Sant Adrià de Besòs, 29 de setembre de 2014

Essent les dinou hores, a la sala de sessions, es constitueixen, en primera convocatòria, sota la presidència de l’alcalde, Joan Callau Bartolí, per tal de dur a terme la sessió ordinària que correspon al dia d’avui, els membres del Ple de l’Ajuntament que tot seguit es diran, assistits per mi el sotasignat secretari de la corporació, Josep Reverendo Carbonell. Assisteix també l’interventor, Francisco Javier Martínez Gilaberte.

HI ASSISTEIXEN:

Alcalde: Joan Callau Bartolí

Tinents d’alcalde: Pedro Rivero HidalgoFilomena Cañete CarrilloIrene Aldabert GonzálezRuth Soto GarcíaJosefa López NavarreteJosé Luis Martínez Cardoso

Regidors: Josefa Pérez ContrerasJuan Carlos Ramos SánchezM. Dolores Ocaña JiménezHugo Ferrer SáezGregorio Belmonte FerrerJesús A. García BragadoLaura Rodera FelizDesiree Aguilar MolinaMireia Hernández HernándezXavier Soley ManuelMenchu Martí MatasÓscar Marjalizo Hernández

S'han excusat d'assistir-hi Isabel Marcuello García i Gregorio Camacho Alcalde.

Vist que s’ha assolit la majoria absoluta del nombre de membres del Ple de l’Ajuntament, el president obre la sessió.

1. Aprovació, si s'escau, dels esborranys de les actes de les sessions ordinàries que van tenir lloc els dies 26 de maig, 30 de juny i 28 de juliol de 2014

29.09.2014

A petició de Mireia Hernández (CiU), a l'acta de 26 de maig, pàgina 24, paràgraf 3r, on diu “Que una gerència són aproximadament 160.000 €...”, ha de dir: “Que una gerència són aproximadament 55.000 €...”

Els esborranys de les actes de les sessions ordinàries que van tenir lloc els dies 30 de juny i 28 de juliol de 2014 s'aproven sense esmenes.

Abans de començar a discutir les mocions, l'alcalde diu que a ningú no se li escapa que les mocions d'avui tenen una alta càrrega emocional, política i social per la qual cosa demana que el debat es faci dins dels paràmetres del respecte.

ALCALDIA

2. Moció del PSC sobre el 9 de novembre de 2014

Es retira.

3. Moció de CiU de suport del món local a la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre de 2014

“Com qualsevol altre poble del mon, els catalans i catalanes tenim el dret a decidir el nostre futur en llibertat, un dret que esta reconegut en els principals tractats internacionals. Un futur que s’emmiralla en un cultura, una llengua i unes tradicions propies avalades per segles i segles d’historia que s’estronquen ara fa 300 anys, amb la Guerra de Successio, i amb els Decrets de Nova Planta que aboleixen les constitucions catalanes i les institucions propies.

Aquest any 2014, tambe coincideix amb el centenari de la creacio de la Mancomunitat de Catalunya, com a expressio institucional de la nostra voluntat d’autogovern, i amb el setanta-cinque aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, fet que va comportar la supressio de la Generalitat, l’exili republica, l’inici de la dictadura i d’una cruel repressio, que va tenir una expressio especialment brutal en el posterior assassinat del President Companys.

La sentencia del Tribunal Constitucional anul·lant part de l’articulat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 aprovat pel nostre Parlament i referendat pel poble de Catalunya va propiciar la primera manifestacio multitudinaria de rebuig a l’actitud del govern estatal l’any 2010. De llavors

2

29.09.2014

enca n’han estat moltes mes, amb la convocatoria de la societat civil i el suport de la majoria de les forces politiques del pais.

Una gran majoria social de Catalunya ens ha demostrat en els darrers anys que esta a favor del dret a decidir, i vol exercir-lo per tal de recuperar llibertats perdudes. Un moviment transversal tant a nivell territorial com social i politic perque es sustenta en l’essencia de la democracia i, per tant, insta al Govern i al Parlament a prendre decisions que representin a la majoria dels catalans i de les catalanes. Davant aquesta reivindicacio democratica els partits politics no s’hi poden girar d’esquena. Un moviment social que ha optat per la via pacifica, pel dialeg, per la defensa ferma d'uns objectius politics clars, i que respon al genui caracter catala, moderat pero ferm en els seus objectius, vinculat a tota una historia i tradicio de compromis i activisme per la conquesta del seus drets ciutadans, socials i nacionals.

Constatem que el proces que viu Catalunya ha de comportar, per a ser creible i il·lusionant per a la ciutadania, el compromis de totes les forces politiques d’iniciar una nova etapa del pais marcada per la defensa i ampliacio de l’estat de benestar, el combat contra l’atur, la pobresa i les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupcio.

La Nacio Catalana, amb una llengua i una forma de vida propies en l’ordre social, economic, juridic i politic te dret a la seva autodeterminacio, com qualsevol altra nacio. Aquest dret es un principi fonamental dels Drets Humans i esta recollit en la Carta de les Nacions Unides aixi com tambe al Pacte Internacional dels Drets Civils i Politics.

El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar per una majoria amplia i transversal de les forces parlamentaries la Llei de consultes populars no referendaries i participacio ciutadana, despres d’haver seguit totes les passes que la legislacio actual determina. Aquesta llei ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutaries i dona empara legal a la consulta sobre el futur politic de Catalunya.

A l'empara d'aquesta Llei, el Decret 129/2014 del 27 de setembre de 2014, convoca a la ciutadania de Catalunya per la consulta del dia 9 de novembre aquest any, una consulta que la societat civil hem demanat de forma reiterada.

Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el proces democratic, facilitant tots els recursos i les eines necessaries per fer possible la celebracio de la consulta de forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Aixi mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, civica i pacifica.

3

29.09.2014

ACORDS

1. Mostrar el suport a la convocatoria de la consulta del 9 de novembre de 2014, per decidir lliurement el futur de Catalunya dins l’exercici dels nostres drets democratics i prendre el compromis de l’Ajuntament de Sant Adria de Besos amb la realitzacio de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessaries per dins la legalitat, fer-la possible, tot fent una crida a la participacio.

2. Donar ple suport al president i al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als partits politics que donen suport a la convocatoria i a la materialitzacio de la consulta de 9 de novembre dins el marc legal que es la Llei de consultes populars no referendaries i participacio ciutadana, aprovada pel Parlament de Catalunya, ja que respon a la voluntat majoritaria del poble catala i dels seus representants.

3. Comunicar aquest acord en el periode de 5 dies des de la seva aprovacio al president de la Generalitat de Catalunya i a la presidenta del Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris. Tambe a l’Associacio Catalana de Municipis (ACM) i a la Federació Catalana de Municipis, qui ho trametran de forma conjunta al president del Govern Espanyol, al president del Congres dels Diputats, al secretari general de les Nacions Unides, al president del Parlament Europeu, al president del Consell de la UE i al president de la Comissio Europea.”

Defensa la moció Mireia Hernández (CiU) i manifesta:

– Que aquesta moció té el suport de l'ANC, ERC, Òmnium Cutural i les entitats que s'hi adhereixen.

– Que s'ha arribat fins aquí perquè la societat catalana ha sortit al carrer en diverses ocasions per demanar que tant el Govern de la Generalitat com els diferents governs locals i supramunicipals es posessin al servei d'allò que era una demanda de la ciutadania i els ha impulsat a prendre un seguit de decisions.

– Que alguns partits polítics així ho van entendre i van anar als Congrés dels Diputats a demanar el vistiplau per poder fer un referèndum, el qual va ser denegat.

– Que fa pocs dies, la majoria de forces del Parlament de Catalunya va aprovar una llei de consultes que va permetre que el dissabte anterior el president de la Generalitat, mitjançant un decret, convoqués aquesta consulta per al 9 de novembre.

4

29.09.2014

– Que aquesta consulta pretén demanar l'opinió als ciutadans de Catalunya sobre quin ha de ser el futur polític.

– Que els que tenen responsabilitats polítiques no haurien de tenir por a demanar i conèixer l'opinió dels ciutadans, perquè en temes importants que afecten sentiments és bo que les seves actuacions estiguin dirigides per allò que opinen aquells que els donen la legitimitat.

– Que sovint aquests dies ha sentit parlar de legalitat, d'amenaçar amb la legalitat a la mà que aquesta consulta no seria possible, però que la legalitat sense legitimitat no és res, i que els 21 regidors d'aquest ple són legítims perquè, legítimament els ciutadans, votant en una urna, els hi han posat, per tant, aquesta legitimitat dels ciutadans és la que, des del seu punt de vista, sustenta aquesta convocatòria.

– Que els darrers esdeveniments els porten a saber que no serà fàcil, que el camí serà complicat, però en aquesta vida res és fàcil, i moltes persones, i prop de Sant Adrià tenen bones mostres, s'hi han deixat la vida i la pell lluitant per les llibertats, i no hi ha major llibertat per als ciutadans que aquella que representa poder decidir lliurement allò que volen.

– Que en aquesta consulta, amb aquesta pregunta, una subpregunta i una altra resposta, pactada per la majoria de forces parlamentàries, tots hi són representats, els que volen votar no, els que volen votar si – no i els que volen votar sí – sí, tothom té un espai en aquesta consulta d'opinió i per això s'han de felicitar i felicitar totes les forces parlamentàries que han fet un gran treball de consens per arribar fins aquí.

– Que el dia 9 de novembre, si tot va bé, tindran diverses respostes, però que avui tant sols en tenen dues: o voten a favor de la democracia o hi voten en contra.

Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) diu:

– Que parlen del dret a decidir, de les llibertats individuals i processos democràtics, però se salten la primera llei de totes que és la Constitució espanyola que prohibeix que es faci qualsevol tipus de referèndum o consulta que no tingui en compte tota la població del país.

– Que tot això ho basen en una voluntat de la gent.

– Que respecta tots els que volen reformar la Constitució espanyola i que la via per fer-ho és incorporar-ho en un programa electoral i, un cop

5

29.09.2014

hagin guanyat les eleccions, si tenen números suficients per convocar aquesta reforma, ho podran fer perquè hi estaran legitimitats.

– Que aproven una llei de consultes amb un cens que no es correspon amb el de l'actual llei electoral.

– Que podrà votar una persona de 16 anys, que en qualsevol activitat necessita l'autorització d'un tutor major d'edat o dels seus pares; els que siguin nacionals d'estats membres de la UE inscrits en el Registre de població de Catalunya que acreditin un any de residència continuada i els que siguin nacionals de tercers estats inscrits en el Registre de població de Catalunya que acreditin residència legal durant un període continuat de tres anys, i els catalans que resideixen a l'estranger, però no els que viuen a la resta d'Espanya, per tant, no creu que això sigui gaire democràtic.

– Que saben perfectament que aquest referèndum no es farà i ha servit per tapar les vergonyes i la corrupcio de CiU.

– Que ho han planificat molt bé: divendres van assistir a una vergonyosa actuació impròpia d'un expresident de la Generalitat perdent els papers, no responent a cap pregunta dels parlamentaris i, sobretot, esbroncant tots els que l'incomodaven amb les seves preguntes i, fins i tot, es permet el luxe d'amenaçar, i casualment al dia següent ja no hi ha cas Pujol, es firma el decret de llei de consultes.

– Que el dia 9 de novembre el que passarà és que el dia següent serà dia 10 i es trobaran que desgraciadament estarà tot igual: seguiran patint les mateixes retallades o més, i tot perquè aquest Govern de la Generalitat ha fracassat i no ha fet la feina que li corresponia que era treure Catalunya de la crisi.

– Que han perdut dos anys amb una aventura independentista impossible, amb una taxa d'atur i d'atur juvenil més alta de l'Estat, un índex de fracàs escolar també dels més alts i amb una sanitat deplorable, que en comptes de millorar-la han tancat és plantes d'hospital, es col.lapsen urgències, per no parlar d'allò que es vol fer amb les persones que estan terminals, i amb un deute econòmic del més alt de l'Estat, més de 60 mil milions d'euros, això significa que hauran d'estat demanant diners a l'Estat del FLA per poder pagar les nòmines dels funcionaris de Catalunya.

