - Polsadors d’alarma - Boques d’incendi - Ruixadors - Boques de columna seca

- Distribució de les instal·lacions de protecció contra incendi. Plantes. Notació DB SI. 1:100: - Sectorització amb indicació de sectors, EI dels sectors, portes tallafoc amb indicació de la EI i

recorreguts d’evacuació. - Locals de risc especial. - Centrals - Connexions de servei i fonts de subministrament - Dipòsits de reserva - Línies i xarxes - Detectors - Polsadors d’alarma - Equips de mànega - Ruixadors - Boques d’incendi - Boques de columna seca - Extintors - Hidrants

- Centrals de protecció contra incendi. Plànols acotats de planta, secció i detall, indicant, amb notació DB SI. 1:50:

- Equips - Bancades - Quadres de protecció i comandament - Fonts de subministrament - Dipòsits i reserves

- Detalls dels equips de protecció contra incendi. Plànols de planta amb secció i detalls de (1:50): - Extintors - Detectors i la seva fixació al sostre - Emplaçament dels equips de mànega, boques d’incendi, boques de columna seca, polsadors

d’alarma.




6.10 Plànols de protecció i seguretat

6.10.1 Plànols de protecció patrimonial - Definició de principi (plantejament magnètic / electrònic). - Esquema unifilar general i parcials de control. - Situació de la central de control i equips principals (amb detalls específics dels equips i instal·lacions,

segons complexitat). - S’adjuntarà la informació necessària per a la definició dels equips de vigilància i control de l’edifici i dels

accessos. - Es grafiarà la situació de les cambres de circuit tancat, el cablatge i el centre de control.

6.10.2 Plànols de parallamps - Esquema instal·lació de parallamps.

- Esquema grafiat damunt d’una secció esquemàtica de l’edifici, indicant: - Sistema extern - Sistema intern - Preses de terra

- Planta, seccions i detalls. 1:100: - Ubicació dels parallamps - Recorregut dels muntants - Ubicació de les preses de terra - Suports i connexions

6.10.3 Plànols de protecció contra les radiacions ionitzants - Instal·lacions de protecció de les instal·lacions especials. Protecció de plom a l’àrea de radiologia. - Plànols de planta amb seccions i detalls acotats de la protecció de plom, dels terres, de les parets, dels

sostres i de les obertures, indicant (1:100 distribució i 1:20 detalls): - Gruixos - Encavalcaments de les planxes - Portes i obertures - Pantalles de protecció de l’operador


DG.7 Equipament

Es realitzarà la següent documentació gràfica:

Plantes: les plantes dels equipaments es representaran a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de revestiments de mobiliari proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació adient.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels diferents tipus de mobiliari proposats indicant el material, les seves característiques tècniques i el sistema de fixació entre peces, etc.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents mobiliaris: trobada entre peces, trobada de la unió amb el paviment, trobada de la unió amb el sostre, etc. D’acord amb la codificació en planta, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.



DG.8 Urbanització

8.01 Plànols d’urbanització

8.01.1 Plànols de moviments de terres

Els plànols de moviments de terres es representaran a E:1/200, 1/100 ó 1/50. S’haurà de indicar l’estat actual del terreny així com l’estat final on s’especificaran els desmunts i els rebliments. Caldrà elaborar una documentació de superposició entre l’estat actual i l’estat modificat. A més, s’especificarà la informació que s’indica en els apartats següents de plantes i seccions i/o perfils:

Plantes.

En les plantes de la urbanització, caldrà situar els elements més rellevants de la urbanització que poden ser motiu de la realització dels moviment de terres (pe.: en les escoles, les pistes poliesportives).

Caldrà col·locar les cotes de nivell cada metre.

Seccions i/o perfils

S’hauran de representar en la urbanització, les seccions o els perfils originals del terreny, les seccions o els perfils modificats (on es situaran els elements representatius proposats) i, finalment, la superposició de les seccions o dels perfils (estat inicial i estat final).

Les seccions o perfils s’hauran de realitzar cada 5 metres de distància, i s’hauran de acotar les superfícies dels desmunts i/o dels rebliments per tal de poder fer un seguiment dels amidaments.

A més, caldrà col·locar les línies de cotes de terreny cada metre.

En les seccions i/o perfils, caldrà col·locar un esquema reduït de la planta on s’especifiquin les seccions realitzades.

8.01.2 Plànols de sistema estructural


Plantes: les plantes generals de la fonamentació i dels murs de contenció es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques de la fonamentació i dels murs de contenció s’hauran de representar a E:1/100 ó superior. S’hauran d’indicar els diferents tipus de tancaments proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació. Igualment, s’hauran de codificar els detalls de planta.

Plànols de fonaments:

Es grafiarà en planta, a escala 1:100 o superior, la ubicació dels fonaments dels diferents elements, donant-se les dades de replanteig amb detall, així com les coordenades dels eixos i interdistàncies, les seves dimensions acotades i els materials amb les corresponents característiques mecàniques i coeficients majoradors d’accions i minoradors de resistències.

Els plànols de fonaments, s’indicaran: - Numeració de murs. - Especificació gràfica de les dimensions de sabates, lloses, pilons, encepats i traves corresponents. - Cota de fonamentació. - Quadre de fonaments, definint les tres dimensions i l’armadura de cada un dels elements i els elements

tipus de trava, i les coordenades de replanteig dels elements. - Fatiga de càlcul del terreny i les seves característiques. - Característiques dels materials dels fonaments (resistències, dosificació, nivell de control). - Junts de dilatació, junts de retracció, etc.

Per a cada tipologia de fonaments s’indicaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.



Plànols de sistemes de contenció de terres:

En el cas de murs de contenció i murs pantalla s’hauran de donar alçats i seccions amb definició geomètrica i els armats de les diferents parts de l’estructura, així com els elements complementaris necessaris: murets guia, ancoratges provisionals o definitius, etc. Cal, també, que es grafiï el sistema de drenatge previst.

Els plànols de sistemes de contenció de terres, s’indicaran: - Secció i armat de tots els tipus de murs i pantalles de contenció de terres (indicant la clau per a la seva

identificació sobre les plantes corresponents). - Fatiga de càlcul del terreny i les seves característiques. - Característiques dels materials dels fonaments (resistències, dosificació, nivell de control). - Junts de dilatació.

Per a cada tipologia de mur o pantalla, s’indicaran les armadures que s’hauran de col·locar, identificant-les amb un número de posició, el seu calibre i separació, que hauran de coincidir amb els que s’hauran utilitzat en els plànols o croquis d’especejament.

8.01.3 Plànols de sistema de tancaments


Plantes: les plantes generals del sistema de tancaments es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques dels diferents components dels mateixos a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de tancaments proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació. Igualment, s’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels diferents tipus de tancaments de forma completa indicant tots els components que composen cada un dels elements així com les característiques i dimensions d’aquests. En les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents tancaments: trobades de juntes, trobada de la fixació entre elements, trobada de la unió entre els diferents components d’un mateix element, etc. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

8.01.4 Plànols del sistema d’acabats


Plantes: les plantes generals del sistema d’acabats es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques dels diferents components del sistema d’acabats (paviments) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació o representació gràfica. Igualment, s’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels diferents tipus de paviments de forma completa indicant tots els components que composen cada un dels elements així com les característiques i les seves dimensions. Finalment, en les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents paviments: trobades de juntes, trobada entre paviments, trobada de la vora, trobada amb la canal de recollida d’aigua perimetral, etc. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

8.01.5 Plànols de sistemes de condicionaments i serveis

Dels sistemes de condicionaments i serveis formen part els següents capítols: 8.01.5.01 Plànols de sanejament 8.01.5.02 Plànols d’aigua 8.01.5.03 Plànols d’electricitat 8.01.5.04 Plànols d’audiovisuals, dades i de control 8.01.5.05 Plànols de la instal·lació de protecció i seguretat



8.01.5.01 Plànols de sanejament

La documentació gràfica d’aquest capítol caldrà relacionar-la amb la documentació gràfica d’edificació i constarà dels plànols següents:

Plantes de drenatge :

Es representaran els drens, drens-col·lectors, pericons, pous, imbornals, baixants, canaletes, canonades i tubs de drenatge, identificant les característiques de cadascun.

Drenatge transversal 1:100:

Es representaran la planta i l’alçat de l’obra de drenatge i de l’explanació de l’entorn immediat, indicant els punts de replantejament per a les obres noves (o per a les existents que s’amplien).

Drenatge longitudinal 1:100:

Alineacions de drens i col·lectors amb totes les arquetes intercalades, indicant els elements de l’abocament i extracció d’aigua, a tipologia de les arquetes i dels col·lectors.

A peu de plànol es referenciaran les cotes de rasants a la secció de cada pericó; la distància a l’origen del dispositiu de drenatge; les cotes de la solera del col·lector i del fons del pericó; les distàncies parcials i el tipus i pendent del dren-col·lector.

Detalls del drenatge. Clavegueram 1:20:

Detalls necessaris per a definir la geometria i la composició de tots els elements contemplats en el Projecte: drens, col·lectors, drens-col·lectors, rebliments filtrants, pous, pericons, embornals, reixes.

Les aigües pluvials i les aigües residuals aniran a plànols separats. S’especificarà el diàmetre o tipus de secció de cada segment. En cas que sigui tot igual es podrà especificar amb unes notes. Els pous estaran numerats i tindran una simbologia diferent segons el seu tipus. Es dibuixaran els embornals amb els seus tubs de connexions, així com les parcel·les i les seves connexions.

Si és el cas s’indicaran les xarxes de regs existents que s’han de desviar amb el seu nou traçat. Es projectaran els drenatges de les zones ajardinades i es preveuran les dels equipaments. S’indicaran tots aquells que siguin propis del projecte i necessaris per il·lustrar amb precisió l’obra a executar: tipus de pous, tapes, reixes, embornals, seccions dels conductes, etc.

En tota la documentació gràfica relacionada es simbolitzaran els diferents elements que integren la instal·lació i s’adjuntaran les corresponents llegendes per a la correcta interpretació dels plànols. Les escales gràfiques indicades són orientatives, i, en qualsevol cas, caldrà ajustar-les a les necessitats de definició del projecte.

8.01.5.02 Plànols d’aigua

La documentació gràfica d’aquest capítol caldrà relacionar-la amb la documentació gràfica d’edificació i constarà dels plànols següents: Xarxa d’aigua freda sanitària:

- Esquema de la instal·lació d’aigua: - Connexió de servei de comptadors i vàlvules generals (indicant el dimensionament, les

característiques i cabal d’aigua). - Detalls de les xarxes de canonades, recorreguts i encreuaments. - Dipòsits d’acumulació - Grups de pressió indicant capacitat i materials. - Termoacumuladors de producció d’aigua calenta sanitària; enllaç amb calderes, sistema de

vàlvules, bombes i regulacions, indicant potència, capacitat i característiques. - Grup de tractament d’aigua - Col·lectors generals de distribució, vàlvules de seccionament zonal i bombes amb definició dels

diferents circuits. - Correntia de cadascun dels circuits - Identificació d’elements - Captadors solars



- Central hidràulica. 1:50 i 1:20 detalls: - Sala de màquines i equips principals i auxiliars. - Planta del local d’ubicació de dipòsits, grups de pressió, grup de tractament d’aigua, col·lectors,

bombes i conduccions indicant la seva posició, indicant característiques i dimensions de tots els elements.