– Que no s'hi val dir: “Espanya ens roba”, que això és una excusa que ja ha quedat bastant demacrada perquè amb les informacions que ara estan sortint ja s'han adonat que no robaven de fora sinó de dins.

6

29.09.2014

Menchu Martí (PxC) diu:

– Que Catalunya fa més de mil anys que està agermanada en convivència amb la resta d'Espanya i això no ho poden esborrar de la memòria col·lectiva, per més que vulguin reinventar la història i convertir-la en historieta.

– Que parlen de Lluis Companys, assassinat pel franquisme, com si fos un heroi, però, entre altres coses, va manar assassinar Miquel Badia, l'amant de la seva amant per gelosia.

– Que parlen de la consulta d'Arenys de Munt, que va ser una farsa, on es va deixar votar els immigrants sense dret legal a vot i els menors de 16 a 18 anys, sempre que votessin sí.

– Que parlen de la decepció que va suposar sentència legal, agradi o no, del Constitucional sobre l'Estatut i diuen que aquesta minoritària tercera part de catalans que va votar sí és el poble de Catalunya, però que no van votar en aquestes eleccions ni la meitat dels catalans amb dret a vot, només ho va fer un 48,85% i d'aquesta minoria, un 20,76% hi va votar en contra i un 5,34 % en blanc, és a dir, que només una tercera part dels catalans hi van votar a favor, per tant dir que aquesta tercera part de la població és el poble de Catalunya és una mica enganyós.

– Que parlen de les manifestacions que han muntat amb els diners dels impostos de tots els catalans, nacionalistes i no, a base de les subvencions multimilionàries a l'ANC, plena de exterroristes de Terra Lliure en el seu Consell Nacional, amb l'asfixiant manipulació de TV3 (com el NODO o com Goebbels), i manifestacions com les de Franco, amb entrepà i motxilles de regal.

– Que tot això és per tapar el saqueig de Catalunya que Pujol, la seva família reial i molts dirigents del seu partit han comès.

– Que si finalment es prohibeix la “consulteta” del 9 N per il.legal, perquè ho és i no es farà, vol saber si pretenen fer una una crida a desobeir la llei.

– Que el marc legislatiu actual disposa que les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans espanyols, i no només d'una part d'ells, com és el cas.

– Que en la moció que va presentar sobre la cessió de les dades del padró municipal ja va dir que només és legal en processos electorals o en un

7

29.09.2014

referèndum, i que la Generalitat no té competències per convocar cap, però que, no obstant això, la Generalitat ha manifestat que preveu la utilització d'aquests dades com cens electoral per a la consulta, cosa que és contrària a la Llei orgànica de protecció de dades i que excedeix a les competències autonòmiques.

– Que Artur Mas, l'any 2002, deia:

"Catalunya pot aspirar a mantenir-se en l'entorn de l'Estat espanyol, seria irresponsable portar al país cap a un camí que significarà una frustració col·lectiva.

Jo aposto per l'Espanya plurinacional, que vol dir un estat organitzat sobre 4 nacions: Castella, amb tota la seva àrea d'influència, Galícia, Euskadi i Catalunya.

El concepte d'independència ho veig antiquat i una mica rovellat. Espanya no és Iugoslàvia, a més, entre Catalunya i Espanya hi ha suficients llaços i història compartida com per tenir molt present aquest bagatge comú, que es manifesta fins i tot en la composició demogràfica de Catalunya. No és el model del concert el que em preocupa sinó aconseguir els mateixos resultats.

La corona pot ser el vincle que doni estabilitat a un model de convivència, però també a una estructura plurinacional l'estat. En el cas d'Espanya, s'està demostrant que és una fórmula que funciona."

– Que ella hi està d'acord en gairebé tot i que el què ha passat entre el 2002 i el 2014 és haver descobert uns comptes a Suïssa de la seva família, de Pujol, dels fills de Pujol, tan amics de Mas, dels germans Puig, tan amics dels fills de Pujol i d'ell també . Que, a més, Artur Mas va ser conseller d'Economia i Finances a l'època del saqueig Pujol i que això es diu embolicar-se en la senyera per tapar seves vergonyes.

Gregorio Belmonte (ICV-EUiA) manifesta:

– Que rebutgen el recurs que el Govern de Mariano Rajoy ha presentat a la llei de consultes i al decret de convocatòria de la consulta.

– Que el decret de convocatòria de la consulta està emparat per la llei de consultes del Parlament de Catalunya que és on resideix la sobirania i la democracia de Catalunya.

8

29.09.2014

– Que la Constitució de 1978 no empara la societat del segle XXI. Que la política serveix per construir marcs de relació, marcs legals, marcs d'una nova voluntat política i ciutadana com és la que avui s'expressa.

– Que des del seu grup municipal demanen al president del Govern de l'Estat espanyol que no s'amagui més en les televisions de plasma, que surti, que entomi la realitat d'avui, de la societat del segle XXI, del 2014 i que transformi la voluntat en diàleg i en unes noves posicions que els portin a una bona convivència.

– Que votaran a favor d'aquesta moció perquè volen votar, ja que el futur de Catalunya no està a les mans de cap dirigent polític, ni de Mariano Rajoy ni d'Artur Mas, creuen que està en la sobirania popular i que aquesta es pot expressar en una consulta i en un referèndum.

– Que han demanat que a la moció s'hi afegís “dins de la legalitat”, perquè el moment que viuen és molt seriós i mereix un gran exercici de responsabilitat, per tant, agraeixen els canvis.

– Que van cap a una consulta basada en les emocions, els sentiments i la identitat, que estan per sobre d'una anàlisi i d'una reflexió més social, més econòmica o internacional.

– Que per al seu grup el procés sobiranista està pilotat per entitats independentistes, els missatges i les reunions d'Artur Mas ,després de les mobilitzacions amb l'ANC o amb l'Associació de Municipis per la Independència, donen una mostra molt clara que aquesta consulta està encaminada al sí a la independència.

– Que ho han dit moltes vegades, els agradaria que aquest procés sobiranista estigués pilotat pel Parlament de Catalunya, no per l'ANC o l'Associació de Municipis per la Independència, perquè la sobirania resideix en el Parlament on s'hauria d'haver preparat aquesta consulta, amb una campanya ben posicionada amb tota la informació a la ciutadania, perquè quan vagin a votar el 9 de novembre tinguin tota la informació i totes les hipòtesis d'allò que pot significar les diverses respostes que hi haurà en aquesta consulta.

– Que es pregunta de qui seran independents, si guanya el sí – sí, dels mercats, del Bce, de la UE. Que, per exemple, Grècia és independent de l'Estat espanyol, però està sumida en una greu crisi perquè està dins del marc de la UE i dins d'unes polítiques d'austeritat que són marcades per la UE, perquè primer s'ha de pagar el deute als bancs i a les financeres i després ja vindran els drets socials i laborals.

9

29.09.2014

– Que ningú no ha explicat què faran si guanya el sí sí, ni si guanya el sí no, ni si guanya el no, això són qüestions que una campanya ben profunda i durant el temps suficients i els debats suficients, podria fer que la ciutadania ho tingués clar i que creu que era el deure de la Generalitat d'haver encetat algunes campanyes que donessin resposta a totes aquestes qüestions.

– Que voldria saber quina participació donarà validesa al 9N, ja que es podria donar que el sí sí pugui tenir el 30 o el 40% del cens, però això és fracturar el país que ells sempre han defensat.

– Que el seu grup no és independentistes, ells volen votar i en el seu cas particular votar sí no, però que tots volen votar.

– Que el projecte de la seva coalició és un projecte federal de lliure adhesió, que ja els han dit que a l'altre costat no hi ha cap federalista.

– Que aquestes són algunes de les reflexions de la responsabilitat política, perquè si guanya el sí sí el Artur Mas anirà a Madrid i Rajoy li dirà que no poden ser independents, per tant li agradaria saber què explicaran a la ciutadania.

– Que per tot això han demanat que s'hi afegeixi “dins de la legalitat” perquè no poden portar frustració, no poden muntar un referèndum o una consulta sense l'empara internacional, sense allò que dóna legitimitat a una bona consulta.

– Que el país de CiU no és el seu: la sanitat avui està en mans de lobbys privats, el doble circuit de l'educació pública que és subsidiària de la privada, i com ha demostrat CiU els interessos públics estan al servei de les minories capitalistes i d'alguns amics i familiars.

– Que la seva esquerra és internacionalista, volen un projecte sense fronteres, amb drets per a la gent treballadora, amb drets socials, amb drets laborals i, per tant, volen ser independents d'un sistema financer que està al servei dels grans lobbys financers i econòmics i per això volen votar per la consulta, però que també volen que la societat millori els seus canals democràtics per poder poder votar altres coses, com per exemple, si volen que la sanitat estigui en mans dels grans lobbys privats, si volen que l'església continuï tenint presència en l'educació i subvencionada pels fons públics, etc.

– Que donen un vot favorable a aquesta moció però que tenen molt clar que el país de CiU i de la mà d'Artur Mas no viuran més feliços, perquè hi ha molts països que són independents de Madrid, però és realment la política i la correlació de forces i l'apoderament de la ciutadania i

10

29.09.2014

sobretot de la gent treballadora la que els pot donar realment un país independent dels grans lobbys financers i del capitalisme que avui ofega molta gent i que té molta gent a la pobresa.

Jesús A. García (PP) diu:

– Que la consulta no referendaria es un referéndum, por no decir una encuesta camuflada, cuya finalidad es de una naturaleza y consecuencias que se está ocultando a los catalanes.

– Que la actuación del presidente es un fraude de ley dando apariencia de legalidad a actos contrarios a la Constitución.

– Que el Estado y la sociedad española se encuentran como un chantaje que impiden el diálogo y la búsqueda de soluciones.

– Que esta tensión frente al Estado que alimenta esta movilización secesionista no es más que peligrosa y temeraria.

– Que la firma del decreto no va más que a impulsar un proceso de peligrosas consecuencias para la convivencia entre catalanes, y por tanto, desde el PP no van a apoyar aquellos que pretenden romper el marco de convivencia para conducir a la sociedad catalana a una tensión permanente de imprevisibles consecuencias.

Pedro Rivero (PSC) manifesta:

– Que, per a ells, el concepte dret a decidir no es posa en dubte, és un concepte inherent i inequívoc dins d'un sistema democràtic com aquest, però que una altra cosa és el marc legal on es porta a terme aquest dret, el moment i, sobretot, cap on els portarà a causa del període polític i econòmic que viuen.

– Que durant anys el Govern de la Generalitat ha dedicat tots els esforços i recursos a desenvolupar una idea, un somni que molts catalans i catalanes han vist possible i il.lusionant, però que durant aquests tres anys també s'ha donat una altra realitat i és que aquest Govern ha deixat amb el més absolut abandonament la ciutat i els pobles que patien més les conseqüències de la crisi i el pitjor és que no ha fet res per canviar aquesta situació, només s'ha dedicat a treballar amb el somni col.lectiu dels que van participar votant al Parlament de Catalunya i que va ser rebutjat pel TC al juny de 2010.

11

29.09.2014

– Que l'objectiu d'una Catalunya independent no ha de tapar la realitat de la situació actual.

– Que no només s'han de regir pels sentiments, ja que és el pitjor moment per deixar de banda la raó.

– Que a Sant Adrià bona part de la població ha tocat fons i una altra part penja d'un fil i necessita amb urgència més que il.lusions, més que somnis.

– Que no es poden permetre que a partir del 9N es demanin més sacrificis, els quals només es podran permetre famílies en territoris més pròspers però no les seves famílies.

– Que estan atrapats en el discurs i la lluita entre dos nacionalismes, l'espanyol, amb unes posicions totalment tancades i immobilistes respecte d'un problema real i que en gran part ells mateixos han creat i que són incapaços d'afrontar un diàleg que porti a la sortida d'aquesta situació, però que els representa un rèdit polític mantenir aquesta posició d'intransigència, i el nacionalisme català que no mesura les conseqüències de fer les coses com les estan fent, ni en quin escenari queden tots després de ficar-se en aquest conflicte amb l'Estat, deixant de banda les responsabilitats del manteniment dels serveis de protecció social.

– Que un procés com el que ha engegat la Generalitat en aquests moments tan complicats, necessita tres coses: primer, el suport d'una gran majoria de catalans nacionalistes i no nacionalistes; un acord pactat amb l'Estat per portar a terme aquest procés i que la gent pugui, en llibertat, decidir el seu futur, i tercer mesurar i traslladar a la ciutadania quin impacte tindrà aquest procés sobre la realitat econòmica i social de ciutadans i ciutadanes de Catalunya i que no és suficient treure uns cartellets que diguin: Estem preparats.

– Que els preocupa molt què passarà després del 9N amb un govern que, després de despertar-se del somni nacionalista, es trobi amb la realitat que han construït durant aquests tres anys i aquesta realitat és la següent: des del punt de vista emocional una societat fracturada i dividida i amb un sentiment d'impotència, una situació de col.lapse en els serveis assistencials, la qual cosa ja ha augurat el conseller Mas-Colell, una situació més que previsible de força per part de l'Estat per donar sortida a les emergències que presenta aquesta col.lapse.

– Que els que patiran tot això de veritat seran els de sempre, els més desfavorits, els que estan en una situació més precària o estan al límit i que van cap a aquesta situació perquè el Govern de l'Estat i la

12

29.09.2014

Generalitat han estat incapaços de trobar solucions i arribar a acords per resoldre els problemes reals que tenen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i que després del 9N aquesta incapacitat se solaparà amb unes posicions encara més extremes per part de les dues parts.

– Que en una situació de fallida econòmica i en un moment de confrontació amb l'Estat, es pregunta com poden sobreviure els catalans i catalanes, nacionalistes o no, que ja estan al límit, mentre ells intenten negociar amb l'Estat un procés cap a la independència; com sobreviuran els pobles que han deixat totalment indefensos durant el temps que es trigui en establir els seus acords polítics; com afectarà tot això en un moment que el trencament social ja es dóna per la situació econòmica; com afectarà un trencament de sentiments i una situació de frustració, etc.

– Que el Govern de la Generalitat ha estat molt irresponsable en fer les coses com les ha fet i el Govern de l'Estat encara les ha fet pitjor.

– Que s'està amagant la realitat als ciutadans i que els anys que s'han perdut en tota aquesta estratègia tindrà conseqüències catastròfiques per a una bona part de la ciutadania.

– Que el grup socialista està d'acord amb el dret a decidir i que la gent pugui pronunciar-se respecte a escollir el seu futur, està a favor que la Generalitat de Catalunya, que hauria de ser el govern de tots i no només dels que se situen en posicions nacionalistes, afronti en aquests moments com a principal repte donar solucions i respostes als problemes de subsistència de les persones i no posar ara tot l'èmfasi, recursos i esforços a no permetre l'anunciat col.lapse del sistema assistencial de protecció social.

– Que no estan d'acord en un procés que tal i com s'ha portat els ha dut a un carreró sense sortida i a una situació on els demanaran més sacrificis, la qual cosa no es poden permetre.

– Que encara hi són a temps, que busquin la forma d'arribar a un acord amb el govern de l'Estat i que no amaguin la realitat que els espera i que es trobaran a partir del 10 de novembre, perquè molta gent es quedarà pel camí.

Mireia Hernández (CiU) respon:

– Que no pensa portar el debat allà on volen Óscar Marjalizo i Menchu Martí.

13

29.09.2014

– Que si es vol parlar de corrupció, que es convoqui un ple extraordinari i en parlen.

– Que el decret que va signar el president es basa en una llei de consultes aprovada per la majoria del Parlament de Catalunya.

A Óscar Marjalizo

– Que no és un referèndum, és una consulta per saber l'opinió.

– Que el cens no es correspon perquè precisament, segons l'annex 2 del Decret, el cens és el que correspon a les consultes, no als referèndums o altres tipus de votacions.

– Que els catalans que viuen fora de Catalunya i els de l'Estat espanyol podran votar com qualsevol altra persona.

A Menchu Martí

– Que ha dit frases com “carregar-se la convivència, esborrar aquella història comuna” i després els ha rebregat per la cara, donant validesa a la sentència del TC que escapçava l'Estatut de Catalunya dient que “aquell 'estatutet' havia estat votat únicament per al 50% de la població”, que ells no li neguen la representativitat i ella ha estat votada únicament per al 5% de la població de Sant Adrià.

– Que si la consulta es prohibeix, el més probable és que es voti en un altre escenari.

A Gregorio Belmonte

– Que agraeix la posició del seu grup, ja que no ha estat excessivament difícil posar-ser d'acord.

– Que han acceptat totes les esmenes demanades i, fins i tot, la retirada de la part expositiva sobre la consulta d'Arenys de Munt.

– Que hi hagi el resultat que hi hagi, el dia 10 serà l'opinió del poble de Catalunya i no serà vinculant legalment, i el que farà el president Mas és anar al Parlament de Catalunya, i comunicar allò que ha estat l'opinió de la majoria de catalans. Que en el Parlament s'aniran fent les accions polítiques que creguin adients.

– Que no ha sentit mai dir al president Mas que en una Catalunya independent serien més feliços. Que l'únic que li ha sentit dir és que no

14

29.09.2014

serà fàcil i que el repte és considerable, i per això ara mateix s'està presentant un llibre blanc amb diferents estudis d'especialistes sobre les dificultats en què es poden anar trobant en aquest procés.

A Jesús García

– Que sap perfectament que un referèndum és una cosa i una enquesta és una altra, i que una consulta no vinculant n'és una altra.

– Que dijous passat, en el Ple de la Diputació el portaveu de CiU va dir que són els ciutadans que amb les seves accions poden legitimar les lleis, i aquesta frase ho resumeix gairebé tot.

A Pedro Rivero

– Que li reconeix que no és fàcil fer una intervenció en les condicions en què ho ha hagut de fer, més enllà de qualsevol altra consideració.

– Que no es poden posar en un escenari que encara no saben, ningú no sap quina serà la voluntat del poble de Catalunya, per això demanen fer aquesta consulta per saber-la.

– Que el que els pertoca fer és explicar que aquell escenari, aquella opinió que defensen és la bona i perquè ho és.

– Que CiU, ERC, ANC i Òmnium Cultural i les entitats que hi donen suport els correspon explicar perquè demanen que la gent respongui sí sí, i als altres els tocarà explicar perquè demanen sí no, o no no, però que tots tenen veu en aquesta consulta i això és el que vol que s'entengui en aquesta sala de plens.

– Que estan obligats a escoltar els ciutadans, no a silenciar-los, i és clau tenir eines per a un millor futur social, per a tots aquells reptes que tenen els ciutadans de Sant Adrià.

– Que per a aquesta consulta cadascú defensarà un tipus d'eines diferent i al cap i a la fi els ciutadans decidiran, però que volen que els deixin defensar-les i decidir-les.

Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) li repeteix que un català dins l'Estat espanyol no pot votar. I que CiU no vol parlar d'allò que no vol escoltar.

15

29.09.2014

Menchu Martí (PxC) respon:

– Que sobre les modificacions que s'han fet a la moció ella no ho podia saber perquè ningú no li ho ha fet saber.

– Que l'Estatut ha estat votat per un 48% de la població, del qual el 26 o 27% hi va votar en contra o es va abstenir.

– Que Artur Mas va dir: “El concepto de independencia lo veo anticuado y un poco oxidado. Catalunya puede aspirar a mantenerse en el entorno del Estado español sería irresponsable llevar al país hacia un camino que significara una frustración colectiva. Yo apuesto por la España plurinacional.”

Mireia Hernández (CiU) li contesta que avui no parlen d'independència sinó de consultar l'opinió dels ciutadans de Catalunya.

L'alcalde fa la declaració següent:

A ningú se li escapa que estem vivint uns moments polítics i socials molt delicats, sobretot perquè es desconeix el camí que prendran els fets. Aquests moments són el fruit de les accions polítiques passades on s'ha fet de la tàctica electoral categoria política i de l'enfrontament entre comunitats la font dels vots. Sent l'exemple paradigmàtic l'elaboració i posterior impugnació de l'Estatut que, seguint els camins constitucionals, va acabar amb una retallada un cop votat en referèndum pel poble de Catalunya, mentre que a altres Estatuts s'hi aprovaven els articles impugnats en el nostre.

Aquest fet es produeix en un moment de greu crisi econòmica que ha fet que milers i milers de ciutadans perdessin la feina i amb ella el seu futur personal i el de la seva família, sense que dels poders públics en sortís cap més recepta que la de retallar les proteccions socials (sanitat, educació, vivenda,...) que són les que donen tranquil·litat a les persones i la recepta de rescatar bancs mentre que per a les persones no hi ha rescat. L'efecte de tot això és un gran desconcert i angoixa de la ciutadania, que té tot el dret d'exigir i demanar respostes i solucions.

En aquest marc terrible apareix com a solució la independència de Catalunya. Solució de tots els problemes (s'han fet documentals explicant que amb ella tots els problemes quedaran solucionats), solució que amb l'eufemisme del “dret a decidir” ha rebut un impuls institucional i mediàtic importantíssim i desmesurat, fent-ne l'eix de la política catalana des de fa tres anys, mentre tots els altres paràmetres s'anaven enfonsat (deute

16

29.09.2014

públic, deute amb els ajuntaments, deute amb les entitats del tercer sector, reducció prestacions sanitàries, pobresa energètica, desnonaments, etc.)

L'obligació del governant no és introduir més incerteses a la societat que les que ja té, al contrari, és reduir aquestes incerteses i els seus efectes, perquè al capdavall parlem del benestar dels ciutadans. El benestar dels ciutadans no s'assoleix amb l'emoció ni el sentiment, sinó amb l'aplicació de polítiques sensates i humanes, a través de la raó. Per això abocar el poble de Catalunya a una consulta que, a més a més d'estar sustentada per l'emoció i el sentiment, no té el reconeixement de cap Estat, ni de cap organisme internacional, és, si més no, preocupant.

També és cert que l'immobilisme del govern d'Espanya i les seves polítiques, el menyspreu que rep respecte de Catalunya fomentat per forces a la resta d'Espanya i el desprestigi general de la política fan que quedi abonada la idea que la solució és deslliurar-se'n fugint i posant terra pel mig. Com també val a dir que la suspensió i/o supressió, sense més, de la consulta del 9-N no resoldrà el problema.

Com a alcalde de Sant Adrià, una ciutat on els seus ciutadans pateixen d'allò més els cruels efectes de la crisi, una ciutat que és diversa en l'origen dels seus ciutadans, diversa en les identitats i diversa en les opcions polítiques, haig de procurar que l'eix de la política a Sant Adrià sigui l'entesa, l'acord i la tolerància per aconseguir la defensa i millora dels seus ciutadans en tots els aspectes de la seva vida.

Sóc conscient que els temps no acompanyen i que anem cap a una societat frontista. Per això cal que els no creiem ni en xoc de trens ni en dinàmiques enfrontades ho manifestem en veu alta, tot i que no se'ns senti prou bé o que ens quedem en minoria.