- Posició i característiques de les bancades de màquines, de les cubetes de recollida d’aigües i de les boques de desguàs.

- Fontaneria general. 1:100: - Traçat de la canalització d’entrada d’aigua, subministrament, tractament i distribució. Arqueta de

connexió de servei i comptador, indicant el traçat des del punt de connexió de servei fins a l’edifici, cabals d’aigua a contractar, dimensionament i materials.

- Passamurs i ancoratges. - Descripció de les xarxes existents que cal desviar, amb el seu nou recorregut, i les que es

projectin. - Situació en planta de la xarxa de fontaneria. 1:100:

- Claus de pas - Ramals - Punts de consum

S’indicarà en tots els casos el dimensionament i els materials.

En tota la documentació gràfica relacionada es simbolitzaran els diferents elements que integren la instal.lació i s’adjuntaran les corresponents llegendes per a la correcta interpretació dels plànols. Les escales gràfiques indicades són orientatives, i, en qualsevol cas, caldrà ajustar-les a les necessitats de definició del projecte.

8.01.5.03 Plànols d’electricitat


- Electricitat - Esquema elèctric general. - Esquema unifilar de la instal·lació, situant:

- Connexions de servei - ET - QGBT - GE - Muntants (indicadors de seccions) - Quadres i subquadres (indicadors de potències)

- Connexió de servei. Esquema elèctric. - Esquema unifilar especificant gràficament:

- Connexions de servei - Equips comptadors (s’indicaran les característiques) - Maniobres - Proteccions (s’indicaran els valors) - Commutacions automàtiques

- Plànol de situació d’edifici i solar 1:200 i detalls1:50: - Punt d’entrada des del límit dels terrenys - Recorreguts - Punts de connexió amb l’EM o ET, o quadre de comptadors, etc. - Locals per a l’ús de la companyia subministradora i altres servituds

- Estació de mesurament, estació transformadora, locals de companyia, etc. representats a una escala adequada. 1:50:

- Plànols de planta, seccions i detalls



- Distribució i obra civil - Conjunt d’aparells (indicant referències)

- Grup electrogen. 1:50: - Plànols acotats de planta, seccions i detalls - Distribució i obra civil - Bancades - Emplaçament i conjunt d’aparells - Tubs d’escapament - Dipòsits de combustible, indicant la seva capacitat - Quadres de protecció i maniobra - Ventilacions i refrigeracions

- Grup electrogen. Esquema unifilar del sistema. - Maniobres - Commutacions - Proteccions i controls, indicant valors

- Xarxa general de terres. Plantes. 1:100: - Preses de terra, pous, piques - Anells d’enllaç - Barra general de terres, indicant seccions

- Esquema general de la xarxa de terres. 1:100: - Barra de terra general, indicant secció - Muntants, indicant secció - Barres de terra a sales d’operacions, radiologia, laboratoris, UVI (centres sanitaris) - Sistema de connexions dels diferents quadres i subquadres

- Preses de terra. - Plànol acotat de planta, secció i detall dels diferents tipus de preses de terra, pous, piques. 1:100: - Quadre general de baixa tensió QGBT. Esquema unifilar.

- Embarrats, indicant seccions - Proteccions, indicant valors - Interconnexions entre embarrats, entre aquests i GE, etc. - Sortides indicant ús i potència - Equips de mesura i control indicant característiques - Línies de reserva

- Quadre general de baixa tensió. Distribució i local. 1:50: - Plànols acotats de planta, seccions i detalls del QGBT i del local on està ubicat - Bancades - Proteccions - Estructures - Aïllaments

- Quadres i sub-quadres. Esquema. - Embarrats, indicant seccions - Proteccions, indicant valors - Interconnexions - Sortides, indicant ús i potències - Equips de mesura i control, indicant característiques - Línies de reserva

- Distribució de força motriu, i d’emergència. 1:100: - Plànols de planta - Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives - Línies i caixes, indicant seccions - Mecanismes i maniobres, indicant ús i tipus - Aparells i equips, simbolitzats amb llegendes descriptives

- Equips especials. 1:50:



- Plànols acotats de detalls d’aquells equips tipus (carrils, plaques de preses, embarrats, etc.) que, per la seves característiques, requereixen una execució o un disseny especial.

- Instal·lacions especials. 1:50: - Origen de les línies - Proteccions, indicant valors - Embarrats, indicant seccions - Línies i equips terminals, indicant seccions - Línies i xarxes de conductors de protecció, indicant seccions

- Instal·lacions especials. Quadres i sub-quadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives. 1:50: - Línies i caixes, indicant seccions - Mecanismes i maniobres, indicant ús i tipus - Proteccions, indicant valor i característiques - Equips simbolitzats i amb llegendes descriptives

- Enllumenat: - Distribució d’enllumenat. Plànols de planta. 1:100:

- Quadres i subquadres, simbolitzats i amb llegendes descriptives. - Línies i caixes, indicant seccions. - Enllumenat normal i d’emergència. - Mecanismes, indicant enceses, simbolitzats i amb llegendes descriptives - Aparells i equips d’enllumenat, indicant enceses, simbolitzats i amb llegendes descriptives

- Detalls enllumenat públic. 1:50: - S’indicaran tots aquells que siguin propis del projecte i necessaris per il·lustrar amb precisió l’obra a

executar: nivells d’il·luminació, canalitzacions, columnes, bàculs, lluminàries, etc..

En tota la documentació gràfica relacionada es simbolitzaran els diferents elements que integren la instal.lació i s’adjuntaran les corresponents llegendes per a la correcta interpretació dels plànols. Les escales gràfiques indicades són orientatives, i, en qualsevol cas, caldrà ajustar-les a les necessitats de definició del projecte.

8.01.5.04 Plànols d’audiovisuals, dades i de control


En aquest capítol es definirà la instal·lació de megafonia i control exterior:

Plànols de les instal·lacions audiovisuals i de dades: - Esquema

- Centrals, amplificadors i emissores - Fonts de subministrament - Línies i xarxes - Quadres i derivacions - Equips

- Plantes i seccions. 1:100 Distribució i 1:50 detall - Centrals, amplificadors, etc. - Xarxes i línies (amb indicació de valors) - Quadres de protecció de maniobra, etc. - Situació dels altaveus - Equips

Plànols de control: - Planejament magnètic / electrònic. - Esquemes unifilars generals i parcials de control. Esquemes en relació a altres instal·lacions

(parallamps, aigua, gas, telefonia, electricitat) - Equips de la central de control i instal·lacions, amb detalls específics dels equips i de les instal·lacions.




8.01.5.05 Plànols de protecció i seguretat

La documentació gràfica d’aquest capítol cadrà relacionar-la amb la documentació gràfica d’edificació i constarà dels plànols següents:

En aquest capítol es definiran gràficament els aspectes de seguretat activa i de seguretat passiva del recinte.

Seguretat activa:

Es definirà la ubicació en planta de: - Cambres i bàculs del circuit tancat de TV de vigilància tenint present el seu accionament, la seva

disposició, les àrees d’ombra. Esquema unifilar. - Barreres electròniques. Ubicació i abast dels detectors. Esquema unifilar. - Barreres volumètriques microones. Ubicació i abast dels detectors. Esquema unifilar. - Barreres infrarojos. Ubicació i abast dels detectors. Esquema unifilar. - Cables sensors de tanca. Ubicació i abast dels detectors. Esquema unifilar.

Seguretat passiva: - Murs perimetrals de formigó. Característiques. - Tanques perimetrals. Característiques, materials, dimensionat. - Concertines. Característiques, materials, dimensionat. (Per a centres penitenciaris).


8.01.6 Plànols de Mobiliari urbà


Plantes: les plantes generals del mobiliari es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els elements de mobiliari proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva). S’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva de cada mobiliari de forma completa (indicant el fonament, el paviment, la fixació, etc). Caldrà incorporar una llegenda on s’indiquin les característiques de cada un dels materials. En les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents paviments: trobades amb el fonament i trobades de les fixacions del mobiliari amb els fonaments. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

8.02 Plànols de vials

S’elaborarà la següent documentació gràfica:

Plantes: les plantes generals dels vials i dels accessos es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques dels diferents vials i accessos s’hauran de representar a E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els diferents tipus de vials i accessos proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva) mitjançant la utilització d’un sistema de codificació o representació gràfica. Igualment, s’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels diferents vials i accessos de forma completa indicant tots els components que



composen cada un dels elements així com les característiques i dimensions d’aquests components per tal de garantir la seva posada en obra (pe. vial interior del solar, caldrà representar la secció tipus del mateix indicant les capes de sub-base, la seva impermeabilització, la solera de formigó i la capa d’acabat del vial; en la llosa de formigó s’haurà d’indicar l’armat corresponent –diàmetre i la separació entre barres– i en la capa d’acabat, s’haurà d’especificar el llit de recolzament –capa de morter i/o capa de sorra – i la pròpia capa d’acabat; finament, caldrà especificar, en una llegenda, les característiques de cada un dels materials que composen els vials). En les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars dels diferents paviments: trobades de juntes, trobada entre paviments, trobada de la vora, trobada amb la canal de recollida d’aigua perimetral, trobada amb tapes de registre, etc. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

8.03 Plànols de jardineria


Plantes: les plantes generals de jardineria es representaran a E:1/400, 1/200 ó 1/100, i les plantes específiques E:1/100 ó 1/50. S’hauran d’indicar els elements de jardineria proposats (d’acord amb el indicat a la memòria constructiva). S’hauran de codificar els detalls de planta.

Seccions constructives: les seccions constructives es representaran a E:1/20 ó 1/10. Caldrà realitzar una secció constructiva dels elements de jardinera (indicant el fonament, la vorada, l’escossell, les capes de terres, etc). Caldrà incorporar una llegenda on s’indiquin les característiques de cada un dels materials. En les seccions, es codificaran els detalls constructius a realitzar.

Detalls dels punts singulars: els detalls dels punts singulars es representaran a E:1/5, 1/2 ó 1/1. Caldrà realitzar els detalls dels punts singulars de la jardineria: escossells, trobades amb vorades, etc. D’acord amb la codificació en planta o secció, cada detall haurà de disposar del seu corresponent codi.

DG.9 Instal·lacions provisionals d’obra

9.01 Plànols d’instal·lacions provisionals d’obra


Plantes, seccions i detalls: s’haurà de realitzar la representació gràfica de tots aquells elements que siguin necessaris per tal d’implantar la instal·lació provisional d’obra d’acord amb el indicat en la memòria constructiva. La documentació gràfica de cada un dels elements haurà de correspondre amb el indicat per cada capítol d’obra amb les escales gràfiques que s’especifiquen.