Tot seguit, es fa la votació d'aquesta moció a mà alçada i es desestima amb el resultat següent:

Vots a favor: set (7) - Mireia Hernández (CiU)Xavier Soley (CiU)Gregorio Belmonte (ICV-EUiA)Irene Aldabert (ICV-EUiA)Josefa Pérez (PSC)M. Dolores Ocaña (PSC)Josefa López (PSC)

Abstencions: dues (2) José Luis Martínez (PSC)Hugo Ferrer (PSC)

17

29.09.2014

Vots a contra: deu (10) Joan Callau (PSC)Pedro Rivero (PSC)Filomena Cañete (PSC)Ruth Soto (PSC)Juan Carlos Ramos (PSC)Jesús A. García (PP)Laura Rodera (PP)Desirée Aguilar (PP)Menchu Martí (PxC)Óscar Marjalizo (regidor no adscrit)

4. Moció de CiU sobre la necessitat d'adoptar mesures urgents per a la retirada de les deixalles i residus sòlids acumulats als marges de la via del ferrocarril al seu pas per Sant Adrià de Besòs

“El municipi de Sant Adrià de Besòs pateix de la creixent proliferació d’abocaments incontrolats en diversos punts del seu terme.

S’ha de reconèixer que, gràcies a l’actuació dels serveis de neteja i de la brigada municipal, en espais o vies públiques de titularitat municipal en el moment que es detecta un dels focus d’abocament de deixalles o residus, s’intervé en caràcter general de forma ràpida i eficaç.

Això no obstant, quan es tracta de punts en zones de domini públic que són titularitat d’altres administracions, la intervenció i eliminació d’aquests focus no és tant fàcil.

Un dels punts més conflictius que dia a dia creix en deixalles i residus de tota mena es troba en els marges de la línies ferroviàries que són titularitat de l’empresa pública ADIF del Ministerio de Fomento, en especial a l’Avinguda Eduard Maristany que transcorre paral·lela a línia de la costa (R1) entre l’estació de Sant Adrià i el límit de terme amb Badalona.

Lògicament aquesta situació genera una penosa i deplorable imatge del nostre municipi als milers i milers d’usuaris de RENFE de la línia del Maresme quan entren o surten de Barcelona.

Des de fa mesos, l’Ajuntament i ADIF estan en converses per solucionar la situació, sense que per ara, hi hagi hagut cap mena d’acord.

Fins ara, l’actuació municipal tant per part de la brigada com dels serveis de neteja de l’empresa URBASER, s’ha limitat únicament a l’espai de la via pública, i no dins la zona de protecció i de domini públic adjacent a la via del ferrocarril. Aquestes actuacions parcials de neteja i d’instal·lació de tanques provisionals a l’av. Maristany no han tingut cap èxit i han acabat empitjorant

18

29.09.2014

la situació provocant l’increment dels residus sòlids abocats al marge de la via ferroviària.

A més de generar un problema evident de salubritat pública, es fa evident el risc que això genera pel propi trànsit dels combois ferroviaris donada la proximitat d’algun d’aquests residus i elements sòlids a la via (restes de mobles, runes d’obra, ...).

Es fa necessari que de forma immediata s’exigeixi a ADIF que retiri totes les deixalles i aixequi un mur de protecció adequat per evitar abocaments de camions i furgonetes de com a mínim 1,5m d’alçada. A més pugui recol.locar les tanques metàl·liques.

Per altra banda, cal que l’Ajuntament estableixi un sistema de control i vigilància, mitjançant la instal·lació de càmeres de vídeo vigilància en els punts més conflictius (av. Eduard Maristany, entre l’estació i el limit de terme amb Badalona, en concret, darrera Alcampo, i davant magatzems Rodilla i la Plataforma de la Construcció i l’av. del Ferrocarril entre Jovellanos i Alarcon).

Per tot l'exposat el Grup Municipal CiU proposa al Ple de l'Ajuntament que adopti els següents

ACORDS:

1. Instar a l’Ajuntament i ADIF a la signatura urgent dels conveni per tal de donar solució definitiva al greu problema de salubritat i higiene que pateix el municipi.

2. Ordenar paral·lelament i de forma immediata a ADIF la retirada de les deixalles i runes acumulades als marges de les vies ferroviàries en el seu pas pel terme municipal de Sant Adrià de Besòs, especialment en la línia de la costa paral·lela a l’av. Eduard Maristany

3. En el cas que ADIF no actuï de forma immediata, en el termini requerit, que l’Ajuntament, actuï de forma subsidiària, retirant els residus i mobiliari acumulat en la zona de domini públic de la via; aixequi un mur d’obra a un mínim d’1’5m d’alçada; reposi les tanques de protecció i obri expedient administratiu per repercutir el cost d’aquestes actuacions a l’empresa pública ADIF, responsable de la neteja de les instal·lacions ferroviàries i els seus marges de protecció.

4. Establir un sistema de control i vigilància, mitjançant la instal·lació de càmeres de vigilància i presència puntual de policia local o d’agents cívics, en els punts més conflictius de l’Avinguda Maristany entre

19

29.09.2014

l’estació de Sant Adrià i el límit de terme amb Badalona i l’av. del Ferrocarril.

5. Instar la modificació de l'ordenança pertinent per tal d'incrementar l'import de les sancions per abocament a les vies i espais públics.

6. Donar trasllat d’aquest acord a l’empresa ADIF, al Ministerio de Fomento del Govern de l’Estat, al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i a l’AV de Sant Joan Baptista.”

Defensa la moció Xavier Soley (CiU) i manifesta:

– Que la línia fèrria de la costa i puntualment a la zona del barri de Monsolís s'està convertint en un abocador gairebé permanent.

– Que ja saben que aquest problema no és competència directa d'aquest Ajuntament, però sí que s'hi podria fer alguna cosa més.

– Que la responsabilitat és d'ADIF, és a qui li correspon tenir-ho tot en condicions, però que ja se sap que si no ho està és a causa dels desaprensius que hi aboquen de forma il.legal les deixalles, però qui ho ha de mantenir en condicions de salubritat és aquesta empresa pública.

– Que no es poden permetre que la ciutat de Sant Adrià doni aquest lamentable espectacle en la seva línia fèrria amb tants milers de persones que van amunt i avall i quan passen per aquest municipi es topen amb un munt de runes i deixalles.

– Que és una molt mala imatge i que fa molt de temps que dura.

– Que l'Ajuntament hauria de fer-hi més, que sí que és veritat que s'hi han fet algunes actuacions puntuals, però el problema continua creixent dins les zones dels marges del domini públic i dels voltants de la via fèrria.

– Que no hi ha tanques, no hi ha control i estan creixent les deixalles de gran volum.

– Que demanen que hi hagi una exigència directa, escrita i formal a l'empresa ADIF perquè faci el que li toca fer, però que si això no és possible, tal i com estableix l'ordenament jurídic, l'Ajuntament cal que actuï amb diligència, que també n'és responsable, ja que si no ho fa ADIF al que l'actuació sigui municipal i que després es repercuteixi el seu cost a ADIF.

20

29.09.2014

– Que creuen que també hi ha altres actuacions a fer, com ara exigir un major control d'aquests punts posant elements de videovigilància per tal de poder controlar millor aquests trams, i alhora modificar les ordenances municipals per incrementar les sancions per aquest tipus d'actuacions il·lícites.

– Que l'Ajuntament no pot estar esperant amb passivitat que ADIF mogui fitxa, perquè si no se'l colla no farà res.

Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) manifesta:

– Que està totalment d'acord que són davant d'un problema greu, no tan sols a nivell d'insalubritat, sinó d'imatge, ja que és molt trist que la imatge que quedi de Sant Adrià, per la quantitat de viatgers que utilitzen el tren, sigui la d'una ciutat bruta i deixada, però que no poden firmar un conveni amb ADIF on aquesta empresa queda exempta de tota responsabilitat i l'ha d'assumir l'Ajuntament.

– Que no hi ha cap conveni d'aquest tipus en cap ajuntament dels voltants i no sap perquè volen que aquí se'n firmi un d'aquestes característiques.

– Que vol agrair el treball de la Brigada i d'URBASER quan es dediquen en aquestes tasques.

Menchu Martí (PxC) diu:

– Que fa un parell d'anys ja va posar damunt la taula aquest problema, tant en les respectives comissions municipals com en una pregunta en un ple.

– Que la tasca dels serveis municipals de neteja i de la brigada municipal és eficaç a les zones veïnes de les vies fèrries que depenen de la jurisdicció municipal, però que les zones que depenen d'ADIF d'una altra història.

– Que li consta que l'Ajuntament porta temps requerint i negociant amb ADIF un conveni per solucionar d'una vegada un problema de salubritat pública que genera molta problemàtica entre els veïns i dóna una imatge del municipi de deixadesa i brutícia sense tenir-ne culpa., però que es desentén de les justes reivindicacions de l'equip de govern.

– Que, per tant, considera que cal passar una segona fase més resolutiva, tant amb ADIF com amb els incívics que embruten.

21

29.09.2014

– Que veu difícil la presència puntual de Policia Local donada l'escassetat d'efectius de la plantilla i aquest mes dos agents més es jubilen.

Jesús A. García diu:

– Que esta problemática, que es vulnerable, se inicia desde la vía del ferrocarril en Trajana, donde un vecino se queja de los ruidos hasta los residuos descontrolados que hay en cualquier altura de la vía y obviamente la más acuciante es la de la altura de la Plataforma de la Construcción, detrás de Alcampo.

– Que, además, el alcalde de Badalona ha conseguido resolver el mismo problema con más tenacidad y cuyo resultado salta a la vista.

– Que, por tanto, esto debe resolverlo el equipo de gobierno que está formado por el PSC i ICV-EUiA y no recurrir al grupo del PP para que les ayuden, ya que nadie les ha pedido ayuda en la urbanización de la avenida de Onze de Setembre.

José Luis Martínez (PSC) manifesta:

– Que fa cinc anys que estan negociant amb ADIF.

– Que, fins ara, aquesta empresa ha tingut molt bona voluntat, però des de fa dos anys les coses han canviat, i des de fa un any i mig, la regidora d'Urbanisme va fer un decret sancionador.

– Que tot el que ha dit Xavier Soley s'ha parlat a les comissions informatives.

– Que ADIF vol fer un conveni que el secretari els ha dit que no és legal, ja que no es pot fer el manteniment en uns terrenys privats.

– Que s'ha fet i es continua netejant, per tant, només els queda presentar una denúncia al jutjat.

Li pregunta al secretari si aquest conveni és legal.

El secretari respon que no signaria un conveni en què l'Ajuntament es comprometi a fer el manteniment d'un tancat que si un dia no es fa correctament i passés una desgràcia seria molt senzill que un jutge considerés que la responsabilitat era de qui havia de fer el manteniment, en aquest cas l'Ajuntament. Que, per tant, que l'Ajuntament assumeixi el

22

29.09.2014

manteniment del tancat d'un solar que no és municipal li sembla un risc innecessari.

José Luis Martínez (PSC) continua i diu:

– Que, per tant, creu que està molt clar, i a través dels serveis jurídics presentaran una denúncia al jutjat.

Xavier Soley (CiU) diu:

– Que la moció no diu que s'hagi de firmar aquest conveni.

– Que l'Ajuntament és responsable tant si tenen conveni com si no el tenen, per això són administració local.

– Que l'únic que demanen és que l'Ajuntament faci alguna cosa, és a dir, que es faci el que s'ha de fer, primer retirar les deixalles, aixecar el mur que toca, posar la tanca i passar la factura a ADIF.

Mireia Hernández (CiU) diu que va tenir una conversa informal amb ADIF perquè ella no forma part del govern de Sant Adrià i, per tant, no pot adquirir compromisos. Que li traslladen que han fet actuacions durant un temps, han fet neteges i reparacions i que el problema és recurrent, ja que es torna a omplir de runa i brutícia. I que per tant, potser el problema el té l'Ajuntament, perquè aquella runa no es llença del tren a la via, es llença de la carretera a l'espai que hi ha contra les vies, per tant, això és un problema d'incivisme que ha de solucionar l'Ajuntament, perquè per molts convenis i per moltes vegades que es netegi la via la runa continuarà sent-hi.

Es desestima la moció amb el resultat següent:

Vots a favor: quatre (4) – CiU (2), Pxc (1) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit (1)Vots en contra: quinze (15) -PSC (10), ICV-EUiA (2) i PP (3)

5. Moció de PxC, PP i Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) per a l'organització, promoció i participació de l'Ajuntament en els actes de la Festa Nacional d'Espanya

“Dado que el hecho que las personas se reconozcan como parte de una comunidad nacional con unos rasgos característicos propios y

23

29.09.2014

diferenciadores constituye un activo para preservar la identidad propia frente a un proceso homogeneizador y lesivo para los pueblos como es la globalización.

Dado que la conciencia de pertenecer a una comunidad, con unos valores y una idiosincrasia compartidos que actúan como vínculos entre sus miembros es un mecanismo de defensa para conservar la soberanía y combatir este proceso de mundialización que amenaza con disolver la identidad de los pueblos.

Dado que la tradición catalana y numerosos catalanes ilustres han hecho valiosas aportaciones culturales que han contribuido a enriquecer el patrimonio inmaterial común de los españoles y han dotado de catalanidad a España con su obra. Jaume Balmes, Jacint Verdaguer, Eugeni d’Ors, Josep Mª Sert, Josep Pla, Salvador Dalí y Vicens Vives encarnan esta catalanidad vivida en plenitud sin que esto entrara en contradicción con su alma hispana.

Dado que Cataluña mantiene vínculos históricos centenarios con el resto de comunidades con las que de manera conjunta formamos España.

Dado que es responsabilidad de las instituciones públicas promover la difusión de la identidad catalana para preservar y dar a conocer la verdadera tradición hispánica de Cataluña frente a aquellas visiones que se fundamentan en explicaciones tendenciosas o incompletas de la Historia para ofrecer un relato interesado que alimente la ruptura de las relaciones con el resto de España. Los catalanes tenemos derecho a conocer los orígenes de Cataluña y los lazos que la mantienen unida al resto de pueblos hispanos.

Dado que los catalanes hemos construido Cataluña de la mano de ciudadanos llegados de otras comunidades españolas, y que España es, pues, el espacio común de todos ellos, en el que se comparten vínculos familiares y han fructificado raíces comunes.

Dado que la Ley 18/1987, de 7 de octubre, dispone que el 12 de octubre es el día de la Fiesta Nacional de España. Esta celebración constituye un símbolo de unidad y hermandad de todos los españoles, sin matices políticos ni ideológicos, que se tiene que incorporar al calendario de los ayuntamientos como fecha señalada y solemne para normalizarla, junto con las fiestas patronales y con otras celebraciones que nos son propias como la Diada de Sant Jordi o la Diada de Catalunya.

Por todos estos motivos los grupos municipales de Plataforma per Catalunya, PP y Óscar Marjalizo (regidor no adscrito) solicitan al Pleno la adopción de los siguientes

24

29.09.2014

ACUERDOS:

1. Que el Ayuntamiento institucionalice y sea partícipe de los actos de celebración con motivo de la Fiesta Nacional de España de cara al 12 de octubre de este año y en años sucesivos.

2. Que el Ayuntamiento invite a las entidades vecinales, asociaciones del municipio y de la sociedad civil, comisiones de fiestas y vecinos a participar en la organización de los actos de la Fiesta Nacional de España para conseguir el consenso más amplio posible y convertir el 12 de octubre en una celebración festiva propia de nuestro municipio.

3. Dar traslado de los acuerdos a las asociaciones de vecinos del municipio, a las comisiones de fiestas y a la Delegación del Gobierno en Cataluña.”

Defensa la moció Menchu Martí (PxC) i diu:

– Que és lògic poder viure amb plena normalitat les dates festives que conformen la identitat col.lectiva com a poble.

– Que en una comunitat nacional, en una societat sana és un signe de maduresa.

– Que una cosa tan senzilla com aquesta, a Catalunya és difícil d'entendre i acceptar per les autoritats nacionalistes i de vegades també pels complexos i les pors d'altres forces polítiques. Por al "què diran" els poderosos mitjans i aliats del pensament únic nacionalista català.

– Que el normal i bonic seria que se celebrés sense cap tipus d'escàndol interessat l'11 de setembre i el 12 d'octubre.

– Que aquí des del nacionalisme excloent es busca això, excloure, amagar, menysprear i menyscabar les festes i els fets que són comuns a tota Espanya, per això presenta aquesta moció per viure amb normalitat institucional la festa comuna, com es viu la diada.

– Que la gran majoria de ciutadans de Sant Adrià, segons les dades de les eleccions, se senten catalans i espanyols, que això és així i ho saben.

– Que la gran majoria de adrianencs siguin federalistes, autonomistes, identitaris, de dretes, d'esquerres, apolítics, de centre, etc. viuen amb normalitat aquest fet i volen per igual al seu pare i a la seva mare.

25

29.09.2014

– Que ella és catalana de soca-rel, amb cognoms Martí Matas Fábregas Vallmajor i que com ella molts catalans se senten igualment espanyols per això, per ser catalans. Catalans de naixement i arrels o catalans com els andalusos, extremenys, gallecs, castellano-manchegos i lleonesos, asturians, etc., que van venir a aquesta terra a treballar i aquí s'han quedat i s'han identificat amb ella.

– Que si la Llei 18/1987 de 7 d'octubre, realitzada quan Felipe González era el president de govern, estableix que el 12 d'octubre és la festa nacional d'Espanya, i aquest dia simbolitza la unitat de tots els espanyols entorn a un projecte comú de solidaritat, demano que se celebri amb normalitat des d'aquest Ajuntament. I que se celebri obertament amb un acte realitzat per aquest Ajuntament igual com l'organitzen per a l'11 de setembre. Que es faci sense complexos ni pors, apel.lant als adrianencs a participar i la immensa majoria dels veïns ho veurien bé.

Mireia Hernández (CiU) manifesta:

– Que si volen celebrar el 12 d'octubre i el Dia de la Hispanitat que ho facin, que els deixen la plaça d'Espanya i que si volen la plaça Catalunya també, que poden celebrar el que vulguin, que mai s'ha prohibit celebrar aquesta festivitat a Catalunya.

– Que després que l'Ajuntament no defensa que es puguin posar les urnes el 9N el seu grup no promourà donar suport a tot tipus de “festejos”.

– Que el 12 d'octubre es commemora que l'any 1492 les naus de Colom albiraven l'Espanyola, van arribar allà, on hi havia uns pobres indígenes i els van portar una llengua, una cultura i unes condicions de vida millor, i això és mentida, el que van fer a les Amèriques, el que va fer Castella i Aragó va ser acabar amb la població indígena, carregar-se cultures com la maia i l'asteca mil·lenàries i espoliar tot l'or i les riqueses d'aquelles terres. Per això el seu grup ni ho celebrarà ni ho commemorarà.

– Que li fa gràcia que vingui a la sala de plens a demanar la celebració del Dia de la Hispanitat, que abans es deia el Día de la Raza, i que li agradaria saber si demanarà als catalans d'origen sud-americà que vagin a la festa i després els dirà: “Primer els de casa”.

Gregorio Belmonte (ICV-EUiA) diu:

– Que ells també hi estan en contra per tot el tema nacionalista espanyol.

– Que no entraran en el joc per veure qui fa una festa més gran.

26

29.09.2014

– Que els temes de patriotisme i les desfilades de l'exèrcit espanyol no els agraden gens.

Pedro Rivero (PSC) diu:

– Que presentar aquesta moció en aquest moment és una provocació, ja que és un mal moment i no la pensen debatre.

Menchu Martí (PxC) contesta a Mireia Hernández:

– Que si sap qui era Bernat Boil, que era un monjo de Montserrat, primer vicari de les illes que va acompanyar a Colom en el seu segon viatge amb 12 monjos més de Montserrat. Que les tres primeres esglésies que es van aixecar a Amèrica es deien Montserrat, Santa Tecla (patrona de Tarragona) i Santa Eulàlia (patrona de Barcelona). I Pere Margarit era el cap militar de segon viatge de Colom i governador de l'illa l'Espanyola, per tant, els catalans van anar i van participar del descobriment d'Amèrica.

– Que Catalunya manté vincles històrics centenaris amb la resta de pobles que conformen Espanya. Llaços de sang històrics, culturals, econòmics, socials, i això és així, el normal és celebrar, no avergonyir-se'n.

– Que ella prefereix Balmes, Verdaguer, d'Ors, Agustí, Pla, Dalí, Vives, Albéniz, Granados, Sert, que van viure amb plenitud el sentir-se espanyols des de la seva catalanitat que la monja Forcades, la família Pujol, Hilari Raguer, Joan Laporta, Lucía Lapiedra, Forcadell i altres ideòlegs frikis del separatisme reduccionista.

Jesús A. García (PP) diu:

– Que están bastante satisfechos de como era la moción inicial a como se ha podido ir corrigiendo, por tanto, ve más lo que les une que lo que los separa. Que han hecho una aportación sobre lo que había de la Ley del 1987 que fue instaurada por Felipe González.

– Que lo que ha dicho Mireia Hernández daba la sensación que estaba ella allí. Que lo que pretendieron en ese momento era simplemente hacer una proyección cultural igual que evangelizadora, por tanto, muy lejos de lo que ella ha aportado, que es simplemente su aportación que seguramente existió como ha existido en muchos imperios, como por

27

29.09.2014

ejemplo los Almogàvers, por tanto, en aquellos tiempos eso era considerado como normal.

– Que no han pedido ningún desfile militar solo que se celebre un acto abierto a la ciudadanía para que así participe de la celebración de la Fiesta Nacional de España.

– Que el 12 de octubre de este año muchos irán a la plaza de Catalunya a celebrar con Sociedad Civil Catalana un acto que ya se hizo en 1931 en Barcelona.

Mireia Hernández (CiU) proposa que consultin els adrianencs i les adrianenques si volen celebrar el Dia de la Hispanitat.

L'alcalde manifesta que és difícil viure entre nacionalismes.

Es desestima la moció amb el resultat següent:

Vots a favor: cinc (5) – PxC (1), PP (3) i Óscar Marjalizo, regidor no delegat (1)Vots en contra: catorze (14) – PSC (10) , ICV-EUiA (2) i CiU (2)

6. Donar compte de l'escrit tramès a Jordi Pujol i Soley perquè retorni la Medalla d'Or de la ciutat lliurada el 7 de setembre de 2008

Tot seguit, els assistents resten assabentats de l'escrit tramès a Jordi Pujol i Soley, de data 15 de setembre de 2014, pel qual es demana que retorni la Medalla d'Or de la ciutat que li va ser lliurada el dia 7 de setembre de 2008.

7. Donar compte de l'acord de la Junta de Govern Local, de data 5 de setembre de 2014, d'adhesió a la Declaració Institucional de la Diputació de Barcelona amb motiu de la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya

A continuació, els assistents resten assabentats de l'acord de la Junta de Govern Local, de data 5 de setembre de 2014, que diu literalment:

“La Junta de Portaveus de la Diputació de Barcelona, en data de 19 de desembre de 2013, va aprovar la Declaració Institucional que literalment diu:

28

29.09.2014

“DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

El 18 de desembre de 1913 s’aprovà pel Govern d’Eduardo Dato el Reial Decret que facultava a les Diputacions Provincials a mancomunar-se. Els dies 20, 22 i 23 del mes de desembre es reuniren a l’antic Palau de la Generalitat la junta de delegats de les quatre diputacions catalanes per tal de redactar l’estatut de la Mancomunitat de Catalunya.

El 8 de gener de 1914 els delegats de les quatre diputacions catalanes, encapçalats pels respectius presidents, van subscriure el projecte d’estatut de la mancomunitat i el 6 d’abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, fruit de la unió de les quatre diputacions i va ser escollit com a President de l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya el President de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, que s’erigia com a veritable inspirador de tot aquell procés.

La institució naixia com a resultat de la suma de capacitats i esforços de les diputacions catalanes i amb la voluntat de servei a les expectatives de major reconeixement polític de Catalunya i com a instrument de modernització de les estructures existents i absents – des de les viàries fins a les educatives i culturals.