9.02 Plànols de varis

S’elaborarà la següent documentació gràfica:

Plantes, seccions i detalls: s’haurà de realitzar la representació gràfica de tots aquells elements que siguin necessaris d’acord amb el descrit en la memòria constructiva. La documentació gràfica de cada un dels elements haurà de correspondre amb el indicat per cada capítol d’obra amb les escales gràfiques que s’especifiquen.

3.PC Plec de condicions

El Plec de Condicions constarà de,

PC.1 Plec de prescripcions tècniques particulars 1.01 Prescripcions sobre els materials 1.02 Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra 1.03 Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat

PC.1 Plec de prescripcions tècniques particulars



El Plec de prescripcions tècniques particulars consta dels següents documents: - Prescripcions sobre els materials - Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra - Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat

1.01 Prescripcions sobre els materials

Per confeccionar el Plec de prescripcions tècniques de materials, el Projectista utilitzarà el Banc de plecs de prescripcions tècniques particulars contingut en el Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ (G-PLC-01) vigent, associat al Banc de Preus de GISA – EDIFICACIÓ.

Els plecs dels materials es gestionen mitjançant l’aplicació informàtica corresponent de la metodologia de gestió de projectes i obres TCQ2000 de GISA, la qual el Projectista n’haurà de disposar.

En el cas que el Projecte, contempli famílies de materials no recollides al Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, el Projectista haurà de redactar i proposar a GISA, per a la seva aprovació, els plecs corresponents. S’ha de procurar reduir al mínim la generació de plecs de nova creació o modificats.

Aquests plecs de nova creació, caldrà aportar-los en paper i suport informàtic (en format TCQ2000), i complementaran i prevaldran sobre les corresponents famílies de plecs del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ.

El Projectista posarà cura en la codificació de les famílies dels elements dels materials perquè aquests tinguin l’adequada resposta, concordant amb la codificació de les famílies del Plec de Condicions Tècniques de GISA- EDIFICACIÓ, per una banda; i per l’altra, s’haurà controlar que tots els materials tinguin els seu plec associat, ja sigui directament del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, un plec modificat o bé un plec de nova creació.

El Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, no caldrà adjuntar-lo en els exemplars del projecte en format paper, si no que en cada còpia en format PDF del Projecte s’incorporarà l’esmentat Plec de Condicions tal i com s’obté de la web de GISA.

El Projectista afegirà en els exemplars del projecte els plecs de nova creació, en format paper i suport PDF indicant la seva prevalença sobre els plecs del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ.

1.02 Prescripcions en quant a l’execució per unitats d’obra

Per confeccionar el Plec de prescripcions tècniques de les partides/unitats d’obra, el Projectista utilitzarà el Banc de plecs de prescripcions tècniques particulars contingut en el Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ (G-PLC-01) vigent, associat al Banc de Preus de GISA – EDIFICACIÓ.

Els plecs de les partides d’obra es gestionen mitjançant l’aplicació informàtica corresponent de la metodologia de gestió de projectes i obres TCQ2000 de GISA, la qual el Projectista n’haurà de disposar.

En el cas que el Projecte, contempli famílies de partides d’obra no recollides al Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, el Projectista haurà de redactar i proposar a GISA, per a la seva aprovació, els plecs corresponents. S’ha de procurar reduir al mínim la generació de plecs de nova creació o modificats.

Aquests plecs de nova creació, caldrà aportar-los en paper i suport informàtic (en format TCQ2000), i complementaran i prevaldran sobre les corresponents famílies de plecs del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ.

El Projectista posarà cura en la codificació de les famílies de les partides d’obra perquè aquests tinguin l’adequada resposta, concordant amb la codificació de les famílies del Plec de Condicions Tècniques de GISA - EDIFICACIÓ, per una banda; i per l’altra, s’haurà controlar que totes les partides d’obra tinguin els seu plec associat, ja sigui directament del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, un plec modificat o bé un plec de nova creació.



El Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ, no caldrà adjuntar-lo en els exemplars del projecte en format paper, si no que en cada còpia en format PDF del Projecte s’incorporarà l’esmentat Plec de Condicions tal i com s’obté de la web de GISA.

El Projectista afegirà en els exemplars del projecte els plecs de nova creació, en format paper i suport PDF indicant la seva prevalença sobre els plecs del Plec de Condicions Tècniques del Banc de GISA – EDIFICACIÓ.

Control de les unitats d’obra:

El Projectista haurà de definir els controls i/o les verificacions de les diferents unitats d’obra (*) que s’hauran de realitzar durant la fase d’execució de les obres per tal de comprovar la seva conformitat amb l’indicat en el projecte.

També, haurà de prescriure les mesures a adoptar a l’hora de l’execució de les obres dels elements singulars de cara a garantir la seva posada en obra. Igualment, haurà de prescriure les mesures a adoptar per tal d’assegurar la compatibilitat entre els diferents materials, elements i sistemes constructius tant en la fase d’execució de les obres, d’ús i manteniment de l’edifici.

(*) El control dels materials d’obra i els assaigs pel control d’execució de l’obra queden inclosos en el Pla d’Assaigs, que s’adjunta en l’annex AN qm. Les verificacions de les diferents unitats d’obra a realitzar durant la fase d’execució queden recollides en l’apartat 4 del citat annex “Activitats importants a controlar”.

1.03 Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat

El Projectista haurà de definir les verificacions i/o proves finals a realitzar sobre l’edifici acabat per tal de comprovar que l’edifici compleix amb les prestacions definides en el projecte.

4.EA Estat d’amidaments

Per a l’elaboració de l’Estat d’amidaments es tindran en compte el que tot seguit s’indica.

Estructuració de l’estat d’amidaments:

L’estructuració de la informació s’haurà de realitzar d’acord amb la introducció de dades de la memòria constructiva.

El capitulat corresponent a l’Estat d’amidaments és:

0N Obra Nova

0R Obra Reforma

00 Enderrocs i serveis afectats 00.01 Enderrocs 00.02 Serveis afectats

01 Moviment de terres 01.01 Moviment de terres

02 Sistema estructural 02.01 Fonaments 02.02 Sistemes de contenció de terres 02.03 Estructura

03 Sistema d’envolvent 03.01 Envolvent sota rasant 03.01.01 Soleres 03.01.02 Murs 03.02 Envolvent sobre rasant 03.02.01 Cobertes



03.02.02 Façanes 03.02.03 Sostres 03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

04 Sistema de compartimentació 04.01 Elements divisoris verticals 04.01.01 Envans i elements divisoris 04.01.02 Fusteria i serralleria interior 04.02 Elements divisoris horitzontals 04.02.01 Paviments elevats 04.02.02 Cels rasos

05 Sistema d’acabats interiors 05.01 Revestiments de paraments verticals 05.02 Revestiments de paraments horitzontals 05.02.01 Paviments 05.02.02 Sostres

06 Sistema de condicionaments i instal·lacions 06.01 Sanejament 06.01.01 Evacuació d’aigües (clavegueram, drenatge) 06.01.02 Evacuació de residus 06.02 Aigua

06.02.01 Consum d’aigua (aigua freda sanitària, aigua calenta sanitària, energia solar tèrmica)

06.02.02 Vapor 06.03 Electricitat 06.03.01 Electricitat (subministrament de xarxa, font pròpia) 06.03.02 Enllumenat interior 06.04 Combustible 06.04.01 Subministrament de combustible i comburent 06.04.02 Evacuació de residus 06.05 Climatització i ventilació 06.05.01 Calefacció 06.05.02 Climatització 06.05.03 Ventilació 06.06 Audiovisuals, dades i control 06.06.01 Audiovisuals i de dades 06.06.02 Control 06.07 Transport 06.07.01 Transport de persones (transport vertical, transport horitzontal) 06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts 06.08 Gasos medicinals 06.08.01 Oxigen 06.08.02 Altres gasos 06.08.03 Aire comprimit 06.08.04 Buit 06.09 Protecció contra incendi 06.10 Protecció i seguretat 06.10.01 Protecció patrimonial 06.10.02 Parallamps 06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

07 Equipament 07.01 Equipament

08 Urbanització 08.01 Urbanització 08.01.01 Moviment de terres



08.01.02 Sistema estructural 08.01.03 Sistema de tancaments 08.01.04 Sistema d’acabats

08.01.05 Sistema de condicionaments i serveis (sanejament, aigua, electricitat, audiovisuals, dades i control, protecció i seguretat)

08.01.06 Mobiliari urbà 08.02 Vials 08.03 Jardineria

09 Instal·lacions provisionals d’obra 09.01 Instal·lacions provisionals d’obra 09.02 Varis


Si un mateix projecte conté obra nova coexistint amb obra reforma, caldrà repetir l’estructura dels capítols per a cada una de les actuacions.

Els amidaments hauran de ser detallats segons els capítols indicats a l’apartat de l’estructuració. Caldrà que les partides continguin les especificacions i/o descripcions tècniques necessàries per tal de que en l’apartat del pressupost es puguin realitzar la seva valoració.

Caldrà que els amidaments estiguin referits a dades existents en els plànols, per poder realitzar una traçabilitat entre els diferents documents que composen el projecte, amb les precisions necessàries que permetin la fàcil comprovació dels elements identificats o codificats en els plànols generals o de detall. És a dir, hi ha d’haver una correspondència que permeti identificar els amidaments.

La documentació de l’estat d’amidament caldrà lliurar-la, en tots els casos, tant en format paper com en suport informàtic i PDF.

Per a la confecció de l’estat d’amidaments, en base a la metodologia aplicada per GISA, s’utilitzarà l’aplicació corresponent del sistema informàtic TCQ2000, que el Projectista n’haurà de disposar.

Criteris d’amidament:

Els criteris d’amidament són els establerts en el Banc de plecs de GISA. Si es modifiquen els que figuren en el Banc de plecs d’elements simples i partides d’obra de GISA, caldrà la seva autorització expressa. Per defecte, sempre prevaldran els criteris que figuren en l’esmentat banc.

En cas de modificació de criteri degudament autoritzat, o criteri inexistent, en el Banc de plecs d’elements simples i partides d’obra de GISA, s’haurà d’especificar, amb el major detall possible, el criteri adoptat a l’hora de realitzar els amidaments, i caldrà indicar explícitament que aquests amidaments es faran amb el criteri indicat a l’hora de certificar l’obra.

5.PR Pressupost

Per a l’elaboració del Pressupost es tindrà en compte les prescripcions que s’indiquen a continuació.

Estructuració del pressupost:

L’estructuració de la informació s’haurà de realitzar d’acord amb la introducció de dades de l’estat d’amidaments.

Els capitulat corresponent al Pressupost d’edificació és:

0N Obra nova

0R Obra reforma

SS Pressupost de Seguretat i Salut

GR Pressupost de Gestió de Residus



00 Enderrocs i serveis afectats 00.01 Enderrocs 00.02 Serveis afectats

01 Moviment de terres 01.01 Moviment de terres

02 Sistema estructural 02.01 Fonaments 02.02 Sistemes de contenció de terres 02.03 Estructura

03 Sistema d’envolvent 03.01 Envolvent sota rasant 03.01.01 Soleres 03.01.02 Murs 03.02 Envolvent sobre rasant 03.02.01 Cobertes 03.02.02 Façanes 03.02.03 Sostres 03.02.04 Fusteria i serralleria exterior

04 Sistema de compartimentació 04.01 Elements divisoris verticals 04.01.01 Envans i elements divisoris 04.01.02 Fusteria i serralleria interior 04.02 Elements divisoris horitzontals 04.02.01 Paviments elevats 04.02.02 Cels rasos

05 Sistema d’acabats interiors 05.01 Revestiments de paraments verticals 05.02 Revestiments de paraments horitzontals 05.02.01 Paviments 05.02.02 Sostres

06 Sistema de condicionaments i instal·lacions 06.01 Sanejament 06.01.01 Evacuació d’aigües (clavegueram, drenatge) 06.01.02 Evacuació de residus 06.02 Aigua

06.02.01 Consum d’aigua (aigua freda sanitària, aigua calenta sanitària, energia solar tèrmica)

06.02.02 Vapor 06.03 Electricitat 06.03.01 Electricitat (subministrament de xarxa, font pròpia) 06.03.02 Enllumenat interior 06.04 Combustible 06.04.01 Subministrament de combustible i comburent 06.04.02 Evacuació de residus 06.05 Climatització i ventilació 06.05.01 Calefacció 06.05.02 Climatització 06.05.03 Ventilació 06.06 Audiovisuals, dades i control 06.06.01 Audiovisuals i de dades 06.06.02 Control 06.07 Transport 06.07.01 Transport de persones (transport vertical, transport horitzontal)



06.07.02 Transport de mercaderies i matèries inerts 06.08 Gasos medicinals 06.08.01 Oxigen 06.08.02 Altres gasos 06.08.03 Aire comprimit 06.08.04 Buit 06.09 Protecció contra incendi 0610 Protecció i seguretat 06.10.01 Protecció patrimonial 06.10.02 Parallamps 06.10.03 Protecció contra les radiacions ionitzants

07 Equipament 07.01 Equipament

08 Urbanització 08.01 Urbanització 08.01.01 Moviment de terres 08.01.02 Sistema estructural 08.01.03 Sistema de tancaments 08.01.04 Sistema d’acabats

08.01.05 Sistema de condicionaments i serveis (sanejament, aigua, electricitat, audiovisuals, dades i control, protecció i seguretat)

08.01.06 Mobiliari urbà 08.02 Vials 08.03 Jardineria

09 Instal·lacions provisionals d’obra 09.01 Instal·lacions provisionals d’obra 09.02 Varis


Elaboració del pressupost:

Per confeccionar el Pressupost, el Projectista utilitzarà el Banc de preus d’elements simples i partides d’obra de GISA, o, en casos especials, l’específic que GISA indiqui, en base a les característiques de l’actuació.

Els elements del esmentat Banc estan codificats segons una estructura determinada, la qual el Projectista haurà de mantenir. Els elements que es facin servir del Banc, s’inclouran en el pressupost sense cap modificació. En cas que el Projectista consideri oportú afegir al pressupost elements que no figurin al Banc o fer qualsevol modificació en els existents, aquest haurà d’elaborar una proposta, que es lliurarà a GISA per a la seva aprovació.

S’han d’utilitzar sempre que existeixin les partides indicades en el Banc de GISA. En cas de que no existeixi cap partida en el Banc de GISA, s’haurà de crear una partida nova seguint els criteris i l’ordre que indiquem a continuació: la funció de la partida (pe. aïllament), la forma del producte (pe. plaques), la naturalesa del producte (pe. poliestirè), la fabricació del producte (pe. extrudit), les seves dimensions (pe. 120 x 60 x 3 cm), el procediment de col·locació (pe. fixat amb tacs), el lloc de col·locació (pe. als sostres), els accessoris i els treballs que s’inclouen en la mateixa.

Per a la confecció del pressupost, en base a la metodologia aplicada per GISA per a l’establiment i el seguiment dels paràmetres de cost, temps i qualitat, s’utilitzarà l’aplicació corresponent del sistema informàtic TCQ2000, que el Projectista n’haurà de disposar.

Justificació de preus:

Es definiran, d’acord amb el Banc de preus d’elements simples i partides d’obra de GISA: - Elements simples: mà d’obra, materials a peu d’obra i maquinària. - Elements compostos, detallant els seus components.



- Partides d’obra. En cada partida, que haurà d’estar necessàriament descomposta, caldrà que figurin separadament els elements de la mà d’obra, dels materials, de la maquinària i/o els elements compostos.

Cal remarcar que el Projectista ha de repercutir en els preus de nova creació les dificultats d’execució dels treballs i condicionants de disseny.

No s’aplicarà cap coeficient en concepte de despeses indirectes ni de despeses auxiliars, si GISA no ho indica expressament.

Partides alçades:

Com a norma general, el pressupost del projecte no inclourà partides alçades (PA), excepte aquelles que expressament consideri i aprovi GISA. Les partides alçades s’integraran dins dels capítols a que corresponguin.

En particular, s’inclouran en el pressupost del projecte, - Una PA a justificar per la Seguretat i Salut a l’obra, en base a l’Estudi de Seguretat i Salut - Una PA a justificar per la Gestió de Residus a l’obra, en base a l’Estudi de Gestió de Residus definit. - Si és el cas, PA d’abonament íntegre en concepte d’ajuts de ram de paleta als instal·ladors - Si és el cas, PA a justificar segons pressupost de companyia en concepte de escomeses d’instal·lacions

Pressupost d’execució material (PEM) i d’execució per contracte (PEC):

El Pressupost d’execució material s’organitzarà segons la estructura abans indicada.

Si un mateix projecte conté obra nova coexistint amb obra reforma, caldrà repetir l’estructura dels capítols per a cada una de les actuacions.

El PEM serà la suma dels productes dels preus de totes les partides/unitats d’obra, pels amidaments respectius, més les partides alçades (Estudi de seguretat i salut , ajuts de ram de paleta a les instal·lacions, escomeses i d’altres, si és el cas).

El Pressupost d’execució per contracte de l’obra (PEC) s’obtindrà afegint al Pressupost d’execució material, els coeficients del 13% de Despeses generals, del 6% de Benefici industrial, i el de l’IVA corresponent.

Documentació econòmica:

La documentació econòmica que s’haurà d’adjuntar en el projecte, tota en format TCQ2000, serà: 1. Els Quadres de preus núm. 1 i núm. 2 2. La Justificació de preus. 3. El Pressupost i el Resum del pressupost amb l’estructuració indicada (incloent l’import del pressupost de

l’Estudi de seguretat i salut). 4. L’últim full quedarà configurat, sempre prèvia indicació/ validació per part de GISA, de la següent manera:

- Pressupost d’execució material de l’obra (PEM): - Despeses generals (13%) - Benefici industrial (6%) - IVA corresponent Obtenint-ne, per la suma dels conceptes anteriors el pressupost d’execució per contracte de l’obra (PEC). I caldrà afegir a continuació els següents conceptes: - Import del pressupost del Pla de Control de Qualitat - IVA corresponent Obtenint-ne, per la suma dels conceptes anteriors el pressupost de contracte del Pla de Control de Qualitat .



Fitxes

A continuació indiquem les diferents fitxes que s’han d’incorporar en els projectes:

1. Fitxes de la memòria descriptiva

El Projectista o Projectistes ompliran i signaran les fitxes i declaracions indicades seguidament, i les situaran a la part del projecte que correspongui segons les indicacions del present. Les fitxes són:

FITXA 01 Agents del projecte

FITXA 02 Dades urbanístiques

FITXA 03 Quadre de superfícies

FITXA 04 Resum de característiques econòmiques (Obres PEF + ICF sense CQ – Equipaments)

FITXA 04 Resum de característiques econòmiques (ICF – Equipaments)

FITXA 05 Dades de contractació de subministraments i serveis 2. Fitxes de l’annex AN.qm Qualitat i Medi Ambient

El Projectista o Projectistes ompliran i signaran, quan en la convocatòria del concurs s’indiqui que el projecte està subjecte al Sistema Integrat de Gestió de GISA, les fitxes i taules indicades seguidament. Aquestes s’hauran de situar a la part indicada de l’annex AN.qm Qualitat i Medi Ambient:

FITXA 06. Taula d’identificació i avaluació dels aspectes ambientals particulars.

FITXA 07 Línies d’actuació ambiental per projectes. Requisits ambientals aplicables. Integració de les línies. 3. Fitxa de l’assegurament de la qualitat del projecte

El Projectista o Projectistes hauran d’entregar complimentada, quan en la convocatòria del concurs s’indiqui que el projecte està subjecte al Sistema Integrat de Gestió de GISA la present Guia de Contingut Documental del COAC conjuntament amb el projecte bàsic.

FITXA 08 Guia de Contingut Documental del COAC en fase de projecte d’execució

Comentaris: La fitxa 03 Quadre de superfícies, en els casos que la convocatòria del projecte contempli Ampliació i Obra Reforma, cal omplir-la dues vegades, una, per l’Ampliació i, l’altra, per l’Obra Reforma. Igualment, en relació al resum de característiques econòmiques, s’han creat dues fitxes 04 diferents: una, per aquelles obres que no estan sotmeses a l’Institut Català de Finances i, l’altra, per aquelles obres que estan sotmeses a l’Institut Català de Finances. El Projectista haurà de consultar a GISA al començament del projecte si aquest està subjecte a l’Institut Català de Finances o no i col·locarà la fitxa corresponent. Finalment, en els casos d’0bra Reforma, la fitxa 05 de Dades de contractació de subministraments i serveis només cal omplir aquelles dades que hagin variat.



FITXA 01 Agents del projecte

Projecte:

Títol del projecte:

Emplaçament:

Clau:

Promotor/s:

Departament NIF

Representat per Gestió d’infraestructures, sa. GISA NIF A-59-377135

Adreça Carrer Josep Tarradellas núm. 20-30

Municipi Barcelona Codi Postal 08029

Projectista/es:

Empresa NIF

Representat per:

Arquitecte NIF

Col·legiat Correu electrònic Telèfon

Adreça núm.

Municipi Codi Postal

Tècnics col·laboradors:

Càlcul d’estructura:

Empresa NIF

Responsable NIF

Correu electrònic Telèfon

Adreça núm.


Càlcul d’instal·lacions:

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.


Altres:

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.




Altres tècnics o empreses col·laboradores:

Estudi geotècnic:

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.


Estudi de seguretat i salut:

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.


Qualitat i Medi Ambient

Apartat de Qualitat

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.


Apartat de Medi Ambient

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.


Estudi de Gestió de Residus:

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.


Estudi de Patologies:

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.




Manual d’ús i manteniment:

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.


Altres:

Empresa NIF

Responsable NIF


Adreça núm.