El dia 6 d'abril de 1914 en el seu missatge de presa de possessió a la presidència de la Mancomunitat de Catalunya, Prat de la Riba destacava també l'objectiu municipalista de la institució, que complementava i ampliava el desplegat per la Diputació de Barcelona:

"Volem que els nostres municipis puguin dotar-se de tots els serveis d'instrucció, de policia urbana i d'aprofitament rural proporcionats a la seva importància fins arribar, entre l'esforç propi i el dels organismes superiors, a fer que no ni hagi ni un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera. Per això calen grans institucions culturals i educacionals que creïn la llum que ha de guiar-nos per camins propis i tota una xarxa d'institucions secundàries, tècniques i professionals i d'humanitats en les poblacions capitals de comarca que vénen a vertebrar la vida catalana".

En un període de temps certament breu es van realitzar accions concretes per a la millora de la qualitat de vida i pel benestar de la ciutadania al temps que es posaren les primeres pedres d’institucions culturals, científiques i acadèmiques que han estès la seva actuació fins als nostres dies.

La Mancomunitat de Catalunya va significar, en un període de temps certament breu, una gran aportació al progrés social, econòmic i nacional del nostre País i de la seva gent, al mateix temps que posà les bases per a estructures i institucions culturals, científiques i educatives que han estès la seva actuació fins als nostres

29

29.09.2014

dies, entre d’altres, l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Superior de Belles Arts, l’Escola Industrial o l’Escola del Treball.

El proper any 2014 es compleixen 100 anys des del naixement de la Mancomunitat, i, és per això que la Diputació es proposa commemorar aquesta data tan important, i traslladar a la societat l’evidència de la feina feta per aquesta singular institució.

Sense la Mancomunitat, sense en Prat de la Riba, en Puig i Cadafalch i tanta altra gent, la Catalunya actual no seria pas la mateixa. Sense ells i el seu esperit i el seu treball no seríem on som. Perquè certament la gent de la Mancomunitat sabien el que es feien, com si s’haguessin avançat cent anys en el temps, com si fos avui mateix, Prat de la Riba escrivia el 1917:

“No hem fet la Mancomunitat per a tenir una Diputació més gran, ni per a donar a l’ànima catalana un petit cos d’administració subordinada, secundària: una província. Tots, anant mes o menys enllà, qui deturant-se aviat, qui veient lluny encara el terme del seu ideal, tots volem per a Catalunya un cos d’Estat”.

Recordem-ho i valorem el seu mestratge per projectar un futur millor, per anar més lluny, tant com tots plegats vulguem.”

Per tot això, l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

ACORDA:

1. Adherir-se a la Declaració institucional de la Diputació de Barcelona amb motiu de la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya.

2. Ratificar aquest acord en la propera sessió del Ple de l'Ajuntament.

3. Comunicar-ho a la Diputació de Barcelona.”

TERRITORI

8. Dictamen relatiu a l'aprovació provisional del Pla especial de regularització d'usos recreatius a la zona limítrofa amb Badalona

“Fets

1. La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, en la sessió de 5 de novembre de 2013, va aprovar definitivament el Pla especial de regularització d'usos per a la dinamització comercial, de Sant Adrià de Besòs, promogut i tramès per l’Ajuntament. El Pla especial estableix la zona ZE2, foment del comerç,

30

29.09.2014

on es permeten els usos que defineixen les Normes urbanístiques del Pla general metropolità a excepció de l’ús recreatiu que no sigui d’utilització universal; així doncs, no es podran implantar nous usos recreatius que estableixin una prohibició d’ús per raó d’edat o d’horari, de la mateixa manera que en les zones ZE1. La zona ZE2 inclou, entre d'altres, els carrers Onze de Setembre, Sant Oleguer i Andreu Soler.

2. L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, en el marc de les actuacions municipals de foment del comerç que van donar lloc a l'esmentat Pla especial de regularització d'usos per a la dinamització comercial, promou ara el Pla especial de regularització d'usos recreatius als carrers Onze de Setembre, Sant Oleguer, Andreu Soler, Sant Jordi, Festa Major i avinguda de les Corts Catalanes amb la finalitat següent: equilibrar els usos residencials, comercials i recreatius a la zona limítrofa amb Badalona, mitjançant la regulació de les activitats recreatives tenint en compte les repercussions sobre l'espai i el paisatge urbà, fomentant la renovació i la millora dels establiments, i promoure-hi la dinamització i la inversió tenint en compte les necessitats de convivència.

En aquest sentit, cal destacar l'increment de queixes i denúncies dels veïns que s'ha produït en els últims mesos sobre les activitats de bars i similars que s'estan implantant en la zona que limita amb el municipi de Badalona. Les queixes fan referència, bàsicament, als sorolls produïts per l'activitat, a l'incompliment de l'horari de tancament i als desordres i comportaments incívics a la via pública en les zones properes als establiments. Les queixes i denúncies esmentades han comportat nombroses actuacions per part de la Policia Local i de la Policia de Catalunya i a l'obertura dels corresponents procediments sancionadors i, fins i tot, de clausura amb l'objectiu de garantir, en tot cas, el respecte del dret al descans dels veïns i a la qualitat de vida de les persones. Així doncs, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs entén que procedeix estudiar una regulació idònia d'aquest tipus d'activitats a fi que s'asseguri la convivència adequada en el municipi.

Entre d'altres actuacions que s'estan realitzant en aquesta zona limítrofe amb Badalona, cal destacar que la Generalitat de Catalunya ha donat el vistiplau a la col·locació de càmeres de seguretat a la plaça del Mariscal Cabanes per tal d'incidir en la convivència entre veïns i incrementar la seguretat pública de la zona.

3. El document de formulació del Pla especial ha estat elaborat pel Servei de Territori de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs sota la coordinació de la cap del Servei de Territori Glòria Viladrich i González.

4. El document de planejament està format pels documents següents: una memòria descriptiva i justificativa de la necessitat o conveniència del pla i de l'ordenació que aquest preveu i el plànol d'informació i d'ordenació corresponent.

5. No s'han presentat al·legacions dins del tràmit d'informació pública.

31

29.09.2014

6. La Direcció General d'Administració de Seguretat del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya va emetre, en data 25 de juny de 2014, informe favorable sobre el Pla especial de regularització d'usos recreatius a la zona limítrofa amb Badalona, respecte de les competències en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives.

Fonaments jurídics

Procediment i competència

1. D’acord amb l’article 85.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, l’aprovació inicial i l’aprovació provisional dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats que afecten el territori d’un únic municipi corresponen a l’ajuntament corresponent.

2. D’acord amb el que disposen l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i l'article 52.2.c) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, correspon al Ple l'aprovació inicial del planejament general del municipi i l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació urbanístics. Així doncs, correspon al Ple, amb majoria simple, l'aprovació provisional.

3. D’acord amb el que disposa l’article 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres de les corporacions per a l'adopció d'acords en les matèries següents: els acords que correspongui adoptar a la corporació en la tramitació dels instruments de planejament general previstos en la legislació urbanística. Per tant, en aquest expedient n'hi haurà prou amb el vot favorable de la majoria simple dels membres de la corporació municipal.

4. D’acord amb l’article 80.c) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, correspon a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l'Àmbit Metropolità de Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya aprovar definitivament els plans especials urbanístics de desenvolupament, llevat dels que correspon d'aprovar als ajuntaments de conformitat amb l'article 81.

Contingut

5. D’acord amb l'article 67.3 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i els article 92.2.a) i 93.6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. En aquest sentit, la finalitat és la següent: equilibrar els usos residencials, comercials i recreatius a la zona

32

29.09.2014

limítrofa amb Badalona, mitjançant la regulació de les activitats recreatives tenint en compte les repercussions sobre l'espai i el paisatge urbà, fomentant la renovació i la millora dels establiments, i promoure-hi la dinamització i la inversió tenint en compte les necessitats de convivència.

6. L'ordenació de la implantació d'usos recreatius es duu a terme mitjançant la figura urbanística de pla especial. Així doncs, s'incorporen al planejament urbanístic els criteris, els paràmetres i les determinacions que comprenen la regularització d'usos. En aquest context, la Directiva 2006/123/CE i el Decret 1/2009, de 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials, inclouen i reconeixen la protecció de l'entorn urbà i l'urbanisme com a "raó imperiosa d'interès general", sempre sota la premissa de l'acció proporcionada i basant-se en arguments i en criteris objectius.

A l'hora de delimitar i definir l'àmbit d'aplicació del Pla especial de regulació d'usos als carrers Onze de Setembre, Sant Oleguer, Andreu Soler, Sant Jordi, Festa Major i avinguda de les Corts Catalanes, s'han tingut en compte els criteris objectius compresos en l'estudi "Revisió de la normativa comercial per a la definició del model comercial i l'ordenació dels usos comercials a Sant Adrià de Besòs. Aquest estudi va ésser redactat per la firma de serveis de consultoria D’Aleph, en data de desembre de 2010, per encàrrec del Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per tal de definir el model comercial i l’ordenació dels usos comercials a Sant Adrià de Besòs. L'esmentat estudi identifica i analitza els eixos comercials existents i les discontinuïtats detectades, i proposa i defineix les zonificacions "prioritat comercial" i "foment del comerç".

7. D’acord amb l'article 69 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i l'article 94 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, el document de planejament que s'aprova provisionalment conté la documentació preceptiva.

8. D'acord amb el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, l'annex I conté el catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic on aquests es duen a terme.

L'apartat IV del catàleg esmentat inclou les activitats següents:

Les activitats recreatives i els espectacles públics als quals, si no hi ha regulació en la seva normativa específica, els és d’aplicació supletòria les previsions d’aquest Reglament són les activitats de restauració, les activitats de joc i apostes, les activitats esportives i els espectacles amb ús d’animals.

33

29.09.2014

a) Les activitats de restauració són aquelles que es realitzen en locals que tenen per objecte oferir menjars i begudes al públic assistent per ser consumits en el mateix establiment. Sense perjudici de la seva denominació comercial, les activitats de restauració es classifiquen en:

a.1) Restaurant: activitat que es realitza en un local que disposa de servei de menjador i cuina per tal d’oferir àpats al públic consistents bàsicament en dinars i sopars, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local.

a.2) Bar: activitat que es realitza en un local que disposa de barra i que també pot disposar de servei de taula, si s’escau, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans.

a.3) Restaurant bar: activitat que es realitza en un local que ofereix, mitjançant preu, els serveis de restaurant i de bar previstos en els dos apartats anteriors.

a.4) Saló de banquets: aquella activitat realitzada en restaurants o establiments exclusivament especialitzats per a aquesta activitat, que disposen de sales habilitades amb aquesta finalitat, destinades a servir menjars i begudes per a tot tipus de realitzacions d’actes socials en data i hora predeterminats.

Dins l'àmbit d'aquest Pla especial, es limita la instal·lació de noves activitats recreatives compreses en l'apartat IV.a) del catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments i espais oberts al públic del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.

Dictamen

Aquesta Comissió Informativa de Territori proposa al Ple de l’Ajuntament que adopti els següents

ACORDS:

1. Aprovar provisionalment el Pla especial de regularització d'usos recreatius a la zona limítrofa amb Badalona, elaborat, promogut i tramès pel Servei de Territori de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

2. Trametre el document del Pla especial de regularització d'usos recreatius a la zona limítrofa amb Badalona a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l'Àmbit Metropolità de Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya als efectes de procedir, si escau, a la seva aprovació definitiva.”

34

29.09.2014

Defensa el dictamen Filomena Cañete (PSC).

Jesús A. García (PP) dice que da la sensación que pretenden momificar la ciudad, ellos creen que han de intentar conseguir la convivencia entre vecinos y actividades comerciales, consideran que con estas medidas se puede acabar momificando la ciudad.