FITXA 02 Dades urbanístiques

Projecte:


Emplaçament:

Clau:

Dades urbanístiques: Planejament general vigent Data d’aprovació Planejament complementari vigent Data d’aprovació Qualificació urbanística Classificació del sòl Usos previstos pel planejament Superfície de la parcel·la

Condicions d’edificació Paràmetres normativa Paràmetres projecte Parcel·la mínima: m2 Parcel·la de projecte: m2 Ocupació de parcel·la: % sòl Ocupació de parcel·la: % sòl Volum edificable: m3/m2 sòl Volum edificat : m3/m2 sòl Sostre edificable: m2/m2 sòl Sostre edificat: m2/m2 sòl Alçada reguladora: m Alçada reguladora

edificada: m

Separació a límit de parcel·la:

m Separació a límit de parcel·la:

m

Separació a carrer /s: m Separació a carrer /s: m Profunditat edificable: m Profunditat edificada: m Alçada màx./mín. planta baixa:

m Alçada lliure planta baixa: m

Alçada mínima planta pis: m Alçada lliure planta pis: m Condicions especials: Condicions especials



FITXA 03 Quadre de superfícies

Projecte:


Emplaçament:

Clau: Superfícies útils

Planta Clau de local Denominació del local

Superfície segons programa

Superfície segons projecte

TOTAL Superfície útil Superfícies construïdes

Planta Superfície construïda edificada (100%) Superfície de porxos, terrasses .... Total

%

TOTAL Superfície construïda Superfícies urbanitzades

Localització Superfície urbanitzada

TOTAL Superfície urbanitzada



FITXA 04 Resum de característiques econòmiques (Obres PEF + ICF sense CQ)

Projecte:


Emplaçament:

Clau:

Superfície parcel·la ocupada m2 0,00m2Superfície parcel·la sense ocupar m2 0,00m2Superfície parcel·la total m2 0,00m2

% % import %#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!

0,00 € #¡DIV/0!0,00 € #¡DIV/0!

#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!

PEM / superfície obra nova € / m2 #¡DIV/0! € / m2PEM / superfície obra reforma € / m2 #¡DIV/0! € / m2PEM / superfície urbanització € / m2 #¡DIV/0! € / m2PEM / supressió barreres € / m2 0,00 € / m2Percentatge de la Seguretat i Salut % #¡DIV/0! %Percentatge de la Gestió de Residus % 0,00%

08 Urbanització

Superfície construïda obra novaSuperfície construïda obra reformaSuperfície urbanitzada

Obra nova Obra reforma

0,000,000,00

PEM Pressupost d’execució material per capitols

PEC Pressupost per contracte del Pla de control de qualitat

0,00 €

07 Equipament

04 Sistema de compartimentació

PEC Pressupost total d’execució per contracte

09 Instal.lacions provisionals d'obra

01 Moviment de terres

03 Sistema d'envolvent02 Sistema estructural

06 Sistema d'acondicionaments i instal·lacions

00 Enderrocs, gestió de residus i serveis afectats

05 Sistema d'acabats interiors

Total

SS Estudi de seguretat i salut

PEM Pressupost d’execució material 0,00 €SS Estudi de gestió de residus

0,00 €

importimport

Despeses indirectes#¡DIV/0!#¡DIV/0!

PEC / superficie obra novaPEC / superficie obra reformaPEC / superfície urbanització#¡DIV/0!

#¡DIV/0!#¡DIV/0!

Percentatge del Control de qualitatPEC / supressió barreres

PEM Pressupost total d'execució material13 % Despeses generals

Pressupost total del Pla de control de qualitat0,00 €0,00 €

Pressupost del Pla de control de qualitat (PEC sense IVA)

0,00

Repercussions

Superfícies

0,00 €0,00 €

6 % Benefici industrialTotal16 % IVAPEC Pressupost total d’execució per contracte

0,00 €0,00 €0,00 €



FITXA 04 Resum de característiques econòmiques (ICF)

Projecte:


Emplaçament:

Clau:

Superfície parcel·la ocupada m2 0,00 m2Superfície parcel·la sense ocupar m2 0,00 m2Superfície parcel·la total m2 0,00 m2

% % import %#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!

0,00 € #¡DIV/0!0,00 € #¡DIV/0!

#¡DIV/0! #¡DIV/0! 0,00 € #¡DIV/0!

PEM / superfície obra nova € / m2 #¡DIV/0! € / m2PEM / superfície obra reforma € / m2 #¡DIV/0! € / m2PEM / superfície urbanització € / m2 #¡DIV/0! € / m2PEM / supressió barreres € / m2 0,00 € / m2Percentatge de la Seguretat i Salut % #¡DIV/0! %Percentatge de la Gestió de Residus % 0,00 %

#¡DIV/0! Percentatge del Control de qualitat#¡DIV/0! Despeses indirectes

0,00 PEC / supressió barreres#¡DIV/0! PEC / superfície urbanització#¡DIV/0!

Repercussions

Superfícies

PEM Pressupost d’execució material per capitols

PEC / superficie obra novaPEC / superficie obra reforma

#¡DIV/0!

PEM Pressupost total d'execució material

Total

SS Estudi de seguretat i salut

import

05 Sistema d'acabats interiors 0,00 € 0,00 €04 Sistema de compartimentació 0,00 € 0,00 €

Pressupost del Pla de control de qualitat

0,00 € 0,00 €

GR Estudi de gestió de residus

09 Instal.lacions provisionals d'obra 0,00 €

0,00 €

0,00 €

03 Sistema d'envolvent 0,00 €

PEC Pressupost per contracte del Pla de control de qualitat


0,00 €

0,00 €


00 Enderrocs, gestió de residus i serveis afectats 0,00 €

Superfície construïda obra novaSuperfície construïda obra reformaSuperfície urbanitzada

0,00 €

0,000,000,00

0,00 €

import

0,00 €0,00 €

0,00 €

0,00 €

0,00 € 0,00 €07 Equipament 0,00 €

PEM Pressupost d’execució material 0,00 €

08 Urbanització

06 Sistema de condicionaments i instal·lacions

PEC Pressupost d'execució per contracte

0,00 €0,00 €0,00 €0,00 €

Pressupost del Pla de control de qualitat (PEC sense IVA) 0,00 €

0,00 €

02 Sistema estructural 0,00 €

Obra nova Obra reforma

01 Moviment de terres 0,00 €

13 % Despeses generals 6 % Benefici industrialTotal16 % IVA



FITXA 05 Dades de contractació de subministraments i serveis

Projecte:


Emplaçament:

Clau:

Sanejament:

Localització xarxa publica Profunditat Sistema separatiu / unitari

Aigua:

Cabal a contractar m3/h Cabal de càlcul Cabal d’instal·lació Diàmetre de connexió de servei Posició de comptador

Electricitat:

Potència a contractar Potència de càlcul Potència instal·lada Posició connexió de servei

Combustible:

Gas Cabal a contractar m3/ h. Cabal de càlcul Cabal d’instal·lació Diàmetre de connexió de servei Posició de comptador

Gas-oil

Capacitat del tanc en litres Posició de la zona de càrrega Posició del tanc



FITXA 06. Taula d’identificació i avaluació dels aspectes ambientals particulars

TAULA D’IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS

ASPECTES AMBIENTALS PARTICULARS EDIFICACIÓ OBRA CIVIL

OBRA: CLAU:


VECTOR D/X (1) ASPECTE AMBIENTAL Valoració (2) Sign.

(3) Línies associades

(D/X) (1) D/X Afectació a comunitats vegetals (inclosos espais naturals protegits) FD201/ FX202 FLORA I

FAUNA D/X Afectació a comunitats animals FD202 / FX202 / FX203 D/X Afectació al sistema hídric de la zona (protegit o no protegit) HD203 / HX204 / HX205 HIDRO-

LOGIA D Reaprofitament d‘aigües HD204 D Afectació a les propietats físiques del sòl SD203

D/X Destrucció de la terra vegetal SD204 / SX208 SÒL I

SUBSÒL X Afectació a la orografia del terreny (erosió) SX209

D Consum de materials amb components reciclats MD205 MATERIALS I SIST.

CONSTR. D Consum de materials no tòxics MD206 D Generació de residus petris (enderroc) RD203 D Reutilització de materials/residus d’altres activitats RD204

D/X Percentatge de residus valoritzats front al total de residus generats (en base als certificats de gestió) RD202 / RX201 RESIDUS

X Volum de terres i pedres reutilitzats a la pròpia obra, en una altra o bé en rebliments i restauracions (en base a certificats de reutilització, a subscriure entre l’obra d’origen i la de destí)

SX201

D Contaminació odorífera externa AD206 D Contaminació sonora externa AD207 X Generació de pols i projeccions de materials AX202

ATMOS-FERA

X Emissions de substàncies tòxiques a l’atmosfera AX203 D Consum d’energia fotovoltàica ED209 ENERGIA D Consum d’energies renovables ED210 D Afectació a la mobilitat de la població PD201 D Afectació al patrimoni arquitectònic PD202 POBLACIÓ X Afectació a la seguretat de la població durant l’obra PX207

PAISATGE X Alteració temporal del paisatge GX201

TOTAL ACTUACIÓ (4)

NIVELL CRITICITAT AMBIENTAL (5)

(1) D/X: Aspecte referit a la fase de disseny (D) o a la fase d’execució (X) (2) Valoració: Únicament cal valorar els aspectes que siguin aplicables a l’actuació.

Per aquells que ho siguin, valorar l’afecció a cadascun dels aspectes, assignant un valor de 1 (menys afecció), 2 o 3 (més afecció).

(3) Sign.: Seran significatius aquells aspectes que hagin estat valorats amb una afecció de 3. Es marcaran amb un “x” en aquesta columna.

(4) Total actuació: sumatori dels valors assignats als diferents aspectes.

(5)

- Valor del total d’actuació ≥ 30 punts – Crítica (nivell 1)

- Valor del total d’actuació < 30 punts – Menys Crítica



G-PLP-08v08 Plec de prescripcions per a l’assistència tècnica de redacció de projectes d’Edificació - Fase: Execució (26.06.08) Pàgina 141 de 167 Pàgina 141 de 167

FITXA 07 Línies d’actuació ambiental per projectes. Requisits ambientals aplicables. Integració de les línies.

LÍNIES D’ACTUACIÓ AMBIENTAL per projectes.

REQUISITS ambientals aplicables. INTEGRACIÓ de les línies. EDIFICACIÓ OBRA CIVIL

OBRA: CLAU: DISSENY EXECUCIÓ PARTICULARS GENERALS

V (1) A (1) CODI DESCRIPCIÓ DE LA LÍNIA

D’ACTUACIÓ LEGISLACIÓ I REQUISITS APLICABLES (2) INTEGRACIÓ DE LA LÍNIA D’ACTUACIÓ. APARTAT DEL PROJECTE ON ES JUSTIFICA (3)

(1) V: vector; A: aplicable - S’han d’integrar les línies d’actuació ambiental aplicables a l’actuació, entenent com a tal les línies particulars per aquest projecte (de disseny i execució) i les línies generals per totes les actuacions (de disseny i

execució). - Per identificar les particulars del projecte, cal marcar (a la columna (A)), les línies d’actuació corresponents als aspectes ambientals considerats significatius per GISA en el document “Taula d’identificació i avaluació dels

aspectes ambientals particulars”. El Projectista, si ho creu oportú, pot marcar-ne alguna més però en cap cas pot no considerar alguna de les que ha marcat GISA. - Per cadascuna de les línies d’actuació aplicables, cal identificar la legislació i els requisits ambientals aplicables (columna (2)). GISA ha realitzat una primera tasca d’identificació i associació de la legislació ambiental,

tenint en compte l’àmbit comunitari, estatal i autonòmic. Cal que el Projectista revisi la legislació continguda en aquest document, completant i/o introduint possibles modificacions que hagin esdevingut, i que inclogui la legislació d’àmbit local aplicable (municipal i supramunicipal).

- Cal explicar breument les mesures preses per tenir en compte la línia d’actuació i concretar el capítol i apartat (i, si és el cas, paràgraf i pàgina) del projecte on es troba el què s’explica a la integració (columna (3)). GISA ha realitzat una tasca d’identificar els apartats del projecte en els quals es preveu que el Projectista justifiqui aquestes línies (d’acord amb el Plec de prescripcions per la redacció de projectes). Cal que el Projectista revisi aquesta identificació i, en cas que ho cregui oportú, completi amb altres punts del projecte en els quals es justifica la línia.


X HD201 Subministrament d’aigua.

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 13.4. Exigència Bàsica HS 4: Subministrament d’aigua. DB HS, Secció HS 4. Subministrament d’aigua. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 3.2. Mecanismes Economitzadors / Art 3.3. Doble descàrrega / Art 3.4. Mecanismes temporitzadors o detectors de presència. - Decret 202/1998, de 30 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de foment per l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges. Art. 1. Distintiu reconegut d’estalvi d’aigua / Art. 2. Mecanisme d’interrupció voluntària de sortida d’aigua.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.04 Exigències bàsiques de salubritat (HS) CN Compliment de normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.1 Salubritat/Decret d’ecoeficiència / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

HIDR

OLOG

IA

X HD202 Evacuació d’aigües.

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 13.5 Exigència Bàsica HS 5: Evacuació d’aigües. DB HS, Secció HS HS 5: Evacuació d’aigües. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 3.1 Xarxa de sanejament separativa - Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d’abocaments d’aigües residuals. Art 3. Classificació d'abocaments / Art 4. Obligacions dels titulars dels abocaments / Art 5. Programa de descontaminació gradual / Art 7. Tramitació

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.04 Exigències bàsiques de salubritat (HS) CN Compliment de normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.1 Salubritat/Decret d’ecoeficiència / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

SÒL

I SU

BSÒL

X SD201 Analitzar la possible presència de restes arqueològiques i paleontològiques a la zona.

- Decret 78/2002, Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. Art. 14. Intervencions preventives / Art 15g. Adjuntar l’acreditació

1.M Memòria MD Memòria Descriptiva / MD.2 Informació prèvia / 2.01 Antecedents de partida i dades d’entorn







X SD202

Avaluar l’activitat de moviment de terres: sobrants i préstecs. Suggerir els destins de les terres sobrants i els punts d’obtenció de préstec tenint en compte la distància a l’obra i contemplant la possibilitat d’aprofitar materials d’obres properes. Quant a les terres i pedres sobrants de l’obra, sempre que no es trobin contaminades, podran ser reutilitzades a la pròpia obra o bé en altres obres i activitats de restauració, sense que tinguin la consideració de residu. Caldrà disposar d’un certificat de reutilització mitjançant el qual s’acrediti l’origen i el destí de les terres, així com la identificació de les obres implicades (mitjançant codis llicència o similar)

- Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció. Art. 2. Intervenció ambiental (volum igual o superior a 10.000 m3 de moviments de terres). - Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. Art. 4. punts 2 i 3 de mesures de prevenció de residus i reutilització.

1.M Memòria MC Memòria Constructiva / MC.1Característiques del terreny i moviment de terres / 1.02 Moviment de terres. AN Annex / AN.gr Estudi de gestió de residus

MAT

E-RI

ALS/

S

. CON

STR

X MD201

Dissenyar l’edifici de manera que s’optimitzi l’ús de materials i que es faciliti el posterior manteniment.

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 8. Llibre de l’edifici. / Art 8.2. Ús i conservació de l’edifici.

1.M Memòria CN Compliment de Normativa / CN.2 Compliment dels requisits funcionals / 2.01 Criteris d’aplicació dels departaments CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) AN Annex / AN.pm Manual d’ús i manteniment.







X MD202 Utilitzar materials que disposin d’acreditació de qualitat, distintiu de qualitat ambiental o similar.

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 7.2 b). Materials de distintiu de qualitat. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 6.2. Distintiu de garantia de qualitat.

1.M Memòria CN Compliment de Normativa / CN.2 Compliment dels requisits funcionals / 2.01 Criteris d’aplicació dels departaments CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient

X MD203 Utilitzar materials prefabricats. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 6.1 d) e) Utilitzar sistemes preindustrialitzats.

1.M Memòria MC Memòria constructiva / MC.3 Sistema envolvent / 3.02.2 Façanes CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient

MAT

E-RI

ALS/

S

. CON

STR

X MD204

Preveure solucions de disseny i constructives que disminueixin els residus en fase de construcció i explotació i que afavoreixin la deconstrucció de l’obra al final de la seva vida útil

- Reial Decret 105/2008, pel que es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i enderroc. Disposició addicional 2a, Punt 1) Mesures per disminuir la generació de residus.

1.M Memòria MC Memòria constructiva / MC Sistema estructural / MC Sistema envolvent / MC Sistema de compartimentació / MC Sistema d’acabats interiors / MC Sistema de condicionaments i serveis / MC Urbanització AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient / AN.gr Estudi de gestió de residus







RESI

DUS

X RD201 Recollida selectiva en l’ús i evacuació dels residus

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 13.2. Exigència Bàsica HS 2. Recollida i Evacuació de residus. /Document Bàsic HS, Secció HS 2. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art. 7.1 Espai adequat de recollida i evacuació de residus. - Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus. Art 10. La gestió dels residus en l'origen / Art 11. Obligacions dels productors i dels posseïdors de residus / Art 18. Residus no admissibles en dipòsit controlat / Art 36. Servei de deixalleria. - Ordre MAM/304/2002, per la que es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Art 1. Operacions de Valorització i Gestió. - Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus. Art 11. Posseïdor del residu / Art 12. Es prohibeix l’abandonament / Art 19. Residus dipositats en condicions de seguretat / Art 21. Residus Perillosos. - Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels Residus. Annex III. Relació dels residus d'origen domèstic. - Reial Decret 105/2008, pel que es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i enderroc. Art. 4. punt 3. Planificació de la gestió de residus a fi de millorar la gestió de residus de la construcció

1.M Memòria CN Compliment de normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.1 Salubritat / Decret d’ecoeficiència / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient / AN.gr Estudi de gestió de residus







RESI

DUS

X RD202

Fer un estudi de gestió de residus d’execució, quantificant els residus que es generaran, les operacions de triatge o recollida selectiva, la reutilització en obra, i els gestors que rebran les diferents fraccions singulars.

- Reial Decret 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Art 4. Incloure Estudi gestió residus i prevenció dels mateixos / Art 5. Segregació selectiva de residus / Art 9. Activitats de valorització / Art 11. Eliminació de residus mitjançant abocadors / Art 13. Utilització de residus inerts / - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 7.2. Cal incorporar un pla de gestió de residus en el projecte. - Decret 201/1994 i Decret 161/2001, reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció. Art 8.1-8.2 Avaluar el volum i les característiques dels residus. - Ordre MAM/304/2002, per la que es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Art 1. Operacions de Valorització i Gestió. - Llei 10/1998, de Residus. Art 11. Posseïdor del residu / Art 12. Es prohibeix l’abandonament / Art 19. Residus dipositats en condicions de seguretat / Art 21. Residus Perillosos / Art 27. Sòls contaminats - Reial Decret 952/1997, pel qual es modifica el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant el Reial Decret 833/1988. Annex II. Llista de residus - Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels Residus. Art 22. Recollida selectiva / Art 36. Servei de deixalleria. - Decret 219/2001, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, sobre procediments de gestió de residus. - Decret 93/1999, sobre procediments de gestió de residus. Art 1. Control de les activitats de producció i gestió de residus residus. - Decret 1/1997, sobre la disposició de rebuig dels residus en dipòsits controlats. Art 4. Residus no admissibles en un dipòsit controlat

1.M Memòria MC Memòria Constructiva / MC.0 Enderrocs, serveis afectats i replanteig / 0.01 Enderrocs. CN Compliment de normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.3 Estalvi energètic / Decret d’ecoeficiència / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient / AN.gr Estudi de gestió de residus







X AD201 Disminuir l‘impacte lumínic al dissenyar o escollir les “lluminàries” interiors.

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. DB HE Secció HE 3. Apartat 1.3. Documentació justificativa.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) MC Memòria Constructiva / MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions/ 6.03 Electricitat / 6.03.2 Enllumenat interior CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.3 Estalvi energètic / Decret d’ecoeficiència

X AD202 Disminuir l‘impacte lumínic al dissenyar o escollir les “lluminàries” exteriors.

- Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Art 1. Objecte de regular instal·lacions / Art 3. Exempcions / Art 6. Limitacions i prohibicions.

1.M Memòria MC Memòria Constructiva / MC.8 Urbanització / 8.01. Urbanització / 8.01.5. Sistema de condicionaments i serveis / 8.01.5.03. Electricitat AT

MOS

FERA

X AD203 Qualitat de l’aire interior

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 13.3. Exigència Bàsica HS 3. / Document Bàsic Salubritat. Secció HS3 / DB HS. Secció HS 5. Art 5.4.5.1. Arquetes / Art 5.5.1. Dipòsits de recepció.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.04 Exigències bàsiques de salubritat (HS) MC Memòria Constructiva / MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions / 6.05 Climatització i ventilació / 6.05.3 Ventilació CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.1 Salubritat/Decret d’ecoeficiència







X AD204 Identificar fonts de soroll internes durant l’ús, preveient mesures per disminuir-les.

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 14. Exigència Bàsica HR Protecció enfront el soroll. DB HR. Apartat 2.3. Soroll i Vibracions de les instal·lacions. DB HR. Annex Terminologia. - Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica. Art 5. Obligacions del titular / Art 10. Modificació d’instal·lació / Art 25. Renovació autorització.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.05 Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll (HR) CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.2 Protecció contra al soroll

ATM

OSFE

RA

X AD205 Optimitzar el disseny de l’edifici per limitar les emissions de kgCO2/any.

- Reial Decret 47/2007 sobre la certificació de eficiència energètica. Annex II. Etiqueta d’eficiència energètica.