S'aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

Vots a favor: setze (16) – PSC (10), ICV-EUiA (2), CiU (2), PxC (1) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit (1)Abstencions: tres (3) - PP

GOVERNACIÓ, SERVEIS CENTRALS, PROMOCIÓ I EDUCACIÓ

9. Proposta relativa a l'aprovació del Compte General de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs 2013

“Vist el Compte General de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs corresponent a l'exercici pressupostari de 2013, el qual està integrat per:

a) el de la mateixa entitat.b) els de les societats mercantils de capital íntegrament propietat

municipal, EUSAB, SA i PLA DE BESÒS, SA.

Atès que el Compte General, format per la Intervenció municipal i retut per l'alcalde de la corporació, està degudament justificat i constata els comptes i estats aplicables a aquesta entitat local i als que es refereix l'article 208 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, així com les Regles 97 a 104 del títol IV, capítol II, de la instrucció de comptabilitat per a l’administració local, aprovada per Ordre EHA/4041/2004, de 23 de novembre, del Ministeri d’Economia i Hisenda, pel que s’aprova la instrucció del model normal de comptabilitat local.

Atès que aquest ha estat exposat al públic durant els terminis establerts legalment, sense que s'hi hagi presentat cap reclamació, objeccions i observació, per la qual cosa el Ple de l'Ajuntament ho pot aprovar definitivament.

Examinat tot el que antecedeix, la Comissió Especial de Comptes proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent

35

29.09.2014

ACORD:

1. Aprovar el Compte general de l'entitat local de Sant Adrià de Besòs que es presenta i que correspon a l'exercici de 2013, integrada per:

a) el de la mateixa entitat.b) els de les societat mercantils de capital íntegrament propietat

municipal, EUSAB,SA i PLA DE BESÒS,SA

2. Trametre una còpia del Compte general aprovat a les entitats i organismes que assenyala la normativa legal.”

Defensa la proposta Pedro Rivero (PSC).

Menchu Martí (PxC) manifesta:

– Que el seu vot serà d'abstenció. Que el Compte General mateix, creu que està ben realitzat i degudament justificat, tant en l'elaboració dels comptes generals, com en els seus balanços, deures i havers, són el que són, i també en coherència amb la seva posició pel que fa a les juntes generals d'accionistes de les societats mercantils de capital cent per cent municipal, EUSAB, SA i Pla de Besòs, SA, en la presentació dels seus comptes generals

– Que l'Ajuntament hauria d'haver actualitzat i aprovat l'Inventari de béns municipals anualment, perquè es poguessin tenir en compte les variacions de patrimoni municipals, ja que si no només es recullen en els balanços dels seus comptes generals les situacions patrimonials reflectides a la comptabilitat municipal.

S'aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

Vots a favor: quinze (15) – PSC (10), ICV-EUiA (2), CiU (2) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, (1)Abstencions: quatre (4) – PP (3) i PxC (1)

10. Donar compte de l'informe d'Intervenció sobre el compliment dels terminis de pagament de les obligacions de l'Ajuntament, de conformitat amb la Llei 15/2010, de 5 de juliol, que correspon al segon trimestre de 2014

36

29.09.2014

Tot seguit, els assistents resten assabentats de l'informe del segon trimestre de 2014 de la Intervenció de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, sobre el compliment dels terminis de pagament de les obligacions d'aquesta corporació, de conformitat amb la Llei 15/2010, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en els operacions comercials (LLCM).

11. Donar compte de l'aprovació per la Generalitat de Catalunya del Pla de sanejament per als exercicis 2014 a 2017, aprovat pel Ple de l'Ajuntament en data de 30 de juny de 2014

Tot seguit, els assistents resten assabentats del decret de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor de la Generalitat de Catalunya, de data 8 de juliol de 2014, d'aprovació del Pla de sanejament financer per als exercicis 2014 a 2017, aprovat pel Ple de l'Ajuntament en data de 30 de juny de 2014.

12. Donar compte del crèdit signat amb la Caixa per finançar les obres del Mercat Municipal i de la seva autorització per part de la Generalitat de Catalunya

A continuació, els assistents resten assabentats del decret de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor de la Generalitat de Catalunya, de data 9 de juliol de 2014, d'autorització a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per formalitzar una operació de crèdit per un import de 3.700.000 €, destinada al finançament d'inversions del pressupost de 2014.

13. Dictamen relatiu a l'aprovació del calendari festiu 2015

“Vist que, d’acord amb allò establert pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, cada municipi ha de proposar les dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, per a l'any 2015.

Un cop fetes les consultes corresponents amb els agents socioeconòmics del municipi, el regidor delegat que subscriu proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent

ACORD:

Assenyalar el dilluns 1 de juny i el dimarts 8 de setembre (Festa Major de Sant Adrià) com a festes locals d'aquest municipi per a l’any 2015.”

37

29.09.2014

Defensa el dictamen Filomena Cañete (PSC).

S'aprova per unanimitat.

14. Assumptes urgents

15. Precs i preguntes

Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, manifesta:

– Que, pel que fa a la discoteca Atlántida, la qual ha causat molts incidents per les molèsties i actes incívics, voldria saber si l'Ajuntament ha valorat o pensat si val la pena per a la ciutat disposar d'una explotació d'oci, tenint en compte tot allò que rep d'aquesta concessió i la despesa que ocasiona policial i de neteja, a part de les molèsties veïnals.

– Que hi ha rumors que diuen que Gimesport no paga els seus treballadors i que passa per uns greus problemes econòmics i entre els veïns s'especula que el promotor d'Amnèsia es vol fer càrrec de la concessió i explotar el poliesportiu, li agradaria saber què hi ha del cert.

L'alcalde li contesta:

– Que, sobre la segona qüestió, és la primera notícia que en té i és totalment fals. Que sí que hi ha problemes dels treballadors amb el gestor del poliesportiu, que el mes passat van cobrar la meitat del sou i, per tant, l'equip de govern està treballant per intentar salvar la gestió i els llocs de treball. Que han de veure la situació en què es troba l'empresa gestora i, assessorats per l'interventor i el secretari, prendre les mesures que protegeixin les dues coses.

– Que, sobre Amnèsia, només li han arribat rumors i està pendent d'una reunió amb el promotor, per tant, no té constància directa ni certa que ho vulguin desmantellar, que sap que han acomiadat les persones que tenien d'estructura.

– Que, sobre la discoteca, com a Ajuntament s'han de remetre al que hi ha, és a dir, de moment hi ha una concessió i que durant tot l'estiu han treballat per minimitzar i reduir les molèsties als veïns, i que, com a mínim, han de respectar la concessió amb el benentès que han de fer complir la normativa mediambiental que no està acabada de polir.

38

29.09.2014

– Que la platja del marge esquerre la consideren familiar, per tant, quan acabi la concessió no hi haurà pròrroga.

Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) diu que hi hauria d'haver un compromís per tal que l'any que ve no es repeteixin els incidents en el tema de la mesura dels sorolls i que es comprometin que no passarà com enguany.

Pedro Rivero (PSC) li contesta:

– Que no es tracta de compromisos.

– Que en un principi hi va haver bona voluntat i compromisos, però en no complir-se es van generar molts problemes, per tant, es va passar a les accions legals, és a dir, compliments amb el sorolls i la llicència.

– Que sí que és cert que han abaixat el nivell de sonoritat, però que encara no estava al nivell legal que havia d'estar.

– Que, de ser una falta molt greu, ara ha passat a ser-ne una de menys greu, però que encara han d'acabar de reduir el que els falta.

Menchu Martí (PxC) pregunta:

A Juan Carlos Ramos

– Que quines mesures prendrà aquest Ajuntament si és veritat que Gimesport fa tres mesos que no abona els subministraments d'electricitat i si té problemes amb les nòmines dels seus empleats.

A l'interventor

– Que si és veritat que CLECE, anterior adjudicatària del servei de neteja de les dependències municipals ha demandat a aquest amb una indemnització de 60.000 €, voldria saber per quin concepte és aquesta reclamació i si no hi ha hagut algun error tècnic.

A Hugo Ferrer

– Que per quina disposició o delegació de competències es basar per autoritzar l'ocupació del domini públic i l'autorització de la col.locació, el consum i venda al públic de begudes alcohòliques, barres i tiradors de

39

29.09.2014

begudes a via pública als partits polítics durant la Festa Major, com va dir a la policia quan aquesta estava complint amb la seva feina de demanar i revisar la documentació de les casetes i parades, ja que el decret de delegacions de Jose Luis Martínez Vardoso textualment diu: "2.8 autoritzacions i concessions a la via pública i gestió dels parcs infantils, mobiliari urbà com a terraplenament i platges." Perquè en les delegacions d'Hugo Ferrer no n'hi consta cap per autoritzar llicències o ocupacions a la via pública.

– Que la delegació ha de ser expressa, per tant, José Luis Martínez no li delegar perquè seria il.legal. Que la competència delegada al seu torn, en aquest cas l'alcalde a José Luis Martínez, no es pot delegar tret que la llei ho permeti i, evidentment, no és el cas, tal com diu l'article 13 (delegació de competències), punts 3, 4 i 5, de la Llei 30/92.

– Que voldria saber si va dir a la policia que els havia donat la llicència, l'autorització verbal als seus socis de govern d'ICV-EUiA després de reunir-s'hi al Departament de Cultura, ja que l'article 55, punt 1 de la Llei 30/92 estableix que: "els actes administratius es produiran per escrit a menys que el seu naturalesa exigeixi o permeti resta més adequada d'expressió i constància".

– Que, a part que vostè cometre presumptament una il·legalitat en concedir un permís verbalment, voldria saber perquè a la resta de parades que van sol·licitar els pertinents permisos necessiten l'autorització per escrit i en canvi i curiosa i coincidentment per al soci de l'equip de govern el tracte no és el mateix. Que li agragadria saber perquè hi ha aquest tracte de favor a uns i discriminatori contra les entitats i associacions de la ciutat.

– Que també voldria saber perquè a l'Av. Catalunya es va donar l'ordre a la policia que tots els bars que tinguessin un dispensador de cervesa el retiressin i a les carpes polítiques se'ls va permetre, ja que els bars paguen impostos i les carpes polítiques no van pagar res.

– Que voldria tenir una còpia de l'assegurança de cadascuna de les casetes per saber si les dels partits polítics tenien l'assegurança de responsabilitat civil obligatòria per aquest tipus d'esdeveniments.

A Pedro Rivero

– Que en el Ple de juliol va dir que havien decidit apostar per ubicar recursos i diners altres àrees, perquè consideraven que era més important cobrir-les en comptes de millorar la policia local, és a dir, que

40

29.09.2014

no és una prioritat la policia local, que és el mateix que dir la seguretat dels adrianencs.

– Que a l'any 2007 les seves declaracions eren molt diferents quan va ocupar per primera vegada la regidoria de Governació i va comprometre's a crear 4 places d'agents de policia cada any, ja que disposava d'un informe de la Prefectura de Policia que informava que la mitjana d'edat dels agents de la plantilla de la Policia Local de Sant Adrià de Besòs era molt alta i que en els propers anys es produirien baixes per jubilacions dels agents que s'havien que cobrir per no minvar el servei que la Policia Local havia de donar als adrianencs. Que el seu compromís només va durar el primer any del seu mandat. Que també va dir que era urgent crear 3 places sergent, perquè de les úniques 4 places creades 3 van ser de sergent.

– Que al 2011, la regidoria de Governació la va gestionar l'alcalde, Jesús M. Canga i la situació del departament de Policia va continuar igual de mal gestionada, però va crear un càrrec de confiança, un locutor de ràdio sense cap experiència i amb molta experiència de sèries policíaques.

– Que en el Ple de juliol també li va respondre que abans que els desitjos dels sindicats està la seguretat dels ciutadans. Que per a ella la seguretat dels veïns és una prioritat i més en una ciutat de les característiques de Sant Adrià i per això han de tenir una plantilla de policia suficient i dotar-se amb els mitjans adequats per poder desenvolupar el seu treball amb eficàcia.