1.M Memòria CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.5 Compliment de la certificació d’eficiència energètica

ENER

GIA

X ED201 Limitació de la demanda energètica

- Reial Decret 47/2007 sobre Certificació d’eficiència energètica. Art 1. Punt 1a) Satisfer la demanda Energètica. Annex I / Punt 1d) Limitació de la demanda Energètica. Annex II. Etiqueta d’eficiència energètica. - Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 15.1. Exigència Bàsica HE 1. Limitació de la demanda Energètica. DB HE. Secció HE 1. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 4.1. Transmitància Tèrmica de les Façanes / Art 4.2. Transmitància Tèrmica de les obertures / Art 4.3. Factor solar modificat de les obertures / Art 6.1. Reduir coeficients de Transmitància.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis / 3.02.5 Compliment de la certificació d’eficiència energètica







X ED202 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

- Reial Decret 1027/2007 sobre el Rendiment de les instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE). Art 12.1. Rendiment Energètic. - Reial Decret 47/2007 sobre la Certificació d’eficiència energètica. Annex I Punt 1.f) Rendiment de les instal·lacions tèrmiques. Annex II. Etiqueta d’eficiència energètica. - Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 15.2. Exigència Bàsica HE 2. Rendiment de les instal·lacions tèrmiques / DB HE Secció HE 2.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) MC Memòria Constructiva / MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions / 6.05 Climatització i ventilació / 6.05.1 Calefacció / 6.05.2 Climatització CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.3 estalvi energètic / Decret d’ecoeficiència / 3.02.5 Compliment de la certificació d’eficiència energètica

ENER

GIA

X ED203 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

- Reial Decret 47/2007 sobre la Certificació d’eficiència energètica. Annex II. Etiqueta d’eficiència energètica. - Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 15.3. Exigència Bàsica HE 3. Eficiència Energètica de les instal·lacions d’il·luminació / DB HE. Secció HE 3. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 6.1p) Enllumenat d’espais comunitaris

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) MC Memòria Constructiva / MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions / 6.03 Electricitat / 6.03.2 Enllumenat interior CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.3 Estalvi energètic / Decret d’ecoeficiència / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis 3.02.5 Compliment de la certificació d’eficiència energètica







X ED204 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 15.4. Exigència Bàsica HE 4. Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària. / DB HE. Secció HE 4. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 4.4. Disposar d’un sistema de producció d’aigua calenta sanitària que utilitzi energia solar tèrmica / Art 4.5. Resistències elèctriques amb efecte Joule.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) MC Memòria Constructiva / MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions / 6.02 Aigua / 6.02.1 Consum d’aigua CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.3 Estalvi energètic / Decret d’ecoeficiència / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

ENER

GIA

X ED205 Optimitzar el consum energètic en el disseny de l’edifici

- Reial Decret 1027/2007 sobre el Rendiment de les instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE). Art 12.1. Rendiment Energètic. - Reial Decret 47/2007 sobre la Certificació d’eficiència energètica. Annex II. Etiqueta d’eficiència energètica. - Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 15.2. Exigència Bàsica HE 2. Rendiment de les instal·lacions Tèrmiques/ DB HE Secció HE 2. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 6.1a) b) c) Façana i Coberta Ventilada.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis / 3.02.5 Compliment de la certificació d’eficiència energètica







X ED206

Minimitzar les pèrdues d’energia entre l’exterior i l’interior i entre diferents espais interiors mitjançant una millora dels tancaments

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. DB HE 1. Apartat 2. Caracterització i Quantificació de les Exigències / Apartat 3.1.3. Definició de l’envolvent Tèrmica de l’edifici / Apartat 3.2.2.1 Valors límits dels paràmetres característics mitjos. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 4.1. Parts massisses Km=0,70 W/m2K / Art 4.2. Obertures de façanes i cobertes Km≤3,30 W/m2K / Art 4.3. Element o tractament de protecció / Art 6.1g) h) i) Reduir el Km dels tancaments.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) MC Memòria Constructiva / MC.3 Sistema d’envolvent / 3.01 Envolvent sota rasant / 3.01 Envolvent sobre rasant CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis / 3.02.5 Compliment de la certificació d’eficiència energètica EN

ERGI

A

X ED207 Facilitar la ventilació creuada i promoure la ventilació natural

- Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art. 6.1n) Les diferents entitats privatives disposin de ventilació creuada.

1.M Memòria MD Memòria Descriptiva / MD.3 Descripció projecte / 3.01 Descripció general de l’edifici i programa MC Memòria Constructiva / MC.6 sistema de condicionaments i instal·lacions / 6.05 Climatització i ventilació 6.05.3 Ventilació CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis







X ED208

Potenciar l’ús d’equips de baix consum energètic (classificació A, B o C) i sistemes d’alt rendiment

- Reial Decret 1027/2007 sobre el Rendiment de les instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE). Art 12. Eficiència Energètica - Reial Decret 47/2007 sobre la Certificació d’eficiència energètica. Annex II. Etiqueta d’eficiència energètica. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 4.6. Instal·lació de rentavaixelles aigua calenta.

1.M Memòria MC Memòria constructiva / MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions / 6.05 Climatització i ventilació CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis / 3.02.5 Compliment de la certificació d’eficiència energètica







FLOR

A I

FAUN

A

X FX201 Planificar els accessos a l’obra reduint la zona a desforestar i les molèsties a la fauna.

1.M Memòria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres.

X HX201 Avaluar el consum d’aigua de les diferents unitats d’obra i minimitzar-ne el consum.

1.M Memòria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres.

X HX202

Evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies (formigons, pintures, desencofrants, etc.).

1.M Memòria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres. AN Annex / AN.SS Estudi de seguretat i salut HI

DROL

OGIA

X HX203 Garantir el drenatge de l’aigua.

1.M Memòria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres. AN Annex / AN.SS Estudi de seguretat i salut

SÒL I

SUB

-SÒL

X SX201

Programar els volums excavats per minimitzar els sobrants de terra, buscant el seu reaprofitament dins o fora de la pròpia obra.

Decret 201/1994 i Decret 161/2001, reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció. Art. 8. Acció preventiva. Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció. Art. 2. Intervenció ambiental (volum igual o superior a 10.000 m3 de moviments de terres). Reial Decret 105/2008, pel que es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i enderroc. Art. 4. Punt 2. Mesures de prevenció de residus.

1.M Memòria MC Memòria Constructiva / MC.1 Característiques del terreny i moviment de terres / 1.02 Moviment de terres ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres AN Annex / AN.gr Estudi de gestió de residus







X SX202 Gestionar la neteja de canaletes de cubes de formigó.

- Reial Decret 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Art 4. Incloure Estudi gestió residus i prevenció dels mateixos / Art 5. Segregació selectiva de residus / Art 11. Eliminació de residus mitjançant abocadors. - Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels Residus. Art 22. Recollida selectiva / Art 36. Servei de deixalleria. - Llei 10/1998, de Residus. Art 11. Posseïdor del residu / Art 12. Es prohibeix l’abandonament / Art 19. Residus dipositats en condicions de seguretat / Art 21. Residus Perillosos / Art 27. Sòls contaminats - Reial Decret 952/1997, pel qual es modifica el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant el Reial Decret 833/1988. Annex II. Llista de residus perillosos - Llei 6/1993, reguladora dels Residus. Art 15. Regenerar els espais

1.M Memòria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres

AN Annex / AN.gr Estudi de gestió de residus

X SX203

Planificar les activitats complementàries en punts on l’efecte sigui mínim: aplecs de terra, accessos, dipòsits de materials.

1.M Memòria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres AN Annex / AN.SS Estudi de Seguretat i salut

SÒL I

SUB

-SÒL

X SX204

No alterar la qualitat i la composició del sòl per abocaments incontrolats, olis, greixos, gas-oils i altres residus de l’obra.

- Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels Residus. Art 22. Recollida selectiva / Art 36. Servei de deixalleria. - Llei 10/1998, de Residus. Art 11. Posseïdor del residu / Art 12. Es prohibeix l’abandonament / Art 19. Residus dipositats en condicions de seguretat / Art 21. Residus Perillosos / Art 27. Sòls contaminats - Reial Decret 952/1997, pel qual es modifica el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant el Reial Decret 833/1988. Annex II. Llista de residus perillosos - Llei 6/1993, reguladora dels Residus. Art 15. Regenerar els espais








X SX205

Fer ús de lavabos químics, o bé impermeabilitzar les foses sèptiques, quan no es puguin connectar amb la xarxa de clavegueram.

1.M Memòria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres. AN Annex / AN.SS Estudi de seguretat i salut

X SX206 Gestionar adequadament els préstecs i els abocadors.

- Reial Decret 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Art 4. Incloure Estudi gestió residus i prevenció dels mateixos

1.M Memòria MC Memòria Constructiva / MC.0 Enderrocs i replantejament / 0.01 Enderrocs. MC Memòria Constructiva / MC.1 Característiques del terreny i moviment de terres / 1.02 Moviment de terres MC Memòria Constructiva / MC.8 Urbanització / 8.01 Urbanització 8.01.1 Moviment de terres / MC Memòria Constructiva / MC.8 Urbanització / 8.03 Jardineria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres. AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient / AN.gr Estudi de gestió de residus

SÒL I

SUB

-SÒL

X SX207 Fomentar la reutilització i el reciclatge de materials a l’obra.

- Reial Decret 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Art 4. Incloure Estudi gestió residus i prevenció dels mateixos / / Art 9. Activitats de valorització / Art 13. Utilització de residus inerts /

1.M Memòria MC Memòria Constructiva / MC.0 Enderrocs i replantejament / 0.01 Enderrocs. ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres. AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient / AN.gr Estudi de gestió de residus







RESI

DUS

X RX201 Segregar i gestionar els residus de l’obra: inerts, especials i no especials.

- Reial Decret 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Art 4. Incloure Estudi gestió residus i prevenció dels mateixos/ Art 5. Segregació selectiva de residus / Art 9. Activitats de valorització / Art 13. Utilització de residus inerts. - Decret 201/1994 i Decret 161/2001, reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció. Art. 9 Acció de producció de residus. - Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus. Art 10. La gestió dels residus en l'origen / Art 11. Obligacions dels productors i dels posseïdors de residus / Art 18. Residus no admissibles en dipòsit controlat / Art 36. Servei de deixalleria. - Ordre MAM/304/2002, per la que es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Art 1. Operacions de Valorització i Gestió. - Llei 10/1998, de Residus. Art 11. Posseïdor del residu / Art 12. Es prohibeix l’abandonament / Art 19. Residus dipositats en condicions de seguretat / Art 2.1 Residus Perillosos / Art 27. Sòls contaminats. - Reial Decret 952/1997, pel qual es modifica el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant el Reial Decret 833/1988. Annex II. Llista de residus perillosos. - Reial Decret 833/1988, pel que s’aprova el Reglament per a l’execució de la llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos. Art 1. Activitats productores residus perillosos / Art 4. Aplicació del Reglament / Art 5. Situacions d’emergència / Art 13. Condicions d’envàs / Art 15. Emmagatzematge / Art 21. Altres obligacions. - Decret 64/1982, pel qual s’aprova la reglamentació parcial del tractament dels desfets i residus. Art 1. Assegurar el transport i tractament de residus. / Art 6. Sol·licitud de llicència municipal. / Annex I. Llista de substàncies i materials tòxics o perillosos.

1.M Memòria MC Memòria Constructiva / MC.0 Enderrocs i replantejament / 0.01 Enderrocs. ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient / AN.gr Estudi de gestió de residus







ATM

ÓSFE

RA

X AX201

Disminuir la pols generada per l’obra (moviments de terres, circulació de maquinària, plantes de tractament de materials, pedreres, materials que el vent pot arrossegar).

1.M Memòria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres AN Annex / AN.SS Estudi de Seguretat i salut

ENER

GIA

X EX201

Fer un seguiment, una programació i una avaluació de les tasques per tal de minimitzar els consums energètics.


X PX201 Disminuir les molèsties per vibracions, sorolls, pols, olors produïts per l'obra.

- Reial Decret 2042/1994, pel qual es regula la Inspecció Tècnica de Vehicles. Art 5. Inspecció Tècnica periòdica / Art 6. Freqüència inspecció / Art 14. Distintiu - Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica. Art 5. Obligacions / Art 10. Modificació instal·lació / Art 25. Venciment


AN Annex / AN.SS Estudi de seguretat i salut

X PX202 Mantenir canals de comunicació amb la població propera a l'obra.

1.M Memòria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres AN Annex / AN.SS Estudi de seguretat i salut

X PX203 No interferir en l’accessibilitat de la població afectada.


X PX204 Tenir cura de no embrutar a l'entorn de l'obra (residus, sobrants, rodes de camions,...).


POBL

ACIÓ

X PX205

Mantenir les condicions de seguretat prevenint l’accidentalitat per increment dels transports.








POBL

ACIÓ

X PX206

Fer un seguiment dels moviments de terra per tal de recuperar i/o catalogar restes arqueològiques.








FD201

Identificar, enumerar i conservar les comunitats vegetals, protegides (PEIN’s, ZEPA, LIC, HIC, xarxa natura 2000, etc.) i no protegides, que puguin afectar-se.

FLOR

A I F

AUNA

FD202

Identificar, enumerar i conservar les comunitats animals afectades, protegides i no protegides.

HIDR

OLOG

IA

HD203

Inventariar i preservar els sistemes aquàtics superficials o subterranis. Evitar canvis en la qualitat, quantitat i drenatge de les aigües durant la construcció i durant l’ús (contaminació, disminució de cabals, infiltracions, etc.). Avaluar l’augment del risc d’inundació.

- Real Decreto 606/2003, por el que se modifica el Real Decreto 849/1986, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidráulico. Art 9. Zona de Policia / Art 10. Feines de protecció de caràcter provisional / Art 75. Extraccions d’àrids en terrenys de domini públic / Art 80. Autorització d’extracció d’àrids / Art 84. Utilització d’aigües subterrànies / Art 86. Aigües Pluvials / Art 99. Ús de les aigües / Art 175. Aigües Sobrants / Art 184. Aprofitament aigües Subterrànies / Art 234. Protecció del domini Públic Hidràulic - Reial Decret Legislatiu 1/2001, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües. Art 59. Usos privatius – Concessions / Art 55. Sistemes de medició de cabals / Art 77. Aprofitament de les lleres / Art 100. Autorització de vessaments / Art 113. Cànon d’abocament. - Real Decreto 1315/1992, por el cual se modifica parcialmente el Reglamento del Dominio Público Hidráulico. Art 1.6. Duració del Permís d’abocament.







HD204 Dissenyar sistemes de reaprofitament d’aigües pluvials i/o grises

- Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 6.1 j) k) Sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.04 Exigències bàsiques de salubritat (HS) CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.1 Salubritat / Decret d’ecoeficiència / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

SD203

Preservar les propietats físiques del sòl: avaluar l’afectació produïda per les cimentacions, protegir el sòl de l’erosió, preveure espais verds, etc.

SÒL I

SUB

-SÒL

SD204 Aplegar la terra vegetal del solar per aprofitar-la en revegetacions posteriors.

1.M Memòria MC Memòria Constructiva / MC.1 Característiques del terreny i moviment de terres / 1.02 Moviment de terres MC Memòria Constructiva / MC.8 Urbanització / 8.01 Urbanització 8.01.1 Moviment de terres / MC Memòria Constructiva / MC.8 Urbanització / 8.03 Jardineria AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient

MAT

E-RI

ALS/

S

. CON

STR

MD205 Utilitzar materials que incorporin algun material reciclat.

- Reial Decret 105/2008, pel que es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i enderroc. Disposició addicional 2a, Punt 2) Estalvi en l’ús de recursos naturals - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 6.1l) Utilitzar almenys un producte obtingut del reciclatge de residus.

1.M Memòria CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.3 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

AN.gr Estudi de gestió de residus







MD206

Utilitzar materials sense components tòxics (betums, emulsions, aerosols, CFC's,...). [per exemple, prohibició d’utilització de tubs de PVC en alguns municipis, etc.]

RESI

DUS

RD203

Quan existeixen enderrocs, elaborar un pla d’enderrocs orientat a la màxima segregació dels residus generats

- Reial Decret 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Art 4. Incloure Estudi gestió residus i prevenció dels mateixos. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 6.1m) Reutilització dels residus petris / Art 7.2. Cal incorporar un Pla de Gestió de residus. - Decret 201/1994 i Decret 161/2001, reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció. Art 1. Regula operació de gestió d’enderrocs / Art 5. Obligacions del productor i posseïdor / Art 8. Acció preventiva / Art 9. Acció de productor dels residus. - Ordre MAM/304/2002, per la que es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Art 1. Operacions de Valorització i Gestió. - Llei 10/1998, de Residus. Art 11. Posseïdor del residu / Art 12. Es prohibeix l’abandonament / Art 19. Residus dipositats en condicions de seguretat / Art 21. Residus Perillosos / Art 27. Sòls contaminats - Ordre de 28 de febrer de 1989, per la qual es regula la gestió d’olis usats / Ordre de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminació d’olis usats. Art 12. Substàncies prohibides d’abocar / Art 13. Límits d’abocament / Art 17. Comunicació a la Mancomunitat / Art 24-25. Ús de xarxa de clavegueram.

1.M Memòria MC Memòria constructiva / MC.0. Enderrocs, serveis afectats i replanteig CN Compliment de normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient / AN.gr Estudi de gestió de residus







RD204

Reutilitzar a l’obra, materials/residus provinents d’altres activitats (àrids siderúrgics, etc.), d’altres obres en un entorn de 5km.

- Reial Decret 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. Art 4. Incloure Estudi gestió residus i prevenció dels mateixos / Art 5. Obligacions del posseïdor dels residus / Art 9. Activitats de valorització / Art 13. Utilització de residus inerts / Art 14. Planificació sobre residus / Disposició addicional 2a, Punt 2) Estalvi en l’ús de recursos naturals - Ordre MAM/304/2002, per la que es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Art 1. Operacions de Valorització i Gestió.

1.M Memòria MC Memòria constructiva / MC.0. Enderrocs, serveis afectats i replanteig AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient / AN.gr Estudi de gestió de residus

ATM

OS-

FERA

AD206

Prevenir i tractar els possibles fums i olors que pot generar el funcionament de la instal·lació a l’exterior.

ATM

OS-F

ERA

AD207 Identificar fonts de soroll externes durant l’ús, preveient mesures per disminuir-les.

- Llei 37/2003, del Soroll. Art 1. Cal prevenir, vigilar i reduir la contaminació acústica / Art 2. Subjectes tots els emissors acústics / Art 7. Zonificació àrees Acústiques / Art 27. Col·laboració entitats. - Real decret 212/2002, per la que es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure. Art 12. Nivell Potencia Acústica / Annex XI. Màquines sotmeses a límits de Potencia Acústica - Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica. Art 12. Sol·licitud d’autorització ambiental / Art 36. Obligació de reposició o restauració.

ENER

GIA

ED209 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica.

- Reial Decret 314/2006, sobre el Codi Tècnic de l’Edificació. Art 15.5. Exigència Bàsica HE 5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica./ DB HE. Secció HE 5. - Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 4.5. Resistències Elèctriques.

1.M Memòria MD Memòria descriptiva / MD.4 Prestacions de l’edifici / 4.06 Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) MC Memòria Constructiva / MC.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions / 6.03 Electricitat / 6.03.1 Electricitat CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.3 Estalvi energètic / Decret d’ecoeficiència







ED210 Utilitzar energies renovables

- Decret 21/2006, de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Art 6.1o) Utilitzar energies renovables per climatització

1.M Memòria MC Memòria constructiva / MC 6.05 Climatització i ventilació CN Compliment de Normativa / CN.3 Compliment de la normativa tècnica (CTE, Decret d’ecoeficiència i altres normatives) / 3.02 Compliment dels requisits d’habitabilitat / 3.02.3 Estalvi energètic / Decret d’ecoeficiència / 3.02.4 Fitxa d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

PD201

Minimitzar l’impacte ambiental generats per les entrades i sortides de l’edifici (persones, matèries primeres, energia).

POBL

ACIÓ

PD202 Analitzar/minimitzar l’impacte sobre el patrimoni arquitectònic.







FX202 Planificar les activitats d’obra per disminuir l’afectació a la flora i a la fauna.

FLOR

A I F

AUNA

FX203

Minimitzar els danys a la fauna per l’alteració del seu hàbitat: extraccions de terra, abocaments d’esculleres, circulació de maquinària, pols.

HX204

No contaminar l’aigua dels rius i/o aqüífers durant l’execució de l’obra (creuament de rius i rieres, treballs a la llera, aigües de sortida dels túnels etc.)

HIDR

OLOG

IA

HX205

Minimitzar les extraccions d’aigües subterrànies durant l’execució de l’obra, per evitar l’esgotament del recurs.

SX208

Reservar la primera capa de sòl superficial, durant l'esbrossada, per a la revegetació posterior i definir condicions del seu manteniment durant l’execució d’obra.

1.M Memòria MC Memòria Constructiva / MC.1 Característiques del terreny i moviment de terres / 1.02 Moviment de terres MC Memòria Constructiva / MC.8 Urbanització / 8.01 Urbanització 8.01.1 Moviment de terres MC Memòria Constructiva / MC.8 Urbanització / 8.03 Jardineria ME Memòria d’Execució / ME.1 Estudi de l’organització i del desenvolupament de les obres. AN Annex / AN.qm Qualitat i Medi Ambient

SÒL I

SUB

SÒL

SX209

Minimitzar l’erosió i rehabilitar l’alteració produïda per l’obra i les obres complementàries, sobretot en zones que s'han desforestat.







AX202

En cas de voladures o enderrocs, preveure i reduir la generació de pols i les projeccions.

ATM

OS-F

ERA

AX203

Controlar les emissions de substàncies tòxiques evaporades en emulsions, betums, projeccions de poliuretà, etc.

POBL

A-CI

Ó

PX207 Disminuir la presència antròpica fora de la zona afectada per l’obra.

PAIS

AT-G

E

GX201 Preveure i reduir l’alteració temporal del paisatge.




FITXA 08 Guia de Contingut Documental del COAC en fase de projecte bàsic

PLEC DE PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA ... · G-PLP-08v08 Plec de prescripcions...

Documents

Transcript of PLEC DE PRESCRIPCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA ... · G-PLP-08v08 Plec de prescripcions...