– Que la seva solució per a la insuficient plantilla de policia local és que han preferit generar una despesa anual important de diners del pressupost municipal en hores extres enlloc de contractar més policies i per més greuge comparatiu en altres departaments d'aquest Ajuntament s'ha creat una borsa de treball per cobrir les vacants per jubilacions i les baixes dels funcionaris.

– Que l'any que ve, curiosament any d'eleccions municipals, l'equip de govern s'ha compromès a contractar 5 places noves per suplir els jubilats.

– Que des de 2011 unes 15 places de policia han quedat vacants i la meitat d'aquestes s'han amortitzat i només se'n reposaran cinc.

– Que de vehicles policials hi ha a 2 cotxes patrulles que tenen més de 12 anys i 2 furgonetes, una amb més de 20 anys i una furgoneta de trasllat que no és adequada per patrullar ¡ per cobrir els serveis d'una ciutat de 35.000 habitants.

41

29.09.2014

– Que els dos cotxes patrulla han de passar aquests dies la ITV, que són els dos únics que funcionen per patrullar a Sant Adrià de Besos i que donada la seva precària situació no sap si la passaran, per tant no tindran cotxes, a part de les bicicletes o la moto antiga del vestíbul de la comissaria.

– Que, a més, hi ha 3 cotxes accidentats i 2 més per arreglar des de fa molt temps i aquí segueixen encara inutilitzats. Que li agradaria saber si és veritat que no es porten al taller mecànic perquè no hi ha diners.

– Que el cotxe patrulla Seat Altea 5273-GMW va entrar al taller de reparacions per la bateria i hi va sortir amb la bateria igual però acabat tot pintat.

– Que no només passa a la policia la falta de vehicles i el nefast manteniment del parc mòbil municipal: la furgoneta d'urgència de la Brigada municipal la porten al taller per canviar l'eixugaparabrisa i surt canviat el vidre davanter del cotxe ...

– Que vol saber on van anar a parar els diners que la companyia asseguradora va pagar per un cotxe patrulla que va patir un accident, va quedar sinistre total i es va donar de baixa.

– Que calen més vehicles policials i l'equip de govern es va comprometre a comprar-ne per lísing.

– Que l'alcalde es va reunir amb els sindicats per informar-los que el concurs per adjudicar per lísing els cotxes patrulla va quedar desert perquè va haver un error, ja que les companyies de lísing, quan van contactar amb elles per primera vegada per estudiar el tema del lísing i poder realitzar les pliques, els van facilitar un pressupost d'uns 500 €. Que en fer el concurs públic, cap companyia s'hi va presentar i el concurs quedar desert. Que això va passar perquè l'Ajuntament va licitar per 400 € molt per sota d'allò que les companyies van pressupostar. Que tot això repercutirà en la falta de vehicles policials i en un deficient servei als ciutadans de Sant Adrià de Besòs, que són els que paguen els seus impostos.

– Que per a la policia no hi ha diners, però per arreglar voreres en països estrangers, donar diners a mares solteres del Marroc o regalar cafès solidaris sí que n'hi ha diners, i que no han d'oblidar que aquests diners són del contribuent de Sant Adrià de Besòs.

– Que ara que està tan de moda fer consultes, podrien preguntar a la ciutadania què prefereix, si invertir a l'estranger a arreglar voreres o

42

29.09.2014

invertir en agents de policia i mitjans materials, perquè els veïns se sentin segurs.

– Que l'equip de govern té un problema greu i l'haurien de solucionar abans que vagi a més o deixi la regidoria de policia.

A Filomena Cañete

– Que li agradaria saber perquè el cap de Serveis de RH no vol negociar amb alguns delegats sindicals perquè aquests li han demanat que se li obri un expedient per presumpta indefensió de 3 agents en un altre expedient. I perquè amb uns sindicats sí negocia o s'hi reuneix i amb altres no.

– Que si això fos cert seria una situació gravíssima. Que el responsable de Recursos Humans i tècnic en negociar i gestionar els recursos i sancions al personal d'aquest Ajuntament és qui ha de negociar amb uns sindicats que demanen mesures contra ell, algú que presumptament tindria una animadversió contra les persones amb les que ha de intervenir. Demana que posi uninterlocutor vàlid per negociar.

– Que, si fa uns anys a 2 funcionàries d'aquest Ajuntament, que van ser imputades per un delicte de falsificació de document públic (unes targetes de minusvàlids) no se'ls va obrir cap expedient disciplinari, vol saber perquè a 3 agents de la policia que estaven complint amb el seu deure, sí se'ls ha obert.

L'alcalde li contesta:

– Que, sobre els subministraments, aquest matí s'ha reunit amb el regidor d'Esports i el comitè d'empresa i que la seva màxima preocupació és que el gestor deixés de pagar IRPF i Seguretat Social dels treballadors.

– Que Gimesport té l'obligació de donar el servei, si no el dóna incompleix amb una falta molt greu.

L'interventor li contesta:

– Que, en principi, sí que hi ha una reclamació de Clece, però no per cap responsabilitat patrimonial, sinó interessos de demora. Que la llei diu que les factures s'han de pagar a 60 dies, però que l'Ajuntament no paga en aquests terminis i Clece, que tenia un contracte de 2009 a 2013, el que

43

29.09.2014

ha fet és reclamar els interessos i s'ha esperat que acabés el contracte per demanar-los des de 2009.

Juan Carlos Ramos (PSC) contesta:

– Que sobre les festes i locals de la Rambleta, durant molts anys el Departament de Festes, i no el de Cultura que aquest any hi ha col.laborat, sempre dóna la possibilitat als bars perquè puguin estar presents a la plaça durant la Festa Major. Que molts col·lectius de joves, entitats i partits polítics els han demanat ser-hi per donar-se a conèixer. Adrià. Que la zona de Rambleta es dinamitza amb la col·laboració i difusió de les entitats i dels partits polítics.

Pedro Rivero (PSC) diu:

– Que al 2007, es va posar en marxa pujant una promoció de caporals a sergents, una d'agents a caporals i entrant en noves places quatre o cinc.

– Que al 2008 va començar la crisi, l'Ajuntament es va trobar en una situació econòmica que no permetia tirar endavant tots els projectes que tenia engegats o previstos, i en aquell moment va decidir prioritzar una sèrie de situacions, bàsicament reducció del deute, ensenyament, serveis socials i promoció econòmica.

– Que això no vol dir que no vulguin la policia, que no els considerin, ja que fan una feina important, vol dir que van prioritzar uns projectes i que van ser en detriment d'aquests i d'altres.

– Que d'hores extres sempre n'hi ha hagut, fins i tot quan eren 70 agents, i en totes les policies és un element recurrent.

– Que la indemnització pel cotxe sinistrat va a la caixa comú d'ingressos de l'Ajuntament.

– Que és veritat que la vida del parc mòbil de la policia és antic, sí que és cert que s'ha iniciat la compra de tres cotxes nous per lísing. Que el que va passar és que quan es va demanar oferta a les entitats bancàries una d'elles va presentar una oferta determinada que era l'oferta més econòmica i l'Ajuntament va posar com a bases del concurs aquesta oferta i a l'hora de la veritat no s'hi va presentar i les altres entitats van dir que l'oferta estava per sota.

44

29.09.2014

– Que l'any que ve el projecte o proposta que tenien era de començar a derivar a Policia Local alguna cosa més de recursos econòmics, amb la qual cosa es podrien solucionar determinats problemes, però que no és perquè sigui any electoral , sinó perquè creuen que poden disposar d'una mica d'aire dins del pressupost si les coses els surten bé.

– Que la idea d'aquest govern és continuar amb les prioritats que té.

Filomena Cañete (PSC) contesta:

– Que, sobre la presumpta falsificació de documentació, en aquell moment ni ella era regidora de Recursos Humans ni tampoc el tècnic actual era en aquest Ajuntament, que l'únic que ha sentit ella són rumors, que no ha vist cap expedient i, a més, es va resoldre per ordre judicial.

– Que en una mesa de negociació hi ha uns representants legitimitzats per poder exercir aquesta representació sindical. Que en aquesta mesa es porten temes negociables, però que n'hi ha d'altres que no ho són. Que si algun cop s'ha reunit amb algun sindicat per parlar, no per negociar, és lícit. Que a la mesa de negociació no hi van tots els temes.

– Que un dels grans temes a negociar és l'acord de condicions laborals d'aquest Ajuntament. Que aquest acord està tancat des de l'any passat, per tant, tot allò que és acord pel que fa a condicions laborals ja està negociat.

– Que cíclicament hi ha determinats temes, com ara el calendari laboral que estan obligats a portar-ho a mesa de negociació i intentar arribar a un acord.

– Que el tècnic va fer un informe en què volia quedar exempt de representar l'Ajuntament en la mesa de negociació perquè un sindicat el va acusar i va posar en entredit les seves gestions, per tant, considera que no és del tot lícit no poder negociar alguns temes amb determinats representants sindicals que tampoc hi confien. Que, a més, també informa que hi ha temes que volen portar a la mesa de negociació que ara estarien al marge de la legalitat.

– Que ella, a partir del moment que va rebre aquest informe, des de la seva responsabilitat política s'ho pensa i que està tranquil.la perquè l'acord de condicions d'aquest Ajuntament està negociat i tancat, i tot allò que es pugui obrir sempre haurà de ser des del diàleg i des del consens.

45

29.09.2014

– Que la mesa de negociació es va trencar quan un sindicat SFP, que és el que representa als tres agents que ara mateix estan expedientats va plantejar i va adquirir la postura de no seguir negociant si no es retira l'expedient dels tres agents, i això és xantatge, coacció..

– Que sobre l'expedient, tota la pressió que fan relacionats amb la policia local és perquè volen que l'alcalde retiri l'expedient obert, però que serà el jutge qui determini què s'ha de fer.

Menchu Martí (PxC) li contesta:

– Que no creu que hi hagi hagut imparcialitat i que no li pot dir que han estat justos els expedients.

– Que li agradaria saber perquè uns testimonis s'accepten i d'altres no, perquè uns es contradiuen als altres.

– Que és l'equip de govern qui ha denegat els testimonis i no el jutge, no han donat drets als testimonis reals de l'acte i que venien a través de l'advocat, i aquest va enviar un correu electrònic i casualment no l'han rebut, però que sí que es van acceptar tres testimonis un dels quals es contradiu amb un altre, i un altre diu “a mi m'han dit”, és a dir, que no hi era, i els tres que sí que realment hi eren se'ls ha denegat la paraula.

– Que no s'està sent just amb els agents pel dret de defensar la seva feina, que creu que és força injust.

– Que no només és un sindicat, hi estan tots.

Filomena Cañete (PSC) convida a Menchu Martí a tenir una reunió amb el tècnic de Recursos Humans i ella mateixa, perquè pugui tenir l'altra versió, perquè potser li falta informació i podria ser que amb l'expedient a la mà li podrien explicar com ha estat el procés.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que avui han aprovat tres actes en les quals demanen una sèrie de documentació, per tant, demana que quan demanin documentació o informació en un ple, i se'ls diu que li donaran doncs que els hi donin.

– Que com ha quedat demostrat amb la queixa de la policia local, fa mesos ja va dir que no tenen dins les comissions informatives una comissió d'alcaldia, que abans sí que existia. Que per tot el que han viscut avui i

46

29.09.2014

per moltes de les preguntes que feia la regidora de PxC creu que és preceptiu que hi hagi una comissió d'alcaldia. Que a més a més, els municipis de més de 20.000 habitants estan obligats a tenir comissions informatives de totes aquelles àrees de govern, per tant, el funcionament dels plens i molts temes de ciutat els podrien resoldre molt millor si poguessin tenir una comissió d'alcaldia.

I, no havent-hi més assumptes per tractar, s’aixeca la sessió a les 21.50 hores del dia de la data, de la qual s’estén aquesta acta que, un cop llegida i trobada conforme, firmen amb mi, el secretari, tots els assistents. Certifico.

47